7/31/2019 Catalunya -Papers n 141 Juliol 2012

1/33

Catalunya> rgan dexpressi de les CGT de Catalunya i de Balears 8a. poca Juliol 2012 nm. 141 0,50 euros www.cgtcatalunya.cat www.cgtbalears.org

Dipsit legal: B 36.887-1992

7/31/2019 Catalunya -Papers n 141 Juliol 2012

2/33

> rgan dexpressi de les CGT de Balears i Catalunya nm. 141 Juliol 2012 0,50 euros www.cgtbalears.org www.cgtcatalunya.cat

Dipsit Legal: PM 1.177-2005

7/31/2019 Catalunya -Papers n 141 Juliol 2012

3/33

7/31/2019 Catalunya -Papers n 141 Juliol 2012

4/33

REPORTATGE La crisi s unfenomen recurrent

i inherent al

capitalisme

El rescat imposat dela banca espanyolaIvan Gordillo

Lajuda imposada per la UE per fer front a la situacide fallida de la banca espanyola suposar un majoraprofundiment de les poltiques de retallades i austeritat

Juliol de 2012 3

La crisi econmica: ms despossessi social per salvar el

capital nancer

Gol de Cesc! El president del go-vern i altres representants po-ltics ho celebren efusivament a lagrada dun estadi a Polnia en migdun partit de lEurocopa de futbol.Hores abans shavia anunciat el res-cat de la banca espanyola, valorat en100.000 milions deuros, un episodims de la lamentable gesti de la cri-si per part de lEstat espanyol i de laUni Europea.Certament la imatge s pattica.Lajuda imposada per la UE per ferfront a la situaci de fallida de la

banca pel despropsit immobiliari ila creixent morositat suposar un ma-

jor aprofundiment de les poltiquesdausteritat. Aquests ajustamentseconmics estan condemnant lesclasses populars, liquidant el patri-moni pblic i desmantellant la minsademocrcia que podia donar de si el

parlamentarisme. No s una proble-mtica tcnica sin una qesti pol-tica. La prioritat sn els bancs abansque les persones. Els representantselectes es troben cmodes amb elmandat de les elits nanceres. El cop

destat dels nancers que es va iniciar

el 2008 est ms que consolidat.Comena a fer-se difcil explicaralguna cosa nova sobre aquesta cri-si. Tot el dit i repetit des que va co-menar continua sent vigent avuidia, ms enll de les peculiaritats

dels nous episodis. El mal diagns-tic inicial i la voluntat de salvar elcapital nancer estan darrere de les

errtiques poltiques econmiques.Continuem al mateix lloc on rem alcomenament de la crisi.La crisi s un fenomen recurrent i in-herent en el capitalisme, ns i tot ne-cessari per al seu funcionament. Lescaracterstiques de lactual crisi capi-talista sn la conseqncia del modelanomenat neoliberal, on la produccii les nances shan desenvolupat re-gides per aquest patr precisament

per superar crisis anteriors. Les des-localitzacions, la fragmentaci de la

producci, la precaritzaci laboral iles privatitzacions sn caractersti-

ques daquest model, juntament ambla importncia que ha pres el sectornancer en lorganitzaci econmi-ca, sobretot a partir de la caiguda deleconomia productiva.Aquesta crisi es va desencadenaramb lexplosi de la bombolla im-mobiliria i nancera, que es va ges-tar a base de donar crdits sobre els

que es va aixecar el fals creixementdels anys anteriors a la crisi. Senseaquests crdits les famlies no podienconsumir ni accedir a lhabitatge perculpa duns salaris llargament estan-cats i baixos i uns preus en augment.Les empreses obtenien importants

benecis per la inecincia dels em-presaris i la facilitat daccs al crditels permetia mantenir-se en una po-sici poc competitiva. Aquesta barralliure de crdit havia de venir dalgunlloc donat que leconomia espanyola

es caracteritza per un dcit exteriorimportant. El sistema nancer es va

endeutar fortament amb els mercatsinternacionals per nanar la bom-

bolla immobiliria. La pertinena aleuro donava una falsa estabilitat ales economies perifriques. Un dels

problemes s, doncs, lelevat endeu-tament de leconomia, especialment

privat, sobretot de les empreses i delsector nancer.

El collapse, per, t ms relaci amb

la producci. El sistema productiuhavia arribat a lmits insuperables desobreproducci i sobrecapacitat, elsector immobiliari o de lautombilen sn paradigmtics. Aquests ex-cessos portaven a una nova sendadendeutament per tapar les inver-

sions fallides, s a dir, la produccique no es venia perqu les famliesi empreses no podien assumir ms

prstecs. La caiguda dels benecis

es convertia en laltre gran problema.Un tercer element important ha estatlarquitectura institucional de la UE,construda per afavorir el capital. Peruna banda, permetia que les econo-

mies centrals reciquessin els seussupervits invertint en la perifriaeuropea i, per laltra, permetia queel capital de la perifria gauds dunamoneda forta. Tot plegat cal amanir-ho amb la incompetncia de la clas-se poltica i les elits econmiques,

protagonistes dinnumerables casosde corrupci que en cap cas acabenamb una ferma resposta per part dela justcia.Aquest s el diagnstic real de la crisi.I tota acci que no es destini a atacar

aquests problemes darrel est desti-nada a fracassar en trobar una sortidaa la crisi ms enll dafavorir el ca-

pital i obrir nous espais dinversi atravs de la despossessi del que s

pblic i latac a les classes populars.El que sanomena rescat de la ban-ca espanyola -o lnia de crdit, comdeneix de manera eufemstica el

gover- no s ms quela imposici a lEstatespanyol davalar elque els bancs maino podran tornar als

bancs europeus.La intervencide la UE a travsdel prstec dels100.000 milions

deuros t coma primera condi-ci el compro-ms de lEstat derespondre en casdimpossibilitat deretorn dels bancsespanyols, quelcomms que probable, ja

que, deixant diners a entitats en falli-da, no saconsegueix generar el quenecessiten, sin aplaar el problema

per ms endavant. Tot plegat una ma-niobra per garantir que la banca euro-

pea acabar cobrant. Els bancs espan-yols deuen, noms a bancs alemanys,francesos i britnics, ms de 250.000milions deuros. La maniobra nosentendria sense la reforma duta aterme lagost passat, acordada per PPi PSOE, on es prioritzava constitucio-nalment el pagament del deute pblic

abans que cap altra partida. La sego-na condici, derivada de lanterior, sun durssim contracte dausteritat quemolt probablement comenar per unaugment de lIVA que pot arribar ns

el 21%, una major exibilitzaci del

mercat laboral i reducci salarial ilacomiadament de funcionaries.

Actualment, el que sest intentant,

salvant el capital nancer, s fer fronta dues contradiccions centrals. Peruna banda, el que sanomena pltoresde capital, s a dir, grans volums decapital atresorat que busca destins oninvertir per que, en lactual contextde fallida productiva, no troba llocson poder obtenir rendibilitats favora-

bles. I per altra banda, leterna con-tradicci capital-treball. La caigudadels benecis empeny els capitalistes

a reduir els salaris per poder gaudirdun tros ms gros del pasts. El go-vern hi ajuda amb les corresponentsreformes laborals. Un cop fet aix,

per, la minva de la renda salarial fareduir la demanda i diculta la venda

de mercaderies per part de les empre-ses.El que sanomena rescat s un ins-trument que, a curt termini, t efectesen la distribuci del deute, que pas-sa de privat a pblic. A ms, a llargtermini, suposa una recomposicidel poder del capital sobre el treballa travs de la despossessi de drets idajustaments estructurals disciplina-dors de la fora de treball.La crisi que viuen les economies cen-trals posa de manifest la incapacitatdel capitalisme de garantir unes con-dicions de vida dignes a les classes

populars i la seva incompatibilitatamb un rgim ms o menys demo-crtic. No hi ha una manca de recur-sos ni de capacitats, sin una gestidesigual de la riquesa produda. La

dinmica dacumulaci del capitalbasada en la persecuci del beneciprivat est en la base del sistema iaix s el que es pretn rescatar.

* Ivan Gordillo s membre del Semi-

nari dEconomia Crtica Taifa. Arti-

cle publicat a la Directa nm. 278.

7/31/2019 Catalunya -Papers n 141 Juliol 2012

5/33

REPORTATGE

4 Juliol de 2012

Ni rescat, ni ajuda, s una invasi capitalista!

Jos Iglesias Fernndez

No estem davant ni dun rescatni duna ajuda, sin duna in-vasi capitalista. Les condicions queimposa la Comissi Europea (CE)

per a la rendici total i la submissiincondicional de lEstat Espanyol alcapitalisme planetari ja han estat ex-

plicades i noms contenen coaccionsimperatives. Fonts comunitriescitades pel diari El Pas deixen benclar que les ajudes que sacaben deconcedir (100.000 milions deuros)estan estretament vinculades al com-

pliment del pacte scal, digui el que

digui el Govern. O Madrid compleix,o els diners podrien deixar darribar.A ms, el sistema compta amb fortesinstitucions que actuen pressionant

els governs dels pasos gitanos -talcom despectivament sels anomenaals passadissos de les institucionsocials europees-: en les ltimes

setmanes ha guanyat presncia eltriumvirat scalitzador format pel

Banc Central Europeu, el MecanismeEuropeu dEstabilitat i el Fons Mo-netari Internacional, per assegurarque aquestes recomanacions es com-

pleixin sense ms retards, i dacordamb els objectius que esmentem asota. A lassetjament que est exer-cint la troica, shan sumat personat-ges com Hollande, Merkel, Monti oObama. Per tampoc cal llegir moltentre lnies per comprendre com elcapitalisme surt beneciat daquestes

turbulncies, encara que de vegades

no les provoqui directament. Quin sel mecanisme?

El deute privat esdevdeute pblic...

Primer, les empreses multinacionalsexportadores han prestat a crdit ales importadores espanyoles. Crditfacilitat per la gran banca daquests

pasos. Els agents econmics quesendeuten sn els bancs, les empre-ses i les famlies. s un deute quecontreu el sector privat per pel qualla CE nobliga lEstat a responsabilit-zar-se, de manera que el deute privates converteix en deute pblic.

...el govern retalladespesa social...

Segon, una vegada la CE aconse-gueix que lEstat reconegui el deuteexterior com a prpi, actua en nomdels governs dels pasos prestadorsimposant les condicions i pressio-nant amb terminis perqu es paguiaquesta. Les condicions consistei-xen en pagar els interessos, que enel cas espanyol poden arribar al 7%(o ms), afegint les quantitats presta-des -per 100.000 milions de prsteclEstat espanyol pagaria 7.000 mi-lions lany dinteressos i Alemanyanoms 1.000-.Els estats prestadors saben quelaparell productiu espanyol s ine-cient per respondre a aquests com-

promisos nancers, tant al volum del

prstec com al dels interessos, de ma-nera que poden pressionar i forar elgovern espanyol a privatitzar aquellssectors objecte davarcia daquests

prestadors, com leducaci, la sanitati les pensions pbliques, aix com a

realitzar retallades en la despesa so-cial daltres serveis pblics relacio-nats amb el benestar de la poblaci.

...i desregularitza elmercat de treball

Tercer. Hi ha reformes ineludiblesque exigeixen intransigentment lesempreses de leconomia real en elmercat de treball. Necessiten impo-sar lliurement als treballadors lescondicions laborals que solen aplicaren rees anomenades de zona franca.Cap regulaci dentrada a la contrac-taci de m dobra (temporalitat to-tal, eliminaci del salari mnim); capregulaci durant el temps de treball(jornada illimitada, lliure exibili-tat / mobilitat, baixos salaris, senseantiguitat, sense aportacions a la Se-

guretat Social, sense representativitatsindical ni dret de vaga, condicionsde treball i ambientals decidides perlempresa, etc.), i sense cap regula-ci de sortida (acomiadament lliurei gratut).Per tant, darrere de totes aquestesreunions dels governs, centrades enel dcit pressupostari i el deute p-

blic, samaga una reforma a nivellplanetari. s fcil constatar el quediem de les declaracions de polticsi burcrates ans en els dies poste-riors:

Fins fa uns dies, Mariano Rajoy iLus de Guindos es van resistir i re-

butjaven rotundament lajuda que elsoferia Brusselles. No obstant aix,

el Govern espanyol no t altra sorti-

da que seguir assumint el deute delsector privat, la qual cosa allibera elscapitalistes daquest pas a respondredaquesta al convertir-la en deute p-

blic. Aix mateix, consumat aquestaval pel Govern, aquest fort endeuta-ment de lEstat el sotmet de maneraque no li queda ni la menor escletxa

per negar-se a realitzar les reformesexigides per aquestes institucions,que sn el veritable objectiu de la in-vasi capitalista. Per tant, s fcil en-tendre que com ms endeutat estiguiel Govern ms obligat est a realitzarles retallades en la despesa social i les

privatitzacions que li imposa la CE.Amb la suma concedida com a deute-100.000 milions deuros per ara- latroica reconeix al Fons de Reestruc-

turaci Ordenada Bancria (FROB)aquesta quantitat, per els diners pas-sen a pagar als creditors estrangers:

cobren els bancs internacionals pelsprstecs concedits a bancs daquestpas (Santander, BBVA, la Caixa,etc.), i cobren les empreses multina-cionals per la venda a crdit de mer-caderies i serveis a empreses impor-tadores espanyoles. Encara que no hodiuen, lajuda o rescat, s per pagar aaquestes entitats estrangeres. Perqu,si com descarten els experts, els100.000 milions deuros del pla derescat de la banca espanyola [no ani-ran] a parar al crdit a les empreses ifamlies, a qu es dedicaran llavors?Pensem que, amb aquesta ajuda coer-citiva, la CE mata dos ocells dun tret

a favor del capitalisme planetari: so-tmet el Govern espanyol a pagar lesentitats estrangeres i a realitzar les

privatitzacions i reformes exigidesen el document: reforma scal, amb

augment dels impostos indirectes;control dels pressupostos pblics(que no hi hagi dcits) -amb especial

atenci a la despesa social-, la refor-

ma nancera (nalitzar el procs de

privatitzaci de les caixes destalvi),i la reforma laboral i privatitzaci delsistema pblic de pensions. s a dir,sn tan escandalosament exigits coma moneda de canvi de lajuda nan-cera per part de la CE que un polticde la dreta nacionalista ha hagut dedir: s evident que aquest rescat t

conseqncies. Per quin motiu hau-rien de deixar diners a les institucions

espanyoles si no s a canvi dalgunacosa?.

El sector productiudeixat de banda

Entre aquestes directrius i dirigentsno apareix cap preocupaci per di-namitzar el sector productiu. Mentrehi ha diners per al sistema nancer

amb prou feines queda un euro per alsistema productiu. Es salven bancs icaixes per no hospitals ni escoles.Es congelen o redueixen els salaris i

pensions, per ning satreveix a li-mitar les desorbitades remuneracionsanuals dels directius daquestes em-

preses. Els preus del gas, electricitat i

altres mercaderies indispensables peral benestar diari estan pujant, de ma-nera que el poder adquisitiu continuadegradant-se.

No obstant aix,la reforma labo-ral exigida ja sun fet. Acaba deser aprovada ambels vots de PP,CiU, UPN i ForoAsturias; ve a serun pas ms enla exibilitzaci

del mercat detreball: estableix

lacomiadamentms rpid i ba-rat (20 dies per

any treballat),devalua la nego-ciaci collectiva

en la mesura quedna ms podera lempresari percanviar les con-dicions de treballi salarials i regula

lacomiadament i els expedients deregulaci docupaci (ERO) a les ad-ministracions pbliques.Totes aquestes mesures impliquenque latur no baixar, sin que aniren augment, tot i que els costos la-

borals no paren de caure, i que la mdobra s cada vegada ms barata pera les empreses. Aviat arribarem als6,5 milions de persones treballadoresen atur, de les quals tindrem, quan es

recuperi leconomia, al voltant de 6milions daturats crnics. Com ame-naa, la cancellera alemanya AngelaMerkel ha armat que no hi haur

cap prestaci sense contraprestaci,sense els ajustos i reformes queshan acordat .

El gran negoci delcapitalisme

En resum. El capitalisme no esten crisi, sin que s el seu modeldacumulaci el que pateix algunesturbulncies. Alteracions que apro-ta per fer neteja, afeblir el poder deresistncia i eliminar els indicadorsde benestar aconseguits per la lluitahistrica de la classe treballadora.A la contradicci Capital-Treball,el capitalisme est (i segueix) en la

seva esplendor, ara ja ns i tot prole-taritzant i empobrint les seves classesmitjanes. Els aturats, en una gran ma-

joria procedents de la classe mitjana,per tamb bona part de les personesjubilades, incapacitades per a la pro-testa, amaguen les seves vergonyesemparant-se en la caritat que pro-veeixen ONG assistencials com CreuRoja, Critas, els bancs daliments,campanyes televisives, etc.

La classe mitjana, com matals ideo-lgic del capitalisme, ni t una cul-tura de classe, i encara menys unacultura de la resistncia contra el ca-

pitalisme. El que far que, bona partdels seus components vagin assumintla misria que el capitalisme maltusiels t reservada. Tampoc sembla quelunivers desquerres, essencialmenthabitat per partits, sindicats, coopera-tives i altres expressions ans es pro-

posi alguna cosa ms transformadoraque la tornada al capitalisme huma-nitari i verd. Caldr esperar a veure

per on es desenvolupen els esdeveni-ments. De moment la crisi s un grannegoci del capitalisme.

* Jos Iglesias Fernndez s mem-

bre del Seminari dEconomia Crtica

Taifa. Article publicat al web del set-

manari Directa.

7/31/2019 Catalunya -Papers n 141 Juliol 2012

6/33

REPORTATGE

Juliol de 2012 5

El rescat de la vergonya

Rafa Cid

Al ms pur estil mas. Extor-si pura i dura. Encara que esdisfressi de crdit tou, lacceptaciduna ajuda de ns a 100.000 mi-lions deuros per part del govern pera sanejar la banca espanyola (la mi-llor del mn, que deien en letapaZapatero) s un atracament socialsense precedents.LEstat (no som tots?) sendeuta enuna quantia equivalent al 10 per centdel PIB per a salvar als bancs privatscausants del boom immobiliari i leshipoteques-forca. I no s una nacio-nalitzaci (dono perqu em donis,diners per accions), com en el casde Bankia, sin un torrent de dinersad calendas gregues per a reotar un

sector que en plena crisi econmica,amb prop de sis milions daturats,segueix donant benecis, atorgant

vergonyoses indemnitzacions mul-timilionries als seus directius i -nanant als partits poltics perququan arribin al poder es posin a lesseves ordres i ofereixin a les seves

empreses associades obres pbliquesi concessions per a garantir la conti-nutat de lespoli.

El 10 de maig de 2010 el governdel PSOE va assumir la interven-ci que demanaven els mercats iho vaanomenar una dolorosa polti-ca dausteritat. El 9 de juny de 2012lexecutiu recanvi del PP ha acceptatel rescat de Brusselles i ho ven com

una ajuda extremadament avantatjo-sa.El poble que sofreix la crisi senseculpa cap no t perqu saber la veritatdel robatori en aquesta democrcia decasino. La generosa aportaci deleurogrup augmentar el ja gruixutdeute sobir i el dcit pblic, el que

implica inexorablement ms penriesper a la gent humil i els treballadors.La marca Espanya s ara ms quemai una marca escombraries, una

cotxina condemna que els nostrescorruptes dirigents deixen com em-metzinada herncia a diverses gene-racions. Una vegada ms, en la mi-llor tradici del capitalisme canalla,el govern de la naci, teric repre-sentant de linters general, decretael sacrici de tot un poble per a sal-

var a la casta oligrquica econmica-dinstica-nancera. El 99 per 100 de

la societat que crea riquesa i progrs

per a redimir al 1 per 100 cleptmani ocis. Quina sagnant broma aquestacampanya sobre compatibilitzar aus-teritat i creixement que verbalitzavaloposici socialista per a amagar laseva responsabilitat en el desastre!

Noms un cinisme propi dels cm-plices del linxament pot teoritzar so-bre la necessitat creixement amb unam quan amb laltra aplaudeix uncreixement real de deute i dcit. Tot

sense que el robatori que el govern ila classe poltica han perpetrat sobreel patrimoni social hagi tingut si msno la compensaci dexigir als seuscaps nancers que venguin els seus

ingents actius immobiliaris a preusde mercat. Res daix. Gratis total.Al contrari, com la banca usurera jano podia nanar-se en els mercats

de capital perqu ning creu en elsseus falsejats balanos, per ms testdestrs que la gloriquin, han posat

una pistola en el pit de tota la societatperqu ella la nanci amb sang, suor

i llgrimes.LEstat sn ells.

La UE, el FMI i el Govern imposen a la ciutadania un nou

rescat a la banca

Ecologistes en Acci

Davant de la imposici dun nourescat a la banca a costa de laciutadania, cridem a la mobilitzaciciutadana contra el pagament deldeute illegtim i el rescat a la banca.

El que hem de triar s entre entregarels recursos collectius als que ms

tenen o invertir-los en necessitats so-cials, com ara educaci, sanitat, habi-tatge i medi ambient.El 9 de juny la UE, el FMI i el Go-vern espanyol van imposar a la ciu-tadania un nou rescat a la banca.La suma ser de 100.000 milionsdeuros que cal pagar amb diners

pblics a un tipus dinters del 3%.Eixos 100.000 milions suposen el10% del PIB espanyol per, amb el

3% dinters en el marc duna eco-nomia en caiguda, el percentatgerealment ser ms gran. Per aquestano s la xifra total. A hores dara lesdiferents mesures de suport (fons derescat, compra dactius o avals) a la

banca espanyola pugen 140.000 mi-lions deuros. s a dir, un 14% delPIB. Daquesta manera, en total la

banca est comprometent, almenys,un 24% del PIB.Per aquesta impressionant suma dediners pblics que acabar en molt

poques mans privades ni tan solsser sucient. El deute total espanyol

s el 400% del PIB, la gran majoriaprivat (un 336% del PIB). Aix, nitan sols comprometent un quart de lariquesa anual de lestat hi ha possibi-

litats reals dacostar-se al pagamentde la gegantina bombolla de deutesgenerats per lespeculaci urbansti-ca. Aquest deute s impagable.Per a Ecologistes en Acci, i per atota la ciutadania, resulta obvi queel Govern menteix quan diu que nohi haur condicionalitat en lajuda

ni retallades socials. Una provadaix s mirar el mirall irlands. Elcas dIrlanda s calcat a lespanyol:

limmens deute immobiliari delsbancs va ser eixugat amb els dinersde la ciutadania irlandesa primer atravs dels recursos propis i, pos-teriorment, de la UE. Com s bensabut, aquestes mesures van impli-car una forta retallada en despesessocials i ambientals. I si el cas irlan-ds s conegut de sobra i t molts

parallelismes amb lespanyol, les

implicacions de la intervenci gregano sn menys conegudes. Per, persi queda cap dubte, tant la UE comel FMI ja han deixat clar que hi hacondicionalitat en lajuda, en concreten consolidaci scal, reformes es-tructurals i mercat de treball.Per a preveure el que implica aques-ta condicionalitat noms cal veure el

nostre present. Les retallades ja espateixen aqu des de 2008 en formade reformes laborals encaminades auna major precaritzaci del treball,rebaixes brutals dels salaris, endarre-riment de ledat de jubilaci o degra-daci accelerada dels serveis educa-tius. Per probablement aquestos nosn els impactes ms forts, ja que l es

brutals retallades en sanitat i en pro-tecci del medi estan posant ja, sen-se exagerar, cadvers sobre la taula.Sn els daquelles persones que ja noarriben a temps a les urgncies per-qu les han tancades, o que no tenenun diagnstic adequat perqu shandetret els fons per a realitzar-los, oque perden un sostre on viure, o que

pateixen els impactes daiges con-taminades perqu no hi ha diners pera depuraci.Potser perqu portem anys de grans

bombaments de recursos de baixa dalt, s pel que satreveixen a dirdes del Govern que no hi haur con-dicionalitat. Potser volen dir que nohi haur condicionalitat afegida a tot

el que ja sestava fent i est previstfer amb aquest malson setmanal enqu shan convertit els Consells deMinistres dels divendres. Daquestamanera no hi haur intervenci per-qu ja existia a travs del Pacte Fis-cal de la UE.Aix, des de la ciutadania tenim b-sicament dos opcions. La primera sque fem el que sens demana ambinsistncia, que ens quedem quietsmentre ens devoren, membre a mem-

bre, els mercats, s a dir, el grancapital bancari i transnacional. Quedisfrutem del circ del futbol mentreens prenen el pa.La segona s que reaccionem, que

prenguem el carrer i diguem quelimmens deute que ens lliga nolhem generat des de la ciutadania, ique els que lhan creat ho han fet encontra dels interessos i les necessitats

de la gran majoria de la poblaci.Que a ms s un deute que s impa-gable. I, sobretot, que com hem de

triar entre que els que tenen molt re-cuperin les seues inversions i la vida,triem la vida.

7/31/2019 Catalunya -Papers n 141 Juliol 2012

7/33

TREBALL-ECONOMIALa nova reforma laboral s la conseqncia de la derrotade les estratgies sindicals i de labsncia dalternativestransformadores acceptades per les classes populars

La CGT

promour una

nova vaga general

per a la tardor

Enduriment de lareforma laboral

6 Juliol de 2012

Desprs del seu pas defnitiu pel Congrs i el Senat

Redacci

La reforma laboral elaborada pelgovern de Mariano Rajoy eraaprovada denitivament el 28 de

juny de 2012 en el seu pas pel Con-grs dels Diputats, lltim trmit querestava per a la seva aprovaci de-nitiva, ja sha convertit en llei i refor-a el poder dels empresaris al tempsque precaritza les condicions laboralsdels treballadors i treballadores.La llei quedava llesta per a ser publi-cada en el Butllet Ocial de lEstat,

una vegada raticades totes les es-menes incorporades, onze esmenesdel PP i una del PNB al seu pas pelsenat i ha aprovat denitivament una

modicaci del mercat de treball que

generalitza la indemnitzaci per aco-miadament en 33 dies amb un topallde dues anualitats i que facilita queles empreses puguin acomiadar percauses econmiques, i sense tutela

judicial, amb 20 dies i amb un mximde dotze mensualitats.La reforma laboral que sha aprovatdesprs dun trmit parlamentari, queentre la seva discussi en el Congrs,en la comissi dOcupaci i en elSenat ha durat ms de dos mesos imig, s encara ms dura que el de-cret que est en vigor des del passat12 de febrer i empitjora el contingutde la norma en relaci als drets delstreballadors.El projecte procedeix del Reialdecret-Llei 3/2012, de 10 de febrer,convalidat el passat 8 de mar, amblobjectiu, argumentava al Govern,de crear les condicions necessries

perqu leconomia espanyola puguitornar a crear ocupaci.El 12 dabril, en el ple del Congrs, elPP, amb el suport de CiU, va rebutjarles cinc esmenes a la totalitat amb textalternatiu presentades al projecte dellei i tamb va tombar 656 esmenes alarticulat. La Comissi dOcupaci iSeguretat Social es va reunir el dia 24de maig per a debatre, amb compe-tncia legislativa plena, linforme dela ponncia sobre el projecte de llei,que va ser aprovat per 25 vots a favori 17 en contra. Una vegada aprovat elDictamen aquest projecte, va passara continuar la seva tramitaci en elSenat, on el PP va tombar tres vetos i574 propostes de modicaci.

Els conservadors han utilitzat enaquest procs el seu corr parlamen-tari, amb el suport de CiU, per a en-

durir un text ja de per si mateix moltperjudicial per als drets dels treballa-dors i introduir aix diversos canvisimportants.Entre les esmenes prpies que elPP va introduir en el Congrs i que,aprofundeixen en els seus aspectesms negatius, es troba la reducci aun any de la prrroga indenida dels

convenis collectius no renovats que

en el text original era de dos anys.Aquesta modicaci fa que els tre-

balladors puguin veures en una deli-cada situaci de desprotecci davantlempresari al mancar dun acord quereguli les seves condicions laborals.En aquest sentit cal tenir en compteque en els quatre primers mesos de2012 sha vist una baixada molt es-

pectacular del ritme de signatura deconvenis. Aix mateix, en lactualitathi ha quatre milions de treballadorsque encara no han renovat el seuconveni. Aquesta modicaci pot

provocar que la part empresarial esvegi amb la possibilitat de alliberar-se de compromisos i opti per retardarel procs i aix aconseguir empitjorarles condicions laborals de les planti-lles.Una altra de les esmenes del PP in-trodudes i que vnen a modicar el

decret que est en vigor actualment ta veure amb les relacions individualsen lempresa. El PP ha donat suport a

donar ms poder a lempresari per acanviar de forma unilateral les con-dicions de treball a lautoritzar-li adisposar de ns a un 10% de la jor-nada anual, enfront del 5% actual.Aix vol dir que, si en una empresala jornada laboral anual aconsegui-da per la negociaci collectiva sn

1700 o 1800 hores, lempresari podrcanviar entre 170 o 180. Laugmentde la disponibilitat empresarial de lescondicions de treball empitjorar lescondicions de conciliaci de vida la-

boral i personal i s un atac en totaregla als drets dels treballadors i, es-

pecialment de les dones, que sn lesms sotmeses a les dobles o triples

jornades.En el Senat, el PP ja havia introdut el

passat 12 de juny onze esmenes, en-tre elles una iniciativa que modica la

llei 27/2007 sobre laccs a la penside jubilaci i el que es coneix comllacunes de cotitzaci. Segons aques-ta modicaci, a lhora de calcular la

base reguladora de les pensions quanhi hagi llacunes de cotitzaci, les pri-meres 48 mensualitats sintegraranamb la base mnima dentre totes lesexistents a cada moment, i la resta demensualitats amb el 50 % daquesta

base mnima, una qesti que afec-tar bsicament a les dones.

Resum de lesprincipals mesuresque introdueix, amb

les modicacionsafegides al text naldesprs del trmitparlamentari:

- Acomiadament

Lacomiadament ocupa el gruix

de la reforma i s el tema que mspreocupa. Selimina lexignciadautoritzaci administrativa prvia

per a les regulacions docupaci enles empreses.Les empreses que acomiadin a msde 100 treballadors haurien de dis-senyar un pla de recollocaci exter-na dissenyat per a un mnim de sismesos.La indemnitzaci per acomiadamentimprocedent es redueix per als con-tractes indenits de 45 a 33 dies per

any treballat, amb un mxim de 24mensualitats.Els contractes xos que actualment

tinguin dret a 45 dies per any mantin-dran aquesta quantia ns a lentrada

en vigor de la norma i a partir de lla-vors la indemnitzaci passar a sserde 33 dies. El lmit per a ambds pe-rodes ser de 42 mensualitats.

- Acomiadament objectiu: 20 dies

dindemnitzaci per any treballat

En el cas de lacomiadament ob-jectiu -que permet a les empresesacomiadar per causes econmiques,organitzatives, tcniques o de pro-ducci amb una indemnitzaci de20 dies per any treballat- sentendrque concorren causes econmiquesquan hi hagi prdues actuals o pre-vistes o la disminuci persistent delnivell dingressos ordinaris o vendes.Sentendr que la disminuci s per-sistent si durant tres trimestres conse-cutius el nivell dingressos ordinariso vendes de cada trimestre s inferioral registrat en el mateix trimestre delany anterior.Les empreses amb benecis que aco-miadin a treballadors de 50 o msanys haurien de fer una aportacieconmica al Tresor Pblic.

El personal laboral x de les Ad-

ministracions Pbliques tindrprioritat de permanncia en casdacomiadament si hagus adquiritla seva condici mitjanant un procsselectiu dingrs convocat a aquestefecte.

- Acomiadaments i sous en el sector

pblic

Els organismes i entitats del sectorpblic podran acollir-se a causesobjectives dacomiadament com lesempreses privades. Daltra banda,sestn al sector pblic autonmic ilocal les mesures de control de lesretribucions i indemnitzacions del

personal dalta direcci.

- Acomiadaments per absentisme

laboral

Es considera causa dacomiadamentles absncies dun treballador enca-ra justicades per intermitents que

arribin a el 20 % de les jornades h-bils en dos mesos consecutius, sem-pre que el total de faltes dassistnciaen els dotze mesos anteriors arribi al

5 % de les jornades hbils, o el 25 %en quatre mesos discontinus dintredun perode de dotze mesos.

No es consideraran faltesdassistncia, entre altres, les absn-cies per vaga legal, per representacilegal dels treballadors, risc durantlembars, malaltia o accident no la-

boral quan duri ms de 20 dies i hoacordin els serveis sanitaris ocials

o per tractament de cncer o malaltiagreu.

- Convenis collectius amb prrro-

ga limitada

Els convenis dempresa tindran prio-ritat sobre els dmbit superior.Lempresari podr incomplir els pac-tes en un conveni collectiu (despen-

jament) en matria dhorari, distribu-ci del temps de treball, torns, salariso funcions, quan concorrin causeseconmiques, tcniques, organitzati-ves o de producci.Es considera causa econmica si hiha disminuci persistent dingressosordinari o vendes. En aquest cas,sentendr que aquesta disminucis persistent si durant dos trimestresconsecutius els ingressos ordinariso vendes de cada trimestre sn infe-riors al registrat en el mateix perodede lany anterior.A ms, lempresari podr modicar

ns a un 10 % (180 hores) la jornada

anual dun treballador.Es limita a un any la prrroga au-tomtica dels convenis collectius

(ultraactivitat) i si transcorregutaquest perode no sarriba a un acord,saplicar el conveni dmbit supe-rior (sectorial o territorial) i tamb es

pot acudir a la Comissi ConsultivaNacional de Convenis Collectius

perqu intervingui.- Contractes per a Pymes

Es crea un contracte per a pymes ambmenys de 50 treballadors, amb un

perode de prova dun any en el qualno hi ha indemnitzaci per acomiada-ment, que desapareixer quan la taxadatur baixi del 15 %.

Amb aquest contracte, lempresaripodr beneciar-se duna deducci

de 3.000 euros per la contractacidun primer empleat menor de 30anys i es compromet a mantenir elcontracte tres anys.Laturat podr compatibilitzar el soudaquest contracte amb el 25 % de la

prestaci per atur durant un any coma mxim. Ledat mxima per a acce-dir al contracte de formaci i apre-nentatge ser de 30 anys, ns que la

taxa datur a Espanya baixi al 15 %.Es bonica ns a amb 3.600 euros el

contracte indenit per a joves menors

de 30 anys, i amb 4.500 euros per alsde desocupats de llarga durada.A partir del 31 de desembre no es po-dran encadenar contractes temporalsque superin els 24 mesos.

- Bonicacions per a autnoms

Sestableixen bonicacions per no-ves altes de familiars collaboradors

de treballadors autnoms que equi-valdran al 50 % de la quota que resul-ti daplicar sobre la base mnima decotitzaci durant els 18 mesos imme-diatament segents a la data dalta.

- 20 hores a lany de formaci

Tots els treballadors tindran dret a 20hores de formaci a lany pagades

per lempresa i vinculades al lloc detreball.Es crea un compte amb tota la forma-ci rebuda pel treballador en la sevavida activa.

- Desocupats que prestin serveis en

beneci de la comunitat

Sestreny la collaboraci amb les

mtues de treball per a avaluar la in-capacitat temporal.

Les persones que cobrin la presta-ci per atur podran realitzar serveisdinters general en beneci de la co-munitat mitjanant convenis amb lesadministracions pbliques.

- ETT

Les ETT podran actuar com agnciesprivades de collocaci.

7/31/2019 Catalunya -Papers n 141 Juliol 2012

8/33

TREBALL-ECONOMIA

Reformes i

precarietat moral

Juliol de 2012 7

Desiderio Martn Corral

LAcord aconseguit entre elsagents socials (patronals i CCOOi UGT) el passat mes de febrer per alocupaci i la negociaci collectiva,

no deixava de ser una acta notarialsobre la precarietat poltica, moral isocial en que sens ha sumit a la ma-

joria de la poblaci en general i espe-ccament als 23 milions de treballa-dors i treballadores que constitum la

poblaci activa de lEstat espanyol,encara que 5,3 milions estiguem des-ocupats i desocupades i, 17,8 milionsdocupats i ocupades ara com ara-,anem a haver de transitar les nostresvides laborals i socials, pel cam dela despossessi dels drets laborals

que encara tenim amb leina o vehi-cle tcnic anomenat desregulaci.Que el PP tanqus posteriorment elcercle de lautoritarisme, per mitjduna reforma laboral encara ms

bstia, no deixa dsser sin, unaconseqncia de la derrota i fracsabsolut de les estratgies sindicalsi de les impotncies i absnciesdalternatives transformadores cre-

bles i acceptades per les classes po-pulars, no noms en aquests quatreanys de gran estafa, sin i, sobretot, en els ltims 30 anys en els quals esve desregulant el mercat de treball idesmantellant els serveis pblics, elcom de tots i totes.En els models constituts de relacionslaborals actuals, el treballador/a entraen el mercat de treball, roman i surt,com una mercaderia nua de drets:

falta de llibertat de contractaci, laseva capacitat de negociaci en totel referit a les seves condicions detreball (jornada de treball, temps detreball mitjans adequats, intensitat,etc.) es troba molt disminuda i enqualsevol moment, tant des de la for-ma jurdica com de la realitat, aban-dona el mercat de treball, engrossintnovament les llistes de latur i passaa ser ocupable (empleabilitat), don

procedeix.Lorganitzaci exible de locupaci,

no noms fomenta la utilitzaci de

m dobra precria, -la qual cosadeu veures com una conseqncianecessria per a la producci del be-neci-, sin que, sobretot persegueix

que la fora de treball sigui utilitza-da de tal manera que sadapti a lesexigncies de lempresa, la qual cosanecessriament comporta un aug-ment en la capacitat de disciplinaraquesta fora de treball.El treballador, home dona, es trobaindefens davant la capacitat de dis-ciplina inherent a la relaci salarialen la gesti de la fora de treball.Indefensi que abasta les dues di-mensions de les relacions socials de

poder en linterior de la relaci sala-rial: duna banda, la de les gerncies

i, per un altre, la fora sindical o el

nivell individual i/o collectiu de ne-gociaci de les condicions de treball.s una fora de treball a la qual se

li fa gaireb impossible trencar elcercle de la inestabilitat i incertesa:

arbitrarietat i inestabilitat en laccs,permanncia i sortida del mercat detreball.Labsncia de drets genera una deter-minada identitat de la fora de treballque fomenta els valors insolidaris, lacompetitivitat, la desconana i, la

por a perdre el que no es posseeix(ocupaci variable, salaris escassos icondicions indignes).La por paralitza lacci tant de lauto-defensa (lluita individual), com la

defensa dels drets collectius, cons-tituint-se un procs individualitzant idespera dun alguna cosa externasense nom i sense elements objectiusque ho expliquin. Que les coses vagina millor, per sense la intervenci delsubjecte o subjectes socials.La mateixa incertesa sobre el futur,no noms el laboral, sin el social delindividu, augmenta les dicultats

per a conformar i afermar identitatsindividuals i collectives entorn del

treball. Per aquesta no-identitat (deltreball), no es fa des de la crtica ala relaci salarial o dit daltra forma,des de la ruptura amb la relaci sala-rial obligatria, sin que la mateixa,no es constitueix per labsncia decontinutat o permanncia del tre-

ball. El conicte no desapareix peres fa ms complex al dissoldres enuna xarxa de teranyina, lefecte so-

cial de la qual ms immediat no saltre que el dacrixer la posici defora de les gerncies, de les empre-ses, del capital.Enfrontar-se al capitalisme exigeixno noms combatre el treball assa-lariat en la seva forma social actuali en la seva manera de gesti, sinque requereix duna voluntat prcti-ca de combatre lassignaci obliga-tria del treball, de repartir el treball,descurar drsticament el tempsde treball obligatori, de lobligaciduna manera de comportament so-

cial amb pautes de consum materiali relacional, diferents, on tots cuidemi siguem cuidats, on lausteritat siguisinnim de sucient per a tots i totes

i, siguem capaces de generar contra-poders que es moguin en altres lgi-ques de constituci de les relacionssocials.Si b s cert que la precarietat ma-terial i moral s el com de gran

part de la poblaci, tamb s certque aquesta condici de miserabi-litat cont en si mateixa el princi-

pi desperana, de possibilitat derebellar-se, daixecar-se del terra,

de ser subjectes autnoms de la nos-tra prpia histria.

* Desiderio Martn s Secretari de

Salut Laboral del Comit Confederalde la CGT, publicat al nm. 254 del

Rojo y Negro.

CGT en suport de la lluita de les conques mineres

Secretariat Permanent delComit Confederal de la CGT

Estem vivint una lluita exem-plar protagonitzada per les i elstreballadors de la mineria del carb(conques mineres dAstries, Caste-lla-Lle, Arag) que est contribuint,al costat daltres lluites, a la revitalit-zaci necessria del moviment obrerdel nostre pas.Parlem de vaga en les conques mine-res amb talls de trc en autopistes,

carreteres i vies ferroviries, tan-caments en els pous, marea negra,marxes, manifestacions, barricadesdarbres tallats, pneumtics cre-mant,... en diferents llocs. Parlem devaga declarada indenida a nals de

maig contra les retallades dun 60%dels fons pblics per al carb, vagaque pretn salvar leconomia de mi-lers de famlies asturianes, lleoneses,aragoneses i el futur de les conquesmineres.La digna lluita que les i els minersestan plantejant en defensa dels llocsde treball directes i indirectes i endefensa de la vida en les conquesmineres, sest convertint en un bonreferent de resistncia per al conjuntde societat, en aquests temps de crisisi explotaci de la classe treballadora.Des de la CGT volem transmetre totel nostre suport a aquesta lluita endefensa de locupaci en la mineriadel carb, no resignant-se als dict-

mens del govern i a la seva polticade retallades. El cas de la mineria sel viu exemple de la incapacitat delgovern per a manejar una situaci decrisi econmica, al deixar de soste-nir la indstria del carb a fora detancaments salvatges, ERO i fallides,mentre es compra carb importat,australi o xins.

No es pot deixar en el carrer dundia per a un altre a milers i

milers de famlies (50.000llocs de treball) sense cap

pla de reconversi, sensecap alternativa, usant no-ms criteris economicistesi de pura rendibilitat. Cons-cients de la problemticamediambiental de la in-dstria del carb, shandimplementar plans realsde reconversi industrialque condueixin al progres-siu desmantellament delextracci del carb en elnostre pas per a convertir-lo en unes indstries sociali econmicament sosteni-

bles per al desenvolupa-ment dels pobles i les per-sones que viuen en aquestmoment de la mineria.s pervers que, mentre esretallen 27.000 milionsdeuros en els Pressu-

postos de 2012 i 10.000milions addicionals pera Sanitat i Educaci, i

sinjecten 100.000 milions a la ban-ca, el govern retalla 600 milions deles ajudes a la mineria sense un plade reconversi dels sectors que pro-dueixen prdues.La CGT continuar donant suport,solidaritat i suport al conjunt delsector miner perqu continu la justadefensa dels seus llocs de treball ide la vida en les comarques. Creiem

que s imprescindible que des detots els sectors, associacions, sindi-cats i collectius, es participi activa-ment donant suport a les i els treba-lladors miners en la lluita que estanmantenint contra el Govern i contraun sistema capitalista que no dubta arescatar a la banca i soblida de lesmilers de famlies que viuen del seutreball. Es retalla en leducaci, la

sanitat, el transport, es retalla en lamineria i dem serem qualsevol denosaltres i nosaltres. s imprescindi-

ble la immediata unitat de tota classetreballadora per a acabar amb aquestgenocidi laboral que est escometentel capital.Des de la CGT, us emplacem a totesi tots a participar en les mobilitza-cions de suport.

7/31/2019 Catalunya -Papers n 141 Juliol 2012

9/33

TREBALL-ECONOMIA

LALTRA REALITAT

100.000 milions

8 Juliol de 2012

Pepe Berlanga

Hi ha qui pensa que noms can-viant el gestor els problemes sesolucionaran per si mateixos, garnerror amic meu. Repassant les heme-roteques, ns i tot realitzant tan sols

un exercici memorstic, recordemque durant els ltims anys del governsocialista, qui aspiraven a succeir-losen el govern deien que el problema dela crisi tenia nom i cognoms, que totera qesti de prdua de conana,

que les coses sestaven fent mala-ment, que tenien un pla que trau-ria al pas del caos en que ens havieninstallat els nefasts representants so-cialistes. Doncs, b, es van celebrarles eleccions generals al novembrede 2011, va guanyar per majoria ab-soluta el Partit Popular, es va canviarel president del Govern i tot segueixigual o pitjor i no existeix pla B.Resulta inqestionable que la culpano era noms del govern de torn, en-cara que tamb, que la crisi econmi-ca no fa amics ni coneix dempaties

poltiques, ms aviat al contrari, queels especuladors han trobant un bonmos en el qual clavar la dent i no sol-taran la presa fcilment.La mateixa recepta podrem aplicarals administradors convergents, quiens tenen acostumats a enumerar elserrors del tripartitt i lherncia rebudacom els miserables culpables de lesestretors que contnuament decreten,quan no sn resultat del canalla es-canyament econmic de lEstat es-

panyol.Els uns i els altres estan demostrantla seva ineccia ms palmaria per

a superar aquest desastrs forat quesest duent per davant els escassos

benecis del recent inaugurat estat

del benestar.

Entre altres desventurades actuacionsresulta sorprenent per al mortal delshumans el rescat del sector nancer

(caixes i bancs), aquest que no famassa temps habitava en la cham-

pions league i que era lenveja delsnostres vens. Continuant amb aques-ta poca vergonya dialctica, el Pre-sident Rajoy va anunciar que no hihauria rescat. Doncs, resulta que resera inqestionable i, per tant, alg haestat mentint.Si realitzem un rpid reps de la pe-nltima crisi econmica que ensassetja, constatarem que va tenir elseu origen en els EE.UU el 2008 fruitde la crisi creditcia i hipotecria, lesfamoses subprime, comenant ambla fallida del banc Lehman Brothers.Rpidament, aquesta es va traslladara Europa i lEstat espanyol no en vaser ali, encara que amb la particula-ritat que a ms esclats la bombollaimmobiliria, provocant que grannombre dempreses constructoressuspenguessin pagaments.s a dir, que els bancs nord-ame-ricans, els instigadores, concedienhipoteques dalt risc, que aquestesvan entrar a formar part de paquetsnancers garantits per aquestes ma-teixes hipoteques, que va conuir en

la ms absoluta desconana entre

les prpies entitats que van deixarde prestar-se diners, conseqentment

baixa la liquiditat i el sector nancertanca el crdit a les empreses i els par-ticulars. Intentant solucionar la situa-ci el govern nord-americ va injectar700.000 milions de dlars al sectornancer per a salvar bancs, entitats

hipotecries i asseguradores.Com ja hem assenyalat en la vellaEuropa les coses no anaven millor.El Regne Unit va destinar 118.122milions, Irlanda 64.452, Holanda84.897, Alemanya 313.638, Blgi-ca 25.781, Grcia 13.120 (aix s, el

2008) i Espanya 40.789 en el pero-de comprs entre 2010-2011 (quanencara fardaven de la bona salut deles entitats), una simple operacimatemtica i els rescats sumen 1,1

bilions deuros, dels quals encara hande retornar als seus respectius estats865.000 milions.Lltim moviment, els 100.000 mi-lions deuros que la UE posa a ladisposici de les entitats espanyolesi que, eufemsticamente, diuen suna lnia de crdit per a recapitalizarla banca i que els nostres mandatarisno es cansen de repetir que no tindrconseqncies en el dcit pblic

i, en una mostra de cinisme i sensecap pudor, que retornar el crdit ales empreses i a la ciutadania, de noumenteixen. No ens duguem a engany,aquesta injecci econmica servir

per a cobrir prdues anteriors i do-tar-se de capital davant el previsibleagreujament de la crisi.Basta un simple cop dull al resul-tat dels informes elaborats per lesconsultores contractades pel govern,resultat, segons les estimacions ana-litzades la banca espanyola necessitade 51.000 a 62.000 milions de capi-tal, no sorprenent que la majoria serdestinada a les entitats nacionaliza-das (Bankia, CatalunyaCaixa, Nova-CaixaGalicia i Banc de Valncia) quirebran de 34.000 a 41.000 milions,

gaireb dos teros del total predicti-ble. Aquestes entitats nascudes de latransformaci de les caixes en bancsi que es trobaven contaminades perlalegria amb que concedien crdits alsector immobiliari i altres lleugereses,aglutinen a la seva al voltant una tristaimatge, mentrestant els seus directiushan percebut gaireb 150 milions enindemnitzacions o pensions.Resulta simptomtic que els paga-ments ms caracterstics es van pro-duir en les entitats gallegues que van

pactar el pagament a cinc directius de63,2 milions, a pesar que el Fons deReestructuraci Ordenada Bancria(FROB) li subministrs 2.465 mi-lions. La CAM va garantir prejubila-cions als seus directius per 12,8 mi-lions i una pensi vitalcia de 369.467euros anuals a la seva exDirectoraGeneral poc abans de la intervencidel Banc dEspanya. Bankia havia de

pagar a lanterior Director Financerde Bancaixa 13,91 milions per dretsde prejubilaci i Rodrigo Rato expre-sident tenia dret a una indemnitzacide 1,2 milions. Quina colla de poca-vergonyes.Mentrestant, les retallades socialscontinuen la seva inexorable marxa.Segons una associaci de TcnicsdHisenda, si sestabls un impost

sobre les transaccions nanceres

podrien recaptar-se 5.000 milions alany a lEstat espanyol, i si samplisal conjunt dels pasos de la Uni Eu-ropea es recaptarien 57.200 milions.Si es suprimissin els avantatges scals

de les SICAV (Societats dInversiCollectiva de Capital Variable que

tributen noms el 1%) on les gransfortunes evadeixen els seus impostos.Mentrestant, les classes mitges i elstreballadors i treballadores perce-

brem com ens pugen els impostos i lacrisi continua fent mossada en la nos-tra cada vegada ms minsa economia.Per cert, 100.000 milions deuros escorresponen a 16.638.600.000.000

ptes. (setze bilions sis-cents trenta-vuit mil sis-cents milions de les anti-gues pessetes)

FESIM-CGT davant la crisi i com afecta al sector del metall

Federaci de Sindicatsde la Indstria

Metallrgica de la CGT

Reunits el Ple de sindicats de laFESIM, per a la presa dacordsen lacci sindical i organitzativa,aix com per a lelecci dun nouSecretariat Permanent, hem valoratlactual situaci que viu la societatde lmbit estatal davant lagressique el capitalisme est realitzant a lesclasses populars mitjanant la crisinancera.

Una crisi creada, manipulada i usadaper a retallar els drets i les conquestesde desenes danys de lluites socialsque havien congurat una srie de

drets universals que estan sent des-truts alhora que es genera un empo-

briment de la poblaci i un cada ve-gada major enriquiment duna castadespeculadors i lladres que juguenamb la vida de milions de personesamb una impunitat que ha dacabarcom ms aviat millor. Per a mantenir

aquesta agressi, a favor dels rics,

lestat est actuant de manera repres-siva contra les organitzacions i movi-ments socials.Aquesta agressi, afecta al sectormetallrgic duna manera clara. Ja

hem viscut una reestructuraci sal-vatge, amb ms de 1,7 milions dellocs de treball destruts en els ltimsset anys, per lespiral de destruccieconmica i el robatori generalitzatde les entitats nanceres al conjunt

de la poblaci mitjanant decisionscom el canvi constitucional o el pre-ts rescat des dEuropa, no fan msque rebaixar les capacitats de comprade la poblaci, creant una reduccide leconomia que augmenta aquestaespiral.Les notcies i previsions en el metall,

parlen duna nova agressi de les em-preses amb altra reestructuraci ambprdua docupaci i rebaixa de con-dicions i salaris.La CGT del metall plantegem, contratota aquesta situaci, el segent:

La FESIM rebutja la possibilitat de

nous acomiadaments en el metall.

Exigim una soluci a lactual econo-

mia que passi per la reducci de leshores de treball amb 32 hores setma-nals, amb el manteniment dels sala-ris, leliminaci de les hores extresencobertes que signiquen les mesu-res de exibilitat i la reducci drsti-ca dels ritmes de treball que atemptengreument a la salut de tots/as. La FESIM ens comprometem a de-fensar aquestes reivindica-cions i a ser coherents ambla convocatria de VagaGeneral del passat 29 demar, rebutjant les pre-tensions de les empresesdel metall, dempitjorarles condicions salarials,augmentar la exibilitat i

ritmes de treball i per tant

seguir carregant sobre elstreballadors les conse-qncies del frau que sig-nica lanomenada crisi

capitalista. La FESIM crida a tots els

treballadors i treballadoresdel metall, en les empreses

i en totes les estructures sindicals, a

treballar perqu es facin les convo-catries de Vaga General necessries

perqu canvi la realitat social i elsrics, empresaris i banquers siguinqui paguin amb els seus capitals, lesconseqncies del fracs que signi-ca la seva crisi per a la majoria de la

poblaci. La FESIM denncia i condemna

lactuaci dels governs central i au-

tonmics, aix com les diferents poli-cies, reprimint de manera antidemo-crtica la reacci contra el gran fraudels poderosos amb aquesta crisi. Enconcret, mostrem la nostra solidaritatamb tots/es aquells/es que han sofert

pres, detencions irracionals, per-secuci o assetjament, de les forces

policials o judicials.

7/31/2019 Catalunya -Papers n 141 Juliol 2012

10/33

TREBALL-ECONOMIA

Cop de mercat a la vista

Juliol de 2012 9

David Fernndez

LEstat espanyol ser plenamentresponsable de lajuda nance-ra. El control remot de leconomiaespanyola saguditzar abans delestiu per socialitzar els deutes de la

banca espanyola vinculats al tsunamiimmobiliari.No hi haur rescat de la banca,armava Mariano Rajoy el 29 de

maig de 2012. El 9 de juny el BCEva anunciar un rescat del sistema

bancari espanyol de ns a 100.000

milions deuros: el 10% del PIB. La

viglia, el FMI va ltrar que la banca

espanyola necessitava un mnim de40.000 milions, que estava en reces-

si tcnica i que latur es dispararians el 26%.

no hi haur cap tipus de condicions,anunciava el ministre dEconomia iexresponsable de Lehman Brothersa lEstat espanyol, Luis de Guindos.El mateix dia, gaireb en parallel,

lEurogrup el va desmentir categri-cament en un comunicat explcit:

LEurogrup valora que Espanya jahagi implementat mesures signicati-ves per a lajustament scal, per a la

reforma laboral i per enfortir el capi-tal dels bancs espanyols. LEurogrupest convenut que Espanya complirels seus compromisos sobre el dcit

excessiu i amb les reformes estructu-

rals. El progrs en aquestes rees

ser vigilat molt de prop i revisat re-gularment en parallel a lassistncia

nancera, cloa el comunicat.

Per si quedava algun dubte per esvair,el president de la Comissi Europea,Durao Barroso, va ser claricador: el

memorndum el signar lEstat espan-yol, que ser plenament responsablede lassistncia nancera, tal com

recull el principi dacord signat el 9de juny. El qu, doncs, ja est deci-dit. Noms falta saber el com: Rajoy

voldria que el rescat fos per la via dela recapitalitzaci directa sobre els

bancs, per la UE ladverteix que lafrmula s impossible i que haur de

passar per lEstat via FROB. Lopcique es tri queda pendent de la cimeradel G20 -on Rajoy si que ha reconegutque el rescat s tremendament nociu

pel deute espanyol-, de la Cimera Eu-ropea del 29 de juny i de lactivacidel Mecanisme Europeu dEstabilitat(MDE) el mes de juliol.

El cop destat nancercontinua

La intervenci de facto de leconomia-consumada amb el cop destat -nancer del 10 de maig de 2010, quanRodrguez Zapatero va anunciar les

pitjors retallades antisocials des dela de la dictadura- ja opera a plena

llum. Prossegueix desprs dels rescats

dIrlanda (85.000 milions), Grcia

(230.000 milions) i Portugal (78.000milions) i del nomenament tecnocrticdel govern itali. Es va condensar enla reforma de la sempre irreformableConstituci Espanyola de lagost de2011: aquella que va elevar a norma

suprema la contenci del dcit. De

fet, ara noms assistim a la cremaduna nova etapa.Fons internes de la Comissi Europea

ja advertien que, si no es modicaven

els condicionants actuals, leconomiaespanyola -no noms el sistema ban-cari- podria ser intervinguda abans delestiu. El portaveu dAfers Econ-mics de la Comissi Europea va as-senyalar que si es mant el pols de lesreformes, potser no caldr una sego-na intervenci.

Segons ING, ni els resultats electo-rals a Grcia ni el rescat de 100.000milions anunciat pel BCE allunyenla possibilitat dun segon rescat, enaquest cas, sobre tota leconomia ino noms sobre el sistema nancer.

Les analistes de lentitat vaticinen unprograma dajuda de tres anys de

prop de 250.000 milions deuros, quesafegirien als 100.000 milions ja com-

promesos amb els bancs espanyols.Aquest volum, segons el mateix estu-di, no el podria assumir pas lEFSF, elfons de rescat temporal de lEurozona,que compta amb un disponible realcreditici de 251.000 milions.William Biuter, economista de Citi-

group, apunta en la mateixa direccii hi incorpora Itlia: tots dos hauran

de recrrer a demanar ajut a la UE olFMI. El Royal Bank of Scotland

pensa igual: el rescat parcial no solu-cionar res i augmenta les possibili-tats de que lEstat es vegi impulsata demanar un pla de rescat sencer.Les agncies de qualicaci Fitch i

Moodys es van afegir al cor neoli-beral i, a mitjans de juny, van tornar arebaixar la qualitat del deute espanyolal nivell de bons escombraria.

Auditories ajornades

i prima de risc pelsnvols

Mentrestant, la prima de risc ja superael 7% histric i ING estima que, si elrendiment dels bons a deu anys supe-ra el 7,5%, el BCE haur de tornar acomprar deute sobir, com ja va ferlany passat, tot i que fa tres mesos queno ho fa i Merkel si resisteix.Igualment, la segona auditoria sobrela banca espanyola, que shavia defer pblica el juliol, sha ajornat ns

al setembre. La primera, que determi-nava en 62.000 milions la quantia quenecessita el sistema bancari espanyol,va ser presentada el 21 de juny i ana-

va signada pels avaluadors RolandBerger i Oliver Wyman. La segona, laduran a terme Deloitte, PwC, FPMG iErnst & Young.I, mentrestant, els homes de negre ja

preparen les maletes. El full de rutaja est marcat: els deures indicats per

lEurogrup rauen, per comenar, enla requisitria permanent que AngelaMerkel i la prpia Comissi Europeareclamen a Madrid des de fa mesos:

augment de lIVA, ms retallades alfuncionariat, jubilaci i pensions (an-ticipar lentrada en vigor dels 67 anysde jubilaci i reduir les percepcions),atac frontal a les percepcions per atur ireducci del dcit autonmic.

La doctrina del xoc continua: generar

escenaris per aconseguir, mitjanantmtodes excepcionals com la por,la seguretat, la crisi o lausteritat,el que polticament s impossibledaconseguir en condicions normals.Cop destat, de nou: la imposici, un

cop ms i amb laparena neutra detecnicismes inevitable, del programa

poltic dels mercats per pagar deutesaliens. A lengrs: el 30% del deute

espanyol s deute dels bancs. Al de-tall: 250.000 milions, els que la banca

espanyola deu a la banca alemanya,francesa i britnica pel cicle del totxoimmobiliari.

El principi del nal de la sanitat universal

Antonio Gmez Libana

Repassem les conseqncies de lacontrarreforma sanitria ambles ltimes mesures aprovades pelgovern espanyol i els canvis en elmodel de sanitat, unes reformes sa-nitries que formen part dun llarg

procs.El Reial decret Llei 16/2012 aprovat

pel govern espanyol suposa un pasms molt important dintre de lacontrarreforma sanitria que es verealitzant des de fa anys, i implicamodicacions substancials en el

model de sanitat pblica universal,a ms dobrir vies per a futures re-tallades.Per a comenar, vincula el dret alatenci sanitria a lassegurament(exclou de latenci gratuta a quino ostentin aquesta condici) i no

estableix que aquest hagi de ser alrgim general de la Seguretat Social,el que deixa oberta la possibilitat demodels dassegurament diferents(orientats al desgravament scal

dassegurances privades).Recolzant-se en el discurs xenfobdun suposat abs, exclou delatenci integral als immigrants noregularitzats, limitant-la a urgncies,embarassos i als menors de 18 anys,a pesar que existeixen mltiples es-tudis que demostren que els immi-grants (regularitzats o no) utilitzenen menor mesura que els nacionalsel Sistema Nacional de Salut (SNS).A ms, com la sanitat es nana via

impostos, ns i tot els irregulars

aporten amb impostos com lIVAels seus diners per al mantenimentdels serveis pblics. Es tracta dunamesura inhumana, injusta, immoral,

perillosa des del punt de vista de lasalut pblica (augmenta el risc de

focus de malalties infectocontagio-ses) i negativa des del costat delscostos (al ser lnic accs que elsqueda, sincrementaran les visites aurgncies).Per primera vegada, saprova elcopagament farmacutic per a

pensionistes (10% del preu de lesmedicines) i laugment del copaga-ment farmacutic per a la resta de la

poblaci, segons terics n ivells derenda. Aix sestableix un impost ala malaltia. La protecci social, ba-sada en la solidaritat dels impostosen funci de la renda, deixa de tenirefecte, obligant-se a pagar ms no aqui ms tenen, sin a qui estan msmalalts.

Prestacions de laseva butxaca

Tamb sanuncia el pagament pels

7/31/2019 Catalunya -Papers n 141 Juliol 2012

11/33

TREBALL-ECONOMIA

En mans de lladres

10 Juliol de 2012

usuaris de medicaments per asmptomes menors, sense de-nir quins, per que amb tota se-guretat seran medicaments tils idutilitzaci freqent (analgsics,antihistamnics), que passaran a ser

pagats per la butxaca del ciutad.Sinstaura aix mateix el pagamentper una banda del transport sanitarino urgent, la dietoterpia, etc. Qu

passar amb els malalts que preci-sen dilisis o oncolgics que realit-zen diversos viatges setmanals?

No obstant aix, les actuacionssobre la indstria farmacuticasn testimonials i descs impacteeconmic. En aquest sentit exis-teixen mesures de lgica comuna i

perfectament assumibles, com lescompres a lengrs i la distribucien els propis centres sanitaris dela medicaci prescrita; la creaciduna indstria nacional per als me-dicaments bsics (com la tenen lesForces Armades); la prohibici quela formaci mdica estigui en mansde les multinacionals; o ns i tot el

no nanament pel sector pblic de

tots aquells frmacs que es regis-trin, mesures que podrien estalviarmilers de milions deuros, per queni tan sols han arribat a plantejar-se.El document s que aprofundeixen el cam dels incentius perver-sos justicats sobre la raciona-litzaci (retallada) de la despesai la competncia en lloc de lacollaboraci entre professio-nals i centres. Els nous modelsdhospitals privatitzats incorporenincentius econmics als professio-nals que menys pacients ingressen,ms altes donen o menys deriven als

especialistes.Els 600 milions deuros que segonsel Govern espanyol sestalviaranamb una suposada coordinacientre serveis socials i sanitaris,no amaguen ms que el tancamentanunciat de ms centres pblics dellarga estada per a la derivaci dels

pacients crnics a centres privats,com acaba docrrer amb el tanca-ment dels dos hospitals de crnicsi palliatius de Palma de Mallorca.

Les mesures anunciades sn, pertant, un pas ms dintre del pla per-fectament planicat que es porta

desenvolupant des de fa anys amb lacomplicitat de les cpules sindicalsi el suport imprescindible del partit

ex socialdemcrata. En grans lnies:duna banda, es traspassen les partsrendibles del sistema per a lucre detot tipus dempreses, potenciant-seles assegurances privades per a qui

puguin pagar-se-les; i per una altr a,es va articulant un sistema similar alantic de benecncia per a exclo-sos, desocupats i treballadors.La resposta est en la coordinacide les lluites autogestionades i au-tnomes del poder, desoint els cantsde sirena de lesquerra possibilis-ta, la postura de la qual es limita ala crida i intent de captaci del votrepresentatiu, ocultant que no hi hatornada enrere i que lEstat de be-nestar no tornar.

* Antonio Gmez Libana s mem-bre de la Coordinadora Antipriva-

titzaci de la Sanitat Pblica de Ma-

drid (CAS Madrid)

Pep Jurez, secretari generalde CGT-Balears

El que est succeint s inaudit.Desprs de lanunci del rescat,amb garantia de lEstat, de la ban-ca privada espanyola, per valor de100.000 milions deuros (gaireb un10% del PIB, que fa pujar el deute

pblic a ms del 80% del mateix),desprs de fer votar al poble grecamb una pistola en el cap, amb un re-sultat, en teoria tranquilitzador perals mercats, ara resulta que, una ve-gada ms i en contra del que ens vandir, gens daix ha aconseguit pararel saqueig: els interessos del deute

per sobre del 7% (que els especula-

dors compren amb diners obtingutsdel BCE al 1%), ms alts ns i totque els de la intervinguda repblicadIrlanda, i la prima de risc fora decontrol per sobre dels 500 punts.A ms, les condicions del memorn-dum daquesta fabulosa ajuda a la

banca, en espera que es concreti, noauguren res de bo. Aquesta facturala pagar novament la ciutadania, afora de pujada de lIVA, baixada desalaris, ms retallades de pensions idesenes de milers dacomiadamentsen el sector de banca.Els lladres globals sestan encebantamb els comptes pblics dels es-tats perifrics de leurozona, i el

bot que obtenen (es parla ns i tot

doperacions en curt amb benecis

del 20% en un sol dia) surt directa-ment dels nostres serveis pblics,dels nostres drets, de les nostresvides, del futur de la societat, ns i

tot de la prpia supervivncia delplaneta. Els delinqents actuen cadavegada amb major impunitat, amb lacomplicitat dels governs, i dels po-ders pblics i institucions.Poc els importen els drets socials,locupaci, leconomia productivao les pensions pbliques. Tot estsupeditat a garantir els benecis as-tronmics daquesta cova de lladresinstallada en les citys de les grans

capitals europees, i que operen a tra-vs de les regles imposades per latroica: FMI, BCE, CE, entitats fora

del ms mnim control democrticA cada retallada, ms crisi; a cadarescat, ms segrest. La democrcia,ns i tot la caricatura della que va

haver fa algun temps, ha quedat re-duda a enderrocs. Ja no hi ha cap

govern de la zona PIIGS (Portugal,Ireland, Itlia, Greece, Spain) quegestioni gens de forma mnimamentrepresentativa. On no governen elstecncrates, com ara Monti a Itlia,ho fan titelles com Rajoy.Amb el monopoli de la banca priva-da arrunant les nostres vides, s im-

possible sortir de la crisi. Recordemque entre desembre de 2011 i febrerde 2012, el Banc Central Europeu(BCE) ja va injectar un macro crditde ms dun bili deuros (1.018.721milions, en dues partides) als bancsde la zona euro, i no era la primera

vegada, a tres anys i un inters del1%. Tampoc oblidem que, aproxima-dament, la quarta part de tota aques-ta muntanya de diners (no menys de224.861 milions) va anar a parar als

bancs espanyols. Qu van fer aquestsamb tota aquesta injecci de liquidi-tat? Lluny de fer uir el crdit cap

a leconomia productiva (el motiu

ocial de tanta generositat), ho vandedicar a tapar els seus forats negres,o a especular amb el deute pblic, enel sentit abans apuntat.Possiblement abans del que pensem,les nostres condicions de vida serandirectament tercermundistes, si no hosn ja en molts aspectes, en virtut dela reforma laboral, per exemple. Nohi ha treball per als joves amb unamnima dignitat. Molts dels seus pa-res han estat llanats a latur i, cadavegada ms, molts dells sobreviuengrcies a la pensi de lavi o lvia,amb un poc de sort.Les pensions pbliques aviat seranhistria, si no ho remeiem, per la vo-racitat especulativa i per la docilitatduns agents socials que (tampoc

ho oblidem), van signar lltimareforma del sistema pblic de pen-sions, amb retallades de prestacions ielevaci de ledat de jubilaci dels 65als 67 anys..Mentre cada vegada que ms perso-nes sn vctimes de latur, la pobresa,lexclusi social i les poltiques racis-

tes, uns pocs es fan dor a costa de tot

aquest sofriment ali. Han installatla seva cova de lladres en la nostracasa, i des della ens governen. Unavegada han dinamitat la farsa deldileg social (ja no els fa falta), enshan abocat a tots a la lluita de classesdescarnada. Ells sn els primers quemanifesten que la lluita de classesexisteix, i que lestan guanyant pergolejada.s cert que la indignaci sestn,

per no nhi ha prou amb indignar-se.Si ens conformem amb el dret al pa-taleo, amb poca cosa ens conformem.Ja els va b als de dalt que no passem

daqu. El rescat ha demostrat que,si hi ha diners per a la banca, tambho hi ha per a atendre els drets de les

persones. No hem de consentir que

imposin la reforma laboral, ni quetanquin hospitals, ni que retallin lasanitat, leducaci, els drets socials niels serveis pblics. La lluita mineraens est ensenyant el cam.El front repressiu tamb sha obert,i solament podrem parar-lo a travsde la solidaritat amb els companys

i companyes que sofrixen els atacsdel poder per enfrontar-se a ell. Les

companyes Laura i Eva, totes les per-sones imputades del 29M, els que so-freixen multes i persecuci per opo-sar-se a les retallades, els perseguits

per insubmissi davant les pujades depreus dels serveis pblics, etc. cadas-cun delles i ells som tots nosaltres.Els lladres no ens faran callar.

7/31/2019 Catalunya -Papers n 141 Juliol 2012

12/33

TREBALL-ECONOMIA

Del saqueig de Caja

Madrid al frau de Bankia

Juliol de 2012 11

Madrilonia.org

Quan i per qu Caja Madrid va

deixar de ser una caixa amb objec-

tius socials i es va convertir en un

taur nancer ms?

Els successius Plans Estratgicsaprovats per lentitat des del co-menament de la presidncia deMiguel Blesa lany 1996, han tingutcom nic objectiu crixer a costa de

promoure lendeutament familiar i elcicle immobiliari, mitjanant dinersbarats i poltiques de comercialit-zaci molt agressives. Els benecis

anuals es van disparar des del 2,2%el 2002, passant pel 23% el 2005,ns a arribar a lincreble 117% del

2007. Tot semblava anar vent en popai els consellers van decidir premiar-se. Duna banda, no van escatimaren prstecs als propis membres delConsell dAdministraci, ja sigui anivell personal i/o a les seves em-

preses; per un altre, van signar unpla dincentius a llarg termini per alalta Direcci, consistent en una re-muneraci addicional lligada als re-sultats anuals de la caixa, articulada atravs duna plissa multimilionria

dassegurana a cobrar una vegadacomplerts els 65 anys.El Consell dAdministraci, lide-rat durant gaireb 15 anys per Mi-guel Blesa, al que han acompanyatillustres consellers proposats sobre

la base dels interessos de partits ma-joritaris, sindicats majoritaris, gransempresaris i govern regional, es vaconvertir durant tot el cicle econmicalcista en el centre de gesti dun en-tramat doperacions econmiques defoment de la bombolla immobiliria iladjudicaci de crdits dalt risc queshan demostrat altament rendibles

per als seus promotors alhora querunosos per als comptes de lentitat iles vides de milers de famlies.

Qui controlael ConselldAdministraci?

En ltima instncia sn el BancdEspanya i la Comissi Nacional

del Mercat de Valors, ambds ambgran responsabilitat en la desvirtua-ci de la caixes, per la veritat sque les caixes destalvi estan supe-ditades a les assemblees generals decada entitat. En el cas de Caja Ma-drid, lAssemblea General s lrganresponsable daprovar els comptesanuals, els canvis estatutaris, redistri-

buir els diners de lobra social i regu-lar els diners de les dietes dels rgans icomissions. Compta amb ms de 300membres que representen a les cor-

poracions municipals, lAssembleade Madrid, a empleats i clients (im-

positors) i a entitats representatives(com la Asociacin Madrilea de laEmpresa Familiar, la Fundacin 1de Mayo, la Federacin Regional deAsociaciones de Vecinos de Madrido la Fundacin Residencia de Estu-diantes, entre altres). El rellevant sque els membres de lAssemblea, quecobren ms de 1.200 de mitjana perassistir a cadascuna de les dues o tres

reunions anuals, han vingut aprovantels comptes de lentitat sense qes-tionar, almenys no de manera contun-dent, el model de negoci desenvo-lupat en lltim decenni per lentitat.Podrem dir que Caja Madrid reuneixde manera integral totes les caracte-

rstiques que deneixen un model

bancari fallit per basar unvocamentla seva activitat empresarial en elsinteressos exclusius dels membres

poltics o empresarials del seu Con-sell dAdministraci (el 1%) enfrontde la ciutadania (el 99%). Entitat clauen el cicle immobiliari, causa princi-

pal de la seva situaci actual de de-fault, ha estat una mquina preparada

per a transferir de forma permanent,i ns a la seva runa, els diners dels

estalviadors a loligarquia empresa-rial madrilenya en clara connivnciaamb els interessos dels consellersque depenien dels principals partits

poltics. Els objectius socials quesuposadament havia de perseguiruna caixa sense nim de lucre es vantransformar en la gasolina necessria

perqu el boom madrileny dirigit pelPP funcions a ple rendiment.

Caja Madrid ha estatutilitzada en protduna minoria

Per lesmentada polititzaci de lescaixes no evadeix de la responsabili-tat per la seva mala gesti. La soluci

no s privatitzar. Una entitat nance-ra pblica ha de gestionar-se amb cri-teris dutilitat social, ser transparent idotar-se dorganismes de control pera evitar el que ha ocorregut. De totsels personatges que han participaten el Consell dAdministraci desta-quen cinc amb llum prpia: Miguel

Blesa, Gerardo Daz Ferrn, RicardoRomero de Tejada, Jos Antonio Mo-ral Santn i Rodrigo Rato.Gerardo Daz Ferrn era copropieta-ri del Grup Marsans al costat del seusoci Gonzalo Pascual. Entre 2007i 2010 tamb va ser president de laCEOE. Quan Marsans va fer fallida,ladministraci concursal va determi-nar que ambds utilitzaven la com-

panyia com un moneder des delqual traspassaven diners a les seves

societats patrimonials provocant aixla seva insolvncia. Don va treurediners Ferrn per al seu negoci?Entre 2004 i 2009 va rebre prstecs

per un import de 34,5 milions, el queequival al 88% per cent del que esva concedir als membres del consellde Caja Madrid. Entre altres, guren

crdits a familiars per 7,9 milions,tres dells hipotecaris, per a les casesdels seus lls. Recentment el jutjat

dinstrucci n 9 de Madrid ha deci-dit reobrir la investigaci per una l-nia de crdit de 26,6 milions deuros.Blesa, el president de lentitat, haestat denunciat per concedir aquestscrdits sabent que els negocis de DazFerrn estaven a la vora de la fallida.Sembla que aquesta disputa es resol-

dr en els jutjats. Malgrat tot, Ferrnha aconseguit renovar aquest crdit,ara sota la presidncia de Rato.El cas Marsans no ha estat lnic casde prstecs irregulars. Martinsa-Fa-desa, la immobiliria que va tenir lamajor suspensi de pagaments, va as-solir crdits duns 1.000 milions amb

Caja Madrid quan la immobiliriaestava abocada a suspendre paga-ments. En el cas Gescartera, La Caixai Caja Madrid van ser condemnadeslany 2008 com responsables civilssubsidiries per coadjuvar conscien-tment al manteniment de la irregularoperativa empresarial que realitzavaGescartera. Caja Madrid es va haverde fer responsable de 26 dels gaireb88 milions deuros del forat.Ricardo Romero de Tejada es va ferfams amb el tamayazo, aquells dostrnsfugues del PSOE de la Comu-

nitat de Madrid que van provocarla convocatria de noves eleccions.Aix va pujar a Esperanza Aguirre algovern en 2003. En aquest moment,Romero de Tejada estava vinculat alsempresaris Francisco Bravo i Fran-cisco Vzquez, amb grans interessosimmobiliaris en la comunitat. Bravo iVzquez van reservar les habitacionsdhotel que Tamayo i Teresa Sez vanocupar desprs del cop de m i vanaconseguir diverses oportunes requa-licacions a Villaviciosa de Odn

(PP). Tejada, per la seva banda, vaser acusat de delictes destafa, falsi-caci de documents i frau comesos

en 1998, quan era alcalde de Maja-dahonda. Tejada va ser succet enaquest municipi per Guillermo Orte-

ga, vinculat a la trama Grtel.Jos Antonio Moral Santn, el vice-president de Caja Madrid. Moral vaentrar per IU per aviat es va veureque anava al seu aire, establint alian-ces ms que duradores amb els con-sellers del PP; ha estat aquest partiti la Federaci de Banca de CCOO(Coma) qui lhan mantingut en lloc

tan elevat. Moral ha aixecat moltarevolada al conixer-se el seu sou:

278.000 euros com vocal de Bankiai altres 231.000 com conseller en lamatriu de lentitat, Banco Financieroy de Ahorros.Per clar, no s lnic sindicalistamilionari: formar part de Caja Ma-drid s una loteria instantnia. Enlactualitat, el dirigent dUGT, se-

cretari general del sindicat a Madrid,Jos Ricardo Martnez cobra 181.000

euros a lany. Martnez va assolir elcrrec grcies al repartiment acordat

pel PSOE amb el PP regional, quebuscava suport poltic i sindical quanvan assolir substituir a Miguel Blesaal capdavant de lentitat. A ms, haestat triat conseller de la CorporaciCibeles, el holding nancer de Caja

Madrid, pel que pot cobrar altres198.000 euros de sou a lany. Per laseva banda, Francisco Baquero No-riega i Pedro Bedia Prez, ambdsde CCOO, guanyen ms de 300.000euros com consellers.Miguel Blesa ha estat el gran pre-sident de Caja Madrid, des de 1996ns a la maniobra aguirrista per a

collocar al seu home Ignacio Gon-zlez. Aguirre va canviar la Llei deCaixes per a tenir ms control, el queva ser denunciat davant els tribunals

per Gallardn. Aquesta baralla gensdissimulada es va creuar amb lescrtiques de Cobo a la presidenta enuna entrevista a El Pas que va dur

7/31/2019 Catalunya -Papers n 141 Juliol 2012

13/33

TREBALL-ECONOMIA

12 Juliol de 2012

als aguirristes a demanar la seva ex-pulsi davant Rajoy i en lAssembleade Madrid. Aguirre no va aconseguir

posar a Gonzlez, a pesar de tenir unacord amb Toms Gmez del PSOE,i va haver de cedir davant el triat del

PP nacional: el gran Rodrigo Rato.No obstant aix, la lideresa no vapoder ocultar la seva satisfacci alarravassar-li un lloc al ll de puta

(paraules dAguirre) de Gallardn enfavor dIU.Blesa va ser rellevat del lloc pershavia blindat b amb els famosos

bonus. El programa de delitzaci,

sense lmit temporal denit, va entrar

en vigor el 1 de gener de 2007 i ha-gus suposat 25 milions deuros perals seus beneciaris, els deu mem-

bres que en aquest moment integra-ven lalta Direcci de Caja Madrid: el

propi Blesa i nou executius ms: Juan

Astorqui, Carlos Martnez, RamnFerraz, Rafael Spottorno, MatasAmat, Carmen Contreras, MarianoPrez Claver, Ricardo Morado i Ilde-fons Snchez. Des que Rodrigo Rato-va arribar a la cpula de Caja Madrid,

tres membres de lalta Direcci hansortit de lentitat nancera: el propiBlesa; Juan Astorqui, director de co-municaci; i Ricardo Morado, queera el responsable de sistemes; entreels tres han rebut una indemnitzacide gaireb sis milions deuros. Blesava cobrar 2,8 milions; Astorqui, 1,4milions i Morat, 1,8 milions. Aquests

pagaments tindran un ajornament do-nada la situaci de la caixa.Rodrigo Rato accedeix a la presi-dncia de Caja Madrid i comenaloperaci Bankia, entitat resultantdel matrimoni de Caja Madrid iBancaixa, a ms daltres cinc petita

entitats (Caja Canarias, Caja vi-la, Caixa Laietana, Caja Segvia iCaja de la Rioja). Bankia no s altracosa que un banc privat pagat pertots: milers de milions de gent que

havien dipositat els seus diners en

caixes destalvi pbliques, als qualscal sumar els 4.500 milions deurosde lEstat a travs del FROB. Bankia,el primer banc per dipsits i actius deresidents espanyols, ms de 330.000milions deuros, va sortir a borsa el 20de juliol de 2011. A Rodrigo Rato se liva ocrrer treure a Borsa lentitat per aseguir amb el creixement nancer del

nou banc a costa dels diners de moltagent. Les accions, que van captar elsdiners de 400.000 estalviadors grciesa una costosa campanya publicitria,han passat de 3,75 euros a 1 euro enmenys dun any. Desprs del fracs,que porta probablement diversos de-

lictes associats, Rodrigo Rato aban-dona la presidncia de Bankia, no aixla de Caja Madrid, emportant-se unaindemnitzaci de 2,1 milions deuros.

Un deute illegtim

Desprs de realitzar una anlisi de lesprctiques nanceres de Caja Madrid

i Bankia, podem armar que el deute

contret s illegtim, perqu es deu al

lucre dels consellers i empresaris ans

en connivncia amb partits poltics igrans sindicats (en ordre de resposa-

bilitat: PP, PSOE, IU, CCOO i UGT).

No van dubtar a concedir prstecs derisc a empreses, constructores i par-ticulars. No van dubtar a vendre pre-ferents a avis i estafar sense objeccia molts amb larrodoniment a laladhipoteques. No van dubtar a crearun banc privat a partir de caixes p-

bliques i treurel a Borsa agreujant lacrisi del pas. Si sen van de rositesvindran molts altres darrere. Ja sha

llanat una querella ciutadana contraRato i lexconseller de Caja Madrid,Miguel Blesa, anir als tribunals pels

prstecs fraudulents a Daz Ferrn.Noms la matriu de Bankia, en mansde lEstat, costa 13.635 milions.El rescat europeu per valor de 100.000milions deuros anir a parar als

bancs, sobretot a Bankia. Per tot aixs necessria una auditoria daquestdeute illegtim i que es depurin res-

ponsabilitats. Els culpables daquestdesastre han de respondre amb el seu

patrimoni i acabar en la pres. Per nohem doblidar que Bankia est pagada

per tots i que els seus habitatges, ambescs preu en el mercat, segueixentenint un enorme valor social si selsdna un s apropiat.

Tots els poltics del PP a BankiaEl partit va aprotar per collocar ex-alts crrecs a lentitat bancria. Lenfonsament del grup nancer BFA-Bankia que es va crear al voltant de Caja Madrid, ha posat en evidncia lmplia participaci de gestors rela-cionats amb el PP als rgans de direcci del grup, o lexistncia de bastants casos de llaos familiars dels gestors amb dirigents daquest partit. Entre aquests gestors amb relacions amb el PP hi guren els segents:- Santiago Alarcn Canosa, conseller de Deoleo en representaci de la Societat de Promoci i Participaci Empresarial Caja Madrid. s excunyat de lexpresident de Bankia Rodrigo Rato i germ dngels Alarc,recentment nomenada presidenta de Paradors Nacionals.- Claudio Aguirre Pemn, conseller de Caja Madrid. Primer dEsperanza Aguirre, va ser responsable de Merrill Lynch a Espanya i Portugal.- Juan Chozas Pedreo, exdirector de recursos humans de Bankia. Va ser secretari general dOcupaci i Relacions Laborals durant els governs dAznar. Collaborador de la Faes.- Jess Pedroche Nieto, vocal del consell de BFA. Expresident de lAssemblea de Madrid. Exconseller del Govern autnom de Madrid.- Ricardo Romero de Tejada, vocal del BFA. Exsecretari general del PP a la Comunitat de Madrid. Exalcalde de Majadahonda.- Mayte Jimnez, dona de Salvador Victoria, conseller dAfers Socials del Govern dEsperanza Aguirre. Va ser nomenada consellera de Caja Madrid Pensions, empresa participada per Bankia, el 9 de juny del 2009.- Nieves Alarcn Castellanos, dona de lexsecretari general del PP madrileny Francisco Granados i actualment senador. Va ser nomenada lany 2008 consellera de Caja Madrid Pensions, empresa participada perBankia.- ngel Acebes, exministre de lInterior del Govern dAznar. Exdiputat del PP per vila. Vocal del consell de BFA.- Manuel Lamela, conseller de Cibeles Corporacin, societat de participacions de Caja Madrid. Exconseller de Sanitat i de Transports dEsperanza Aguirre. Exdi-rector de gabinet de Rodrigo Rato en la seva etapa de ministre dEconomia. President del comit dauditoria de Bankia.- Carmen Cavero Mestre, cunyada dIgnacio Gonzlez, vicepresident del Govern dAguirre. Vocal del consell de Cibeles Coporaci. Consellera de Bankia.- Mercedes de la Merced, exeurodiputada i extinent dalcalde de lAjuntament de Madrid. Vocal del consell de BFA.- Estanislao Rodrguez-Ponga, exsecretari dEstat dHisenda amb Rodrigo Rato. Vocal del consell de BFA.

- Jos Manuel Fernndez Norniella, expresident del Consell Superior de Cambres de Comer. Exsecretari dEstat de Comer i Turisme amb Jos Mara Aznar.Vocal del consell de BFA.- Mercedes Rojo Izquierdo, vocal del consell de BFA. Exassessora dEsperanza Aguirre.- Maria Zaplana Barcel, lla dEduardo Zaplana. Becria a Caja Madrid.- Elena Pisonero, consellera de Caja Madrid. Excap de gabinet de Rodrigo Rato. Exdiputada del PP. Presidenta dHispasat.

TMB ha acomiadat a Andreu del Cabo

Secci sindical CGTAutobusos de TMB

La Direcci de TMB va acomia-dar, el divendres 15/06/2012, alcompany Andreu del Cabo. En lacarta que va haver de lliurar la Di-

recci de TMB a Andreu, en presn-cia de vint companys que acudim amostrar pblicament la nostra soli-daritat, li comunicaven que havia es-tat acomiadat per motius disciplina-ris, en concret TMB acusa a Andreudhaver agredit verbalment i fsica-ment a companys i comandamentsdel seu entorn laboral.Andreu s un company Tcnic elec-trnic que ns a fa poc temps ha

estat destinat en la cotxera PabloDaz i actualment en la cotxera deHorta on, durant diversos anys, haanat desenvolupat, al costat del seutreball, la seva activitat sindical coma militant de CGT i del Comit deConveni.

No s la primera vegada quelempresa actua directament con-tra Andreu ja que a causa del seucarcter, lAndreu s dels que no ca-lla, ha anat acumulant expedients isancions des de lany 2008, els msgreus dells per la seva participacien els piquets que es van fer en les

portes de la cotxeres durant la vagadels dosdies.

Amb lAndreu ho han intentat tot pera enfonsar la seva moral: lallament,

la ignorncia, contnues obertu-res dexpedients, mobbing per

precauci no van buscar, ns ara,

lenfrontament directe, buscavenacabar amb la moral dAndreu per-qu fos ell mateix el que demans elcompte. Per est clar que no ho han

aconseguit ja que Andreu ha resistitcom noms ho fan els lluitadors.Andreu ha denunciat i demostratamb proves que la prefectura de Te-lecomunicacions de TMB ha robatdiners pblics de lempresa; que lamateixa prefectura ha estat cons-tantment realitzant compres perso-nals amb diners pblics; tamb hadenunciat un cas dassetjament se-xual a TMB contra una treballadorai la resposta de la Direcci de TMBdavant aquestes denncies va ser nofer res perqu aquestes conductesdelictives es tornin a repetir i enco-

brir aquests fets.Els que tenim la sort de conixer alAndreu sabem que no s una per-sona dcil, daquestes que li agraden

tant a TMB, sabem que s un com-pany que quan ha tocat arremangar-se es pot comptar amb ell encaraque el tema no li afecti directament.Aquestes caracterstiques dAndreules vam poder comprovar en la lluitaque els conductors i conductores deTMB vam tenir per a aconseguir els

dos dies de descans. Andreu va serun dels pocs companys que, senseser conductor, ens va acompanyarcada dia en la nostra lluita i ho vafer duna forma activa i desinteres-sada ra per la qual molts companysi companyes li estarem eternamentagrats.Per la labor reivindicativa dAndreu

no sacaba en TMB, la seva dedica-ci i la seva lluita traspassa lmbitde la nostra empresa. s fcil veurelcollaborar en multitud de mobi-litzacions que emergeixen des delsmoviments socials de la nostra ciu-

tat. Com diem Andreu, malgrat laseva joventut, s ja un veter lluita-dor daquests que no li agraden alsedefensen el sistema injust que totala classe obrera patim, i precisa-ment pel seu carcter i les posicionsfermes que mant i defensa, no so-lament ha estat sancionat per TMBsin que tamb ha estat blanc de larepressi de jutges, scals i policies.Sabem com les gasta la Direcci i laseva cort de pilotes, sabem que ara,com va passar amb Pablo Dez es vaa iniciar una campanya soterrada decalmnies, dirigida per lempresa,

amb lobjectiu de desprestigiar alnostre company i amb aix inten-tar anullar qualsevol campanya de

solidaritat que la plantilla de TMBpogussim engegar.., no ho van aaconseguir Som molts e