Cant típic

  • View
    220

  • Download
    0

Embed Size (px)

Transcript

  • Ocells de la Vall de Siarb

    Fitxes per a reconixer els ocells ms comuns de la Vall de Siarb

    Gola negra

    Clatell blanc

    Dors grisenc

    Color crems

  • En aquestes fitxes trobars les caracterstiques dels ocells msfreqents que sobrevolen la Vall de Siarb per tal que els puguisreconixer i diferenciar.

    Aquest recull de fitxes ha estat possible grcies al Cesc Capdevila, qui ha elaborat els textos i els fotogrfs que ens han cedit les sevesfotografes per a dur a terme aquest projecte: Albert Burgas, Anna Galls, Patrcia Garcia, Jose de Montes i Juan Mora. A tots i totes, moltes grcies.

    La idea de fer unes fitxes que permetin de manera senzilla i visual identificar les aus de la zona ha estat iniciativa de Laia Batalla i Marc Cortina.

    Aquestes fitxes han estat realitzades amb el suport del ParcNatural de lAlt Pirineu.

  • Mallerenga petitaPeriparus ater

    Cast: Carbonero garrapinos Ang: Coal tit Pallars: Mallerenga petita Famlia dels prids

    Mida: 10-12 cm

    Cant tpic: "Pit-chi pit-chi" o "tuiti,uiti,uiti"

    Gola negra

    Clatell blanc

    Dors grisenc

    Color crems

    Albert Burgas

  • Descripcis la mallerenga ms petita. Fa la sensaci de cap gros, el qual s negre amb el clatell blanc, dors grisenc, gola negre i galta blanca com la mallerenga carbonera (Parus major). Les parts inferiors sn de color crems. T dues franges alars blanques.

    Distribucis una espcie amb una mplia distribuci en tot el Pallars Sobir, sobretot en les boscos subalpins de conferes com els de pi roig (Pinus sylvestris), pi negre (Pinus uncinata) i avets (Abies alba). La seva distribuci altitudinal es concentra entre els 800-1.800 m, encara que tamb pot trobar-se en el lmit arbori.

    Espcies semblants Podria confondre's amb la mallerenga emplomallada (Lophophanescristatus) o la mallerenga d'aigua (Poecile palustris).

    FenologiaPresent durant tot l'any. Dobla la poblaci a l'hivern.

    AlimentaciLa mallerenga petita modifica la seva dieta al llarg de l'any. L'estiu s'alimenta d'insectes i d'invertebrats de mida petita. La tardor i l'hivern de fruits, pinyons i altres llavors.

  • Cotxa fumadaPhoenicurus ochruros

    Cast: Colirrojo tizn Ang: Black redstartPallars: Cul-roiaFamlia dels trdids

    Mida: 13-14 cm Cant tpic: Inclou "xrrggrrx" o "sip-tc-tc" d'alarma

    Cua vermella

    J. Mora

  • DescripciLa cua, el carp i la part de sota el cul sn de color vermells. Les femelles i els mascles joves tenen el cos de color gris uniforme. Els mascles tenen les parts superiors gris cendra, la cara i el pit negrosos i els panells alars blanquinosos.

    DistribuciDurant l'estiu t una mplia distribuci en tot el Pallars Sobir. Cria principalment a partir dels 1.800 m en ambients rupcoles, tot i que s fcil veure-la en zones urbanes. Durant l'hivern prcticament desapareix de les zones alpines i subalpines i es queda sobretot en zones urbanitzades.

    Espcies semblants Les femelles i els mascles joves poden confondre's amb la cotxa cua-roja (Phoenicurus phoenicurus). La cotxa fumada es diferencia perqu s ms uniforme i no t contrastos entre el dors i les parts inferiors.

    Fenologias present durant tot l'any, per al Pirineu durant l'hiverndisminueix considerablement la seva presncia.

    AlimentaciLa seva dieta s principalment d'invertebrats (aranyes, formigues, petits colepters...), per tamb pot ingerir fruits i gra.

  • Voltor comGyps fulvus

    Cast: Buitre Leonado Ang: Griffon vulturePallars: VolterFamlia dels acciptrids

    Mida: 95 - 110 cm (Envergadura 235 270 cm)Cant tpic: Silencis en vol, en el niu o al voltant de la carronya emet esbufecs i llarg sons guturals.

    Cua vermella

    Jose de Montes

    Puntes de les ales digitades Cua curta

    Amplada alar

  • Descripcis molt gran, d'ales amples i cua molt curta. El dors i les cobertores alars sn de color lleonat i contrasten amb les plomes de vol, ms fosques. De bec poders, no t plomes ni al cap, ni al coll, el qual s'adapta perfectament a l'aprofitament interior de la carronya.

    DistribuciPrincipalment al Prepirineu de Lleida i Barcelona, al Pirineu de Lleida i Girona, i a la zona dels Ports. Prefereix zones amb cingleres o parets rocalloses per ubicar els nius i facilitar els vols. A l'estiu es troba des dels 700 m fins als 2.800 m. Llavors es desplaa a zones d'alta muntanya per aprofitar la presncia dels ramats.

    Espcies semblants Es pot confondre amb el voltor negre (Aegypius monachus), per es diferencia pel contrast entre les cobertores i les plomes de vol, i el marge posterior de l'ala, que s ms corbat. Per diferenciar-lo de l'guila daurada (Aquila chrysaetos), les proporcions d'ales i cua sn ms petites en el cas del voltor.

    FenologiaPresent tot l'any. A l'hivern el trobem a les zones ms baixes i a l'estiu a les pastures d'alta muntanya.

    AlimentaciS'alimenta de carronya, principalment de les despulles del bestiar domstic i, en menor proporci, d'animals salvatges. Ocasionalment pot aprofitar restes ms petites i ingerir restes ssies per suplir el dficit de calci.

  • Oreneta cuablancaDelichon urbicum

    Cast: Avin comn Ang: Common house martinPallars: OrendetaFamlia dels hirundnids

    Mida: 14 - 15 cm Cant tpic: Seqncia montona de refilades encadenades de timbre suau. Reclams txirrrp o siiip

    Gola blanca

    Carp blanc

    Part inferior cua negra

    Jose de Montes

  • DescripciOcell petit, amb les ales triangulars en vol. El carp i la part ventral sn blancs, i el dors blau negrs. Cua curta i poc forcada. Els joves tenen el blanc ms brut i el dors ms marrons.

    DistribuciTot i que nidifica en penya-segats naturals, est molt lligada a les zones rurals, on es troben les seves colnies. Necessita que els nius quedin protegits del vent i la pluja. El niu noms t un petit orifici d'entrada a la part superior. Presenta major abundncia en altituds baixes, per sota dels 600 m, per s constant en tot el gradient fins als 2.200 m.

    Espcies semblants Es pot confondre amb el jove d'oreneta vulgar (Hirundo rustica), per l'oreneta cuablanca t el carp i la gola blanques. Per la mida, la cua i el tipus de vol, pot confondre's amb el roquerol (Ptyonoprogne rupestris), per l'oreneta cuablanca t les ales ms amples, no t la franja pectoral i la part inferior s ms clara.

    FenologiaNidificant estival. La seva presncia pot variar d'any en any, per s pot veure des de finals de mar fins a finals de setembre.

    AlimentaciS'alimenta d'insectes que captura al vol, a major altura que la resta d'orenetes. Principalment sn mosques, mosquits i pugons.

    Des de fa anys a Catalunya es realitza un estudi sobre aquesta espcie: el Projecte orenetes (www.orenetes.cat)

    http://www.orenetes.cat/

  • Oreneta vulgarHirundo rustica

    Cast: Golondrina comn Ang: Barn swallowPallars: Orendeta casolana Famlia dels hirundnids

    Mida: 17 - 21 cmCant tpic: Refilada musical i accelerada, que acaba amb un grinyol tpic. Reclam vit vit.

    Gola vermella

    Cua llarga

    Carp fosc

    J. Mora

  • DescripciCua forcada i plomes externes allargades. Gola i front vermells, collar blavs i ventre blanc. Dors de color blau negrs intens. El jove t el front i la gola de color castany, la cua curta i la part superior de color apagat.

    DistribuciPrefereix ambients rurals i necessita infraestructures humanes on construir el niu, que s obert a la part superior. En trobem en pallers, granges, cases..., sovint sota teulades. Encara que es pot detectar fins als 1.400 m, la seva major densitat ronda els 800 m.

    Espcies semblants s molt semblant a l'oreneta cua-rogenca (Cecropis daurica), la qual t el carp i el clatell vermellosos, i la part interior de la cua fosca. El jove es pot confondre amb l'oreneta cuablanca, la qual t el carp i la gola blancs.

    FenologiaNidificant estival. La seva presncia pot variar d'any en any, per s pot veure des de finals de mar fins a finals de setembre.

    AlimentaciS'alimenta d'insectes que captura al vol, principalment de mosques i mosquits, per tamb de formigues voladores, vespes i petits escarabats.

  • Pit-roigErithacus rubecula

    Cast: Petirrojo europeo Ang: European robinPallars: Pit-roiFamlia dels muscicpids

    Mida: 13 - 14 cmCant tpic: Melanclic, delicat amb gran varietat de motius i que sovint consta de tirririi-tirrir. El reclam s tec-tec-tec.

    J. Mora

    Pit vermellCua marr

  • Descripcis petit i molt rodanx. T les cames relativament llargues, el dors i la cua de color marrons olivaci, i la part ventral blanquinosa. Els adults tenen la cara i el pit taronja. El joves tenen un aspecte marrons amb escates ocre. Espcie molt confiada, que podem observar pel terra dels camins forestals.

    DistribuciPrefereix ambients forestals amb bona cobertura arbria. Tamb li agraden les zones agrcoles i periurbanes, sempre que siguin zones ms o menys plujoses. Especialment abundant entre els 600 m i els 2.000 m, encara que durant l'hivern baixa fins als fons de les valls o a zones rurals.

    Espcies semblants Els joves poden confondre's amb el rossinyol (Luscinia megarhynchos) o amb la cua-roja (Phoenicurus phoenicurus), per el pit-roig es diferencia per la mida, la complexi, el color de la cua i el comportament.

    FenologiaResident tot l'any, per s migrador parcial a l'hivern, moment en qudisminueix la seva poblaci al Pallars Sobir.

    AlimentaciAu tpicament insectvora, menja formigues, escarabats i aranyes. A l'hivern complementa la seva dieta amb fruits.

  • Picot verdPicus viridis

    Cast: Pito real Ang: European green woodpeckerPallars: Picot verd Famlia dels pcids

    Mida: 30-36 cm Cant tpic: Kui-kui-kui. Recorda el renill d'un cavall. Els dos sexescompateixen el repertori vocal i la freqncia.

    J. Mor