2 439-Divendres, 4-11-2005

Apunts Gràfics, SL., no es fa responsa-ble de l'opinió personal dels col·-laboradors a Celsona ni de les errades enque aquests puguin incórrer. I es limitaràa publicar la correcció en una fe d'erradesa la següent edició de la revista. Apuntsno cobrirà els danys o perjudicis que qual-sevol error pugui ocasionar.Queda reservat el contingut d'aquesta pu-blicació, i no se’n pot duplicar per mitjansfísics, òptics ni informàtics cap part senseordre expressa de l'empresa editora.

Direcció: Josep M. BorésRedacció: Ramon EstanyEdició: Francesc X. Montilla

Carina MontillaRaquel Traveset

Textos: Eva JanéPublicitat: Manoli OrtigosaOficina: Ctra. de Torà, 25

25280 SOLSONAinfo@elsolsones.netwww.elsolsones.netDip. Legal: L-267-19971.400 exemplars

El primer número de CelsonaInformació va sortir el4 d’abril de 1997

Celsona Informació éspossible, setmana rerasetmana gràcies al’aportació de moltscol.laboradors que, demanera totalmentdesinteressada, ensajuden a complementartota la informació queaquí veieu publicada.A tots ells, moltes gràcies.

Formen part de l’equipde suport de Celsona:Pep MiaCandi PujolLluís CornetJ. ClavéMarcel RiberaMontserrat RiuEnric SerraF. TorresJ.H.Ramon Gualdo

973 481719Telèfon

Mòbil: 617 01 29 51

Si la voleu rebre acasa, dirigiu-vos a lanostra oficina:Ctra. Torà, 25 - SOLSONA

A portada

Eus aquí el nostre “predecessor”

Johann Carolus es guanyava la vida a principis del segle XVIImitjançant l’elaboració de butlletins informatius manuscritsque amb el títol de “Relation” venia a abonats pudents a unpreu elevat.Al 1604 va comprar la primera impremta de Gutemberg

La WAN (associació mundial d’editors de periòdics) ha validat les proves subministradesper un dels més importants museus de la impressió del món segons les quals en aquest any 2005es compleix el 400è aniversari del naixement del primer periòdic imprès. Fins ara, la data recone-guda per molts estudiosos ha estat 1609, l’any de les primeres edicions preservades.

Els experts del Museu Gutenberg a Mainz,Alemanya, on es troba exposada la primera premsaimpressora del món, han comunicat a la WAN que lapartida “de naixement” del diari “Relation” va sertrobada en els arxius municipals d’Estrasburg, actu-alment a França però, en aquella època, de l’anome-nat “Deutsches Reich”.

“Les proves són contundents i crec que po-dem dir tots: Feliç natalici quatricentenari al periò-dic imprès!”, va dir Timothy Balding, director gene-ral de la WAN “El nostre Comitè Executiu ha exa-minat totes les dades i està convençut de la seva va-lidesa“.

El doctor Martin Welke, fundador del MuseuAlemany del Periòdic i autor del descobriment jun-tament amb el professor Jean Pierre Kintz, un histo-riador d’Estrasburg, va dir que l’editor de “Relation”era un cert Johann Carolus, qui es guanyava la vida aprincipis del segle XVII mitjançant l’elaboració debutlletins informatius manuscrits que es venien a abo-nats pudents a un preu molt elevat i on es reproduïennotícies enviades per una xarxa de corresponsals pa-gats.

“El 1604, li va comprar a la vídua d’un famós impressor una planta impressoraintegral”, va explicar el doctor Welke. “A l’estiu del 1605, va començar a imprimir els seuspropis butlletins perquè “es demorava massa temps escrivint-los a mà”. Carolus va calculartambé que podia guanyar molts més diners “en imprimir un tiratge major i vendre elsexemplars a un preu més mòdic”.

A l’octubre d’aquest mateix any, Carolus va fer una petició al consell municipald’Estrasburg sol·licitant “protecció contra les reimpressions fetes per altres impressors”.D’aquí en més, el que segueix és part de la història... “Ja en aquella època van començarels problemes de drets de reproducció!”, va dir Balding. “I qüestions estratègiques quantal preu de venda i a la difusió!”

“Avui en dia, més de mil milions de persones en tot el món llegeixen diàriamentun periòdic imprès – una xifra que, dit sigui de passada, ha augmentat en gairebé un5 % en els últims cinc anys”, va afegir Balding. “Això demostra que no només tenim400 anys d’edat, o millor dit de joventut, sinó que estem gaudint generalment d’unasalut òptima i podem encarar els pròxims cent anys amb cert optimisme”.

El Museu Gutenberg celebrava el quatricentenari amb una gran exposicióel passat mes de juliol a través de la qual es rememorava l’evolució de la premsades dels seus inicis.

Josep M. BorésDirector deCelsona Informació

3439-Divendres, 4-11-2005

La nit de divendres a dissabte passat, a les 2 de lamatinada, un vehicle que circulava a gran velocitat va toparamb un altre estacionat davant l’oficina d’INDESOL. A con-seqüència de l’impacte el vehicle estacionat es va esclafar

Solsona Ramon Estany

Ensurt al carrer de La Bòfia

La part posterior del vehicle

La part frontal, que es va endur la persiana del local

contra la persiana de l’establiment, i sort que darrere en-cara hi havia una porta de fusta i vidre, que si no el cotxeentra dins l’oficina. L’impacte va ser tant fort que tot elmobiliari de dins va quedar sacsejat.

L’alcalde es va comprometre a no posar cap antena, totesperant un estudi que s’ha da fer sobre possibles emplaçaments,i garantí que enlloc on hi hagi oposició veïnal, se n’hi posaran.

Jordi Riart també va manifestar la intenció d’introduiraquest estudi dins el POUM, tot i que no estarà finalitzat fins afinal d’any.

Els veïns van reclamar i van aconseguir el compromísper part de l’alcalde de buscar la fórmula per exposar al poble

Reunió posterior al Cine París

Davant dels veïns l’alcalde asseguraque no es posaran les antenes

Dijous passat va tenir lloc una reunió informativa a l’ajuntament de Solsona entre veïnsi alcalde per comentar la situació actual en que es troba el procés per evitar que s’instal.li

tres antenes de telefonia mòbil al barri de Sant Ramon

Moment de la reunió a l’Ajuntament

les possibles ubicacions, donant prioritat als emplaçaments mésallunyats de les zones habitades.

Després d’aquesta reunió a l’ajuntament, se’n va fer unaaltra, al Cine París, en la qual es va convidar a entitats, associaci-ons de veïns, escoles i clubs de jubilats, per agrair-los el suport, jaque moltes signatures no van ser del mateix barri, i per informar-los de l’estat de les converses amb l’ajuntament, així com delsseus compromisos, ja que aquest són d’interès per tot el poble.

4 439-Divendres, 4-11-2005

Solsona Servei de premsa de l’Ajuntament de Solsona

Solsona controlaràl’aigua a distància

L’Ajuntament de Solsona està aplicant una nova fasedel Pla director de l’aigua, amb la instal·lació, des d’aquestasetmana, d’un sistema de telecontrol de la xarxa municipal d’ai-gua. Amb aquesta nova eina, el consistori podrà conèixer desde les oficines municipals els nivells d’aigua, l’estat de lesinstal·lacions i possibles avaries del sistema en temps real. Encas que es detecti algun problema a la xarxa, es dispararà unaalarma automàticament i el responsable de la gestió del serveipodrà conèixer amb exactitud l’origen de l’avaria.

Els dispositius del sistema telecontrol, que funciona demanera autònoma amb l’energia captada a través de plaquessolars, s’instal·len als dipòsits de captació del riu Cardener, deMeix (Lladurs), de les Codineres de Llera (Lladurs) –on es fael tractament de l’aigua–, i de Rotxés. També es controlaranles instal·lacions del nou distribuïdor d’aigua del municipi.

Precisament aquesta setmana també han començat lesobres d’habilitació del nou col·lector general de distribució dela xarxa d’aigua, al camí de la Mare de la Font i a tocar de calSotaterra. És previst que els treballs s’executin durant dos mesos

El nou sistema es col.locarà, entre altres llocs, al dipòsit de Rotxés

i mig. Tal com remarca Jordi Xandri, regidor de Serveis, “aques-tes actuacions, previstes al Pla director de l’aigua, tenen l’ob-jectiu de modernitzar el sistema i agilitar la gestió del servei”.Segons el regidor, l’Ajuntament s’ha avançat a implementar elsistema de telecontrol seguint les recomanacions de l’AgènciaCatalana de l’Aigua, arran de la sequera de l’estiu passat.

L’Ajuntament de Solsona es manifestaunànimement en defensa del nou Estatut

La setmana passada, el Ple municipal de l’Ajunta-ment de Solsona va aprovar per unanimitat expressar elseu suport al projecte de l’Estatut d’Autonomia deCatalunya aprovat pel Parlament el dia 30 de setembre.

Entre altres qüestions, la moció aprovada posa derelleu que la proposta de reforma de l’Estatut “reconeixel paper cabdal dels municipis i comarques com a ad-ministració més propera a la ciutadania, garantint mésautonomia municipal i incrementant les seves compe-tències”.

La moció, impulsada per les dues entitatsmunicipalistes catalanes –Associació Catalana de Muni-cipis i Comarques i Federació de Municipis de Catalunya-, dóna suport explícit al nou Estatut i compromet l’Ajun-tament a divulgar-lo entre la ciutadania i a convidar lesentitats socials a adherir-s’hi. Tal com va indicar l’alcal-de, Jordi Riart, s’enviarà una carta a totes les entitats cí-viques, culturals i esportives perquè s’adhereixin a lacampanya. Així mateix, la moció insta les forces políti-ques representades al Congrés i al Senat a aprovar la pro-posta emanada per una àmplia majoria del Parlament dela Generalitat.

Els acords adoptats pel consistori seran traslladatsa les presidències del govern espanyol i del Congrés dels

Tota la corporació municipal, a favor del nou text estatutari

Diputats, i al Ministeri d’Administracions Públiques, amés de les presidències del Parlament de Catalunya i dela Generalitat.

El grup municipal d’El Comú va anunciar que estàduent a terme gestions amb la conselleria de RelacionsInstitucionals de la Generalitat de cara a l’organitzaciód’un acte públic institucional de presentació de l’Estatuta Solsona. Es pot consultar tot el text a través del webmunicipal (www.ajsolsona.net), o bé directament al webwww.gencat.net/nouestatut/docs/proposta.pdf.

5439-Divendres, 4-11-2005

6 439-Divendres, 4-11-2005

Solsona Ramon Estany

Cacics imenestralsomple la Sala del’Ajuntament“Té tos els ingredients d’unafantàstica història novel.lada”Jordi Riart, alcalde de Solsona

Albert Muntada, conseller comarcal, va explicar que ésun llibre que ha costat molt, un llibre que fa un recorregut peruns moments molt difícils de la història de Solsona, i que s’ha-via de saber treballar. L’autora “ha sabut portar un filargumental”. I seguint el perfil novel.lat parla d’uns personatgesque van dominar la situació a Solsona i val la pena i agradarà, finsi tot la gent que els desconeix s’hi sentirà atreta. Afegeix que és unllibre a tenir en compte i que feia falta que sortís.

Ramon Badia, en representació de Pagès Editors, vaadvertir que la Maria Dolors ha sabut transformar la realitat através del seu treball en un imaginari col.lectiu, en quelcomque té vida pròpia amb molta qualitat literària, buscant unatrama impecable, amb un llenguatge molt acurat, i esmentanttotes les fonts d’on ha tret la informació.

Finalment, ha lloat la intenció de la narradora de noprendre partit per cap bàndol concret.

L’autora, Dolors Guàrdia, va explicar els personatgesque conformen l’obra, i com ha teixit dues històries, una dereal i l’altra d’imaginada, que transcorren dels del setembre del’any 1916 al setembre del 1917. També va reconèixer que laproposta d’aquest llibre va nèixer d’un suggeriment de l’ales-hores regidor de cultura Romà Salas i sempre gràcies a les anèc-dotes que li explicaven els seus familiars.

Guàrdia va subratllar el rerafons històric, reflexat a lesplanes de la revista local de llavors, “Lacetània,” i com dos

La Sala d’Exposicions es va omplir de gom a gom

Ramon Badia, Jordi Riart, Dolors Guàrdia i Albert Muntada

personatges lideraven els seus bàndols, el Moles i el Reig, oncadascú tenia la seva orquestra, el seu metge, la seva gent, en-frontada.

Un dels personatges que més li ha agradat és construirel seu “Anselm”, un campaner que a través dels tocs de cam-panes determinava el temps de la novel.la.

L’alcalde, Jordi Riart, va qualificar l’acte com dels mésgratificants per a un alcalde, per la coneixença amb la MariaDolors, com a professional de l’ensenyament i perquè ha estatautora de més d’un llibre. Riart destacà que avui Solsona ésuna font d’inspiració, perquè ens imaginem que de fets nomésen passen avui, i abans en passaven moltes, de coses, i recupe-rar la memòria d’aquests esdeveniments, és important, perquèens fa adonar que el que tenim avui és gràcies al bagatge delsnostres avantpassats.

Jordi Riart agraí que la Dolors escrigués amb una grà-cia especial, sense jutjar els fets, perquè la història té tots elsingredients d’una fantàstica història novel.lada

Finalment, Riart va agrair també al Consell Comarcalque ha donat suport a l’edició del llibre, i a l’Editorial Pagésper creure en el projecte.

Cal felicitar la Dolors per l’encert i el treball que hatingut i la voluntat de recuperar el petit ventall de la història deSolsona, encoratjant-la que no sigui la darrera vegada que hofaci.

7439-Divendres, 4-11-2005

8 439-Divendres, 4-11-2005

Celebracions Ramon Estany

L’acte també va servir per donar a conèixer el fenomend’aquestes malalties, cada cop més esteses.

L’acte, presentat per Núria Bonet i Ramon Segués, vacomptar amb l’actuació de grups musicals de Solsona i comar-ca i la recitació de poemes i escrits, a càrrec de poetes i escrip-tors locals.

Presidia l’escenari una escultura de ferro forjat donadaper l’artista Ramon Colell, escultura dedicada a les malaltiesmentals. L’obra, titulada “Renaixença” està pensada amb l’es-perança que tothom qui cregui que es troba en un camí sense

Sol del Solsonès celebra el Dia Mundial de la SalutMental amb la III Nit Literària Musical

El dissabte passat, 23 d’octubre, unes 180 persones van assistir al Teatre Comarcal de Solsonaper commemorar amb una vetllada musical i literària el Dia Mundial de la Salut Mental, i d’aquesta

manera recaptar fons també per als treballs de l’entitat de cara als afectatsde malalties mentals i drogodependències i per als seus familiars

sortida sàpiga que amb esforç i ajuda se’n pot sortir. La partrecta i brillant vol representar les persones emocionalment equi-librades. El travesser del mig seria les que es pensen que sónmés dèbils mentalment, i algunes d’elles cauen en el món sòr-did dels vicis, o en malalties mentals, moltes vegades a causad’una falta d’autoestima i d’una mentalitat poc forta per afron-tar la duresa de la societat. Aquestes persones es tanquen en el

Núria Bonet i Ramon Segués, presentadors de l’acte

L’alumnat de l’Àtic Taller Musical

9439-Divendres, 4-11-2005

Celebracions Ramon Estany

La Coral de Sant Llorenç de Morunys va cloure l’acte

Maria Moscoso, alumna de l’Escola Municipal de Música, que va cantar dos temesacompanyada al piano de Josep Cornella.

Leonor Manau, damunt l’escenari, acompanyada alpiano per Josep Cornella.

Jordi Cardona, Ier. Premi Pirineu Homilies 2005, varecitar un text.Maria José, que també va recitar un text.Pepe López amb la seva poesia sensible

Marta Cardona amb la seva guitarraSònia Pallarès, llegint un text

seu món -representat en l’escultura per la bola- petit, aïllat,solitari, sense fer res per sortir-ne, perquè, al cap i a la fis’hi senten segurs. La corba, representa les persones que enalgun moment de la vida i per situacions emocionalsduríssimes, es veuen abocats al vici d’una manera ràpida icontinuada per intentar oblidar. Al cap de poc temps, s’ado-nen que van per mal camí i tornen a centrar-se, sense ajut deningú, o a través d’especialistes i institucions com el Soldel Solsonès. I a la base de l’escultura hi ha representatsdiferents tipus de vici: alcohol, drogues, etc.

10 439-Divendres, 4-11-2005

VallferosaSant Martí de Salamons- Diumenge vinent, 14, celebraremla festa de Sant Martí, bisbe, a la capella de Salamons. Missa ales 12 i tot seguit es convidarà de coca i mistel·la a tothom.

CambrilsFesta de Sant Martí- Diumenge vinent, 13 de novembre, ce-lebrem la festa del patró de la parròquia. Missa a la 1 i cantdels goigs.

CastellvellDiumenge vinent, 13 de novembre, serà segon diumenge demes. Missa a les 4 de la tarda.

La SelvaFesta a Sant Martí a les Serres- Diumenge, dia 13, Missa a les12.

OgernFesta dels Jubilats- Diumenge, dia 6 de novembre, festa delsjubilats. La Missa serà a la 1 del migdia. Tot seguit, visita al’exposició als baixos de la rectoria, i dinar al Local.

Sant Just JovalFesta de Sant Martí- Diumenge vinent, 13 de novembre, ce-lebrarem la festa de Sant Martí a l’església de Joval. La missaserà a 2/4 de 12 del migdia.

Parròquia Ramon Estany

La música amb orguedesembarca a Solsona

El VII Festival Internacional de Música per a Orguede les comarques de Lleida porta a la Catedral de

Solsona la qualitat i distinció de la veu d’unasoprano i un excel.lent organista

El Cicle ‘Orgues de Ponent’, a la catedral i claustre dela catedral de Solsona, van congregar diumenge passat un nom-brós públic que va gaudir amb un deliciós concert d’àries clàs-siques per a soprano i orgue.

El concert, enmarcat dins els actes de celebració del50è aniversari de la Coronació de la Mare de Déu del Claustre,dugué a la catedral la música de Jordi Vergés i la soprano AlbaRosa Forasté, que oferiren primer dues peces a l’orgue de laCapella del Claustre, de William Selby (1738-1798) i FermínM. Álvarez (1833-1898).

A continuació, el Gran Orgue de la Catedral va acom-panyar als músics en l’execució de peces de Sweelinck (1562-1621), Bach (1685-1750), Marcello (1684-1750), Vivaldi(1678-1707) i Haendel (1685-1750)

Unes cent persones van seguir aquest concert

L’organista Jordi Vergés i la soprano Rosa Alba Forasté

Concerts Ramon Estany

SolsonaFesta de la Dedicació de la Catedral- El proper di-jous, 10 de novembre, és la festa del la Dedicació de laCatedral. El Capítol catedralici s’hi reunirà per solem-nitzar aquesta festa, celebrant-hi l’Eucaristia a les 10del matí, a la qual es convida tothom a participar-hi.

Pregària pels malalts de la Parròquia- Dilluns, 7 denovembre, a la missa vespertina de 2/4 de 8, a la Com-panyia de Maria, pregària pels malalts de la Parròquia,com és costum cada primer dilluns de mes.

Loteria de Nadal- La Parròquia de Solsona reparteixel número 44980 de la Rifa de Nadal. Una ocasió perfer un petit donatiu a la Parròquia que, com sabeu, en-cara té pendent una part important del deute de les obres.El preu del taló és de 3 euros.

Celebració de les Noces d’Or i d’Argent matrimo-nials- Ja s’ha fet tradicional entre nosaltres que elsmatrimonis celebrin les noces de plata i d’or conjunta-ment (parelles casades l’any 1980 i l’any 1955). Aquestacelebració tindrà lloc el 27 de novembre. Els qui tin-guin ganes de participar-hi, ho poden fer saber a la Par-ròquia al telf. 973 480123

11439-Divendres, 4-11-2005

Participants: Sra. Mercè Renom Pulit, Coordinadora Gene-ral del Centre d’Història Contemporània de CatalunyaSr. Llorenç Ferrer i Alòs, historiador, professor de la Univer-sitat de Barcelona - Sr. Xavier Casals, assessor editorial de laRevista Clio - Moderador: el Sr. Ramon AlberchFugueras, subdirector general d’arxius del Departamentde Cultura de la Generalitat de Catalunya i membre del patro-nat de l’Institut Ramon Muntaner

Recerca i difusió, centres d’estudis i universitats tot ique inicialment puguin semblar termes contraposats, en lesdarreres dècades s’està observant com en realitat es tracta deconceptes complementaris. En la societat actual resulta difícilentendre la recerca sense la difusió i també resulta incompren-sible la dissociació ancestral entre societat civil, centres d’es-tudis i les universitats. Però com s’ha de difondre la recerca?De quina manera es plantegen la difusió els centres d’estudis iles universitats? Existeix una col·laboració en aquest sentit?

Per altra banda, també cal interrogar-se entorn a la fun-ció social dels historiadors. Per què existeix encara una certaminusvaloració de la divulgació plantejada en termes d’incom-patibilitat amb el rigor i la cientificitat?. La pèrdua d’influèn-cia dels historiadors com a conformadors d’una societat infor-mada té a veure amb el rebuig a la divulgació de masses quesovint es deixa en mans dels periodistes?.

Finalment, l’auge de la novel·la històrica i de revistesd’història obliguen a replantejar-se alguns dels llocs comunsdel col·lectiu d’historiadors i erudits?

Aquests són alguns dels temes que es tractaran en lasegona edició de l’Espai Despuig, una Taula Rodona que secelebra anualment, en record de l’obra “Los col·loquis de lainsigne ciutat de Tortosa” 1557 de Cristòfor Despuig. L’ob-jectiu d’aquesta activitat és reflexionar sobre un tema d’actu-alitat vinculat al món dels centres, instituts d’estudis i altresentitats culturals.

Organitza: Institut Ramon Muntaner, Centre d’estudisLacetans. Amb el suport: Ajuntament de Solsona i El Punt

Dins els actes del 10è aniversari del Centre d’Estudis Lacetans a Solsona

Solsona acollirà la II Edició de l’Espai Despuig “Recerca i divulgació: el paper dels centres d’estudis i de les universitats”

Dia: 12 de novembre de 2005 a les 18.30Lloc: Sala d’actes del Casal de Cultura i Joventut de Solsona. Passeig del Camp, s/n. Solsona

Solsona

Sr. Xavier Casals,assessor editorial de la Revista Clio

El moderador elSr. Ramon Alberch Fugueras

La campanya s’ha posat en marxa des d’aquesta ma-teixa setmana i consisteix en la possibilitat de fer dona-tius ingressant els diners al compte 0049 2595 08 2394042547 fins al 30 de novembre.

Aquests diners seran canalitzats per l’ONG solsoninadirectament cap a diverses entitats locals amb les qualsja està en contacte i que s’encarregaran de gestionar-losen els seus respectius països.

S’ha escollit l’opció de l’enviament de diners perquèés més fàcil i ràpid, perquè permet a la població localdestinar l’ajut en allò que resulta més necessari i perquèpermet gestionar aquesta ajuda a nivell de comunitat, fentuna distribució més equitativa alhora que es reactiva l’eco-nomia del país.

La tempesta Stan ha assolat gran part deCentreamèrica, afectant greument algunes zones d’El Sal-vador i Guatemala. Com a conseqüència de les plugestorrencials l’aigua s’ha endut poblacions senceres, causantmilers de morts, malmetent cases, cultius, ponts i vies decomunicació.

La manca de recursos econòmics d’aquests països,sumada a la situació en què han quedat després del de-sastre fa que necessitin més que mai la nostra ajuda.

Solidaritat Ramon Estany

Solsonès Obert al Móninicia una campanya

per ajudar els afectatsper l’huracà Stan

Necessita corresponsalper cobrir les notícies deSant Llorenç de Morunys

Interessats, truqueu al973 48 17 19 o envieuun correu electrònic ainfo@elsolsones.net

Necessitaauxiliar administratiu/vaauxiliar administratiu/vaauxiliar administratiu/vaauxiliar administratiu/vaauxiliar administratiu/vaper incorporar-se al despatxde Sant Llorenç de Morunys

Interessats/des trucar al telèfon:

973 49 22 54973 49 22 54973 49 22 54973 49 22 54973 49 22 54

12 439-Divendres, 4-11-2005

Envieu les vostrescròniques, opinions,

anuncis...abans de dimecres

al migdia a:info@elsolsones.neto porteu-los a la nostraoficina Ctra. de Torà, 25

Nou Servei d’Assistència iAssessorament Municipal (SAM)

El President de la Corporació va presentar el prop-passat dijous dia 20 d’octubre, als ens locals de les comar-ques de Lleida, aquest projecte innovador per integrar totala tasca d’assistència als municipis, crear un nou espai degestió i aportar més serveis d’assessorament a les necessi-tats actuals dels municipis pel que fa a temes urbanístics,mediambietals, de modernització, projecció econòmica, im-migració, i formació, entre d’altres

Una enquesta als municipis concretarà en quina deles àrees de nova creació caldrà incidir amb més rellevància

D’altra banda, la Diputació signarà un conveni amb elsConsells Comarcals i l’Observatori de les Terres de Lleida pertal d’intercanviar informacions i fer més fàcil la diagnosi deles dades estratègiques pel territori

La Diputació de Lleida aposta per reforçar les compe-tències d’assistència i cooperació jurídica, econòmica i tècni-ca als municipis de la demarcació mitjançant la posada en mar-xa del nou Servei d’Assistència i d’Assessorament als Munici-pis (S.A.M).

Aquest servei, que iniciarà els seus passos a primers delmes de novembre d’enguany, té la finalitat d’optimitzar unalínia de col·laboració entre la Corporació i el conjunt de muni-cipis lleidatans per tal de potenciar la prestació de les compe-tències municipals, contribuir al desenvolupament equilibratdel territori i al benestar dels ciutadans, defensar l’interès delsens locals i recolzar la modernització de les comarques.

El SAM, que va ser presentat el proppassat 20 d’octu-bre pel President de la Diputació, Isidre Gavín, en el decursd’una trobada amb els presidents del Consells Comarcals i al-caldes de les Terres de Lleida, amb l’objectiu de fer un repàsdels temes que afecten als ens locals de les comarques de Lleida,en el marc de la fira Municipalia, posarà en marxa una actua-ció innovadora amb personal especialitzat per donar respostaa les noves necessitats d’assistència i assessorament en matè-ria urbanística, medi ambient, noves tecnologies, promoció eco-nòmica, assessorament en temes d’immigració, formació de lesadministracions públiques i assessorament en matèria de re-cursos humans.

Amb aquesta actuació, la Diputació integrarà i reforça-rà les actuacions que ja es porten a terme, actualment, mitjan-çant convenis amb els Consells Comarcals, en matèria d’asses-sorament jurídic, tècnic i administratiu.

El nou Servei d’Assistència als Municipis (S.A.M) pre-veu doncs, l’aprofitament dels recursos de que ja disposa laDiputació per optimitzar i integrar tota la tasca d’assistènciaals municipis, crear un nou espai de gestió i d’assistència i apor-tar més serveis d’assessorament a les necessitats actuals delsmunicipis pel que fa a temes socials, econòmics i de modernit-zació, entre d’altres. Així mateix, i per donar una bona cober-tura a les necessitats reals dels municipis, el SAM iniciarà laseva tasca amb una enquesta als municipis sobre necessitatsconcretes i puntuals en els àmbits esmentats per concretar qui-na de les noves àrees caldrà potenciar.

Aquest nou servei estarà dirigit i coordinat pel fins ara

Diputació de Lleida M. Teresa Canal i Morera, Diputada provincial per al Solsonès

cap de presidència, Xavier Manuel, que tindrà rang de Direc-tor, ja que el SAM disposarà d’una estructura similar a la delsPatronats i organismes adscrits a la Corporació.

Conveni amb Consells i l’ObservatoriEl president de la Diputació, Isidre Gavín, va anunciar

el proppassat dia 20 d’octubre, que l’ens provincial signarà unconveni amb els Consells Comarcals i l’Observatori de les Ter-res de Lleida, conformat per l’Aploell, per tal d’intercanviarinformacions i fer més fàcil la diagnosi de les dades estratègi-ques necessàries pel territori. D’aquesta manera es podran co-nèixer amb més precisió dades d’actuació d’algun àmbit enespecial del territori, a través del qual es podran endegar inici-atives que ajudin a millorar la gestió de les administracionslocals. Aquest anunci es va produir després de la reunió queGavín va mantenir amb els presidents dels Consells Comarcalsde la demarcació.

D’altra banda, també va assenyalar que s’estan prepa-rant unes jornades dedicades a informar els municipis de lanova Llei de comptabilitat local i la seva aplicació. Així esfaran dues jornades, una pels municipis de la zona de munta-nya (possiblement a Sort), i una altra pels municipis de la Pla-na, que es faria a la seu del Consell Comarcal del Pla d’Urgell.

13439-Divendres, 4-11-2005

Els estudiants són qui mésaprofiten el bus

A la segona setmana del bus la mitjanad’usuaris s’ha incrementat a 150 passatgers el

dia, la majoria estudiants

Una mitjana de 150 passatgers al dia és el nombre d’usu-ari del bus Solsona - Olius a la seva segona setmana de funci-onament. Així, doncs, el nombre de ciutadans que utilitzen aquestnou servei ha incrementat respecte la setmana passada, uns 100.

La majoria dels usuaris són alumnes de l’InstitutFrancesc Ribalta i l’Escola Arrels Secundària, que un cop adap-tats els horaris del servei als horaris escolars està tenint unabona acceptació per aquest col·lectiu. Un exemple és el d’unamare del Pi de Sant Just que destaca la gran utilitat d’aquestservei, ja que el seu fill durant la setmana participa en diferentsactivitats extraescolars i utilitza el bus per tornar a casa i aixíno cal que ella es desplaci fins a Solsona per recollir-lo.

Si bé el bus no acaba d’ajustar-se als horaris d’algunaempresa dels Polígons Industrials, des del Consell Comarcals’està recollint suggeriments de la població mitjançant enques-tes de qualitat que es troben dins el bus, les quals serviran perredissenyar i adequar horaris i parades per satisfer les necessi-tats de la majoria de la població.

Comarca Consell Comarcal Comarca Servei de premsa del Partit Popular de Catalunya

El Partit Popular demanaincrementar els llits alcentre sanitari delSolsonès

27 d’octubre de 2005.- El diputat del PP per Lleidaal Parlament, Jordi Montanya, ha presentat una proposi-ció no de llei en la que insta al Govern de la Generalitat aincrementar, durant el proper exercici pressupostari, elnombre de llits del centre sanitari del Solsonès, amb l’ob-jectiu de donar cobertura als usuaris de la comarca iabsorbir la demanda actualment existent.

Jordi Montanya argumenta que el centre sanitaridel Solsonès es troba des de fa anys ençà totalment des-bordat, fins el punt que la demanda existent impedeix queel centre sanitari pugui donar cobertura a tots els usuaris,“el que provoca desplaçaments dels pacients a d’altrescentres hospitalaris de Catalunya, amb el conseqüent costeconòmic i risc per a la salut”, afirma el diputat Montanya.

14 439-Divendres, 4-11-2005

Pagesos Solidaris és una fundació impulsada perla Unió de Pagesos de Catalunya per donar suport a lessocietats agràries menys afavorides i a les seves estructu-res organitzatives. Entre els seus objectius està l’enforti-ment de l’esperit solidari entre els pagesos dels diferentspaïsos; la sensibilització davant els problemes que patei-xen les societats agràries en les zones empobrides; i elfoment d’un comerç equitatiu, amb l’establiment d’unesrelacions comercials equilibrades.

Un dels seus àmbits temàtics és l’acollida delstreballadors temporers. Mentre es troben entre nosal-tres, realitzen programes de foment de l’autonomia per-sonal, de promoció de la salut, de llengua i de formacióper al desenvolupament. S’organitzen activitats culturalsi de relació amb les poblacions d’acollida, així com dedescobriment de Catalunya.

Una d’aquestes sortides socioculturals va ser aSolsona el divendres 28 d’octubre. La sortida va acabaramb una xerrada per part de la nostra associació, sota eltítol “La importància de l’associacionisme entre les do-nes”, ja que portaven dues setmanes treballant temes degènere i volien portar a la pràctica els seus coneixementsa través del coneixement d’una experiència real. Van as-sistir-hi una trentena de temporers/es de diferents nacio-nalitats, entre les que dominava la colombiana i la roma-nesa. L’intercanvi d’experiències entre ambdues parts, vaser força positiva, ja que tothom va poder agafar idees iopinions envers temes d’especial interès sobre la igualtatd’oportunitats entre homes i dones.

Activitats conjuntesamb Pagesos Solidaris

Assoc. de Dones del Solsonès Associació Estel del Solsonès

Diumenge, 13 de novembreViatge de castanyadaExcursió de la castanyada i panallets a Platja d’Aro.Hora de sortida: 7:30 de l’Estació d’Autobusos. Faremuna paradeta per esmorzar i tot seguit visita a Segaró irodalies. Al migdia dinar al restaurant La Terrassa dePlatja d’Aro, amb espectacle inclòs. A la tarda casta-nyada amb ball en directe. Preu socis: 38 euros - Nosocis: 40 euros. Podeu recollir els tiquets al local del’Associació. Tel. 973 48 10 47

Diumenge, 6 de novembreGran CastanyadaGran Castanyada amb panallets i ball en directe, a les 5 de la tardaal local del Club Estel. Preu del tiquet: 6 euros. Tothom hi ésconvidat. Podeu recollir els tiquets al local de l’Associació.

Diumenge, 11 de desembreExcursió Pre-NadalSortida a les 8 del matí de l’Estació d’autobusos. Paradaper esmorzar. Visita a Esplugues de Francolí i Monestirde Poblet. Gran dinar nadalenc a l’Hostal del Senglar. Ala tarda farem una paradeta. Hi haurà un motiu nadalencper tots els participants. Preu: 30 euros socis. 40 euros nosocis.Podeu recollir els tiquets al local de l’Associació.Tel. 973 48 10 47

27 de novembreDinar de germanor en homenatgeals socis de més de 85 anys.Missa a la Catedral de Solsona.Dinar a Can Puig - Entrega d’obsequis als socis homenatjats.Ball en directe.Després de la Missa hi haurà servei d’autobús per traslladar-seal restaurant. Preu del tiquet: 20 euros. Hi pot participar tota lagent que vulgui, socis i no socis. Per més informació mireu progra-ma a part.

Hi Col.laboren: Departament de Benestar i Família de la Gene-ralitat, Ajuntament de Solsona, Consell Comarcal del Solsonès

C. Bisbe Lasala, 7 - Tel. 973 48 13 26 - Solsona

NOVETATS TEMPORADATardor - Hivern

15439-Divendres, 4-11-2005

Centre Tecnològic Forestal de Catalunya

El Centre Tecnològic Forestal de Catalunya està re-alitzant una anàlisi, entre les empreses de la comarca, queaporti informació sobre la presència i repercussió de lestecnologies de la informació i comunicació (TIC) com aeina de treball i de promoció del teixit empresarial delSolsonès. Aquesta iniciativa està finançada pel Departamentde Treball i Indústria i s’està desenvolupant al llarg d’aquestdarrer trimestre d’aquest any.

Amb aquesta diagnosi es pretén realitzar una avalu-ació en detall de les mancances de recursos i les necessitatsque tenen les empreses del Solsonès, descrivint-se els prin-cipals equipaments TIC que estan a l’abast de la majoriad’empreses: telèfon mòbil, ordinadors, connexió a Internet,pàgina web i correu electrònic, entre d’altres. Es preténdeterminar si les empreses fan ús d’aquest equipament i,encara més important, quin tipus d’ús en fan. També s’es-pera determinar els canvis que les TIC indueixen en els dife-rents nivells de l’empresa, com les referides a l’entorn, i laseva integració dins del món rural per tal de ser més competi-tives i que puguin establir-se en situació de condicions d’igualtat

El Centre Tecnològic analitzales empreses de la comarca

en relació a les de l’àmbit urbà.Formant part d’aquesta acció també es farà una cam-

panya de promoció del telecentre que al llarg d’aquests dar-rers mesos de l’any oferirà nous equipaments i prestacionsals seus usuaris.

Per aquest motiu, durant les properes setmanes s’ini-ciarà una enquesta telefònica a nivell empresarial per de-tectar les necessitats tecnològiques de la comarca delSolsonès.

Amb aquesta enquesta s’espera obtenir:

1. Conèixer amb profunditat les necessitats de TIC de lesempreses

2. Proposar mesures d’implantació de les TIC3. Obtenir una diagnosi que permeti realitzar accions ade-

quades a les necessitats del món rural4. Transmetre el potencial de les TIC per tal que les em-

preses puguin adaptar-se a les seves necessitats especí-fiques.

16 439-Divendres, 4-11-2005

Oliana Marcel Ribera - Arxiu Fotografic Marcel Ribera

Diada del jubilat 2005De nou s´ha celebrat la “Festa del Jubilat” a la Vila d´Oliana. En aquesta ocasió més que comentar la

festa, reproduirem fotogràficament quatre moments de la persona homenatjada.

Homenatge a la verge dels Àngels, patrona d´Oliana.

La senyora homenatjada envoltada de la seva família més propera.

El president del Casal de Jubilats Ntra. Senyora dels Àngelsdirigeix unes paraules als assistents.

Presentació del pastís davant la mirada de les autoritats.

17439-Divendres, 4-11-2005

Educació IES Francesc Ribalta

Sortida a Lleida i MollerussaEl dimarts 25 d’octubre, els alumnes de primer d’ESO vam fer una sortida a Lleida i a Mollerussa

Durant el matí vam visitar el Centre de Recuperació deFauna de Vallcalent, a Lleida. Allà ens van explicar què haví-em de fer si trobàvem un animal ferit, i què feien en aquellcentre. Vam aprendre coses noves de la cigonya blanca i d’al-tres animals, i amb uns prismàtics vam observar tot un muntd’ocells que hi havia en una llacuna.

A la tarda vam visitar l’Espai Cultural del Canald’Urgell, a Mollerussa. Ens van explicar que en aquella zonade Lleida hi havia una gran sequera, fins que van decidirconstruir els canals i les sèquies agafant l’aigua del riu Segre.Vam fer una visita guiada a través de diferents espais que mos-tren tot el procés de la construcció del canal d’Urgell.

Després d’un dia molt llarg i interessant, vam tornarcap a Solsona. A més de passar-nos-ho bé, ens vam adonar decom són d’importants els animals i l’aigua.

18 439-Divendres, 4-11-2005

Enmig de pluges i bolets, la tardor ens porta el regal dela CASTANYADA.

Els nens/es de cicle inicial van sortir a fer una excursióa la Mare de la Font per poder veure els colors de la tardor, lesfulles com cauen i els castanyers amb les castanyes.

Als nenes i nenes d’Educació Infantil, en escoltar el con-te de la Maria Castanyera i els Follets, els varen entrar ganesde conèixer els follets de la nostra contrada. Per això vam en-filar camí de la Mare de la Font, on vàrem trobar mitjonets,barrets verds, picarols, pedres màgiques...

Ens va semblar que si agafàvem totes aquestes coses,els follets les vindrien a buscar a l’escola, i nosaltres els podrí-em conèixer.

Amb aquestes que se’ns presenta la Maria Castanyeraenfadada per la nostra entremaliadura...

Tot comptat i debatut, finalment, vam rebre la visita delsfollets, que es van quedar d’amagat, a la Festa de la Castanya-

Educació Escola Arrels

Castanyada 2005 a l’Escola ArrelsMaria Castanyera. Follets entremaliats i balls enfilats!!!

da de l’escola. Tots plegats, vam menjar castanyes, fruits secsi quatre panellons tot enfilant danses i cançons.

Esperem que les castanyes i els panellets no ushagin fet mal.

19439-Divendres, 4-11-2005

El CEIP Vall de Lord celebra la festa de la castanyadaUn any més hem celebrat amb la mainada de l’escola la tradicional festa de la castanyada

Educació CEIP Vall de Lord

Dijous a la tarda vam realitzar un taller de panellets ambl’ajut d’una mare de l’escola que ens va facilitar els ingredi-ents i ens va explicar les quantitats necessàries de cadascunper tal d’aconseguir tots els panellets que l’endemà ens menja-ríem. Divendres dia 28 al matí ens vàrem desplaçar a la Resi-dència La Vall on tots els avis ens esperaven per tal de gaudirde les danses i cançons que els nens i nenes els hi anaven aoferir. A la tarda els alumnes de la SES Sant Llorenç de Morunysens van preparar tot un reguitzell de jocs de cucanya i al fina-litzar-los vam rebre la visita de dos castanyers i dues castanye-res que varen repartir els panellets i les castanyes calentones atots els nens i nenes. Volem des d’aquestes ratlles agrair la bonadisposició tant per part de la mare que ens va ajudar com delforn que ens va torrar les castanyes.

20 439-Divendres, 4-11-2005

Educació CEIP Setelsis

ELS AVIS ENS AJUDENAquesta no és cap novetat: ja sabem que els avis sem-

pre ens ajuden! Però per tal de poder menjar castanyes a l’es-cola, aquest any també hem comptat amb la col.laboració d’unacolla d’avis generosos i engrescats.

A les nou del matí del dia 28, acompanyant néts i nétesa l’escola ja els teníem aquí: primer tallar les castanyes, fer unbon caliu i finalment torrar-les. Van ser l’expectació de tots elsnens i nenes que passejant pel pati sentien la bona olor de lescastanyes i el bon humor dels avis. Gràcies!

Quan ve el temps de collir castanyes……a l’escola fem moltes activitats per celebrar la castanyada i l’arribada de la tardor

i també per conèixer com se celebra en altres països.

I ALS ALTRES PAÏSOS COM HO FAN?Des de fa anys s’intenta que a les classes d’anglès no

només s’aprengui la llengua sinó que també es conegui la cul-tura dels països anglosaxons. A la tardor, els alumnes de ciclesuperior aprenen cançons que es canten per Halloween. Undels costums és disfressar-se d’éssers terrorífics i cantar can-çons que fan una mica de por. Els nois i noies de sisè ho fan itota la resta de l’escola en gaudim entre la rialla i l’angúniad’estar envoltats de bruixes, vampirs i fantasmes.

Els avis enfeinats amb les torradores

JOCS TRADICIONALSAbans de menjar-nos les castanyes, tenim una estona

per poder gaudir de jocs i activitats que no són les habituals.Aquest any, tots els alumnes de Primària van fer grans compe-ticions de jocs de bales. La normalització del vocabulari delsjocs populars és una fita que s’aconsegueix passant una bonaestona, per exemple, intentant que la bala entri a la clotxa.

BALLAR I MENJARFinalment fem la gran festa: tota l’escola és a la pista,

en rotllanes fem el ball de la castanya que hem après a les ses-sions de música i després, els castanyers i castanyeres de quartreparteixen aquest fruit tan gustós. L’escola és una festa i unany més hem après a conèixer i valorar la nostra cultura.

Els terrorífics personatges del Halloween

Els de quart: uns autèntics castanyers!

21439-Divendres, 4-11-2005

Educació Ramon Estany

El passat divendres al matí, els petits de la Llar municipal van rebre la visita de la Castanyera. I encaraque no tinguin gaires dents, van menjar coca i van ser obsequiats amb castanyes, mentre cantaven

alguna cançó i rebien la salutació d’aquest personatge propi de la tardor.

Temps de castanyes a la Llar d’infants municipal

A taula a punt per esmorzar

Esperant l’arribada de la castanyera

A la falda de la castanyera

22 439-Divendres, 4-11-2005

La granc olla de la Plaça majopr

Ja és tradicional que en aquestesdates l’alumnat de 4t. ESO delscentres de secundària de la nostraciutat organitzi parades pervendre castanyes, amb la finalitatde recollir diners per als seusrespectius viatges de fi de curs.

La jovenalla de l’Arrels, preparant elviatge a París, es va situar al passeig PareClaret i al carrer Sant Miquel/Portal delPont, mentre que la tropa de l’IESFrancesc Ribalta, que vol viatjar a Itàlia,va posar els punts de venda a la PlaçaMajor i al Portal del Carrer Castell.

Les castanyes anaven a 1 euro la pape-rina. (10 castanyes)

Tradicions Ramon Estany

Castanyes amb gust jove

Castanyes d’Arrels

La parada del Passeig

Castanyes de l’Institut

Preparant-se per anar a París

Plegant tard

23439-Divendres, 4-11-2005

Fest-te’n soci! Ets un sol!

Sol del Solsonès Grup de premsa

III Jornades derehabilitació en salut mental

“ La persona amb malaltia mental greu: ciutadàde fet i de drets”

L’equip tècnic del Sol del Solsonès va participar ales III Jornades de Rehabilitació en Salut Mental celebra-des els dies 20 i 21 d’octubre en el centre Cultural deMartorell.

Els membres de l’equip organitzador eren professio-nals dels Serveis De Salut Mental GHSCJ del Sagrat Cor deMartorell. El principal objectiu de les jornades va ser crearun espai per a l’intercanvi d’idees i experiències per tal dereflexionar sobre la qualitat i la realitat assistencial davantles persones amb malaltia mental.

Partint de l’acord unànime que tota rehabilitació hade partir de la unió tant de serveis sanitaris com socials,varen anar sorgint altres qüestions interessants com: els lí-mits de la intervenció dels professionals? Com prioritzarels casos? On acaba la responsabilitat ètica del professio-nals?

Dins de les diferents ponències i taules rodones esvaren discutir temes com els següents:

• Els límits de la reinserció comunitària en salut men-tal en l’àmbit penitenciari.

• La inserció laboral de les persones afectades per untrastorn mental greu.

• La inclusió social a través del lleure: Club Social• Les famílies davant la societat• El tractament de la salut mental en els mitjans de co-

municació.Com a conclusió final i després d’una anàlisi profun-

da des de tots els àmbits, tots els conferenciants i els parti-cipants vam arribar a la mateixa premissa.

La persona amb malaltia mental greu és un ciudatàde fet i de drets.

De l’esmentada sessió, hem de agrair primeramentla rebuda del Sr. Alcalde, Josep Maria Sala, el qual vaesmentar la importància de compartir serveis i recursosentre Solsona i Cardona, i per començar l’Ajuntamentestà molt interessat a col·laborar amb l’Associació Soldel Solsonès, juntament amb la Creu Roja de Cardonaper fer una prova pilot de transport pels usuaris deCardona. Tot seguit el president de l’associació, EnricSerra, va fer una breu repassada històrica de l’associa-ció del Sol del Solsonès, des dels seus inicis, que no va-ren ser fàcils, fins a l’actualitat, agraint l’ajuda de tota lapoblació de Solsona i comarca, i principalment a totesles entitats. A continuació va parlar una de les mares del’Associació, Trini Esteve, la qual va explicar la sevaexperiència i vivència familiar. Cal dir que aquesta ex-periència vivenciada va ajudar a algunes famílies queescoltaven la presentació; a continuació la treballadorasocial va exposar el funcionament del club social i detots els serveis i recursos que ofereix l’Associació. I fi-nalment la regidora de Benestar Social, Montserrat Obra-dors va fer-ne la cloenda, mostrant tot l’interès per aju-dar a aquest col·lectiu. Hem de dir que l’Associació Soldel Solsonès agraeix la possibilitat d’haver realitzat aquestacte a l’Ajuntament de Cardona, i especialment a la bonaacollida que vàrem tenir. Esperem futures col·laboracionsamb aquest municipi.

Sessió informativadel Sol del Solsonès a

l’Ajuntament de CardonaEl passat dijous 27 d’octubre, l’Associació Soldel Solsonès va fer una sessió informativa

a l’Ajuntament de Cardona. El tema que es vatractar varen ésser LES MALALTIES MENTALS

VERS EL SEU ENTORN SOCIAL

Si algú volgués fer la donació d’algun billar,encara que fos usat, pel club social del Sol

del Solsonès, n’estaríem molt agraïts.

24 439-Divendres, 4-11-2005

Ep, la foto! Ramon Estany

El duo fantàsticEp, la foto

Foto clàssica

Trio simpatia

La nit és jove

Festa al carrer

25439-Divendres, 4-11-2005

Ep, la foto! Ramon Estany

Fent l’animal, aquests dels Geganters!!!!

26 439-Divendres, 4-11-2005

Una colla que està de moda

Una càmera a l’Aixeta

El dia 12, és el sant delCristian, si el veieufeliciteu-lo

L’Íngrid i la Tània fan 1 anyet el dia 10-11-2005.Felicitats!!! de part de la vostra família

Societat Ep, la foto!

27439-Divendres, 4-11-2005

El Jazz Acústices dóna un tombper l’SputnikEl grup manresà POINCIANA BANDva actuar diumenge passat a lasala solsonina, interpretant pecesla majoria de la seva pròpiacollita, i oferint un concerttranquil per al vespre d’undiumenge, pont de Tots Sants.

David Martell (piano), SantiCareta (guitarra), Jordi Camp(contra-baix), i Xavi Camp(bateria).

Concerts Ramon Estany

Llibres Ramon Estany

L’Editorial Grata Lecturatreu al carreruna col·lecció dellibrets de cultura popular

Ja són a les llibreries, i amb un format basat en l’Al-manac del Cordill, de la mateixa editorial, els dos primersnúmeros d’una col.lecció de petits llibres que pretenen sal-vaguardar la petita cultura popular. La intenció és que ensurtin entre 2 i 3 cada any, formant una “biblioteca del cor-dill” i es centraran en temes de cuina, hort i cultura popular.Els dos primers van dedicats a l’oli d’oliva i a les cançonsde Nadal.

El volum dedicat a l’oli i l’oliva té textos de PauRubio i Àvia Doretes,

Per la seva part, el dedicat al cançoner de Nadal ésfruit del treball recopilatori de Lluïsa Solane-Olius i ÀviaDoretes.

Ambdos volums compten il.lustracions de Sol Cotsi Disseny de Roser Camps.

El preu de cada exemplar són 3 euros.

28 439-Divendres, 4-11-2005

Presentació del llibre

La mirada violeta-llegint els Evangelis amb ulls de dona-Divendres, 4 de novembre de 2005, a la Salad’Exposicions de l’Ajuntament

De Maria Àngels Filella i Castells. Pagès Editors |col·lecció Sèrie estudis | Presentarà l’acte: Mn. JesúsHuguet

La mirada violeta és una immersió en els Evange-lis des del vessant femení, a tra-vés del qual se’ns ofereix la pos-sibilitat d’endinsar-nos i conèi-xer una mica més l’altra meitatdel món evangèlic, que restavolgudament amagat sota unllenguatge críptic i unes concep-cions patriarcals de la dona ambuna mirada masculina esbiaixa-da. En aquest llibre es posa enrelleu l’actitud de predileccióque Jesús va tenir envers les do-nes i es demana que se’ns retor-ni allò que Jesús ens va donar

directament i explícita, i que ells, els homes de l’Església,ens han pres. Llegir la Bíblia i el Nou Testament,especialment els quatre Evangelis, amb ulls femenins ensil·lumina, ens fa prendre consciència de qui som i què volJesús de nosaltres, les dones, i del lloc que hem d’ocuparen les esglésies. Sabem que la religió com a espai, la fecom a instrument i els punts de referència de la dona enels textos sagrats són les eines i els camins pels quals hemd’avançar per recuperar allò que, com he dit, se’ns ha presi que és ben nostre: la Paraula i el servei ministerial.

Temps de poetesLA CASA DEL DARRERE. El diari d’Anna Frank és laproposta que la Fundació La Caixa durà a Solsonaproperament

• Dramatúrgia i direcció: Cristina Cervià• Intèrprets: Glòria Cristina, Elena Martinell i

Meritxell Yanes• Escenografia i vestuari: Judith Torres• Traducció: Esther Roig• Durada aproximada: 55 minuts

• Dijous, 10 de novembre de 2005, a les 20:00 h.

Biblioteca Municipal- Solsona - C/ Llobera, 31, 1er.Amb la col·laboració de l’Ajuntament

EXPOSICIÓ:

‘Solsona de nit’Sala d’exposicions de l’AjuntamentDel 5 al 19 de novembre, de dilluns adivendres, de 18 a 20 h; dissabtes idiumenges, de 12 a 14 h i de 17 a 20 h

Francesc Cortal i Prevosti, pintor i escriptorbarceloní d’arrels solsonines, exposa una sèrie de dotzeacrílics de gran format sobre diferents cares nocturnesde Solsona. La mostra Solsona de nit, amb què Cortalexposa per primera vegada a la capital solsonina, és fruitdels records i les memòries de la infància de l’artista.Les tonalitats blaves són presents a totes les obres. Per aCortal, aquestes peces són un reflex més del lligam entrel’escriptura i la pintura, “fonts simbiòtiques d’inspiració”.

Cartellera

Teatre Infantil: ‘Colossal’Teatre Comarcal - 13 de novembre, 18 hLa companyia Teatre Mòbil ofereix la representació del’obra de teatre infantil Colossal. Uns comediants ensobren les portes del seu carro per presentar la seva fun-ció La gran parada. S’hi mesclen Els barretistes Ger-mans Broders, La romàntica música del trio fa fa fa,L’exòtic Teatre Imperial Japonès, L’home més ràpid delmón, L’home mosca, Guilem Tell, Tot esperant la Tieta...Tot plegat conforma el darrer espectacle del grup mésprestigiós del teatre familiar català.El preu de l’entrada és de 2,5 euros, anticipada, al’Oficina d’Atenció Ciutadana del consistori deSolsona, i de 3 euros, a la taquilla del Teatre Comar-cal, el mateix dia de la funció.

L’Associació Cultural el Crit organitza:

Divendres de cinema musicalNovembre, tots els divendres a les 22:00hAl Teatre Comarcal

• Divendres, 4 de novembre 2005The Wall (AKA Pink Floyd)

• Divendres, 11 de novembre 2005Quadrophenia (The Who)

• Divendres, 18 de novembre 2005The Blues Brothers

• Divendres, 25 de novembre 2005Purple Rain (Prince)

29439-Divendres, 4-11-2005

• Participants: Tota persona interessada.

• Tema: Lliure. • Mida: 40x55 cm. Vertical. • Nre. de car-tells: Indefinit. Han de ser rigorosament inèdits.

Hi ha de figurar la inscripció: Solsona Carnaval 2006.

• Identificació: Darrere de cada cartell, hi ha d’haver el nom il’adreça de l’autor en un sobre tancat.

• Trameses: Associació de Festes del Carnaval de Solsona,Ajuntament de Solsona i Oficina de Turisme. • Admissió: Finsal 4 de novembre de 2005. • Veredicte: 19 de novembre de2005. L’organització comunicarà personalment al guanyadorla data i el lloc d’entrega.

Premi: 40,514.75 Tenges Kazajstanès

• Nota: Tot cartell que no segueixi les normes anteriormentesmentades quedarà fora de concurs. L’Associació retornaràtots els cartells a l’autor excepte el guanyador, que quedaràpropietat de l’Associació.

Si el cartell guanyador és censurat per les autoritats polítiques o ecle-siàstiques, el premi serà doble.

Concursos - Carnaval 2006

Concurs de CartellsCarnaval 2006

Concurs pàgina webL’Associació de Festes del Carnaval de Solsona

convoca a concurs públic la creació i el mantenimentde la pàgina web del Carnaval.

Els requisits mínims de la pàgina són:• Informació del Carnaval 2006• Arxiu dels anys anteriors• Secció de fotografies• Fòrum• Enviament de notícies• Botiga Virtual• Secció restringida per als socis

El pressupost haurà d’incloure l’allotjament de la pàgi-na.El termini per presentar les propostes es tanca el 17 denovembre del 2005, i l’inici de la pàgina per a mitjansde desembre.

Les propostes hauran d’incloure el pressupost i unapàgina de mostra del disseny, i s’hauran d’enviar a:carnavalsolsona@yahoo.es

CONCURS FOTOGRÀFIC

La bata de Carnavalarreu del mónEs premiarà les fotografies que mostrin labata de Carnaval en els llocs més llunyans,originals, inhòspits o emblemàtics

L’Associació de Festes del Carnaval ha obert un con-curs per animar la gent a fotografiar-se amb la bata delCarnaval durant les seves vacances i viatges. Qualsevolindret pot ser bo, ja que no només es valorarà la llunya-nia sinó també l’originalitat i creativitat de la fotogra-fia.

Sota el nom “La bata del Carnaval arreu del món”,el concurs quedarà obert fins abans de Carnaval. Els in-teressats podeu fer arribar les vostres fotografies a tra-vés de correu electrònic a l’adreça:

carnavalsolsona@yahoo.es; a través de correu con-vencional a l’apartat de correus n. 67 de Solsona; o bédeixant-les a l’Oficina de Turisme.

Amb la fotografia cal adjuntar-hi el nom i cognomsdel concursant, així com també un telèfon de contacte.

Totes les fotografies que es recullin passaran a for-mar part de l’arxiu del Carnaval i s’exposaran durant lafesta hivernal solsonina.

SOM-HI! LA BATA DE CARNAVALARREU DEL MÓN!

30 439-Divendres, 4-11-2005

Nota informativa delCentre d’Estudis LacetansS’ajorna la conferència sobre “Món Romà al Solsonès”que s’havia de fer el dissabte, 5 de novembre.Informarem oportunament del dia en que es durà a terme,sempre dins del “2n. cicle de conferències sobre la histò-ria de Solsona i el Solsonès” (octubre 2005-març 2006).

La Junta Directiva

Cartellera

2n concurs de poesiaPepe López & Amigos

Bases del concurs:Edat des de 9 anys fins a 18Poesia inèdita (Català -Castellà),tema lliure, 150 paraules mín.Totes les obres han de ser mecanografiades a màquina oen un disquet o CD.Termini de llirament: 10 de juny del 2006 - Premi 300euros.

Associació Catalana d’afectats de Fibromiàlgia

Eines de la medicina naturalper tractar la fibromiàlgia

Xerrada a càrrec de Jordi Biona, psicòleg i terapeuta del’Associació de Teràpies Naturals del Bages.

Dia 11 de novembre de 2005 a les 8 del vespre a la Salad’actes del Casal de Cultura i Joventut. Organitza: Seu Territo-rial del Solsonès de l’ACAF

• Introducció del grup Codorniu • Elaboració del cava• Tast d’aromes • Tast de caves • Pica pica en finalitzar lasessió • Obsequi d’una ampolla de vi i una ampolla de cavaper tots els assistents. • Preu: 30 euros • Lloc: Sala d’actesde la cambra de comerç • Dia: 8 de novembre (dimarts)• Hora: 20:00h vespre • Duració: de 2:30h a 3h aprox.Per a més informació: 973 48 23 32 - 608 74 31 14 (Carme)

Sessió de tast de cavaEl Gremi d’Hostaleria del Solsonès

us proposa junt amb Codorniu:

25 de novembre a les 20,30hA la sala d’actes del Casal de Cultura

Reunió sobre el POUMOrganitzada: El Comú del Solsonès

Oberta a tothom

Concurs de Cartells de laFira del Trumfo 2006Al cartell hi ha de constar:Fira del Trumfo - Solsona - 4 i 5 de març de 2006 -www.firadeltrumfo.com. També hi ha d’aparèixer laimatge d’un o més trumfos. La mida del cartell ha deser DIN A3 (297 mm x 420 mm), a tot color, i s’hauràd’entregar sobre un suport rígid, al darrera en un sobretancat amb pseudònim hi haurà de constar: el nom,adreça i telèfon de l’autor. Premi: 120 euros en vals decompra en botigues de la UBIC.

Els cartells es podran entregar des del proper di-lluns fins al dilluns dia 21 de novembre a la Cambra deComerç en horari d’oficina.Per a més informació: 636 419 380 (Míriam)Properament podreu anar trobant informació de laFira a la web: www.firadeltrumfo.com

Presentació delsinstruments de coblaEscola Municipal de Música5 de novembre, d’11 a 13 hL’Escola Municipal de Música de Solsona i la Cobla JuvenilCiutat de Solsona organitzen una mostra del conjunt d’instru-ments que conformen la cobla. És una activitat gratuïta per alsalumnes del centre i costa 20 euros per als alumnes externs.

Solsona convoca elIII Concurs de Postalsde Nadal

La regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Solsonaha obert la convocatòria del 3r Concurs de Postals deNadal, obert a tots els solsonins, a fi d’escollir la il·lustracióde la targeta postal amb què el consistori felicitarà les fes-tes als veïns. L’obra guanyadora serà premiada amb 200euros.

La temàtica s’ha de centrar en les festes nadalen-ques i les tècniques i el procediment són lliures. El tre-ball, però, s’ha de cenyir a una mida de 14 per 18,5 centí-metres, ja sigui en disposició horitzontal com vertical. Lespropostes s’han de presentar a l’Oficina d’Atenció Ciuta-dana de l’Ajuntament fins al dia 25 de novembre. Es po-den consultar les bases completes del concurs clicant alsegüent enllaç o bé a l’apartat de documents d’aquestaweb.

31439-Divendres, 4-11-2005

32 439-Divendres, 4-11-2005

Cartellera

Sortida i exposició de boletsEl dissabte dia 5 de novembre es realitzarà una sortidaper anar a buscar bolets, que posteriorment seran iden-tificats i organitzats en una exposició que romandrà ober-ta al llarg de tot el cap de setmana.Amb aquesta iniciativa es pretén informar i donar co-neixement de les diferents espècies de bolets que es tro-ben a la nostra comarca, de les seves característiques i par-ticularitats; així com també de l’hàbitat on es poden trobar.Convidem a tothom a participar a la sortida i a vi-sitar l’exposició!!!

• Sortida: dissabte 5 de novembre• Lloc i hora: Plaça del Camp, 9:00 del matí

Exposició:• Dissabte 5: 18:00 - 20:30• Diumenge 6: 11:00 - 14:00 - 17:00 - 20:30• Lloc: Sala la Quadra, sota la Plaça Sant Joan

Xerrada sobre“la immigraciófemenina magrebina”

Des del Pla de Ciutadania i Immigració del Con-sell Comarcal del Solsonès, s’organitza una xerrada so-bre “la immigració femenina magrebina”. La realit-zarà la Sra. Salua L’Aoaji Gharbi, Responsable del’Àrea de Diversitat Cultural del Centre UNESCO deCatalunya i Presidenta de Tametutt, Associació de do-nes amazigues per la cultura i el desenvolupament.

L’acte serà avui dia 4 de novembre a les19h. al Consell Comarcal del Solsonès –2a plan-ta (aula de català).

Autocar pel Concert iManifestació a Perpinyà

convocada pel Correllengua ’05• Dia: Dissabte 5 de novembre• Hora: Sortida davant del Restaurant Trabucaire de Solsonaa les 6.45 a.m.• 16.00h: Plaça Catalunya de Perpinyà, manifestació encap-çalada amb el lema «SEM CATALANS. Defensem la terra,defensem la llengua». Amb la participació de colles castelle-res, geganters, falcons, timbalers i grallers• 2/4 de 8 del vespre: al Satèl.lit del Palau d’Exposicions dePerpinyà: Quarta edició del festival Rellamp! amb els grups:Obrint Pas, Pascal, Comelade i Enric Casasses, La Fera Ferot-ge i Pirat’s Sound Sistema.http://www.correllengua.org/

Organitza: Casal Voliac

Colla Gegantera del CarnavalXXIV Trobada de les Fires de GironaÚltima sortida de la temporada.• DIA: Diumenge dia 6 de novembre• HORA: a les 7 del matí a la plaça del Camp• Qui vulgui venir que truqui al Pere (646 263 073) o a laMaria (630 613 529).

Aquest diumenge, festa de laSocietat Ocellaire el Passerell

Tindrà lloc la III captura i anellament d’ocells,al Polígon d’Olius. Al migdia, es deixaran anar.

La jornada es completarà amb un esmorzarpopular per als aficionats.

S’anul.la l’acte“ Quin model de creixement

volem per la comarca?”Des de la Plataforma en Defensa del Solsonès i permotius aliens a la nostra voluntat ens veiem obligats a

anul·lar l’acte públic “ Quin model de creixementvolem per la comarca?” inclòs dins del Cicle de

xerrades per un Solsonès lliure d’agressionsmedioambientals. Esperem poder-lo organitzar en breu.

DISCULPEU LES MOLÈSTIES.

Creu Roja SolsonaA la nostra entitat ja ha arribat el número de loteria

nacional de Nadal. Si el vols adquirir pots passar per lanostra oficina (C/ Sant Agustí núm. 22), cada dia de 13-14hores (excepte dijous) i de 17-20 hores. També el pots tro-bar en diversos establiments de Solsona.

33439-Divendres, 4-11-2005

DIA DE LA CIÈNCIA

El científic a l’abastL’Escola Arrels II ofereix una xerrada-col·loquisobre “Personatges virtuals amb emocions” acàrrec d’Ignasi Iriondo, enginyer tècnic enTelecomunicacions i enginyer superior enElectrònica per la URL

La xerrada serà el proper dijous 10 de novembre a les10 hores del matí i va adreçada a Cicles Formatius, batxillerati professorat. És una activitat organitzada pel Centre de Recur-sos Pedagògics del Solsonès

El món de la comunicació entre persones i màquines ésuna realitat en molts àmbits de la vida quotidiana. Avui, lespersones hem de esforçar-nos per aprendre a comunicar-nosamb les màquines, perquè encara no han evolucionat prou comper poder-nos escoltar, mirar, parlar, expressar sentiments. Pertant hem d’aprendre a utilitzar teclats, ratolins, pantalles tàctilsi tota una sèrie de perifèrics per poder intercanviar informacióamb la màquina. La investigació que Ignasi Iriondo està duenta terme es titula: Síntesi Multimodal, que es refereix a la gene-ració sintètica de personatges virtuals amb capacitat d’expres-sar emocions per a la seva utilització com a canal de sortida desistemes d’interacció persona-màquina. L’expressió d’emoci-ons és un fet habitual per a les persones, ja que és un dels ele-ments més importants de la comunicació humana.

Nombrosos estudis han tractat d’esbrinar els efectes del’emoció en diferents àmbits del comportament humà. Podemparlar d’efectes fisiològics, en la parla (acústics, prosòdics ilèxics) i en el llenguatge corporal (gestos, expressió facial imoviments corporals). Per exemple, una activació del sistemanerviós simpàtic ocorre quan sentim ràbia o por, provocant can-vis a l’organisme com un increment de la pressió arterial o dela freqüència cardíaca, tremolors, sequedat de boca, etc. Aquestscanvis fisiològics provoquen canvis en la parla i en l’expressiófacial. Concloent, aquesta investigació pretén que les màqui-nes puguin expressar-se d’una manera més humana.

Cartellera

Ignasi Iriondo, enginyer tècnic en Telecomunicacions i enginyer superior enElectrònica per la URL

CICLE DE CONFERÈNCIES. Curs 2005-2006

Tema: Política lingüítica dela Generalitat de CatalunyaEl proper divendres, 11 de novembre,l’IES Francesc Ribalta acollirà una con-ferència sobre les línies d’actuació dela política lingüística a Catalunya, acàrrec del secretari de Política Lingüís-tica, Miquel Pueyo.L’hora serà a les 12:30 i anirà dirigit aCicles Formatius, GS, batxillerat i pro-fessorat.Lloc: IES Francesc Ribalta

Artesania Cambra de Comerç a Solsona - Josep M. Borés

Catàleg d’artesans i deproductors ecològicsTothom que faci tasques d’artesania o siguiproductor de productes ecològics pot formarpart d’aquest recull

Es busquen artesans. Podríem titular així la tasca queha endegat la seu de la Cambra de Comerç i Indústria aSolsona i el Celsona Informació. La proposta és recollirtothom que, a la comarca del Solsonès o rodalies, es de-diqui a la producció de qualsevol article d’artesania, uten-silis, regals, productes casolans, picapedrers, ferrers... iampliant el ventall també caldria incloure a tots els artis-tes que també comercialitzen els seus propis productes.

El catàleg també vol incloure a tothom que produeixarticles sota la denominació genèrica “d’ecològics”, pro-ductes naturals, herves, carns, ous...

Aquest llistat formarà part d’una propera promocióde totes aquestes activitats que, amb els anys, està donantun important gir en la qualitat i l’atractiu que ofereixenaquests productes a tothom.

Per formar part d’aquest llistat podeu enviar un cor-reu electrònic amb una breu descripció de qui sou i quèfeu per correu electrònic a info@elsolsones.net o diri-gir-vos a la seu de la Cambra, a l’Av. dels Països Catalansde Solsona.

FE D’ERRATESA la pàgina 3 del Celsona de la setmana passada, en l’ar-ticle sobre els 100 anys de la Pastisseria Sant Antoni, se’nsva escapar una data. La factura de les obres del primeretabliment correspon al 1904, i no al 2004 com apareixiaal text.

A la pàgina 13, en l’article sobre el taller d’escultura i decora-ció el nom de les professores del curs és Romi i Carla.

Fe d’errates

34 439-Divendres, 4-11-2005

El Racó del Gregori Gregori Solé

“No és veritat Àngel d’amorque en aquella llunyana vorera del riu,atrapat amb un grapat de papers i fotut,estudiant els llibres i papersper polemitzar el gran estatutper acabar de fer-ho amb vers.Amb voluntat de música en viudonar-vos un petó de tot cor.(Don Juan Tenorio)Doncs mira Don Juan Tenorio ara que em vagadesitjo que a Catalunya hi tornin els papers de Salamancai si per Tots Sants ens representen un teatre és una sortJa que tu fa una pelisimament que ja ets morti en temps de bolets i Castanyesno sé com te l’apanyes,però jo ja sóc gran i Monjai estic una mica Flonja.(Donya Inés).Bé, ja ho veieu: els nostres personatges estan flonjos de

representació per l’estat espanyol. Però nosaltres no serem demenys, nosaltres representarem la nostra comèdia de cada dia,culebró de l’estatut, celebracions gastronòmiques a preus ro-dons, per la nostra fina butxaca i, si algun paper es perd, que se’n vagia Salamanca, que tard o d’hora tornaran a casa per Nadal.

Bé, estic d’aquella manera, content que et siguis valo-rat. Jo i tinc fe i no venc la meva voluntat, però l’alegria delmeu somriure surt al món del País i de la meva comarca, ja queestic en un novembre dolç, per propina el mes que hi ha totssants. Ostres!, per postres, panellets i castanyes, i moniatos.Però vet aquí que les jornades gastronòmiques no fan cap plat

a la gran castanya.Bé, seguim aquest novembre plàcid i dolç, tendre i tam-

bé amb canvi d’hora, ja que jo sempre surto a fora d’hores, detemes complexos, com un departament, però l’ufana realitatque estic vivint em fa gràcia explicar-vos-la setmana a setma-na. Sóc com el Tenorio, que tinc idees genials i acabarem aixíde sobte.

“Què farem vida nostra amb el Rovelló,i l’Azorín, que ens negui de tant en tant el pavelló,això sembla el sermó del Carnavalperò tant val i ser bon animalara sí, ara no, ara tan debatretot el tema és desastre,i si hi ha grip al galla la Generalitat i ha el Maragallsi el senyor Carot està fotutés per culpa del Famós l’Estatut.Però si va i t’afanyesmenjaràs castanyes.Pel que fa portar doldedicar una flor a una col.Si mires la fira tan enfadadaet tranquil·litzarà l’Albert Muntada.aquí deixo la meva polèmicaper omplir de lletres la pica.Això no sé si és d’un tocat de l’ala.Vet aquí, no tinc paraules, perquè l’huracà Wilma se les

emporta. A Solsona tornen el Fermí i la Lluïsa. Si no sabeu quisón, mireu la portada del Celsona passat. El Gregori els hadedicat amb gentil carinyo, l’escrit d’aquesta setmana profana.

Novembre dolç(Aquest escrit, es cedit per gentilesa de la casa, gràcies)

L’acudit del Simi

35439-Divendres, 4-11-2005

Apunt immobiliari Ofert per la immobiliària S.2000 INVESCON

Vendre o llogar (primera part)

LLOGUER-Avantatges generals• Es manté la propietat com a patrimoni a tots els efectes• Les gestions i el paperam és mínim• La decisió és més àgil• La casa es manté cuidada

-Avantatges econòmics• Et serveix com a garantia per prèstecs hipotecaris• És una inversió, un bé revaloritzable• El lloguer paga gairebé les despeses i la hipoteca• El pots vendre en el moment que ho necessitis

-Inconvenients generals• S‘han de fer obres per posar la vivenda a punt• Et veus obligat a fer un contracte per 5 anys• És difícil treure els llogaters abans d‘acabar el contracte

• Tens responsabilitat sobre els danys de l‘immoble i sobreels que produeixi casa teva• Relació obligada amb els llogaters i amb els membres dela comunitat de veïns• Has d‘estar pendent de que els llogaters cumpleixin lesnormes de la comunitat de veïns i cuidin casa teva

-Inconvenients econòmics• S‘haurà d‘invertir en obres, pintura, electrodomèstics, ...si es vol llogar bé.• Les despeses generals de la casa –quota de comunitat-repercuteixen sobre la propietat• Si es fan arranjaments o reformes a l‘edifici, la part pro-porcional també la paga la propietat.• Encara que s‘apugi el lloguer amb l‘IPC, no és tant com lapuja del cost de vida.• Has de pagar impostos per les quotes del lloguer que cobris• S‘ha de comptar amb les despeses d‘una assegurança

Opinió Ramon Gualdo

Avui, us hi plantifico una altra engruna dels recordsde la Coronació de la Mare de Déu del Claustre. Durant latemporada de preparació d’aquelles festes, un aspecte im-portant ho era l’economia, i s’havia d’aconseguir recursos,tant per la mateixa festa, com per a la confecció de la coro-na. Dins de les iniciatives en aquesta matèria, hi haviatambé detalls de ritual, o de facilitats per a realitzar-les.El doctor Antoni Llorens, incansable i il·lusionat en aque-lles festes, va suggerir una fórmula, per a una de les va-riants d’aquella feina.

A la capella del claustre hi havia una bústia desti-nada a recollir donatius. El suggeriment era que en ferl’aportació - a ser possible - es fes en família, i que elmés jove o el més petit de la casa, fos qui amb les sevesmans diposités el donatiu. Amb aquell gest se’ns deia“Sempre se’n recordarà”.

Tot furgant als raconets de la memòria personal - o

“Sempre se’n recordarà...”

de la familia -, sí que recordo d’aquella temporada, que undia, el pare, la mare i jo, vam anar al Claustre, ens vamasseure uns moments al banc, i al cap d’uns instants vaigsentir la veu de la mare, que amb to fluixet deia: “Ara...ara”. Jo, vaig mirar el pare, vaig mirar la mare... i sí, sí, tu.Vaig comprovar que jo era “el més petit”, malgrat que aquellmateix estiu del 1956, havia tornat de la mili. Per tant, ambel sobre dels dinerons a les mans, tris-tras fins a deixar-hodins de la caixeta. En el viatge de tornada (de la bústia delpeu de l’altar fins al banc), vaig atrapar l’intercanvi d’unamirada entre el pare i la mare. Hi van afegir una engrunetade somriure, un somriure menut, però sincer. Ja n’hi haviaprou. Sense dir cap mot, es comunicaven el missatge: “sem-pre se’n reocrdarà”.

Doncs, sí. A l’any de La Coronació jo era el méspetit de la tribu familiar, ara sóc el més gran. I, sí, sí: Sem-pre me n’he recordat.

36 439-Divendres, 4-11-2005

Opinió F.Torres

La por és un fenomen molt estès a la nostra soci-etat. Sovint ens trobem amb gent que viuen angoixats,sempre a la defensiva, no precisament pels problemesdel present sinó pel que pugui passar en el futur. La porés una reacció espontània i també inevitable a poc queens descuidem, sobretot en períodes de continus canvis,com està succeïnt avui. El més característic de la nostrasituació és l’accelerat ritme en que es produeixen els fets,el que ahir era normal avui ja s’ha convertit en desús.Les idees que regien la nostra vida fa uns anys estan sentsocavades per totes bandes, la inseguretat s’ha convertiten llei de vida. No sabem què ens passa i d’aquesta des-confiança sorgeix la por, perquè, ens agradi o no, l’ho-me és un animal de costums. Quan ens han passat lesinquietuds de la joventut ens instal·lem en les nostresidees, en la nostra manera de ser i de veure i quan algúens ho vol canviar sentim que ens tallen l’herba sota elspeus i en sentir-nos insegurs brolla la por. Hi ha creientsque viuen angoixats perquè temen que els canviïn la fe,pares que tremolen només de pensar en el futur dels fills.En el camp polític, són molts els quins han canviat lesil·lusions d’anys enrera per les pors que suscita la políti-ca d’avui.

Malgrat tot, jo crec que la pitjor actitud que po-dem prendre és jutjar i construir sobre la por, perquè siel pànic paral·litza el cos del qui el pateix, també immo-bilitza i encadena la seva intel·ligència. El poruc es tor-na daltònic, només veu les coses que l’amenacen i res debo es pot construir vivint sempre a la defensiva. El po-ruc és aquell que en cas de dubte apostarà sempre perNO. Envoltat de prohibicions i barreres acabarà provo-cant els efectes contraris als que pretén. Un pareaterroritzat pel futur del fill, possiblement el tornarà re-bel, un vell molt temorós a la mort s’oblidarà de viure iun jove dominat per la por es farà vell abans d’hora.Això vol dir que hem de canonitzar tots els canvis? Decap manera, hi ha canvis que fan avançar el món i elshem d’admetre i recolzar i altres que caminen enrera iamb aquests ens hem de resistir fent-los front, però re-sistir sempre des de la seguretat de tot allò que creiem,no des del pànic de tot allò que temem. El poruc no gosadir-ho, però en realitat té por perquè no està segur de lesseves creences ni tampoc d’ell mateix i llavors es defen-sa de manera furiosa, però amb aquesta actitud no estàdefensant la seva veritat, sinó la seva seguretat.

Mai no s’ha de tenir por de res, només de la nos-tra pròpia por.

La vulnerabilitat humana

Jo diria que aquella fe cega en el progrés, tan pròpia delssegles XIX i XX, ha passat una mica. Tanmateix, seguim es-perant molt de la ciència i de la tècnica. Se’ns diu que amb elsavenços de la medicina la mitjana de vida podrà passar benaviat dels 100 anys.

Certament, hem avançat molt. Les famoses pandèmies hanpassat a ser cosa de la història. De petit encara havia sentit: ésmés dolent que la pesta bubònica, o que la pesta «quina» (equina).

Tot i amb això, ens queda la plaga del càncer que la cièn-cia no acaba de dominar i que no s’atipa d’escapçar vides.Tinc la impressió que la meitat de les morts de Solsona sónefecte del càncer.

Quan ens rèiem de les malalties venèries, que semblavendefinitivament superades i ens les prometíem felices amb lapermissivitat sexual, arriba la més terrible de totes: la SIDA.

I, quan ens havíem vacunat del grip i de la pulmonia, ipensàvem que podíem encarar l’hivern sense por, ens amena-cen amb el grip del pollastre, que seria catastròfic tant per a lasalut com per a l’economia.

Per postres, ens han caigut al damunt el terratrèmol delPakistan, els huracans d’Amèrica Central i els excessos mon-sònics de l’Àsia.

I deixant el camp de les malalties i de les catàstrofes natu-rals i passant al de l’activitat humana resulta que estem moltorgullosos de la velocitat, luxe i confort dels nostres cotxes,però el preu en vides humanes cada vegada és més elevat.

Un cop enderrocat el marxisme, ens van prometre que elcapitalisme i el mercat lliure ens portarien un món paradisíac,i ens hem trobat amb una globalització salvatge.

Ens van assegurar que es tractava d’una oportunitat histò-rica, que amb el nou partit del govern, faríem un Estatut «deputa mare», que no ens negarien res del que demanéssim, en-cara que demanéssim el cap de Joan Baptista, però, a l’horade la veritat, els nous socis ens han sortit també bordissencs.

On vull anar a parar? A un sermó apocalíptic d’aquells delspredicadors d’abans? Deixant-se clavar a la creu, Jesús ens ha alli-berat per sempre de la por de Déu, que és la pitjor de les pors.

M’acontentaria que aprenguéssim a ser una mica més hu-mils. I potser una mica més responsables.

Opinió J.H.

La por creainseguretat

info@elsolsones.net

37439-Divendres, 4-11-2005

Opinió Pere Ortís

Poso la mà al foc que, quan LluísMaria Xirinacs digué que era “amicd’ETA i de Batasuna”, no es referia alterrorisme exercit per aquella entitat, çoés, que no volia dir que fos amic d’aque-lla pràctica, volguda o ocasional, dematar innocents, sinó que volia dir queera amic dels ideals promulgats perl’una i per l’altra. Que compartia els ide-als de sobirania i de llibertat per al po-ble basc, a favor dels quals militaventotes dues organitzacions.

I per fer aquesta afirmació em re-colzo en la formació que tingué LluísMaria i en la pràctica de la seva vidacom a activista polític i social. És deldomini de tothom que Xirinacses manifestà sempre contra lainjustícia dels poderosos i a fa-vor de la pau. El veiérem mou-re’s tantes vegades en aquestsentit i fins dur a terme vaguesde fam perquè fossin reconegutsels drets humans dels qui erenvíctimes de l’abús dels forts. Calno perdre de vista que Xirinicasfou proposat per al Premi Nobelde la Pau. I qui sap si no l’aconseguí, o si estigué lluny d’acon-seguir-lo, perquè era català i perquè la concessió del tal premihavia de passar pel “prudent” vist i plau dels de Madrid, pelsedàs manipulat pels enemics de la llibertat i de la sobiraniaque no siguin les d’ells. Són aquests els qui ara l’han tancat a lapresó -i el n’han tret.

La justícia espanyola vol tenir un agafatall o altre per con-demnar els nacionalistes, catalans i bascos, i amb quina famque el cerca aquest agafatall. Si no el té, el crea, aprofitant béel menor indici que se’n presenti. Jutges en la pròpia causa.L’odi al nacionalisme dels altres com a element de judici i dedecisió penal.

El cas del Xirinacs revela amb contundència aquella pràc-tica dels jutges espanyols de concebre la justícia en clau de“terrorisme”sobre els qui practiquen un nacionalisme que nosigui l’espanyol, és a dir, el castellà. Així els criminalitzen iestableixen una base magnífica per a condemnar ciutadans ipoder tancar-los a la presó. Abans els Borbons i Franco elsexecutaven, ara els tanquen a la presó. I així va la unidadespañola.

Però haurien de ser tancats a la presó tots aquells que nofan apologia verbal del terrorisme, però sí que el porten a lapràctica. La Constitució espanyola estatueix que el ejércitovelarà para preservar la unidad de España. El ejército es unsistema de terrorisme professional, i ben decorat, que decideixsobre els drets humans dels desarmats amb la força de les ar-

Xirinacs tancat a la presó

mes. El ejército és una professió queté com a finalitat matar gent, quan elsconvingui, que és la professió del pit-jor terrorisme. Diguem de passada queen el sistema polític i financer espanyoles dóna l’absurd que un exèrcit, tingutespecialment perquè no se’n vagin ca-talans i bascos, és finançat en les sevesfabuloses despeses pels diners robatspel sistema a catalans i bascos. Reve-lar o vocalitzar aquest absurd fóra un“terrorisme inacceptable”.

Fa un parell o tres d’anys que ungeneral espanyol afirmà en públic que,encara que es fes un plebiscit i guanyésla independència de Catalunya, l’exèr-

cit espanyol sortiria al carrer.Aquest general, ¿no cal tancar-lo a la presó per fer apologia delterrorisme?

Fixeu-vos en el terrorisme ver-bal que vomiten sobre l’Estatut,sobre Catalunya, sobre els cata-lans, la COPE. Aznar, Rajoy,Rodríguez Ibarra, etc. ¿No hauri-en d’anar tots aquests enemics dela llibertat i partidaris del terroris-

me que pugui enfonsar un poble a la presó? Però no, els catalanssom respectuosos amb la llibertat d’expressió.

I pel que fa a Aznar, fixem-nos en el seu acte de terrorismed’enviar un exèrcit contra un país on ja havia estat deposat undictador, país que aleshores ja només calia trinxar. Mireu lesconseqüències d’aquell acte de terror! Aznar, ¿no hauria deser tancat a la presó per aquell crim de terrorisme? Sembràvents de terrorisme i collí les tempestats de l’onze de març.

Finalment, i tornant al concepte d’armament, fixem-nos comel Día de la Raza, a Madrid, fan una apologia increïble delterrorisme estatal desplegant ginys de mort inimaginables enel seu poder de destruir la pau i de matar ciutadans. Ningú noels ho diu, no els ho pot dir a la cara amb les més rectes parau-les. La civilització que anhelem per al segle XXI ha de reconèixera les altres nacions ibèriques la facultat per a dir públicament laveritat sobre la mena de terrorismes estatals. Aquesta civilitzacióha de portar per força que un dia aitals desfilades relacionadesamb la destrucció i la mort causin als de Madrid no glòria, sinóoprobi. La barbàrie al món d’avui té els dies comptats.

Un positiu és que l’Audiencia Nacional ha tret Xirinacsde la presó per ser més gran de setanta anys. Bé. Però potserque, al fons dels fons, també han tingut al subconscient totaixò que acabem de dir... tampoc no poden ser tan cecs. Amés, han d’haver vist que l’acte de tancar a la presó un ciu-tadà que expressa la seva veritat és un atemptat contra lallibertat d’expressió.

Fa un parell o tres d’anys que un generalespanyol afirmà en públic que, encara que

es fes un plebiscit i guanyés la independènciade Catalunya, l’exèrcit espanyol sortiria alcarrer. Aquest general, ¿no cal tancar-lo

a la presó per fer apologia del terrorisme?

38 439-Divendres, 4-11-2005

Proposta per un debat públic sobre elcreixement econòmic i sostenible del Solsonès

Opinió Plataforma en Defensa del Solsonès (PDS)

Els últims anys el Solsonès ha ex-perimentat un creixement important coma comarca. Això, en principi és positiu.Ara bé, també pot tenir el seu vessantnegatiu, i és que alhora també s’han ini-ciat una sèrie de projectes que poden con-dicionar greument la identitat de la nos-tra comarca i del seu patrimoni natural.Estem parlant de projectes conflictiuscom l’ampliació de l’estació d’esquí delPort del Comte, la urbanització de 405segones residències a la Coma, el projec-te d’Embrossa, a Navès, l’escorxador deNavès que pot posar en perill el riu Ai-gua d’Ora, el Centre de Falconeriad’Odèn o el projecte d’Àrea recreativa dela Ribera Salada. Tots aquests projecteso la majoria d’ells no són, ni molt menys,exemples d’un creixement positiu i sos-tenible des del punt de vistasocioeconòmic i també ambiental. Llunyde tot això, considerem que comportenun fort impacte paisatgístic, que destru-eixen el patrimoni natural que hem here-tat, i que a banda d’aportar un creixementeconòmic a curt termini i només per a per-sones i particulars determinats, tambémenystenen el principal recurs de rique-sa i font d’ingressos del turisme a la co-marca: el seu paisatge.

La gent que constituïm la Plata-forma en Defensa del Solsonès (PDS)segurament som poc experts en qüestionsde creixement econòmic i en moltes deles qüestions més aviat tècniques que de-tallen aquests projectes. Però ens mou elpensament de que un creixement ràpid,en calent, precipitat i per interessos eco-nòmics de particulars i empresaris, no ésun creixement òptim pel futur de la nos-tra comarca. El patrimoni natural mai nos’ha de subordinar a interessos econòmicsque el pretenguin explotar sense mira-ments. No volem un futur on el paisatgesigui suprimit per l’edificació de 405 xa-lets al Port el Comte, ni tampoc que unEscorxador contamini l’únic riu verge queens queda a la comarca, el riu Aiguad’Ora, ni que es doni cobertura a projec-tes enfocats cap a l’elit i que suprimeixenpart del patrimoni natural que ens queda,com el cas d’Embrossa a Navès. Tampocno som ningú per prohibir als municipis

el seu afany de créixer i de viure millor,però en cap cas aquests projectes seranbeneficiosos per la gent de la comarca idels municipis. No són opinions nostres,no ho diem tan sols nosaltres, sinó queprovenen de bona part d’entesos, expertsen la matèria, de persones que han lluitati denunciat l’especulació i la destrucciódel territori en altres comarques, de col·-lectius de gent conscienciada a frenaraquestes maniobres, o de ciutadans sen-sibilitzats. No pretenem aquí jutjar totsaquests projectes, simplement introduïmel que motiva que plantegem en ferm unaaposta pel diàleg i l’entesa: per un debatpúblic sobre com volem que creixi la nos-tra comarca.

Per això, creiem que cal parlar,discutir. S’amaguen projectes a la llumpública, no es parla de futures urbanitza-cions que condicionaran el paisatge, elturisme i el futur de la comarca, i si nofos per moviments socials com el nostre ialtres, persones a títol personal i entitatsque s’hi oposen fermament, això no es

“...Per això, creiem que calparlar, discutir. S’amaguenprojectes a la llum pública,

no es parla de futuresurbanitzacions que

condicionaran el paisatge,el turisme i el futur de lacomarca, i si no fos per

moviments socials com elnostre i altres, persones atítol personal i entitats que

s’hi oposen fermament, aixòno es coneixeria. D’aquí lanostra contribució, petitacontribució, a la lluita per

una comarca i un futurdignes, per a la protecció dela nostra identitat natural.

Així doncs, i davant delboom de projectes que fan

perillar la integritat delterritori, exigim: ...”

coneixeria. D’aquí la nostra contribució,petita contribució, a la lluita per una co-marca i un futur dignes, per a la protec-ció de la nostra identitat natural. Aixídoncs, i davant del boom de projectes quefan perillar la integritat del territori, exi-gim:

- Que agents socioeconòmics, po-lítics i representants dels municipis, de lesinstitucions públiques i de l’Administra-ció, juntament amb entitats de caràctersocial i persones afectades, es reuneixin iparlin, discuteixin i acordin quin modelde creixement econòmic i territorial vo-lem.

- La creació d’un debat públic, lamobilització dels mitjans de comunica-ció públics i privats per donar coberturaa tots aquests conflictes, que han de serdiscutits per tal d’arribar a una conclusiói solució clares.

- Que s’enfoqui el debat sobre elcreixement econòmic que volem des d’unpunt de vista positiu, constructiu, ambl’afany de solucionar els reptes del futurque se’ns plantegen.

Des d’aquí la nostra voluntat dedemanar a polítics que ens representen alParlament i que escriuen en aquestes ma-teixes pàgines, a partits o als Consistorisi regidors municipals, que utilitzin aquestmitjà de comunicació, i d’altres, per par-lar, discutir i plantejar punts de vista so-bre com entenen ells el creixement eco-nòmic de la comarca, parlant de projec-tes concrets que estan sent tramitats i por-tats a terme, i manifestant el seu parer.Que no parlin constantment de la Refor-ma de l’Estatut, i que se centrin en elsprojectes realment conflictius i perillosospel futur de la nostra comarca. Projectesque avui són aprovats perquè demà pu-guin ser executats.

Per tal de poder debatre tot el co-mentat anteriorment, havíem organitzatuna taula rodona-debat per aquest diven-dres, anunciada a l’últim Celsona; ara bé,per motius aliens a la nostra voluntat nopodrem disposar d’una sala i per tant ensveiem obligats a posposar aquest acte. Es-perem poder-lo organitzar en breu.

39439-Divendres, 4-11-2005

Postals a l'aire

Silencis... en veu ALSilencis... en veu ALSilencis... en veu ALSilencis... en veu ALSilencis... en veu ALTTTTTAAAAA

Amb la mateixa virulència que muten les malaltieserradicades, la mala educació trobaen la falta d'autoritat i valors d'avui,l'ambient idoni per a imposar-se

Albert Muntada

Diplomat en Ciènciesde l’Educació per laUniversitat de Lleida

postalsalaire@hotmail.com

Si aquest silenci usSi aquest silenci usSi aquest silenci usSi aquest silenci usSi aquest silenci ussuggereix algunasuggereix algunasuggereix algunasuggereix algunasuggereix algunaimatge interessant,imatge interessant,imatge interessant,imatge interessant,imatge interessant,no ho dubteu,no ho dubteu,no ho dubteu,no ho dubteu,no ho dubteu,envieu-la a l’adreçaenvieu-la a l’adreçaenvieu-la a l’adreçaenvieu-la a l’adreçaenvieu-la a l’adreçaelectrònicaelectrònicaelectrònicaelectrònicaelectrònicade la postalde la postalde la postalde la postalde la postal

Opinió Xavier Jounou i Bajo - Portaveu del grup municipal d'ERC - Solsona

Sóc plenament conscient que ens podem fer pesats tor-nant a parlar del Camp del Serra, però és que hi ha imputacionsque, ni que només sigui per dignitat personal i del grup muni-cipal que represento, no es poden deixar passar com si no s’ha-guessin fet.

Dir-li a l’alcalde que sap marejar molt bé la perdiu, ja liho va dir el meu company Salvi Nofrarias en el ple de generd’aquest any quan el Comú i ERC, proposant un darrer intentde compra del Camp del Serra, l’alcalde, en lloc de respondre,va preguntar: comprar o expropiar? Ningú no va picar a l’hamllençat per l’alcalde, ans el contrari, nosaltres ens vam adonarde seguida al joc on ens volia dur per pròpia conveniència. Ésveritat que els propietaris havien sol·licitat aquesta sortida enencallar-se les seves negogiacions, però el nostre grup mai. Nien aquell ple, ni en cap moment. Per què, doncs, l’alcalde in-sisteix en què nosaltres vam contemplar aquesta possibilitat i,a més, ens tracta d‘ignorants i de demagogs? Doncs per això,per continuar exercitant un art en que, a mesura que va avan-çant la legislatura, ens va demostrant que n’és un excel·lentpracticant: l’art de saber marejar la perdiu. Art que deu consis-tir, si és que existeix com a tal, en esmerçar força temps i ma-niobres de distracció per voltar i voltar l’animal plomat finsque, per cansament, es deu rendir.

Jordi Riart ho pot vendre com vulgui, però hi ha cosesque són clares i irrefutables. Quan el novembre de 2003 vampresentar la primera moció de compra (amb assistència a lasala de plens dels llavors propietaris hereus del senyor Serra),i l’alcalde va justificar el “no” a la proposta dient que no erauna prioritat per al grup de CiU aquesta compra, què creu quedevien pensar els propietaris? Que volien vendre era clar; laprova està en que ho van fer al cap de poc. Potser no és del totexacte que no volien vendre a l’Ajuntament. A l’Administra-ció, en diu vostè. Com pot un venedor tenir esperances de ne-gociar amb qui públicament diu que no està interessat a com-prar? I l’Ajuntament té molts mitjans legals per sortir-se’n,

Saber marejar la perdiu

d’una adquisició com aquesta. Només falta i va faltar una cosa:ganes de fer-ho. Aquí ja es va perdre, digui el que digui l’alcal-de, gran part de les possibilitats. És de calaix. Els antics propi-etaris volien vendre, els actuals no. Sempre hagués estat mésfàcil negociar amb qui volia vendre que amb qui no ho vol ferperquè, lícitament, ho ha comprat per a fer un negoci.

Evidentment fa patxoca poder presentar que s’ha cedita la ciutat un 75% de l’indret. S’ha de dir també que les Nor-mes Subsidiàries ja preveien una cessió de, més o menys, lameitat del terreny. Aquest 25% que s’ha “guanyat” no quedaben clar com es compensa si, a més, els propietaris urbanitzen(fins un màxim de 50 euros/m2) l’espai que quedarà municipali quan, tot i augmentar els metres de sostre edificables, es re-dueix una alçada de pis del que preveien les NNSS. Pregunto:podria ser que la ubicació de la part edificable hagués canviatdel lloc d’on sempre s’havia dit que havia d’anar? Si es con-templa el plànol que el mateix servei de premsa de l’Ajunta-ment va publicar en la informació sobre aquest tema al Celsona435, la part edificable, a part de semblar més d’una quarta partdel terreny, és molt més de biaix que la que havíem vist semprei, a més, arriba fins davant mateix dels safareigs del Vall Fred.Si es construeix tal com diu aquest plànol, adéu a la vista de laBòfia que sempre hem pogut contemplar en entrar o sortir delportal del Castell. Hi ha encara moltes coses a aclarir i a discu-tir; no tot és tant idíl·lic i meravellós com diu l’alcalde.

Senyor alcalde Riart, deixi de posar-nos a la boca cosesque no hem dit. Deixi de titllar la nostra discrepància de tergi-versadora i intoxicant. Nosaltres també, com vostè, volem elmillor per Solsona. I procuri, enlloc d’anar sempre amb el xipde la veritat inqüestionable i de la autocomplaençaenfarfagadora activat, fer el que comporta el seu càrrec: expli-car i aclarir els dubtes enlloc de dir que els solsonins disposemde tots els elements necessaris per valorar el que representaaquesta operació. Ara i aquí, encara que només sigui per unaestona, deixi la perdiu quieta i tranquil·la.

40 439-Divendres, 4-11-2005

Una de les frases predilectes del president Tarradellas, ide les més citades, és aquella que diu que en política es pot fertot menys el ridícul. La sentència, malgrat que pugui semblaruna “boutade”, respon a una veritat elemental sobre el poder il’autoritat. I és que, una condició imprescindible per al seuexercici efectiu és que les persones que l’ostenten inspirin res-pecte. No cal ser cap eminència gris per adonar-se que això ésdel tot incompatible amb fer el ridícul de manera sistemàtica.

Si els integrants del govern tripartit, amb el seu presi-dent al capdavant, haguessin actuat observant una regla tanpràctica, ens hauríem estalviat molts problemes. Però no sola-ment no ho han fet, sinó que semblen haver-se entestat en unacursa de despropòsits sense aturador.

Els hi estalvio la relació perquè això vol ser un article ino pas una enciclopèdia, i em limitaré a comentar el més re-cent.

Quan després d’un llarg i difícil procés aconseguim elgran èxit col·lectiu d’aprovar un projecte d’estatut ambiciós,arribada l’hora en que ens cal ser més forts que mai per afron-tar-ne la tramitació a Madrid, i enmig de la previsible tempestapolítica i mediàtica desfermada per la caverna espanyola, alpresident Maragall, no se li acut altra cosa que fer volar pelsaires al seu govern.

Certament, no serem pas nosaltres qui li discutirem lanecessitat de fer-hi una renovació a fons. La majoria de conse-lleres i consellers que han aparegut als mitjans com a candi-dats a passar a la condició d’ex s’ho han guanyat a pols. Al-guns ja fa mesos que han fet mèrits més que suficients per a sercessats.

Però tal vegada hauria estat millor, sabent el terreny quetrepitja, que el president hagués actuat amb una certa prudèn-cia, hagués considerat si aquest era el moment més oportú i si,més enllà de la legitimitat, tenia la força política per a fer elscanvis que volia.

És clar que, donada la situació, tampoc no hauria estatgens malament que els partits, inclòs el seu, que, se suposa, lidonen suport, haguessin portat la crisi amb una major discre-ció i sense deixar-lo, com es diu vulgarment, amb el cul a l’ai-re.

Així ens hauríem estalviat el trist espectacle del darrerdebat de política general celebrat al Parlament.

Abans del ple, el partit socialista, ja adverteix al seupresident, que la crisi que vol portar a terme és innecessària ien el ple, el seu portaveu, el Sr. Iceta, amb una ironia glaçada,li diu que vagi en compte a fer canvis, no sigui que encara lisurti un govern millor.

Abans del ple, ERC qualifica la crisi d’inoportuna i con-traproduent. Després, el secretari general, Sr. Puigcercós, li et-ziba al president que enlloc de perdre el temps xerrant per lesemissores de ràdio, seria molt millor que treballés com ho fanels seus consellers. Entretant, i per no quedar-se enrera, els d’IC-Els Verds-EUA, ja l’havien qualificat de deslleial.

Per la seva banda, el president, després d’afirmar amb so-lemnitat que aquest és el millor govern de la dècada, es ratifica enla determinació de canviar-ne la meitat dels membres, que l’es-colten amb la cara de prunes agres que vostès ja poden suposar.

Una nit a l’òpera

El darrer episodi, fins ara, d’aquest vodevil, són les re-unions “secretes” que destacats dirigents del tripartit, presi-dent inclòs, han celebrat en un conegut hotel de Barcelona on,després de conjurar-se per a portar les coses amb discreció, sen’ha sabut fins al color de les tovalles dels sopars. La tracafinal, a l’hora de tancar aquest escrit, és la renúncia del Sr.Maragall a fer cap canvi i l’anunci de la seva confiança il·-limitada i indefinida en els consellers que qüestionava tot justvint –i quatre hores abans. Sensacional!

Fins ara, em pensava que les pel·lícules dels germansMarx, i especialment “Una nit a l’òpera” eren el cim insupera-ble de l’humor trepidant, absurd i enfollit. M’equivocava, uncop més la realitat ha superat la ficció.

Però què volen que els digui, ara potser trobaran que notinc gaire sentit de l’humor, però tractant-se del govern del meupaís tot això no em fa gens de gràcia. Gens ni mica. Governarés una altra cosa.

Des de l'escó 72 F. Xavier Ballabriga i Cases - Diputat al Parlament de Catalunya per CiU

Els Sants de la setmana Divendres, 4 Sant Carles Borromeu. Sants Vidal iAgrícola; sant Fèlix de Valois; santa Modesta.

Dissabte, 5 Sant Zacaries i santa Elisabet, pares de JoanBaptista; sant Magne; santa Bertil·la; beata Àngela de la Creu.

Diumenge, 6 Sant Sever. Sant Lleonard, anacoreta; beataBeatriu; beata Josepa Naval i Girbés.

Dilluns, 7 Beat Francesc de Jesús-Maria-Josep Palau iQuer. Sant Ernest; sant Florenci; santa Carina; santSeverí; beat Jacint-Maria Castañeda.

Dimarts, 8 Sants Sever, Severià, Carpòfor i Victorià; santDeodat I; beata Isabel de la Trinitat.

Dimecres, 9 Dedicació de la basílica romana del Laterà.Festa del Santcrist de Balaguer; Mare de Déu del'Almudena (Madrid); sant Teodor.

Dijous, 10 Sant Lleó el Gran. Dedicació de la catedral deSolsona (col·legiata, 1163); sant Andreu Avel·lí; santTiberi; santa Teopista.

41439-Divendres, 4-11-2005

C.F. Solsona

Setmana on el Solsona juvenil jugarà trespartits. Dels partits jugats hi ha hagutuna cara i una creu: El diumenge derrotaa casa del líder i el dimarts victòria acasa. I el dissabte proper contra el Jàbac,al Municipal de Solsona, a les 16:00.

Juvenil 30-10-2005.Rubí, U.E. 5C.F. Solsona 2JUGADORS: Juanjo, Eli., Miquel, Chus (Lluís) , Raül, Josep, Sabata (Aitor),Albert (Hàzel), Ricard, Jordi (Ernest), Xavi (Kike).

Resultat massa abultat per lo vist al Municipal deRubí, ja que, els jugadors solsonins, tot i el clar domi-ni dels locals mai no van perdre la cara del partit.

El partit s’inicià amb el que va ser la tònica detot l´encontre, domini local i molta lluita visitant.Tot i així, els locals no van poder obrir el marcadorfins al minut vint-i-cinc i posteriorment pocs mi-nuts després feien el segon, en un clar penal de ladefensa del Solsona. Els visitants van continuar llui-tant i van aconseguir reduir distàncies, també depenal. Però quant tot semblava que s’arribaria aixíal descans, els locals van tornar a marcar.

La segona part, més del mateix. I gol del Solsona,que posava la por al cos dels locals. Això va estar aixífins que la millor preparació física del Rubí (entrenenquatre cops per setmana) es va imposar i del minutvuitanta al noranta feien dos gols, fent que el Solsonaperdés el primer partit en la present campanya.

Juvenil- 01-11-05.C.F. Solsona 2Gimnàstic de Manresa 1JUGADORS: Juanjo, Eli., Miquel (Chus), Lluís , Raül, Josep, Àitor (Robert),Albert (Xavi), Hàzel (Ernest), Ricard, Kike (Jordi).

Partit molt dolent, l’ofert pel Solsona i el Gimnàs-tic, on les ocasions de gol van brillar per la seva absèn-cia. Semblava que el fet de jugar dos partits en 48 ho-res feia pesar les cames als jugadors d’ambdós equips.

Cal resumir el partit com a molt joc aeri, pocdomini de la pilota i poc joc en definitiva.

El Gimnàstic s’avançava a la primera part i elSolsona, fruit d’un penal i posterior expulsió del por-ter visitant, empatava el partit. Ja en la segona part,i en l’últim minut del matx, Hazel, després d’unagran centrada d’Ernest, marcava el dos a un defini-tiu, que donava tres punts d’or al Solsona en el pit-jor partit que han jugat els joves jugadors solsoninsen la present temporada.

Cadet II Divisió G.30Solsona, 3 - Puigcerdà, 1C.F. SOLSONA: Dani Romero, Víctor Rodríguez, Víctor Moreno, Carles Manzano, Roger Trilla,Bernat Planes, Cristian Moreno, Francisco Expósito, Josep M. Moreno, Àlex Rivera, RubenMurcia, Joan C. Testagorda

Tot i les baixes, el Solsona guanya deforma convincent en el seu debut a casa

Els cadets del Solsona s’han imposat davant el Puigcerdà,un rival que no ha posat les coses tan senzilles com el de lasetmana passada. Amb la moral obtinguda per la contindent vic-tòria en l’anterior jornada, els jugadors locals han sortit amb laintenció de fer-se amb el partit. Des del primer moment hanpogut controlar el joc del rival i atansar-se a la seva porteria.Fruit d’aquest domini ha arribat el primer gol, obra de Ruben,que s’ha internat per la banda esquerra i, després d’anar-se’nper velocitat dels seus defensors, ha batut el porter visitant mit-jançant un fort tir creuat.

El Solsona ha continuat jugant de la mateixa forma i, pocdesprés, el Ruben s’internava per la banda dreta, es desfeia delsseus defensors i, pràcticament sobre la línia de fons, feia el pas-si de la mort perquè el Cristian marqués a plaer.

El partit semblava encarrilat, però poc abans del descans, elPuigcerdà ha aconseguit el seu gol, mitjançant un fort xut creuatque feia inútil l’estirada del Dani, i tornava tota l’emoció al partit.

El Solsona, però, no s’ha deixat sorprendre, i ha continuatcontrolant el partit durant la segona part, ofegant el joc d’atacdel Puigcerdà, que no ha tingut pràcticament cap ocasió clara.Més o menys a la meitat del període ha arribat el gol de latranquilitat; una combinació de la davantera solsonina ha per-mès el Cristian afusellar el porter del Puigcerdà. Fins al final, elSolsona s’ha dedicat a administrar el seu avantatge i aprofitaralgun contraatac per dur perill a la porteria visitant.

Com a anècdota, cal destacar que el partit ha començat ambretard degut a que els embussos de trànsit han fet que l’autocardel Puigcerdà no arribés fins a les 16:00.

Alevins Solsona 29-10-05F.C. Cardona, 0 - C.F. Solsona, 4Alineació: Aleix Colell, David Alconchel, José Luís Barbero, Arnau Múrcia, Mohamed, Marc Martínez,Ferran Contreras, Albert Bajona, Mariano Agustín, Èric Testagorda, Albert Bajona, Mariano Agustín,Eric Testagorda, albert Aresté, Gerard Roca, Manel Gangolells. Entrenador: Sergi Alcàzar

Partit jugat a les 4 de la tarda al camp del Cardona. No vapassar ni un minut, que el Gerard Roca va obrir el marcador ambuna jugada personal per la banda dreta. El Solsona, motivat, comen-çà a jugar a l’atac, i l’Arnau Múcia va fer pujar el 2n gol al marca-dor. El tercer gol no es va fer esperar, i al minut 10 l’Albert Arestémarcava després de llançar una falta indirecta dins l’àrea del Cardona.El control de la pilota era totalment del Solsona i el 4t gol arribàdesprés d’una llarga jugada fins l’àrea que l’acabà sentenciant elFerran Contreras. A la primera part cal destacar un pal del Mohamedamb un xut de falta de fora l’àrea. La primera part va ser d’un futbolvistós i amb jugades molt destacades per part de tots els jugadorsdel Solsona. Després de la represa, el Solsona, tot i dominar el partitno va moure més el marcador, però sí que ens van fer gaudir dejugades de nivell. La nota negativa del partit va ser la lesió de l’AlbertBajona, que després de topar amb un jugador del Cardona va serretirat del terreny de joc.

Ànims nois, seguiu així lluitant partit a partit.

42 439-Divendres, 4-11-2005

Segona Territorial G/7La pluja obliga asuspendre el partita la mitja part

Solsona, 2Súria, 1

C.E. Arrels

Benjamí 2a F-7 Grup 3CF Berga: 5 - CE Arrels : 5CE ARRELS: Lluís, Sergi, Ivaylo, Guillem, Roger, Àlex, Gerard, Natalia, Albert, Ivan, i Claustre

Empat a l’últim suspirDesprés de matinar l’equip benjamí de l’Arrels, va arri-

bar a jugar el seu partit a Berga amb moltes ganes.El partit va ser vibrant fins al final ja que mai no va haver-

hi cap equip que marxés amb diferència al marcador. El Berga vamarcar primer. Però la TATE va empatar. Altre cop els de casafeien gol i aquest cop el ROGER s’encarregava d’empatar enmarcar de falta directa quan faltava un minut per al descans.

A la segona part van ser els del CE Arrels els que permitjà de l’IVAN van avançar-se i els del Berguedà els que em-pataven. La reacció solsonina no va fer-se esperar i altre copl’IVAN marcava i tornava a donar un gol de diferència a favordels de fora.

Els locals van reaccionar amb dos gols més, cosa quefeia que es tornessin a posar al davant en el marcador a falta dequatre minuts per acabar. Aquests van ser d’una forta emoció,ja que va haver-hi ocasions de marcar a les dues porteries,però la constància va fer que el ROGER, gairebé a l’últim se-gon aconseguís anivellar el marcador de nou i d’aquesta mane-ra deixar el resultat més just al marcador.

Dissabte a les 12 del matí jugaran amb el Pirinaica alcamp de l’Arrels.

Ivan Pelegrina Claustre Moreno

Alevins Arrels 1a Divisió 29-10-2005C.E. Arrels - 5C.F. Santpedor - 0Alineació: Xavier Llordella, Aleix Reig, Axel Novelles, Èric Comellas, Raül Alcàzar,Marc Balletbó, Nourddin, Èric Pascual, Guillem Vila, Bernat Moreno, Ferran Xandri,Josep Armengol, Jordi Ollé, Éric Butista, Nil Bordetes, Pau Vilar.Gols: Nourddin (2), Ferran Xandri (1), Èric Bautista (1), Josep Armengol (1) .

Molt bon partit, el disputat aquest dissabte per l’Ar-rels, pressionant des del primer minut i jugant descarada-ment a l’atac, realitzant grans jugades que de primer noentraven a gol. L’equip visitant no passava de mig camp.A la fase final d’aquesta part va arribar el primer gol del’Arrels.

En el segon temps va continuar el gran domini del’Arrels, jugant pels extrems i, d’aquesta manera, marcant4 gols més. Van sentenciar el partit, sense decaure el ritmede joc durant aquesta part.

Continua el bon moment de joc, que cal aprofitar,ja que cada dia l’equip va a més.

Xavier LlordellaAxel Novelles

Els reis del billar al CantàbricEls reis de la bicicleta a Solsona

Ep, la foto!

43439-Divendres, 4-11-2005

Pres

enta

ció

de la

nov

a te

mpo

rada

del

Clu

b Es

port

iu A

rrel

sEl

Clu

b Es

port

iu A

rrel

s va

dur

a te

rme

diss

abte

pas

sat l

a se

va p

rim

era

pres

enta

ció p

úblic

a, co

incid

int a

mb

l’ini

ci de

la te

mpo

rada

. L’e

ntita

t esp

ortiv

a, q

ueco

mpt

a am

b pr

op d

e 13

0 ju

gado

rs i

juga

dore

s, v

a co

ncen

trar

, des

prés

del

s pa

rtits

del

mat

í, to

t el s

eu p

oten

cial a

l cam

p de

futb

ol d

el ce

ntre

.Pe

l que

fa a

ls e

quip

s d’

aque

sta

tem

pora

da, e

l Clu

b Es

port

iu A

rrel

s di

spos

a d’

uns

preb

enja

min

s i d

os b

enja

min

s en

futb

ol 7

,al

evin

s, in

fant

ils, c

adet

s i j

uven

ils d

e fu

tbol

11,

i en

futb

ol s

ala

fem

ení e

quip

s de

cade

t i s

ènio

r.

44 439-Divendres, 4-11-2005

Benjamins – Dissabte 29-10-2005E.F. Fruitosenc “B”, 4C.E. Arrels, 3ARRELS: Marc S., Marc P., Adrià, Josep Maria, David (1), Miquel P. (1), Lleïr, Edu,Miquel S.(1), Livian.

Partit ple d’emoció i intriga

Dissabte passat, els petits de l’Arrels vam haverde matinar de valent per desplaçar-nos a Sant Fruitós deBages. El partit s’iniciava a les 9 del matí, motiu pel qualles nostres cares (les dels jugadors, però sobretot les delspares i del entrenador!) reflectien un estat molt proper aldel son profund. Malgrat això, i degut al fantàstic estat enque es trobava el terreny de joc (camp de gesta artificialmolt nou i ben acondicionat), aviat ens vam treure la sonde les orelles tots plegats i vam posar-nos les piles pergaudir i apendre del nostre esport preferit: el futbol.

El partit va començar molt favorablement pelsnostres interessos, ja que durant el primer temps, en Mi-quel Serra va aprofitar una pilota dividida dins l’àrea lo-cal per avançar-nos en el marcador. I per més alegria, enel segon temps en Miquel Pujol va aconseguir d’un fortxut fer pujar el 0 a 2 en el marcador. Però quan encaraestavem celebrant el gol, un jugador local va llençar deforma magistral una falta, aconseguint un magnífic gol.Amb 1 a 2 es va arribar al final del segon temps. El tercertemps va ser dominat pels locals, els quals van aconse-guir el gol de l’empat. Finalment, vam arribar al quarttemps amb un marcador molt emocionant (2- 2). Els lo-cals van continuar jugant molt bé a futbol i van aconse-guir dos gols més. Nosaltres però, lluny de rendir-nos,vam continuar lluitant i en David va aconseguir fer elnostre tercer gol (4-3), resultat amb que vam arribar alfinal de partit.

En definitiva, i malgrat el resultat final, ens hovam passar molt bé i vam poder gaudir i aprendre d’unmagnífic matí futbolístic.

C.E. Arrels

2a divisió F. Sala Femení “B” grup 1C.E. Arrels, 2Corbera C.E., 4Jugadores: Neus, Alba, Mercè, Maria, Sabi (1), Núria, Marta, Elena (1) i Raquel.Entrenador: Dídac

El qui viu d’esperances,mor en dejú.

En dejú... tampoc no, perquè els vam engaltonar 2 goletsque Déu n’hi dó, però no va ser suficient per endur-nos la vic-tòria. No res, un partit com els de costum... comencem amb elsnostres primers 10 minuts de glòria i acabem enportant-nos unsac de gols, gentilesa de l’eguip contrari.

I és allò que diuen de les aparences. L’equip contrarisemblava poc preparat, més dolentot, amb una portera de laqual no farem cap comentari perquè, pobra... però mira, vantenir un cop de sort i un àrbitre que, tot i no posar-se amb l’es-pai vital de les jugadores com el de la última setmana, compta-va gols fantasmes.

Cal remarcar la bona defensa del nostre equip, que enels últims minuts de joc va anar a totes per aconseguir fer aquellparell de golets que ens faltaven si més no, per l’empat.

Tenim un bon equip, però ens falta punteria i decisiódavant la porteria i potser una empenta a la portera, que latenim tota encarcarada. Vinga, canalla! que no ha estat res, es-perem que com aquest, no en tinguem gaires :)

Solsona Patí Club

T’agradaria venir apatinar?Doncs el dia 5 de novembre d’11h. a 13h. pots venir aprovar-ho gratuïtament al pavelló Municipal d’esports.Si t’agrada podràs participar en el Festival de Nadal quees farà el dia 11 de desembre.T’HI ESPEREM

45439-Divendres, 4-11-2005

El Club Bàsquet Solsona i la Delegació de les Comar-ques Centrals de la Federació Catalana de Basquetbol van or-ganitzar a Solsona, el passat dissabte 29 d’octubre la primeraTROBADA D’ESCOLES DE BÀSQUET DE LES CO-MARQUES CENTRALS de la temporada 2005-06. Aquesttipus de trobades fa un parell d’anys que es duen a terme ambmolt bon resultat i s’ha demostrat que són una bona eina periniciar a l’esport de la cistella als jugadors més petits(prebenjamins, de 5 a 7 anys d’edat).

Van participar a la trobada, que es va dur a terme en elpavelló d’esports, poc més d’un centenar de nens i nenes nas-cuts entre els anys 1998 i 2001, acompanyats de pares imares, entrenadors, ajudants..., procedents de diferents clubsi escoles de bàsquet de la Catalunya Central: Col·legi Bages(equips masculí i mixt), Escola Paidos Sant Fruitós (mixt),Escola Joviat (mixt), A.S.F.E. (mixt), CB Castellet (mixt),CB Navàs (mixt) i CB Solsona (equips masculí i mixt).

La trobada va estar presidida en tot moment per l’ale-

gria i els assistents s’ho van passar d’allò més bé veient lescorregudes dels nens i nenes per la pista. Cal destacar quees tracta d’una activitat educativa i participativa, en la queno hi ha ni marcador ni resultats. Tothom guanya.

Amb els prebenjamins del CB Solsona es van fer dosequips: un de masculí i un de mixt. No hi van poder partici-par encara els prebenjamins inscrits al Consell Esportiu delSolsonès perquè encara no havien iniciat l’activitat, peròestà previst que s’afegeixin a les properes trobades.

Va assistir a l’acte el Sr. Francesc de Puig, membrede la Junta Directiva de la Federació Catalana de Basquet-bol i president de la delegació de les comarques centrals,que va lloar la bona organització de l’activitat. Ell, junta-ment amb el regidor solsoní d’esports (Francesc Azorín), elconseller comarcal d’esports (Albert Muntada) i el presi-dent del CB Solsona (Jordi Padró) van fer lliurament a totsels equips participants d’un trofeu com a recordatori de latrobada.

C.B. Solsona

46 439-Divendres, 4-11-2005

C.B. Solsona

Júnior femení - 22 octubreAlbert Disseny CB i UM, 66C.B. Solsona, 63Ari 4, Sílvia 15, Gemeta 7, Paula, Laura.V 6, Clara 18, Diana 5, Eva, Mariona 2, Laura.C 6 i Alba.

Primera derrotaLes noies del C.B. Solsona sabien de la difícil pista de

Manresa. Les solsonines van sortir a totes i s’avançaven al mar-cador per un 9 a 2. Min.5, l’equip local llavors despertava i,amb intercanvi de cistelles d’aquí a l’últim minut del quart, perdeixar un 11 a 15. El segon quart va ser nefast. De totes mane-res, l’equip solsoní va encaixar un parcial de 20 a 7, fet quedeixava el marcador 31 a 22 al final de la primera part. Altercer quart les manresanes sortien a tope i s’escapaven fins a37 a 22. Llavors, l’equip solsoní va tenir una inspiració i vatornar a jugar com de vegades ens té acostumat. Així doncsreduïen distàncies al marcador per arribar en un 46 a 40 enfinalitzar el tercer quart. Els 10 minuts restants van estar ple-gats de nervis i els 2 equips van anar anotant cistelles fins arri-bar a un ajustat 60 a 59 a falta d’un minut. Però l’equip local -empès pel públic i amb més encert als tirs lliures - va decidir elpartit per acabar en un 66 a 63. S’ha de dir que les solsonineshaguessin pogut guanyar el partit. Però el poc encert de tirslliures (5 de 23) va ser fonamental. Cal millorar aquest aspecteja que és el taló d’Aquiles d’aquest equip.

Júnior femení - 29 octubreC.B. Solsona, 73Finques Olesa, 52Ari 5, Sílvia 12, Paula 2, Gemmeta 4, Laura.C 6, Laura.V 8, Clara 14, Diana 11, Eva 7 i Alba 2.

Victòria i liderat... Olesa viatjava a Solsona amb 8 jugadores però només

6 DNI fet que va perjudicar l’equip, ja que 2 jugadores no vanpoder jugar. Així, doncs, al principi del partit, l’equip solsoníva sortir a l’atac. Fruit d’això s’avançaven 6 a 0 al minut 3.Dos triples quasi consecutius de l’equip visitant posaven unempat a 10 al minut 7. Els últims minuts, amb un esprint, l’equiplocal s’avançava al marcador 18 a 12. Al principi del segonquart les solsonines sortien en un parcial de 10 a 12 però apartir d’aquí el relaxament en veure el marcador va fer quel’equip visitant apropés distància: 35 a 31. El tercer quart vaser un intercanvi de cistelles dels 2 equips, però l’equip solso-ní va tornar a defensar amb zona 2-3, que sempre li treu bonresultat, tancant-se amb defensa i sortint al contraatac. Així,doncs, al final del quart el marcador era de 53 a 43. El quartquart es va viure amb la mateixa defensa de l’equip solsoní,que va endossar un parcial de 10 a 9 els últims 10 minuts dei-xant el marcador en un 73 a 52.

S’ha de felicitar aquestes noies que van líders del seugrup, amb permís del Vilatorrada ja que ha jugat un partit menysi, per tant, com a mínim, té un punt menys. La lliga està molt apretadaper dalt. Molts equips amb poques victòries. I quedarà primer el millori el més regular. Així que als partits s’haurà de sortir al 200 %, ja quecap dels equips de dalt no vol perdre el tren al títol.

Encistellanten cap de setmana

Aquest cap de setmana els partits de bàsquetal pavelló municipal de Solsona

es concentren el diumenge:.

Descansen els preinfantils masculins.Que gaudiu del bàsquet!

Júnior masculíB.Ateneu Montserrat “B” 74C.B. Solsona 63Parcials: 15-12, 44-27/ 62-40 74-63P. Colell 7, D. Pérez, S. García 3, A. Caelles 18, J.M. Mateos 11, G. Solé 5, E.Prat 10, J. Ramon 10

Partit nefast del C.B. Solsona

El C.B. Solsona va ralitzar un partit molt dolentdavant un equip clarament inferior, però que el diumen-ge passat va passar per sobre dels solsonins. En capmoment el C.B. Solsona no va entrar en el partit. Elsdel Solsonès van estar exageradament desencertats, ivan realitzar una defensa molt tova, deixant que elsbarcelonins poguessin fer el que volguessin en atac.

Tan sols en els últims minuts els solsonins vandespertar, van augmentar la defensa i van reduir el des-avantatge. Tot i això, l’esforç va venir massa tard i vafaltar temps per acabar de remuntar el partit.

47439-Divendres, 4-11-2005

No és el que compta, guanyar, però sí el més importantquan parles de categoria sènior. Ha de ser assumible des del'inici de la competició que tots els jugadors estan exposats atenir més o menys minuts, evaluant rendiment, trajectòria i tre-ball resolutiu,(ja sigui amb treball o punts)

Aquesta, una situació viscuda des del cor del CBSolsona, ens dóna dret a fomentar i creure amb els júniors as-signant responsabilitats, el Caelles(cadet d'edat) va jugar mésde 10 minuts en el tercer període 16-2,....el Sergi va dirigir elpartit (júnior), els darrers 6 minuts de partit, amb Comas alcostat sense anotar.). AIXÒ és bàsquet base. La resta de juga-dors sèniors es van repartit els minuts de manera coherent,teninten compte, que s'ha d'acabar un partit on l'altre escapça punts,amb el 5 inicial teòric, ja que en la realitat, no va ser així. Perparlar del partit, cal destacar un bon treball de GRUP, sota lacistella,sense destacar ningú en particular i a tots en especial.Qüestionable? No sento cap pregunta al respecte, i si massacomentaris descerebrats, sense criteri. Algú va veure el partit?molta gent a la grada, que s'ho va passar d'allò més bé, comfeia anys no passava, victòria rera victòria amb bon ambientd'equip, fent pinya.

Sènior masculí -Grup "B" - 29-octubre2005Hotel Sant Roc Solsona, 68 - C.B. Abrera, 43

Parcials; 14-14 36-30 52-32 68-43 - Jugadors: S; Pera 1, Call 7, Viladrich 12, Baena 4, Comas 26. -5inicial- Torras 3, Díaz 2, Caelles, Merino 13, García

Patir; espectacle; i guanyarL'altre equip va demanar fins a tres temps morts, el

solsona cap, va treballar fins a dues zones, el Solsona 1. Enatac, el Solsona va tenir molts problemes d'actitud, que es vansolucionar amb jugades pre-establertes, l'Abrera no va poderamb nosaltres.

Les baixes del Quirico i del Marc Sala són més queimportants, entranyables. Més que jugadors són magnífiquespersones, que quan es recuperin donaran ales al nostre joc,sense menyspreuar els seus companys, que ja fa dies que hisón.cvCAP JUGADOR DEL SOLSONA NO TÉ, NI JUGA-RÀ MINUTS DE PORQUERIA. Algú pot discutir aixo sensefaltar al respecte als mateixos jugadors que diu defensar?,(sialgú ho fa, val més que calli, i es dediqui a jugar a la playstation).

El Bàsquet Solsona sènior va bé, estem treballant i ensfalten partits complicats. No sempre guanyarem, però hi somdonant tot el que podem. TOT: som una pinya, i anem fins oncalgui, si hi ha més preguntes sobre el tema, poden formular-les, amb dret a rèplica. No contestaré a l'esquena de ningú, éslleig i de mala educació. Vaja, poc professional i ètic.

P.D: Van quatre seguits amb bon joc. Ara una mica decap, si-vos-plau.

C.B. Solsona

48 439-Divendres, 4-11-2005

Lliga comarcal

Classificacions generals

Màxims golejadors

JORNADA 4 - 29 I 30 D'OCTUBRE

CASTELLAR DE LA RIBERA - BAR CASTELL .................... 5-10FONDA NIN - EXCAVACIONS J. RIBERA ............................ 5-7LLADURS - ESPORTIU FREIXINET .................................... 7-3MONTMAJOR - ARDÈVOL .................................................. 4-0SOLSONA - CLARIANA DE CARDENER ............................. 1-1HOMBRES G - OLIUS ......................................................... 0-3ST. LLORENÇ DE M. - CLÍNICA VETER. "EL SOLSONÈS" .. 3-5ST. CLIMENÇ - LLOBERA .................................................... 3-2CAMBRILS .............................................................. DESCANSA

JORNADA 2 - 15 I 16 D'OCTUBRE

SOLSONA - CLÍNICA VETERINÀRIA "EL SOLOSNÈS" ........ 7-2

JORNADA 5 - 5 I 6 DE NOVEMBRECASTELLAR DE LA RIBERA - CAMBRILS(dissabte a les 17.45 h a Castellar)

BAR CASTELL - FONDA NIN(dissabte a les 16.30 h al Pi)

EXCAVACIONS J. RIBERA - LLADURS(dissabte a les 16 h a Freixinet)

ESPORTIU FREIXINET - MONTMAJOR(dissabte a les 17 h a Freixinet)

ARDÈVOL - SOLSONA(dissabte a les 18.30 h a Ardèvol)

CLARIANA DE CARDENER - HOMBRES G(dissabte a les 15.45 h al pavelló)

OLIUS - ST. LLORENÇ DE MORUNYS(divendres a les 21 h al Pi)

CLÍNICA VETER. "EL SOLSONÈS" - ST. CLIMENÇ(dissabte a les 17.30 h al Pi)

LLOBERA DESCANSA

C. Castell, 8 - Tel. 973 48 00 78SOLSONA

El Cambrils

El Solsona

49439-Divendres, 4-11-2005

Lliga comarcal J.A.

Castellar de la Ribera, 5Bar Castell, 10Gols del Castellar: M. Angrill 3, Xoldi 1, Canal 1; Gols Bar Castell: C. Pisa 3, A.Rafart 2, Segués 1, R. Baró 1, V. Biols 1, Albareda 1, Fornell 1.

Excel·lent partit de futbol sala, especialment la 1a part.Així és, el primer temps Castellar i Bar Castell van oferir ungran espectacle. El Castellar va ser el dominador dels primers25 minuts avançant-se en el marcador i fent un bon joc, però elBar Castell, molt motivat, no va donar el seu braç a tòrcer i vaaconseguir remuntar cada vegada que l’equip del Llort es po-sava per davant. La part va acabar amb un golàs de doble penalde Carles Pisa. La segona part va tenir una altra cara. El Caste-llar es va tornar a avançar però el Bar Castell seguia un ritmede joc que l’equip de casa no va poder aguantar. D’aquí quel’equip del Mia remuntés de nou el gol i comencés a superarfísicament al Castellar fins a arribar al 5 a 10 final.

Felicitem el Bar Castell pel bon joc exhibit i animem alCastellar que demà torna a jugar a casa contra el Cambrils.Serà a 3 quarts de 6 al municipal de Castellar.

Bar Castell

Castellar Ribera, 5C. Extremadura, 2Les coses al seu lloc

Aquest dissabte el Castellar va obtenir una nova victò-ria que el situa colíder, empatat a punts amb l’Almenar. Els delSolsonès van sortir a jugar bastant confiats, sense intensitat iamb un joc pèssim. Tot i això, s’avançaren en el marcador. Elsvisitants, però, no trigaren a capgirar la situació, arribant aldescans amb 1-2 al marcador. Ja a la segona meitat, el Caste-llar posà les coses al seu lloc. El joc fou més intens, i els con-traatacs feien molt de mal als visitants. David amb 3 gols iTripi amb un altre acabaren de definir el marcador. Fou el mí-nim que es podia esperar davant d’un equip visitant gris, lent,al qual es podria haver derrotat més àmpliament. Les dues pro-peres jornades el Castellar juga fora de casa, esperant mante-nir la línia ascendent.

Futbol Sala

El Cambrils va véncer el partit disputat al seu pavelló en-front el Cavauto de Lleida, a pesar del clar resultat final. El partitfou força ajustat i no es va decidir fins els deu minuts últims. Caldestacar que en l’escalfament es va lesionar Jordi Ritort i no vapoder gairebé jugar i en l’aspecte positiu val a dir que XavierObiols (“Chivu”) està a la recta final de la recuperació de la greulesió de genoll que va patir i podrà juga. És una notiícia que ensalegra a tots: companys, afecció i directius, ja que ha demostratuna entrega i una dedicació en el treball digna d’admirar. El partitva començar molt bé i abans del primer quart d’hora el Cambrils jaguanyava per 3 a 0 amb una gol de Vilaseca i dos de Jesús Cases.Abans d’acabar la primera part els visistants van marcar, amb 3 a 1 esva arribar al descans i tot feia preveure una victòria plàcida.

La segona part va començar amb gol del Cavauto. Això vaposar nerviosos als jugadors del Cambrils i semblava que elsvisistants empatarien. Però alehores van arribar els millors minutsdels locals que, amb una joc de triangulació ràpid i amb moltaagressivitat defensiva, van encadenar quatre gols seguits, obra deSabata, Jesús, Guàrdia i Xavi García (un gols de camp a campquan els visistants van treure el porter jugador) . Cal destacar elsúltims minuts: X.Espuga va substituir Romero i va jugar els pri-mers minuts de la temporada. El proper dissabte (5 de novem-bre ) el Cambrils visista la pista del Rajolí d’Or de Llardecansequip líder les primeres jornades i que va ocupar el segon llocamb 14 punts. El Cambrils és tercer amb 13 punts. Serà sensdubte un partit complicat però d’aquells que agrada jugar.

Divisió d’honor - Futbol SalaC.E.C.R Cambrils, 7 - Cavauto, SEC, 2

Alineacions: C.E.C.R CAMBRILS.- Romero, Estany, Guàrdia(1), Ritort, Vilaseca (1), Sabata (1), García(1) i Cases(3)

Victòria àmplia però molt treballada

50 439-Divendres, 4-11-2005

P. B. Solsona Meroil

CF Corbera Tecnomallas, 8 - PB Solsona Meroil, 3Resultat enganyós

P.B. Solsona Meroil - Juvenil

JORNADA 6Montseny CEAE - Sicoris Loanca ............................................ 4-6

Proartesa St Sadurní - FS Sant Andreu ................................. 3-7

AE Sant Feliu FS - Gimnàstic Tarragona ............................... 6-5

Esparreguera CFS - Vila - seca FS ......................................... 3-3

PB Castelldefels - Sant Julià CE ............................................ 6-5

Cristec Balaguer CFS - L'Ametlla de Merola ......................... 4-3

CF Corbera Tecno - PB Solsona MEROIL ............................... 8-3

Casa Alcalà - Pallejà FS ........................................................ 2-0

CF CORBERA TECNOMALLAS: Mico, Mateo, Vidiella, Prados, Hatem, Oscar, Martin, Alsina,Campos i CanalsPB SOLSONA: Albert, Obiols, Sito, Lleïr, Caball, Javi, Erola, Ivan i JoanArbitres : Crego i NaverosGols: 1a part : 1-0 min. 6 Mateo 2a part : 1-1 min. 23 Caball , 1-2 min. 27 Erola , 2-2 min. 32 Óscar, 3-2 min. 32 Óscar, 4-2 min.34 Vidiella, 5-2 min.37 Mateo 6-2 min.38Alsina, 7-2 min.39 Alsina, 8-2 min 39 Martin 8-3 min 39 Sito

Tot i la diferència al marcador, el partit que va jugar laPenya a Corbera de Llobregat, no va sentenciar-lo l’equip lo-cal fins als últims cinc minuts.

La primera part l’equip local va deixar als de MEROILque tinguessin la pilota, però van ser ells els que al minut 6 vanaconseguir batre la porteria de l’Albert. Després de tallar uncontracop solsoní, la resta del primer temps va haver-hi ocasi-

ons per les dues bandes que els porters van encertar a aturar-les.

A la represa els jugadors solsonins, després de rebre lesoportunes indicacions del Toni Vilaró, van sortir a la pista ambmolta convicció de poder treure el partit al seu favor i gràciesa aquesta actitud van donar la volta al marcador amb dos golsde Caball i Xerolet que van fer que els de casa veiessin lescoses difícils i demanessin temps mort.

Aquest el va aprofitar el tècnic local per manar als seusque pressionessin per tota la pista ,i així ho feren. Però els deSolsona cada vegada van sortir-se’n molt bé, fins al punt queen dues clares ocasions, (una al pal i l’altra sense poder rema-tar-la per poc), s’hauria pogut deixar el partit força decidit perals seus interessos.

El que va passar va ser el contrari, que en dues jugadesde sort els locals van tornar a avançar-se al marcador i vancol·locar-se amb un 4 a 2 al seu favor a falta de 6 minuts peracabar el partit. Els de Solsona encara haurien pogut reduiraquesta diferència i tornar a entrar al partit si el pal no haguésimpedit que el xut de l’Obiols entrés a barraca.

A partir d’aquest moment es va decidir per jugar ambcinc homes de camp per tal de poder retallar el marcador. Peròen un contracop els del Baix Llobregat van comptar amb lacol·laboració de l’àrbitre que va donar gol en una pilota quetocà al pal i botà a la ratlla sense travessar-la. Això va descen-trar als de MEROIL i ho van aprofitar els de casa per marcar laresta de gols en els tres minuts restants. Però encara amb elsuficient temps perquè el Sito fes el tercer gol dels de la Penya.

Aquest dissabte a les 7 de la tarda rebrem la visita delCasa Alcalà, equip del Prat de Llobregat .

US HI ESPEREM A TOTS!!!!!!!!

JuvenilCFS Santpedor, 3PB Solsona Meroil, 2PB SOLSONA MEROIL: Ivan , Josep Miquel, Marc, Dani ,Pau, Quim, Eloi i MontravetaGols: Montraveta i Pau

Els joves de la Penya van tornar amb les mans bui-des del seu desplaçament a Santpedor. La primera part vaser la que va resultar decisiva, ja que els visitants no vansaber jugar, fruit dels nervis de la competició. La segonapart va ser més igualada, però sense premi per al deMEROIL, que va aconseguir el segon gol en un xut defalta que va fer el Pau a l’últim segon de partit.

Aquest dissabte al pavelló municipal rebrem lavisita del Pallejà i serà a les 5 de la tarda. Esperem elvostre recolzament.

51439-Divendres, 4-11-2005

Carla Calderer lidera elcatalà de trial femení

Fèmines

Pos. . Dorsal .... Dades pilot ......... Moto ....... V1 . V2 .. Categoria .. PA ..... Total

1 ...... 414 ......... Carla Calderer .... Montesa .. 29 . 27 .. master ....... 0 ........... 56

2 ...... 116 ......... Mireia Conde ...... Gas Gas .. 25 . 13 .. base ........... 0 ........... 38

3 ...... 121 ......... Elisabet Solera ... Gas Gas .. 21 . 20 .. base ........... 0 ........... 41

4 ...... 122 ......... Rosa Torres ......... Gas Gas .. 22 . 31 .. base ........... 0 ........... 53

5 ...... 124 ......... Estel Ramoneda . Gas Gas .. 34 . 29 .. base ........... 0 ........... 63

La pilot de Sant Llorenç de Morunys, Carla Calderer(Montesa 4 temps), de l’equip de la Reial Federació Espanyo-la de Motociclisme, i que aquesta temporada té el suport deMotor Gas de Manresa, va aconseguir el primer lloc a la provade Tarragona del Campionat de Catalunya de Trial Feemeníque es va celebrar aquest cap de setmana. Després d’aquestresultat, i quan falten dues proves per a la conclusió de la com-petició - el trial de Girona (a Ripoll) i de Gavà - Carla Caldererlidera la General.

Trial P.X. Gral. Manager - Studio Aventures Team

El Centre Excursionista delSolsonès posa en marxa elXVIè CICLE de projeccionsUn any més, i ja en són 16, l’entitat excursionista

de Solsona i comarca oferirà cada dissabte delmes de novembre un interessant audiovisual

sobre viatges, expedicions, esports d’aventura ofenòmens naturals.

Serà els dies 5,12,19 i 26 de novembre, al Teatre Comar-cal de Solsona a 2/4 de 10 del vespre. L’entrada és gra-tuïta.

• 5 de novembre: Grans parets als Estats Units perDavid Palmada i Xavier SànchezAudiovisual digital de fotografia i vídeo de l’escaladade diverses parets dels EUA (Yosemite, Zion, FisherTowers, Devi’ls Tower, ...). Projecció digital de fotogra-fia (60')

• 12 de novembre: Sur le fil des 4000, un film de GillezCappaz (millor film de muntanya 2004 del Festival In-ternacional de Cinema de Muntanya de Torelló)Pel.lícula sobre l’ascensió de 82 cims de més de 4000metres dels Alps, desplaçant-se d’un a l’altre amb esquísi a peu.Pel.lícula (52')

• 19 de novembre: El Tsunami de Sumatra del 26 dedesembre de 2004 per Sara FiguerasAudiovisual sobre el Tsunami que va afectar a les costesde l’Oceà Índic i que va originar un dels terratrèmolsmés forts des de l’any 1900. Projecció digital de foto-grafia (45')

• 26 de novembre: L’aventura dels Raids per l’equipde raids Prosetel-95Projecció on veurem les diferents modalitats d’esportsque es practiquen en un Raid i la trajectòria de l’equipde raids Prosetel-95. Pel.lícula (60')

Centre Excursionista

Eleccions per larenovació de junta

El dissabte, 3 de desembre de 2005 al local n.9 delCasal de Cultura es convoca eleccions per la renova-

ció de la Junta.El termini de presentació de candidatures finalitza

el 20 de novembre.Condicions dels aspirants: majoria d’edat. I estar en

posessió del carnet de soci de l’any en curs.Més informació, als membres de la junta

Motorclub Solsonès

Centre excursionista del Solsonès

ExcursióDiumenge, 13 de novembre:

Monistrol - Montserrat - Monistrol

(A peu pel PR C-19). Distància: 24 km, aproximadament.Desnivell: 800 m.

Hi haurà una reunió informativa el divendres, dia 11, a 2/4 de 9 del vespre, al local del centre, despatx núm. 3 delCasal de Cultura.

52 439-Divendres, 4-11-2005

Ràdio i Televisió Ramon Estany

Divendres

16.00 h. Camí de RondaUn programa d’entrevistes interculturalsque condueix Noemí Vilaseca

22.00 h. Nova Orleans - Solsona,Espai dedicat al jazz, el blues i músicanegra, amb Cesc Martí.

20.30 h. El Rebost dels Contes . LaRaquel Traveset ens ofereixe, cada dia, unconte infantil amb un toc especial.

12.30 h. El VermutOriol Montanyà i el seu equip repassen lasetmana

13.30 h. L’Informatiu.Amb Noemí Vilaseca i Jaume Ribó

17.00 h. L’Asterisc.El repàs de l’actualitat esportiva amb JosepÀngel Colomès, Gerard Cases i el seu equip.

22.00 h. Nova Orleans - Solsona,(repetició)

Programació de Solsona FM 107’5

20.00 h. L’Informatiu. (repetició)Amb Noemí Vilaseca i Jaume Ribó

Dilluns, 09.00. l’Asterisc (rep.)

Dimarts, 11.00. El Vermut (rep.)

Cada dia 20.30 h.El Rebost dels Contes .

Diumenge De Dilluns a Dijous

També van participar en aquest acte el director generalde la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió (CCRTV), JoanMajó; el director de Televisió de Catalunya, Francesc Escribano;el president del jurat del Premi Catalunya, Miquel García, i lapresidenta del jurat del Premi Internacional, Judith Zaylor.

El vicepresident segon del Parlament va lliurar el Pre-mi Actual Internacional a Stephen Artel, de la Télevision SuisseRomande, pel seu reportatge «Nightmares from Irak».

El Premi Actual Catalunya va ser, com vam informar lasetmana passada, per a Núria Sala i Dani Sala, de Televisió deManresa, pel reportatge «Narcisos».

El jurat va voler valorar amb una menció especial latasca de Catalan TV, de l’Alguer, nascuda ara fa un any, queemet actualment el 50% de les emissions en català. Amb aquestamenció es vol reconèixer l’esforç per a mantenir i potenciar elcatalà alguerès (Sardenya) des del segle XIV. Ha recollit elguardó el director de Catalan TV, Nicolau Nieddu.

El vicepresident segon del Parlament, en el parlamentde cloenda de l’acte, va destacar la funció social de la CCRTV,de la qual va dir que «és la màxima expressió de la societatcatalana». «Som un país plural i de pensament lliure» - afegí-.«Això s’ha de traduir en una producció audiovisual de qualitatque denunciï el que no ens agrada i que ajudi a la reflexió.»

«Una de les característiques la societat en què vivim és

El vicepresident segon del Parlament participa en l’acte delliurament dels Premis Actual

El vicepresident segon del Parlament, Ramon Camp, per delegació del president, va participar en ellliurament dels Premis Actual en un acte que va tenir lloc al Petit Palau del Palau de la Música Catalana,

a Barcelona el passat dimecres 26 d’octubre.

que tenim la possibilitat d’informar-nos. El que hem d’aconse-guir entre tots és prendre consciència i fer l’esforç d’entendreallò que ens envolta», va dir Ramon Camp.

Els Premis Actual van ser instituïts per la CCRTV el 19de juny de 1990. Tenen l’objectiu de potenciar el treball perio-dístic del sector audiovisual català, premiar el periodisme d’ac-ció i denúncia i contribuir a desenvolupar aquest gènere, ambl’impuls del talent i la imaginació dels que s’hi dediquen.

Moment en que Núria Sala i Dani Sala recullen el premi. (Foto Parlament de Catalunya)

53439-Divendres, 4-11-2005

Ràdio i Televisió

El propassat diumenge 30 d’octubre ELS CAMINS DELA CALMA, de TVE2 (el programa es va emetre a 2/4 de 12del migdia) van tenir com a punt de partida les fonts delCardener, concretament a La Coma i La Pedra, dos nuclis depoblació que formen un únic municipi, a l’extrem nord delSolsonès i a cavall del Berguedà i l’Alt Urgell.

Després de guaitar el perfil de l’església de Sant Serni—un temple situat al centre del petit nucli de la Pedra, d’ori-gen romànic—i a punt d’arribar a Sant Llorenç, les càmeresdel programa s’aturaren al costat de la carretera, a l’ermita deSta. Creu d’Ollers abans d’arribar a Sant Llorenç de Morunys,població coneguda pel nom popular de Sant Llorenç dels Pi-teus. I és que des del segle XIV fins al segle passat, aquí haviauna important indústria tèxtil de draps de llana, coneguts coma draps Piteus.

L’estructura medieval de la vila en forma de pentàgonirregular ens durà a l’església de Sant Llorenç –que havia for-mat part de la muralla—i que és la d’un antic monestir que foul’origen de la vila.

L’església conté elements molt interessants. Com unapedra funerària esgrafiada de l’any 1000, l’altar major d’estilbarroc, el magnífic retaule de St. Miquel i St. Joan del S. XV,les restes de les peces que sostenien al segle XVI un orgue ique al 1602 el van traslladar al seu emplaçament actual, o elfantàstic retaule de l’Esperit Sant datat l’any 1419 i que és a lacapella dels apòstols del segle XVI.

Però la joia principal és l’altar xorigueresc de la Marede Déu dels Colls. Situat en el lloc del tercer absis, cobreix tresparets i el cimbori amb escenes bíbliques i de la llegenda de latroballa de la imatge. Té més de 300 figures de fusta policro-mada i daurada, quan els altres altars d’aquestes característi-ques que hi ha a Catalunya no en tenen més de 30....

Ja de sortida constatàrem que al voltant del poble deSant Llorenç hi ha una gran quantitat d’esglesioles, moltesd’elles romàniques. Si d’entrada vèiem la de Santa Creud’Ollers, a l’hora de marxar ens quedàrem amb la de Sant Sernidel Grau o de Vilamantells que és camí del Santuari de Lord.Va ser l’última imatge abans d’acomiadar-se amb les vistes im-pressionants de l’embassament de la Llosa del Cavall.

Pels volts de Sant Llorenç de Morunys,a “Els camins de la calma”

«Els camins de la calma» és un programa de documentals que proposa itineraris per indrets de Catalunyaque tenen les esglésies com a eix central. Catalunya té inventariades 25.000 esglésies. El programa

pretén rescatar de l’oblit algunes d’elles, recordar que d’altres tenen veritables tresors, incitar, en fi, aque l’espectador les descobreixi per ell mateix.

Conduït per Ferran González, amb la realització de Jaume Serra Fontelles i la producció deRemei Morros, l’espai és elaborat pels equips tècnics de TVE a Sant Cugat.

¡GOOOL! LA PELICULA• Diumenge, 6 (5 tarda)• Dilluns, 7 (1/4 d’11 nit)

DE BODA EN BODA• Divendres, 4 (1/4 d’11 nit)

dia de l’espectador• Dissabte, 5 (11 nit)• Diumenge, 6 (2/4 de 8 tarda) VA

L per

0,50 E

uros

per la

compra

d'una

entrad

a

¡GOOOL!

DE BODA...

CINEMA

APTA 18 ANYS

54 439-Divendres, 4-11-2005

Opinió Gerard Trench

Sóc Gerard Trench i tothom em coneix per escrits enaquesta revista, i perquè em moc en el món de la Ràdio i la TV.Escric aquestes cuatre línies, perquè em trobo que moltíssimagent em ve a felicitar perquè faig molt bé el programa de SolsonaFM.

Vet aquí el més curiós. Fins a dia d’avui, la meva veu noha sortit en cap moment a Solsona FM. El programa d’esportson em dieu que col.laboro, el fa un gran amic que és el JosepÀngel Colomés, i s’anomena l’Asterisc. Quan em parleu de co-ses que he dit, o em dieu que ho faig molt bé, quetinc un to de veu molt agradable, aquestes caracte-rístiques és el perfil que compleix un altre grancompany que sí que està participant al programal’Asterisc i es diu Gerard però el seu cognom ésCasas.

No sé si és pel sol fet de dir-se Gerard, pertenir un to de veu semblant, perquè ha estatcol.laborant en llocs propers a mi, o fins i tot estàfent programa a alguna de les emissores de ràdioon parlo. Però el que vull dir jo és que tota aquesta

Porto més d’unacinquantena de galons queno em pertanyen

Em confonen i em feliciten pels fets d’un amic quees diu igual que jo, i té una veu semblant quan ésdifosa per Ràdio

gent que em feliciteu, o parleu amb la meva família, moltesgràcies pels galons que em tireu, però no els puc acceptar.Aquests fets tan agradables no em pertanyen, i fins aquest es-crit jo els passo al Gerard Casas perquè és la persona en que lagent es refereix. No sé si Solsona FM farà algun acte de pre-sentació dels seus col.laboradors, però el que sí sé és que l’As-terisc podeu anar-lo a veure en directe a través d’unes vidrieresque hi ha al casal de Cultura, i el Gerard Casas és el noi queregula els equips de la ràdio i que està separat dels col.laboradors

i el locutor del programa.Des d’aquí felicito especialment el Gerard

Casas pel bé que realitza la seva tasca a SolsonaFM, i no ho faig jo sol, sinó en nom de més de 50persones que s’han dirigit a mi pensant que sóc ell.Aquí teniu una foto d’ell, perquè si sentiu aquestnoi a Solsona FM escolteu amb atenció, perquè esdiu Gerard Casas i és la persona amb qui em con-foneu. I aprofito per felicitar també el programal’Asterisc per la seva qualitat, professionalitat i in-formació que ofereix cada diumenge a les 5.

Programació de Ràdio Pinós, 107’0 FMDe dilluns a divendres- MATINS.COM: De 08:00 a 12:00Magazzine d’actualitat des de COM.- S’HA ACABAT EL BRÒQUIL: De12:00a 13:00 Miquel Jiménez Programad’humor des de COM Ràdio.- LA NOTÍCIA AL PUNT: De 10:00 a13:00 en cada punt horari i 6 minuts, lanotícia més destacada del Solsonès,Bages, Segarra, Noguera i Anoia.

SENSE INTERRUPCIONS: Dedilluns a divendres de 14:00 a 20:00. Pep Ritortposa el repertori musical House & Dance.

MUSICAL DE RÀDIO ALTIPLÀ:De dilluns a divendres de 20:00 a 22:00.Música seleccionada per Ràdio Altiplà.

RADIO DISCO MÒBIL: Dilluns idimecres de 18:00 a 19:00 i dijous a les21:00 amb Dj Nomar.

NEW MÚSIC: Dimarts de 22:00 a23:30. Música Dance & House a càrrec deJordi Viladrich i Franscesc Casamort.Repetició el dijous a les 02:30 i a les 13:10.

NOVA ONA: Dimecres de 22:00 a 23:30.Música negra a càrrec de Laura Damians.Repetició el divendres a les 02:30 i a les13:10.

SCANDOL ACTUAL: Dijous de 22:00a 23:30. Música Pop i al gust de la audiènciaamb Lause Grima. Repetició el dissabte a les02:30 i a les 13:15.

DANCE MÚSIC: Divendres de 22:00 a23:30. Música Dance i obert a peticions desde Ràdio Altiplà a càrrec de Gerard Trench.Repetició els dimarts i dijous a les 02:30 i ales 15:30.

3x3 MAGAZZINE: Dissabtes d’11:00 a13:00. Magazzine de rissoterapia, notícies,metereologia, entrevistes... a càrrec de DesiréOsillos, Gerard Trench i Vanesa Grau.Realitzat des de Ràdio Altiplà. Repetició eldiumenge d’11:00 a 13:00.

A TOT GAS: Dissabte de 19:00 a 20:30.Programa dedicat a tot tipus de cançons, acàrrec de Gerard Barcons i Toni Navines.Repetició el dilluns a les 02:30 i a les 22:00.

ROCK TERRÒS: Dissabte de 21:30a 23:00. Tot tipus de música rock a càrrecde David i Marc Closa. Repetició eldimecres a les 02:30 i a les 13:10.

SOM DIUMENGE: De 08:00 a 10:00Habaneres i Sardanes.

NO NAME: Diumenge de 19:00 a20:30. Música en catàla, a càrrec de RosaVilaseca i Lause Grima. Repetició eldimarts a les 02:30 i a les 13:10

NUESTROS MEJORES AÑOS:Diumenge de 22:00 a 23:00. NúriaGonzález i Carmen Pavon porten músicadel seu temps plenes de records. Repeticióel diumenge a les 02:30 i a les 13:15.

55439-Divendres, 4-11-2005

Horòscop www.jovesapiens.ad

Àries (21-3/20-4)Tindreu noves amistats. En la vostra vida amoro-sa actual hi hauran molts sentiments forts i pro-funds. Res no s’interposarà en el vostre èxit pro-fessional. Alguns projectes us sortiran molt bé ila vostra satisfacció serà evident.

Taure (21-4/20-5)Concentreu-vos en la vostra nova relació senti-mental. Mostreu la millor part de la vostra perso-nalitat i no vacil.leu per voler innovar. Us esperauna setmana d’inseguretat .

Bessons (21-5/21-6)Us sentiu més nens. Deixeu anar els vostres de-sitjos i les vostres curiositats. Permeteu quel’amor entri a la vostra vida de manera natural.En altres terrenys esteu avançant molt.

Cranc (22-6/22-7)Penseu-vos les coses dos cops abans de dir-les.Pot ser que unes sorpreses interessants estiguina punt d’arribar. Sigueu diplomàtics i utilitzeu elvostre tacte natural per tancar projectes .

Lleó (23-7/22-8)El vostre poder de seducció radica en el vostresentit de l’humor. Us esperen unes coneixencesinteressants. Tot i alguns retards tindreu mo-ments acollidors i relaxants. La vostra vida hauràd’agafar noves direccions.

Verge (23-8/21-9)Teniu un fort sentit de la crítica i veieu moltes coses quela resta no veuen. El vostre encant és obvi i teniu enci-sades les persones que us envolten. Espereu bonesnotícies d’amics molt propers.

Balança (22-9/22-10)Esteu pletòrics d’alegria; us envolta molt afectei un ambient molt romàntic; esteu molt prepa-rats per iniciar una relació formal. Podeu tenirun ascens a la vostra situació laboral.

Escorpí (23-10/21-11)Esteu explorant petits plaers d’una vida acolli-dora i confortable. Esteu preparats per a expe-riències familiars. La confiança us aixeca lamoral. Sereu els penúltims a l’hora de fer plans.

Sagitari (22-11/20-12)Tracteu de moderar el vostre estat d’ànim quemolts cops és massa variable; sempre hi ha unlímit que un company vostre pot suportar. Mos-treu més la vostra tolerància i generositat na-tural.

Capricorn (21-12/19-1)Res més us fa sentir millor que les relacions llargues iestables. Gaudiu dels moments de pau.Tindreu alguns canvis intel.lectuals que pot ser que noadquireixin els nivells de qualitat que anàveu buscant.

Aquari (20-1/18-2)Compartireu moments de tendresa i de com-plicitat amb les persones que més estimeu.Potser tingueu alguna trobada amorosa.Trobareu noves prioritats i direccions .

Peixos (19-2/20-3)Esteu aconseguint progressos a la vostra vida.Sou positius i alegreu la vida dels altres.A la vostra agenda hi haurà novetats i nous rit-mes. Estareu sensibles a les competències.

Passatemps Raquel T.

Les 7 diferències

Aquí tenim el JesúsHuguet i l’Oriol

Montanyà en plenaxàldiga, però entre

les dues fotos s’hihan colat 7

diferències, ensajudeu a trobar-les?