Ella és el cant…

Joan Maragall, Haidé

Cant

a

Piedad Jordi Enjuanes-Mas

En la nit negra i closa,guiat sols per l’anhel,

talment guspiraque al fons del cor reposa,

i l’alè que transpiratot allò que al teu pas de

nou respira,

camino a les palpentesseguint el pur instint

cercant eixidagairebé d’esquitllentesvers allò que en tu em

cridafreturós de l’amor que

m’és la vida.

Per incertes senderesque es perden en la nit,

segur seguiasense pors ni quimeres

el que el meu cor sentia,fibló de llum que anunciava el dia.

Oh la nit que desvelatendreses que el meu cor sent i endevina,

joia cauta que arrela,com un most que

s’entinai es fa vi generós, dins

de la sina!

Oh amor que valerosa,quan el dolor i el mal semblaven vèncer,

obries generosael teu clos i, amb

volença,donaves al meu cos nova

naixença!

Oh nit clara com diaen què el meu ser, de tot

i en tot fent muda,del doll d’amor bevia,

amb desig i amb llegudade revifar la vida mig

perduda!

Oh amor que em mi rambleges

guspirejant per desvetllar l’aurora,claror que amb mi

delegesdel meu triomf, penyorade la vida que augura

vencedora!

Oh joiosa venturaque em duia per la nit vers els teus braços,

oh goig que en mi perdura

oh consols i solaçosque em lliguen a la vida

amb tendres llaços!

Tu em dónes a bestretala vida renaixent que al cor

arrosaaquesta hora quietalliure de tota nosa

en què el meu cap sobre el teu si reposa.

CANT A PIEDAD En la nit negra i closa,guiat sols per l’anhel, talment guspiraque al fons del cor reposa,i l’alè que transpiratot allò que al teu pas de nou respira,

camino a les palpentesseguint el pur instint cercant eixidagairebé d’esquitllentesvers allò que en tu em cridafreturós de l’amor que m’és la vida.

Per incertes senderesque es perden en la nit, segur seguiasense pors ni quimeresel que el meu cor sentia,fibló de llum que anunciava el dia.

Oh la nit que desvelatendreses que el meu cor sent i endevina,joia cauta que arrela,com un most que s’entinai es fa vi generós, dins de la sina!

Oh amor que valerosa,quan el dolor i el mal semblaven vèncer,obries generosael teu clos i, amb volença,donaves al meu cos nova naixença!

Oh nit clara com diaen què el meu ser, de tot i en tot fent muda,del doll d’amor bevia,amb desig i amb llegudade revifar la vida mig perduda!

Oh amor que em mi ramblegesguspirejant per desvetllar l’aurora,claror que amb mi delegesdel meu triomf, penyorade la vida que augura vencedora!

Oh joiosa venturaque em duia per la nit vers els teus braços,oh goig que en mi perduraoh consols i solaçosque em lliguen a la vida amb tendres llaços!

Tu em dónes a bestretala vida renaixent que al cor arrosaaquesta hora quietalliure de tota nosaen què el meu cap sobre el teu si reposa.

Pinturesd’EduardBurne-Jones

PublicacionsCarreradad’en Ralet

©Jordi Enjuanes-Mas