“Aquests instants en què se’ns revela la trama de la nostra existència mitjançant la força d’un ritual que reconduirem amb més plaer encara per haver-lo infringit són uns parèntesis màgics que posen el cor a la vora de l’ànima perquè, fugitivament però intensa, una mica d’eternitat ha vingut de sobte a fecundar el temps. Fora, el món rugeix o s’adorm, les guerres esclaten, els homes viuen i moren, algunes nacions desapareixen, en sorgeixen d’altres que aviat seran engolides i, en tot aquest soroll i tot aquest furor, en aquestes erupcions i aquestes ressaques, mentre el món es mou, s’inflama, s’esquinça i reneix, s’agita la vida humana”

“¿Per a què serveix l’Art? Per donar-nos la breu però fulgurant il·lusió de la camèlia, obrint en el temps una bretxa emocional que sembla irreductible a la lògica animal. ¿Com neix l’Art? Es dóna a llum per la capacitat que té la ment d’esculpir el domini sensorial. ¿Què fa l’Art per nosaltres? Dóna forma i fa visibles les nostres emocions i, en fer això, els atorga aquell caràcter d’eternitat que porten totes les obres que, a través d’una forma particular, saben encarnar la universalitat dels afectes humans.”

Fragments extrets del llibre de Muriel Barbery: L’elegància de l’eriçó.

Sovint recullo flors, troncs, pedres. No sé per a què em serviran, tan sols sé que m’interessen. Els troncs i les pedres romanen sense canvis. Les flors tardo tant a emprar-les que es marceixen. Llavors, quan veig el seu lloc en alguna imatge, ja estan seques i em recorden la meva manca de decisió. Així es converteixen en referents dels meus dubtes i de la meva lentitud. Però sobretot em remeten al pas del temps, a tot allò que és efímer, als pensaments, als moments viscuts amb intensitat. Són representacions de la bellesa de l’instant i del seu record. De la lentitud amb què tan sovint ens costa valorar allò que vivim i tenim en un moment, i només ens n’adonem quan ha passat, quan resta com un record de bellesa, alhora etern i finit.

Veig els ocells del jardí. Inquiets, no paren. Caminen, salten, volen amunt i avall. En les meves obres busco el moviment, la vida en procés de canvi. Quan veig que tot ha quedat quiet tinc la necessitat de remoure-ho de nou. D’afegir-hi noves formes i colors per crear una nova dinàmica d’onades i vent que transporti la mirada per tota la superfície de la

imatge, em sorprengui a mi mateix, i em doni la il·lusió d’instant inestable, de vida en procés.

Josep Morral

catàleg d’obres exposades

1 Somni de les flors

2 Atrapats

3 Abisme

4 Flors lluminoses

5 Jardí obert

6 Panoràmica del principi del buit

7 Esllavissada

8 Tempesta

9 Sons esborrats

10 Sospir

11 Mà i pètals

12 Pensaments de liquidàmbar

13 Somnis de les flors 2

14 Somnis de les flors 4

15 Somnis de les flors 5

16 Somnis de les flors 6

17 Somnis de les flors 7

18 Somnis de les flors 8

19 Somnis de les flors 9

20 Un senso

21 Giorni di silenzio

22 Eppure sentire

23 Dins un silenci

24 Fràgil equilibri

Josep MorralManresa, gener de 2012