6
Breu recull de jocs tradicionals (1) Breu llista de jocs tradicionals www.pamipipa.com Com s’hi juga SALTAR A CORDA SALTAR A CORDA SALTAR A CORDA SALTAR A CORDA La Barrejada La Barrejada La Barrejada La Barrejada: n’hi ha dos que fan voltar la corda. Els altres entren d’un en un a saltar- la bo i cantant: “a la barrejada qui no entra para”, i surten amb “a la barrejada qui no surt ha perdut”. Si algú s’entrebanca amb la corda substitueix un dels que paren. Aquest joc ha de ser molt fluid, és a dir, la cançó no pot parar i, evidentment, qui salti ha de seguir la cançó sense perdre el ritme: no s’hi valen pauses. A partir de 6 anys. Un i dos Un i dos Un i dos Un i dos: n’hi ha dos que volten la corda i un tercer que la salta. En aquest cas qui entri tindrà molta feina perquè haurà de fer, sense deixar de saltar, el que la cançó diu. Un i dos la xarranca, Un i dos a peu coix, Un i dos la mà a l’aire, Un i dos la mà a terra, Un i dos braços en creu, Un i dos mitja volta, Un i dos adiós (surt). CURSA DE XAPES CURSA DE XAPES CURSA DE XAPES CURSA DE XAPES Pista: 2 m de llarg x 1 m d’ample. Cada jugador té una xapa amb un gruix de plastelina o cera perquè pesi més. Es col·loquen totes les xapes a la sortida i s’estableix un ordre per a tirar. Només es fa un tir cada cop, si la xapa surt de la pista, torna al punt de sortida. Es tira impulsant la xapa amb el dit gros i el del mig. Guanya qui arribi primer al final del recorregut. A partir de 7-8anys.

Breu recull de jocs tradicionals

Embed Size (px)

DESCRIPTION

 

Citation preview

Page 1: Breu recull de jocs tradicionals

Breu recull de jocs tradicionals (1)

Breu llista de jocs tradicionals www.pamipipa.com

Com s’hi juga

SALTAR A CORDASALTAR A CORDASALTAR A CORDASALTAR A CORDA

La BarrejadaLa BarrejadaLa BarrejadaLa Barrejada: n’hi ha dos que fan voltar la corda. Els altres entren d’un en un a saltar-la bo i cantant: “a la barrejada qui no entra para”, i surten amb “a la

barrejada qui no surt ha perdut”. Si algú s’entrebanca amb la corda substitueix un dels que paren. Aquest joc ha de ser molt fluid, és a dir, la cançó no pot parar i, evidentment, qui salti ha de seguir la cançó sense perdre el ritme: no s’hi valen pauses.

A partir de 6 anys.

Un i dosUn i dosUn i dosUn i dos: n’hi ha dos que volten la corda i un tercer que la salta. En aquest cas qui entri tindrà molta feina perquè haurà de fer, sense deixar de saltar, el que la cançó diu.

Un i dos la xarranca,

Un i dos a peu coix,

Un i dos la mà a l’aire,

Un i dos la mà a terra,

Un i dos braços en creu,

Un i dos mitja volta,

Un i dos adiós (surt).

CURSA DE XAPESCURSA DE XAPESCURSA DE XAPESCURSA DE XAPES

Pista: 2 m de llarg x 1 m d’ample.

Cada jugador té una xapa amb un gruix de plastelina o cera perquè pesi més. Es col·loquen totes les xapes a la sortida i s’estableix un ordre per a tirar. Només es fa un tir cada cop, si la xapa surt de la pista, torna al punt de sortida. Es tira impulsant la xapa amb el dit gros i el del mig. Guanya qui arribi primer al final del recorregut.

A partir de 7-8anys.

Page 2: Breu recull de jocs tradicionals

Breu recull de jocs tradicionals (2)

TTTTABESABESABESABES

A les tabes ja hi jugaven a l’Antiga Grècia. Més tard van ser els romans qui les van difondre per tots els territoris que ocupaven. Actualment són conegudes arreu del món encara que en alguns països siguin poc o

gens utilitzades. Les Tabes es feien, fins no fa gaires anys, amb ossos de xai, material que avui ha estat substituït pel plàstic. Si no teniu Tabes, també podeu utilitzar pedretes.

Per a jugar-hi calen quatre tabes d’un mateix color i un comodí que pot ser una taba de color diferent o una pilota petita. Tots els jugadors s’asseuen a terra. El primer jugador llança el comodí a l’aire, recull una taba de terra i pren el comodí abans que arribi a terra. Repeteix tot això fins que hagi collit totes les tabes. Si no comet cap errada, continua escalant nivells de dificultat: torna a tirar les tabes a terra i repeteix l’operació però ara les cull de dues en dues, després de tres en tres i per últim totes quatre de cop. Es pot complicar encara més el joc utilitzant només la mà dreta i després només la mà esquerra. Si falla passa el torn al següent jugador. Quan li torni a tocar haurà de començar pel nivell de dificultat on havia quedat.

A partir de 9 anys

BALES O BALINSBALES O BALINSBALES O BALINSBALES O BALINS

Es tira col·locant la bala en el buit format pel dit índex lleugerament corbat i es dispara amb el dit gros. No es pot avançar la mà en el moment de tirar.

A tocatA tocatA tocatA tocat: un jugador tira la bala volen tocar la d’un altre. Si ho aconsegueix la guanya.

GuaGuaGuaGua: Les tirades són: encertar el gua, tocar el balí d’algú (xiribica), tornar-lo a tocar (tuti) i tornar a encertar el gua. Si el jugador aconsegueix acabar la seqüència sense cap falla, guanya la bala. La primera tirada es fa des d’una distància de dos o tres metres.

L’ouetL’ouetL’ouetL’ouet: cal ficar la bala en un forat. La jugada es pot fer en tres tirades i si no s’aconsegueix, es perd la bala.

BombardeigBombardeigBombardeigBombardeig: consisteix a treure les bales que hi ha dins un cercle. Per aconseguir-ho, el jugador deixa caure la bala verticalment des de l’alçada del seu ull.

FlènditFlènditFlènditFlèndit: semblant al joc del bombardeig, però en comptes de deixar caure la bala verticalment la llancem des d’una distància de dos metres.

Page 3: Breu recull de jocs tradicionals

Breu recull de jocs tradicionals (3)

PETACONSPETACONSPETACONSPETACONS

Cada jugador (dos com a mínim) posa un petacó, de cara a terra, dins un cercle. Cadascú, per torns, fa servir un altre petacó per tirar amb força sobre qualsevol dels que hi ha dins del cercle i, si aconsegueix girar-lo se’l queda i torna a tirar.

Podem fer els petacons amb cartes de joc: a) Dobleguem una carta en tres trossos iguals i la retallem pels plecs. b) Creuem dos dels trossos formant una creu i dobleguem les quatre puntes, dues cap endavant i dues cap endarrera. c) Separem els

trossos i els encaixem per les puntes doblegades de manera que a una banda es vegi el revers i a l’altre el dibuix de la carta.

CROMOS DE PICARCROMOS DE PICARCROMOS DE PICARCROMOS DE PICAR

Cada jugador aposta un cromo. Es pica amb la mà per fer-los girar. Si s’aconsegueix es guanya el cromo.

BALDUFESBALDUFESBALDUFESBALDUFES

Si la tiren tots els jugadors alhora, poden jugar a veure quina baldufa aguanta més estona ballant. També poden fer-les ballar dins un cercle dibuixat a terra i mirar de fer fora les baldufes dels companys.

Page 4: Breu recull de jocs tradicionals

Breu recull de jocs tradicionals (4)

GOMESGOMESGOMESGOMES

A saltarA saltarA saltarA saltar: dos infants les col·loquen darrera els talons, els genolls, la cintura o els braços. Els altres jugadors salten les gomes. Es poden inventar molts salts diferents. També es poden realitzar aquests salts al ritme d’una cançó (no n’hem trobada cap en català).

zigzigzigzig----zagzagzagzag----zugzugzugzug: mentre es diuen aquestes paraules, els dos jugadors que aguanten les gomes, les emboliquen amb les mans i els peus. D’aquesta manera es crea un laberint pel qual han de passar els altres infants sense tocar-les.

RUTLLESRUTLLESRUTLLESRUTLLES

Les rutlles són cèrcols metàl·lics (llandes de bicicleta), que s’empenyen amb un pal de ferro amb la punta doblegada fent una forma de U. Cal fer-les rodar i dominar la seva trajectòria fent servir només el pal.

DIÀBOLODIÀBOLODIÀBOLODIÀBOLO

Ja es té referència d’aquest joc fa més de 2000 anys a la Xina, on els feien amb bambú. Més tard, a Europa, es van construir amb fusta o metall folrat de cautxú.

Va arribar a ser un joc molt popular a França i a Anglaterra on hi jugava gent de totes les classes socials i fins es feien competicions. Actualment el diàbolo és conegut gràcies als malabaristes. Consisteix a fer-lo giravoltar amb la corda. Una vegada el tenim en equilibri, podem fer diferents figures amb ell: passejar-lo per la corda, llançar-lo i entomar-lo, etc.

Page 5: Breu recull de jocs tradicionals

Breu recull de jocs tradicionals (5)

XANQUESXANQUESXANQUESXANQUES

N’hi ha de corda i de pal. Les de corda es poden fer amb un taco de fusta, testos de plàstic o llaunes grosses i un cordill. Si les volem de pal és fàcil fer-les amb un llistó de fusta i un taco per a repenjar-hi el peu.

BITLLESBITLLESBITLLESBITLLES

El terreny de joc ha de ser de 16 m x 2,5 m. Es col·loquen en dues fileres paral·leles de tres bitlles, separades per la mida del bitllot gros (un dels tres que es fan servir per a tirar). Normalment hi juguen tres equips de tres membres que faran tres rondes de tres tirades (cada tirada implica el llançament dels tres bitllots).

Puntuació: - Un punt per bitlla tombada. - Deu punts per bitlla “feta” (tombar-les totes menys una)

- Cap punt si es fa llenya o “bisbe”(es tomben totes)

Distància de llançament:

- Homes: 12 m - Dones: 11 m - Joves: 8 o 10 m.

CAÇABOLESCAÇABOLESCAÇABOLESCAÇABOLES

És un joc d’habilitat manual i coordinació ull-mà que consisteix a encertar la bola dins un pot. S’han trobat variants d’aquest joc a d’altres cultures. Per exemple els indis americans feien servir el “boliche” (encertar ossos buits o foradats en un punxó de fusta).

Podem trobar caça-boles de fusta al mercat, però el podem fer nosaltres mateixos reaprofitant qualsevol pot (com més petit, major nivell de dificultat), un cordill i una bola. Enganxarem un extrem del cordill al pot i a l’altre li lligarem la bola.

Page 6: Breu recull de jocs tradicionals

Breu recull de jocs tradicionals (6)

XARRANCAXARRANCAXARRANCAXARRANCA

És un joc que combina punteria, equilibri i habilitat. Se n’han trobat multitud de variants arreu del món.

Per a jugar-hi haurem de dibuixar a terra la pista que es mostra a l’esquerre. Aleshores farem el següent: tirem la pedreta al primer quadre i es salta a peu coix tots els altres tret del que tingui la pedreta. Els

4-5 i 7-8 no es fan a peu coix sinó que es trepitjaran amb un peu a cada quadre. En arribar al 7-8 girem d’un bot i desfem el camí de la mateixa manera que l’hem fet però ara recollint la pedreta. Quan haguem acabat repetirem el joc tirant la pedra al segon quadre, al tercer, etc. Si fallem en la punteria de quadre tant en tirar la pedreta com en saltar passarem el torn al següent jugador.

A partir de set anys.

FERRADURESFERRADURESFERRADURESFERRADURES

Es tracta d’un joc de punteria en el qual dos participants han d’encertar deu anelles dins nou pals disposats en posició vertical. Cada jugador té cinc anelles d’un color i cadascuna d’elles val un punt. Anul·larem el punts del company encertant les nostres anelles en pals ocupats per les d’ell.

Més coses a:Més coses a:Més coses a:Més coses a:

www.pamipipa.com

www.pamipipa.com/cat/html/flostis/flostis_sinopsi.php