Celsona 782

� Celsona 782 - Divendres, 20-7-2012

Si d

esitg

eu a

lgun

a fo

togr

afia

de le

s qu

e su

rten

publ

icade

s, u

s le

s po

dem

env

iar p

er c

orre

u el

ectrò

nic

Formen part de l'equip de suport de Celsona: Marcel Ribera - Montse RiuMontserrat Riu - J. Clavé - Ramon Gualdo Francesc Torres - Pere Borés - Enric Serra Josep M. Montaner - Candi PujolFoto Resol - Foto Llàtzer - Lluís Closa

Direcció: Josep M. BorésRedacció: Miquel ManzanoEdició: Francesc Xavier Montilla - Marta CasesTextos: Eva JanéPublicitat: Manoli OrtigosaOficina: Ctra. de Torà, 25 - 25280 [email protected] 48 17 19Dip. Legal: L-267-1997 - 1.200 exemplarsEl primer número de Celsona Informació va sortir el 4 d'abril de 1997

Celsona és una publicació independent i socialment justa, no necessitant ni fent ús de cap subvenció ni ajut públic per al seu funcionament.

Pots accedir, llegir i des-carregar molts exemplars

de Celsona via electrònica anant directament a

issuu.com/celsona/docs

Editorial Josep M. Borés

SálvameDéu n'hi dó, el sidral mediàtic que s'ha viscut a Solsona aquests dies.

Hem estat una altra vegada centre d'atenció dels grans mitjans com és Tele5. El dilluns la reportera més criticada i polèmica de la televisió, Aída Nízar, corria pels carrers del casc antic fent la seva secció del programa Sálvame.

L'Aída, exconcursant de Gran Hermano, ha aconseguit fer que tot el país estigui pendent d'ella. A Solsona s'hi va presentar ella amb el micro, un càmera i una regidora. Tres treballadors aconsegueixen fer una secció que me-diàticament funciona moltíssim. Avui, a 3/4 de 8 del vespre, serà el programa més vist "del món mundial" a Solsona.

Si és bo o dolent, és un altre tema, però el món està canviant, hi ha qui viu del morbo a grans dosis i, pel que sembla, això ven.

La rotonda de Cal CollUn altre dels temes que m'agrada destacar és el proper inici de la rotonda de Cal Coll, una cruïlla amb molt

trànsit i que ha protagonitzat multitud de "despistes" i errades. Una rotonda sens dubte alleugerirà el pas i caldrà començar a acostumar-se a la prioritat d'entrada, com ara el vehicle que venia de les Escoles que tenia tota la pri-oritat per a ell. Això s'ha acabat i algun o altre ensurt hi haurà. Benvinguda sigui.

El còmicEm plau anunciar-vos una nova secció que segurament agradarà als més petits de casa. Al costat del Concurs

de dibuix, hi trobareu les aventures de la Petita Sussi, les del Jaume Martorell, les del Max o les dels Monstrus, personatges de còmic que anireu coneixent i que pertanyen al Còmic de la Premsa Comarcal. És un plaer comptar amb aquesta tropa.

Ens deixà Francisco RoviraUn pagès en majús-

cules ens ha deixat aquesta setmana. El Francisco Ro-vira es desvivia pel bosc, pel seu manteniment i per la seva correcta explotació. Un emprenedor que va acon-seguir amb l'ajut de molts, encapçalar un dels projectes més internacionals de la co-marca, el Centre Tecnològic

Forestal de Catalunya.Persona afable i de bon parlar, el Francisco

i el seu inseparable puro forma part de la història de país, així com també de la història del nostre Celsona on, des de la Roca de Montpol, ens expli-cava coses sobre la seva gran passió: el bosc.

Us dediquem el final d'un dels seus escrits al Celsona com a record. Al cel sigui.

Des de la roca de Montpol: Parlem dels professionals del bosc i dels sindicats

...Estic convençut que els vertaders professionals

del bosc tenen un futur esplèndid. La feina, malgrat les millores, és força dura. És per això que mereixen uns jornals per viure com vertaders especialistes, que ho són. Els mals de la baixa rendibilitat dels nostres boscos no vénen d’uns salaris alts, sinó de la manca d’interès i de prioritat de qui li pertoqui.

Quan toca donar suport a la nostra gent, fem-ho! Això és fer pàtria! (Sílvia Munt, actriu).

Francisco Rovira i Corominas Enginyer Tècnic Agrícola i propietari forestalSolsona, 9 de febrer de 2000

�Celsona 782 - Divendres, 20-7-2012

Dem

aneu

-nos

-les

a: in

fo@

celso

na.c

om

Solsona Miquel Manzano

Sálvame de Tele 5 s'interessa pel bisbe de Solsona

El programa de Tele 5 Sálvame representat per la polè-mica Aída Nízar va gravar a Solsona dilluns passat al matí. La reportera va fer preguntes als solsonins sobre l'amonestació que va fer el bisbe de Solsona a tres noies per dur la faldilla massa curta en un acte de confirmació.

"El señor obispo obliga a llevar pantalones y no faldas?" "Es una tentación ir así?" "Le ha influido lo que ha dicho el obispo?". Amb aquestes questions Aída Nízar va abordar a tothom que caminava tranquil·lament pel centre de la ciutat.

Aquest reportatge per a la secció Sálvese quien pueda s'emetra avui a partir de 3 quarts de vuit del vespre a Tele5 dins del programa televisiu del cor Sálvame.

L'Aída Nízar parava a tothom que es trobava Comprovant la mida de la faldilla

Els comerços de Solsona no van rebre de bon grat la visita de la reportera


Si d

esitg

eu a

lgun

a fo

togr

afia

de le

s qu

e su

rten

publ

icade

s, u

s le

s po

dem

env

iar p

er c

orre

u el

ectrò

nic

Solsona Redacció

Ens deixa Francisco Rovira, un dels impulsors del Centre Tecnològic i Forestal de Catalunya

Francisco Rovira i Corominas, un dels principals impulsors del CTFC, va morir dilluns als 68 anys a causa d'una malaltia.

Dimarts al matí es va fer el funeral en la seva memò-ria a la Catedral de Solsona, amb l'assistència de nombrosos polítics d'àmbit català com l’actual conseller d’Agricultu-ra, Josep M. Pelegrí; companys del Consorci Forestal de Catalunya del qual Rovira n'era Soci d'Honor; l’alcalde de Vic, Josep M. Vila d’Abadal i una àmplia representació de dirigents d’UDC. Tampoc no hi van faltar el president del Consell Comarcal, Joan Solà, i l'alcalde de Solsona, David Rodríguez. A més de centenars d'amics d'arreu de la co-marca que també van assistir al sepeli.

El funeral va estar presidit per Mn. Lluís Grifell i concelebrat pel rector de Lladurs, Mn. Ramon Calafell i el de Solsona, Mn. Lluís Tollar.

Dedicació al món forestalA més de ser un dels artífexs

de la creació del CTFC l'any 1996, l’empresari de Lladurs va ser-ne ge-rent des del mateix 96 fins al 2008. Després de 12 anys portant la gerència del CTFC, Francisco Rovira es va jubilar en un acte que va reunir al personal del CTFC, a la seva família i als expresidents de l’entitat.

Entre els regals que va rebre de mans dels expresidents i president de l’entitat, en va destacar un llibre de recull dels articles que ell va publicar al llarg d’aquests anys en els mitjans de comunicació locals, comarcals i nacionals. Va col·laborar al Celsona amb una secció anomenada "Des de la Roca de Montpol", opinant sobre temes d'actualitat del món forestal.

El Conseller d'Agricultura Josep M. Pelegrí assistí al funeral

L’any 2002 va assumir la presidència del Consorci Forestal de Catalunya, un any més tard compaginaria el càrrec amb el de president de la Confederació d’organitzacions de Silvicultors d’Espanya, i es va convertir, d’aquesta manera, en el representant dels propietaris forestals d’arreu de l’estat fins l’any 2007. Rovira va iniciar la seva militància a Unió Democràtica de Catalunya l’any 2000 esdevenint un membre destacat del partit al Solsonès.

A nivell municipal Francisco Rovira, de la Torra de Montpol, va formar part del consistori de Lladurs des del maig de 1987 fins al maig de 1999 essent Tinent d'Alcalde i conseller Comar-cal. També va ser soci fundador i col·laborador

de Grusvas (Grup de sanejament vaquí del Solsonès).Fou un ferm defensor del reconeixement legal dels drets

dels silvicultors i impulsor i defensor de nombroses iniciatives orientades a l’estructuració del sector productor forestal a través del suport a les seves organitzacions.

Llibre d'homenatge dels anys de dedicació al CTFC l'any 2008

Francisco Rovira fou nomenat Soci d'Honor del Consorci Forestal de Catalunya


Dem

aneu

-nos

-les

a: in

fo@

celso

na.c

om

En recordança

GRUSVAS (Grup de sanejament vaquí del Solsonès)

Vol expressar el seu condol a la família de

Francisco Rovira i Corominas(Soci fundador i col.laborador d'aquesta entitat)

Lladurs ha perdut un ciutadà molt especial i apreciat, en Francisco Rovira i Corominas, de la Torra de Montpol, un home arrelat al municipi que estimava la terra, boscos, rius i roques fins al punt de defensar la seva conservació i millora davant de qualsevol institució.

El Francisco, o el “Torra”, com el coneixíem tots, va formar part del consistori de l’ajuntament de Lladurs des de les eleccions municipals del maig de 1987 fins al maig de 1999. Durant aquests dotze anys, com a Tinent d’alcalde i Conseller Comarcal, al costat del seu alcalde i companys de consistori, va ser una persona clau per poder tirar endavant obres econòmicament molt costoses i importants pel municipi de Lladurs, com la portada de llum i agua a les masies i una millora molt important en les infraestructures viàries. També va ser rellevant la construcció d’equipaments municipals, com la casa Consistorial, millorant i ampliant l’espai de l’escola, entre moltes altres que també han servit per cohesi-onar el municipi en diferents vessants.

Després de deixar la política municipal com a regidor, va continuar defensant i lluitant pel municipi.

El seu tarannà cordial i a la vegada exigent el feia capaç d’entendre’s amb tothom i aconseguir el que es proposava, no tenia horaris i sempre estava a punt per emprendre qualsevol nou projecte. Només cal fer una mica de memòria de la seva trajectòria.

Deixa la seva petjada molt fonda, difícil d’oblidar, moltes de les coses aconseguides amb el seu enginy ens el faran recordar.

La seva última proesa ha estat la d’afrontar la seva malaltia amb una serenitat envejable, volent aprofitar fins a l’últim moment el poder gaudir de la família i amics.

És per això que, en nom de la Corporació Municipal de Lladurs, vull agrair públicament la seva important tasca i col·laboració incondicional en aquest consistori.

Fins a sempre, company i amic!

Joan Vilà i Solé, Alcalde

Francisco Rovira i CorominasPatró de la Fundació CEDRICAT

La Fundació CEDRICAT expressa

el més sincer condol a la seva família

per tan dolorosa pèrdua.

Francisco Rovira i Corominas

La Junta, la direcció, el personal i

els col·laboradors del Centre Tecnològic

Forestal de Catalunya volem donar el condol

a tota la família per tan dolguda pèrdua.

Solsona, 16 de juliol de 2012


Si d

esitg

eu a

lgun

a fo

togr

afia

de le

s qu

e su

rten

publ

icade

s, u

s le

s po

dem

env

iar p

er c

orre

u el

ectrò

nic

He rebut la trista notícia que en Francisco Rovira ens ha deixat. No per esperada m’ha deixat d’impactar. I em sento en la necessitat i amb l’obligació de deixar expressa i pública cons-tància del pas del Francisco per les nostres vides i per les nostres institucions, i de la petjada que ha deixat.

Vaig conèixer el Francis-co als inicis dels anys 90, tot just quan es va crear el Centre Tec-nològic Forestal de Catalunya

(abans del Solsonès). A partir de llavors he tingut una relació habitual amb ell força intensa, no només en l’àmbit de la seva passió, que era el món forestal.

La seva passió era el bosc i també la seva vida.El Francisco era un home transversal que es va fer esti-

mar per tots. La seva autoritat li venia, no per imposició, sinó per convenciment. La seva autoritat era el seu coneixement i la seva vocació. Sabia de què parlava.

Recordo el Centre Tecnològic al Seminari. La seva creació, la seva il·lusió i la seva organització. Després va venir la nova ubicació. L’edifici on actualment hi ha l’Institut Català de la Fusta. I,finalment, l’actualubicació del Centre.

Home incansable que era referent forestal en l’àm-bit català, de l’estat espanyol i d’Europa. Sempre amable, amb un gran caràcter, sabia convèncer i exigia el que li corresponia.

Hàbil en la negoci-ació i seductor en les for-mes. Sabia buscar i trobar complicitats.

Recordo la il·lusió de les converses que vàrem te-nir abans d’accedir a la presi-dència del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya. Tot van ser il·lusions, projectes i nous horitzons. El Centre. eraunfillmésdelFrancisco.Amb les seves il·lusions, i també amb les seves penes. Sabia qualsevol cosa, actua-ció, pensament...! del Centre. I totes elles eren la seva principal preocupació.

Francisco Rovira. El bosc i la vida

També va voler comprometre’s amb la política. Una política molt local i molt comarcal, vinculada al Solsonès. He tingut la sort de compartir amb ell les posicions polítiques i ideològiques d’Unió Democràtica de Catalunya. Hem compartit una manera de pensar i de fer país.

A principi de la setmana passada vaig rebre una trucada de la Imma Clop, lleial amiga, dient que el Francisco havia empitjorat. El vaig trucar per telèfon i, certament, el vaig trobar pitjor que l’última vegada que hi havia parlat, no feia tampoc massa temps. La veu no era la mateixa. Ni el to, tampoc.

Vaig tenir l’oportunitat d’anar a Solsona el divendres i vàrem tenir el plaer de dinar plegats. A casa seva. On ell volia quefos.VàremdinaramblaDolors,ambelseufillDani,ambl’Esther i la Imma.

Vàrem parlar de feina! Del que calia fer! Del que s’havia de fer. El cap absolutament clar, serè. Sabia el que tenia. Sabia el que arribaria. Volia deixar-ho tot arreglat, tot fet. Va ser una estona dolça amb ell. Després de dinar va voler brindar amb cava.

Quan em vaig acomiadar, li vaig agafar la mà. Ens vàrem mirar als ulls. Tots dos sabíem que potser seria l’última vegada. Ja ho havíem fet altres vegades. Una mirada de complicitat, de respecte, de silenci interior, d’aquell silenci que parla sense dir-

se res. També d’admiració, exemple, de reconeixement, d’agraïment i, sobretot, de feina feta. De la feina ben feta.

Aquest és el teu re-cord, Francisco. El teu lle-gat, la feina que has fet i l’exemple que has donat al sector, al Solsonès, al país i fora d’ell.

Els boscos eren la teva vida. Ara tu ens has dei-xat, però la teva vida seguirà estant en tots els boscos de Catalunya, i aquest serà el nostre record inesborrable de la teva presència entre nosaltres.

Gràcies pel teu mes-tratge i descansa en pau, amic.

Josep Maria Pelegrí i Aixut

Conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca,

Alimentació i Medi Natural

President del Centre Tecnològic

Forestal de CatalunyaAl Celsona 591 del 24 d'octubre del 2008, el Pep Mia li dedicava aquesta vinyeta al Francisco en motiu de la seva jubilació

En recordança Josep Maria Pelegrí i Aixut


Dem

aneu

-nos

-les

a: in

fo@

celso

na.c

om


Si d

esitg

eu a

lgun

a fo

togr

afia

de le

s qu

e su

rten

publ

icade

s, u

s le

s po

dem

env

iar p

er c

orre

u el

ectrò

nic

Solsona ha recuperat un nou espai de la seva principal xarxa verda per al lleure ciutadà. Aquesta setmana s’ha signat a l’Ajuntament l’acta de recepció de les obres de condicionament i millo-ra paisatgística i adequacions de l’espai al lleure del tram de la ribera Negra que s’estén entre el camí del Molí dels Capellans i el pont de la variant, de 450 metres de llargada.

L’adequació d’aquesta zona, corresponent al quart tram que segueix les directrius del Pla director de la ribera de Solsona, ha estat promoguda pel consistori, projectada pel Centre Tecnològic Forestal de Catalunya i finançada per la Diputació de Lleida i l’Obra Social La Caixa mitjançant un conveni per a la preservació i difusió dels valors naturals dels municipis de la demarcació. Les obres han tingut un cost de 75.500 euros.

Dimarts passat van comprovar el resultat dels treballs l’alcalde, David Rodríguez; els regidors d’Urbanisme i Medi Ambient, Salvi Nofrarias i Judit Cardona; els tècnics del CTFC que han dirigit el projecte, Ester Blanco i Òscar Garcia; el tècnic de l’àrea de Medi Am-bient de la Diputació, Víctor Homedes, així com representants de Romero Polo, l’empresa adjudicatària.

L’actuació ha tingut un doble vessant: d’una banda, la millora de l’espai per al seu ús ciutadà i, de l’al-tra, la restauració paisatgística i de l’ecosistema f luvial. Entre les obres més destacades, hi ha l’habilitació d’un

Es recupera un nou tram de la ribera per al lleureFalta executar la part corresponent al Camp del Molí, pendent de finançament

sender per separar el trànsit rodat del pas de vianants i ciclistes. D’aquesta manera, el passeig per la ribera gua-nya en seguretat. L’alcalde posa en relleu la construcció d’aquets nous camins a banda i banda del riu per al pas exclusiu de vianants com “un dels principals atractius d’aquest indret, ja de per si altament freqüentat”. També s’han instal·lat noves infraes-tructures i mobiliari urbà, com una passera de fusta, papereres, bancs i una petita zona d’estiraments. A més, s’han realitzat treballs de sanejament i neteja, entre els quals hi ha el condi-cionament del mur de formigó de sota la variant.

Ajuntament de Solsona - CTFC Redacció

Noves plantacionsQuant a la intervenció en el bosc

de ribera, s’han plantat diverses espècies arbòries, com freixes (Fraxinus angusti-folia), verns (Alnus glutinosa), avellaners (Corylus avellana) i salzes (Salix alba); arbustives, com gatells (Salix cinerea), vimeteres (Salix fragilis), arços blancs (Crataegus monogyna), serveres (Sor-bus domestica), aurons negres (Acer monspessulanum) i sanguinyols (Cornus sanguinea), i plantes aquàtiques, com bogues (Typha angustifolia i Typha la-tifolia), jocs (Scirpus sp.), lliris d’aigua (Iris pseudacorus) i canyís (Phragmites australis). Així mateix, s’ha tractat la vegetació preexistent amb la desbrossada dels arbusts i la tallada d’alguns arbres.

Una vegada completades les obres dels trams urbans de la ribera i aquest últim, resta pendent el tercer, que comprèn l’àmbit del Camp del Molí. Amb tot, ara falta bus-car noves fonts de finançament, atès que inicialment l’Ajuntament confiava en una partida de 200.000 euros dels pressupostos generals de l’Estat del 2010. No es descarta que, per tal de fer viable l’execució de les obres, s’acabi dividint en dues etapes.


Dem

aneu

-nos

-les

a: in

fo@

celso

na.c

om

10 Celsona 782 - Divendres, 20-7-2012

Si d

esitg

eu a

lgun

a fo

togr

afia

de le

s qu

e su

rten

publ

icade

s, u

s le

s po

dem

env

iar p

er c

orre

u el

ectrò

nic

Ajuntament de Solsona

Des d’avui els solsonins tenen més facilitat per reciclar residus propis de la deixalleria. La regidoria de Medi Ambient ha instal·lat una minideixalleria a l’illa de contenidors del cap-damunt del Camp del Serra. S’hi poden dipositar piles, telèfons mòbils i les seves bateries, carregadors, cartutxos d’impressora, bombetes i llums halògens, CD i DVD.

Amb aquesta actuació, inclosa en la programació d’en-guany de l’Agenda 21, l’Ajuntament té la voluntat d’acostar la deixalleria a la ciutadania, atesa la distància a la qual estan ubicades aquestes instal·lacions municipals. Més endavant, la intenció inicial és col·locar una segona minideixalleria a la zona de l’avinguda del Pont, quan sigui econòmicament pos-sible. El seu cost és d’uns 1.900 euros i rep una subvenció de la Diputació de Lleida.

Amb aquest nou servei en funcionament, es completa l’adequació de l’illa de contenidors del Camp del Serra, on hi ha punts de recollida selectiva de cinc fraccions dels residus

Instal.lada una minideixalleria al Camp del SerraLa regidoria de Medi Ambient finalitza, així, l’adequació de l’illa de contenidors d’aquest punt

(orgànica, envasos, paper i cartró, vidre, oli i rebuig). Fa uns mesos, la brigada municipal va arranjar aquest espai amb una plataforma de formigó i unes baranes per endreçar-lo i supri-mir-ne les barreres arquitectòniques.

Es talla al trànsit la cruïlla de Cal Coll de Solsona per les obres de reordenació viària amb una rotonda

L’afecció començarà dilluns a primera hora i durarà fins dijous

Divendres de la setmana vinent les regido-riesd’UrbanismeiGovernaciódeSolsonaconfienhaverposatremeiaundelspuntsmésconflictiusde la xarxa viària urbana. Entre dilluns i dijous es construirà i se senyalitzarà una petita rotonda a la cruïlla de la travessia urbana de la carretera de Torà i l’avinguda del Cardenal Tarancon, popularment coneguda com a Cal Coll. Aquests treballs comportaran un tall de trànsit en aquesta zona durant els quatre dies a partir de dilluns a les vuit del matí.

Aquest és un dels assumptes de mobilitat que l’Ajuntament solsoní fa anys que té damunt lataulapermillorarlaseguretatilafluïdesadeltrànsit rodat. Durant uns quants mandats aquest punt ha estat tema de disquisicions diverses a causa dels condicionants que presenta per manca d’espai.

Finalment, els serveis tècnics municipals han projectat una actuació basada en una idea original de l’arquitecte Ramon Padullés. Consisteix en l’adequació d’un illot central amb llambordins de sis metres de diàmetre. El diàmetre total de la rotonda és de 16 metres. Els espais de seguretat de la calçada es pintaran de color blanc i verd. Així mateix, es col·locaran tanques metàl·liques de protecció a les voreres de Cal Coll i l’edificideCal’Esquitx.

Els treballs aniran a càrrec de la brigada municipal. Durant aquests dies, només s’hi permetrà l’accés als veïns i als vehicles que vulguin estacionar a les places disponibles dels

carrers afectats. La resta de conductors s’hauran de desviar pels carrers de Joaquim Barnola i Gaspar de Portolà, en el cas que vinguin de l’avinguda de la Mare de Déu del Claustre i de la carretera de Torà; per la plaça del Camp i el Vall Fred, i pel carrer del Parc o bé pels de l’Alcalde Moles i Pau Casals per als procedents de la carretera del Castellvell.

Aquesta cruïlla ha estat “un dels punts històricament més problemàtics en la mobilitat solsonina”, tal com mani-festa el cap de la Policia Local, Marià Vendrell. De fet, és un dels que ha registrat un volum més alt d’accidents de trànsit. A més, habitualment genera embussos en hores punta, sobretot a les sortides de l’escola i de la feina.

11Celsona 782 - Divendres, 20-7-2012

Dem

aneu

-nos

-les

a: in

fo@

celso

na.c

om

1� Celsona 782 - Divendres, 20-7-2012

Si d

esitg

eu a

lgun

a fo

togr

afia

de le

s qu

e su

rten

publ

icade

s, u

s le

s po

dem

env

iar p

er c

orre

u el

ectrò

nic

Ajuntament de Solsona Redacció

L’Ajuntament de Solsona està situat en el segon lloc del rànquing de bones pràctiques de la comunicació pública local de les capitals de comarca tant en l’àmbit de la Catalunya central com en la demarcació de Lleida. Ho posa de manifest un estudi realitzat pel Laboratori de Periodisme i Comunicació per a la Ciutadania Plural de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) a partir de l’anàlisi de la informació i la transparència dels webs municipals.

Segons aquest estudi, Solsona té un dels 18 webs municipals de les capitals de comarca catalanes amb una puntuació de més de la meitat d’indicadors positius –els 24 webs restants no arriben al 50 per cent. Concretament, arriba a una puntuació del 63 per cent, que a la Catalunya central només és superada per Vic (73 per cent) i a les comarques de Ponent per Lleida (68 per cent).

Entre els indicadors que valora l’estudi, hi ha la informa-ció que els webs proporcionen sobre els representants polítics de l’equip de govern i l’oposició; les ordenances municipals; com treballen els regidors i els òrgans en què s’organitzen; els

Solsona al capdevant de la comunicació municipal

plans d’ordenació urbanística municipal i altres com l’Agenda 21; les eines de participació ciu-tadana; el compliment de programes electorals; l’execució del pressupost, així com les retribuci-ons dels càrrecs electes i la dels llocs de treball de la corporació segons categories.

L’informe de la UAB destaca el fet que una capital de comarca de dimensions no gaire grans com Solsona estigui per davant en pun-tuació de ciutats com Tarragona (61 per cent) i Manresa (51 per cent) o en la mateixa posició que Granollers. Sabadell encapçala la classificació, ja que compleix el 100 per cent dels requisits fixats pel Laboratori de Periodisme i Comunicació per a la Ciutadania Plural. La puntuació de cada

municipi es va actualitzant a mesura que es van introduint millores en la informació política dels webs. Així, Solsona obtindrà dos punts més la setmana vinent, ja que és previst que el Ple aprovi l’adhesió al Decàleg de bones pràctiques de la comunicació local pública. Entre d’altres, aquest document estableix que les corporacions locals han de facilitar la infor-mació més àmplia sobre la seva activitat i la participació del conjunt de la ciutadania en la vida social.

Lluís-Xavier Gonzàlez, regidor de Comunicació

1�Celsona 782 - Divendres, 20-7-2012

Dem

aneu

-nos

-les

a: in

fo@

celso

na.c

om


Entren cinc nous infants al Ball de BastonsEs van inscriure 11 nens

Un total d'onze nens es van inscriure per formar part del Ball de Bastons. Enguany hi havia cinc places disponibles, més un reserva. Per tant, va ser necessari fer un sorteig. Aquest es va dur a terme divendres passat a les oficines de l'Ajuntament de Solsona.

Els agraciats van ser la Judit González Vendrell, l'Anna Masdenpinós Pedrosa, el Ferran Terricabras Rovira, el David

El Macip, Joan Boix i l'Albert Caelles

El sorteig va generar expectació

Bonillo Torra i la Luana Mota Montaño. La plaça de reserva va ser per a l'Ona Montaner, que assistirà als assajos i en cas d’alguna baixa, la cobrirà. L’any vinent, entrarà directament sense necessitat de sorteig.

Els nens que no hagin tingut sort podran participar al sorteig de l'any vinent.


Si d

esitg

eu a

lgun

a fo

togr

afia

de le

s qu

e su

rten

publ

icade

s, u

s le

s po

dem

env

iar p

er c

orre

u el

ectrò

nic


Cristina Ribera, Raquel Anglarill i Núria Riu rebran enguany les bandes de Pubilla i Donzelles

Prenen el relleu de Berta Plans, pubilla; Marta Marsenyach i Alba Fernàndez com a donzelles

Cristina Ribera serà proclamada Pubilla 2012 de Solsona durant la propera Festa Major de Solsona, després de superar el procés se-lectiu amb la millor nota de les tres aspirants que es van presentar. L'acompanyaran com a Donzelles la Raquel Anglarill i la Núria Riu que representen el Club Esportiu Arrels i el Club de Bàsquet Solsona respectivament. Cristina Ribera, en canvi, es presentava a títol personal.

Es va anunciar dissabte passat durant l'acte on es va acomiadar a les solsonines que van rebre la banda en el decurs de la Festa Major de l’any passat: Berta Plans (pubilla), Marta Marsenyach (primera donzella d’honor) i Alba Fernàndez (segons donzella).

Van venir a Solsona una àmplia repre-sentació del pubillatge de Catalunya. Així fins a més de 40 pubilles i hereus no van faltar a la cita entre els quals la pubilla de Catalunya, l’hereu de les comarques barcelonines i tots aquells que tenen un títol de la Catalunya central.

Després de les presentacions, la Júlia Xandri, al piano, va interpretar tres cançons. A continuació van pujar a l’escenari la Pubilla i les Donzelles sortints per pronunciar un discurs d’acomiadament on van destacar els millors La Pubilla i les Donzelles de l'any passat i les d'aquest any

La plaça de l'Ajuntament va ser l'escenari d'aquest acte

La nova Pubilla i Donzelles 2012

Cristina Ribera (Pubilla): Té 17 anys. Estudiarà Traducció i Interpretació d'Alemany a la UAB. Es va presentar per lliure.

Raquel Anglarill (Donzella): Té 18 anys. Estudiarà Dret a la Pompeu Fabra. Es va presentar pel CE Arrels.

Núria Riu (Donzella): Té 18 anys. Estudiarà INEFC a Lleida. Es va presentar pel CB Solsona.

La Pubilla i les Donzelles 2011 van rebre un emotiu comiat


Dem

aneu

-nos

-les

a: in

fo@

celso

na.c

om

L'Urgell Marco i l'Anna Montraveta tocant el violí

La Júlia Xandri va interpretar tres cançons al piano


moments i les qualitats personals de cadascuna. També es van repartir obsequis mútuament recordant petites anècdotes passades representant el pubillatge solsoní.

Tot seguit, abans de l'emotiu vídeo de record d'aquest intens any, l'Anna Montraveta i l'Urgell Marco van fer una actuació musical al violí.

L’acte va cloure amb els parlaments del Representant de Foment de les Tradicions Catalanes, Antoni Pérez, i l'al-calde de Solsona, David Rodríguez, que van destacar aquesta tradició tan arrelada a Catalunya. Finalment el Cant dels Se-gadors va donar per acabat aquest emotiu comiat organitzat per l'Associació del Pubillatge Solsoní.

El jurat que va decidir el resultat. Foto: Aj. Solsona


Si d

esitg

eu a

lgun

a fo

togr

afia

de le

s qu

e su

rten

publ

icade

s, u

s le

s po

dem

env

iar p

er c

orre

u el

ectrò

nic

Consell Comarcal del Solsonès

El Consell impulsa de nou la figura del dinamitzador

rural a la comarcaEl Consell impulsa mitjançant el Pla Comarcal de Jo-

ventut, les polítiques de joventut a la comarca en el marc del Pla Nacional de Catalunya i pretén consolidar-les mitjançant lafiguradeldinamitzador/arural.

El projecte impulsat des del Servei Comarcal de Joventut del Solsonès a través del Pla Comarcal de Joventut, va adreçat als ajuntaments de la comarca per al desenvolupament de les polítiques locals de joventut. Aquest projecte permetrà activar lespolítiquesdejoventutdelmunicipi,donar-lossignificat,iafavorir i coordinar les ja existents de manera conjunta entre el Consell i els ajuntaments alhora que fomentarà el treball inte-rinstitucional, la participació dels joves i l’equilibri territorial.

Dinamitzador RuralLa implantació del dinamitzador rural té com a objectiu

dotar de recursos humans per tal de comptar amb un suport al’horadedissenyar,planificar,redactariavaluarelPlaLo-cal de joventut, per tal de fomentar el treball per projectes i objectius.

LafiguradelDinamitzadorRuralaugmentarà lapar-ticipació i la iniciativa juvenil als municipis en funció de les seves microrealitats existents. Amb aquestes accions, es pretén promoureunprogramad’accióplanificatamblaparticipaciódels joves del municipi que englobi tots els eixos del Pla Naci-onal de Joventut.

600 euros per al fons d’emergència social

de SolsonaEn la comissió de govern celebrada el 12 de juliol el

Consell Comarcal va aprovar el conveni de col·laboració entre el Consell Comarcal del Solsonès i l’Ajuntament de Solsona per al fons d’emergència social.

En els últims mesos han augmentat les famílies que es troben en situacions extremes, les quals no poden cobrir algunes de les necessitats més bàsiques, com l’alimentació, les despe-ses de l’habitatge i l’atenció als infants. El Fons d’Emergència Social per atendre les famílies de la ciutat més directament afectades per la crisi econòmica, el Consell Comarcal del Solsonès i l’Ajuntament de Solsona properament firmaran el conveni de col·laboració que ha de permetre pal·liar els efectes més perniciosos de l’actual conjuntura econòmica sobre les famílies solsonines.

Segons aquest acord, el Consell Comarcal del Solsonès satisfarà a l’Ajuntament de Solsona la quantitat de 600 euros per al Fons d’Emergència Social per atendre les famílies de la ciutat més directament afectades per la crisi econòmica.

S'engega de nou el projecte T’acompanyem

T’acompanyem 2 facilitarà els trasllats i acompanyaments del domicili als serveis

sanitaris a les persones que tenen dificultat

En la passada comissió de govern del 12 de juliol el Consell va aprovar el projecte T’acompanyem 2 que consis-teix en el trasllat i l’acompa-nyament amb taxi des del seu domicili als serveis sanitaris corresponents i el retorn a casa seva de les persones que en siguin usuàries. Les persones beneficiàries han d’abonar el 50% del cost del servei. Aquest pretén pal·liar, almenys per a un sector, el greuge comparatiu en que es troba el Solsonès en relació a l’àmbit urbà pel que fa a l'accés als serveis mèdics.

El Projecte T’acompanyem 2, es consolida defini-tivament a la nostra comarca gràcies a la subvenció que aportarà la Diputació de Lleida, que suposarà el 50% del pressupost total del projecte. En el projecte d’enguany s’han introduït alguns canvis: s’ha ampliat el perfil de l’usuari i l’edat d’accés serà a partir dels 70 anys. A més a més s’ha ampliat el servei als disminuïts amb un grau de disminució a partir del 33%, a les persones amb dependència amb un grau II i grau III.

Comarca Miquel Manzano

41 aturats menys al juny

El Solsonès ha registrat 804 aturats aquest passat mes de juny. La xifra s'ha reduït en 41 persones. D'aquesta forma Solsona té 660 aturats, Sant Llorenç de Morunys 42 i Olius 32.

Atur per municipis al SolsonèsCastellar de la Ribera .............................................. 4 Clariana de Cardener ............................................... 5 Guixers ..................................................................... 0 Lladurs ..................................................................... 6 Llobera ..................................................................... 5 La Molsosa ............................................................... 1 Navès ..................................................................... 10 Odèn ......................................................................... 1 Olius ....................................................................... 32 La Coma i La Pedra ............................................... 14 Pinell de Solsonès .................................................... 3 Pinós ......................................................................... 7 Riner ...................................................................... 14 Sant Llorenç de Morunys ...................................... 42 Solsona ................................................................. 660Total de la comarca ............................................ 804


Dem

aneu

-nos

-les

a: in

fo@

celso

na.c

om

Consell Comarcal del Solsonès

Aquest juliol es netejaran 9 punts incontrolats de residusUn conveni entre Consell, Diputació i "La Caixa" permetrà dur a terme aquesta actuació

Cada cop són més les persones (residents i turistes) i les empreses de la comarca que actuen amb responsabilitat ambiental, a l’hora de dur a terme les seves activitats i valoren el fet de pertànyer, viure i treballar en un territori amb un medi natural molt ben conservat.

Malgrat això encara tenen lloc algunes actituds irrespon-sables, com ara la incorrecta gestió dels residus, essent el seu resultat més negatiu l’abandó d’aquests en marges de carreteres, zones boscoses i indrets de difícil accessibilitat, tot degradant el medi i incrementant el risc d’incendis forestals.

El Consell Comarcal del Solsonès, coneixedor de l’existència d’aquesta pràctica i els resultats que comporta, va dur a terme, a principi de l’any 2010, un inventari dels punts d’abocament incontrolat de residus a la nostra comarca, amb la col·laboració dels Agents Rurals i els Mossos d’Esquadra, pertaldebuscarfontsdefinançamentqueenpermetessinsevanetejaiclausuradefinitiva.

Finalment, arran de la petició formulada pel Consell Comarcal, la Diputació de Lleida i “La Caixa” han formalitzat el conveni dins del marc de desenvolupament d’actuacions de conservació de la biodiversitat, que permetrà dur a terme la neteja d’aquests punts d’abocament incontrolat.

Està previst sanejar 9 punts d’abocament incontrolat ubicats als municipis d’Olius, Castellar de la Ribera, Clariana

de Cardener i Pinós, on es retiraran runes, pneumàtics, mobles i voluminosos en general.

L’empresa adjudicatària dels treballs de sanejament es preveu que col·labori amb una entitat solsonina que treballi amb col·lectius de persones desfavorides per tal de donar compliment als objectius del conveni “col·laboració entre entitats públi-ques i privades, per a la restauració d’àrees degradades, amb la conservació i millora de l’entorn natural i la promoció de la integració social dels col·lectius de persones desfavorides”.


Si d

esitg

eu a

lgun

a fo

togr

afia

de le

s qu

e su

rten

publ

icade

s, u

s le

s po

dem

env

iar p

er c

orre

u el

ectrò

nic

Olius Miquel Manzano

Comarca Redacció

La planta de biomassa projectada a Olius

és previst que superi els tràmits per

instal·lar-se al municipiL'Ajuntament d'Olius espera resposta de l'empresa

L'Ajuntament d'Olius preveu concedir aquest mes la llicència d'obres per la planta de biomassa que l'empresa Pro-graig vol instal·lar al municipi en un camp de cultiu proper a l'estació depuradora de Solsona.

L'alcalde d'Olius, Ramon Sala, ha explicat que el període d'al·legacions ha finalitzat aquesta setmana amb només una de presentada per part d'un particular, que s'espera resoldre. Tot i que es concedeixi la llicència, l'Ajuntament està a l'espera de saber si l'empresa tirarà endavant el projecte, segons explica el batlle d'Olius.

En cas que finalment la planta de biomassa s'instal·li es convertiria en una de les primeres d'aquest tipus a les comarques de Lleida i podria crear fins a 100 llocs de treball indirectes, ha explicat l'alcalde.

Jordi Moltó, delegat del Govern de la Generalitat a la Catalunya Central, va continuar la seva ronda de visites als municipis del territori. En concret, en els últims dies va estar als d'Odèn, Pinell i la Molsosa.

La visita a Odèn va servir per posar de relleu la proble-màtica de la manca de depuració d’aigües als nuclis de Cam-brils, Valldan i alguna masia aïllada. L’alcalde, Andreu Alet, va destacar també la dificultat que hi ha pel manteniment de camins. Moltó també va visitar les Salines de Cambrils, espai a l’aire lliure que l’Ajuntament vol potenciar com a reclam turístic.

A Pinell de Solsonès, el delegat va reunir-se a l’Ajun-tament amb l’alcalde, Benjamí Puig. Es van tractar problemà-tiques relacionades amb les vies de comunicació, carreteres i camins rurals. Des de l’Ajuntament es va transmetre la voluntat de prioritzar futures inversions en la seva millora. Es va posar de relleu que l’Ajuntament ha pogut completar el projecte de soterrament de les xarxes de serveis i de renovació de l’enllu-menat públic al nucli de Sant Climenç, sufragat per ajuts del PUOSC majoritàriament i per recursos propis.

Finalment, a la Molsosa, després de visitar el nucli de Prades, el delegat va ser rebut a l’Ajuntament per l’alcalde,

El delegat del Govern a la Catalunya Central, Jordi Moltó, visita els ajuntaments d'Odèn, Pinell i la Molsosa

Marià Torra. Un dels temes que es van considerar va ser la potencialitat del turisme rural i es va donar la màxima importància a la necessitat de millorar les comunicacions sobretot en camins rurals i carreteres locals. Entre d’altres temes, els representants de l’Ajuntament també van mostrar la seva preocupació per la manca de depuradores per sanejar les aigües residuals.

Visita institucional a la Molsosa


Dem

aneu

-nos

-les

a: in

fo@

celso

na.c

om

Finalitzen els treballs de senyalització i neteja

del Camí dels Bons HomesEls treballs de manteniment s’han realitzat en el

tram de Lladurs a Odèn

El tram del Camí dels Bons Homes de Lladurs a Odèn, passant per Timoneda és una variant que no segueix cap sender de gran recorregut, des del Patronat Comarcal de Turisme del Solsonès s’ha pogut comptar d’una banda amb el suport de la Diputació de Lleida pels treballs de neteja de la vegetació i per l’altra amb el treball voluntari per part d’un grup de set persones que durant uns caps de setmana han reforçat la senyalització horitzontal amb marques de pintura vermella i blanca.

Patronat Comarcal de Turisme Consell Comarcal del Solsonès

El President del Consell, Joan Solà, el President del Patronat Comarcal de Turisme del Solsonès, Joan Vendrell i Xavier Xandri, membre del Club BTT del Solsonès, van ser els encarregats d’extreure les butlletes dels guanyadors.

Els premis i els guanyadors del sorteig són els següents: Una hora de pàdel per a dues persones al Càmping El Solsonès (Solsona): Benjamí Casas Subirà; Un dinar per a dues persones a l’Hotel Restaurant Cal Joan del Batlle (La Coma i la Pedra): Rosa Puig Vilanova; Un sopar per a dues persones a l’Hotel Restaurant Villaró del Bosc (Freixinet – Riner): Joan Obiols Sánchez; Dos menús diaris (de dilluns a divendres) al Restaurant Buffi · Hotel Sant Roc (Solsona): Pere Torra Sabartés; Un dinar per a dues persones al Restaurant Hostal Nou – Turisme rural ca l’Avi Forner (Llobera): Josep Oliva; Una manxa gran gentilesa Taller Bicis Farràs (Solsona): Joan Vilardell Segués; Una manxa petita gentilesa Taller Bicis Farràs (Solsona): Pedro Torres Fuentes; Una manxa petita gentilesa Taller Bicis Farràs (Solsona): Ramon Sala Guitart; Un mallot de dona gentilesa Taller Bicis Farràs (Solsona): Maite Tarrés Pujol; Un comptaquilòmetres gentilesa Taller Bicis Farràs (Solsona): Jaume Sala.

El Patronat dóna a conèixer els guanyadors del

sorteig de la presentació de les 6 noves rutes btt

El passat diumenge 1 de juliol a l’Oficina Comarcal de Turisme se celebrà el sorteig dels premis

�0 Celsona 782 - Divendres, 20-7-2012

Si d

esitg

eu a

lgun

a fo

togr

afia

de le

s qu

e su

rten

publ

icade

s, u

s le

s po

dem

env

iar p

er c

orre

u el

ectrò

nic

Vall de Lord Montse Riu

Celebració de Sant Cristòfol

Les diferents parròquies de la Vall han fet la benedicció dels vehicles en honor de Sant Cristòfol en diferents dies.

El primer de realitzar-la era el nucli de Sant Llorenç de Morunys, que ho feia el passat diumenge dia 8 de juliol a la zona de sota la plaça de les Eres.

La Coma ho feia el dia 15 de juliol a 2/4 de 12 del migdia a la zona de davant de Cal Nin.

Guixers també ho celebrava el dia 15 de juliol a les 11 del matí davant de l’església a Valls. La gent que van asssistir-hi van poder veure, un cop acabada la benedicció, la trobada de gegants que es realitzava aquell mateix dia a la població.

Nova senyalització d’aparcaments a Sant Llorenç de MorunysAquests últims dies a Sant Llorenç de Morunys s’ha pogut veure una nova senyalització d’aparcaments

Amb aquesta actuació s’han senyalitzat 3 aparcaments per a minusvàlids, situats en diferents punts de la població: un davantdel’oficinadeCatalunyaCaixa,unaltredavantdelBarel Jardí i el tercer a la zona de la Piscina Municipal.

Una altra de les actuacions realitzades ha estat la nova senyalització a la zona de la Pisicina. Aquí s’ha adequat i senya-litzat una zona de pàrquing pels usuaris de la piscina i també s’ha prohibit l’aparcament a la curva del carrer Creueta que dóna entrada al Pavelló Poliesportiu, al camp de futbol i a la piscina. Si s’aparcaven vehicles en aquesta curva era impossible el pas de 2 cotxes o vehicles més grans. Aquesta senyalització evitarà problemes, ja que es tracta d’un tram força transitat degut a la presència dels diferents equipaments i la zona escolar. A part que aquest també és el carrer que utilitzen els bombers per sortir amb els camions.

A la recerca de les pedres oblidades

L’Associació Cultural Vall de Lord convida a conèixer petites joies del patrimoni arquitectònic dels quatre municipis per mitjà de visites guiades a diferents punts d’interès.

El cicle, que s’anomena A la recerca de les pedres oblidades, s’iniciarà el proper dissabte, 21 de juliol, quan es mostraran les interioritats i la història de quatre ermites de la vall: Santa Maria de Valls, Sant Martí de Guixers, Sant Climent de Castelltort i Sant Lleïr de Casavella. Per a parti-cipar-hi es poden fer les inscripcions de manera anticipada a [email protected] o bé a l’Oficina de Turisme de la Vall de Lord. També hi ha la possibilitat de fer la inscripció el mateix punt i hora de la sortida: a les 9 del matí a la citada oficina d’informació turística, ubicada a la plaça del Mur de Sant Llorenç de Morunys.

Ens organitzarem entre els vehicles particulars disponi-bles. El preu de la sortida és de 5 euros i inclou esmorzar.

Vall de Lord Associació Cultural Vall de Lord

Jornades de refugis càtars del Pirineu Català

Aquest any, aquestes jornades es duran a terme els pro-pers dies 27, 28 i 29 de juliol. Els actes es troben repartits pels diferents municipis de la Vall. El divendres, cinema a la fresca a Sant Serni (Guixers). El dissabte una caminada a La Coma i La Pedra i continuen amb visites guiades a Sant Llorenç de Morunys. A la tarda recital de poesia, cercavila i recepció dels occito-càtars a la pl. Major de Sant Llorenç, taller de danses i concerts. El diumenge II, Fira artesana i occitana per l’interior de la població, visites guiades i conferències, i missa amb cants gregorians. Al migdia cercavila i recepció dels occito-càtars i dinar popular amb cassoleta occitana a la plaça de La Canal. Per acabar, la festa Concert al Claustre de Sant Llorenç. Per més informació es pot consultar la pàgina web:www.valldelordoccitanocatara.blogspot.com

�1Celsona 782 - Divendres, 20-7-2012

Dem

aneu

-nos

-les

a: in

fo@

celso

na.c

om

Vall de Lord Montse Riu - Fotos: Montse Riu i Colla Gegantera del Carnaval de Solsona

Vuit grups de gegants acompanyats d’un bon munt de geganters i grallers es reunien el passat diumenge dia 15 a Guixers per disfrutar d’una Trobada de Gegants, n’era la segona edició.

ElgrupdegegantersigrallersdeGuixersfeiend’amfi-trions d’aquesta trobada. Els acompanyaven gegants i geganters de diferents municipis, Sant Llorenç de Morunys, el grup més gran, Solsona, Vilada, Montmajor, Viladomiu Nou i Gironella, Puig-reig i el grup que venia de més lluny eren els de Badalona amb la seva gegantona.

Ja de bon matí l'organització donava la benvinguda a tots els grups i els obsequiava amb un esmorzar de pa amb tomàquet i embotits i begudes vàries.

Aproximadament a 2/4 de 12 totes les colles sortien des de les Planes del Riu en direcció a l’Ajuntament. Tot seguit, el passacarrers es dirigia cap a Cal Badia passant per l’estret pont de ferro que travessa el riu de Valls. Des de Cal Badia anaven cap a la carretera de Berga, varen travessar el pont i altre cop retorn cap a davant l’Ajuntament. Un recorregut aproximat d’uns dosquilòmetres.Allícadacollavaferunballifinalmentunaltre amb tots els grups junts.

Trobada de gegants a GuixersColla de Guixers, organitzadors de l'acte

Al pont de ferro

Colla de Montmajor

Es lloga pis a Barna. Eixample. Cèntric i molt

ben comunicat, a 5min. del Pg. de Gràcia. de 120m2; 4 hab, gran saló, terrassa,

cuina gran, 2 banys i zona de rentar. Parquet. Moblat. Aire condicionat i calefacció. Impecable.

Ideal estudiants. 1.250 euros.

Tel. 650 94 84 10.

�� Celsona 782 - Divendres, 20-7-2012

Si d

esitg

eu a

lgun

a fo

togr

afia

de le

s qu

e su

rten

publ

icade

s, u

s le

s po

dem

env

iar p

er c

orre

u el

ectrò

nic

Durant el recorregut i a lafinalitzaciódelmateixelsgeganters i grallers anaven trobant diferents aperitius i begudes. Aquests pica-piques els varen oferir els restaurants de Vilasaló i del Monegal, col.laborant d’aquesta manera amb la festa.

L’acte va comptar amb molt bona presència de públic que gaudia tant del ball de les diferents colles com de la música que s’hi sentia.

L'organtizació corria a càrrec de l’Ajuntament de Guixers i els Geganters de la mateixa població. Aquests volen agrair a tots els col.laboradors, colles, assistents i la gent que ha fet possible aquesta bonica trobada.

Colla de Sant Llorenç

Colla de Badalona

Colla de Gironella - Viladomiu Nou

Colla de Puig-reig

��Celsona 782 - Divendres, 20-7-2012

Dem

aneu

-nos

-les

a: in

fo@

celso

na.c

omD

eman

eu-n

os-le

s a:

info

@ce

lsona

.com

Des de Colla Gegantera del Carnaval de Solsona, agrair la seva invitació i felicitar a la iniciativa, esperant poder gaudir de la seva companyia durant molts anys i poder compartir amb ells trobades arreu del país.

Vall de Lord

Colla Vilada

Sortida del passacarrers

Guixers fa poc temps que va formar un grup de grallers per poder acompanyar els seus dos gegants, el Ramon i la Roseta.

Els geganters de Guixers participen en diferents trobades, l’any passat van portarelsgegantsfinsaAndorraiarafapocs dies també van assistir a la trobada que es va realitzar a Vilada.


Si d

esitg

eu a

lgun

a fo

togr

afia

de le

s qu

e su

rten

publ

icade

s, u

s le

s po

dem

env

iar p

er c

orre

u el

ectrò

nic

Si d

esitg

eu a

lgun

a fo

togr

afia

de le

s qu

e su

rten

publ

icade

s, u

s le

s po

dem

env

iar p

er c

orre

u el

ectrò

nic

Lladurs Aurora

Anàvem la Rosa Planell Grau, el Miquel Pujol Mur i l’Antonio Mora Vergés, pel terme de Lladurs al Solsonès; el topònim d’origen preromà segons el mestre Joan Coromines Vigneaux, té una clara relació amb l’abundància amb l’aigua, el mot durç feia referència a una font; certament apareix escrit com Ladurci a l’acta de consagració de la Seu d’Urgell , i amb posterioritat el trobem citat com: Ladurco, Ladurço, Ladurç, i La Durç. En la parla popular és fàcil escoltar encara Ladurs, enlloc del Lladurs, normalitzat amb els ‘científics criteris barcelonins’, de sempre.

El municipi de Lladurs sorgeix com a conseqüència d’una crisi econòmica extremadament greu, que aconse-lla a mitjan del segle XIX reduir el nombre d’entitats locals, així les parròquies de Montpol, Terrassola, La Llena, Timoneda, Isanta, la quadra d’Isanta, els Torrents i Lladurs, formaran un únic municipi. Lladurs en tindrà ‘la capitalitat’ i li donarà nom.

No perseguíem els evidents rastres de misèria política, que al llarg dels se-gles ha generat la desastrosa gestió econòmica del Regne d’Espanya; volíem veure i re-tratar l’aqüeducte de Lladurs, anomenen també Pont de

El Pont de l’AfrauL’aqüeducte de Lladurs és sens dubte un dels molts llocs d’interès que amaga

– i en aquest cas, el mot està emprat de forma pròpia – aquesta comarca

l’Afrau – aquesta paraula AFRAU és un sinònim de Congost – (Vall estreta i pregona entre muntanyes), com sempre els topònims tenen un sentit clarament descriptiu.

El camí planer que segueix el torrent de l’Alzina està absolutament enfangat, i malgrat portar cadascun de nosaltres un bastó de trekking, ens cal la màxima atenció per estalviar-nos alguna relliscada.

L’estructura magnífica se’ns apareix entre els arbres de ribera, i no sense dificultat en recollim imatges. Va ser bastida durant els anys 1758·1762 pels mestres de cases Pau i Jeroni Peró.

Pujarem – ara sí, entre relliscades – fins al nivell més alt, des d’allà contemplem la successió de lloses que cobri-en el canal per on discorria l’aigua: això possiblement ha estat en l’origen de la de-nominació ‘Pont de l’Afrau’; tant per l’alçada com per l’absència de baranes, ens abstenim de comprovar-ho.

Desfem els nostres passos fins a trobar el vial encimentat, aleshores quan veiem els camals dels pan-talons i la sola de les nostres botes, prenem consciència del risc que sortosament hem superat.


Dem

aneu

-nos

-les

a: in

fo@

celso

na.c

omD

eman

eu-n

os-le

s a:

info

@ce

lsona

.com

Oliana Marcel Ribera – Arxiu fotogràfic: Marcel Ribera

Aquest any a la nostra Vila i, en especial, a l’empresa Taurus, celebrem, com ja he dit en diferents ocasions, el mig segle de vida i funcionament de l’empresa abans esmentada. Fins arribar aquí no ha estat tot un camí de roses, en diferents dates també hem hagut de provar el dolor de les espines (ex-pedients,...), això tot junt forma part de la història del nostre poble. Deixem el records per a una altra ocasió i celebrem que hem arribat a assolir aquesta fita, aquest aniversari.

El passat divendres 13 de juliol a les 12:30h: el M. Hble. President de la Generalitat de Catalunya sr. Artur Mas va in-augurar les noves instal.lacions de l’empresa. Durant el jorn va haver-hi diferents activitats esportives, a la piscina, portes obertes tot el dia i de les 16:00 a les 19:00h inflables a la piscina. També a les 19:30 Torneig de futbol. Per acabar d’arrodonir aquesta diada commemorativa, a les 21:00h. Sopar popular a Figolers, amb la presència de l’expresident de la Generalitat de Catalunya Sr.Jordi Pujol i de la seva esposa Sra. Marta Ferru-sola. La festa va continuar amb l’orquestra Nueva Alaska, Dj’s. Van assistir al sopar treballadors i extreballadors de l’empresa amb la seva parella i persones que no havien treballat a Taurus, pagant el seu tiquet corresponent. Gaudiu d’unes imatges que ja formen part dels annals de l’empresa.

Detall de l’anagrama del 50è aniversari il.luminat amb 50 trossos de pastís

i cadascun amb la seva espelma

Celebració del 50è aniversari del Group Taurus

Grup de persones que van portar els 50 trossos de pastís col.locats a l’anagrama gegantí

El sr. Artur Mas, president de la Generalitat, a l’arribar a l’empresa amb les diferents autoritats.

Visita a les dependències de Taurus

El sr. Artur Mas, el president de Taurus sr. Ramon Térmens i el batlle d’Oliana sr. Miquel Sala van dirigir unes paraules a tot el públic assistent

Els treballadors, extreballadors i altres persones que vam assistir al sopar per celebrar aquest esdeveniment vam gaudir amb la presència del sr. Jordi Pujol expresident de la Generalitat de Catalunya i la seva senyora

Detall d’una invitació a l’acte de la celebració del 50è aniversari del Group Taurus


Si d

esitg

eu a

lgun

a fo

togr

afia

de le

s qu

e su

rten

publ

icade

s, u

s le

s po

dem

env

iar p

er c

orre

u el

ectrò

nic

Si d

esitg

eu a

lgun

a fo

togr

afia

de le

s qu

e su

rten

publ

icade

s, u

s le

s po

dem

env

iar p

er c

orre

u el

ectrò

nic

L'entrevista Miquel Manzano

Dilluns passat, dia del Carme, van celebrar els 120 anys. Com va anar la celebració?

Va anar molt bé. Estem molt con-tents perquè va ser molt participada pels amics i clients. És d’agrair que vinguessin a participar d’aquesta festa que és un ho-menatge als fundadors: l’àvia i els pares.

Com comença la història de la botiga?La història de Ca la Carme comen-

ça amb la meva àvia, la Carme Junoy, que es va casar amb l’Antoni Casserres que era un ganiveter solsoní que venia gènere a Berga. En aquells temps la meva àvia

venia roba a la plaça, llavors l’Antoni Casserres es va enamorar d’ella i la Carme Junoy va venir a viure a Solsona i van muntar la primera botiga. Van passarmoltes dificultats perquè l’avies va morir molt jove i la meva àvia teniatresfills,peròlasevaempentaliva permetre tirar endavant.

Al principi la botiga no estava al mateix emplaçament d’ara...

Durant molt poc temps va estar a cal Currià al carrer Sant Cristòfol. No va estar ni un any, ràpidament van tras-lladar la botiga al carrer Sant Miquel.

Per què es diu Ca la Carme?Ca la Carme ve del nom de

l’àvia, Carme Junoy. L’àvia es va quedar vídua molt jove, pri-mer posava Vídua d’Antoni Casserres. El meu pare ja va posar Ca la Carme perquè l’àvia va ser la fundadora. Amb la família sempre hem celebrat la festa de la Mare de Déu del Carme, per això el dilluns vam celebrar l’aniversari de la botiga.

Al 1906 mort l’Antoni Casserres i la botiga passa a la següent generació, que amplia el negoci...

El meu pare va fer l’aprenentatge a Can Jorba a Manresa. Va venir amb molta empenta per tornar a arrancar la botiga. Ca la Carme va ser de les primeres botigues que va tenir calefacció, un mirall i telèfon. Els que venien de pagès es quedaven admirats.

Pocs establiments comercials po-den presumir d’haver arribat a complir més d’un segle al servei dels solsonins.

Ca la Carme va celebrar dilluns passat 120 anys i ho va fer al costat dels clients i amics de tota la vida. A més, per commemorar aquesta fita durant aques-ta setmana hi ha hagut a l’aparador una exposició de fotografies de la història d’aquest establiment com a homenatge als fundadors i col·laboradors de tots aquests anys.

Actualment la quarta generació familiar treballa a la històrica botiga del carrer de Sant Miquel. Entrevistem a Núria Casserres, néta de la fundadora

"...Ca la Carme va ser de les primeres botigues que va tenir calefacció, un mirall i telèfon..."

Núria Casserres, néta de la fundadora de Ca la Carme

Anna Guàrdia, Glòria Passada i Núria Casserres, a Ca la Carme

Carme Junoy, fundadora de Ca la Carme

Amics i clients celebrant els 120 anys de Ca la Carme dilluns passat


Dem

aneu

-nos

-les

a: in

fo@

celso

na.c

omD

eman

eu-n

os-le

s a:

info

@ce

lsona

.com

La Guerra Civil va interrompre la vida normal de Ca la Carme?

Per la guerra es venia, però es venia amb bitllets dels Rojos. La venda anava molt bé perquè hi havia molta gent a Solsona. El meu pare anava a buscar gènere mig amagat. Des-prés de la guerra els Nacionals ho van arrasar tot, no va quedar res. La botiga va aconseguir tirar endavant perquè el meu pare, en Miquel Casserres, coneixia els fabricants de Barcelona i feien bons tractes. També una sucursal de la botiga a Cardona que la portava la meva tieta Lola va tancar i el gènere es va portar aquí i entre una cosa i l’altra Ca la Carme va tornar a engegar. L’any 1942 van fer la botiga completament nova amb sortida a la plaça Palau.

costat i vam ampliar el negoci. Ara hi ha crisi, però anem fent, s’ha de mirar de superar-ho com van fer els meus pares que van passar la crisi de després de la guerra.

La situació de l’establiment els ha permès contemplar mo-ments importants de Solsona...

Des d’aquesta botiga hem vist la majoria d’esdeveniments de Solsona, ja que estem al centre, entre el carrer de Sant Mi-quel i la plaça Palau. Hi ha poques botigues que estiguin tan ben situades.

L'entrevista Miquel Manzano

Entrada de la botiga als anys 40

En Jordi Pujol va entregar un diploma a la Núria Casserres

Interior de l'establiment als anys 40

Després vostè agafà les regnes del negoci. Les necessitats dels clients deuen haver canviat molt des de llavors?

Primer ho portaven els meus pares. Més tard ja hi vaig començar a treballar. Quan em vaig casar vam fer una renovació i pràcticament ja va quedar com està ara, tot i que l’estructura és la mateixa que l’any 1942. Els taulells abans eren tot rectes amb cadires perquè tot era peça, després vam canviar de la peça a la confecció. Pel que fa als clients hem tingut sort perquè hem tingut molt bona clientela. Sempre hem procurat tenir un bon servei i fer bones condicions perquè els nostres clients estigues-sin contents. A començament dels 90 vam adquirir la casa del

Vocació de servei"... Sempre hem procurat tenir

un bon servei i fer bones condicions perquè els nostres clients estiguessin contents..."

Ha canviat molt Solsona des que es va fer càrrec de la botiga?

El que hi ha és més turisme. Abans es desconeixia Solsona, venia molt poca gent de fora. Ara els dissabtes es veu gent de fora que compra o gent que ve per vacances i l’any següent torna.

Recorda alguna anècdota en tots aquests anys?Un dia va passar el Toni Clapés i va venir a comprar amb

la seva dona. El meu pare explicava que abans de la guerra una senyora que va veure per primera vegada un mirall es va pensar que era la seva germana i la va voler abraçar i es va donar un cop al cap. També quedava la gent molt sorpresa quan ens veia parlar per telèfon.

La següent generació ja treballa a la botiga?Arahihalesmevesfillesilesdependentes.Peròencara

hi sóc jo, que les vaig orientant. Veurem com continua.


Si d

esitg

eu a

lgun

a fo

togr

afia

de le

s qu

e su

rten

publ

icade

s, u

s le

s po

dem

env

iar p

er c

orre

u el

ectrò

nic

Si d

esitg

eu a

lgun

a fo

togr

afia

de le

s qu

e su

rten

publ

icade

s, u

s le

s po

dem

env

iar p

er c

orre

u el

ectrò

nic

Agenda 201229 de juliol participació al 2n Mercat Càtar de la Vall de Lord a Sant Llorenç de Morunys.IV Nit literària i Musical a la Vall de Lord, dia 25 d’agost de 2012 a les 22h al Centre Cultural a Sant Llorenç de Morunys.6 d’octubre participació als actes del Dia Mundial de la Salut Mental a Sabadell.X Nit literària i Musical de Solsona, dia 27 d’octubre a les 22h al Teatre Comarcal a Solsona.V Nit literària i Musical de Cardona, dia 17 de novembre a les 22h al Teatre Els Catòlics a Cardona.

Sol del Solsonès Fotos: Xavi Club Estel

Noies de calendariJaenshanconfirmatlareservad’entra-

desdelapartdedavant(Platea,files5i6)perveure aquesta obra el diumenge 16 de setembre al teatre Poliorama de Barcelona. És una obra que et fa riure, et fa plorar..., és d’aquells es-pectacles que et fa sentir millor amb la vida de com et senties abans d’entrar al teatre.

Demanem a les persones que s’hi vul-guin apuntar que passin pel local del club com més aviat millor, ja que ens posen com a data límit pels abonaments la primera quinzena d’agost. Als que ens agrada el teatre estem al costat del món cultural que es veurà afectat per la propera pujada del IVA que incidirà directa-ment en els preus dels espectacles. Gràcies.

La setmana passada el Club Estel va acollir una xerrada sobre la Magnetoteràpia. És un tractament que utilitza equips generadors de camps magnètics a baixa intensitat i a freqüència variable. L’objectiu fonamental de la magnetoteràpia és recarregar i regenerar les cèl.lules que perden energia vital.

No es tracta de promocionar un tipus determinat de teràpia sinó de donar a conèixer la gran quantitat d’aparells que hi ha al mercat. En aquestes reunions ningú no està obligat a comprar cap producte. Si hi ha altres promocions, encara que interessin només a alguns dels socis, seguirem en aquesta línia.

Hi va assistir gran quantitat de públic que va seguir amb atenció les explicacions. Les dolences de la gent gran si es poden reduir fan que la seva qualitat de vida millori notablement. Els que pensen que només serveixen per estafar o enganyar les persones grans és que valoren poc l’experiència acumulada per elles i es poden sentir ofeses amb aquestes opinions.

Montserrat Ritort

Un mètode contra el dolor

Elpassatdia11dejuliol,aprofitantelbontempsd’estiu,elsusuaris del Sol, acompanyats per les tècniques Marta i Montse, vam tenir l’oportunitat de visitar i gaudir de la Vil.la de Sitges.

La sortida va ser a les 9:00 des de Solsona, i així recollir els usuaris de Cardona i allà a les 11 ja érem a Sitges. Un matí de platja amb molta gresca i diversió. I per la tarda vam recórrer els seus carrers i visitar els racons més idíl.lics de la Vil.la. Amb fe i esperançafinsalproperviatge!

Sortida a Sitges


Dem

aneu

-nos

-les

a: in

fo@

celso

na.c

omD

eman

eu-n

os-le

s a:

info

@ce

lsona

.com

Residència

Visita a l’Arxiu ComarcalEn motiu de la setmana internacional dels Arxius, el divendres

15 de juny un grup de 21 persones de la residència i centre de dia và-rem visitar l’Arxiu Comarcal del Solsonès. Vàrem tenir l'oportunitat de conèixer les instal·lacions, l'organització de l’arxiu i tenir contacte ambdiferentsdocumentsd’interès:fotografiesantiguesdelaciutatila comarca, llibres antics... Va ser una excel·lent ocasió per descobrir aquest equipament cultural i les persones que hi treballen per tenir cura del patrimoni documental de la ciutat i la comarca.

Marató per la pobresaEls avis i àvies de la Residència i Centre de dia

de la Fundació Privada Hospital Pere Màrtir Colomés van ingressar la quantitat de 210,26 euros al compte de la Marató per la pobresa celebrada el passat 27 de maig del 2012. Aquesta contribució ha estat possible gràcies a la venda dels treballs manuals fets al centre i als diners obtinguts amb les donacions dels visitants del Pessebre Vivent.

Viatge a CambrilsDiumenge 29 de juliol

Un dia de platja i dinarGRAN BUFFET DE CAMBRILS (gran assortiment de marisc i carn)

Preu: Socis 37 eurosNo socis: 39 euros.

Més informació i inscripci-ons al local de l'Ateneu

Ateneu Salut Imma Esteban Caelles - SOLMÈDIC

Nou servei de logopèdia a Solmèdic

• Neurologopèdia • Logopèdia infantil i adults

Presenta problemes en:• La parla. • La veu. • L’audició. • La deglució: s’ennuega, estossega, li que-den restes de menjar a la boca després d’empassar o si fa pneumònies de repe-tició. • Les funcions orofacials: com respirar amb la boca oberta, “fer la pipa”, fregar les dents (bruxisme), mala col·locació de la llengua… • Dificultats de llenguatge, lectoescriptura, dislèxia, dificultats de comprensió lectora…• Dificultats en la comprensió, la simbolització i l’expressió del llenguatge degut a: Parkinson, Alzheimer, ictus, traumatismes cranioencefàlics...

SOLMÈDIC.- Ctra. de Manresa núm.49 SOLSONA. Telèfon 973 48 09 33.


Si d

esitg

eu a

lgun

a fo

togr

afia

de le

s qu

e su

rten

publ

icade

s, u

s le

s po

dem

env

iar p

er c

orre

u el

ectrò

nic

Si d

esitg

eu a

lgun

a fo

togr

afia

de le

s qu

e su

rten

publ

icade

s, u

s le

s po

dem

env

iar p

er c

orre

u el

ectrò

nic

Parròquia

CondolDes de les pàgines de la nostra revista donem el

condol per la mort del sr. Ramon Ribalta Costa a la seva esposaNatàlia,alsfillsialarestadelafamília.Vamorirel

dia 14 de juliol de 2012 a l’edat de 70 anys. (Q.E.D.)

“La vida va fent la seva via, el seu camí,i nosaltres només en formarem part un molt breu moment.

Nosaltres ja no hi serem i la vida seguirà.”

CondolLa junta i els socis del club Estel

volem acompanyar en aquests moments de dolor la família de LLUÍS MARSENYACH I PALÀ,

soci núm. 6 d’aquesta associació.

Que el nostre record i la nostra pregària siguin el millor homenatge pel temps que va ser entre

nosaltres. Descansi en Pau.

BESORACapella de Santa Magdalena de les Planes.- Diumenge, 22 de juliol, a les 12, Missa i benedicció del pa per a tothom.

CAMBRILSFesta de Sant Jaume.- Dimecres vinent, 25 de juliol, Missa a les 12. Com és tra-dicional,aprofitaremaquesta festaperdemanar la protecció de sant Cristòfol sobre conductors i vehicles.

CEURÓFesta de Santa Magdalena a Can Sardà.- Diumenge, 22 de juliol, a les 11, Missa i be-nedicció del pa a la capella de Can Sardà.

EL MIRACLEVetlla de pregària.- Divendres, 3 d’agost, a les 10 de la nit, es fa la tradicional Vet-lla de pregària. Es marxarà a les 6 de la tarda caminant des de la pl. del Camp pels qui optin per aquesta opció de fer la caminada més llarga. Qui vulguin fer la caminada més curta es marxarà una hora més tard, després de fer una visita per Solsona i de ser transportats amb cotxe finsameitatdelcamí.

LA PEDRAFesta de Santa Magdalena.- Diumenge, 22 de juliol, a les 11 del matí, Missa a la capella de les Tragines i cant dels goigs

LLADURSFesta Major.- Diumenge, 29 de juliol, a les 12 del migdia, Missa Solemne i, tot seguit, la processó amb gonfarons i el cant dels goigs dels sants Abdon i Senén, ballets populars i benedicció del pa.

MADRONAFesta de Sant Jaume a Rossells.- Dissab-te, 21 de juliol, a les 7 tarda, a la capella de Rossells, Missa i benedicció del pa.

Festa de Sant Jaume de Torrecanuda.- Diumenge, 22 de juliol, Missa a 2/4 de 12, a la capella de Torrecanuda.

PINELLFesta dels sants Abdon i Senén.- Dissabte 28 de juliol, a les 7 tarda, Missa i benedicció del pa. No hi ha Missa a Madrona.

SALLENTFesta Major de Sant Jaume.- Aquest diumenge, 22 de juliol, a les 12 del migdia, Missa solemne, cant dels goigs i benedicció del pa.

SANT CLIMENÇComunicació.- Aquest diumenge, 22 de juliol, no hi haurà Missa a la parròquia. Tothom és convidat a Sallent.

Santa Magdalena al Setó.- Diumenge 29 de juliol, a les 12, Missa a la capella del Setó. Ni hi ha Missa a la parròquia.

SANT JUST-JOVALCatequesi de Comunió per al proper curs.- Com que amb la nova proposta es començarà la Catequesi a 3r de Primària, els infants de la parròquia que es matri-cularan 2n de Primària no s’hauran d’ins-criure a la Catequesi per al nou curs.

SISQUERFesta de Santa Magdalena.- Diumenge, 22 de juliol, a les 12, Missa a la capella de Can Collell i benedicció del pa per a tothom.

TORREDENEGÓFesta de Sant Jaume dels Tracs.- Diu-menge vinent, 29 de juliol, a les 12 del matí, Missa en honor de Sant Jaume.

VILACIRERESFesta Major de Sant Jaume.- Diumenge 29 de juliol, a les 12, Missa i benedicció del pa per a tothom, a l’alta muntanya de la Vall de Lord.

SOLSONABarri de Santa Anna.- Dijous que ve, 26 de juliol, a les 10 del matí, Missa a l’església de l’Hospital en honor de santa Anna, patrona del barri.

Col·lecta per al Sant Pare.- La col·lecta que es va realitzar en les diverses misses de la ciutat de Solsona, i un cop recollits elssobresquealgunsfidelsvandipositaren les caixetes de l’església per aquesta intenció, va ser de 217,07 euros. Gràcies per la vostra aportació.

Catequesi de Primera Comunió per al proper curs.- De cara al proper curs s’informa que el nombre de cursos per preparar-se per la Primera Comunió a Solsona serà de dos: començaran a 3r i faran la Comunió a 4t de Primària.

Això vol dir que els infants que es matricularan a 2n curs de Primària no s’hauran d’inscriure a la Catequesi per al nou curs.

Comunions.- El dia 17 de juny, Raquel Oriola Bajona, a Sant Bernat. El 24 de juny, Joan Pérez Verdejo, a Peracamps, i Marc Ollé Garcia, a Clarà. El 30 de juny, Júlia Villaró Cañizal, a Olius. El 14 de juliol, Tatiana García Giménez, al Cor de Maria.

CANVI DE MISSES A SOLSONAA partir del diumenge 5 d’agost, de les dues misses parroquials dominicals (a 2/4 de 12 al Cor de Maria i a 2/4 d’1 a la Catedral) ara només n’hi haurà una al Cor de Maria, a les 12 del migdia. Per tant, els horaris de diumenge a la Ciutat de Solsona seran: A les 10 del matí, a la Catedral. 11 del matí, Hospital. 12 del migdia, Cor de Maria. 8 del vespre, Missa Conventual a la Catedral. Pel que fa al dissabte, les misses es mantenen igual: A 2/4 de 7 de la tarda, a la Companyia de Maria. I a les 8 del vespre, al Claustre. Pel que fa a algunes parròquies veïnes a Solsona, s’informarà de les variacions, si és el cas.

En recordança Club Estel En recordança Marcel Ribera - Oliana


Dem

aneu

-nos

-les

a: in

fo@

celso

na.c

omD

eman

eu-n

os-le

s a:

info

@ce

lsona

.com

Glossa Xavier Novell Gomà. Bisbe de SolsonaBisbat

Actuem N.E. 3

(Actuem la Nova Evangelització)

Quan ja tinguem a punt un equip d’evangelització a cada parròquia de referència podrem emprendre la refor-ma de les catequesis de preparació als sagraments: baptisme, primera comunió, confirmacióimatrimoni.

El canvi comú a totes aquestes catequesis és crear les condicions per arribar a una invitació atractiva als adults, pares dels infants o adolescents o bé nuvis al curs d’evangelització que la parròquia ha d’organitzar cada any. Aquesta ha de ser la prioritat, ja que de què serveix fer anys i anys de catequesi si quasi ningú no experimenta la conversió que l’ha de portar a una reincorporació a la vida cristiana comunitària?

Permeteu-me concretar un xic més una proposta per a les catequesis de preparació a la primera comunió i a la confirmació, que són les quemésdedicació demanen avui en dia a les parròquies i són causa de més desànim per la mancança de fruits.

Cal que algun catequista i el mos-sèn es puguin dedicar a intentar aquest treball amb els pares, que faci que alguns arribin a participar en el curs d’evangelit-zació parroquial. Per tant, proposem reduir un any els cursos de preparació tant dels in-fants que han de fer la primera comunió com delspreadolescentsquevolenconfirmar-se,per disposar d’algun catequista per fer aquesta tasca. Així, doncs, ordinàriament el procés catequètic començaria a 3r. de primària, suposaria fer la primera comunió alfinalde4t.deprimàriailaconfirmacióalfinalde1r.d’ESO.

Aquelles parròquies que vulguin continuar proposant la confirmació enl’adolescència, es mantindrien els dos cursos a 3r. i 4t. d’ESO. Caldria, però, vetllar el mateix objectiu principal: que cada catequista dediqués una part del temps al contacte i la relació amb els pares, per arribar-los a convidar al curs d’evangelització.

Reflexions i propostes: [email protected] P/Palau,1, 25280 Solsona.

El proppassat dia 30 de juny va tenir lloc a la Sala dels Sants Màrtirs del Palau Episcopal de Solsona l’acte de cloenda del curs 2011-2012 de l’Escola de Formació de Laics. Més de 50 per-sones, entre alumnes, exalumnes, professors i familiars, van partici-par en aquest acte que va incloure el lliurament de diplomes, als alumnes de la 10a promoció, per part del bisbe de Solsona.

La jornada es va iniciar amb el rés de Laudes a la capella del Claustre de la catedral i, tot seguit, a la Sala dels Sants Màrtirs, la directora de l’escola, Teresa Gené, donà la benvinguda als assistentsiaprofitàperavançarfuturscanvis a l’Escola, ja que es vol apostar per una nova estructura, més semblant a la que tenia en els seus orígens. La fór-mula serà trobar-se un dissabte cada 15 dies, durant un matí i part de la tarda, aplegats tots en una sola extensió.

L’acte va prosseguir amb el lliurament de diplomes i obsequis, jun-tament amb uns petits intermedis mu-sicals a càrrec d’un pianista, així com la presentació dels testimonis personals dels alumnes del curs, que van ser emo-tius i plens de goig i satisfacció.

El discurs de cloenda va anar a càrrec del bisbe de Solsona, que va recordar que la senzillesa d’aquest acte amaga la culminació de dos anys de treball i, en aquest sentit, va mostrar el seu agraïment a l’equip directiu, professors, alumnat i parròquies de Tàrrega i Solsona. Finalment, el bisbe convidà els alumnes que han acabat aquest any, a escoltar la crida del Se-nyor, i a posar-se al servei de l’Església, “a ser els primers a col·laborar en el Pla Pastoral” que a primers d’octubre presentarà públicament. En aquest sentit, el bisbe els encoratjà a crear un grup parroquial motor de la renovació de la parròquia, i els animà a formar equips d’evangelització.

Cloenda de curs de l’Escola de Formació de Laics

Fragment del testimoni d’un alumne

“L a va loració , després d’aquests dos anys de pas per l’es-cola, no puc deixar de fer-la en clau personal, però crec que un gran nom-bre d’alumnes subscriurien també aquesta meva valoració i testimoni. Per a mi, que em vaig acostar a l’EFL per a satisfer el desig de coneixement i no sabia que la formació dels laics cristians era més que omplir l’intel.lecte, ha estat una trobada magnífica, doncs he descobert la dimensió espiri-tual i l’experiència d’Església. Pel que fa merament al desig de coneixement, ha estat tan satisfet... que ara en vull més, vull aprofundir! Com en qualsevol curs de formació, si desperta desig de saber-ne més, diria que aquest és un dels indicadors de la seva qualitat. Doncs així ha estat. Respecte el crei-xement espiritual, puc donar testimoni que he descobert la meravella de les Laudes, les quals no coneixia: una experiència extraordinària de lloança a Déu i a l’Església. Això de sentir-se comunitat, de ser Església, ho voldria manifestar ja que ha renascut en mi de manera destacada durant aquests dos anys de curs. I puc dir que és una vi-vència que fa feliç. Des d’aquí agraeixo molt aquesta magnífica iniciativa de l’Escola de Formació de Laics. Us la recomano a tots els que sentiu el cuquet de saber més i de voler donar raó de la vostra fe. En el curs, trobareu això i molt més, l’amor de l’Església, que és mare i mestra”. Sergi Gàmiz Ribelles, alumne de l’extensió de Tàrrega.


Si d

esitg

eu a

lgun

a fo

togr

afia

de le

s qu

e su

rten

publ

icade

s, u

s le

s po

dem

env

iar p

er c

orre

u el

ectrò

nic

Si d

esitg

eu a

lgun

a fo

togr

afia

de le

s qu

e su

rten

publ

icade

s, u

s le

s po

dem

env

iar p

er c

orre

u el

ectrò

nic

Partits polítics Marc Escarré Sala Alcalde de La Coma i la Pedra

Una mica de seriositat i respecte, sra. FragoResposta a l’escrit de la sra. Frago publicat al Celsona 781 de divendres 13 de juliol de 2012

La situació actual que està patint el nostre país (Catalunya) i tots els seus conciutadans és francament preocu-pant, i més quan un és conscient de les mancances que tenim en els municipis i el poc marge econòmic que tenim per a fer-hi front. Dins de les prioritats de qualsevol administració està clar que hi ha la de poder ajudar en el dia a dia als nostres vilatans i les seves Associacions i més quan simplement et demanen suport.

És per tot això que, sra. Frago, trobo d’una falta de res-pectemoltgreuqualificarlaMociópresentadaperl’equipdeGovern de CiU al Ple de l’Ajuntament de La Coma i la Pedra per a donar suport a les Polítiques actives d’Ocupació a petició de l’associació pro Minusvàlids de Solsona i Comarca (AMISOL) com a una moció sense importància. En la qual entre d’altres aspectes s’instava al Govern de l’Estat i al de la Generalitat de Catalunya a que, com a mínim, mantingui les aportacions pel 2012 per tal de garantir les polítiques actives per als col·lectius més vulnerables, entre els quals trobem les persones amb dis-capacitats o trastorns mentals, per tal d’afavorir la seva inserció en el mercat de treball.

Vostè és coneixedora de la feina que des de fa més de 35 anys desenvolupa aquesta entitat sense ànim de lucre a la Comarca del Solsonès en l’atenció pedagògica i social per a les persones amb discapacitats psíquiques. Creu que donar suport a aquesta entitat és un aspecte sense cap importància? Francament tenim una manera de pensar en el territori molt diferent.

No recordo que en la seva campanya electoral parlés de la restauració del cementiri de La Coma i la creació d’un columbari, ni de la restauració de l’església de La Pedra, ni el traspàs i millora de la carretera de Port del Comte, ni de la milloraenelsrecursosturístics,nidel’adquisiciód’undesfibril-lador per a millorar l’assistència sanitària, ni de la millora en el subministrament d’aigua del nucli de La Pedra. Tots aquest punts entre d’altres eren les actuacions que l’equip de CiU al municipi va plantejar durant la campanya electoral, i li agradi o no són les actuacions que aquest ajuntament intentarà desenvolupar al llarg d’aquesta legislatura.

En els moments que estem passant el primer que ha de fer un ajuntament és saber el que pot pagar, i en el cas de la piscina de La Coma l’objectiu principal de l’ajuntament per aquesta temporada ha estat la reparació del sistema de depuració i de cloració, fer la vorada del vas de la piscina, comprar un nou aspirador de fons, comprar una cafetera, arreglar la teulada..., endefinitiva,donarels serveisbàsicsamb lamillorqualitatpossible. Potser l’aigua no estarà tan calenta com voldríem tots, però ho podrem pagar i la gent també haurà de pagar un preu més baix.

I miri, senyora Frago, s’equivoca totalment amb nosaltres. Nosaltres no en volem cap, de medalla, simplement treballem amb l’objectiu de millorar en tot el que sigui possible el dia a dia de la gent del municipi de La Coma i la Pedra. I veure com es realitzen els projectes i com faciliten el dia a dia de la gent, és la millor medalla i satisfacció que un pot tenir, no necessitem res més.

El secretari general d’ICV, Joan Herrera, ha lamentat aquesta setmana des de Clariana del Cardener que “ja n’hi ha prou que ens aixequin la camisa dient que ho fan pel bé del país quan ho fan defensant els interessos de ben poca gent, per servir els bancs i els seus interessos, portant el país pel camí més recte per acabar com Grècia”.

Així mateix Herrera ha insistit que “cal un front comú en contra de les retallades amb un ampli consens de les forces polítiques i dels agents socials i econòmics per dir prou a aquestes polítiques d’ajustos que són una barbaritat”.

Per la seva banda, la presidenta d’ICV, Laura Massa-na, a les comarques del Bages, Berguedà, Solsonès, i dipu-tada al Parlament, ha lamentat que les retallades aprovades ahir pel govern central “suposen la destrucció del model democràtic i posen en perill la supervivència de municipis i comarques petites com El Solsonès”.

Així mateix, Massana -que ha estat acompanyada pel responsable d’ICV al Solsonès, Marcel Colell- s’ha pregun-tat per “qui, com i a quin preu abastirà d’aigua a molts municipis, entre els quals els del Solsonès, si suprimim totes les mancomunitats?." I ha lamentat que “les mesures del govern central dinamiten els ajuntaments i polítiques importantíssimes per a la cohesió social del país com les de joventut, els serveis d’ocupació, les polítiques d’igualtat, l formació d’adults i de música...”

Herrera i Massana han fet aquestes declaracions en el marc de la Trobada d’Estiu de Joves d’Esquerra Verda, les joventuts d’ICV a la casa de colònies Can Joval del Solsonès. Així, Pau Planelles, coordinador nacional de JEV, va explicar que durant el passat cap de setmana abordarien les conseqüències de la crisi econòmica i les polítiques de CiU i PP sobre la vida de la gent jove.

Joan Herrera: “Les retallades del PP posen en perill la supervivència de

comarques com El Solsonès”

Partits polítics ICV


Dem

aneu

-nos

-les

a: in

fo@

celso

na.c

omD

eman

eu-n

os-le

s a:

info

@ce

lsona

.com

L'acudit del Simi www.planetasimi.com

Opinió Associació de Dones del Solsonès

Hola, simonetes! Ja tenim la calor a sobre i, enguany d’una manera aplastant! I aquí estem amb totes vosaltres per recordar-vos que no patiu en absolut per totes aquestes models que surten a les revistes (totes les fotos estan manipulades), i al televisor (totes les noies estan retocades amb maquillatges, talons, faixes... passen gana, només poden menjar pomes quan desfilen,esdeuenmarejar...)

Aquestes noies viuen de tenir un aspecte impecable i no tenen més que entre vint i trenta anys.

A partir d’aquesta edat, les dones, en sa immensa majo-ria, som com les calderes velles: o bony o forat o tot plegat.

Ah! Però els homes tampoc no se n’escapen! Amb l’edat, la majoria, i alguns abans, solen començar a fer panxa, l’anomenada pàtria. I els seus banyadors són més indiscrets que els nostres. Els seus banyadors s’acaben just en el punt on la seva principal prominènciaescomençaainflarinopodendissimularres.Encanvi, nosaltres les dones, podem oblidar els biquinis i passar-nos als banyadors de licra que estrenyen el que poden, allà on poden, i dissimulen força. Encara que ridícula, és una avantatge!

Si als homes els sap greu el seu problema de banyadors, o busquen nous dissenys, inspirant-se en les monades que hi ha a les botigues pre mamà, o es busquen algun simonet que els consoli!

Nosaltres, les simonetes, en les nostres reunions, a part de culturitzar-nos, també ens escoltem les unes a les altres i ens consolem. Què faríem les dones sense les nostres amigues? Preocupar-nos perquè el banyador no ens queda tan bé com l’any passat? Mai! Ens mengem una bona amanida amb les nostres amigues i ens fem un bon tip de riure! I en acabar, aquell mateix banyador ens fa sentir quasi models! I és que amb l’amanida compartida i el riure conjunt ens hem aprimat!

Amb tot, posant-nos ara una mica més serioses, no ens agraden gens, aquest munt de senyores tan conegudes que es dedi-quen a vendre productes, de qualitat més que dubtosa, pel televisor. Estaríem parlant de reconegudes actrius com Carmen Machi, Lola Herrera, Carmen Maura... Segur que els han pagat un munt de cale-rons per fer-ho, i ho han acceptat pels diners perquè les seves qua-litats artístiques, en aquesta mena d’anuncis, no es poden apreciar. Ah!Ifixeu-vosamblacoincidència:totestrespassendelvintanys,i dels trenta també, i del pes ideal! I són taaaaaan feliiiiiiices!

Si us plau, feministes, no us preocupeu gens ni mica si el vostre banyador no us queda tan bé com el de l’any passat. I quan vegeu alguna d’aquelles fornides pàtries virils, sigueu també indulgents.Bon estiu a totes!Proper tema:lainfidelitatmasculinaifemenina

Simoneta


Si d

esitg

eu a

lgun

a fo

togr

afia

de le

s qu

e su

rten

publ

icade

s, u

s le

s po

dem

env

iar p

er c

orre

u el

ectrò

nic

Si d

esitg

eu a

lgun

a fo

togr

afia

de le

s qu

e su

rten

publ

icade

s, u

s le

s po

dem

env

iar p

er c

orre

u el

ectrò

nic

Sóc persona Sergi Ballespí. Doctor en Psicologia

Una ment brillant

Trobar feina i rescabalar-se econòmi-cament són dos dels estressors més promi-nents dels dies que corren. La feina escasseja i hi ha molta competència, de forma que molts candidats poden fàcilment sentir-se insegurs o desanimats davant la possibilitat de no ser ells qui tinguin el currículum més brillant.

Ser brillant, però, és una qüestió relativa. La formació és crucial i un bon expedient acadèmic obre moltes portes però davant l’extensa tria actual moltes empreses valoren altres qualitats.

Aquest dimarts la secció de Tendèn-cies de La Vanguàrdia es plantejava què dis-tingeix una persona extraordinària. Sota el títol Més enllà de les bones notes reconeixia queunamentbrillantnoesdefineixnomésper un gran èxit en els estudis. Personalitats com l’Steve Jobs, el Bill Gates o el Haruki Murakami no van ser estudiants brillants abans de convertir-se en persones excelses.

Aixídoncs,quèsignificatreurebonesnotes i què distingeix una ment brillant? Treure bones notes indica capacitat de treball, esforç, constància, disciplina i un cert talent, deia La Vanguàrdia. Les grans ments poden haver tret bones notes, o notes normaletes, però no necessàriament notes brillants.

Sembla que el que distingeix una ment veritablement brillant són qualitats com la curiositat, la creativitat o la perseve-rança.Calfixar-sequeaquestesnosóntantqualitats de la ment pensant (del cap) com del cor, i tenen molt a veure amb el motor que ha d’impulsar una persona a fer coses.

He conegut estudiants molt brillants amb molt poca il·lusió i això sempre em recorda que hi ha quelcom que podem fer que encara és millor que mirar de fomentar lacuriositatdelsnostresfillsialumnes:nocastrar-los la seva.

[email protected]

Agraïment Joan Pijuan Sabartrés

Nota d’agraïmentEl passat dia 16 de juny els veïns de la Cabana d’en Geli

ens vam aplegar per fer el sopar de cada any. Tot just començà-vem l’àpat, que em vaig sentir indisposat i vaig patir una crisi convulsiva molt greu.

Ara que estic força recuperat, vull agrair-vos a tots la vostra ajuda en aquells moments i les mostres d’interès que he rebut preocupant-vos per la meva salut.

També vull agrair al Servei d’emergències mediques del Solsonès la seva ràpida intervenció i eficàcia; si no hagués estat així segurament ara no podria escriure aquestes paraules.

Moltíssimes gràcies a tothom!

Opinió Ramon Gualdo

Aragonès oriental, una joia!

Òndia, nano! Hi ha moments que en aquesta miserable vida terrenal ens comportem com uns ignorants i curts de gambals. Vegem: Fa temps que hem anat presumint de les bondats de la llengua catalana i hem defensat el català amb ànima i cos. No ens adonàvem que no era pas el català, el que parlàvem. Doncs, què era? Us ho dic de seguida, estimats companys de llengua, cultura i tiberis de germanor: El que parlem és l'"aragonès oriental". És fantàstic, és una parla plena de bellesa i té una riquesa de mots espaterrant. Ens ho va fer saber la senyora Maria Dolores Serrat, consellera d'Educació, Universitat i Cultura del govern aragonès. Ha de ser molt llesta aquesta tia, en deu tenir molta, de cultura, molta! El que no sabem és on la té desada (en un racó del quarto de bany? Al costat del bidet? No ho sabem. És igual). La qüestió és que ella ens ha il·luminat el pensament. Ens ha portat amb les mans tendres i amoroses pel camí de la veritat i de la llum. Ara hi veiem clar. Ella ens ha tret les boires del nostre caparró ensopit. Ara ja podrem dir a tot arreu amb la veu ben clara que nosaltres tenim el privilegi de parlar "aragonès oriental". Escampant la veu emocionada,hopodremproclamardeFragafinsaMahóideSantVicençdeCastelletfinsaPinós,ArdèvoliCastellardelaRibera.

"Aragonès Oriental"! És una joia, és una meravella! Lloat sia Déu i la senyora Maria Dolores!


Dem

aneu

-nos

-les

a: in

fo@

celso

na.c

omD

eman

eu-n

os-le

s a:

info

@ce

lsona

.com

Tracta’m bé Campanya de prevenció dels maltractaments a la gent gran - Consell Comarcal - Ajuntament de Solsona

Em dic Paula. Mai no m’ha agradat el meu nom. De fet no he entès mai per què em van posar Paula. A la meva època era un nom molt malvist.

Visc sola. Al meu pis de tota la vida. Al pis on vaig anar a viure quan em vaig casar. Al pis on vaig donar a llum els meus tres fills. Al pis on he celebrat més de 200 aniversaris. Per sort no tots eren meus. Al pis on vaig riure quan els meus fills van aprendre a caminar i al pis on vaig plorar quan va morir el meu marit ajagut al llit que havíem compartit tota la vida.

Tinc 90 anys, el cos marcit, però el cap molt clar. Més clar que mai, diria jo. És curiós perquè últimament he observat que hi ha gent que em tracta com si “no hi fos tota” i gosen xerrar davant meu com si no els sentís.

Sense anar més lluny, la setmana passada la meva filla petita parlava amb una amiga seva per telèfon i li deia: “Ara sóc a casa de la meva mare. Miraré d’escapar-me tan aviat com pugui, però la dona és tan carai de pesada que no sé fins a quina hora em tindrà aquí...” Em vaig empassar les llàgrimes fins que va passar per la porta. Quan vaig sentir el cop de porta vaig engegar a plorar. Aquella nit no vaig sopar, ni vaig dormir. Aquella nit vaig sentir que em moria una mica.

Com que avui és dilluns, avui li toca treure el cap al meu fill gran. Em fa gràcia aquesta expressió: “treure el cap”. De fet la majoria de dies és l’únic que fa. De vegades penso que algun dia només traurà el cap per la porta i que ni tan sols acabarà d’entrar a casa. Els peus i el cos es quedaran al replà de l’escala i amb el cap dirà: “Mama, esteu bé, oi que sí? Si et falta res truca’ns. Adéu. Fins dilluns”. Millor que no em passi res perquè segurament quan obri la boca per explicar-li què em passa ja serà a baix al portal.

M’imagino que tots els meus fills deuen tenir un full a la nevera on es deu detallar a qui li toca passar revista de la pobra vella. Al matí quan es lleven deuen dir: “Merda, avui em toca passar a veure la mare!” Estan tots enfeinats i com que jo encara em trobo bé no entenen per què han de venir. Fa dos anys vaig caure un dia a casa. Per sort no em vaig fer gaire mal, però des d’aquell dia els vaig demanar que cada dia passessin

Diana és nom de princesa

a veure’m. A tots els va semblar bé, però ara com que ja em veuen valenta ja no entenen què carai han de venir a fer.

Sort en tinc dels dimecres. El dime-cres és el meu dia preferit. Els dimecres ve una noia a banyar-me i a ajudar-me amb les feines de casa. Es diu Diana. Diana sí que és un nom bonic. Diana. És nom de princesa.

Per la manera d’obrir la porta ja po-dria saber que és ella. Ho fa amb cura. Com si no tingués tard. I això que cuida cinc àvies més i té tres fills petits.

Els dimecres, després de banyar-me, em posa força crema a tot el cos i una d’especial per a la cara. L’altre dia li vaig

demanar per a què serveix la crema que em posa. Diu que és una crema antiedat (fa dies que me la posa i jo encara en tinc 90), que té liposomes, retinol, vitamines i protecció per al sol. Quan parla ho diu tan convençuda! Per mi que es pensa que algun dimecres obrirà la porta i em trobarà sense arrugues. El que més li agrada del món són les cremes, els maquillatges i els perfums. Diu que en una altra vida obrirà una perfumeria. I jo li dic: “No sigues ruca. La vida ja la tens! Només et falta obrir la perfumeria”. I riem totes dues una bona estona.

Cada dimecres repetim el mateix ritual. Després de banyar-me i posar-me cremes, remena una bona estona l’armari fins que troba alguna brusa de color clar (diu que els colors clars em ressalten els ulls); em posa quatre gotetes de perfum del car i llavors em fa sortir una estona al balconet perquè em toqui el sol.

Quan sóc allà al balcó espio si algú em mira. Sóc una vella de 90 anys però em sento tan maca que de vegades penso que els veïns deuen dir: “Mireu quin goig que fa la Paula”.

Sort en tinc de la Diana. De vegades parlem de les cremes o del gust del pa o de l’olor de les violes que tinc al balcó. És igual. Ella pregunta, jo li explico i ella m’escolta. Jo pregunto, ella m’explica i jo l’escolto. És tot el que vull, és tot el que necessito, és el que em manté amb vida.

Maribel Bella OrritGrup de treball sobre violència familiarConsell de Serveis Socials del Solsonès


Si d

esitg

eu a

lgun

a fo

togr

afia

de le

s qu

e su

rten

publ

icade

s, u

s le

s po

dem

env

iar p

er c

orre

u el

ectrò

nic

Si d

esitg

eu a

lgun

a fo

togr

afia

de le

s qu

e su

rten

publ

icade

s, u

s le

s po

dem

env

iar p

er c

orre

u el

ectrò

nic

Aquest equip comptava amb les jugadores Naira López (Santpedor), Judit Sastre (Santpedor), Cristina Tayeda (Santpedor), Laura Vilaseca (Manresa), Andrea Martínez (Manresa), Marta Bosch (Manresa), Marta Alegre (Vilomara), Marta Ortiz (Pirinaica), Marta Guirado (Berga), Esther Aro (Cardona), i la juga-dora solsonina Marta Bajona.

La selecció, després d’imposar-se al triangular de la seu d’Igualada a l’Anoia per 0·4 i a la selecció de Lleida per 1·0, va arribar a les finals catalanes disputades a Rialp. Aquestes eren dues semifinals, en les que estaven el Baix Llobregat, Osona i el Garraf-Penedès, les quals s’havien imposat amb contundència a les seves respectives seus.

El Bages·Berguedà es va imposar a les semifinals al

La selecció del Bages-Berguedà, amb la participació de la solsonina Marta Bajona, campiona de Catalunya

de les trobades de seleccions comarcals

Futbol

Baix Llobregat per 3·2, gràcies en part a un gol de la jugadora del C.F. Solsona Marta Bajona, que va obrir el marcador amb un xut llunyà ajustat al pal. La remuntada del Baix Llobregat no es va fer esperar, però les de la Catalunya central no es van deixar escapar l’ocasió d’estar en una final i van remuntar el marcador.

A la final, contra la selecció d’Oso-na va ser molt més complicat i emocionant, ja que a falta de 3 minuts les representants del Bages, Berguedà i Solsona perdien per 4·2, i gràcies a un remat de cap de Marta Alegre després d’una falta llançada per Naira, i d’un clar penal als últims segons

executat per la mateixa Naira magistralment, va permetre anar a la tanda de penals, on es van imposar les de Gabi Barrera i Carles Yuste 4-3, proclamant-se així campiones de Catalunya.


Dem

aneu

-nos

-les

a: in

fo@

celso

na.c

omD

eman

eu-n

os-le

s a:

info

@ce

lsona

.com

Futbol-7 Miquel Manzano

Partits d'aquesta setmanaJornada 6Divendres 20-07-12

20.30 Castellurs - Bar Castell21.30 Olius Solmèdic - Tegecom 22.30 Botitim - Borés Cuines

Partits ajornatsDivendres 20·07·12 al camp 2 Grup BDissabte 21·07·12 a les 20:00 Grup A

Quarts de FinalDilluns 23-07-12

21.00 1A - 4B22.00 2A · 3B

Dimarts 24-07-1221.00 1B - 4A22.00 2B · 3A

SemifinalsDijous 26-07-12

21.00 Guanyador partit A - D22.00 Guanyador partit B - C

FinalsDivendres 27-07-12

21.00 3r - 4t lloc22.00 Final

La propera setmana comencen les eliminatòries

Versàtil

Selexai

Drink Team Tonetto

Trepovi

GRUP A ................. PJ ...... PG ....PE ... PP ....GF ...GC . PUNTS

BORES CUINES ............. 4 ......... 4 ........0 ......0......22 ..... 4 ........... 12BOTITIM ...................... 4 ......... 2 ........2 ......0...... 10 ..... 6 ............. 8TREPOVI ...................... 4 ......... 2 ........1 ......1...... 11 ..... 6 ............. 7BAR CASTELL ................ 4 ......... 1 ........2 ......1...... 12 .... 11 ............ 5OLIUS SOLMEDIC .......... 4 ......... 0 ........2 ......2.......7 ..... 10 ............ 2CASTELLURS ................ 3 ......... 0 ........1 ......2.......4 ..... 16 ............ 1 TEGECOM ..................... 3 ......... 0 ........0 ......3.......4 ..... 17 ............ 0

GRUP B ................. PJ ...... PG ....PE ... PP ....GF ...GC . PUNTS

VERSATIL ..................... 4 ......... 4 ........0 ......0......27 ..... 7 ........... 12TIFOSI ......................... 3 ......... 2 ........1 ......0...... 21 ..... 9 ............. 7 DRINK TEAM TONETO .... 4 ......... 2 ........0 ......2...... 11 ..... 8 ............. 6LLOCATANS .................. 4 ......... 1 ........1 ......2.......9 ..... 10 ............ 4EL RACÓ ...................... 3 ......... 1 ........0 ......2.......9 ..... 10 ............ 3SELEXAI ....................... 4 ......... 0 ........0 ......4.......2 ..... 35 ............ 0


Si d

esitg

eu a

lgun

a fo

togr

afia

de le

s qu

e su

rten

publ

icade

s, u

s le

s po

dem

env

iar p

er c

orre

u el

ectrò

nic

Si d

esitg

eu a

lgun

a fo

togr

afia

de le

s qu

e su

rten

publ

icade

s, u

s le

s po

dem

env

iar p

er c

orre

u el

ectrò

nic

Centre Excursionista del Solsonès

Atletisme Club Fondistes del Solsonès-Prosetel

Curses a LleidaJuliolDia 21 - XII Cursa de muntanya d’Ossera - CIRCUIT FERDia 21 - II Camí a les Trinxeres, La Pobla de SegurLliga Pallaresa curses de muntanyaDia 28 - III Vertical Cabanera, CapdellaLliga Pallaresa curses de muntanya

AgostDia 15 - Cursa de la Cordera, AlbesaDia 16 - Cursa Cóssos de VilagrassaDia 18 - V Transllena, La Pobla de CérvolesDia 26 - IV Travessa Borges-MontblancDia 26 - BTT - II BTT Serra d’Almenara, Bellcaire d’Urgell

El passat dissabte a les 20:30 hores es va donar el tret de sortida a la segona prova de l’Espai Kilian 2012, la I Cursa de Muntanya Nocturna a la localitat de Martinet de Cerdanya. En representació de L’Equip de Curses i Marxes del Centre Excur-sionista del Solsonès vam comptar amb Jordi Borés Moliner, Josep García Magín i Mavi Gil Rafart, i de forma individual ens va acompanyar el Xavier Aubarell Torregassa.

La cursa, de 14km i 350m de desnivell positiu, va comen-çar a la mateixa població de Martinet, planejant i seguint el riu Segredurantuns4kmfinsquelapistaesconvertiaenunboniccorriolserpentejantipendentfinsatrobarlapetitapoblaciódeBéixec al quilòmetre 7. Seguidament, després de planejar un parelldequilòmetresfinsalSerratdelesMaleses,unafortabaixada ens portava a la línia d’arribada a Martinet.

Mavi Gil 1a a la cursa del Martinet. Gran paper dels atletes del Centre Excursionista

El nostre equip va fer molt bon paper, i Mavi Gil va aconseguir la primera posició:

·Josep García Magín 1:20:14·Mavi Gil Rafart 1:20:39·Xavier Aubarell Torregassa 1:23:35·Jordi Borés Moliner 1:24:39

La propera trobada dels nostres corredors solsonins serà a Ossera el pròxim dissabte.

Club d’Esquí Solsona

A la Sala d’Actes del Casal de Cultura i Joventut al Passeig Pare Claret, 24 de Solsona.

Dissabte 21 de juliol a les 17:30h en primera convocatò-ria i a les 18h en segona convocatòria.

Assemblea general ordinària de socis del Club d’Esquí Solsona


Dem

aneu

-nos

-les

a: in

fo@

celso

na.c

omD

eman

eu-n

os-le

s a:

info

@ce

lsona

.com

El dissabte 14 de juliol a l’estació d’ski de Sierra Nevada (Granada), es va disputar el campionat d’Espanya de kilòmetre Vertical. Una cursa amb 1000 metres de desnivell positiu en una distància de 4.7km, amb el factor afegit que la sortida es feia a una alçada de 2100m i l’arribada a 3100m.

A les 10:30 es va donar la sortida i en categoria femenina Laura Orgué, l’actual campiona d’Europa de kilòmetre vertical, va imposar un gran ritme i va fer la seva millor cursa de la temporada, que la va portar a ser la primera en arribar amb un temps de 55:26. En segona posició va entrar Mireia Miró, amb un temps de 53:33 i en tercera posició Sílvia Leal, la corredora del centre excursionista del Solsonès, corrent amb la selecció catalana, amb un temps de 54:50, aconseguint la 3a posició en el campionat d’Espanya.

L’altre corredor del centre excursionista del Solsonès i de la selecció catalana, Sergi Brau, en la seva primera participació en un campionat d’Espanya, va fer una gran cursa i va entrar en segona posició en la categoria cadet, proclamant-se segon d’Espanya de la seva categoria.

Sílvia Leal 3a i Sergi Brau 2n al Campionat d’Espanya

de Kilòmetre Vertical

Centre Excursionista del Solsonès Solsona Patí Club

Mercè Llordella i Ariadna Fortes, del

Solsona Patí Club, pugen al podi al Trofeu Ciutat de

Lleida 2012

El dia 17 de juny, a la Bordeta (Lleida), es va celebrar el XXI Trofeu Ciutat de Lleida de patinatge artístic.

Del Solsona Patí Club hi varen participar Mercè Llordella i Patrícia Cases a la categoria Infantil, i Ariadna Fortes a la categoria Juvenil.

Volem destacar que per a les patinadores benjami-nes, alevines i infantils, aquesta era una competició per començar a donar forma a la seva preparació artística, Técnica i física per a preparar les competicions importants de temporada (Territorial, Català i Estatal). En canvi, pel que fa a la resta de categories era un punt i final a la seva trajectòria anual o un preparatori dels campionats estatals que tindran inici en les properes setmanes.

Per aquesta competició les patinadores infantils tenien l’objectiu d’aconseguir un bon programa amb excel-lents aptituds coreogràfiques acompanyades d’alta veloci-tat, i d’aquesta manera anar perfilant la seva planificació. L’objectiu va estar del tot complert aconseguint estar a un alt nivell les dues patinadores. Mercè Llordella, que anava primera de curt, va aconseguir un boníssim programa llarg però amb algunes petites imperfeccions que li van donar el lloc de Subcampiona Infantil del Trofeu Ciutat de Lleida, amb tots els objectius aconseguits per aquesta competició. Patrícia Cases va aconseguir estar en el desè lloc anant perfilant tots els seus elements per aconseguir planificar detalladament la seva temporada.

Ariadna Fortes, tant al programa curt com al progra-ma llarg, ho va fer d’allò més bé, aconseguint ser el Bronze Juvenil del Trofeu Ciutat de Lleida. Volem destacar que aquesta patinadora en les properes setmanes serà l'única patinadora de les entitats lleidatanes de patinatge artístic que participi al Campionat d’Espanya, i des d’aquí la volem encoratjar per aconseguir fer-ho d’allò més bé en el seu primer campionat estatal.Enhorabona Mercè, Patrícia i Ari!!!


Si d

esitg

eu a

lgun

a fo

togr

afia

de le

s qu

e su

rten

publ

icade

s, u

s le

s po

dem

env

iar p

er c

orre

u el

ectrò

nic

Si d

esitg

eu a

lgun

a fo

togr

afia

de le

s qu

e su

rten

publ

icade

s, u

s le

s po

dem

env

iar p

er c

orre

u el

ectrò

nic

Les patinadores del C, B, A i Debutants del C.P. Solsonès obtenen uns magnífics resultats a la primera edició de Copa Torrente de Cinca: Sandra Colell, Sheila Lara i Esther Moreno aconsegueixen el primer tri-plet de la categoria Debutants, mentre que Montse Rodríguez i Núria Closa rematen la jornada amb un doblet en la categoria A.

Diumenge, dia 15 de juliol, va tenir lloc a la població aragonesa de Torrente de Cinca, la primera edició de la Copa que duu el seu nom; una competició organitzada pel Club Patí Torrente de Cinca, on s’hi aplegaren cinc clubs de la Territorial de Lleida. Del C.P. Solsonès, van ser 10 les participants encarregades de defensar els seus diferents treballs.

Durant la primera competició, i a primera hora del matí, s’encetava la jor-nada amb la categoria Debutants. Sandra Colell, Sheila Lara i Esther Moreno van ser les protagonistes. Van efectuar llurs coreografies amb bon estil i velocitaten el patinar. Així doncs, Sandra Colell

aconseguiaelprimerllocdelaclassifi-cació, l’or i el títol de Campiona; Sheila Lara pujava en el segon lloc del podi, amb l’argent i el títol de Subcampiona i, l’Esther Moreno obtenia la tercera millor puntuació, aconseguint quedar la 3a. classificada,elbronzeipujava,també,altercer lloc del podi. Així doncs, la cita es presentava prometedora, ja que arribava d’aquesta manera, el primer triplet en la categoria Debutants de la temporada.

A continuació va tocar el torn a la categoria A. En aquest cas, van ser Montse Rodríguez i Núria Closa les en-carregades de defensar el seu treball. Van efectuar un molt bon exercici, sense co-metre, pràcticament, cap error. D’aquesta manera, Montse Rodríguez va aconseguir el primer lloc de la classificació, l’or i

Club Patinatge Solsonès

Un triplet i un doblet a la 1a.

Copa Torrente de Cinca

Patinadores del C.P. Solsonès a la 1a. Copa Torrente de Cinca

el títol de Campiona; mentre que Núria Closa s’alçava en el tercer lloc del podi amb el bronze a les mans. En aquest cas, arribava el doblet de la categoria A.

Seguidament, va tenir lloc la competició referent a la categoria B. En aquest cas Alba Clotet, Andrea de la Osa, Judit Merino i Anna Vila van ser les encarregades de poder lluir els seus respectius programes. Totes elles van fer uns exercicis molt rítmics, resolent dificultatsdenivelliefectuantlíniesdepassos molt boniques. D’aquesta mane-ra, l’Alba aconseguia una merescuda 9a. posició, l’Andrea se situava en l’onzè lloc delaclassificació,laJuditaconseguiael16è. lloc i, l’Anna, fregava el podi amb la 5a.posiciódelaclassificaciófinal.

Tot seguit, va tenir lloc la compe-tició referent a la categoria C. En aquest cas, Noèlia Pérez en fou la protagonista. Cal comentar el fet que la Noèlia s’estre-nava en la competició individual i, per a ella, tot era nou. No obstant, va sortir radiantalapista,vaprocurarafinarcadamoviment, i va resoldre notablement la dificultatdelseuprograma.Aixídoncs,aconseguia quedar en una merescudís-sima 9a. posició.

Cal felicitar totes les patinadores per haver desenvolupat els seus progra-mes de la millor manera possible; s’ha de treballar de valent per aconseguir treure les cabrioles i els salts i obtenir bones posicionsenlesclassificacions.Pertotplegat, moltes gràcies a totes i felicitats, i més especialment, a la Sandra, la Sheila, l’Esther, la Montse i la Núria. I com no, acabar sense agrair el suport de tantes persones que ens segueixen, ens ajuden i, com tu, amic lector, que ens llegeixen.Sandra Colell, Sheila Lara i Esther Moreno, or,

argent i bronze categoria DebutantsMontse Rodríguez i Núria Closa, or i bronze categoria A


Dem

aneu

-nos

-les

a: in

fo@

celso

na.c

omD

eman

eu-n

os-le

s a:

info

@ce

lsona

.com

Club Tennis Solsona

Assemblea Club Tennis Solsona

El passat dissabte 14 de juliol al vespre, vam celebrar a les instal.lacions del Club la diada festiva de cloenda de la temporada fent l’assamblea general de socis i un sopar amb tots els amics i amigues que ens van voler acompanyar. Aquest any vam ser una cinquantena.

Durant la tarda vam anar fent alguns partits de Padel i de tennis i les nostres jugadores Magda i Judit Aubets van fer uns dobles mixtos d’exhibició amb els germans Marc i Jordi

Els cuiners, la Carme i el Jordi

El pastísLes germanes Aubets i els Vargas

La taula parada

Vargas.A les 9 del vespre vam celebrar l’Assemblea anual. Un

cop acabada, asseguts a la taula vam disfrutar d’una bona paella i d’un exquisit pastís commemoratiu, fet com sempre pel nostre amic pastisser Jaume Massana.

Bon estiu a tothom!!


Si d

esitg

eu a

lgun

a fo

togr

afia

de le

s qu

e su

rten

publ

icade

s, u

s le

s po

dem

env

iar p

er c

orre

u el

ectrò

nic

Si d

esitg

eu a

lgun

a fo

togr

afia

de le

s qu

e su

rten

publ

icade

s, u

s le

s po

dem

env

iar p

er c

orre

u el

ectrò

nic

Piscines del Pi

15 dies d’activitats i matins inoblidables al Pi!!!

La maquinària del Pi ja està en marxa des de fa dies. Durant aquest temps hem pogut gaudir de multitud d’activitats relacionades amb antigues civilitzacions com la neolítica o l'egípcia. Els nens ja disfruten de noms identificatius per cada un dels grups als quals pertanyen i ja gaudeixen de la pluralitat d’activitats que s’ofereixen. L'última, la gravació de l’anunci on participen en primera persona els nens i nenes del casal.

“El que em va agradar més va ser la gravació de l’anunci on sortíem jo i l’Andreu parlant i saltant a corda amb la resta de companys” comentava l’Aina Vilaseca, pertanyent al grup dels Russels.

Aquesta setmana els nois més grans gaudiran del 3r Bi-vac, a més a més d’ambientar-se de la cultura maia i el millor és que encara els queda un munt de coses per fer i divertir-se!!!

El diari del Pi

Setmana 2: l’EgipteLa setmana passada m’ho vaig passar molt bé. El que em va agra-

dar més va ser la gravació de l’anunci. També em va agradar molt jugar a Hokey i pitxi-peu. Vam “anar” a Egipte i vam fer una piràmide que molava molt. Vam pintar un Tutankamon. L’Àlex ens va filmar fent jocs com el Pi, a tennis i saltant a corda. A natació vam treballar molt el crawl i la braça. L’Ivan ens feia treballar molt però així apreníem més. Aquestes dues setmanes m’ho estic passant molt bé. Per a mi hi vindria tot l’estiu!!!


Dem

aneu

-nos

-les

a: in

fo@

celso

na.c

omD

eman

eu-n

os-le

s a:

info

@ce

lsona

.com

CB Solsona Fotos: Lluís Closa

Un dels aspectes que es treballen en el Mini Campus d’Estiu del CB Solsona són els exercicis d’estirament muscular. Aquest aspecte es té molt en compte i sovint fem servir els coneixements i experiència d’una bona professional, la Carme Blàzquez, que s’encarrega de dirigir-los i supervisar-los.

En la pràctica esportiva és molt important fer estira-ments per mantenir els músculs flexibles. Fer aquests exercicis és fàcil, però si no es fan correctament poden fer més mal que bé. Per aquest motiu, és essencial saber com i quan realitzar-los. És molt important que els esportistes, des de ben petits, s’acostumin i aprenguin a fer correctament els estiraments.

El divendres 27, la cloenda

Tots els nens i nenes que hagin participat en qualsevol de les setmanes del Mini Campus d’Estiu de Bàsquet poden venir el darrer dia, el 27 de juliol, a la celebració de la cloenda de l’edició d’enguany.

Mini Campus d’Estiu

La importància de fer exercicis d’estirament

DecidiremQuin és el projecte esportiu del CB Solsona per a la nova temporada? Com s’organitza el club? Com es

finança? Quines seran les quotes de socis?

El CB Solsona pertany a la seva massa social. No és un servei privat al qual les famílies simplement paguen una quota per a la prestació d’un servei. El club és propietat de tota la comunitat basquetbolística solsonina; i tots i cadascun dels membres del Club tenen el dret i el deure de participar, de co-nèixer i debatre els comptes, l’organització del club i els criteris que s’adopten a l’hora de planificar la nova temporada.

Trobar-nos una vegada l’any per parlar del club i passar comptes no és un simple tràmit. És el moment en què podem comentar, proposar i prendre decisions per tal que el club sigui millor i pugui dur a terme correctament la seva tasca esportiva i social. Si no hi ha implicació ni participació difícilment po-drem oferir un servei de qualitat als basquetbolistes de totes les edat que participen a l’escola de bàsquet, a les categories federades, al bàsquet de manteniment, al mini campus d’estiu, al campionat 3x3...

Amics del basquetbol solsoní: us esperem el dijous 26 de juliol a les 9 del vespre a la sala de reunions del pavelló esportiu per participar en l’assemblea anual del CB Solsona.

Convocatòria de l’assemblea general ordinària del Club Bàsquet Solsona

Es convoca a tots els membres del Club Bàsquet Solsona a l’Assemblea General Ordinària. Com cada any, es tractarà de la presentació del projecte esportiu per a la temporada 2012·13 i el debat de la proposta de pressupost i quotes.Dia: Dijous, 26 de juliol 2012 - Hora: A les 9 del vespre (21h.) - Lloc: Sala de reunions del pavelló municipal (passadís d’entitats). Us preguem l’assistència i participació, en benefici de tota l’entitat i del basquetbol solsoní.

La Junta Directiva

El jugador del Club Bàsquet Solsona

Èric Masdenpinós ha participat en el torn cadet

de l’Elite Jove.

Ens en congratulem i el felicitem pel treball que

ha dut a terme.


Si d

esitg

eu a

lgun

a fo

togr

afia

de le

s qu

e su

rten

publ

icade

s, u

s le

s po

dem

env

iar p

er c

orre

u el

ectrò

nic

Si d

esitg

eu a

lgun

a fo

togr

afia

de le

s qu

e su

rten

publ

icade

s, u

s le

s po

dem

env

iar p

er c

orre

u el

ectrò

nic

Motos Motorrucs Solsona

Sortida al Molí de FórnolsDiumenge passat, els

Motorrucs Solsona vam iniciar una nova sortida. Aquesta vegada hem anat cap al Molí de Fórnols, situat a la Vall de la Vansa, entre l’Alt Urgell i El Solsonès. Vam sortir a les 9 del matí davant el nostre local posant direcció cap a la Llosa del Cavall, Sant Llorenç, La Coma i fins a dominar el Coll del Port, situat a 1.668,7 m. i amb unes vistes dignes d’admirar. Des d'allà baixem fins a Tuixén per acabar d’arribar a Molí de Fórnols. La tornada va ser passant per Port del Comte, Coll de Jou i finalment Solsona.

MOLT BONA RUTA !!!

Re-estrena de la Rieju

Diumenge passat un grup d'amants de les clàssiques vam fer una sortida cap a Pinós. L'objectiu era treure les "iaies" i passar un matí tranquil amb l'excusa de provar el rendiment de la reestrenada Rieju Marathon 50, ja que en aquests moments s'està fina-litzant la seva restauració. Dues Bultaco, tres Ossa, la Rieju i el Lluís i la Nuri amb la BMW de suport, vam encarar la carretera fent sense problemes anada i tornada. I com que s'han de deixar refredar les motos, la millor excusa és fer-ho esmorzant.

La conclusió: La Rieju té el motor gastat, esgotat, caldrà buscar-li un cor nou perquè torni a ser la joia d'adolescent que era en el seu dia. Mentrestant la bona nova és que ja ha passat la ITV "sense defectes", com diu l'informe; tota una alegria per un ciclomotor que ja té 27 anys.

Motos Josep M. Borés


Dem

aneu

-nos

-les

a: in

fo@

celso

na.c

omD

eman

eu-n

os-le

s a:

info

@ce

lsona

.com

Música Miquel Manzano

Alba Marbà i Damià Olivella obren el XXXI Cicle de concerts d'estiu de Solsona al Teatre Comarcal

XXXI Cicle de concerts d'estiu20 de juliol, divendres, 10 de la nit - Sants Màrtirs Manel Camp i Llibert Fortuny jazz

27 de juliol, divendres, 10 de la nit- Teatre Comarcal Gumbo Jazz Band jazz (entrada gratuïta)

28 de juliol, dissabte, 7 de la tarda - plaça MajorZoobazar jazz-rock-Diversons (entrada gratuïta)

3 d’agost, divendres, 10 de la nit - Teatre ComarcalVioliles música tradicional

Les entrades es podran comprar a partir d'una hora abans del concert

La solsonina Alba Marbà i el manresà Damià Olivella van estrenar el XXXI Cicle de concerts d'estiu divendres dia 13 d'agost al Teatre Comarcal.

Els músics van presentar al públic solsoní una selecció de cançons de collita pròpia i alguna versió dels seus referents musicals.

L'Alba Marbà és estudi-ant de l'Aula de Música Moderna i Jazz del Liceu de Barcelona, cursant cant modern i piano jazz. Actualment està compa-ginant els seus estudis musicals fent actuacions en projectes d'es-tils ben diferents: Remendaos, Antonio el Remendao amb l'es-pectacle Rumbersions, Buritaca, i actuacions esporàdiques amb Albert Alabedra, Pep Grau, Paul de Swardt, Toni Xuclà, Tremenda Descarga Latina...

Pel que fa al cantautor manresà Damià Olivella, presentà el seu quart treball, amb 10 temes que parlen de la nova realitat que ens toca viure avui en dia. Cantant íntegrament en català, el disc continua amb l'estil personal de l'artista, molt influenciat pel soul, però s'obre a noves sonoritats. Olivella presenta un nou àlbum més personal i ric en sonoritats, amb 10 cançons que suposen un viatge per 10 estats d'ànim diferents, però amb una única essència i direcció: parlar-nos del "Nou Sentit" que està prenent el món.

El XXXI Cicle de concerts d’estiu de Solsona està co-organitzat per l’Ajuntament de Solsona, l’Orfeó Nova Solsona i l’Escola Municipal de Música. Durant les properes tres set-manes el públic solsoní podrà gaudir d'un programa variat i d'alta qualitat (vegeu el quadre adjunt).

L'Alba Marbà i el Damià Olivella durant l'actuació al Teatre Comarcal

L’Informatiu: divendres a 2/4 de 2 del migdia i a les 8 del vespre (repeticions dissabte i diumenge a les 4 de la tarda)

Salut amb Creu Roja: de dilluns a divendres a la 1 del migdia

Engresca’t a parlar bé el català (Xarxa COM Ràdio): de dilluns a divendres a les 10 del matí

Camins: dissabtes a les 12 del migdia (repetició dijous a les 11 del matí)

Electrozona: dimecres a 2/4 de 10 del vespre (repetició dissabtes a 2/4 d’11 de la nit)

PROGRAMACIÓ SOLSONA FM

Més informació a: www.solsonafm.cat, http://solsonafm.blogspot.comFacebook Twitter - 973 48 42 25 - [email protected]

Entre Tots: dissabtes a les 10 del matí (repetició dijous a les 5 de la tarda)

Nova Orleans-Solsona, en una estona: divendres i diumenges a 2/4 d’11 de la nit

El Rebost dels Contes: de dilluns a diven-dres a 2/4 de 9 del vespre (repetició diumenges a les 10 del matí)

Parlem de Pilotes: divendres a les 6 de la tarda (repetició dilluns a les 11 del matí).

El Vespre: divendres a 2/4 de 9 del vespre (després d'El Rebost dels Contes) (repetició dilluns a les 5 de la tarda)

En Femení: dimecres a les 11 del matí (repetició diumenge a les 5 de la tarda)

Retransmissió dels plens municipals: quan s’escaigui

En Guàrdia (Catalunya Ràdio): dimecres a les 5 de la tarda (repetició divendres a 2/4 de 12 del migdia)


Si d

esitg

eu a

lgun

a fo

togr

afia

de le

s qu

e su

rten

publ

icade

s, u

s le

s po

dem

env

iar p

er c

orre

u el

ectrò

nic

Si d

esitg

eu a

lgun

a fo

togr

afia

de le

s qu

e su

rten

publ

icade

s, u

s le

s po

dem

env

iar p

er c

orre

u el

ectrò

nic

Llar d’infants Arrels

Ja estem a la recta final de l’escola i fem activitats di-ferents relacionades amb l’estiu: ens banyem a la piscina, ens remullem amb la manguera, fem castells de sorra...

“San Fermín”La setmana passada aprofitant els “san fermines” vam

anar a l’escola vestits per a l'ocasió i vam fer un “encierro”. Per un dia vàrem ser de Pamplona! Ens ho vàrem passar d’allò més bé! Que passeu tots molt bon estiu!!

Reguem les tomaqueres!!!!Aquest dies, com us hem explicat, a l’escola, fem activi-

tats d’aigua. Una d’elles, com no podia ser d’una altra manera, ja que durant tot el curs, a la nostra llar d’infants, hem treballat el projecte de l’HORT, és regar les tomaqueres!!! Ens agrada moltíssim entrar dins l’hort per regar-ho tot i, així, veure què ens va naixent. Aquest any hem tingut flors, plantes aromàtiques, maduixes i… ara esperem amb ànsia que ens surti algun tomà-quet per menjar-nos-el al menjador!!!!! Nyam, nyam, que bo que serà!!!!! En mengem durant tot l’any, d’acompanyament, amb el peix, però... Si el tomàquet que ens mengem és de la nostra pròpia collita, això, sens dubte, és un al·licient afegit!!!!!

Per poder-nos menjar aquests tomàquets, ja ho veieu a les fotos, no tan sols reguem les tomaqueres sinó que també els

hem posat unes canyetes perquè s’hi vagin enfilant i, de tant en tant, els posem adob!!!! A veure si algun dia d’aquests us en podem ensenyar el fruit!!!!

Llar d’infants El Pi


Dem

aneu

-nos

-les

a: in

fo@

celso

na.c

omD

eman

eu-n

os-le

s a:

info

@ce

lsona

.com

Institut Francesc Ribalta

Aquest curs hem realitzat moltes activitats amb el nostre alumnat. La majoria ja us les hem anat explicant al llarg de l’any, però alguna se’ns va quedar al tinter.

Aprofitem aquests dies de vacances escolars per a fer-vos-en cinc cèntims.

Jornada verda 2012

El nostre centre disposa del distintiu d’Escoles Verdes des del curs 2006. Aquest distintiu cal re-novar-lo cada dos anys. Passats dos anys cal fer una valoració de les actuacions que s’han dut a terme, redactar un nou pla d’acció per a dos anys més i sol·licitar la renovació del distintiu.

El divendres 30 de març, vam acomiadar el segon trimestre amb la Jornada Verda que celebrem anual-ment. Una jornada a la natura per a tots els cursos i amb xer-rades, excursions i tallers basats en temes de medi ambient per a millorar-ne el coneixement i alhora la conservació.

La comissió organitzadora va progra-mar les activitats següents:

• Per a 1r d’ESO: Xerrada dels agents rurals i gimcana a la Mare de la Font, organitzada i preparada pels alum-nes del grau superior d’Educació Infantil amb proves de caire mediambiental. En acabar la gimcana es va alliberar un aligot, cedit pel centre de recuperació de fauna Vall Calent.

• Per a 2n d’ESO: Visita a la deixalleria i a Volem Feina. Seguidament van visitar l’alberg dels transeünts.

• Per a 3r d’ESO: Realització de diferents tallers, de sabó, de llibretes, de papallones i de llavors i esqueixos.

• Per a 4t d’ESO: Visita al Centre Tecnològic on es van realitzar diversos tallers, de coneixement de plantes aromàti-ques, de l’estudi microscòpic d’arrels per al possible cultiu de la tòfona, d’estudi fotogràfic de mamífers... També ens van informar de les línies d’investigació i de treball del centre tecnològic i dels projectes de futur.

• Per a 1r de batxillerat: Xerrada informativa a l’ajunta-ment de Solsona sobre el recorregut que fa l’aigua de la nostra ciutat i visita guiada a la depuradora. Alhora van realitzar un estudi de la qualitat de l’aigua del riu Negre abans i després de la depuradora.

Des de l’Institut Francesc Ribalta expressem el nostre agraïment a totes les persones i entitats que van fer possible que aquesta Jornada Verda fos un èxit i que, alhora, fos educativa i entretinguda.


Si d

esitg

eu a

lgun

a fo

togr

afia

de le

s qu

e su

rten

publ

icade

s, u

s le

s po

dem

env

iar p

er c

orre

u el

ectrò

nic

Si d

esitg

eu a

lgun

a fo

togr

afia

de le

s qu

e su

rten

publ

icade

s, u

s le

s po

dem

env

iar p

er c

orre

u el

ectrò

nic

Joventut solsonina - UBIC

Concurs de Minibatucades

1r acte del LAVANRAC 2012 - 20 de juliol

Per començar de for-ma animada el LAVANRAC 2012, Joventut Solsonina i la UBIC organitzen un inèdit concurs de “Minibatucades”. Després de l’èxit, en els úl-tims anys, de les xarangues, rues, batucades, passacarrers etc, es decideix crear un innovador concurs refrescant per animar el començament de la festa carnavalera d’estiu.

Les regles són ben senzilles. Tan sols és necessari un grup de 4 a 10 persones i moltes ganes de festa i de passar-s’ho. bé. Els instruments poden variar des dels clàssics a qualsevol invenció de les comparses o grups espontanis. El jurat valorarà l'originalitat de la presentació (vestimenta, bates o disfressa), la qualitat musical i sobre-tot la gresca i l’animació que aportin a la rua. Durant el passacarrers les minibatucades podran mostrar les seves habilitats i finalment , si volen, disposaran de 2 minuts a la plaça Major per fer una petita actuació.

L’organització donarà als guanyadors 100 euros en vals bescanviables als establiments UBIC i entrades gratuïtes pels concerts de nit de divendres. El concurs de Minibatucades acabarà abans que les comparses i colles se’n vagin a sopar i serà el punt d’inici d’una festa que s’allargarà durant tot el cap de setmana.

Concurs de Minibatucades - 20 de juliol20h: Concentració i inscripció a la pl. Major20,30h: Inici del passacarrers amb les diferents Miniba-tucades i la Xaranga de Solsona21,30h: Actuació de les Minibatucades a la pl. Major

Comerç i empresa Gasolinera Setelsis

Let’s Go! és el nou punt d’informació i venda

d’activitats lúdico-esportives a la gasolinera Setelsis

Setelsis i l’empresa Tirant-milles.com s’han unit per aprofitar sinèrgies, aglutinar el sector i així donar la màxima oferta conjunta.

Les activitats que de mo-ment es proposen són pointing, barranquisme, vies ferrades, cano-es al Pantà de Sant Ponç i paintball al sud del Solsonès. Bicicletes Far-ràs posa a disposició dels clients el lloguer de bicicletes de muntanya, de carretera i tàndems. El refugi del Bages també hi ofereix la seva nova oferta de lloguer de bicicletes elèctriques per descobrir el Port del Comte. Segueix les promocions en el facebook!

Vine i informa-te’n!


Dem

aneu

-nos

-les

a: in

fo@

celso

na.c

omD

eman

eu-n

os-le

s a:

info

@ce

lsona

.com

Cartellera

Al juliol, cinema al Casal Popular la FuraAquest mes de juliol el Casal Popular la Fura organitzem un cicle de cinema amb una projecció cada dijous. La pel·lícula que projectarem dijous 26 de juliol serà La canción de CarlaLa projecció serà dins el mateix Casal Popular la Fura (Plaça Sant Pere n.7) a les 21:30.Us hi esperem!

Activitats IssimmTaller d’stop Motion amb Noemí Gala, els dies 25, 26, 27 de juliol 17.00h a 20.00h a l’issimmDj Juca dia 20 de juliol a les 00.00 SputnikDj Miki from 60’s to 90’s, dia 27 de juliol a les 00.00h SputnikSignatura del llibre Yo mataré monstruos por ti amb Lyona 3 d’agost a les 18.00h a l’issimmDj Lyon 3 d’agost a les 00.00h Sputnik

Reagrupament Independentista - Xerrada

“Ens escolta Espanya?”El proper dilluns 23 de juliol, a partir de les 9 del vespre, hi haurà una xerrada, en col.laboració amb ERC i Catalunya Si, amb el títol “Ens escolta Espanya?”. L’acte tindrà lloc a la sala d’actes del Casal de Cultura de Solsona i comptarà amb la presència d’Alfred Bosch, cap de llista de la coalició ERC+RCAT+Catalunya Si a les passades eleccions al Congrés dels Diputats, i de Joan Carretero, president de Reagrupament Independentista.

Col·lecció de quadres bicolor dels Gegants de Solsona, de Lourdes Santamaria (pirogravadora i pintora)A la Sala Anim 2 (c. Major, 48, Puig-reig) , del 30 de juny al 30 de juliol.

Festa Major de Codonyet (Sorba)Els propers 28 i 29 de juliol de 2012 se celebrarà la Festa Major de Codonyet a Sorba.

El dissabte 28, a les 21:30h tindrà lloc l’habitual sopar de germanor, amb el posterior ball per part del grup Tryfasyc.El diumenge 19, a les 12 del migdia, hi haurà la missa a Sant Jaume de Codonyet.El preu del sopar és de 12 euros. Per reserves, telefoneu als:608.99.86.24 / 93.824.60.46, 650.07.75.14 (fins al dia 26).

Societat

El Ramon Sabata i l’Elisabeth Müller celebren el 50è aniversari de casats el dia 23 de juliol. Moltes felicitats de part de la família i amics!!!

Des del campanar

Santa Margarida a MontcalbEl divendres, dia 20, festivitat de Santa Margarita, Missa i Benedicció del pa a les 12 de migdia.

Sisquer (Cal Colell) Santa MagdalenaEl dia 22, festa de Santa Magdalena, Missa i Benedic-ció del pa a ¼ de 2 de migdia.

Capella de les TraginesDiumenge, dia 22, Missa a les 10 celebrant Santa Magdalena.

Vall de Lord Mn Basora


Si d

esitg

eu a

lgun

a fo

togr

afia

de le

s qu

e su

rten

publ

icade

s, u

s le

s po

dem

env

iar p

er c

orre

u el

ectrò

nic

El còmic Associació de premsa comarcal


Dem

aneu

-nos

-les

a: in

fo@

celso

na.c

omD

eman

eu-n

os-le

s a:

info

@ce

lsona

.com

Nom:________________________________________________ Edat:______

Dibuixa els gegants de Lavanrac

Si us avorriu per casa, us proposem que ens feu un dibuix en aquesta pàgina. Dibuixa'ns el que et demanem, de la manera i els colors que vulgueu, hi poseu el vostre nom i l'edat al capdamunt i ens ho porteu a l'oficina del Celsona, a la Ctra. de Torà. La setmana vinent publicarem el dibuix guanyador entre tots els participants.

Concurs de dibuixEls participants al Concurs han estat:Laia Camps i Pujol, 5 anysPol Riba i Tàpia, 7 anysSergi Solé i Pujol, 11 anysi la guanyadora ha estat: Laia Camps i Pujol!

Ha triat el guanyador/a: Fruits Taribó

La setmana vinent us regalarem un bloc de dibuix i una capsa de rotuladors per al guanyador/a. Animeu-vos!

Dibuix de: Laia Camps i Pujol, 5 anys

Documents

Celsona 782