Catalunya◗ Òrgan d’expressió de la CGT de Catalunya • Maig 2006 • número 75 • 0,50 euros www.cgtcatalunya.org

EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

Catalunya. Maig de 20062

SECRETARIAT PERMANENT DELCOMITÈ CONFEDERAL DE LA CGTDE CATALUNYAVia Laietana, 18, 9è08003 Barcelona - spccc@cgt.esTel. 93 310 33 62. Fax 93 310 71 10

FEDERACIONS SECTORIALS

� Federacio Metal·lúrgica de Catalunya (FEMEC)

� Federació de Banca, Borsa, Estalvi i Entitats de Crèdit de Catalunya

� Federació Catalana d�Indústries Químiques (FECIQ)

� Federació de Sanitat de Catalunya� Federació d�Ensenyament de Catalunya

(FEC) � Federació d�Administració Pública de

Catalunya (FAPC)

Via Laietana, 18, 9è - 08003 BarcelonaTel. 93 310 33 62. Fax 93 310 71 10

FEDERACIONS COMARCALSAnoiaRambla Sant Isidre, 15, 1r08700 IgualadaTel. i fax 93 804 29 85

Baix Camp/PrioratRaval de Sta. Anna, 13, 2n, 43201 Reusbaixc-p@cgt.es / cgtreus@estil.netTel. 977 34 08 83. Fax 977 12 80 41

Baix LlobregatCra. Esplugues, 4608940 Cornellà - baixll@eresmas.comTel. 93 377 91 63. Fax 93 377 75 51

Baix PenedèsNord, 11-13, 3r, 43700 El VendrellTel. i fax 977 66 09 32

Barcelonès NordAlfons XII, 10908912 Badalonacgt_bn@wanadoo.esTel. i fax 93 383 18 03

Garraf-PenedèsLepant, 23, baixos08800 Vilanova i la Geltrú - cgtvng@pangea.orgTel. i fax 93 893 42 61

MaresmePlaça Cuba, 18, 2n08302 Mataró - cgtmaresme@ya.comTel. i fax 93 790 90 34

Vallès OrientalGaietà Vinzia, 15-17, baixos08100 Mollet - cgt_mollet@hotmail.comTel. 93 593 15 45. Fax 93 579 31 73

FEDERACIONS INTERCOMARCALS

GironaAv. Sant Narcís, 28, entl. 2a17005 Girona - cgt_gir@cgt.esTel. 972 23 10 34. Fax 972 23 12 19PonentAv. Catalunya, 2, 8è25002 Lleida - lleida@cgt.esTel. 973 27 53 57. Fax 973 27 16 30

Camp de TarragonaRambla Nova, 97, 2n 1a43001 Tarragona - cgttarragona@cgt.esTel. 977 24 25 80 i fax 977 24 15 28

FEDERACIONS LOCALSBarcelonaVia Laietana, 18, 9è08003 Barcelona - flbcn@cgtbarcelona.orgTel. 93 310 33 62. Fax 93 310 70 80

ManresaCircumval·lació, 77, 2n08240 Manresa - manre@cgt.esTel. 93 874 72 60. Fax 93 874 75 59

RubíColom, 3-508191 Rubí - flcgt_rubi@hotmail.comTel. i fax 93 588 17 96

SabadellUnió, 5908201 Sabadell - cgtsabadell@hotmail.comTel. i fax 93 745 01 97

TerrassaRamon Llull, 130-13608224 Terrassa - cgtterrassafl@gmail.comTel. 93 788 79 47. Fax 93 789 45 04

Castellar del VallèsPedrissos, 9 bis08211 Castellar del Vallèscgt_castellar@terra.esTel. i fax 93 714 21 21

SallentClos, 5, 08650 Sallent - sallent@cgt.esTel. 93 837 07 24. Fax 93 820 63 61

Olesa de MontserratJacint Verdaguer, 23, 08640 OlesaTel. 93 778 04 93

> ON ENS TROBEM?...

Cada any, quan arribenaquestes dates, el Ministerid’Hisenda del Govern es-

panyol ens recorda que tenim unacita i el deure de pagar els nostresimpostos per tal de col·laborar ambel progrés i desenvolupament delpaís. I com cada any, l’Estat ha ela-borat uns pressupostos dels qualsuna bona part van destinats a des-peses militars. Tal com recull elCentre d’Estudis per la Pau, la des-pesa militar aquest any s’ha incre-mentat en un 6,13%. Si tenim encompte que l’IPC està previst en un2%, la xifra és realment alta. En totcas, resulta complicat analitzar es-trictament quina quantitat de dinerses destinen a despeses militars, jaque hi ha moltes partides que nosón pròpiament del Ministeri de De-fensa i que estan relacionades di-rectament amb la guerra (partidesdel Ministeri de l’Interior o del Minis-teri de Ciència i Tecnologia perexemple). Per les mateixes dates ija des de fa prop de 25 anys s’im-pulsen en molts punts de l’Estat es-panyol campanyes per tal de de-nunciar que una bona part delsnostres impostos (ja siguin els di-rectes o els indirectes) contribuei-xen a finançar els exèrcits i la ma-quinària de la guerra. Aquestadenúncia es concreta en les cam-panyes per promoure que la gentfaci objecció fiscal. Com podríemdefinir l’objecció fiscal? Dit deforma breu i senzilla, l’objecció fis-cal és una forma de desobediènciacivil amb la qual es pretén aconse-guir que es respecti el dret indivi-dual a l’objecció de consciència ales despeses militars. A nivell tèc-nic, del que es tracta és de desviarde l’impost sobre la renda unaquantitat fixa de diners o el percen-tatge que correspon al Ministeri deDefensa d’acord amb els pressu-

EditorialNi un euro a l�exèrcit,fem objecció fiscal!!!

“Catalunya”, publicació de la CGT de Catalunya. 8a època. DLB 36.887-92. Edició:Col·lectiu Catalunya: Ramon Aubà, Mireia Bordonada, Dídac Salau, Joan Rosich, Pau Juvillà,Patrícia Carles, Vicent Canet, Jose Cabrejas, Jordi Martí, Josep Estivill, Xavi Roijals i ÒscarPurqueras. Col·laboren en aquest número: Rafael Cid, Roger Cremades, Rodeja, JoanRamon Ferrandis, Miquel-Dídac Piñero, Mariona Parra, Pep Juárez, Fundació per la Pau, TarragonaPatrimoni de la Pau, Kaosenlared.com, Joan Cañigueral, Antonio Aranda, federacions i seccions sin-dicals de CGT. Fotografies: Dídac Salau, Mireia Bordonada, Joan Ramon Ferrandis i GabrielSerra. Il·lustracions: . Tirada: 10.000 exemplars. Informàtica: Germán ‘Mozzer’. Redacciói subscripcions: Raval Sta. Anna, 13, 2n. 43201 Reus. Tel. (dimecres tarda) 977 340 883.Col·laboracions a: catalunyacgt@cgt.es i (cronologia) cronocata@cgt.esNo compartim necessàriament les opinions signades de col·laboradores i col·laboradors.

Tots els continguts d�aquesta revista estan sota una llicència "Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 2.5 Espanya"Sou lliure de: copiar, distribuir i comunicar públicament l�obra amb les condicions següents:- Reconeixement. Heu de reconèixer els crèdits de l�obra de la manera especificada per l�autor o el llicenciador.- No comercial. No podeu utilitzar aquesta obra per a finalitats comercials.- Sense obres derivades. No podeu alterar, transformar o generar una obra derivada d�aquesta obra.

Quan reutilitzeu o distribuïu l�obra, heu de deixar ben clar els termes de la llicència de l�obra. Alguna d�aquestes condicions pot no aplicar-se si ob-teniu el permís del titular dels drets d�autor. Els drets derivats d�usos legítims o altres limitacions reconegudes per llei no queden afectats per l�anterior.

Més informació a http://cat.creativecommons.org/

Aquest número del �Catalunya� s’ha tancat el dijous 20 d’abril del2006.

“Passa un obrer” de Joan Brossa

“Passa un obrer amb el paquetdel dinar. / Hi ha un pobre

assegut a terra. / Dos industrialsprenen cafè i reflexionen sobre el

comerç / L’Estat és una granparaula”

L’alcalde de Barcelona és un delspersonatges polítics que més bérepresenta la il·Lustració de ladreta que s’autoanomena esque-rra iq eu té en el posat liberal laseva màxima expressió. Al costatd’aquest liberalisme de posat teli-visiu, s’hi construeix l’exclusió queno es pot aturar “perquè és con-seqüència del mercat”, que és “lamenys dolenta de les realitatspossibles” i l’”únic sistema que hademostrat que pot funcionar amb

un mínim de llibertat”. Ignorant dela història de la seva pròpia ciutat,Clos ha volgut construir una imat-ge de líder proper a la gent i l’haaconseguit en certa manera ambles seves involuntàries equivoca-cions lingüístiques i el seu posatbonhomiós. El seu paper real,però és el de constructor neces-sari per al sistema del consenti-ment de les classes mitjanes de laseva total anul·lació. El cartell elretrata com a tal

El Clos ‘proper a la gent’,promotor també de l’exclusió

La millor imatge del mes

Arriba laReforma?

D’altra banda, mentre aquestnúmero del “Catalunya” arribava ala impremta, ens arribava la notíciaque era imminent l’aprovació d’a-questa nova reforma laboral queles patronals, el Govern i els sindi-cats domesticats estan preparantdes de fa molts mesos. N’hem par-

lat abastament i fins i tot en aquetsnúmero de la revista incloem un re-portatge que evidentment quedaràsuperat per les notícies que durantaquests dies estem sentint. Nosabem quin dia sortirà al carrer lanotícia però sí que tenim el con-venciment que quan arribi el “Cata-lunya” a casa vostra, és molt possi-ble que ja estigui aprovada.

De totes formes, el material noperd el seu interès ni la seva utilitat,tot el contrari. Ara bé, el que enscaldrà serà informar-nos bé a tra-vés dels altres mitjans de contrain-formació i no creure’ns el que se-gurament ens diran els qui jasaben el que volen: negar-nos, ex-plotar-nos, maltractar-nos i quanno servim per a res, llençar-nos alcostat de la seva carretera nomésapta pèr a qui no gosi aixecar laveu.

La nostra veu, la de la CGT, res-sonarà a tallers, centres de treball,oficines, fàbriques, carrers, barris ipobles. Non ens faran callar i noesperarem a mobilitzar-nos per ladignitat, la llibertat i la justícia.

postos de l’Estat cap a un projectealternatiu i solidari.

Entenem que aquests dinersque estan pressupostats al Ministe-ri de Defensa no tenen com a ob-jectiu defensar-nos de ningú ni deres sinó contribuir a augmentar lamaquinària de guerra. No estemparlant, doncs, d’estalviar-nos unsdiners en impostos, sinó de desviarels diners de la guerra cap a projec-tes solidaris.

Catalunya. Maig de 2006

REPORTATGENo tardarà massa a aprovar-se desprésd’un llarg procés que deixarà pitjors condicionsper a la classe obrera de tot l’Estat

REFORMA LABORAL

Fotos: Dídac Salau; text: EmiliCortavitarte i Pepe Berlanga,

secretaris generals de la Federaciód�Ensenyament i de la Federació de

Banca de la CGT de Catalunya

Cronologia

El 14 de març 2004, contra totpronòstic, victòria electoral socia-lista, José Luis Rodríguez Zapateroés triat president del Govern, ins-taurant un terme identitari del seumandat amb “tarannà”. En adequa-ció d'aquest terme al diàleg social,anuncia que “no s’imposarà cap re-forma laboral” per a no obstaculit-zar l'enteniment, ja que és “millorla negociació entre interlocutors so-cials”.

29 d'abril, visita del ministre deTreball i els seus principals secreta-ris d’Estat als dirigents de CCOO iUGT. El diàleg social es va centraren: mercat de treball, negociaciócol·lectiva, sinistralitat laboral, im-migració, formació, contractació,

protecció social, salari mínim,igualtat d'oportunitats, participaciódels treballadors... Les diferents va-loracions van mostrar els “nombro-sos punts de coincidència”.

12 de maig, Caldera anuncia enel Parlament la voluntat del governde negociar amb els agents socials iarribar a un “gran pacte per la com-petitivitat i l’ocupació estable”.

13 de maig, entrevista entre Za-patero i Cuevas. El president de laCEOE va expressar la seva coin-cidència amb el del Govern en lanecessitat d’enfortir “la competiti-vitat de les empreses i la creació demés ocupació i de més qualitat”.

14 de maig, Caldera va comuni-car a la Comissió Social del Con-grés el pla i els continguts de la ne-gociació social.

8 de juliol, Zapatero va signaramb els màxims representants deCCOO, UGT, CEOE i CEPYMEuna declaració política conjunta(Declaració per al Diàleg Social)per a obrir un procés negociador

amb l’objectiu d’aconseguir “unmodel de creixement equilibrat idurador basat en la millora de laproductivitat” compatible amb“més nivells de qualitat en l’ocupa-ció, benestar social, cohesió territo-rial i sostenibilitat ambiental”.

Es va projectar una gran re-llevància a la signatura en subscriu-re’s en el Saló de Columnes delPalau de la Moncloa, on a l’octubrede 1977 es van subscriure els Pac-tes de la Moncloa, de tan trist re-cord i que tant van perjudicar laclasse obrera, en destruir les mobi-litzacions populars i propiciar la re-forma pactada de la dictadura fran-quista.

El temari del diàleg social cons-tava de 13 elements: temporalitat,promoció de l’ocupació, immi-grants, formació, reforma de l’I-NEM, inspecció de treball, políticaindustrial, SMI, participació delstreballadors en les empreses, acci-dents laborals, negociació col·lecti-va, agents socials i pensions.

És digne d’esmentar que desprésde la signatura, el màxim represen-tant de CCOO, el seu secretari ge-neral José María Fidalgo, va confir-mar: “com que el mercat laboral ésun reflex de l’aparell productiu ésnecessari reforçar-lo millorant laproductivitat i la competitivitatsense perjudicar els drets”. Desprésvan seguir molts mesos d’opacitat,de negociació sense revelar propos-tes ni resultats i amb el govern cen-tral actuant en alguns temes (immi-gració, SMI...).

En aquest interval, el govern vaencarregar a una Comissió d’Ex-perts l’elaboració d’un informe tèc-nic per a ser utilitzat com a basedels canvis a introduir. Aquest in-forme va veure la llum l’1 de febrerde 2005 amb el títol: “Més i millorocupació en un nou escenari socio-econòmic: per una flexibilitat i se-guretat laborals efectives”.

El contingut d’aquest informeaborda en cinc capítols temes com:la flexibilitat externa entesa com

“la capacitat empresarial per a rea-litzar contractacions i acomiada-ments i organitzar el procés produc-tiu mitjançant la utilització deserveis d’altres empreses”; “la fle-xibilitat interna com la capacitatempresarial de modificar les condi-cions d’ocupació i l’organitzaciódel treball dintre de la pròpia em-presa mitjançant la mobilitat fun-cional, la mobilitat geogràfica i lamodificació de les condicions labo-rals i del temps de treball”; apun-tant així mateix en el capítol quartque “l’alta dosi de pacificació so-cial de les relacions laborals, propi-ciada per un procés continuat deconcertació, al costat de la modera-ció salarial, han estat factors clausper al creixement de l’ocupació”, sibé reconeix que “el creixement del’ocupació basada en la moderaciósalarial ha suposat un baix creixe-ment dels salaris en amplis grups detreballadors”; d’altra banda, “valo-ra positivament les reformes labo-rals de 1994, 1997 i 2002, a pesarde reconèixer” l’alta taxa de tempo-ralitat resultant, la reducció de ladurada mitjana dels contractes tem-porals i l’excessiva dedicació de re-cursos públics a bonificacions em-presarials de contractes ques’haguessin realitzat de totes mane-res, en particular, el contracte “d’o-bra i servei”.

Quant a les propostes plantejadesper aquest informe, són destaca-bles: necessitat de potenciar lesETT; nova regulació de l’acomia-dament reduint-ne el cost i agilitantel procediment administratiu i judi-cial; agilitar i modernitzar la nego-ciació col·lectiva; considerar deforma integrada la prestació peratur i la indemnització per rescissiódel contracte laboral.

A conseqüència d’aquest am-bient, el 4 de març se signa l’AcordInterconfederal de NegociacióCol·lectiva (AINC), on no hi faltacap dels agents socials i es fixen lesbases de la negociació col·lectivaper al 2005 vinculant el salari al’IPC previst i millorant la produc-tivitat.

A l’abril de 2005, la CEOE plan-

3

La Patronal torna dictarla normativa laboral alcostat dels sindicats queli signen tot i tot i tot

continua a la pàgina 4 >

La que ve, la del 2004-2006,l'última Reforma Laboral?

Catalunya. Maig de 20064

REPORTATGE

teja en la taula del “Mercat Labo-ral” la seva primera proposta oficialconsistent en un nou contracte esta-ble més llarg en el temps que elseventuals però sense arribar a serindefinit, vinculat a la producciód'un determinat producte (perexemple, un model de cotxe) i ca-nalitzat a través de la negociaciócol·lectiva. El problema era impor-tant perquè convertia els sindicatssignants en cogestors dels contrac-tes lligats a la producció i de la su-pressió de les barreres legals per al'acomiadament. En aquest tipus decontracte els dies màxims d'indem-nització perdien importància, lesantiguitats dels nous contractats se-rien pràcticament irrellevants.

El següent mes, maig de 2005,CCOO i UGT presenten les propos-tes sindicals unitàries que s'articula-ven en 4 eixos: reduir la temporali-tat, eliminar els elements perversos(sinistralitat i eventualitat) de lasubcontractació en cadena, establirpolítiques d'igualtat laboral home-dona i assegurar la protecció davantla falta d'ocupació.

18 octubre 2005, el Govern so-cialista va presentar un Documentper a la Taula de diàleg social sobremercat de treball de 18 folis amb elqual pretenia donar un impuls alprocés negociador i situar-se en una“posició intermèdia” sobre la baseque pretenia reduir l'alta temporali-tat dels contractes (5,1 MM sóneventuals, el 34%), proposant coma mesures ampliar els col·lectius alsquals s'apliqui el contracte de fo-ment “de l'ocupació” que contem-pla la indemnització de 33 en llocde 45 dies per any treballat; rebai-xar el marge d'intervenció dels jut-ges per a decidir si un acomiada-ment per causes objectives(econòmiques, organitzatives oproductives) s'ajusta a dret; reduirles cotitzacions empresarials a laSeguretat Social en un 0,5% d'aquíal 2008; augmentar l'àmbit d'inter-venció del Fons de Garantia Sala-rial (FOGASA) per a assumir la in-demnització en empreses de menysde 50 treballadors (en l'actualitatmenys de 25) en cas d'acomiada-ments improcedents.

Dies més tard, 25 d’octubre2005, la CEOE va contestar a lespropostes del govern amb un docu-ment de 44 pàgines proposant un

nou contracte indefinit amb una in-demnització per acomiadament im-procedent de 33 dies amb unmàxim de 24 mensualitats; passar afixos els contractes eventuals suc-cessius en contractes i subcontrac-tacions amb la condició que la in-demnització per acomiadamentsigui de 8 i 33 dies, depenent deltemps que es dugui treballant; re-buig a qualsevol responsabilitatsubsidiària de l'empresa principalrespecte a les subcontractacions; re-ducció en tres punts de la cotitzacióempresarial a la seguretat social;millorar la contractació a tempsparcial en canvi de major flexibili-tat en el temps de treball; supressióde l'autorització administrativa enacomiadaments col·lectius; revisarles causes de l'acomiadament ob-jectiu; no intervenció del jutge en la

valoració d'aquest tipus d'acomia-daments; ampliació de l'àmbit d'ac-tuació de les ETT...

La resposta dels sindicats més re-presentatius tampoc es va fer espe-rar, van considerar que el text delgovern vulnerava la Declaració peral Diàleg Social de juliol de 2004 iqualificaven les propostes com areforma de l'acomiadament perquècanvia de manera significativa lesregles de la contractació i l'acomia-dament.

Des de llavors, més opacitat; apesar del compromís de CCOO iUGT “d'informació, negociació iunitat d'acció”, no són precisamentles seves seccions sindicals o fede-racions sectorials i territorials lesque estan fent un esforç d'explica-ció entre la seva pròpia afiliació i elconjunt de la classe treballadora.

Propostes delGovern, les

patronals i elssindicats

institucionals

CONTRACTES INDEFINITS

Legislació actual: contracte ordi-nari (en cas d'acomiadament, in-demnització de 45 dies per any tre-ballat) i contracte de foment del'ocupació (per acomiadament, in-demnització màxima de 33 dies perany treballat, amb un límit de 12mesos) destinat a certs col·lectius(majors 45 anys, discapacitats,dones en certes situacions...).

El Govern: proposa mantenir elcontracte ordinari i ampliar el con-tracte de foment de l'ocupació (in-demnització màxima de 33 dies,amb un límit de 12 mesos) als deso-cupats, d’1 mes almenys, als tem-porals que ja estiguin en l'empresa

o que canviïn d'empresa sense pas-sar per l'atur i als contractes.

CCOO i UGT: mantenir el con-tracte ordinari; el contracte de fo-ment, per als col·lectius amb mésatur i temporalitat; i recuperar laconversió de contractes temporals afoment de l'ocupació (que es va ex-tingir al desembre de 2003).

CEOE i CEPYME: eliminar elcontracte indefinit ordinari, mante-nint els drets que ara tenen; univer-salitzar el de foment de l'ocupació,que passaria a ser el contracte inde-finit tipus; incentius fiscals i quotesa la SS per a la contractació indefi-nida.

TEMPORALITAT

Legislació: encadenament il·limitatdels contractes individuals si se’ndemostra la causalitat; i, molta tipo-logia d'eventuals: formatius, d'in-serció, de relleu, d’interinatge, par-cial...

Govern: convertir en fix quihagi encadenat 2 o més contractestemporals durant més de 2 anys, enun període de 3; consolidar la con-tractació temporal a través de lesETT; i baixar les sobrecotitzacionsdels contractes temporals.

Sindicats: precisar les causes delcontracte temporal i limitar la per-manència dels eventuals, que de su-perar-la es convertirien en fixos; in-crementar la cotització delscontractes temporals.

Patronals: mantenir els contrac-tes temporals lligats als cicles pro-ductius, acceptant limitacions en laseva durada.

CONTRACTES ISUBCONTRACTES

Legislació: contractes d'obra o ser-vei, existeixen sentències que limi-

> ve de la pàgina 3

Aquest cop, la indignació de lestreballadores i els treballadors

s’ha de convertir en lluita

Catalunya. Maig de 2006 5

REPORTATGEten el contracte d'obra a la duradadel contracte entre diferents em-preses.

Govern: desvincula el contracted'obra i servei dels contractes i pro-posa dos nous models de contracteper a aquesta activitat, establintuna causa d'acomiadament au-tomàtic en cas de finalització delservei; indemnització en funció del'antiguitat (10 dies 1 any, 15 dies 2anys, 20 dies 3 anys)

Sindicats: exigeixen definir lescontractes i les subcontractes, in-crementar la responsabilitat del'empresa principal i limitar la sub-contractació en determinats sectors(construcció, obres públiques).

Patronals: un contracte “mésflexible que respongui a les neces-sitats empresarials” per als treba-lladors de contractes, que no seràindefinit (de foment de l'ocupació)fins als 4 anys (acomiadament au-tomàtic amb preavís de 15 dies iindemnització de 8 dies de salarien el primer any, 20 en el 2º, 36 enel 3º, 56 en el 4º); i una responsabi-litat limitada per a la contracta rela-cionada directament amb l'empre-sa principal.

ACOMIADAMENT

Legislació: els acomiadaments in-dividuals objectius per causeseconòmiques, tècniques, producti-ves,... poden ser desestimats pelsjutges i declarar-los nuls quan in-compleixen els requisits formals;certs requisits previs en els aco-miadaments (l'autorització admi-nistrativa en els col·lectius, l'auto-ritat judicial en les causeseconòmiques,...); el FOGASA as-sumeix el 40% de la indemnitzacióen cas d'acomiadament en les em-preses de menys de 25 treballa-dors.

Govern: eliminar la causa denul·litat per incompliment d'obli-gacions formals de l'empresari enl'acomiadament objectiu indivi-dual, que passaria a ser improce-dent; limitar el paper dels jutges al'analitzar les causes d'acomiada-ment; igualar les causes de l'aco-miadament col·lectiu i individual(art. 51 i 52 c ET); flexibilitzar lasortida del lloc de treball sense “in-tromissions regulades”; el FOGA-SA assumirà el 40 per cent de lesindemnitzacions de les empresesde menys de cinquanta treballa-dors;...

Patronals: acomiadament lliuremitjançant l'eliminació dels requi-sits en els acomiadaments (l'auto-rització administrativa en elscol·lectius, l'autoritat judicial en lescauses econòmiques,...); eliminarla intervenció dels jutges en elsacomiadaments individuals objec-tius; FOGASA 40% de les indem-nitzacions per acomiadaments im-procedents i objectius en empresesde menys de 50 treballadors.

Els sindicats: que les normesquedin com estan en l'actualitat imés autonomia en la negociaciócol·lectiva per a regular les reduc-cions de plantilles.

ESTÍMULS PER A LACONTRACTACIÓ

Legislació: incentius en els con-tractes de foment de l'ocupació iper la conversió de temporals enfixos; el límit del cobrament d'in-centius són 2 anys.

Govern: bonificacions només alcontracte de foment de l'ocupació,augmentar de 2 a 4 anys el períodeper a la percepció d'incentius a lesempreses (tot el període de con-tracte en els casos de majors de 45anys i discapacitats); més bonifica-ció als contractes parcials; cotitza-cions: reduir mig punt la cotitzaciód’atur en 2 anys i de 0,1 en el FO-GASA (quedaria en 0,3%).

Patronals: simplificar les boni-ficacions i finançar-les amb impos-tos generals; reduir les cotitzacionsempresarials a l'atur 3 punts en 3anys; reduir la seva aportació alFons de Garantia Salarial al 0,1%(ara 0,4%); eliminar les sobrecà-rregues de la contractació tempo-ral; reduir les cotitzacions per con-tingències comunes.

Sindicats: que es bonifiqui úni-cament la contractació indefinidainicial i la dels desocupats amb es-pecials dificultats i que s'elevin lescotitzacions per atur en els contrac-tes temporals; eliminar els incen-tius a la conversió.

IGUALTA HOME.DONA

El govern vol plans d'igualtat(home-dona) en totes les empresesde determinada grandària (250 tre-balladors/es); els sindicats propo-sen donar prioritat a les dones enl'accés al treball, en igualtat de mè-rits; les patronals on s'impulsi laigualtat però sense mesures legalsobligatòries.

Conclusions

Les posicions semblaven moltallunyades, la possibilitat d'unacord entre les parts del sindicat ila patronal no era possible. El queho distorsionava era la postura in-termèdia del govern i el canvi d'ac-titud respecte que no aprovarienres en matèria laboral que no esti-gués prèviament pactat. Era xo-cant, per no dir vergonyós, escoltaren boca dels empresaris com desit-gen acomiadaments més baratsmentre blinden els dels seus direc-tius. Les posicions partidàries delegislar per a aprofitar el bon mo-ment de l'economia espanyola erencada vegada més grans entre elsmembres del govern. Aquest era elperill.

En aquest ambient, hauríem dereflexionar sobre la utilització queles empreses estan realitzant de lacontractació temporal ja que, cadavegada més, la utilitzen per a am-plificar els períodes de prova legal-ment establerts i l’Estat espanyoles troba molt allunyat dels índexsdels seus socis europeus (Portugalnomés té un 12% de temporals).D'altra banda, en l'ordenament la-boral els contractes de treball són

causals, és a dir la seva naturalesa,justificació i objectiu responen auna causa, per contra, les parts ne-gociadores insisteixen fins a la pa-ranoia a regular la contractacióeventual en comptes d'ampliar lescauses del contracte indefinit.

A pesar d'això, amb posicionscada vegada més allunyades entreels interlocutors socials, el governva continuar desenvolupant partdels seus compromisos: la llei d'i-gualtat d'oportunitats home-dona(contestada pels empresaris), quepretén que sigui d'aplicació obliga-da a les empreses de més de 250treballadors i que reserva per a lesdones el 40% dels llocs en els con-sells d'administració; ampliar elperíode de paternitat en 8 dies més(actualment són 2); acumulació deltemps de lactància; ampliar la jor-nada reduïda fins als 8 anys d'edatper a cura d'un menor; acord sobreformació per a l'ocupació que uni-fica la formació contínua amb l'o-cupacional, dotant-la de 2.213 MMd'euros per al 2006; futura llei d'a-tenció a persones dependents.

Mentrestant els sindicats defen-saven que no volien acomiada-ments més barats ni incrementar latemporalitat. En resposta, els em-presaris no desitjaven tornar “a larigidesa en el mercat de treball” nideixar en mans del govern la solu-ció de la reforma laboral i que, enaquesta tessitura, era preferibledeixar-ho tot com estava. Paral·le-lament, la discussió de l’Estatut deCatalunya; l’Opa “a la catalana” deGas Natural contra Endesa; la de-volució del patrimoni històric a laUGT;...

Doncs, malgrat tot això, i quansemblava que no hi havia soluciópossible, ens despertem amb l'a-nunci que patronal i sindicats ac-cepten la reforma tal com l'ha ela-borada el govern i que ha designar-se ràpidament.

En què consisteixaquesta proposta?

A costa d'un tractament més a fonsquan sigui subscrita i pública,podem anticipar que una part im-portant de les reclamacions delsempresaris s'han vist acomplertes:reducció de fins a un punt de lescotitzacions a l’assegurança d'atur(passant del 6 al 5%), rebaixa deles quotes del Fons de Garantia Sa-larial (FOGASA) un 50% (del 0,4al 0,2%), reforç de la Inspecció deTreball per a evitar l'encadenamentde contractes temporals, redefini-ció del contracte d'obra i servei,potenciació del contracte de fo-ment d'ocupació (indemnització de33 dies davant els 45 del contracteindefinit), que passarà a ser l'únicamb bonificacions, ampliant elscol·lectius als quals s'aplicaràaquesta modalitat (actualment li-mitat a dones i majors de 45 anys),ampliació de les bonificacions al'ocupació estable de 2 a 4 anys ipermetre als comitès d'empresa elcontrol de les condicions laboralsde les subcontractacions.

Secretariat Permanent de laConfederació General del Treball

La Reforma Laboral que es nego-cia no soluciona els problemes deles persones assalariades. Es refor-ma per a universalitzar un contrac-te indefinit més barat en el seu aco-miadament i es transfereixen–encara més-, fons públics (incen-tius) als empresaris, al mateixtemps que es rebaixen les seves co-titzacions. Aquesta Reforma, desdel document presentat ahir pelGovern a Empresaris i Sindicatsmajoritaris, sí que assegura una màd'obra flexible i predictible en elseu cost a l'empresariat .

És la Reforma que garanteix larendibilitat empresarial i manté lesbases d'unes relacions laborals des-regulades i precaritzades , al ma-teix temps que crea les condicionsals empresaris per a ser “més com-petitius”, és a dir, que se'ls assegu-ra les seves taxes de beneficis, elsquals han augmentat 5 vegadesmés que els salaris.

El Govern en la seva proposta, elque conserva de “progressista” ésel famós “tarannà Zapatero ”: totha de fer-se davall el consens i eldiàleg.

En les mesures concretes, enaquestes que afecten la vida quoti-diana de milions de persones assa-lariades, es troba la realitat : dostipus de contractes, els antics inde-finits, denominats “ordinaris” queja només afecten menys del 50%de la població assalariada ocupadai que el seu cost indemnitzatori ésde 45 dies. I els nous contractes,denominats de foment d'ocupació,els de 33 dies en cas d'acomiada-ment i subvencionant-los als em-presaris, -a través dels incentiusque s'incrementin -, més d'un terçdel cost anual de tal contracte. Ara,qualsevol persona que entre almercat laboral, tindrà la garantiad'aquest “contracte de foment d'o-cupació” barat en el seu cost i en-cara més barat en el seu acomiada-ment. Més del 50% de la poblacióactiva es troba precaritzada labo-ralment i socialment.

El Govern no s'atreveix a posar

la “llei” i molt menys la justícia so-cial, a on es troba el vertader pro-blema dels milions de persones as-salariades, és a dir del mercat detreball i és la prohibició sense em-buts de l'immens frau i il·legalitaten el qual es basen els actualsmodes de producció: les contractesi subcontractes i l'externalitzaciódel treball per part de les GransEmpreses a aquest nou “esclavis-me” social que condemna al treba-llador a la permanent inseguretat iintrodueix un factor de por perma-nent davant el xantatge de l'exter-nalització i/o de la deslocalitzaciófora de les fronteres de l'estat: “sinó se cedeix a treballar més,guanyar menys i no tenir drets fo-namentals, tant individuals, comcol·lectius, externalitzo l'activitat ales contractes o el deslocalitzo a al-tres països”.

Retòrica, el bon tarannà i el con-sens, li sobren al document del Go-vern. Però aquesta retòrica, con-sens, i pacte social, han estat deforma permanent i persistent entotes les Reformes Laborals quedes de 1980 (Estatut dels Treballa-dors), fins a la Reforma del 2001del PP, s'han produït en el model deRelacions Laborals en l'Estat Es-panyol.

CGT s'oposa a aquesta nova Re-forma Laboral, perquè la mateixa,no és sinó una altra manera –Araadaptada a l'economia global i a lacompetitivitat -, d'eliminar, dismi-nuir i violar, els drets laborals i so-cials que tenim els treballadors itreballadores. Les anteriors refor-mes Laborals en els 30 anys de re-lacions laborals “democràtiques”,han assegurat una democràcia in-vertida: els límits cada vegada ma-jors per al treball i la llibertat abso-luta per al capital.

La nostra Confederació Generaldel Treball, crida a tots i totes els iles assalariats i assalariades i a laciutadania a rebutjar aquesta Re-forma Laboral, el mateix que dià-riament ens oposem i enfrontem ales deslocalitzacions , a les conge-lacions salarials, als Expedients deRegulació d’Ocupació , a la pèrduade drets democràtics.

Preparar-nos per plantar cara

TREBALL-ECONOMIANomés els qui lluiten passen a trobar-seen el punt de mira dels poderosos que no volenprescindir de la seva forma despòtica d’existir

Secció Sindical SAS i AntonioAranda

Després que el passat dia 23de març tingués lloc el ju-dici per la demanda pre-

sentada pels tres membres de CGTi del Comitè d’Empresa acomia-dats per SAS Autosystemtechnikd’Abrera, la sentència emesa per lajutgessa del Jutjat del Social 4 deBarcelona va estimar la demandapresentada pels acomiadats i vadictar:

“... Declaro la improcedencia delos despidos de los demandantes,condenando a la empresa deman-dada a estar y pasar por esta decla-ración...”.

Com a proves documentals,l’empresa va aportar durant el judi-ci els atestats fets per la guàrdiacivil els dies de vaga, mitjançantels quals volien provar que els aco-miadats havien insultat i amenaçatals treballadors que volien entrar atreballar, impedint-los a moltsd’ells l’entrada. Però com quedapalès en la sentència, en el cas quefossin certs tals fets:

“... no consta la identidad de losmiembros del Comité que realiza-ron tales manifestaciones, y, enconcreto, si fueron en realidad lostres actores”

“... tampoco las manifestacionesdel Atestado... prueba que fueranlos demandantes”.

Amb aquesta sentència es de-mostra el que des d’un principi handefensat els tres acomiadats, lasecció sindical de la CGT a SAS itot el conjunt de la CGT: les acusa-cions de l’empresa no tenien capbase i aquests acomiadaments esvan dur a terme com a venjançacontra aquells que van intentarexercir el dret de vaga per a defen-sar els seus drets i perquè es com-plissin els acords signats entre la

representació dels treballadors i ladirecció de l’empresa.

Com una prova més de l’assetja-ment a què estan sent sotmesos elsmembres de la Secció Sindical dela CGT a l’empresa SAS, hemd’explicar que l’endemà de la cele-bració del judici, i coincidint ambl’inici del procés electoral convo-cat per CCOO a l’empresa (aco-miadats els tres membres de laCGT), la direcció de SAS va lliuraral secretari general de la SeccióSindical de la CGT l’obertura d’unexpedient disciplinari per realitzarassemblees informatives als treba-lladors.

Història i resum delsfets

Els tres membres de la Confedera-ció General del Treball i del Co-mitè d’Empresa estaven acomia-dats des del passat 22 de juny del2005, quan la direcció de l’empre-sa en una clara mostra d’autorita-risme els va enviar per burofax als

seus domicilis les cartes d’acomia-dament.

Des de llavors, les diferentsdates assenyalades perquè se cele-brés el judici (9 de setembre, 15 denovembre i 8 de març) es van anarajornant a causa dels diferents es-tratagemes utilitzades per l’empre-sa per a allargar tot el procés i queels 3 acomiadats seguissin al carrersense poder exercir el seu dret derepresentació dels treballadors.

Aquest és un clar exemple d’as-setjament contra els treballadors ide discriminació sindical, ja queels 3 membres de la CGT seguienacomiadats, en canvi els 4 mem-bres del comitè d’empresa deCCOO que també ho estaven pelsmateixos motius van ser readme-sos el passat mes de desembre des-prés d’arribar a un acord amb la di-recció de SAS.

L’acomiadament de 7 membresdel Comitè de Vaga (3 de CGT, 4de CCOO) va ser una represàlia iuna venjança per part de la direccióde SAS a causa de la multa de

2.000.000 d’euros que li va impo-sar Seat en no haver-li subministrattaulers de control durant les diver-ses jornades de vaga del 19 i 20 demaig i del 2 de juny del 2005 ihaver-se vist obligada a aturar lacadena de muntatge diverses vega-des amb la consegüent disminucióde producció en els models deSeat: León, Córdoba i Ibiza.

Amb aquests acomiadaments,pretenien donar un escarment, cer-cant caps de turc sobre els que des-carregar la seva ira, però l’únicacosa que van demostrar ambaquesta actitud és la confirmacióque els treballadors tenien i tenenraó, quan deien i continuen dientque la gestió d’aquesta empresaestà controlada per persones auto-ritàries i radicals que no escolten ino atenen a raons.

En la carta d’acomiadamentSAS els acusa de convocar i realit-zar vaga il·legal i de tenir defectesde forma en la convocatòria, peròla pròpia empresa no espera quesurti la sentència del judici en quèes jutgen aquests fets, sentènciaque dóna la raó als treballadors i enla que queda palès que no hi hamotiu d’il·legalitat en les diferentsvagues realitzades.

També s’acusa els acomiadatsd’amenaçar, insultar i impedir elpas a la porta de l’empresa al per-sonal que volia entrar a treballar,quan l’empresa sap que els treba-lladors de producció no es van pre-sentar a treballar, i en canvi sí quees va presentar el personal directiui va poder accedir al centre de tre-ball sense cap problema, fet de-mostrat en l’acta d’Inspecció deTreball que identifica fins a 36 per-sones en la cadena de muntatgesense ser aquest el seu lloc de tre-ball, i per la qual s’ha sancionat aSAS amb una multa de 50.000euros.

Malgrat lesescomeses, la CGTcontinua lluitantcontra la injustícia

Els tres delegats de la guanyen el judici i aconsegueixen la readmissió

Victòria a SAS i readmissiódels tres acomiadats

El 29 de març,el SFF-CGT,contra larepressió aRenfe Operadora

El SFF-CGT es va mobilitzaramb concentracions el dia 29

de març a tot l’Estat, com a respos-ta davant la campanya de repressióque Renfe-Operadora exerceixsobre els seus treballadors i per aprotestar pels expedients oberts alstreballadors, que formant part d’unComitè de Vaga a Biscaia van sersancionats amb 120 dies d’ocupa-ció i sou.

Durant els últims anys, Rodaliesde Renfe ha optat per una políticad’abaratiment de costos basada enla retallada de prestació de serveisen les seves estacions de viatgers.Aquesta retallada, que qualsevolciutadà pot percebre a primeravista, està comportant que Renfecanviï el seu personal propi devenda de bitllets per a substituir-loper empreses de seguretat, empre-ses subcontractistes (cafè, periòdici bitllets) i/o màquines d’autovendai torniquets de control que han con-vertit en autèntiques gàbies les es-tacions. El que contribueix deforma determinant a l’augment dela inseguretat, a la deterioració dela qualitat del servei i a la faltad’informació al viatger.

A les taquilles de Rodalies deBilbao, els treballadors fa anys queestan enfrontats a l’empresa ambun conflicte, sense que la prefectu-ra de Renfe (amb el suport d’UGT-CCOO i els pactes de fireta) s’hagidignat a reunir-se per negociar res.Un suposat defecte de forma en laconvocatòria d’unes aturades vaservir a la prefectura de Renfe-Operadora de pretext per a sancio-nar immediatament els membresdel Comitè de Vaga amb quatremesos de feina i sou i la reclamacióde deu milions d’euros per danys iperjudicis a la “marca Renfe”, queno al servei públic ferroviari que ésel que li hauria de preocupar.

Solidaritat ambÁngel Luis

La sentència dictada en el procésd’acomiadament d’Ángel Luis

García, afiliat de CGT, delegat aAtento i secretari d’Acció Sindicaldel Confedral estatal, ha estat des-favorable. És per això que el Sindi-cat de Transports i Comunicacionsde Madrid ha acordat el manteni-ment del compte de solidaritatoberta amb el company. Les apor-tacions es poden fer al Banc San-tander, 0049 1837 56 2010349225.

La Inspecció de Treball torna a sancionar l’empresa SAS Abrera

Un cop més, Inspecció de Tre-ball ha sancionat l’empresa

SAS d’Abrera (proveïdora deSeat) per vulnerar els drets fona-mentals dels treballadors i les tre-balladores; en aquest cas, la sancióes deu a la denúncia interposadapels tres acomiadats per SAS. Elpassat 29 de juny del 2005, quan esdisposaven a participar en assem-

blees informatives, van ser expul-sats de les instal·lacions de l’em-presa pel responsable de RecursosHumans i per tres membres de se-guretat privada.

L’acta d’Inspecció de Treball diuque el 29 de juny l’ empresa no elsva permetre accedir a las instal·la-cions a fi d’estar presents en las as-semblees informatives convocades

per ells mateixos com a afiliats imembres de al Secció Sindical deCGT. Inspecció diu també que “laseva funció de representativitat nopot ser anul·lada per voluntat uni-lateral de l’empresari; (...) Els fetsrelatats constitueixen infracció aldisposat a l’article 8.1.b de la LleiOrgànica de Llibertat Sindical.”

De nou tenim a les nostres mans

una acta d’Inspecció de Treballcontundent, que descriu claramentla situació de persecució a què esveuen sotmesos els treballadorsd’aquesta empresa.

Aquesta nova falta de l’empresaes contempla com a sanció moltgreu i pot arribar fins als 90.000euros de multa.

Catalunya. Maig de 20066

Catalunya. Maig de 2006 7

TREBALL-ECONOMIA

Dos anysamb ZP

Emili Cortavitarte Carral

S’han complert els dos primersanys de govern socialista. Tot i

les circumstàncies en les quals esva produir la victòria electoral(pocs dies després de la matança del’11-M, enmig d’una virulentacampanya mediàtica del PP per fer-ne responsable a ETA i amb unaresposta popular fastiguejada dementides i supèrbies), el secretarid’organització del PSOE ha quali-ficat el govern de reformista, mo-derat i centrat.

Aquesta declaració té una evi-dent clau electoralista, a la recercadel disputat vot de les anomenadesclasses mitjanes -que hom conside-ra tanmateix moderades i centra-des- confrontant aquestes actitudsamb les posicions negatives i tan-cades de la dreta. No obstant, ésuna valoració plena d’encert, atèsque així (moderada i reformista) haestat la gestió de Zapatero.

Després d’uns primers focs d’en-cenalls força vistosos i efectistescom la paritat home-dona en el go-vern o la retirada de les tropes d’I-raq; altres mesures de talant pro-gressista com els matrimonis i eldret d’adopció dels homosexuals,l’acceleració dels processos de di-vorci,... han donat molt joc als sec-tors més reaccionaris que han tor-nat a mostrar la seva força alspúlpits, als carrers, a les ones hert-zianes, a les televisions i han fet re-cular i prendre un to cada vegadamés gris i moderat al govern.

Les crides en defensa de la unitatd’Espanya (contra l’Estatut) o con-tra la persecució de l’Església catò-lica i la moral cristiana (pels matri-monis gais i la LOCE) s’han saldatamb veus internes del PSOE que esmostraven més espanyoles o méspapistes que ningú.

I què ha passat a nivell socioe-conòmic? Cal dir que les xifresmacro han estat favorables, però hohaguessin estat igual atesa la coin-cidència d’uns i altres en el poc pesdecisori dels governs en qüestióeconòmica. No obstant, no s’hancapgirat, ni tan sols han variat demanera perceptible, les xifres decontractació estable, de precarietat,de sinistralitat, d’atur... Tampochan minvat les diferències de re-cursos en la societat espanyola, niles distàncies entre rics i pobres itot indica que les desviacions defons públics cap a empreses priva-des s’aniran engreixant a la sanitat il’ensenyament.

Aquest any s’han de posar sobrela taula la reforma laboral i la lleid’igualtat i dependència que podendonar-nos el definitiu to social deZP. També la gestió de la trevad’ETAemmarcarà la seva capacitat.

Entrevista a la Secció Sindical de CGT a Metro de Barcelona

‘Tots els militants hand’assumir responsabilitats’

Josep Garganté

-Quan i com s’inicia laSecció Sindical deCGT Metro de

TMB?-A partir de l’any 1975, ja existiaun nucli de militants de CNT queparticipen i surten triats per a uncomitè de delegats que treballen deforma assembleària. L’any 1977,amb les legalitzacions sindicals esconstitueix oficialment la SeccióSindical de CNT al Metro. El pri-mer pas que dóna l’acabada deconstituir Secció Sindical és ocu-par un local dintre de l’empresa.En aquell moment d’eclosió sindi-cal, l’afiliació va arribar fins a 400companys i companyes d’unaplantilla de 3.500 persones. -En tots aquests anys, com haevolucionat el treball al Metro icom ha estat la vostra resposta?-Com en tot el món del treball, l’e-volució ha estat de menys drets amés fins a cert moment, a mitjansdels 80, en què la direcció deMetro entra en la dinàmica de re-ducció de personal i retallada dedrets.

El nostre punt d’inflexió es vaproduir entre els anys 1993 i 1997,on vam mantenir i encapçalar unconflicte amb més de 50 dies devaga contra la supressió de la jubi-lació que teníem als 60 anys pac-tats en Conveni. Allò va acabar unavegada més amb la traïció deCCOO i UGT, però el prestigi i lacoherència que vam mantenir apesar dels atacs rebuts (tenim uncompany condemnat a dos anys depresó per atemptat “a l’autoritat”)ens ha situat en una situació que elstreballadors ens demostren la sevaconfiança amb la seva afiliació i elseu vot. Duem tres legislatures (12anys) i som el sindicat amb mésdelegats i amb majoria relativa alComitè, ja que tenim afiliats 340companys i companyes d’unaplantilla de 2.500. Per altra banda,la nostra participació orgànica a

CGT sempre ha estat destacable.-Sabem que l’any passat no vausignar el Conveni. Quins van serels motius per negar-vos-hi i qui-nes conseqüències està portant lasignatura d’aquest Conveni?-L’últim Conveni es va signar el 28de novembre del 2004 desprésd’un nyap de referèndum, en quèva guanyar el sí per 800 vots contra500 vots del no. Els 300 vots de di-ferència corresponen al col·lectiude companys que s’anaven a jubi-lar amb la jubilació parcial aplica-da si se signava el Conveni. ElConveni portava un Nou ModelOrganitzatiu (NMO) que varia totel sistema de treball i de remunera-ció de l’empresa, l’aplicació i de-senvolupament concret quedavacom un xec en blanc en mans de ladirecció, desregularitzant tots elspactes i deixant tota la flexibilitaten mans dels diferents caps. Talcom prevèiem, l’aplicació d’aquestnou model és un caos en què elstreballadors i les treballadores so-freixen autèntiques agressions alsseus drets, els caps s’han convertiten virreis i provoquen que esti-guem donant un servei desastrósper la incapacitat manifesta d’or-ganitzar el treball i l’obsessió ma-laltissa de reduir despeses de per-sonal.

-La vostra denúncia i sentènciafavorable del preu de l’hora or-dinària en relació a l’hora extraha tingut grans repercussions...-En la Secció Sindical hi ha com-panys que coneixen els temes jurí-dics i van comprovar que la juris-prudència en matèria de salariordinari s’encaminava cap a laconsideració que era salari ordinari(preu hora ordinària) no només elsou base i les primes fixes de les 12mensualitats dividides per leshores pactades a l’any, sinó tots elsconceptes retributius, fixos i varia-bles -incloses les pagues extra i lesajudes directes (ajudes al transport,ajudes per fills, etc). Després d’a-nalitzar algunes sentències i fer elscàlculs en relació a la nostra situa-ció, vam descobrir que ens estavenprenent el pèl, ja que l’hora extrano pot estar per sota del preu de l’-hora ordinària (tal com diu la Llei).Al Metro, on pel nostre tipus detreball hi ha vegades que les horesextra són inevitables, les estavenpagant a 8’50 euros -segons el ques’ha pactat en Conveni- i pels nos-tres càlculs l’hora ordinària estavaentre 16 i 23 euros, per tant deci-dim interposar conflicte col·lectiu,que guanyem “sense baixar del’autobús” i que ni tan sols va serrecorregut per la direcció de l’em-

presa. A pesar que sembli un fo-ment de les hores extres, no ho és.Almenys en la nostra empresa escontracten treballadors per a l’es-tiu, sempre per sota dels necessa-ris, tenint en compte que aquestscompanys supliran fent hores extraels llocs que falten, ja que a 8’50euros els surt més barat. Amb elsnous preus això ja no és així iestem segurs que el nombre decontractats pujaran. De fet, el nom-bre d’hores extra està baixant i ésl’empresa la que les està reduint. Amés, en el sector del transport ésuna sentència important que ja hatingut repercussions en algunesempreses o que quan arribin elsconvenis provincials i sectorialsserà més utilitzada.-Quina és la manera de treballarde la vostra Secció Sindical (but-lletí, assemblees, etc.?-La CGT al Metro funciona per as-semblees, reunions o com vulgueuanomenar-les, obertes a tota l’afi-liació. D’aquesta manera, se sapperfectament quan i com es fan.Tots els dilluns ens reunim i els úl-tims dilluns de cada mes fem as-semblea general. A més, si la situa-ció ho demana es fan assembleesextraordinàries. La nostra caracte-rística històrica ha estat i segueixsent la rotació en els càrrecs, tanten la Secció Sindical (cada anycanviem de secretari) com en elscàrrecs que tenim en el Comitèd’Empresa (cada set mesos can-viem el president, que és de CGT).També intentem convocar assem-blees generals de treballadors desdel Comitè d’Empresa. Llancemcomunicats puntuals amb informa-ció concreta i intentem publicarcada mes un butlletí el màxim decomplet i extens anomenat “Metrode paper”, encara que no sempreaconseguim la periodicitat desitja-da. Intentem que la informació i lanostra opinió arribin a tots els tre-balladors, amb la intranet de l’em-presa, i ara estem intentant confec-cionar una pàgina web.

CGT prepara una gran mobilització estatal a Madrid el 10 de junyDesprés d’una profunda anàlisisobre els problemes socials i sindi-cals de la nostra societat, que nonomés persisteixen sinó que s’agu-ditzen, i tenint molt present la res-posta articulada des de totes leslluites en les quals la CGT està im-mersa, que no només no cessensinó que no paren de multiplicar-se, la Plenària Confederal del 9 demarç va decidir convocar unaacció que doni una resposta visi-

ble, reivindicativa i mobilitzadoraa tan aberrant realitat, especial-ment quan els/les treballadors/es(actius/ves, aturats/des, precaris/es,exclosos/es...) necessitem verte-brar la nostra capacitat/necessitatde donar resposta a tanta injustíciasocial.

D’acord amb l’anterior i com acontinuació lògica de tot el treballrealitzat durant els últims mesos, laPlenària Confederal adoptava el

següent acord: “La convocatòriad’una mobilització en la qual con-flueixin i es reforcin totes i cadas-cuna de les lluites i de les accionsreivindicatives desenvolupades pelconjunt de l’organització. Aquestaacció es concretarà en:

A Madrid, el proper 10 de juny,xpressarem el caràcter reivindica-tiu i combatiu de la CGT, amb lavoluntat de donar, al conjunt de lasocietat, l’oportunitat de vertebrar

una resposta organitzada i reivindi-cativa davant les agressions en elsnostres drets laborals i socials.Amb la mobilització no només espretenen plasmar les lluites de l’or-ganització en els últims mesos,sinó també engegar l’articulacióvisible d’una resposta conjuntasostinguda i ferma en defensa delsdrets de la classe treballadora, atèsque les causes de cadascuna de leslluites són profundes i comunes.

LA MIRADAINDISCRETA

Catalunya. Maig de 20068

TREBALL-ECONOMIA

Col·lectiu Catalunya

La Coordinadora d’Acomia-dats i Acomiadades deSeat, els Comitès de Soli-

daritat amb els Acomiadats i Aco-miadades de Seat i la CGT vanconvocar el 25 de març una mani-festació a Barcelona per donar su-port als sis-cents seixanta treballa-dors de la Seat afectats perl’expedient de regulació d’ocupa-ció i exigir-ne la readmissió ambles mateixes condicions que tenienabans.

A la manifestació van participar-hi més de 1.000 persones, la majorpart d’elles de la CGT, però tambéde moviments socials i diverses or-ganitzacions.

Els manifestants van demanar laretirada immediata de l’expedientde regulació signat per Seat,CCOO, UGT i la Generalitat.

En la marxa, que va començarminuts després de les cinc de lavesprada a la plaça de la Universi-tat de Barcelona i va finalitzar a laplaça de Sant Jaume, també hi vanparticipar treballadors d’ONO, ca-bleoperador que acaba de signar elpreacord d’un altre ERO que afec-ta 785 treballadors a tot l’Estat.

Durant la manifestació, que vatranscórrer sense incidents, es vancridar consignes contra UGT iCCOO, els dos sindicats firmantsde l’ERO a Seat i altres com“Volkswagen (matriu de la com-panyia) menteix, és un frau aquestexpedient” i “Readmissió acomia-dats”. En finalitzar la marxa s’hallegit un manifest en què es recla-mava la readmissió dels acomia-

dats i es qualificava l’ERO de“frau”.

Es tracta de la primera manifes-tació convocada després d’aquestretall de plantilla, després que s’-hagin realitzat altres actes de pro-testa, i coincidia amb l’inici de lesvistes per les demandes presenta-des per alguns dels acomiadats quetindran lloc fins a mitjan mes demaig en diferents jutjats del Socialde Barcelona.

Seat necessita ara mà d’obra percobrir la producció però no con-tractarà els acomiadats. La Seat deMartorell ha recuperat el nivell deproducció de temps enrere. De fet,la baixada de feina era l’argumentutilitzat per l’empresa per acomia-dar un miler de treballadors el pas-sat desembre, expedient que final-ment va suposar l’expulsió de 660

empleats. Però, ara, tal com van lescoses, la factoria necessita més màd’obra per cobrir un nou torn. Imalgrat això, no opta per tornar acontractar els acomiadats.

El nivell de producció fins i totobliga l’empresa a recuperar eltorn que havia suspès provisional-ment. El novembre de l’any passat,en plena negociació de l’expedientd'acomiadaments a Seat, la direc-ció va decidir suspendre un tornd’una de les seves línies de mun-tatge. Ho justificava per la baixadade les vendes, que havia d’impli-car, també, una retallada de la pro-ducció.

La necessitat de reduir el nom-bre de cotxes fabricats va ser elmotiu principal que va motivarl’expedient, que va tancar-se ambuna retallada de 646 llocs de tre-

ball. Ara, quatre mesos després, lesvendes han millorat prou perquè lamarca que presideix l’alemany An-dreas Schleef hagi anunciat quetorna a posar en marxa el torn quehavia suspès provisionalment. Unamesura d’aquest tipus implica quefarà falta més mà d’obra, equiva-lent a uns 600 treballadors.

Però Seat no es planteja recon-tractar alguns dels treballadorsacomiadats. El que farà, segons hainformat als sindicats, serà estiraral màxim l’actual plantilla, traslla-dant, per exemple, treballadors dela factoria de la Zona Franca cap aMartorell, o també assignant per-sonal de recanvis a la nova feina.Però amb això no n’hi haurà prou icaldrà recórrer a personal que des-cansa cada setmana de manera ro-tatòria.

Seat calcula que, si les coses vancom fins ara, superarà fins i tot lesseves previsions de producció peraquest any, xifrades en més de420.000 cotxes.

Per altra banda, la secretària ge-neral de la CGT, Merche Sánchez,va assegurar en declaracions des-prés de la manifestació, que, demoment, de la llista de l’ERO handesaparegut 14 noms, entre ells elseu, com a representant legal delstreballadors. Els altres 13 perta-nyen a 12 dones embarassades i auna que ha iniciat el procés d’a-dopció.

Sánchez va negar que la desapa-rició d’aquests noms signifiqui quen’han entrat altres de nous, tal comva insinuar el secretari general delsindicat UGT de Catalunya, JoséMaria Álvarez.

El passat 25 de març es va fer una gran manifestació a Barcelona

Per la readmissió delsacomiadats de Seat

C P EJosé Timanfaya

Tres, en tan sols tres mesos elsnostres veïns de l’altre costat

dels Pirineus han aconseguit la reti-rada del Contracte de Primera Ocu-pació (CPE) que, a instància delprimer ministre francès Dominiquede Villepin, pretenia per als menorsde 26 anys que poguessin ser aco-miadats sense causa justificabledurant els dos primers anys de du-rada de l’al·ludit contracte.

Durant aquest temps, la respostaha estat continuada i massivamentseguida. Com diria aquell vell re-volucionari, “obrers i estudiants”es van llançar al carrer en manifes-tacions partint de 200.000 personesal febrer i van superar folgadamentel milió de manifestants durant elmes següent o els més de dos mi-lions el 24 de març. Paral·lelament,el Parlament aprovava les mesuresadoptades a pesar de la pressió; elpresident de la República, Chirac,declarava també el seu suport alnou contracte; el Consell Constitu-cional legitimava la mesura... Noobstant això, al final han hagut deretirar-lo forçats per l’àmplia res-posta al carrer i les empreses delssindicats de treballadors i organit-zacions estudiantils.

Al marge d’aquesta circumstàn-cia, de la qual ens n’alegrem, enl’ordenament laboral de l’Estat es-panyol la situació contractual perals joves recull característiques si-milars a les del CPE, si bé aquesteses troben relativament desfigura-des. D’una banda, hi ha el contrac-te per a la formació, dirigit a qui téentre 16 i 21 anys sense titulacióacadèmica i pot ser contractat persis mesos o un màxim de dos anys,esgotats aquests terminis podrà seracomiadat sense dret a indemnitza-ció. El de pràctiques, per a titulatsuniversitaris o tècnics de formacióprofessional en finalitzar els seusestudis o durant els quatre anysposteriors, també amb una duradaentre sis i vint-i-quatre mesos, tam-poc genera dret a indemnització enfinalitzar. De la mateixa manera, hiha el d’obra o servei, que si bé noestableix una temporalitat determi-nada, obliga a identificar-la, aixícom el treball a desenvolupar, la in-demnització és de vuit dies de sala-ri per any treballat. L’eventual percircumstàncies de la producció pera atendre exigències circumstan-cials de mercat, acumulació de tas-ques o excés de comandes, la dura-da màxima serà de sis mesos i laindemnització a la finalitzaciótambé de vuit dies.

Si algú dubta a hores d’ara queels empresaris han apartat de laseva pràctica les fórmules de con-tractació indefinida, encara quesigui bonificada, entre aquestcol·lectiu, o està cec de solemnitato no vol veure la crua realitat.

La multinacional catalana Ficosa prepara acomiadamentsCol·lectiu Catalunya i FEMEC-

CGT

Ficosa és una multinacional ca-talana dedicada a la fabricació

de components per a la indústria del’automoció, que contracta 6.300treballadors, declarada empresa“modèlica” pel govern de la Gene-ralitat de Catalunya, i al fil d’a-questa popularitat el seu president,Josep M. Pujol, declarava el dia 21de març al “Periódico de Catalun-ya” coses com que “la productivi-tat no consisteix a tenir una màd’obra barata, això és una fal·làcia,l’important és la laboriositat, queel treball estigui ben fet”. A més es-cometia contra les multinacionalsque exigeixen subvencions per noabandonar un país. “Això és pur

xantatge i no es pot cedir, les com-panyies han de fer honor als seuscompromisos”, afirmava el presi-dent d’una de les grans multinacio-nals catalanes.

Aquest personatge, que sovint ésposat com a exemple d’industrialcatalà fet a si mateix i amb èxit,que té el timó d’un grup amb 6.300empleats, en l’entrevista també re-comanava als polítics que, davantuna exigència d’aquest tipus perpart d’alguna empresa, actuïn “deforma professional, però que nos’agenollin”, al mateix temps queproclamava que les companyiesque recorren al xantatge són unexemple del principal problemaempresarial, que consisteix enl’absència de valors basats en les

virtuts de la prudència, la fortalesa,la justícia i la temprança.

Doncs bé, al mateix temps quesobre aquestes declaracions JosepM. Pujol comunicava als treballa-dors de Fico ITM de Sant Guim deFreixenet (Lleida) que abans delmes de juliol tancava la fàbrica,deixant al carrer 280 treballadors, iuns dies després comunicava alstreballadors de Fico TRIAD deRubí (Barcelona) que en sobraven25. Bonica manera de demostrarque la productivitat no consisteix atenir mà d’obra barata, llavors, perquè la reducció de plantilla?

En el cas de Fico ITM, la juntadirectiva va posar com a data límitel pròxim mes de juliol per portar aterme l’acció. La companyia té en

l’actualitat 188 treballadors provi-nents d’empreses de treball tempo-ral, 9 d’eventuals i 83 de fixos enplantilla, el que sumat dóna 280empleats que perdran el seu lloc detreball. Des del comitè d’empresas’ha denunciat que se’ls ha negattota possibilitat de reconvertir laproducció i que no es proposi unpla de recol·locació i afirmen quelluitaran pel manteniment delsllocs de treball, però veient l’oco-rregut en altres conflictes gestio-nats per CCOO i UGT ja enspodem imaginar com acabarà tot.El comitè d’empresa confia queFico ITM proposi la recol·locaciódels 280 empleats en una altra deles plantes que Ficosa té a SantGuim, com Fico-Cable.

L’ALTRA REALITAT

Manifestacions, concentracions,judicis, la lluita sindical, els car-tells als carrers, pamflets i tríp-tics, les accions solidàries... totcontribueix a marcar la postura

per la readmissió de les acomia-dades i acomiadats de Seat enun conflicte que marcarà unabans i un després. I que alpoble treballador li cal guanyar.

Totes les formes de lluita

Catalunya. Maig de 2006 9

TREBALL-ECONOMIA

La vagamassiva a RTVEdemostra lafermesa contrael pla de laSEPI

Col·lectiu Catalunya

El 90% dels treballadors i lestreballadores de TVE a Cata-

lunya van participar a la vaga con-vocada pel Comitè General Inter-centres (CGI) el 5 d’abril passat, encontra del pla de sanejament elabo-rat per la Societat Estatal de Parti-cipacions Industrials (SEPI). ARNE-Catalunya, la participació en-cara va ser més important, perquèva arribar fins i tot al 96% i hi haviala meitat dels caps de l’emissora.En l’àmbit estatal, el seguiment vaser del 90% a TVE i d’entre el 80 iel 85% a RNE. La xifra que vadonar l’empresa sobre el seguimentera més baixa, perquè incloïa entreels no vaguistes el personal afectatpels serveis mínims, el 12,5% de laplantilla, quan es tracta de personesque no poden decidir si hi partici-pen o no. Aquesta alta cota de su-port a la vaga demostra la fermesadels treballadors contra el pla de laSEPI i el Govern.

Els autors del pla de desmante-llament de RTVE i els seus partida-ris no paraven de dir que el seucontingut és negociable, però noretiraven ni una de les seves pro-postes inicials malgrat el rebuigque havien provocat. Només hanparlat d’alguna rectificació a Cata-lunya i les Canàries, obligades perles mobilitzacions de la plantilla.Aquest és el camí i és el que reco-rrem els que defensem una plantillaque permeti un futur competent, dequalitat i diversificat. La SocietatEstatal de Participacions Indus-trials (SEPI) no actua en aquest casal servei d’una RTVE pública, sinócom el braç executor ocult dels in-teressos del mercat. La SEPI men-teix quan diu que el seu pla és l’ú-nica possibilitat de supervivènciaper a RTVE; ben al contrari, aquestpla l’arraconarà irremeiablement,perquè li dóna un tractament de tota cent aplicant únicament criterismercantilistes.

La CGT considera que existei-xen motius sobrats per haver donatsuport a la vaga. El més lògic ésque s’aprovi primer la nova Llei deRTVE i que a continuació s’adop-tin les mesures que la facin possi-ble perquè sense una estructuraforta, diversa i amb mitjans ade-quats no és possible que existeixiaquest servei públic. Tampoc es potfer sense professionals suficients iqualificats. Mentre la SEPI no mo-difiqui de manera substancial elseu pla, cal rebutjar-lo, perquè su-posa el desmantellament de RTVE.

Secció Sindical CGT-ONO

Les associacions CCOO iUGT van donar el seucompromís a l’empresa per

signar l’Expedient de Regulaciód’Ocupació i acomiadar 785 treba-lladors i treballadores. El 22 demarç, va passar una cosa per a laque encara no tenim qualificatius,ja que en qüestió de 20 minuts, te-nint ja la decisió presa de no arri-bar a un acord i per tant mantenir launitat sindical, CCOO i UGT vancanviar d’opinió i li van fer unúltim oferiment a l’empresa. Ambtres dies més d'indemnització n’hiha hagut prou per a això. Tot aixòva passar a última hora i quanmolts dels delegats de la taula jahavien marxat. Posteriorment, elssindicats Sindicato de Trabajado-res de Comunicaciones (STC) i laAsociación de Profesionales Li-bres de la Información (APLI)també firmarien l’ERO.

L’empresa en cap moment va fa-cilitar la relació de llocs afectats isense aquesta no es pot entrar a va-lorar la necessitat o no dels aco-miadaments. Aquests sindicats ac-cepten rebaixar la xifra sense sabercom ni a qui, sense adonar-se’nque no es tracta només d’una xifrasinó de 785 famílies que es quedenal carrer. Tampoc l’empresa va dirquins serien els criteris amb què esdesignarien els afectats i semblaque als sindicats signants els ésigual això si han aconseguit rebai-xar la xifra des de 987 empleatsquan hem pogut comprovar quesolament per censos hi ha ja undesfasament de 200 treballadors,hi ha un nombre d’empleats tem-porals similar i a més des de no-

vembre de l’any passat fins a avuihan sortit de l’empresa més de 200persones, arguments que no hanvolgut utilitzar per a reduir verita-blement la xifra d'afectats en el tri-ple del que s’ha baixat això senseentrar en altres arguments.

No sabem on queden els seuscomunicats, les seves paraules i laseva vaga, que per cert van convo-car sense comptar amb els altrestot i presumir d’unitat sindical.Vaga que per cert després van des-convocar sense comptar ambningú i contradient les seves prò-pies paraules.

Únicament els ha importat la in-demnització per a tirar la gent alcarrer. Dita sigui de passada que laindemnització si bé supera el queper llei correspon no suposa perdescomptat una quantia que per-meti una sortida des del nostrepunt de vista esplaiada amb el difí-cil que està el mercat laboral. In-demnització: 33 dies per any treba-llat + 1.500 euros per anyd’antiguitat (aquesta última quan-tia no es pagarà als treballadorsque guanyin més de 50.000 euros al’any tret que tinguin més de 52anys).

Valoració de CGT sobrel’acord de l’ERO d’ONODes de la Confederació Generaldel Treball CGT lamentem ques’haja firmat l’Acord de l’empresaamb els sindicats: ComisionesObreras (CCOO), Unión Generaldel Trabajo (UGT), Sindicato deTrabajadores de Comunicaciones(STC) i la Asociación de Profesio-nales Libres de la Información(APLI), pel qual s’acorden els aco-miadaments de 785 treballadors.

La CGT actuant en conseqüèn-cia no ha firmat. Cadascú que hoanalitzi i ho comprovi:

1.- Amb aquest acord el quefirma no sap quins llocs o treballa-dors seran afectats, i per tant és im-possible que els representants delstreballadors garantim la regulacióque corresponga.

2.- Tampoc s’arreplega cap cri-teri a què s’haja de cenyir l’empre-sa per a designar els afectats, ambel que tampoc no es podrà garantirres en eixe aspecte. Acomiadaranels que vullguen.

3.- La xifra d’acomiadaments norespon a cap argument conegut.Xifra acceptada pels sindicats fir-mants i que no sabem en base a

què és. No ens van poder respon-dre. CGT no pot firmar aquest do-cument sent conscients que l’infor-me del nostre gabinetjurídic/econòmic argumenta i con-clou que no hi ha necessitat d’aco-miadar. Tot el contrari, per als pro-jectes que l’empresa indica en ladocumentació es requerix més per-sonal.

4.- La voluntarietat queda acosta de l’empresa, que en cada casdecidirà acceptar o rebutjar lasol·licitud del treballador.

5.- Es parla d’un pla de recol·lo-cació, però no s’assumix cap com-promís.

6.- La indemnització és molt in-ferior a l’establida en anteriors Ex-pedients de Regulació d’Ocupaciói no té en compte a les personesamb jornada reduïda, ni tan sols enel cas de guarda legal o cura d’unfill. La partida econòmica quel’empresa preveu per a indemnit-zacions és inferior al cost en publi-citat d’enguany.

7.- Respecte al tema de l’IRPF,està exempta de tributar la quanti-tat que no supere el mínim legal.Això és, 20 dies per any, amb unlímit de 12 mensualitats. La restatributa en la renda, si bé al generar-se en més d’un any té una reducciódel 40%. Això suposa que pujaremla base imposable i per consegüentun increment de la tributació. L’a-comiadat haurà de pagar més a laHisenda Pública.

8.- La direcció de l’empresa escompromet a no presentar un EROfins al setembre del 2009 en elgrup ONO, llevat que hi haja acordamb els sindicats.Més info a www.cgt-ono.com

CCOO i UGT acorden ambONO 785 acomiadaments

OPINIÓ: L’anarcosindicalisme al PAME de TerrassaCGT PAME Terrassa

La Confederació General delTreball de Catalunya ha acon-

seguit entrar per primera vegada enel servei de neteja del PAME(Ajuntament de Terrassa-ISS) ambdues delegades. La llista de CGT,que es presentava per primera ve-gada en aquesta empresa de més de110 treballadores, va aconseguirdos delegats amb 23 vots en leseleccions sindicals realitzades elpassat 20 de març (UGT va obtenirquatre delegats amb 37 vots iCCOO, tres amb 33).

Les companyes que encaracreiem que es pot recuperar l’espe-rit de lluita que ha caracteritzat laplantilla de netejadores delscol·legis, edificis i locals públicspertanyents al Patronat Municipald’Educació (PAME) vam optar per

presentar una candidatura a leseleccions sindicals per primera ve-gada de la mà de la ConfederacióGeneral del Treball (CGT).

Durant aquests anys hem anatperdent capacitat de lluita, això estradueix en un perjudici per al con-junt de les treballadores i treballa-dors de la nostra empresa, la pocacapacitat de mobilització que tení-em s’ha abandonat, els sindicatsrepresentats en el comitè han estatincapaços d’il·lusionar-nos, el seudescoratjament i la seva poca acti-vitat, resultat de la poca informacióoferta als treballadors, va produirun desencantament que calia tren-car. Qui no lluita perd i qui aban-dona també!

Per això era imprescindible laparticipació activa de totes i tots enaquestes eleccions sindicals. I araés imprescindible la nostra col·la-

boració amb les companyes tria-des. Les nostres delegades han deser les defensores dels nostres inte-ressos, han d’estar al nostre servei ino al servei d’interessos aliens alsde les treballadores d’aquesta em-presa. Les companyes triades enles llistes de CGT lluitaran junta-ment amb les treballadores:- Per implantar les normes de saluti riscos laborals que s’han incom-plert sistemàticament en l’empre-sa.- Perquè els vestuaris no siguin nibaixos d’escales, ni lavabos, ni ha-bitacions sense les mínimes condi-cions.- Perquè les treballadores tinguinels equips, productes i materialsnecessaris per a poder desenvolu-par correctament les seves tasques.- Per a posar punt i final a les con-tractacions precàries les delegades

de CGT proposem el seguiment deles contractacions realitzades perl’empresa, per al que planegemcrear una comissió de control i se-guiment de les contractacions rea-litzades a l’empresa.- Exigirem que l’empresa disposid’un local adequat per a atendre lesconsultes o demandes de les treba-lladores i no un magatzem de llei-xius que per a res reuneix aquestescondicions. - Per a acabar amb la impossibilitatde comunicar-se amb l’empresa alllarg de la seva jornada laboral exi-gim un punt d’atenció telefònica imitjans per a posar-se en contacteamb l’empresa durant les hores detreball on es pugui acudir a sol·lici-tar ajuda o informació.- Per a negociar unes millores so-cials i econòmiques superiors alconveni autonòmic.

LABORAL

10 Catalunya. Maig de 2006

TREBALL-ECONOMIA

De nou ens trobem com elxantatge empresarial,amb la connivència del

govern tripartit de la Generalitat iel sindicalisme institucional deCCOO-UGT, acaba amb acomia-daments col·lectius, en aquest cas45 treballadors. En el referèndumrealitzat el dia 30 de març i davantel xantatge del tancament de l’em-presa i la retirada d’ajuts governa-mentals si no es donava suport a laproposta presentada per ACC, unamajoria de la plantilla votava afavor de la proposta empresarial.

Sobre el tema d’ACC hem anatinformant en els últims númerosdel “Catalunya”. A continuaciófem un repàs als esdevenimentsproduïts les últimes setmanes, quehan portat al resultat descrit.

El Comitè d’Empresa d’ACCSpain es plantejava el 22 de marçla possibilitat de rebutjar la propos-ta final de la companyia per a ga-rantir la viabilitat de la planta deSant Quirze del Vallès (Barcelona),que es dedica a la fabricació decompressors. El Comitè d’Empre-sa en aquesta planta està integratper CCOO (12), CGT (5), AIUH(4) i UGT (3).

Cadascun dels 787 empleats d’a-quest centre havien rebut una còpiade l’última oferta, que establia unacongelació salarial en 2005 i un in-crement del 2% en 2006 i del’1,75% en 2007, a més de mante-nir la necessitat d’acomiadar 45persones i augmentar la flexibilitatlaboral amb una bossa d’horesquantificada en 20 minuts diaris.

La postura final de la direcció dela filial del grup italià ACC, pre-sentada en la reunió amb els sindi-cats realitzada aquell dia, incloïaun escrit en el qual es detallava quesi els sindicats no acceptavenaquestes mesures s’iniciaria unprocés concursal. El comitè d’em-presa va convocar assemblees peral dia següent per tal de decidir sivotaven en referèndum aquestaproposta, que també fixava sis dis-sabtes per any, en què l’empresapodria cridar a treballar els emple-ats.

ACC Spain comptava amb el su-port de les administracions -ques’havien compromès a destinar15,2 milions d’euros a la planta deSant Quirze- per a garantir la viabi-litat de l’activitat industrial, amb lacondició que l’empresa es compro-metés a una sèrie d’inversions perpart de la matriu italiana, entre al-tres requisits.

Per la seva banda, el conseller deTreball, Jaume Rañé, mostrava uncop més al costat de qui estava,fent unes declaracions el 24 demarç en què afirmava que si ACC

perillava era per culpa de l’actituddel Comitè d’Empresa. Rañé asse-gurava que el pla per sanejar lesantigues fàbriques de compressorsUnidad Hermética de Sant Quirzedel Vallès i Cubigel de Cerveradepèn d’un acord social per al qualno apreciava voluntat en els repre-sentants laborals per la convocatò-ria de vagues durant la negociació.

El 21 de març l’inspector de Tre-ball havia donat per finalitzada lamediació sense acord. Els dirigentsde CCOO, UGT, CGT i AgrupacióIndependent rebutjaren l’últimaproposta de l’empresa, que va re-baixar els acomiadaments de 90 a45, però mantenia un augment dejornada, la desaparició o abarati-ment d’alguns plusos amb una pu-jada del sou del 2% per a aquestany i de l’1,75% per al 2007.

El Govern català va oferir el 28de març als sindicats d’ACC Spainuna nova proposta . El mediadordesignat per la Conselleria de Tre-ball i Indústria va lliurar una novaoferta de pla social als sindicats. Laproposta concretava les quantiesde les primes salarials, de les qualssurt bona part del sou dels treballa-dors, i “minorava” les mesures deflexibilitat laboral propostes per lacompanyia.

La proposta del mediador pre-veia 45 acomiadaments i la sortidavoluntària d’empleats i directius, iindicava que són sis els possiblesdissabtes laborables i que noméstres dels quals poden ser convocatsal marge del calendari laboral.També establia, entre altres mesu-res, que l’ampliació de jornada en15 minuts proposada per la com-panyia només es pogués portar aterme un màxim de 80 dies a l’any.

La secretària general de CGT a

ACC Spain a Sant Quirze, VirginiaRuano, en resposta a la proposta,va declarar públicament que consi-derava que el principal inconve-nient que veien en la proposta erala falta de garanties de continuïtatde l'activitat de la companyia, idestacava que altre escull impor-tant era el deute contret per ACCSpain amb el grup matriu, la italia-na ACC.

Finalment es decideix convocarun referèndum el 30 de març per-què la plantilla votés la propostafinal presentada per l’empresa através del mediador de la Generali-tat. UGT i CCOO es van posicio-nar a favor de l’acord, mentre queCGT expressava el seu rebuig il’Agrupació Independent UnitatHermètica (AIUH) mantenia unaposició més indefinida. Per al se-cretari d’Organització de CGT aACC Spain, Antonio García, laproposta final recollia moltes qües-tions que no es podien acceptar, pelque des de CGT s’advocava per se-guir negociant. La vaga previstaper al dia 30 havia estat desconvo-cada a l’espera del resultat de lavotació.

Si la majoria de la plantilla re-butjava la proposta l’empresa ame-naçava que iniciaria un procés con-cursal -l’antiga suspensió depagaments- que posaria en perilll’activitat de la fàbrica i els llocs detreball. Finalment, en votació se-creta, els treballadors d’ACCSpain van acceptar l’última pro-posta de pla social aportada pelmediador designat per la Generali-tat per a salvar la companyia. En elreferèndum, al que hi van estarconvocats 821 treballadors per aemetre el seu vot, 392 van optarpel ‘sí’ i altres 299 es van decantar

pel ‘no’, mentre que nou empleatsvan donar un vot en blanc. La par-ticipació va rondar el 85%.

L’acceptació del pla per part dela plantilla, encara que amb unaforta oposició, com reflecteixen els299 vots negatius, posava fi, demoment, a un llarg conflicte, ambuna plantilla condicionada per l’a-menaça d’ACC de la presentació al’abril d’un expedient concursal(antiga suspensió de pagaments).

El suport de la plantilla al pla so-cial, que incloïa aspectes salarials ide flexibilitat laboral i l’acomiada-ment de 45 treballadors indirectesde la producció, validava l’acord aquè es va arribar el passat 28 de fe-brer entre ACC Spain i la seva em-presa matriu, la italiana ACC, laConselleria d’Indústria i el Minis-teri d’Indústria, pel qual ambduesadministracions aportaran 15,2 mi-lions d’euros per a finançar el plade viabilitat de la companyia per alperíode 2006-2010, les ajudes delGovern central en forma de bestre-tes reembolsables i en les condi-cions que figuren en les normes re-guladores dels programesministerials, i les ajudes de la Con-selleria en el marc de les ajudes alfoment a la Investigació, Desenvo-lupament i Innovació (I+D+i).

Les aportacions econòmiques deles administracions i de la pròpiaempresa servirien per a finançar lacomercialització d’una novagamma de compressors frigoríficsque superen en un 20% les gam-mes actuals existents en el mercat(25,3 milions) i el desenvolupa-ment d’un compressor de petita ci-lindrada apte per a treballar ambdiòxid de carboni (5,3 milions).Així mateix, les inversions servi-rien per a desenvolupar compres-sors hermètics de màxima eficièn-cia per a refrigerants naturals (10,6milions) i nous productes de co-rrent continu que complementin uncompressor actual (0,78 milions).L’acord amb el Ministeri i la Con-selleria incloïa també una sèrie decompromisos a seguir per part del’empresa, bàsicament recapitali-zar la companyia en la quantia su-ficient per a obtenir un balançequilibrat abans del 31 de març imantenir aquest equilibri almenysfins a 2010 a fi i efecte que impe-deixi entrar en una situació concur-sal a l’empresa.

Així mateix, la companyia hauràde presentar els diferents projectesd’acord amb les condicions (termi-nis, sol·licitud o avals) de les con-vocatòries i haurà d’incrementar“l’esforç en personal i recursos” enles àrees comercial i d’I+D.

En funció de l’acord també esconstitueix una comissió de segui-ment.

La lluita en defensa de lacontinuïtat d’ACC Spain

Dos sindicalistesde CGTd’Autobusos deBarcelona, ajudici a Sevilla

FETYC-CGT

El 21 d’abril del 2006, estavaprevist que fossin jutjats a Se-

villa dos companys de la SeccióSindical de CGT d’Autobusos deBarcelona, que van estar personal-ment a Sevilla demostrant la sevasolidaritat amb el conflicte de l’em-presa Autobusos Dama SA l’estiudel 2004.

Aquests companys van acudir aSevilla, al costat d’altres treballa-dors arribats d’altres punts de l’Es-tat, per mostrar la seva solidaritatamb la plantilla de Damas, que du-rant diversos mesos van mantenirun dur conflicte que es va iniciardesprés de l’acomiadament de setconductors d’aquesta empresa an-dalusa. Els companys de Barcelonavan acudir a Sevilla per dipositar ala Caixa de Solidaritat dels treba-lladors de Damas les aportacionsque ells mateixos havien recollit ala seva ciutat i per estar, durant dosdies, donant-los suport amb la sevapresència al campament que s’ha-via muntat davant de l’estaciód’autobusos de la plaça d’Armes.

Durant la nit que van romandre aSevilla, els companys de Barcelonavan ser abordats, a poca distànciadel campament, per policies depaisà que després de retenir-los iidentificar-los els van acusar de serels autors de les pintades reivindi-catives que van aparèixer a la faça-na de l’estació d’autobusos i a mol-tes parts de la ciutat de Sevilla.

Com és sabut, el conflicte deDamas finalment va ser guanyatpels treballadors, que van aconse-guir l’anul·lació dels acomiada-ments al costat d’un acord de mi-llores laborals en matèria dejornada. A més, es va pactar amb laDirecció de Damas que l’empresaretirava totes les denúncies quehavia fet en relació a les pintades.

Increïblement, quan es creia queel conflicte havia acabat després dela signatura de l’Acord, el qual vaser signat pel conseller d’Ocupacióde la Junta d’Andalusia, la FiscaliaSevillana, ignorant aquest acord,ha seguit d’ofici amb la demandasol·licitant al jutge que es condem-ni els companys de Barcelona auna pena de 18 mesos de presó, amés d’una fiança per a cadascun de6.640 euros. Davant la petició delfiscal, el Jutjat 19 de Sevilla vaposar com data el 21 d’abril per ce-lebrar el judici. Des de CGT s’hamanifestat la més absoluta protestacontra l’actuació de la Fiscalia an-dalusa, que està actuant contra unAcord amb el qual finalment es vadonar per acabat el conflicte deDamas. CGT va convocar manifes-tació el 21 d’abril a Sevilla.

Catalunya. Maig de 2006 11

TREBALL-ECONOMIA

Teleoperadorsdel 010 deBarcelona,contral’explotació

Un grup de treballadors del ser-vei de consulta telefònica 010,

gestionat per Atento, estan mobilit-zant-se per denunciar les condi-cions que han de suportar al llargde la jornada laboral.

La primera acció pública va seruna concentració l’1 de març da-vant l’Ajuntament de Barcelona,que per mitjà de concurs públic vaadjudicar la gestió d’aquest serveiciutadà a la filial de Telefónica. Elstreballadors demanaven al consis-tori que revisi els criteris de la con-cessió a fi de garantir unes condi-cions laborals dignes.

Els treballadors i les treballado-res protesten per la situació d’ex-plotació i esclavatge a què es veusotmesa la plantilla, com ara el se-guiment individualitzat de les es-coltes, la imposició de sancions enfunció del nombre de consultes ate-ses, les pressions dels caps per aug-mentar el volum de trucades ateseso els ridículs salaris que perceben,salaris d’uns 700 euros per jorna-des setmanals de 39 hores ambcontractes d’obra i servei.

A tot això s’hi afegeixen diver-sos casos de repressió.

Alguns resultatsEleccions Sindicals

Hispano Igualadina a BarcelonaCGT, 9 vots; i UGT, 5 vots.

FCC (Igualada)Eleccions en els serveis de netejaviària, de Foment de Construccionsi Contractes. UGT, vint vots, 2 de-legats; CGT, 15 vots, 2 delegats; iCCOO, 8 vots, 1 delegat.

Servei de neteja del PAME(Ajuntament de Terrassa-ISS)CGT, 23 vots, 2 delegats; UGT, 37vots, 4 delegats; i CCOO, 33 vots itres delegats.

Deutsche Bank, oficina principalde BarcekonaEl 29 de març, es van fer eleccionsa l’OF 20, Oficina Principal deBarcelona del Deutsche Bank, ambel resultat següent: CGT, 51 vots,68,91%, 6 delegats; CCOO, 23vots, 31´08%, 3 delegats.

Madel Air d’Hostalets de Ba-lenyàA l’empresa del metall Madel Aird’Hostalets de Balenyà (Osona), estriaven 5 delegats, 1 per substituciói 4 per ampliació de plantilla delsquals la UGT n’ha aconseguit 3,amb 37 vots; i la CGT, 2, amb 36vots.El Comitè d’Empresa quedacompost de la manera següent:UGT, 6 delegats; CGT, 3 delegats.

Davant la negociació delConveni de la XHUP

Secció Sindical de CGT del'Hospital Pius de Valls

La Secció Sindical de laCGT de l’Hospital Pius deValls davant la situació de

confusió que hi ha a la Xarxa Hos-pitalària d’Utilització Pública(XHUP) de Catalunya ha posat demanifest què pensa sobre la nego-ciació del Conveni Col·lectiu de laXHUP que s’està negociant des delgener de l’any passat.

Malgrat les preguntes fetes du-rant l’any 2005 sobre com anava lanegociació, els treballadors nohem estat informats de les negocia-cions dutes a terme pels tres sindi-cats que estan presents a la mesanegociadora: AMIC (SATSE imetges), CCOO i UGT. Curiosa-ment enguany, amb les eleccionssindicals a la vora, comença elconflicte.

El Sindicat dels Metges de Cata-lunya, el qual és el representant dela majoria d’aquest col·lectiu, esdesmarca de la mesa negociadorapresentant unes reivindicacionsconjuntes per a tots els metges dela sanitat pública catalana.

La matinada del 28 de març, totcoincidint amb l’inici de la vagadels metges, CCOO, UGT iSATSE firmen un preacord ambles patronals catalanes Unió Cata-lana d’Hospitals i Consorci Hospi-talari de Catalunya. Malgrat la de-

magògia feta pels sindicats quevan signar aquest preacord, les pa-tronals i la conselleria de Salut, elconveni està lluny de l’equiparacióde tots els professionals de la sani-tat pública catalana.

En l’opinió de la Secció Sindicalde CGTa l’hospital,, no és un bonacord. Una vegada feta l’anàlisis’adonen que les pujades salarialssuposen un augment de l’IPC esta-tal (no el català); 50 euros brutsmensuals per als diplomats en in-fermeria; altres pujades salarialsestan condicionades a diferents cri-teris, com per exemple no fer capbaixa laboral per malaltia comuna.Pel que fa a les reduccions horà-ries, la disminució de 48 hores estransforma de la següent forma:

una jornada per al 2007, una jorna-da per al 2008 i la resta per a l’any2009.

Sorprenentment, el dilluns 11d’abril, CCOO i UGT van convo-car vaga pels dies 26 i 27 d’abril,coincidint de manera casual ambuna vaga convocada pel Sindicatdels Metges. L’objectiu de la vagaconvocada per CCOO i UGT noera aconseguir un millor acord,aquests dos sindicats ratificaven elpreacord firmat, els motius que elsvan portar a la vaga eren:

1. Reforçar el caràcter exclusiude la representació institucionald’UGT i CCOO.

2. La deslegitimació d’altres for-macions sindicals, principalmentla de Metges de Catalunya, però no

només d’aquesta formació.Amb aquests dos objectius la

convocatòria feta per CCOO iUGT no té el suport de la CGT nimassa seguiment, segurament per-què la convocatòria no tenia massacredibilitat.

Tant l’honorable consellera comCCOO i UGT han acusat Metgesde Catalunya de ser insolidaris id’apropiar-se de la representaciódels facultatius. Aquesta acusacióno deixa de ser flagrant i vergo-nyosa si es té en compte que CGT iCATAC-CTS són majoria en moltsdels centres hospitalaris de laXHUP i que es convoca una vagaamb l’objectiu de marginar encaramés aquestes representacions sin-dicals.

Davant aquesta situació, la CGTdel Pius Hospital de Valls entén lesreinvidicacions que el sindicat delsmetges fa, reinvidiquen negociarells per a ells.

Així doncs, si per la CGT fos, esnegociaria un conveni propi per alPius amb la representació real quehi ha al centre: CGT, 7 represen-tants; AMIC,, 4; i CCOO, 1. És peraixò que ens reafirmen en el seurefús al preacord i van decidirdonar suport a la convocatòria deconcentració pel dijous 20 d’abril ales 11 del matí a la plaça de SantJaume de Barcelona i a les mobilit-zacions posteriors que s’acordinjuntament amb CATAC-CTS.

OPINIÓ: Manifest d’Òrrius sobre el sector sanitari

Reunits a Òrrius comitès d’em-presa i/o delegats i delegades

dels hospitals i centres de primàriai sociosanitaris de Mataró, Puig-cerdà, Valls, Terrassa, Manresa,Santa Coloma de Gramanet, Pala-mós... amb l’objectiu d’analitzar lasituació creada en el sector sanitaripel considerable retard en l’homo-logació de les condicions de tre-ball, volem manifestar el següent:

1. La Llei d’Ordenació Sanitàriade Catalunya (LOSC) promulgadal’any 1990 i aprovada per unanimi-tat en el Parlament de Catalunyaestablia un període de tres anys perhomologar el salari i les condi-cions de treball de tots els i les pro-fessionals de la Xarxa SanitàriaPública, llei i mandat reiterada-ment incomplerts pels anteriorsgoverns de la Generalitat.

2. L’actual govern de la Genera-litat assumí en el Pacte del Tinell lanecessitat d’abordar de forma im-mediata aquesta homologació i vacrear fa més d’un any una taula so-cial per arribar a un acord marc pera tota la Xarxa Sanitària Pública.

3. El fracàs d’aquesta taula denegociació va ser del tot evident a

finals de l’any passat, en rebutjar lagran majoria dels sindicats partici-pants (excepte la UGT) l’ultimà-tum de les patronals del sector quepoc tenia a veure amb aquesta ho-mologació o equiparació. (...)

4. Recentment s’ha signat unpreacord de conveni de la XarxaHospitalària d’Utilització Públicaper part dels sindicats CCOO,UGT i SATSE que ajorna i invali-da una vegada més aquesta ne-cessària i imprescindible homolo-gació de les condicions de treball ala sanitat pública, ja que:

a) Deixa al marge milers de tre-balladores i treballadors dels cen-tres sociosanitaris i de salut men-tal, com a mínim durant la vigènciade l’esmentat conveni per quatreanys, i ignora un nombre molt im-portant d’altres professionals que,malgrat estar adscrits a centres pri-vats, treballen gairebé en exclusivaper a la sanitat pública (centres dediàlisi, proves complementàries,etc.).

b) Ajorna fins a l’any 2009 unareducció horària que, bo i així, se-gueix mantenint una diferènciamés que notable especialment en

torns nocturns (unes 150 hores)amb la jornada anual que es realit-za als centres públics, amb la pre-visió que aquestes diferències si-guin molt més significatives d’aquía uns anys, en mantenir-se dife-rents taules de negociació.

c) Estableix una retribució varia-ble condicionada als objectius im-posats per les direccions dels cen-tres i que només cobraran algunescategories professionals, mentreque per altres categories (grupsprofessionals del 3 al 7) condicio-na una encara més minsa retribucióvariable a no poder agafar ni unasola grip al llarg de l’any.

d) Segueix aprofundint a travésde la “carrera professional” o siste-ma d’incentivació les discrimina-cions i els greuges comparatiusentre professionals que fan unamateixa funció i activitat i entregrups professionals, amb unes re-tribucions clarament desproporcio-nades especialment per als grupsdel 3 al 7 (auxiliars, llicenciats i di-plomats no assistencials, tècnics iadministratius, etc.).

e) Planteja la mobilitat funcionali territorial entre categories i cen-

tres que, malgrat estar allunyats,mantinguin “aliances estratègi-ques”. Atès que la majoria de cen-tres estan gestionats per determina-des empreses de gestió dependentsde les respectives patronals, ésfàcil imaginar-se què pot passar.

5. En conseqüència, denunciemaquest preacord i exigim del Go-vern de la Generalitat i l’adminis-tració sanitària que definitivamentcompleixi i faci complir el que es-tableix la LOSC i el mandat delParlament quant a l’homologacióde les condicions de treball. La sa-nitat catalana pateix de moltesmancances i no tot se solucioniamb més recursos, especialmentquant aquests recursos engreixenels beneficis de grups empresarialsi només serveixen per seguir ajor-nant la resolució definitiva delsgreuges dels seus professionals,que són els que aporten les virtuts,eficàcia i eficiència al sistema sani-tari públic.

6. Cridem als delegats/des i pro-fessionals sanitaris a manifestarpúblicament el seu rebuig a aquestpreacord.

Òrrius, 5 d’abril de 2006

Frida Kahlo

Catalunya. Maig de 200612

La lluita contra les horesextra a Rodalies Renfe

Col·lectiu Catalunya i SFF-CGT

Els maquinistes de rodaliesde Renfe a Catalunya vanprotestar a partir del 20 de

març per mitjà de no realitzar horesextra. La falta de conductors vaobligar a suprimir entre 50 i 90trens diaris. La causa d’aquestesincidències és la falta de maquinis-tes per cobrir tots els torns. Finsara, aquesta mancança la suplien lamajoria de treballadors fent horesextraordinàries per poder continuaroferint el mateix servei.

Finalment els maquinistes vandecidir dir prou i limitar-se a fer elseu horari cansats de donar ells so-lucions al que consideren que ésuna falta de planificació empresa-rial. La protesta va sorgir de formaespontània i la van portar a termeels maquinistes a nivell individualsense cap plataforma sindical.

No hi ha prou maquinistes percobrir tots els torns de les diferentslínies de rodalies de Renfe. Aixíquan la majoria de conductors de-cideixen complir estrictament elseu horari la puntualitat desapareixdel servei. Això ja feia un mes queestava passant, però és va accen-tuar els últims deu dies de març.

Els retards van arribar als trentaminuts en hora punta en línies comla C4, que uneix Manresa i SantVicenç de Calders, o la C1, que vades de Maçanet-Massanes a l’Hos-pitalet, sense que Renfe informésels usuaris ni del motiu del retard,

ni dels trens que se suprimien, nide les hores a les quals passavenels trens. En algunes ocasions elsretards van ser de fins a una hora.

Renfe es va veure obligada a su-primir entre 50 i 90 trens diaris derodalies de Barcelona a causa de lavaga de zel dels maquinistes, quecomplien els seus horaris estricta-ment, ocasionant importants aglo-meracions d’usuaris a les estacionsi també als vagons. La situació decol·lapse en Rodalies es va perllon-gar fins al mes d’abril, quan s’ha-vien d’incorporar uns quaranta ma-quinistes que estaven en fase deformació. El que la companyia fe-rroviària qualificava públicament ide forma eufemística de “desajus-taments en la programació de roda-lies”, per als usuaris i usuàries re-presentava un autèntic calvaritraduït en retards de fins a mitjahora i vagons plens de gom a gomde gent, a alguns dels quals era im-

possible d’accedir-hi.L’Associació per a la Promoció

del Transport Públic (PTP) va tit-llar aquesta situació d’”indignant iintolerable” i va acusar Renfe de“falta de planificació”, tenint encompte que “tots els treballadorstenen dret a fer vaga i un horari es-tablert”. Per a la PTP sols existiaun responsable, que és Renfe, i unsusuaris que estaven afectats i malinformats sobre el que estava pas-sant, recordant la PTP que el malservei de rodalia s’havia agreujataquests dies, però que era un temaque ja venia de lluny. També l’Or-ganització d’Usuaris i Consumi-dors de Catalunya va coincidir adestacar que era un problema deRenfe i que havia de solucionar-loel més ràpid possible incorporantmés maquinistes, i va lamentar lafalta total d’informació que vanrebre els usuaris, als que va animara presentar queixes a l’organitza-

ció perquè aquesta pogués exercirmés pressió sobre la companyia fe-rroviària. Desenes d’usuaris vandenunciar a través dels mitjans decomunicació els retards i les aglo-meracions que vivien cada dia enels seus desplaçaments amb tren.

Per al Sindicat Federal Ferrovia-ri de la CGT la falta de maquinisteses deu a la pèssima gestió de la di-recció de Rodalies i a la Llei delSector Ferroviari, l’aplicació de laqual està tenint les primeres conse-qüències per als usuaris del ferro-carril. El SFF–CGT va assenyalarque no hi havia cap sindicat darre-re, és tractava d’una iniciativa delsmateixos treballadors que tant debo s’hagués produït abans. Segonsel sindicat, no es podia parlar devaga de zel. Falten maquinistesperquè, en el procés de regularitza-ció del treball que afecta l’empre-sa, se n’han prejubilat 43.

Finalment, els trens de Rodaliesvan tornar a la “normalitat” el 29de març. Els maquinistes van posarfi a la vaga encoberta després dedues assemblees amb els sindicats.Aquells dies van deixar de circular800 combois i la protesta va provo-car retards i cancel·lacions a propde 800.000 passatgers, segons unaestimació del sindicat. Els maqui-nistes van optar per tornar a fertorns de guàrdia, pel que els hora-ris es van complir al 100%. Es varestablir igualment el servei deltren llançadora que havia d’anar del’estació del Prat al’aeroport,.

Concentracions a tot l’Estat de treballadors de la Seguretat Social

Els empleats públics de la Se-guretat Social van iniciar un

procés de mobilitzacions, convo-cats per la CGT, el 28 de març a les11 h a les portes dels centres de tre-ball, segons l’aprovat en assemble-es de treballadors de Barcelona,Madrid, Valladolid, Lleó, Càceres,Badajoz, Salamanca, Zamora,Àvila, Alacant, Huelva, Sevilla,Múrcia, Navarra, Girona, Tarrago-na i Lleida per tal d’exigir:

- Clàusula de revisió salarial perllei

- Recuperació del poder adquisi-tiu perdut (25,22% des de 1992)

- Igualtat d’accés a la jubilacióanticipada

- Uns serveis públics de qualitatEls empleats públics són un dels

pocs sectors laborals sense clàusu-la de revisió salarial. Els pensionis-tes la tenen per llei i la majoria delsconvenis col·lectius també la in-clouen. La clàusula de revisió sala-rial és la garantia que els salaris noperdin poder adquisitiu com a con-seqüència de la desviació sistemà-tica i interessada que es produeix

entre l’IPC previst i el real.L’absència d’aquesta clàusula desalvaguarda, per al nostre sector,suposa que els salaris perdin cons-tantment poder adquisitiu. Per altrabanda, som l’únic sector que nodisposa de pagues extraordinàriesíntegres.

El programa del PSOE per a leseleccions de març del 2004 escomprometia a la instauració d’unapaga única on s’inclogués l’importcorresponent a la desviació entrel’IPC real i l’IPC previst, a la recu-peració del poder adquisitiu quehem perdut durant els últims anys ique les nostres pagues extraordinà-ries siguin íntegres. Han passat jados anys des de les eleccions gene-rals i el Govern, ara del PSOE, nonomés ha incomplit els seus com-promisos electorals sinó que laseva política salarial segueix lamateixa línia que marcava l’ante-rior govern i que està servint per aaccentuar, encara més, la pèrduadel nostre poder adquisitiu quearriba a més d’un 25% en els úl-tims catorze anys.

Igualment exigeixen que s’acabiamb la doble discriminació que pa-teixen a l’hora d’accedir a la jubi-lació anticipada voluntària respec-te a la resta dels funcionaris del’Administració General de l’Estati a la parcial, a la qual sí que podenacollir-se els treballadors delRègim General.

Denuncien la política de degra-dació en la qualitat dels serveis pú-blics que es fomenta, tant des d’a-quest com des de l’anterior govern,assumint com a pròpies les lleis delmercat. Aquestes lleis, dissenyadesdes dels poders financers, volenprivatitzar-ho tot, les pensions i laresta de serveis públics i socials,amb la finalitat de reconvertir-losen un producte més de consum alque solament hi podran accedir quidisposi dels recursos suficients. Esvol un nou model de societat indi-vidualista i insolidari on la personapassi de ser ciutadana amb drets aclient amb capacitat de consum. Aaquest efecte es retallen tant els re-cursos destinats a tenir una Admi-nistració ben dotada, motivada i

democràtica, sotmesa al controlpúblic, com els recursos necessarisper a mantenir i afermar l’anome-nat estat del benestar.

Exemple clar del que denuncienés que el 0,5% del seu salari s’a-porti a un pla de pensions que ensha estat imposat i del que se’n be-neficien un gran banc i dos delssindicats que van acordar el plaamb el Govern del PP -CCOO iUGT-, que, al seu torn, formen partde la gestora del pla. Es roba unapart del nostre salari, que hauriad’anar al sistema públic de pen-sions, perquè passi a beneficiar elcompte de resultats d’una empresaprivada, i tot això avalat tant pelgovern com pels sindicats agra-ciats.

Per aquestes i altres raons impor-tants, CGT-CAT va convocar unasèrie de concentracions el dia 28 demarç per al personal de l’Adminis-tració General de l’Estat amb la fi-nalitat que, d’una vegada per sem-pre, les promeses electorals siguinuna realitat i no un simple reclamelectoral amb data de caducitat.

TREBALL-ECONOMIA

La plantilla deBraun, en lluitacontra eltancament aEsplugues deLlobregat

Col·lectiu Catalunya

Els treballadors de la factoria dela multinacional alemanya

Braun d’Esplugues de Llobregat(Barcelona) van realitzar el 17 demarç una aturada generalitzada enla producció i una concentració ales portes de la fàbrica en defensad’un futur per a la fàbrica, queempra 761 treballadors, davant lesinformacions que apunten queBraun vol tancar la seva únicaplanta a l’Estat espanyol. Aixòafectaria també 4.000 llocs de tre-ball indirectes. El Comitè d’Em-presa de Braun exigeix que la di-recció desmenteixi el tancament dela planta d’Esplugues.

Braun és propietat de la multina-cional nord-americana Gillette que,al seu torn, forma part de la tambénord-americana Procter & Gamble.A la seva fàbrica d’Esplugues pro-dueix de l’ordre de nou milionsd’unitats de planxes de vapor i ‘mi-nipimers’per a tot el món. El passatmes d’octubre, Braun va descartardeslocalizar la producció de la sevaplanta després que la matriu qües-tionés la continuïtat de la fàbrica.

Els sindicats presents en l’em-presa, CGT, CCOO i UGT, consi-deren que no existeixen causes pro-ductives, econòmiques nilogístiques que justifiquin un supo-sat tancament d’aquesta fàbrica, idefensen que es tracta d’una fàbri-ca altament productiva en el sectordels electrodomèstics, amb un crei-xement constant de les vendes i be-neficis importants en els últimsexercicis. Per això, demanen unaactuació de l’Administració al mésalt nivell sobre la multinacionalProcter & Gamble para aclarir elfutur i les solucions de continuïtatde la planta.

En resposta a la mobilització sin-dical, la direcció de la multinacio-nal va anunciar als sindicats que enun període de dos o tres mesosprendria una decisió sobre el futurde la seva fàbrica a Esplugues deLlobregat. En un comunicat a laplantilla la direcció de Braun afir-mava que, segons les conclusionsd’un estudi realitzat l’any passatper la consultora McKinsey, hauriade reduir els costos d’una manerasignificativa ja que estaven, segonsaquest informe, molt per sobre dela competència.

Per la seva banda, els sindicatsCGT, UGT i CCOO van decidircrear un gabinet de crisi per plantarcara a la situació de la factoria, for-mat per sis membres de CCOO, sisd’UGT i dos de CGT, tant del co-mitè d’empresa com de les respec-tives federacions sindicals.

EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

Catalunya. Maig de 2006 13

Mites i realitats de la SegonaRepública en el seu 75 aniversari

Tema del mes

Emili Cortavitarte Carral,historiador

El temps republicàHistoriadors i organitzacions d’esque-rra, han coincidit a circumscriure la IIRepública entre el 14 d’abril de 1931 iel 18 de juliol de 1936. Aquest ana-cronisme històric reforça la tesi del’Alzamiento Nacional, que la fi de laRepública coincideix amb la rebel·liómilitar, i de determinats historiadorsrevisionistes que tanquen el capítolrepublicà, tot creant una sensaciód’absència de legitimitat.

El segon règim republicà durà desdel 14 d’abril de 1931 fins a l’1 d’abrilde 1939, encara que des del 18 de ju-liol de 1936 el territori republicà vaanar minvant fins a la seva extinciódefinitiva.

Un oasi en la històriad’Espanya i de Catalunya

L’experiència republicana suposà perCatalunya i per Espanya l’únic perío-de de llibertats i de certa normalitatdemocràtica dels primers 75 anys delsegle XX. Només aquesta etapaquedà lliure de dictadures o de mo-narquia parlamentària tutelades pelcaciquisme i la tupinada electoral.

Però, no només va significar l’en-fonsament d’un sistema monàrquicque havia confiat la seva sort a la dic-tadura de Primo de Rivera, va supo-sar un canvi tan substancial respectede la situació anterior com no ha estatcap altre recent.

Per molt que altres revisionistes dela història a l’ús esmercin molts es-forços (llibres, articles, discursos insti-tucionals), la II República i la transiciónomés se semblen en que donen lloca etapes de normalitat democràtica.No obstant, no es pot comparar laConstitució del 31, que proclamavaque “España es una República demo-crática de trabajadores de toda clase,que se organiza en régimen de Liber-tad y de Justicia”, amb la constitucióde 1978 que consolidava una monar-quia decretada pel dictador i procla-mada per les Corts franquistes. Noadmet comparació tampoc la volun-tat de donar la volta a una situació se-cular de domini oligàrquic i manca dellibertats de l’etapa republicana amb

el pacte per passar pàgina i mantenirles estructures econòmiques i socialsdominants en la transició democràti-ca.

Bienni d’esquerres,reformisme republicà

Després que un govern provisionalque se’n fes càrrec de la gestió de laRepública fins a les eleccions consti-tucionals (juny de 1931) i l’aprovacióde la Constitució (desembre de1931), s’inicià el període conegut coma Bienni d’esquerres.

Des del govern encapçalat per Ma-nuel Azaña i integrat per republicans isocialistes es va impulsar un procésde reformes: de l’exèrcit (per formarun de democràtic i professional), del’ordre públic (creació de la Guàrdiad’Assalt), de la vida social (a l’acon-fessionalitat de l’Estat i la supressióde les subvencions a l’Església de laConstitució s’afegiren el matrimonicivil, el divorci...), del camp (Llei de

Reforma Agrària), de l’educació (dreta l’ensenyament; escola mixta, laica,obligatòria i gratuïta), del treball (Lleide Contractes de Treball, asseguran-ces socials...) i de l’autogovern (Esta-tut d’Autonomia de 1932, Parlament igovern de la Generalitat de Catalun-ya)

Aquests govern es va trobar ambuna forta oposició de l’oligarquia tradi-cional (intent de cop d’Estat del gene-ral Sanjurjo el 1932, dures campan-yes antirepublicanes des dels púlpits ioposició dels grans propietaris a la re-forma agrària), una situació econòmi-ca gens favorable (conseqüència delcrac del 29) i un augment de la con-flictivitat social (Alt Llobregat, CasasViejas, Castilblanco) a mesura queles reformes eren entorpides, s’apli-caven amb massa lentitud o noacomplien els anhels populars d’aca-bar amb l’atur, la pobresa i les durescondicions de treball.

Azaña dimití i Alcalá Zamora, presi-dent de la República, dissolgué les

Corts i convocà eleccions.

Bienni conservador, lescontrareformes

Al novembre de 1933, els partits decentredreta van obtenir la majoriaparlamentària. S’inicià així l’anome-nat Bienni conservador, amb duesforces polítiques predominants: elPartit Radical de Lerroux, que des deposicions populistes havia virat cap alconservadorisme, i la CEDA de GilRobles, que aglutinava la dreta catòli-ca.

Lerroux, amb un govern de coalicióperò sense la CEDA, inicià un durprocés de contrareforma: pressupostde culte i clergat, converses amb elVaticà per signar un nou Concordat,devolució de terres a la noblesa, lli-bertat de contractació dels jornalers,amnistia per Sanjurjo i el militarscol·laboradors de la Dictadura, para-lització de l’Estatut d’autonomia basc,reducció dels pressupostos d’educa-ció...

La resposta de CNT i UGT suposàun increment de les vagues i la con-flictivitat social que portà Lerroux a in-corporar 3 ministres de la CEDA,cosa que va ser interpretada per l’es-querra com a un camí sense retorn ala fi de la república i en direcció a unsistema feixista. Davant les protestesobreres el govern decretà l’estat deguerra.

A l’octubre de 1934, a Astúries esproduí una revolució social protago-nitzada pels miners (socialistes, co-munistes i anarquistes) que crearencomitès revolucionaris a la conca mi-nera. La resposta fou l’enviament dela Legió, comandada pel generalFranco, i la liquidació violenta (mésde 1.000 morts i 30.000 empreso-nats) de l’experiència revolucionària.

El mateix mes, a Catalunya, el pre-sident Companys proclamà la Repú-blica Catalana dins de la RepúblicaFederal Espanyola amb la intenció dedesbloquejar la paralització de com-petències. En paral·lel, es convocàuna vaga general que no comptà ambel suport de la CNT. El govern centraldeclarà l’estat de guerra, l’exèrcitocupà el Palau de la Generalitat i de-tingué el govern català i es va sus-pendre l’Estatut d’Autonomia.

Els sectors més reaccionaris vananar guanyant poder (Gil Robles, mi-nistre de la Guerra, i Franco, cap del’Estat major) i accentuant la seva vo-luntat anorreadora de la República(projecte per modificar la Constitució)No obstant, una sèrie de casos de co-rrupció de membres del Partit Radicalvan fer trontollar la coalició governa-mental i es van convocar noves elec-cions pel febrer de 1936.

El Front popular i laGuerra Civil, guerra irevolució social

Les eleccions donaren la victòria alFront d’esquerres a Catalunya i alFrente Popular a Espanya. Es restituíl’Estatut, Companys tornà a assumirla Presidència de la Generalitat,Azaña fou nomenat president de laRepública i Casares Quiroga reiniciàel procés de reformes alhora que de-cretava una àmplia amnistia pels pre-sos polítics i sindicals.

Però l’ou de la serp ja era covat.Els militars més reaccionaris s’havienagrupat en la clandestina UME, elspartits d’inspiracions nazi i feixistaproliferaven (Falange Española, Co-munión Tradicionalista, JONS,...) il’Església i les oligarquies no estavendisposades a tornar a passar per unanova prova de retall dels seu privile-gis.

El 18 de juliol esclatà un cop d’Es-tat militar amb pretensions d’interven-ció quirúrgica ràpida i contundent quedegut a la resistència popular es vaconvertir en una llarga i sagnat guerracivil.

Malgrat l’aïllament internacional, laII República va intentar donar respos-ta militar a la guerra (milícies popu-lars, exèrcit popular, indústries bèl·li-ques) i a les necessitats de la sevapoblació.

Al marge dels diversos tipus de go-verns que es formaren en els territorisrepublicans, cal destacar sobre ma-nera la profunda socialització de lavida quotidiana (educació, sanitat, ha-bitatge) i la voluntat de transformaciósocial (col·lectivitzacions industrial iagràries, laïcitat, unions de fet, noupaper de les dones,...) potenciada fo-namentalment per CNT, POUM i sec-tors d’UGT.

La República dels anys trenta va ser un delsperiòdics històrics en què la classe obreracatalana va gaudir de més llibertat i justícia.En el setanta-cinc aniversari de la seva pro-clamació, milers d’actes han omplert la ge-

ografia de tot l’Estat, però ben curiosamenten bona part d’ells s’ha obviat una veritatainqüestionable com és que l’actual règimborbònic és conseqüència d’un cop d’Estatque va abolir aquest “període esplendorós

de la nostra història recent” tal com algunshistoriadros del règim l’han qualificat. Calrecomposar la història alhora que fem frontal revisionisme històric de la dreta, cadacop més integrista.

> DELS MOVIMENTS> EL MOVIMENT

EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

CronologiaFINS AL 15 D'ABRIL

▼

DIMARTS 14 DE MARÇACTIVITATS DE L'ASSEMBLEA perl'habitatge digne a Nou Barris. Xerrada"Especulació i rebel·lió a les perifèriesurbanes. De París a Madrid". A càrrecd'Eduard Masjuán i Franco Lacecla. Ala Masia de la Guineueta, Nou Barris.

DIJOUS 16 DE MARÇ

CONCENTRACIÓ A TARRAGONAcontra l'acomiadament del companyCarles Icart, acomiadat de Correos. ElTSJC havia declarat que el seu con-tracte era indefinit. La concentracióaplegà una vintena de persones.CONTRA LA IMPOSICIÓ de la sisenahora a l'ensenyament públic, concen-tració de 800 professors convocats perla CGT davant d'Educació.ACTIVITATS DE L'ASSEMBLEA perl'habitatge digne a Nou Barris. Projec-ció d'"El Forat" (documental de Falco-netti Peña) i "Tercero B" (curtmetratgede Jose Mari Goenaga). Al CentreCívic Can Basté de Nou Barris.MANIFESTACIÓ de 200 treballadorsde l'empresa Torcidos SA davant delCEMAC de Barcelona per protestarcontra el respectiu expedient de tanca-ment de l'empresa. (CI)

DIVENDRES 17 DE MARÇMANIFESTACIÓ al barri de Sants deBarcelona en protesta pel desallotja-ment de l'espai ocupat del carrer Cons-titució 82 el dia 14 de març. (CI)GREUS INCIDENTS a Ciutat Vella(Barcelona) durant la concentració es-pontània organitzada via Internet del"botellón", amb 54 detencions i mésd'un centenar de persones ferides. (CI)

DISSABTE 18 DE MARÇJORNADA DE MOBILITZACIÓ inter-nacional pel tercer aniversari de laguerra contra l'Iraq. 'No a la guerra! Noal Guantánamo Global!" Manifesta-cions a Tarragona i Barcelona. Enaquesta última ciutat es manifestarenprop de tres mil persones. PRIMERES JORNADES antifeixistesa Montblanc. Amb diverses activitatslúdiques, informatives i reivindicatives,

a l'antic Hospital de Santa Magdalenade Montblanc.EL PROPIETARI d'una casa acabadad'ocupar al barri de la Trinitat Vella deBarcelona, la crema amb gent a l'inte-rior. Els ocupants foren desallotjats idetinguts per la Guàrdia Urbana, men-tre que els mossos d'esquadra varendetenir el propietari. (CI)NOVA OCUPACIÓ a Sabadell. Estracta de l'Ateneu Popular del Sud Mal-com X, al carrer Buixeda 35. (CI)

CENTENARS de persones es mani-festen a Barcelona per l'alliberamentdels joves llibertaris Rubén i Ignasi.

DIUMENGE 19 DE MARÇCONCENTRACIÓ per denunciar l'as-setjament constant contra la secciósindical de CGT a Aigües del Ter Llo-bregat, aprofitant la celebració de l'a-nomenada Festa de l'Aigua a l'Arc deTriomf de Barcelona.'70 ANYS DESPRÉS, conèixer la ba-talla del Segre': es realitza una rutaguiada sortint des de Bellcaire d'Urgellpels escenaris on es desenvoluparenels combats del Cap de Pont de Bala-guer.

DIMARTS 21 DE MARÇCONCENTRACIÓ a Tarragona contral'acomiadament del company CarlesIcart, davant la Direcció Provincial deCorreus de Tarragona. Organitzadaper CGT.INAUGURACIÓ de l'exposició "Donessindicalistes" a Constantí, a càrrec deMaria Àngels Rodríguez amb la xerra-da "Les dones i l'esquerra"; organitza-da per la CGT i la Regidoria de Culturade l'Ajuntament. DESALLOTJADA una vivenda ocupa-da al carrer Sant Sebastià del barri deSant Andreu de Barcelona. Al mateixbarri es fa públic que davant les refor-mes que demanava l'Ajuntament elcentre social El Brot es veu obligat atancar.(CI)QUATRE DETINGUTS i càrregues po-licials durant les protestes contra la

construcció de l'autopista d'Eïvissa.(CI)

DIMECRES 22 DE MARÇ

TXERNÒBIL MAI MÉS! Concert com-memoratiu, a la Fira de la Terra, a l’Arcde Triomf de Barcelona.DURANT ELS DIES 21 i 22 de marçes reuneix el sector ferroviari de CGTa Barcelona, per coordinar-se davantles problemàtiques comunes."GUATEMALA: realitats socials i sin-dicals", xerrada als locals de la CGT deTarragona, amb la presència de com-panys guatemaltecs de COISOLA.NOVA OCUPACIÓ al carrer Trinxantdel barri del Clot de Barcelona. (CI)

DIJOUS 23 DE MARÇCONCENTRACIÓ amb motiu del judi-ci pels 3 companys del Comitè deSAS-Abrera acomiadats per l'empre-sa, davant dels jutjats de la RondaSant Pere de Barcelona.

XERRADES-COL·LOQUI: “La refor-ma laboral: la gran mentida del govern,empresaris i sindicats firmants”, a cà-rrec d'Emili Cortavitarte; i “SEAT 660:l'expedient de regulació d'ocupació aSEAT i la situació dels acomiadats”, acàrrec de Diego Rejón; al Museu Co-marcal de l'Anoia d'Igualada.PRESENTACIÓ DEL LLIBRE “La cul-

tura anarquista a Catalunya” de FerranAisa, a càrrec de l'autor, a la BibliotecaPública Arús de Barcelona. XERRADA: "El model de ciutat deBarcelona", a càrrec de Robert Gonzà-lez, Marc Martí, i Salva Torres. Dintrede les activitats de l'assemblea per l'-habitatge digne a Nou Barris, al CentreCívic Porta-Sóller de Nou Barris, Bar-celona. XERRADA: "Noves formes d'exclusiósocial", a càrrec de Manuel Delgado,organitzada per diversos col·lectius. AlCasal de Barri de Marianao de SantBoi de Llobregat.S'INICIEN A BARCELONA les X Jor-nades d'Economia Crítica que tenenlloc al MACBA fins el dia 25.

DIVENDRES 24 DE MARÇUNA IMPUTADA en una acció de pro-testa estudiantil contra la presènciadels Mossos d'Esquadra al Saló del'Ensenyament de Barcelona. (CI)ACCIÓ DE PROTESTA contra CCOOi UGT davant dels acomiadaments aSeat per part de la campanya PaïsosCatalans Insubmisos. (CI)

DISSABTE 25 DE MARÇ TROBADA-DINAR de joves de laCGT de Catalunya al Centre Social Au-togestionat "La Impremta" de Terrassa.AL VESPRE, manifestació en solidari-tat amb els acomiadats de SEAT a laplaça Universitat de Barcelona. MANIFESTACIÓ a Terrassa en solida-ritat amb Franki. Aplegà un miler depersones. (CI)PRESENTACIÓ del llibre "Transicio-nes. De la asamblea obrera al procesode Pacto Social. CNT (1976-1981)", albar Anònims de Granollers, amb LuisAndrés Edo i Luis Edo Martín.FESTA ANIVERSARI del GEPEC a laPalma de Reus, amb festa, tallers, di-vulgació i reivindicació.REOBERTURA del Centre Social LaMàquia de Girona, amb festeta, músi-ca en directe i presentació del setma-nari “Directa”. (CI)

DIUMENGE 26 DE MARÇNOVA AGRESSIÓ a l'Ateneu Popularde l'Eixample. Cinc persones van re-bentar la porta d'entrada i van robar di-ners i cerveses del local. (CI)

DILLUNS 27 DE MARÇDESPLEGAMENT D'UNA PANCAR-TA a la Seu Vella de Lleida en solidari-tat amb el Centre Social Ocupat laGàbia i el jove que declarava als jutjatsacusat d'usurpació. (CI)

DIMARTS 28 DE MARÇXERRADA-DEBAT sobre la imposicióde la sisena hora a la Facultat d'Edu-

cació de la Universitat de Girona, orga-nitzada per la CGT.JUDICIS PER L'ERO de Seat de 10companys als jutjats de Rda. SantPere de Barcelona. Assemblea d'aco-miadats als locals de la CGT de Cor-nellà.DESALLOTGEN UNA FAMÍLIA i en-derroquen casa seva al barri de la Tri-nitat Vella de Barcelona enmig de lesnegociacions entre veïns i ajuntamentper les expropiacions que preveu elPERI. (CI)S'ACONSEGUEIX ATURAR el desa-llotjament del Casal Okupat Les Viesde Mallorca, amb una concentracióque aplegà unes 80 persones. (CI)TREBALLADORS del Centre de Ser-veis Logístics de Mercadona de SantSadurní d'Anoia inicien una vaga inde-finida. (CI)

DIMECRES 29 DE MARÇACCIÓ DE SUPORT a en Franki deTerrassa a la plaça Sant Jaume deBarcelona. El mateix dia també es rea-litzen concentracions i diverses ac-cions de protesta a Celrà, Lleida, Gra-nollers, Manresa, Igualada, Molins deRei, Vilassar de Mar.(CI)“2002-2006: AUTOORGANITZACIÓ,autogestió, autonomia, Barberà delVallès”. Quart aniversari de l'Ateneu deBarberà del Vallès, s'inicien una sèried'activitats fins a l'1 d'abril.

DIJOUS 30 DE MARÇJUDICIS PER L'ERO de Seat de doscompanys als jutjats de Rda. SantPere de Barcelona. JORNADA INTERNACIONAL de soli-daritat amb el poble palestí i contra elmur. Concentració a la plaça SantJaume de Barcelona. (CI)QUART ANIVERSARI de l'Ateneu deBarberà del Vallès. Cafeta amb punxa-discos per l'autogestió de l'Ateneu. PRESENTACIÓ del llibre “El laberintroig, Víctor Colomès i Joaquim Maurín,mestres i revolucionaris”. AmbGerardJacas i de l'autor (Ferran Aisà), alMuseu d'Història de Catalunya.CICLE DE CINEMA "Habitar la ciutat",projecció de "La estrategia del cara-col", al Centre Cívic Can Basté de NouBarris, Barcelona. Dintre de les activi-tats de l'assemblea per l'habitatgedigne a Nou Barris. DOS JOVES del barri de Sants deBarcelona són detinguts per policiesencaputxats per haver participat pre-sumptament als greus incidents del'estació de metro de Mercat Nou del'agost passat. (CI)UN DELS JOVES LLIBERTARIS (Ig-nasi) empresonats el 9 de febrer pas-sat acusats de fer accions de suport apresos en lluita, es posat en llibertat.

CONCENTRACIÓ d'unes 20 personesa les portes d'un hotel de Barcelona ones realitzava el Congrés PenitenciariInternacional. (CI)NOVA OCUPACIÓ a Sabadell per talde continuar el projecte del desapare-gut Euterpe. Al carrer Convent 104.MÉS D'UN CENTENAR d'entitats vanrealitzar diverses accions de denúnciaa diverses ciutats de l'estat en el marcde la presentació de la campanya "Peruna normativa europea, estatal i cata-lana que prioritzi la prevenció de resi-dus, la defensa del medi ambient i lasalut de les persones". (CI)

DIVENDRES 31 DE MARÇQUART ANIVERSARI de l'Ateneu deBarberà del Vallès. Concert de com-memoració del quart aniversari, alCasal de Can Gorgs de Barberà.INDIVIDUALITATS LLIBERTÀRIESconvoquen una concentració davantdel Consolat de França a Barcelona ensolidaritat amb la lluita dels estudiantsfrancesos contra el CPE.

DISSABTE 1 D'ABRIL300 PERSONES es manifesten pelscarrers de Barcelona per demanar lallibertat dels presos pels fets de SantPere més Baix del 4 de febrer passat aBarcelona. (CI)QUART ANIVERSARI de l'Ateneu deBarberà del Vallès. Primera calçotadapopular barberenca, a la plaça de laCooperativa.PRIMER ANIVERSARI del Centre So-cial Autogestionat La Maranya de Llei-da, amb diverses activitats lúdiques ireivindicatives al seu local.

DIUMENGE 2 D'ABRILJORNADA D'ACTIVITATS a CanMasdeu (Barcelona) sota el lema"Quina vall de Can Masdeu volem?".NOVA OCUPACIÓ al barri de Sarriàde Barcelona, al passatge Canet 11.Pel Casal Popular de Sarrià. (CI)

DILLUNS 3 D'ABRILXERRADA sobre la crisi energètica al'Ateneu Llibertari de Sants, Barcelona.CONCENTRACIÓ durant una visita dePasqual Maragall a Girona de 40 per-sones en solidaritat amb en Franki.CONCENTRACIÓ de protesta contrael desallotjament de l'ateneu de SantBoi, on tres persones s'encadenaren ales portes de l'ajuntament. (CI)CITATS A DECLARAR tres Mossosd'Esquadra de Lleida pels maltracta-ments a tres joves detinguts durantuna manifestació en suport a la Gàbia.

DIMARTS 4 D'ABRILELS TRES DELEGATS de CGT aco-miadats per SAS-Abrera guanyen el

judici. INCENDI A CAN RICART (Barcelona)just després de l'anunci per part de l'a-juntament de la rehabilitació d'algunesparts del recinte fabril. (CI)ACTIVITATS DE L'ASSEMBLEA perl'habitatge digne a Nou Barris: Finalitzal'exposició fotogràfica “Barcelonasobre Barcelona. Espais de conquesta2002-2005” de Jordi Secall del CentreCívic Can Basté. Al Ton i Guida, xerra-da d'Enric Tello: "La situació de l'habi-tatge: un model insostenible".

DIJOUS 6 D'ABRILCINEFÒRUM sobre l'especulació ur-banística al Museu del Cinema de Gi-rona. Projecció del documental "El orode las californias" i taula rodona poste-rior amb Biel Jover (delegat a Gironade Medi Ambient i Habitatge de la Ge-neralitat), i Josep Fuses. Organitzat pelMuseu amb la col·laboració de la CGT.PRESENTACIÓ dels llibres “El ban-quete de la vida” (d'Anselmo Lorenzo) i“En la mesa con Darwin” (d'AlvaroGirón). Amb la participació d'AlvaroGirón, Carles Sanz i Manel Aisa. A laBiblioteca Pública Arús de Barcelona,organitzat per l'Ateneu Enciclopèdic.

DIVENDRES 7 D'ABRILCONCENTRACIÓ davant del Palaude Congressos de Barcelona, convo-cada per la CGT, en protesta a la san-ció patida pel company de MadridJesús Castañeda, treballador i delegatde CGT a Gas Natural.CONCENTRACIÓ i desallotjament del'Espai Alliberat per la Cultura al TeatreArnau de Barcelona. Es produïrendues detencions. (CI)PRESENTACIÓ del llibre de FerranAisa "La cultura anarquista a Catalun-ya" a l'Ateneu Popular Julià Romera deSanta Coloma de Gramanet. CONCENTRACIÓ davant l'oficinacentral de Correus a Barcelona contrala Llei d'Estrangeria i les detencionsd'immigrants que s'estan produint últi-mament en aquestes oficines. UN JOVE de Sabadell membre de lesBarraques es condemnat a un any depresó. L'Ajuntament es persona com aacusació i al dia següent anuncia quees tracta d'un error. (CI)

DISSABTE 8 D'ABRILREUNIÓ DE JOVES convocada per laSecretaria de Joves de la CGT de Ca-talunya, a l'Ateneu Popular dels Barrisdel Sud “Malcolm X” de Sabadell.UNES MIL PERSONES es manifes-ten al barri de Gràcia de Barcelona ensolidaritat amb tres joves que seran jut-jats per diversos delictes per l'Audièn-cia Nacional, els "tres de Gràcia". (CI)XERRADA-COL·LOQUI: “La reforma

laboral, la gran mentida del govern,empresaris i sindicats firmats” (a cà-rrec de Pepe Berlanga) i “Seat 660:l'expedient de regulació d'ocupació aSeat i la situació dels acomiadats” (acàrrec de Diego Rejón). A l'antic eco-nomat de Pirelli de Vilanova.JORNADA ANTINUCLEAR a Girona,convocada per la Plataforma No a laMAT, amb diferents activitats.MANI MUTANT i processó de dol perl'agricultura ecològica pel centre de Ta-rragona. Unes 50 persones es mani-festaren pel centre de Barcelona, de-manant l'eliminació dels cultiustransgènics a Catalunya.JORNADA D'ACTIVITATS en motiudel IV aniversari de l'Ateneu PopularJulià Romera de Santa Coloma.AGRESSIÓ NAZI contra un afiliat de laCGT de Sabadell. La víctima fou agre-dida per l'esquena, i va rebre atenciómèdica a l'Hospital Parc Taulí de Saba-dell. El mateix dia es produí una altraagressió nazi, més greu i més difosa,en que tres caps rapats nazis van ata-car una persona d'origen guineà aCastellar del Vallès. MANIFESTACIÓ de cent treballadorsde Mercadona a Barcelona. (CI)

DIUMENGE 9 D'ABRILNOVA OCUPACIÓ al barri del Clot deBarcelona, pel Casal Popular del Clot.

DILLUNS 10 D'ABRIL50 PERSONES es concentraren da-vant l'Audiència de Barcelona en soli-daritat amb el jove llibertari empreso-nat Rubén. (CI)COMENCEN les obres del Pla Caufeca Esplugues de Llobregat. (CI)

DIMARTS 11 D'ABRILNOVA MOBILITZACIÓ de l'Espai Alli-berat per la Cultura. 200 persones esconcentraren davant del teatre El Moli-no de Barcelona. (CI)

DIMECRES 12 D'ABRILEL GEPEC de Tarragona fa públic uninforme on s'apunta la responsabilitatdels bombers de la Generalitat en l'in-cendi de Vandellòs (1200 Ha crema-des), durant una crema controlada.

DIVENDRES 14 D'ABRILCONCENTRACIÓ a Gandesa contrala massificació eòlica.BICICLETADA contra la línia de MoltAlta Tensió (MAT). (CI)CELEBRACIONS arreu per la procla-mació de la República setanta-cincanys enrere.

DISSABTE 15 D'ABRILBICICLETADA contra la MAT: Segonaestapa, Vilalba-Bescanó. (CI)

La Plataforma deDefensa de l’Ebrecrida de nou a lamobilització

Col·lectiu Catalunya

La Plataforma en Defensa de l'Ebre in-crementa la seva activitat. Així, el 22d'abril va convocar a Tortosa la seva VIIIassemblea, per definir el seu treball enels propers mesos. En ella tenia previstfer una crida a la societat ebrenca per arecuperar l'esperit reivindicatiu de laPDE, després de dos anys de forçainactivitat a consequència dels canvisde govern i del procés de derogació deltransvasament de l'Ebre.

Ja els passats 4 i 5 de març una nom-brosa delegació de la PDE havia partici-pat a Jaca en una trobada de col.lectiusde tota la conca del riu Ebre per coordi-nar actuacions contra la posada enmarxa de 300.000 hectàrees de regadiui contra les obres no derogades de l'an-nex 2 del Plan Hidrológico Nacional. Elscol.lectius assistents a la trobada, uns40, provinents de Catalunya, Aragó, Na-varra i La Rioja, van alertar que, tot i re-tirar el transvasament, la política hi-drològica del govern del PSOE éscontinuista.

En aquests moments a tota la concade l'Ebre hi ha en marxa unes 300.000hectàrees de regadiu i se'n preveuenunes 200.000 més. Només amb les ques'estan executant equivalen a dostransvasaments de l'Ebre.

Juntament amb la preocupació da-vant la gran proliferació de projectes deregadiu, fruit especialment del Pactodel Agua d'Aragó (amb desenes d'em-bassaments projectats), hi ha les obresincloses en l'annex 2 del Pla HidrològicNacional, que no van ser derogades pelgovern socialista. Tot i que es va retirarel títol 3, les obres de l'annex 2 conti-nuen endavant.

A més d'aquests temes, les altresqüestions que centraran el debat dinsla Plataforma de Defensa de l’Ebreseran el minitransvasament a Tarrago-na, i el canal Xerta-Sènia.

Per al mes de juny que ve, es preparaa la ciutat de Tortosa una nova trobadade col·lectius de la conca de tot el riuEbre, i un dels temes que hi hauràsobre la taula serà la convocatòria demobilitzacions a la tardor vinent davantla passivitat del govern socialista a l'ho-ra de modificar la filosofia de l'anticPHN.

Podeu contactar amb nosaltres a cronocata@cgt.es - (C-I) recull les notícies extretes de Contra-Infos. (zitzania@sindominio.net, sindominio.net/zitzania) - Més informació a barcelona.indymedia.org - I als web de CGT: www.cgtcatalunya.org www.cgt.es www.rojoynegro.info

Catalunya. Maig de 200614 Catalunya. Maig de 2006 15

Aturatl'empresonamentd'en Franki deTerrassa, acusat de

Solidaritat Antirepressiva deTerrassa (SAT)

Una bona notícia agafa per sorpresatothom, tot i que com a bona notíciaque és cal celebrar-la. Finalment, el 28de març, el Jutjat Penal 2 de Terrassaacorda suspendre l’ingrés a presó d’enFranki.

La nova jutgessa que porta el jutjatpenal 2 i el cas d’en Franki decideixsuspendre l'execució de la sentència il’ingrés a presó, i comunica al seu ad-vocat que ja no cal que es presenti alsjutjats i que esperi una nova citació percomunicar-li la suspensió de la con-demna fins que no es resolgui el recursd'emparament al Tribunal Constitucio-nal.

A finals de març, l’Estat governat pelPSOE havia denegat la petició d’indult aen Franki tramitada per l’Ajuntament deTerrassa, entitats socials, polítiques iculturals i persones a títol individual,això implicava que a començaments delmes d’abril el Franki hauria d'ingressara la presó com a conseqüpència del de-licte de què se l’acusa.

El govern espanyol ratificava així lasentència dictada pel jutge Rovira delCanto, fiscal militar en època franquis-ta, en què es condemnava a en Franki a2 anys i 7 mesos de presó per “ultrat-ges a Espanya, desordres públics iatemptat a l’autoritat”. La sentència esva dictar després d’un procés judicialple d’irregularitats, amb testimonis quees van desdir de les versions inicials,amb manca de proves i una vulneracióabsoluta de la presumpció d’innocèn-cia.

El motiu de la condemna eren els fetsrelatats en l’anterior “Catalunya” durantla Festa Major de Terrassa del 2002. Laintenció d’aquesta sentència era donarun càstig exemplar, tant a en Franki,com a la resta de persones actives, so-lidàries i compromeses amb les lluitespolítiques i socials de Terrassa i d’a-rreu.

Aquesta situació s’ha donat amb elsilenci i la responsabilitat de l’Ajunta-ment de Terrassa i la policia municipal,el sistema judicial, la hipocresia i com-plicitat del govern estatal del PSOE i lesforces polítiques catalanes amb repre-sentació als parlaments de Catalunya ide l’Estat.

Dins la campanya de solidaritat, el 25de març unes 1.500 persones es vanmanifestar pels carrers de Terrassa encontra del seu empresonament, en unanova mostra de la important campanyade solidaritat que s’ha desenvolupat aTerrassa. Pel 29 de març, també es vaconvocar una jornada de lluita solidàriaa Barcelona, que incloïa una concentra-ció a la plaça de Sant Jaume.

Des de Solidaritat Antirepressiva deTerrassa s’ha agraït tot l'esforç que hanrealitzat les diferents persones i col·lec-tius “ja que sense aquesta solidaritat isuport no hauríem aturat l'empresona-ment”.

SENSE FRONTERESLa campanya pel bus de Zanon ha mobilitzat la CGTde dalt a baix, en totes les seves formes i entitats,per tal que no s’aturi la fàbrica sense patrons

Text: Josep Garganté,CGT Autobusos de TMB

Després d’un any derecol·lectar diners i de di-fondre per tot l’Estat es-

panyol la situació general dels tre-balladors a l’Argentina i la situacióconcreta de la fàbrica autogestio-nada Zanon, cinc companys de laCGT (un de la Federació Local deBarcelona, una de la CGT de Na-varra i tres de la CGT d’autobusosde TMB) vam partir cap al paísque va donar a conèixer el tall decarretera i la cassolada per a fer re-alitat la compra d’un autocar perals treballadors de Zanon.

Amb el bagatge d’organitzar xe-rrades sobre les empreses recupe-rades, de muntar pel·lícules sobrel’experiència dels obrers argentins,de viatjar al costat de treballadorsde Zanon per diferents parts delsPaïsos Catalans (foto 1), l’arribadaa l’aeroport d’Ezeiza a BuenosAires va ser un retrobament ambcompanys de lluita, ara en el seuterreny.

Trobada amb companysde lluita

Només arribar, ens vam dirigir al’Hotel Bauen, un hotel de la capi-tal argentina també pres pels treba-lladors des de fa aproximadamentdos anys i que, a part de les fun-cions típiques d’un hotel, és unpunt de trobada dels activistes sin-dicals de tota Argentina. (foto 2).

Allí ens esperaven treballadoresi treballadors de l’empresa de tele-comunicacions Atento (foto 3), delMetro de Buenos Aires, del Movi-ment Intersindical Classista, del

grup de creació audiovisual Alavioi, per descomptat, de l’HotelBauen. Com era d’esperar, ens te-nien preparada una rostida, quenomés el vegetarià de torn, o siguijo, no va poder degustar.

Durant el sopar, els temes vananar saltant des de la situació en laqual es troben les companyes d’A-tento, que responen a les trucadesrealitzades des de l’Estat espanyoli que han de fer creure a l’interlo-cutor, per obligació de l’empresa,que elles també estan en el mateixEstat, passant pel treball de recupe-ració del cos de delegats (més omenys es coneix aquí com a co-mitè d’empresa) per part dels tre-balladors del Metro, fins a la difícil

i burocràtica història del sindicalis-me a l’Argentina.

En aquest punt, és convenientespecificar que, en més d’una oca-sió, tractar de fer paral·lelismesentre la situació sindical i laboralde l’Estat espanyol i la situació ar-gentina es fa molt complicada.

Per a conèixer dos casos con-crets de treballadors en lluita,aquestes són les webs dels com-panys de Metro: http://www.me-trodelegados.com.ar/ i de les com-panyes d’Atento:http://www.telefonicosdepie.com.ar/

A 30 anys del copmilitar

Durant els dies que vam estar aBuenos Aires realitzant, al costatde companys de Zanon, les ges-tions per a comprar un autocar desegona mà per a dur-lo a la fàbricaa Neuquén, vam poder comprovarla gran quantitat d’actes que s’esta-ven preparant i realitzant per a re-cordar els 30 anys de l’últim copmilitar a l’Argentina (foto 4).

El divendres 24 de març s’haviade marxar per totes les ciutats delpaís per a recordar els desapare-guts sota la dictadura i, segons ambqui parlessis o quin diari caigués ales teves mans, per a expressar eldescontentament que existeix amb

el govern de Kischner.En aquest punt es confrontava

un fort debat que reflecteix el queestà succeint políticament, sindi-calment i econòmicament en elpaís.

D’una banda, Kischner i els seusafins han aconseguit dividir els“piqueteros” (desocupats en lluita)i les empreses recuperades (presespels treballadors), mitjançant aju-des econòmiques i legals molt con-cretes dirigides a desmobilitzarcerts sectors.

Al seu torn, mitjançant certesmesures populars, com la conver-sió de l’ESMA (centre de torturasota la dictadura) en un museu, lafi de les lleis de punt final (que dei-xaven els militars lliures de càrrec)i l’aproximació del govern a lesMares de la plaça de Maig hanconvertit aparentment el govern deKischner en un govern “diferent”dels anteriors.

D’altra banda, i com recordenels que segueixen lluitant per tre-ball genuí i no engrunes per als po-bres, per la presa de les empresessense haver de pagar el deute queva deixar el patró, Kischner se-gueix acceptant pagar el deute ex-terior a l’FMI i el BM, segueix em-presonant els treballadors quedefensen les seves condicions detreball, com és el cas dels petrolersde Las Heras i, evidentment, conti-

La solidaritatinternacionalista esdemostra, esclar,exercint-la

Cinc sindicalistes recorren l’Argentina de lluita i dignitat

La CGT Bcn lliura un busals treballadors de Zanon

‘Un autobúsper a Zanon’,una campanyade solidaritatinternacional

Joan Montero, Secretaria deComunicació de la FL de

Barcelona de la CGT

La Federació Local de Barcelo-na de la CGT culmina la cam-

panya de solidaritat amb Zanonamb el lliurament de l'autobús a lafàbrica de Neuquén (Argentina)

Després d'un any de xerrades id’actes arreu de tot l'Estat espan-yol, la Federació Local de Barcelo-na de CGT va lliurar l'autobús al'empresa autogestionada.

La campanya iniciada el 17 demarç de 2005 "Un autobús per aZanon", i que va recaptar més de17.000 euros (63.000 pesos argen-tins), va culminar el proppassat 27de març de 2006 a la fàbrica deNeuquén (Argentina) amb el lliura-ment d’un autobús de segona màcomprat a Buenos Aires. A l'assem-blea extraordinària convocada a lafàbrica a les 14 hores, on vàrem as-sistir companys de Barcelona iPamplona, a més de donar perrebut l'autobús, es va ratificar perunanimitat la decisió de defensarfins a les darreres conseqüènciesl’autogestió de la fàbrica i la presade l’empresa. En aquest sentit, lanostra intervenció es va concretaren la continuïtat de la solidaritatamb els treballadors i les treballa-dores de Zanon en les seves ac-cions per la lluita i la dignitat de laclasse treballadora. En aquest sen-tit, ens van informar que el novem-bre de 2006 finalitza el terminidonat per la justícia argentina perrenovar l’autogestió.

No obstant això, fem una crida atota la Confederació General delTreball per tal que facin un segui-ment de les comunicacions que usenviem per tal de donar una respos-ta immediata contra les accions quepugui prendre el govern d’Argenti-na o el de la província de Neuquéncontra els nostres companys i com-panyes de Zanon, tot requerint al’Ambaixada argentina a Espanyao a les seccions consulars de l’Estatespanyol, formulant escrits de re-pulsa o promovent concentracionsde rebuig, en cas que es produeixiactuacions contra Zanon.

Des de la Federació Local deBarcelona de la CGT volem donarles gràcies a tothom que ha partici-pat a la campanya, ja sigui amb lesseves aportacions econòmiques oen les convocatòries de les xerra-des i passis de pel·lícules. Estem ala vostra disposició per continuar lacampanya de difusió.

Catalunya. Maig de 200616

Catalunya. Maig de 2006 17

SENSE FRONTERES

Jornades"sobiraniaalimentària otransgènics" aBarcelona

Entrepobles

Entrepobles amb la col·laboracióde la Plataforma Transgènics Fora!organitza les Jornades Internacio-nals: "Sobirania Alimentària oTransgènics" a Barcelona, els dies26 i 27 de maig, a l’Auditori de laUniversitat Pompeu Fabra, Ram-bles, 30-32.

Aquestes Jornades tenen comobjectiu posar en comú informa-cions, reflexions i experiènciesd’organització i lluita que s’estanduent a països del Sud, d’Europa ia Catalunya contra els transgènics.Es comptarà amb la participació depersones ponents d’Amèrica Llati-na, Gales, França, Grècia i del nos-tre país per poder abordar temescom: la relació entre la sobiraniaalimentaria dels pobles i elstransgènics; la contaminació i lacoexistència entre els cultius; elsmoviments i accions pel reconeixe-ment de zones lliures de transgè-nics. Es realitzarà un taller d’inter-canvis entre els grups locals deCatalunya i amb les persones depaïsos del Sud i d’Europa. Final-ment es presentarà un audiovisual.

Programa

Divendres 26 de maig19h. Benvinguda a les Jornades19:15h. Taula Rodona: Transgènicsi Sobirania Alimentària Ana de Ita:CECCAM “Centro de Estudiospara el Cambio en el Campo Mexi-cano”, Elizabeth Bravo: membred’Acción Ecológica i coordinadorade la Red por una América LatinaLibre de Transgénicos i Pep Riera:Assemblea Pagesa.

Dissabte 27 de maig9.30h. Taula rodona: “Contamina-ció i coexistència”. RepresentantConfederation Paysane (França),Ana de Ita: CECCAM (Mèxic) iRosa Binimelis: PlataformaTransgènics Fora!12h. Taula rodona: “Zones lliuresde transgènics i moviments peraconseguir-les”. Gerald Miles: GMFree Cymru (Gal·les), Nikos Lap-pas: GESASE (Grècia) i AnaïsSastre: Plataforma TransgènicsFora! (Catalunya)14h. Dinar16.30h Taller d’intercanvi d’expe-riències entre grups locals d’Euro-pa i d’Amèrica Llatina.19h. Posada en comú.20h. Presentació de l’audiovisualsobre transgènics.Informació i inscripcions: epue-blos@pangea.org i www.pan-gea.org/epueblos

nua amb una política neoliberal defons que no arregla els problemesde la gran majoria dels treballadorsargentins.

En aquesta situació, vam podercomprovar com Hebe de Bonafini,dirigent de les Mares de la plaça deMaig, apostava per assistir a l’actedel dia 24 amb Kischner a la CasaRosada, mentre que desenes de mi-lers de persones es manifestavenno només per a no oblidar la dicta-dura militar, sinó per a no oblidartampoc la nefasta política governa-mental de l’actual govern argentí.Per a complicar una mica més l’as-sumpte les Mares de la plaça deMaig - Línia Fundadora van donarsuport, amb la seva assistència, a lamanifestació, però no al manifestcrític contra el president del go-vern.

A pesar d’aquest fet, el respectecap al que és i el que significaMares de la plaça de Maig, sigui lafacció que sigui, segueix sent im-pressionant, tenint en compte l’es-querda oberta entre aquests dossectors que fins a fa poc havienestat tan units.

Mentre tot això succeïa a Bue-nos Aires, nosaltres havíem partitel dia anterior amb l’autocar i qua-tre companys de Zanon camí deNeuquén.

Neuquén, terra delsobrers de Zanon

D’aquesta manera, el divendres 24vivim en primera persona les con-tradiccions internes d’aquesta mo-bilització a la ciutat dels obrers deZanon (foto 5). Al costat d’uns 500treballadors d’aquesta empresa ialguns militants d’organitzacionspolítiques vam marxar fins a la seude la petrolera YPF per a denunciarl’empresonament dels treballadorsde Las Heras. Minuts més tard, ensvam unir a la manifestació pels 30anys del cop militar. Envoltats demilers de persones, vam podercomprovar l’ampli suport quetenen els treballadors de Zanonentra la gent de la seva ciutat. Alfinal de l’acte, i igual que succeïa ala mateixa hora a Buenos Aires,manifestants del moviment políticde Kischner amb banderes argenti-

nes i la cara del Che s’enfrontavena crits als obrers de Zanon, als pro-fessors i estudiants en vaga enaquest moment i a tots aquells quedetesten el govern actual.

Al final de l’acte, els obrers deZanon repartien rajoles comme-morant aquesta mobilització i de-manaven suport econòmic per a lalluita dels petrolers de Las Heras.

A l’endemà, i ja descansats detant d’enrenou del viatge i la mani-festació, els companys de CGTvam recórrer la planta de Zanon,parlant amb els treballadors sobreles seves tasques i sobre la històriapersonal de cadascun en aquestalluita per l’autogestió que ja duraquatre anys. (foto 6, 7 i 8)

Si hi ha un sentiment que recorreles diferents naus de Zanon és el del’orgull d’uns treballadors pel ques’ha realitzat. Per haver pres la fa-brica, per haver-la arreglat i enge-gat i per haver aconseguit un su-port tan gran entra la població deles seves ciutats limítrofes.

Per aquest mateix motiu, elsobrers de Zanon tenen una visiómolt clara que no es tracta nomésde produir rajoles, sinó que la sevaexperiència ha de ser d’ajuda a al-tres treballadors en lluita. I d’a-questa manera, aquella mateixa

setmana que nosaltres hi vam ser,els vam veure donant suport alsmestres en els talls de carretera ienviant companys i advocats per adefensar als petrolers de LasHeras. (foto 9)

Per al pròxim any, els obrers deZanon saben que hauran de tornara defensar la cobertura de coopera-tiva amb la qual estan treballant ac-tualment (FaSinPat: Fàbrica sensepatrons (foto 10)). El dretà gover-nador de la província de Neuquén,Sobisch, és el seu enemic més acè-rrim i segurament es presentarà el2007 per a president del govern ar-gentí. Des de Zanon, ja s’estan or-ganitzant per a plantar cara aaquesta futura i previsible situació.

El dilluns 27 de març, ens aco-miadem dels companys de Zanonen una assemblea dels torns dematí i tarda on es va fer el lliura-ment simbòlic de l’autocar com-prat amb les aportacions econòmi-ques que han fet arribar a través dela CGT de l’Estat espanyol, laCNT francesa i el SAC suec totsels treballadors que així ho hanvolgut. (foto 11 i 12)

Per a un resum de la història deZanon, pots mirar l’article apare-gut en el butlletí de la CGT d’auto-busos de TMB: http://www.cgt-

bus.com/docs/utopia/utopia46.pdf Per a conèixer una mica més a fonsla seva experiència pots fer unaullada a la seva web:http://www.obrerosdezanon.org/

L’Argentina, país delluita i paisatgesmeravellososUna vegada finalitzada la nostratasca, els companys de la CGTvam aprofitar el que ens quedavade dies de les nostres pròpies va-cances per a contactar amb mem-bres del poble maputxe, visitar pai-satges naturals de la Patagòniaargentina i Xile o mantenir agrada-bles converses amb mestres en elstalls de carretera que estaven realit-zant.

A la tornada a Buenos Aires,vam tenir bones i dolentes notícies. Dintre de les primeres va ser lapossibilitat d’assistir a una xerradade Frank Mintz, membre de laCNT francesa i investigador espe-cialitzat en els moviments socialsautogestionats i llibertaris, tambévam poder xerrar amb els com-panys de SIMECA (Sindicat deMissatgers) i d’OSL (OrganitzacióSocialista Llibertària) i assistir adiverses exposicions sobre la re-sistència a la dictadura militar.

Desgraciadament, també vamsaber de l’acomiadament de duescompanyes d’Atento per respondrea una de les seves trucades telefò-niques amb un “Atento Telefónicadígame”, un fet prohibit per l’em-presa. Setmanes després, van serels treballadors del Metro de Bue-nos Aires els que rebrien la repres-sió policial per les seves demandeslaborals (foto 13). Pots trobar in-formació d’aquests fets en leswebs abans esmentades.

Carregats amb material escrit ivisual i amb la il·lusió de la missiócomplerta, els cinc companys deCGT vam pujar el dimarts 4 d’abrila l’avió que ens retornaria a lesnostres terres per a, des d’aquí, se-guir amb el treball sindical i social.

Per a qualsevol informaciósobre la campanya, el viatge i elmaterial, us podeu posar en con-tacte amb l’autor al 669 17 19 57(Garganté).

CONVOCATÒRIES

SOCIALContinuem pensant que l’únic camí lògic per a lapau passa per la desaparició dels exèrcits i deixarde pagar-los és una tasca que ara és a la nostra mà

Mariona Parra

Ser objector fiscal és negar-sea que part dels teus impostoses destinin a cobrir les des-

peses de l'Exèrcit i a la preparacióde les guerres. A més, es declara lavoluntat de destinar aquest importa algun projecte solidari que defen-si els valors en els que creu l'objec-tor i que són contraris a l'ús de laforça i dels exèrcits com a mitjàper la solució de conflictes. Mit-jançant aquesta desobediència civilactiva, l'objector fiscal posa de ma-nifest no només el seu rebuig almilitarisme i la seva intenció dedonar una finalitat més solidària iútil als seus diners, sinó que de-mostra que no té intenció "d'estal-viar-se'ls". No és, doncs, un evasorfiscal, ja que paga el mateix quequalsevol altre ciutadà, però és ellel que decideix a què vol destinarel percentatge de la renda que finsara destinava al pressupost militar.

Com es fa l’objecciófiscal?

De forma molt esquemàtica: Es tracta de fer la declaració de larenda normal fins que arribem al’última pàgina de la declaració ala casella on posa “quota resultantde l’autoliquidació”, apartat 737.Aquest apartat inclou tots els im-postos que paguem durant l’any,sense tenir en compte les reduc-cions que ja hem anat pagant. Acontinuació hi ha tota una sèried’apartats on hi anem incloent di-verses deduccions (des del quehem pagat d’IRPF, reduccions perc/c...). Escollim una d’aquestes ca-selles (és recomanable fer-ho a lacasella que posa “per guanys patri-monials (premis inclosos)” perquèés una casella que normalment nos’utilitza. Allà s’inclou la quantitatque volem deduir de les despesesmilitars. Hi ha diverses fórmules:

- Calcular el 5,8% de la casella737. És el que es destina enguanyal Ministeri de Defensa i per tant ésel que ens reduïm.

- Objecció fixa. És l’import quea nivell individual decidim objec-tar. La proposta és de 60 _.

- 84 _, un euro per cada país em-pobrit, segons dades de l’ONU.

En tot cas, la quantitat que final-ment ens deduïm per objecció fis-cal la decidim de forma individual.Cal tenir clar que en el fons el quevolem és fer un acte de denúncia,

per tant, finalment el que acabemdesviant no és el més importantsinó el fet mateix de fer l’objecció.De fet, si tenim en compte quel’Estat es gasta cada dia 47 milionsd’euros en despeses militars fins itot podríem escollir deduir-nos uneuro per cada dia de l’any...

Un cop ens hem deduït la partper objecció fiscal, imprimim ladeclaració, ratllem la casella quehem utilitzat i hi posem a sobre“Per objecció fiscal”. Cal deixarclar, seguint la mateixa lògica, queno volem amagar el fet de deduir-nos els diners. L’objectiu és que estrobin cada cop més declaracionsde renda que incloguin objecciófiscal.

Quan hem acabat amb la decla-ració, cal que adjuntem un rebut dela quantitat que es destina a un pro-jecte alternatiu, aquesta quantitathauria de coincidir amb la quanti-tat que ens hem deduït. Finalmentcal fer una carta al Ministeri d’Hi-senda on s’explica què és el quefem i per què ho estem fent i om-plir una enquesta per tal que espugui fer un cens de tota la gentque fa objecció fiscal. Tant elmodel de carta al Ministeri d’Hi-senda com l’enquesta del cens estroben a les diferents delegacionsde la CGT.

A partir d’aquí: què pot fer Hi-senda? Cal dir que en la gran majo-ria de casos Hisenda no diu res. Sila declaració és negativa i es dema-nen més diners del compte, senzi-llament l’Estat informa que hi haun error a la declaració i no es re-torna el que s’ha reclamat de més.En aquest cas, Hisenda envia unadeclaració paral·lela que evident-ment no inclou l’objecció fiscal is’acaba el tema. D’alguna maneraa l’Estat li interessa fer-se el suec ientendre una declaració amb ob-jecció fiscal com un error i no comun acte de denúncia. A l’adminis-tració li interessa no fer massa pro-paganda de l’objecció i moltmenys en declaracions en què re-torna diners.

Si la declaració és positiva, i pertant es paga un xic menys del quel’Estat entén que pertoca pagar, Hi-senda envia una carta reclamant elsdiners que falten. En aquest cas, ésrecomanable recórrer davant laDelegació d’Hisenda en primerlloc, i després si deneguen el pri-mer recurs, davant el Tribunal Su-perior de Justícia de Catalunya (caltenir en compte que només es dei-xen 15 dies per fer el recurs). Enaquest moment Hisenda obre duesvies: l’administrativa, és la que fareferència a les reclamacions que

va desestimant. I l’executiva, pertal de recuperar els diners. Hisendareclama els diners que s’han deduïtd’objecció fiscal més un recàrrecd’un 20% més interessos de demo-ra. Val a dir que recentment ha sor-tit una sentència del Tribunal Su-perior de Justícia de Catalunya queha estat favorable a l’objector en elsentit que ha obligat Hisenda a re-tornar el 20% del recàrrec que lihavia imposat com a multa. Aques-ta sentència és modèlica de cares aaltres casos que puguin sorgir enun futur.

Objectius de l’objecciófiscal

L’objecció fiscal, però, pretén anarmolt més enllà de l’acte de nopagar els diners corresponents al’exèrcit, al mateix temps té altresobjectius de caràcter social.

- Reducció progressiva dels di-ners que es destinen als exèrcits i ala indústria militar fins a la sevaabolició. Avui dia se’ns presentenels exèrcits com a herois que realit-zen sobretot tasques humanitàries.Només cal mirar els anuncis queperiòdicament promou el governper tal de reclutar joves per al’exèrcit. Les imatges, la música,les paraules intenten transmetreque l’exèrcit és com una espècie deconjunt de boy scouts que s’hopassen bé i reben una formació i unsou mentre fan turisme humanitarial llarg dels països més empobritsde la terra. Res més lluny que això,tal com diu el mateix Carlos Taibo,“l’intervencionisme humanitari és,la majoria de les vegades, una es-tratègia més al servei dels interes-sos tradicionals i de les granspotències”. Aquesta afirmació lapodem corroborar en múltiples es-cenaris internacionals en aquestsúltims anys. Les potències mun-dials acostumen a actuar amb pres-ses i urgències en alguns conflictesquan en els escenaris on s’estanviolant els Drets Humans o s’estancometent genocidis són escenarison hi ha molts interessos en joc. Enaquest sentit, només cal recordar larecent guerra de l’Iraq, un país ondesprés de grans patiments de lapoblació civil a causa del bloqueigimposat per les grans potènciesmundials va ser il·legalment ocu-pat per una coalició de països quetenien l’interès del petroli com aprimera prioritat. Les condicionsde vida de la població civil iraquia-na lluny d’haver millorat, ha em-

El desarrollismeno s’atura malgratla lluita sociala Eivissa

Però i això de l'objecció fiscal, què és?

Desprésdiran....

Toni Álvarez, AssembleaAntimilitarista de Barcelona)

Avegades es diu que els movi-ments socials actuem amb

cert desdeny i desconfiança versels poders i partits polítics. I és cert,existeix aquesta desconfiança que,tot sigui dit, augmenta conformemés responsabilitats de governtenen els partits que presumpta-ment són més a prop d’aquests mo-viments.

En aquest darrer mes, hem pogutcomprovar la temprança amb quèel Departament d’Educació tractaels temes militars a les nostres es-coles i ensenyaments en general.Ja ho vam notar quan va venir elMarsopa S-69 a Tarragona, subma-rí que semblava destinat al desba-llestament i que potser l’aprofital’equip de futbol del Vila-real pervés a saber què. En aquell moment,la Coordinadora Tarragona Patri-moni de la Pau i els sindicats d’en-senyament USTEC, UGT i CGTvam denunciar públicament i da-vant el Departament d’Educació deTarragona que el Ministeri de De-fensa estava trucant als instituts dela demarcació per oferir xerradesde militars. Al Departament no ensabien res, quatre instituts van visi-tar el submarí i a més de rebre laxerrada a la seva aula.

A la vegada, començàvem l’en-viament del manifest contra lapresència de l’Exèrcit de Defensaal saló Estudia de Barcelona, l’an-tic Saló de l’Ensenyament. Un salóque es va desenvolupar al passatmes de març que organitza la Firade Barcelona i que coordina el De-partament d’Educació i el DURSI.A la nostra petició, el gabinet de laconsellera va respondre que ja hohavien demanat i que estaven d’a-cord amb nosaltres que l’estanddels militars no havia de ser allà.Una petició que havien subscrit elssindicats d’ensenyament USTEC iCGT, la Federació Catalana d’ONGper la Pau (a on hi ha, entre d’altres,Justícia i Pau i Fundació per laPau), l’Assemblea Antimilitaristade Catalunya i les desenes d’esco-les i instituts que van enviar el ma-nifest a la Conselleria. La conselle-ra va desmentir públicament queella demanés que marxés l’exèrcitdel Saló. Un cop més, demostrantque quan s’han de posicionar ambpolítiques actives i no meramentdiscursives, els “partits propers”marxen de l’escena del crim, tot cri-dant “jo no he estat”. Com si la po-lítica educativa d’aquest país la fesla Fira de Barcelona...

Catalunya. Maig de 200618

BALA PERDUDA

Catalunya. Maig de 2006 19

pitjorat, després de l’ocupació lide-rada pel Sr. Bush i els seus com-panys de fatiga de les Açores.També des de fa molts anys s’estantrepitjant els drets més elementalsde la població civil txetxena o pa-lestina, per posar dos exemples i,en canvi, aquestes mateixes potèn-cies giren la mirada cap a un altrecostat o fins i tot col·laboren ambla repressió d’aquests pobles. Perfinalitzar la crítica als exèrcits hu-manitaris que se’ns estan venentdes de fa uns anys, adjuntem unacita d’un militar (general retirat)que és prou eloqüent en aquestsentit: “(...) Les missions qualifica-des d’humanitàries, que han realit-zat recentment els exèrcits de quasitots els països, unides al fet especí-fic que a l’Estat espanyol, amb lafinalitat de millorar la imatge so-cial de les Forces Armades, hanestat exaltades fins a extrems exa-gerats, no ens han de fer oblidar laqüestió fonamental: que els exèr-cits tenen com a missió bàsica sercapaços de fer la guerra i de guan-yar-la. En cas contrari, resultarieninútils i podrien ser reemplaçatsper altres institucions menys costo-ses i més adequades a les tasquesd’ajuda o reconstrucció dels poblesdevastats per la guerra o les cala-mitats”. Extreta del llibre “La abo-minable cara oculta de los ejércitoshumanitarios” del Colectivo Gas-teizkoak.

Des de l’antimilitarisme, doncs,hem de ser capaços de contrarestaraquesta imatge bucòlica i quasihippie que se’ns vol vendre del’exèrcit perquè la lògica militar,tal com ens recorda aquest mateixmilitar, té com a principal objectiufer la guerra i guanyar-la, o el queés el mateix, continuar defensantels interessos dels poderosos enca-ra que representi un cost de pobla-ció civil, que és, com ja sabem,l’autèntica víctima de tot conflictebèl·lic.

- Contribuir a impulsar el movi-ment antimilitarista obrint novesvies de participació i de lluita. Elmoviment antimilitarista va tenirdurant els anys 80 i 90 un gran im-puls sobretot a través de les cam-panyes i de la lluita que van dur aterme els insubmisos. En aquellsmoments s’entenia però, que l’ob-jecció només la podia fer un seg-ment molt concret de la població,els nois en edat militar. D’algunamanera, es va reduir el concepted’objecció de consciència al d’ob-jecció al servei militar o a la PSS.Però tal com es defineix en el dic-cionari l’objecció de consciènciaés l’actitud de qui es nega a obeiruna ordre o una llei considerant-lainjusta o inacceptable, fent preva-ler la decisió de la pròpia conscièn-cia sobre la llei positiva. És interes-sant, doncs, retornar a la idea quel’objecció de consciència és unconcepte molt més ampli i que had’incloure tota la població. Enaquest sentit, l’objecció fiscal ator-ga la possibilitat de desobeir perraons de consciència un fragmentde la població realment extens, unfragment de la població que no téen compte edat, sexe, nòmina... Ésuna possibilitat d’implicació moltmés col·lectiva que la lluita dels in-submisos que, si bé és veritat quevan rebre un suport social moltconsiderable, a nivell personal vanhaver d’assumir un cost molt ele-vat. Cal que entenguem la lluitaantimilitarista com una lluitacol·lectiva.

- L’objecció fiscal impulsa unalluita no violenta, activa i públicaque defensa els drets de les perso-nes i una societat més justa. És im-portant que en la nostra lluita quo-tidiana amb les injustícies socialssiguem capaços de qüestionar, de-nunciar, reivindicar... a través deformes no violentes. L’exemplecitat abans n’és una mostra: els in-submisos van ser capaços de posar

en dubte un pilar bàsic de l’Estat:l’exèrcit. Malgrat les campanyesde descrèdit a les quals van ser sot-mesos, tenien el suport de gran partde la població i la seva lluita era noviolenta. El mateix paral·lelismepodem trobar en el món okupa. Lacapacitat de posar en dubte un ele-ment tan sagrat com la propietatprivada de forma no violenta i almateix temps ser capaços d’oferirnous models de relació, de viure...Són exemples que hem de tenir encompte. En aquest sentit, l’objec-ció fiscal, si bé no és tan directa,tan profunda, pretén també seguiraquest model.

Però l’objecció és també activa,no ens esperem tranquil·lamentque altres persones siguin les prin-cipals protagonistes de les trans-formacions socials, sinó que nosal-tres no deleguem la nostraresponsabilitat individual enningú. I pública perquè fem públi-ca la nostra desobediència i la rei-vindiquem com a tal. És per aixòque la promocionem al nostre sin-dicat, al nostre lloc de treball...

- Amb la objecció fiscal reafir-mem que la millor forma de reso-lució de conflictes entre els poblesés el diàleg, la cooperació i la soli-daritat. Quin model de societatvolem? Aquell que és dominat peruna gran potència que imposa lacultura de la por per justificarconstantment conflictes, guerres,danys col·laterals i l’augment con-tinuat de la despesa militar? Unmodel que permet que tres quartesparts de la població visquin en lapobresa perquè un grup de privile-giats visquin en l’opulència? Dequè o de qui ens hem de defensar?Potser dels desesperats que es ju-guen la vida cada dia a les nostrescostes per buscar una vida digna?L’objecció fiscal no evitarà con-flictes, ni repartirà justícia social nitrencarà fronteres... però és un delspetits grans de sorra que tenim al

nostre abast per dir que no és el seumodel de societat el que volem.

Campanya que es portaa terme a la CGT

“La CGT de Catalunya participaràactivament en les campanyes d’ob-jecció fiscal que cada any s’orga-nitzen a Catalunya, intentant, a tra-vés de la informació i la realitzacióde declaracions de renda amb ob-jecció fiscal en les federacions,seccions i sindicats que ho puguintirar endavant. Això sí, a on esfacin declaracions de renda, aques-tes seran amb objecció fiscal, des-prés d’una campanya de defensade l’objecció fiscal i per l’aboliciódels exèrcits.”

Aquest és un dels acords que esva prendre en l’últim congrés de laCGT celebrat el desembre passat aSt. Cugat del Vallès. Tenint encompte aquest acord com a punt departida, des d’acció social s’ha en-degat una campanya a nivell deCatalunya en què es pretén treba-llar en aquesta direcció.

Des de fa molts anys l’Assem-blea Astimilitarista de Catalunyarealitza una campanya sobre l’ob-jecció fiscal. La campanya tractaper una banda d’informar la gentde la quantitat de diners dels nos-tres impostos que van a l’exèrcit iper l’altra de promoure i ampliar elnombre d’objectors/es arreu del te-rritori com a forma de denúnciad’aquesta situació. Aquest anyvam demanar a l’Assemblea Anti-militarista fer conjuntament lacampanya ja que compartíem ob-jectius i ens semblava que era inte-ressant treballar amb gent que por-tava tants anys en aquesta lluita.Així, el treball que estem duent aterme des del sindicat s’emmarcadins aquesta campanya unitària.

En primer lloc s’han editat car-

SOCIAL

I si riemmentre lluitem?bona idea!

Josep Cara Rincón (Berga)

Vull explicar el cas d’un grupautoanomenat Les Pubilles de

Belzebú que ha fet diverses accionscontra l’església i el poder munici-pal a Berga, sempre en clau d’hu-mor i amb mala llet. La primeraacció va ser el segrest de la figurad’un sant de la seva capelleta (casanostra està plena de capelles i es-glésies) tot demanant (com a res-cat) un munt de coses que posavende relleu la merda de món onvivim. Finalment, el sant va ser tor-nat, fet que –segons llegim als co-municats de Les Pubilles–, va su-posar una escissió al si del’organització. Així naixien LesPubilles de Belzebú (milis) que vansubstituir la imatge d’una santa perla fotografia de Mehmet Ali Agca(qui va atemptar contra Joan PauII) i van “clausurar” amb cadenesl’Ajuntament i el Convent de SantFrancesc. Més enllà de la crítica alpoder, al capitalisme i a l’església,hi ha una autocrítica als movimentsi les ideologies que volen ser alli-beradores que és d’allò més saluda-ble. De fet, els seus comunicats(que podeu llegir a Indymedia Bar-celona cercant “pubilles”) posen demanifest el coneixement del mónllibertari, l’independentista i fins itot el marxista fent al·lusions a lesmisèries i grandeses de tots ells.

Aquest ús de l’humor –similar ala típica “faràndula llibertària”– ésuna cosa molt saludable. Primerperquè és útil tot i que no ho sem-bli, segon perquè res no és sagrat ifinalment perquè al món nou queportem al cor hi ha molt de riure imolta conya. No oblideu que no niha d’haver gaire diferència entremètodes i finalitats, ja que els mè-todes de lluita determinen en granmesura els resultats. A més, aques-tes accions no han de substituir laresta de tasques militants. En el casde Berga, ningú no sap qui són lespubilles i la tasca militant segueixcom sempre, bé de fet enguany ésespecialment intensa, simplementha aparegut, a més, aquest nou“grup” (Tura apunta!). El que vulldir és que aquest tipus d’accions (amés de la utilitat que ja he esmen-tat) en clau interna dels movimentssocials serveixen per riure, perriure molt: dels malparits de sem-pre i sobretot de nosaltres mateixos(àcrates i indepes...). Després del’assassinat del nostre amic Pep, i apart de fer eternes i multitudinàriesassemblees, agitació social, pape-rassa legal (a més, és clar, de les ac-tivitats pròpies de cada col·lectiu),ens fotem un bon fart de riure, unriure terapèutic i carregat de con-tingut. Salut, riure i anticlericalis-me!.

SALUT I ANARQUISMES

continua a la pàgina 20 >

La coordinadora Tarragona Patrimoni de la Pau va “coaccionar” la furgoneta de l’Exèrcit en la seva visita propagandística a Tarragona per captar “reclutes”.

Catalunya. Maig de 200620

OPINIÓ-SOCIAL

Col·lectiu Catalunya

El 18 de març del 2003 vaser el punt d'inici de la in-vasió militar descoberta a

l'Iraq. Tres anys després i segons elregistre independent Iraq BodyCount, en el transcurs de la guerrahan mort entre 34.000 i 38.000 ci-vils. Estats Units va voler marcaraquesta data amb el segon desple-gament ofensiu més important desde l'enderrocament del règim de

Sadam. Paral·lelament, a la restadel món, milers de persones vansortir al carrer per exigir la fi d'a-questa barbàrie i l'aturada de qual-sevol nou pla militar com el queactualment està en marxa cap a l'I-ran.

A Barcelona

Prop de tres milers de persones esvan manifestar pel centre de Barce-lona convocades per la PlataformaAturem la Guerra exigint la retira-da de les coalicions militars inter-nacionals de l'Iraq, Palestina i Af-ganistan. La marxa va començar aPasseig de Gràcia, baixant per ViaLaietana i acabant a Pla de Palauon es va llegir un comunicat perpart de l'escriptora iraniana Naza-nine Anirian i el jove Osama Tatou,

detingut i alliberat ara fa poc tempsen una operació contra el terroris-me islàmic a Badalona. La mani-festació va acabar amb el recorda-tori dels vint anys del referèndumde l'entrada de l'Estat espanyol al'OTAN.

A Tarragona

El divendres 17 de març, en elmarc d'accions descentralitzadacontra els tres anys d'ocupació a l'I-raq, la Coordinadora Tarragona Pa-trimoni de la Pau va «tapiar» laporta de la Delegació de defensatarragonina i va clausurar les altresentrades. Altres grups van realitzardiverses pintades i murals arreu dela ciutat. L'endemà dissabte, propde cinc-centes persones van mani-festar-se pels carrers de Tarragona.

Les manifestacions i accions alerten dels nous plansmilitars internacionals contra l'Iran

Tres anys d'ocupaciói guerra a l'Iraq

Fundació per la Pau

La Fundació per la Pau i laCampanya "Per la pau: prou

investigació militar!" vam fer pú-blic el nostre Informe sobre elsPressupostos del 2006, destacantque el Govern espanyol es proposadedicar quasi el triple de pressu-post a recerca militar que a recercabàsica, en concret el Govern aug-menta la despesa de R+D militaren un 27%.

La despesa pública per a R+D enprogrames militars, que duia diver-sos anys estabilitzada al voltantdels 1.330 milions d’euros, aug-mentarà un 27% l'any 2006, segonsassenyalem en l’”Informe 2006sobre els Pressupostos per a R+Dcivil i militar a l’Estat espanyol”elaborat per la Fundació per la Pauen el marc de la Campanya “Per lapau: prou investigació militar!”.Així, la recerca militar és una deles grans beneficiàries de l’aug-ment, tant publicitat pel govern,d’inversió en R+D.

Els diners que l’Estat espanyoldedicarà a recerca militar el 2006(1.684 milions d’euros) suposen el26% de la despesa total en R+D, is’obté sumant el pressupost d’in-vestigació centralitzat des del Mi-nisteri de Defensa amb els avança-ments que facilita el Ministerid’Indústria, Turisme i Comerç, peral disseny i construcció de noutipus diferents d’armament, segonsapareix al projecte de PressupostosGenerals de l’Estat (PGE) presen-

tat pel govern per al 2006.El pressupost per a recerca mili-

tar suposa unes 3 vegades més queel dedicat a recerca científica bàsi-ca, font principal del finançamentde les universitats i el CSIC; 26 ve-gades més que el dedicat a recercaagrària i 34 vegades més que el de-dicat a recerca oceanogràfica i pes-quera. Cinc empreses vinculades ala indústria militar (EADS-CASA,General Dynamics, SENER, Na-vantia i ITP) s’emporten un pressu-post que duplica àmpliament el quereben en conjunt totes les universi-tats i el CSIC per a R+D civil. I,per exemple, només una d’aques-tes -General Dynamics, que és unade les principals proveïdores delPentàgon– rebrà de l’Estat espan-yol, per al desenvolupament de dostipus de carros de combat, més di-ners que el destinat a tota la recercasanitària.

Aquests pressupostos són els se-gons elaborats pel Govern Zapate-ro. Si bé incorporen un cert aug-ment de la R+D civil(significativament inferior al de laR+D militar), incompleixen unaaltra vegada la promesa que elPSOE va fer al seu programa elec-toral –en resposta a les recurrentsdenúncies expressades per la Cam-panya, científics i institucions del’àmbit científic– de comptabilitzarcom a despesa de R+D la “quesigui utilitzada per a aquesta finali-tat, reubicant les corresponentsdespeses militars destinats a la fa-bricació d’armament en el lloc ade-

quat”.D’altra banda, els crèdits a em-

preses en el seu conjunt (conegutscom a capítol 8) es disparen en elsPGE 2006, passant a constituir el56% de la despesa en R+D.Aquests crèdits, com va denunciarel PSOE quan era a l’oposició, nos’haurien de computar d’aquestamanera, doncs les empreses nomésdediquen en realitat fins a unmàxim del 50% dels mateixos aR+D.

Per a la /Fundació per la Pau/, lesmés de 40 ONG, col·lectius, sindi-cats i entitats, així com els nombro-sos investigadors, objectors cientí-fics i estudiants implicats en lacampanya “Per la pau: prou inves-tigació militar!”, aquest projecte dePGE reforça la militarització cien-tífica desenvolupada per anteriorsgoverns en els darrers 10 anys, laqual cosa contrasta radicalmentamb el discurs favorable a la pautant invocat pel President del Go-vern, i mostren de nou la facilitatamb que s'incompleixen les pro-meses electorals.

Així doncs, ni la voluntat d’im-pulsar la recerca científica com aprioritat, ni la necessitat de trans-ferència (del camp militar al civil)ni, tant sols, la transparència i co-rrecció tècnica en la presentació deles dades, queden reflectides en elsPGE per al 2006.

Més informació: Fundació per laPau, c/ Casp 31, 2n 1a A - 08010Barcelona, www.fundacioperla-pau.org

Per la pau: prou investigació militar!

tells i tríptics. Des de la CGT hemdemanat 150 cartells i 3.000 tríp-tics informatius. Malgrat que lacampanya d’objecció fiscal es rea-litza des de fa uns 25 anys, no ésuna lluita especialment coneguda.Enteníem doncs que el que caliaprimer i per sobre de tot era tenirprou material informatiu i que se’nrebés a totes les federacions.

Seguint amb aquesta línia mésinformativa o fins i tot formativa,vam demanar a l’assemblea anti-militarista d’organitzar una xerra-da de formació per a als advocatsque s’encarreguen de fer declara-cions als afiliats. Tal com es potllegir a l’acord que es va prendrerespecte a l’objecció fiscal, enaquest últim congrés la CGT, encoherència amb una postura anti-militarista, es comprometia nonomés a mantenir una postura fa-vorable a l’objecció, sinó que amés “a on (a les federacions on) esfacin declaracions de renda, aques-tes seran amb objecció fiscal”. Sitenim en compte, doncs, allò ques’ha acordat al congrés en assem-blea, no estem parlant només deposicionar-nos a favor de l’objec-ció fiscal, sinó de comprometre’nsa favor d’aquesta.

Des de la CGT, doncs, es vaadoptar una postura valenta i com-promesa, i això és el que s’està in-tentant dur a terme des d’acció so-cial. Aquest compromís que totesles declaracions fetes al sindicat esfessin amb objecció requeria, talcom hem dit, que la gent encarre-gada de fer les declaracions cone-gués com es fa una declaració derenda amb objecció fiscal. Aixídoncs, vam preparar una jornadade formació amb gent de l’Assem-blea Antimilitarista el dia 1 d’abril.Com que hi havia moltes federa-cions que no van poder assistir a laformació però que hi han mostratinterès, es repetirà les vegades quecalgui.

La campanya d’objecció fiscales porta a terme a nivell de l’Estat

espanyol des de fa anys. En aquestsentit, sempre s’havien proposatuna sèrie de campanyes alternati-ves on destinar els diners que no esvolen pagar a les despeses militars.Aquest any la CGT proposa com aprojecte alternatiu on es destininels diners de l’objecció fiscal a l’o-ficina per l’okupació de Barcelona.L’oficina per l’okupació neix coma espai des d’on dinamitzar altresokupacions, ja que preveu dotar-sede les eines a partir de les quals ge-nerar espais per tal de fer possiblel’intercanvi d’experiències. L’ofi-cina d’okupació disposa d’un cen-tre de documentació, una assesso-ria legal, un grup de difusió i unacomissió per tal d’investigar l’as-setjament immobiliari, i així ajudatota la gent afectada per aquestaqüestió, pertanyin o no al movi-ment okupa. Des d’acció social dela CGT entenem que en uns mo-ments en què l’alt cost de l’habitat-ge s’ha convertit en un problemasocial de primer ordre, cal donarsuport a iniciatives d’aquest tipus.En tot cas, no deixa de ser una pro-posta, és a dir, així com en fer ob-jecció fiscal hi ha un marge moltampli per decidir a nivell personalquina és la quantitat que es voldesviar, també ho ha de ser el pro-jecte al qual es destinen els diners.Cadascú decideix en quin projecteels vol destinar.

Des d’aquestes línies, doncs,volem animar tothom a apuntar-sea fer objecció fiscal. Mentre escontinuïn invertint tants diners enl’exèrcit i en la investigació i crea-ció de noves armes caldrà que con-tinuem treballant per mostrar-ne elrebuig.

Per fer aquest article he consul-tat i m’he basat en informació dedocuments de l’Assemblea perl’Objecció Fiscal, tant de Catalun-ya com d’altres d’arreu de l’Estat,del llibre “La abominable caraoculta de los ejércitos humanita-rios” del Colectivo Gasteizkoak iels webs del Centre d’Estudis perla Pau i de Tarragona Patrimoni dela Pau.

> ve de la pàgina 19

Catalunya. Maig de 2006 21

OPINIÓ

Ara el poble,ara la pau

Carlus Jové

L’anunci d’un alto el focd’ETA planteja dos reptes

importants: l’un a l’estat, que perdla fórmula-excusa de la violènciacom a pretext per no parlar d’unprocés polític, i l’altre per a l’es-querra (tant la política com la so-cial), que necessàriament s’hauràde posicionar i mobilitzar. Què facil’estat dependrà, fins a cert punt, dela pressió social en un sentit o altre,i per ara qui guanya és el sector del’Espanya indivisible i orgullosa.

L’ofensiva de l’espanyolismemés ranci, aquell que junt al patrio-tisme fa una defensa a ultrança delsvalors catòlics i de les tradicionsmés caduques, ja fa mesos quegaudeix d’una gens menyspreablevida pública. Els hem pogut veuremanifestant-se contra el matrimonihomosexual, contra el suposat laï-cisme de la LOE, i més recentmentcontra un procés de diàleg a Euska-di que inclogués l’esquerra abert-zale i, especialment, Batasuna.Aquest pol existeix i el gir cada copmés dretà del PP n’afavoreix la res-sonància política. Ara toca mourefitxa a l’esquerra.

Des dels moviments socials nosempre es parla dels drets nacio-nals, qüestió que es deixa en mansde l’esquerra independentista. Peròno parlar-ne ara seria una omissióimperdonable, ja que en el marcd’un possible procés polític, l’es-querra, tota ella, ha de posicionar-se i defensar un dels drets fona-mentals de tot poble o col·lectiu:l’autodeterminació. Rebutjar inter-venir en l’assumpte per considerar-lo massa polític seria un error es-tratègic que, ben segur, jugarà afavor de la dreta. Actualment, exis-teixen alguns espais unitaris que,tot i el seu popurri ideològic són elsúnics existents, com la Campanyapel Dret a Decidir, la capacitat deconvocatòria que es va poder veureel passat 18 de febrer. Tot i això,seria interessant no perdre de vistala possibilitat d’una coordinació anivell estatal que defensés el dret al’autodeterminació a Madrid, Sala-manca o Burgos.

El paper que juguin les organit-zacions sindicals també serà alta-ment important, sobretot aquellesque es consideren part dels movi-ments socials. Com bé argumenta-va Salvador Seguí fa una bonacolla d’anys “nosaltres, els treba-lladors, com sigui que amb una Ca-talunya independent no hi perdríemres, ans el contrari, hi guanyaríemmolt, la independència de la nostraterra no ens fa por”. La lluita perles reivindicacions nacionals had’ajudar-nos en la tasca de cons-truir forts moviments de base que,lluny d’aturar-se aquí, plantegin latransformació radical de la societat.

Eivissa, destrossa,repressió i resistència

Macrojudici a les trenta-dues okupes de Terrassawww.kaosenlared.com

Els propers 22, 23, 24, 25 i 26de maig, a Terrassa, es realit-

zarà un macrojudici contra les per-sones encausades pel desallotja-ment del KORK III. Aquest judicitindrà la durada d’una setmana i elrealitzarà el jutge Enrique Roviradel Canto, antic fiscal militar en ladictadura, en el jutjat penal número3 de Terrassa.

El KORK-III es va okupar el 27de setembre del 1998 pels col·lec-tius Acció Autònoma i Dones Anti-Sistema, com també per membresde l’Assemblea d’Okupes de Te-rrassa. La okupació d’aquest cen-tre social va durar nou escassosmesos carregats d’accions i activi-tats diverses, però un cop més elspoderosos van aconseguir enderro-car, amb la seva maquinaria re-pressiva, totes les il·lusions i pro-

jectes que allí es preparaven.El 17 de juny del 1999 i sense

previ avís, una multitudinària dota-ció d’antiavalots de la Policia Na-cional va desallotjar i detenir 32persones que es trobaven dins lacasa. Sense mostrar cap ordre dedesallotjament i rebentant les pa-rets a cops de mall, van arribar a lakafeta on es trobaven totes juntes.Fent servir els arguments delscops, els crits, els insults i les ame-naces, van separar als homes de lesdones per registrar-nos i, de passa-da, humiliar-nos. Després de fer-los esperar que arribessin manillesi brides per lligar-les a totes, lesvan arrossegar cap a l’exterior del’edifici per un passadís d’impunesporres i botes d’antidisturbis.Sense poder salvaguardar la sevaintimitat, els van fer anar caminant,a cara descoberta i lligades, fins ala comissaria. Després d’esperar

mitja hora més a l’entrada de co-missaria i a la vista dels vianants,van tornar a separar els homes deles dones i les va amuntegar dinsles poques i destrossades cel·lesque els quedaven. En cap momentvan informar per quin motiu se’lsdetenia ni quins càrrecs se’ls impu-taven, no van permetre el reconei-xement mèdic de la gent ferida queho demanava, com tampoc van dei-xar anar al lavabo a ningú. Les per-sones detingudes sortien en lliber-tat, després de llargues i intenseshores, aquell mateix dia amb els cà-rrecs d’usurpació i desordres.

Cada una de les 32 persones de-tingudes van presentar una denún-cia contra la Policia Nacional perles irregularitats i il·legalitats co-meses durant el desallotjament. Eljutge no va acceptar les seves de-núncies dins el procés judicial i,després d’uns anys de donar voltes

d’un jutjat a l’altre, la fiscalia va in-cloure als delictes d’usurpació i de-sordres, el d’atemptat contra l’auto-ritat, el de danys i una falta a l’ordrepúblic. La suma de tots els càrrecssuposa una condemna de cinc anysde presó per a cada una de les per-sones que es trobaven a l’edificidurant el desallotjament. D’altrabanda, aquest empresonament su-posarà un fort cop per al funciona-ment de molts moviments socialsde Terrassa: feministes, ecologis-tes, de contrainformació, antirepre-sius, sindicals, antiglobalització,d’artistes, d’okupes... Finalment, lacondemna comportarà situacionspersonals plenament injustes per a32 persones que, amb la seva lluitaquotidiana han pretès aportar solu-cions al problema de l’habitatge, al’especulació urbana i a la mancad’espais per a la sociabilitat i la cre-ativitat intel·lectual i artística.

Pep Juárez, secretari general de laCGT de les Balears, març de 2006

Encara duc terra d’Eivissaaferrada a les sabates. Terrahumida de ferida fresca,

perfumada per arrel de savina juní-pera, arrabassada de sobte. Terraagredida per màquines apocalípti-ques, actuant impunement sota laprotecció policíaca enviada per ungovern, suposadament progressis-ta, per protegir els negocis de des-trucció d’un altre govern de rapin-yaires, cacics i negociants. Terrahonrada, per la dignitat dels resis-tents, per la força de la raó, per laimmensa fortalesa atresorada encossos aparentment febles, inex-perts i indefensos davant la brutali-tat. Terra que és la nostra terra,malgrat que un mur de silenci,molt més alt que la distància mari-na, intenti evitar que l’exemple ei-vissenc arribi a Mallorca.

A hores d’ara, Eivissa és escena-ri d’una orgia destructora, de pre-sumptes il·legalitats i d’imposi-cions antidemocràtiques. He vistamb els meus propis ulls l’activitatembogida de maquinària pesant,deixant al seu pas trossos de paisat-ge lunar, amb mètodes d’esbuca-ment que recorden Palestina, ambla ciutadania saturada d’impotèn-cia i indignació. La intenció políti-ca és molt clara: de moment, “mar-car el terreny” per a que, durantsetmanes, la moral dels qui veuentot això, cada dia, es mini davantels fets consumats. Que s’interio-ritzi aquest procés com a irreversi-ble, davant el qual no val la penaresistir. I que s’interpreti que, els

qui ho fan, actuen des d’interessosespuris.

A Eivissa, l’agressió al territori, ila repressió, són complementàries iinseparables. Per això, la responsa-bilitat política és clara i comparti-da: mentre el PP, dels Matas i Ma-tutes, barreja política i negocis, isepulta Mallorca i Eivissa sota unamortalla d’asfalt i ciment, elPSOE, de Zapatero i Socias, enviales forces armades per imposar an-tidemocràticament aquesta des-trossa, de legalitat més que dubto-sa. PP i PSOE, una ma renta l’altra,i tot plegat (que ningú no ho oblidi)ho pagam nosaltres. Perquè, a mésde que l’astronòmica factura de lesautopistes deixarà els comptes pú-

blics penjats quasi mig segle, ladespesa de la repressió també lapagam entre tots: cada vehicle,cada uniforme, cada pistola, cadafusell, cada porra, cada pilota degoma, cada escut, cada casc, i totsels sous i les dietes dels qui utilit-zen tot això contra la població,estan pagats amb els nostres im-postos.

Crònica d’avui, un dia qualse-vol. De bon matí, hi han tornat ahaver detinguts. Aquesta vegada,set. A primera hora, la gent intenta-va evitar una nova agressió, opo-sant-se a l’obertura d’un vial per lapart de darrera de Ca’n Malalt.Aquest vial, tan innecessari com laresta de les faraòniques obres, té

un objectiu molt específic: ofegaren mig de l’asfalt, com si fos un di-buix d’en Quino, el negoci familiard’horticultura, ja envaït anterior-ment, d’en Antoni Planells, Malalt,símbol del moviment cívic de re-sistència, persona honrada i pro-gressista, home d’una peça.

Però la mala baba dels agressorsno s’ha aturat aquí: cap a mig dia, iuna vegada obert per la forçaaquest vial, algú ha ordenat a l’o-perari d’una màquina d’excavaciófer un forat d’un metre i mig defondària per vuit d’ample, a l’ex-trem de l’única sortida que li que-dava a en Toni i als seus veïns, aca-ramullant la terra a mode de tanca,i deixant als represaliats sensepoder sortir de ca seva. La respostaciutadana ha estat immediata: unnombrós grup de gent comprome-sa, uns amb aixades, un altre ambuna pala, i d’altres amb les pròpiesmans, han aconseguit omplir elforat, desfer la tanca i obrir el pas.En aquestes condicions, cada peti-ta victòria té un valor incalculable.

És necessari, imprescindible,que els germans eivissencs no que-din tot sols. A Mallorca tenim unaalta responsabilitat en aquest con-flicte, que ja dura més de dos anys,i del qual no es tenien notícies finsfa quatre dies.

No només hem de menester, totsplegats, actes de suport i solidaritatcap a la resistència eivissenca. Amés d’això, la millor solidaritatque podem donar als companys pi-tiusos és, justament, defensar Ma-llorca, amb la mateixa coherència idecisió que a Eivissa ells defensenla seva illa.

ALGUNA COSA ES MOU

Joan Cañigueral, 23 defebrer 2006

Dimecres dia 8 de febrer, en Fran-cesc Llobet va fer cent anys. A l'-Hospital de Llagostera, on resi-deix des de fa anys, per celebrarel seu centenari li varen retre unpetit homenatge. L'acte va tenir laparticipació dels alcaldes de Lla-gostera i Vidreres, de la delegadade Benestar i Família i l’assistèn-cia de nombrosos amics i fami-liars. A l'acte, el vidrerenc RamonGarriga li va agrair amb emociól'amistat i va glossar la seva figu-ra.

En Ramon n'evocà l’idealisme iel compromís, però sospito quel'admira, fonamentalment, per lahumanitat i pel coratge que va ex-hibir en aquells temps tràgics enquè no s'estalviaven ni les runesni la sang per bastir el nou ordre ien què senyorejaven les reven-

ges i les passions desfermades.Per episodis límit de la petitahistòria de la seva població, comel que va protagonitzar a les por-tes del Casino, davant múltiplestestimonis, impedint que mem-bres armats d’un comitè, que defet actuaven ocultant plets privats,s’emportessin un exalcalde dedretes. O salvant la vida d'unmossèn, amb qui ell conversavasovint. No és fàcil portar el pesd'un segle com el que ha viscuten Llobet, i és natural que quanemergeix de la profunditat delsseus silencis, lamenti la pèrduade les lliçons que contenia la seva

memòria. Llobet va néixer a Lla-gostera el dia 8 de febrer del1906. Com a membre de les jo-ventuts activistes de la CNT, men-tre va estar el règim de la dictadu-ra, hi hagué fortes repressions. Ellmateix explica que, al capdavantd’una colla de pagesos, es vanpresentar davant de l’Ajuntamentde Vidreres per exigir uns dretsnegats, davant aquest fet vanoptar no fer servir la violència sotacap concepte, ja que els del règimno haguessin dubtat en treure lesarmes. L’any 1936, quan va es-clatar la Guerra Civil, en Fran-cesc, aleshores un noi de 30anys, combregava plenamentamb les idees republicanes i s’hiva lliurar de ple integrant-se coma milicià al Comitè de Milícies An-tifeixistes de Vidreres.

Va ser participant en el Comitède Vidreres, explica que, algunsvidrerencs i de les contrades de

Girona participaren a la guerrades dels primers dies com a mili-cians voluntaris, lluitant al Frontd'Aragó, mitjançant les famosescolumnes de Durruti, assegurahaver-ne relacionat cent i ell, ales-hores, amb 32 anys d’edat, porta-va un grup de 25, dels quals tresdel seu grup varen perdre la vidaa conseqüència del bombardeigde l’aviació feixista.

Va tornar cap a Vidreres acorre-cuita, ja que el necessita-ven, els feixistes avançaven moltràpidament. L’any 1939 va haverd’exiliar-se a França, passant pri-mer pel camp d’Argelers i despréspel de St. Ciprien, una mica mésal nord d’Argelers; allí hi va pas-sar vuit mesos vivint en situacionsmolt magres, i malauradament vacomençar la guerra a Europa.

D’aquesta manera, en Fran-cesc va viure a l’exili 30 anys, finsa l’any 1968, quan tornÀ.

EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

Dinamita de cervell

Catalunya. Maig de 200622

En Xaxu, el sardanista,el vell anarquista

Miquel-Dídac Piñero i Costa

Entre els vells anarquistes del’Escala, que venien al cafède la meva família, La Platja,

un dels primer en morir va ser enXaxu. Un dels darrers, ja en tempsde la transició, va ser en Raül Fla-quer. Als estius dels anys seixanta,també hi venien companys estran-gers, com ara en Vernon Richards,de Freedom Press.

El 19 d'abril fa 50 anys deltraspàs del músic escalenc JosepVicens i Juli (l’Escala 17/01/1869 -19/04/1956), popularment anome-nat Xaxu, que composà sardanesmolt ballables.

Enfront la recuperació de lamemòria històrica obrera i popular ide dignificar el nom de cada cosaoculta i difamada pel franquismei el llarg silenci de la transició, hiha una falsificació que imposa unavisió de dretes en contra la realitathistòrica de la lluita de classes i elpensament avançat de tipus iguali-tari i solidari, ja que el discurs histò-ric hegemònic de la burgesia cata-lana presenta la revolució de 1936com un fet militar espanyol imposatdes de fora d’un oasi català,on la Generalitat de Catalunya re-presentava un centre polític contrael feixisme espanyol i també el pro-cés obrer d'autogestió col·lectivis-ta, que Noam Chomsky considera

l’esdeveniment més extraordinaride la història mundial, fent bonica iidealitzada la reconciliaciópolítica entre dretes i esquerres,que es representa en la política deJordi Pujol, mentre s’amaga l'e-xistència del Vichy català i el paperdel moviment obrer sota la Dicta-dura i les seves lluites en el tardo-franquisme.

Aquesta falsificació també inte-gra el sector artístic i intel·lectual,com ara en el cas de la personalitatllibertària de Josep Vicens, unhome del poble i dedicat al poble,que en tota la seva existència vaintentar ajudar a l'emancipació del'espècie humana de l'explotació il'opressió i va donar suport al movi-ment social llibertari vers una so-cietat solidària igualitària i autoges-tionària, un compromís que el va

portar a l'exili a causa de l'ocupaciómilitar franquista, on va patir totamena de patiments a Perpinyà, i vatornar a l'Escala, després d'unaprudent estada a Girona.

El periodista Emili Casademontescriu al “Diari de Girona” del 2 d'a-bril que “en el cinquantenari deltraspàs [...] la bibliografia existententorn d’aquest músic és força re-duïda però, alhora, molt profitosa[...] sardanes com ‘Bona festa’, edi-tada per totes les cases discogràfi-ques i que evoca la Festa Major del’Escala (Xaxu la compongué aMalgrat de Mar), ‘Carícies’, ‘La fontvella’, ‘Nit de Sant Joan’, etcètera.Al llarg de la seva existència, n’a-rribà a fer més de mig miler [...] Mo-lero [...] afirmava que «l´obra d’enXaxu forma un dels conglomeratssardanistes més importants ques’han creat fins a avui, amb una in-dubtable transcendència damuntl’àmbit popular, per mitjà dels seusacords ferrenys i enyoradissos,concebuts sovint mentre l’autorhavia estat a calar les peces dins lamar, amb el gussi, o bé s’endor-miscava a l’ombra d’un pi o d’unafiguera. Escrivia les sardanes ba-rroerament, a la taverna, amb uncaliquenyo a la boca. I quan no dis-posava de piano, s’ajudava amb laguitarra». L’avi Xaxu fou, malgratser gairebé un autodidacte, un bonconeixedor de la música i, sobretot,

un magnífic executant de diversosinstruments, com el flabiol, la teno-ra, el fiscorn i el contrabaix. I, peraltra banda, donà les primereslliçons musicals al solista de tenoraAlbert Martí, fill també de l’Escala.Un Albert Martí a qui Pau Casalscoronà com a rei de la tenora [...]que sempre, durant la Guerra Civil,estigué al servei de Catalunya,acompanyant, amb la seva cobla,l’expedició catalana que, encapça-lada per Jaume Miravitlles, comis-sari de Propaganda de la Generali-tat [...], anà a Madrid, per tal dedonar ànims als seus defensors[...] Un Albert Martí que, desprésdel 1939, perseguit, ho passà moltmalament a Barcelona. I un AlbertMartí a qui, encara que semblimentida, els escalencs no li han fetgens ni mica de justícia, atès queno hi ha ni un trist carrer de la po-blació que li sigui dedicat. D’altrabanda, els escalencs sí que hono-raren l’autor de ‘Bona festa’ bate-jant amb el seu nom un carrer de lavila on també, en una cèntricaplaça, li erigiren un monument.

Vull que el record a Josep Vi-cens sigui a la memòria històrica lli-bertària i en especial el de tots elsvells anarquistes que anaven alCafè La Platja, de l'Escala, gràciesals quals avui tinc clar la necessitathistòrica d’abolir el treball assala-riat i la dictadura de mercaderia.

> EL FAR

La guerrillaanarquista segonsFerran SánchezAgustí

Ferran Aisa

Ferran Sánchez Agustí s’ha especialit-zat en la investigació dels maquis a Ca-talunya amb el resultat d’haver publicatdiversos llibres seguint aquesta inte-ressant temàtica de la nostra històriacontemporània.

Ara acaba de publicar “El Maquisanarquista de Toulouse” (Editorial Mile-nio-Lleida, 2006). L’actual treball com-pleta la trilogia anterior sobre la guerri-lla i la resistència contra el franquisme.L’autor ha anat a cercar les fonts delseu assaig a Tolosa i a diversos poblesdel Pirineu francès on ha recollit docu-mentació i ha pogut entrevistar diver-sos testimonis i protagonistes de la re-sistència antifranquista. També analitzala situació del Moviment Llibertari Es-panyol a l’exili francès i la seva relacióamb la lluita antifranquista.

Ferran Sánchez Agustí, amb aquestexhaustiu treball d’amena lectura, posaal descobert una de les etapes més sòr-dides dels primers anys de la postguer-ra.

L’autor es capfica en el món dels llui-tadors que van intentar acabar amb elrègim franquista d’una manera que avuiens pot semblar romàntica però que, enaquells moments, era plena de drama-tisme.

Narra la història dels lluitadors quevan intentar convertir Barcelona, l’anti-ga rosa de foc, en la plataforma delsseus actes contra el franquisme. FerranSánchez es capbussa en la vida, l’obra ila mort dels principals líders dels ma-quis català: Ramon Vila “Caracrema-da”, Quico Sabaté, Marcel·lí Massana iJosep Lluís Facerias, els quals ocupenuna tercera part del text del llibre, laresta està dedicat a l’estudi de grupsd’acció i de guerrillers menys cone-guts.

Sánchez Agustí ha enriquit el seu tre-ball amb l’opinió d’escriptors anarquis-tes com Eduard Pons Prades; i amb eltestimoni de supervivents, guies delsPirineus, activistes i altres persones re-lacionades amb la resistència armada.L’autor també ha pogut consultar 33 su-maris de l’Arxiu de la Regió Militar Pire-naica Oriental, el Fons de la PresóModel de Barcelona, informes de la Di-recció General de la Guardia Civil i do-cumentació dipositada en altres arxius.Tot plegat ha servit per enriquir consi-derablement aquest assaig que permetuna visió global del que va significar laresistència dels maquis a Catalunya.L’assaig recull el llistat d’accions iatemptats realitzats per les guerrilles, elnom de trenta-set maquis morts encombat i els gairebé quaranta afusellatsa Barcelona.

Ferran Sánchez Agustí, amb “El ma-quis anarquista”, ofereix una gran i ex-haustiva aportació a la bibliografia que,sobre aquesta interessant temàtica,s’ha desenvolupat en els darrers anys, ique ha estat motiu d’obres literàries,documentals i pel·lícules.

JOVENTUT D’ACTIVISTA A LA CNT I PARTICIPACIÓ EN EL COMITÈ DE VIDRERES

Francesc Llobet, en el seu centenari

EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

Catalunya. Maig de 2006 23

> RACÓ TRANSVERSAL

Remake

Pepe Gutiérrez-Álvarez

Alguna cosa està canviant en el cinemaquan fins i tot un producte tan de “màr-queting” com “V de Vendetta”, que hacausat commoció entre els poderososmitjans de dominació a “les entranyesdel monstre”, ja parteix d'una premissainversa a l’establerta, és a dir: “el pobleno ha de tenir por del govern; és el go-vern qui n’ha de tenir del poble”.

No hi ha dubte que l'últim és el queestà passant en aquests moments aFrança, mentre que el primer és el quepassa a Espanya. No és difícil imaginarque, sobretot en ocasió de la visita desa Majestat –que ja sabeu, regna peròno governa, encara sort- a França, mo-ment en el qual la classe política i elsseus amos hauran pogut meditar sobreels avantatges de comptar amb un mo-narca votat per Franco, amb un exèrcitamatent a matar per la Pàtria i, per quèno, amb uns sindicats com les actualsUGT i Comissions que ja fa molt tempshavien signat mesures com les qualsara tracta d'aplicar Monsieur Vallespinen una d'aquestes reunions celebradespels mitjanes i en les quals el senyorCuevas pot aspirar a convertir-se enl'enveja de la majoria dels jerarquesempresarials europeus, “Noi, ambaquestes esquerres i aquests sindicatsteus, així qualsevol”, diran els Cuevasgals en les seves tertúlies. El contrastés tan denigrant que fins els mitjansmés convencionals no poden estar-sede fer “odioses” comparacions. En fer-ho i descobrir que “aquí tot és molt pit-jor”, gairebé tots coincideixen a culparel ‘botellón’ i les noves generacions,que no dic jo que no mereixin una bonapallissa, però que abans que ells n’hi hauns altres, els quals, per citar un exem-ple, proclamen com Zapatero o Mara-gall que sa Majestat “és el primer repu-blicà” o quan els senyors Méndez iFidalgo proclamen que els seus sindi-cats poden comparar-se institucional-ment... amb la monarquia.

Alguna cosa no funciona en tot això, itambé sobre això alguna cosa es potaprendre esmenes es veu una bonapel·lícula. I el tema deu tenir una trans-cendència inqüestionable ja que entreles últimes estrenes hispano-catalanses poden trobar diversos títols queaborden la qüestió des d'un angle oaltre. Aquest és el cas de “Benvingut acasa”, de David Trueba, que ja es va es-trenar amb altra aportació al tema, “Labuena vida” (en la qual, recordem, elnoi únicament trobava el seu punt decontacte amb l'avi, el mateix que oco-rria en la polèmica “Historias del Kro-nen”), i que presenta uns pares queseran qualsevol cosa menys models.En la mateixa ona incideix el debutantDaniel Sánchez Arévalo amb “AzulOs-curoCasiNegro”, que ja en la seva curt“Física II” descriu un fill que no vol eltreball banal i confortable del pare... I hiha “Remake”, escrita per Roger Gual,autor (amb J. D. Wallovits) d'aquestakafkiana sàtira del treball “competitiu”entre “colls blancs” anomenada “Smo-king Room”, digna d'una bon cine-fòrum d’empresa.

Rafael Cid, traduït pel web de laCGT de Catalunya de la seva

Secció �El Vaivén� dered-libertaria.net

Circula per les nostres pan-talles cinematogràfiquesuna pel·lícula d'alt pressu-

post i actors famosos que no ésuna puta merda. S'anomena “V deVendetta” i està basada en un co-negut còmic àcrata que narra ambl'eficaç pirotècnia de la “factoriaMatrix” el costat més criminal i brutde la realitat del Poder en el capita-lisme global. També la sevaorwel·liana connexió amb la mani-pulació dels mitjans de comunica-ció de masses per a fer de la de-mocràcia un sistema placebod'obediència cega. Es tracta d'unareflexió sobre la democràcia depercepció realment existent mésprofunda i lúcida que molts sensatstractats de ciència política al pes.Perquè com deia l'escriptora Elfrie-de Jelinek, guardonada amb elPremi Nobel 2004, avui en dial'autèntica experiència humana ésproducte de la nostra segona natu-ralesa imposada per l'allau d'imat-ges dels mitjans de comunicació. Irecalco això de “autèntica” i això de“naturalesa”.

Parlar avui de democràcia signi-fica encara referir-nos a autodeter-minació, acció directa i autogestiópersonal. Encara que la seva praxihagi patit profundes rectificacionsal llarg dels temps, des de la de-mocràcia directa atenesa a la de-mocràcia representativa vigentsempre s'ha presumit la presènciad'aquests valors pioners. Tant seval que la combinació d'isegoria,isonomia i parresía, fris que qualifi-cava l'essència de la democràciagrega, sigui avui passat remot.Tampoc importa massa que fins aaconseguir una representació nor-mativitzada amb el sufragi univer-sal, secret i directe hagi sigut ne-cessari experimentar ambsistemes imperfectes confiscadorsde l'exercici del vot. Històricamentha sigut una constant lligar de-mocràcia a “govern del poble”, maia un privilegi de notables. Potserper això tradicionalment la de-mocràcia-fetitxe ha tingut tan bonapremsa. Per més que sovint s'obli-di la joventut d'aquesta democràciaindirecta per representativa i repre-sentativa per indirecta, que va serinstaurada plenament per primeravegada en 1906 a Finlàndia i queno va aconseguir la majoria d'edatfins al proper 1965, quan als EstatsUnits el vot sense discriminació esva imposar també en les eleccionsfederals.

De fet, en la democràcia repre-sentativa realment existent (indi-recta) són majoria els estudiososque continuen veient en els vellsvalors “rebatejats” la garantia delconcepte. Robert Dahl, per exem-ple, parla de la necessària existèn-cia de “inclusió” (sufragi universal) i

“controvèrsia política” per a poderparlar de veritable democràcia. Al-tres pensadors afegeixen aaquests dos actius el que a mésels ciutadans puguin “revocar” alsseus representants. Al marge queexisteixi un Estat de Dret i unaConstitució, la clau democràticacontinua radicand en una certaidea de sobirania de l'individu. Peròseria absurd negar que a la com-

plexitat física que va fer impractica-ble aquella democràcia directa (demàxims) en les societats de mas-ses s'ha afegit la imposició en l'i-maginari polític del terme “repre-sentatiu” quasi com a pensamentúnic. Per cert, “representació” ésuna abstracció que junt amb“Estat”, una altra abstracció, hadesplaçat als més pròxims concep-tes de “Poder” i “Autoritat” com re-ferents del mateix arbre ideològic.

La lògica quantitativa de la so-cietat de masses, anul·ladora delpathos qualitatiu de la primera de-mocràcia, s'ha valgut del conceptede “representació” per a escriure elguió que legitima el nou sistemademocràtic. I ho ha fet incorporantla tècnica de divisió del treball al'acció política de la societat civil, através dels partits com a agents

naturals de participació. Es tracta,per tant, d'una transferència decompetències (i al mateix temps dela seva naturalesa) de l'individu alspartits polítics, amb tres conse-qüències clares: la recuperació del'elitisme; La socialització del públicpel privat i el risc d'alienació per alstitulars de la sobirania. Una provad'aquesta “desviació” és la baixís-sima participació política que regis-

tren avui els comicis, quan precisa-ment la democràcia representativa(de mínims) venia justificada per aaconseguir una més àmplia “inclu-sió” ciutadana en les societatscomplexes.

Però no és aquesta l'única con-tradicció del sistema representatiu.En realitat la generalització de laparticipació política, assumida coma progrés històric, havia servit pera anivellar l'eterna desigualtat en elrepartiment de la riquesa. La de-mocràcia representativa s'enteniacom el model que, encara en unentorn de flagrant concentració derecursos econòmics, permetia en aqualsevol persona arribar al Podersocialitzant-lo amb aquesta de-mostració de teòrica obertura. Noobstant, amb la dinàmica elitistaque fagocita la representació, el re-

sultat és el contrari: el monopoli dela política per una casta de nota-bles “lliurement” triats pels seus re-presentats. Una volta de rosca quecol·loca política i economia enmans d'uns pocs jerarques “de-mocràticament”.

I arribem a l'última anella d'a-questa saga-fuita democràtica ambl'aparició dels media com a nousrepresentants de l'opinió pública -que és l'expressió de la ciutadaniaagregada- quan el desprestigi delspartits sembla tocar sostre. Avui elsnous púlpits que adoctrinen lesgents són els mitjans de comunica-ció de masses. El anomenat “cin-què poder” s'està erigint de factoen representant dels ciutadans,produint una opinió pública paulo-vianament enformada per al con-sens i el statu quo. Aquest nou pro-cés constituent que ocupa apremsa, ràdio i televisió fomentauna democràcia de percepció i pro-mou l'absència de la presència hu-mana, suplantant la veu dels ciuta-dans per la dels seus ventrílocs.Vivim així el penúltim tram d'unaDeriva pseudoaristocràtica enca-botada a substituir el ciutadà realpel seu doble virtual, en relació demolts a pocs, a través dels mitjansde comunicació com a terminals del'home, que va dir Mc Luhan. L'ac-tual representació dels media estàallunyant al subjecte de l'objecte encompte de que, mitjançant una plu-ralitat d'informació veraç i opinióresponsable, ajudar a superar lesbarreres quantitatives que allunyenel ciutadà de l'esperit de l'autènticademocràcia directa.

El resultat salta a la vista i fapudor a l'olfacte. Els que manen,aquests representants democràti-cament triats pels de baix -la cúpu-la i la base de la trama en verticalcopulació- s'encimbellen, fan famo-sos i enriqueixen a costa del públic.En tots els ordres del sistema. Desdel personatge més alt i carismàtical més anònim i insignificant, totsnaden en l'opulència aliena, com aparàsits d'upa. I quan surten de lafunció pública, a on van accedir enel nostre nom, es descaren sensepudor. Vegeu a l'excanceller Ger-hard Schróder com a gran prebostde la multinacional russa Graz-prom; a Felipe González promocio-nant negocis a Llatinoamèrica peral seu amic mexicà Slim, una deles majors fortunes del món en uncontinent de necessitats. I gentmenor, tal que un expresident delTribunal Suprem o un antic magis-trat de l'Audiència Nacional, esde-vinguts en advocats defensors delscapos del narcotràfic o, ja ficats enla rabiosa actualitat, a tot un exCapde la Unitat de Frau Fiscal d'Hisen-da convertit en testaferro jurídic delcervell de la trama de Marbella.Vicis privats, falses virtuts públi-ques i manipulació massiva,aquesta és la precisa denúncia lli-bertària de “V de Vendetta”.

�V de Vendetta�

�Parlar avui de democràciasignifica encara referir-nos a

autodeterminació, acció directa iautogestió personal�

EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

Catalunya. Maig de 200624

Text: Jon Bekkene i Mike Long,�Anarcho-Syndicalists Rewiew�

-Posseeixes un llarg i ad-mirable rècord de suporta nombroses lluites

d’«alliberament nacional» al llargdel món. Què li diries als anarquis-tes que volguessin ajudar a re-meiar les massives violacions delsdrets humans o altres formes d’in-justícia social perpetrades amb elvist-i-plau occidental, en païsoscom Vietnam, Cambotja, Palestina,Sud-àfrica, Nicaragua, El Salvador,Guatemala, Filipines, Indonèsia oTimor Oriental -per cenyir-nos auna llista tràgicament incompleta-però que desconfien de movi-ments d’«alliberament nacional»en la mesura que la ideologia pre-dominant d’aquests movimentssol ser un nacionalisme autoritariimplacable acompanyat, amb fre-qüència, d’alguna mena de marxis-me-leninisme? Aquests movi-ments desitgen prendre el controlde l’aparell de l’estat, però no mo-dificar-lo i, amb freqüència, una ve-gada en el poder solen ser tan co-rruptes i brutals com els règimsque van enderrocar. - Això és absolutament cert i mai vaig

sentir que estigués donant suport acap moviment d’alliberament nacio-nal. Vull dir, jo no he donat suport alssandinistes, a la OLP o als líders viet-namites com a tals, i ells ho sabien.

Recordo la meva visita a Indoxinaa finals dels seixanta. Vaig passar perl’entrevista de rigor amb el primer mi-nistre Pham Van Dong i quan vaigarribar allí, ell estava assegut ostento-sament amb una traducció francesadel meu llibre “American Power andthe New Mandarins” sobre el seu es-criptori. Així que, per a començar laconversa, que era en francès, li vaigpreguntar què opinava sobre el llibre.La seva resposta va ser trop anar-chiste, “massa anarquista”. Els dossabíem perfectament on érem cadas-cun, que no compartíem la mateixalongitud d’ona. Si jo pretenia intentarfrenar la guerra que els Estats Unitsestaven perpetrant contra el poble deVietnam, això estava bé, però ellsabia perfectament que jo no donariasuport a tot el que ell fes. Així que noteníem res a dir-nos des d’un punt devista ideològic: jo no donaria suport alseu govern per més que donés suportal dret del seu poble a alliberar-se dela dominació estrangera i, en aquestcas a més, d’una massacra. I el ma-

teix va ocórrer en els altres casos. En relació a la qüestió palestina,

recordo que la primera vegada quevaig obrir la boca per a dir algunacosa, va ser per criticar l’OLP; però vaser una crítica interna, des de dintre.La visió dels palestins de tot un seguitde qüestions pot ser diferent de lameva i probablement més àmplia, aixíque del que es tracta no és solamentde donar suport al seu dret a alliberar-se de la repressió o de la tortura, sinótambé de donar suport al seu dret aprendre un conjunt de decisions que,des del nostre punt de vista particular,poden ser errònies. Jo no sóc omnis-cient, ni cap dictador, ni algú que mais’equivoca. Puc tractar d’explicar-losel meu punt de vista, però sabent quejo puc anar errat. En qualsevol cas,ha de prevaler el seu dret a prendreles decisions que creguin oportunes ia no ser frenats des de fora a travésde la violència o de la força. Això és elque significa per a mi donar suport aun moviment d’alliberament nacional.

El cas de Nicaragua era similar.Recordo que quan viatjava a Nicara-gua a la dècada dels vuitanta era con-tínuament cridat a capítol per la direc-ció sandinista perquè els expliquésper què era tan crític amb ells; esta-

ven molt confusos, no ho entenien.Parlàvem sobre això i jo els explicavaque creia que estaven cometent unasèrie d’errors bastant important quepagarien si no rectificaven. Els vaigdir que, de seguir així, perdrien enunes eleccions lliures. Aquesta era lameva opinió, però tot això no era con-tradictori amb oposar-se a la campan-ya de terror amb la qual els EstatsUnits estaven agredint a Nicaragua.

Tot això s’assembla una mica a laqüestió d’on s’enquadra un organitza-tivament. Em refereixo que jo no m’a-filiaria, posem per cas, en un sindicatdel metall per la senzilla raó queaquest no és el meu treball. Altra cosadistinta és que estigui encantat dedonar suport als treballadors del me-tall si em demanen ajuda. M’encan-tarà fer-ho i, de fet, penso que aquestés el tipus de contribució que millorpuc oferir-los des d’on sóc, tot i queper descomptat, el que no faré ésposar-me a organitzar el sindicat.Doncs el mateix passa amb els movi-ments d’alliberament nacional. És clarque no em llençaré a la piscina perunir-me a cap escamot -si ho fes, d’al-tra banda, resultaria més un entre-banc que una ajuda-, però el que sípuc fer és actuar des d’on visc, un lloc

-de fet- d’enorme i obscè privilegi queno hauria d’existir, però que m’obrel’accés a una gran quantitat de recur-sos i oportunitats. Des d’aquí estic encondicions de prestar-los algunaajuda. Però això no significa que esti-gui donant suport a aquests movi-ments d’alliberament com a tals. Elque reivindico i defenso és el seu dreta actuar de la forma que creguinoportuna, a més d’obrir-me a la possi-bilitat de poder mostrar-los el meu de-sacord si fos el cas. En conseqüèn-cia, estic d’acord amb aquellsanarquistes que pensen que no hau-rien de donar suport a aquests movi-ments d’alliberament; mai hauríem dedonar-los-en. El que hauríem de de-fensar és el dret de la gent a unir-se siaquest és el camí que consideren co-rrecte, i que ningú des de fora els blo-quegi aquest dret. Això és importantperquè nosaltres, com a nord-ameri-cans, podem jugar un paper rellevanten aquesta lluita. Podem influir en lapolítica exterior nord-americana. Hihaurà gent que triï no fer-ho, però enaquest cas, haurem de reconèixerque es tracta d’una elecció. Podemescollir no ajudar la gent des d’aques-ta posició nostra de privilegi, però nooblidar que això ja és una opció i no

ENTREVISTA A NOAM CHOMSKY (QUARTA PART, VE DEL �CATALUNYA� 74)

�El que hauríem de defensar ésel dret de la gent a unir-se�

EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

Catalunya. Maig de 2006 25

precisament una de les millors. -D’aquí uns mesos compliràs els setantaanys. Què faràs a partir d’ara? Penses ajubilar-te aviat del MIT (Institut Tecnolò-gic de Massachussets) per dedicar-te deple a la teva activitat política, als teusviatges, etc.?- Tinc molts projectes, però cap és encaradefinitiu. Em jubilaré molt aviat, suposo, tot ique encara depèn de moltes coses. Pelque fa als viatges, resulta pràcticament im-possible que viatgi més del que ho faig ara.No ho sé, no sé a què em dedicaré aquestsúltims anys de la meva vida, mai ho hesabut. No és que tracti d’evitar respondresinó que senzillament encara no ho sé.

(1) BARSKY, Robert F., “Noam Chomsky. Alife of dissent”, Cambridge, MA, MIT Press,1997.(2) La primera publicació de Chomsky, es-crita als deu anys, va ser una obreta de tea-tre sobre la caiguda de Barcelona en mansdels feixistes durant la Guerra Civil. Es vapublicar en el periòdic del col·legi.(3) Encara que Rudolf Rocker va anar can-viant de plantejaments amb el pas delsanys, i va acabar per defensar una espèciede «municipalisme llibertari», no hem pogutcomprobar que apostara por ningún «anar-co-capitalismo». Una referència d’utilitat potser ser GRAUER, Mina, “An anarchistrabbi: The life and teachings of Rudolf Roc-ker”, Nueva York, St. Martin Press, 1997.(4) Una visió recent de les lluites de lesdones durant la Revolució Espanyola estrobi a ACKELSBERG, Martha, “Mujeres Li-bres. El anarquismo y la lucha por la eman-cipación de las mujeres”, Barcelona, Virus,1999. En aquest estudi no es fa referènciaa les discussions a què Chomsky al·ludeix;no obstant, en l’antologia de textos d’EmmaGoldman sobre Espanya, pot trobar-se unrelat d’aquest debat en termes molt similarsals que planteja Chomsky, encara quesense citar noms propis.(5) CHOMSKY, Noam: “The CommonGood”. Monroe ME.,Odonian Press/Com-monCourage Press.(6) «Tigers and cages», editorial de Lib Ed,nº 29, tardor 1998, p. 2 . (7) GAMBONE, Larry,: «What is Anar-chism», Any timei now (Vancouver), nº 3,estiu de 1997, pàg. 1-2 .(8) Literalment, One Big Union significamés o menys «Gran Sindicat Únic” i al·lu-deix a la proposta de diferents sectors delsindicalisme revolucionari i alternatiu nord-americà -en particular, la IWW- de crearuna confederació sindical que agrupi el sin-dicalisme alternatiu -o, senzillament, notacat per la corrupció o el crim- que ara ma-teix camina disgregat en petits sindicats ointegrat en les grans federacions d’indústriapertanyents a la AFL-CIO. (9) JURAVICH, Tom i BRONFENBREN-NER, Kate, Ravenswood: “The Steelwor-ker´s Victory and et Revival of American La-bour”. Cornell University Press. (10) Hem traduït per «vivencialisme», o finsi tot «acratisme», el neologisme anglès life-stilism. Es tracta d’un de difícil traduccióque fa referència al corrent que fa de l’anar-quisme una qüestió personal, privada, un“estil de vida”. Vid BOKCHIN, Murray, “So-cial Anarchism o Life-Style Anarchism: AnUnbridgeable Chasm”. San Francisco, AKPress, 1995. (Segon la traducció al castellàd’Antonio Morales Soto).) (11) Vid. BOOKCHIN, Murray, “La filosofíade la ecología social”, Madrid, Madre Tie-rra/Los Arenalejos i BIEHL, Janet, “Las polí-ticas de la ecología social”. Barcelona,Virus/Fundació Salvador Seguí/Los Arena-lejos.

La contrainformaciódes de les ones Contrabanda

Ràdio Contrabanda

Aquest és el títol que porta l’expo-sició itinerant que repassa els 15anys d’història d’aquesta emissoralliure de Barcelona. Amb l’exposi-ció, que fins ara ha recorregut di-versos locals del barri de Gràcia, elcol·lectiu que conforma Contraban-da FM vol, d’una banda, retre unhomenatge a totes les personesque han participat en aquest pro-jecte de comunicació no comerciali, de l’altra, donar a conèixer l’e-xistència de la ràdio a molta gentque encara no sap que hi ha alter-natives als mitjans de comunicaciópúblics i privats.

El 15 de gener del 1991 Contra-banda FM va començar a emetredes del 91.0 de la FM, punt del dialque es veuria obligat a deixar el1996, quan COM Ràdio el va ocu-par sense tenir-la en compte. Laràdio es va desplaçar al 91.3 i pos-teriorment, per evitar interferèn-cies, al 91.4, des d’on segueixenemetent per a tota la ciutat. Aques-ta ha estat una de les recents es-tratègies per silenciar les ràdioslliures, com va tornar a quedar de-mostrat fa poc més d’un any ambla usurpació del dial de RàdioBronka, una altra emissora lliurehistòrica de la ciutat, per part deRNE Todo Noticias.

L’al·legalitat en què es troben lesràdios lliures podria canviar si lanova Llei Audiovisual que s’estàtramitant a Madrid per fer una pro-funda reforma del sector audiovi-sual a l'Estat regulés la seva situa-ció.

L’exposició no és l’única activitatque s’ha realitzat en l’anomenatAny Contrabanda per celebraraquest feliç aniversari: concerts derock, hip-hop i altres estils musicalstant a Centres Socials Okupatscom a sales de música (tornant amostrar, un cop més, la voluntatd’arribar al màxim de gent), unamemorable jornada de 12 horesemetent en directe des de la matei-xa plaça Reial, una programacióespecial durant una setmana alvoltant de la ràdio o un cicle de ci-nema sobre ràdios lliures; aquestaúltima portada a terme conjunta-ment amb Ràdio Bronka. Per infor-mar-se de les continues activitatsque s’organitzen cal consultar lapàgina web, des d’on també po-dreu escoltar la ràdio per Internet. Iés que des del 2005 es pot escoltarContrabanda a qualsevol punt delplaneta.

Però, no tot són bones notíciesper a Contrabanda. A mitjans delpassat mes de febrer, una impor-tant avaria tècnica va interromprel’emissió per la FM. Actualment,s’ha restablert però la recepció de

la senyal ha quedat molt perjudica-da i ha obligat l' emissora ha fer unesforç financer difícilment assumi-ble per un projecte autogestionatcom el seu, que no rep diners pú-blics ni es finança amb publicitatper tal de mantenir la seva inde-pendència. Per això, s’ha fet unacrida a oients i a tothom qui vulguiajudar, a col·laborar en la mesuraque creguin convenient a travésdel compte corrent:

Associació Cultural Contraban-da FM 2100-3642-16-2200022865(‘la Caixa’). Per contactar ambContrabanda FM, 91.4 FM de Bar-celona (www.contrabanda.org icontrabanda@contrabanda.org).

Ràdio Klara

Des de fa molts anys, existeix aValència una ràdio que es declaralliure i llibertària: es tracta de RàdioKlara, una emissora que es pot sin-tonitzar al 104,4 de la FM a la ciutatde València, però que també es potescoltar a través d’Internet des dequalsevol racó del planeta anant ahttp://www.radioklara.org/emi-sion.m3u

També podeu visitar el web deRàdio Klara (http://www.radiokla-ra.org), on hi trobareu una àgoraen què es pengen informacions,convocatòries i comunicats diver-sos, així com un butlletí de notíciesi articles de reflexió que també en-vien per Internet a qui ho desitgi.

Els seus fonaments teòrics elspodeu trobar a l’apartat “qui som"del seu web: http://www.radiokla-ra.org/quienes.html

La CGT del Pais Valencià hi rea-litza el programa “Acció Directa”amb informació laboral i social.

Per altra banda, també podeuaccedir, a través de Ràdio Klara, a“Democracy Now!”, informatiu deguerra i pau des d’EUA per al món.“Democracy Now!” és un noticiariIndependent que es produeix alsEUA i es retransmet en anglès através de 350 emissores de ràdio itelevisió. Ara també pot escoltar-seen castellà a través de Ràdio Klara.El noticiari està elaborat per AmyGoodman i es difon a través de lamítica emissora nord-americana

Ràdio Pacífica. A València, pot se-guir-se en el 104.4 de la Freqüèn-cia Modulada dial de la veteranaemissora lliure valenciana RàdioKlara en el seu espai “Lliure Direc-te” que s’emet de dilluns a diven-dres de 6 a 13.30h. El servei encastellà compta amb el següentconsell assessor d’alt nivell quedóna garantia de la qualitat de lainformació difosa: Elena Ponia-towska (“La Jornada”, Mèxic),Noam Chomsky (MassachussetsInstitute of Technology), EduardoGaleano (escriptor uruguaià) i Do-lores Horta (activista, United FARMWorkers of Amèrica).Més informació a radioklara@ra-dioklara.org

Ràdio Paca

Col·lectiu Catalunya

Ràdio Paca, és una ràdio per Inter-net feta des de Barcelona i que espot seguir al webwww.radiopaca.org

La ràdio va iniciar les sevesemissions el 8 de març de 2005, ésun projecte autogestionari i assem-bleari fet per dones i per a dones,amb l’objectiu de donar veu a lesdones en tota la seva àmplia diver-sitat. Un projecte en què les donescontrolen tots els aspectes de laproducció, la presa de decisions, lagestió i la part tècnica.

L'estudi de l'emissora és al Cen-tre de Cultura de Dones FrancescaBonnemaison de Barcelona, nomdel qual agafa la seva denominacióla ràdio, i actualment hi ha involu-crades en la ràdio unes 40 dones.

Els seus objectius principalssón: fer possible que les donesexerceixin el seu dret a la comuni-cació, des de la premissa que lacomunicació és una eina de canvisocial; difondre les creacions cultu-rals de les dones; i donar a conèi-xer les accions i el pensament delsgrups feministes.

Dins la seva programació, fetaen diversos idiomes, hi podem tro-bar: cobertura en directe d'actes,magazines, tertúlies, agenda cultu-ral, música, cinema, programes re-alitzats per diversos col·lectius de

dones, etc.Ràdio Paca, Edifici Bonnemai-

son, carrer Sant Pere més baix 7,2ª planta, Barcelona, tel. 932 684218, email: radiopaca@radiopa-ca.org (web: www.radiopaca.org).

Ràdio Pica

Col·lectiu Catalunya

Ràdio Pica és una emissora inde-pendent, autogestionada i no co-mercial que emet des de Barcelo-na, en el 96.6 del dial FM. Inicià lesemissions el març de 1981, com amitjà de difusió especialitzat . Lesseves inicials-sigles Pica signifi-quen Promoció Independent Coor-dinació Artística- Alternativa, bàsi-cament coordinació creativa id’avantguarda.

Ràdio Pica no rep cap mena desubvenció, està finançada pels re-alitzadors dels programes, i té coma objectius la creativitat, l’experi-mentació i la lliure expressió.

A través del seu web www.radio-pica.net pots a través de la casellade menú accedir a la programació,escoltar la ràdio on line per inter-net, conèixer activitats i informa-cions, etc:

Contactes a l’apartat 9242,08080 Barcelona, correu electrò-nic: pica@gracianet.org i web:www.radiopica.net

Ràdio Bronka

Col·lectiu Catalunya

Ràdio Bronka, és una ràdio lliure,independent i autogestionària queexisteix a Barcelona des de 1987,una emissora amb un clar compo-nent llibertari, que es pot escoltaren el 104.5 FM del dial de Barcelo-na.

Es pot escoltar també a travésd’Internet clicant en la imatge “emi-sión en directo” que trobareu sem-pre en la part superior de la pàginaweb de la ràdiowww.sindominio.net/rbronka o através de l'enllaç de l'apartat "Es-cucha radios libres online" delmenú de l'esquerra. Finalment,una altra opció és escoltar-la direc-tament a través del webhttp://radio.sakeos.net:8001/rbron-ka.ogg

Ràdio Bronka no emet cap tipusde publicitat comercial i es finançaamb les aportacions dels i les inte-grants de la ràdio, amb l'organitza-ció de concerts, venda de samarre-tes i material divers i mitjançantl'edició de CD.

Contactes amb Ràdio Bronka:telèfon/fax 93 359 49 00, apartat decorreus 25102, 08080 Barcelona icorreu electrònic rbronka@sindo-minio.net

EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

Catalunya. Maig de 200626

ENTREVISTA A ISMAEL SERRANO, A TARRAGONA EL 23 DE FEBRER DE 2006

�La solidaritat sí queés una alternativa�

Text i fotos:Joan Ramon Ferrandis

El passat 23 de febrer, IsmaelSerrano ens va fer gaudiramb el seu concert de Ta-

rragona, era una data important,cap a 25 anys de l’intent de copd’estat, va recordar aquesta data, liva cantar a la memòria, a les granslluites, però també a les petites, ales quotidianes, a tantes com per-sones hi ha en el món.

Ismael Serrano ens va recordarque encara manté presa la llum dela memòria, que és igual si el gotestà mig ple o mig buit si no sadollala set, que somiar és perillós i res-pirar tota una fita, que no totes lesbatalles estan perdudes, que avuiés sempre encara i que tota la vidaés ara, en definitiva que li cauen béalguns lluitadors de l'ocàs.

-Després d’aquesta extensís-sima gira de “Naves quemandomás allá de Orión”, conta’nsquins són els teus projectes pre-sents i futurs, Ismael...

-De moment estem immersos enla recta final de la gira, que ens hadut a donar mes de 120 concerts,la veritat és que ha estat un anymolt intens, el meu propòsit és de-tenir-me a l'abril passat un any desque va començar la gira, la idea ésparar per a descansar i embarcar-me en altres projectes, compondreno vaig a deixar de compondre,perquè és una necessitat molt inti-ma de la qual no em puc desfer, nivull, em prengués el meu següentdisc a mes a llarg termini, la idea ésembarcar-me en la producció degent com per exemple Javier Ber-gia, espero que aquest any pu-guem gravar un disc seu amb l'aju-da d'altres amics. Recopilar tambéels textos que tinc a casa, donarresposta a un projecte cinema-togràfic des d'Argentina, encaraque tot aquesta en l'aire, el que siés segur és que aprofitarem per avisitar paises que no vam poder enaquesta gira, com Colòmbia, Ve-neçuela, Perú i Equador.

-Les teves cançons denotenun gran amor a Hispanoamèricai a les seves lluites, creus quedes de Chiapas es pot estendreel fum que faci sortir dels seusamagatalls a tots els explota-dors que ofeguen aquest conti-nent?

-El zapatisme va ser pioner en lalluita antiglobalització o altermun-dista, en definitiva la lluita de tantagent que es qüestiona aquestmodel de societat en el qual vivim iaquesta globalització tan feroç, elzapatisme somia amb un altre mónque afirma que és possible. És unmoviment que no té entre les

seves finalitats accedir al poder,sinó exigir el dret a la diferència,crear una illa de resistència, de-manda el dret a l'autonomia i elrespecte a la identitat indígena,qüestionant que sigui el mercat quiimposi les regles i no la societat.D’altra banda, és admirable no so-lament el contingut sinó també lesformes, com desenvolupa la sevacomunicació el moviment zapatistaa través d’Internet, els comunicatsde Marcs a més tenen una càrregapoètica i mediàtica molt important,el zapatisme està aconseguint queper primera vegada la classe políti-ca hagi d'incloure en la seva agen-da els problemes dels pobles origi-naris de tota l’Amèrica Llatina iamb la repercussió internacional amés, que es tinguin en compte leslluites d'aquests pobles.

-Li has cantat al zapatisme deChiapas, a les Madres de laPlaza de Mayo, al poble saharauíi la seva causa, a la immigració,al moviment okupa… i a tantesaltres lluites socials… com com-pagines el fort contingut socialde les lletres de les tevescançons, amb aquesta “popula-

ritat”?-Es tracta d'utilitzar, encara que

soni malament, aquesta popularitatper acostar als mitjans de comuni-cació les veus que no tenen accésa elles en moltes ocasions, i és al-guna cosa a més inevitable, no sa-bria fer-lo d'altra manera, componcaquest tipus de cançons perquè licanto a tot el que m'emociona, nosolament m’emocionen les histò-ries d'amor i desamor, m'emocionala notícia d'un periòdic, el que oco-rre cada dia en el meu entorn i elque ocorre mes allà de l’horitzó, amés sorgeix de forma natural i enqualsevol cas forma part de la tra-dició de la cançó d'autor, aquestacapacitat per a estar atent al quepassa al teu al voltant, i cantar i en-tendre la lluita aliena com pròpia.

-En aquest món de competiti-vitat, la solidaritat és l'alternati-va, és també l’autogestió l'alter-nativa de futur a l'imperialismede les multinacionals?

-És una alternativa, l’autogestióper descomptat et permet mes in-dependència, però no tot el mónpot permetre’s l’autogestió en totsels aspectes, existeixen molts as-

salariats, gent que busca altres ca-mins de lluita i d'emancipació,poder viure de forma autogestionà-ria, en certa manera, et converteixen un privilegiat en molts aspectes.Però la solidaritat sí que és una al-ternativa, assumir la responsabilitatque et toca a l'hora de canviar lescoses, saber que aquesta en lesteves mans, no delegar a l'hora deprendre decisions.

-Creus que el 3r i el 4t mónsón els que realment poden fer-nos arribar a aquest altre mónpossible?

-Crec que ha de ser el conjuntde tota la societat sense exclu-sions, del 3r i del 4t món, peròtambé del 1r i del 2n. En totes lescapes de la societat hi ha d'havergent que discrepi i que sigui capaçde commoure’s de la tragèdia alie-na, crec que finalment el tercer i elquart món despertaran i seran mo-ments crítics, perquè quan les tresquartes parts del món estan pas-sant fam, els qui som privilegiatshem de rendir comptes. Quan totaaquesta gent comenci a ser escol-tada serà responsabilitat de totscanviar les coses.

> CULTURA POPULAR

DISSABTE 8 D’ABRIL

DEL 2006-04-27

Comunicat del'Assemblea del'Espai Alliberat perla Cultura

Després d'una “actuació policial” queva interrompre momentàniament l'es-pectacle irrompent ahir a la nit a l'esce-nari de l'Arnau Paral·lel, l'Espai Alliberatper la cultura reprèn el programa. Lacita serà aquest dimarts a les 17 h a laplaça del Teatre el Molino, arran de la in-vitació de la Plataforma Fem Girar elMolino, un col•lectiu de veïns i veïnesque reivindiquen també l'ús dels espaisteatrals en estat d'abandonament per ala cultura lliure. En el programa, caba-ret, Ojos de Brujo i molts dels artistesque havien d'actuar a l'Arnau Paral·lel.

Davant d'una programació culturalde 5 dies que recuperava un espaihistòric abandonat, l'Ajuntament va res-pondre amb un desallotjament policialen nom de condicions de seguretat.Sense cap ordre per escrit i negant-seal diàleg, la guàrdia urbana va esbotzarviolentament la porta del Teatre. Creiemque això demostra que el problema realno era de seguretat, sinó que hi ha unaclara voluntat política d'impedir totacultura no mercantilitzada.

És significatiu el fet que només a 20metres del Teatre que ahir va ser desa-llotjat, el mateix Ajuntament ha fet lesgestions necessàries per cedir un edifi-ci de quatre plantes a l'SGAE, un delsgrans gestors de la privatització de lacultura.

Si l'Ajuntament prohibeix l'ús de l'es-pai públic a base d'ordenances i tambél'ús de teatres abandonats... on se su-posa que es podran desenvolupar ini-ciatives col•lectives, lliures i creativesen aquesta ciutat? Els professionals delcultura, tècnics de l'espectacle, cineas-tes, poetes, informadors de museus,trapezistes, cantants, actors secunda-ris i públic en general que formem partde l'Espai alliberat per la cultura conti-nuarem alliberant espais per dir quequan la cultura és lliure les entrades nos'esgoten.

> IMATGES QUE PARLEN

‘Guia per alconsumresponsable deroba’L’ONG Setem i la Campanya RobaNeta han reeditat la “Guia per alconsum responsable de roba”, queofereix informació pràctica i útil pera exercir un consum responsablede roba.

La “Guia” ha de servir per orien-tar i donar les pautes necessàriesper triar la roba que es vol comprar,adonant-se què és el que s'adqui-reix i a qui s'està donant suporteconòmic amb aquesta compra, totseguint uns criteris ètics, socials imediambientals. També es propo-sen, a més d’hàbits de consumresponsable, hàbits d'ús, de reutilit-zació i de reciclatge, per poderallargar la vida útil de la nostra robai la seva reutilització.

La guia parla de drets humans imedi ambient, com eixos fonamen-tals a tenir en compte a l'hora derealitzar un consum responsable,dels drets dels ciutadans i ciutada-nes en tant que persones consumi-dores, i també presenta una valo-ració general de les principalsempreses tèxtils i de la moda.

Finalment, es presenta el treballque realitza la Campanya RobaNeta a nivell europeu i a l'Estat es-panyol, els criteris bàsics per a unconsum responsable, un glossaride termes utilitzats i algunes re-ferències bibliogràfiques on poderobtenir més informació sobre eltema.

Es pot descarregar la “Guia” enformat pdf (versió en castellà) a:http://www.setem.org/catalunya/pdf/GuiaConsumoRopa.pdf. La ver-sió catalana de la “Guia” en pdf es-tarà disponible ben aviat en aquestmateix web.

La guia en format paper, versiócatalana, es pot adquirir a la botigade Barcelona, al carrer Bisbe La-guarda 4, o bé a la botiga ‘online’www.comerciojusto.com (http://www.comerciojusto.com/shop/cat3.php?lng=ca&lnd=ca&lst=LL

IB). La “Guia” té un cost simbòliccom a donatiu, de dos euros. Per amés informació sobre la Campan-ya Roba Neta podeu anar al webwww.ropalimpia.org

‘El desconcertde l’educació’SALVADORCARDÚSEditorial La Campana

Roger Cremades Rodeja

Bombardejar críticament qualsevolllibre relacionat amb l’educacióseria tan fàcil que fins i tot uns es-colars ho podrien fer. Encara més,la majoria de textos del gènereeducatiu es centren a esbudellar iapocolir els actors principals d’a-quest sistema tan complex que ésl’educació. És per aquest motiuque hem solucionat el treball quepresentem, que destaca per nomamprendre contra la part méssensible del sistema: les personesque el fan possible.

En Cardús, infatigable conferen-ciant i articulista, agrupa la informa-ció en funció de la utilitat que té enrelació a un complet i polièdric en-quadrament de la perspectiva edu-cativa i els temes i factors que hitenen influència. Això ens permetabordar la sempre present pro-blemàtica educativa des d’una àm-plia diversitat de perspectives.

Des de la particular òptica do-cent, ens serà molt útil la lecturadel llibre, doncs la informació queconté ens ajudarà a enfocar co-rrectament tota una sèrie de con-flictes són comuns a la professiódocent i a tot el sistema educatiu.Des dels problemes dels adults finsals límits de la tolerància, passantper a una descripció de la realitatque viuen els alumnes o què ha tin-gut que veure la sobreprotecciód’un menor i la seua manca d’edu-cació emocional amb el conse-qüent fracàs escolar.

Mares, pares, docents i el con-junt de la comunitat educativa desegur estaran encantats d’haverllegit aquest llibre, d’altra banda po-sitiu, ja que el to i la mesura de lescoses denota que un bon coneixe-ment de l’assumpte tractat hapermès fer-ne una lectura òptimaque ens permetrà situar-nos entemps de debat.

'El cielo estáenladrillado'DIVERSESAUTORESEditorial Bellaterra

Josep Llunas

Aquest és un llibre col·lectiu que

tracta des d'un punt de vista poliè-dric un dels atacs contra les lliber-tats més important que el capitalis-me està desenvolupant en elsdarrers anys en el territori de l'Estatespanyol. Aquest és el marc d'anà-lisi i aquest és el marc de l'agres-sió, amb testimonis de Sevilla, Bar-celona, València... Al 2005, es vanconstruir més cases noves a l'Estatespanyol que les que van sumarles construïdes als estats francès ialemany. A banda d'això, el nivellde propietat a l'Estat que patim demés a prop és d'un nivell que no técap mena d'equiparació a la restadel món. No només això. Els des-nonaments, que en aquest mo-ment junt amb la gent que viu di-rectament al carrer, s'han convertiten una normalitat que en aquestmoments afecta milers de perso-nes cada mes a Catalunya i encanvi no és mai notícia.

Algú havia d'aixecar la veu i alcostat del moviment okupa, verita-ble punta de llança d'aquesta de-núncia i també d'aportacions desolucions, i aquest algú són els au-tors de "El cielo está enladrillado".Aquest és un llibre construït grà-cies a l'esforç col·lectiu de grupsveïnals, activistes socials i a la ge-nerositat i el compromís d'EdicionsBellaterra, un editor filantrop queha tret dos mil exemplars al carrerper tal que es repartís entre qui eldemanés. De fet, durant el passatSant Jordi les existències es vanacabar gairebé totalment, però laintenció dels distribuïdors és acon-seguir diners per fer-ne una sego-na edició i si pot ser repartir-lo gra-tuïtament.

El llibre, però, no és només unllibre sinó part d’un procés perprendre consciència a partir dedades i actituds de la presa de pèlque ens han fet a tots plegats ambl’alça dels lloguers, la impossibilitatde comprar habitatge i l’obligaciósocial alhora, els crèdits,m les hi-poteques i la no-vida d’aquest as-pecte del capitalisme.

Per més informació i contactes:www.bcnviu.org, violenciaurbanisti-ca@sindomnio.net

EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

Catalunya. Maig de 2006 27

Llibres

Jean Vigo, un deu en qualitat

Josep Estivill

L'any passat es va commemorar el cen-tenari del naixement de Jean Vigo, elRimbaud del cinema. Amb dos curts, unmigmetratge i un llarg mutilat objectede múltiples restauracions, la seva fil-mografia -de menys de tres hores dedurada- és un gran referent de la crea-ció independent al marge de les modesi les polítiques governamentals i empre-sarials. Una mort prematura als 29 anysi uns orígens familiars lligats a l'anar-quisme, l'han convertit en un enigmaque directors de la Nouvelle Vague comFrançois Truffaut van voler descobrir ihomenatjar i que ara, cent anys des-prés, podem recuperar en tot el seu es-plendor.

Vigo és autor del curt “À propos deNice“ (1930), un documental socialbasat en la contraposició d'imatgespoètiques: un burgès i a continuacióuna pila de brossa, el carnaval i des-prés un malalt de lepra... Com explicaIsabelle Marinone, investigadora de lesarrels anarquistes del jove cineastafrancès, es tracta d'un film llibertarisobre la lluita de classes i la decadènciadel sistema capitalista.

Al 1933, realitza “Zero de conduite”sobre els records dolorosos del seupas per escoles i instituts. L'internat,encarregat d'educar els joves esperitsen l'obediència a les lleis de la nació ien el respecte a les autoritats, fa l'im-possible per aplacar qualsevol revolta.La pel·lícula presenta un règim escolarquasi presidiari i el complot i revoltadel nens sota una bandera pirata peralliberar-se'n. Vigo situa l'acció en unaescola, però la violència que manifestacontra els representants de l'ordre vamés enllà de la simple crítica a l'educa-ció escolar i abasta el conjunt de la so-cietat, abolint simbòlicament les formesd'autoritat. “Zero de conduite” va serprohibida per les autoritats arran de lescrítiques de part del col·lectiu dels mes-tres i l'acusació de ser un film anti-francès. Llavors, Vigo s'encarrega d'a-daptar un guió banal i inofensiu sobreuna parella d'amants que viuen en unvaixell, “L'Atalante” (1934), que conver-teix, però, en una utopia llibertàriasobre l'amor i l'amistat. Un bellíssimfilm d'”amor fou”, sensual, sorprenentper a l'època. Poc després, cansat i de-bilitat per una malaltia, mor.

Jean Vigo ens dóna la primera sínteside dues tendències que fins a alesho-res caminaven separades: el cinema lli-bertari-educatiu de crítica social i el ci-nema d'avanguarda estètica. Amb ell, elcinema arriba a la subversió a través dela poesia.

MASALAPeriòdic d'informació, denúncia i cri-tica social a Ciutat Vella de Barcelo-na, correu electrònic: masala@ra-valnet.org

Revistes

PARAULES PER LA PAUButlletí de la Coordinadora Tarrago-na Patrimoni de la Pau, antimilitaris-me a Tarragona, www.tinet.org/~tg-napau/ tgnapau@tarragona.tinet.org

DIRECTASetmanari de comunicació popular ialternativa, l'actualitat i propostes,www.setmanaridirecta.info / direc-ta@setmanaridirecta.info

CULTURA OBRERARevista d'informació, lluita i reflexiófeta a Mallorca, Llista de Correusnúm.30, 07144 Costitx, culturaobre-ra@moviments.net

Text i fotos: Mariona Parra

-Els atemptats de l'onze de se-tembre de 2001 als EUA van su-posar un nou context internacio-nal. La política exterior delgovern dels EUA passa a sermolt més agressiva i els governsoccidentals van generar als ciu-tadans un clima de por per tal dejustificar retallades de drets,guerres il·legals,... com veus lasituació actual? -Els atemptats de l'onze de setem-bre de 2001 no han estat, ni de bontros, el pitjor desastre terrorista quehi ha hagut a la història de la hu-manitat, però sí que és la primeravegada que un atemptat d'aquesttipus es produeix a casa de l'amo.És a dir, si això hagués passat aqualsevol altre lloc, fins i tot a Euro-pa, no hagués passat res peròquan passa als EUA que és elpoder hegemònic (de fet l'únic) iper sorpresa, causa un estat dexoc tal que els porta a reaccionard'una manera estranya però molteficaç: si ens han fet mal a nosal-tres se n'ha fet a tothom. Aleshoresva començar una espècie de movi-ment en cadena de por, de protec-ció, d'inquietud, de pensar que siells estan amenaçats o ho estemtots,...i a partir d'aquí han tingutdues reaccions.

L'una és dir: ara atacarem nosal-tres. I a partir d'aquí és quan es for-mula l'estranyíssima teoria de laguerra preventiva. La teoria és quees pot fer una guerra en prevencióde mals hipotètics, no de malsreals. És a dir, des de sempre hemacceptat que si un altre m'ame-naça jo em pugui defensar, això ésde sentit comú. Ara, que davant lapossibilitat d'un mal hipotètic jo eli-

mini l'individu que potser em vol fermal, dóna carta blanca absolutaper acabar justificant qualsevolagressió, qualsevol guerra, per tants'ha llançat un sistema de reacciópositiva dels poders que fins ara te-nien uns certs escrúpols morals.Aquest atac preventiu és evident-ment il·limitat i indiscriminat.

D'altra banda, s'ha fet una acciócap endins en aquests estats, emrefereixo no només als EUA sinótambé a la Gran Bretanya,...inter-nament el que s'ha fet és posar enguàrdia a la població i han estat elspropis poders que atacaven l'exte-rior que han dit: nosaltres us prote-girem, i us protegirem també pre-ventivament, per tant, uscomençarem a treure llibertats id'altres drets però a canvi estareumés protegits i segurs. Estem, pertant, en una fase de regressió ab-soluta de drets, estem en una faseen què els poders són totalment re-accionaris. Només cal nomenarGuantànamo, un lloc on les barba-ritats que s'hi produeixen són com-parables amb grans barbaritatsd'enemics de la humanitat.-En el context que acabes dedescriure, com és possible ge-nerar un corrent de pensamentcrític? Quan la realitat és tanacrítica, com és possible vehicu-lar com a ciutadans una alterna-tiva a allò establert?-El fet mateix que tot això estiguipassant, és a dir, que permetemque els nostres dirigents escollitsdemocràticament restringeixin lesnostres llibertats indica claramentque no hi ha una societat crítica. Ésveritat que a cada país hi ha unaminoria de gent que no ha deixatde queixar-se i que és fàcil pensarque creixeran en nombre just com

a conseqüència de les polítiquesque s'estan duent a terme, però caldeixar clar que es tracta de mino-ries. És per això que els excessosdel poder no van acompanyats derespostes massives per part de lapoblació sinó que en molts casos hiha una relativa satisfacció general.En aquest punt voldria fer una ob-servació: és la primera vegada a lahistòria en què els súbdits podenestar contents. Vull dir, jo diferencioentre súbdits i ciutadans. Els ciuta-dans són aquells que participen,actuen, que són crítics, s'associen,s'organitzen,...i els súbdits són elsque accepten, es resignen, s'aju-pen,...avui en dia hi ha molts desúbdits però contents de ser-hoperquè es poden canviar el cotxecada dos anys, poden anar de va-cances a Baqueira, tenen segonaresidència,... el problema és queaquelles forces que reprimeixen ique tanquen la societat i la contro-len són aquelles que garanteixen almateix temps que bona part de lagent estigui materialment satisfe-ta... tot això ajuda a crear uns súb-dits molt satisfets. -Què és el que podria arribar agenerar un canvi?-El que sí que pot arribar a generarun canvi però em temo que serà te-rrible és quan hi hagi una crisi so-cial considerable, quan hi hagi mi-lions de persones aturades aEuropa, quan el preu del diner siguicaríssim i la gent no pugui pagarles seves hipoteques, quan passitot això és evident que hi hauràprotestes, el que passa és queaquestes poden ser dramàtiques.-No et sembla una visió un xicpessimista?-La qüestió de l'optimisme o pessi-misme és més aviat psicològica, el

que ens cal per sobre de tot és serlúcids. A Catalunya, per exemple,tenim una economia que no és pro-ductiva. Hem viscut de l'especula-ció, de l'explotació del territori peruna banda i per l'altra del turisme.Però quan s'acabi el ciment i l'ex-plotació del mar (cal dir que moltsaltres països ens poden fer la com-petència a nivell turístic) no ensquedarà res. Estem ballant cons-tantment amb la precarietat i aixòens pot portar molt fàcilment a unacrisi social quan una part de la po-blació ja no pugui ni tan sols pagarels deutes.-Quin paper penses que pot tenirl'educació en generar un modeldiferent?-L'educació és gairebé un delspocs reductes que es queden perveure si som capaços d'aconseguiruna ciutadania més crítica. El fetd'instruir és important però segonscom es pot fer fins i tot a distància.En canvi, la socialització dels nois iles noies, l'adopció d'un esperit crí-tic, la reflexió sobre diferentstemes, l’intercanvi d'opinions,aprendre a respectar el que diu unaltre,...tot això només es pot adqui-rir amb un treball social, que és untreball de l'aula. L'escola ja no té elmonopoli del coneixement, avui endia podem aprendre coses a travésd'internet, de llibres, de revis-tes,...però l'escola continua tenintel monopoli de la reflexió sobre elconeixement perquè això a internetno ho trobem. L'escola hauria deser un reducte potencial de ciuta-dans més crítics, més democràtics,més oberts i imaginatius.

En aquest sentit la filosofia emsembla una eina imprescindibleper tal d'ensenyar els nens a pen-sar i a provocar alternatives.

EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

�Els excessos del poder no van acompanyats de respostes massives per part de la població�

JOSEP M. TERRICABRAS, PROFESSOR DE FILOSOFIA I FILÒSOF

Por

Jordi Martí Font(jordimartif69@mesvilaweb.cat)

Mai no permetríem que algú que ensvol mal ens manés a perpetuïtat en elnostre lloc de treball, ens fes signar uncontracte i ens condemnés al pacte dela gana -amb contracte i tot- obligant-nos a treballar i treballar per quatrerals, alhora que es queda una part im-portant del que produïm. I no ho per-metríem perquè no respon a cap lògi-ca ni a cap de les nostres ambicionsindividuals i col·lectives.

Mai no permetríem que els marcs le-gals en què ens movem premiessin elsque fan la vida difícil als altres i sancio-nessin els qui l'únic que volen és pre-cisament arribar a la igualtat que enspermeti la llibertat.

Mai no permetríem ser part d'un pro-cés brutal que volgués convertir elmenjar de tot el món en maquinària deguerra i en què els més perjudicatsfossin els més pobres, els més desval-guts.

Mai no permetríem que els dinersacumulats al llarg de la nostra vida la-boral condicionessin el benestar ol'exclusió quan ja no tinguéssim forçaper treballar.

Mai no permetríem que en nom deparaules buides com honor, valor i pà-tria uns grups de persones sotmeses arègims socials de dominació vertical id’anul·lació com a persones racionalss'armessin i creguessin que ens sónimprescindibles -i nosaltres amb ells.

Mai no permetríem que en funció delsexe un ésser humà rebés moltsmenys diners que un altre per unafeina feta amb el mateix resultat. Nitampoc que els d’un sexe fessin unaconstrucció social de l’altre que elmenyspreés en qualifiqués les formesde fer i de ser com a “inferiors”.

Mai no permetríem que algú triés pernosaltres com llegir i com entendre elque posa entre línies.

Mai no permetríem que els éssershumans fossin tinguts en compte deformes diverses, algunes realment re-pugnants, només pel fet que haginnascut a un o altre indret.

Mai no permetríem que la forma deparlar d'una persona fos perseguida,prohibida o sotmesa a les lleis del mer-cat com si d'un quilo de pomes es trac-tés.

Mai no permetríem tot això i moltesaltres coses si no fos que qui mana téla por. I la por ens fa tancar els ulls,tombar el cap, acceptar vexacions,mossegar-nos la llengua, tapar-nos elnas, deixar de pensar, deixar de so-miar, deixar de dir res que no siguineslògans de El Corte Inglés.

Qui mana té la por perquè la por ésun dels atributs bàsics del poder, delspoders, de tots els poders... inclososels poderets. L’eliminació del poder,per tant, porta aparellada l’eliminacióde la por. I per no tenir por no hi ha resmillor que mirar qui mana a la cara idir-li que no te’l creus, que calli, que ésun mentider i que ja no decidirà mésper tu. El primer pas per deixar de tenirpor és dir que no. I ells ho saben.

�A Catalunya tenimuna economia queno és productiva�

“La filosofia em sembla una eina imprescindible per tal d'ensenyar els nens a pensar i a provocar alternatives”

�Estem en una fase deregressió absoluta de drets�

> LES PARAULES SÓN PUNYS

> LA FRASE...