161
00. 13 SECTORS D’ACTIVITAT ECONÒMICA LLIBRE D’ESTIL L’activitat de l’Institut Català del Sòl, des de la seva creació, l’any 1980, se centra en la promoció de sòl per a usos residencials, industrials i de serveis, a més de la construcció d’habitatges i la rehabilitació de nuclis antics. Pel que fa a les actuacions de sòl industrial, l’Institut promou actuacions per afavorir la implantació d’activitats econòmiques a Catalunya. Amb les actuacions dutes a terme fins al dia d’avui, l’Incasòl ha proporcionat sòl industrial dotat de tots els serveis, a preu competitiu, amb infraestructures de qualitat, amb bona connectivitat i alhora ha mantingut un equilibri entre les parcel·les destinades a l’activitat productiva, de diferent tipologia, i la resta d’espais per a equipaments, zones verdes, vials i aparcaments. Aquestes actuacions engloben des dels sectors de gran extensió, destinats a grans indústries, empreses de recerca i desenvolupament, centres d’activitat terciària i concentració d’empreses, fins als sectors empresarials petits, afavorint-ne el desenvolupament mitjançant el foment de sòl públic per l’augment d’inversions en els sectors econòmics del país. Cal ressaltar que el ja nombrós estoc de sectors existent necessita una inversió continuada per produir una renovació dels serveis i un augment de la productivitat, així com la seva capacitat funcional, estructuradora del territori i representativa de la qualitat ambiental que el país vol assolir. La renovació es produirà a partir de la complementació i el desenvolupament de l’àmbit dels sectors, basant-se en els processos de canvis tecnològics i fomentant la reinversió en manteniment i rehabilitació constant. La llarga experiència acumulada, ha de permetre, tanmateix, una mirada renovada alhora que propositiva amb els nous reptes, tant pel que fa a l’activitat econòmica, com als aspectes socials, territorials, mediambientals, paisatgístics, energètics i de gestió i conservació, tant en l’aplicació dels aspectes reglats, com en la formulació d’estàndards propis que determinin una manera renovada de desenvolupament de territoris d’activitat econòmica. És des d’aquesta perspectiva que l’Institut Català del Sòl aborda l’elaboració d’aquest document que, recollint l’experiència acumulada en aquests anys, pretén aportar un conjunt d’informació, directrius i mesures per a innovar el projecte dels emplaçaments i estructures espacials de les Activitats Econòmiques a Catalunya. Caràcter, objectius i estructura del llibre d’estil

Caràcter, objectius i estructura del llibre d'estil

  • Upload
    haminh

  • View
    256

  • Download
    3

Embed Size (px)

Citation preview

  • 00.

    13SECTORS DACTIVITAT ECONMICALLIBRE DESTIL

    Lactivitat de lInstitut Catal del Sl, des de la seva creaci, lany 1980, secentra en la promoci de sl per a usos residencials, industrials i de serveis, ams de la construcci dhabitatges i la rehabilitaci de nuclis antics.

    Pel que fa a les actuacions de sl industrial, lInstitut promou actuacions perafavorir la implantaci dactivitats econmiques a Catalunya.

    Amb les actuacions dutes a terme fins al dia davui, lIncasl ha proporcionat slindustrial dotat de tots els serveis, a preu competitiu, amb infraestructures dequalitat, amb bona connectivitat i alhora ha mantingut un equilibri entre lesparcelles destinades a lactivitat productiva, de diferent tipologia, i la restadespais per a equipaments, zones verdes, vials i aparcaments.

    Aquestes actuacions engloben des dels sectors de gran extensi, destinats agrans indstries, empreses de recerca i desenvolupament, centres dactivitatterciria i concentraci dempreses, fins als sectors empresarials petits,afavorint-ne el desenvolupament mitjanant el foment de sl pblic perlaugment dinversions en els sectors econmics del pas.

    Cal ressaltar que el ja nombrs estoc de sectors existent necessita una inversicontinuada per produir una renovaci dels serveis i un augment de laproductivitat, aix com la seva capacitat funcional, estructuradora del territori irepresentativa de la qualitat ambiental que el pas vol assolir. La renovaci esproduir a partir de la complementaci i el desenvolupament de lmbit delssectors, basant-se en els processos de canvis tecnolgics i fomentant lareinversi en manteniment i rehabilitaci constant.

    La llarga experincia acumulada, ha de permetre, tanmateix, una miradarenovada alhora que propositiva amb els nous reptes, tant pel que fa a lactivitateconmica, com als aspectes socials, territorials, mediambientals, paisatgstics,energtics i de gesti i conservaci, tant en laplicaci dels aspectes reglats,com en la formulaci destndards propis que determinin una manera renovadade desenvolupament de territoris dactivitat econmica.

    s des daquesta perspectiva que lInstitut Catal del Sl aborda lelaboracidaquest document que, recollint lexperincia acumulada en aquests anys,pretn aportar un conjunt dinformaci, directrius i mesures per a innovar elprojecte dels emplaaments i estructures espacials de les ActivitatsEconmiques a Catalunya.

    Carcter, objectius i estructura del llibre destil

    SAE_cat_vpdf_ok 5/11/07 23:06 Pgina 13

  • 14

    0.2Carcter i objectius

    Aquest document aprofundeix i ordena els principis bsics per tal delaborar els instruments quepermetin la integraci de les actuacions de sl industrial en lactuaci general de lInstitut en elterritori; la definici clara del programa per un eficient resultat socioeconmic i els instrumentsque garanteixin millor la qualitat urbanstica i ambiental de les implantacions, la connexi amb lesxarxes de transport pblic; la implantaci de serveis de qualitat; leficincia energtica i la incor-poraci denergies renovables; la definici de lestratgia de gesti i conservaci dels sectorsdestinats a lactivitat productiva.

    Aquests pressupsits han dintegrar, a ms, els nous reptes per a lordenaci contempornia delterritori: ladequada distribuci del sl a efectes funcionals; els criteris de sostenibilitat i dintegra-ci paisatgstica a les diferents escales territorials, amb una atenci especial a la protecci, alrefor i a la potenciaci dels elements naturals existents; i una pertinent gesti de la mobilitat perreduir costos socials i ambientals.

    Es tracta, doncs, destablir noves directrius i mesures de planejament i projecte que contemplinles llions apreses dels sectors dactivitat econmica existents fins avui, i que perfilin lesnoves pautes sobre com han de ser, on shan dubicar, quins patrons han de seguir elsnous sectors, des duna perspectiva integral dordenaci, construcci i gesti.

    Els objectius marc que orienten aquest llibre destil sn:

    Millorar la qualitat ambiental, les condicions de vida, lestmul i la motivaci en el treball en els emplaaments destinats al desenvolupament dactivitats econmiques.

    Promoure una millor arquitectura i habitabilitat en els sectors per tal de facilitar millorscondicions en el treball i el benestar, i alhora reduir lestrs fsic i psicolgic dels usuaris.

    Adequar-se a les noves demandes del sistema socioproductiu de flexibilitat de i en la producci (ajustos constants en els productes, processos i volums de fabricaci) conciliant-la amb les exigncies en les condicions de treball.

    Atendre a les diverses sollicitacions empresarials que necessiten espais coherents amb es economies daglomeraci, especialitzaci, diversificaci o commuting, essent eficients en el balan econmic dinversi per a la creaci dels sectors.

    0.1Un Llibre destil

    s un document instrumental que ha de permetre ajudar a desenvolupar el procs metodolgicde producci dels Sectors dActivitat Econmica de lInstitut Catal del Sl, a partir de criterisuniformes, per tal de mantenir la coherncia, la unitat i la personalitat de lInstitut davant decada actuaci i en el seu conjunt. El llibre desplega directrius i mesures a tenir en compte pera la generaci dels nous models urbanstics pels Sectors dActivitat Econmica.

    SAE_cat_vpdf_ok 5/11/07 23:06 Pgina 14

  • 15SECTORS DACTIVITAT ECONMICALLIBRE DESTIL

    00.Carcter, objectius i

    estructura del llibre destil

    0.3Estructura del document

    El present Llibre destil t el format duna guia, organitzada per captols, que aborden les diversesfases de la producci i la gesti dels Sectors dActivitat Econmica (dara endavant SAE).

    El llibre descriu el procs de gesti integral dun SAE, Programaci + Planejament + Projecte +Execuci + Conservaci i Generaci de recursos, fent mfasi en vuit temes especfics que sn:programaci, planejament, mobilitat, qualitat ambiental i sostenibilitat, qualitat paisatgstica, urba-nitzaci, projectes dedificaci, i la conservaci i gesti de recursos.

    Els temes es desenvolupen seguint les consideracions de lanlisi que sha fet dels polgonsindustrials ja desenvolupats per lInstitut, aix com referncies de lexperincia pblica i privada aCatalunya i a nivell internacional, i es presenten un conjunt de recomanacions en format deDirectrius, Mesures i Disposicions legals:

    Directrius: principis i criteris que han de regir lenfocament de les propostes.

    Mesures daplicaci enteses com a accions i solucions per concretar les directrius.

    Disposicions legals vigents dobligat compliment, que condicionen i vinculen.

    El llibre consta de deu captols organitzats en apartats que sexpliquen i/o es representen mitjan-ant descriptors, indicadors, ideogrames i grfics.

    En el captol primer es planteja un recorregut per les transformacions socioeconmiques del mnque han determinat la producci i que han indut diverses formes dels emplaaments industrialsfins als ara anomenats Sectors dActivitat Econmica.

    El captol segon desenvolupa la fase de programaci, que recull el conjunt de condicionants quecal tenir en compte per a la promoci de nous sls dactivitat econmica. Sanalitzen tots els fac-tors que marquen la viabilitat dun projecte si es tenen en compte criteris socials, ambientals ieconmics, en forma de llistes de verificaci.

    El captol tercer, que fa referncia al planejament urbanstic, planteja les directrius i mesures perorientar lestratgia territorial, el programa, les qualificacions del sl, lordenaci dels usos i laparcellaci, la definici de la vialitat i els criteris dordenaci del projecte.

    En definitiva, renovar els arquetips dels sectors dactivitatdes de noves perspectives socials, tcniques, funcionals,econmiques, ambientals, paisatgstiques, i alhora afegirvalor a lurbanisme dels emplaaments de les activitats enla gesti sostenible del territori.

    SAE_cat_vpdf_ok 5/11/07 23:06 Pgina 15

  • 16

    Els captols quart, cinqu i sis fan referncia a les directrius de mobilitat, de qualitat ambiental ide qualitat paisatgstica, que han destar presents en totes les fases de desenvolupament delprojecte com a base per generar emplaaments territorials coherents amb les poltiques dorde-naci del territori que lInstitut ha de desenvolupar.

    El captol set inclou les directrius i les mesures per al projecte durbanitzaci, la definici fsicade lespai pblic i lexecuci de lobra urbanitzadora.

    El captol vuit planteja directrius i mesures per als projectes dedificaci en els SAEs.

    El captol nov fa referncia a la gesti de recursos dels sectors dactivitat econmica, s a dir, les-tabliment dun model de gesti ms enll de la recepci de lobra i la venda del sl i la conservaci.

    Sinteressa, tamb, per la generaci de recursos econmics per actualitzar serveis i facilitar unaqualitat prolongada en la vida dels sectors.

    El captol des fa esment al marc normatiu i als organismes competents en la regulaci, en elmoment de la publicaci del llibre.

    Finalment, els annexos contenen la webliografia, que inclou referncies bibliogrfiques, articles ilinks dinters, les referncies documentals sobre sectors de lIncasl, en format grfic, i final-ment, un conjunt de fitxes analtiques sobre Sectors dActivitat Econmica desenvolupats perlIncasl i que responen a molts dels criteris plantejats.

    El Llibre destil parteix daquesta primera versi en format analgic, i vindr completat amb unaversi digital a la xarxa. En la seva versi web, saniran polint, completant i actualitzant els seuscontinguts, sobre la base dels estudis posteriors dels SAEs desenvolupats per lInstitut, de lesaportacions provinents dels seus tcnics, gestors i responsables, aix com dels estudis i recer-ques del mn institucional i acadmic.

    El format web, esdev, doncs, la plataforma dintegraci i actualitzaci de coneixements i recur-sos, una base de dades progressiva i perfectible, i un frum dinteracci entre els diversos agentsimplicats en la generaci i ls dels Sectors dActivitat Econmica.

    SAE_cat_vpdf_ok 5/11/07 23:06 Pgina 16

  • 19SECTORS DACTIVITAT ECONMICALLIBRE DESTIL

    01.Dels polgons industrials als Sectors dActivitatEconmica

    SAE_cat_vpdf_ok 5/11/07 23:06 Pgina 19

  • 20

    1.1Tipologies bsiques dels espais de la producci industrial

    1.2Els factors de localitzaci de les activitats econmiques

    Les empreses, a lhora de decidir la seva ubicaci, atenen a diferents criteris, que tindran un pesdesigual segons la branca econmica, la funci que desenvolupi lempresa, les caracterstiquesdel mateix procs industrial, els seus mercats o les particularitats mateixes de lestructura de presade decisions. En el quadre adjunt es fa una possible relaci daquests criteris que contribueixen ala millora dels resultats de lempresa i es relacionen amb determinades estratgies espacials, lesquals poden complementar-se i adquirir ms o menys relleu segons les variables anteriors.

    Lespai de la producci industrial ha estat intrnsecament vinculat a les matries primeres, a lesfonts denergia per fer funcionar el procs productiu, a la disponibilitat de m dobra, ms omenys qualificada, i a la proximitat dels mercats o la capacitat daccedir-hi amb facilitat. Les rela-cions entre aquests diversos factors tenen un denominador com, com s la reducci de costosde producci i la generaci de sinrgies competitives.

    En levoluci histrica de lespai industrial, aquests factors han estat determinats de les formesde lespai industrial, de vegades condicionant-lo i adequant-se a les possibilitats del lloc i delnivell tecnolgic i socioeconmic i cultural de la societat; daltres mitjanant la introducci dinno-vacions tipolgiques derivades de les innovacions tecnolgiques a disposici. Entre les diversesmodalitats de la producci industrial, la manual, la manufacturera i la fabril, s aquesta darrera laque comporta un salt qualitatiu en la creaci despais especfics de la indstria. Espais determi-nats per laccessibilitat, la disposici en el territori, la condici de recintes o despais especficsde grans dimensions, i visualment caracteritzats per formes arquitectniques prpies.Lorganitzaci fabril comporta lorganitzaci sistemtica de la maquinria i dels treballadors, elsestocs de matries primeres i els de productes elaborats, aix com lorganitzaci de tota una sriede funcions de suport, des de la logstica a ladministraci. Lespai industrial esdev un espaitipolgic, amb formes diverses, per organitzat, projectat i constitueix un espai especfic.

    Els trets ms rellevants de levoluci dels espais de la producci industrial es resumeixen en elquadre adjunt. No es tracta daprofundir sobre aquest tema, ats que no s lobjecte del Llibredestil. Tanmateix, ens interessa remarcar que les formes industrials i, en conseqncia, lesnoves tipologies que pretenem generar, per ser eficients, han de formar-se a partir duna bonaintegraci dels components segents: disponibilitat de fonts denergia en clau de sostenibilitat,disponibilitat despai, ptima localitzaci en funci duna bona accessibilitat, optimitzaci de lsdel sl, disponibilitat de m dobra, diversificaci dels agents implicats en la gesti, adaptabilitat iflexibilitat per acollir funcions, activitats i usos des de la producci bsica, el terciari i la logstica.

    s obvi que la tensi entre els fenmens de globalitzaci creixent i la realitat de regionalitzaci enqu es debat una bona part de les previsions dels models locacionals en funci de les activitatseconmiques del segle XXI, condicionaran una necessria actitud oberta per ajustar, a cadamoment, les formes dels espais industrials ms pertinents.

    Aix mateix, no estem davant duna proposta uniformadora, sin dun plantejament obert i adaptablesegons els condicionants de la tecnologia, de les infraestructures i de l'organitzaci empresarial.

    SAE_cat_vpdf_ok 5/11/07 23:06 Pgina 20

  • 21SECTORS DACTIVITAT ECONMICALLIBRE DESTIL

    01.Dels polgons industrials als

    Sectors dActivitat Econmica

    FONTDENERGIA

    aigua - vent vapor - electricitatenergies

    del petrolienergies

    renovables

    ESPAIenergies

    segons territorirecinte i colnia

    polgonsindustrials

    sectors activitat econmica

    LOCALITZACI segons territoriproducte

    segons fontenergia

    i m dobra

    concentraciurbana

    segons ptimaaccessibilitat

    MIDAsegons

    rea explotacisegons programa

    empresarialgrans reesindustrials

    optimitzaci s de sl. segonsaccessibilitat i sostenibilitat

    INICIATIVA preempresarialspatronatgecapitalista

    multinacionalsdiversificaci

    agents

    FUNCIONS monoexplotaci complementries

    especialitzadesdiversificaci agents

    sinrgiques

    Factory Systemterciari - logsticausos emergents

    PROTO-INDSTRIA INDSTRIA POSTFORDISTA

    INDSTRIA FORDISTA

    INDSTRIA S.XIX

    SAE_cat_vpdf_ok 5/11/07 23:06 Pgina 21

  • 22

    Un estudi ja relativament antic de la Uni Europea (1993), que conserva el seu inters pel fet detractar-se dun estudi fet sobre la base duna llarga enquesta industrial, aclareix la importncia delsdiferents factors de localitzaci que valoren les indstries. Els resultats es presenten per a dos tipusdiferents dindstries i posen en relleu uns aspectes ms o menys dinmics que encara avui espoden considerar dinters. Dalguna manera, es posaven ja en evidncia uns canvis profunds enels processos productius que afectaven tamb les decisions locacionals de les indstries.

    Factor determinant

    Augment dels ingressos

    Preu del producte

    Volum de vendes

    Reducci de costos

    Nivell de productivitat

    Salaris horaris

    Preu de les matries primeresi bns de capital

    Costos dinstallaci; sl, edificis...

    Desplaament de mercaderies, persones, capital, informaci

    Estratgies no espacials

    Obtenci de monopoli per apujar el preu.

    Millora de la qualitat i diferenciaci del producte.

    Recerca de nous mercats

    Millora tcnica en processos i qualificaci industrial.

    Acceleraci cadena productiva i millor organitzaci.

    M dobra ms barata.

    Utilitzaci de m dobra no organitzada.

    Recerca dels provedors ms barats.

    Millora de mtodes de producci.

    Sl o immobles barats o de lloguer.

    Recerca duna dimensi adequada;parcelles, edificis...

    Utilitzaci de noves tecnologies de la informaci.

    Organitzaci en xarxa.

    Estratgies espacials

    Localitzaci en medis innovadorsamb bona dotaci de serveis.

    Restriccions locacionals (zonificaci,distncia competidors...).

    Localitzaci en rees dalta densitati capacitat de consum

    (ciutats, regions desenvolupades).

    Localitzaci en rees amb capacitat innovadora

    Localitzaci en espais perifrics

    Localitzaci prop del provement dematries primeres

    Localitzaci en espais perifrics.

    Localitzaci en rees amb subvencions pbliques.

    Localitzaci en eixos/nusos de xarxes de transport.

    Localitzaci prxima aprovedors i clients.

    Ricardo Mndez (1997), Geografia econmica, Ariel, pg. 45.

    Determinants del benefici i estratgies empresarials resultants

    SAE_cat_vpdf_ok 5/11/07 23:06 Pgina 22

  • 23SECTORS DACTIVITAT ECONMICALLIBRE DESTIL

    01.Dels polgons industrials als

    Sectors dActivitat Econmica

    Guanyen pes

    Estabilitat

    Factors molt importants o crtics

    Proximitat al mercat comunitari

    Proximitat al mercat estatal.

    Cost del sl industrial.

    Cost del factor treball.

    Qualitat xarxa viria / ferroviria.

    Factors importants

    Qualificaci de la m dobra

    Disponibilitat demplaament adequat.

    Incentius financers.

    Disponibilitat de m dobra.

    Relacions laborals.

    Proximitat port.

    Proximitat aeroport.

    Qualitat telecomunicacions.

    Factors culturals.

    Rom Pujadas (1998), Ordenacin y planificacin territorial.

    Guanyen pes

    Estabilitat

    Factors molt importants o crtics

    Presncia dempreses similars.

    Promoci/actitud administracions.

    Qualificaci de la m dobra.

    Qualitat xarxa viria / ferroviria.

    Equipaments docents per a estrangers.

    Atracci global de lrea.

    Cost del sl industrial.

    Factors importants

    Proximitat del mercat comunitari.

    Proximitat aeroport.

    Qualitat telecomunicacions.

    Equipaments docents.

    Equipaments esportius i doci.

    Facilitats R+D.

    Disponibilitat emplaament adequat.

    Incentius financers.

    Disponibilitat m dobra.

    Relacions laborals.

    Cost del factor treball.

    Proximitat port.

    Factors culturals.

    Rom Pujadas (1998), Ordenacin y planificacin territorial.

    Factors datracci ms importants per a la indstria tradicional

    Factors de localitzaci ms importants per a la indstria dalta tecnologia

    SAE_cat_vpdf_ok 5/11/07 23:06 Pgina 23

  • 24

    Durant els anys 1980 comena a plantejar-se la crisi del model anterior dorganitzaci productiva,anomenat de manera general model fordi, i les anlisis teriques de la situaci introduiran nousconceptes que intenten explicar la nova situaci. Cadascun daquests conceptes implica unapercepci determinada del desenvolupament econmic i posa mfasi en determinats aspectesper damunt duns altres.

    Societat postindustrial o terciaritzaci de la societat, en el sentit de prdua de pes de lactivitat prpiament manufacturera en benefici dels serveis, amb el canvi profund que aix representa.

    Rgim dacumulaci postfordista o flexible, en el sentit que lobjectiu destandarditzaci dels diferents moments del procs productiu en grans unitats deixa pas a un model que trenca amb la cadena de producci.

    Neofordisme, en el sentit que es tractaria duna reorganitzaci de lestructura de producci sobre la base de la producci en srie fordista que es mant en essncia.

    Tercera revoluci industrial o societat de la informaci, des del punt de vista que el desenvolupament de la informtica i les noves tecnologies de la comunicaci capgiren les relacions de producci i socials, a la manera que ho feren descobertes com lelectricitat.

    Capitalisme global, des del punt de vista de la desaparici de les economies socialistes i dels interrogants i adaptacions que aquestes plantejaven al capitalisme.

    Dalguna manera, tots els apellatius anteriors assenyalen aspectes substancials de ruptura querepercutiran en tota una cadena de canvis econmics i socials. En un intent de sistematitzaci espot parlar dun conjunt de canvis que afecten aspectes molt diversos de leconomia i de la socie-tat, els quals es recullen en el quadre adjunt.

    Forces productives materials

    Divisi del treball

    Sistema dacumulaci

    Sistema de regulaci

    Revoluci tecnolgica; noves tecnologies de la informaci.Nous sectors dinamitzadors; telemtica, nous materials, serveis avanats.Prioritat de tecnologia i capital sobre treball i recursos naturals.

    Augment de la segmentaci empresarial; empresa en xarxa.Descentralitzaci productiva; xarxa dempreses.Especialitzaci funcional creixent del territori.Nova divisi espacial del treball.

    Globalitzaci dels mercats.Concentraci empresarial.Segmentaci / flexibilitzaci productiva.Competitivitat creixent entre empreses i territoris.

    Crisis de les poltiques keynesianes i liberalitzaci; privatitzaci de lesempreses pbliques, desregulaci dels mercats, disminuci de subvencions.Prioritat a la competitivitat sobre lequitat.Descentralitzaci polticoadministrativa.

    Ricardo Mndez (1997), Geografia econmica, Ariel, pg. 101.

    Canvis generals que determinen la reestructuraci del sistema productiu

    Globalitzaci i procs de reestructuraci productiva

    SAE_cat_vpdf_ok 5/11/07 23:06 Pgina 24

  • 25SECTORS DACTIVITAT ECONMICALLIBRE DESTIL

    01.Dels polgons industrials als

    Sectors dActivitat Econmica

    Fases prvies

    Fase de producci

    Fases posteriors

    Suport a la producci

    Direcci i control.Planificaci estratgica.Gesti de personal.R+D, enginyeria i disseny.Tractament informtic.Comptabilitat.Assessoria jurdica i fiscal.Formaci/selecci.

    Enginyeria industrial de sistemes i processos.Disseny.Recerca i desenvolupament tecnolgic.Certificaci i control de qualitat.Recuperaci i reciclatge.

    Logstica/emmagatzematge.Control de qualitat.Transport.Mrqueting i vendes.Publicitat.Servei postvenda.

    Manteniment de maquinria i equips.Seguretat/vigilncia.NetejaRestauraci.

    Elaboraci prpia a partir de Ricardo Mndez (1997), Ariel, pg. 237.

    Fases de la producci industrial i serveis a les empreses caracterstics

    Un dels canvis ms destacats en la reorganitzaci de les activitats industrials s laugment delpes de les feines prvies i posteriors a la mateixa fabricaci moguda per la recerca de major valorafegit a travs de la racionalitzaci del procs productiu o la millora de la distribuci. En aquestcontext augmenta el pes (ocupaci, valor) que comprenen els mbits que es detallen en el qua-dre adjunt. Aquests serveis a la producci poden ser desenvolupats a linterior mateix de lesempreses, en espais diferents o en un mateix espai per diferents empreses. Les empreses tenentendncia a externalitzar els seus serveis, tot conservant-ne els de major valor afegit o, en parti-cular, els que tenen ms inters estratgic per a la seva activitat.

    El procs de terciaritzaci de lactivitat industrial

    La distribuci territorial de la indstria es veu, naturalment, modificada pels canvis generals eco-nmics i socials. Des del seu inici, el desenvolupament industrial es troba molt relacionat amb eldesenvolupament de les ciutats i es retroalimenta amb el creixement urb. Lestructura industrialevoluciona, en aquest sentit, al mateix temps de les ciutats i tindr molt a veure amb levoluci ila magnitud dels mercats.

    Canvis en lorganitzaci regional de lactivitat

    SAE_cat_vpdf_ok 5/11/07 23:06 Pgina 25

  • 26

    Amb relaci a la implantaci del mercat global (i els canvis en els processos productius) es potparlar tamb dunes rees que surten perdent i altres que surten guanyant, tal com sespecificaen el quadre adjunt. Tal com es desprn del mateix quadre, no es pot perdre de vista, en qualse-vol cas, que molts centres industrials i dactivitat histrics continuen gaudint de poderoses inr-cies de concentraci.

    Canvis en la dimensi dels mercats i evoluci de les estructures urbanes

    De manera general es podria dir que els territoris amb una slida estructura urbana no han tingutmassa problemes dadaptaci als canvis. En certa manera, el mateix procs de terciaritzacigeneral de les activitats (i la reconversi del consum urb de bns i espais) ha generat novesdemandes docupaci i ha sostingut el creixement econmic dels teixits metropolitans o delseixos i rees fortament urbanitzades. Mentrestant, les rees ms ruralitzades han tingut proble-mes dadaptaci a la nova realitat si no han sabut atreure algun tipus de demanda urbana (turis-me, segona residncia, sprawl urb).

    rees afavorides pels canvis

    Grans ciutats globals i rees metropolitanes.

    Espais especfics dinnovaci; districtes industrials,tecnpolis...

    Eixos de desenvolupament urb i industrial.

    rees turstiques i dagricultura intensiva exportadora.

    rees desafavorides

    rees industrials especialitzades en sectors en crisi.

    rees rurals dagricultura extensiva.

    rees poc accessibles.

    Elaboraci prpia a partir de Ricardo Mndez (1997), Ariel, pg. 237.

    SAE_cat_vpdf_ok 5/11/07 23:06 Pgina 26

  • 27SECTORS DACTIVITAT ECONMICALLIBRE DESTIL

    01.Dels polgons industrials als

    Sectors dActivitat Econmica

    Entorn de lexplicaci del perqu de lxit dunes determinades rees industrials i no unes altressorgeixen diferents reflexions teriques que entronquen i que sn difcils de diferenciar, en certsentit, amb mesures especfiques de poltica industrial que pretenen generar dinmiques de des-envolupament industrial.

    Els anys 1970 i 1980 subsistien encara les poltiques de pols de desenvolupament industrial iniciades els anys 1960 i les mesures destinades a la reconversi de les rees industrials en crisi ocupaven la primera pgina de les poltiques regionals o industrials.

    Els anys 1990 entra en crisi la poltica de subvenci directa als sectors i sinicien les poltiques dincitaci al desenvolupament dels sectors econmics ms prometedors i el suport a les iniciatives locals de creaci dempreses que tenen un paper dominant en els darrers anys i vnen a ser la resposta als interrogants.

    Enmig duna certa profusi i canvis conceptuals (desenvolupament endogen, desenvolupamentautocentrat, microdesenvolupament...), el concepte de moda a finals del segle XX esdev el delclster industrial, concepte sorgit el 1990 i que en determinats autors es tradueix o presentatamb com a grappe. En principi, el clster industrial s senzillament una concentraci din-dstries que gaudeix davantatges comparatius derivats de la proximitat, i en aquest sentit noseria gaire diferent de les anomenades economies daglomeraci. Les definicions ms especfi-ques dels clsters industrials no presenten massa punts dencontre, per b que Michael Porterapunta quatre punts del diamant: factors de producci, condicions de la demanda, competnciaindustrial i empreses prximes relacionades. Ms enll daquests punts genrics caldr buscar encada cas els elements concrets que determinen les relacions i complementarietats entre empre-ses i que fan fort el conjunt.

    En general, es parla de dos tipus de clster, els verticals, que es troben constituts per empre-ses que mantenen relacions de compradors-venedors i els horitzontals, que comprenen empre-ses que satisfan els mateixos mercats i utilitzen les mateixes matries primeres i tecnologies.Lanlisi dels clsters es tradueix tamb en alguns pasos occidentals en mesures de suport ales empreses components i a les infraestructures que faciliten el desenvolupament del clster.En el quadre adjunt es detalla una possible bateria daccions en lmbit regional i local que podenservir per al reforament dels clsters, les quals se serveixen de les observacions fetes sobre elcreixement dels clsters industrials.

    Adaptaci de les teories i de les poltiques regionals ilocals, els clsters industrials

    Amb tot, moltes realitats territorials contradiuen lafirmaci genrica anterior i lobservaci de la reali-tat industrial (en el sentit ampli del terme) ha obligat a nous intents dexplicaci sobre dues realitats:

    La competncia que lliuren les diferents metrpolis del planeta en la capacitat de concentraci del poder econmic, que gira fortament entorn del poder financer.

    La capacitat de reeixir de determinats espais-activitats industrials que no es troben forosament vinculats a metrpolis.

    SAE_cat_vpdf_ok 5/11/07 23:06 Pgina 27

  • 28

    Mesures de poltica regional i local per al desenvolupament dels clsters industrials

    Activitat

    Desenvolupament de lesempreses

    Desenvolupament de la m dobra

    Condicions de lloc

    Decisi locacional

    Regulaci

    Finanament i incentius

    Assistncia tcnica i empresarial

    Exportacions

    Avaluaci

    Definici

    Expansi de les empresesexistents i atracci de novescompanyies i serveis

    Desenvolupar la m dobrafutura i millora la preparacide la present

    Facilitar el sl i lesinstallacions adequats per ala indstria

    Assistncia per a la ubicacide les empreses

    Assistncia per a facilitar elstrmits legals

    Productes financers i assis-tncia a les empreses

    Consultoria i assistncia aempreses i empresaris

    Assistncia a lexportaci

    Assessorament i avaluacidels resultats i complimentdobjectius

    Accions regionals

    Identificaci i recerca dem-preses que cobreixen dficitsi reforcen lligams regionals.Informaci i anlisi sobre lesempreses del clster i sobreles oportunitats i els reptes

    Identificar els dficits de mdobra i formaci del clsteri actuar per corregir-los

    Inserir loferta de sl en elcontext de la planificaciregional i assegurar ladap-taci de loferta de sl i edi-ficis a les necessitats

    Relaci i informaci amb lesconsultories o serveis quedonen suport a les inds-tries interessants

    Analitzar la competitivitat deles taxes, incentius i regula-cions regionals; millorar-les ifacilitar-ne la tramitaci

    Adaptar el finanament a lesnecessitats del clster da-cord amb les singularitatsempresarials

    Adaptar lassistncia a lesnecessitats de les empresesdel clster

    Promoci exterior de laregi i establiment de lli-gams. Formaci a lexporta-ci de les empreses

    Assessorament independenti mesura de resultats i com-pliment dobjectius.Redefinici conseqentdestratgies i objectius

    Accions locals

    Identificaci i recerca dempreses que complementen el clster

    Procurar la formaci delsresidents en els aspectesdeficitaris i organitzar la formaci a la demanda de la m dobra

    Assegurar el provementdinfraestructures; electrici-tat, aigua, transport, teleco-municacions... Identificar elsrequisits de les companyiesdel clster

    Identificar els llocs quesatisfan les necessitatsindustrials. Difondre elsavantatges del lloc a travsdels punts i agents dinters

    Adaptar la normativa urba-nstica i les autoritzacionsmunicipals a les necessitatsdel clster

    Facilitar i adaptarinstruments de finanament

    a partir de les entitats i fons destalvis

    Connectar les empresesamb els prestataris de serveis i amb associacionsrelacionades

    Intensificar els contactesamb agents i intermediaris itreballar els mecanismes perincrementar les exportacions

    Avaluaci regular de lamarxa del clster i el compliment dels objectius,aix com del seguiment adequat de les estratgies iplans

    Font: Carnegie Mellon (2002), Clster-Based Community Development Strategies.

    SAE_cat_vpdf_ok 5/11/07 23:06 Pgina 28

  • 29SECTORS DACTIVITAT ECONMICALLIBRE DESTIL

    01.Dels polgons industrials als

    Sectors dActivitat Econmica

    Els espais industrials es desenvoluparen histricament dins o fora de les ciutats, segons lesnecessitats de les mateixes empreses i la seva facilitat daccs al mercat del sl. Al costat de lesindstries allades comenaren a aparixer noves indstries que determinaren laparici ms omenys espontnia de conjunts industrials de caracterstiques i formes diferents. Les ubicacionsindustrials actuals encara sn hereves en una bona part daquestes implantacions, de maneraque encara avui es podria diferenciar entre diferents tipus dimplantacions, segons es tracti dunageneraci espontnia o duna generaci planificada, que apareix tardanament (quadre adjunt).

    El desenvolupament i la tipologia de les zones o polgons industrials

    Font: Carnegie Mellon (2002), Clster-Based Community Development Strategies.

    Simples

    CompostesComplexes industrials *

    Espontnies

    Focus industrials allats

    Ports

    Nusos ferroviaris

    Aeroports

    Conurbacions

    Eixos industrials (litorals, fluvials...)

    Geogrfics

    Econmics

    Planificades

    Pols de desenvolupament (polgons)

    Pols tecnolgics

    Noves ciutats

    Eixos de desenvolupament

    Combinats (especialitzats en una branca)

    Complexos territorials

    * Els complexos industrials es diferencien en el sentit de tractar-se de concentracions industrials dempreses diverses i interrelacionades que

    conviuen en un espai prxim, en particular una gran ciutat.

    Formes de la concentraci industrial

    SAE_cat_vpdf_ok 5/11/07 23:06 Pgina 29

  • 30

    La introducci de la zonificaci dels usos del sl en lurbanisme els anys 1950 i, posteriorment,linters de les administracions per desenvolupar el teixit industrial i captar empreses fan que esdelimitin i apareguin les zones amb un s especficament industrial. La poltica de desenvolupa-ment industrial dels anys 1960 port a la implantaci de polgons industrials a les principals ciu-tats i a partir dels anys 1980 els polgons shan anat escampant pel conjunt del territori i shanobert a la promoci tant de les administracions locals com els privats.

    Amb la mesura la difusi de polgons industrials sha generalitzat, la seva implantaci ha deixatde tenir efecte com a mesura especfica de poltica regional. A partir de finals dels anys 1980 elspolgons competeixen entre ells des duna gran diversitat de localitzacions i els polgons indus-trials sestanquen, somplen o samplien al ritme de les conjuntures i segons latractivitat o lacapacitat de captaci dempreses locals.

    Al mateix temps que es desenvolupaven les zones o els polgons industrials on cabia de tot, apa-reixen zones destinades a cobrir objectius ms especfics, les quals tindran una difusi especial apartir dels anys 1980. En certa manera i en uns casos ms que uns altres, aquestes zones espe-cfiques vnen a cobrir tamb objectius de poltica econmica regional que shavien desvirtuatamb la generalitzaci dels polgons mixtos:

    Zones porturies, que tenen molt a veure amb la transferncia de matries pesants que adopten el transport en vaixell. De manera similar, per per productes dun valor afegit superior, es pot parlar de les zones aeroporturies.

    Zones logstiques que socupen de lestoc, la distribuci i el transport de diferents tipus de bns i acostumen a exercir tamb de centres dintercanvi entre diferents tipus de mitjans de transport.

    Zones despecialitzaci productiva, que tenen a veure amb la presncia duna branca o activitat dominant, per exemple, la indstria alimentria.

    Zones comercials que apareixen a les corones urbanes als anys 1980 i que inclouen grans establiments de venda al pblic.

    Zones terciries que inclouen diferents activitats de serveis; assegurances, oficines, serveis postvenda, publicitat. Poden coincidir amb els polgons doficines i cobreixen demandes presents a les ciutats ms grans.

    Zones o parcs tecnolgics que es popularitzen tamb els anys 1980 i pretenen acollir activitats de recerca o innovaci en tecnologies de punta i que tenen ms el caire de zones de serveis.

    Desenvolupament drees selectives; innovaci i noves tecnologies

    La deslocalitzaci o el tancament dun bon nombre dactivitats en els pasos occidentals ha por-tat progressivament a la reflexi sobre les branques i els segments productius que podien resistirla competncia dels centres productius de lExtrem Orient i altres nous pasos industrials. A partirdaqu neix linters per les activitats que incorporen ms coneixement i alhora generen ms valorafegit, les quals presenten tamb una major vinculaci amb el lloc dimplantaci. En conseqn-cia apareixen intervencions pbliques que incideixen directament en les activitats de recerca idesenvolupament i es desenvolupen rees i installacions concretes per atreure i fer fructificaraquest tipus dactivitats.

    SAE_cat_vpdf_ok 5/11/07 23:06 Pgina 30

  • 31SECTORS DACTIVITAT ECONMICALLIBRE DESTIL

    01.Dels polgons industrials als

    Sectors dActivitat Econmica

    En un esfor de tipificaci es poden diferenciar, tamb, diferents tipus de zones o parcs tecnol-gics, que poden variar dun pas a un altre. En general, tots tenen connexions amb instituts derecerca pblics i/o universitaris.

    Centres dinnovaci, que sacompanyen dincubadores dempreses. Fomenten el desenvolupament de noves empreses en recerca i noves tecnologies i, per aix, t uninters especial la incubadora dempreses. Destaca laplicaci de les noves tecnologies a la petita empresa.

    Els parcs dR+D. Serien zones similars a les anteriors, per sense incubadores i centrades en instituts de recerca pblics o privats, amb les facilitats per a lR+D corresponents.

    Parcs cientfics o de recerca. Promouen estrictament les activitats dR+D i tenen cura especialment de lentorn. A diferncia de les anteriors acullen tamb centres dempreses ja existents, sn ms laxes en lacollida i presenten una magnitud ms gran.

    Parcs tecnolgics o complexos orientats tecnolgicament. Zona que pot no diferenciar-se massa de lanterior i que acull empreses dalta tecnologia i t un elevat poder datracci dempreses foranes.

    Tecnpolis o ciutats cientfiques. Ciutats que de manera voluntria adopten un determinat perfil tecnolgic, generalment sectorial. Esfor pblic i privat en alta tecnologia.

    Malgrat la seva important difusi en els pasos occidentals durant els anys 1990, la presnciadaquest tipus drees ser molt reduda a la pennsula Ibrica.

    SAE_cat_vpdf_ok 5/11/07 23:06 Pgina 31

  • 32

    Adaptaci de lurbanisme industrial a les noves necessitats

    Per satisfer les transformacions experimentades en lorganitzaci industrial es plantegen canvisen lurbanisme industrial, que es presenten en el quadre adjunt i que vnen guiats per:

    Recerca duns espais de producci ms integrats, que permetin la bona relaci indstria-servei.

    Flexibilitat per a ladaptaci a necessitats canviants.

    Millora de la qualitat infraestructural, urbanstica i ambiental.

    Diversificaci de loferta per adaptar-la a la necessitat dels diferents segments.

    Cadascun daquests aspectes mereix un desenvolupament especfic i lmfasi en un determinataspecte podria comportar desenvolupaments caracterstics singulars. En aquest sentit, sn inte-ressants les abundants reflexions i propostes sorgides a lentorn dels ecoparcs, les quals apro-fundeixen i busquen sortides imaginatives a les condicions ambientals dels polgons o espaisindustrials i a limpacte ambiental generat per les mateixes empreses.

    SAE_cat_vpdf_ok 5/11/07 23:06 Pgina 32

  • 33SECTORS DACTIVITAT ECONMICALLIBRE DESTIL

    01.Dels polgons industrials als

    Sectors dActivitat Econmica

    mbit

    Planificaci de nous espaisproductius

    Productes immobiliaris oferts

    Funcionalitat i distribuci internadels usos

    Promoci i gesti de parcs /polgons industrials

    Manteniment i recuperaci des-pais industrials

    Demandes generals

    Millora de la qualitat; morfolgi-ca, dotacional, ambiental

    Elevaci estndards urbanstics

    Reducci magnitud promocions

    Diversificaci interna dels parcsindustrials

    Diversificaci en formes daccs

    Superaci de la dicotomia indstria- serveis

    Promoci de parcs mixtos dacti-vitat; oficines, rees comercials...

    Flexibilitat per adaptar-se alscanvis de la demanda empresarial

    Lmits a la liberalitzaci excessi-va pel risc de prdua de carcterdespai productiu

    Programes de rehabilitaci despais obsolets

    Mesures dintervenci

    Espais lliures i aparcaments.

    Qualitat accessos viaris.

    Control mediambiental i paisatgisme.

    Vigilncia i seguretat interna.

    Magnitud parcelles.

    Oferta de naus i edificis indus-trials en alada.

    Centres dempreses.

    Venda en propietat.

    Lloguer o leasing.

    Major pes de la superfcie desti-nada a oficines en immoblesindustrials.

    Major pes de la superfcie desti-nada a serveis complementarisen parcs industrials.

    Qualificaci del sl i normativadusos.

    Parcellari i caracterstiques deledificaci.

    Millora de la qualitat en polgons i rees.

    Recuperaci dantics edificisindustrials.

    Millora integral del medi ambient.

    * Elaboraci prpia a partir de Ricardo Mndez (1997), Ariel, pg. 307.

    Aspectes de ladaptaci de lurbanisme industrial a les noves demandes

    SAE_cat_vpdf_ok 5/11/07 23:06 Pgina 33

  • 34

    Ladaptaci de lurbanisme a les especificitats industrials

    La concreci dels parmetres del nou urbanisme industrial, en qualsevol cas, senfronta a les sin-gularitats prpies dels espais industrials. En aquest sentit, la tipologia dels espais industrialsactuals, ladaptaci daquests a les noves necessitats i les caracterstiques dels nous espaisindustrials no resulten gens fcils de resumir i concretar. La localitzaci i les caracterstiques delrea industrial shan dadaptar a les necessitats de les indstries o empreses i, en aquest sentit,les condicions rarament poden servir per a tots, a causa i duna manera especial a:

    La perillositat i/o limpacte ambiental de la prpia activitat. En aquest sentit, la classificaci oficial de les activitats econmiques (que t en compte tamb la magnitud productiva de les empreses) s un referent de primera importncia per a la localitzaci delactivitat per determinades condicions dimplantaci.

    La singularitat dels processos de les diferents branques industrials. Els requisits de matries primeres o de serveis i les complementarietats industrials de les branques industrials sn molt diferents, de manera que les condicions dubicaci i urbanitzaci dels llocs sn molt contrastades.

    El contingut tecnolgic de la mateixa activitat. Les activitats innovadores representen un motor econmic estratgic en lmbit regional que requereix unes condicions dubicaci i urbanitzaci tamb singulars, amb diferents possibilitats. El quadre adjuntpresenta una proposta dadaptaci dels espais industrials als requeriments de diferents tipus dimplantacions de serveis, tecnolgiques i ms estrictament industrials.

    Caracterstiques de la prpia estructura urbana. La implantaci de zones industrials i les seves caracterstiques varia i sadapta tamb a la dimensi de les ciutats, les caracterstiques de la seva implantaci i el seu posicionament en la xarxa territorial.

    SAE_cat_vpdf_ok 5/11/07 23:06 Pgina 34

  • 35SECTORS DACTIVITAT ECONMICALLIBRE DESTIL

    01.Dels polgons industrials als

    Sectors dActivitat Econmica

    Tipus dempreses

    Serveis de lloc central nacional

    Serveis de lloc central regional

    Serveis financers

    Noves empreses tecnolgiques

    Start-up tecnolgica, tecnopol

    Tecnolgica en aglomeraci

    Indstria fora del centre urb

    Necessitats despais

    Locals disponibles al centre, poliva-lents, preus competitius, accs multi-modal, serveis urbans, xarxa TIC

    Oficines disponibles al centre, infraes-tructura de transport, xarxes TIC

    Oficines de qualitat, bona accessibili-tat urbana, serveis urbans

    Estructura de recepci preparada,bona accessibilitat regional

    Infraestructura dacolliment lleugera,edificis ben equipats, proximitatcollaboradors

    Locals a bon preu, edificis polivalents,mobilitat, accs NTIC

    Zona industrial fora del centre urb,bon equipament

    Mesures dordenaci territoriali promoci empresarial

    Coneixement i connexi amb el mer-cat immobiliari, qualitat dels espais, mixicitat activitats, flexibilitat

    Connexi agents immobiliaris, mixici-tat, poltica dacolliment i animacieconmica

    Promoci econmica local, bonesinfraestructures turstiques i infraes-tructures de transport

    Formaci, suport a les start-up,finanament, accs a centres derecerca, collaboraci empresarial

    Poltica de recerca, accs als centresde recerca, animaci econmica dela branca

    Poltica de transferncia tecnolgica,promoci cientfica local

    Zonificaci amb mixicitat dactivitats,flexibilitat de lordenaci suport financer

    Font: Louis-M. Boulianne i altres (2001), Economie et amnagement du territoire.

    Les necessitats espacials i mesures dintervenci segons caracterstiques de les empreses (exemple sus)

    Opcions de distribuci de locupaci

    Avui, les cinc opcions de distribuci de locupaci segons Milton Keynes, serveixen per taxono-mitzar i classificar el que han estat les experincies histriques fins ara. Tanmateix, cal apostarper localitzacions ajustades a una planificaci anticipant, precisa i normativa que condueixi a unarealitat territorial sostenible.

    1) Concentraci en lespai central. 2) Concentraci perifrica de locupaci. 3) Distribuci de locupaci entre el centre i la perifria. 4) Ocupaci

    localitzada en dos punts oposats. 5) Localitzaci dispersa.

    SAE_cat_vpdf_ok 5/11/07 23:06 Pgina 35

  • 1.3Els Sectors dActivitat Econmica avui:

    Lactivitat dominant que determin els polgons industrials fou la producci. Avui en dia, els perfilsdels nous espais industrials sn ms diversificats, repartint les seves activitats dominants entre laproducci, el terciari, el comer, lestoc i la logstica.

    Per tal dagrupar els nous Sectors dActivitat Econmica procedim a la tipificaci dels sectors enfunci de les activitats que desenvolupen, la seva localitzaci, implantaci, requeriments funcio-nals, morfologia i agregaci. Segons aquests parmetres, podem distingir:

    Sectors dActivitat Econmica BSICAMENT PRODUCTIVA

    Activitats: petroleoqumica, nuclear, cimentera, deixalleria,incineradora.

    Localitzaci: en emplaament especfic i allat, fora dm-bits urbans, exclusiu i de difcil trasllat i/o reubicaci.

    Implantaci: parcella tancada sense interaccions amblentorn immediat, escassa flexibilitat dadaptaci a altresusos, amb una rea de seguretat i separaci sense usos alseu entorn.

    Requeriments funcionals: molt alts quant a accessibilitat,seguretat, subministraments i expedici de producci.

    Morfologia: molt especfica i variada en dimensions i for-mes segons tipus i elements de producci (dipsits, xeme-neies, tubs, estructures elctriques...).

    Agregaci: formant recintes monotipolgics i tancats dal-ta seguretat, compatibilitat difcil amb altres activitats.

    Empreses mitjanes dactivitatsamb requeriments especfics.

    Activitats: plantes denvasament daiges minerals, txtils,bbiles i materials de la construcci, indstria agroalimentria.

    Localitzaci: lligada fsicament al procs productiu, propde les matries primeres, fora de les zones amb ms den-sitat dempreses transformadores, difcil trasllat i/o reubicaci.

    Implantaci: amb certa flexibilitat dadaptaci a lentornimmediat, pot ser en parcella tancada o oberta, segons lesactivitats.

    Requeriments funcionals: bsics pel que fa als serveis,per molt especfics per al procs productiu (aigua, tipusde terreny, proximitat als camps...).

    Morfologia: Indstria allada, que ocupa grans superfcieso en polgons anomenats marrons, s a dir, de baixaurbanitzaci, amb molt emmagatzematge exterior.

    Indstries singulars caracteritzades per activitatsperilloses o insalubres.

    36

    Indstria petroqumica deTarragona, (Tarragons).(font: Google Maps)

    Installaci agroalimentria aVencilln, (Arag).(font: Google Maps)

    Bbila a Cerdanyola del Valls,(Valls Occidental).(font: Google Maps

    vegeu captol 03. Planejament

    SAE_cat_vpdf_ok 5/11/07 23:06 Pgina 36

  • 37SECTORS DACTIVITAT ECONMICALLIBRE DESTIL

    01.Dels polgons industrials als

    Sectors dActivitat Econmica

    Sectors dActivitat Econmica BSICAMENT LOGSTICA

    Activitats: industrial productiva, de transformaci, depetita logstica.

    Localitzaci: en tot el territori, especialment propera alentorn urb de larc metropolit de les capitals comarcalsi en els eixos de comunicacions. Forta vinculaci amb elteixit industrial i els capitals locals. Dificultats de trasllat acausa dels mercats laborals de proximitat urbana. Millor apoca distncia dels nuclis urbans.

    Implantaci: en sl industrial urbanitzat, en parcella gene-ralment tancada o en sectors oberts o controlats.Possibilitat de sectors mixtos pel que fa als usos i demides parcellries molt variables.

    Requeriments funcionals: flexibilitat ds, espais modu-lars, tant en parcellari com en les edificacions, amb possi-bilitat de lloguer o leasing per reduir el capital invertit.

    Morfologia: naus allades o en filera, amb diversitat desuperfcies, amb flexibilitat tipolgica per a lacollida dediversitat dusos amb la inclusi doficines vinculades alactivitat.

    Agregaci: formant part de sectors dactivitat de diversesdimensions, molt compatibles i sinrgics amb indstriapetita en sectors mixtos. Poden ser allats o en continutaturbana, oberts o controlats.

    rees i centres logstics i de distribuci.

    Activitats: Port sec, Zona franca, Centre Integrat de mercaderies.

    Localitzaci: en funci duna bona mobilitat territorial i enels nusos daccessibilitat territorial.

    Implantaci: en parcella oberta, en grans polgons urbanitzats.

    Requeriments funcionals: alta connectivitat, bona imatge,bona dotaci de serveis comuns.

    Morfologia: grans naus i grans extensions demmagatze-matge cobert, en ocupaci extensiva en planta baixa, ambgrans rees daparcament, dirigit al vehicle pesant.

    Agregaci: sectors amb un concepte unitari com a recin-tes tancats amb una previsi suficient de superfcie que nonecessiti, a curt termini, lagregaci de nous espais.

    Sectors dActivitat Econmica per a la petitai mitjana empresa.

    Plataforma logstica PLAZA aSaragossa, (Arag).(font: Google Maps)

    Polgon industrial Agro-Reus,(Baix Camp).(font: Google Maps)

    Agregaci: possible amb altres tipus dactivitats, tot depe-nent de la situaci geogrfica, i readaptables en la formula-ci de nous polgons industrials que els absorbeixin.

    SAE_cat_vpdf_ok 5/11/07 23:06 Pgina 37

  • 38

    Sectors dActivitat Econmica BSICAMENT TERCIRIA

    Grans empreses multinacionalsen peces singulars en el territori

    Activitats: seu productiva i/o representativa de gransempreses.

    Localitzaci: a la regi metropolitana, amb una alta con-nectivitat amb les infraestructures i en permanent possibletrasllat cap a noves centralitats.

    Implantaci: sector a mida, en teixits industrials amb unasituaci geoterritorial excellent.

    Requeriments funcionals: molt alts en quant a imatge imolt especfics en quant als serveis, la superfcie i elsaccessos, per tal dacollir un mercat laboral qualificat.

    Morfologia: variada per a cada cas, des darquitectura ter-ciria fins a volumetries especfiques per a trens de muntat-ge o altres sistemes productius especfics de lempresa.

    Agregaci: formant sectors coincidents amb lactivitat, amida, en recinte tancat. En alguns casos, formant part deparcs tecnolgics o terciaris.

    Activitats: activitats dalt valor afegit, com ara arts grfi-ques, producci audiovisual, editorials, empreses de tele-comunicacions, seus corporatives i R+D.

    Localitzaci: en parcella tancada en espais compartits enteixits urbans ds mixt, amb possibles canvis dubicacidins daquests espais.

    Requeriments funcionals: molt alts quan a necessitat decentralitat, vinculaci amb xarxes i infraestructures.

    Implantaci: en tipologies urbanes, compatible amb altresusos urbans incloent-hi els residencials.

    Morfologia: integrada en les formes del teixit urb.

    Agregaci: formant districtes dactivitats com el dePoblenou 22@, o b independents en el teixit urb, senserecinte tancat.

    Indstries urbanes

    Parcs empresarials, tecnolgics i cientfics.

    Activitats: investigaci, desenvolupament tecnolgic.

    Localitzaci: proximitat i accessibilitat al nucli urb, enrees de centralitat o de nova centralitat territorial ambbona qualitat paisatgstica.

    Implantaci: en parcella oberta de baixa densitat docu-paci, compatible amb altres usos, gaudint de les qualitatspaisatgstiques.

    Parc de Negocis Mas Blau al Pratde Llobregat, (Baix Llobregat).(font: Google Maps)

    Ciutat Politcnica de la Innovacia Valncia, (Pas Valenci).(font: Google Maps)

    Installacions de lempresaAlsthom a Mollet del Valls,(Valls Oriental).(font: Google Maps)

    SAE_cat_vpdf_ok 5/11/07 23:06 Pgina 38

  • 39SECTORS DACTIVITAT ECONMICALLIBRE DESTIL

    01.Dels polgons industrials als

    Sectors dActivitat Econmica

    Requeriments funcionals: integraci entre producci, ser-veis avanats i centres dinvestigaci, juntament amb linte-rs per millorar la imatge de lempresa mitjanant lexignciade qualitat ambiental i paisatgstica com a factor diferencial..

    Morfologia: grau baix docupaci de gran parcella, amb altaedificabilitat que conforma peces de diversa granulometria,des de la recerca i la producci industrial a ledifici docent.

    Agregaci: formant sectors amb un organisme estable degesti que impulsa la transferncia de tecnologia i fomentala innovaci entre les empreses i organitzacions usuriesdel Parc, en recinte controlat.

    Activitats: comercials de lengrs o al detall especialitzat.

    Localitzaci: en rea metropolitana, en rees de centralitatrenovada o posicions estratgiques del territori.

    Implantaci: solars singulars en espais de qualitat, degran accessibilitat al vehicle privat i al transport pblic.

    Requeriments funcionals: espais dotats de bonesinfraestructures i imatge de marca, bona visibilitat des deles infraestructures per afavorir la condici daparador.

    Morfologia: peces de diversa morfologia darquitecturacomercial i dimatge corporativa. Importncia de la superf-cie daparcament dels vehicles privats i els sistemes degesti de la logstica.

    Agregaci: pot ser monotipolgica, o mixta amb terciari ien localitzacions urbanes compatible amb usos residen-cials, recinte obert o controlat.

    Parcs comercials

    Activitats: presentaci, mrqueting i difusi de productes iserveis.

    Localitzaci: en espais de centralitat urbana i/o territorial.

    Implantaci: en parcella oberta, en espais de qualitat, degran accessibilitat al vehicle privat i al transport pblic.

    Requeriments funcionals: espais urbanitzats de qualitat igran flexibilitat espacial, amb alta prestaci dinfraestructu-res i serveis.

    Morfologia: peces de gran dimensi amb interiors neutrescapaos dacollir usos diversos i nucli fix de serveis alpblic, en forma de recinte.

    Agregaci: formant recintes amb un projecte de gesti ide projecci integral.

    Recintes firals

    Fira de Barcelona, recinte deMontjuc, (Barcelons).(font: Google Maps)

    Polgon comercial de Badalona,(Barcelons).(font: Google Maps)

    SAE_cat_vpdf_ok 5/11/07 23:06 Pgina 39

  • 40

    A. ETAPA PROTO-INDUSTRIAL

    FONT D'ENERGIA: Aigua, vent, minerals, carboners.FORMA DE PRODUCCI: Extracci i explotaci de recursos naturals. TIPUS D'ESPAI: Enclaus territorials i espais naturals.LOCALITZACI: Segons territori producte.MIDA: rea dexplotaci.INICIATIVA: Individual i preempresarial. FUNCIONS: Monoproductives, monoexplotaci.

    A1. Inicis de les activitats industrials

    1736 Primers prats dindianes. 1768 Fbrica de teixits a Barcelona.a. 1148 Assut de Xerta (Baix Ebre).b. Segle XVII. Salines de Gerri de la Sal (Pallars Sobir).c. Mines prehistriques de Gav (Baix Llobregat).d. Pou de gel de Can Revitllat, Castellterol (Valls Oriental).e. Forn de cal de Fonteta, Forallac (Baix Empord).f. Mol dreu (Pallars Sobir).g. Mol paperer de Capellades (Anoia).h. Conjunt de molins de la Vall dOra (Solsons).i. Farga del Com de Banyoles (Pla de lEstany).

    A2. Inicis de lActivitat txtil

    Segle XVIII. Cases de filatura de la llana.

    B. LA INDSTRIA DEL SEGLE XIX.

    FONT D'ENERGIA: Vapor, electricitat. FORMA DE PRODUCCI: Ellaboraci producte. TIPUS D'ESPAI: Recinte o colnia. LOCALITZACI: Segons font denergia i m dobra.MIDA: Segons programa empresarial. INICIATIVA: Patronat capitalista.FUNCIONS: : Especialitzades.

    B1. Inici de la indstria txtil

    1833 Indstria Bonaplata de Barcelona. Vapor Aymerich, Amat i Jov de Terrassa (Valls Occidental).j. Vapor Buxeda de Sabadell (Valls Occidental).k. 1867 Can Batll de Barcelona.l .1911 Can Casaramona, Barcelona.m.1818 Fbrica de draps, Manresa (Bages). 1845 Vapor Vell, Barcelona.n. 1882 Fbrica Tecla Sala, filatura de cot dHospitalet de

    Llobregat (Barcelons).

    B2. Les colnies industrials

    o. Colnia Gell, Santa Coloma de Cervell (Baix Llobregat).p. 1871 Colnia Viladomiu, Gironella (Bergued). 1890 Colnia Borgony, Sant Vicen de Torell (Osona).

    Formes de lespai de la producci industrialSectors dActivitat Econmica

    (a)

    (e) (d)

    (g) (h)

    (i)

    (j) (k)

    (l)

    (m)

    (p)

    (f)

    (c)

    Adaptaci i construcci del lloc en el territori

    (b)

    (o)

    Colnia com a recinte unitari en el territori

    SAE_cat_vpdf_ok 5/11/07 23:06 Pgina 40

  • 41SECTORS DACTIVITAT ECONMICALLIBRE DESTIL

    C. FORMES INDUSTRIALS DEL SEGLE XIX AL XX:

    FONT D'ENERGIA: Energies del petroli. FORMA DE PRODUCCI: Engalzament components. TIPUS D'ESPAI: Polgons industrials. LOCALITZACI: Concentraci urbana.MIDA: Gran o rees industrials. INICIATIVA: Multinacionals.FUNCIONS: Complementries.

    C1. Sector agroalimentari: 1910-1920. Bodegues agrcoles,caves i destilleries.

    a. 1895 Bodega Gell (Garraf). 1551-1890 Caves Codorniub. 1914 Bodegues Ramat Ravents (Segri).c. 1919 Cooperativa de Gandesa (Terra Alta).d. 1908 Destilleria de Llus de Nicolau Regs, Girona.

    C2. Molins hidrulics, farineres, escorxadors i sucreres.

    1902 Escorxador de Tarragona. 1903 Escorxador de Igualada (Anoia).e. 1906 Escorxador de Manresa (Bages). 1866 Mol de la farinera de Castell d'Empries (Alt Empord). 1855 Mol La Jesussa, Tortosa (Baix Ebre).f. 1896 Farinera Costa de Vic (Osona). 1911 Fbrica Torra (Girona). 1920 Farinera del sindicat agrcola de Cervera (la Segarra).g. 1921 Farinera Balcells de Trrega (lUrgell).h. 1893 Fbrica el Sucre de Vic (Osona).

    C3. La mineria i materials de construcci.

    3.500-2.500 a.c. Can Tintorer de Gav, primera mina de Catalunya.i. Mines de sals sdiques i potssiques: Gerri de la Sal, Vilanova

    de la Sal, Cambrils, Peralta de la sal, Cardona, Sria i Sallent. Mina de Carb de Sant Corneli de Cerc (Bergued) Forges Catalanes: explotaci de ferro del Pic de la Mniga, Canig.j. 1903 Tellers dAnguera, Tortosa (Baix Ebre). Forns de guix i cal: Forn de cal de Sort (Pallars Sobir).k. Mines de plom de Bellmunt (Priorat), mines de petroli de

    Guardiola (Bergued).l. 1924-1932. Mines de potassa de Cardona (Bages).m.1911. Fbrica de ciment Asland o Clot del Moro (Bergued). Segona meitat del s. XX. Mineria metllica: zinc, plom, coure.

    Regi del Priorat i Pirineus. 1970-80. Tancament de les mines Cercs (Alta-Ribagora) ultima

    mina metllica subterrnia. Increment de les mines d'ridsa cel obert.

    (a)

    (b) (c) (d)

    (e)

    (f) (f)

    (g) (h)

    (i,l)

    (j)

    (m) (k)

    Institut Catal del Sl01. Dels polgons industrials

    als Sectors dActivitat Econmica

    SAE_cat_vpdf_ok 5/11/07 23:06 Pgina 41

  • 42

    C4. Diversificaci de lactivitat productiva. Finals del s.XIX i principis del s.XX

    Fbriques de Tabac:a. 1923-1926 Fbrica de Tabac de Tarragona.

    Indstria qumica:b. 1898 Companyia fabril de carbons elctrics de Castellgal (Bages).c. 1890 Petrolfera de Bag (Bergued). 1915 Conjunt de fbrica Pagans de Celr (Girons). 1975 Complex industrial de Tarragona

    Indstria del Suro:d. 1900-1904 Fbrica Armstrong, Palafrugell (Baix Empord).

    Segona meitat del s. XIX, transformaci de tot tipus de metall. Indstria metallrgica: Fbrica de Sagunt (Pas Valenci).e. 1906-1922 Fbrica La Llauna de Badalona (Barcelons).f. Indstria automobilstica. SEAT de Martorell (Baix Llobregat). 1923 Autdrom Terramar, Sant Pere de Ribes (Garraf)g. Indstria de Paper de Sarri de Ter, (Girons).

    Productes cermics: 1917 Fbrica de Ciment Asland, Montaca i Reixac (Barcelons)h. Fbrica de cermica a Calaf, (Anoia).

    Subministre dAigua:i. 1900 Central de bombeig dAiges de Barcelona a Cornell (Baix Llobregat) 1879 Central de bombeig del Bess. 1909 Estaci elevadora de la Societat dAiges de Barcelona.

    Canals i salts daigua: Conducci daigua des de la Noguera Ribagorana.j. 1841 Canal industrial de Manlleu (Osona). 1861 Dipsits vells de Manresa (Bages). 1884 Canal industrial de Berga (Bergued) 1885 Canal de Can Noguera 1874 Edifici de les Aiges de Barcelona.k. 1918 Torre daigua de Sabadell (Valls Occidental).

    C5. Comunicaci i obres pbliques

    Xarxa Ferroviria: 1848 Traat de ferrocarril Barcelona-Matar. 1848 Tnel Mongat-Maresme. Traat Barcelona-Matar 1870 Ferrocarrils econmics: baix pressupost i via estreta. 1870-1883 Granollers-Sant Joan de les Abadesses. 1878-1883 Reus-Tarragona Viaducte de Masos. Traat Tarragona-Zaragoza.l. Lenlla ferroviari internacional de Portbou.

    Xarxa de carreteres de Catalunyaprincipis del segle XX.

    Barcelona-Zaragoza. Igualada-Lleida. Barcelona-Valencia.m.Autopista Barcelona-Frana per Matar. 1848 Creaci de la Junta de Carreteres de Catalunya.n. 1915-1919 Pont dAmposta (Montsi).

    Formes de lespai de la producci industrialSectors dActivitat Econmica

    (a) (b)

    (c) (d)

    (f) (e)

    (g) (h)

    (k) (i)

    (j)

    (l)

    (m) (n)

    SAE_cat_vpdf_ok 5/11/07 23:06 Pgina 42

  • 43SECTORS DACTIVITAT ECONMICALLIBRE DESTIL

    C6. Mercats, estacions, xemeneies, fars, comunicacions i observatoris.

    a. 1829 Estaci de Frana, Barcelona. 1848 Telegrafia ptica. Lnia Barcelona-Lleida.b. 1857 Far de Sant Sebasti de Palafrugell (Baix Empord) 1862 Edifici Estaci del Nord, Barcelona.c. 1873-1876 Mercat del Born, Barcelona. 1876-1882 Mercat de Sant Antoni, Barcelona. 1877 Primera comunicaci telefnica. 1881-1900 Palau de Mar, Barcelona.d. 1885-1890 Magatzem del Port de Barcelona.e. 1911 La casa de la rdio, el Prat de Llobregat (Baix Llobregat). 1915 Primera xarxa telefnica rural. 1923 Primera central telefnica automtica, Balaguer (Noguera). 1924 Primera emissora de rdio, Barcelona.f. 1904 Observatori de l'Ebre a Roquetes (Baix Ebre). Observatori Fabra, Barcelona.

    C7. Indstria del gas i electricitat

    1842 Fbrica de gas de Barcelona. 1852 Fbrica de gas de Sabadell i Via de Grcia. Plnols de la central Vilanova (Barcelons). 1881 Societat espanyola d'electricitat. 1896-1897 Central elctrica de Barcelonag. 1911 Central hidrulica de Capdella (Pallars Juss). 1912 Central hidrulica de Sers (Segri).h 1916 Central hidrulica del Ter, Berscan (Girons)i. 1916 Central hidrulica de Tremp (Pallars Juss).j. Hidroelctrica de Catalunya, reconvertida en oficina el 1919. 1964 Fbrica de gas municipal de Barcelona, lArenal.k. AEG Petroqumica de Tarragona. Central trmica del Bess, Sant Adri del Bess (Barcelons).m.Central nuclear de Vandells (Baix Camp).

    (a) (c)

    (b)

    (f)

    (e)

    (h)

    (j)(j)

    (m) (k)

    Institut Catal del Sl01. Dels polgons industrials

    als Sectors dActivitat Econmica

    SAE_cat_vpdf_ok 5/11/07 23:06 Pgina 43

  • 44

    D. LES FORMES DE LA INDSTRIA POSTFORDISTA:

    FONT D'ENERGIA: Energies renovables.FORMA DE PRODUCCI: Just-in-time, serveis. TIPUS D'ESPAI: Sectors d'activitat econmica.LOCALITZACI: Segons accessibilitat.MIDA: Optimitzaci s de sl, sostenibilitat. INICIATIVA: Diversificaci d'agents. FUNCIONS: Sinrgiques.

    Polgons industrials:a. 1960 Zona Franca de Barcelona.b. 1980 Parc tecnolgic del Valls.c. 1990 Polgon industrial de Barber del Valls (Valls Occidental).d. 1998 Polgon industrial Santa Margarida II,Terrassa (Valls Occidental).e. 1999 Polgon industrial Granollers-Montmel (Valls Oriental).

    Parcs logstics i centres d'activitats:f. Parc logstic de la Zona Franca de Barcelona.g. Zona Franca de Barcelona.

    Centres de serveis:h. Centre de serveis de la Zona Franca de Barcelona.i. Centre de serveis La Ferreria.j. Centre de serveis El Pla

    Complexes immobiliaris i d'activitats:k. 1998 Complex immobiliari Barcelona-Glries.l. 2006 City Metropolitana dHospitalet de Llobregat (Barcelons).

    Societat, ciutat i edificis del coneixement:m. 1995 Edifici Nexus I, Barcelona.n. 2002 Edifici Nexus II, Barcelona.

    Parcs Cientfics i tecnolgics:o. 2001 Parc de recerca biomdica de Barcelona. Parc cientfic i tecnolgic agroalimentari de Lleida. Parc cientfic i tecnolgic de la UDG, a Girona. Parc tecnolgic de Barcelona Nord. Parc tecnolgic del Camp-Tecnoparc, Reus (Baix Camp). Parc mediterrani de tecnologia, Castelldefels (Baix Llobregat)p.1999 Parcs industrials urbans de Poblenou, Barcelona. Parc de recerca de la UAB Cerdanyola (Valls Occidental).q. 2001 Parc Empresarial dActivitats Aeroespacials i de la Mobilitat

    de Viladecans (Baix Llobregat).

    Formes de lespai de la producci industrialSectors dActivitat Econmica

    Polgon industrial

    Districte industrial

    Sectordactivitatsindustrials

    (a) (b)

    (c) (d)

    (e) (f)

    (g) (g)

    (j) (i)

    (k) (k)

    (m) (n)

    (p) (q)

    (h) (o)

    (i) (i)

    Les imatges a,f,g,h han estat cedides per el Consorci de la Zona Franca de Barcelona.

    Institut Catal del Sl01. Dels polgons industrials

    als Sectors dActivitat Econmica

    SAE_cat_vpdf_ok 5/11/07 23:06 Pgina 44

  • 47SECTORS DACTIVITAT ECONMICALLIBRE DESTIL

    02.Per tal diniciar el desenvolupament dun Sector dActivitat Econmica calanticipar-se als esdeveniments que el determinaran i, en conseqncia,com agents desenvolupadors programar-lo adequadament.

    Directrius i mesures sobre la programaci

    s en la primera fase del procs de gesti integral dunSAE (la programaci) on shan de fixar els objectius queregiran el seu model i els temes que cal analitzar en elsestudis de programaci, per conceptualitzar all que ha deser, on ha destar, com sha destructurar i com sha degestionar en temes de viabilitat econmica.

    SAE_cat_vpdf_ok 5/11/07 23:06 Pgina 47

  • 48

    2.1Objectius per a una gesti integral dels SAEs

    2.2Temes que shan danalitzar en els estudis de base per a la programaci

    Per tal de poder desenvolupar aquests objectius, cal realitzar una srie destudis mitjanant pro-cediments danlisi reglats que han de permetre, en la fase de programaci, establir la idonetat ila viabilitat del sector, sempre des duna visi holstica daspectes econmics, territorials, socials,de mobilitat, ambientals i paisatgstics. A continuaci es presenta el llistat que considerem:

    Condicionants territorials

    Lestudi del medi, amb la finalitat de caracteritzar lespaien funci de la seva capacitat dacollida dels nous usosprogramats. Aquesta anlisi ha de convergir en el conei-xement de lmbit i de les seves relacions amb el territorimunicipal, comarcal i regional.

    Patrimoni territorial: arquitectnic, bns catalogats BCIN,BCIL i inventariats, arqueolgic, paisatges culturals, pai-satgstic, ecolgic i natural, etc.

    Medi territorial: planejament urbanstic, usos del sl,matriu socioeconmica, infraestructures i serveis, etc.

    El medi natural: flora i vegetaci, risc dincendis fores-tals, fauna, hbitats, ecosistemes, connectivitat ecolgi-ca i corredors naturals, espais naturals, sistemes natu-rals, plans de protecci especfics, paisatge, etc.

    El medi fsic: climatologia, geologia, geomorfologia,soroll, qualitat de laire, hidrografia superficial, hidrografiasubterrnia, drenatges territorials, etc.

    Anlisi del medi receptor i condicionants de la implantaci.

    Definici precisa del tipus de SAE, en funci del programa dusos i activitats predo-minats, compatibles i incompatibles.

    Determinaci de la localitzaci, el model de sl, lordenaci, la urbanitzaci, elsestndards de projecte i les arquitectures previsibles.

    Determinaci del procs de planificaci i del procs dexecuci.

    Determinaci de labast de la conservaci, de la generaci de recursos i de lrgangestor que pot gestionar el procs.

    Plantejament clar del programa i del procs de gesti a seguir, per assolir, des delprimer moment, la coordinaci i la concertaci dels agents implicats.

    vegeu captol 03. Planejament

    SAE_cat_vpdf_ok 5/11/07 23:06 Pgina 48

  • 49SECTORS DACTIVITAT ECONMICALLIBRE DESTIL

    02.Directrius i mesures

    sobre la programaci

    Anlisi territorial de la localitzaci.

    Planejament urbanstic, municipal i supramunicipal.

    Infraestructures existents i servituds.

    Mobilitat municipal, comarcal, regional, nacional, internacional.

    Relacions funcionals a nivell municipal, comarcal,regional, nacional, internacional.

    Elements de lmit, permeabilitats i configuraci territorialdun entorn.

    Necessitats de seguretat i protecci en relaci amb elmedi urb i territorial.

    Impactes que es poden generar a nivell territorial: sorolls,visibilitats, contaminaci lumnica, agressivitat paisatgstica.

    Respecte del context urb, anlisi de la proximitat,possibilitat doferir serveis a les persones ms enll delmateix sector.

    Respecte de les vies de servei, possibilitats de continu-tats, articulaci o connexi.

    Previsi sobre els espais de serveis i equipaments

    Anlisi de les activitats previstes en el sector.

    Necessitat de serveis especialitzats.Serveis de suport a les activitats.Necessitat de superfcies per a serveis tcnics.

    Anlisi de les necessitats i de lesmancances de sector existents anivell local i/o regional.

    Anlisi dels condicionants per assolir una mobilitat sostenible

    Coneixement de lrea dinfluncia real, municipal i pluri-municipal de la mobilitat obligada que generar el sector.

    Distncia del sector a la xarxa de transport pblic, capa-citat de potenciaci i/o nova creaci de noves lnies detransport, capacitat de connexi a la xarxa de vianants ide bicicletes.

    Distncia a les estacions de tren existents i previstes.Viabilitat de crear-ne de noves. Capacitat dintercanvia-dors modals en aquestes estacions.

    Coneixement de les diferents necessitats internes delsector: tipus de vehicles, accessibilitat, aparcaments.

    vegeu captol 04. Mobilitat

    SAE_cat_vpdf_ok 5/11/07 23:06 Pgina 49

  • 50

    Anlisi dels condicionants ambientals

    Geologia i geomorfologia: getops, geotcnia, sls ambpendents superiors al 20%.

    Edafologia i sls: primelands, brownfields.

    Hidrologia superficial: zones inundables, perodes deretorn, direcci daiges.

    Hidrologia subterrnia: aqfers protegits, pous.

    Medi Natural: connectors i/o corredors ecolgics, espaisde protecci especial, PEIN, Xarxa Natura 2000, LIC (llocdinters comunitari), ZEPA (zona despecial proteccidaus), zones humides incloses en el catleg delDepartament de Medi Ambient i Habitatge.

    Matriu biofsica.

    Anlisi de fragilitats i riscos. Anlisi de la sensibilitat del territori enfront de les activi-tats programades.

    Anlisi de la sensibilitat del territori enfront de la conne-xi als sistemes generals dinfraestructures viries i serveis tcnics.

    Continutats i discontinutats del medi natural.

    Continutats i discontinutats de la trama urbana.

    Influncia de sectors exteriors.

    Permeabilitat de les infraestructures.

    Inundabilitat.

    Incendis.

    Cicle de laigua. Anlisi dincrement descolament.

    Anlisi dincrement de cabals punta.

    Influncia en aqfers.

    Anlisi de consums previsibles.

    Anlisi de la contaminaci.

    vegeu captol 05. Q. Ambiental

    SAE_cat_vpdf_ok 5/11/07 23:06 Pgina 50

  • 51SECTORS DACTIVITAT ECONMICALLIBRE DESTIL

    02.Directrius i mesures

    sobre la programaci

    Gesti de residus. Estimaci de producci de residus i capacitat de tracta-ment i dipsit en abocador.

    Avaluaci del sistema de tractament en el municipi.

    Previsions de residus derivats de la producci energtica.

    Contaminaci atmosfrica, acstica i lumnica.

    Emissi de contaminants atmosfrics.

    Emissi de gasos que contribueixen a lefecte hivernacle.

    Concentraci de contaminants atmosfrics.

    Consum de substncies que destrueixen la capa doz.

    Exposici a nivells sonors significatius.

    Exposici a contaminaci lumnica.

    Gesti energtica. Avaluaci de la disponibilitat dun correcte balan energtic.

    Viabilitat dels sistemes energtics renovables.

    Anlisi del paisatge

    Caracteritzaci i identificaci delements des de lecolo-gia del paisatge.

    Caracteritzaci de lestructura del territori i de la matriudel paisatge dominant i lescala del sector.

    Valoraci del paisatge: reconei-xement dels factors de qualitat ide fragilitat del territori mosaic.

    Components: elements naturals, estructura parcellria,elements singulars, teixits urbans, topografia, traces his-triques, infraestructures, patrimoni, etc.

    Valors intrnsecs: visibilitat, cromatisme, volumetries,accessibilitat, escala, etc.

    Determinaci de lndex de qualitat.

    Determinaci de lndex de fragilitat.

    Diagnosi dels possibles impactes paisatgstics.

    vegeu captol 06. Q. Paisatgstica

    SAE_cat_vpdf_ok 5/11/07 23:13 Pgina 51

  • 52

    Definici dels objectius de qualitat.

    Estudi de costos fora sector(costos no repercutibles quantals estndards propis dun sec-tor, per que poden definir-nedecisivament la seva viabilitat)

    Carcter del lloc

    Valors identitaris

    ndex de capacitat de crrega paisatgstica.

    Estudi de viabilitat econmica

    Portada de serveis fins al sector: aigua, energia elctrica,telecomunicacions i infraestructures especials.

    Costos derivats de la mobilitat.

    Mesures de correcci dimpacte del nou sector.

    Estructures i infraestructures especials: ponts, passosecolgics sota vies, zones verdes, reforestacions, obresde drenatge, basses de laminaci, depuradores.

    Estudi de costos del sector. Costos dadquisici del terreny.

    Costos dindemnitzaci.

    De les activitats per diferncies de renda, per trasllat iper activitat cessant.

    Dels vols de les edificacions.

    Costos durbanitzaci.

    Costos especials destructures i infraestructures espe-cials dins el sector: ponts, cobertures despais ferrovia-ris, espais pblics.

    Urbanitzaci, vialitat, espais lliures.

    Enderrocs.

    Honoraris tcnics.

    Estudis de viabilitat econmica. Havent fet un estudi previ dordenaci, cal calcular apro-ximadament el sostre resultant i, per tant, fer una hipte-si dels ingressos previstos, i comparar-la amb lestudi decostos.

    La relaci m_ de vial/m_ de sl productiu s un indica-dor til a lhora de determinar leficincia de lordenaci.

    vegeu captol 09. C. i Generaci

    SAE_cat_vpdf_ok 5/11/07 23:13 Pgina 52

  • 53SECTORS DACTIVITAT ECONMICALLIBRE DESTIL

    02.Directrius i mesures

    sobre la programaci

    Lavaluaci econmica pot estar subjecta a modificacisegons les prescripcions dels compromisos urbanitza-dors introduts en laprovaci del planejament urbansticper part dels ajuntaments. La collaboraci amb les insti-tucions municipals s clau en el disseny dun sectordactivitat econmica.

    Estudi del model de gesti, conservaci i generaci derecursos

    Estudi de la possibilitat de crear una entitat de conserva-ci i prefiguraci de lens gestor.

    Definici de les competncies que correspondran aaquest ens i quines al municipi, quins convenis podrestablir entre les activitats i la municipalitat, quins costosi guanys suposar aquesta gesti tant a nivell econmiccom social i ambiental, quina durada tindr en el temps.

    Estudi sobre les possibilitats de generar recursos perfinanar el SAE, des de lendegament fins a la seva ges-ti perllongada en el temps.

    Estudi de mercat Definici del mercat laboral o lrea econmica funcionalobjecte destudi, coincidint o no amb el terme municipal.

    Quantificaci de la demanda de sl prevista, en un esce-nari a mig termini (10 anys), a partir de lestudi de ladinmica demogrfica i econmica i loferta de sl exis-tent destinat a activitats, distingint indstria i serveis.

    Qualificaci de loferta existent analitzant els models degesti i preus de venda de la zona.

    Establiment de la viabilitat del sl en oferta previst, enfunci de la hiptesi de demanda, en dos escenarisplausibles (baix i alt).

    2.3Lavaluaci ambiental estratgica.

    Per la gesti integral dels Sectors dActivitat Econmica, caldr tenir la previsi de la implementacide lAvaluaci Ambiental Estratgica (AAE) com una eina de gesti ambiental que pretn integrar elscriteris de sostenibilitat en el seu disseny i gesti. Basada en un enfocament proactiu, ha de perme-tre posar al mateix nivell els aspectes ambientals, socials i econmics des de les primeres fases delprocs de presa de decisions, per tal de treuren el mxim profit per leficincia socioeconmica iecolgica dels nous sls ocupats per la indstria o els espais de producci econmica.

    Caldr la previsi de metodologies de parametritzaci de lAvaluaci Ambiental Estratgica, quedefineixen un sistema dindicadors per tal de determinar la idonetat dun territori per desenvolu-par el sector, recolzant-se sobre sistemes GIS per tal de gestionar la informaci, i fer-ne el segui-ment i control successius.

    vegeu captol 05. Q. Ambiental

    SAE_cat_vpdf_ok 5/11/07 23:13 Pgina 53

  • Tendncies i EstratgiesSectors dActivitat Econmica Institut Catal del Sl

    02. Directrius i mesures sobre programaci

    SAE_cat_vpdf_ok 5/11/07 23:13 Pgina 54

  • 56

    Directrius bsiques per a la programaciSectors dActivitat Econmica

    SAE_cat_vpdf_ok 5/11/07 23:13 Pgina 56

  • 57

    Institut Catal del Sl02. Directrius i mesures

    sobre programaci

    SAE_cat_vpdf_ok 5/11/07 23:13 Pgina 57

  • Estudi del medi receptorSectors dActivitat Econmica Institut Catal del Sl

    02. Directrius i mesures sobre programaci

    SAE_cat_vpdf_ok 5/11/07 23:13 Pgina 58

  • 62

    Accessibles ms que prxims,per a tots els agents implicats.

    Agrupats i agrupant iniciativesterritorials en funci de la mobilitat,

    Comunicats en nodes decreuament dinfraestructuresterritorials,

    Suficients o autosuficients pelque fa a la seva dimensi en sl,

    En general, seran diversificatsms que especialitzats.

    Flexibles en la regulaci de lescondicions de ls ilaprofitament,

    Optimitzats respecte delaprofitament del sl,

    En llocs pertinents enllocdespais doportunitat.

    Directrius

    Laccessibilitat s un concepte ms ajustat que la proximitat,

    ja que garanteix loptimitzaci dels desplaaments i redueix

    la relaci espai-temps respecte de la lgica posicional dels

    SAEs, cosa que beneficia tots els agents implicats:

    empresaris, treballadors, clients, provedors, sindicats,

    institucions i empreses.

    aprofitant les sinrgies empresarials, els clsters

    empresarials, les xarxes de cooperaci i els mercats.

    afavorint lacumulaci i la concentraci dactivitats a les

    crulles territorials de mxima accessibilitat i als hubs

    internodals.

    que ser la base per oferir una mplia varietat de funcions i

    serveis. Lautosuficincia comporta una oferta mplia de

    serveis, que es podr donar en els sectors de gran dimensi.

    Diversificats pel que fa als usos i a les tipologies.

    Lespecialitzaci s un factor que depn en gran part duna

    demanda concreta, mentre que la diversificaci en tipologies

    i activitats, permet garantir un major ventall dimplantacions

    dactivitats econmiques.

    que possibilitin atendre les demandes actuals i els futurs

    canvis en els models econmics i de producci industrial. La

    flexibilitat ha destar a la base de la normativa del

    planejament, per tal de poder atendre demandes diferents i

    adaptar-se en els temps als possibles canvis de cicles

    econmics i productius.

    com a element bsic de lordenaci. A diferncia de les

    activitats residencials, on el factor principal s el sostre, en

    general en els SAEs, el principal valor est en la disponibilitat

    de superfcie de sl a nivell del pla del terra, ja que s aqu

    on es realitzen la major part de les activitats.

    SAE_cat_vpdf_ok 5/11/07 23:13 Pgina 62

  • 63SECTORS DACTIVITAT ECONMICALLIBRE DESTIL

    03.Directrius i mesures

    de planejament

    Implantats amb atenci alsvalors territorials,mediambientals i de paisatge,

    Equipats i ben infraestructuratsen els tots els serveis bsics,

    Amb bona integraci icomunicabilitat visual,

    amb una bona topografia de suport, en continutat amb les

    trames urbanes, amb diversitat dels usos i amb compacitat

    de les arquitectures.

    com una garantia duna oferta de qualitat, amb capacitat

    dacollida del major nombre diniciatives econmiques.

    protegint l'impacte inadequat o lalteraci de la qualitat

    paisatgstica del lloc on simplantin els nous sectors.

    De la definici del programa ilordenaci general del SAE:

    Mesures

    Claredat en la composici de programa de tipus de

    parcellaci segons el perfil del SAE definit en fase de

    programaci. La indstria gran necessita la petita, ja que s

    aquesta ltima la que socupa de solucionar les primeres

    necessitats i el manteniment de la gran, amb la qual cosa

    dna peu a fer funcionar molt b els sectors mixtos, en els

    quals hi ha presents activitats productives, terciries i de

    serveis en general. La definici dels programes dequipament

    pblic pels sectors dactivitat econmica, seran un element

    de recerca, intercanvi i millora dels processos de producci.

    Respecte a les condicions de regulaci dels usos i loferta

    despais en termes dedificabilitat i sl per a les activitats, cal

    afavorir la mixtura, tot refusant les posicions extremes, ja que

    una rigidesa excessiva impedeix el desenvolupament de les

    noves economies terciries. La flexibilitat normativa ha de

    garantir la diversitat de lactivitat, i de la diversitat lestabilitat

    futura dels processos productius i econmics.

    Optimitzaci de laprofitament del sl. Laprofitament en

    termes de sl, s, en general, la principal caracterstica dels

    SAEs. De forma general, es tendir que la relaci del sl

    privat daprofitament no sigui inferior al 50% del total del

    sector. En els sectors de qualitat i activitat que potencialment

    es puguin desenvolupar a les plantes pis (terciari i serveis

    principalment), el repartiment procurar una major proporci

    despai pblic.

    Respecte de la planificaci i lordenaci general dels sectors

    SAE_cat_vpdf_ok 5/11/07 23:13 Pgina 63

  • 78

    Localitzaci, tipologia dactivitats i dimensiSectors dActivitat Econmica Institut Catal del Sl

    03. Directrius i mesures de planejament

    SAE_cat_vpdf_ok 5/11/07 23:13 Pgina 78

  • 79

    Criteris per a la localitzaciSectors dActivitat Econmica Institut Catal del Sl

    03. Directrius i mesures de planejament

    SAE_cat_vpdf_ok 5/11/07 23:13 Pgina 79

  • 80

    Estructura bsica dordenaci. Equipaments, Dotacions i ServeisSectors dActivitat Econmica Institut Catal del Sl

    03. Directrius i mesures de planejament

    SAE_cat_vpdf_ok 5/11/07 23:13 Pgina 80

  • 82

    Estructura bsica dordenaci. Xarxa viriaSectors dActivitat Econmica Institut Catal del Sl

    03. Directrius i mesures de planejament

    SAE_cat_vpdf_ok 5/11/07 23:13 Pgina 82

  • 84

    Morfologies industrials, illes i parcellesSectors dActivitat Econmica Institut Catal del Sl

    03. Directrius i mesures de planejament

    SAE_cat_vpdf_ok 5/11/07 23:13 Pgina 84

  • 63SECTORS DACTIVITAT ECONMICALLIBRE DESTIL

    03.Directrius i mesures

    de planejament

    Implantats amb atenci alsvalors territorials,mediambientals i de paisatge,

    Equipats i ben infraestructuratsen els tots els serveis bsics,

    Amb bona integraci icomunicabilitat visual,

    amb una bona topografia de suport, en continutat amb les

    trames urbanes, amb diversitat dels usos i amb compacitat

    de les arquitectures.

    com una garantia duna oferta de qualitat, amb capacitat

    dacollida del major nombre diniciatives econmiques.

    protegint l'impacte inadequat o lalteraci de la qualitat

    paisatgstica del lloc on simplantin els nous sectors.

    De la definici del programa ilordenaci general del SAE:

    Mesures

    Claredat en la composici de programa de tipus de

    parcellaci segons el perfil del SAE definit en fase de

    programaci. La indstria gran necessita la petita, ja que s

    aquesta ltima la que socupa de solucionar les primeres

    necessitats i el manteniment de la gran, amb la qual cosa

    dna peu a fer funcionar molt b els sectors mixtos, en els

    quals hi ha presents activitats productives, terciries i de

    serveis en general. La definici dels programes dequipament

    pblic pels sectors dactivitat econmica, seran un element

    de recerca, intercanvi i millora dels processos de producci.

    Respecte a les condicions de regulaci dels usos i loferta

    despais en termes dedificabilitat i sl per a les activitats, cal

    afavorir la mixtura, tot refusant les posicions extremes, ja que

    una rigidesa excessiva impedeix el desenvolupament de les

    noves economies terciries. La flexibilitat normativa ha de

    garantir la diversitat de lactivitat, i de la diversitat lestabilitat

    futura dels processos productius i econmics.

    Optimitzaci de laprofitament del sl. Laprofitament en

    termes de sl, s, en general, la principal caracterstica dels

    SAEs. De forma general, es tendir que la relaci del sl

    privat daprofitament no sigui inferior al 50% del total del

    sector. En els sectors de qualitat i activitat que potencialment

    es puguin desenvolupar a les plantes pis (terciari i serveis

    principalment), el repartiment procurar una major proporci

    despai pblic.

    Respecte de la planificaci i lordenaci general dels sectors

    SAE_cat_vpdf_ok 5/11/07 23:13 Pgina 63

  • 64

    De la localitzaci

    De lestructura de la xarxa decomunicaci i mobilitat

    Pel que fa a la dimensi dels SAEs, es definiran

    preferentment sectors de gran dimensi amb superfcies

    superiors a 30 ha per a leficincia en la gesti integral. La

    major dimensi dels sectors dactivitat econmica, permet

    oferir major dotaci dels equipaments, minimitza els costos

    de la urbanitzaci, millor qualitat de la infraestructura i els

    serveis tcnics i facilita la conservaci a un cost ptim.

    Cal abordar els projectes dels sectors tenint en compte

    lanlisi acurat sobre la poblaci a la qual afecta el pla i la

    identificaci dels rols de gnere, aix com de les necessitats

    estratgiques i de benestar dels diversos collectius socials

    afectats, per tal dincorporar criteris de seguretat,

    accessibilitat i conciliaci de la vida laboral i familiar, i

    preveure pautes per integrar la dimensi social da

    lordenaci urbanstica.

    La manca destratgia i de directrius respecte de la

    localitzaci dels polgons industrials, ha estat massa sovint

    una condici absent en la decisi de lemplaament de les

    activitats econmiques, tot atenent ms a lgiques

    diniciativa local, que no pas a una decisi territorial de quins

    sn els espais adequats per lemplaament daquestes

    activitats. Els diferents models de localitzaci en xarxa i

    nicament les situacions singulars de localitzaci estratgica

    i intencionada per larticulaci i el reequilibri territorial sn els

    criteris que han de servir per a la nova implantaci dels SAEs:

    - En xarxa territorial, creant clsters comarcals o regionals.

    - En eixos de promoci demplaament industrial, sobre la

    base de concentraci industrial existent o emergent.

    - En eixos de mobilitat industrial, mitjanant laprofitament

    de les infraestructures de transport.

    - En nodes territorials darticulaci o reequilibri territorial