� 692 - Divendres, 15-10-2010

Solsona Ramon Estany

Per quin motiu, a 8 mesos de les eleccions municipals, i tant tard, s'ha fet oficial el relleu de Jordi Riart com a cap de llista per les properes municipals?

Bé, ha sigut un procés molt llarg, a causa de la malaltia del Jordi per entremig, després va tornar a començar quan es va recuperar, i sempre va estar predisposat a tornar a ser el can-didat. Nosaltres vàrem deixar passar un temps prudencial per veure les coses clares tots plegats i si tornava a tenir el suport de tothom. I un cop passat aquest temps, vam veure que potser li acabava de faltar una part de suport per poder tornar a tenir l'alcaldia. El nou candidat ha de ser una persona nova i amb un equip de gent renovada. Nosaltres veiem difícil, com a partit, que puguem recuperar l'alcaldia amb Jordi Riart al capdavant, perquè sense el suport de tota la gent, és difícil.

Això no vol dir que descartem al Jordi Riart, perquè ell, en tot moment estarà en el procés col.laborant i ajudant en el que convingui per poder tornar a aconseguir l'alcaldia.

Tot i que no sigui el cap de llista, per nosaltres continuarà estant molt implicat dins el grup i ens ajudarà en tot el que faci falta, i no el descartem per a res.

Fins i tot per estar en algun lloc a les llistes, encara que sigui endarrera?

Sí, podria ser que ell hi fos, si està disposat.

Creus que aquesta legislatura s'ha aprofitat bé pel grup de CiU a Solsona?

Ha estat una legislatura amb unes circumstàncies especials.

Hem passat a l'oposició després de molts anys al capdavant del govern, amb un cap de llista molt definit que és el Jordi Riart, i que venia de ser alcalde, i a la primera de canvi, al cap de pocs mesos, pateix una malaltia que l'aparta, i això ho ha distorsionat tot. El procés va portar el seu temps, la malaltia i la recuperació, i ha estat molt complicat pels companys de l'oposició, tot i que motius per fer oposició n'hi han hagut i molts.

Voleu aconseguir la majoria absoluta o us conformaríeu també amb un pacte?

Nosaltres, evidentment, com qualsevol partit, volem la majoria. Nosaltres aspirem a un bon resultat que ens doni la possibilitat de governar. Anirem per la majoria.

Ja heu trobat els candidats per la llista a les municipals de Solsona?

Hi estem treballant. Ara estem molt centrats en les eleccions a la Generalitat, que són el 28 de novembre, i el nostre objectiu és fer un molt bon resultat a la comarca. Però en el tema de les municipals, seguim treballant, i en el seu moment, presentarem els candidats, perquè pensem que ara encara no és el moment de parlar-ne ni de dir noms, en plena precampanya de les autonòmiques.

I a la resta de la comarca, com va la preparació de les llistes?També s'hi està treballant. Tindrem sis caps de llista per

CiU nous. Això vol dir que dels 15 municipis de la comarca, sis renovaran, i això és signe de la continuació de l'esperit de renovació iniciat fa temps per CiU al Solsonès.

"CiU presentarà sis nous caps de llista a la comarca"

Joan Solà Bosch, president comarcal de Convergència al Solsonès

La Barra del Mia

�692 - Divendres, 15-10-2010

Solsona Redacció

Turisme de Solsona desenvolupa un projecte de senyalització i adequació de rutes a peu

L’Ajuntament vol ampliar, així, l’oferta cultural i natural de la ciutat i l’entorn

A final d’any la regidoria de Promoció Econòmica i Turisme de l’Ajuntament de Solsona té previst haver ade-quat i senyalitzat una desena de rutes pedestres per ampliar l’oferta cultural i natural del municipi per al turisme i la ciutadania. El projecte inclou l’edició de material digital per fer-ne difusió en línia, l’arranjament de les vies per fer-les més accessibles i segures per als usuaris i la instal·lació de la senyalització direccional i informativa dels itineraris.

La Junta de Govern Local de Solsona ha adjudicat el contracte de subministrament, ordenació i posada en valor d’elements patrimonials de la ciutat a partir de l’arranjament de senders per fer rutes a peu al voltant del municipi. Executarà els treballs l’empresa Geosilva Projectes per un import de 42.655 euros, finançat a través de subvencions del Departament de Po-lítica Territorial i Obres Públiques i del Pla de desenvolupament turístic (Pladetur) del Departament d’Innovació, Universitats i Empresa de la Generalitat.

Els camins que s’adequaran i senyalitzaran surten tots de Solsona i són el de la Mare de la Font i la font de la Mina; el de la torre de Riner; el del Castellvell d’Olius; la ruta de les fonts de Solsona; la del torrent de Ribalta; la que va fins al santuari del Miracle; fins a l’església i el cementiri modernista de Sant Esteve d’Olius; el sender del pont de l’Afrau; el de Sant Bartomeu i la ruta pel Vinyet de Solsona.

L’edició digital del material descriptiu de cadascun d’aquests itineraris és la part més important del projecte. Cada ruta tindrà la seva pròpia fitxa, editada de manera molt gràfica i fàcil d’usar.

D’altra banda, aquesta actuació requerirà l’arranjament dels senders per facilitar-ne l’accessibilitat i permetre-hi una mobilitat segura. Aquests treballs consistiran en l’eliminació de roques i restes vegetals, la poda de branques que dificulten el pas, l’eliminació d’arbres caiguts i el condicionament del ferm en aquells trams en què sigui necessari. Finalment, per tal d’ob-tenir un nou recurs turístic, caldrà reforçar la senyalització dels camins mitjançant rètols direccionals i senyals informatius que, en la mesura possible, optimitzaran els ja existents per evitar la proliferació de nous elements i evitar confusions visuals.

Un dels itineraris és el de Solsona al parc de la Mare de la Font

Inicialment aquesta actuació se centrarà a adequar rutes per resseguir a peu, si bé la idea és que, més endavant, també s’hi incloguin itineraris per a cavall i BTT, segons informen des de la Societat municipal de promoció turística. Així mateix, paral·lelament i de forma conjunta amb el Consell Comarcal del Solsonès, s’està elaborant un projecte per senyalitzar la flora de la Mare de la Font i les zones PEIN de la comarca.

Senyalització urbana direccional

A banda d’aquestes actuacions, la Junta de Govern Local de Solsona ha aprovat el projecte de senyalització direccional del nucli urbà, amb un import d’uns 40.000 euros. És previst que també pugui ser una realitat abans de final d’any. Amb aquesta obra se senyalitzaran tots els pols d’interès de la trama urbana solsonina, així com dels establiments hotelers, una de les principals reivindicacions del gremi. Per aquest motiu, també en sufragaran una part els propis establiments. Aquest projecte preveu un disseny diferenciat pels senyals del nucli antic, que seran de color granat, i els de fora, que seran de fons blanc amb la lletra fosca.

� 692 - Divendres, 15-10-2010

Comarca Consell Comarcal del Solsonès

El Patronat Comarcal de Turisme del Solsonès fou present al WORKSHOP PIRINEUS 2010

Tour operadors, organitzadors i professionals del turisme es reuniren el dijous 7 d’octubre a Artíes

El Patronat Comarcal de Turisme del Solsonès va estar present al Workshop Pirineus 2010 celebrat el passat dijous 7 d’octubre al Parador d’Artíes de la Vall d’Aran. Workshop Pirineus és una de les accions de la marca Pirineus que té com a objectiu donar a conèixer la marca i tot allò que representa i ofereix. Hi participen tour operadors, organitzadors d’esdeve-niments i professionals del turisme del territori i és destinada principalment a empresaris del sector turístic. Enguany s’han convidat tour operadors especialitzats en turisme actiu i de natura, cultural i salut i benestar, dels mercats d'Israel, Portugal, Espanya, Benelux i França.

Representants de diferents empreses del sector turístic de la comarca del Solsonès van respondre positivament a la proposta que els va fer el Patronat Comarcal de Turisme del Solsonès de poder-los acompanyar i aprofitar alguna de les entrevistes que tenien concertades amb tour operadors, algun dels quals van ser: Booking.com, Hotelbeds, Naut Viatges SL, i Grupo Natura, d’entre d’altres.

Durant el Workshop, va tenir lloc una “minifira” on es posà a disposició de tots els TTOO assistents, informació ge-neral de les comarques que formen part de la marca Pirineus. Des del Solsonès es van oferir tríptics i CD’s que contenien informació de comarca més detallada.

Des del Patronat de Turisme del Solsonès “es valora molt positivament la participació d’enguany. Va ser molt profito-sa, atès que els empresaris privats van poder participar en el workshop i veure com és el seu funcionament i d’aquesta manera es va incentivar a que s’animin en edicions posteriors a participar-hi individualment i aprofitar les possibilitats de negoci que brinden aquestes jornades”.

Trobada de tardor de l’Hospitalitat de Lourdes al Santuari del Miracle

Diumenge vinent, 24 d’octubre, l’Hospitalitat de Lourdes del Bisbat es trobarà al Miracle i participarà a la Missa Conventual de 2/4 de 12. Si algú es vol apuntar al dinar, que serà a Freixinet, ho pot comunicar a la Glòria Padullés, tel. 973 47 30 14, o bé a la Conxita Colomés 973 481533. El preu del dinar és de 16 euros i, si s’hi va amb l’autocar que surt de Solsona, són 26 euros en total.

Comarca Redacció

�692 - Divendres, 15-10-2010

>> ADR , Obtenció i Renovació. Transport de mercaderies perillosesCentre homologat per la Direcció General de TrànsitBÀSIC, Obtenció i renovació >> dies 12,13 i 14 de novembreCISTERNES , Obtenció i renovació >> dies 19 i 20 de novembre

>> PERMIS C + CAP*Inici nou curs novembre. Examen generPlaces limitades. Inscripcions fins el dimarts 19 d’octubre*CAP (cerrficat aprtud professional obligatori per a conductors professionals)

inscriu-te ja!(places limitades)

ara també:

� 692 - Divendres, 15-10-2010

Una trentena de participants al curs de

comunicació efectiva de l’Ajuntament solsoní

Dones empresàries que van assistir al curs de comu-nicació ofert pel consistori la temporada passada, persones dedicades a l’atenció al públic, responsables d’entitats locals, comercials, tècnics de les administracions públiques i al-guns càrrecs electes. Aquests són els diversos perfils de la trentena de persones que participen al curs de comunicació efectiva organitzat aquest mes per la regidoria de Polítiques d’Igualtat de l’Ajuntament de Solsona. Té una durada de 12 hores repartides en tres matins.

Les classes són impartides per Anna Maria Vidal, experta en tècniques de comunicació i formadora en competències personals. Entre altres qüestions, s’aborda l’autoconeixement de les emocions en l’expressió verbal, el llenguatge corporal i lingüístic i el lideratge. En la primera sessió s’han treballat un conjunt d’eines de comunicació, com el to de veu, l’energia, l’estat intern i la presència entesa com un missatge, i s’han ofert estratègies per aprendre a gestionar els nervis i les pors.

Aquest és un dels cursos gratuïts que ofereix la regidoria de Polítiques d’Igualtat. Hi col·laboren el Consell Comarcal del Solsonès, el Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya, l’Institut Català de les Dones, la Diputació de Lleida i el Fons Social Europeu.

Solsona Ajuntament de Solsona

Les sessions s’imparteixen a la sala cultural del consistori

El temporal omple el cabal dels rius al Solsonès

El Solsonès, amb 64 litres, ha estat una de les comar-ques on més ha plogut de la Catalunya Central. L’Alt Urgell l'ha seguit amb 58,7 i l’Alta Ribagorça amb 52 litres per metre quadrat. Entre el 9 i el 10 d'octubre de 2010 fins a les 11 del matí a Lladurs van caure 64,0 litres, a Clariana de Cardener 61,5 litres i a Pinós 55,8 litres. El vent també va ser protagonista al llarg de tot l’episodi en diferents ocasions. Durant la nit de dissabte a diumenge, localment ja es van assolir algunes ratxes fortes associades a les tempestes. Al Port del Comte (2.316 m) el vent va assolir el dissabte 92,5 Km/hora.

Pel que fa als estats dels embassaments, la Llosa del Cavall està al 95% i Sant Ponç al 78%.

Aspecte del Riu Negre al seu pas per la ribera de Solsona el diumenge al matí

Comarca Redacció

Solsona Redacció

Detencions per robatoris a comerços de Solsona

La setmana passada van poder ser detinguts tres homes acusats de robar en diversos comerços de Solsona. En un su-permercat de Solsona una treballadora va detectar tres homes que estaven amagant productes amb intenció de endur-se'ls, i els va demanar que tornessin el que havien agafat i la seva reacció va ser encarar-se a la dependenta, que va avisar a les autoritats. En poca estona van poder detenir un dels suposats lladres i en les investigacions es va poder localitzar un cotxe amb una gran quantitat d'articles també suposadament robats. Al vespre els altres dos companys del detingut també van ser localitzats i detinguts.

Dilluns passat tots tres van passar a disposició judicial i dos d'ells van ser posats en llibertat acusats de furt. El tercer acusat encara està detingut a l'espera de resoldre un altre reque-riment judicial. Els lladres eren Argam P. de 28 anys, Vahram G. de 20 anys i Zaven M. de 41, tots ells de fora de Solsona i d'ascendència Armènia.

�692 - Divendres, 15-10-2010

� 692 - Divendres, 15-10-2010

El Ple del Consell Comarcal del Solsonès, en la sessió de data 20 de maig de 2010, va aprovar inicialment l’ordenança reguladora de preus públics per activitats firals.

Atès que ha transcorregut el període d’informació pú-blica i d’audiència de l’expedient i l’acord, sense que s’hagin presentat reclamacions i/o al·legacions; el Ple del Consell Comarcal del Solsonès, en la sessió de data 23 de setembre de 2010, ha aprovat definitivament l’esmentada ordenança.

Fira del Trumfo i la Tòfona de Solsona

Preus per a parcel·les (en metres lineals) contractades perartesans alimentaris:Fins a 1m. .................................................................. 40 eurosFins a 2m. .................................................................. 45 eurosFins a 3m. .................................................................. 50 eurosFins a 4m. .................................................................. 55 eurosFins a 5m. .................................................................. 60 eurosFins a 6m. .................................................................. 65 euros

Fins a 6 m. ................................................................. 95 eurosFins a 7 m. ............................................................... 105 eurosFins a 8 m. ................................................................115 eurosFins a 9 m. ............................................................... 120 eurosFins a 10 m. ............................................................. 130 eurosFins a 11 m. ............................................................. 137 eurosFins a 12 m. ............................................................. 146 eurosFins a 13 m. ............................................................. 155 eurosFins a 14 m. ............................................................. 164 euros

2. Preus per a diferents serveis contractats per als expositors del sector de la maquinària agrícola, automoció, industrial i comercial:Assegurança obligatòria: 30 eurosParcel·les de fins a 24m2 en el recinte general: la primera 70 euros i a partir de la segona 55 eurosParcel·les de 24m2 en el sector de l’automoció: la primera 50 euros i a partir de la segona 35 eurosEnergia elèctrica: 50 eurosEstand muntat dins el recinte firal de fins 3x3m: 450 eurosAnunci per megafonia: 50 eurosAnunci al programa d’actes: 50 eurosServei d’hostesses: mitja jornada 90 euros i jornada completa 150 eurosMobiliari i complements:Cadira ......................................................................... 25 eurosTaula rodona .............................................................. 50 eurosTaula despatx ............................................................ 80 eurosFrigorífic ................................................................... 90 eurosTaulell 1,80 ................................................................ 50 eurosPrestatgeria ............................................................... 80 eurosFocus (300 wats ......................................................... 35 eurosQuadre 3.500 w(3.500 wats) ..................................... 40 eurosNeteja d’estands: ...................................................... 60 euros

Guia de Serveis de Solsona i Comarca

Preus a cobrar a les empreses de la comarca per aparèixer enaquesta publicació:- Línia: 50 euros- Anuncis petits contraportada interior: 260 euros- Anunci gran contraportada exterior: 600 euros

Als preus indicats s’hi aplicarà l’IVA corresponent segons latarifa vigent.

El Consell Comarcal actualitza les taxes per activitats firals

Comarca Ramon Estany

Foto d'arxiu de la Fira del Trumfo

Fira de Sant Isidre de Solsona

1. Preus per a parcel·les (en metres lineals) contractades perartesans alimentaris i venda ambulant:Fins a 1 m. .................................................................. 52eurosFins a 2 m. ................................................................. 60 eurosFins a 3 m. ................................................................. 70 eurosFins a 4 m. ................................................................. 77 eurosFins a 5 m. ................................................................. 85 euros

�692 - Divendres, 15-10-2010

Un nou tècnic en radiologia permet ampliar horaris i reduir esperes, al Centre Sanitari del Solsonès

Albert Muntada, president executiu, afirma que el que fins ara es feia en tres visites es podrà fer en només una

Amb l’objectiu de millorar l’atenció als usuaris del Cen-tre Sanitari, el president executiu d’aquest ens, Albert Muntada, ja ha posat en marxa, tal com es va comprometre davant la Junta el mes passat, una ampliació del servei de radiologia, amb la contractació d’un tècnic especialista.

Segons ha explicat, “a partir de la setmana passada s’ha establert un horari per a raig X cada matí, que facilitarà la realització de radiografies programades, així com un horari els dimecres a la tarda, coincidint amb la presència d’un dels traumatòlegs”. Així, segons informa Albert Muntada, “les plaques urgents que demanin els especialistes, incloses les ortopantos d’odontologia, es podran dur a terme en el mateix moment i el metge se les podrà mirar immediatament, evitant que l’usuari hagi de demanar una segona visita per fer-se la radiografia i una tercera perquè la vegi l’especialista”.

En aquesta mateixa línia de facilitar el servei, el Centre Sanitari i Althaia, de Manresa, també compartiran en pantalla la història radiològica dels pacients, per tal que es puguin con-sultar en cas d’ingrés a Manresa.

La disponibilitat d’un tècnic en radiologia, evitarà a més a més, que s’hagin de reprogramar moltes de les plaques

que tenien hora donada, ja que fins ara ho assumia el tècnic del SEM, i sovint havia de sortir amb l’ambulància. També es millorarà en el fet que només havent-hi un operari, la màquina no s’espatlli tan sovint.

Comarca Consell Comarcal del Solsonès

2010-2011

VII PREMISD’EDUCACIÓEN EL LLEURE

OBJECTIUS:Reconèixer iniciatives dins l’àmbit de l’educació social i del lleure que afavoreixin el sentiment de pertinença al país i que integrin el servei a la comunitat amb l’aprenentatge.

DOTACIÓ:2 premis de 4.000 euros cada un per a nous projectes.

2 premis de 4.000 euros cada un per a treballs que presentin el resultat d’una experiència ja realitzada.

1 Premi de 4.000 euros per a la millor experiència o projecte presentats que estigui fet per joves i/o adreçat a joves, ofert per la Secretaria de Joventut de la Generalitat de Catalunya.

1 premi de 4.000 euros de reconeixement a la trajectòria d’unaentitat en el camp de l’educació en el lleure.

El termini de presentació de propostes s’acaba el dia 9 dedesembre del 2010.

Els treballs i la documentació s’han d’adreçar a:Fundació Lluís CarullaAribau 185 3r 08021 BarcelonaTels. 932090948/932005347 Fax 932005633info@fundaciolluiscarulla.cat

Podeu consultar-ne les bases awww.fundaciolluiscarulla.cat

Amb la col·laboració de:

10 692 - Divendres, 15-10-2010

Solsona Redacció

El CTFC participa a la Fira Ecoviure de Manresa

Francesc Cots, tècnic del CTFC responsable del progra-ma de compres públiques sostenibles, farà una xerrada sobre aquest tema en el marc de la Fira Ecoviure de Manresa, el proper divendres 15 d’octubre. A partir de 2/4 de 12 del migdia, Cots parlarà de la implementació de les compres sostenibles en els municipis rurals, i donarà a conèixer instruments pràctics i eines per reduir la petjada ecològica, en una conferència adreçada principalment als ens locals.

Aquest programa es duu a terme des del CTFC amb el suport de la Diputació de Lleida amb l’objectiu d’ambientalitzar les compres dels ens locals de la província, i així reduir el seu impacte ambiental negatiu. Compta amb la formació dels adju-dicadors locals, dels responsables administratius i de compres, i amb el foment de les eines desenvolupades des del Departament de Medi Ambient i Habitatge i de la Xarxa Compra Reciclat de l’Agència Catalana de Residus.

El CTFC participa a la tercera reunió Grundtvig “TIRA”, a AlemanyaDel 28 de setembre al 2 d’octubre, es va celebrar la tercera reunió del projecte Grundtvig TIRA a Altenbourg (Alemanya), del qual el CTFC n'és líder

Aquest projecte forma part de la convocatòria “Apre-nentatge al llarg de la vida”, concretament dins de l’associació Grundtvig. En aquestes sessions de treball, els socis alemanys, hongaresos, romanesos, anglesos i espanyols van posar en comú i van valorar les bones pràctiques en matèria de formació i desenvolupament econòmic en el món rural.

En la visita a l’estat de Thuringe, concretament a la co-marca d’Altenbourg, es van visitar dues explotacions ramaderes que aprofiten els fems animals per a la producció de biogàs.

Com a fet destacable, en aquesta comarca alemanya s’han agrupat tots els municipis per portar a terme un projecte cohesionat d’economia i turisme sostenible.

Comença la nova Casa d’Oficis del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya Formarà joves com a tècnics en tecnologies de la informació i de la comunicació i en entorns multimèdia

La nova Casa d’oficis del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya (CTFC) va començar dimecres, 13 d’octubre, en l’especialitat de Tecnologies de la Informació i Comuni-cació i en entorns multimèdia. L’objecte d’actuació serà la creació d’un portal dinàmic de la comarca del Solsonès.

Aquesta edició està adreçada a un grup de 10 joves aturats, de 16 a 24 anys demandants d’ocupació no ocupats/des inscrits/tes al Servei Públic d’Ocupació, i durarà un any. Durant aquest període de temps, les i els participants tindran una beca durant els 6 primers mesos, i un contracte laboral de formació els sis mesos restants. A part de la contractació dels joves aturats també s’incorporen a la Casa d’Oficis un monitor que impartirà les classes i els assistirà en les pràctiques, i una directora que a part d’impartir formació, gestionarà la Casa d’Oficis.

La formació, que serà teòrica i pràctica, versarà en el disseny i manteniment de pàgines web, l’aprenentatge en sa-ber les peces i el funcionament del maquinari i el programari dels ordinadors... Durant el període formatiu s’impartirà tutoratge per tal d’ajudar a aconseguir inserció laboral.

La Casa d’Oficis està promoguda pel CTFC i sub-vencionada a través del Servei d’Ocupació de Catalunya, del Departament de Treball i del Fons Social Europeu.

El CTFC treu a concurs el programa de sensibilització del Pla ZEPAS dels secans de Lleida

Per Resolució de la Direcció del Centre Tec-nològic Forestal de Catalunya, de data 1 d’octubre de 2010 es va acordar l’aprovació dels plecs de clàusules administratives i tècniques que regiran la licitació, mitjançant concurs obert, de la contractació per a la realització d’un programa de sensibilització i difusió del pla de ZEPAS dels secans de Lleida

El termini d’execució és des de l’adjudicació del contracte fins al 30 de setembre de 2011, amb un pressupost base de licitació de 205.000 euros (IVA no inclòs).

11692 - Divendres, 15-10-2010

El Centre Tecnològic aprova l'adjudicació del contracte de la segona i tercera torre de control del clima

Per Resolució de la Direcció de data 30 de setembre de 2010, s’aprovà l’adjudicació provisional del contracte mixt de subministrament, servei i obra d’implantació de la segona i tercera torre que integrarà la xarxa transfronterera de torres de control i tecnologia de mesura de clima i innivació a diferents alçades, per al desenvolupament del programa POCTEFA 08/34 “FLUXPYR”, cofinançat per la Unió Europea a través del fons europeu de desenvolupament regional. L'import del contracte és de 185.340 més l’IVA corresponent en el moment de la fac-turació, adjudicat provisionalment a Caopsa, SL

Accident a Lladurs

Dimarts al matí, un cotxe va sortir de la calçada quan circulava per Lladurs, i els dos ocupants, d'avançada edat, van ser evacuats a l'hospital de Solsona.

Temps de precampanya electoral

Amb la visita a Solsona de Joan Carretero, president de Reagrupament, amb motiu d'una conferència de precampanya, es va poder veure a Solsona aquesta furgoneta que ja repartia propaganda i informació.

Joan Laporta pagarà 430 eurospel Teatre Comarcal

Solidaritat Catalana Independentista es presentarà a Solsona el proper dilluns 8 de novembre. L'acte comptarà amb la presència del seu cap de llista per Barcelona, Joan Laporta. L'us del teatre comarcal té un cost de 430 euros, en concepte de taxes.

La TV francesa s'interessa per Solsona

La setmana passada un equip de TV del canal France3 va ser a Solsona prenent imatges de la ciutat i alguns dels seus monuments més destacats, que formarà part d'un reportatge.

Mobiliari urbà sorprenent

Els veïns del carrer dels Dominics, davant el Consell comarcal, un carrer que ha renovat la seva imatge i el pavi-ment, han quedat sorpresos per aquest curiós armari elèctric que s'alça majestuós i elegantment entremig dels fanals i el mobiliari urbà.

Breus Solsona Redacció

1� 692 - Divendres, 15-10-2010

El jutjat de Solsona acollirà el proper dia 5 de novembre a les 10 del matí la subhasta de 20 parcel.les de la zona Resi-dential Park II dins el complex "Embrossa Resort" de Navès, conegut per ser un macroprojecte immobiliari que porta 15 anys encallat al Solsonès.

Aquest procés d'execució hipotecària ve obligat per fer front a un deute de 1.584.777'45 euros més 160.000 euros de costes que ha de pagar la part demandada, Bluegreen Valley.

Les parcel.les que es posen a la venta tenen una superfície que varia entre 855 m2 les més petites i 1.170 les més grans. Pel que fa al preu de tasació, a efectes de subhasta, els preus de sor-tida oscil.len entre els 45.501'60 euros i els 62.192'61 euros.

L'alcalde de Navès, Josep M. Casafont s'ha mostrat sorprès per aquesta notícia, que desconeixia, tot i que manté la preocupació per la bona marxa d'aquest projecte, que continua encallat atès que "no s'hi veu a treballar a ningú ni tampoc s'han començat les obres", malgrat que el passat mes de novem-bre de 2009 s’iniciaren, després de quinze anys de tràmits, els primers treballs sobre el terreny per a la construcció del complex de luxe Lago de Linya, un projecte amb capital holandès que inclou 50 habitatges, un centre de salut, un hotel, un palau de congressos i un centre d'esport.

Una llarga tramitacióL’octubre de 1995 es presentava a Barcelona un projecte

amb capital holandès que pretenia construir un centre de salut de luxe, amb hotel, palau de congressos, zona esportiva, esco-la, seixanta bungalows i vuitanta habitatges als voltants de la parròquia de Sant Andreu de Linya, a tocar de l’embassament de Sant Ponç, al municipi de Navès. El projecte ja havia estat presentat prèviament davant l’Ajuntament de Navès el 1994 i havia rebut el suport veïnal mitjançant referèndum.

A partir d’aquest punt començaren els entrebancs. El desembre de 1995 es va aprovar el Pla parcial (PP) del sector apte per a urbanitzar (SAU) de Can Reig, incorporat en les normes subsidiàries de planejament revisades a començament del mateix any, per tirar endavant el projecte, però el resultat no va agradar als promotors, que van contractar nous arquitectes per tal que el refessin. El nou pla parcial es va aprovar el març de 1997, però llavors es va conèixer que a Cardona (Bages), a pocs quilòmetres de l’indret escollit, es projectava un dipòsit de residus industrials aprofitant les antigues galeries de la mina de potassa. Els promotors del projecte van amenaçar, llavors, de fer-se enrere de la inversió, extrem que no es va concretar en retirar-se el projecte d’abocador per la pressió veïnal i d’entitats ecologistes.

L'estiu de 1998, però, el gran foc que va afectar la Catalunya central va quedar-se a només 50 m de la finca, i en va malmetre l’entorn, fet que va suposar un nou retard.

El 2006, quan l’empresa ho tenia tot a punt amb el pro-jecte d'urbanització aprovat i el de reparcel·lació enllestit, va rebre la petició del consistori de cercar un abastament d’aigua alternatiu a l’embassament de Sant Ponç, per no perjudicar el subministrament dels veïns del municipi. Aquest impediment

Surten a subhasta 20 parcel.les del macro projecte urbanístic de Navès

es va resoldre el juny de 2008 amb la legalització per part de l’Agència Catalana d’Aigua (ACA) de quatre pous que cobrien les necessitats del complex.

La coincidència del final de la tramitació amb la crisi va obligar, també, els promotors a cercar nous inversors privats a Holanda i Catalunya a fi de tirar endavant el projecte.

Es reactiva el projecte, encara que menys ambiciósLa societat holandesa Bluegreen Valley va començar a

mitjan novembre de 2009 les obres per construir el complex turístic Lago de Linya. El projecte, que buscava atreure una part del milió de famílies del nord d'Europa que tenien previst comprar una casa al sud del continent en els pròxims cinc anys, segons estudis de mercat del grup inversor, suposava una inversió de 60 MEUR, i incloïa la construcció d’un hotel, un centre de salut, una cinquantena d’habitatges, un palau de con-gressos, un restaurant i un centre d'esports, tot plegat dissenyat per l’arquitecta Benedetta Tagliabue.

El projecte va reduir les previsions inicials, i finalment només ocuparia una superfície de 20 ha de les 60 que tenia la finca de Sant Andreu de Linya, mentre que les 40 restants, ocu-pades per sistemes locals (bàsicament zona boscosa), se cedirien de forma pública i gratuïta a l'Ajuntament de Navès, que també havia de rebre, en forma de cessió del 10% de l’aprofitament mitjà, uns 11.200 m2 de les parcel·les destinades a habitatges.

L'hotel passava a tenir 25 habitacions (el projecte inicial en preveia 80) i una categoria d'entre cinc o sis estrelles. El promotor del projecte, Frank van de Weyer, va afirmar que la reducció del nombre de cambres permetria fer-les més grans i luxoses. Als voltants de l’hotel es preveia una zona amb una trentena de bungalows en règim hoteler. Pel que fa al creixement residencial, el projecte passava de 80 a 50 habitatges, de lloguer o compra, que es projectaven perquè funcionessin com a vila rural. D’aquests 50 habitatges, la meitat tindrien forma de masia i l’altra meitat, de torre.

El projecte continuava preveient construir un centre de salut que, a parer dels promotors, era un dels principals atractius del projecte. Igualment, preveia la restauració de l'església i del conjunt medieval que se situava al bell mig de l’actuació, amb

Navès Ramon Estany

1�692 - Divendres, 15-10-2010

la intenció de convertir-ne una part en restaurant. El complex es completava amb una botiga, una àrea comercial i un centre d'esports, amb un apartat especial dedicat als esports d'aventura. La construcció del centre de convencions previst inicialment, però, es posposava momentàniament fins que l’economia s’ha-gués revifat.

Escepticisme municipal

L’alcalde, Josep Maria Casafont, de Convergència i Unió (CiU), va afirmar que els veïns, que en un primer moment havien donat suport al projecte, havien passat a mostrar-se escèptics sobre els resultats finals, atès el llarg endarreriment que acumulava.

Casafont, que reconeixia que el projecte podia ser molt important per al poble, pel volum de llocs de treball directes (en-tre 40 i 60, segons els promotors) i per l’impacte en el conjunt de l’economia local (alguns agricultors havien començat a conrear productes ecològics per al nou restaurant), es mostrava al mateix temps recelós, atès que l’inici de les obres es tirava endavant en plena crisi i perquè a final d'any finalitzava el permís per iniciar les obres, fet que hauria suposat refer la tramitació.

Casafont va assegurar que el consistori vetllaria pel compliment del projecte i del pla d'etapes aprovat per la Co-missió Territorial d'Urbanisme de Lleida, i que en faria un seguiment per evitar que l'obra es tornés a encallar i deixés el paisatge malmès.

Els treballs endegats sobre els terrenys pretenien obrir els camins que havien de distribuir els diferents espais del complex. Els promotors, que tenien previst fer durant el febrer de 2010 un acte simbòlic de col·locació de la primera pedra i iniciar simultàniament la comercialització de les parcel·les, preveien que a final de l’any 2010 es podien completar els treballs d'in-frastructura i, per tant, arrencar les obres de l'hotel i del centre de salut. Per a la primavera de l'any 2011 es calculava que ja s'hauria restaurat la masia i que podria funcionar el restaurant. Els promotors tenien previst enllestir les obres del conjunt del projecte abans de l'estiu de 2012.

Navès Ramon Estany

Imatge de la zona on es construirà el complex

Navès Eva Farré, Agent d'Ocupació i Desenvolupament Local. Ajuntaments de Clariana de Cardener i Navès

La jornada tècnica que tindrà lloc el 20 d’octubre a Navès titulada “L’associacionisme en el món forestal” pretén presentar què, com són i com funcionen les associacions de propietaris forestals per a conèixer les seves possibilitats. En ella intervindran membres del Centre de la Propietat Forestal (CPF) i la Federació Catalana d’Associacions de Propietaris Forestals (BOSCAT). A més a més, es coneixeran els objectius i el funcionament explicats de mans dels presidents de les Associ-acions de Propietaris Forestals: Berguedà Verd, Serra de Rubió i del Solsonès, i coneixerem la iniciativa de la Cooperativa de Productes forestals de la Catalunya Central destinada a la neteja dels boscos i l’aprofitament i producció de biomassa forestal.

Un altre sector econòmic creixent a la comarca és el turisme, per això s’ha organitzat la jornada tècnica “Estratègies de màrqueting aplicades al turisme rural” el dimecres 27 d’oc-tubre. Per això, formaran part de la jornada tècnica el Patronat de Turisme del Solsonès, que ens explicarà quina tipologia de turisme ofereix la comarca i com és i què busca el turista que ens visita. L’empresa cardonina E2S, dedicada a la comunicació, la publicitat i el disseny, ens acostarà les eines de la comunicació que es poden aplicar en el turisme en el medi rural.

L’Associacionisme forestal i el màrqueting agroturístic, els temes de les jornades tècniques a Navès

Els exemples dels allotjaments L’Hotel La Freixera de Solsona i de turisme rural Can Pau de Vallfogona de Ripollès, ens faran veure que està a l’abast de tothom ser creatius i pioners a l'hora de millorar el contacte amb els clients i futurs clients.

La jornada serà portada a càrrec de Tomàs Castells, molt conegut per totes les persones dedicades a l’agroturisme de la comarca.

La jornada acabarà amb un dinar a la Masia El Pujol, a la Vall d’Ora. A la tarda es farà una visita a Sant Pere de Grau-descales i es presentarà també el projecte de senyalització de l’itinerari de senderisme de la Vall d’Ora al Pla de Busa.

Les dues jornades tècniques estan organitzades pels Ajuntaments de Clariana de Cardener i Navès (en el marc del projecte de dinamització de l’economia rural) conjuntament amb les entitats del territori, l’ADF Solsonès Oriental, Turisme Rural Associació del Solsonès (TRAS) i la Federació d’Agroturisme de les Comarques d’Interior (FACI).

Les jornades tècniques són gratuïtes i obertes a tothom però cal inscripció prèvia per correu-e a efarre.aodl@gmail.com o bé al telèfon 686514914. Si voleu veure el programa complet de les jornades el trobareu a www.naves.cat.

1� 692 - Divendres, 15-10-2010

Sant Joan de Castellar de la Ribera Vanessa Ginestà

Els veïns de la mitja Ribera Salada vàrem quedar sor-presos quan més de cent persones amb un paraigües als dits van plantar cara a la pluja i van decidir anar a la degustació de nou varietats diferents de bolets i seguir amb el dinar que hi

El mal temps no va poguer amb la festa del boleta Sant Joan de Castellar de la Ribera

havia preparat, amb una bona menjada de rovellons. A la tarda el grup Tryfasic va acabar d’arrodonir la festa.

Un agraïment especial a tots els assistents i us esperem al mes de juny a la Festa Major.

Fent la degustació de 9 tipus de bolets

A punt de començar el dinar

El premi d'un dels sorteig Durant el Ball amb Tryfasic

Comarca Ramon Estany

La gestió de la fracció orgànica el mes de juliol ha costat 1600 euros

Vist l'informe de distribució de la facturació de les plantes de compostatge de Tàrrega i Jorba a cada un dels ens que formen el Consorci del Solsonès i Cardona pel Medi Ambient corresponent al mes de juliol de 2010, l'ajuntament de Solsona ha acordat fer efectiu el pagament de 1.593'40 euros al Consorci del Solsonès i Cardona per al medi ambient, en concepte de gestió de la fració orgànica de la planta de compostatge.

Castellar de la Ribera adjudica la instal.lació d'alarmes a les masies del municipi

Per acord del Ple de l’Ajuntament de Castellar de la Ribera de data 24 de setembre de 2010, es va aprovar l’adjudicació del contracte d’obres d’Instal·lació d’alarmes a les masies de Castellar de la Ribera. El preu del contracte és de 31.175 euros i 5.611,50 euros d’IVA. i s'ha adjudicat a Instal·lacions del Solsonès SL.

1�692 - Divendres, 15-10-2010

Coll de Nargó Anna Simon i Ampurdanès

XVIena Fira del Rovellóde Coll de Nargó

Aquest passat cap de setmana Coll de Nargó va acollir la XVIena edició d'una fira del Rovelló marcada per l'absència de protagonistes. L'escassetat de bolets i boletaires de la fira d'en-guany, però, es va veure altament compensada per una àmplia oferta d'activitats relacionades amb la cultura rural.

Al llarg dels dies 9 i 11 d'octubre els carrers de Coll de Nargó es van enjoiar amb la malenconia subtil dels oficis de tota la vida: forjant les hores al roig del foc, modelant el temps al girar del torn o bé destil·lant la memòria en les essències de les trementinaires.

A més a més, el grup de música tradicional Folk Fusió, de Solsona, va solaçar les dues tardes la fira d'artesania i alimen-tació. No van faltar tampoc les activitats per als més menuts, com les passejades amb poni o el concurs de “petits buscadors de bolets”, que des de fa uns anys pretenen donar a la fira del Rovelló un caràcter més familiar.

Al llarg dels dos dies també es van poder visitar gratu-ïtament diverses exposicions: de micologia, de cotxes clàssics, l'exposició “Ermengandus: El Bisbe Sant Ermengol”, el museu dels Dinosaures “Límit K-T” i el museu dels Raiers. El ball de nit de Festa Major de Montanissell i els tastets gastronòmics van acabar d'amanir la festa.

1� 692 - Divendres, 15-10-2010

Oliana Ramon Estany

Dins el Cens d'elements franquistes elaborat per el Me-morial Democràtic de Catalunya, el municipi d'Oliana acull una placa de pedra conmemorativa per la inauguració de la presa d'Oliana, l'any 1959. Es tracta d'una placa de pedra blanca, de 80 per 60 cm aproximadament, amb un text commemoratiu de la inauguració per Franco del pantà el juny de 1959. La placa es troba a l'exterior d'un edifici que hi ha al mig de la presa.

Al text que inclou la placa es llegeix: SE FRANCISCO FRANCO CAUDILLO DE ESPAÑA IN-AUGURO ESTE PANTANO DE OLIANA Y SU CENTRAL ELECTRICA EL DIA XXX DE JUNIO DE MDMLIX

El govern de Franco impulsà la construcció de grans obres hidràuliques, sobretot a Aragó i Catalunya. Moltes d’aquestes construccions van inundar pobles i zones conreables, van desplaçar forçosament la població autòctona i generaren l’emigració de treballadors des del sud, especialment d’Andalu-sia, els quals hi treballaven en condicions molt dures. El Pantà d'Oliana fou construït per les Forces Hidroelèctriques del Segre. Es tracta d'un embassament que pertany al riu Segre, creat per una presa situada entre els municipis d'Oliana i Peramola, que s'estén pels termes d'Oliana, Peramola i Coll de Nargó, a la comarca de l'Alt Urgell.

Oliana també conserva un element franquista a la

presa del Pantà

Solsona Ramon Estany

El monument de la Plaça del Camp també és un

símbol franquista

El director del projecte del Cens de simbologia franquista de Catalunya, l’historiador Jordi Guixé i Coromines, i en relació a l'article que vàrem publicar sobre els símbols franquistes a Solsona, ens ha fet arribar la informació sobre el símbol fran-quista més important que es troba a Solsona, el qual, per pro-blemes tècnics, no es troba encara penjat al web del Memorial Democràtic i, per tant, no s’esmenta en l’article.

El monument que presideix la Plaça del Camp, al centre de Solsona, també està inclòs en el Cens de simbologia fran-quista de Catalunya. És un monument de pedra, inaugurat l'any 1966 per l'alcalde Josep Serra Forn, de grans dimensions que es troba precedit per una escalinata. L'element principal és una peça de desenvolupament curvilini, a la superfície de la qual hi ha gravades figures que representen els emboscats que fugiren durant la Guerra Civil als boscos on vivien amagats. A sota de la plataforma on es troba situat el monument hi ha un conjunt d'equipaments municipals.

1�692 - Divendres, 15-10-2010

Cartellera

Joan Vilandeny El Consell de la Gent Gran de Solsona i el del Solsonès us conviden al 1r ball de la temporada 2010/2011. L'amenitza el músic solista Joan Vilandeny.Al Club Caixa Catalunya - Av. Mare de Déu del Claustre, 14. 17-10-2010. De 7 a 9 del vespre. Preu: 7 euros per parella / 4 euros per persona

Curs Dones, Salut i Qualitat de Vida Dissabte 9 i 16 d’octubre a la Sala cul-tural de l’Ajuntament de Guixers de 4 a 6 de la tarda.9 d’octubre: La salut de les dones al llarg de la vida, amb la infermera Sònia Es-querrer. 16 d’octubre: Salut amb plantes medicinals amb la farmacèutica M. Que-ralt Gorgas. Organització i inscripcions: Ajuntament de Guixers.

Cartell del Carnaval de Solsona 2011Tema: Lliure. En el cartell hi ha de posar: Carnaval Solsona 2011Mida: 40x55. Vertical o horitzontal. Trameses: Associació de Festes del Carnaval de Solsona (Apartat de Correus núm. 67), Ajuntament de Solsona, Oficina de Turisme del Solsonès i Oficina de Turisme del Nucli Antic. Admissió: Fins al 12 de novembre de 2010.

VII Sortida micològica del SolsonèsDiumenge 17 d'octubre, 9h - 14 h. Plaça del CampEn el marc de la 2a Fira del Bolet i el Boletaire del Solsonès -23 i 24 d'octubre-, el Grup de Natura i el Centre Tecnològic Forestal de Catalunya organitzen la setena sortida micològica per reconèixer exemplars de la comarca.Es recomana dur roba d'abric i pluja, calçat apropiat, una ciste-lla, una navalla i esmorzar. És una activitat gratuïta i oberta a tothom.Hi col·laboren el Consell Comar-cal, l'Ajuntament de Solsona, el Departament de Medi Ambient i Habitatge, Micosilva i la Societat Catalana de Micologia.

Caminada d'agermanament dels CastellarsDiumenge 17 octubre a 3/4 de 9 del matí a l'estació autobusos de SolsonaRecorregut: Castellar de la Ribera-Timo-neda- Cap del Pla (17km). Dinar: Cap del Pla (16 euros). Cal que us hi apunteu a l'oficina de l'Ajun-tament de Castellar de la Ribera o bé truqueu a l'Alba 973 481668 / 636855371 albasanta@hotmail.es

CAMINADESCURSoS

CoNFERÈNCIES

ACTIVITATS

CoNCURSoS

TRoBADES

BALLS

AVISoS

Sopar de l'any 1970!!Tots aquells que vau nèixer aquest any us podeu apuntar als telèfons: 699 847 431 (Rosa) o 687 536 421 (Dolors). El sopar es farà el dia 20 de novembre a quarts de deu al Crisami.Agrairíem confirmació abans del dia 13 de novembre.

Curs de manualitats i arts plàstiquesDimecres 13, 20, 27 d’octubre i 3 de novembre. Al local de Joventut de La Coma i la Pedra de 3 a 5 de la tardaA càrrec de Núria Carol. Organització i inscripcions: Ajuntament de la Coma. Tel. 973 492378

La maternitat d’Elna. El bressol de l’exiliDivendres 15 d’octubre a la Sala d’actes de l’ajuntament de La Coma i la Pedra a les 8 del vespreA càrrec de la historiadora i escriptora Assumpta Montellà. Organització: Ajun-tament de La Coma i la Pedra

CoNFERÈNCIES

RURAL PARTY I

El dia 23 d’octubre el Rural Living Lab Pirineus i el Telecentre del Solsonès CTFC organitzen la primera trobada d’entreteniment i tecnologia en xarxa RURAL PARTY I, que tindrà lloc a la seu del Telecentre del Solsonès, antic Seminari. La gent que vulgui connectar-se, compartir coneixement i gaudir de les Tecnologies de la Informació i la Comu-nicació i sobretot formar llaços d’amistat que demostrin que la informàtica pot ser també un medi social i de relacions hu-manes, tindran 12 hores (de 9 del matí a 9 de la nit) per participar gratuïtament en aquest esdeveniment. Us hi esperem!

Jornades tècniquesNavès, dimecres 20 d'octubre.L'Associ-acionisme en el món forestal.

Navès, dimecres 27 d'octubre.Estratè-gies de màrqueting aplicades al turisme rural.

Empresaris per al SolsonèsActivitats gratuïtes i dirigides a tots els públics interessats i sensibles en aquests temes. Cal confirmar assistència a cadas-cuna de les activitats.

Xerrada 'eines per augmentar el teu po-tencial comercial'Dia i horari: 21 d'octubre de 18 a 20hLloc: sala gòtica

Curs màrquet ing per a persones emprenedoresDies i horaris: 9-11-16-18 de 16 a 20hLloc: sala gòtica

1� 692 - Divendres, 15-10-2010

Conferències Aula d’Extensió Universitària

El passat dijous 7 d’octubre del 2010, a dos quarts de sis de la tarda, al Teatre comarcal, ens venia a parlar el Dr. Jaume Sobrequés, Catedràtic d'Història de Catalunya a la UAB. Ens venia a parlar d’un altre Catedràtic d’Història, Jaume Vicens i Vives, bon amic del seu pare, també catedràtic d'Història, que en aquell temps coneixíem com a Santiago Sobrequés. Jaume Sobrequés ha escrit un llibre basat en la correspondència entre Jaume Vicens i el seu pare, és a dir, que coneixia Jaume Vicens i Vives tant per la seva relació personal d’infància i de joventut com per la seva obra i, finalment, per la correspondència inter-canviada pels dos amics.

Jaume Sobrequés ens explica que Jaume Vicens va néixer l’any 1910 a Girona, com el seu pare, i com ell mateix; que va fer el batxillerat a Girona fins al tercer curs, i després la família es va traslladar a Barcelona. El seu expedient acadèmic és brillantíssim, gairebé tot són excel·lents i matrícules d’honor, és a dir, que començava amb molta empenta. Va fer el doctorat en Història i va llegir la tesi el 1935 o 1936, és a dir als 25 o 26 anys. La seva tesi, escrita en català, portava el títol de “Ferran II, el Catòlic, i la ciutat de Barcelona”. Aleshores era rector de la universitat el Dr. Bosch i Gimpera. Jaume Sobrequés fa un incís per explicar que el Dr. Bosch i Gimpera va oficiar el casament civil de Jaume Vicens i Vives amb Roser Rahola.

Quan la República suprimeix l’ensenyament religiós, és a dir que tanca els col·legis religiosos, van quedar molts nens

Jaume Vicens i Vives, historiador i homecompromès amb el nostre país

i nenes sense escola, o sense institut, i es van haver d’habilitar molts professors per cobrir aquestes mancances. Això passava el 1933. Jaume Vicens i Vives s’hi va presentar, i ens explica Jaume Sobrequés que en una carta de Vicens Vives al seu pare, escrita a l’hospital de Lyon, dues setmanes abans de morir, Jaume Vicens diu que... “gràcies als cursets de 1933...”, començava la seva carrera d’historiador, de pedagog i de lluitador per Catalunya.

Quan acaba la guerra civil Jaume Vicens i Vives pensa que s’ha d’exiliar com ho fa tanta gent compromesa amb Catalunya i amb la democràcia. Això passava a final de gener i principi de febrer de 1939. Però tot d’una pensa que no, que ell no ha fet res, i decideix quedar-se. Comenta Jaume Sobrequés que aquesta decisió va ser una “intuïció” que li va permetre quedar-se per poder continuar la seva obra. Primer s’amaga a Celrà, prop de Girona, però al final torna amb la família a Barcelona. A Barcelona és depurat. La depuració és un judici que es feia a tots els funcionaris públics. Jaume Vicens va ser depurat, va ser expulsat del cos de professors universitaris i va ser desterrat dos anys fora de Catalunya. Va anar a parar a Baeza, i a partir d’aquí comença una llarga ruta per tornar a ser professor a Barcelona. El 1947 guanya la càtedra a la Universitat de Barcelona.

En aquest moment comença una obra de primeríssima qualitat, revoluciona els mètodes d’escriure la història. El 1950 assisteix a París al Congrés Internacional de Ciències Històri-ques, i allí capta uns determinats vectors que interessaven en l’explicació dels fets històrics. Fins aleshores només interessava la història dels reis i la història política, i en aquest congrés copsa que hi ha una manera nova d’escriure la història: Els historiadors s’interessen per la societat, per l’economia i per la mentalitat de la gent. Aquell Jaume Vicens, armat amb aquestes idees, comença a explicar, a crear, a impulsar i a realitzar una nova Història de Catalunya. Ell i els seus deixebles, a mitjan dels anys 50, escriuen una Historia de España en 5 volums, des dels vessants polític, social, econòmic i de la mentalitat del poble. Expliquen la remissió agrària del país català al segle XV, els Remences, que no podien deixar de treballar la terra si no pagaven al senyor un tribut acordat. Fins aleshores la Història

Moment de la presentació del curs, amb la presidenta de l'Aula Universitària, Mercè Bonany, l'alcalde de Solsona, David Rodríguez, el conferenciant, Jaume Sobrequés, i el conseller comarcal Albert Muntada

Públic assistent a la llicó inaugural

1�692 - Divendres, 15-10-2010

de Catalunya era la història medieval, la història dels èxits polítics i militars de la gran Catalunya imperialista. A partir de 1714 Catalunya ho perd tot i la historiografia es basa en els fets gloriosos anteriors. Jaume Vicens, a partir de l’any 1950, impulsa la història de la Catalunya que va néixer a partir de la revolució industrial, entorn de 1850, al segle XIX.

A més de la seva obra personal, Jaume Vicens i Vives va ser un gran mestre, va crear tota una escola. Cap als anys 1942-43 va fundar l’Editorial Teide, de la qual en va sortir una autèntica revolució dels manuals de text escolar. Aquests textos havien de ser aprovats pel Ministerio de Educación, i molts van ser objecte de censures, correccions, etc. Publica una revista on els nous historiadors, els col·laboradors i el alumnes poden publicar els seus treballs. Així apareix una nova síntesi de la Història de Catalunya en 18 volums que en ser presentada a la censura no es va aprovar. Es va autoritzar canviant el títol i alguns altres detalls.

Per al “règim” és un home sospitós, i comença a buscar a Espanya contactes amb altres grups i persones conegudes crítics com ell; però descobreix de seguida que això no serveix per a res de cara a la valoració de Catalunya, que d’aquesta ma-nera Catalunya no avança. Comença a remoure la consciència de la gent catalana, no de manera clandestina, sinó recreant l’e-

Conferències Aula d’Extensió Universitària

conomia i creant consciència d’identitat catalana, especialment de la gent que es movia i assistia a les seves reunions a casa seva, al carrer de Santaló.

Al 1958-59 apareixen els primers símptomes de la seva malaltia; va morir d’un càncer de pulmó al juny de 1960, als 50 anys. Jaume Sobrequés ens explica que en la seva cor-respondència amb el seu pare hi ha una carta de poc abans de morir que parla del seu problema de “pleura”. Sobrequés ens confessa que no sap si no li havien dit el mal que patia o era ell que no el volia saber.

Quan es decidia a intervenir positivament a favor de Catalunya mor a causa d’un càncer. Què hauria passat si la mort no se l’hagués emportat? Opina Jaume Sobrequés que possiblement hauria estat un president tant o més gran que el president Pujol.

�0 692 - Divendres, 15-10-2010

Educació Llar d’Infants el Pi

Cos, dansa i expressió:A la Llar d’Infants el Pi

ja hem iniciat les activitats extraescolars

Aquestes activitats tenen una funció molt important. Suposen un valor afegit i complementen l’horari lectiu dels infants. També contribueixen a despertar inquietuds, a reforçar els coneixements en alguna àrea, a fomentar la creativitat, a desenvolupar valors i a relacionar-se amb els altres infants fora del seu horari habitual. A la nostra escola, aquestes activitats comencen a 2/4 de 6 de la tarda.

SI TENIU GANES DE PARTICIPAR-HI… PUGEU A VISITAR-NOS!! US HI ESPEREM!!!

Jornada festiva a l'Escola, coincidint amb l'aniversari de la coronació de la patrona de la ciutat

Secundària va finalitzar les classes a mig matí per a participar en diferents activitats al centre, que van durar fins a la tarda

L'apartat de secundària d'Arrels, va viure la festa de l'Escola d'enguany, que tingué lloc dijous passat, amb la ce-lebració d'activitats lúdiques i competicions esportives, entre estudiants d'ESO, cicles formatius i batxillerats.

Els alumnes del centre van aturar les classes a mig matí, per a celebrar aquesta diada que coincideix amb la cele-bració de l’aniversari de la coronació de la verge del Claustre de Solsona.

Com cada 7 d'octubre, els nois i noies de secundària van iniciar les classes amb normalitat i, cap a les onze van compartir un esmorzar a la zona d'esbarjo. Cap al migdia van participar en el cant de la Salve a la catedral de Solsona. A la tarda, les activitats esportives van omplir l'horari escolar, amb competicions de tota mena.

Les dependències del davant del menjador van omplir-se d'alumnes a l'hora d'esmorzar, per a menjar coca i xocolata

Com cada any, els partits de futbol entre alumnes i professors van centrar la major expectació de la jornada

El vòlei va aglutinar bona part dels joves d'ESO, a les instal.lacions esportives que el centre té preparades per aquests tipus d’esports

Educació Escola Arrels

�1692 - Divendres, 15-10-2010

Educació Escola Bressol

Dissabte dia 9 d’octubre, de 2/4 d'11 a les 12 del matí vam organit-zar un taller de “Massatge per Nadons” a la nostra escola. L’assistència va ser molt bona. 8 famílies van gaudir de les explicacions de l’infermer especialitzat en pediatria Òscar Bueno, i papes, mames, fills i mestres vàrem aprendre algunes tècniques de relaxació, vincle afectiu i alleujament d’alguns trastorns com els còlics i gasos, mitjançant els massatges.

Ara només ens falta anar practicant, i gaudir d’aquesta experiència compartida. Aquí en teniu una mostra.

Aquest taller està patrocinat per l’AMPA de l’Escola Bressol i la Regidoria d’Acció Social dins del Programa “Créixer amb tu”.

Tastets educatius d'Escola Bressol: “Massatge per nadons”

Garatge MontanerCarretera de Manresa, 1 ...................... 973 48 06 00 Dièresi Autoreparació, SCCLCarretera de Torà, 20 ........................... 973 48 03 21Tallers Montsol, S.L.Avínguda Sant Jordi, 25 ....................... 973 48 27 05

Guia de serveis

Restaurant CastellCarrer Castell, 8 ..................................... 973 48 00 78Frankfurt DasaiCarretera de Sant Llorenç, 4 ................. 973 48 08 66Restaurant TrabucaireCarretera de Sant Llorenç, 1 ................. 973 48 00 27

Carnisseria Angelina......................... 973 48 28 50Carnisseria PaláPlaça Major, 4 ........................................ 973 48 02 64Can SolviCarretera de Manresa Piscis baixos ..... 973 48 20 55Carrer Castell, 35 ....................................973 48 11 67Carretera de Torà ....................................973 48 12 90

Expert RafartCarrer de la Bòfia, número 6Telèfon: 973 48 31 32

Ribera EsportsPasseig Pare Claret, número 10Telèfon: 973 48 15 47

Ferreteria Vilbar ................................... 973 48 01 54Ganiveteria PallarèsCarretera de Torà, 39............................. 973 48 01 60

IbercajaPlaça Camp, 8 ...................................... 973 48 03 09

Gestoria Mas 75 anys al seu serveiAvinguda del Pont, 4Telèfon: 973 48 00 95

GaudíCarretera de Sant Llorenç, s/n ...............973 48 31 55Torra Stil ............................................... 973 48 39 46

Òptica Jané........................................... 973 48 34 29

Apunts Gràfics ......................................973 48 17 19Gràfiques Muval ................................... 973 48 04 10

Benigno Alcázar, S.L.Carrer de la Bòfia, 16 ............................. 973 48 05 49

Peusà, Centre PodològicCarrer Gaspar de Portolà, 4 .................. 973 48 16 09

Begudes DelfíCarrer de la Bòfia, 10 ..............................973 48 14 09Cal CollCarretera de Torà, 6 ................................973 48 02 16

Taxi Borés - 24 h. - 5 I 9 Places973 48 11 31 ........................................... 689 13 08 08Eva Borés 24 h. - Fins a 9 Places973 48 39 17............................................630 11 16 39Taxi 24 hores - Fernando Antón Callén661 819 121 ............................................ 973 48 38 24Autotaxi Ramon CastroServei 24 h ............................................. 608 93 81 37Taxi Joan Parcerisa Janer .................. 620 72 81 05

Autocars TarrésCarrer Sant Miquel, 13 ............................973 48 01 29Transports I Logística J. ViladrichCarrer Castell, 50 ................................... 973 48 09 09

Clínica Veterinària Setelsis .............. 629 39 12 46

Cuina Estel, S.l.Antiga Carretera de Berga ..................... 973 48 20 07Finques Planes Api núm. 7.491 - Des de 1975.Carrer Sant Miquel, 16 Telèfons: 973 48 35 25 - 973 48 35 26

Articles de Regal PellicerCarrer Sant Nicolau, 6. SolsonaTelèfon: 973 48 11 59

Perruqueria Bajona ............................. 973 48 06 69Perruqueria EvaAvd. Cardenal Tarrancón,1 Baixos ........ 973 48 37 66Perruqueria NuriCarrer Sant Agustí, 12 ........................... 973 48 29 05

Joieria EsterCarrer Sant Cristòfol, 3 .......................... 973 48 28 52

AUTOMOCIÓ

ARTICLES DE REGAL

BANCS I CAIXES

BARS - RESTAURANTS

CARNISSERIES

ELECTRODOMÈSTICS

ESPORTS

FERRETERIES - TALLERS

GESTORIES

JOIERIES

MODA

OPTIQUES

PAPERERIES - IMPRENTES

PINTURES

PERRUQUERIES

PODOLOGIA

QUEVIURES - BEGUDES

TAXI

TRANSPORTS

VETERINàRIS

VIVENDA - CONSTRUCCIÓ

Bombers: 973 48 10 80 · Creu Roja: 973 48 06 52 · Mossos: 973 48 14 94 · Policia Local: 973 48 30 40 · Urgències: 112

Perruqueria LluïsaCarrer Llobera, 38Telèfon: 973 48 26 55

PERRUQUERIES

�� 692 - Divendres, 15-10-2010

Entitats Creu Roja El Solsonès

Nota informativa per a socis i voluntaris de Creu Roja

Creu Roja ha iniciat el seu procés electoral 2010-2011. Mitjan-çant aquest procés, la institució renovarà els seus òrgans de govern per afrontar la legislatura 2011-2015. En aquest procés democràtic i obert, hi poden participar totes aquelles persones que siguin sòcies o voluntàries de l’entitat, ja sigui exercint el seu dret a vot i/o presentant la seva candidatura per formar part del Comitè de Creu Roja El Solsonès. El cens electoral es pot consultar a l'oficina de la mateixa entitat (Ctra. de Manresa, Km 50, de Solsona), i el període per presentar candidatures és del 7 al 18 d’octubre. Per a més informació: elsolsones@creuroja.org 973480652 / 616415760

Classes de llengua curs 2010-2011Adreçat a tothom. Inici: 13 octubre de 2010

Català: dimarts i dijous: Reforç de 20-21h - Alfabetització: 21-22h

Castellà: dilluns i dimecres: Reforç de 20-21 h - Alfabetització: 21-22h

Lloc: Parròquia - Càritas. Inscripcions: Càritas

Associacions i Entitats Càritas

Associacions i Entitats Sol del Solsonès

Nits Literàries i Musicals del Sol del Solsonès23 d’octubre VIII Nit Literària i Musical al Teatre Co-marcal de Solsona a les 10 de la nit.

6 de novembre III Nit Literària i Musical a Cardona al Teatre els Catòlics a les 10 de la nit.

Us animem a participar al projecte del Sol del Solsonès. Us podeu posar en contacte amb nosaltres al 973 483683 o soldesolsones@yahoo.es

A partir del proper divendres 15 d'octubre ja es poden comprar les entrades a l'oficina de turisme del Nucli Antic (Plaça Major) de la VIII Nit Literària i Musical del Sol del Solsonès que celebrem el dissabte 23 d'octubre a les 10 de la nit al Teatre Comarcal de Solsona.

Visita de l’alcaldeEl divendres dia 9 d’octubre vam rebre la visita de l’al-

calde de Solsona, David Rodríguez, i de la regidora d’Acció Social, Clara Agut. Es van interessar pels nostres projectes. Ens van agrair la tasca que estem portant a terme i el fet que durant aquests deu anys hàgim sabut omplir el buit que hi havia (abans es vivia d’esquena a aquesta realitat). Ens van animar a seguir en aquest camí de projectes, oferint-nos el seu recolzament.

Visita a l’exposició itinerant

“Parlem de Drogues”El passat dia 4 d’octubre, un grup del Sol del Solsonès

vam visitar l’exposició itinerant, situada a la plaça del Camp, “parlem de drogues” que organitza l’obra social de “la Caixa”. Ens van fer una visita guiada i ens van informar sobre tots els recursos per afrontar la prevenció de les drogues des d’una perspectiva científica.

Xerrada a Súria

El PLEAS (Pla Estratègic Antidrogues del Solsonès i rodalies), va realitzar el passat dilluns una de les xerrades que té elaborades a partir del recent estudi sobre el consum de drogues. Aquest cop va ser l’IES Mig Món de Súria qui va sol·licitar aquest servei que ofereix el PLEAS.

La xerrada va anar a càrrec de Toni Mujal, que va parlar dels efectes psicobiològics de les drogues, i Aldric Quincles, que ens va parlar de la seva experiència en el món de les addiccions. Es va realitzar a primer de Batxillerat.

��692 - Divendres, 15-10-2010

Associacions i Entitats Club CatalunyaCaixa de Solsona

El club CatalunyaCaixa de Solsona acull actualment un curs per a la formació de cuidadors de persones en situació de dependència. L’activitat s’emmarca en la Plataforma de Serveis Integrals a persones cuidadores no professionals de persones en situació de dependència, impulsada per l’Obra Social de CatalunyaCaixa i el Departament d’Acció Social i Ciutadania de la Generalitat de Catalunya.

L’objectiu d’aquesta plataforma, pionera a l’estat, és do-nar formació a aquelles persones que, en el seu dia a dia, tenen cura de forma no professional de persones amb dependència reconeguda, i contribuir a millorar la seva qualitat de vida.

El curs impartit a Solsona forma part de la formació específica per a cuidadors de gent gran. Malgrat que vellesa i dependència no volen dir el mateix, especialment a partir dels 80 anys la probabilitat de ser dependent i necessitar l’atenció d’un altre augmenta a mesura que els anys passen.

El curs ajuda a conèixer les dificultats principals que s’han d’afrontar en cuidar d’una persona gran amb dependència. La bona voluntat i l’afecte sovint no són suficients, i cal saber què s’ha de fer en aquestes circumstàncies perquè la persona atesa gaudeixi del màxim benestar i de la major autonomia

El club CatalunyaCaixa de Solsona acull un curs per formar cuidadors de persones amb dependència

L’activitat forma part dels cursos que organitza l’obra Social de CatalunyaCaixai el Departament d’Acció Social i Ciutadania

26 cuidadors no professionals es formaran específicament a tenir cura de persones grans amb dependència

possible. I, tot això, sense que els cuidadors hagin de renunciar a la seva qualitat de vida.

El curs ofereix informació sobre les diverses malalties que poden portar a la necessitat de rebre atenció i també sobre els factors aliens a la malaltia que poden influir en la intensitat d’aquesta atenció. També els farà estar familiaritzats amb les dificultats quotidianes i els problemes més importants que afronten els cuidadors de persones grans amb dependència.

Amb l’assistència al curs estaran capacitats per detectar errors en la manera d’afrontar les dificultats quotidianes i sabran corregir-los, sabran orientar l’atenció cap al manteniment de l’autonomia de la persona gran i tindran una actitud optimista davant de la seva tasca perquè sabran què es pot fer per cuidar millor.

El curs que s’imparteix aquests dies, consta de 5 sessions formatives, i finalitzarà el proper 25 d’octubre. Les persones que l’estan realitzant actualment provenen principalment d’Els Alamús i Clariana de Cardener i van iniciar la seva formació amb el curs de formació bàsica, “Què es la dependència?”, que es va impartir al mateix centre des de mitjan de setembre a principi d’octubre.

Associacions i Entitats Club Estel del Solsonès

Condol

La direcció i els socis de l’Estel del Solsonès volen acompanyar en aquests

moments de dolor la família i amics de JOSEP TESTAGORDA TITO, soci núm. 57 del nostre club, que ens deixà per retornar a casa del Pare.Us demanem que el tin-

gueu present en les vostres pregàries i en el vostre

record. Al cel el poguem veure. Reposi en pau.

La festa de la germanorEl Club Estel del Solsonès la celebrarà el proper 16 d’octubreamb el següent programa:2/4 d'1 del migdia: Missa oficiada per Mossèn Joan Clos a la Capella del Claustre.2 de la tarda: Gran dinar de germanor al restaurant Crisami. Acabarem amb un animat ball a càrrec de la solista professional Elisabeth Majoral.

Podeu venir acompanyats d’amics, amigues i familiars. El preu per persona serà de 18 euros. Podeu passar pel club per formalitzar les inscripcions pel dinar.

El club Estel, amant de les tradicions més populars de la nostra terra, vol or-ganitzar una gran Castanyada entre els socis, amics i seguidors.

La festa tindrà lloc el dia 30 d’octubre a 2/4 de 6 de la tarda al local del club on, a més de les típiques castanyes, podreu degustar panellets artesanals, moscatell i refrescos i, uns moniatos per si no hem fet passar del tot la gana. Acabarem amb un animat ball per recuperar la forma i l’agilitat corporal i cremar les calories que ens so-braran després de la festa. Cal apuntar-s'hi al mateix local. El preu serà de 6 euros.

Castanyada

�� 692 - Divendres, 15-10-2010

Indrets amb misteri (Solsonès) Jaume Clavé

El Serrat del Tossal de la Mula (2)

Cal Comardí

L’altre dia parlàvem d’un pi original i espectacular que hi ha al Serrat del Tosssal de la Mula, que recorda el Pi de les Tres Branques del Berguedà, només que aquí n’hi ha moltes més. És un pi que s’assembla al drago canari, com deia el seu descobridor, el Jaume de Finestres. Senyors forestals, a veure si el trobeu, no fos cas que es tractés d’un petit tresor que guarden les fades del bosc, que poques vegades es fan visibles com en la foto.

Tot baixant, prop de l’arbre, al cap d’una clotada hi ha una casa enrunada que havia estat Cal Comardí. Hi passen els boletaires i els caçadors i es pregunten com se’n diria d’aquella casa. Doncs, ara, ja ho poden saber. Pertany a Formiguera i, segons els seus amos, va estar habitada fins a principi del segle XX. Era un lloc summament apartat de qualsevol vila per aquells temps en què s’anava a peu. Segurament al seu morador li van donar permís per a fer-s´hi la casa a canvi de fer la boïga en aquell terreny rústec i ell, avesat a la feina dura, va posar fil a l’agulla. Va alçar tot una escalonada de parets fermes i va omplir els esglaons de terra bona. Van quedar unes feixes petites però sempre assaonades per l’aigua de la pluja que anava saltant de l’una a l’altra. L’home seria un excel·lent picapedrer, com en donen fe les úniques peces que s’han salvat de la ruïna. Són el forn de pa i la pica de l’oli, excavada a la roca viva i amb una tapadora circular també de pedra, com una mola de molí. És més avall de la casa. Criden l’atenció unes lloses convexes o còncaves, segons del costat que es mirin, que semblen grans teules, però de pura pedra. Quines mans tindria aquell home, que li deien el Co-mardí! En bon català, que és un idioma que tenia paraules per a cada matís,

d’aquell clot se’n deia amb propietat una coma, que indicava una fondalada petita i estreta, com també el cóm dels animals és llarg i estret. La nostra petita geografia està plena de Comes, la més gran: la Coma de Burg prop del Pirineu andorrà i la segona, la Coma i la Pedra al capdamunt del Cardener. El gentilici dels habitants d’aquesta important població del Solsonès és justament: comardins i comardines. I vet aquí, doncs, el nom que li van treure a aquell home i a la seva casa: Cal Comardí, perquè l’home i la seva família vivien en aquella coma petitona, però alhora tan reeixida. El comardí, l’home de la Coma.

El mot cóm volia dir alhora tomba o sepulcre, al·ludint als clots que es feien a les roques per enterrar-hi les persones, generalment les més importants. I per

aquest camí arribem al mot Compostel·la, que era el sepulcre, comp, de les estrelles

perquè s’esqueia al final de la Via Làctia, formada aquesta per una gran estelada que només es pot veure al cor de la nit i que apunta cap a Galícia. La veu popular en va dir el Camí de Sant Jaume. Tots els europeus o antics celtes volien anar a veure la tomba del seu patriarca enterrat allí, possiblement Noè, i això ja molt abans de l’era cristiana. Més tard, passà a ser la tomba de Bacus, el déu pagà del vi i la borratxera per allò que Noè també s’emborratxà, però el cristianisme allò no ho podia tolerar i, sense suprimir el Camí de les estrelles tan arrelat, hi va posar la tomba de l’apòstol sant Jaume i d’aquesta manera aquell camí sagrat, tants cops mil·lenari, s’ha mantingut fins als nostres dies més viu que mai perquè enguany se celebra el Jubileu Jacobeu amb una gran i inesperada concurrència de gent de tot Espanya i Europa. El sepulcre de les estrelles segueix conservant la identitat del nostre vell continent.

Les fades del bosc i el Pi del Tossal de la Mula

El forn de pa

El cup d'oli

��692 - Divendres, 15-10-2010

L'Entrevista... Ramon Estany

Rosa Vila és presidenta de l'Associació d'Amics del Museu Diocesà i Comarcal de Solsona.

L'Associació d'Amics del Museu de Solsona ha reprès la seva activitat després d'uns anys inactiva, amb Rosa Vila al capdavant.

L'entitat aglutina gent de diverses edats i afinitats i s'ha proposat donar una empenta a la promoció d'un museu que encara és desconegut per molts solsonins.

Com va néixer la idea de fer una Associació d'Amics del Museu?

Bé, en primer lloc, aquesta Associació ja feia molts anys que estava feta, des de l'època del bisbe Moncadas, i de fet ja va nèixer amb l'esperit que nosaltres li hem volgut donar ara per a reactivar-lo. Simplement hem readaptat els estatuts. És la mateixa associació que hi havia, només que amb un canvi de gent.

Quina és la finalitat, doncs, de l'Associació que presideixes?Nosaltres volem oferir la nostra col.laboració en tot

el que puguem per ajudar a promoure els museus actuals i futurs de Solsona, difondre'ls i donar-los sortida. Perquè aquí ens passa com a tot arreu, que el que es té a casa és el menys valorat. Anem a visitar museus a Barcelona o al Guggenheim, i aquí resulta que tenim unes peces que ens les vénen a visitar des del Japó. I en canvi, nosaltres, que les tenim a prop, no les hem vistes mai. Una mica passa com a tot arreu, en això no som gens especials. I pel que fa a les iniciatives i propostes, volem donar a conèixer els museus no només a la gent de fora sinó als de Solsona.

Rosa Vila (Lladurs, 1963), és casada i té un fill. Tot i que va estudiar magisteri, fa 15 anys que treballa a l'Arxiu Comarcal del Solsonès. Des d'aquesta primavera presideix la renovada Associació d'Amics del Museu Diocesà i Comarcal de Solsona, una entitat constituïda durant l'episcopat de Miquel Moncadas (1977-1990).

"Volem oferir la nostra col·laboració en tot el que puguem per ajudar a promoure els museus actuals i futurs de Solsona"

Rosa Vila, presidenta de

l'Associació d'Amics del Museu de Solsona

Quines activitats heu fet ja per promoure el Museu?Aquest estiu es van fer uns tallers per a infants que es

deien "Les joies de la Prehistòria", i en vam fer 3 sessions. Les primeres una mica fluixes de participació, però a la tercera es van haver de tancar les inscripcions. Va ser una novetat que va tenir molt d'èxit. I per a partir d'ara ja estem preparant noves accions, com col.laborar en la presentació d'un llibre del Jaume Adam sobre les esglésies de Sant Llorenç que es farà al mes de novembre. També volem fer alguna exposició i sortida de cara a Nadal. I per la Fira de Sant Isidre també tenim prevista alguna exposició, sempre petites activitats, en la mesura de les nostres capacitats.

I quants socis sou?De fet, hem reobert la captació de socis, perquè no hi

havia fitxes ni activitat. Ara som una vintena. És una cosa molt simbòlica que tothom que vulgui pugui ser soci, i per això només es paga una quota simbòlica d'entrada de 10 euros, per-què tothom que tingui ganes d'entrar i participar en l'entitat hi pugui ser. Volem fer un museu obert a tothom, fent difusió de la manera més assequible i en destacaria que els socis actuals som gent molt diversa de totes les edats.

Les administracions creuen en el Museu?Sens dubte, el que passa és que encara no hi estem gai-

re en contacte perquè estem en fase de legalització, refent els estatuts i complint els tràmits administratius. Però volem fer coses pel Museu amb la seva col.laboració i sense interferir en el dia a dia del Museu, apropant-lo a les escoles ja que la base és la mainada. Si estimen l'art de petits, és molt probable que també ho facin de grans.

�� 692 - Divendres, 15-10-2010

En recordança Marcel Ribera. Arxiu Fotogràfic: Marcel Ribera

(In memoriam)

Dr. Simeó Selga i Ubach

Aquest estiu durant les vacances del mes d’agost vaig assabentar-me de la mort del Dr. Simeó Selga (1914 – 2010). Va treballar en molts àmbits de la vida cultural, social, política, etc. La seva especialitat era pediatria. Es va especi-alitzar en aquesta tasca a l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona.

Vaig conèixer el Dr. Simeó Selga en unes vacances al petit i tranquil poble de Su (municipi de Riner). Durant vint anys vaig anar a Su de vacances. Era el mes d’agost i aquí vaig conèixer el Dr. Selga i la seva esposa. Havíem tingut llargues converses, era un home culte. Una de les converses que recordo en aquests moments va ser una vegada que va anar a l’Àfrica i després no es trobava gaire bé. Aquest home nascut a Manresa era estimat per molta gent. Hi ha mares que el recorden de quan eren petites i les havia visitat ell. Quan va fer els 80 anys li van retre un gran homenatge. Recordo alguns mitjans de comunicació que se’n van fer ressò. Això va ser l’any 1984. L’any 2003, en reconeixement a la seva tasca, va rebre la Creu de Sant Jordi.

Era l’any 1987 quan va escriure el llibre biogràfic, sobre Ramon Cots i Escrigas, metge rural que exercí la seva professió a Sant Joan de Mondarn. Era un calorós dia d’agost de l’any 1989 a Su. Vaig sortir a passejar i fer fotografies per al meu arxiu, vaig veure al Dr. Selga assegut en una cadira a l’ombra d’un gran plataner, vora la piscina que hi ha al Forn de Su. Vaig anar-hi i, com en anys anteriors, ens vam posar a parlar i em vaig adonar que aquell no era el millor moment del Dr. Vam continuar parlant i a l’acabar les vacances en aquest poblet em va regalar un exemplar del llibre Biografia del Metge Cots – Ramon Cots i Escrigas – Metge i agricultor (1857-

1933). Va posar-me una dedicatòria molt explícita: “M’ha sorprès i corprès que, precisament a Su, un “amic” que havia oblidat em doni tan gentilment un “cop de mà” al meu baixíssim to vital actual”. Guardo també com a obsequi del Dr. Selga un recull d apunts i notes personals d´un Stage en un Hospital del Senegal – Catholique Hospital de Thies. Lesmentat recull d apunts és un obsequi, és la felicitació nadalenca que l any 1988 va fer per als amics… Entre altres escrits també és interessant un petit llibret Parròquia de Sant Pere i Sant Feliu de Saló i sufragània de Santa Margarida de Mejà (municipi de Sant Mateu de Bages), que tracta d’un estudi sobre la qüestió dels albats i mortalitat infantil 1722-1770.

Durant les vacances el Dr. Sel-ga aprofitava per anar fins a Solsona, concretament a l arxiu del bisbat a la

recerca de dades pels seus escrits. Era molt amic de mossèn Jordi Sala (q.e.d.). Recordo amb afecte aquests dos amics, durant el mes d agost Mossèn Jordi Sala baixava a Su per parlar amb el Dr. Selga i saludar la seva senyora, intercanviar opinions i algunes vegades ens havíem trobat asseguts en una taula del Forn de Su…

El Dr. Simeó Selga a Su, repassant apunts

Era l any 1996 quan mossèn Jordi Sala va escriure un petit llibret per commemorar els 10 anys del Local Social d´Ogern (Baixa Ribera Salada) 1986 – 1996. En el capítol de la inauguració de l esmentat local, entre altres coses, hi diu: "Començà la festa, el dissabte al vespre, amb el Pregó del Dr. Simeó Selga, metge pediatra de Manresa, diputat al Parlament de Catalunya, i després seguí una gran actuació del grup local (...)". Aquest fet és un altre exemple de la seva col·laboració.

L’escrit tan sols és un petit homenatge envers dues perso-nes: El Dr. Simeó Selga i Mossèn Jordi Sala, dos bons amics dels quals vaig aprendre molt. A tots dos, que en pau descansin.

Mossèn Jordi Sala

Reproducció de la dedicatòria del llibre “Biografia del Metge Cots”

��692 - Divendres, 15-10-2010

Bisbat i Parròquia Redacció

LINYACapella de Sant Grau.- Diumenge, dia 17, a la 1, Missa a la capella de Sant Grau d’Anglerill.

NAVÈSFesta de Sant Galderic.- Aquest diu-menge, 17 d’octubre, a 2/4 de 12, Missa i cant dels Goigs de Sant Galderic, patró dels pagesos catalans.

SALLENTInauguració de la restauració de l’es-glésia gòtica i Torre.- Aquest diumenge, 17 d’octubre, a 2/4 de 12, Missa solemne a l’antiga església parroquial de Santa Maria recentment restaurada. Esperem una gran assistència per poder celebrar com cal un esdeveniment tan important.

SoLSoNA

DOMUNDDiumenge vinent, 24 d’octubre, és el DOMUND i es farà la col·lecta a totes les misses per les Missions.El tema d’enguany diu: “Volem veure Jesús” (Jn 12,21). Són les mateixes pa-raules que uns pagans grecs van adreçar a l’apòstol Felip, l’únic que llavors parlava aquest idioma. En el cartell se’ns presenta una noia religiosa que esguarda amb amor entranyable una nena fràgil i famolenca d’afecte. No oblidéssim pas que sempre que en nosaltres hi ha amor i estimem els demés, Déu es manifesta.

Comença la CATEQUESILa setmana entrant comencen els tres cursos de la Catequesi Parroquial de cara a la Primera Comunió.

Conferència de la Gna. Feixes.- Amb el tema "Disfrutem de la jubilació", podrem escoltar la Gna. Feixes, dissabte vinent a les 5 de la tarda a la Casa de la Parròquia.

Catequesi de joves i adultsCom es va fer l’any passat per aquestes dates, el dilluns 18 d’octubre començaran a la Parròquia les catequesis per a joves i adults que vulguin aprofundir en la fe (seguint l’itinerari del Camí Neocatecu-menal). Es faran els dilluns i dimecres de 2/4 de 9 a 2/4 de 10 del vespre al Cor de Maria. Crist és la resposta a la teva vida. Hi estem tots convidats.

Defunció de Mn. Mateu Vila i CornellàEl passat dia 4 d'octubre va morir Mn. Mateu Vila i Cornellà, que actualment residia a la parròquia de Cal Bassacs

Mn. Mateu Vila i Cornellà va néixer a Balsareny, el dia 23 de setembre de l’any 1932. Poc més tard la família se’n va anar a viure a Puig-reig.

L’any 1943 va iniciar els es-tudis eclesiàstics al seminari de Solsona. Va ser ordenat sacerdot el 17 de juliol del 1955. El 12 de setembre d’aquest mateix any fou nomenat vicari de Berga. Quatre anys després, el setembre del 1959, capellà ecònom de Maça-ners. El 5 de setembre de l’any 1964 rep el nomenament de ca-pellà encarregat de les parròquies de Brics i Llobera, que va servir fins l’any 1976. Durant aquests 12 anys, dedicà tota la setmana al treball intens d’ensenyament a l’Escola Diocesana de Formació Professional “Castellvell”. L’1 de setembre de l’any 1976, ecònom i arxiprest interí de Berga. El mes d’agost de l’any 1979, cape-llà de Cal Bassacs, i l’any 1987, també capellà de Viladomiu Vell, càrrecs que ha exercit fins l’any 2008, en què, limitat per la malaltia i per la manca de visió, presenta la renúncia a les seves responsabilitats pastorals i con-tinua vivint a Cal Bassacs, col-laborant en l’atenció als malalts fins a la seva mort, ocorreguda el passat dia 4 d’octubre.

Que el Déu de la vida li recompensi la seva donació a l’Església diocesana i a totes les persones que ha tractat, a vegades en situacions difícils, sempre amb senzillesa i generositat. Que al cel sigui!

Catequesi de confirmació.Els nois i noies de 15 anys i que havien fet catequesi a la Parròquia de Solsona, aquests dies segurament hauran rebut una carta invitant-los a inscriure’s per a la catequesi de confirmació. Els nois i noies que no l’han rebuda perquè no teníem les seves dades poden inscriure-s'hi igualment.L’horari d’inscripció és de 2/4 de 6 a 2/4 de 7 de la tarda o poden fer-ho per telèfon.Pels nois i noies de 18 anys en amunt, que vulguin rebre el sagrament de la confirmació s’organitzarà una catequesi especial que es farà els dissabtes al matí. Convindria avisar ben aviat.

Visita Apostòlica del Sant Pare a BarcelonaRecordem que el termini per les inscrip-cions és el dia 28 d’octubre.Les inscripcions a la parròquia de Solsona es poden fer a les hores de despatx o per telèfon (973 480123). A la parròquia de Sant Llorenç de Morunys podeu telefonar a Mn. Florenci Cases (973 492380). A les altres parròquies podeu fer-ho a través del Mossèn de la parròquia. També es pot telefonar a la Cúria Diocesana (973 480619).

HORARI DE MISSESFESTIUSVIGÍLIA 2/4 de 7 Lestonnac - 8 ClaustreMatí 10 Catedral - 11 Hospital - 2/4 de 12 Cor de Maria - 2/4 d’1 CatedralTarda 4 (només 2n diumenge) Castellvell7 Catedral (Conventual)

FEINERSMatí 10 Claustre - 10 HospitalVespre2/4 de 8 Lestonnac

HORARI DE CONFESSIONSDivendres: De 2/4 de 10 a les 10 del matí.Dissabte: De 2/4 de 8 a 2/4 de 9 del vespre.Diumenge: Mitja hora abans de les Mis-ses de la Catedral.Dimarts: De 2/4 de 4 a 2/4 de 6 de la tarda a la Catedral.Els mossens estem disposats a atendre als qui demanin confessar-se fora d’aquestes hores.

�� 692 - Divendres, 15-10-2010

Bisbat i Parròquia Redacció

El passat dijous 7 d'octubre, 54è aniversari de la Coronació de la Mare de Déu del Claustre, més d'un cen-tenar de solsonins es van aplegar a la capella del Claustre a la Catedral de Solsona per mostrar l'estimació cap a la seva patrona, amb una vetlla de pregària, enguany dedica-da a la confiança. La celebració va ser presidida per Mn. Josep Torres, administrador eclesiàstic de la Confraria del Claustre, i Mn. Joan Clos i Mn. Lluís Grifell. L'escolania del Claustre, dirigida per Josep M. Tripiana, va interpretar els cants en honor a la Verge, i un grup de 7 joves van llegir les corresponents pregàries. Mn. Josep Torres va recordar el valor de la confiança, com un sentiment cap als altres, necessària per a una bona convivència en la societat, i que avui dia manca especialment, provocant temors, desavinen-ces i absència de pau.

En aquest sentit, i a l'entorn de la Mare de Déu del Claustre, Mn. Josep Torres exhortà als fidels a demanar a Maria, com a intercessora "confiança per nosaltres i els al-tres, i per aquells que tenen càrrecs i responsabilitats".

La capella del Claustre acollí la Vetlla dels solsonins

Mn. Clos, Mn. Torres i Mn. Grifell presidiren la celebració

Set joves van llegir les pregàries i lectures

Els solsonins s'apleguen al voltant del Claustreen la vetlla de pregària

Moment de les pregàries al peu de la verge

L'Escolania, dirigida per Josep M. Tripiana

Finalitzades les pregàries i invocacions a la Mare de Déu, els fidels van acabar la vetlla amb el tradicional besamans tot cantant l'Himne de la Coronació.

��692 - Divendres, 15-10-2010

Premis Ramon Estany - Foto Sunsi-Ekip

Un projecte de gestió de l'aigua en una masia del Solsonès guanya un premi de final de carrera

Eva Torrent, d'Olius, es va emportar el tercer guardó de la 14a edició dels Premis Domènec Valero per a projectes de final de carrera de l'Escola Politècnica Superior d'Enginyeria de Manresa. Un projecte de final de carrera de control electrònic d'una maqueta IPC 201 per mitjà del programa Labview va ser el vencedor. L'autor del projecte és Alexis Roy. El segon premi se'l van emportar Cristina López i Antonia Elisa Soler per la valorització de pneumàtics en una empresa minera. El premi va consistir en un diploma i dotació econòmica.

També s'hi va reconèixer quatre projectes més, que van ser: Sistema de visió, d'Albert Lecha; Estudi de la nanofiltració per al pretractament de la dessalinització amb òsmosi inversa, d'Alba Lliberato; Sistema domòtic accessible per a tots, de Jose Antonio Maraver i Joan Pau Solà, i també es va reconèixer amb un diploma la Simulació d'un braç de robot, d'Alexandre Vila. Aquests projectes han estat escollits entre un total de nou finalistes.

L'acte va tenir lloc el dijous 7 d'octubre a les 7 de la tarda, a la Sala d'Actes de l'EPSEM, en el qual també es van lliurar les insígnies de plata als nous titulats, i va incloure la conferència Noves actituds i aptituds per als enginyers del segle XXI. Velles regles, a càrrec de Damià Matamala, enginyer tècnic industrial, professor de la UPC a Manresa i president del Col·legi de Joiers, Orfebres, Rellotgers i Gemmòlegs de Catalunya.

Eva Torrent i Trilla, guanyadora del tercer guardó dels Premis Domènec Valero

En què consisteix el treball que has fet? El projecte consisteix, en primer lloc,

d’un estudi exhaustiu de les característiques de la zona on està ubicada la masia, tant des del punt de vista geològic (estudi d’estrats, cabussaments, identificació dels tipus de materials), com hidrogeològic (origen i formació de les aigües subterrànies de la zona, dimensionat de l’aqüífer d’aigua, interacció amb els sòls i roques, analítica de les aigües, comprovació de paràmetres organolèptics, fisicoquímics i químics) com de morfologia del terreny (paràmetres relacionats amb els tipus de sòls i la inte-racció entre aquests i la recàrrega del reservori d’aigua).

En segon lloc, partint de l’històric de precipitacions dels últims 30 anys de la zona per a la realització dels càlculs corresponents, hi consta el dimensionat de les instal·lacions de recollida i distribució de les aigües pluvials i el sistema de captació, canalització i potabilització de l’aigua de la font.

Finalment, s’efectua una comparació entre el pressupost d’execució de les obres i l’estalvi d’aigua de la xarxa que l’apro-fitament d’aquest recurs natural comporta.

Quines particularitats té?Ha estat un projecte que m’ha comportat un any sencer de

treball de camp consistent, principalment, en la recollida de da-des meteorològiques (pluviometria i temperatures) i cabal diari de la font. Tenint en compte que el consum d’aigua potable està arribant a unes taxes elevadíssimes, el fet de dur a terme un gest que contribueix a l’estalvi d’aquest recurs tan preuat, comporta beneficis de caire econòmic així com també contribueix amb el foment de l’eficiència en el consum de l’aigua a la llar.

Per què vas triar aquest projecte en concret?El fet d’haver realitzat simultàniament els estudis d’En-

ginyeria Tèc. Ind. esp. Química Industrial i Enginyeria Tèc. de Mines em permetia la possibilitat d’efectuar un projecte final de carrera comú en el qual es veiessin reflectits aspectes d’ambdues enginyeries. Des de bon principi tenia pensat de fer un projecte ambientat en la comarca del Solsonès. Va ser més tard quan em vaig decidir d’elaborar un projecte centrat a casa meva reflectint aspectes químics, d’aprofitament de recursos naturals i estudi del terreny i els pròpiament enginyerils. La meva màxima motivació varen ser les tendències actuals d’estalvi energètic, de recursos, etc., a partir de les quals em vaig preguntar sobre la possibilitat de reduir el consum d’aigua de la xarxa de casa meva, tenint en compte l’aigua d’una font i la recollida de les aigües pluvials, entre altres.

Què has estudiat dins l'enginyeria i en què has pensat dedi-car-te professionalment?

L’Enginyeria de Química Industrial se centra en el disseny de plantes i processos tant físics, químics com fisico-químics, partint de coneixements tals com la química orgànica, inorgànica, enginyeria química etc. També, en el tractament i gestió de residus (tant industrials com urbans), anàlisi química, seguretat i prevenció de riscos, etc. En el cas de l’enginyeria de mines, els estudis se centren en el coneixement del terreny i els fenòmens que hi tenen lloc, recerca d’afloraments de recursos naturals, enginyeria civil, impacte ambiental i restauració de paisatges, seguretat minera, entre altres.

Actualment estic treballant a l’empresa Fieltros y Te-jidos industriales (FYTISA) en el departament de Recerca & Desenvolupament així com també en l’apartat d’Enginyeria de procés.

Foto de grup dels guardonats

�0 692 - Divendres, 15-10-2010

Opinió Maria Díaz Manzano. Comú-ICV Solsonès

En el vostre dia

Avui se celebra el dia internacional de les dones del món rural i l’aprofito per donar la meva opinió sobre el treball de tantes dones, que no sempre es reconeix. No únicament s’hauria de parlar d’elles avui, però en el seu dia faré una reflexió a mode de felicitació i reconeixement.

La dona pagesa realitza treballs dins de l’explotació que no són visibles però que fan funcionar el negoci fa-miliar, tal com donar de menjar als animals, tenir cura de l’hort, portar la comptabilitat de l’explotació, entre d’altres. A més se’ls assigna la tasca de cuidadores, no tant sols dels fills i filles, sinó que sovint s’encarreguen de mares, pares i sogres. Així doncs, suporten jornades dobles i triples, que moltes vegades no es valoren com caldria.

A aquestes jornades interminables s’afegeixen mancances pel fet de viure en l’àmbit rural que fan que estiguin en inferioritat de condicions respecte altres dones, ja que no existeixen tants recursos ni infrastructures com en l’àmbit urbà.

S’hauria de fer visible el treball de les dones rurals i implementar serveis públics bàsics o essencials dirigits a la salut de les dones, serveis que possibilitessin una major conciliació entre la vida familiar i laboral i que a l’hora de cobrar una pensió puguin viure d’una manera digna, ja que moltes d’elles no han cotitzat perquè la seva feina es invisible.

En el vostre dia, encoratjar-vos per lluitar pels vostres drets per aconseguir una millor qualitat de vida. Que ser dona pagesa no vulgui dir viure en inferioritat de con-dicions, que vulgui dir que gràcies a totes vosaltres les explotacions familiars surten endavant i aquest treball s’ha de reconèixer. Felicitats i agraïments a totes.

Formen part de l'equip de suport de Celsona:Pep Mia - Candi Pujol - J. Clavé - Marcel Ribera - Montserrat Riu - Enric Serra - F. Torres - J.H. - Ramon Gualdo - Jordina Tarré Foto Resol - Foto Llàtzer - Lluís Closa

Direcció: Josep M. BorésRedacció: Ramon Estany - Josep M. MontanerEdició: Francesc Xavier Montilla - Marta CasesTextos: Eva JanéPublicitat: Manoli OrtigosaOficina: Ctra. de Torà, 25 - 25280 SOLSONA

info@elsolsones.net - www.elsolsones.net - 973 48 17 19Dip. Legal: L-267-1997 - 1.350 exemplarsEl primer número de Celsona Informació va sortir el 4 d'abril de 1997

Opinió Marcel Colell

Per dignitat, la MariaSi no féssim cap presentació a la Maria, la Maria Díaz,

no li fa cap falta. Quina diferència amb “l’estrella” que han fet aterrar els “galàctics” de CiU a qui, fins ara, ningú no havia vist mai pel Solsonès. Diuen que tenen el partit guanyat abans de jugar; a veure si, pel bé del país, entre tots fem que errin el pronòstic per tercera vegada. Però parlem de la nostra Maria que porta més gust:

PER DIGNITAT, per no doblegar-se a les consignes del, en aquell moment, “amo” de la Comarca Francisco Rovira, es va deixar perdre un lloc de treball de gran projecció, única a Solsona, al Centre Tecnològic Forestal.

PER DIGNITAT, no se’n va anar a casa, malgrat la campanya de desprestigi de que va ser víctima; va centrar la seva activitat a la creació de L’Associació de Dones del Solsonès amb una notable empremta social de cara a totes les dones però amb una especial atenció a assalariades, pageses i maltractades de qualsevol segment de la població.

PER DIGNITAT, fent-ho compatible amb treball amb immigrants i altres sectors amb risc d’exclusió, la seva labor va ser determinant per la creació del SIAD del Solsonès sense, penso que en un excés de modèstia, fer res per treure’n una recompensa, del tot lícita i merescuda, en forma de lloc de treball.

PER DIGNITAT, va deixar la presidència de l’Associ-ació de Dones, conscient que no es pot fer dependre la vida de cap entitat d’una persona.

PER DIGNITAT desenvolupa la seva labor professional en una entitat, el Sol del Solsonès, de treball social.

PER DIGNITAT repeteix a les llistes D’ICV-EUA-EPM. Tot i no haver sortit elegida, no hi ha cap dubte que el vot per ella va ser MÉS QUE ÚTIL: un cop més, sense treure’n cap benefici personal, per la seva relació amb el grup parlamentari d’ICV-EUA-EPM, la presència dels diputats i diputades d’aquest grup s’ha fet present moltes vegades al Solsonès, bàsicament el Francesc Pané, que també repeteix com a cap de llista per Lleida i la Laura Massana que també ho fa per la Catalunya Central -BCN.

PER DIGNITAT i respecte a les lectores i lectors, ho deixem aquí. D’ara fins al 28-N, ella, la Maria Díaz, anirà expli-cant com pensem, bàsicament ella, però també tot l’equip d’El Comú i ICV-EUA-EPM, com pensem, deia, aplicar el nostre programa al Solsonès.

Gràcies.

�1692 - Divendres, 15-10-2010

Opinió Pere Ortís

La llengua catalana evoluciona

De tant en tant et trobes amb un element jove que, en parlar de com el català es corromp a marxes dobles, ell ho dóna per banal i ho suavitza dient que les llengües “evolucionen”. Així de senzill i de fàcil. I és estrany, perquè els qui manifesten aquesta opinió tant poden ser professionals, professionals de la do-cència, mestres, com graduats en llengua, llicenciats en llengua catalana, o doctors, que són els qui més et deixen sense alè, com poden ser espontanis d’altres rams o individus no culivats per l’estudi.

Bé, una cosa és que una llengua evolucioni i una altra que es corrompi i desfiguri per tenir da-munt seu un Estat que l’ha atacat i s’ha vist forçada a assimilar un cúmul de mots estranys que acabaran per sufocar-la i suprimir-la. Per cert que l’evolució de les llengües es produeix no en qüestió d’un petit grapat d’anys, i perquè un colós les persegueix, sinó que ho fa a còpia de segles, evolució que es produeix de manera insensible i sense que els portadors en facin consciència, en un ambient de pau i normalitat. El llatí, per exemple, evolucionà durant tres o quatre segles, abans no restà fixat en les llengües romàniques actuals, de les quals és mare i arrel i, per això totes en porten la fesomia. La naturalesa presideix aquesta evolució observant les seves lleis, les quals són mera-velloses i fora de la manipulació de l’home. Per sort seva i de l’home.

Voler desentendre’s de la puresa d’una llen-gua excusant-ho amb l’”evolució”, és abandonar-la, és manifestar que hom no l’estima, és condemnar-la a mort. La llengua catalana ha passat quatre segles sense la protecció d’una autoritat decidida i visionària i allò que ara sofreix no és evolució, sinó penetració a l’ample de virus destructius. El màxim organisme de la llengua castellana, forta i plena de vitalitat com és, és la Real Academia de la Lengua, que té per lema: Limpia, fija y da esplendor. Limpia, neteja, feina primera i fonamental; una llengua cal vetllar-la, cal protegir-la, cal netejar-la, no diguem quan no té Estat que la suporti i enemics formidables que la volen perdre.

En l’actitud d’aquests que en l’actual conjun-tura defensen “l’evolució” hi veig irresponsabilitat, desconeixement de la seriositat del problema, un tant-se-me’n-fum respecte a la llengua, d’una ban-da, i de l’altra o ignorància o aquella impotència de desconèixer-la, de no veure’s capaç de parlar-la com la parlen els capacitats i voler cobrir-ho amb actituds d’esperit fort que no es rebaixa a passar les angúnies innecessàries que passen els pobres turmentadets. Fan, del despropòsit, un pedestal per a la seva fanfàrria, encaixant ínfules de singulars, per a mostrar-se cultes en un nivell superior al dels altres i amagar el llautó, el qual de tota manera se’ls veu d’una hora lluny.

Opinió Josep Àngel Colomés

Un museu internacional de... frases cèlebres?

Ahir estàvem amb uns amics parlant de com potenciar el turisme a Solsona. Comentàvem que seria molt bo que hi hagués un museu geganter, ja que els gegants són el nostre fort. Xerràvem sobre si seria adient tenir un museu dedicat al bisbe Deig i al bisbe Tarancón, un altre punt fort de la ciutat. I també especulàvem sobre la possibilitat de crear un museu internacional del que fos, apel·lant a la innovació de la qual tant es parla.

Bé, algunes són idees que ja s'han sentit alguna vegada. Per exemple, això del museu geganter, amics intel·ligents ja ho han pensat, però segurament no s'ha trobat la forma i el lloc adequats o el finançament necessari. Però trobar un impuls per tal que els visitants poguessin visitar els nostres gegants de Carnaval o de Festa Major durant tot l'any seria fantàstic. Per cert, aquest dia vaig veure els gegants de Festa Major al Claustre. Hi queden molt bé, i tant. Però seria magnífic tenir un museu geganter com cal.

Per altra banda, un altre punt fort de Solsona és el fet de ser capital de bisbat. Al llarg de la història han passat bisbes més o menys carismàtics que han deixat petja a Solsona. Un és, per exemple, el Cardenal Tarancón. Un altre, el bisbe Deig i retrocedint en el temps també en podríem trobar algun altre de singular i més o menys mediàtic. Aprofitar aquesta força per turisme no és gens despreciable.

Però el que realment podria fer de Solsona una ciutat turística de veritat seria tenir quelcom d'abast internacional. Així com al santuari de Lourdes tenen visites arreu de l'any per un fet religiós d'abast internacional, Solsona i el Solsonès podrien tenir un mu-seu de característiques més àmplies que no pas el fet estrictament local. Una cita resava: pensa globalment i actua localment. Més o menys anava així la frase. Doncs jo proposo pensar i fer un museu o alguna cosa internacional. Ja sabeu que sóc un amic de les frases cèlebres i tenir un museu internacional de frases cèlebres penso que estaria prou bé, ja que podríem tenir autors de tots els temps i també contemporanis. A més podríem crear premis internacionals i otorgar-los a aquelles persones que hagin dit les millors frases de l'any. O editar un llibre amb les millors frases de l'any. Per exemple, Josep Guardiola, l'entrenador del Barça surt guardonat amb el premi internacional a les millors frases de l'any del Museu internacional de frases cèlebres situat a Solsona: doncs aquest premi podria tenir rellevància si ens ho proposéssim.

Molt és posar imaginació i en moments com l'actual cal que convertim les situacions aparentment adverses en oportunitats. Animo els solsonins a pensar coses que ens puguin ajudar a tenir un futur més pròsper. Poso d'exemple el petit nucli de Rojals, un indret al costat de Montblanc on el 1975 es resistia, malgrat només comptar amb 13 persones, a desaparèixer. I avui és ben viu i ben bonic. Doncs per Solsona hem de tenir un projecte il·lusionant i d'abast internacional. Això ens assegurarà un futur millor per a tots els comerços de la ciutat i, en definitiva, per a tots els habitants de la comarca. Penso que és responsabilitat nostra tirar-ho endavant. Donant-hi voltes podem ser capaços de crear quelcom que traspassi fronteres, doni un nom més rellevant a Solsona en el panorama inter-nacional, sigui prou senzill per dur-ho a terme i porti la prosperitat que tots desitgem.

En fi, la proposta està llançada. Espero que, com la sembra, si la llavor és bona, fructifiqui algun dia. Salutacions i ànims a tots.

�� 692 - Divendres, 15-10-2010

BREUS

... tres hores d'espera davant la finestreta. Ja eren quarts de tres de la nit i encara no m'havia arribat el torn. La cua esdevenia

indefinida, inquieta, era de preveure que, en qualsevol moment, pengessin un cartellet de "tancat fins demà". Mitja hora més tard i, per fi, em toca. Em donen el somni d'aquella nit, tancat en un sobre petit, de color blau. Me l'enduc a casa i, com pertoca, el somio ...

Breus Genís Cardona

Lluís CompanysAvui -15 d'octubre- fa setanta anys que ens van matar

el President de Catalunya, Lluís Companys. Cada any, en aquestes dates, he dedicat l'article d'Opinió a recordar el president màrtir. Per no repetir explicacions d'aquells fets, que ja són coneguts, aquesta vegada ho he agafat pel cantó de la literatura que va generar l'home i els fets d'aquell octubre de 1940. N'hi poso una mostra.

Una poesia que va escriure Ventura Gassol:

AL PRESIDENT COMPANYSNo digueu que ell és mort -no mor l'alosa

ni el gra de blat ni el roser florit-digueu només que el president reposa

entre els braços materns amorosit.

No digueu que ell és mort -la mort és cosadels homes sense rels a l'infinit-

digueu només que té la boca closai la cançó de l'herba sobre el pit.

No digueu que ell és mort - la Mort seriaperdre's en el no-res, i aquell que un dia

acaronà la pàtria amb el peu nu,i es fa pols amb la terra que l'aferra,

no podem dir que és mort- ells s'ha fet terra,i aquesta terra ets tu i ets tu i ets tu...

Opinió Ramon Gualdo

En record de Lluís Companys, president de Catalunya

Avui 15 d’octubre es complei-xen 70 anys de l’assassinat de Lluís Companys, un dels episodis més tristos i injustos de la història de Catalunya. Aquell 15 d’octubre de 1940 el presi-dent de la Generalitat de Catalunya va ser afusellat per la dictadura del general Francisco Franco al castell de Montjuïc de Barcelona. D’aquesta manera el franquisme donava una nova mostra de la seva voluntat d’acabar amb les llibertats, les institucions i la cultura catalanes i ho feia assas-sinant al legítim president del poble català, Lluís Companys i Jover (el Tarròs, Urgell 1882 - Barcelona 1940), president de la Generalitat de Catalunya entre els anys 1934 i 1940.

Com era d’esperar l’assassinat de Companys s’ha con-vertit en un símbol de la lluita del catalanisme per defensar la identitat i la cultura catalanes i, per contra, ha estat motiu també, d’una deixadesa vergonyant per part de l’Estat espanyol. Ja en la democràcia Espanya ha ignorat sistemàticament les peticions d’anul.lació d’aquella farsa que alguns anomenen “judici”. El 14 d’octubre de 1940, en poc menys d’una hora el tribunal militar franquista que dirigia el consell de guerra sumaríssim contra Companys va condemnar a mort al legítim president del poble català acusant-lo de “rebel.lió” contra el Glorioso Movimiento Nacional. L’execució de la pena va ser complerta immediata-ment: la matinada del dimarts 15 d’octubre un escamot d’afu-sellament va posar fi a la vida de Companys. Anys més tard, en el seu llibre El president Companys, afusellat l’historiador Josep Benet qualificava aquell acte com “un dels crims més monstruosos de la història de la humanitat”.

Quan han passat ja set dècades del seu assassinat, quan la història ha mostrat la veritable cara del règim feixista de Franco, quan la democràcia s’ha consolidat a Catalunya i a Espanya, encara és hora que la figura de Companys rebi l’acte de desgreuge que es mereix. Avui 15 d’octubre de 2010, Lluís Companys continua sent l’únic president d’un país europeu assassinat pel feixisme i, per a més ignomínia, l’Estat espanyol es nega a considerar nul·les i il·legals les sentències de mort que el règim de Franco va dictar contra Companys i contra els nombrosos executats pel franquisme.

Per això des de l’Associació Volem Decidir ens sumem als actes de record i homenatge a Companys que aquests dies es celebren a tot Catalunya amb la voluntat d’expressar el nostre reconeixement cap a la figura del president assassinat, i en me-mòria també, de totes aquelles persones que van morir víctimes del feixisme en una de les etapes més negres que ha hagut de patir la nostra nació. A més, ens sumem a les iniciatives que reclamen l’anul·lació dels judicis del franquisme. I ho fem perquè considerem a Companys com un dels símbols del nostre poble però també perquè en la seva lluita s’hi poden veure reflectides les lluites de tots els pobles del món que defensen la llibertat.

Opinió Associació Volem Decidir

��692 - Divendres, 15-10-2010

I ja torno a ser aquí! Com passa el temps eh, l’altre dia ho parlàvem amb la meva amiga, la Teresina. Ai, la Teresina, som amigues des de fa tants anys que ja ni me’n recordo! anàvem juntes a les monges, ui, aquella època. Les nenes que teníem sort, anàvem a l’escola els primers anys, i després a aprendre de cosir, i para de comptar. Pujàvem molt ben ensenyades, ens deixaven molt clar que la principal labor d’una bona filla, mare i esposa era la llar i tenir cura dels petits i dels grans. Se sobreentenia que tenir un ofici o una professió no era com-patible amb ser dona, amb ser una bona dona és clar. L’altre dia en parlàvem amb la Teresina, perquè com cada dijous vam anar al parc, amb el seu nét, en Joan. En Joan té sis anys i és el fill únic de la filla de la Teresina, la Conxita. Doncs érem allà, al parc, i en Joan jugava amb unes nenes que hi havia al sorral. Portaven nines i cassoles, i quan ens hi vam fixar ens vam adonar que estaven jugant a pares i a mares. És un joc mític, em sembla que tots hi hem jugat alguna vegada, però aviat una cosa ens va cridar l’atenció. En Joan, que feia de pare, estava preparant el sopar a les nines que feien de fills, i els explicava que la mare era a treballar i que aviat arribaria. Una de les nenes aleshores, trucava a la porta fictícia i entrava a la suposada casa que hi havia al mig del sorral. El pare, el petit Joan, li explicava que havien anat a comprar al súper, que les havia banyat i que estaven acabant de sopar, que les posava a dormir i que soparien els pares juntets.

Ai l’as! La Teresina i jo ens vam mirar i vam esclafir a riure. I no pas perquè la història fos per fer-ne mofa, no! Sinó ben al contrari, jo crec que rèiem d’alegria. I doncs, aquests nens d’avui en dia sí que creixen lliures, viuen feliços en una igualtat de drets i de deures que els fa lliures de les cadenes que ens han lligat a nosaltres durant tantes generacions. La Teresina m’explicava que a casa la seva filla, la mare del menut Joan, es repartien les feines de la llar, perquè tots dos treballaven, però que tot i ser joves, la seva filla i el seu gendre no ho havien tingut gens fàcil. La seva filla li va explicar un dia, en aquelles converses de mare a filla, que se sentia culpable de treballar perquè això li treia hores d’estar per al seu fill quan en Joan només tenia un any. El seu home, en Xavier, li havia dit que no patís, que en aquesta aventura de criar els fills hi eren tots dos, i que entre tots dos aconseguirien fer l’horari complet. En Xavier

és funcionari i té un horari molt bo, a les tres ja és a casa cada dia. Així que la Conxita fa de mare als matins quan en Xavier ja és a treballar perquè comença molt de matí, i a la tarda canvien els papers i qui té cura del petit és el pare, mentre la Conxita encara treballa. I a la nit estan tots tres junts. Són com una màquina de rellotgeria, on cadascú té el seu paper clau perquè tot rutlli a la perfecció.

Al principi a la Conxita no li va ser gens fàcil portar aquest repartiment de responsabilitats familiars, ella estava contenta de tenir algú al costat amb qui

poder comptar de veritat, ‘oh! I té la casa més neta que mai!’ deia la Teresina quan parlava del seu gendre, però a la Conxita no era pas això el que la inquietava, sinó una veueta interior que li deia que estava descuidant les seves labors com a mare, esposa i dona d’aquella llar. I és que tot i sent jove, la Conxita, com tantes dones, porta a dins una impressió cultural que li marca el rol de dona a seguir, i ella mateixa es sentia bé podent treballar i fer el que li agradava però es trobava exigint-se ser una bona mare tot el dia a casa, una bona esposa tenint sota control tota la casa, cuina, rebost, neteja, jardí, família, i tot amb les 24 hores que té un dia, li faltava temps i aviat energia. En parlar-ho amb el seu home, en Xavier, es va adonar que tot el que ella volia fer alhora limitava el que volia en Xavier, doncs ell era feliç compartint les labors familiars, no volia quedar-se en l’espai històric d’un home que no pot gaudir de la criança dels seus fills, de la cura de casa seva, ni de preparar un bon estofat per a sopar junt amb la seva família, només perquè és un home i no li toca.

Ho van compartir, van compartir i parlar d’inquietuds i d’alegries, i van arribar a un repartiment d’horaris i de tasques que els fa feliços als dos, bé, als tres. La Conxita avui és feliç de ser una dona afortunada, amb una família complerta i una vida personal i professional que la fa sentir una dona plena. I en Xavier és un home feliç, amb una família a qui cuida com qui cuida un tresor que és tot seu. Només calia mirar el petit Joan, jugant amb aquelles nenes, per adonar-se que amb una mica de sort, aquells tres petits ja no tindrien limitacions culturals que els impedissin ser feliços dins la seva família, i fent a casa seva el que realment els fa sentir bé: compartir i créixer al costat de la teva parella, pujant junts uns fills forts, alegres i lliures.

Opinió Grup d'interès de l'Associació L'Arada

Rosita

�� 692 - Divendres, 15-10-2010

Poesia Josep Maria Poblet

Mort a la cartaNo és lògic, ni és gens normal

renunciar a romandre viucercant amb el cor soliuel recer del cos mortal.

A mi la mort no em preocupa,quan m’arribi, arribarà,

és Déu qui de mi s’ocupai Déu sap molt bé el que fa.

He llegit en el diariAvui: “La frase del dia”en la que en Pio Garcia,

confessa en un bell glossari:

“Si jo fos toro” (això és massa)“preferiria morir”

(heu llegit bé) “en una plaça,després” (lector, molta cuita)(ai!) “de vint minuts de lluita”

(Ostres, paio, quin patir!)

Senyor Garcia Escudero,perdoni, vostè va errat,vostè té que ser torerono portaveu del Senat.

I en la bella Maestranzaobtener gloria y laureles

y no aceptar nunca a ultranzaeste cambio de papeles...

Els grans atacs de passiói d’absurda verborrea,produeixen indigestió

i literal diarrea...

Sóc Persona Sergi Ballespí - Psicòleg

Diumenge passat, sortint del Caixafòrum de Barcelona, vam discutir. Va ser després de veure l’exposició d’en Miquel Barceló La solitude organisative. La cúpula del Palau de l’Onu a Ginebra va generar una discussió semblant. Els quadres d’en Barceló són fruit de l’experimentació i el defugir de tendències. Per què és ‘art’ allò que vam veure? Perquè algunes teles davant les quals nosaltres no som capaços de reaccionar, es consideren obres mestres? Segueixen essent ‘art’ si a mi no m’agraden? Evidentment que sí, però perquè un senyor que s’esclafa àmfo-res de fang tou a la cara, les modela amb les mans sense veure què fa i després les estampa contra un quadre, és un artista tan reputat? Què és el que cotitza? La innovació? Transmetre? És una qüestió de marca? De fer-se un nom i aleshores fer el que vulgui? On radica el valor d’allò que fa: en el fet que ho faci ell o en el que ell fa? Entorn d’aquest tipus de preguntes

El diari d'Anna FrankFa una pila d'anys, quan en tenia uns 45, va caure a les meves mans el ja famós

Diari d'Anna Frank. Avui al Regió 7 he trobat un article "l'Arbre era ple de flors" -he tornat a pensar en aquell llibre, i l'he fullejat de nou. Aleshores disposava de poc temps per la lectura... Ara, als 80 i escaig, puc dedicar-m'hi molt més.

No es tracta aquí d'escriure els seus pensaments, reflexions, o patiments, que posa al seu diari. Sols una serena reflexió de com pensa i escriu, una adolescent de 12 o 13 primaveres. La saviesa, la frescor juvenil, i a la vegada la maduresa per l'edat, la ingenuïtat i la fermesa de conviccions i caràcter, la por, per lo que passava a Europa, per la família; les ganes de viure en el seu amagatall, l'esperança que "allò" s'acabés aviat...!

Allí no podia fer altra cosa que llegir, escriure, pensar i anar plasmant, els seus pensaments, dia a dia en el seu "Diari". Observar el castanyer del que parla, escriure, sense poder-ho enviar, sols mentalment, a la seva amiga Kitty.

Però aquell agost del 44 "algú" els va descobrir i tant fou això, com delatar-ho a la "Gestapo". Sempre n'hi ha hagut, que volen agafar "galons", conservar o pujar de categoria, a còpia de perjudicar seriosament els altres. "Rates rastreres de claveguera, el nom que es mereixen"!

La pobra Anna, junt amb els altres amagats, foren tots a parar als terribles camps de concentració "nazis", on Anna morí al març de 1945, quasi a les acaballes del Gran Conflicte, en el camp de Bergeen - Belsen, dos mesos abans de l'alliberació d'Holanda. El seu famós Diari trobat casualment, fou un best-seller Mundial, en aquells temps,... i encara avui per a molts!!!...

Humor:Entre amics:–Ah que no saps quina és l'espècie de lloros que xerren contínuament?–Sí que ho sé, sí. La meva dona!!

Anècdota: En una visita que feu el Sant Pare Joan Pau II a Barcelona, recordant els seus temps de militar (era coronel), de l'aeroport al centre urbà li va demanar al seu xofer que el deixés conduir (el cotxe), cosa que li encantava... Un pagès del Prat diu al seu veí: –Mira que n'és de senzill aquest Sant Pare, que porta ell mateix el cotxe!"L'altre: –No siguis tan pessimista, home. Si ell porta el cotxe, el del darrera (el xofer) almenys estiguis segur de que deu esser DÉU en persona!.

Què és art?

va transcórrer la discussió, en un intent de comprendre en què consisteix crear i perquè si el meu fillol arruga un paper i el pinta amb la cara mai no valdrà tants diners. (Què ha de passar per a que els valgui?).

Com a psicòleg, no puc deslligar la creació de l’acte cre-atiu ni aquest de la intenció creadora. Llavors el quadre és una fotografia de l’esperit de l’autor en moviment, una instantània de l’artista transcorrent, una finestra a ell. Si allò és maco o lleig dependrà de moltes coses, però puc reduir jo el meu judici sobre si allò és art o no és art a si m’agrada o no m’agrada? No, no puc. Que allò sigui o no sigui art depèn d’un conjunt de fenòmens que transcendeixen el meu gust. I si no, vegi’n el documental ¿Qué tienes debajo del sombrero?, del Julio Médem, i diguin-me si allò que hi veuen és o no és art i, sobretot, per què.sergi.ballespi@uab.cat

Opinió M. Nadal

��692 - Divendres, 15-10-2010

Campionat de Catalunya | 1a Territorial | Grup 5

CF Solsona, 2

CF Juneda, 1CF Solsona: Juanjo, Jordi, Obiols, Joanet, J. Codina (Javi), Cots, Jean (Casanovas), Àlex (Uri), Pau, Moncu i Miki. També, Miquelet. CF Juneda: Cristian, Bertran (Abid), Casalta, Timo, Pablo, Arumí (Graus, Pere (Joël), Vall, Oronich, Mateus (Estrada) i Gorrochategui. També, Bosch Balasch.

El sr. Jaume LORENZO i CASELLES va dirigir l'encon-tre, auxiliat pels srs. Sergi ZAMORA i Xavier DALMAU. En el minut 10 va aturar el partit fins l'arribada de l'ambulància que traslladés el jugador del Juneda, PERE OLIVART i SALLA, a un centre assistencial per la lesió fortuïta (i ell sol) que va succeir, en la zona mitja lateral dreta del seu camp, i va afectar l'extremitat inferior. En principi, donada l'aparatositat de la seva cama, es va creure en una alta gravetat de la lesió. Més tard, ens van dir que no havia estat tant com tots ens pensàvem.

QUE AIXÍ SIA !!! Desitgem una ràpida i bona recupe-ració d'en Pere i que pugui tornar a jugar aviat.

La labor del col·legiat va ser regular. Li va mancar entesa amb els seus auxiliars i no va usar el xiulet adequadament: En dues ocasions va errar en la senyalització de dos fora de joc: El linier va aixecar la bandereta, el porter visitant (fora de l'àrea) va agafar la pilota sense que l'àrbitre hagués xiulat, donant per suposat que l'elevació del banderí ja suposava aturar el joc. A les protestes solsonines, va dir que s'havia de treure des del lloc, que ell assenyalava, el fora de joc. (En el Reglament, el joc l'atura l'àrbitre quan xiula, NO el línia amb la bandera. A més, si no ha xiulat i el porter agafa la pilota amb les mans fora de l'àrea és MANS i, per tant, targeta groga).

AQUESTA APLICACIÓ PARTICULAR DEL RE-GLAMENT JA POT RESUMIR LA SEVA TASCA. En petites empentes assenyalava falta, exasperant el jugador perjudicat. A part d'altres detalls, que no cal enumerar.

Els àrbitres demostren un afany de protagonisme, de cridar l'atenció, i de fer valer la seva sigui com sigui: mostrant targetes, xiulant faltes inexistents, provocant protestes i crits del públic, no mesurar faltes amb el mateix calibrador segons quin sigui l'equip,… I d'altres errors més, tot i que ells es creuen els perjudicats.

El Solsona es presentava recelós per ser segon el seu visitant. Els locals van sortir amb un plantejament seriós i segur, jugant la pilota des de la defensa, i ja, en el minut 4, els va donar fruit: una centrada sobre l'àrea visitant és rebutjada per un de-fensa, el rebuig el rep MONCU que engalta un xut sense parar, introduint la pilota en el marc de Cristian. És l'1 a 0. Domini del Solsona i resposta del Juneda: Oronich fa intervenir Juanjo. Es produeix la lesió fortuïta de Pere en voler recuperar la posició del seu cos, en direcció al terreny del Solsona, després d'una bona rematada de Jean.

Es va aturar el joc uns 20 minuts. Es reinicià amb domini altern, però amb un Solsona serè i segur de la seva feina. Jean veu una targeta groga per entrada per darrere. Després la veuen Joel, Àlex i Vall, sense res més a destacar.

El Juneda surt a l'atac, jugant sobre el seu davanter centre (Gorrochategui), molt mòbil i fort, amb bona visió de joc. Ell mateix remata perillosament i Jordi rebutja. En el minut 61 es treu còrner sobre la porta de Juanjo, la pilota passa el segon pal,

un jugador visitant, de cap, retorna la pilota per sobre de tots, al primer pal, on Gorrochategui, de cap, marca (1 a 1).

Joc altern amb força perill del Juneda, que veu com se li anul·la un gol per clar fora de joc. Com a resposta, una ocasió de Moncu, que no transforma. Comença un joc de faltes i protestes visitants, intentant passar el temps, conformant-se amb l'empat, però sense renunciar al gol. Així, en el 88', Gorrochategui esta-vella la pilota al travesser, provocant un esbufec en els aficionats solsonins. Uns moments després es produeix una falta en la frontal visitant. És executada per Joanet i Casanovas posa el cap, pentina la pilota i supera Cristian, aconseguint el 2 a 1, tot i les protestes dels forasters. Era el 90'.

Es treu de centre, xuts precipitats, sense control, de re-buig i atac. Un rebuig dels locals travessa el mig camp, Moncu surt corrent, supera per velocitat els defensors que li disputaven la pilota, dribla el porter Cristian i, quan ja es cantava el gol, el peu de Casalta desvia la pilota a còrner.

Després d'algunes queixes visitants i veient targetes gro-gues, es forma una tangana entre àrbitre i forasters, finalitzant el partit amb la victòria local, que el situa en zona més que còmoda en la classificació.

La propera visita a Agramunt podria reflectir les aspi-racions dels solsonins.

PRoPERA JoRNADACampionat de Catalunya de primera territorial (Grup 5): Diu-menge, 17 d'octubre de 2010, a les 4 de la tarda, al Camp Municipal d'Esports d'Agramunt: CF Agramunt-Escola Gerard Gatell & CF Solsona

Futbol CF Solsona

Casanovas fent el 2n gol

Horaris CF SolsonaPartits del 16 i 17 d’octubre

Dia 16 d'octubre .....................................................................................................Juvenil “B” .......................... Puigreig ( 16 H ) ..................................................(fora)Cadet ................................. Navarcles ( 11 H ) ................................................(fora)Infantil ................................ Santpedor “B” ( 12:30 H ) ....................................(fora)Aleví “B” ............................. Salle Manresa ( 11 H ) ..........................................(fora)Benjamí “A” ........................ Gironella “B” ( 10:30 H ) ......................................(fora)Prebenjamí “A” .................... Navàs ( 10 H ) .....................................................(fora)Prebenjamí “B” .................... * DescansaFemení ................................ Castellar ( 15 H ) ..................................................(fora)

Dia 17 d'octubre .....................................................................................................Juvenil “A” .......................... Cervera (12 H) .................................................... (casa)Aleví “A” ............................. Gironella “B” ( 10:30 H ) ......................................(fora)Benjamí “B” ........................ Fruitosenc “B” ( 10:30 H ) ....................................(fora)

�� 692 - Divendres, 15-10-2010

Futbol CF Solsona

Juvenil “A”Agramunt Esc. Gerard Gatell CF, 0

CF Solsona, 13Nil, Moussa (1 gol), Múrcia, Aleix (Raül), Puig (2 gols), Bernat, Cots (1 gol), David (1 gol), Jaume, Andreu (1 gol), Robert (3 gols), Moha (2 gols), Sarri (2 gols)

Després d'una setmana dura, sobretot per la incògnita de que a 4 jugadors solsonins no se’ls volia donar de baixa per part de l'altre equip de Solsona (cosa que va succeir a final de setmana) i no se sabia si es podria començar la lliga, el Solsona juvenil va jugar el seu partit a casa de l’Agramunt, un equip, que com la resta d'equips de la categoria, són desconeguts pels solsonins. Quant al partit, va estar dominat totalment pel Solsona a excepció dels primers deu minuts, on l’Agramunt va estar a un pas de marcar, ja que va llançar una pilota al travesser de la porteria defensada per Nil.

A partir d’aquí el partit va tenir poca història, i més quan en el minut 40 de la primera part un jugador de l’Agramunt era expulsat per una entrada desmesurada sobre Bernat. El resultat en aquell moment era de 0-4. Els solsonins encara van estar a temps de fer un altre gol abans de la mitja part. A la segona part i amb gent de refresc sobre el camp, els homes de Miquel Alsina van practicar un bon futbol i un rera l’altre van anar caient els gols, així com, una altra expulsió de l'equip local per agressió sobre Andreu, fet que va fer acabar amb 9 jugadors l'equip de casa. Els espais que van deixar els jugadors expulsats van estar ben aprofitats per l'equip solsoní.

La propera setmana el Solsona rep a casa el Cervera, que a priori, i per fonts consultades, sembla ser l'equip fort de la categoria. El partit es jugarà el diumenge dia 17 d'octubre a les 12 del migdia.

Robert, autor d’un hattrick

Juvenil “B”

Solsona "B", 0 - Navàs, 3

En 10 minuts es perd un partitMal començament de temporada del

nou equip format aquest any pel CF Solsona. En un diumenge al matí molt lleig, amb molta pluja i amb el camp amb molta aigua entollada degut a la pluja caiguda durant tota la nit, es va jugar un partit amb una primera part molt bona però amb una segona part per oblidar, sobretot els deu primers minuts, on amb tres males jugades nostres, el Navàs sense fer res de l’altre món es va col·locar amb un 0-3. De res no va servir el gol de falta, amb un llançament magistral amb l’esquerra de l’Arnau Bajona.

Aquesta derrota ens va fer veure a tot l’equip que encara ens queda molta feina per fer, però que hi ha equip de sobres per fer una bona temporada. Només ens ho hem de creure!.

Jordi Villaró, un porter amb molta projecció

Infantil

CF Solsona, 4 - Pirinaica, 2Albert C, Xavier B, Marc C, Mihai A, Ricard A, Ramón M, Guillem P, Víctor V, Albert T, Ivan A, Gonzalo M, Pol S, Iker P, Nil P, Joan S i David.

El diumenge al matí els nostres començaven la lliga a casa seva contra la Pirinaica. El partit va començar molt bé pels nostres, ja que van sortir al camp amb ganes fer les coses ben fetes. Fruit d’aquesta empenta els nostres van disposar de grans ocasions i en una d’aquestes Gonzalo enviava la pilota al fons de la xarxa. Els escapolats van seguir igual, jugant amb criteri, fins que abans d'acabar el primer quart, Gonzalo en una jugada personal feia el 2 a 0 favorable als de casa. Els manresans, però, en van tenir prou amb una despistada de la defensa en una falta per ficar el marcador amb 2 a 1, i així embrutar la bona primera part dels blaus.

La segona part va començar tal i com va acabar, amb uns visitants que hi anaven molt forts i que amb un error de coordinació entre la defensa i el porter feien que a falta de 18 minuts ens em-patessin el partit. A partir d’aquest moment es va tornar a veure la millor versió dels solsonins, ja que, amb 15 minuts, vam disposar de grans ocasions de gol gràcies a unes bones triangulacions de l’equip. En unes d’aquestes jugades d'equip Gonzalo aprofitava per enviar per dues vegades més la pilota al fons de la porteria i així ficant el marcador final de 4 a 2. Gran primera part dels nostres i gran reacció. Després, dues despistades nostres que feien perillar el partit. Felicitem tots els jugadors i els pares per estar en tot moment amb l’equip. A seguir treballant per continuar evolucionant!!!

Mihai, que va fer un gran treball defensiu

Benjamí “A”

CF Solsona, 0 - 13 Súria

Partit dominat de principi a fi per l’equip visitant, que va viure un matinal molt plàcid davant un Solsona que mai no els va plantar cara, ni amb intensitat ni amb ritme. Les poques ocasions locals que ens haguessin apropat al marcador no es van aprofitar i, al final, resultat d’escàndol enfront un equip que s’havia guanyat en pretemporada.

Benjamí “B”

CF Solsona “B”, 0

Castellbell i el Vilar “A”, 3David, Arnau T., Hamza, Toni, Guillem, Marc C., Hug. També: Arian, Marc O., Nuria, Arnau C.

Partit molt disputat, el del Benjamí B, que va realitzar un bon treball davant d’un conjunt un any més gran. S’haurà d’anar acostumant a no fixar-se en el resultat sinó en la seva evolució. Les ocasions que no van ser ma-terialitzades per part del C. F. Solsona i que podrien haver donat una mica més de premi van ser de l’Arnau C., de l’Hug i de l’Arian respectivament. Des d’aquí donem ànims a tot l’equip perquè se-gueixin en aquesta línia.

Molt bon debut en lliga de l’Arnau Corbera

��692 - Divendres, 15-10-2010

Futbol CF Solsona

Cadet – juvenil femení

Solsona, 1 - Manresa, 4

Derrotades per un Manresamolt físic i competitiu

Aquest dissabte l’equip femení del CF Solsona afrontava el seu primer partit de la temporada 2010-2011, la segona en competició.

Després d’una pretemporada força il·lusionant, on les noies havien aconseguit ple en victòries, el Manresa va pujar a Solsona per fer-nos veure que les coses no són tan fàcils. I és que, sense treure mèrits a les rivals, el Solsona no va sortir al camp amb la intensitat que demana la competició federativa, i això va passar factura. Així, un visitant concentrat, intens i poc concessiu, es feia ràpidament amb el domini del partit i joc. Aquest fet va condicionar el Solsona, que després d’uns primers minuts de desconcert ja no va agafar el ritme del partit en cap moment. Tot i això, a mesura que passaven els minuts, i el Solsona s’embotellava darrera a causa del joc i pressió rival, es va gaudir d’alguna ocasió de perill construïda a partir del contraatac que no es va convertir en gol.

Les de Manresa van aprofitar per posar-se davant del mar-cador, fet que enfonsava més a les locals. A partir d’aquí, res a destacar i és que els altres quatre gols arribaven en format de falta a la frontal de l’àrea com a conseqüència de descuits defensius i del joc travat, per falta de qualitat tècnica en les accions més bàsiques per part dels dos equips, que feia que el Solsona no pogués allunyar les rivals del seu camp.

Malgrat aquest entrebanc inicial, que en part servirà per posar les piles al conjunt, podem assegurar que aquest any es veurà un Solsona femení d’un nivell superior al demostrat fins a la data i és que estem convençuts que només falta agafar confiança, esperit competitiu i un plus de consciència en la presa de decisions dins el terreny de joc.

Bé, això comença, noies ÀNIMS i ENDAVANT!!!!!!!!

Cadets

CF Solsona, 2 - CF Avià, 0Alineació Solsona: Adrià, Àlex V, Jose Luis, Àngel, Moha, Aleix, Gerard, Joan, Abde, David i Mariano. També: Carles, Amir, Guillem, Arnau i Serni.

Tres primers punts de la temporada!!!!!

Aquest dissabte dia 9 d’octubre els cadets del Solsona van començar la nova temporada 10-11. El primer partit de lliga era a casa contra l’Avià.

La primera part va ser un joc molt del mig del camp en que cap dels dos equips no va tenir oportu-nitat per avançar-se al marcador. Això feia preveure que el primer equip que marqués s’enduria la victòria i els tres punts. I així, sense perill en cap de les dues àrees, arribàvem a la mitja part del partit.

Un cop començada la segona part, els ju-gadors del Solsona van sortir una miqueta més concentrats i així al minut 13 Gerard realitzava una jugada individual per banda que en arribar dins l’àrea petita rival cedia el gol al seu company Mariano. Les ocasions anaven arribant fins que al minut 22 Mariano feia una assistència de gol cap a David i aquest posava el marcador 2 a 0.

Cal dir que fins al final del partit els jugadors del Solsona van tenir més ocasions de gol, però no van voler entrar.

***Donen molts ànims de part de tot l’equip a l’Àlex Solé, que el tenim lesionat des de pretem-porada en un xoc contra un porter rival.

�� 692 - Divendres, 15-10-2010

Futbol CE Arrels

Alevins "A"

CF Tàrrega, 0 - CE Arrels, 4Guillem Ribó, Lluís Pijuan, Albert Pijuan, Marc Pujol, Marc Casaldàliga, Manel Estany (1g), Guillermo Morales (1g), Guillem Bajona, Lluís Villaró (2g), Toni Moreno.

Comencem la temporada amb victòria

Aquesta temporada els alevins del CE ARRELS, com tots els altres alevins, han hagut de retornar al futbol-7 i això ha suposat haver de readaptar-se a aquest format i a les seves regles. En el cas del CE ARRELS, degut al nombre de jugadors alevins del que disposa, ha motivat que enguany hi hagi 4 equips dels tres que jugaran a la zona del Bages-Berguedà i un ho farà a la de Lleida. L'aleví "A" és el quin jugarà a la zona de Lleida amb l'objectiu de que els seus jugadors continuïn formant-se com a esportistes i tenint també sempre ànims competitiu per intentar quedar el més amunt possible de la classificació.

El primer partit de lliga tocà jugar-lo a Tàrrega i mal-grat no fer un partit lluent com el que es va jugar dies enrere al camp del Santpedor, el domini físic sobre el terreny de joc fou aclaparador, però sense aconseguir en cap moment lligar i trenar jugades que acompanyessin la superioritat física. Els solsonins van tenir el control de la pilota durant les 4 parts amb un joc efectiu però amb llacunes, sobretot al començament del 3r quart, que de ben segur no es repetiran en properes jornades.

La segona jornada es juga a casa, al municipal de Solsona, el proper diumenge a les 10 del matí contra l'U.E. Lleida.

Cadet | 1a Divisió | Grup 8

Taradell, 1 - CE Arrels, 1Arnau, Xavi, Ollé, Ivo, Sala, Ribera, Pau, Guillem, Garcia, Pijuan Roger i David.Gols: 0-1 min 56 Roger, 1-1 min 61

Bon inici de temporadaEls cadets del CE Arrels van desplaçar-se el passat diu-

menge a terres osonenques, concretament a Taradell, on van començar la lliga de la temporada 2010-2011 amb un brillant empat aconseguit no sense esforç.

Al partit els solsonins es van presentar amb baixes per diferents motius, però amb les ganes i la moral més alta que mai per afrontar-lo.

La primera part va ser d'adaptació al terreny de joc. Tot i gaudir de diverses ocasions de marcar, no es podia foradar la porteria local, fet que va representar arribar al descans amb l'empat inicial.

A la segona part es va sortir amb una mica més d'ambició i les ocasions continuaven arribant, però, a les dues porteries, on un grandíssim Arnau feia desesperar als osonencs. No va ser fins al minut 56 que el Roger va aprofitar una assistència del David per fer el primer gol de la temporada. La reacció local no va fer-se esperar i al cap de cinc minuts van aconseguir empatar al creuar una pilota lluny de l'abast de l'Arnau.

D'aquí fins al final del partit les ocasions van continuar pels solsonins però no es va poder trencar l'empat, que és un molt bon resultat per començar.

Dissabte ens visitarà el Fruitosenc. Serà a le 3 de la tarda. Tots hi sou convidats.

Juvenil | 2a Divisió | Grup 19

Navarcles, 3 - Arrels, 1Magí, Òscar, Sorin, Palla, Ollé, Guillem, Jorge, Najim, Alí, Nourddin, Ferran. També: Oriol. Gol: Nourddin

Bones sensacions malgrat el resultat

El juvenil del C.E. Arrels ha donat una bona imatge al camp del Navarcles, un dels equips que segurament lluitarà pel títol. A més a més, els solsonins tenien 5 baixes, fet que ha obligat a completar la convocatòria amb dos cadets.

Inicialment, el partit ha estat força igualat, amb impre-cisions degudes als nervis. Amb tot, ha estat el Nourddin qui ha aprofitat per marcar. A partir d'aquí, els locals han apretat buscant l'empat, però s'han trobat amb una defensa que a poc a poc anava guanyant solidesa i un Magí molt inspirat. Finalment, però, han aconseguit empatar abans del descans.

La segona part ha començat amb un parell de bones ocasions per l'Arrels, que fins i tot ha estavellat una pilota al pal. Durant aquest període l'equip ha ofert una millor imatge, fent un excel·lent treball i no donant el partit per perdut fins al final, però al final la lògica s'ha imposat i un Navarcles més efectiu que el de la primera part ha marcat dos gols més.

El proper cap de setmana rebem el Joanenc "B". Esperem poder recuperar efectius i realitzar un bon partit.

Benjamins

Balsareny, 3 - Arrels, 1Aleix, Dani, Marc, Pol, Dídac, Arten, Albert i Jordi.

Derrota injustaDerrota injusta dels benjamins de l'Arrels, ja que amb

un partit molt igualat en el que fa al joc nosaltres vam tenir un munt d'ocasions per sentenciar el partit, mentre que el Balsareny gairebé no ens va crear gaires problemes. Però com ja sabem amb això del futbol, quan es perdona tant normalment s'acaba pagant. Els gols no van arribar fins a la segona part, més con-cretament en el tercer període. El 0 a 1 va ser obra d'Albert, amb una gran assistència de Pol. L'empat no va tardar gaire en arribar amb un golàs de fora de l'àrea que l'Aleix no va poder aturar. I als últims 5 minuts dos errors defensius ens condemnen a una derrota injusta.

El positiu es que l'equip millora a poc a poc amb el seu joc i sincerament hi ha material per fer un bon equip i formar grans jugadors. Continuaré informant de la progressió d'aquests petits jugadors. Fins la setmana que ve, que ens enfrontem davant del Puig-reig, un equip molt fort amb jugadors de molta envergadura. Esperem continuar millorant. Fins dissabte a les 12:30 al camp municipal.

��692 - Divendres, 15-10-2010

AlevíJornada 1 | 4a Divisio | Grup 4

Avinyó, 5

Arrels "C", 5Jugadors de l’Arrels: David Ribera, Arnau Vilaseca, Sergi Vendrell, Àngel Pérez (2) Arnau Torra (2), Luis López (1), Arnau Valls, Iu Carol, Marc Muntada, Àlex Laguna

Dissabte al mati l’aleví ”C” de l’Arrels dispu-tava el primer partit de lliga contra l’Avinyó.

El partit va començar molt malament pels nostres interessos ja que al min. 15 de la primera part es perdia per un clar 4-0.

A la represa els jugadors van creure que po-dien remuntar i amb bones accions van anar arribant els gols: Àngel Pérez(2), Arnau Torra(2) i Luis Lopez empatant el partit a 5.

Això demostra que aquest equip si hi posa les ganes de la segona part pot competir contra tothom d’aquesta lliga, i treure'n bons resultats.

Felicitem tots els jugadors per la bona actua-ció. Ara només falta estrenar-nos a casa el dissabte contra el Berga amb una victòria!! ÀNIMS!!

Futbol CE Arrels

Infantil | 2a Divisió | Grup 5

CF La Planada, 2

CE Arrels, 3CE ARRELS: Daniel, Oriol, Josep Maria, Miquel, Aitor, Guiu, David (3g.), Livian, Kader, Marc Sala, Roger, Marc González, Marc Caelles, Manel Vila, Marcel.

Espectacular, quina trempera per començar

Molt bon partit, el que varen jugar els solsonins a Sabadell davant el CF La Planada. En un irregular terreny de terra i amb unes pilotes que semblaven rocs es va saber treure endavant un partit que en dues ocasions es va haver de remuntar per a rematar-lo a falta de cinc minuts per al final. Partit igualat, amb ocasions clares per l'Arrels a la primera meitat que no s'aconseguiren materialitzar, amb molta lluita al mig del camp.

Tots els jugadors van complir amb escreix el que d'ells s'espera per la present temporada: entrega, lluita, esforç, gene-rositat i companyonia. Tots van jugar en benefici de l'equip. El Daniel molt segur a la porteria, el Miquel i l'Àitor dos laterals molt contundents, el Josep Maria i l'Oriol uns murs al centre de la defensa, el Marcel infranquejable al mig camp, el Guiu un bomber per apagar foc on calgui, el David jugant de tot i

fent 3 gols, el Marc González i el Marc Sala pujant i baixant les bandes, el Kader lluitant amb tothom, el Livian posant-hi l'agressivitat que cal a tot equip i al davant 3 estilets que van fer molt mal obrint espais i lluitant: el Manel, el Marc Caelles i el Roger.

Malgrat anar la major part del temps a remolc en el mar-cador, els matiners seguidors solsonins desplaçats a Sabadell s'ho van passar "teta" perquè van gaudir d'un partit emocionant, on l'Arrels, en tot moment donant la cara i lluitant, va obtenir justa recompensa al seu esforç col·lectiu.

La temporada es presenta llarga i no hi podia haver mi-llor forma de començar-la que amb un triomf a domicili. Amb els tres primers punts al sarronet ara cal continuar entrenant i jugant amb la mateixa intensitat.

PROGRAMACIÓTARDOR - HIVERN 2010

Telèfon: 973 48 42 25 - www.solsonafm.cat

L'Informatiu: Divendres a 2/4 de 2 del migdia i a les 8 del vespreRepetició: Dissabte i diumenge a les 4 de la tarda

El Vermut: Diumenge a les 12 del migdiaRepetició: Dimarts a les 11 del matí

Retransmissió del ple municipal (quan s'escau): Dijous a les 9 del vespre

El Rebost dels Contes: De dilluns a divendres a 2/4 de 9 del vespreRepetició: Dissabte a les 5 de la tarda

Nova Orleans-Solsona, en una estona: Divendres a 2/4 d'11 de la nit. Repetició: Diumenge a 2/4 d'11 de la nit

Salut amb Creu Roja: De dilluns a divendres a la 1 del migdia

Camins: Dissabte a les 12 del migdiaRepetició: Dijous a les 11 del matí

Pluràlia (mensual): Dimarts a 2/4 de 8 del vespreRepetició: Dimecres a les 11 del matí

Societat Anònima: Dilluns a les 11 del matíRepetició: Divendres a les 7 de la tarda

Parlem de Pilotes: Divendres a les 5 de la tardaRepetició: Dissabte a les 7 de la tarda

Entre Tots: Dissabte a les 10 del matíRepetició: Dijous a les 5 de la tarda

Electrozona: Dimecres a 2/4 de 10 de la nit

�0 692 - Divendres, 15-10-2010

Futbol Sala Olius

Lliga comarcal | Jornada 4

Clariana de Cardener, 4

Olius Solmèdic, 5Tot, Tet, Marc, Titu, Valverde, Messi, Cazorla, Serra, Ivan Vilaseca, Montra. Els autors dels gols van ser: Cazorla per partida doble, Marc, Serra i Tet.

Va ser un partit molt complicat ja que els d'Olius no es trobaven gaire còmodes a sobre la pista i els costava molt crear bones jugades de perill. A la primera part es va acabar amb el resultat de 2-2. Es preveia un partit igualat i així va ser, ja que fins al final no es va decidir res. Però al final es va acabar guanyant amb el resultat de 4 a 5. No va ser un partit bo però es van treure els 3 punts, cosa que fa que ens mantinguem invictes.

La propera jornada serà contra el Solsona a les 5 de la tarda al Pi de Sant Just. Un partit molt difícil però n'esperem treure un bon resultat.

Preferent Catalana | Grup 5

Castellar de la Ribera, 5

Borges, 1Ivan, Vila, Santi, Marc, Àlex, David, Pep, Jordi S., Xerol, Vicenç.

El Castellar va disputar el dissabte dia 9 la segona

jornada de lliga a casa. El partit va començar puntualment a 2/4 de 5 de la tarda davant de les Borges Blanques.

Van començar amb bon peu, i al cap de 3 minuts de l’inici ja ens vam avançar amb gol de Pep, que representava l’1 a 0.

El Castellar va disposar de bastantes ocasions i els gols no van tardar a arribar i passats 10 minuts Pep va tor-nar a marcar. Els visitants disposaven d’ocasions però no les finalitzaven i els nostres jugadors van aprofitar per anar al descans guanyant i a faltar d’un minut Pep va marcar el tercer del Castellar i el seu tercer particular, hat-trick.

A la represa el partit va estar més disputat i els jugadors del Borges intentaven marcar. Però entre la poca definició i el nostre porter Ivan no els vam deixar i va arribar el gol de David, que després d’una recuperació anava sol i va acabar marcant. Aleshores va arribar el primer gol del Borges, a falta de 8 minuts per acabar el partit, 4 a 1. Els minuts van anar passant i s’anava apropant el final, però el Castellar no en tenia prou i volia fer el resultat més gran i quan només faltava un minut creen una jugada: Vila la passa a Pep i Pep defineix perfectament marcant el seu quart gol, després de fer un partit espectacular. I així va acabar el partit: 5 a 1 i tres punts cap a casa, essent la segona victòria.

La setmana que ve ens desplacem a Lleida, al pavelló de magraners, a jugar contra REST MODERNO ROSSELLO - REST HONG KONG ‘’A’’ a les 4 de la tarda. Ànims!!!

Futbol Sala Castellar de la Ribera

Futbol Sala PB Solsona

Sènior femení

PB Solsona Solmèdic, 1

Sant Vicenç Castellet AFS, 2Paula, Elena, Neus, Nuvi, Ester, Elena Tarifa, Jess, Clàudia i Merxe. Ent./Delegat: Josep M. Guitart. Baixes: Raquel, Anna Gil, Anna Serra, Alba Colell, Alba Guilanyà. Gols: Jess

Partit contra el Sant Vicenç Castellet A.F.S., per equili-brar forçes, ja que coincidirem en la nostra categoria. El partit va tenir dues parts ben diferenciades. La primera va ser pels visitants que van superar a una Penya despistada i a la segona les forces és van igualar i la Penya aconseguiria el gol de l'empat, en una bonica jugada col·lectiva, i que la Jess va acabar en un bon gol. I amb els dos equips abocats a l'atac buscant la victòria, la Penya desaprofitava alguna ocasió clara de gol i va ser el Sant Vicenç qui s'emportava el partit amb un gol a l'últim minut.

Aquest dissabte dia 16 d'octubre comença la lliga a casa contra el Castellbisbal F.S., equip nou en aquesta categoria. Esperem tot el suport del públic per aconseguir un bon inici de temporada!

Equip patrocinat per SOLMÈDIC. Sènior femení dis-sabte 16 d'octubre del 2010, a 2/4 de 6 de la tarda als Pavellons Municipals de Solsona (pavelló vell). Segona Divisió Feme-nina Sala, jornada 1. Inici de lliga: PB Solsona Solmèdic - Castellbisbal FS

Sènior femení

PB Solsona Solmèdic, 0

Santpedor FS, 2Paula, Elena, Neus, Merxe, Elena Tarifa, Natàlia, Nerea, Clàudia i Ester. Entr./Delegat: Josep M. Guitart. Baixes: Raquel, Nuvi, Anna Gil, Jess, Anna Serra, Alba Colell, Alba Guilanyà.

Dos partits més per acabar la pretemporada

Partit amb el Santpedor, en què crear oportunitats ens va tornar a costar, davant d'un equip ben col·locat al camp. Resultat just, tot i que ens haguéssim merescut algun gol.

�1692 - Divendres, 15-10-2010

Primera Nacional B Jornada: 2

Classificacions:

Equip .............................................Pj ..... Pg ....Pe .....Pp ...... Gf .... Gc .....Dif ....Pts1 Esparreguera CFS. ..........................2 ....... 2 ..... 0 ........0 ......14.......6 ....... 8 .......6 2 Olímpic Floresta .............................2 ....... 2 ..... 0 ........0 ......11.......3 ....... 8 .......63 Pallejà FS ......................................2 ....... 2 ..... 0 ........0 ......13..... 10 ....... 3 .......64 Can Tito Vilanova Camí ...................2 ....... 1 ..... 0 ........1 ........8.......6 ....... 2 .......35 Sant Vicenç CFS. .............................2 ....... 1 ..... 0 ........1 ......12..... 11 ....... 1 .......3 6 Balaguer CFS. ................................2 ....... 1 ..... 0 ........1 ........8.......7 ....... 1 .......37 Sant Andreu De La Barca CFS ..........2 ....... 1 ..... 0 ........1 ........4.......3 ....... 1 .......3 8 Jip Prats de Rei ..............................2 ....... 1 ..... 0 ........1 ........9.......9 ....... 0 .......39 La Salle Gràcia FS ..........................2 ....... 1 ..... 0 ........1 ........9.......9 ....... 0 .......310 Sant Sadurní FS. ..........................2 ....... 1 ..... 0 ........1 ........6.......6 ....... 0 .......311 Salou FS. .....................................2 ....... 1 ..... 0 ........1 ........6.......6 ....... 0 .......312 FS. Sport Esplugues ......................2 ....... 1 ..... 0 ........1 ........5.......5 ....... 0 ......3ç13 Gelida Industrial FSC. ....................2 ....... 1 ..... 0 ........1 ........4..... 10 ......-6 .......3 14 P.b. Solsona Trepovi ......................2 ....... 0 ..... 0 ........2 ........0.......5 ......-5 .......015 Futsal Santpedor .........................2 ....... 0 ..... 0 ........2 ........3.......9 ......-6 .......016 A.e.j. Riera Nivell 28 .....................2 ....... 0 ..... 0 ........2 ........6..... 13 ...... -7 .......0

La Penya té nous patrocinadors

A partir d'aquesta temporada la Penya ha aconseguit nous patrocinadors pe l'equip. Són Tre-povi empresa dedicada als treballs amb polièster i Solmèdic empresa dedicada al món de la medicina que està apunt d'obrir un centre a la capital.

Aquestes dues empreses juntament amb Prosetel i Estació de Servei Setelsis, que ja n'eren patrocinadors, són els principals suports de l'equip que un any més està a la màxima categoria del futbol sala català (la 1a nacional B) i que amb ajuts com els d'aquestes empreses espera continuar-hi molts anys més.

Futbol Sala PB Solsona

Jornada 2

PB Solsona Trepovi, 0

Balaguer CFS, 3Seuba, Erola (c), Eli, Sam, Albert Fernández (cinc inicial), Ritort, Joan, Hazel, Quique i Dani. Entrenador: Albert Viladrich. Delegat: Josep Vidal. Baixes: Ivan Alsina, Jordi i David

Falta d'encert als metres finals

La Penya feia el seu debut a casa en partit de lliga, contra l altre equip de la província de Lleida que juga a Primera Nacional B, el Balaguer C.F.S.

La Penya va començar el partit amb moltes ganes, amb concentració, i amb l objectiu de treure un bon resultat, sobretot després de la bona imatge mostrada al primer partit de lliga, malgrat que el resultat fos negatiu. Ja de seguida la Penya va tenir oportunitats per avançar-se al marcador, però als pocs minuts de l´inici del partit el Balaguer va aconseguir el primer gol, això no va desmoralitzar a la Penya que durant tota la primera part va intentar empatar el partit, però es va arribar al descans amb el 0 a 1 al marcador.

A la segona part la Penya va sortir a per totes, però igual que en la primera, a l´inici de la segona part el Balaguer va aconseguir fer el segon gol, un gol bastant semblant al primer, i amb el 0 a 2 al marcador la Penya va tenir moltes oportunitats durant tota la segona part per capgirar el resultat al marcador, però algunes vegades l encert del porter visitant, els pals i la falta d encert als metres finals dels jugadors de la Penya van impedir de fer pujar cap gol al marcador. Als últims minuts de

partit la Penya va decidir de sortir cinc amb porter jugador i també va gaudir de bones ocasions per marcar, però finalment va ser el Balaguer qui aconseguiria el gol deixant el marcador final en el 0 a 3 definitiu.

La Penya avança el seu partit de lliga de la següent jornada, que s´havia de disputar el cap de setmana del 16 i 17, i el juga el dijous dia 14 d octubre al pavelló nou a les 9 de la nit contra el Jip Prats de Rei. Esperem tenir una mica més de sort i encert de cara a porteria i poder treure un bon resultat.

Equip patrocinat per TREPOVI, PROSETEL 95, BENZINERA SETELSIS I SOLMÈDIC

Sènior masculí dissabte 23 d octubre del 2010, a les 7 de la tarda, Pavellons Municipals de Solsona (pavelló nou) Primera Nacional B, jornada 4: P.B. Solsona Trepovi- Can Tito Vilanova Camí

�� 692 - Divendres, 15-10-2010

Bàsquet CB Solsona - Fotos: Lluís Closa

Campionat de Cat. Sènior masculí 2a Categoria

Cuines Stil Balsareny, 73

TB Assessors CB Solsona, 67Oriol Gavaldà (2), Quico Rafart (3), Dani Vendrells (6), Alexis Pardo (0), Xavier Viladrich (1), Roger Comas (25), Xavi Merino (22), Valentí Farràs (0), Jordi Ramon (8). Parcials: Min. 10 / 20-14. Min. 20 / 34-29. Min. 30 / 42-47. Min.40 / 73-67.

Van sobrar els darrers quatre minuts

Als jugadors del TB ASSESSORS CB SOLSONA els van sobrar els darrers quatre minuts de partit per poder acon-seguir la victòria enfront del Balsareny a la seva pista. Quatre minuts on els taronges es van descentrar i no van saber controlar el temps del partit.

Partit amb molta igualtat en el marcador i a la pista amb petits lapsus per part dels dos equips. Els locals, que arribaven (i continuen) com a líders invictes van agafar els primers avan-tatges en l’electrònic molt ràpidament, i durant els primers vint minuts es mantenien al davant amb diferències mai no superiors als 5-7 punts.

El tercer període els solsonins van sortir amb més agres-sivitat defensiva i les idees més clares en atac. Un parcial de 8-19 en aquest quart posava els taronges per davant 42-47. Els darrers deu minuts igualaven el partit arribant-se a manca de 3 minuts amb un 60-59 que ho deixava tot obert. Aquí, però, els visitants es van descentrar i tres triples consecutius del jugador local Colomer destrossaven anímicament els solsonins, que perdien tres pilotes decisives que sentenciaven la derrota final.

El pitjor del partit no és el marcador ni la derrota, sinó la valoració de l’equip i la demostració de manca d’entrenaments d’alguns jugadors de l’equip (situació que es repeteix any rere any).

Aquest dissabte el TB ASSESSORS CB SOLSONA tor-na a jugar com a local amb l’objectiu de tornar a assolir el camí de les victòries dels primers partits. El rival serà el Badalonès Montigalà de Badalona, de la part mitja de la taula. El partit, dissabte a les 7 de la tarda al pavelló “nou” solsoní.

Tota la informació sobre equips, resultats i classificaci-ons, a www.cbsolsona.com

Sènior femení

CB Solsona, 47

CB La Mercè, 49Parcials: 7-8/14-10/11-11/15-20. Sierra 4, Vilaginés, Llorens 12, Caita, Anna Estany 4, Sala 3, Tordesillas 13, Codina 4, Cristina Estany 2, Ribera 5

Bon partit defensiu del Solsona, amb molta intensitat. Però el poc encert amb el tir exterior i la davallada física de l’últim període van enfonsar el Solsona a perdre el partit per la mínima diferència, havent dominat gairebé tot el partit fins al final.

Infantil masculi

CB Artés, 63 - CB Solsona, 56 Martínez, Rodríguez, Abella, Torramorell, Colell, Merino, Vilardell, Jorba, Gil. Absent per malaltia: Marcel Jané Beto (2 ent) i Pere (ent). Parcials: 8-9 20-8 14-13 6-6 10-10 5-10

Bon regust final

Segon partit de la temporada i primera der-rota. Dels partits perduts se n’aprèn més que de les victòries fàcils. El partit ha començat amb força igualtat al marcador, però el segon parcial (20-8) ha marcat el resultat final, ja que en tots els períodes la igualtat ha estat màxima.

L’últim ha estat el període dels solsonins, que amb una defensa més agres-siva han posat nerviosos als jugadors del Bages, amb possibilitats reals d’anar per la victòria i això ens ha deixat un bon regust final. També volem comentar la superioritat física dels jugadors locals, que aquesta vegada han jugat a la localitat propera d’Avinyó per tenir el pavelló d’Artés amb tasques de millora. La setmana vinent tindrem una prova real contra el millor equip del grup, i sabrem la nostra vàlua en aquest moment inicial de la temporada.

L'Arnau en acció, jugant amb el Navàs

El bàsquet del cap de setmana

Aquest és el programa de partits del CB Solsona per a aquest cap de setmana: tots els equips federats en competició. Desitgem que tots els jugadores i jugadores gaudeixin de l'esport i que els aficionats al bàsquet vinguin al pavelló a animar als equips del club.

Partits a casa:Dia Hora Categoria Equip VisitantDissabte, 16 10, 30 Infantil Masc. ..........................................................S.A. SúriaDissabte, 16 12, 00 Cadet Fem. ...................................................... CB VilatorradaDissabte, 16 17, 30 Júnior Masc. ............................. BQ. Martinenc B de BarcelonaDissabte, 16 19, 00 Sènior Masc. 2a. Cat .............................Badalonès - Montigalà

Desplaçaments:Dia Hora Categoria Equip VisitantDissabte, 16 09, 00 Mini Mixt .................................................. La Salle Manresa 1Dissabte, 16 10, 30 Júnior Fem. .........................................................CB Puig-reigDissabte, 16 10, 45 Pre-mini Mixt ...............................Cat. Occident Manresa BlancDissabte, 16 16, 00 Cadet Masc. ................................................Joviat - La Salle BDissabte, 16 17, 30 Sènior Fem. 3a. Cat ........Smp Xamba C, Vilafranca del Penedès

Consulteu la informació actualitzada a la web del club (www.cbsolsona.com).

��692 - Divendres, 15-10-2010

Bàsquet CB Solsona - Fotos: Lluís Closa

Cadet femení | Dissabte 9/10/10

Anfer Navarcles, 24 CB Solsona, 96

Excel·lent partit de les noies del Cadet Femení del C.B. Solsona aquest passat dissabte al pavelló del Navarcles. Cal destacar la gran actuació de la Queralt, que amb els seus gairebé 40 punts va ser, de llarg, la millor anotadora del partit. També agraïm l’esforç de les més petites, les Maries i la Núria, que s’estan adaptant molt bé a aquesta categoria. Ho estem fent molt bé, però només hem fet dos partits, i cal seguir entrenant amb disciplina i concentrades, per mantenir el nivell i millorar-lo de cara als propers encontres.

Premini mixt | Dissabte 9/10/10

CB Solsona, 46

CB Santpedor, 33

Partit molt intens en defensa, el que van disputar els pre-minis contra el Santpedor, destacant en aquesta faceta l’actuació d’en Pol sobre el número 10 i en Guiu sobre el número 4. Gran actuació de la Marta i en Gerard, desmarcant-se i corrents al contraatac per rebre les passades de l’Aina i en Ferran (grans passadors). Excel·lent l’Aleix, sempre atent al rebot. Agraïm l’esforç d’en Jan, Miquel i Joan, que van jugar mig lesionats i val a destacar el debut de l’Arnau, que va estar molt i molt bé en totes les facetes del joc. Tot: la millora de joc i de concentració amb relació als primers partits de la temporada.

Mini mixt | Dissabte 09/10/10

CB Solsona, 34

CB Santpedor, 90

Els nois de l’equip mini de Solsona van jugar el seu primer partit a casa, però no van poder-ho fer amb victòria. Cal destacar els bons minuts dels preminis, que van venir a ajudar, i també el bon paper que estan fent els jugadors que són nous d’aquest any. Ànims, i a treballar pel proper partit!

Júnior masculí nivell A | Diumenge 10/10/10

CB Olesa, 49 - CB Solsona, 40Agustí 6, Christian 2, Edu, Beto 1, Pau, Moha 14, Nikita 15, Moi, Xiloè 2, Jan

Quart partit de la temporada a la clàssica pista de l’Olesa. Partit molt ben jugat davant d’un equip tancat amb zona durant els 40 minuts i a la seva pròpia pista. L’equip va realitzar tres bons quarts, però, la poca anotació realitzada al segon quart (4 punts) no va permetre lluitar per la victòria. Destacarem sobre-tot la millora del joc i de concentració amb relació als primers partits de la temporada.

Júnior femení nivell BDiumenge, 10 d'octubre - matí - Pavelló de Solsona

CB Solsona, 27 - CB Navàs, 30Parcials: 6 a 6 , 11 a 13 ; 21 a 23 , 27 a 30Jugadores: Raquel A. (4), Judit (5), Marta (1), Belén, Núria (4), Raquel E., Laia, Carol (4), Cristina (7), Sheila (2), Estel.

Partit molt desencertat per part de tothom, i en que vam pagar la novatada d'una categoria que tot just estrenem. Hem après que a partir d'ara no n'hi ha prou amb l'encert o amb la rapidesa d'una jugadora, sinó que els partits únicament els gua-nyarem jugant com un equip unit, sumant els esforços de totes i cada una de nosaltres. Amb paciència tot arribarà.

�� 692 - Divendres, 15-10-2010

Atletisme Club Fondistes del Solsonès-Prosetel

21a Cursa del Torró

Marc Aranda puja al podi d’Agramunt

Diumenge dia 10 d’octubre es va disputar la popular cursa del Torró d’Agramunt en la seva 21a edició, amb més de 300 inscrits. Entre ells hi havia els atletes del Club Fondistes del Solsonès, Albert Moliner, Marc Aranda i Jordi Montaner.

Un recorregut de 10 quilòmetres (teòricament, ja que se'n van fer més d’11), on es combinava terra i asfalt, un circuit bastant planet, alguns canvis de petites pujades i baixades, i amb una temperatura ideal per la pràctica d’aquest esport.

L’Albert va sortir a totes i va intentar seguir el grup capdavanter. Però la febre que arrossegava va fer que a poc a poc anés perdent metres i va aconseguir entrar al lloc 10 de la general i 4t de la seva categoria, amb un temps de 39’55 minuts.

El Marc, per la seva part, va aconseguir entrar el 22 de la general i primer de la seva categoria amb un temps de 41’53 minuts.

Jordi Montaner va entrar al lloc 61 de la general amb un temps de 45’44 minuts.

1a Cursa de muntanya 2.0

Sancho Ayala, 3r a la cursa de Pinedes de Castellnou

Diumenge 10 d’octubre a les 10 de matí es va disputar la 1a cursa 2.0 a Pinedes de Castellnou, una cursa plenament de muntanya. L’aigua caiguda i el fang van fer que el recorre-gut ja difícil pel terreny fos encara més perillós, sobretot a les baixades. Un circuit de 10’800 km, que no deixava espai per la recuperació.

Pròximes curses

17 d’octubre: Mitja marató de Mollerussa i 7 km.17 d’octubre: Cursa de Sabadell 10 km24 d’octubre: Cursa de Manresa 10 km24 d’octubre: Cursa de la Dona (Barcelona) 5 km24 d’octubre: Marató, mitja i 10 km del Mediterrani (Castelldefells) 31 d’octubre: Cursa de Pont de Vilomara 10 km

Mes informació a Ribera Esports, http//www.atletisme.com i http//www.fondistesolsones.org

Amb la participació d’uns 275 inscrits, i entre ells: Sanc-ho Ayala i Josep Alconchel, dels Fondistes del Solsonès;

La cursa des del seu inici ja va tenir els 3 dominadors, que al primer km. ja van marxar. Fins a mitja cursa va marcar el ritme l’Otmane Benamar. Però a partir del km 5 en Sergi Rodríguez va marxar quan va voler i va deixar als dos companys de fuga. L’Omane va intentar seguir-lo i a les baixades incremen-tava el ritme, però no va aconseguir atrapar el Sergi. El que sí que va fer va ser despenjarse de Sancho, que es va estimar més no arriscar-s'hi, tal i com estava de perillós el terreny.

Tercer va arribar Sancho Ayala dels Fondistes del Solsonès, amb un temps de 42’30 minuts.

Josep Alconchel va fer un temps de 58’20 minuts entrant al lloc 127 de la general.

C. Castell, 8Solsona

973 48 00 78

��692 - Divendres, 15-10-2010

Descens Urbà Joan Rodríguez

El passat cap de setmana, 10 d’octubre, es va disputar l'última prova puntuable per a la Copa catalana DH Urbà, a la ciutat de Lleida. El dia començava de la pitjor manera, ja que només llevar-se del llit, a 2/4 de 6 del matí, es veia com a fora plovia sense parar i no tenia les idees clares de si es podria fer la carrera. Tot i la pluja, vam carregar totes les coses i la bici al cotxe i vam agafar direcció cap a Lleida! Després d'un hora i poc de viatge (al ritme de la mare je, je) arribàvem al padock a 1/4 de 9 del matí. Afortunadament ja no plovia, feia la inscripció i em vestia ràpida-ment per a fer un parell de baixades en les 2h d’entrenaments que em quedaven abans de la carrera. Un cop el remuntador ens deixava dalt del circuit, tocava anar parant zona per zona mirant traçades i salts. En aquesta 3a edició el circuit era pràcticament idèntic al de l’any passat, però amb uns salts més tècnics i espectaculars. Vaig anar per feina i fer 4 baixades, provant les rampes i les traçades per on creia que podia guanyar segons. El descens començava dalt del castell, la seu vella, baixava per un traçat de terra amb algun salt petit, un parell de corbes i de seguida es veia una passarel·la de fusta que acabava amb un salt per sobre la caixa d’un camió d’uns 2 metres d’alçada per 5 de llargada i que recepcionava a unes planxes de ferro. Començava el traçat urbà, una llarga recta amb algunes esses i venien més salts com passar per damunt d’un cotxe, murs i tallants seguits de multitud d’escales fins arribar a la zona més comercial de Lleida, al costat del riu Segre, de la catedral i l'institut d’Estudis Ilerdencs on hi havia un impressionant peralt de fusta, seguit d’una recta, passant per l’interior d’un camió i meta. A 2/4 d'11 del matí començava la primera mà-nega. Jo sortia l'últim de júnior. Els nervis arribaven i era l’hora de sortir. Tocava pujar damunt la rampa de sortida i faltaven 30 segons. Començaven a sonar els “pips” de la cèl·lula, “pip, pip, pip, piiiiiiiiiiiiiiip”. Sortia bastant bé, a bon ritme, saltant i traçant tal i com havia entrenat, pedalejant el que donaven les forces. Finalment travesso la cèl·lula en 1:59.687 col·locant-me 3r júnior. Arribava la segona mànega. Surto exactament igual però encara més motivat i amb ganes de baixar el temps. Vaig patir un parell d'errors greus i arribo amb 2 minuts a meta. David Boix (Motoclub Segre), que anava 4t, a 1 seg., rebaixava el temps a 1:59.344 suficient per col-locar-se davant meu i endur-se el 3r calaix del podi. Decebut i amb ràbia finalitzo 4t, però així són les curses... Tot i això era un resultat molt positiu ja que sumava els punts suficients per a guanyar la Copa catalana DH Urbà 2010!

La temporada ja està quasi finalitzada a l’espera de les 2 últimes proves del campionat Espanya de descens forestal.

Per acabar, agraeixo especialment als meus pares que són els que em porten i paguen les curses, al meu avi per pagar-me la bici i a la resta de familiars i amics, que sense ells, tot això no seria possible je, je. De cara la temporada que ve s’intentarà

Joan Rodríguez, campió de la Copa Catalana Descens Urbà 2010

A la foto Joan Rodríguez en un dels molts salts del DH

buscar l’ajuda d’algun patrocinador, per a seguir competint i sobretot disfrutant! Ja que no és pas un esport barat!

Salut i pedals!!!

�� 692 - Divendres, 15-10-2010

Caminades Ajuntament de Clariana de Cardener

El diumenge 10 d’octubre va tenir lloc la II Caminada Popular de Cla-riana de Cardener, amb una participació d’unes 70 persones. Aquest any va ser més baixa que l’any anterior, degut a la pluja abundant que havia caigut durant tota la nit anterior.

Malgrat que en el moment de la sortida plovia una mica, cal dir que durant el recorregut no va ploure, fins que només faltava per arribar una part dels participants i la caminada es va poder desenvolupar amb èxit.

El recorregut va sortir de la pista polisportiva de Clariana, on seguia per camins i corriols fins arribar a l’embassament de Sant Ponç. D’aquí, vore-jant-lo s’arribava a la font de les Ortigues, lloc on es va esmorzar. La caminada continuava tot resseguint l’embassament de Sant Ponç fins a trobar el camí que portaria cap a l’església de Joval, que estava oberta pels visitants i d’aquí es va emprendre el recorregut fins al mateix punt de sortida.

Al final del recorregut, els participants van trobar begudes i fruita per a tothom i es va lliurar un bolígraf d’obsequi.

II Caminada popular de Clariana de Cardener

Excursions Centre Excursionista del Solsonès

8a Caminada d'orientació23 i 24 d'octubre de 2010

Ja us podeu inscriure a la 8a edició

de la Caminada d’Orientació que tindrà lloc els dies 23 i 24 d'octubre.

Es tracta de trobar uns controls amb l’ajut d’un mapa i d’una brúixola. El dissabte 23 d’octubre farem una xerrada informativa a les 9 del vespre, a la sala d’actes del Casal de Cultura. Després hi haurà una prova d’orientació nocturna i en acabar, us oferi-rem un petit refrigeri.

Les normes a seguir són les següents:- S’ha de participar en grups d’entre 2 i 4 persones de més de 15 anys. A més a més, s’hi pot afegir gent de menor edat. El límit de grups participants és de 30. Per la prova d’orientació nocturna, és aconsellable dur un lot frontal. - Us podeu inscriure al local del Centre, els divendres de 8 a 9 del vespre, o bé a Tandem Solsona (c/ Pedraforca, 3). Haureu de fer el pagament en el moment de fer la inscripció. El preu d’inscripció és de 3 euros pel socis del Centre i de 5 euros pels no socis. La data màxima per fer-ho és el divendres 22 d’octubre. Per més informa-ció, podeu trucar als telèfons 973484287 o 680753171 (Jordi). - Tots els participants rebreu un obsequi en finalitzar la caminada del diumenge.

L'espurna del Mia

��692 - Divendres, 15-10-2010

18è Campionat de Botifarra ràpid del Solsonès

Ja fa uns quants dies es va celebrar el ja tradicional Campionat de Botifarra Ràpid del Solsonès al Restaurant Crisami, enguany ja la 18a edició i que s'ha convertit del pocs que queden a aquest nivell a tot Catalunya.

La participació d'aquest any no va ésser tan elevada com altres anys, 58 parelles van participar-hi, 33 de les quals eren de Solsona. L'any que van ser més eren 96 parelles i la mitjana anual és que a aquest campionat hi participin de 70 a 80 parelles.

Enguany els guanyadors van ser Gerard Novelles i Albert Jounou de Solsona que també es van endur el premi a la parella local. Els segons van ser el Pere Parra i el Josep Abe-lla, tots dos de Solsona. Els tercers van ser Eliseu Santaulària i Francisco Pujolet de Lladurs i els quarts van ser Joan Vila i Josep Caballol d'Olius.

Els organitzadors volen agrair la col·laboració de tot un munt d'empreses que fan possible la gran quantitat de premis i detalls per a tots els participants.

Botifarra Josep Maria Borés - Fotos: Antoni Màrquez

El Portals, un dels incansables organitzadors d'aquest campionat

Els guanyadors, el Gerard Novelles i l'Albert Jounou de Solsona

Els segons classificats, el Parra i l'Abella de Solsona

Joan Vila i Josep Caballol, d'Olius, van quedar quarts

Eliseu Santaulària i Francisco Pujantell de Lladurs, els tercers

�� 692 - Divendres, 15-10-2010

Societat

El Manolo amb el talonari de

participacions de loteria de la Penya

Barcelonista de Solsona i Comarca.

A veure si li'n compreu alguna!!!!

La colla de la Plaça de la Catedral

Festa de la Benemèrita a Solsona

El dimarts, dia 12, festivitat del Pilar, la Guàrdia Civil celebrava la seva patrona. A Solsona, els membres d'aquest cos van celebrar la diada amb la tradicional Missa al Cor de Maria, presidida per una imatge de la verge del Pilar. L'ofici va ser celebrat per Mn. Josep Sierra. En acabar, els assistents, entre els quals hi havia representants dels Mossos d'esquadra, Agents Rurals i Policia Local, el regidor de governació de l'ajuntament de Solsona, el president del Consell Comarcal, l'alcalde de Riner, coneguts i familiars, van pujar fins a la caserna, on van gaudir d'un vermut.

Feliços 40 i molts més.Us mereixeu aquesta col i cap a Les Cols.

P.D. El diumenge els podeu pujar a felicitar a casa.

Avui és el Sant de la Teresa.Moltes felicitats!!

��692 - Divendres, 15-10-2010

Cultura Redacció

El jazz/funky impregnarà aquestanit l'SputnikEl grup sabadellenc Fuzzoff actua avui divendres, 15 d'octubre a l'Sputnik,a 2/4 de 12 de la nit

Originari de Sabadell, ha tocat per Catalunya amb un repertori de versions i des del 2010 basat bàsicament en composicions pròpies.

Les influències més immediates les trobem en músics com Maceo Parker, Miles Davis, John Scofield o Joshua Redman entre d'altres.

A més, en la història biogràfica dels Fuzzoff els seus components han tocat en multitud de bandes, (Huapachà Combo, Hook Herrera, Bars, ...) i han donat classes de música en escoles com el Taller de Músics de Barcelona, el Blue Train, el CEME, ...

El directe de Fuzzoff és impactant i captivador, acostant al públic unes composicions arranjades fins a l'últim detall.

Òmnium Cultural del Solsonès celebra la segona edició de la Jornada de SANT GALDERICL’acte tindrà lloc el divendres, 15 d’octubre, a les 9 del vespre, a la Sala Cultural de l’Ajuntament de Solsona, al 3r pis del C/. Castell, 20

El divendres 15 d’octubre, Òmnium Cultural del Solsonès ens convida a la segona edició de la Jornada de SANT GALDERIC, centrada en el món rural i el seus patrons.

L’edició d’enguany es presenta rica i variada, ja que constarà de diverses parts i comptarà amb la participació de diferents personalitats del món cultural i artístic.

L’acte començarà amb la intervenció de Mossèn Enric Bartrina, historiador i arxiver del bisbat de Solsona, que ens oferirà una visió històrica de Sant Galderic, del patronatge de la pagesia catalana i de la seva presència a la nostra comarca.

A continuació, Gogistes Solsonins presentaran una edi-ció especial dels goig de Sant Galderic, preparada especialment per a la Jornada, que seran interpretats per la soprano Montse Riu, acompanyada per la pianista Mònica Mendoza.

L’acte clourà amb la conferència “N’hi ha per llogar-hi cadires, i altres expressions catalanes”, a càrrec del conegut escriptor, professor i periodista Ramon Solsona, en la qual oferirà una radiografia acurada del nivell de salut del català en el moment actual.

Un congrés musicalEl Congrés sobre Pagaments per Serveis Mediambien-

tals que va organitzar la setmana passada el Centre Tecnològic Forestal de Catalunya també va tenir la seva vessant lúdica. Alguns dels assistents van mostrar les seves dots musicals, en una improvisada jam session a l'Sputnik,

La biblioteca municipal torna a explicar contes

La mexicana Magaly Castañeda va encetar la quarta edició del cicle "Explica'm un conte" de Solsona el passat dimecres 13 d'octubre.

Ho va fer amb la rondalla El cuquet mesurador. És una activitat organitzada per l'Ajuntament de Solsona, per mitjà del Pla de Ciutadania i Immigració, amb la col·laboració del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació.

�0 692 - Divendres, 15-10-2010

Un cafè amb.... Ramon Estany

Quan vas començar a pentinar i introduir-te en l'ofici de la perruqueria?

Va ser una cosa sense cap intenció d'anar seriosament, perquè dels 10 germans, cinc érem noies i la mare ens va sug-gerir que n'hi podia haver alguna que sabés posar els rulos, i jo vaig dir que bé, que a l'estiu, que hi som tots, m'atreviria a fer-ho. I d'aquí va venir tot. Vaig anar dos mesos a una acadèmia de Manresa i em van dir que tenia possibilitats, i es veu que sí, i aquí som després de 40 anys.

Sempre has estat al mateix lloc i establiment?Sempre, sempre, des del primer dia que vaig començar.

I és que en aquesta casa va néixer la meva mare. Per a mi ha sigut un espai molt especial. L'única cosa que he trobat a faltar és la claror, perquè no hi toca mai el sol. Però m'hi he acostu-mat, i segons el color que tenen les parets del carrer a fora, sé si fa sol o no.

Quan vas començar, hi havien moltes perruqueries a Solsona?

No ho sabria dir, moltes no, ni tantes com ara, però quan m'hi vaig posar, justament feia molts anys que no se n'havia obert cap de nova, i va ser una autèntica novetat.

Quan costava un pentinat llavors, l'any 1970?Tan aviat vaig començar a treballar em vaig sindicar

a Lleida, i vaig posar els preus que em van dir, 45 pessetes (rentar i marcar), però aquí, a Solsona, les altres perruqueries feien una rebaixa i cobraven 40 pessetes, i per aquest "duro" de diferència tota la vida he tingut la fama de ser la perruquera

més cara de Solsona. I jo només vaig posar el preu que em van donar des de Lleida.

Ha evolucionat i canviat molt aquesta professió?Ui, i tant si ha canviat, moltíssim. És una cosa que

t'obliga a reciclar-te, cada sis mesos, seguint la moda. A més, el concepte de moda actual és anar al carrer a buscar les ten-dències que es porten. Jo recordo que als anys 70 els principals creadors anaven a Londres als barris del jovent més hippie per buscar els nous estils.

La clientela d'una perruqueria acostuma a ser fidel?Sí, perquè tinc clientes de fa 40 anys, però no sempre. Jo

també entenc que de vegades la gent té ganes de canviar. Però el que no estic gaire d'acord és la manera com canvien, fent-te que-dar malament. Ara bé, d'aquestes coses n'hem d'estar vacunats, i gràcies a la clientela, sóc allà on sóc. Aquí vull afegir que a la perruqueria, la gent et discrimina molt per l'edat. Alguns clients et deixen només perquè tens una edat, sense tenir en compte el que has fet i el que pots fer, i això costa molt d'empassar.

Després de tu, tens algú, o bé els fills, que continuaran el negoci?

Res de res. La meva filla, si entrava a la perruqueria quan era joveneta era per força, perquè és l'entrada de casa nostra i bé hi havia de passar. No li ha agradat mai, i el fill, ni parlar-ne. O sigui, que quan em jubili, tancaré la perruqueria.

Has tingut alguna ajudant durant aquests anys?En 40 anys he tingut 5 noies. I bé, jo he tingut un personal

que ha estat aquí 20, 25 anys. Ara hi tinc la Conxita.

Et fa il.lusió celebrar els 40 anys de la Perruqueria?Doncs sí, perquè això em fa sentir viva i perquè després

de 40 anys, als meus 65 anys, encara tinc força i salut i mentre m'ho pugui permetre, continuaré treballant el temps que pu-gui. Ara mateix tinc algunes clientes que són universitàries i això em fa sentir molt viva, perquè veus que el jovent encara confia en mi i valora la meva feina. Jo sempre he respectat moltíssim la clientela, i també m'he fet respectar, perquè sóc una professional. Puc dir que he donat un tracte familiar que ara a les perruqueries és diferent perquè avui els ensenyen a ser perruquers i empresaris. I jo vaig ser de l'època que només érem perruqueres. I el fet de celebrar els 40 anys és també per la clientela, perquè sense ella no estaria aquí, i crec que es mereix celebrar-ho també.

40 anys de Perruqueria Bajona a SolsonaLa Teresa Bajona i Mascaró (Clariana de Cardener, 1944), està casada, és mare d'un fill i una filla i àvia de dos néts. Fa 40 anys va obrir una perruqueria al carrer Sant Josep de Calassanç, ben a prop de la Plaça Major de Solsona

La Perruqueria Bajona es troba al carrer Sant Josep de Calassanç

�1692 - Divendres, 15-10-2010

L'Acudit del Simi

Diferències Marta C.

Troba les 7 diferènciesDiumenge es va celebrar la festa del bolet a Sant Joan de Castellar de la Ribera.

Sabríeu trobar les 7 diferències entre aquestes dues fotografies del dinar?

Solucions de la setmana passada, del Celsona 691.