Les clarisses en el 800 aniversari de la seva fundacióLes clarisses celebren amb joia els 800 anys de la seva fundació com una oportunitat de continuar apro-fundint en el llegat de santa Clara per oferir-lo als homes i les dones d’avui. La radicalitat de santa Clara en el segui-ment de l’Evangeli és, sens dubte, un far que continua ir-radiant els que avui i sempre volen omplir de sentit les seves vides.P 2-5

La llibertat religiosa, un dret humà

El Centre Unesco de Catalunya va organitzar a Barcelona el seminari Demo-cràcia i llibertat religiosa. L’ob-jectiu era re-flexionar sobre la construcció de societats democràtiques basades en el

respecte a la pluralitat i a la llibertat religiosa, la qual va ser definida per Xavier Puigdollers, director general d’Afers Re-ligiosos de la Generalitat, com «un dret humà fonamental». Heiner Bielefeldt, relator de les Nacions Unides sobre Lliber-tat de Religió i Creença, va dir que «avui dia són nombroses les infraccions sobre la llibertat religiosa que es perpetren arreu del planeta». P 23

Any XXXII Núm. 1.656 2,40 euros

Setmanari d’informació i de cultura religiosa●●

Sumari

19 juny 2011

Suplement

mensual de

formació

catequètica,

bíblica

i litúrgica

P 8 Missatge ecològic del Sant Pare

P 16 La funció litúrgica de les imatges

P 17 Reivindicació de la institució familiar

P 20 Mn. Martí Amagat, «in memoriam»

P 31 Projecte educacional a Kenya

CatCristRecursos

ENTREVISTA AL CARDENAL CAMILLO RUINI, VICARI EMÈRIT DEL PAPA A LA DIÒCESI DE ROMA I EXPRESIDENT DE LA CONFERÈNCIA EPISCOPAL ITALIANA

La vida, segons el cardenal Carlos AmigoUn fraile vestido de carde-nal és un llibre-entrevista que ens presenta un ventall variat de temes d’actuali-tat vistos des de la talaia de l’experiència personal i pastoral del cardenal Carlos Amigo, arquebisbe emèrit de Sevilla. En aquest llibre trobarem diferents dimen-sions de Carlos Amigo: l’home, el cristià, el frare i el cardenal. El 2 de juny es va presentar aquesta obra a Barcelona, a l’església de Sant Francesc d’Assís.P 24-25

Qui va ser durant més de 20 anys un dels més estrets col·laboradors de Joan Pau II va visitar recentment Barcelona per introduir els seus fidels en el més íntim del cor del Papa polonès. El carde-nal Camillo Ruini, que va aprofitar també per visi-tar la basílica de la Sagra-da Família, afirma en una entrevista a Catalunya Cristiana que el temple de Gaudí «romandrà en els segles futurs com un dels més grans testimonis ac-tuals de la trobada entre fe i art». P 7

«La Sagrada Família és un gran testimoni de la trobada entre fe i art»

19 juny 2011

7Església a Roma

Vitralls emplomats

Restauracions

Gravats a l’àcid

Vitralls amb formigó

Astúries, 6 - 08012 Barcelona

Tel. 932 182 399 - Fax 932 183 098

E-mail: info@vitrallsbonet.comwww.vitrallsbonet.com

V I T R A L L S des de 1923

Samuel Gutiérrez

Fidel a l’amistat que l’unia amb Joan Pau II, el cardenal Camillo Ruini, vicari emèrit del Sant Pare per a la diòcesi de Roma, es manté jovial i somrient als seus 80 anys d’edat. Durant dos dècades va treballar estretament, de manera incansable, amb el nou beat, el Papa dels rècords, i això ha estat per a ell un do que no dubta a com-partir joiós amb cada persona amb la qual es troba. Recentment ho va fer a Barcelona, convidat pel cardenal Lluís Martínez Sistach, en un acte solemne d’homenatge a Joan Pau II amb motiu de la seva beatificació. El cardenal Rui-ni va desvetllar alguns dels seus secrets més íntims i va introduir els oients en el més pregon de l’ànima i l’espiritualitat mariana de l’estimat Papa polonès.

Vostè va ser un dels col -laboradors més estrets de Joan Pau II el Gran durant tot el seu pontificat… Com ha viscut la seva beatificació?

L’he viscuda amb alegria immensa, en el record dels vint anys que he transcorregut com a col·laborador directe seu. Després d’aquesta alegria hi ha hagut també, naturalment, un agraïment al Senyor per tot el bé que a través de Joan Pau II va fer a l’Església i a la humanitat.

En una època en què l’Església ha hagut de fer front a una de les seves crisis més grans per la manca de fidelitat dels seus ministres, què creu que pot aportar aquesta esperada pujada als altars?

La beatificació de Joan Pau II és per a tots els nous sacerdots una forta invitació a seguir-lo en el camí de la fidelitat. Joan Pau II deia que per a ell la santa missa era el centre i el cor de cada jornada seva: si cadascun dels nos-tres sacerdots continua el seu exemple, trobarà en l’eucaristia la força per unir-se a Crist i vèncer les temptacions que amenacen la nostra vocació.

El títol de la seva conferència a Barcelona ha estat molt eloqüent: Santedat i eficàcia històrica. Quin era el secret d’aquest equilibri vi-tal entre el cel i la terra, així com de la gran fecunditat apostòlica i social del beat Joan Pau II?

El secret era que Joan Pau II mai no separava la fe i la pregària dels afers quotidians i de les eleccions grans i petites que estava contínuament cridat a fer. Moltes vegades l’he vist pregar pròpiament en els moments de dificultat més gran. Pregava amb calma i gran serenitat, i sabia que la pregària és la base més segura per fer les eleccions més justes.

Exigia molt el Bisbe de Roma al seu vicari quan van coincidir al capdavant de la diòcesi romana?

El Papa donava gran confiança als nous col·laboradors, era agraït a Déu per donar aquesta confiança. No en-trava en les eleccions pràctiques del govern diocesà, però volia i demanava que la diòcesi de Roma fos exemplar per a les esglésies germanes d’Itàlia i d’arreu del món. Per això va apostar pel Sínode Diocesà, que és la gran missió

PERFIL BIOGRÀFICAmb gairebé trenta anys de ministeri episcopal, setze d’ells com a presi-dent dels bisbes italians (1991-2007), el cardenal Camillo Ruini és un dels purpurats més estimats del seu país. El diàleg fe i cultura i la presència dels catòlics en la vida pública han estat dos dels temes que han perdu-rat al llarg del seu ministeri, marcat en gran part per aquestes més de dues dècades de col·laboració estreta amb Joan Pau II. Des del 1991, i fins al 2008, ha exercit com a vicari general del Papa per a la diòcesi de Roma, un càrrec de màxima confiança que li va permetre viure al costat del nou beat, i posteriorment de Benet XVI, els anys més àlgids del seu pontificat. Aquell mateix any 1991 va ser creat cardenal, i des de llavors s’esdevenen en el seu currículum diverses responsabilitats i competències que Ruini ha emprès amb gran diligència i esperit de servei: gran cance-ller de la Pontíficia Universitat Lateranense, president de la Peregrinatio ad Petri Sedem, relator de l’Assemblea especial per a Europa del Sínode de Bisbes del 1991 i membre del Comitè del Gran Jubileu del 2000. Actu-alment, després de ser-li acceptada el 2007 la renúncia com a president de la Conferència Episcopal Italiana, i el 2008, com a vicari general de la diòcesi de Roma, continua actiu i servicial, com a membre de diversos dicasteris vaticans i com a veu rellevant, sempre a tenir en compte, de l’escena pública italiana.

«Joan Pau II no separava la fe de la vida»Cardenal Camillo Ruini, vicari emèrit del Papa a la diòcesi de Roma

ança i també un amic personal de Joan Pau II. Des del començament del seu pontificat, Benet XVI ha subratllat la continuïtat entre ell i el seu predeces-sor: qui vulgui trobar contraposicions entre ells, en un sentit o en un altre, està completament equivocat.

Com ha viscut vostè la transi-ció?

Personalment he estat molt content de l’elecció de Benet XVI, el qual, des de la primera audiència que em va concedir, em va encoratjar a continuar, a la diòcesi de Roma, seguint el camí que havíem fet amb Joan Pau II.

Ha tingut ocasió de visitar ja la Sagrada Família? Quina impressió li ha causat?

En la meva visita a Barcelona he pogut visitar la Sagrada Família. La impressió que he tingut ha estat molt gran, tant per la grandiositat i la força expressiva d’aquest temple, com per la riquesa i la plena fidelitat catòlica del seu simbolisme. Penso que la Sagrada Família romandrà en els segles futurs, com un dels més grans, i malaurada-ment poc nombrosos, testimonis de la trobada entre fe i art en el temps que vivim.

Amb una extensa trajectòria de servei fidel a l’Església, des d’aquesta talaia privilegiada que és l’Església de Roma, quins mo-tius té vostè per a l’esperança en aquesta Església d’Occident, que per moments sembla haver empal·lidit?

A l’Occident europeu, l’Església ca-tòlica juga una partida tan difícil com important. Seria molt greu, de fet, que pròpiament a Europa, terreny en què ha crescut, l’Església catòlica no sabés afrontar el repte de la secularització i no sabés evangelitzar una cultura que en gran part ha nascut del cristianisme. Jo no sóc, però, gaire pessimista, per-què el futur està obert i en les mans de Déu, tot i que també subordinadament en les nostres. El nostre primer repte, el dels creients europeus, ha de ser el de viure personalment i testimoniar amb humilitat, però també amb coratge, la nostra fe. Benet XVI ha dit moltes vegades que el futur pertany a les minories creatives.

ciutadana. Algun altre record personal que

ens vulgui evocar?Un record molt viu era la seva ma-

nera cordial i familiar de parlar en els àpats amb el rector i el vicari parroquial de l’església que anava a visitar el diu-menge següent.

Malgrat els recels que va des-pertar al principi, creu que Benet XVI ha vingut a completar bri-llantment, amb la seva teologia i clarividència, la missió iniciada pel seu estimat predecessor? Què ens pot dir de la relació entre un i l’altre?

El cardenal Ratzinger ha estat du-rant més de 20 anys el teòleg de confi-

«La Sagrada Família romandrà en els segles futurs com un dels més grans testimonis actuals de la trobada entre fe i art»

19 juny 2011

23Cultura

Miquel Àngel CodinaBarcelona

El Centre Unesco de Catalunya (Unescocat) va organitzar, durant tot el matí del divendres 3 de juny, el se-minari Democràcia i llibertat religiosa, que va tenir lloc a la sala d’actes de l’Institut Europeu de la Mediterrània (IEMed). L’objectiu era reflexionar sobre la construcció de societats demo-cràtiques i convivencials basades en el respecte a la pluralitat i a la llibertat religiosa.

Aquest seminari, organitzat amb la col·laboració de la Fundació Pluralisme i Convivència, l’IEMed i el Consolat dels Estats Units a Barcelona, va cloure la Setmana Unescocat 2011, sota el lema «Construïm ponts, trenquem fronte-res», amb la qual Unescocat va voler oferir a la ciutadania l’oportunitat de descobrir la diversitat de temàtiques sobre les quals treballa per contribuir a construir un món més equitatiu i lliu-re, en què els drets humans no siguin una utopia sinó l’expressió d’una vida viscuda en justícia.

Element enriquidor

Maria Àngels Roque, directora de l’Àrea de Cultures Mediterrànies de l’IEMed, va demanar «respecte cultu-ral» per a les minories. Així mateix, va dir que els immigrants han de conser-var la seva religió en el país d’acollida perquè és «un element enriquidor dins de la pluralitat».

Miquel Àngel Essomba, director d’Unescocat i alma mater del seminari, va recordar la importància del dret a la llibertat religiosa. «Cal un diàleg entre cultura i religió», va afirmar de manera categòrica. I va afegir: «Entre les condicions sine qua non perquè hi hagi aquest diàleg, la més important és la llibertat religiosa. Actualment està amenaçada. Cal treballar per preser-var-la i desenvolupar-la.»

«Fa uns quants anys, el Govern dels Estats Units va designar el 16 de gener com a Dia de la Llibertat religiosa per tal de commemorar la protecció que la primera esmena de la Carta de Drets dels Estats Units, la qual va entrar en vigor el 1791, atorga a la llibertat religiosa», va explicar Greggory D. Crouch, cònsol general dels Estats Units a Barcelona.

Xavier Puigdollers, director general d’Afers Religiosos de la Generalitat de Catalunya, va definir la llibertat religi-osa com «un dret humà fonamental». «Cal evitar —va subratllar— la con-frontació i la demonització dels qui no són com nosaltres. Hem d’apostar per tenir espais de trobada i diàleg, com aquest seminari avui.» I va des-tacar que «la pràctica religiosa no és un problema social, sinó una riquesa social, per la quantitat de valors que ens aporta».

Diàleg i estudi

«La plena llibertat religiosa només es pot produir en democràcia; un es-tat democràtic només pot ser-ho si hi

Una aposta ferma pel diàleg interreligiósUnescocat organitza el seminari «Democràcia i llibertat religiosa»

sar-ne diversos exemples: «Iran és un estat teòcrata que, emparant-se en el dret diví, discrimina i persegueix les minories religioses. A la Xina, el Partit Comunista té el monopoli de la religió i si els òrgans de govern se senten amenaçats, duen a terme uns sistemes de control forts i repressius. A Egipte, els cristians coptes són víctimes de la intolerància religiosa.»

El relator de les Nacions Unides va reconèixer que «la islamofòbia o la cristianofòbia són sentiments oposats a l’esperit de la Declaració Universal de Drets Humans, el qual cal vetllar amb fermesa. Això pot provocar situacions hostils de tot tipus. La por, l’odi i el menyspreu a allò que és diferent a no-saltres pot esdevenir una combinació tòxica i fer que hi hagi ciutadans de primera i de segona».

Un dret violat

Per la seva banda, Dwight Bashir, sotsdirector de Política i Recerca de la Comissió de Llibertat Religiosa In-ternacional dels Estats Units, va parlar dels Indicadors de llibertat de religió i democràcia. Va esmentar els països que violen el dret de la llibertat religiosa a través de tortures, persecucions i humi-liacions: Corea del Nord, la Xina, Aràbia Saudita, el Sudan, l’Iran, el Vietnam, Nigèria, l’Iraq, etc.

«Quan es parla de violència de reli-gió, hi ha darrere històries humanes. De vegades aquestes persones són assassinades pel sol fet d’expressar les seves creences. Res no atura els grups extremistes en nom de la religió. És una situació terrible. Quan l’estat no castiga aquestes conductes, es crea un clima d’impunitat que comporta inevi-tablement més atacs de tota mena», va assenyalar Bashir.

«Les minories religioses —va consta-tar Dwight Bashir— són al centre del debat perquè es veuen afectades d’una manera més gran. Milers de persones d’arreu del món són víctimes cada dia d’una violació sistemàtica del seu dret a la llibertat religiosa.»

ha autèntica llibertat religiosa.» Amb aquesta premissa, va iniciar la seva ponència José Maria Contreras, sots-director de Relacions amb les Confes-sions del Ministeri de Justícia. «Mai no hi havia hagut una pluralitat religiosa tan gran a la història d’Espanya com ara. Les persones han de tenir dret a creure i a manifestar aquestes creences en privat i en públic. Cal conèixer, acos-tar-se a la gent. Aquesta és la solució», va opinar.

Segons Contreras, «la transició que va viure Espanya va arribar a la política i a altres àmbits, però no ha arribat encara a la dimensió religiosa; no em refereixo a les normes, sinó principal-ment a la gestió d’aquesta normati-

Greggory D. Crouch, Miquel Àngel Essomba, Xavier Puigdollers i Maria Àngels Roque, a l’inici de l’acte.

«La llibertat religiosa és un dret humà fonamental»

Busca’ns al Facebook i clica «m’agrada»

va». Per exemple, la Llei orgànica de llibertat religiosa (1980) «té les seves virtuts, però també els seus elements de millora».

A més, José María Contreras va presentar l’Observatori del Pluralisme Religiós, que té com a finalitat garantir la pluralitat religiosa a Espanya, que oficialment és un estat aconfessional. Es tracta d’un organisme de diàleg i es-tudi sobre la presència de les religions a l’Estat espanyol. «Permetrà orientar —va argumentar— la gestió de la política pública de les administracions locals i autonòmiques en matèria de pluralisme religiós. No l’hem plantejat com una qüestió ideològica, sinó des d’una perspectiva sociològica.»

Dignitat humana

Llibertat de religió o creença: un dret humà sota pressió? va ser el tí-tol de la conferència impartida per Heiner Bielefeldt, relator especial de les Nacions Unides sobre Llibertat de Religió i Creença. «L’ésser humà cerca la veritat. La dignitat humana és el punt de partida per parlar de drets humans. Recordem que l’article primer de la Declaració Universal de Drets Humans (1948), document elaborat per les Nacions Unides, diu que “tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i drets”. Això es pot aplicar a la llibertat religiosa.»

Bielefeldt va manifestar que «avui dia són nombroses les infraccions sobre la llibertat religiosa que es perpetren arreu del planeta». El ponent va po-

19 juny 2011Cultura24

Rosa María Jané Chueca

Fotos: Agustí CodinachBarcelona

Elegant, afable, espontani, simpàtic, cordial, senzill, directe, reflexiu… tots aquests adjectius s’apliquen a la matei-xa persona i encara es queden curts per intentar descriure un home d’«alçada cultural, teològica i espiritual a qui ad-mirem», com ha dit el cardenal Oscar Rodríguez Maradiaga, arquebisbe de Tegucigalpa (Hondures). Ens referim a l’arquebisbe emèrit de Sevilla, el car-denal Carlos Amigo, que aquests dies és notícia ja que és el protagonista del llibre-entrevista Un fraile vestido de

cardenal, del periodista Luis Esteban Larra.

Seguint el calendari de presentació d’aquest llibre, el 2 de juny li va tocar el torn a Barcelona. L’escenari escollit, l’església de Sant Francesc d’Assís, era ple a vessar de persones que volien veure de prop el gran cardenal, i no només per la seva grandària física, si-nó per la fermesa dels seus principis i conviccions.

La primera persona que va prendre la paraula en l’acte de presentació va ser el Gmà. José Ignacio Pedregosa, paulí, animador bíblic i especialis-ta en espiritualitat, que va parlar en nom de l’editorial San Pablo, editora del llibre. «Aquest llibre em sorprèn», deia el Gmà. Pedregosa, «perquè no és freqüent que un cardenal es prodi-gui gaire a l’hora de fer declaracions. Agraeixo al cardenal Carlos que hagi tingut el coratge de dir ben alt i clar el que pensa d’alguns temes que toquen la vida pública social i de l’Església. El cardenal Carlos en aquest llibre “es mu-lla” de debò, perquè algunes pregun-tes són complicades i escabroses».

El llibre ha estat prologat per Francis-co Vázquez, exambaixador d’Espanya al Vaticà, i compta amb un epíleg del cardenal Oscar Rodríguez Maradiaga.

A continuació el discurs va passar a l’autor del llibre, el franciscà conven-tual Luis E. Larra, qui va assenyalar que «no és la meva intenció fer pujar els

La vida a través de la mirada del cardenalPresentat a Barcelona el llibre «Un fraile vestido de cardenal»

colors al cardenal Amigo, sinó provo-car la curiositat i despertar la fam del lector». Per a Larra, la «joia» de les se-ves converses amb el cardenal és, sens dubte, «tot el que té a veure amb els seus records personals». Del cardenal Amigo va posar en relleu que és «un home profundament creient, expres-sat amb una senzillesa sense fissures, amb una sinceritat extrema». Igual-ment, va desvelar que un dels temes de què volia parlar amb el cardenal Carlos Amigo era la presència de Déu en el món actual. I va acabar la seva intervenció dient amb rotunditat: «El cardenal Amigo no ha deixat mai de ser franciscà.»

Records

El cardenal Carlos Amigo va seduir l’auditori tan bon punt va prendre la paraula. Amb un to pausat, però mo-dulant perfectament la veu i donant-li les inflexions oportunes, va apuntar algunes idees. El cert és que feia goig sentir-lo dir que «he passat moltes cir-cumstàncies a la meva vida, però no

són unes memòries el que relata aquest llibre, encara que té molts records, és passar la vida pel filtre del cor: desa-pareixen els fets i viuen i queden les persones. No és una biografia, sinó una conversa sobre temes d’ahir i d’avui».

El director general d’Afers Religi-osos de la Generalitat de Catalunya, Xavier Puigdollers, també va participar en la presentació del llibre. «Pel títol, Un fraile vestido de cardenal, podríem pensar que es tracta d’una novel·la ne-gra, d’intriga… és molt millor! És un llibre viu, intens… t’introdueix en els records del cardenal, en el seu pensa-ment, en la seva vida… aporta idees i claus que et fan pensar. El llibre esdevé un diàleg a tres, perquè el lector també opina i se sent interpel·lat», va subrat-llar Puigdollers. Especialment va fer re-ferència a un dels temes que planteja el llibre «i que em toca molt directament: l’honestedat de la política i el treball de la política. Els catòlics han de fer-se presents en la política i la religió té un espai important en la societat».

Finalment, la darrera intervenció va ser per a l’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Lluís Martínez Sistach, qui va assenyalar que el cardenal Amigo «és una ànima marcada pels valors transmesos per la seva família. La seva ànima franciscana sempre apareix en aquest llibre». En paraules del cardenal Martínez Sistach, «m’han interessat so-bretot les experiències espirituals de la seva vida, de la seva infància… la visió positiva que té de Déu i que ha estès arreu del món: Déu, amor i bondat». «Gràcies per les seves confessions que resumeixen tota una vida!»

Qui conegui el cardenal Carlos Ami-go el trobarà reflectit en aquest llibre-entrevista, fàcil i agradable de llegir, i qui el conegui només per foto, veurà que realment la cara és el mirall de l’ànima: un rostre bondadós i tendre d’un home que s’atreveix a reflexionar en veu alta sobre temes tan polèmics com ara la memòria històrica o l’homo-sexualitat. Així és el cardenal Amigo, com ell mateix afirma: «Sóc un francis-cà vestit de cardenal.»

«El llibre esdevé un diàleg a tres, perquè el lector també opina i se sent interpel·lat»