ANTOLOGIA DE POESIA PER A 2n ESO

Dept. de ValenciàIES Joanot Martorell de València

Abril, roses i poemes mil

CançóMarc Granell

Llac i lluna,pantera i sol.Si avui l'espina,demà la flor.

Riu i roca,selva i mar.El núvol passa.S'encén el cant.

Ala i tigre,ombra i cel.Res no dura:ni el mal ni el bé.

Selva d'asfaltMarc Granell

La ciutat és una selvad’alumini i formigó,on els cotxes i les motosfan de tigres i lleonsfuriosos quan els semàforspasses en verd i ells, en roig,esperen, rugint, amb ganesde poder pegar-te un mos.

Un món de besadesSàlvia del Berri

Tinc moltes besades:besades sinceres,besades senceres,besades menudes,besades peludes,besades rosades,besades morades,besades rodonesplenes d'aromes.

Tinc també besadesdolces,vermelles,salades,rimades,que volen com fades.

Besades amb pessigolles,besades suaus com plomes,besades tendresper al dilluns i el divendres,besades i més besades,

un món ple de besadestotes per a ma mare.

Què és un haikai o haikú?L'origen és una poesia japonesa del segle XVI que consta, en principi, de tres versos de 5, 7, 5 síl·labes respectivament. La seua poètica es basa en la sorpresa i l'embadaliment que provoca al poeta la contemplació de la natura.

Matsuo Basho (s. XVII)

La vella bassa.Una granota hi salta.El so de l'aigua.

Flors de quin arbrei jo què sé, què importa.Mes quina flaire.

Busson (s. XVIII)

A la campanas'ha aturat i reposala papallona!

Rosa Leveroni (s. XX)

ISota la llum d'argent,en les branques, el vent,canta el teu nom.

IVPer què vull el mirallni fer parlar el ventallsi no hi ets tu?

VIIIAi las! Aquesta nittan sols trobo en el llitclaror de lluna.

XHe fet volar l'estel,ben alt, del meu anhel,i no l'has vist.

L'HaikaiMario Chini (s. XX)

Just amb tres versostot un poema, a voltes,tota una vida.

Carles Salvador (1929)

REFRESCSuc de taronja:El sol es desfàgota a gota.

MEDITERRANISMEBé sabran dir les gavinesquines dents té ara la marque semblen veles llatines.

VÀLVULAQuin bàlsem el plor de donasi per no cridarplora.

ANUNCI: COMERÇAl surtidor de gasolinahi ha un fanaló rodó:la lluna engelosida.

L'ElionorMiquel Martí i Pol

L’Elionor tenia catorze anys i tres hores quan va posar-se a treballar. Aquestes coses queden enregistrades a la sang per sempre. Duia trenes encara i deia: “sí, senyor” i “bones tardes”. La gent se l’estimava l’Elionor, tan tendra, i ella cantava mentre feia córrer l’escombra. Els anys, però, a dins la fàbrica, es dilueixen en l’opaca grisor de les finestres, i al cap de poc l’Elionor no hauria pas sabut dir d’on li venien les ganes de plorar, ni aquella irreprimible sensació de solitud. Les dones deien que el que li passava era que es feia gran i que aquells mals es curaven casant-se i tenint criatures. L’Elionor, d’acord amb la molt sàvia predicció de les dones, va créixer, es va casar i va tenir fills. El gran, que era una noia, feia tot just tres hores que havia complert els catorze anys quan va posar-se a treballar. Encara duia trenes i deia: “sí, senyor” i “bones tardes”.

Bartomeu Rosselló-Pòrcel

Quan ella dorm el gaudi somnolent

del vell jardí vibrant de flors i nit,

passant per la finestra sóc el vent,

i tot és com un alenar florit.

Quan ella dorm i sense fer-hi esment

tomba a les grans fondàries de l’oblit,

l’abella só que clava la roent

agulla –fúria i foc– en el seu pit.

La que era estampa, encís i galanor

i moviment ambigu, és plor i crit.

I jo, causa del dol, de la dolçor

en faig lasses delícies del pecat,

i Amor, que veu, ulls closos, el combat,

s’adorm amb un somriure embadalit.

Enamorat i al·lotaPopular menorquina

Si tu te fas la lluna,la lluna del cel blau,jo me faré el núvoli et vendré a tapar.

Si tu te fas el núvoli me véns a taparjo me faré l'arena,l'arena de la mar.

Si tu te fas l'arena,l'arena de la mar,jo me faré l'onai et vindré a besar.

Si tu te fas l'onai me véns a besar,jo me faré la llebre,la llebre d'un camp gran.

Si tu te fas la llebre,la llebre d'un camp gran,jo em faré caçadori t'aniré caçant.

Si tu et fas caçadori m'has d'anar caçant,jo me faré la rosa,rosa del roser blanc.

Si tu te fas la rosa,rosa del roser blanc,jo me faré l'abellai t'aniré picant.

Si tu te fas l'abellai m'has d'anar picantjo me faré la monja,monja del convent sant.

Si tu te fas la monja,monja del convent sant,llavors jo em faré fraret'he d'anar confessant.

Si tu t'has de fer frareper 'nar-me a confessarval més que mos casemi hem acabat de penar.

ESCRIU ACÍ EL MILLOR POEMA QUE HAS CREAT I DIBUIXA'L

TÍTOL:

COPIA AMB BONA LLETRA UN DELS TEUS POEMES PREFERITSTROBAT A INTERNET, EN ALGUN POEMARI O LLIBRE DE TEXT

El rei marinerRomancer popular

A la vora de la mar  hi ha una donzellaque broda d'un mocador  la flor més bella.Quan està a mig brodar,  li falta seda.Veu venir un mariner  que en mar navega.

«Mariner, bon mariner,  que porteu seda?—De quina seda voleu,  groga o vermella?—Vermelleta la vull jo,  que és més fineta,vermelleta la vull jo,  que és per la reina.—Si pugeu dalt de la nau,  triareu d'ella.»

Mentre van mercadejant,la nau pren vela:  mariner que va cantarcançó novella.

Amb el cant del mariner  s'ha adormideta.Quan foren ja mar endins,  prou que es desperta.

«Mariner, bon mariner,  torneu-me a terra,car els aires de la mar  em donen pena.

—Com vos hi tornaré jo,  gentil donzella?Sou cent llegües dins la mar,  lluny de la terra.Si us voleu casar amb mi,  vós sereu meua.

—De tres germanes que som,  sóc la més bella.L'una és casada amb un duc,  l'altra, marquesai jo, pobreta de mi!  marinereta:l'una bé dorm en llit d'or,  l'altra, de sedai jo, tristeta de mi!  dins lleu barqueta.—No sou marinera, no,  que sereu reina,car jo som el fill del rei  de l'Anglaterra.Set anys ha que vaig pel món,  per vós, donzella.»

Mester d'amorJoan Salvat-Papasseit

A Enric Casanoves

Si en saps el pler no estalviïs el besque el goig d'amar no comporta mesura.Deixa't besar, i tu besa desprésque és sempre als llavis que l'amor perdura.

No besis, no, com l'esclau i el creient,mes com vianant a la font regalada.Deixa't besar ―sacrifici fervent―com més roent més fidel la besada.

¿Què hauries fet si mories abanssense altre fruit que l'oreig en ta galta?Deixa't besar, i en el pit, a les mans,amant o amada ―la copa ben alta.

Quan besis, beu, curi el veire el temor:besa en el coll, la més bella contrada.Deixa't besar

i si et quedava enyor, besa de nou, que la vida és comptada.

Cal·ligrama de Papasseit: Les formigues

Camí de solPer les rutes amiguesUnes formigues

Cançó de bressolVicent Andrés Estellés

Jo tinc una Mort petita,meua i ben meua només.Com jo la nodresc a ella,ella em nodreix igualment.Jo tinc una Mort petitaque trau els peus dels bolquers.Només tinc la meua Morti no necessite res.

Jo tinc una Mort petita,i és, d'allò meu, el més meu.Molt més meua que la vida,amb mi va i amb mi se'n ve.És la meua ama, i és l'amadel corral i del carrerde la llimera i la parrai la flor del taronger.

8 de marçMaria Mercè Marçal

Amb totes dues mansalçades a la lluna,obrim una finestraen aquest cel tancat.

Hereves de les donesque cremaren ahirfarem una fogueraamb l’estrall i la por.Hi acudiran les bruixesde totes les edats.Deixaran les escombresper pastura del foc,cossis i draps de cuinael sabó i el blauet,els pots i les cassolesel fregall i els bolquers.

Deixarem les escombresper pastura del foc,

els pots i les cassoles,el blauet i el sabóI la cendra que restino la canviaremni per l’or ni pel ferroper ceptres ni punyals.Sorgida de la flamasols tindrem ja la vidaper arma i per escuta totes dues mans.

El fum dibuixaràl’inici de la històriacom una heura de joiaentorn del nostre cosi plourà i farà soli dansarem a l’airede les noves cançonsque la terra rebrà.Vindicarem la niti la paraula DONA.Llavors creixerà l’arbrede l’alliberament.

La vaca cegaJoan Maragall

Topant de cap en una i altra soca,avançant d'esma pel camí de l'aigua,se'n ve la vaca tota sola. És cega.D'un cop de roc llançat amb massa traça,el vailet va buidar-li un ull, i en l'altrese li ha posat un tel: la vaca és cega.Ve a abeurar-se a la font com ans solia,mes no amb el ferm posat d'altres vegadesni amb ses companyes, no: ve tota sola.Ses companyes, pels cingles, per les comes,pel silenci dels prats i en la ribera,fan dringar l'esquellot mentre pasturenl'herba fresca a l'atzar... Ella cauria.Topa de morro en l'esmolada picai recula afrontada... Però torna,i abaixa el cap a l'aigua, i beu calmosa.Beu poc, sens gaire set. Després aixecaal cel, enorme, l'embanyada testaamb un gran gesto tràgic; parpellejadamunt les mortes nines, i se'n tornaorfe de llum sota el sol que crema,vacil·lant pels camins inoblidables,brandant llànguidament la llarga cua.

Teodor Llorente

ALGUNES FIGURES RETÒRIQUES DE LA POESIA

A. Recursos fònics

01. Al·literació: repetició de certs fonemes que s'articulen igual.02. Paranomàsia: proximitat de paraules que sonen de manera semblant.03. Onomatopeia: paraula que evoca un so o conjunt de sons.

B. Recursos morfosintàctics

04. Anàfora: repetició del mateix mot o grups de mots al començament de versos o estrofes05. Asíndeton: supressió de conjuncions, especialment “i”06. Polisíndeton: repetició de conjuncions, especialment “i”07. Hipèrbaton: alteració gramatical de l'ordre sintàctic habitual dels elements oracionals08. Paral·lelisme: repetició d'una mateixa estructura sintàctica en versos diferents inormalment seguits 09. Epítet: adjectiu que expressa una qualitat inherent al substantiu que acompanya i es col·loca al seu davant10. Quiasme: simetria sintàctica o semàntica que es forma encreuant dos mots o dos parells d'oracions

C. Recursos semàntics

11. Comparació: estableix una relació entre dos termes a partir d'una semblança real o imaginària. Utilitza “com”, “talment”, “sembla”, etc.12. Metàfora: estableix relació entre dos termes, un de real (A) i un d'imaginari (B) seguint estructures com ara: A és B, A de B, B (sense que aparega A: pura).13. Personificació: atribueix qualitats humanes a éssers no racionals, objectes, fenòmens atmosfèrics, etc.14. Antítesi: oposa en una mateixa frase dos mots o expressions de sentit contrari15. Hipèrbole: figura que es fonamenta en una exageració evident16. Metonímia: designa una cosa amb el nom d'una altra amb la qual manté una relació de contigüitat. Pot ser el continent pel contingut (tetrabrick per llet), lloc d'origen pel producte (Rioja per vi), l'autor per l'obra (un Renoir per un quadre), la marca pel producte, etc.17. Sinècdoque: extensió o restricció del significat d'un mot prenent el tot per la part o la part pel tot, el gènere per l'espècie o viceversa, etc.18. Sinestèsia: associació d'elements i sensacions que provenen de camps sensorials diferents: música dolça, refresc per a la vista, etc.

FONT per buscar-ne més: http://ca.wikipedia.org/wiki/Recurs_literari

ÍNDEX

1. Portada2. “Cancó” i “Selva d'asfalt”, de Marc Granell3. “Un món de besades”, de Sàlvia del Berri4. Dotze haikús de diversos autors5. “L'Elionor”, de Miquel Martí i Pol6. “Quan ella dorm el gaudi somnolent”, de B. Rosselló-Pòrcel7. “Enamorat i al·lota”, popular menorquina8. Full lliure per a escriure el millor poema compost per tu9. Full lliure per a copiar el poema clàssic que més t'agrada10. “El rei mariner”, romanç tradicional11. “Mester d'amor” i “Les formigues”, de J. Salvat-Papasseit12. “Cançó de bressol” de V. A. Estellés; “8 de març” de M.M. Marçal13. “La vaca cega”, de Joan Maragall14. “Vora el barranc dels Algadins”, de Teodor Llorente15. Figures retòriques de la poesia16. Índex i presentació de l'antologia

UNA ANTOLOGIA DE POESIA, PER A QUÈ?

L'antologia de poemes que tens a les mans s'ha elaborat per a ser llegida enveu alta, per a comentar a classe alguns dels secrets que amaguen els seusversos, per a memoritzar i recitar-los, i, finalment, per a convidar-te acompondre ─com si d'una partitura musical es tractara─ uns quants poemesseguint les pautes que el teu professor o professora et marcaran. Hauràs dereplegar el teu millor treball poètic en la pàgina central del llibret. Tambéhauràs d'investigar i buscar un gran poema que falta en aquesta antologia, elque a tu t'haguera agradat que hi fóra. Quan el trobes, copia'l en la pàgina alcostat del que tu has creat. Les figures retòriques que es descriuen al final etserviran per a apreciar millor els versos i aprendre nous recursos lingüísticsen la composició dels teus poemes, si bé, les ampliarem de mica en mica.

Per acabar, la base de la poesia no és la rima, encara que molts d'aquestspoemes en tenen: és el ritme. El ritme i el joc amb les paraules per a crearsensacions de bellesa i molts altres sentiments. Llig, aprén i crea jugant.