36
Ni i. 76 SETEMBRE 1937 VOLUM VII BUTLLETI DELS MUSEUS D'ART DE BARCELONA £v 41 PUBLICACIÓ DE LA COMISSARIA GENERAL DE Mil• US LES RAJOLES DELS OFICIS FONTS D INSPIRACIÓ I INFLUENCIES S'ha dit, i hom lho dóna com a cosa descomptada, que les rajoles estan inspi- rades en les auques; en efecte, n'hi ha una bona part que si, però no gairebé totes com hom ha volgut suposar; una gran majoria dels motius emprats pels rajolers cons a tema d'illustració, són ori -ginals de la rajoleria i en alguns casos no ha estat la rajola la que ha copiat de l'auca, sinó l'auca de la rajola; no con- cr e tament les figures, però sí el deix i l'aire de les rajoles han influït en donar una fesomia a certes auques. Si bé molts dels temes són comuns a les rajoles i a les auques és perquè pertanyen al fons general de la imatgeria, però referint -nos no al tema en general, sinó concretament a les figures, a llur interpretació i a la solució i encaix del dibuix, moltes vega- des les rajoles no han pogut copiar de l'auca perquè senzillament són anteriors a aquesta, com ja ho hem anat indicant en tractar dels temes. Concretant, podem dir que rajoles i auques han seguit un ritme para lid en quant als temes, puix que essent unes i altres aspectes diversos de la nostra imatgeria popular, necessà- riamcnt han tingut «aheurar-se en els fons temàtics de la imatgeria. Malgrat la gran coincidència de temes, la còpia con- creta de les formes no ha estat tan ex- tensa cons hom suposa i ha estat la rajola la qui ha copiat de l'auca, però l'auca sense copiar concretament de la rajola ha pres quelcom del seu tirat. El rajoler en copiar del gravador, sim- plifica notablement les imatges, en treu detalls accessoris que farien difícil o in- adaptable l'acolorit, o que donarien ex- cessiva ininuciositat al dibuix, i per tant representarla una Ina j or atenció i la in- versió de més temps. El gravador pot ésser ric en detalls i minuciositats perquè només deu fer el treball una sola vegada mentre que el rajoler cada rajola deu di- huixar-la i pintar-la a i la pletoritat de detalls complica, allarga i encareix la feina. El rajoler es limita a presentar- nos l'artista en la pose expressiva de la feina que fa amb les cines més indispen- sables per enquadrar la seva actitud i prescindeix de tot element accessori que emmarqui o enquadri l'acció a no ésser les flors, les fulles, els núvols o els oce- llets típics de les rajoles. També prescin- deix del sòl o sòcol propi del rodolí, que sovint figura un enllosat, per aplicar -hi el característic ele les rajoles; canvi que alhora que simplifica notablement el pin- tat canvia sensiblement la fesomia del ro- dolí per prendre el dibuix tot el tirat de rajola. Vegem com a exemples, els rodo- lins i les rajoles del fuster, del barretaire i del torner (figs. 82, 83, 84, 85, 86 i 87). En la rajola del capeller algunes ve- gades es veuen penjats els barrets que hi ha en el rodolí. L'afany de simpli- ficació fa en alguns casos rectificar la pose de la figura com passa en la ra- jola del boter, al qual se li fa agafar el ivartcll amb les dues mans per deixar la Bóta lliure i permetre el seu acolorit d'una sola pinzellada (figs. 88 i 89) . L'ac- titud del boter és irreal, puix que els inartells i maces que utilitza són prou pe- tits per a poder ésser fàcilment manejats ami) una sola mà. L'afany de simplificació es presenta ben exagerat en la rajola del 257

BUTLLETI DELS MUSEUS D'ART - ddd.uab.cat · tot per a cobrir els espais alts de l'enqua-drat, els núvols o un estrany lineat que vol semblar-ho, com en el rodolí de la figura 106

  • Upload
    others

  • View
    7

  • Download
    0

Embed Size (px)

Citation preview

Ni i. 76 SETEMBRE 1937 VOLUM VII

BUTLLETI DELS MUSEUS D'ART

DE BARCELONA £v

41

PUBLICACIÓ DE LA COMISSARIA GENERAL DE Mil• US

LES RAJOLES DELS OFICIS

FONTS D INSPIRACIÓ I INFLUENCIES

S'ha dit, i hom lho dóna com a cosadescomptada, que les rajoles estan inspi-rades en les auques; en efecte, n'hi hauna bona part que si, però no gairebétotes com hom ha volgut suposar; unagran majoria dels motius emprats pelsrajolers cons a tema d'illustració, són ori

-ginals de la rajoleria i en alguns casos noha estat la rajola la que ha copiat del'auca, sinó l'auca de la rajola; no con-cretament les figures, però sí el deix il'aire de les rajoles han influït en donaruna fesomia a certes auques. Si bé moltsdels temes són comuns a les rajoles i ales auques és perquè pertanyen al fonsgeneral de la imatgeria, però referint-nosno al tema en general, sinó concretamenta les figures, a llur interpretació i a lasolució i encaix del dibuix, moltes vega-des les rajoles no han pogut copiar del'auca perquè senzillament són anteriorsa aquesta, com ja ho hem anat indicanten tractar dels temes. Concretant, podemdir que rajoles i auques han seguit unritme para lid en quant als temes, puixque essent unes i altres aspectes diversosde la nostra imatgeria popular, necessà-riamcnt han tingut «aheurar-se en elsfons temàtics de la imatgeria. Malgrat lagran coincidència de temes, la còpia con-creta de les formes no ha estat tan ex-tensa cons hom suposa i ha estat la rajolala qui ha copiat de l'auca, però l'aucasense copiar concretament de la rajolaha pres quelcom del seu tirat.

El rajoler en copiar del gravador, sim-plifica notablement les imatges, en treu

detalls accessoris que farien difícil o in-adaptable l'acolorit, o que donarien ex-cessiva ininuciositat al dibuix, i per tantrepresentarla una Ina jor atenció i la in-versió de més temps. El gravador potésser ric en detalls i minuciositats perquènomés deu fer el treball una sola vegadamentre que el rajoler cada rajola deu di-huixar-la i pintar-la a mà i la pletoritatde detalls complica, allarga i encareixla feina. El rajoler es limita a presentar-nos l'artista en la pose expressiva de lafeina que fa amb les cines més indispen-sables per enquadrar la seva actitud iprescindeix de tot element accessori queemmarqui o enquadri l'acció a no ésserles flors, les fulles, els núvols o els oce-llets típics de les rajoles. També prescin-deix del sòl o sòcol propi del rodolí, quesovint figura un enllosat, per aplicar-hi elcaracterístic ele les rajoles; canvi quealhora que simplifica notablement el pin-tat canvia sensiblement la fesomia del ro-dolí per prendre el dibuix tot el tirat derajola. Vegem com a exemples, els rodo-lins i les rajoles del fuster, del barretairei del torner (figs. 82, 83, 84, 85, 86 i 87).En la rajola del capeller algunes ve-gades es veuen penjats els barrets quehi ha en el rodolí. L'afany de simpli-ficació fa en alguns casos rectificar lapose de la figura com passa en la ra-jola del boter, al qual se li fa agafar elivartcll amb les dues mans per deixar laBóta lliure i permetre el seu acoloritd'una sola pinzellada (figs. 88 i 89) . L'ac-titud del boter és irreal, puix que elsinartells i maces que utilitza són prou pe-tits per a poder ésser fàcilment manejatsami) una sola mà. L'afany de simplificacióes presenta ben exagerat en la rajola del

257

BUTLLETI DELS MUSEUS D'ART DE BARCELONA

Fig. 82

Fig. 84

Fig. 83

Fig. 85

Fig. 86 Fig. 87

258

BUTLLETÍ DELS MUSEUS D'ART DE BARCELONA

Fig. 88

Fig. 89

Fig. 90 Fig. 91

Fig. 92 Fig. 93

259

BUTLLETÍ DELS MUSEUS D'ART DE BARCELONA

Fig. 94

Fig. 95

pescador al qual se l'ha deixat sense laroca damunt de la qual està assegut i se'lfa sostenir en una posició forçada i irreal(figs. 90 i 91). Altres vegades, però, passaal contrari i algun detall poc precís i pocdeterminat en el rodolí es presenta bendescollat en la rajola com passa amb eldavantal del cerer I figs. 92 i 93) .

Una altra auca que també inspirà elsrajolers és la del Sol i la Lluna. Aquestaauca és d'origen cabalístic i abans d'ésserutilitzada per al joc d'atzar, havia servitcom d'oracle per a endevinar l'esdeveni-dor. És el tipus d'auca més antic, originatsi fa no fa a l'hora que les rajoles delsoficis i els seus temes són molt variats icompletament desencadenats i deslligatsl'un de l'altre. Aquestes circumstànciesafavoreixen molt aquesta auca per a ser-vir d'inspiració als rajolers i, bé podria

ésser que, si no totes, algunes de les rajo-les en ella inspirades conservessin quel-com del sentit supersticiós que hom do-nava al rodolí que l'havia inspirada. APanca del Sol i la Lluna pertany el rodolíde la fig. 94; d'ell n'és una simplificació elde la rajola de la fig. 95; l'angelet del ro-dolí de la fig. 96 és l'inspirador de la ra-jola de la fig. 97. També hi ha algunesrajoles de bèsties inspirades en aquestaauca.

Com ja vàrem dir en tractar dels temes,una de les auques inspiradores dels rajo-lers és la de les Funcions de Barcelona,representativa del calendari de costumsbarcelonines. És interessant de remarcarque aquesta auca fou plagiada en tempsen què la rajoleria ja estava en franca de-cadència i que els rodolins van ésser tansimplificats i tan reduïts a la seva luí-

Fig. 96

Fig. 97

260

Fig. 99

BUTLLETÍ DELS MUSEUS D'ART DE BARCELONA

z.

S*A 1tADALEP1A

Fig. 98

Fig. 100

S,TON 4S. PORt HS .

Fig. 101

Fig. 102 Fig. 103

261

BUTLLETÍ DELS MUSEUS D'ART DE BARCELONA

Fig. 104

nima expressió que difícilment honi hau-ria pogut interpretar el significa) del per-sonatge figurat en la rajola si hom no ha-gués conegut primer el rodolí. Les mos-tres que en donem parlen anal) prou elo-qüència (figs. 98, 99, 100, 101, 102 i 103).

Arriba un moment, sobretot en el demés decadència, en què la simplificaciódels rodolins ateny un grau tan exageratque hom prescindeix d'elements indis

-pensables a l'actitud de la figura fins alpunt de deixar aquestes en poses que resno diuen ni cap significat tenen. Vegeucom ha estat transportat a la rajola elprotagonista de l'auca de la Vida delhombre malo (figs. 104 i 105) .

Com hem dit, arriba un moment enquè els termes es canvien i és l'auca laque sense copiar les figures de les rajo-les, almenys que nosaltres ens en havem

Fig. 105

adonat, manlleva a la rajoleria els ele-ments ornamentals accessoris i els rodo-lins prenen fesoinia de rajola. Són nom

-broses les auques de darreries del se-gle xviii i de primeries del segle xix queadopten com a motiu ornamental, sobre-tot per a cobrir els espais alts de l'enqua-drat, els núvols o un estrany lineat quevol semblar-ho, com en el rodolí de lafigura 106 pertanyent a l'Auquilla extra-vagante. També s'introdueixen els motiusvegetals accessoris per a omplir el costatde la figura, i com en les rajoles homtendeix a situar les escenes a l'aire lliurei les assenta damunt d'un sòl sinuós quevol representar el camp, sense mirar gaireprim si l'escena escau o no situar-la enple camp, com esdevé en la del rodolí del'auca de les faules d'Isop (fig. 107). Din-tre d'aquest ordre devem observar unaremarcable excepció pròpia de les auquesdels oficis que curen molt bé de nomésfer núvols i situar les escenes al ras no-més en aquells oficis que treballen sensesopluig. El que no hem trobat en elsrodolins són les fulles de julivert quecaracteritzen l'època d'or de la rajoleriacatalana, però les tals fulles es trobensubstituïdes per uns núvols que surtenpels costat de l'enquadrat, completamentdeslligats del celatge de la part alta delmarc de vegades tan estranys de forma itirat com els de l'auca dels angelets o deles banderes (fig. 108) .

Un detall que no trobem per res en lesauques són els vols d'ocellets que tant ti-pisme donen a les rajoles. Aquest graciósdetall és escassíssim en la imatgeria es-tampada. No el trobem en cap dels nom

-brosíssims boixos que representen lamuntanya de Montserrat on sembla quehi escaurien per a indicar popularmentla immensa alçària que pels ulls senzillsté la gran muntanya. Trobem un gravatal boix que figura el santuari de la Marede Déu d'Ivorra, signat per R. A. Pascuali que porta la millèssima 1730 en el quales figura un xiroi vol d'ocellets. És possi-hle que sigui el gravat més vell on esveuen volar ocells del tipus de les rajo-les. Si aquest és el gravat més antic onsurten ocellets, i nosaltres no en coneixemd'altre d'anterior, bé podria ésser que els

262

BUTLLETÍ DELS MUSEUS D'ART DE BARCELONA

rajolers haguessin estat a casa nostraels creadors d'aquest motiu ornamental(fig. 109) .

No trobem gairebé cap concomitànciaentre la imatgeria estampada i la rajole-ria, exceptuant-ne les auques de les qualstant ja hem parlat. Les estampes de for-niat molt major al de les rajoles i plenesde minuciosos detalls no esqueien perésser transportades a les rajoles en quèuna sola desenrotlla tot un tema i escena.La rajoleria acudí a les estampes pera inspirar els plafons de rajoles de temareligiós que ja hem alludit. Altrament,en el que fins ara tenim comprovat, quanla rajoleria copia del gravat estampat,sempre per adaptar-lo al colorit, simpli-

Fig. 106

fica el dibuix i l'augmenta considerable-ment de tamany, i per copiar les estam-pes en rajoles soles, hauria tingut de re-duir les figures i aquest cas no es dónaen rajoleria. Les capçaleres de romanç,sobretot les de figures soles sense emmar-car, oferien un bon motiu d'inspiraciópels rajolers i en canvi no hem trobatni una sola rajola que hi estigui inspi-rada. El divorci entre el romanç i la ra-jola és possiblement degut a què gene-ralment les figures estampades represen-ten gairebé sempre persones distingidesi d'estament inadequat per a represen-tar-les en les rajoles de to intensamentpopular destinades a agradar a la vistade les gents humils per les quals les figu-res dels romanços venien a representarel senyor o l'amo amb el que no existiaun corrent gaire intens de simpatia.

Fig. 107

Quan es gravaren tipus humils i degents semblants a les que admiraven lesrajoles dels oficis en llurs cuines, destina-des a capçaleres de romanços, la rajole-ria ja estava en franca decadència i si béva influenciar-se un xic de la nova pro-ducció imatgera del romanç difícilmentarribà concretament a copiar-ne els tipus.Un semblant passa amb els soldats derengle; quan aquesta bella produccióimatgera estigué en el seu moment àlgidla rajoleria ja havia decaigut, i malgratésser el tipus de gravat que més hauriaescaigut per a copiar als rajolers tant pelseu acolorit com per tot el seu tall, elsescudellers no se'n van servir i els pocssoldats que hom troba en rajoles són an-teriors als fulls de soldats de rengle. Vala dir, però, que abans dels darrers tempsde les rajoles es produïren prou fulls derengle perquè la rajoleria pogués apro-fitar-los i que si no ho féu pot ésser degut

Fig. 108

263

Fig. 110

Fig. 111

Fig. 112

BUTLLETÍ DELS MUSEUS D'ART DE BARCELONA

a la poca simpatia que sempre ha sentit lanostra gent pels cossos armats. Coneixem,però, una rajola que figura un soldat decavalleria lleugera copiat d'un full derengle dels anys 1820-1830 i de la qual ensocupem detalladament en el nostre llibreen collaboració amb En Josep Colorainesi En Pau Vila. (Imatgeria popular cata-lana. Els soldats i altres papers de ren

-gle. Barcelona 1936, vol. 1, pàg. 33).És possible que els rajolers es servissin

' SANTA MARIA DE IVORRA

Fig. 109

per a llur inspiració, d'imatgeria estran-gera. Trobem unes gracioses rajoles degrotescos i la d'un escaient geperut quedubtem que siguin originals en absolutde la nostra rajoleria i que ens semblenplagiades, sinó copiades del tot de laimatgeria estampada (figs. 110, 111 i 112) .Cap d'aquestes figures es troba entre elsgrotescos catalans. Els nostres artistes po-pulars no han tingut mà pels grotescos;els que figuren en les auques semblend'origen estranger possiblement holandèsi els que hom troba en auques posteriors

264

BUTLLETÍ DELS MUSEUS D'ART DE BARCELONA

i en capçaleres de romanç són còpies iplagis dels primers. Els grotescos caste-llans tenen tot un altre tirat que els deles rajoles, els quals, per altra part, sem-blen apartar-se del deix propi de les nos-tres rajoles típiques, raó que ens refermaen la nostra suposició d'un probableorigen estranger. També creiem d'inspi-ració forastera la que representa un ba-ladrer o venedor ambulant francès oitalià (figs. 125 i 126) de l'article quees publicarà en el número següent, iés possible que sigui copiat d'un fullpopular o d'una rajola «un d'aquestspaïsos. Devem remarcar que en l'auca debaladrers francesos i catalans, popular.

una rajola copiada exactament d'un ro-dolí de gros format de l'auca editada pelcatalà Marés i Companyia, publicada aMadrid el 1874 titulada Los pataconesmodernos. Aquesta rajola que figura unase vestit de mestre de minyons, té la cu-riosa particularitat de portar al peu el ma-teix refrany que duu el rodolí de l'auca:

Si me contemplas un ratoverás en nií tu retrato.

Ignorem si l'edició que hem alludit ésla més antiga de l'auca en qüestió, peròa jutjar per la indumentària dels perso-natges el gravat no pot ésser gaire ante-rior a aquesta edició. La rajola, dones, ha

Fig. 113

ment anomenada auca de Napoleó i enels rodolins de gran tamany que figurenen el fons de boixos de l'antic imatgerbarceloní Joan Llorens on hi són figuratstambé baladrers francesos, no hi figuraaquest personatge malgrat haver-n'hi di-versos que hi tenen un tirat, però que nopoden haver inspirat la rajola de quèparlem. També es (roben personatgessemblants en un full d'ombres xinesesele tema de baladrers, editat molt poste-riorment al temps de l'ús de les rajolespopulars policromades i així mateix d'ins-piració francesa o italiana.

Tenim dades concretes en quant a 1'a-profitament d'imatgeria forastera com atenia d'inspiració dels nostres rajolers. Elnostre amic doctor Josep Maria Siinonen el llibre ja citat, pàgina 36, publica

Fig. 114

d'ésser necessàriament posterior a la dataindicadà i, per tant, molt més ençà deltemps en què segons les dades que hempogut recollir es va perdre l'ús de lesrajoles illustrades. Es tracta d'un intentde revifament de la indústria? Es tractad'un cas esporàdic?

La rajoleria també s'ha abeurat en al-tres fonts d'imatgeria popular que no sónles del gravat. Troben una rajola de l'es-molet del tot igual a una figura de pesse-hre provençal popularíssima per tots elspessebres del migdia de França i que enres s'assembla a l'esmolet de la imatge

-ria catalana que tan sovint surt en lesauques del Sol i la Lluna i les dels oficis(fig. 113). Troben algunes figures de donacofades amb un estrany barret que no téres de català i que tampoc és el típic ea-

265

BUTLLETÍ DELS MUSEUS D ' ART DE BARCELONA

pell femení mallorquí, puix que la restade la indumentària no concorda amb elvestit insular (fig. 114) . Aquest exòtic bar-ret encara que desfigurat pot recordar elbarret de les camperoles provençals, i bépodria haver estat també inspirat en al-guna figura de pessebre, puix que tant lafilosa com la dona que cavalca un ase, quesón les dues figures que coneixem cofadesamb l'estrany capell, són figures típiquesdel pessebre. Devem advertir que les figu-res de pessebre provençals no les conei-xem prou per a poder afirmar que els tipusde dona de què parlem hagin estat inspi-rats en aquesta branca de la imatgeria.Podria donar-se el cas de què el transportde la figura de pessebre a la rajola haguésestat fet part d'allà del Pireneu i que nos-altres haguéssim copiat d'una rajola fran-cesa en lloc de fer-ho directament de lafigura.

També trobem una rajola amb unafigura vestida de samaritana inspiradasens dubte en una figura de pessebre. Re-cordem també la rajola de la marc queacompanya l'infant a costura, que és tam-hé una figura molt freqüent en el pes-sebre.

JOAN AMADES

DEL MUSEU DE LES ARTSDECORATIVES

ELS PA-KUA XINESOS

En la collecció d'art extremo-orientaldel nostre Museu de les Arts Decoratives,hi figura una campana aplanada de bron-ze, rematada per dues estilitzades figu-res de felins, cronologable a l'època Sung(segle x) , seguint tradicions de més an-tigues èpoques. En aquesta campana s'hiveuen a relleu unes ratlles horitzon-tals paralleles en grups de tres, sencereso trencades, però en disposició alternada,les quals són prou per ésser tractades enun article del nostre BUTLLETÍ (fig. 1).

Aquestes agrupacions de les tres rat-lles — que formen un conjunt de vuit —,aquests vuit trigrames, són els pa-kua(els hak-ke japonesos), els famosos sím-bols de l'antiga màgia i del misticismefilosòfic xinès que, fins ara, i avui encara,

serveixen als adivins per a exercir llurofici.

La invenció dels trigrames fonamen-tals s'atribueix a un llegendari perso-natge, Fuh-hi (en japonès, Fuk-ki), quesembla degué viure a la Xina per allàl'any 2800 a. de J., al qual se'l consideracona el fundador de la constitució polí-tica xinesa.

Segons la llegenda, aquests signes liforen revelats pel Long Ma, el famós ea-vall-dragó — per un ki-lin o per un sim-ple dragó groc, segons altres —, que unjorn sorgí de les ondes del Yang Tsé(riu Groc), quan Fuh-hi passejava per laseva vora, portant inscrits els trigramesen les escames de la seva llarga espinada.

Aquests vuit signes cabalístics, origende l'escriptura xinesa, estan formats perla combinació de ratlles de les dues me-nes: una de contígua ( ) i l'altratrencada (m —)

Segons la metafísica xinesa, la primeraés la representació del principi actiu o

Fig. 1

266

BUTLLETÍ DELS MUSEUS D'ART DE BARCELONA

Fig.

rt

___i VX ` r0.c,G;«. ____

__.` a(, - - •__ r °-^

Fig. 3

1 2 3 4

5 6 7 8

Fig. 4

mascle yang l en japonès, yó) i l'expressióniés completa del qual és el Cel — prin-cipi lluminós —, en tant que la segonaho és del principi passiu o feinella yin len,japonès, on), principi obscur l'expressiómés alta del qual és la Terra.

Els dos principis, els quals s'anomc-nen tanibé «fornies elementals», són,doncs, els representats en la fig. 2.

Si aquestes «formes elementals» es do-blen per elles mateixes i l'una per l'al-tra — de primer pel principi actiu, des-prés pel passiu —, s'obtenen les quatrefigures de la fig. 3.

Realçats una altra vegada aquestsgrups, successivament per una línia se-guida i per una altra de trencada, aparei-

xeran els vuit trigrames fonamentals, fatí-dics, els pa-koa (en llengua xinesa, pavol dir vuit) , base de tota l'adivinacióextremo-oriental, en 1"ordre que ens dónael «Llibre de les Mutacions» (fig. 4) .

La manera de servir-se d'aquests vuitsímbols i de llurs seixanta -quatre conibi

-nacions, per desentrellar l'esdevenidor,és un «non plus ultra» de complicació.Està consignada en un llibre consideratcom un dels cine llibres canònics del Con-fucisme, que porta el títol 1-k.i.ng Ienjaponès, Eki-yó) — «El Llibre de les Mu-tacions» o bé, «El Llibre de les Adivina-cions» —. Segons sembla, àdhuc Confueireconegué que no arribava a comprendredel tot aquesta ciència i que li manca-

267

BUTLLETÍ DELS MUSEUS D'ART DE BARCELONA

rien uns cinquanta anys de vida per apoder copsar per enter tots els misterisde 1'I-king.

Els vells escrits que s'ocupen de l'adi-vinació, arrangen els trigrames en formad'octogon (fig. 5), oposant-los dos a dos,de la manera següent: el primer oposatal vuitè, el segon al setè, el tercer al sisèi el quart al cinquè. Començant pel pri-mer, i girant en sentit contrari al de lesagulles d'un rellotge, s'obté el següent or-

Cadascun d'aquests vuit trigranles fo-namentals representa un element essen-cial de l'Univers:

1, cel; 2, llac; 3, foc; 4, tro; 5, vent;6, riu; 7, muntanya; 8, terra.

Aquesta significació i el seu simbolismeforen, per allà el segle xii a. de J., mésdesenvolupats encara per Wen Weng(mort l'any 1135 a. de J.?), cap del clanxinès dels Xu. Segons ell, la significaciódels trigrames és aquesta:

íI3

^r

^s

S ^

6

7 '^

.~Fig. 5

dre: 1-2-3-4-8-7-6-5. En aquest gràfic, que L — Primer trigrama. Representa Pele-s'anomena «La Taula de Fuh-hi», s'hi pot ment «cel» i està simbolitzat pel «cavall».remarcar com l'addició de les ratlles que És la força i la fermesa i té analogiescomposen els dos trigrames oposats, dóna amb la testa i el pare.sempre la xifra 9, igualment que la de 2. — Segon trigrama. Representa elllurs xifres d'ordre, o sigui: «llac», l'aigua dormida, i està simbolitzat

per la «cabra». És la joia; té analogiesAddició de ratlles: amb la boca i la tercera filla.

3+6=4+5=4+5=5+4=9 3. — Tercer trigrama. Representa l'cle-ment «foc», el sol, i està simbolitzat pel

Addició de xifres d'ordre: «faisà». És l'esclat, l'adhesió; té analo-1+8=2+7=3+6=4+5=9 gies amb l'ull i la segona filla.

4. — Quart trigrama. Representa 1'ele-D'ací en resulta que, en xinès i també ment «tro, llamp» i està simbolitzat pel

en japonès, al principi fort, actiu i mas- «dragó». És l'activitat; té analogies ambele, se l'anomeni «9». el peu i el fill primogènit.

268

BUTLLETÍ DELS MUSEUS D'ART DE BARCELONA

5. — Cinquè trigrama. Representa l'ele-ment «vent» i està simbolitzat pel «gall».És 1'insinuació; té analogies amb la camai la filla primera.

6. — Sisè trigrama. Representa l'ele-ment «riu», l'aigua corrent, i està simho-litzat pel «porc ». És el perill; té analo-gies amb les orelles i el fill segon.

7. — Setè trigrama. Representa l'ele-

als quals correspon un animal del zodíacxinès, segons s'ha esmentat abans, i delqual resulta:

1, sur-cavall; 2, sur-est-cabra; 3, est-faisà; 4, nord-est-dragó; 5, sur-oest-gall;6, oest-porc; 7, nord-oest-gos; 8, nord-bou,al que s'ha d'afegir els colors que cor

-responen a cada punt cardinal i als seusintermitjos:

PQac - ^wi e^,^ 40 —^ ve„k -^wt e^E

cL. cert9 ^0,

__ —1

5'

t^av^á ven8 òe 3 6 I 'ti^^-`oest

-nvze^t^ s^ta^o - -e^ c ^ n o-t9 o e^ t

^roü.- ^a^c

Fig. 6

ment «muntanva» i està simbolitzat pel«gos». És la facultat de parar-se, de fixar

-se; té analogies amb la mà i el filltercer.

8. — Vuitè trigrama. Representa l'ele-ment «terra» i està simbolitzat pel «bou».És la submissió i el renunciament de lapersonalitat; té analogies anih el ventrei la mare.

A més, aquests vuit trigrames són larepresentació emblemàtica dels puntscardinals:

1, sur; 2, sur-est; 3, est; 4, nord-est;5, sur-oest; 6, oest; 7, nord-oest; 8, nord,

1, sur-porpra; 2, sur-est-verd fose; 3, est-verd de mar; 4, nord-est-blanc; 5, sur-oest-

negre; 6, oest-roig; 7, nord-oest-blanc; 8,nord-blanc.

Això fa que, coordinant aquestes indi-cacions a l'entorn del «quadre de Fuli

-hi», donés el següent resultat (fig. 6) ,centrat pel color groc, d'on se'n pot sos-treure la «rosa dels vents» xinesa.

Ara lié, Wen Wang, però, va allargarel sistema dels vuit trigrames per unacombinació de signes, doblant-los i com-posant cada un d'ells ami) cada un delsset altres. Així obtingué seixanta-quatre

269

BUTLLETÍ DELS MUSEUS D'ART DE BARCELONA

y

v -

t

_

3

_ter

4

S G 7 8

9̂ ioosr ii. .o

i2 s

amo . .

/7 /8 19 20

2/ 22 23

zs 2 c ^z^ `-28

L9 30 3/ 32

Fig. 7

1. - Ken (cel) ; 2. - Kon (terra) ; 3. - Xun plenitud) ; 4. - Mô (infància ; 5.- Ju (esperar) ;6. -Shó (?) ; 7.-Shi (exèrcit) ; 8. -Hi (amistat); 9.- Shó-xicu (petita parada) ; 10.-Ri(trepitjar, mortificar) ; 11. - Taï (sense impediment) ; 12. - Hi (impediment) ; 13. - Dó-jin(amistat, camaraderia) ; 14.--Taï-jai (possessió plena) ; 15.-Ken (modèstia) ; 16.- Yo (gau-diment) ; 17. - Zuï (obeir) ; 18. - Ko (afers, negocis) ; 19. - Rin (esguardar vers baix) ; 20. -Kuan (observar, mostrar) ; 21.- Jeï.kó (omplir-se) ; 22.- Hi (embellir) ; 23.- Ha-ku (pen.(Ire, privar) ; 24.- Fuku (retornar) ; 25.- Bu-bó (sinceritat) ; 26.- Taï-xicu (gran parada)27.-Yi (nodrir); 28.-Taï-kua (molta abundància); 29.-Kan (dificultats); 30.-Ri (ésser

en relació amb) ; 31.- Kan 1 imupressionar. influir) ; 32.- Kip (perinanència)

270

BUTLLETÍ DELS MUSEUS D'ART DE BARCELONA

33 34 35- -

3G

37 38 39 40

41 yz 43-

S^ S` ^+ X 98

f 9 So S1 S2

S3 54 SS 56

s7 s8 s9 Go

Fig. 8

33. - Ton (evitar, fugir) ; 34. - Taï-s6 (forçadament) ; 35. - Shin (avançar) ; 36. - Meï-i (llum

perjudicial) ; 37. - Ka -jin (membres de la família) ; 38. - Keï (diferenciar-se) ; 39. - Ken (di-ficultat) ; 40. - Kai (obrir, defallir) ; 41. - Son (pèrdua) ; 42. - Eki (guany) ; 43. - Kua (dis-posar) ; 44. - Ko (trobar) ; 45. - Suï (aplegar) ; 46. - Shô (enfilar) ; 47. - Kon (estar negui -tós, preocupat) ; 48. - Seï (pous) ; 49. - Kaku (renovar, restaurar) ; 50. - Tel (tres-peus. trí-pode) ; 51. - Sh in (tro, tempestat) ; 52. - Con (parar-se) ; 53. - Zen (procedir) ; 54. - Kianaï(maridar una filla) ; 55. - Hó (afluència) ; 56. - Ryó (viatger, viatjar) ; 57. - Son (dolç, bu.mil) ; 58. - Da (alegrar-se) ; 59. - Kuan (disipar) ; 60. - Seisu (moderació) ; 61. - Xi -f u (sin-ceritat) ; 62.- Shü-kua (poca abundor) ; 63.- Ki-seï (desenllaç, fi) ; 64.- Bi-seï (no

acabat encara)

271

BUTLLETÍ DELS MUSEUS D'ART DE BARCELONA

JVUL

-11

Fig. 9

=^^ rr,awCam.^ ai

31

Fig. 10

25

Fig. 11

símbols nous — els hexagrames — a cadaun dels quals atribuí un nom i determinà,com havia fet amb els trigrames, llursrelacions misterioses amb els planetes iles constellacions, els punts cardinals, elssignes del zodíac, els elements, els anys,mesos, dies i hores, els animals, les plan-tes, els siembres de la família, els colors,les línies de la mà, les parts del cos humà,etcètera, etc. (1).

En el llibre japonès «Taka-shima Eki-dan» s'hi poden veure els seixanta-quatrehexagrames i llurs noms, naturalment ja-ponesos (figs. 7 i 8) . Aquests hexagramesno s'han de considerar com dos trigramesunits, sinó com dos trigrames sobrepo-sat, i l'adivinació fundada en aquests sig-nes combinats consisteix en treure a lasort, per mitjà de cinquanta varetes adi-

1. Aquesta combinaeiú dels vuit trigrames de Foh -hi enseisunl u-qua re cignes simbòlics, sulrilnnei5 també a Shru-nong. emperador de les irpoques llegendà riel del Celest Im-peri, que governà 1n Xinu vers l'any 27311 a. de J.

vinatòries, el número corresponent a uno dos hexagrames i examinar el presagi,afortunat o nefast, que dóna la posiciórelativa dels trigrames, recercant la sig-nificació de cada una de les ratlles con-forme a les interpretacions donades percada una d'elles en el I-king.

• Per donar una idea d'aquest art adivi-natori, exposaré alguns dels hexagrames— escollits entre els de «bon auguri»

—amb llurs significacions, abreujades, quees troben en el llibre japonès de l'adi-vinació.

Fig. 9. És el més favorable dels sei-xanta-quatre hexagrames. Està compostpel trigralna «terra» posat per dainuntdel «cel». Per tant, com la seva interpre-tació no pot ésser més favorable, sel'ha escollit cona ensenya de professiódels adivins i els que diuen la bona-ventura.

Fig. 10. Aquest altre hexagraxna tambéserveix plantes vegades, com ensenya dels

6~

32

Fig. 12

a.r.

- r 0.

Fi_. 13

—8~1~ m~

A

29

Fig. 14

272

BUTLLETÍ DELS MUSEUS D'ART DE BARCELONA

professionals coneixedors de l'esdeveni-dor. En aquest cas, s'hi veu com el trigra-ma «llac» està per damunt del «munta-nya». Aquest hexagrama és favorable so-bretot per les qüestions matrimonials, carl'Iking diu que és avantatjós en gran ma

-nera de mantenir-se segur i constant, ique la sort afavorirà sempre al qui esmulleri.

Fig. 11. També és de molt bon auguri.Ací, el «tro» es troba sota el «cel». Elselements, doncs, obren segons la seva na

-tura. El text, en 1'I-king, diu que la per-severància i la fermesa són avantatjoses;si no es pren cura de la justícia, esdevin-dran les calamitats.

Fig. 12. Aquest hexagrania també ésdels bons. No anuncia cap malaurança;per contra, indica permanència i estabi-litat. L'element fort («tro») va per da-inunt el feble («vent») . La perseverànciareeixirà sempre.

Fig. 13. Ací s'hi veuen dues munta-nyes sobreposades. El text de 1'I-king diu:«parar-se en un bon inclret, vol dir ques'ha sabut escollir el millor». Els dos tri-gralnes que componen el Gon s'oposenl'un a l'altre, sense haver-hi, però, entreells un nexe, una atracció. Les muntanyespoden esguardar-se una a l'altra, però ja-mai podran apropar-se ni obrar de comúacord. D'ací, doncs: desacord i separació.

Fig. 14. Per últim, i també com aexemple, direm de l'hexagrama 29 (elKan) que és dels dolents perquè repre-senta «riu damunt riu», és a dir, perillsobre perill (2) .

Per l'exemple que acabo de donar enla nota abans escrita, es pot veure quela interpretació dels hexagrames, en rela-ció a la qüestió posada, està basada sem-pre en el text de 1'I-king, 1'Eki-kyó. Aixòés cert, .però no ho és menys que aquestainterpretació és molt arbitrària i que, elmés sovint, depèn de l'habilitat de l'adiví,

2. Els «l,oxers» xinesos, atan. le sublevar-se tí 1900,volgueren conèixer el què seria si r ,alt at Ir lu lluilu queu pasen u emprendre. EI. .urlí aquest hevu gruulu que 15551 in-lerprrlul de lu següent as anrrt: «Aigua Junumt aigua, voldir inundació, (lije serà la que ofegarà els bàrbars (estrangers).El cor lleial dels «Loxer,» els vencerà i salvarà lu patria,elcèler., ele.» Enlusiasmnt s, inscriviren aquest hexagrama ules seves banderes, i... foren vençuts. Després del desastre,però, l'I-king ea acansoià dient -los: «Eslava escrit. Us equi-vocàreu. Precisava no intent ar res durant tres anys. Ara bé...,mès tard es podria recomençar...»

dels coneixements prealables que aquestté de les circumstàncies relatives al caspreposat, i, sobretot, de la seva imagina-ció. I, naturalment, com en el cas delsoracles de Delfs, les interpretacions hand'ésser el més ambigües possible. Aixís'eviten els compromisos enutjosos.

Els artistes xinesos i japonesos hanemprat en tot temps els trigranles i hexa-grames com a motius de decoració, tanten la ceràmica com en els objectes d'arten laca i en metall, en els teixits i bro-dats. És per això que he cregut conve-nient donar-los a conèixer, lié que demanera lleugera (cona aniré fent-ho enaltres qüestions semblants) , a fi que l'in-teressat en les arts xinesa i japonesa tin-gui coneixement, noció, del que sónaquests estranys grups de ratlles, fona-ment de la càbala extremo-oriental.

J. GIBERTDels Serveis Tècnics dels Museus

INGRESSOS EXTRAORDINARIS A

LA NOSTRA BIBLIOTECA

En el número d'aquest BUTLLETÍ cor-responent al nies d'octubre del 1936, es

va publicar una inforulació detallada so-bre les disposicions dictades i els actesrealitzats per la Conselleria de Culturade la Generalitat de Catalunya durant elsesdeveniments públics del nies de juliold'aquell mateix any, a fi de salvar lesobres d'art, les colleccions bibliogràfiquesi els edificis monumentals que en aquellaocasió podien córrer perill.

En el mateix article es donava comptedels materials salvats amb aquesta actua-ció, que el Servei del Patrimoni Històric,Artístic i Científic de la pròpia Gene-ralitat havia lliurat als nostres Museusd'Art.

Per no escaure's ben bé dintre d'aquestgrup de materials i per haver arribat, enla seva major part, algun temps després,no s'esmentaven, aleshores, entre aquells,els de caràcter bibliogràfic o pertanyentsa les branques del dibuix i el gravat, quecorresponen a la Biblioteca dels matei-

273

BUTLLETí DELS MUSEUS D'ART DE BARCELONA

xos Museus i que foren lliurats per idèn-tic conducte.

No cal dir que la recepció, la tria i totel que fa referència a l'ingrés d'aquestapart de materials, s'ha realitzat en con-sonància ami) les normes que la Comis-saria General de Museus va disposar perals d'índole estrictament museística, es-mentades també en la repetida infor-mació.

Feta, ara, bona part d'aquesta feina,

dústria del teixit a Espanya, i molt espe-cialment la correspondència original, ru-blerta d'ensenyaments, que mantingué elcolleccionista amb Alfred Gayet, l'histo-riador de l'art copte, en ocasió ele com

-prar-li un lot de teixits trobats per aquesten les excavacions d'Antinoé.

Una altra collecció notable és la d'obresrelatives a l'art de l'Extrem Orient pro-vinent de Josep Mansana. Hi ha una va-luosa aplega de llibres en la qual no

Vista parcial d'una de les sales de la Biblioteca durant els treballsd'inventariació dels nous ingressos

podem donar als llegidors una idea glo-bal d'aquests ingressos, realment valuo-sos pel nombre i per la qualitat de mol-tes de les peces que hi figuren.

De les aportacions bibliogràfiques calesmentar, en primer terme, la colleccióde R. Soler i Vilabella. La majoria delsllibres que la componen són relatius ala tècnica i decoració del teixit. Augmen-ten el seu interès una nodrida colleccióde reials pragmàtiques referents a la in-

manca cap dels tractadistes més autorit-zats. En aquest mateix ordre cal esmen-tar altres llibres sobre l'art xinès, aquestart que, abans, pel seu exotisme, desvet-h ava només un interès de mera curiositati que ha acabat per ésser més intimamentconegut i, fins i tot, per influir intensa-men.t en algun sector de l'art català.

Aquestes colleccions han vingut a om-plir el buit que existia a la Biblioteca,

atesa la importància adquirida en aquestdarrer temps per la secció d'art extremo-oriental al nostre Museu de les Arts De-coratives.

274

BUTLLETÍ DELS MUSEUS D'ART DE BARCELONA

Fig. 1.— Relligadura renaixentista d'una estampacióde Venècia

Fig. 2. = Frontispici del llibre de gravats «Historia Biblica:e»

275

BUTLLETI DELS MUSEUS D'ART DE BARCELONA

Fig. 3. — Estampa japonesa eiimarcada enmarc pompós

Menys copioses, però verament selec-tes, són les obres referents a genealo-gia i heràldica i, en bona part, a armes iarmadures, que han ingressat. Tant elsllibres com el material gràfic de tot orclrcque les acompanya, acrediten el bon gusti la perfecta orientació del seu collec-cionador.

Han ingressat, també, un Llibre d'Ho-res, per dissort molt tisorat, anib minia-tures exquisides; dos incunables; duesedicions cinc-centistes illustrades, de cer-ta raritat; una obra en gran format, densad'illlustracions, allistable en el movimentarqueològic del segle XVIII que desvetllàWinckelmann; alguna relligadura d'èpo-ca, com la renaixentista que reproduïm(figura 1) i diferents autògrafs, entre ells,un del que fou virrei de Catalunya, Fran-cese de Borja.

Entre les obres antigues de litúrgiafiguren tres llibres de cor en pergamí

—un antifonari i dos graduals — dels se-gles xvii i xviii, bellament decorats, undels quals porta la signatura del pacientillustrador fra Josep Mata.

Fig. 4. — Litografia romàntica francesa

276

BUTLLETÍ DELS MUSEUS D'ART DE BARCELONA

Dels llibres de gravats (livres à gravu-res) esmentaren només les «HistoriaBiblicce» illustrades per Catharina Klau-ber (fig. 2) .

És interessant de remarcar que el bellllibre, a despit de la pruïja decorativistaque regnava en l'ambient de la ciutat, nohavia comptat encara com a element in-tegrant de l'ornamentació d'un petit ga-hinet íntim.

El Departament de Gravats ha estatenvaït per una veritable allau d'estam

-pes del segle xvi a l'actual. Prèvia lainevitable selecció, totes han estat curo-sa ment situades. A l'inrevés del que passaen les installacions dels grans Museus, onno poden figurar per insuficiència de llocles obres d'un valor mitjà, en els conser-vatoris d'estampes, cadascuna d'aquestestroba el seu lloc adequat en les sèriesestablertes.

Entre aquestes obres, moltes de les

Fig. 5. — Unitat solta d'una sèrie de saboriagoyesca, referent a les diferents figures d'una

dansa espanyola

î'{.. iuhtrrs achu orrm o..

Fig. 6.— Unitat solta d'una sèrie litogràfica anglesa, relativaa les difcrents sorts del toreig

277

BUTLLETÍ DELS MUSEUS n'ART DL 1i.11{CELONA

Figs. 7 i 8. — Brion i Duthé. — Estampes parisenques de començamentsdel segle xix

d s;

ï

't. .Fig. 9. — Nicolás Lesueur. — Aiguafort de traducció,d'un estudi de Rafael. per a 1'«Escola d'Atenes»

278

BUTLLETÍ DELS MUSEUS D'ART DE BARCELONA

quals van sovint enquadrades en maresdaurats i policromats, profusament ornatsde galindaines i penjarolles (fig. 3), tenenespecial importància: una composta prin-cipalment de gravats de flors i fruites encolors, segons dissenys destinats a la de-coració de les sanefes de certes tapisse.ries dels Gobelins; una altra de vells figu-rins de modes; una altra d'estampes alpuntillatge de Bartolozzi i els seus segui

-dors, invariablement de tema allegòrico mitològic, i una altra d'escenes angle-ses d'esport i caça al «mezzotinto».

N'hi ha també de litografia románticafrancesa (fig. 4)', d'aiguafort modern ca-talà i d'imatgeria barcelonina de valortopogràfic o històric.

Són així mateix notables les estampesen sèrie (figs. 5 i 6) i les que es com

-pleten anió la corresponent pariona (figu-res 7 i 8) . Alguna d'aquestes colleceionsés al)undosa en exeniplars estimables.

En un pla immediatament inferior aldels grans mestres, figuren en aquestescolleccions atnb estampes selectes, cmi-nents gravadors estrangers, com Goltzius,

Fig. 10. — Charles Clément Bervich. — Retratal burí, de Lluís XVI, traducció de la pintura

d'A. F. Callet

Fig. 11.— Pablo Ruiz Picasso. — Aiguafort

Schelte A. Bolswert, P. Pontius, J. J.Boissieu, Ph. L. Debucourt, J. DuplessisBertaux, De Launy, N. Leseur (fig. 9), P.Drevet, Bervick (fig. 10) , R. Morghen,G. Bonato, P. Volpato, C. A. Porporati,Pietro Fontana, F. Bartolozzi, L. Boilly,Gavarni, Deveria i altres de mèrit noinferior. Hi ha a més la transposicióal burí per Ed. Girardet de l'obra cabdalde Fortuny «La Vicaria» que porta alpeu la llegenda Un nlariage espagnol.

Un gran nombre de les estampes d'es-cola espanyola que han ingressat vénena completar en part o arrodonir del tot,1"obra gravada existent al Departament,entre altres, dels següents artistes: P. Ala-bern, M. Alegre, B. Ametller, J. Amills,Astor, V. Aznar, J. Ballester, F. Boix, M.Brandi, G. Canal, V. Capilla, J. A. i M.Salvador Carmona, J. Coromina, M. Es-quivel, R. Esteve, D. Estruch, A. Fatjó,F. Fontanals, Furnó, M. Gamborino, M.González, Goya, F. Jordán, T. López En-guidanos, F. de P. Martí, D. Martínez,J. Mas, J. Masferrer, B. Maura, P. P. Mo-les, R. Olivet, A. Peleguer, P. Pérez deCastro, Ribera, M. Sala, A. Sellent, Tauló,Fr. Tomàs de Santa Anna, D. Tomé, M.Umhert, I. Valls i J. i B. Vázquez.

279

BUTLLETÍ DELS MUSEUS D'ART DE BARCELONA

El gravat modern està representat so-bretot pels aiguaforts, singularment d'ar-tistes catalans. En reproduïm un de Pi-casso (fig. 11) on la tràgica existència delscaiguts en la lluita per la vida és inter-pretada anió punyent realisme.

Remarquem també les tesis damunt deseda i els diferents lots d'imatgeria reli-giosa, majorment de caràcter popular, al-

la illustració d'una típica estampació ro-màntica i una de targeta de visita, detrets calligràfics entrellaçats.

Com a objectes de curiositat, tan sovintinvolucrats amb els d'art en els catàlegsde subhastes, esmentarem quatre àlbumsblasonats de segells de posta, ami) un to-tal de 2.213 exemplars; altres tres de ta-pes de capses de llumins aparegudes a les

Fig. 12.— «L'Anunciació». Disseny a la sanguina,d'autor desconegut

guns dels quals es relacionen amb l'ha-giografia de Catalunya.

A més a més han ingressat, acompa-nyant les respectives proves, diversos cli-xés xilogràfics, un dels quals, de gransdimensions, és només un fragment d'unavasta composició on es representa un in-fern sense flames, però poblat de mons-tres, ami) nombroses llegendes llatines es-graonades.

La nostra calcografia, per la seva ban-da, s'ha enriquit amb algunes planxes

d'imatgeria religiosa; altres, destinades a

darreries del segle diiiovè i comença-ments de l'actual, tant al país com a l'es-

tranger; i un de cartes postals decoratami) el més irreprotxable estil «fin desiècle» juntament ami) diverses collec-cions d'aquestes, tan nodrides que hanpermès llur agrupament, sota aspectes di-versos, per països i localitats.

Afegiu, encara, un gran recull de foto-grafies infoli d'obres d'art que seran in-corporades al nostre «Repertori Icono-gràfic d'Art Hispànic» i alguns àlbums fo-togràfics vuit-centistcs de retrats fami-

280

BUTLLETÍ DELS MUSEUS D'ART DE BARCELONA

llars, no cal dir que sumptuosament re-lligats, entre ells un de «toilettes»d'una sola figura femenina, als qualsel pas del temps ha donat un valor trans-cendent, en relació amb l'ambient del'època.

Sota la denominació genèrica de di-buix, vénen compresos també en el De-partament especial, les aquarelles, guai-

1

l '

Fig. 14. — Isidre Nonell. — Dibuix al llapisde colors

Fig. 13.—Vicente López. — Autoretrat alllapis plom

xos, pastels i altres gèneres de pinturadeguts a procediments de naturalesa sem-blant, en els quals solen plasmar-se elsmoments creadors de l'artista amb granforça d'espontaneïtat, qualitat que nosempre hom aconsegueix transportar ales composicions de gran envergadura.

Gairebé tots els dibuixants catalans delsegle xix hi estaven abundosament repre-sentats, però no així els pertanyents a lesdiferents promocions del segle actual.Els ingressos d'ara contribuiran en bonapart a completar la nostra secció nou

-Centista. Fig. 15.— Marià Fortuny. — Dibuix

281

BUTLLETÍ DELS MUSEUS D'ART DE BARCELONA

Entre les colleccions ingressades ocupaun lloc destacat una de dibuixos de Fran-cesc Soler i Rovirosa, artista eminent, lafama del qual com a escenògraf ha ohs-curit sens dubte la seva personalitatcom a dibuixant, tan ferma certamentcona la de qualsevol altre artista del seutemps.

Altres dues colleccions molt nodridessón la de dissenys originals de MariaLluïsa Daza i la de caricatures de J. Pa-rera. La prunera reveladora d'un verita-ble temperament d'artista, ocuparà unsegon terme honorable en el nostre De-partament. L'altra, la de caricatures, escontrau a les figures preeminents de laBarcelona del darrer terç de la centúriapassada. Aquestes caricatures, un cop es-vaït l'interès que per llur actualitat ofe-rien, resten, cal confessar-ho, amb un va-lor artístic tan minso i acusen una absèn-cia tal de les qualitats que el gènere re-clama, que resulta avui un misteri la po-pularitat de què gaudí el seu autor, ar-tista mediocre avui del tot oblidat. Di-fícilment es trobaria entre elles, àdhuccercada amb tota la bona voluntat, unasola peça de valor antològic.

Dels comptats dibuixos antics que haningressat, hem triat, per tal d'ésser repro-duïts, una Anunciació d'autor desconegut(figura 12) i un autoretrat al llapis-plomde Vicente López (fig. 13). Pel que fa alstemps més acostats a nosaltres, ens hemlimitat a la reproducció d'un dibuix deNonell (fig. 14) i un altre de Fortuny(figura 15).

Els exemplars de tot ordre ingressats— llibres, dibuixos, gravats, fotografies

—tenen en conjunt, en reunir-se a la nostraBiblioteca, una valor representativa, la del'ambient cultural del nostre país en elprimer terç d'aquest segle, a la qual caldràdes d'ara sumar el que adquireixen enpassar a ocupar cadascun d'ells el lloc queli pertoca en les lleixes de la Bibliotecai les carpetes de les nostres colleccions.

ESTEVE CLADELLASBiblioleeari dels Musens d'Art

CERÀMICA HOLANDESA

AL NOSTRE MUSEU

Hans Floris, Joris Andries, Adrien Bo-gaert, Jan Bogaert, Jan Hendricks, Hen-drik Vroom, entre altres, són els princi-pals ceramistes holandesos que durant lasegona meitat del segle xvi implanten aHolanda manufactures ceràmiques.

Alguns d'ells, com Hans Floris i Hen-drik Vroom, consta documentalment quevingueren a Espanya atrets per l'empentaque Francesco Niculoso havia donat aaquest art i per a aprendre, al costat delsseus deixebles i seguidors, la tècnica cerà-mica. Per altra part, Guido de Savino,italià, s'establia per aquells temps a An-vers; això justifica la influència espa-nyola i italiana que honi nota fàcilmenten la ceràmica primitiva holandesa.

A primeries del segle XVII s'hi intro-dueix una altra influència. El comerçd'Holanda amb Orient féu que l'arribadaa Europa de porcellana xinesa fos moltconsiderable; la faiança holandesa és deles que s'han treballat amb menys gruixde pasta i dóna, per tant, una sensaciómés aproximada de tacte de porcellana;el perfeccionament tècnic obtingut, conahem vist a Itàlia i Espanya pels holande-sos; la traça amb què aquests sapigue-ren adoptar la riquesa dels motius xine-sos que impressionaven per llur novetat,produïren aviat la unió de les dues in-fluències: l'europea i l'extremo-oriental,donant per resultat la bella ceràmica ho-landesa que fins a darreries del segle XIX

ha conservat un lloc d'honor entre la ce-ràmica europea.

Des del primer terç del segle xvü finsa darreries del XVIII, la fabricació de laceràmica holandesa, i d'una manera espe-cial la de Delft, marca una etapa esplen-dorosa en els anals de la ceràmica i ensdeixa una sèrie de peces ami) caracterís-tiques, inconfusibles i ben remarcables;una munió de fàbriques s'estableixen, lesquals són regentades per eminents cera-mistes, tots units per les mateixes influèn-cies i tots curosos de què llur merca-deria fos estimada i s'acredités en elmercat consumidor. A aquesta època

282

BUTLLETÍ DELS MUSEUS D'ART DE BARCELONA

Fig. 1

pertany la ceràmica holandesa més bo-nica, fruit de les influències meridionalsja esmentades: Espanya i Itàlia per unabanda, i per altra la moda de la xineseria.

No fa molt el director del Museu Mu-nicipal de La Haia, doctor H. E. vanGelder va proposar als nostres Museus elcanvi d'unes peces de les seves colleccions(le ceràmica nacional per unes altres deles de Paterna, que nosaltres posseïm.

La proposta fou acceptada tot seguit, nosols per a atendre degudament els desigsdel museu holandès, sinó perquè les pe-

Fig. 3

ces que aquest ens oferia, eren un inte-ressant testimoni de les influències queacabem d'esmentar i, per tant, constituïenun valuós element d'estudi dintre la nos-tra secció de ceràmica.

Les peces ingressades, (I oncs, als nostresMuseus, en virtut d"aquest intercanvi, sónles següents:

a) Plat amb franja floral blava a lavora, de marcat sabor italià. El motiu delrosetó central, si bé italianitzat, el trobemoriginàriament en la nostra ceràmica pa-terniana d'una manera més primitiva;

Fig. 2 Fig. 4

283

BUTLLETÍ DELS MUSEUS D'ART DE BARCELONA

també és de tradició ¡nora, o millor dit,oriental, el bordó funiforme de la vora;barrejat amb el blau té tres cercles con-cèntrics de color groc (fig. 1).

b) Plat amb una estrella de cinc pun-tes, sobre fons geomètric de tres elementslobulats, dels quals el central és reixat;al centre, rosetó lobulat i cercles concèn-trics; a la vora, bordó funiforine. Aquestrecorda més la ceràmica morisca; Fes

-trella salomònica dels mahometans; eltema de reixat també el trobem en la ce-ràmica islàmica igual que el bordó coml'anterior, decorat en blau, en bru fose,rogenc i groc (fig. 2) .

Fig. 5

e) Plat fons amb decoració foliàciade marcat regust italià; a la vora butllo-fes circulars i motius florals simètrics,decorat en blau sobre fons blanc, i lavora en blau amb reserva blanca (fig. 3).

d) Plat decorat tot amb fullam; a lavora, bordó funiforme, decorat en blau,sobre fons blanc. Aquest no té vora coml'exemplar anterior 1 fig. 4) .

e) Exemplar gairebé igual al descritamb el senyal c), el fullam queda moltmés net i, per tant, es pot apreciar moltlié el parentiu amb la ceràmica italiana;entre el fons i la vora, té un cercle groc;la resta és blau sobre fons blanc (fig. 5).

La ceràmica que avui ens ocupa, per-

tany al primer període, o sigui al de lainfluència italiana i espanyola, i si bé perla tècnica es veu aviat que no és ni d'Ità-lia ni d'Espanya, no és tan fàcil escatir-nela influència artística, dones en uns re-corda els tipus de Venècia, de Gènova ialtres llocs italians, i en altres denunciaun marcat parentiu amb la ceràmica ca-talana i també amb l'aragonesa, que noen va aquestes dues i la d'Holanda proce-deixen d'un mateix origen: la tècnica es-panyola heretada dels moros, amb lainfluència artística rebuda d'Itàlia en elrenaixement.

Una altra característica que agermanala ceràmica catalana i italiana amb l'ho

-landesa, és la preferència per a decorarles peces, del color blau exclusivament,cosa que caracteritza molt bé la nostraceràmica dels segles xvii i xviii igual quela italiana de les mateixes èpoques espe-cialment la de Gènova, Sayona i Albisola.

L'interès que mostren les peces quehan estat trameses al Museu rau en elseu primitivisme. És aquesta ceràmicaper a Holanda, el que per a nosaltres ésla ceràmica moresca; això és: la base ifonament per al desenvolupament i es-plendor d'una ceràmica que poc a pocpren unes característiques ben pròpies,que la fan creditora de tota estima. Acu-sen totes elles una forta influència ita-liana amb algun rastre de ceràmica aràbi-go-valenciana. Mancaria per a completaraquesta sèrie primitiva, alguna peça quetingués marcada influència catalana o ara-gonesa. No desconfien¡ de veure-la en unaocasió propícia.

Tècnicament difereixen bon xic de laceràmica meridional. En primer lloc, laterra, que és grisenca, no queda al for-mar la pasta en les condicions plàstiquesde la nostra; el vernís és molt més gtui-xut i abunda el clivellat, cosa que rara-ment veiem en la nostra ceràmica, si bées veu ja més en la italiana.

D'aquesta manera s'ha omplert un buiten les nostres colleccions, ben estimable,per marcar, com ja queda indicat, elpunt de partida de la ceràmica holandesa.

FRANCESC DE P. BOFILL

Dels Serveis Tècnics dels Museus

284

BUTLLETí DELS MUSEUS D'ART DE BARCELONA

L'EXPOSICIÓ DE PRIMAVERADEL 1937

Després dels esdeveniments públics del19 de juliol de l'any passat, de fet va dei-xar de funcionar la Junta Municipal d'Ex-posicions d'Art, que tenia l'encàrrec d'or

-ganitzar i celebrar cada any les anome-nades Exposicions de Primavera de be-lles arts.

És evident, per altra part, que en arri-bar enguany la data de l'Exposició, les cir-

cumstàncies tampoc eren propícies per areunir un bon conjunt d'obres dels nos-tres millors pintors i escultors.

Tot plegat posava en perill la continuï-tat d'aquestes manifestacions anuals d'art.

El conseller-regidor de Cultura del'Ajuntament senyor Víctor Colomer vadecidir evitar aquesta discontinuïtat i, enconseqüència, es va posar d'acord ambl'alcalde i va recabar la collahoració dela Generalitat i dels Sindicats d'ArtistesPintors i Escultors de Catalunya (U. G. T.)i de Professions Liberals, Secció de BellesArts (C. N. T.), per a celebrar enguanyl'Exposició corresponent.

Així ho féu públic en una nota publi-cada a la premsa el dia 24 de juny.

Al mateix temps, la Generalitat, aquellsdies, publicava la següent disposició:

«Per tal que la Junta Municipal d'Ex-posicions d'Art pugui desenrotllar enaquests moments la missió de proteccióa l'art que li és pròpia, i tenint en compte,altrament, que en formalitzar-se el Pres

-supost actual de la Generalitat, avui pror-rogat, no hi van ésser incloses les parti-des destinades al pagament de les despe-ses que motiva la celebració anual del'Exposició de Primavera, i de les quecomporta l'adjudicació dels Premis d'Es-cultura i de Pintura, «Damià Campeny»i «Isidre Nonell», respectivament, creatsl'any 1934 per la Generalitat de Cata-lunya,

A proposta del conseller de Finances,i d'acord amb el Consell,

Decreto:

Article 1. r És concedit un crèdit ex-traordinari de 100.000 pessetes, al Depar-tament de Cultura, destinat com a ajut

econòmic de la Generalitat a l'obra queporta a terne la Junta Municipal d'Ex-posicions d'Art, que serà lliurat, prèvial'aprovació del conseller de Cultura delsprojectes que per a la seva inversió li for-muli l'esmentada Junta.

El conseller de Cultura resta facultatper a regular la inversió d'aquest crèdit,dintre les finalitats a les quals està desti-nat, previ l'informe de la Junta de Rela-cions Culturals, en el cas que una Expo-sició sigui projectada a l'estranger.

Art. 2." És concedit igualment uncrèdit extraordinari de 35.000 pessetes, alDepartament de Cultura, per tal que si-guin destinades com a subvenció a l'Ex-posició de Primavera d'enguany i per alpagament dels Premis d'Escultura i dePintura «Damià Campeny» i «Isidre No-nell», concedits entre les obres presenta-des a l'esmentada Exposició.

Art. 3. 1 Oportunament es donaràcompte al Parlament de Catalunya de lapresent disposició.

Barcelona, 25 de juny del 1937.

Lluís Companys. — El conseller de Fi-nances, Caries Martí Feced.»'

En virtut de tot això, l'Exposició s'efec-tuava realment, però sense l'organitzacióque havia tingut els anys anteriors i enuna forana nova, circunstancial.

El dia 24 de juny va quedar obert elperíode d'inscripció d'expositors. Peraquest any foren suprimits els drets d'ins-cripció. També es varen suprimir els des-comptes sobre les vendes. Els jurats d'ad-missió foren elegits el dia 1 de juliol. Perla secció de Pintura es designaren els ar-tistes Cochet, Domingo, Ventosa, Palà iBosch-Roger, i per la d'Escultura, Casa-noves, Dunyach, Juanico, Follia i Canves.

L'Exposició fou installada al vestíbulde L'estació del ferrocarril de Sarrià dela Plaça de Catalunya. Estava formada,com els anys anteriors, de les segiientsseccions: Pintura, Escultura, Dibuix iGravat.

Hi tenien obres exhibides els següentsartistes:

Aguilera, Alemany, Amat, Antiga, Ariet,Arteche, Barrechenea, Bas i Blasi, Blasco,

285

BUTLLETÍ DELS MUSEUS D'ART DE BARCELONA

El «Bohemio», Bosch-Roger, Bosch, Caba-nyes, Calderó, Calsina, Callicó, Camps,Casals, Casas Abarca, Castedo, Cochet,Commeleran, Carme Cortès, Ramon Cor-tès, Antoni Costa, Miquel Costa, Pere Cos-ta, Créixams, Davalillo, Domingo, Duch iAguiló, Durban, Falkner, Farell, Farré,Febrés, Ferrater i Feliu, Figueras, FinaFernàndez, Flores García, Forteya, Galí,Gàndara, Garriga, Gausachs, Grañó,Güell, Hurtuna, Junyent, Labarta, Ló-pez, López-Obrero, Llop, Marsà, Salvador

Camps, Canyes, Casanovas, Clarà, Collet,Comas, Coscolla, Dunyach, Fenosa, Foliai Prades, Gironès, Homs, Juventeny, Lli

-sas, Marinello, Maynadé, Moré, Moscoso,Nogués, Paredes, Parera, Pradell, Saba-dell, Salvadó, Serra, Solanic, Tàrrac, Ar-nau, Arteche, Bécker, Callicó, Camí, Ca-nyelles, Carduncts, Climent, Conejo, Cu-siné, Farell, Fargas, Ferreny, Fina Fer

-nàndez, Flores, Franch, Freixes, Galí,Garcia, Gili Ballera, Giró, Gràcia, Mar-tínez, Maynadé, Narro, Oms, Panyella,

Les autoritats en l'acte inaugural

Martínez, Soledad Martínez, Martínez-Tarrassó, Mas i Mas, Mercadé i Queralt,Mercadé i Escudé, Miralles, Montoriol iPuig, Muntané, Nadal, Navarro, Nogués,Obiols i Palau, Odena, Olivé i Cabré,Olivé Font, 011er, Padilla, Palà, PlanasDòria, Porcar, Porta, Prim, Puigdengo-las, Ricart, Romagosa, Roqueta Rosic, Sa-baté, Santasusagna, Senabre, Sergio, Ser-ra, Soler i Gili, Soler Liró, Soler-Puig,Trenchs, Valero, Valls, Ventosa, Vial, Vi-dal, Vidal-Gomà, Vidal Rolland, VillàBassols, Villà Miquel, Villà Marquès, Zal-bidea, Arenyas, Armengod, Baratta, Cairó,

Prat i Ubach, Rodríguez, Sabaté, Sainzde la Maza, Serra i Soler-Puig.

El dia 15 de juliol, a les cinc de latarda, va tenir lloc l'acte oficial de lainauguració.

En aquest acte va parlar en primer llocel pintor senyor Cuchet, que féu unes dis-gressions generals sobre la pintura.

Seguidament féu ús de la paraula Pes-cultor Enric Casanoves, que remarcà elque representava el fet que s'hagués po-gut celebrar questa Exposició enmig deles circumstàncies actuals.

Després parlà el conseller-regidor de

286

BUTLLETÍ DELS MUSEUS D'ART DE BARCELONA

Cultura de l'Ajuntament senyor VíctorColomer, que representava a l'alcalde dela ciutat. En el seu discurs exposà el plaque l'Ajuntament havia elaborat d'acordami) la Generalitat a fi d'estimular la pro-ducció artística catalana i fer possiblel'activitat dels pintors i escultors. Explicàque a aquest efecte s'havia votat un crè-dit de 300.000 pessetes i que serien conce-dits als artistes uns avençaments de pes-setes 3.000 trimestrals a compte de llurproducció.

tes Exposicions a adquirir obres per a lesseves colleccions d'art modern i el pro-pòsit de continuïtat a què responia aques-ta Exposició, va entendre que tampoc po-dia interrompre aquest costum i a l'e-fecte les Conselleries de Cultura de la Ge-neralitat i l'Ajuntament varen designarels senyors J. Pous i Pagès, Francesc Pu-jols, Just Cabot i A. Duran i Sampere,per a què, junt anib el mateix comissari,corn a president, formessin el jurat quehavia de triar les obres a adquirir per a

Un aspecte de l'Exposició

Clogué l'acte el discurs del conseller deCultura de la Generalitat senyor CarlesPi i Sunyer, que ostentava la representa-ció del president senyor Companys. Glosàeloqüentment la manifestació d'espiritua-litat que l'Exposició representava i elogiàanió emoció els artistes que hi havien con-corregut, els quals, digué, demostraven,ami) aquesta actitud, que es mantenienen el lloc de lluitadors que és propi delsmoments actuals.

La Comissaria General de Museus, re-cordant l'habitud que havia tingut sem-prc la Junta de Museus d'acudir a aques-

la dita destinació. El jurat, el dia 21 dejuliol, va formular el seu dictamen, envirtut del qual són adquirides les obressegiients :

Pintura. «Meditació», de Ramon Cal-sina; «Mercat d'Olot», de Xavier Nogués;«Fira de Gràcia», d'Albert Junvent; «Soli Ombra», de Francesc Laharta; «Ma-rina», de Joan Serra, i «Atzavares sobreMasnou», de Miquel Villà.

Escultura. «Nu de noia», de LlorençCairó i «Nu », de Josep Dunyaeh.

Dibuix. «Apunts de nen», de Fran-cesc Serra.

287

BUTLLETÍ DELS MUSEUS D'ART DE BARCELONA

A continuació, va ésser publicat el se-güent Decret de la Generalitat:

«Inaugurada l'Exposició de Primavera,que ha organitzat la Junta Municipald'Exposicions d'Art, no pot ajornar-se laconvocatòria dels Preinis de Pintura i Es-cultura «Isidre Nonell» i «Damià Cam-peny», encara que això obligui a avan-çar-se a la dels Premis Literaris i Musi-cals, la qual serà feta posteriorment. Cal,però, tenir en compte en la concessió delspremis de pintura i escultura, que si bél'Exposició de Primavera ha estat la ma-nifestació artística que de consuetud haservit per a concedir-los, la qual cosaaconsella de mantenir el costum establert,la urgència anal) què ha hagut d'ésserconvocada l'Exposició exigeix de facultarels jurats per a proposar un nou proce-diment de concessió en el cas que creguésde cap de les obres presentades, malgratllurs mèrits, no corresponguessin a la im-portància del Premi.

Per les raons esmentades, a propostadel conseller de Cultura i d'acord ambel Consell,

Decreto:

Article únic. Són convocats per a en-guany els Preinis de Pintura i Escultura«Isidre Nonell» i «Damià Campeny»,creats per Decret del 9 de maig del 1934,els quals seran concedits d'acord amb lessegüents Bases:

Primera. — L'import d'aquests Premisés de 5.000 pessetes, cada un, i es respectaa l'autor el dret de vendre l'obra pre-miada.

Segona. — Els premis seran conceditsa una pintura i a una escultura de les pre-sentades a l'actual Exposició de Prima-vera, organitzada per la Junta Municipald'Exposicions (l'Art.

Tercera. — El Jurat encarregat de con-cedir el Premi de Pintura «Isidre Nonell»estarà constituït pel conseller de Culturade la Generalitat o persona en qui dele-gui, que en serà President; pel conseller

-regidor de Cultura de l'Ajuntament deBarcelona, o persona en qui delegui; pelComissari de Museus, o persona en quidelegui i pels artistes Hermen Angladai Camarasa, Joaquim Mir i Elisi Meifren.

Seran suplents els artistes Iu Pascual iFrancesc Galí.

Quarta. — El Jurat encarregat de con-cedir el Premi d'Escultura «Damià Cam-peny» estarà constituït pel conseller deCultura de la Generalitat o persona enqui delegui, que en serà President; pelconseller-regidor de Cultura de l'Ajunta-ment de Barcelona o persona en qui de-legui; pel Comissari de Museus, o personaen qui delegui, i pels artistes Josep Clarà,Enric Casanovas i Josep Viladomat. Se-ran suplents els artistes Joan Rebull iJosep Cerveto.

Cinquena. — Si algun dels dos Juratscregués que cap de les obres presentadesa l'Exposició de Primavera, malgrat llurvàlua intrínseca, no es fes mereixedoraal Premi, podrà, de moment, deixar deconcedir-lo, en qual cas proposarà a laConselleria de Cultura el procedimentque estimi més adequat per a la sevaconcessió.

Barcelona, 27 de juliol del 1937.

Lluís Companys. — El conseller deCultura, Carles Pi i Sunyer.»

Els jurats varen quedar formats comsegueix:

President: Ramon Frontera, sots-secre-tari de Cultura, per delegació del conse-ller de Cultura de la Generalitat de Ca-talunya; vocals: Joan Merli, per delega-ció del conseller-regidor de Cultura del'Ajuntament de Barcelona, Joaquim Bor

-ralleras, secretari de la Comissaria Gene-ral de Museus, per delegació del Comis-sari, Hermen Anglada, Elisi Meifren,Francesc Galí, Josep Clarà, Josep Vila

-domat i Joan Rebull.Aquests jurats es varen reunir el ma-

teix dia 30 i varen acordar concedir el«Premi Nonell» a Xavier Nogués, per laseva obra «Mercat d'Olot» i deixar senseadjudicació el «Premi Campeny».

Els mateixos jurats, conjuntament, va-ren dictaminar sobre les obres que po-drien respectivament adquirir la Genera-litat i l'Ajuntament.

L'Exposició fou prorrogada fins el dia3 d'agost, en què fou definitivament clau

-surada.

288

I.ÁG*1 vida i l'obrade Soleio i Kov*11105a

per

FELIU ELIES

Amb 43 grans Iámines en fototípia,4 d'elles en colors, i 27 il'lustracions,també en fototípia, intercaladesen el text, que conté a més el

Catàleg de ('obra del gran .escenògraf

EDICIÓ LIMITADAD'EXEMPLARS NUMERATS

Demani's a les bones llibreries de Catalunyao bé als editors

1.i:.N EIX 1II?dReAL,E.i.Provença, 219 : BARCELONA : Telèfon 71671

ACABEN DEPUBLICAR-SE

VOCAIIIPLARICÁ .61 sq t e 11 061 - CÁ .91 t .011 14,1

per EMILI VALLÈS

131, MICRIISflll'1per S. MALUQUER NICOLAU

Demani's a les bones lli-breries o bé als editorsINDÚSTRIES GRÀFIQUESSEIX 1 BARRALEMPRESA COL•LECTIVITZADA

Provença, 219 - Telèf. 71671BARCELONA

•GSEIX i

BARRALE M P R E S A,

COL• LECTIVITZADA

IMPRESSORSi EDITORS

Disposen d'una ferma collaboració

d'artistes especialitzats en tota obra

gràfica i el muntatge industrial mo-

dern de totes les branques del llibre.

Aquest conjunt està al servei de l'Art,

de la Indústria i del Comerç i la seva

consulta serà molt agraïda i atesa.

Provença, 219: BARCELONA : Telèfon 71671

1lllel,lAl:ll/& II:IILí%1«1. /P. 5141\ 1 ICfIClbfll,, 1ds 1As

Edicions model de Lecciones de Cosasllibres d'ensenya-ment i vulgarització per C. B. NUALART:

Llibre primer ........ 4, 50 Ptes.Llibre segon ........ 5,00 Ptes.Llibre tercer ........ 6,00 Ptes.

El mar, pel CAPITÀ ARGUELLOTres volums, cada volum. 6,00 Ptes.

Física recreativaper ANTONI ESTRADA . 5,00 Ptes.

Manual de Historia dela América Española

per LLUÍS ULLOA .... 6,00 Ptes.

Arquitectura delRenacimiento Italiano

Arquitectura delRenacimiento Español

Pintura y Escultura delRenacimiento Español

per J-F. RÀFOLS, preu decada obra.......... 10,00 Ptes.

Nuestro organismoper J. VÀZQUEZ ..... 4,50 Ptes.

Las Maravillas, delDemaneu el catàleg detallatI. G. SEIX 1 BARRAL, E. C. Cuerpo H u m a n oProvença, 219 - Barcelona per O. BÉLIARD..... . 6,00 Ptes.