Apunts Gràfics, SL., no es fa respon-sable de l'opinió personal dels col-laboradors a Celsona ni de les errades en què aquests puguin incórrer. I es limitarà a publicar la correcció en una fe d'errades a la edició següent de la revista. Apunts no cobrirà els danys o perjudicis que qualsevol error pugui ocasionar.Queda reservat tot el contingut, i no se’n pot reproduir per mitjans físics, òptics ni informàtics cap part sense ordre expressa de l'empresa editora.

Celsona Informació és pos-sible, setmana rere setmana, gràcies a l’aportació de molts col·laboradors que, de mane-ra totalment desinteressada, ens ajuden a complementar tota la informació que aquí veieu publicada.A tots ells, moltes gràcies.

Formen part de l’equipde suport de Celsona:Pep MiaCandi PujolLluís CornetJ. ClavéMarcel RiberaMontserrat RiuEnric SerraF. TorresJ.H.Ramon GualdoJordina Tarré

Agraïments especials a:

973 481719Telèfon

Foto Llàtzer

Direcció: Josep M. BorésRedacció: Ramon Estany Josep M. Montaner Dolors PujolsEdició: Francesc Xavier

Montilla Marta CasesTextos: Eva JanéPublicitat: Manoli OrtigosaOficina: Ctra. de Torà, 25 25280 SOLSONAinfo@elsolsones.netwww.elsolsones.netDip. Legal: L-267-19971.350 exemplars

El primer número de Celsona Informació va sortir el 4 d’abril de 1997

Amb motiu de les revetlles de Sant Joan, el dia 23 d’aquest mes, la regidoria de Gover-nació de l’Ajuntament de Solsona recorda el procediment a través del qual s’autoritzen les fogueres i que comporta, obligatòriament, la presentació d’una instància a l’Oficina d’Aten-ció Ciutadana del consistori. D’acord amb l’Ordenança de convivència ciutadana, només estaran permeses les fogueres que disposin de l’autorització corresponent.

El permís s’ha de sol.licitar a través d’una instància, en què caldrà notificar l’in-dret del foc i una persona responsable de la celebració. La Policia Local redactarà un informe corresponent a cada petició. Entre altres mesures de precaució que es tindran en compte, s’han d’encendre els focs a més de 15 metres de les façanes i dels cotxes i, en cap cas, sota línies elèctriques. Així mateix, s’ha de deixar espai suficient per permetre el pas de vehicles d’emergència i disposar de preses d’aigua a prop.

Petards, només per St. Joan i St. PereD’altra banda, segons l’ordenança mu-

nicipal, només és permès disparar petards i

Precaució per a la nit de Sant JoanL'ajuntament demana que es notifiqui l’indret i

el nom del responsable de cada foguera

manipular altres tipus d’artificis pirotècnics a la via pública per les revetlles de Sant Joan i Sant Pere entre les 7 de la tarda i les 2 de la matinada. L’incompliment d’aquesta norma és considerat una falta greu. A més, no es poden llençar coets a menys de 500 metres de les zo-nes boscoses. Igualment, s’aconsella comprar productes pirotècnics als establiments auto-ritzats i es recorda que els articles de classe III no estan permesos per a menors de 18 anys. L’adquisició i manipulació de petards s’ha de fer sota la supervisió dels adults.

Els cossos de Bombers i la Policia Local controlaran els diferents punts de foc de la revetlla de Sant Joan per tal de garantir les mesures de precaució requerides. Enguany cap barri no ha presentat encara la sol•licitud per fer una foguera. Normalment se n’ence-nen prop d’una desena, tot i que els darrers anys aquesta tradició va a la baixa.

A través de l’apartat de Documents del web municipal, en el punt destinat a campanyes de sensibilització, es poden consultar diversos arxius amb consells de protecció civil a les revetlles editats per l’Administració General de l’Estat i la Generalitat de Catalunya.

Solsona Servei de premsa de l'Ajuntament de Solsona

La Barra del Mia

2 573 - Divendres, 13-06-2008

Solsona Josep M. Montaner i Reig

L'Ajuntament col.loca més pilones per evitar els mals aparcaments i reduir el risc d'accidents

Les multes no dissuadeixen molts conductors que continuen

La regidoria de Governació de l'Ajuntament de Solsona i la Policia Local estan portant a terme un pla d'instal.lació de pilones amb l'objectiu de protegir els vianants, millorar la vialitat a l'espai públic i reduir la perillositat d'alguns indrets de Solsona.

A tal efecte s'han instal.lat, des de prin-cipi d'any, una trentena de noves pilones en diferents punts de la ciutat que generaven "problemes de mobilitat" per als vianants o "fins i tot resultaven perillosos", segons ha explicat el regidor de Governació solsoní Josep Caelles.

Fins ara, ha comentat Caelles, les denúncies per mals aparcaments han contribuït a suavitzar el problema, tot i que segons ha reconegut ell mateix, les multes "no han servit per dissuadir tots els condutors" i encara hi ha "molta gent que continua aparcant en llocs on no està permès", ha remarcat el regidor.

Així ho ha corroborat, també, el caporal de la Policia Local, Marià Vendrell, que reconeix que únicament amb les multes no es pot fer front a aquest problema. Els res-ponsables municipals de trànsit asseguren que hi ha punts de la ciutat on les infraccions "són pràcticament permaments" i que "no és possible destinar un agent del cos de policia les vint-i-quatre hores del dia en aquests indrets".

Vendrell matisa que aquesta situació es dóna en llocs molt concrets de la ciutat on la gent estaciona el cotxe "de manera habitual" per fer una gestió ràpida o comprar alguna cosa. Tant Caelles com Vendrell han demanat, però, la col.laboració ciutadana per tal de seguir les normes de trànsit estipulades i millorar la resposta cívica de la ciutat.

En el que va d'any, s'han instal.lat una trentena de noves pilones, la majoria a tocar dels passos de vianants. La mesura pretén millorar la visibilitat, tant de vianants com de vehicles en acostar-se als passos de vianants i reduir així el risc d'accidents en aquestes zones. Seguint aquest criteri, s'ha actuat al Vall Calent (davant de l'edifici Majestic), a la carretea de Manresa (al pas de vianants de l'edifici Apolo) o a la zona de la plaça del Camp (en el el pas de vianants que connecta amb el Camp del Serra).

A més, també s'han instal.lat pilones en alguns indrets on els cotxes impedien la sortida dels veïns d'algun edifici o en zones on els vehicles mal aparcats reduien el pas destinat als vianants.

En els propers mesos, la intenció de la regidoria és instal.lar pilones al pas de vianants de davant el Club Sant Jordi, a la plaça del Camp -al llarg de la vorera - i a la carretera de Torà. Per altra banda, l'Ajuntament ha optat per substituir les tradi-cionals boles de ferro per pilones que són altes, més visibles i en cas de topar-hi no queden sota el cotxe.

Tres noves pilones instal.lades a la plaça Sant Joan després que els veïns es queixessin dels cotxes que els impedien sortir de casa

3573 - Divendres, 13-06-2008

Solsona Josep M. Montaner i Reig

La vaga de transportistes atura la pràctica totalitat de les empreses de transports i els autònoms de la comarca

La pràctica totalitat dels transportistes de Solsona han deixat de treballar des que el passat dilluns va començar la vaga de transportistes convocada a tot l'estat. A Solsona les aturades afecten la immensa majoria d'empreses i treballadors autò-noms del sector però no tothom secunda la parada de la mateixa manera.

Algunes empreses del sector han reco-negut obertament que la por als piquets i a les represàlies dels vaguistes, així com la impossibilitat de poder circular per les carreteres amb normalitat els ha obligat a cancelar els viatges que tenien programats.

Altres transportistes, sobretot els au-tònoms, s'han sumat a la vaga davant les dificultats que actualment pateix el sector. Asseguren que l'encariment del preu del carburant, la davallada en el nombre de contractacions i l'estancament dels preus dels viatges amenaça de fer-los perdre la feina.

Tanmateix hi ha veus contràries al manteniment de la vaga. Alguns empre-saris entenen el rerefons de la reivindica-ció però critiquen la duresa de la vaga i reclamen als vaguistes que deixin fer la feina als qui volen treballar. A més, des de les empreses del sector es recorda que les principals patronals del transport i

els grans sindicats estatals no han donat suport a la vaga.

Més de 150 camions aturats a Solsona

La vaga ha deixat el sector del trans-port sota mínims. Els transportistes locals han confirmat que "a Solsona no treballa ningú" i més de 150 camions estan aturats.

Els 17 camions de la flota de Transco-lisa estan parats des de dilluns, i al Polígon dels Ametllers, es poden veure els efetes de la vaga amb multitud de camions atu-

rats als pàrquings d'empreses com Vila-Prat o Transports Testagorda.

Tot i les pèrdues que la vaga està ge-nerant en el sector, Lluís Colillas, gerent de l'empresa Transcolisa, ha assegurat que "la gent no té cap intenció de sortir fins que no s'arregli la situació". Colillas ha explicat que amb les carreteres bloque-jades "no podem anar enlloc perquè hi tenim més a perdre que a guanyar", tot i que confia que s'arribi ràpidament a una solució "perquè el sector necessita sortir d'aquesta difícil situació", ha afegit.

Efectes sobe el comerçEn el moment de tancar aquesta edició,

els efectes de la vaga es deixaven notar lleugerament en el comerç de la ciutat. La majoria d'establiments disposaven del gènere habitual gràcies als proveïments que havien fet amb antelació. Tot i això, alguns botiguers avisaven que el mante-niment de l'aturada podria fer escassejar les reserves de productes frescos.

Albert Taribó, de l'establiment Fruits Taribó, ha explicat que dimecres passat una patrulla dels Mossos d'Esquadra va haver d'escortar un grup de comerciants entre els que s'hi trobava ell per sortir de Mercabarna. Taribó ha reconegut que la situació "s'agreujarà" si la vaga no s'atura i que alguns productes "sobretot els que vénen de fora de Catalunya" seran cada cop més dífícils de trobar.

La vaga es deixa notar sobretot entre algunes indústries i establiments d'alimentació

Els camions estan aturats als garatges des de principi de setmana

La pràctica totalitat de les empreses del sector i els conductors autònoms han aturat la seva activitat

4 573 - Divendres, 13-06-2008

La situació no és gaire més bona als supermercats i centres comercials de Solsona, on ja es poden veure els efectes de la vaga. Algunes estanteries no estan tan plenes com la setmana passada i les dificultats de proveïment són evidents. Als grans centres de distribució d'aliments de Barcelona i Lleida els productes arriben en comptagotes i els estocs que hi ha són difícils de distribuir.

Ahir mateix l'ajuntament de Solsona no sabia si el mercat setmanal de divendres es veuria afectat per la vaga. Tot i que sembla que la majoria de marxants no tindran problemes per ser a Solsona, la vaga podria afectar les parades de productes alimentaris frescos.

Problemes per al sector industrial La situació ha començat a repercutir en l'economia local

i si no es desbloqueja aviat, algunes indústries i empreses de Solsona començaran a tenir dificultats per complir amb clients i proveïdors.

Solsona Josep M. Montaner i Reig

Les empreses amb ritmes de producció elevats, que estan obligades a servir els seus clienst en molts pocs dies de marge, són les que més estan notant els efectes de la vga. És el cas, per exemple, de l'empresa Injecter del Polígon Els Ametllers que, des de dillluns, no pot servir als seus clients. A les conseqüències econòmiques que això comporta s'hi afegeixen els problemes d'espai que generen els estocs en una planta que omple i buida els seus magatzems gairebé a diari.

El gerent de l'empresa, Òscar Ros, ha confirmat que els seus proveïdors "no poden treballar i això ens obliga a reduir la producció". Ros ja ha avançat que en cas de mantenir-se la vaga "potser haurem de parar la producció perquè no tenim els materials necessaris, ni capacitat per guardar l'estoc existent".

De la mateixa manera es troba Mutecna, que ha hagut d'ajornar els enviaments previstos per aquesta setmana. El seu gerent, Eduard Farrés, ha explicat que tenen problemes "per rebre matèries primeres" i això afecta negativament als pro-cessos productius. Camions aturats davant de Tradema

Els estocs s'acumulen en algunes fàbriques de Solsona

La Generalitat ha optat per protegir alguns combois de camions per garantir el subministrament de productes de primera necessitat a la població. A tal efecte, els Mossos d'Esquadra van protegir ahir un grup de 12 camions que van sortir al matí del port de Barcelona amb una càrrega de pinso per a bestiar amb destí a Solsona.

A més, les actuacions dels Mossos també van per-metre que un comerciant solsoní pogués sortir dimecres passat de les instal.lacions de Mercabarna, segons va ex-plicar aquest comerciant a Celsona Informació.

Subministraments prioritaris

Carburants: Especialment, serveis d’emergència, bom-bers, transport sanitari, policial, agents rurals, etc.

Aliments: Especialment, en una primera fase, aliment

Una dotzena de camions de pinso amb destí a Solsonavan haver de ser escortats ahir pels Mossos d'Esquadra

fresc: fruita i verdura, càrnics i peix, derivats làctics, etc.

Sanitari: Medicaments i material sanitari, especialment els de curta durada (sèrums, etc) i material quirúrgic (roba estèril).

Proveïment de les plataformes logístiques: Assegurar l'entrada des d'altres punts d'origen de l'Estat a les diferents plataformes de producte fresc (Mercabarna, Mercolleida, etc). Subministraments a empreses estratègiques (sector automobilístic, etc).

Transport d'animals vius: Aliments per animals: pinsos per les granges.

Residus: Cadàvers d’animals. D’origen sanitari. De depu-radores (fangs, etc) i incineradores.

5573 - Divendres, 13-06-2008

En només dues setmanes, l’Ajuntament de Solsona ha sancionat amb 120 euros quatre veïns per haver deixat bosses d’escombraries i caixes de cartró fora dels contenidors de re-collida corresponents. Des de principi d’any, s’han imposat set multes per aquesta infracció, gairebé el doble que en tot l’any passat. La regidoria de Medi Ambient fa una crida al civisme de la població i indica que s’estan intensificant els controls per part de la Policia Local.

Aquestes darreres setmanes s’ha detectat la prolife-ració de bosses de brossa i caixes de cartró amuntegades al costat dels contenidors, una falta considerada molt greu per l’Ordenança de convivència ciutadana. El regidor de l’àrea, Jordi Fraxanet, adverteix que sempre que el contenidor estigui ple se n’ha de buscar un altre en lloc de deixar les escombraries a la

Solsona intensifica el control sobre les escombraries deixades fora dels contenidors

L’Ajuntament imposa quatre multes de 120 euros en dues setmanes

via pública. Les últimes quatre infraccions denunciades s’han localitzat als contenidors de la carretera de Sant Llorenç i de la plaça del Camp, a tocar del Camp del Serra.

Fraxanet també lamenta que cada vegada hi ha menys ciutadans que fan ús del servei municipal gratuït de recollida d’objectes voluminosos i, en canvi, s’abandonen al carrer. Els veïns que es vulguin deslliurar d’aquest tipus de residus, com mobles, matalassos o electrodomèstics, poden trucar a l’Ajun-tament per comunicar el nom, l’adreça i el telèfon on s’han de recollir, i deixar-los al carrer els dissabtes alterns entre les 8 i les 11 del matí.

Nova campanya de sensibilització

El responsable de Medi Ambient ha assenyalat que, pròximament, s’iniciarà una nova campanya de sensibilitza-ció –ja se’n van dur a terme la legislatura passada i a principi d’any es va repartir un calendari amb informació dels serveis de recollida–, que arribarà a tots els domicilis del municipi per redreçar aquests comportaments incívics.

Paral·lelament, també es tornarà a incidir en l’horari de recollida al nucli antic, que es fa de 8 a 9 del vespre els dies laborables. Fraxanet ha avançat que en aquests moments s’està estudiant una proposta de l’empresa concessionària del servei de recollida de residus, Oró Vila, per millorar el sistema em-prat en aquesta zona i que és previst de començar a implantar a final d’any. Mentrestant, però, demana als ciutadans que se cenyeixin a l’horari fixat. (ARXIU) S’han trobat bosses i cartrons fora dels contenidors del Camp del Serra

Solsona Servei de premsa de l'Ajuntament de Solsona

Ampliaran les instal.lacions del cementiri municipal

L'Ajuntament de Solsona ampliarà les instal.lacions del cementiri municipal amb la previsió de poder atendre la deman-da actual i la que pugui haver-hi en els propers anys. L'objectiu del consistori solsoní es contruir una nova illa de nínxols a la part nova del cementiri atès que en els darrrers anys s'han anat ocupant la majoria dels que encara quedaven lliures

L'alcalde de Solsona, Xavier Jounou, ha explicat que l'Ajuntament diposava de molts pocs pocs nínxols "ja que l'última ampliació del cementiri es va fer fa 5 anys". El rà-pid augment de la població de Solsona ha contribuït a que les instal.lacions del cementiri hagin anat quedant petites amb el pas del temps.

Jounou ha recordat que les obres d'ampliació del cemen-tiri "ja estaven previstes" en els pressupostos municipals de l'actual exercici, per les quals l'ajuntament va resevar una partida pressupostària de 70.000 euros. Les obres consistiran a construir una nova illa amb capacitat per a 192 nínxols, que se situarà a

continuació de les illes de la part nova del cementiri, i -segons ha assegurat Jounou- la previsió "és que estiguin enllestides en un temini de 5 mesos aproximadament".

Segons ha explicat Jounou, l'ajuntament ha seleccionat l'empresa que va presentar el pressupost més ajustat de les tres que van presentar pressupost. La intenció de l'equip de govern és que les obres comencin al més aviat possible, ha explicat Jounou.

Paral.lelament, el consistori obrirà un període públic d'inscripció per a totes les persones interessades a adquirir en propietat o en règim de lloguer algun dels nous nínxols disponibles.

Per altra banda, l'alcalde de Solsona ha explicat que l'ajuntament ha adquirit recentment un nou elevador per a les tasques de trasllat que es realitzen al cementiri. El nou elevador ha suposat una inversió de 18.000 euros, tot i que l'ajuntament no es desprendrà del vell elevador, ha explicat Jounou.

Solsona Josep M. Montaner i Reig

6 573 - Divendres, 13-06-2008

Solsona estalvia 8.500 m3 d’aigua a causa de les mesures de sequera La Junta de Govern Local acorda aixecar les restriccions imposades el març

Malgrat les restriccions en l’ús d’aigua potable que es van fixar a principi de març a Solsona, l’Ajuntament ha fet una valoració positiva de la resposta ciutadana a les mesures de sequera implantades, ja que durant els mesos de març, abril i maig s’han estalviat 8.556 metres cúbics d’aigua respecte el mateix període de l’any passat.

L’equip de govern ha acordat derogar les mesures fixades en els bans de sequera, arran de les pluges del mes de maig i de la decisió de l’executiu de la Generalitat de tornar al nivell I d’excepcionalitat. Això implica que s’aixequen les restriccions de regar jardins –el reg d’horts a Solsona ja es va permetre a partir del 22 de maig– i omplir piscines amb aigua de la xarxa municipal, entre altres usos.

Des de principi d’any s’han consumit a Solsona 310.400 metres cúbics d’aigua de la xarxa municipal, 9.688 menys que l’any passat. S’han consumit volums inferiors tots els mesos de gener a maig, excepte el febrer. L’abril, per contra, ha estat el mes en què s’ha registrat una diferència més important de consum, amb prop de 5.000 metres cúbics menys que l’abril del 2007.

L’embassament de la Llosa del Cavall acumula 37

Solsona Servei de premsa de l'Ajuntament de Solsona

hectòmetres cúbics, el 46,28 per cent de la seva capacitat, una xifra que és gairebé 10 punts superior a l’estat de l’any passat i cinc punts per sobre de les reserves de fa cinc anys. A més, les captacions d’abastament de la xarxa solsonina es troben en nivells lleugerament superiors. Tanmateix, l’alcalde, Xavier Jounou, ha recordat que tot i la recuperació de les reserves del sistema Ter-Llobregat “no podem ser de la màniga ampla”. “Hem vist la gola del llop i, tot i que no hi hem entrat, sabem com n’és de fosca”, ha expressat.

En aquest mateix sentit, el regidor responsable del Servei Municipal d’Aigua, Martí Abella, ha destacat el bon comporta-ment de la ciutadania, en ajustar-se a les demandes de l’Ajunta-ment. “Ens hem de felicitar perquè hem estat capaços de fer un ús més racional dels recursos hídrics”, afirma, “però hem de ser conscients que el problema de la sequera continuarà sent present”. Per aquest motiu, Abella recorda que Catalunya segueix en situació de sequera i, per tant, “cal mantenir els hàbits d’estalvi d’aigua i evitar malgastar-la”.

7573 - Divendres, 13-06-2008

Solsona inaugura les obres d’ampliació de la deixalleria

Diumenge passat, l’Ajuntament de Solsona va inaugurar oficialment les obres d’ampliació de la deixalleria municipal, executades l’últim trimestre de l’any passat. Les instal·lacions es van poder visitar durant tot el matí. A més, el grup d’animació La Bicicleta va oferir un espectacle infantil sobre el reciclatge i el medi ambient. L’alcalde, Xavier Jounou, va destacar, en el seu discurs, que, tot i no ser partidari de les inauguracions, actes com aquest es converteixen en activitats pedagògiques per als ciutadans.

Els treballs de condicionament i millora d’aquestes instal·lacions han consistit en l’ampliació de la zona de recollida de residus en 400 metres quadrats, l’eixamplament de l’espai cobert per a treballs de desballestament, l’obertura de dos ac-cessos per a cotxes i vehicles pesants, així com l’adquisició de contenidors de més capacitat i d’un contenidor autocompactador. Aquestes actuacions han suposat un cost de 193.000 euros i han rebut una subvenció de l’Agència de Residus de Catalunya de 103.000 euros.

La regidoria de Medi Ambient ha volgut acompa-nyar, des de principi d’any, les obres de la deixalleria amb un horari més ampli que faci aquest servei més accessible als ciutadans. Per aquest motiu, des del gener, està obert al

públic els dilluns, de 10 a 1 i de 4 a 8, i de dimarts a dissabte, de 9 a 2/4 de 2 i de 4 a 2/4 de 7. Així mateix, properament s’iniciarà una campanya de sensibilització sobre l’ús de la deixalleria i el tractament dels residus.

El públic infantil, en un espectacle d’animació sobre el reciclatge

Solsona Servei de premsa de l'Ajuntament de Solsona

8 573 - Divendres, 13-06-2008

EL PREU INCLOU:> Hotel**** > Bitllet AVE > Autocar > Tots elsàpats menys l’esmorzar del primer dia i el so-par de l’últim dia > Guia ciutat i entrades> Assegurança de viatge> Suplement individual: 40,00 euros

Viatge a Madrid amb el tren de gran velocitat (AVE) _ del 12 al 13 de juliol

Preu del viatge:

250,00 E

DISSABTE 12 DE JULIOL _ SOLSONA / MADRID

Sortida de Solsona, a les 06.45 h, amb autocar, direcció a Lleida. Ar-ribada a l’estació de tren i embarcament a l’AVE (tren de gran velocitat)amb destinació Madrid-Atocha. Arribada a Atocha i breu visita de l’estació.A continuació, visita del Museu del Prado. Entrada i temps per visitar elMuseu. Acabada la visita, anirem al restaurant on dinarem.Per la tarda, visita panoràmica de la ciutat -amb l’autocar-, on destaquen

les diverses avingudes amb les seves fonts, el Congrés dels Diputats, Minis-teris, La Puerta de Alcalá, l'Estadi Santiago Bernabeu... A continuació realit-zarem una panoràmica pel casc Històric, per conèixer els racons del centrede Madrid. A l’hora convinguda anirem cap a l’hotel. Sopar i dormir.

DIUMENGE 13 DE JULIOL _ MADRID / SOLSONA

Esmorzar i sortida per visitar el Palau Reial, la Catedral de l’Almudena i Parcdel Retiro. En acabar emprendremel viatge, ambautocar, direcció Saragossa.Dinar en ruta. Continuació del viatge i arribada al nostre poble.

9573 - Divendres, 13-06-2008

Ajuntament i Geganters a l’Escola Universitària del MaresmeExpliquen el funcionament de la celebració en un curs d’organització d’esdeveniments

Divendres de la setmana passada, l’alcalde de Solsona, Xavier Jounou, i el macip major de l’Agrupació de Geganters, Pere Cuadrench, van participar en un curs d’organització de grans esdeveniments a l’Escola Universitària del Maresme (EUM) –adscrita a la Universitat Pompeu Fabra– per explicar el procés organitzatiu de la Festa Major.

En la seva presentació, l’alcalde va fer un re-corregut històric de la Festa, va explicar el Protocol

del folklore geganter i va ressaltar els trets simbòlics i identitaris de la festa solsonina.

Per la seva banda, Pere Cuadrench va parlar del des-plegament de la manifestació gegantera, en el funcionament intern de l’Agrupació de Geganters i en els actes que tenen la participació de la imatgeria folklòrica. El curs va adreçat a tècnics de les administracions i professionals de les empreses turístiques en l’àmbit del turisme d’esdeveniments.

Solsona Josep M. Montaner i Reig

Solsona ajorna la proposta de presentar candidatura per ser Capital de la Cultura Catalana

L'Ajuntament de Solsona ha decidit posposar la idea de presentar candidatura a ser Capital de la Cultura Catalana l'any 2010, tot i que no abandona el projecte i es planteja poder aspirar-hi l'any següent.

Les raons que han provocat l'ajornament responen, princi-plament, a la necessitat de disposar de més temps per organitzar i definir la poposta que s'haurà de presentar a concurs el 2011 si es compleix el nou termini que s'ha fixat l'àrea de cultura del consistori solsoní.

La regidora de Cultura de Solsona, Sara Alarcón, ha reconegut que el sol fet de bastir el projecte "comporta una gran quantitat de temps i feina" i que ara no s'estaria a temps de presentar una proposta a l'alçada del que és desitjable. Alarcon, que el passat mes de maig va anunciar la intenció de l'executiu d'aspirar a ser Capital de la Cultura Catalana, creu que "cal tocar de peus a terra i madurar més la idea" per tal que el temps "no ens privi de fer-ho el millor possible", ha remarcat.

Un projecte cohesionadorTot i que la proposta que ha de realitzar Solsona encara

està per definir, l'Ajuntament vol que sigui un projecte que impliqui tot el teixit econòmic, social i polític de la ciutat i que compti amb la complicitat de la població.

Alarcon ja ha avançat que l'objectiu és fer un projecte "el més transversal possible" que serveixi, també, per cohesio-nar la societat solsonina. "Cal que les institucions treballin al costat de les entitats, les associacions i la gent", ha remarcat Alarcon, que ha avançat que el fil conductor aniria lligat a la història de la ciutat, a la manera de ser de Solsona i al seu pa-trimoni cultural.

Malgrat que el projecte suposarà un esforç col.lectiu important pel que fa a l'organització d'actes durant tot un any l'ajuntament sosté que la ciutat ho pot assumir tant pel que fa a les activitats que es programin com al pressupost, ja que a més de les subvencions que la Generalitat atorgaria, s'ha de comptar amb les ajudes que dóna la pròpia organització i els recursos de

patrocinadors privats. El termini per presentar candidatura pel 2011 acabarà l'any vinent.

Enguany la ciutat designada com a Capital de la Cultu-ra Catalana ha estat Perpinyà, i l'any vinent ho serà Figueres. Anteriorment ho han estat Lleida (2007) i Amposta (2006). Per l'alcalde de Solsona, Xavier Jounou, la designació de la ciutat com a Capital de la Cultura Catalana seria "molt important" perquè "ens signficaria d'una manera especial i permetria anar tots junts en una mateixa direcció".

Escullen l'autor del programa de Festa MajorL'Ajuntament de Solsona ha escollit Víctor Pallarès per

realitzar el proper programa de Festa Major. L'elecció de Pallarès arriba després que es declarés desert el concurs per triar l'autor del programa organitzat pel mateix ajuntament.

La regidora de Cultura ha explicat que s'ha escollit Pallarès, que treballa als serveis tècnics municipals, entre les persones que s'havien interessat per fer el disseny del programa. El jurat del concurs organitzat per l'ajuntament va desestimar l'únic treball presentat "perquè incomplia les bases publicades i no seguia la línia estílistica que ha caracteritzat el programa de Festa Major", ha recordat Alarcón.

El folklore formarà part de la candidatura a la Capital de la Cultura Catalana

L'executiu local opta per madurar més el projecte i presnetar candidatura l'any 2011

10 573 - Divendres, 13-06-2008

Una trentena de pubilles i donzelles d’ho-nor i una vintena d’hereus d’arreu del país han confirmat la seva participació diumenge a la festa central de commemoració del 50è aniversari de l’elecció i proclamació de la primera pubilla de Catalunya, que tindrà lloc a Solsona. És previst que visitin la ciutat més de 150 persones vin-culades al pubillatge. Organitzen aquesta festa l’Ajuntament de Solsona i Foment de les Tradici-ons Catalanes, amb la col•laboració de diverses entitats de la ciutat.

Els actes s’iniciaran a 2/4 d’11 del matí amb una recepció oficial a la sala de plens del con-sistori. L’alcalde i altres membres de la corporació rebran el president de Foment de les Tradicions Catalanes, Valentí Carrera, la primera pubilla de Catalunya, proclamada el 1957, Ruth Horro, i el con-junt de representants del pubillatge que participin a la festa. També hi prendrà part la solsonina Remei Torres, nomenada pubilla del Foment el 1981.

A les 11 és previst que es faci una baixada en comitiva de l’Ajuntament fins a la catedral. Hi participaran els Trabucaires de Solsona, l’Orquestra Patinfanjàs i una quinzena de nens i nenes caramellaires de l’Esplai Riallera. Un cop a la catedral, la comitiva es desplaçarà a la capella del Claustre, on les pubilles faran una ofrena de flors a la imatge de la Mare de Déu del Claustre amb els cants de l’Escolania del Claustre.

A continuació es pujarà fins a la plaça Major, on tindrà lloc l’acte més institucional de la celebració, amb el torn de par-laments, a càrrec de l’alcalde, Xavier Jounou; Valentí Carrera; la pubilla de Solsona i les comarques lleidatanes 2007, Marta Auguets, i Ruth Horro.

La jornada continuarà en aquest mateix espai amb una ballada de sardanes a la 1 del migdia. L’amenitzarà la cobla Principal de Berga –la Cobla Juvenil Ciutat de Solsona serà a Berlín en una festa organitzada pel Casal Català de la capital alemanya. Finalment, la celebració del 50è aniversari de la Pubilla de Catalunya es clourà amb un dinar de germanor per a les persones vinculades a aquesta tradició folklòrica catalana. El termini d’inscripcions per assistir-hi es va tancar el passat 31 de maig.

Han format part de la comissió de treball encarrega-da d’organitzar la festa la regidora de Cultura, la pubilla i les donzelles d’honor de Solsona proclamades l’any passat, Remei Torres, i representants de l’Agrupació de Geganters i l’Agrupació Sardanista de Solsona.

Les pubilles i hereus que hi participaran provenen de diferents punts de la geografia catalana, com el Barcelonès, el Bages, el Berguedà, el Maresme, l’Alt Empordà, la Selva, la Garrotxa, l’Anoia, la Ribera d’Ebre, la Terra Alta i Osona. Tots portaran la banda o la faixa i, qui ho vulgui, hi participarà amb el vestit tradicional.

Una cinquantena de pubilles i hereus participaran diumenge a la commemoració dels 50 anys a Solsona

Els actes s’iniciaran amb una recepció oficial a la casa consistorial

(ARXIU) Majoritàriament participaran a la festa representants del pubillatge amb títol nacional

Solsona Servei de premsa de l'Ajuntament de Solsona

11573 - Divendres, 13-06-2008

Notícies Breus Redacció

Concert de l’Aula de Música Moderna de l’Escola de Música

Els grups de Combos i Big Band de l’Escola Municipal de Música oferiren el passat divendres 6 de juny un concert obert a tot el públic al bar del Casal de Cultura i Joventut.

Tot a punt per començar a fer les rotondes

Dilluns vinent és previst iniciar les obres de construcció de les rotondes de l'av. del Pont, després que durant les darreres setmanes operaris de l'empresa constructora n'hagin pres les mides. Es preveu que les obres duraran entre 4 i 5 mesos i es mirarà que no afectin la circulació ni el pas dels vehicles

28 per les piscines

El proper 25 de juny s’obren novament al públic les piscines municipals i segons fonts de l’ajuntament hi treballaran 28 persones: 2 a la direcció, 3 a la venda d’entrades, 7 socorristes/monitors i 16 monitors per a les activitats d’estiu.

Milloraran la senyalització de la deixalleria municipal

L’Ajuntament de Solsona ha vist neces-sari dur a terme la senyalització de la deixalleria municipal, obra que ha estat adjudicada a l’empresa Proseñal SL per un import de 1.490’16 euros.

L’ajuntament de Solsona renuncia a una subvenció de 12.000 euros

En no poder tirar endavant una actu-ació titulada “Enganxa't a Solsona” durant aquest 2008, un àlbum de cromos que s’hauria elaborat dins el Programa Treball dels barris sota el suport del Servei Català d’Ocupa-ció. L’import total de la subvenció ascendia a 12.020’24 euros.

Un camí verd per anar al nou Centre Tecnològic

El Centre Tecnològic Forestal de Catalunya ha demanat a l’ajunta-ment de Solsona que habiliti el camí de la Ribera que porta a la nova seu del Centre per tal d’oferir una alternativa de mobilitat verda (desplaçament a peu o en bicicle-ta) a tot el personal del centre. La petició ha estat considerada molt interessant pel consistori però de moment no es pot concretar cap futura actuació al respecte.

Rifa de la Fira

Primer: 33.207Segon: 13.764

No han estat venuts. Es tornarà a sortejar aquest dissabte

Solsona estreny llaços amb Montserrat

L’ajuntament de Solsona s’adherirà a la ini-ciativa Amics de Montserrat, promoguda per la Fundació Abadia de Montserrat 2005, que té per objectiu agrupar tots els que s’estimen Montserrat. En aquest sentit l’ajuntament es farà la targeta d’Amics de Montserrat.

Entra en funcionament la primera funerària privada

Els serveis funeraris a Solsona deixen de ser monopoli de l’ajuntament des d’aquesta setmana. Avui divendres, 13, s’inauguren a la tarda les instal.lacions de Funerària Solsonès SL, a l’Av. Cardenal Tarancón, 2 de Solsona.

12 573 - Divendres, 13-06-2008

Comarca Josep M. Montaner i Reig

Els mesos de sequera poden malbaratar el 30% de la collita de cereal al Solsonès

Tot i que les pluges de les últimes setmanes han donat un respir a les collites, l'excés d'humitat també podria perjudicar la sega del blat i l'ordi

Temporada complicada per les collites del Solsonès. La manca d'aigua ha estat un autèntic maldecap per als agricultors de la comarca, que han hagut de patir les conseqüències de fins a cinc mesos de sequera extrema. A més, a l'insistent període de sequera s'hi afegeixen ara els problemes que l'excés d'humitat pot generar en unes plantacions ja de per si força castigades.

Amb aquests condicionants el sector preveu que, en alguns casos, es pugui perdre fins el 30% de la collita. Aquesta xifra es podria traduir en pèrdues de fins a 1.500 quilos de gra per hectàrea, ja que, en condicions favorables, les produccions es mouen entre els 4.500 i 5.000 quilos per hèctarea.

Tot i això, els experts adverteixen que "encara és aviat" per fer "pronòstics definitius" ja que el temps que faci abans del període de sega "pot millorar o perjudicar la situació", co-menta Jordi Ritort, de l'empresa cerealística Grans del Lluçanès. Si ara no surt el sol i no augmenten les temperatures, les collites -principalment blat i ordi- patiran un excés d'humitat, afavorint l'aparició de males herbes, fongs i malalties que redueixen la producció de gra de les plantes.

Inici de la temporada en plena sequera La manca de pluges ha marcat l'actual temporada ce-

realística que ja va començar la sembra en època de sequera. Els posteriors 5 mesos, també sense aigua, van perjudicar el naixement de les plantes "fent que el nombre de brots per llavor es reduís sensiblement", segons explica Ritort.

A conseqüència d'això moltes plantacions presenten actualment una densitat molt baixa d'espigues amb camps més aclarits del que és habitual.

Sol i temperatures altes El preu

Ramon Colell, responsable del sector d'herbacis d'Unió de Pagesos, ha reconegut que la pluja ha estat providencial per salvar la collita "però ha tardat quinze dies, un mes a arribar".

Colell apunta també que la pluja ha afavorit la presència de males herbes contra les quals es difícil lluitar "ja que els tractaments són costosos i perquè en el moment d'aplicar-los la sequera feia pensar que no serien necessaris". Les males herbes han aprofitat les pluges i han crescut ràpidament entre l'espai que deixava el cereal, un fet que, segons Colell "compor-tarà problemes a l'hora de segar i emmagatzemar el gra".

Colell i Ritort coincideixen en què la collita dependrà en gran part del temps que faci en els propers dies ja que un excés d'humitat augmentaria l'aparició de fongs i malaties, i a més, pot provocar que es podreixin les arrels de les plantes fent disminuir la producció del cereal. Al Solsonès la variabilitat geogràfica i climàtica pot fer que algunes zones tinguin produccions de fins a 4.000 quilos per hectàrea mentre que en d'altres zones aquestes es quedin per sota els 3.000 quilos.

Els pagesos del Solsonès confien que la climato-logia els sigui favorable en el que queda de temporada. Per això, abans del període de sega esperen que augmen-tin les temperatures i la presència del sol es mantingui constant. El blat i l'ordi s'han d'assecar i per això és ne-cessari que comenci a desaparèixer la humitat, que deixi de ploure, que passin les nuvolades i les boires i el sol escalfi les plantes tantes hores com sigui possible.

De moment, la temporada de sega es podria retardar uns 15 dies de manera força generalitzada a tot el Solsonès. En la majoria de casos no es començarà a segar fins ben entrat el mes de juliol quan en els últims anys la temporada començava pels volts de Sant Joan. En canvi si continuen les pluges s'allargarien els terminis i es presentaria una temporada força complicada.

L'altra gran incògnita de la temporada serà la cotització del cereal. L'any passat els preus del blat i l'ordi van experimentar una crescuda sense precedents amb increments de gairebé el 50%.

La cotització mitjana del cereal va ser de 186 euros la tona de blat i 165 euros la tona d'ordi, mentre que en la campanya 2006-2007, la mitjana de preus de blat i ordi era de 163 euros/tona i 154 euros/tona respec-tivament. En els moments de màxima cotització el blat es va arribar a pagar a 276 euros la tona i l'ordi a 246.

És díficil saber com fluctuarà enguany el preu del cereal, però la forta demanda mundial, afavorida per l'emergència de països com Xina i Índia, el seu ús per a biocarburants i l'especulació que s'ha generat entorn als estocs cerealístics en determinaran la cotització.

Molts camps de cereal del Solsonès presenten un excés de males herbes

13573 - Divendres, 13-06-2008

Comarca Josep M. Montaner i Reig

Gas Natural ja té pràcticament a punt les obres del gasoducte que connectarà Súria i Solsona

L'empresa Gas Natural ha iniciat la darrera fase de cons-trucció de les obres del gasoducte Súria-Cardona-Solsona que, amb una inversió total d'11,5 milions d'euros, permetrà connectar les províncies de Barcelona i Girona i fer arribar el subministra-ment de gas als municipis de Cardona, Solsona i Olius.

La construcció del gasoducte, de prop de 36 quilòmetres de longitud, ha suposat la principal inversió del projecte amb un cost de 8 milions d'euros. El pressupost de les obres es completa amb una inversió de 3,5 milions d'euros, corresponent a les xar-xes locals de distribució que donaran servei als tres municipis del Bages i el Solsonès.

Les obres de l'eix Súria-Cardona-Solsona, que ha dut a terme l'empresa Agrupació Guinovart Oshsa, van començar la tardor passada i formen part de les infrastructures previstes pel darrer Pla de Gasificació de Catalunya, acordat l'any 2003 entre la Generalitat de Catalunya i Gas Natural.

A Solsona es construirà una xarxa de gairebé 9 quilò-metres de longitud, que suposarà una inversió de 2,2 milions d'euros. Gas Natural preveu assolir en els 4 primers anys de posada en funcionament del servei uns 1.100 clients. A Olius, la xarxa interior del municipi tindrà prop de 3 quilòmetres de longitud i la inversió serà de 200.000 euros, amb una previsió de 200 clients en 4 anys. A Cardona, la longitud de la xarxa de distribució prevista és de prop de 8,5 quilòmetres, amb una inversió d'1,1 milions d'euros.

Una aposta de futur a nivell domèstic i industrialGas natural i els tres ajuntaments implicats en les obres

del gasoducte van acordar treballar conjuntament per fer arribar el subministrament a les zones industrials de cada municipi.

El regidor de Serveis i Urbanisme de Solsona, Martí Abella va destacar "les possibilitats" que l'arribada del gas ofereix a la ciutat "tan pel que fa als usos domèstics, com per

Una imatge de la visita que els responsables de les obres i les autoritats locals van fer a les obres del gasoducte la setmana passada

La canalització podria ser operativa a finals d'any

l'activitat industrial" i va ressaltar "els avantatges econòmics i d'eficiència energètica i mediambiental" que aporta aquesta energia. El regidor va avançar també que properament l'empresa i l'ajuntament oferiran una xerrada per explicar el projecte a la ciutadania.

Per la seva banda, el president del Consell Comarcal del Solsonès va trasalladar als repsosnables de l'empresa i als membres del govern la possibilitat de fer arribar una canonada a Sant LLorenç de Morunys. Per Chaure aquesta seria "una obra molt interessant de cara el creixement de la Vall de Lord".

Directius de la companyia i diverses autoritats locals i autonòmiques van realitzar divendres passat una visita a les obres del gasoducte per conèixer de primera mà els treballs que s'hi han dut a terme. Hi van assitir diversos responsables de la companyia, el secretari d'Economia de la Generalitat, Andreu Morillas, el director general d'Energia i Mines de la Generali-tat, Agustí Maure i els alcaldes de Cardona, Josep Maria Sala i Olius, Ramon Sala, i el primer tinent d'alcalde de Solsona, Martí Abella.

Aprovar la modificació del cost de l’actuació i la justificació tramesa subvenció a favor AJUNTAMENT RINER, per import de 2.242,78 euros, per obres complementàries als camins veïnals.

Reconèixer al Consell Comarcal del Solsonès, el dret a percebre 36.278,50 euros, en concepte d’assistència i cooperació municipal.

Aprovar la revocació dels següents expedients de Petites ajudes a Municipis que no s’han manifestat d’acord amb el requeriment dels Ajuntaments d’Alfarràs, Bausen, Granyena de Segarra, Isona i Conca Dellà, Navès, Ossó de Sió i Riu de Cerdanya.

DIPUTACIÓ DE LLEIDARELACIÓ DE DECRETS - mes d’abril (I)

Aprovar la revocació dels següents expedients d’ajuts de Presidència 2005 i anteriors que no han justificat l’execució de l’actuació: Lladorre, Clariana de Cardener, Vielha e Mijaran, Bellcaire d’Urgell i Cava.

Certificació núm. 9 CONDICIONAMENT CTRA. LV-3002 D’HOSTAL DEL BOIX AL MIRACLE, per import de 102.756,23 euros.

Certificació núm. 5 OBRES CONDICIONAMENT, EI-XAMPLE, MILLORA I PAVIMENTACIÓ ASFÀLTICA LV- 4011 DE LA C-26 A HOSTAL DE CIRERA, per import de 52.206,99 euros.

14 573 - Divendres, 13-06-2008

Pinós Redacció

En el marc de la darrera jornada del cicle “Un món rural viu, un paisatge sense cendres” impulsada per la Fundació del Món Rural

Diferents afectats per l’incendi del 1998 demanen un món rural viu i amb oportunitats per evitar els incendis

La jornada “I ara què?”, que va tenir lloc dijous passat a Pinós, va aplegar a diferents afectats del gran incendi de la Catalunya central del 1998 que van coincidir en reclamar un món rural amb igualtat d’oportunitats amb la resta del país. L’objectiu és poder garantir la presència de població a l’entorn rural que estigui disposada a gestionar el territori i minimitzar així el risc d’incendi. Aquests arguments van ser exposats en la citada jornada, que es troba dins del cicle de conferències “Un món rural viu, un paisatge sense cendres” impulsat per la Fundació del Món Rural (FMR), que va tenir lloc a la Sala d’Actes de l’Ajuntament de Pinós i que va ser inaugurada per l’alcalde de Pinós, Josep Maria Isanta, i el director de la FMR, Francesc Cribillers.

El cicle de conferències “Un món rural viu, un paisatge sense cendres” ha estat organitzat per la FMR i compta amb la col·laboració del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya (CTFC) i amb el suport de la Generalitat de Catalunya i la Fundació Territori i Paisatge. Les jornades volen impulsar el debat i la reflexió sobre la gestió forestal i el desenvolupament rural i el seu paper en la prevenció dels incendis en el marc de la commemoració dels 10 anys del gran incendi forestal que va assolar la Catalunya central.

Pla Director Forestal del SolsonèsEn la jornada s’hi van exposar els continguts del Pla

Director Forestal del Solsonès, que està sent una prova pilot per a la seva extensió arreu de Catalunya. A més, es va posar de manifest l’important paper de les associacions de defensa forestal en l’extinció dels incendis, així com en el manteniment i recuperació del bosc. La jornada estava dedicada a la gestió dels efectes dels incendis, tant en l’àmbit de la restauració i de la planificació, així com en el seus aspectes més socials, en les afectacions referides a l’activitat econòmica o a l’impacte en la vida de les persones. Aquest cicle es complementa amb una ex-posició fotogràfica Paisatges rurals; la trilogia d’un incendi que vol plasmar els processos i dinàmiques territorials i del paisatge en els boscos i el món rural. Estarà formada a partir de diferents fotografies dels territoris afectats pel gran foc de 1998.

El president de la Generalitat inaugurarà

el nou edifici del Centre Tecnològic

Forestal de Catalunya el 5 de setembre

Un nou centre de més de 3.500 metres quadrats, amb un cost de 6,4 M euros

Comarca CTFC

El president de la Generalitat de Catalunya, José Montilla, inaugurarà les noves insta·lacions del CTFC a Solsona el proper 5 de setembre.

Aquesta construcció, situada en la finca de Can Mascaró, als afores de Solsona i propietat del CTFC, quedarà acabada durant el mes de juliol.

Es tracta d’un edifici únic a la zona que respon a totes les necessitats i objectius d’un centre de recerca com el CTFC: funcionalitat, sostenibilitat, noves tecno-logies, qualitat mediambiental i adaptat a l’entorn.

Després de més de 12 anys ocupant les instal-lacions de l’Antic Seminari de Solsona, el CTFC ha fet un pas important amb la construcció d’aquest nou edifici que centralitzarà totes les seves actuacions amb les últimes tecnologies i les majors comoditats; a més, està situat al costat dels camps experimentals, fet que facilitarà la recerca dels investigadors del centre.

La direcció de l’entitat ha manifestat que amb aquest edifici s’inicia una nova etapa que té com a objectiu principal la consolidació del CTFC com un centre de recerca de referència a Catalunya i a Europa en matèria forestal.

El Centre Tecnològic Forestal de Catalunya compta amb més de 100 professionals dedicats a la recerca, la transferència tecnològica amb l’objectiu de contribuir a la modernització i la competitivitat del sector forestal i la sostenibilitat del medi natural en l’àmbit mediterrani.info@elsolsones.net

Ctra. de Torà, 25 - SOLSONA 15573 - Divendres, 13-06-2008

Pinell Ramon Estany

Governació ha donat conformitat a l’adopció de l’escut heràldic del municipi de Pinell de SolsonèsL’escut heràldic del municipi de Pinell de Solsonès, queda organitzat de la manera següent: Escut caironat: de sinople, tres pinyes d’or. Per timbre, una corona de poble

El dia 14 de novembre de 2006, l’Ajuntament de Pinell de Solsonès va acordar iniciar un expedient d’adopció de l’escut heràldic del seu municipi.

Aquest Ajuntament va assumir com a escut un que consisteix en un fons de sinople amb tres pinyes d’or, senyal que correspon al llinatge dels Pinells, que havien senyorejat aquest municipi.

La proposta esmentada es va sotmetre a informació pú-blica sense que es presentés cap al·legació dins aquest tràmit.

En la sessió de 12 de febrer de 2008, el Ple de l’Ajunta-ment de Pinell de Solsonès va aprovar l’escut heràldic municipal amb el quòrum legal establert.

En data 14 de març de 2008, l’Ajuntament de Pinell de Solsonès va trametre a Governació una certificació de l’acord d’aprovació juntament amb la còpia de l’expedient administra-tiu, on figura, entre altres documents, una memòria-informe justificativa de la correcció del blasonament de l’escut i la seva representació gràfica.

L’1 d’abril de 2008, la Direcció General d’Administració Local va emetre informe sobre l’expedient, on s’acredita la pro-cedència de la tramitació administrativa seguida i l’adequació de la proposta aprovada per l’Ajuntament als criteris fixats pel qual es regulen la denominació, els símbols i el registre d’ens locals de Catalunya, i a les normes heràldiques.

Finalment, el 24 d’abril de 2008, l’Institut d’Estudis Catalans va emetre dictamen favorable sobre la proposta d’es-cut aprovada per l’Ajuntament, ja que reemplaça el que des de mitjan segle XIX emprava el municipi, compost d’un pi sense cap fonament històric ni correcció heràldica, el qual ara es converteix en un escut heràldic format per tres pinyes igual que el que hi ha representat diverses vegades en el sarcòfag del noble Ponç de Pinell, conservat a l’església parroquial de Sant Miquel de Pinell. Aquest escut, per evitar confusions amb els escuts dels Pinós, Argençola i Pinets, es blasona amb aquest senyal amb uns colors heràldics diferents.

Instal.laran una base de telefonia mòbil a Pinell

L’empresa France Telecom España, S.A. (Orange) ha demanat a aquest Ajuntament, llicència municipal d’obres i activitats per a la instal·lació d’una estació base de telefonia mòbil amb tecnologia GSM situada en uns terrenys al costat del poble de Sant Climenç al terme municipal de Pinell de Solsonès.

El Solsonès s’emporta el 3’8% dels ajuts per l’agricultura ecològica

El Solsonès rep 4 ajuts que suposen uns 46.000 euros

El total d’ajuts a Catalunya són 139 per un import de 1.207.507,14 euros

El Solsonès és la sisena comarca amb més ajuts, de les 16 comarques beneficiades

S’han iniciat els pagaments de l’ajut a la ramaderia ecològica d’aquest nou període del PDR 2007-2013.

Per aquest període, l’ajut a la ramaderia ecològica es contempla com una mesura de benestar animal, atès que els sistemes de producció ecològics comporten unes pràctiques de benestar animal superiors a les fixades per normativa, incentivant els cicles tancats de les explota-cions i combinant l’actuació amb les mesures agroam-bientals per les superfícies d’agricultura ecològica i de prats i pastures naturals.

El principal objectiu d’aquesta línia és reforçar la producció agrària ecològica, i més concretament la producció ramadera, com a sistema que permet obtenir un major benestar animal, fomenta la conversió de noves explotacions ramaderes envers aquest sistema i el mante-niment de les actuals, l’obtenció de productes de qualitat diferenciada i la promoció del desenvolupament de les estructures de mercat per a productes ecològics.

La distribució del pagament realitzat, que és cofinançat entre el fons europeu FEADER, el DAR i l’Ad-ministració General de l’Estat és la següent: SOLSONÈS, 4 ajuts amb un total de 45.939,93 euros

Comarca Redacció

16 573 - Divendres, 13-06-2008

Llobera

El primer diumenge de juny, a Llobera, va tenir lloc el Campionat Provincial de Recorregut de Caça 2008, organitzat per la Federació Territorial de Caça a Lleida i amb la col.labo-ració de la Societat de caçadors esportius de Llobera.

Campionat Provincial de Caça a Llobera

En contra de tot pronòstic, el temps va acompanyar durant tot el matí a la cinquantena de participants que es van inscriure per a poder gaudir d’una bona estona, practicant el seu esport predilecte i, a més, amb l’objectiu de poder aconseguir una bona puntuació en la classificació general.

Es van distribuir, estratègicament, 9 màquines en 3 zones de tir diferenciades. L’objectiu era encertar un total de 50 plats. Els tres primers classificats van ser Lluís Carrillo Espinosa amb 46 de trencats, Javier Ortiz Queralt i Joan Badia Aguilar.

També hi va participar el tirador local, Antoni Navines Bernaus, aconseguint una bona puntuació.

Els premis als guanyadors van ser entregats pel sr.Ramon Mayench, president de la Federació Catalana de Caça, el sr.Josep M. Baró, president de la Federació Territorial de caça a Lleida i el sr.Ramon Culell, president de la Societat de Caçadors Es-portius de Lleida.

La Societat de caçadors esportius de Llobera agraeix la participació i la col.laboració de tots els que van fer possible aquest esdeveniment i espera poder tornar-ho a repetir un altre any.

Classificats

Tir al bosc

Coll de caçadors

Aprovat inicialment per acord del Ple, de data 17 d’abril de 2007, el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal, que inclou l’Informe de sostenibilitat ambiental i el Catàleg de masies i cases rurals, es sotmet a informació pública pel termini de quaranta-cinc dies hàbils, a comptar des de la data de l’última publicació obligatòria.

Atès que les noves determinacions suposen un modificació del règim urbanístic vigent en aquests àmbits, quedà suspès l’atorgament d’aprovacions, autorització i llicències de parcel·lació de terrenys, d’edificació, reforma,

Clariana Ramon Estany

Aprovació inicial del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Clariana

rehabilitació o enderroc de construccions, d’instal·lació o ampliació d’activitats o usos concrets i d’altres autorit-zacions municipals connexes establertes per la legislació sectorial, als àmbits següents: terrenys colindants a la urbanització del Pi de Sant Just, els terrenys de Can Puig, els terrenys d’Hortoneda, tant a un costat de la carretera com a l’altre, els terrenys del pantà de Sant Ponç i els terrenys del nucli de Clariana de Cardener, identificats gràficament en els plànols que es poden consultar a les oficines de l’Ajuntament.

17573 - Divendres, 13-06-2008

Sant Llorenç de Morunys Josep M. Montaner i Reig

L'Ajuntament de Sant Llorenç i el Bisbat de Solsona acorden un lloguer de 50 anys pels espais del monestir

El conveni preveu el lloguer gratuït pels primers 25 anys. Posteriorment les dues parts hauran de fixar una quantitat en concepte de lloguer

L'Ajuntament de Sant Llorenç de Morunys i el Bisbat de Solsona han arribat a un acord per tal que el consistori pugui disposar dels espais necessaris per construir el futur Museu de la Vall de Lord a l'entorn del monestir de Sant Llorenç.

L'acord, que es formalitzarà en els propers dies a través de la signatura d'un conveni entre les dues parts, estableix que l'ajuntament passarà a ser el llogater, per un període de 50 anys, de l'espai on s'ubicaran les dependències del museu. El lloguer serà gratuït durant els 25 primers anys i finalitzat aquest termini les dues parts hauran de pactar "de comú acord", l'import del lloguer per als següents 25 anys, segons ha avançat l'alcalde de Sant Llorenç de Morunys, Enric Roures.

El monestir acollirà el futur museu de la vilaUn cop signat el conveni el consistori disposarà de les

plantes baixa i primera de la Casa Prioral, les capelles annexes al Claustre del monestir i una part de la rehabilitada casa de Cal Morrut per ubicar-hi les instal.lacions del museu. En total, l'equipament disposarà de més de 500 metres quadrats de super-fície. A canvi, el consistori es compromet a impulsar i reunir les inversions necessàries per fer possible el projecte de restauració del conjunt arquitectònic del monestir, propietat del Bisbat.

L'acord entre Ajuntament i Bisbat s'haurà de sotmetre a votació en el proper ple municipal i estipula, també, que el Bis-bat de Solsona abonarà aquest any una part de l'import (15.000 euros) que ha de pagar per les obres de remodelació del monestir. La resta, 35.000 euros, els aportarà durant l'exercici del 2009.

Un acord que beneficia a totsL'alcalde de Sant Llorenç de Morunys, Enric Roures s'ha

mostrat "satisfet" per la imminent signatura del conveni "ja que l'acord beneficia totes les parts". Tot i que inicialment la intenció del consistori passava per obtenir un lloguer totalment gratuït, Roures creu que la solució finalment acordada "és po-

sitiva per a tots" atès que el preu del lloguer que es pacti en el futur "s'haurà d'aprovar amb l'acord de les dues parts".

Roures ha avançat també que, un cop signat el conveni, l'Ajuntament cedirà els espais al Departament de Cultura per tal que es comenci a teballar en el projecte de museïtzació, co-rresponent a la tercera i última fase del projecte. La renovació definitiva del complex i l'entrada en funcionament del Museu de la Vall de Lord podria ser una realitat el 2012.

L'alcalde del municipi confia que "un cop acabat, el conjunt es converteixi en un centre cultural i turístic de re-ferència a la vall i al Solsonès".

Els treballs de la segona fase de restauració del mones-tir van concloure fa unes setmanes i han permès consolidar l'estructura de l'edifici. Les obres van ser adjudicades per l'Incasol a l'empresa solsonina Cissa i tenien un pressupost total de 721. 000 euros aportats per la Generalitat, el fons Feder, el Bisbat de Solsona, la parròquia de Sant Llorenç, el Consell Comarcal del Solsonès, la Diputació de Lleida i l'Ajuntament de Sant Llorenç de Morunys.

Imatge de la restauració que s'ha realitzat al monestir de Sant Llorenç de Morunys

Contractaran un mestre especialista per la llar d’infantsPer acord del Ple de l’Ajuntament de 9 maig de 2008, s’ha

procedit a l’aprovació de les bases que han de regir el concurs lliure per a la contractació laboral a temps complet i durada de-terminada amb possibilitat de transformació en indefinit, d’un/a mestre especialista en educació infantil, de la llar d’infants pública “Els Piteuets” de Sant Llorenç de Morunys

Les tasques a realitzar són la prestació de serveis en la llar d’infants pública “Els Piteuets" de Sant Llorenç de Morunys realitzant tasques d’atenció directa als infants, programació, gestió i direcció dels recursos humans i materials de la llar d’infants, i coordinació d’activitats educatives.

Per prendre part en el procés selectiu és necessari que els/les aspirants estiguin en possessió de títol de mestre espe-cialista en educació infantil o del títol de grau equivalent, i es valorarà Titulació i expedient acadèmic, altres titulacions, experiència professional, experiència docent en l’ensenyament públic i/o privat en llocs de la mateixa especialitat i del mateix nivell educatiu de la plaça a la qual s’opta. Cursos de formació, perfeccionament i altres, relacionats amb l’especialitat a què s’opta i la presentació d'una programació d’activitats setmanal adaptada als diferents grups de la llar d’infants. Es valorarà positivament la proposta d’innovacions educatives.

18 573 - Divendres, 13-06-2008

El Consistori de Sant Llorenç de Morunys ha aprovat els pressupostos per a l’any 2008, que preveuen unes inversions de 590.000 euros i un pressupost de 1.978.613’89 euros

Ingressos1. Impostos directes ...........................................232.616,00.- €2. Impostos Indirectes ........................................30.000,00.- €3. Taxes i altres ingressos ..................................... 105.300.- €4. Transferències corrents ................................. 257.329,96.- €5. Ingressos patrimonials ..................................... 6.700,00.- €7. Transferències de capital ...............................896.667,93.- €9. Passius financers .......................................... 450.000,00.- €

TOTAL ..........................................................1.978.613,89.- €

Despeses1. Despeses de personal ................................... 235.000,00.- €2. Despeses en béns corrents i serveis .............466.600,00.- €

Sant Llorenç de Morunys Redacció

Sant Llorenç de Morunys aprova uns pressupostos de gairebé 2 milions d’euros

3. Despeses financeres ....................................... 29.000,00.- €4. Transferències corrents ................................ 125.070,00.- €6. Inversions reals ............................................. 590.943,89.- €7. Transferències de capital .............................. 412.000,00.- €9. Passius financers .......................................... 120.000,00.- €

TOTAL ..........................................................1.978.613,89.- €

En un altre ordre de temes, Sant Llorenç de Morunys

també ha signat un acord amb el Consell Comarcal, en virtud del qual, i amb la col.laboració de l’Institut Català de la Dona, es creen els mecanismes per tal d’implementar polítiques socials específiques que facin referència a problemes de les dones en el nostre àmbit.

Per tal d’aconseguir aquesta fita l’ajuntament participa en la financiació d’una assistenta social que atendrà aquesta feina. Continuen les previsions del projecte d’ajardinament, que han estat posposades degut a la climatologia.

Aquest passat dimarts els alumnes de 1r d’ESO de l’IES Francesc Ribalta de Solsona van visitar les dependències del Consell Comarcal del Solsonès. Activitat emmarcada dins el crèdit de síntesi del curs que enguany es basa en el coneixement de la ciutat.

L’objectiu del crèdit és la confecció d’un tríptic propa-gandístic de la ciutat mitjançant diverses activitats, com poden ser visites a l’Ajuntament de Solsona, al Consell Comarcal, als museus de la ciutat o passejar pels carrers, entre d’altres.

Des del Consell Comarcal se’ls va explicar els trets característics de la comarca, també se’ls informà dels diferents departaments i organismes del Consell, així com també unes breus pinzellades de la història del Palau Llobera, seu de l’or-ganisme comarcal.

El Consell Comarcal explica el Solsonès als estudiants de l’IES Francesc RibaltaL’activitat s’emmarca dins el crèdit de síntesi dels alumnes de 1r d’ESO

Comarca Servei de Premsa del Consell Comarcal del Solsonès

19573 - Divendres, 13-06-2008

Nou format de l’acte de lliurament de premis del Zoom de Fotografia de la FiraL’acte es va celebrar la setmana passada a la Sala Gòtica del

Palau Llobera amb un reconeixement a tots els membres de la comissió

La Comissió Organitzadora de la Fira de Sant Isidre de Solsona, juntament amb el Consell Comarcal del Solsonès i l’Ajuntament de Solsona, celebrà la passada setmana l’acte de lliurament de premis de l’XI Zoom fotogràfic de la Fira, així com el lliurament de reconeixements a aquells que han col•laborat en aquest certamen.

El nou format de l’acte, que fins ara es realitzava el ma-teix diumenge de la Fira per la tarda a l’Envelat, va agradar a organitzadors i assistents, ja que “s’ha dotat l’acte de solemnitat i elegància”, segons Albert Muntada, director de la Fira.

En l’acte, tant el president comarcal com l’alcalde de Solsona destacaran “l’esforç de la gent que organitza la Fira” i els animaren a començar a treballar en l’edició del 2009. Per la seva banda, Muntada va reconèixer que la “Fira no seria pos-sible sense la comissió ni sense la gran quantitat de persones i entitats que durant aquells dies es bolquen en organitzar actes”. Pel que fa al Zoom de fotografies agraí la col•laboració de Resol fotografia que durant les onze edicions del concurs, l’han coordinat i liderat.

Durant l’acte també es feu un reconeixement a l’autora del cartell de la Fira d’enguany, la Gemma Montaner.

Comarca Servei de Premsa del Consell Comarcal del Solsonès - fotografies Resol

Guanyadors ZOOMTema Solsona: “La Font de la Plaça de Sant Joan”. 60 eruros i placa. Ton Casserras

Tema UBIC: “Demostració de les unitats especials de rescat de muntanya i del grup de la canina dels Mossos d’Esquadra”. 100 euros i placa. Maria Boix

Tema Fira: “Fira de l’Automoció”. 60 euros i placa. Oriol Creus

Tema Fira: “Demostració d’oficis antics a la plaça de l’Ajuntament”. 60 euros i placa. Montse Llutart

Tema Fira: Taller d’instruments musicals amb mate-rials reciclats”. 60 euros i placa. Joan Arnau

Millor col·lecció. 100 euros i placa. Maria Boix

Millor col·lecció infantil. 60 euros i placa. Gerard Flotats

20 573 - Divendres, 13-06-2008

Es presenta el projecte Escola-EmpresaLa iniciativa és fruit d’una col·laboració entre el Consell Comarcal, l’Ajuntament de Solsona, la Cambra de Comerç, les escoles de secundària de Solsona i Empresaris per al Solsonès

El proper dimecres 18 de juny a les 12:30h a la sala gòtica del Consell Comarcal es farà la presenta-ció pública del Projecte Escola-Empresa a tot el teixit empresarial de Solsona.

Aquest projecte pretén donat l’oportunitat als alumnes de 4t d’ESO de conèixer diferents professions en estades de tres mesos en diverses empreses/ ens o entitats, amb la doble finalitat d’evitar l’abandonament dels estudis per desmotivació en el sistema educatiu actual i, a la vegada, disposar d’alumnes formats i motivats, que responguin a la manca de personal qualificat que hi ha a les empreses de la comarca.

El projecte educatiu el presentaran les dues escoles de secundària que participaran en el projecte, l’IES Francesc Ribalta i l’Escola Arrels Secundària. Cal tenir present que l’alumne tindrà assignat un tutor tant al centre edu-catiu com a l’empresa i aquests en faran el seguiment. Si l’alumne no complís amb els seus deures, podria ser exclòs del projecte en qualsevol moment.

El projecte ha estat fruit de la col·laboració entre les escoles de secundària de Solsona i el Consell Comarcal del Solsonès, l’Ajuntament de Solsona i la Cambra de Comerç, així com de l’associació Empresaris per al Solsonès.

Aquest passat dissabte dia 7 de juny va tenir lloc a la seu del Consell Comarcal del Solsonès una jornada tèc-nica per tal de comentar aspectes referents a la campanya d’incendis de l’estiu 2008. A la jornada varen assistir-hi els presidents de les ADF del Solsonès, representants dels Ajun-taments de la comarca i responsables del Consell Comarcal i, per part de l’administració catalana, els responsables de Bombers de la Catalunya Central, encapçalats pel cap de regió Sr. Jordi Vila, responsables de Mossos d’Esquadra, encapçalats pel seu cap el Sr. Joan Carles Vidal i represen-tants del cos d’Agents rurals.

En la primera part de la jornada va haver-hi un inter-canvi d’opinions entre els presidents d’ADF del Solsonès i els responsables de Bombers, els quals van explicar l’operatiu previst per aquest estiu a la regió centre. Posteriorment, per part dels tècnics de Bombers es va explicar l’estructura tècnica i mètodes operatius d’actuació en cas d’incendis, a més d’analitzar del comportaments dels incendis a la Catalunya Central.

És voluntat del Consell Comarcal i de les ADF de la co-marca continuar organitzant aquest tipus de trobades tècniques durant l’any, per tal de fomentar els coneixements mutus entre els agents del territori i poder millorar la coordinació de cara a incendis forestals i altres fets que puguin succeir.

Jornada tècnica per a la campanya

d’incendisLa trobada va ser coordinada pel

Consell Comarcal i és voluntat de totes les parts realitzar-ne més durant l’any

Comarca Servei de Premsa del Consell Comarcal del Solsonès

L'espurna del Mia

... el govern espanyol pren mesures persolucionar la puja del gas-oil...

21573 - Divendres, 13-06-2008

Amb l’objectiu de difondre les aportacions de les dones al llarg de la història, el SIAD del Solsonès va organitzar a Sant Llorenç de Morunys la conferència “Les dones de l’exili” a càrrec de la historiadora Assumpta Montellà, autora de La maternitat d’Elna, bressol dels exiliats.

Assumpta Montellà es va topar amb la història de la maternitat d’Elna gairebé per casualitat. Com a historiadora es va sentir molt atreta pel tema de l’exili i especialment per l’exili de persones anònimes que no surten als llibres d’història. Després de parlar amb moltes d’aquestes persones, es va adonar que “l’exili és molt més que un fet històric, és un sentiment de pèrdua, molt més dolorós que la guerra per si mateixa”.

El primer fet que crida l’atenció és el tracte que l’Estat francès va donar als 500.000 d’exi-liats. A mesura que creuaven la frontera els van dur a les platges d’Argelers, en ple hivern, on els tancaren amb filferros, sense aigua ni menjar i vigilats per tropes senegaleses.

En aquest context de destrucció es va pre-guntar què passava amb les criatures i amb les dones embarassades que fugiren de Catalunya un cop acabada la guerra civil. Va descobrir que la mortalitat infantil en els camps de concentració francesos era del 95%, ja que les criatures naixien a la sorra de les platges d’Argelers sense cap tipus de condició sani-tària i amb unes mares que no podien alletar les seves criatures.

La historiadora Assumpta Montellà captiva el públic de Sant Llorenç de Morunys

La conferència “Les dones de l’exili” va tenir lloc divendres passat,6 de juny, i hi assistiren una trentena de persones

Comarca Servei de Premsa del Consell Comarcal del Solsonès

Assumpta Montellà

Elisabeth Eidenbenz a l'actualitat

Elisabeth Eidenbenz a la maternitat

Elisabeth Eidenbenz, un exemple de generositat i solidaritat

Enmig del malson que suposaven els camps “d’acolliment” francesos, una jove in-fermera suïssa, Elisabeth Eidenbenz, va crear una maternitat a la localitat rossellonesa d’Elna on les mares exiliades poguessin donar a llum. Elisabeth Eidenbenz va aconseguir capgirar la xifra de mortalitat infantil: en els camps de concentració francesos era d’un 95% i a la maternitat es va reduir fins al 5%. A la mater-nitat hi van néixer 597 criatures, la majoria de mares republicanes exiliades.

El llegat de la maternitat d’ElnaLa història de la Maternitat d’Elna

sembla no tenir fi. Després de l’èxit del llibre de la historiadora Assumpta Montellà i de l’exposició promoguda des del Memorial De-mocràtic, el director cinematogràfic Manuel Huerga treballa en el projecte cinematogràfic Las madres de Elna.

A més a més, diumenge passat, 8 de juny, va tenir lloc a Barcelona una trobada de nenes que porten el nom d’Elna. En total, més de 60 nenes es van fotografiar juntes. Aquesta fotografia s’enviarà a Elisabeth Eidenbenz amb motiu del seu 95è aniversari.

També amb motiu del 95è aniversari d’Elisabeth Eixenbenz, aquest divendres 13 de juny el canal 33 emet el documental El llegat de la maternitat d’Elna a les 22.50 hores de la nit.

-Formació a càrrec de l'empresa-Contracte / Alta a la Seg. Soc..-Possibilitat d'escollir torn (matí, tarda, nit, de dilluns a divendres i cap de setmana)-Compatible amb estudis i prestacions per minusvalia

ES NECESSITAConsergesd'ambdós sexes

Interessats truqueu al

649 09 40 99 22 573 - Divendres, 13-06-2008

Oliana Marcel Ribera - ARXIU FOTOGRÀFIC: Marcel Ribera

El passat dissabte es van desplaçar a la Vila d’Oliana els membres del Cor Verdaguer de l’E.M.M. de Ponts per ofe-rir-nos un concert, a les 8 de la tarda en el marc de l’Església dels Àngels de la nostra Vila. L’esmentada Agrupació coral és formada per un grup de 23 veus blanques, amb edats compreses entre els 9 i els 14 anys. Aquests nois i noies ens van oferir un repertori de deu peces. Cal dir que treballen tan acuradament que les interpretacions anaven acompanyades d’una presentació narrativa.

En aquest breu escrit no puc deixar d’esmentar la mag-nífica interpretació del Trio de Flautes i Fagot que van fer de la “Música de Cambra”. Transcric unes interessants paraules extretes del programa: “Les lletres d’aquestes cançons ens parlen de les herbes remeieres, les flors, els aucells, la pluja, les fonts, els rius, la mar, les estrelles..., ens parlen d’un món que tot i tenint-lo a l’abast de la mà, sovint no tenim el temps per a saber-lo contemplar..., i així se’ns escapa.

Se’ns escapa tota bellesa natural, encaparrats com estem pels greus problemes que genera la nostra espècie.

I per això, nosaltres, el Cor Verdaguer de l’Escola Municipal de Música de Ponts, en volem fer referència; sabem que la música pot esdevenir el consol de l’ànima, sobretot i aquest és el cas, si acompanya els versos d’alguns dels nostres millors poetes. Els poetes que han ajudat a construir – L’àmbit de tots els àmbits - : la nostra pàtria.”

Entre altres coses ens van comentar que el Cor Verdaguer assaja una hora cada dia. Els que hem tingut el goig d’escoltar-los pensem que per les edats dels components tenen una gran constància i disciplina en anar cada dia a l’assaig, també cal reconèixer que les persones que són capdavanteres, com pot ser el Director, saben molt bé com unir-los a tots en l’esmentat assaig de cada dia per poder finalment assolir el magnífic resultat que tots els oients vam poder escoltar i veure.

“El coneixements de la nostra vida han estat possiblesgràcies a les ensenyances d’algú,

Tots els intèrprets del “Cor Verdaguer”

Formació professionalA finals del mes passat l’empresa d’Electrodo-

mèstics Taurus va ser reconeguda per la seva contribució a la formació professional entre els joves. El guardó concedit per la Generalitat reconeix els esforços fets per l’esmentada empresa. Va recollir el premi el Director General de Recursos Humans de Taurus Oliana, Sr. Josep Villalonga.

Cor Verdaguer (Concert)

al qual cal estar agraït”Des de les pàgines de la nostra revista us desitgem

molts èxits. Estic segur que així serà, veient-ne els resultats. Esperem que vingueu de nou a la nostra Vila per interpre-tar-nos aquesta música de tots els temps amb lletra dels nostres poetes.

Dirigents de Taurus i Autoritats (2006)

23573 - Divendres, 13-06-2008

Reconeixements Ramon Estany- Fotos : Jordi Franquet

La consellera de Salut, Marina Geli, va presidir al Palau Pedralbes, dijous passat, 5 de juny acompanyada de la se-cretària general del Departament de Salut, Marta Segura, la cerimònia de lliurament de les medalles i plaques Josep Trueta al mèrit sanitari.

Els doctors Enric Roures, Jesús Araque, Maria Lluïsa Marin, Gerard Masllorens (a títol pòstum) i Josep Toro; la farmacèutica Rosa Domingo; la infermera Maria Josep Guinovart, i la promotora immobiliària Maria Àngels Sanahuja han estat les persones guardonades amb la medalla Josep Trueta com a reconei-xement de la seva trajectòria personal i professional en l’avenç de la medicina. D’altra banda, les entitats que han estat premiades per la seva tasca sanitària són la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària i l’Associació de Diabètics de Catalunya.

Per vuitè any s’han concedit aquests guardons que es van instituir l’any 1997 pel Govern de Catalunya amb l’objectiu d’honorar els mèrits professionals de les persones i entitats que hagin contribuït de forma significativa en el progrés i la millo-ra de la sanitat en l’àmbit de Catalunya.

El doctor Enric Roures amb la consellera de Salut Marina Geli

Foto de grup dels guardonats

Dr. Enric Roures Gené Llicenciat en Medicina per la

Universitat de Saragossa l’any 1979, i metge especialista en medicina familiar i comunitària. Ha estat metge lliure de la Pobla de Segur dels anys 1982 a 1988, i metge titular dels municipis de Lladrús, Olius i Castellar de la Ribera i Pinell. És metge d’urgències del Centre Sanitari del Solsonès des de l’any 1991 i metge del Servei d’Emergències Mèdiques (SEM) des del 2006. És metge titular de Sant Llorenç de Morunys des de 1991, municipi del que és regidor des de 1999 i en va ser elegit alcalde l’any 2003.

També és el responsable de la Residència d’Avis de Sant Llorenç de Morunys. Com a metge s’ha guanyat l’estima de la gent de Sant Llorenç de Morunys per la seva dedicació a l’atenció dels pacients, fent de metge les 24 hores del dia, així com pel seu bon caràcter, afable i servicial.

Dr. Jesús Araque Cundin (Ceuta, 1953). Llicenciat en me-

dicina i cirurgia per la Universitat de Valladolid l’any 1978. Especialista en me-dicina familiar i comunitària. Diplomat

El Departament de Salut lliura les medallesi plaques Josep Trueta al mèrit sanitari

Entre els premiats hi havia dues persones vinculades a la comarca del Solsonès, el doctor Enric Roures de Sant Llorenç de Morunys, i el Dr. Jesús Araque, que havia exercit a la comarca en els anys 80

en sanitat. Col·legiat al Col·legi Oficial de Metges de Tarragona amb el núm. 2656. Ha exercit de metge al Solsonès, concre-tament als municipis de Lladurs, Olius, Pinell i Castellar de la Ribera fins al 1987. Des del novembre de 1987 exerceix com a metge titular de Tivissa, adscrit a l’Àrea Bàsica de Salut de Móra d’Ebre-Móra la Nova. El doctor Araque destaca per la seva gran dedicació. Professionalment és molt curiós i evidencia una gran capacitat resolutiva en el municipi, per la qual cosa les derivacions a especialistes i hospitals se situen per sota de la mitjana.

24 573 - Divendres, 13-06-2008

Celebracions Montserrat Trepat

L’any 2008 el Voluntariat “ Solsona Jove Ajuda “ compleix els 10 anys d’exis-tència. Per aquest motiu el dia 28 d’aquest mes farem una petita festa a la que hem invitat a tots els voluntaris que hi han passat durant els 10 anys; són 54. D’ells, alguns ja no viuen a Solsona, però han es-tat invitats tots a la festa, ja que conservem les seves adreces, etc. Aquest dia ens reunirem al local de la Companyia de Maria des de les 11 del matí fins a mitja tarda. Amb l’horari següent:

Voluntariat "Solsona Jove Ajuda"

A les 11 arribada i acollida,A les 12 cants per un grup de joventA la 1 del migdia, dinar ( cadascú se’l porta ) i les postres són comunitàries.A les 3 un Power Point amb el recorregut dels 10 anys. A les 5 sortida al Castell Vell. Visita a la Capella i fi de festa.

El Voluntariat “ Solsona Jove Ajuda “ va sorgir pel desig d’un grup de jovent que volia fer alguna cosa en benefici dels altres. Des d’aleshores, van dedicar una hora setmanal als vellets de la Residència, També ajuden l’Assistent Social de Càritas, per atendre als transeünts. Una vegada a l’any van a Barcelona a passar un matí al Cottolengo, on poden ajudar a

molts nens i joves que hi viuen, acollits per aquella Institució. També altres van a ajudar a donar el dinar al menjador de les Calcutes, també a Barcelona.

El voluntariat s’ha conservat sempre durant aquests 10 anys. Una vegada al mes tenen una sessió de formació amb les monges de la Companyia de Maria. Actualment són 18 volun-taris; en general una mitjana de 15, ja que a mesura que van a estudiar fora de ciutat, queden ja absorvits per altres ocupacions. Comencen a primer d’ESO.

Aquí podeu veure unes fotografies dels diversos mo-ments del voluntariat dels anys 2005 i 2007.

Al Cottolengo

A la Residència

A la Companyia de Maria

25573 - Divendres, 13-06-2008

Contalles de la ciutat de Solsonade l'any 1915, i d'un costum antic

Tornant a prendre el cap del fil de les contalles publicades als Celsones 560 i 567, avui transcriuré uns quants bocins més d’algunes notícies escrites l’any 1915 en exemplars del periòdic solsoní “Lacetània”, així com també en copiaré un costum antic que hi fou relatat pel sacerdot, historiador, arqueòleg, i l’any 1915 director del Museu Diocesà de Solsona, mossèn Joan Serra i Vi-laró, al qual un col.laborador del “Lacetània” dedicà, entre altres, els versos següents:

“A voltes en vostra casa,i hasta junts voltant el món,vos heu planyut amb tristesaveient nostre art com se fonti va a parâ a terres llunyes,comprat per uns traficantsque treuen de nostra Patria

els records del què era avans;i ens vostres escrits mateixos,¿quants cops vos haveu dolgut

d’un tresor o d’una joiaavui desparescut?”

--------------

Quant a les transcripcions esmentades abans, a conti-nuació les aniré anotant seguint l’ordre establert al Celsona 560. Som-hi!:

“LACETÀNIA” 18-05-1915: “Hi ha rumors que’l concejal Sr. Guitart vol proposar a l’Ajuntament, que sigui convertit en plaça l’hort dels Escolapis, a fi de que sigui més vistosa la casa que ell vol construir al devant; però principalment per a aprofitar les pedres per alçar les baranes del Pont”.

“Seria convenient que l’alcalde prohibís anar a pendre l’ombra al Pont, mentres les baranes siguin tan baixes. Les criatures jugant i barallant-se podríen tirar-se a baix”.

“La fira de S. Isidre, celebrada el dissabte proppassat, va veure’s molt concor-reguda, especialment en negociants de bestiar de peu rodó, fent-se moltes transaccions. Les mules, matxos i caballs, se pagaven a preus exhorbitants”.

“LACETÀNIA” 25-05-1915: “Tris-ta lliçó. Ho fou verament la que planà damunt la capital catalana amb motiu del flagell que li caigué la tardor passada i que per fortuna ja ha desaparescut, havent entrat la salud pública en sòn estat normal, fa alguns mesos. ¿I lo què passà a Barcelona, perque no pot passar aquí que tan descuidada tením l’higiene, aquí que apenes se pren cap acord, i si algún se’n pren, no’s fa cumplir?

Avui que’l Municipi sembla haver pres noves orientacions(...) ¿perquè no’s preocupa

d’una cosa tan important com són les clavagueres estudiant un plan i executant-lo com més aviat mellor, encar que hi hagi qui s’hi oposi? ¿Es que la salud pública val tan poc que no puguin esmerçar-se unes mils pessetes amb aquesta millora que tan necessaria?”.

“LACETÀNIA” 10-06-1915: “El diumenge dia 30 del passat mes de maig va fer-se la solemne conclusió del Mes de María en la Capella de la Mare-de-Deu del Claustre(...) se feu l’acostumat besamans de la Mare-de-Deu, durant el qual el Chor de les Filles de María, qui havía cantat durant la funció, executà amb admirable justesa, sentides peces adecuades a l’acte, algunes de castellanes.

Es verdaderament de doldrer que en festes tant purament solsonines, vulgui el chor de filles de María o llur director guardar-nos aquestes fineses que ja no és la primera vegada que critiquem”.

“La festa de Corpus.- Apesar de l’amenaça constant de pluja que’ns va fer durant el dematí pogué celebrar-se amb tota solemnitat i pompa la festa de l’Eucaristía. A les nou del matí baixaren acompanyats dels gegants, bou, mulassa, drac i una banda de música els dos marcers i l’algutzil, per assistir a l’Ofici(...)

A les cinc de la tarde amb un temps esplèndit va organit-zar-se la processó. De molts anys en aquesta part no la havíam vist tan concorreguda. Obrien la marxa el bou, mulassa, drac i gegants, banderes gremials i la creu parroquial, seguíen els col.legis de nois i noies de la ciutat, Filles de María, les societats del “Centre” i “Patronat” i demés Associacions, Seminari Conciliar i clero Catedral, i una banda de música, després la Custodia ostentant la Hostia Consagrada, sota talem, donant guardia d’honor la Guardia Civil de gran gala, tancant la processó l’Exmc. Sr. Bisbe, les autoritats i depen-dents municipals(...).

(...)Per ser una vergonya que’ns afronta, amb fonda pena resenyem el següent fet: La representació de la Ciutat, per anar a l’Ofici el dia de Corpus fou confiada a l’algutzil i ma-

Mossèn Joan Serra Vilaró a començaments del segle passat.

Fotografia del Pont d’Entrada a Solsona publicada en un “Lacetània” de l’any 1914. (ACS)

El Reportatge Montserrat

26 573 - Divendres, 13-06-2008

El Reportatge Montserrat

cers, qui acompanyats dels gegants, drac, mulassa, bou i música anaren de câla Ciutat a la Catedral. Tampoc hi assistiren, con-tra la costum, les autoritats judicials i militars. A la professó de la tarda hi eren totes les autoritats però de l’Ajuntament sols hí havía els Srs. Rovira i Llobet. Alguns dels altres concellers, per més escarni, se la miraven de casa estant.

Foto extreta de la “Guia i descripció sumària” del fons del Museu Etnogràfic del Solsonès, any 1987. En primer terme es veu el rellotge del campanar conegut amb els noms de: Isanta, Torre de les Hores i, segons diu Mn. Serra Vilaró, de la Ciutat. Fou fabricat a Gironella l’any 1795.

Foto extreta del llibre “GEGANTS I DEMÉS IMPROPERIS” DE SOLSONA(...) -Jaume Cuadrench i Bertran-, al peu de la qual diu: Imatge dels Gegants més antics que es conserva, les figures es van cremar el 1939. Els vestits són els que es varen portar fins al 1917.

¡Ja ho veus, Solsona, quan poc t’estimen alguns la digni-tat a que’ls alavares, i com se donen vergonya de representa-rte en lo què tu més estimes, que és la teva Fe!”.

“(...)Aquí tenim una Junta de Sanitat que no’s preocu-pa de rès. Mentres se permetrán dintre la ciutat aquests grans femers, focus de porquería i fetor, no’ns faltaràn mosques. Si la Junta de Sanitat existeix, deuría donar fe de vida i cuidar de lo que li correspon, fent suprimir de cop i volta aquests corralls fets un pudrimer.

--------------------

Bé, la veu popular sol dir que “cosa promesa sia atesa”. Per tant, a continuació, tal com he expressat al començament, copiaré un relat d’un costum antic que mossèn Joan Serra i Vilaró escrigué per a un “Lacetània” de l’any 1915:

“LA CAMPANA DE LA CIUTAT

En tots els pobles de Catalunya és estada la costum de que la universitat tenía la seva campana, el seny, per a congregar el poble pels afers del comú. Servía, també, per a emetre sò de vía fora i per a cridar el poble a socorre qualque necessitat.

Els llocs de poca importancia’s servien del mateix seny del temple, lo què esdevé a fàcil comprensió, si’s té en compte que aquest, a més de les funcions del culte, servía per a lloc de reunió de l’universitat i sengles persones qui de la cosa pública s’ocupaven; mes, les ciutats i viles d’importancia tenien sa propia campana.

També Solsona la tenia i encara la conserva en el pro-pi campanar de la ciutat, la qual, en nostres dies, és solament per a rellotge, tocar a foc i a somatent. En els seus principis, segons la propia inscripció, serviría, ademés, per a comunir tota mena de mals i les tempestats també.

Considerat artística i arqueològicament és interessant el seny d’aquesta ciutat; puig, a més del bon gust del manyoc d’urpes que formen l’ansa, és sa boca atrompetada, cosa que alguns autors judiquen que no aparegué avans del segle XVI. Es bellament decorat amb les Imatges de l’Ecce-Homo, Santa María, Sant Miquel i el Calvari i la circunda una dorada corretja de la qual pengen quatre campanelles i el manograma del Sant Nom de Jesús.

Fou construïda l’any 1500 pels honorables cònsols Francesc Garro, (1) Pere Alteló, Francesc de Gatuelles i Antoni Camps, segons la inscripció de la mateixa.

Es aixís en dues línies que volten la campana: XPS VINCIT XPS REGNAT PXS IMPERAT XPS AB OMNI MALO A TEMPESTAE // FET MCCCCC COSOLS MOSE FRACESCH GARO P ALTELO FRACSH DE GATUELES TONI CAMPHS.

(1) Aquest cònsol en cap sería descendent del venerable Francesc Garró, fill de l’honorable P. Garró, qui havent mort a l’onze d’agost de 1402, fou sebolit als claustres de la Catedral. Diu aixís la làpida sepulcral:HIC IACET VEN FRANCISCUS // GARRO FILIUS HON: P: GAR // RO Q OBIT ONDECIMA ME // SIS AUGUSTI ANNO DÑI: M: CCCC // SECUDO: AMAEIUS REQUESCAT I // PACE // AME.En la part inferior hi sòn esculpits dos escuts monogramàtics i altre al mig amb un lleó rampant”.

Fins aviat. Adéu-siau!.

27573 - Divendres, 13-06-2008

Primer any del nou govern

DIA: DIMARTS 17 DE JUNY DE 2008

HORA: 20.30 H

LLOC: SALA CULTURAL DE L’AJUNTAMENT

BALANÇ PÚBLIC AMB LA PARTICIPACIÓ DE TOT L’EXECUTIU MUNICIPAL

ACTE OBERT A TOTHOM

28 573 - Divendres, 13-06-2008

Educació Aula d’Extensió Universitària

La sortida que vàrem fer la setmana passada consistí en visitar el Museu Memorial de l’Exili a La Jonquera i la Maternitat d’Elna i conèixer les ciutats de Minerve i Carcassonne, on encara ara són presents les petjades dels càtars.

Durant la segona quinzena de maig, havíem dedicat les conferències als temes relacionats amb la sortida que significa-va el viatge de final de curs: “Espais de memòria a Catalunya i la recuperació de la memòria de l’exili republicà” i “Els càtars”. Per aprofundir més en aquests temes, s’han sumat a les conferències habituals uns seminaris per tal de donar més informació sobre la història dels llocs que estava previst visitar.

Així mateix, també volem fer un repàs al curs 2007-2008 ja que des de la sessió inaugural al passat mes d’octubre, hem gaudit de moltes conferències de temes tan variats com poden ser: biologia,

Tercer Fi de Curs de l’Aula d’Extensió UniversitàriaAmb una excursió els dies 3 i 4 de juny, hem gairebé acabat el curs 2007- 2008

literatura, música, religió, història, art, medi ambient, dret... acompanyades de diverses sortides: Tarragona, Sitges (celebrant l’any Rusiñol al 2007), al Gran Teatre del Liceu a Barcelona, o la recent visita a diferents poblacions al sud de França.

Observant el present curs, amb la perspectiva que ens trobem a la recta final, podem afirmar la nostra satisfacció, en compro-var que el nombre d’inscrits a l’Aula ha augmentat de manera considerable i estem contents de la difusió que s’ha fet d’aquesta iniciativa entre els alumnes. L‘assistència a les sessions ha estat valorada molt positivament ja que en els diversos temes tractats, sempre hi ha hagut un número de públic molt significatiu.

Cal recordar, que posarem el punt i final del curs amb una conferència anomenada “La història del jazz i el blues a través de les seves cançons” després de la qual hi haurà una actuació en directe. Per tal de celebrar el final de curs els alumnes de l’Aula compartirem un sopar.

Així que deixem les nostres cròniques fins la propera tem-porada, desitjant un bon estiu a tothom!

Envieu-nos els vostres articles, opinions...abans de DIMECRES al migdia

al nostre correu electrònic o porteu-los a la nostra oficina.

info@elsolsones.net Ctra. de Torà, 25 - SOLSONA

88 MINUTOS• Divendres, 13 - 10.15 nit (dia de l'espectador)• Dissabte, 14 - 11.00 nit • Diumenge, 15 - 7.30 tarda• Dilluns, 16 - 10.15 nit

COMO LOCOS...POR EL ORO• Dissabte, 14 - 6.30 nit • Diumenge, 15 - 5.15 tarda VA

L per

0,50 E

uros

per la

compra

d'una

entrad

a

88 MINUTOS

COMO LOCOS...

POR EL ORO

13 ANYS 7 ANYS

29573 - Divendres, 13-06-2008

30 573 - Divendres, 13-06-2008

Escola de paresContinuant pel camí encetat la

setmana passada sobre les activitats realit-zades a l’Escola Bressol de Solsona a llarg del curs 2007-2008, aquesta setmana us parlarem de la xerrada per a pares i mares que es va realitzar a càrrec dels Serveis Educatius del Solsonès (SE).

Amb el títol de “Tenir fills ben educats” la Montse Cases i la Iolanda Clotet del SE ens varen donar unes pautes sobre la importància d’educar bé als nos-

Educació Junta de l'AMPA de l'Escola Bressol de Solsona

tres fills perquè, tal i com ens explicaven: “la bona educació és molt important de cara a que siguin bones persones i se’n puguin sortir millor en la vida”.

Ens varen explicar que les conductes estan molt influ-enciades per l’ambient, les circumstàncies i l’entorn en el que viuen els nens. Per aquesta raó l’actitud dels adults davant els menuts és fonamental. Així doncs, és molt important que els oferim un model adequat, que valorem els aspectes positius de les seves conductes i que també els animem a que siguin ells els que escullin la solució que més convingui entre les diferents possibilitats. Ens varen donar pistes sobre com ensenyar bones conductes i de com fer desaparèixer conductes poc correctes.

També ens varen parlar de la importància de treballar

amb el nen alguns aspectes sobre la interacció social (salu-tacions, cortesia, favors, conversar, etc.) i també ajudar-los a reconèixer les emocions i expressar els seus sentiments (alegria, tristesa, por, sorpresa, etc.).

La xerrada va ser molt animada i participativa, ens varen anar introduint tots aquests conceptes posant-nos en situacions reals i discutint entre tots les millors maneres per resoldre els conflictes més habituals que se’ns plantegen en el dia a dia amb els nostres fills.

A la xerrada hi varen assistir molts pares i mares, també les mestres de l’escola i es va establir un diàleg molt animat. Així doncs, podem concloure que va ser tot un èxit, fet que ens anima a continuar l’any que ve amb noves xerrades que ens donin noves pistes per intentar ser millors pares.

31573 - Divendres, 13-06-2008

H2 ooooh!!! L’aigua, un tresosrEl dia 7 de juny, al pavelló d’esports, l’escola Setelsis va celebrar la seva festa de final de curs. La festa va

ser un èxit i la culminació d’un treball rigorós i divertit, compartit pels alumnes, mestres i pares i mares

El text que va enllaçar el treball dels diferents cicles és el següent:

Vet aquí que dalt del cel hi havia una colla de gotes gandules. Es passaven nit i dia dormint i fent mandres sobre un núvol de cotó fluix sense cap intenció de moure’s. El núvol, de tant en tant, s’espolsava i mirava de treure-se-les de sobre tot imitant els altres núvols. Veia com el cumulunimbus, tan malcarat, s’enfurismava i amb gran soroll de trons i resplandor de llamps feia lliscar les seves gotes cap a terra. Però el nostre núvol era lleuger, fi i esfilagarsat: era un cirrus, un cua de gat que diuen els mariners i no tenia prou força per fer fora aquelles gotes mandroses.

Així doncs, el núvol viatjava carregat, empès pel vent. Un dia va arribar a una terra bonica, a una ciutat anomenada Solsona. Es va aturar prop del Castellvell i va veure un munt de gent que se n’anava al pavelló d’esports. Tafanerot com era, ell també se n’hi va anar. Va començar a sentir música i rialles de nois i noies. Les gotetes que duia a sobre, mandroses, es van desvetllar, es van acostar a la punta del núvol i xaf! van caure sobre la teulada del pavelló fent un gran xàfec.

Però, què passa? Quina música tan bonica, quin ball tan divertit: els pares i mares de l’escola fan la dansa de la pluja.

Actuació de cicle mitjà

Les gotes van quedar tan meravellades del cicle de l’ai-gua que van demanar al seu amic núvol si les portaria a veure més món. El núvol va decidir viatjar fins els extrems del món, als pols. A mida que s’anaven acostant notaven més fresca i van descobrir unes altres gotes que eren de color blanc. Com és això? Molt senzill... eren gotes congelades! De mica en mica les gotetes tafaneres van descobrir un gran tros de gel. El silenci era magnífic, dins del mar gelat hi havia pocs habitants, però i a fora, qui hi vivia en aquells llocs tan freds? Van treure el nas i, renoi, quin espant! Tot d’animals dels pols es passejaven per aquella terra blanca feta d’aigua gelada: eren els pingüins i els óssos polars. I juntament amb els óssos, els esquimals. Mireu, mireu, ja s’acosten. Ben mirat semblen els més petitons de l’escola, els nens i nenes de P3, P4 i P5.

Actuació d’Educació Infantil

Embadalides contemplant l’aigua gelada, van continuar el seu viatge dalt del núvol. Van conèixer un enorme cumulu-nimbus que bramava amb llamps i trons però quan el Cirrus s’hi va voler acostar, una terrible força el va fer tremolar, les gotes mandroses van perdre l’equilibri i van caure al mig del mar. Era un mar càlid i molt poblat. Van començar a bucejar i allà també s’ho van passar bé: peixos irisats i peixos pallasso, cavallets de mar, estrelles, algues... el fons del mar era un magnífic quadre de mil colors, com és tot un espectacle veure els nens i les nenes de primer i segon fent la seva dansa del mar.

Actuació de Cicle Inicial

Al cap d’una bona estona, les gotes van decidir agafar un corrent i endinsar-se altra vegada mar enllà. Al mig van conèixer gotes que venien de totes les bandes del món. Van saber que hi

Actuació pares i mares

Les gotes es van fixar en l’espectacle. Van saber que quan les gotes dels núvols cauen, no es fan pas mal, sinó que reguen els camps i els boscos, se’n van als llacs, als rius i pau-sadament acaben al mar i que, després, xuclades per l’escalfor del sol, tornen als núvols i així una i altra vegada. També van aprendre que d’aquest viatge se’n diu el cicle de l’aigua i que gràcies a aquest cicle al món hi ha persones, animals i vegetals i paisatges bonics per viure i passejar.

Fixeu-vos què bé que ho expliquen els nens i nenes de tercer i quart.

Educació CEIP Setelsis

32 573 - Divendres, 13-06-2008

Educació CEIP Setelsis

havia mil i un rius que arribaven al mar, que cadascun portava aigua de països diferents. També van saber que no tots els rius arribaven nets i polits, que hi havia gent que embrutava l’aigua i que per això també hi havia mars bruts on no hi podien viure ni els peixos ni les algues. Van saber que era feina de totes les persones cuidar l’aigua, protegir-la i no malgastar-la. Els més grans de l’escola ens ensenyen com els rius del món arriben al mar i què més hi passa en aquest espai esplèndid, escenari de tantes aventures.

Actuació de cicle Superior

Les gotes d’aigua van quedar impressionades pel que havien vist. Van decidir que elles també seguirien el cicle de l’aigua perquè és el cicle de la vida. És gràcies a l’aigua que les persones, els animals i les plantes creixen i fan el món més bonic. Van decidir que mai més serien mandroses i no es quedarien dalt del núvol dormint, sinó que caurien perquè per sempre més la terra sigui un gran jardí regat on tothom pugui viure en pau. Van dir adéu al seu amic cirrus i cadascun va seguir el seu camí. Avui també nosaltres diem adéu als nois i noies de sisè i els desitgem el millor pel futur.

Tant de bo que plogui cafè als camps...!

Cant Conjunt

A l’IES “Francesc Ribalta” els projectes educatius es donen la mà i treballen conjunta-ment amb els crèdits que els alumnes realitzen. Així doncs, en el marc del projecte d’Escoles Verdes-Educació Ambiental i el de Biblioteca Escolar, els alumnes de 2n d’ESO del crèdit de “Fauna del Solsonès” hem muntat una exposi-ció a la biblioteca del centre, on s’exposen els llibres de la biblioteca relacionats amb aquesta temàtica i la col·lecció d’animals cedida pel David Guixé al nostre centre, al qual estem molt agraïts. També hem elaborat unes fitxes explicatives de cada animal, on es presenten les seves característiques i els seus costums. L’exposició vol donar a conèixer la bibliografia de què disposem per tal de potenciar la seva consulta, a més de divulgar el patrimoni fau-nístic de la nostra comarca.

Una altra activitat que hem dut a ter-me ha estat penjar les caixes niu, que vàrem fabricar el dia de la jornada d’Escoles Verdes en un dels tallers que s’havien proposat (12 caixes per a ocells insectívors, 3 per a mussols i 3 per a òlibes). Les d’ocells in-sectívors les hem penjades al pati del centre i a la ribera. Amb aquestes caixes pretenem, a més de contribuir a la millora de

Educació Alumnes de “Fauna del Solsonès”

Exposició de fauna a la biblioteca de l’IES “Francesc Ribalta”

les poblacions d’aquestes espècies, poder estudiar la fauna del nostre entorn més proper. Volem agrair, també, la col·laboració de l’empresa Moreno Pujal en la fabricació de les nanses d’acer per poder-les penjar.

33573 - Divendres, 13-06-2008

Fa uns dies tots els alumnes de C.I. vàrem presentar als familiars i a la resta de l’escola un petit festival de temàtica musical on hi va haver danses, cançons, audicions, etc , repre-sentades i treballades de diferents maneres.

L’experiència va ser molt bona ja que es va dur a terme al Teatre Comarcal de Solsona, i això va fer que encara fos més especial. Agraïm la presència a tots aquells que hi van assistir i sobretot a tothom que hi va col.laborar per fer el festival més lluït. Aquí veureu alguna fotografia de la patxoca que fèiem tots enfilats a dalt de l’escenari.

Educació Escola Arrels

Festival de Cicle Inicial d’Arrels

Premi Sambori-Òmnium 2008 per a Alba Casaldàliga

ALBA CASALDÀLIGA TOR-RECILLAS, alumna de l’escola ARRELS Primària, guardonada amb el premi de poesia del SAM-BORI-ÒMNIUM 2008.

Avui divendres, a la Col·legiata de Cardona, es farà un acte amb el lliurament de premis de poesia i narrativa a tots/es els guanyadors/es del Sambori-Òmnium de narrativa i poesia. Aquest concurs literari s’adreça als guanyadors dels premis convocats per les seus d’Òmnium al territori. S’ha impulsat per tal de promoure i difondre l’ús literari del català dins l’àmbit escolar i per tal d’incentivar la creativitat artística entre els infants i joves del Principat, la Franja i la Catalunya Nord, Andorra, les Illes i el País Valencià. És per això que volem felicitar l’Alba de tot cor pel seu premi, fruit de l’esforç de cada dia, de la seva creativitat i de les ganes de lluitar per anar endavant. Perquè com deia el poeta :

“ I el que compta és l’esforç de cada diaCompartit tenaçmentAmb els qui creuen

Que cada gest eixampla l’esperança,Que cap dia no es perd

Per als qui lluiten “

M. Martí i Pol

ENHORABONA, ALBA!

34 573 - Divendres, 13-06-2008

35573 - Divendres, 13-06-2008

Educació Escola Arrels

Tothom va tenir cabuda dissabte a la gran festa de final de curs que l’Escola Arrels va dur a terme a les seves instal·lacions de secundària. La jornada festiva es va diversificar celebrant activitats esportives per aprendre, competicions entre profes-sors i estudiants, jocs de tota mena per als més petits, balls i danses, a més de tallers on tots els escolars i els seus familiars van poder-s’ho passar d’allò més bé.

Animació i participació en la festa de final de curs de l’Escola Arrels Alumnes, familiars i professors van viure dissabte una lúdica jornada d’esports, tallers i animació a les instal.lacions de secundària

La celebració eucarística, en la qual s’hi van implicar alumnes, l’APA i el professorat, tingué lloc a l’església del Cor de Maria i, posteriorment, la festa continuà a secundària. A última hora, un sopar amb entrepans de botifarra, cuits allà mateix i música disco van tancar la diada.

Els tallers van entusiasmar els més joves

Els nois i noies van cantar a l’església

Els pares van fer entrepans i botifarres

L’animació va ambientar la tarda per grans i petits

Professors i alumnes van disputar partits de futbol

Els petits de llar d’infants també van tenir el seu espai de jocs

36 573 - Divendres, 13-06-2008

ANIVERSARIEl proper dimecres

dia 18 de juny l’Abel i la Neus celebren el seu 30è aniversari de

bodes. Moltes felicitats de part dels vostres fills!

Si la coneixeu la podeu felicitar.JA EN FA 20 (13 JUNY)Per molts anys CLARA,

De part de tota la teva família.

Ara t'ha tocat a tu sortir i no a nosaltres per això et desitgem un bon aniversari. Felicitats!!!

Societat

DIUMENGE 15 DE JUNY - 10.30 H - AJUNTAMENT DE SOLSONA

10.30 H RECEPCIÓ DE LES PUBILLES IHEREUS A LA CASACONSISTORIAL amb la participació delscaramellaires de l’Esplai Riallera, l’OrquestraPatinfanjàs i els Trabucaires de Solsona

11.00 H BAIXADA EN COMITIVA FINS A LA CATEDRAL

11.30 H OFRENA DE FLORS A LA CAPELLA DEL CLAUSTRE

12.30 H PARLAMENTS A LA PLAÇA MAJOR

13.00 H BALLADA DE SARDANES A LA PLAÇA MAJOR

ROSSEND, L'Escola Setelsis et felicita pels teus èxits esportius.

Per molts anys!

37573 - Divendres, 13-06-2008

Tallers Punt Òmnia Solsona

Punt Òmnia SolsonaLa propera setmana finalitzen els Taller d’iniciació a la

informàtica, Tallers per als nens i Espai per als joves al Punt Òmnia, que es varen començar a principi d’any. Durant aquests mesos els nostres usuaris han pogut tenir un primer contacte amb el món de les noves tecnologies, han pogut conèixer el funcionament de l’ordinador, Internet i crear un correu elec-trònic; i els més petits han pogut disfrutar de jocs i activitats a través de l’ordinador.

Des del Punt Òmnia Solsona felicitem tots els nostres usuaris pel gran esforç i implicació que han demostrat durant aquests mesos i els encoratgem a continuar coneixent aquest món de les noves tecnologies.

El mes de juliol engegarem noves activitats i tallers monogràfics gratuïts que esperem que siguin del vostre interès: “Introducció a la Informàtica”, i dos tallers “d’Introducció a Internet i correu electrònic” organitzats conjuntament amb el SIAD del Solsonès; un Concurs “Crea la teva samarreta” a través del Paint o TuxPaint per als més petits i Joves, Taller “Aprèn a utilitzar el telèfon mòbil” gràcies a Creu Roja Solsona, i moltes d’altres activitats.

Podeu consultar la pàgina principal de la Xarxa Òmnia: http://xarxa-omnia.org o visitar-nos al Punt Òmnia Solsona (973482753).

Taller iniciació informàtica i correu electrònic I tarda Taller iniciació informàtica II tarda

Taller Infantil Taller iniciació informàtica i matí

Grup de joves

Joves

38 573 - Divendres, 13-06-2008

El passat diumenge 1 de juny, els caramellaires de Navès vam realitzar l’excursió que es realitza anualment, enguany va ser a la Catalunya Francesa.

Al matí vam visitar Montlluís, on vam poder veure la fortificació militar construïda el 1679 per l’enginyer militar francès Vauban per ordre del rei Lluís XIV, després del tractat dels Pirineus de l’any 1659, on terrenys de la Catalunya nord passaven a ser de França. També vam poder observar de lluny el forn solar de Montlluís, el primer del món.

Després vam continuar amb autocar fins a Vilafranca de Conflent, allà vam visitar les fabuloses coves, i vam po-der gaudir d’un concert a l’interior. Després de dinar vam visitar el poble, també fortificat per una gran muralla, amb

Excursió dels caramellaires de Navès

vista al cim del mont Belloc, on s’hi observava el castell Fort Libèria.

Després de dinar vam anar fins a l’estació de Vilafranca, per agafar el Tren Groc. El tren passa per l’anomenada línia de Cerdanya, inaugurada el 1910, de via estreta d’un metre d’ample, i que té una llargada de 62,5 quilòmetres, que connecta l’estació de Vilafranca de Conflent amb La Tor de Querol via Font-Romeu, seguint el curs de la Tet. Després de veure el fabulós paisatge, vam parar a l’estació de Montlluís, on ens esperava l’autocar per tornar de camí cap a casa.

Vam ser un total de 54 persones, i l’excursió es va sub-vencionar una part pels diners recollits el dia de les caramelles i per l’Ajuntament de Navès.

Sortides

Creu Roja del Solsonès

Es necesita administratiu/a

Per treballs d’oficina, organització i ajuda als diferents col.lectius.Lloc de treball molt interessant i ambiciósOferim formació Contracte a mitja jornada o jornada com-plerta (tres mesos de prova).Remuneració: Conveni Creu Roja.Horaris a convenir. Inscrit a l’aturEnvia el teu currículum: elsolsonés@cruzroja.eso entrega’l a l’oficina de la Ctra. de Manresa Km. 50 Solsona

39573 - Divendres, 13-06-2008

Al vedat de caça de Sanaüja el seguiment de les per-dius, de les depredadors i dels furtius es realitza a cavall, i l’ús del vehicle 4x4 es restringeix a les activitats més necessàries. Aquesta iniciativa del president del vedat (Patxi Igual) podria servir d’exemple per tal que es posessin en pràctica conductes similars en altres vedats de caça catalans.

A més, tant el president com el guarda responsable, Esteve Caus, faciliten que els cavalls estiguin al servei de la investigació, per tal de procedir amb els cens i estudis de la població de perdiu roja. Des de fa 5 anys, investigadors del Consell Superior d’Investigacions Científiques i del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya realitzen en aquest vedat projectes científics sobre la biologia i conservació de la perdiu roja. Durant tot aquest temps, els investigadors han comptat amb el recolzament dels caçadors, agricultors i ramaders de la zona, amb el de l’ajuntament de Sanaüja i d'estudiants de l'Escola Agrària de Solsona.

La superfície que ocupen els vedats de caça al nostre territori és molt àmplia, i els guardes realitzen molts quilòmetres diaris en vehicles motoritzats per controlar-los. Al Parc Nacional de Doñana i a les maresmes de Huelva existeix la tradició que els guardes vagin a cavall, però aquesta pràctica no és gaire habitual a la resta d’Espanya.

Donada la creixent preocupació pel Canvi Global, potser és el moment d’anar pensant en petites aportacions per contribuir a la reducció de la contaminació ambiental. El preu i el manteniment dels cavalls és car, però el combustible i els medicaments per combatre les malalties també ho són.

En zones rurals és freqüent que hi hagi cavalls en quadres que s’utilitzen en poques ocasions. Per això, seria interessant establir compromisos de col·laboració entre propietaris, guardes i biòlegs.

Aurora Martínez de Castilla, Museu Nacional de Ciències Naturals de Madrid (CSIC). Traducció: Jordi García-Pausas

(Centre Tecnològic Forestal de Catalunya)

L’ús de cavalls i reducció d’emissions de CO2: Sanaüja, el vedat de caça més ecològic de Catalunya

Natura

Biòlegs, empresaris i caçadors units per a millorar la conservació de la naturalesa (Foto: Esteve Caus)

Els nens de l'escola de Sanaüja també disfruten i aprenen sobre el comportament dels cavalls (Foto: Aurora M. Castilla)

El manteniment de cavalls requereix cura i neteja (Foto: Aurora M. Castilla)

Els biòlegs han trobat molt satisfactòria la iniciativa dels caçadors d'utilitzar caballos, que són òbviament més còmodes i pràctics que la bicicleta (un altre vehiculo gens contaminant) (Foto: Aurora M. Castilla)

40 573 - Divendres, 13-06-2008

Associacions i Entitats Sol del Solsonès

"La salut mental i les Adiccions avui"El proper divendres 27 de juny a les 5 de la tarda a la sala cultural de l'Ajuntament de Solsona. Ponència a

càrrec de Pere Bonet i Dalmau, director de Salut Men-tal d'Althaia, coordinador de psiquiatria i salut mental

del sonsorci Hospitalari de Catalunya. El tema serà "La salut mental i les adiccions avui".

Us hi esperem a tots!

Donatiu Ajuntament de Llobera El dilluns 2 de juny una comissió del Sol del Solsonès

formada pel president Enric Serra, el fotògraf Lluís Closa i el Josep Gangolells van ser rebuts per l’Ajuntament de Llobera: pel batlle Sr. Josep Colell Solé i pels consellers de govern. El senyor alcalde, després d’unes emotives paraules per la tasca que està portant a terme el Sol del Solsonès, va fer entrega d’un donatiu al Sol en nom de l’Ajuntament de Llobera. El president Enric Serra va agrair aquesta bona sensibilitat que serveix per ajudar-nos.

Els transtorns d’ansietat, la fòbia social i l’agorafòbia

El passat dia 27 de maig a la seu del Sol del Solsonès va tenir lloc aquesta xerrada a càrrec de la psi-còloga Sílvia Gilibets, del Centre Sanitari del Solsonès, amb una assistència important de públic i que va seguir molt atentament la xerrada. Agraïm a la Sílvia Gilibets la seva col·laboració. Aquestes xerrades formen part dels tallers de famílies i amb la col·laboració del De-partament d’Acció Social i Ciutadania de la Generalitat de Catalunya.

Fira del caçador 2008 El diumenge dia 1 de juny, el Sol del Solsonès, convidat

per l’organització de la Fira del Caçador, va participar en l’es-deveniment amb una representació de llibres i objectes artesans elaborats en els tallers que es porten a terme en el club social. Un reconeixement i un agraïment per la bona organització i per l’agradable visita de les autoritats i visitants.

Associacions i Entitats Club Estel del Solsonès

Viatge a GalíciaDel 22 al 28 de juny de 2008Visitarem: Santo Domingo de la Calzada, Benavente, Llac de Sanabria, Cambados, Isla de Arosa, Sanxenxo, Santiago, A Coruña, La Toja, Grove, Pontevedra, Combarro, Vigo, Santa Tecla, Portugal, Ourense, Benavente i Burgos.Preu per persona 445 euros – Suplement habitació individual: 90 euros. Per inscripcions: Al Club o al Telèfon 973 48 10 47.

Excursió a Vilafranca de ConflentDiumenge, dia 13 de juliolAl matí farem una paradeta per esmorzar a Puigcerdà i tot seguit visitarem el bonic poble de Vilafranca de Conflent i les famoses grutes "Grans Canalets" una de les més importants de França. De tornada dinarem al poble de Alp i a la tarda farem un aparada i visita per veure Puigcerdà i el seu llac.Preu: socis: 36 i no socis: 38 euros.Sortida de l'estació d'autobusos a les 6,30 del matí.

41573 - Divendres, 13-06-2008

Cartellera

Muakatraka en un plis (grup de teatre de l’IES Francesc Ribalta) presenta:

A(mort) de Mia ParcerissaEl dia 14 de juny a les 22h al teatre de Sant Llorenç de

Morunys. Preu de l’entrada: La voluntat

Festa Major de Timoneda15 de juny de 2008

Matí a les 12, Missa Solemne, Processó, repic de campanes, cant dels goigs i benedicció del pa.A la 1 migdia, Ball VermutA les 7 tarda, Ball de tarda amb el músic Ramon Espuga.

Festa del PescadorSolsona, 24 de juny de 2008Organitza la Societat de Pescadors de Solsona i comarca

10’30 del matí. Concentració al Casal de Cultura, amb coca i barreja per a tothom.11’30 del matí. Missa a l’Església del Cor de Maria.12’30 del migdia. Entrega de trofeus i premis a la Sala d’Actes del Casal de Cultura.

35è Concurs social de pesca de truita (25 maig, Ratavilla)25è Concurs social infantil de pesca de truita (21 juny, Ratavilla)20è Concurs de precissió de llençament Casting (8 juny, Molí del Pont)54è Concurs social de Pesca Fluvial (8 juny, Pantà de Sant Pons)Classificatori Provincial Mosca 2008 (Juliol 2007)Classificatori Provincial Cullereta 2008 (Agost 2007)

Sardanes amb la Cobla Juvenil Ciutat de SolsonaPlaça del Camp - 24 de juny, 18 h

Per Sant Joan, la plaça del Camp es converteix en l’escenari de la ballada de sardanes que es va haver d’ajornar per Corpus amb motiu de la pluja. Va a càrrec de la Cobla Juvenil Ciutat de Solsona.

Acampada jove a Sant CeloniOrganitza: JERC - 10-11-12 de juliol de 2008 Abonaments fins al 9 de juliol per 50 eurosAbonaments a taquilla per 55 euros PUNT DE VENDA A SOLSONA: “BAR CASTELL”. Per a més informació: www.jerc.cat

EXPOSICIÓ: ‘Històries d’un viatge’Sala cultural de l’Ajuntamentdel 14 al 30 de juny, feiners, de 18 a 21 h; caps de setmana, de 12 a 14 h i de 18 a 21 hSolsona exposa una instal·lació sobre l’aspecte més humà de la immigració Colla Gegantera del Carnaval

Us informa que el proper dissabte 21 de juny El Comte de l’Assaltu assistirà al desè aniversari del

Ball de Cavallets de ReusQui vulgui venir que truqui a l’Angel 670 214 439 o

al Carles 660 712 906

Sopar de 8è d'EGB Curs 96-97 Escola ArrelsDissabte, 28 de juny

Per apuntar-vos podeu trucar al:667 01 29 86 (Sara)

620 23 85 51 (Montse)

JUNY DEL 2008Dimarts 17 de juny de 2008.

Edicions Especials - “Companyia BAT”Organitza: Centre de Recursos.

Lloc: a les Escoles.

Dilluns 23 de Juny de 2008. Revetlla de Sant Joan

Organitza: Ajuntament de Sant Llorenç de Morunys.Lloc: Plaça Era Nova.

42 573 - Divendres, 13-06-2008

TAULA RODONA: ‘Pregar al barri, un dret per a tothom?’sala cultural de l’Ajuntament18 de juny, 21 hDins el programa d’activitats “Històries d’un viatge”, sobre el fenomen de la immigració, Xavier Melloni, antropòleg i doctor en Teologia, Jesús Huguet, capellà, i Abdelkader Chait, representant de la comunitat islàmica del Solsonès, participen en una taula rodona que duu per títol “Pregar al barri, un dret per a tothom?”.

CONFERÈNCIA: ‘Els perills de la tolerància’, a càrrec de Manuel Delgadosala cultural de l’Ajuntament14 de juny, 20 hManuel Delgado, antropòleg i professor de la Universitat de Barcelona, parlarà sobre “Els pe-rills de la tolerància: nous i vells discursos per a l’exclusió social”. És la conferència inaugural de l’exposció “Històries d’un viatge”, instal·lada a la sala cultural de l’Ajuntament fins a final de juny.

II Marató de Sang de SolsonaClub Sant Jordi - 21 de juny, de 10 a 22 h

El Banc de Sang i Teixits, l’Ajuntament de Solsona, el Consell Comarcal, Creu Roja del Solsonès i la Fundació Viure i Con-viure organitzen la II Marató de Sang de Solsona. Tindrà lloc ininterrompudament el dia 21 de 10 del matí a 10 de la nit a les instal·lacions del Club Sant Jordi. Més endavant es concretarà el programa d’actes que oferiran diverses entitats cíviques de la ciutat.

Manuel Delgado, antropòleg i professor de la Universitat de Barcelona

Sessió informativa i de debat per a l’elaboració del Catàleg de paisatges de les Comarques CentralsSala cultural de l’Ajuntament1 de juliol, 18.30 h

L’Observatori del Paisatge i la Direcció General de Participació Ciutadana organitzen a Solsona una de les sessions informatives per al Catàleg de paisatgesConeixes el paisatge que t’envolta? Com t’agradaria que fos el paisatge? Amb aquests interrogants, l’Observatori del Paisatge i la Direcció General de Participació Ciutadana exhorten a la població a participar en el procés d’elaboració del Catàleg de paisatge de les Comarques Centrals. Una de les sessions informatives i de debat es durà a terme a Solsona el dia 1 de juliol a la sala cultural de l’Ajuntament. Entre altres qüestions, es demanarà als participants que facin aportacions sobre la protecció, gestió i conservació del paisatge.Les persones interessades a assistir-hi han de trucar al telèfon 93 552 60 68 o bé enviar un correu electrònic a l’adreça dgpar-ticipacio.ri@gencat.cat i consignar a quina sessió es vol assistir, el nom i cognoms, el telèfon i l’adreça electrònica.

Cartellera Partits Polítics Ramon Estany

La militància d’ERC al Solsonès recolza a Puigcercós i RidaoCarretero s’emporta el 40% dels votsi Puigcercós, el 50%

Dissabte passat Esquerra Republicana celebrava elec-cions per renovar la Presidència i la Secretaria General del partit. Van ser unes eleccions molt participades i al Solsonès van seguir aquesta mateixa tònica, doncs de 26 militants amb dret a vot, 20 van ser els qui van dipositar les paperetes a les urnes que es van habilitar a la seu del partit a Solsona.

Resultats a la PresidènciaErnest Benach .....................................................2 votsJoan Carretero .....................................................8 votsJoan Puigcercós .................................................10 votsJaume Renyer ......................................................0 vots

Resultats a la SecretariaUriel Bertran ........................................................ 1 votRut Carandell ......................................................3 votsRafael Niubó .......................................................2 votsJoan Ridao ......................................................... 14 vots

Un militant exerceix el seu dret a vot, observat pels membres de la mesa, David Rodriguez i Carles Montoriol

Agenda d’IC-V al SolsonèsEl proper dilluns, 16 de juny, el diputat per Iniciativa per Catalunya- Verds, Francesc Pané, atendrà les consultes dels ciutadans entre les 6 i les 8 del vespre a l’oficina parlamentària del Consell.

43573 - Divendres, 13-06-2008

Bisbat i Parròquia Ramon Estany

II Jornada Diocesana de Pastoral de la Salut a SolsonaEl passat dissabte 17 de maig va tenir lloc a Solsona la trobada anual de voluntaris i professionals vinculats a la salut de la diòcesi de Solsona, que va reunir al Seminari de Solsona unes 40 persones

Aquest any la jornada es va dedicar a una de les experi-ències humanes més traumàtiques i que comporta més patiment: la pèrdua d’un ser estimat.

La fe cristiana és conscient d’això i ha desplegat mitjans per a una particular sensibilitat per als que viuen moments de

Públic assistent a la jornada

Mn. Alfons Gea

dolor en les pèrdues. D’aquí el lema d’aquesta jornada: “Davant el dolor, oberts a l’esperança”.

En aquesta jornada, no només es parlà de dol i de pèrdua, també es parlà de camí en el dol, d’acompanyament. Per fer-ho, es comptà amb la participació de Mn. Alfons Gea i Romero, psicopedagog, i coordinador del Secretariat de la Interdiocesana de la Pastoral de la Salut de la Tarraconense. Mn. Gea és pioner en el treball i l’abordatge del dol a nivell de funeràries. L’any 1999 la Funerària Municipal de Terrassa posava en marxa un servei inèdit, el servei d’acompanyament en el dol, tasca que va recaure en Mn. Alfons Gea.

Gea va parlar dels lligams. Cadascú de nosaltres es va lligant a moltes coses al llarg de la vida. Cal, però, saber aban-donar les etapes anteriors, allò que deixem enrere en la vida, ja que el dolor prové del trencament d’aquests lligams, un dolor que es pot expressar de moltes maneres.

Mn. Gea va concloure que “les persones que saben dir adéu a les coses al llarg de tota la vida, al final acostumen a tenir una mort plena”, en canvi, al contrari, “les que han estat incapaces de deixar res, per elles la mort és una derrota total.”

La jornada, que s’inicià a les 10 del matí, es va cloure a la una del migdia amb una eucaristia presidida pel bisbe de Solsona, Mons. Jaume Traserra.

Envieu-nos els vostres articles, opinions...abans de DIMECRES al migdia

al nostre correu electrònic o porteu-los a la nostra oficina.

info@elsolsones.net Ctra. de Torà, 25 - SOLSONA

Trobada d’animadors de cant per a la litúrgia a Montserrat aquest estiu

N’hi haurà tres aquest estiu:1) Del 28 de juliol al 2 d’agost (Llorenç Castelló)2) Del 4 al 9 d’agost (Teresa Giménez)3) Del 18 al 23 d’agost (Montserrat Lluveras)

A totes les trobades ponència: “L’any litúrgic: com el celebrem?” per Natàlia Aldana.Les trobades duren de les 12 del migdia del dilluns a les 4 de la tarda del dissabte. L’allotjament és a l’hostatgeria del monestir. Places limitades.Condicions: exercir l’animació i la direcció del cant en la Litúrgia o almenys preparar-s’hi, així com tenir 17 anys com a mínim i coneixements musicals.Matrícula: 275 euros. Fer una preinscripció al compte de LA CAIXA, Monestir de Montserrat n. 2100-0215-30-0200000533 amb el concepte: Trobades de cant amb el nom de qui envia la preinscripció.Termini d’inscripció: 5 de juliol de 2008. Per informació: Secretaria d’Animadors de Cant per a la Litúrgia. 08199 Montserrat (Barcelona) -El Bages- Tel. 93 877 77 66 (de 17:00 a 18:00=. Fax. 93 877 77 62. trobadescant@abadiamontserrat.net

44 573 - Divendres, 13-06-2008

No sabemos cómo llegar a decirte GRACIAS-GRACIAS, por habernos criado-GRACIAS, por habernos cuidado-GRACIAS, por haber estado en todos nuestros momentos, momentos buenos y no tan buenos.-GRACIAS, por ser la primera en hacernos reir.Has sido nuestra maestra, nuestra consejera, la persona que en todo momento has sabido el “qué hacer” y el “qué decir”.Toda la familia te damos las gracias, por habernos dejado participar en tu vida. Y nosostros, que estuvieras en la nuestra.Sólo te queremos pedir que nos cuides, estés donde estés y que des muchos besos a las personas que vas a poder ver.

No te decimos adiós, sino hasta SIEMPRE!!

Agradecimiento

Els Sants de la SetmanaDivendres, 13 Sant Antoni de Pàdua. Sant Fandila; sant Aventí; santa Aquil.lina.

Dissabte, 14 Sant Eliseu; santa Digna.

Diumenge, 15 Santa Maria-Miquela del Ssm. Sagrament. Sant Bernat d’Aosta; santa Benilde; santa Germana Cousin.

Dilluns, 16 Sant Quirze (o Quirc, Quiri o Quir) i la seva mare Julita; sant Ferriol; sant Ilpidi.

Dimarts, 17 Sant Gregori Barbarigo; santa Emília Vialar; beat Pau Buralls.

Dimecres, 18 Sants Marc i Marcel.lià; santa Marina; sants Ciríac i Paula.

Dijous, 19 Sant Romuald. Sants Gervasi (o Gervàs) i Protasi; santa Aurora; santa Juliana Falconieri.

Solsona acollirà del 26 al 28 de juny les jornades de Delegats de Mitjans de Comunicació dels

Bisbats de Catalunya

Cal destacar la Taula Rodona que tindrà lloc a la Sala dels Sants Màrtirs el divendres 27 de juny a les 7 de la tarda, amb el títol “Comu-nica bé l’Església de Catalunya?", i que comptarà amb el Dr. Salvador Aragonés, exdirector d’Europa Press i Degà de la Facultat de Comuni-cació de la Universitat Internacional de Catalunya, el Dr. Antoni Aira Foix, de la Universitat Ramon Llull, director del diari digital “elsingulardigital.cat”, i el Dr. Daniel Arasa, de la Pontifícia Universitat de la Santa Creu de Roma.

El programa complet de les jornades s’iniciarà el dijous 26 de juny a les 5 de la tarda, amb la Reunió ordinària del SIMCOS (Secretariat Interdiocesà de Mitjans de Comunicació Socials de la Tarraconense), a la sala gran de la Cúria Diocesana del Palau Episcopal. A les 8 del vespre, el bisbe de Solsona, Mons. Jaume Traserra oferirà una Missa de benvinguda a la capella del Seminari.

El divendres 27 de juny acollirà els actes centrals de les jornades, amb una Missa a la Catedral a les 10 del matí i dues con-ferències al Palau Episcopal, la primera a les 11’30 del matí, a càrrec del Dr. Antoni Aira Foix i la segona a les 4 de la tarda, a càrrec del Dr. Daniel Arasa. A les 7 de la tarda tindrà lloc la Taula Rodona “Comu-nica bé l’Església de Catalunya?”

Les jornades es clouran el dissabte 28 de juny amb una visita turística per Solsona a les 10 del matí i un dinar de cloenda a les 2 de la tarda al restaurant “Bufi”.

Solsona debatrà l’eficàcia dels mitjans

de comunicació en l’Església

Bisbat i Parròquia Ramon Estany

El periodista Salvador Aragonés

45573 - Divendres, 13-06-2008

Coaching al minut? I per què no! Eduard Tamames (ActionCOACH)

La promesa

Quan sortim al món a vendre el nostre producte, el nos-tre servei o fins i tot a nosaltres mateixos, a vegades establim una promesa. Avui insistiré en un tema que ja vàrem tractar des d’aquí fa unes setmanes. A vegades la promesa és clara i moltes altres és ambigua. Ja sabem que aquesta promesa esdevé una expectativa i la percepció de qualitat respecte el producte o servei ofert per nosaltres (i a més a més un factor multiplicatiu a partir del potentíssim per a destruir i dèbil per a construir “boca a boca”). Revisem el que prometem o el que el nostre client potencial o actual percep, o creu que prometem. Clarifiquem-ho. Cal que ho tinguem tots clar en un procés d’anàlisi i seguidament revisem les infrastructures necessà-ries per al seu acompliment, i els indicadors per mesurar-ho. Les estructures a revisar són:

- La de Recursos Tecnològics- La de Recursos Humans- La de Recursos Financers- La de Recursos MaterialsTotes han de ser revisades simultàniament i veure si són

les adients. Totes elles són objecte de Prova i Mesura. Totes són perennement perfectibles. Totes elles han de confluir en un indicador d’acompliment de la promesa. Sigui quina sigui aquesta.

Si nosaltres truquem a una empresa de les “Páginas Amarillas” i ens diuen que estan oberts les 24 hores i que ens atenen a la nostra ciutat i rodalies, com a màxim, en una hora, cal assegurar que aquesta promesa es compleix. Si no és així es passaran, com a mínim, un any sencer “prometent” això que és incomplible. Si la persona que al tercer dia de seguir-los esperant

ens diu per telèfon (que, per altra banda, a vegades és un vertader miracle que algú l’agafi) “és que tenim molta feina i VOSTÈ ENS HA D’ENTENDRE”, aquesta empresa probablement no durarà gaire. Segur.

Si ens diuen que ens lliuraran una casa “claus en mà” (és a dir que, segons ens vagin arribant els mobles podem començar a habitar-la) CAL QUE sigui així en el dia, la data i l’hora que ens varen assegurar i prometre que es faria. La infrastructura logística per a fer confluir els recursos humans, materials, financers i tecnològics per a complir aquest objectiu ha de ser impecable i permanentment revisada. Si nosaltres diem que la nostra empresa entrega una pizza en 30 minuts màxim i que, si no és així, és gratis, posarem els medis necessaris per assegurar que així sigui, si és que no volem fer fallida en un breu període de temps.

És a dir: no només es tracta d’establir una promesa, sinó de creure-s’ho un mateix i tot el seu equip humà. Es tracta també de garantir-la. La penalització, (imposada per un mateix en garantir el que promet) és el millor al·licient per a obligar-se un mateix a fer el que calgui per a complir. En cas contrari, de bones intencions, l’infern n’és ple.

La nostra promesa és la nostra Característica Única de Venda. És el nostre avantatge per a competir si aquesta promesa està valorada pel potencial consumidor. Posem-la per escrit. No cal tenir por de fer-ho. Assegurem-nos de complir-la. Que no ens passi com a aquell, que signo allà a on em diguin, que farà fallida i aviat. “Morir d’èxit”, en diuen.

Records Pere Espinal

Ara explicaré el que va fer un bon home que manifestà tot el seu agraïment d’un favor que li van fer

Era al començament del segle XX que començà la gran prosperitat. Vingueren els carros i les carretes per al transport i per circular es feien les carreteres.

Els propietaris feien moltes pessetes dels pins i dels roures. En feien travesses per la via dels trens i, de la llenya, carbó.

Això va fer que els amos de cases grosses compressin una mula i una tartaneta per anar a mercat.

Un d’ells era el Miquel Besora de Solanelles de Ti-moneda, districte de Lladurs.

En arribar a Solsona aparcava la tartaneta a la placeta de Sant Salvador i posava la mula a l’estable de cal Pellicer. Se n’anava a comprar una rajoleta de xocolata a ca la Pauleta de Lingla, una coca a cal pastisser Miquel i un gotet de bar-reja a cal Galtanegre i feia el seu esmorzar. Anava al mercat o la fira, a dinar a la fonda de cal Bodegó de la Plaça de sant Joan i a prendre cafè al Cafè del Ros, que era al carrer de Sant Cristòfol, davant de ca l’Adroguer Nou. Cap al tard, amb la seva tartaneta, tornava a casa.

Pujaven tres vegades l’any uns homes que esquilaven els animals (en dèiem els Esquilets) i que eren de Manresa. Un dia els Esquilets li va esquilar la mula i, tot anant de pressa en pensar que arribaria tard a casa, en enganxar la mula no va posar la barriguera (que era una corretja que passava per la panxa de la mula) i en ficar-se a la tartana es va aixecar enlaire i va quedar tancat a dintre i cridava demanant auxili.

S’hi va reunir un grup de gent que no eren aptes per aixecar la tartana i el Miquel demanava auxili. Van arribar els Esquilets, el Simeó Pellicer i el Joan Valeri, la van aixecar i en va sortir. En veure tanta gent va dir: “He promès, si sor-tia sense prendre mal, una missa a sant Antoni i a vosaltres també us agrairé el bé que m’heu fet.

Vam anar a la missa i en sortir va pagar un esmorzar amb coca, xocolata i beure, allà a la plaça de sant Salvador. I deia: “Estic content perquè sou bona gent. En arribar a la Creu d’en Call els de casa ja venien a buscar-me pensant que em passava un accident. És una pena, perquè els disbarats acostumen a passar quan es va massa de pressa.”

46 573 - Divendres, 13-06-2008

Opinió Joan Roma i Cunill, Conseller de la Fed. XI del PSC

Ajuda múltiple

Vaig llegir amb atenció i amb el cor encongit l’escrit aparegut la setmana passada, sota el títol “Ajuda”, de l'Associ-ació de Dones del Solsonès. El cas que exposen és d’aquells que fa emocionar i pensar que queda molt per fer, en el camp dels serveis socials i especialment en l’àmbit dels malalts mentals. Casos dramàtics com aquest apareixen de tant en tant, i alguns alcaldes n’hem tingut en els nostres pobles, i vas donant voltes i més voltes sense trobar una solució adient.

Pels familiars és un drama, pels ajuntaments un gra-víssim problema, i per la societat un perill constant i latent. Una bomba de rellotgeria que pot explotar i produir danys en qualsevol lloc i moment. Semblaria que casos com aquests podessin trobar sortida immediata. La realitat és una altra i massa sovint s’espera tant que quan s’actua és perquè ha passat alguna cosa irremeiable.

Per recordar el cas als nous lectors i fer una generalitza-ció a d’altres casos. Es tracta d’una dona, amb un llarg historial de malalts a casa, als quals ha hagut de cuidar, i que per major pena tenien afectacions mentals, i una d’aquestes afectacions ara la té un dels fills. Malalties no sempre reconegudes, ni fàcils de detectar o no acceptades pels qui les pateixen, amb tot el que suposa de rebuig a tractaments, ingressos, etc.

En diverses reunions, com alcalde, hem tractat aquests temes i hem demanat actuacions més preventives i contundents. Sempre se’ns exposen els drets de les persones afectades i les dificultats per intervenir sense la pròpia voluntat de l’afectat.

I només quan ho determina un jutge es pot actuar, després de processos llarguíssims i complicats, o quan es produeix una crisi, i cal internar d’urgència.

No tenim una resposta adient per aquests casos concrets. Ara, la llei de dependència contempla suports econòmics i perso-nals per persones amb greus problemes. Estic força desanimat i indignat per la lentitud, burocràcia i poca eficàcia en la gestió. He fet arribar queixes al Departament d’Acció Social, i també al President de la Generalitat per les males pràctiques en la posada en marxa d’una llei essencial per ajudar als malalts i les seves famílies.

Hi ha peticions per avaluar les malalties que no s’han atès al cap de 5 i 6 mesos i que després han d’esperar uns mesos més perquè els les aprovin i puguin començar a cobrar. Això no es pot acceptar. Ha faltat previsió, programació, contractació de personal i major eficiència a l’hora d'omplir papers i aprovar-los. Portem un any ja, i només s’han resolt un 30% dels casos. Aquest ritme no pot continuar i entre tots hem d’exigir canvis substancials per accelerar el procés.

I tornant al principi, i pel cas que ens afecta. És evident que només amb la conjunció d’esforços públics i privats, implicant ajuntament, serveis socials de la Generalitat i si convé la fiscalia ( per casos d'incapacitació ) a més d’altres associacions dedicades a aquestes funcions, podrem aportar solució per poder actuar adequadament. Un cas realment complicat, però que és bo que hagi aparegut a la llum pública perquè la gent s'adoni de problemes que la societat té i les administracions no han resolt.

Opinió Xavier Vendrell

Voldria aportar una reflexió a propòsit de les jornades en record del Foc del 98 que s’estan celebrant aquests dies. No ho podem oblidar!, per anar tancant ferides, per no caure en els mateixos errors.

Però no em deixa dormir constatar que som on érem. Que serem al 2018 on érem el 1998. Que és la punta d’iceberg d’un gran problema estructural del món rural que no és capaç de l’autocrítica ni de generar un discurs positiu i motivador cap al món urbà. Ahir se’ns va cremar el bosc i demà se’ns empestarà la collita o el bestiar perquè encara avui no volem veure que ens hem deixat emportar per un model urbà, el model industrial de producció i treball, que posa per davant de tot els rèdits econòmics i polítics en tots els àmbits.

El foc s’apaga amb foc!. Per què hi donem més voltes?. El foc gros, l’incendi, s’apaga a la nit, quan tota la parafernàlia d’extinció es torna inoperant i el coneixement del territori esdevé vital. Però el més important, el Foc en majúscules, aquell que trenca totes les estadístiques i que serà de nou perquè encara som on érem, s’apaga a l’hivern: cremant marges, reduint el sotabosc i estassant, amb ramaderia extensiva, amb agricultura de mosaic, amb gent al país i pel país.

El Foc del 2018

És simptomàtic que la major part dels esforços els desti-nem a l’extinció, a la solució del problema, enlloc de centrar-nos en la prevenció, en la causa, que no dóna rèdits tangibles a curt termini ni és espectacular per omplir diaris o noticiaris. I ni d’això no en sortim: el foc ens ha guanyat i ens guanyarà; alguna cosa ha fallat quan a les ADFs exemplars de Catalunya se’ls ha cremat tot el territori. Més autocrítica i menys autoengany, perquè alguna cosa haurà fallat quan arribi l’hora de malvendre patrimoni a remolc de les crisis o capricis de l’economia i la política urbana, industrial, unificadora. Aleshores es farà estudis de la cultura rural extingida i dels mètodes naturals i ancestrals de gestió del territori.

Apostant pel monocultiu, per l’engreix intensiu i pel bosc per anar a caçar bolets, no tenim discurs per al món urbà, precisa-ment perquè aquest discurs és el seu i ens l’han venut molt bé.

El nostre discurs, el discurs que els hem de vendre perquè es decideixin d’una vegada a invertir en equilibri territorial (Decla-ració de Matamargó del 99) és un altre. El nostre discurs és el de l’autenticitat i la integritat de la cultura rural a favor del patrimoni comú que és el país. La cultura ancestral amb els mitjans actuals. Una combinació engrescadora de sostenibilitat i eficàcia.

47573 - Divendres, 13-06-2008

Cimera de la FAO: Una altra ortunitat perduda

Opinió Mª Aurora Aubach - Mans Unides Poesia Josep Maria Poblet

Les comparances odioses

Setmanalment vaig en tren,

no us vull dir d’on fins a on,

per no amargar el plàcid son

d’un futur viatger. És molt lent,

tant que per fer menys de cent

quilòmetres, pas al front,

el patètic mastodont

inverteix, impertinent,

el mateix temps en que l’A.V.E.

va de Sants a La Cibeles,

i amb tota comoditat.

De esto Maleni no sabe,

disfrutando los laureles

de la alta velocidad.

Ho vaig dir: Tot és per l’ A.V.E.

I el meu tren?... Un vulgar rave.

Tres dies ha durat l’esperada cimera de caps d’Estat i de Govern convocada per la FAO a Roma. Una cimera que havia despertat grans expectatives per la gravetat de la situació alimentària a què s’enfronten més de 850 milions de persones, i que, lluny d’omplir aquestes expectatives, ha acabat sense un acord clar per combatre, entre tots, el problema de la fam. En resum, la conferència ha estat una ocasió perduda per atacar de ple el problema de la fam en el món.

L’únic compromís clar ha estat la pro-mesa de finançament oferta per diversos països i institucions. Un finançament que aconsegueix els 7.000 milions de dòlars i que, lògicament, és més que benvinguda, però que no soluciona les causes reals d’aquesta crisi de fam.

El document passa “de puntetes” per les polítiques econòmiques que permeten que s’especuli en el mercat amb productes bàsics

per a l’alimentació de milions de persones. Clarament, l’incrementa espectacular del preu dels cereals es deu en gran manera a l’augment del preu del petroli i al conreu de productes destinats als biocombustibles; però no es parla dels monopolis, ni de les barreres comercials, ni dels subsidis a l’agri-cultura per part dels països rics.

A pesar del fracàs i de la falta d’acord, almenys hi ha la intenció i el compromís de contribuir -per mitjà de la inversió en agricultura i investigació- a garantir que els països més afectats per la crisi mun-dial d’aliments, siguin capaços de produir prou per a consum propi en les pròximes temporades de collita.

El següent pas ha de ser garantir, amb mesures concretes i efectives que arribin al fons de l’assumpte, que la fam deixi de ser un problema crònic per a milions de per-sones, en un món amb capacitat més que suficient per alimentar tota la població.

Espais d’integracióDiuen els sociòlegs que un instrument que

obri noves possibilitats de vida i convivència és més eficaç per a canviar la societat que totes les lliçons i conferències. Els que som una mica grans hem assistit almenys a tres grans transformacions de la societat: la de la televisió, la del sis-cents i la de l’ordinador.

Cada vegada que passo per la Plaça del Camp, fora de l’horari escolar, em recreo veient tot aquell bellugueig de nens de totes les races i colors que juguen a futbol, a bàsquet o corren amb patins...La plaça, con-vertida en un formiguer, vessa de vida i d’alegria. I, oh miracle!, tots juguen i es barallen en català.

Sens dubte que, sense les bases que hi poseu els col.legis, ben poc s’hi podria fer. Però no es pot negar que dia rera dia, la Plaça del Camp fa una contribució inestimable a la integració de la nostra mainada.

Diguem-ne integració, arrelament (Cardús), cohesió o el que vulgueu.

Però tant de bo que a la nostra ciutat es po-guessin anar creant nous espais d’integració, grans o petits, encara que no fossin tan privilegiats com el de la Plaça del Camp.

Opinió J. H. Opinió Ramon Gualdo

“Anem a l’hospital Saint Alban. La Valèria havia perdut la visió i li havien amputat la cama dreta. A més, el vessament de massa encefàlica preocupava molt, perquè els historials clínics dels afectats per bombes de fragmentació poden deixar episodis de bogeria crònica...”

Les novel•les, molts cops, ens porten estampes de la vida real. En el comentari d’avui, n’hi he pogut esmentar una. Els mots d’encapçalament, són de la novel•la “El Cel dins la memòria”, de Miquel Mas Ferrà. Bombes de fragmentació, o de dispersió. Ho diuen així, perquè es dispersen, es fragmenten, s’escampen ... en caiguda lliure, s’obren i deixen caure centenars de submunicions que s’escampen en un radi molt ample. En pot ser víctima la població civil, i especialment la quitxalla.

S’ha demanat més d’un cop que es prohibeixi la fabri-cació de trastos tan malèfics. Costa molt, però sembla que ara s’albira una mica d’esperança. Representants de molts països es van reunir a Dublín per tractar el tema i anar de cara a deixar de produir bombes de dispersió. Doncs més de cent països han estat d’acord en que es prohibeixi. Però sempre n’hi ha que fan el ronsa. No s’hi apunten ni els Estats Units, ni Rússia, ni la Xina ... I són els que van fabricant bombes a dojo. Això indigna, fa una mica de ràbia.

Sí que arriba a costar d’arreglar aquest món, mare meva! El món costarà, d’apedaçar-lo, perquè està molt ... “fragmentat”.

Es dispersen … s’escampen

48 573 - Divendres, 13-06-2008

Opinió Albert Alabedra

Veient l actual escalada del preu del petroli, l'única alternativa real de poder seguir-nos desplaçant almenys ara com ara si no s’és ric és compartir el cotxe.

Cada dilluns al matí baixo a Barcelona i quan veig que a dins de cada cotxe només hi va normalment una persona penso que som idiotes i en part culpables del que està passant.

Hem crescut amb aquest xip, amb aquesta manera de fer tant egoista i individualista,"el cotxe és símbol de llibertat, deien als anys 60-70", doncs ara és símbol d’esclavitud. No sabem viure sense cotxe, depenem d ell per anar a tot arreu, ens costa una fortuna cada mes entre gasoil, assegurança, manteniment i seguim volent tenir el nostre cotxe i utilitzar-lo com hem fet fins ara.

Segons dades extretes del llibre Objectiu Decreixement, a les ciutats l’espai viari és ocupat un 60% per cotxes, i un cotxe consumeix 12 vegades més d’espai per persona transportada que un autobús.

Com diu Marie Helene Aubert “el carburant que po-sem als cotxes de vegades fa olor de sang, de malversacions i d’encoratjaments a governs dictatorials”. Ens revoltem contra la guerra d´Iraq però tots seguim posant gasoil cada setmana sense plantejar-nos el preu de vides humanes que això suposa. Total, Exxon-Mobil, Esso, i un llarg etcètera de petroleres es beneficien del treball forçat de les poblacions birmanes i del suport de la dictadura en el poder només per citar un petit exemple. És evident que hi hauria més seguretat mundial si disminuïssin les tensions pel control del petroli a Orient mitjà i altres punts clau. Podem obviar-ho però cada cop que posem gasolina al cotxe estem imposant una guerra en algun punt del planeta que a nosaltres, però, ens queda llunyà.

"Hem d’apostar pel desenvolupament sostenible" diuen els polítics, els economistes ortodoxos, els experts mediambi-entals, és la nova fórmula màgica que ens permetrà desenvo-lupar-nos sent respectuosos amb el medi, amb l’entorn, amb nosaltres mateixos.

Algú es pot creure aquest discurs? No es pot créixer de manera sostenible arribats en aquest punt. Més que desenvolu-pament sostenible hauríem de plantejar-nos com sostindrem el desenvolupament. Podríem culpar la Xina i l'Índia de tot això, ara que es parla tant del seu emergent desenvolupament i consum de carburants, o els àrabs que ens apugen el preu del gasoil cada setmana, no fos cas que nosaltres admetéssim la nostra respon-sabilitat i absoluta part de culpa en tot aquest episodi.

Si continuem anant en cotxe individualment malgrat tots els problemes, inconvenients i incoherència que això proposa, és perquè la nostra relació amb el cotxe és molt més passional que racional. El cotxe és una ideologia dominant vehiculada per la publicitat i pels mitjans de comunicació. Comencem la vida jugant amb un cotxe de plàstic, glorifiquem els campions

de fórmula 1, i el nostre pas a l’edat adulta ve marcat per l’obtenció del carnet de conduir. Refusar la ideo-logia dominant de l’automòbil és re-butjar una part important de la nostra educació, quedar fora de nombroses discussions o fins i tot excloure’s de les colles d’amics. La televisió, la publicitat, els amics, familiars, etc, tot col·labora per demostrar-nos que tenim una absoluta necessitat d’un cotxe i que la felicitat no és possible sense posseir-ne un.

Bé, la meva proposta és ben clara: ens hem de posar d’acord la gent que fem la mateixa ruta o part de ruta i compartir el cotxe i la gasolina a mitges. És ben fàcil de coordinar. Jo donaré el meu mail i qualsevol persona que estigui interessada en la proposta que m’escrigui un correu i em posi la ruta que fa ell/a cada dia o si no és cada dia també, o sigui que si algú només utilitza el cotxe un dia a la setmana però també es vol estalviar uns euros que també m’escrigui. Llavors es tracta de mirar les persones que coincideixen en part o en la totalitat de la ruta i posar-les en contacte via mail perquè ben aviat en comptes d’anar 4 cotxes diferents a Barcelona, Manresa, Lleida... hi vagi un sol cotxe amb 4-5 persones a dins. Això representaria pels interessats que s’hi adhereixin un estalvi d’un 75% de gasoil, una reducció important de la contaminació, una reducció molt important del trànsit i amb un plus afegit que sempre és bonic conèixer gent nova i compartir conversa al cotxe. La proposta lògicament també està adreçada a estudi-ants o a gent que no té cotxe però igualment vulgui compartir el cost econòmic del gasoil. A nivell més local també penso que molta gent que viu a urbanitzacions tipus el Pi de St. just, Cabana del Geli, etc, també es podrien posar d’acord amb els veïns per baixar i pujar a Solsona. A les 9h del matí, les 13h i les 19h el caos que hi ha de cotxes al Pont és per riure, també tot de cotxes amb una sola persona a dins. Si veus que el veí surt de casa a les 8, agafa el cotxe cap a Solsona i aparca a la plaça del Camp i tu fas exactament el mateix, si us plau digues-li per baixar amb ell, no et tallis, no costa tant fer aquest pas.

Crec que no hi haurà futur sense compartir, a no ser que ens estimem més continuar creient que la tècnica ens vindrà a socórrer i ens permetrà no haver de posar mai en qüestió el nostre nivell de vida, i no només el cotxe sinó en la majoria d’àmbits on fins ara hem actuat de manera individual. És evident que hem de reemplaçar els trajectes en cotxe per altres formes de transport, però mentre això no sigui possible crec que no queda més remei que compartir. Deixo per més endavant el tema del boicot a certes marques de petroli per fer baixar els preus. Animeu-vos a la proposta que no hi cap ànim de lucre, simplement un intercanvi de mails. Si seguim adormits res no canviarà.Jo baixo els dilluns al matí a bcn i al meu cotxe hi caben 2 persones. El meu correu: compartircotxe@gmail.com (Albert Alabedra)

Compartir cotxe

49573 - Divendres, 13-06-2008

Futbol CF Solsona

El passat dissabte es va disputar al municipal de Cardona el torneig preben-jamí de futbol – 7 amb la participació de sis equips que estaven distribuïts en dos grupets. El C.F. Solsona estava enquadrat al grup B amb el Sagrada Família de Manresa i el C.F. Cardona “B”. Iniciàrem la competició perdent el nostre primer partit contra els manresans degut a grans xuts des de fora de l’àrea que eren impos-sibles d’aturar pel nostre porter. Al final del partit: 0 – 3 i això provocava que fos de gran importància el segon partit per intentar tenir un rival més assequible de

Prebenjamí Blanc C.F. Solsona

Quarts al torneig prebenjamí de Cardona

cara al creuament de quarts de final. Contra el Cardona “B” els solsonins es van llançar sobre la porteria rival i només la mala sort va evitar que el partit acabés amb golejada dels nostres jugadors, ja que es van enviar pilotes al pal i el porter va aturar diverses jugades amb clara superioritat del conjunt blanc i blau, el resultat: 2 – 0. Aquest marcador feia que haguéssim d’esperar el partit entre manresans i els amfitrions per acabar de confeccionar la classificació final del grup. Un cop jugat, la victòria de la Sagrada Família, els donava la primera posició, mentre que el C.F. Solsona es quedava segon per davant del Cardona “B”.

Paral·lelament als nostres partits s’anaven jugant els partits del grup A, on hi havia el C.D. Navàs, el C.F. Cardona i el C.E. Arrels. Després dels seus partits, van quedar classificats en aquest mateix ordre: d’aquesta manera, el creuament de quarts de final ens emparellava amb el C.F. Cardona. Els tres equips guanyadors dels quarts de final es classificaven per les semifinals del torneig, i el quart finalista seria el perdedor del seu partit amb menys diferència de gols.

Havia arribat el moment de jugar la fase final del cam-pionat i la consigna era sortir a guanyar el partit fins a l’últim moment, ja que encara que això no succeís, es podia passar a la següent ronda. Tot i la superioritat que va demostrar l’equip local, els solsonins van saber controlar les envestides i el resultat inicial es mantenia al marcador fins que, a falta de cinc minuts pel final, ens feien un gol que ens deixava fora de la lluita per la victòria, almenys fins saber els resultats dels altres partits... i per si encara no fos poc, just abans que l’àrbitre senyalés el final del partit, ens feien un segon gol en un xut de falta molt

desafortunat pels nostres interessos que va acabar entrant al fons de la porteria. Per tant, un 0 – 2 que ens feia esperar altres resultats. El Cardona “B” va perdre 0 – 5 amb el Navàs i per la seva banda, l’Arrels també va perdre 0 – 4 amb el Sagrada Família, fet que ens classificava per jugar les semifinals!

El creuament no ens deparava un partit gens fàcil. El Navàs era l’únic equip de la competició que durant la lliga regular competia al Grup 1, acabant en una meritòria tercera posició. Tot i això, la moral dels nostres jugadors va augmentar moltíssim amb aquesta classificació in extremis i van sortir decidits a plantar cara i passar a la final. I el partit no podia començar millor, els solsonins dominaven el partit i van tenir dues ocasions claríssimes per avançar-se en el marcador. Tot i això, un extraordinari xut ens col·locava per darrere en el mar-cador i posava les coses molt difícils perquè si analitzàvem els resultats, el Navàs encara no havia encaixat cap gol durant tota la competició. Però els nostres jugadors no es volien acomiadar de la lluita per la victòria i van continuar pressionant i llançant pilotes a l’espai, que feien anar de corcoll als jugadors rivals que plantejaven un sistema amb un únic defensa, i el gran treball dels solsonins no es va quedar sense recompensa perquè aviat van empatar el partit. Quan semblava tot abocat a la tanda de penals per decidir el primer finalista, una bona jugada col·lectiva del Navàs va acabar amb gol a falta de tres minuts del final, que va ser impossible d’igualar tot i els intents que es van fer fins a l’últim moment. Tot i perdre, tots vam quedar impressionats del partit que havien fet els solsonins, les ganes i la força que van posar sobre el terreny de joc per intentar guanyar l’encontre que va ser, de llarg, el millor de tot el torneig. De totes formes, faltava jugar la final de consolació, que decidiria el tercer i el quart lloc de la classificació final. L’altra semifinal entre el Sa-grada Família i el Cardona va donar com a finalista els primers i per tant, ens havíem de tornar a enfrontar als locals. Era el cinquè partit que jugàvem i el cansament va passar factura: dos gols en contra per la banda dreta i dos més per l’esquerra ho evidenciaven i, per postres, un gol solsoní a les acaballes del partit van ser la cloenda d’aquest últim partit que ens atorgava una quarta posició molt meritòria vist el nivell dels equips que hi participaven. Després del nostre partit, es va disputar una final molt intensa però amb més efectivitat pel C.D. Navàs, que va acabar sent el campió.

50 573 - Divendres, 13-06-2008

GAUDÍCtra. de St Llorenç, s/n - 973 48 31 55

MODA

BANCS I CAIXES

IBERCAJAPl. Camp, 8 - 973 48 03 09

BARS - RESTAURANTS

RESTAURANT CASTELLC. Castell, 8 - 973 48 00 78

FRANKFURT DASAICrta. Sant Llorenç, 4 - 973 48 08 66Only Party............................973 48 29 17RESTAURANT TRABUCAIRECtra, Sant Llorenç, 1 - 973 48 00 27

PAPERERIES - IMPREMTES

Apunts Gràfics ......................973 48 17 19Gràfiques Muval ...................973 48 04 10

Guia de serveis

AUTOMOCIÓ

GARATGE MONTANERCrta. Manresa, 1 - 973 48 06 00 DIÈRESI Autoreparació, SCCLCtra. de torà, 20 - 973 48 03 21TALLERS MONTSOL, S.L.Av. Sant Jordi, 25 - 973 48 27 05

CARBURANTS

CARNISSERIES

Carnisseria Angelina .............973 48 28 50CARNISSERIA PALÁPl. Major, 4 - 973 48 02 64CAN SOLVICrta. Manresa Piscis baixos - 973 48 20 55 C. Castell, 35 - 973 48 11 67Ctra. Torà - 973 48 12 90

FINQUES PLANES Api núm. 7.491Des de 1975. C. Sant Miquel, 16 Tel. 973 48 35 25 - 973 48 35 26

BOMBERS973 48 10 80

CREU ROJA973 48 06 52

MOSSOS088

POLICIA L.973 48 30 40

URGÈNCIES973 48 14 14

PERRUQUERIES

Perruqueria Bajona...............973 48 06 69PERRUQUERIA LLUÏSAC. Llobera, 38- 973 48 26 55PERRUQUERIA NURIC. Sant Agustí,12 - 973 48 29 05

PINTURES

BENIGNO ALCÁZAR, S. L.C. de la Bòfia, 16 - 973 48 05 49

QUEVIURES - BEGUDESBEGUDES DELFÍC. de la Bòfia, 10 - 973 48 14 09CAL COLLCtra. Torà, 6 - 973 48 02 16

TAXI

TAXI BORÉS - 24 h. - 5 i 9 places973 48 11 31 - 689 13 08 08AUTOTAXI Ramon CastroServei 24 h. - 608 93 81 37

ACUPUNTURA

ARTICLES DE REGAL

Articles de RegalPELLICERC/ St. Nicolau, 6 SOLSONA - 973 48 11 59

FERRETERIES - TALLERS

Ferreteria Vilbar ...................973 48 01 54Ganiveteria PallarèsCtra. de Torà, 39 - 973 48 01 60

ESTÈTIQUES

JOIERIES

JOIERIA ESTERC. Sant Cristòfol, 3 - 973 48 28 52

PASTISSERIES

LA LIONESAC. Castell, 18 - 973 48 02 60

GESTORIES

CONTAGESTPL Major, s/n Baixos - 973 48 17 70

GESTORIA MAS75 anys al seu serveiAv. del Pont, 4 - 973 48 00 95

INSTAL·LACIONSELÈCTRIQUES

ESPORTS

RIBERA ESPORTSPg. Pare Claret, 10 - 973 48 15 47

PODOLOGIA

Peusà, centre PodològicC/ Gaspar de Portolà, 4 - 973 48 16 09

TINTORERIES

VIVENDA - CONSTRUCCIÓ

CUINA ESTEL, S.L.Antiga Ctra. de Berga. - 973 48 20 07

VETERINARIS

Clínica Veterinària Setelsis.....629 39 12 46

TRANSPORTS Joan GuilanyàServei Grua + TransportC. Marià Fortuny, 9 - Tel. 608 73 88 15

TRANSPORTS

AUTOCARS TARRÉSC. Sant Miquel, 13 - 973 48 01 29TRANSPORTS I LOGÍSTICAJ. VILADRICHC. Castell, 50 - 973 48 09 09

ÒPTIQUES

Òptica Jané,.........................973 48 34 29

EXPERT RAFART

C. de la Bòfia, 6 - 973 48 31 32

ELECTRODOMÈSTICSCA L’ANITAAl seu serveiC/ Castell, 14 - 973 48 02 08

Torra Stil,.......................... 973 48 39 46

51573 - Divendres, 13-06-2008

XIV campionat de Futbol 7 de Solsona

El torneig organitzat pel Consell Comarcal començarà el dia 30 de juny i acabarà l’1 d’agost

Aquesta setmana i fins el dia 17 de juny s’ha obert el període d’inscripcions per a participar en la catorzena edició del campionat Futbol-7 de Solsona, que tindrà lloc al Camp de Futbol Municipal de la ciutat del dia 30 de juny a l’1 d’agost.

Per a poder-hi participar cal presentar la ins-cripció al Consell Comarcal i complir els requisits de ser un mínim de 10 jugadors o jugadores per equip, dur tots la mateixa indumentària i realitzar el pagament de la inscripció.

El campionat és organitzar per l’Oficina Jove del Consell Comarcal i compta amb la col·laboració de l’Ajuntament de Solsona.

Futbol 7 Servei de Premsa del Consell Comarcal del Solsonès El Racó del Gregori Gregori Solé

Trobada d’exjugadors d’Hombres G, Aixeta, Cheval Bianc, etc

Aquest 28 de juny a les 7 es fa una trobada d’exjugadors d’Hombres G, Aixeta, Cheval Bianc, etc. i en acabar, per com-memorar-ho, es farà una foto de grup i un partit de futbol al camp municipal.

Si alguns de vosaltres heu jugat amb l’equip del Gregori i Boté, que es posi en contacte amb el Gregori o bé trucant al 616500225 a partir de les 6’15 de la tarda. Hombres G us dóna les gràcies a tots i fins una altra.

Jordi Baraldès, Jordi Vila (Vilo), Fidel Aimerich, Miquel Galera, Jordi Viladrich, José Luis Alonso, Alejandro Sanz, Àlex Carre-tera, Marc Rafart, Marc Garrigassait (Boté), Jaume Vila, Jaume Caballol, Joan Carles Montaner, Andreu Ferrer, Josep Àngel Colomés, David Pallarès, Joan Sarri (Sendo), Joan Pau Celdran, J. R. Andreu (Genra), Gregori Solé, Ferran Moreno, Jesús Cortés, Crispi, Mauricio, Pablo, Paraguas, Banana, Drissa, Ali, Martin Palma, Josep Guilanyà (Pepa), Jesús Alarcón (Cristo), Carles Pujol, Jordi Cardona, Pijoan, I tots els jugadors de Futbol 7

Fase final campionat d’Espanya Cadet femení

Halcon viajes 81

C brichs Bloc3 Solsona/Torelló, 68

DERROTA contra el teòric rival més difícil del grup El “Halcón Viajes Perfumerias Avenida de Salamanca” (el seu equip Sènior és el Sots-campió de la Lliga Femenina), portava durant tota la temporada, comptant les fases de sector, un balanç de 28 partits jugats amb 28 victòries i cap derrota.

Mal partit, on els nervis han pogut amb les nostres jugadores, i els triples salmantins han fet molt mal en la nostra defensa. El resultat final ha estat una derrota per 13 punts de diferència. Caldrà esperar el partit que es va jugar ahir dijous amb el CB GUINDOS GRUPO OAXACA per veure si es pot entrar en els quarts de final.

Bàsquet CB Solsona

El Bàsquet Club River Andorra no ha trigat a renovar un altre jugador de cara a la temporada vinent. Es tracta del solsoní Valentí Sala, que d’aquesta manera jugarà la seva segona temporada al Joan Alay. L’aler-pivot, que ja va venir de la mà de Joan Carles Pié, va fer la temporada passada un promig de vuit punts i mig.

El jugador de Solsona va confirmar que quedar-se al Principat era la prioritat que tenia. Durant la passada campanya va mantenir algunes discrepàncies amb el tècnic, Joan Carles Pié, però les van so-lucionar i la continuïtat de l’entrenador no ha estat cap impediment per seguir a la plantilla. Amb la continuïtat dels tres pivots, “tindrem un joc interior dels millors de l’EBA”, va afirmar Gorka Aixàs, president del River. De la mateixa manera es va pronunciar Sala, que va ma-nifestar que, amb l’experiència de jugar junts un any, “el nostre joc interior serà una referència a la lliga. És una circumstància que ens ha d’ajudar. Ens coneixem bé i esperem entrar en una bona dinàmica”. Per a la pròxima temporada, el pivot català espera poder finalitzar el que no es va poder aconseguir en la passada. “Esperem que el nostre rendiment sigui el correcte i que ens puguem treure l’espina clavada del final de la temporada”, quan no van poder entrar en les fases d’ascens a la LEB Bronze.

En el capítol de fitxatges, el River continua rastrejant el mercat. La prioritat és trobar jugadors de posicions exteriors.

La renovació del solsoní Sala completa el joc interior

del BC Andorra

52 573 - Divendres, 13-06-2008

Modelisme Solsonès Modelisme

Pels volts de les onze de la nit, els amants del modelisme a ràdio control, ens reunírem al lloc on és habitual, el local del CESM, per passar una estona d’allò més entretinguda amb els amics fent unes curses amb els nostres vehicles tot terreny a escala 1/18, i treure’ns de sobre una fatiga de feina acumulada durant la setmana. En aquesta ocasió es va iniciar el primer campionat solsoní a escala 1/18 de cotxes tot terreny, el qual ens durà a set setmanes molt emocionants de pilotatge sobre les quatre rodes. Aquest campionat constarà de set curses, de les que solament en puntuaran les cinc millors de cada pilot.

Cadascuna de les curses constarà de dues tandes de curses, de tres voltes cadascuna, al traçat del circuit solsoní. Tot això, anirà precedit d’una sèrie d’entrenaments de 5 minuts, els quals seran voluntaris, a realitzar, pel que cregui convenient cada pilot.

Cada pilot abans de començar l’esdeveniment, podrà consultar-ne el reglament intern estipulat pels jutges, en el qual s'hi detallen les normatives i les penalitzacions que es poden patir en el desenllaç de les proves.

Pel que fa al campionat, la primera prova es va realitzar el proppassat divendres a la nit. Hi varen assistir quatre pilots disposats a aconseguir el títol. El Majoral, el Roig, el Pallarès i l’Augé, són els pilots de la nit, que van enfrontar-se entre ells, uns amb més sort que altres. Generalment hi va haver una no-tòria esportivitat, i -també s’ha de dir- algun freg a freg entre l’Augé i el Majoral durant bona part del circuit.

Cal dir que els punts es reparteixen de la següent ma-nera: 1r 15, 2n 13, 3r 11, 4t 9, i en cas de bolcar el cotxe hom es queda amb 0 punts.

En aquesta cursa el guanyador va ser el Ramon Pallarès amb un total de 241 punts, realitzant una cursa molt constant en pilotatge i solament cometent un error en l'avantpenúltima cursa de la segona tanda. El segon classificat de la nit va ser el Xavier Roig amb un total de 221 punts, amb una conducció molt estable, però trobant-se amb alguns entrebancs enmig de la pista, que li causaren tres accidents greus. En tercer lloc va quedar el Pep Majoral amb 159 punts, amb una primera volta molt accidentada a causa de problemes mecànics, i amb penalització de 10 punts a causa de l’envestida que va provocar descaradament a l’Augé, tot just començar la cursa, de la que

Campionat solsoní d’1/18

aquest afortunadament va sortir il.lès. L'última posició va ser pel Jordi, amb un total de 111 punts, realitzant una primera tanda molt constant; però la segona -per problemes tècnics- li va resultar nefasta de cara als resultats finals.

Així doncs la puntuació general va quedar:

C. Castell, 8Solsona973 48 00 78

53573 - Divendres, 13-06-2008

La sort del sorteig de suport al bàsquet baseEl sorteig que organitza el CB Solsona a final de temporada per promoure el bàsquet base, en combinació amb la Loteria Nacional, ja té números premiats. En ambdós casos, els nú-meros han estat repartits. 1r. PREMI: Viatge a TURQUIA: Núm. 2927 - 2n. PREMI: Pantalla TV–TFT oficial de la NBA: Núm. 1282

T’agradaria formar part de LA PENYA?

La Penya busca nois i noies per posar equips en competi-ció federada de futbol sala. Si hi estàs interessat/da parla amb qualsevol membre de la junta al pavelló municipal els dies de partit o bé truca al mòbil 647 625 877 i deixa el teu nom i un telèfon de contacte a la bústia de veu i et trucarem.

ANIMA'T A GAUDIR DEL FUTBOL SALA AMB LA PENYA!!!

Futbol Sala

Atletisme Fondistes del Solsonès - Prosetel

Pròximes curses:15 de juny: II Cursa dels Templers de Lleida 10 km.22 de juny: Primera Cursa de Muntanya del Solsonès 7’5 km Puig Arnau – Pubilló (Canalda)

Més informació Ribera Esports i www.atletisme.com

I Cursa de Muntanya del Solsonès - Puig-Arnau Pubilló22 Juny de 2008 * Puig-Arnau Pubilló (Canalda)

La cursa s’iniciarà a les 10 del matí i recorrerà una dis-tància de 8,3 Km, per un camí 100% forestal. Hi haurà tres categories: Categories:1- menors de 18 anys (1990) home/dona2- nascuts 1989 fins 1963 home/dona3- mes gran de 45 anys (1962) home/dona

L’itinerari estarà marcat amb cintes. També estaran numerats tots els punts quilomètrics.El control d’arribada es tancarà a les 12:00. Hi haurà dos avituallaments durant el recorregut.Tindran trofeu els 5 primers classificats en homes i dones de la general. També el primer classificat tant masculí com femení en les categories següents:5 Primers homes i dones de la classificació general.3 Primers homes i dones de mes de 45 anys (1962)1 Primer/a de menys de 18 anys (1990)1 Primer/a classificat local.Hi haurà Servei de dutxes Hi haurà bossa de regal per a tots els participants.Pel sol fet de participar-hi, s’accepta aquest reglament. Tot el que no hi sigui especificat queda sota la decisió de l’organització.

INSCRIPCIONS: FINS EL 19 DE JUNY O FINS AR-RIBAR A 100 INSCRITS.PREU INSCRIPCIÓ: 10 EUROS (INCLOU BOS-SA D’OSEQUIS + SAMARRETA D’ENTRENA-MENT).DINAR: 10 EUROS, INCLOU PAELLA, CARN A LA BRASA, VI, AIGUA, POSTRES I CAFE. (COMFIR-MAR EL DINAR)Preu: 10 Euros, que s’han d’ingressar al compte corrent de la Caixa Catalunya:2013-0033-75-0201167292 Nota: La inscripció serà efectiva, en rebre el comprovant de l’ingrés al fax: 973 48 19 53Nom i cognoms, Edat, Adreça, CLUB, Població , Pro-víncia , Codi postal , Núm. Telèfon , E-mail, confirmar dinar. al correu: fsolsones@yahoo.es

8a Cursa de fons d'Almacelles

Nou podi per Sílvia Leal Diumenge dia 8 de juny de 2008 a les 10 del matí es va donar la sortida a la vuitena cursa de fons d’Almacelles, amb la participació de 125 inscrits

Sílvia Leal en dones i Josep Alconchel en homes van ser la representació dels Fondistes del Solsonès. Un recorregut exigent en els seus 5 primers quilòmetres, se-guits de 3 km. de fals pla i per acabar 2 últims km. molt ràpids. Els premis en metàl.lic fan que aquesta cursa tingui un alt nivell de participació d’atletes d’elit.

Josep Alconchel va entrar al lloc 56 de la general amb un temps de 46’23 minuts.

Sílvia Leal amb un temps de 41’38 minuts, va aconseguir una molt meritòria 5a posició i tercera a la seva categoria.

L’últim atleta va fer un temps d’1 hora i 10 minuts.

54 573 - Divendres, 13-06-2008

Patinatge Solsona Patí Club

Èlia Rebolledo, del Solsona Patí Club,subcampiona provincial

El passat dissabte dia 31 de maig, al Pa-velló Onze de Setembre de la ciutat de Lleida, es va celebrar el Campionat Provincial de les categories Aleví i Infantil.

Aquesta competició va reunir les millors patinadores de categoria Nacional de les terres de Lleida, i totes elles menors de dotze anys.

Del Solsona Patí Club, a la categoria Infantil, hi va participar Èlia Rebolledo i Ta-rifa. Aquesta patinadora, després d’haver estat prop de tres mesos de baixa per lesió al final de la temporada passada, havia d'assolir molts objectius dins d’aquesta competició. Per tant el provincial es va convertir en una competició molt complicada per a l’Èlia.

El Programa Curt o obligatori estava ple de dificultats tècniques i artístiques, totes elles dins una coreografia que s’estrenava en aquesta competició. L’Èlia va començar molt decidida i plena de coratge, va anar executant tots els elements de menys a més mostrant la seva millora física i tècnica. Tots els objectius marcats en aquest programa es van assolir. La

D’esquerra a dreta, Èlia Rebolledo i Ester Fornell (entrenadora).

patinadora i l’Equip Tècnic estaven molt satisfets per tot l’esforç realitzat per arribar fins aquí, però encara ho van estar més en saber que Èlia Rebolledo se situava en primer lloc provisional, una classificació que aquesta patinadora mai no havia aconseguit.

Ara tan sols restava realitzar un bon Programa Llarg: i així ho va fer. Novament va patinar amb decisió i això la va portar a tenir petits errors. Finalment Èlia Rebolledo es va proclamar Subcampiona Provincial Infantil de la temporada 2008.

Aquesta temporada ha estat la patinadora solsonina que ha aconseguit la millor classifica-ció als campionats territorials.

L’Equip Tècnic i la Junta Directiva vol felicitar a l’Èlia per haver assolit tots els objectius marcats en aquesta competició i també per haver aconseguit aquesta excel·lent classificació. També et volen animar a treballar amb força i així intentar obte-nir una bona posició al Campionat de Catalunya que se celebrarà el proper mes de juliol a Girona. Moltes felicitats, Èlia!

Patinatge Club Patinatge Solsonès

Montse Isanta,quarta classificada al Trofeu Ciutat de Lleida

El passat 8 de juny, al pavelló polispor-tiu de la Bordeta, se celebrava el Trofeu Ciutat de Lleida. El CP Solsonès va ser representat per Montse Isanta.

Montse Isanta, aquest any, deixa la cate-goria cadet, amb una esperançadora trajectòria cap a la categoria juvenil. El Trofeu Ciutat de Lleida és el primer dels tres trofeus que se celebren al llarg de l’any. En arribar, al matí, van tenir lloc els entrenaments de les diferents categories que hi participaven: aleví, infantil, cadet, juvenil, júnior i sènior. Seguidament, començava la competició que s’organitzaria en primer lloc, amb el programa curt obligatori i per la tarda, en segon lloc, el programa lliure o llarg.

Al matí, en el programa curt obligatori, va efectuar molts bons salts i piruetes, amb una línia de passos en serpentina, que deixava bocabadats els assistents. En el seu treball, va poder treure amb gran correcció el doble lutz, salt de gran dificultat, a més d’una bona pirueta combinada i un bon estil. Va aconseguir la se-gona posició de la classificació, deixant per la tarda les portes del podi obertes de bat a bat. La música d’aquest programa i la coreografia han anat a càrrec de la seva germana, Rosa Isanta, i de la mateixa patinadora, cosa que dóna molt més

mèrit a l’esdeveniment.Després de dinar, tenia lloc la competició

referent al programa lliure o llarg. Aquí, Montse Isanta va poder ensenyar tot allò que realment sap i pot fer damunt d’uns patins; i no ens va decebre, ans ben al contrari. La Montse ens deixava amb la boca oberta amb un combinat de doble lutz, un intent de pirueta de taló i altres integratius de gran dificultat en el programa; i una preciosa línia de passos, seguint la música.

Després de tot, Montse Isanta, es col-locava en quarta posició de la classificació final i obtenia així, un magnífic resultat. No obstant, cal comentar el fet que la Montse tingués més puntuació que la classificada en tercer lloc. Això passa quan s’aplica el sistema de càlcul conegut amb el nom de wait, que dóna la raó a la mitjana aconseguida i no a la puntuació sumada final

obtinguda.Gràcies a la Montse per estar sempre en la cúspide de

les competicions! Gràcies als seus pares per estar sempre al peu del canó, a la Rosa, la seva germana, per la seva dedicació i voluntat! Gràcies a tots els acompanyants i moltes felicitats a la Montse! Esperem que tingui una molt bona entrada a la categoria juvenil i que pugui donar tan bons fruits com en la categoria cadet!

Montse Isanta i Barcons

55573 - Divendres, 13-06-2008

341 ocells a la Final del Campionat de LleidaEl diumenge dia 8 es va celebrar a Solsona la final territorial del campionat de concursos d’ocells de la província de Lleida, amb la participació de 8 societats ocellaires de la demarcació i 341 ocells: 51 pinsans, 81 passerells, 72 verdums i 127 caderneres

L’acte, que va tenir lloc a la seu del club “El Passerell”, a les instalacions esportives de Solsona, va comptar amb la presència del Sr. Josep Mª Baro, President de la federació ter-ritorial de caça de Lleida, el Sr. Ramon Mayench, Secretari de la federació territorial de caça de Lleida, el Sr. Salvi Nofrarias, Regidor de esports de l’ajuntament de Solsona, el Sr. Joan Al-bets, President de la societat de caçadors de Solsona, el Sr. Joan Nos, Delegat de les associacions Ocellaires de la província de Lleida i els presidents de totes les associacions Ocellaires.

Els participants de Solsona van fer un bon paper guanyant alguns premisEn pinsà: L’Eduardo Castillo Blanco va quedar 1r classificat. En Josep Baraldès va quedar 6è i l'Isidre Costa es va endur un ram d’honor.En Verdum: El Fidel Isanta va quedar primer classificat i en Juan Carlos Requena i Gerard Coromines es van endur un ram d’honor.En Passerell: L’Eduardo Castillo Blanco també va quedar 1er, el Manel González va ser 6è i l’Isidre Costa també es va endur un ram d’honor En Cadernera: L’Eduardo Castillo Ortigosa va guanyar el 1r premi, l’Alberto Lozada va quedar 5è, i es van endur ram d’honor el Josep M. Macià, el Ramon Sala i l’Eduardo Castillo Blanco.

Ocellaires Ramon Estany

Els participants seguien amb interès el concurs

Autoritats assistents a l'acte

Un grup de guardonats

56 573 - Divendres, 13-06-2008

Lluïda celebració dels 250 anys de la Companyia de Maria a Solsona

El diumenge 1 de juny, més de 200 persones van celebrar dos segles i mig de presència de la congregació religiosa de Santa Joana de Lestonnac, que tant de servei ha fet en el

camp educatiu per a la ciutat de Solsona i la seva comarca

Els actes es van iniciar a les 12 del migdia amb una eucaristia a l'església de la Companyia de Maria. Tot seguit tingué lloc una ballada de sardanes a la Plaça del Camp per continuar amb un dinar de germanor

on exalumnes i altres persones vinculades al centre van recordar bells temps

Era diumenge, era 1 de juny. Començava un dia com un altre, però era ben especial. Era el dia que celebraríem l’ani-versari. Si algú celebrés el seu aniversari amb 250 espelmetes, necessitaria molta bufera!

El dia va començar amb presses i preparatius, els papers de les cançons, els capellans, les monges, els músics, els punts de llibre, les taules parades, les cadires, les neveres carregades, les fotos i tots els que hi volien participar.

Al punt de les 12, la gent va voler viure amb alegria la història i els dies passats a l’escola, recordant i cantant cançons que conservava a la memòria.

Després la sardana ens agermanaria a tots i, mentre ballàvem, endevinàvem un somriure en la cara aliena.

L’entrada per la Plaça del Camp, ens va permetre trepitjar el que antigament era hort. Vam entrar a la sala d’actes, con-vertida per aquesta ocasió en un gran menjador amb decoració de futurs talents pictòrics.

La trobada amb antics companys d’aventures escolars i el recorregut per la casa, buscant un antic dormitori que el temps havia fet esvair com si fos una fumera, va donar el toc vital de joia i de moments reviscuts.

Recuperàvem cares perdudes de feia molts anys. Cares de trenes llargues que s’havien envoltat d’un altre pentinat amb tonalitats diferents.

Durant els dies de l’exposició hem jugat al joc del “Qui és qui”. Amb l’ajuda de la lupa, hem anat engrandint i esbrinant qui eren els protagonistes de les fotos i hem descobert les petites anècdotes que han arrencat rialles,complicitats, descobriments i records.

La Plaça del Camp va acollir una gran rotllana sardanista

Més de 200 persones es van aplegar al dinar al gimnàs del centre

L'alcalde de Solsona, la regidora d'Educació, representant de l'AMPA i director de l'Escola a la Missa de commemoració de la diada

L'Eucaristia va estar presidida per Mn. Antoni Quesada, vicari de la diòcesi i concelebrada per Mn. Josep Sierra i Mn. Josep M. Ferran

Celebracions Redacció

57573 - Divendres, 13-06-2008

Teníem un famós negret, al qual donàvem un dineret. I ell que era molt fartet, se’l jalava en un momentet.

El boli de 10 colors ens permetia la fantasia en l’escriptura.

Teníem uns pupitres amb tapa que feien molt soroll si queien en sec.

L’estoig de 24 colors, que no eren de la marca alpino, va subs-tituir els clàssics plomers de fusta (plumiers)

La ploma estilogràfica i el paper assecant eren d’ús freqüent. Calcàvem amb paper de calcar i paper carbó.

La cartera tenia una nansa i el pes el duia un sol braç. No era bo per l’esquena.

El pràctic ens abrigava en els freds dies d’hivern.Els leotardos ens van alliberar del fred a les cames, ja que anàvem amb faldilletes i mitjons curts a l’hivern. Els mitjons esport fins a sota genoll es van posar de moda.

L’escut era un complement de l’uniforme i era metàl.lic i platejat. Els bombatxos eren uns pantalons curts amb gomes als camals que ens permetien fer gimnàstica sense ensenyar res.A tercer de batxiller vam estrenar un xandall amb pantalons i tot. La bata havia de protegir l’uniforme que no es rentava fins el cap de setmana.

Quan a final de curs et posaven la banda blava, volia dir que en els estudis i en el comportament tenies una qualificació excel-lent. Si te’n posaven una de blanca volia dir que tenies bon com-

No podíem acabar la festa sense fer el recull de vivències d’una generació, que podiaser una pinzellada de moltes coses que han passat al cap dels anys a moltes generacions

Cantàvem cançons com:- "Patito patito color de café" - “Don gato” - “Dónde están las llaves” - “El patio de mi casa” - "Debajo un botón" - "Vamos a la cama"- Ballàvem “La yenka”

Feíem taules gimnàstiques. Exercicis com “el elemental de brazos y piernas, abdominales, dorsales y el estimulante” tacón, punta, un dos, tres...

Els nens de la família Telerín ens deien “Vamos a la cama” “Cleo, Tete, Mari-Pili, Fernando, Colitas y Cuquín”. La Cleo va crear moda amb la cueta.Les monges ens donaven pa d’àngel quan era el seu sant. I en general ens agradava molt.

La clavellineta amb una mandarina era el berenar selecte de la festa de la Presentació. (21 de novembre) Els dies feiners menjàvem pa amb xocolata.

El chupa chups ens va deixar tenir les mans netes amb el seu palet. I el xiclet bazooka ens permetia fer globus i fer grans explosions. I les pipes salades ens feien passar grans diades.

portament. I si et donaven estrelletes, que havies treballat.

Quan era una festa important, s’havia d’anar de gala i portar guants blancs, punys blancs complementant l’uniforme, mitjons blancs i vel.

Amb una pesseta podíem comprar: 10 pegadolces, o un sidral, o un xurro, o una bossa de pipes, o caramels sugus.

L'exposició de fotografies va tenir molt d'èxit

Ofrenes

Celebracions Redacció

58 573 - Divendres, 13-06-2008

Enhorabona pels 250 anys treballant en l’educació

Solsona va celebrar, el passat 1 de juny, la festa central de commemoració dels 250 anys treballant en l’educació de la Companyia de Maria. Puc dir que Solsona se sent orgullosa de tenir un centre educatiu amb una trajectòria tan llarga i sòlida.

250 anys de petjada en el món educatiu solsoní, primer com a Companyia i després com a Fundació Arrels, han permès acollir a les seves aules diverses ge-neracions de solsonines i solsonins, adaptant-se als nous temps i a les noves demandes socials.

Avui dia, les escoles Arrels són centres d’educació inclusiva, on hi trobem les noves nacionalitats de solso-nins que han arribat els últims anys a la nostra ciutat i que formaran la societat del futur.

Els seus professors treballen intensament amb la comunitat educativa de la comarca, perquè compartint experiències s’aconsegueix que tots els alumnes gaudei-xin de la millor educació.

En nom de la corporació municipal de Solsona, celebro aquest 250è aniversari i desitjo que en puguem celebrar molts més!

ENCARNA TARIFA, regidora d’Educació

Celebracions Redacció

REGIDORIA D’ACCIÓ SOCIAL

INAUGURACIÓ DE L’EXPOSICIÓ AMB LA CONFERÈNCIA

DISSABTE 14 DE JUNY - 20 H - SALA CULTURAL DE L’AJUNTAMENT

«Els perills de la tolerància. Nous i vellsdiscursos per a l’exclusió social»

A CÀRREC DE MANUEL DELGADO,ANTROPÒLEG I PROFESSOR DE LA UB

59573 - Divendres, 13-06-2008

Concerts Ramon Estany

El guitarrista David Soler deixa la seva petjada musical a l’SputnikDavid Soler i el seu quartet The Denga van actuar a l’Sputnik de Solsona el passat dijous 5 de juny

The Denga: David Soler; Guitarra, Erik Deutsch; Fender Rhodes, GlockenspielBen Rubin; Baix, Borja Barrueta; Bateria, Guitarra Weissenborn

David Soler és un guitarrista polièdric, ha estat una peça fonamental per a molts projectes de renom nacional i interna-cional, demostrant versatilitat i talent per aportar i encaixar en projectes molt diferents i tots de solvència molt contrastada: Nena Daconte, Jonah Smith, Ruper Ordorika, Llibert Fortuny Elèctric Quintet, entre d’altres...Ara, finalment, es decideix a liderar un espectacle musical.

La proposta que ens porta en David Soler neix amb vo-luntat sinestèsica, és a dir, amb ganes de fer creuar els sentits entre si. Traduint paisatges en elements sonors i teixint melodies que ens regalen colors que només veuen les orelles. Arquitectu-res musicals fetes de timbres suggerents: un teclat rodhes, baix elèctric, bateria, marimba, vibràfon i una guitarra que es torna múltiple mitjançant efectes i manipulacions vàries.

És difícil definir l’encreuament estilístic que ens proposa, però podríem dir que és l’hibridació entre un compositor impres-sionista, Frank Zappa i les imatges de M.C. Escher. Diuen que una imatge val més que mil paraules, en aquest cas la imatge és la música, així que deixem que sigui ella qui s’expressi.

El pianista, compositor, productor i arranjador Erik Deustch (Brooklyn, NY) és membre del Charlie Hunter Trio des de juny del 2006. Lidera el seu propi projecte “Fingerprint”, banda formada per Ron Miles, Jenny Scheinman i Todd Sicka-foose, Ross Martin i Janet Feder.

Ben Rubin (New York) és el baixista de la banda de Jonah Smith des de l’any 1998. Ha format part del Bob Rey-nolds Quintet (junt amb Aroon Goldberg, Eric Harland i Mike Moreno).

Borja Barrueta, un dels bateries més imaginatius i eclèctics de l’escena espanyola. Bateria de Jorge Drexler, Carmen Paris, Moonkfish, Leo Minax, Chema Saiz i un llarg etcètera, encara li queda temps per a liderar el seu pojecte de música Hawaiana.

Ep, la Foto! Ramon Estany

Ep, la fotoEls guapos de la nit Una colla molt ben posada

Celebrant un aniversari a l'SputnikEndevineu qui feia divuit anys

60 573 - Divendres, 13-06-2008

Concurs Grup de Natura del Solsonès - Centre Excursionista del Solsonès - Pub Sputnik

Entrega de Premis Concurs de Fotografia de Natura del Solsonès

L’acte va tenir lloc a la Sala Cultural de l’Ajuntament de Solsona i va comptar amb la presència del Regidor de Medi Ambient i Vinyet, Jordi Fraxanet. Enguany, el concurs ha estat un èxit de participació, 81 fotografies de qualitat i enginy rea-litzades per 12 persones. L’exposició de fotografia de natura ha estat exposada, recentment, al pub Sputnik i a la Sala Cultural de l’Ajuntament de Solsona. Més endavant s’exposarà a l’hotel St. Roc. Els premis han estat patrocinats per Puig Arnau Pubi-lló, Poble Rural, i han constat de dues categories de 3 premis i un premi especial. 1r Premi 100 euros, 2n premi 75 euros i 3r premi 50 euros. El premi especial és un cap de setmana per a 4 persones en un allotjament rural del Solsonès.

Diumenge, 8 de juny el Centre Excursionista del Solsonès, el Grup de Natura del Solsonès i el Pub Sputnik van fer l’entrega de premis del III CONCURS DE FOTOGRAFIA DE NATURA DEL SOLSONÈS

en l’últim dia de la V Setmana del Medi Ambient

Els guanyadors de la tercera edició han estat:CATEGORIA DE FAUNA DEL SOLSONÈS1r premi: Mussaranya i cargol de Ferran Fontelles Ramonet.2n premi: Mirada de David Guixé Coromines3r premi: Tallant el vent de Xavier BurgosCATEGORIA D’IMPACTE AMBIENTAL1r premi: La línia de la vida i la mort de Fermí Sort Vilaseca2n premi: El poder de les màquines de David Guixé Coromines3r premi: Contratac de Salvador CodinaPREMI ESPECIALMosca i eufòrbia gira-sol de Lluís Codina

1r premi: Mussaranya i cargol de Ferran Fontelles Ramonet.

1r premi: La línia de la vida i la mort de Fermí Sort Vilaseca

61573 - Divendres, 13-06-2008

Llibres Ramon Estany

En el marc de la Fira de Sant Isidre es va presentar el 3r volum del llibre de receptes del SolsonèsJoan Pallarès, de Can Boix de Peramola, Albert Muntada, director de la Fira, i Eduard Pallejà, president del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya, en feren la presentació oficial

Pallarès va mostrar-se sorprès per la tasca que s’està fent en l'àmbit de la gastronomia i la cuina dels productes del país.

Del llibre, el cuiner de can Boix en va ressaltar les receptes amb bolets i plantes aromàtiques destacant que "té molt a veure amb el territori, les nostres arrels i cada vegada hem de fer més gran tot el volum de coses que tenim al nostre territori.”

Afegí que intentem, a part de donar una bona gastronomia i un bon servei, que la gent que ens visita pugui conèixer el nos-tre país a través de la cuina, i és que “cada dia més, els turistes que ens visiten no ho fan solament pel paisatge sinó que volen conèixer els costums, la gastronomia, els productes, les plantes aromàtiques.”

Pallarès va destacar que “sempre he sigut molt amant dels productes, hem intentat de recuperar no solament productes sinó receptes antigues. Avui, malauradament, tenim de tot al mercat i tot l’any, gràcies a les comunicacions. Però el producte de temporada collit al dia i menjat al dia, mai no és igual que el vingut d’Almeria o altres parts del món.”

Un punt que va agrair va ser que aquest receptari no sigui només de cuiners i cuineres professionals sinó que també hi participin persones i gent que han après de les àvies, quan “s’està parlant molt de la cuina de disseny i s’ha perdut la identitat.”

Pallarès va advertir que molts restau-radors volen tornar a la cuina d’abans. Avui ningú no inventa res en la cuina i hi ha molts productes a fer, gent investigant en produc-tes nous i aplicacions noves a la cuina.

Només una cosa va trobar a faltar: les receptes de caça. “Al Pirineu és molt important la caça, ja que és un producte que tenim i que pot combinar amb les plantes aromàtiques i la tòfona, introduint varietat a la cuina”.

En el tema de les postres també va trobar a faltar fruites d’aquí. “Haurem de

ser creadors de postres rics en fruita que ens ajudin a man-tenir la línia, i és que no només venem gastronomia, sinó també turisme, i cada cop més el turista que ve a les nostres contrades es preocupa no solament d’un bon llit, un bon pai-satge, sinó també de tenir una bona taula, dels costums, d’on venim, a on anem, i de preservar el territori” conclogué..

Per la seva part, Albert Muntada va subratllar que li feia “molta il.lusió presentar aquesta obra des del Consell Comar-cal del Solsonès, com a patró del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya” ja que és important contribuir a “promoure iniciatives com aquesta, iniciatives en que participa tota la població”. Muntada va comentar que és “un llibre obert, pensat de cara al turisme perquè s’ha editat en tres idiomes”.

Finalment, el director de la Fira es mostrà agraït de trobar un llibre d’aquestes característiques. Des del punt de vista de la Fira de Sant Isidre “dins de la Comissió ens agrada destacar l’encert de la presència d’una obra com aquesta, en l’escenari de la Fira, fent que creixi la fira en carisma.”

Eduard Pallejà, president del CTFC, va comentar que “és un acte que des del CTFC el veiem com una participació activa a la Fira”, i no es va estar de donar els agraïments a les institucions que han fet possible aquest llibre, al Consell Comarcal, al personal del Centre i a “les dones i homes que ens agrada cuinar”, perquè, afegí, “la cuina no és tant com et surti sinó l’estima que hi poses en fer-ho, aquell moment, el component social i lúdic”. Pallejà va cloure afirmant que "el llibre és una mostra palpable de la tasca que té encomanada el CTFC"

Muntada, Pallejà i Pallarès, durant la presentació

Finalitzat l’acte de presentació se sortejà alguns llibres entre les persones que han col.laborat amb les seves receptes

Les 7 diferènciesAquest cap de setmana es van celebrar festes de final de curs a les escoles de Solsona.

Trobeu les 7 diferències.

Passatemps Marta C.

L'acudit del Simi

63573 - Divendres, 13-06-2008