Celsona 782

Celsona 782 - Divendres, 20-7-2012

Si d

esitg

eu a

lgun

a fo

togr

afia

de le

s qu

e su

rten

publ

icade

s, u

s le

s po

dem

env

iar p

er c

orre

u el

ectr

nic

Formen part de l'equip de suport de Celsona: Marcel Ribera - Montse RiuMontserrat Riu - J. Clav - Ramon Gualdo Francesc Torres - Pere Bors - Enric Serra Josep M. Montaner - Candi PujolFoto Resol - Foto Lltzer - Llus Closa

Direcci: Josep M. BorsRedacci: Miquel ManzanoEdici: Francesc Xavier Montilla - Marta CasesTextos: Eva JanPublicitat: Manoli OrtigosaOficina: Ctra. de Tor, 25 - 25280 [email protected] 48 17 19Dip. Legal: L-267-1997 - 1.200 exemplarsEl primer nmero de Celsona Informaci va sortir el 4 d'abril de 1997

Celsona s una publicaci independent i socialment justa, no necessitant ni fent s de cap subvenci ni ajut pblic per al seu funcionament.

Pots accedir, llegir i des-carregar molts exemplars

de Celsona via electrnica anant directament a

issuu.com/celsona/docs

Editorial Josep M. Bors

SlvameDu n'hi d, el sidral meditic que s'ha viscut a Solsona aquests dies.

Hem estat una altra vegada centre d'atenci dels grans mitjans com s Tele5. El dilluns la reportera ms criticada i polmica de la televisi, Ada Nzar, corria pels carrers del casc antic fent la seva secci del programa Slvame.

L'Ada, exconcursant de Gran Hermano, ha aconseguit fer que tot el pas estigui pendent d'ella. A Solsona s'hi va presentar ella amb el micro, un cmera i una regidora. Tres treballadors aconsegueixen fer una secci que me-diticament funciona moltssim. Avui, a 3/4 de 8 del vespre, ser el programa ms vist "del mn mundial" a Solsona.

Si s bo o dolent, s un altre tema, per el mn est canviant, hi ha qui viu del morbo a grans dosis i, pel que sembla, aix ven.

La rotonda de Cal CollUn altre dels temes que m'agrada destacar s el proper inici de la rotonda de Cal Coll, una crulla amb molt

trnsit i que ha protagonitzat multitud de "despistes" i errades. Una rotonda sens dubte alleugerir el pas i caldr comenar a acostumar-se a la prioritat d'entrada, com ara el vehicle que venia de les Escoles que tenia tota la pri-oritat per a ell. Aix s'ha acabat i algun o altre ensurt hi haur. Benvinguda sigui.

El cmicEm plau anunciar-vos una nova secci que segurament agradar als ms petits de casa. Al costat del Concurs

de dibuix, hi trobareu les aventures de la Petita Sussi, les del Jaume Martorell, les del Max o les dels Monstrus, personatges de cmic que anireu coneixent i que pertanyen al Cmic de la Premsa Comarcal. s un plaer comptar amb aquesta tropa.

Ens deix Francisco RoviraUn pags en majs-

cules ens ha deixat aquesta setmana. El Francisco Ro-vira es desvivia pel bosc, pel seu manteniment i per la seva correcta explotaci. Un emprenedor que va acon-seguir amb l'ajut de molts, encapalar un dels projectes ms internacionals de la co-marca, el Centre Tecnolgic

Forestal de Catalunya.Persona afable i de bon parlar, el Francisco

i el seu inseparable puro forma part de la histria de pas, aix com tamb de la histria del nostre Celsona on, des de la Roca de Montpol, ens expli-cava coses sobre la seva gran passi: el bosc.

Us dediquem el final d'un dels seus escrits al Celsona com a record. Al cel sigui.

Des de la roca de Montpol: Parlem dels professionals del bosc i dels sindicats

...Estic convenut que els vertaders professionals

del bosc tenen un futur esplndid. La feina, malgrat les millores, s fora dura. s per aix que mereixen uns jornals per viure com vertaders especialistes, que ho sn. Els mals de la baixa rendibilitat dels nostres boscos no vnen duns salaris alts, sin de la manca dinters i de prioritat de qui li pertoqui.

Quan toca donar suport a la nostra gent, fem-ho! Aix s fer ptria! (Slvia Munt, actriu).

Francisco Rovira i Corominas Enginyer Tcnic Agrcola i propietari forestalSolsona, 9 de febrer de 2000


Dem

aneu

-nos

-les

a: in

[email protected]

celso

na.c

om

Solsona Miquel Manzano

Slvame de Tele 5 s'interessa pel bisbe de Solsona

El programa de Tele 5 Slvame representat per la pol-mica Ada Nzar va gravar a Solsona dilluns passat al mat. La reportera va fer preguntes als solsonins sobre l'amonestaci que va fer el bisbe de Solsona a tres noies per dur la faldilla massa curta en un acte de confirmaci.

"El seor obispo obliga a llevar pantalones y no faldas?" "Es una tentacin ir as?" "Le ha influido lo que ha dicho el obispo?". Amb aquestes questions Ada Nzar va abordar a tothom que caminava tranquillament pel centre de la ciutat.

Aquest reportatge per a la secci Slvese quien pueda s'emetra avui a partir de 3 quarts de vuit del vespre a Tele5 dins del programa televisiu del cor Slvame.

L'Ada Nzar parava a tothom que es trobava Comprovant la mida de la faldilla

Els comeros de Solsona no van rebre de bon grat la visita de la reportera


Si d

esitg

eu a

lgun

a fo

togr

afia

de le

s qu

e su

rten

publ

icade

s, u

s le

s po

dem

env

iar p

er c

orre

u el

ectr

nic

Solsona Redacci

Ens deixa Francisco Rovira, un dels impulsors del Centre Tecnolgic i Forestal de Catalunya

Francisco Rovira i Corominas, un dels principals impulsors del CTFC, va morir dilluns als 68 anys a causa d'una malaltia.

Dimarts al mat es va fer el funeral en la seva mem-ria a la Catedral de Solsona, amb l'assistncia de nombrosos poltics d'mbit catal com lactual conseller dAgricultu-ra, Josep M. Pelegr; companys del Consorci Forestal de Catalunya del qual Rovira n'era Soci d'Honor; lalcalde de Vic, Josep M. Vila dAbadal i una mplia representaci de dirigents dUDC. Tampoc no hi van faltar el president del Consell Comarcal, Joan Sol, i l'alcalde de Solsona, David Rodrguez. A ms de centenars d'amics d'arreu de la co-marca que tamb van assistir al sepeli.

El funeral va estar presidit per Mn. Llus Grifell i concelebrat pel rector de Lladurs, Mn. Ramon Calafell i el de Solsona, Mn. Llus Tollar.

Dedicaci al mn forestalA ms de ser un dels artfexs

de la creaci del CTFC l'any 1996, lempresari de Lladurs va ser-ne ge-rent des del mateix 96 fins al 2008. Desprs de 12 anys portant la gerncia del CTFC, Francisco Rovira es va jubilar en un acte que va reunir al personal del CTFC, a la seva famlia i als expresidents de lentitat.

Entre els regals que va rebre de mans dels expresidents i president de lentitat, en va destacar un llibre de recull dels articles que ell va publicar al llarg daquests anys en els mitjans de comunicaci locals, comarcals i nacionals. Va collaborar al Celsona amb una secci anomenada "Des de la Roca de Montpol", opinant sobre temes d'actualitat del mn forestal.

El Conseller d'Agricultura Josep M. Pelegr assist al funeral

Lany 2002 va assumir la presidncia del Consorci Forestal de Catalunya, un any ms tard compaginaria el crrec amb el de president de la Confederaci dorganitzacions de Silvicultors dEspanya, i es va convertir, daquesta manera, en el representant dels propietaris forestals darreu de lestat fins lany 2007. Rovira va iniciar la seva militncia a Uni Democrtica de Catalunya lany 2000 esdevenint un membre destacat del partit al Solsons.

A nivell municipal Francisco Rovira, de la Torra de Montpol, va formar part del consistori de Lladurs des del maig de 1987 fins al maig de 1999 essent Tinent d'Alcalde i conseller Comar-cal. Tamb va ser soci fundador i collaborador

de Grusvas (Grup de sanejament vaqu del Solsons).Fou un ferm defensor del reconeixement legal dels drets

dels silvicultors i impulsor i defensor de nombroses iniciatives orientades a lestructuraci del sector productor forestal a travs del suport a les seves organitzacions.

Llibre d'homenatge dels anys de dedicaci al CTFC l'any 2008

Francisco Rovira fou nomenat Soci d'Honor del Consorci Forestal de Catalunya


Dem

aneu

-nos

-les

a: in

[email protected]

celso

na.c

om

En recordana

GRUSVAS (Grup de sanejament vaqu del Solsons)

Vol expressar el seu condol a la famlia de

Francisco Rovira i Corominas(Soci fundador i col.laborador d'aquesta entitat)

Lladurs ha perdut un ciutad molt especial i apreciat, en Francisco Rovira i Corominas, de la Torra de Montpol, un home arrelat al municipi que estimava la terra, boscos, rius i roques fins al punt de defensar la seva conservaci i millora davant de qualsevol instituci.

El Francisco, o el Torra, com el coneixem tots, va formar part del consistori de lajuntament de Lladurs des de les eleccions municipals del maig de 1987 fins al maig de 1999. Durant aquests dotze anys, com a Tinent dalcalde i Conseller Comarcal, al costat del seu alcalde i companys de consistori, va ser una persona clau per poder tirar endavant obres econmicament molt costoses i importants pel municipi de Lladurs, com la portada de llum i agua a les masies i una millora molt important en les infraestructures viries. Tamb va ser rellevant la construcci dequipaments municipals, com la casa Consistorial, millorant i ampliant lespai de lescola, entre moltes altres que tamb han servit per cohesi-onar el municipi en diferents vessants.

Desprs de deixar la poltica municipal com a regidor, va continuar defensant i lluitant pel municipi.

El seu tarann cordial i a la vegada exigent el feia capa dentendres amb tothom i aconseguir el que es proposava, no tenia horaris i sempre estava a punt per emprendre qualsevol nou projecte. Noms cal fer una mica de memria de la seva trajectria.

Deixa la seva petjada molt fonda, difcil doblidar, moltes de les coses aconseguides amb el seu enginy ens el faran recordar.

La seva ltima proesa ha estat la dafrontar la seva malaltia amb una serenitat envejable, volent aprofitar fins a lltim moment el poder gaudir de la famlia i amics.

s per aix que, en nom de la Corporaci Municipal de Lladurs, vull agrair pblicament la seva important tasca i collaboraci incondicional en aquest consistori.

Fins a sempre, company i amic!

Joan Vil i Sol, Alcalde

Francisco Rovira i CorominasPatr de la Fundaci CEDRICAT

La Fundaci CEDRICAT expressa

el ms sincer condol a la seva famlia

per tan dolorosa prdua.

Francisco Rovira i Corominas

La Junta, la direcci, el personal i

els collaboradors del Centre Tecnolgic

Forestal de Catalunya volem donar el condol

a tota la famlia per tan dolguda prdua.

Solsona, 16 de juliol de 2012


Si d

esitg

eu a

lgun

a fo

togr

afia

de le

s qu

e su

rten

publ

icade

s, u

s le

s po

dem

env

iar p

er c

orre

u el

ectr

nic

He rebut la trista notcia que en Francisco Rovira ens ha deixat. No per esperada mha deixat dimpactar. I em sento en la necessitat i amb lobligaci de deixar expressa i pblica cons-tncia del pas del Francisco per les nostres vides i per les nostres institucions, i de la petjada que ha deixat.

Vaig conixer el Francis-co als inicis dels anys 90, tot just quan es va crear el Centre Tec-nolgic Forestal de Catalunya

(abans del Solsons). A partir de llavors he tingut una relaci habitual amb ell fora intensa, no noms en lmbit de la seva passi, que era el mn forestal.

La seva passi era el bosc i tamb la seva vida.El Francisco era un home transversal que es va fer esti-

mar per tots. La seva autoritat li venia, no per imposici, sin per convenciment. La seva autoritat era el seu coneixement i la seva vocaci. Sabia de qu parlava.

Recordo el Centre Tecnolgic al Seminari. La seva creaci, la seva illusi i la seva organitzaci. Desprs va venir la nova ubicaci. Ledifici on actualment hi ha lInstitut Catal de la Fusta. I,finalment, lactualubicaci del Centre.

Home incansable que era referent forestal en lm-bit catal, de lestat espanyol i dEuropa. Sempre amable, amb un gran carcter, sabia convncer i exigia el que li corresponia.

Hbil en la negoci-aci i seductor en les for-mes. Sabia buscar i trobar complicitats.

Recordo la illusi de les converses que vrem te-nir abans daccedir a la presi-dncia del Centre Tecnolgic Forestal de Catalunya. Tot van ser illusions, projectes i nous horitzons. El Centre. eraunfillmsdelFrancisco.Amb les seves illusions, i tamb amb les seves penes. Sabia qualsevol cosa, actua-ci, pensament...! del Centre. I totes elles eren la seva principal preocupaci.

Francisco Rovira. El bosc i la vida

Tamb va voler comprometres amb la poltica. Una poltica molt local i molt comarcal, vinculada al Solsons. He tingut la sort de compartir amb ell les posicions poltiques i ideolgiques dUni Democrtica de Catalunya. Hem compartit una manera de pensar i de fer pas.

A principi de la setmana passada vaig rebre una trucada de la Imma Clop, lleial amiga, dient que el Francisco havia empitjorat. El vaig trucar per telfon i, certament, el vaig trobar pitjor que lltima vegada que hi havia parlat, no feia tampoc massa temps. La veu no era la mateixa. Ni el to, tampoc.

Vaig tenir loportunitat danar a Solsona el divendres i vrem tenir el plaer de dinar plegats. A casa seva. On ell volia quefos.VremdinaramblaDolors,ambelseufillDani,amblEsther i la Imma.

Vrem parlar de feina! Del que calia fer! Del que shavia de fer. El cap absolutament clar, ser. Sabia el que tenia. Sabia el que arribaria. Volia deixar-ho tot arreglat, tot fet. Va ser una estona dola amb ell. Desprs de dinar va voler brindar amb cava.

Quan em vaig acomiadar, li vaig agafar la m. Ens vrem mirar als ulls. Tots dos sabem que potser seria lltima vegada. Ja ho havem fet altres vegades. Una mirada de complicitat, de respecte, de silenci interior, daquell silenci que parla sense dir-

se res. Tamb dadmiraci, exemple, de reconeixement, dagrament i, sobretot, de feina feta. De la feina ben feta.

Aquest s el teu re-cord, Francisco. El teu lle-gat, la feina que has fet i lexemple que has donat al sector, al Solsons, al pas i fora dell.

Els boscos eren la teva vida. Ara tu ens has dei-xat, per la teva vida seguir estant en tots els boscos de Catalunya, i aquest ser el nostre record inesborrable de la teva presncia entre nosaltres.

Grcies pel teu mes-tratge i descansa en pau, amic.

Josep Maria Pelegr i Aixut

Conseller dAgricultura, Ramaderia, Pesca,

Alimentaci i Medi Natural

President del Centre Tecnolgic

Forestal de CatalunyaAl Celsona 591 del 24 d'octubre del 2008, el Pep Mia li dedicava aquesta vinyeta al Francisco en motiu de la seva jubilaci

En recordana Josep Maria Pelegr i Aixut


Dem

aneu

-nos

-les

a: in

[email protected]

celso

na.c

om


Si d

esitg

eu a

lgun

a fo

togr

afia

de le

s qu

e su

rten

publ

icade

s, u

s le

s po

dem

env

iar p

er c

orre

u el

ectr

nic

Solsona ha recuperat un nou espai de la seva principal xarxa verda per al lleure ciutad. Aquesta setmana sha signat a lAjuntament lacta de recepci de les obres de condicionament i millo-ra paisatgstica i adequacions de lespai al lleure del tram de la ribera Negra que sestn entre el cam del Mol dels Capellans i el pont de la variant, de 450 metres de llargada.

Ladequaci daquesta zona, corresponent al quart tram que segueix les directrius del Pla director de la ribera de Solsona, ha estat promoguda pel consistori, projectada pel Centre Tecnolgic Forestal de Catalunya i finanada per la Diputaci de Lleida i lObra Social La Caixa mitjanant un conveni per a la preservaci i difusi dels valors naturals dels municipis de la demarcaci. Les obres han tingut un cost de 75.500 euros.

Dimarts passat van comprovar el resultat dels treballs lalcalde, David Rodrguez; els regidors dUrbanisme i Medi Ambient, Salvi Nofrarias i Judit Cardona; els tcnics del CTFC que han dirigit el projecte, Ester Blanco i scar Garcia; el tcnic de lrea de Medi Am-bient de la Diputaci, Vctor Homedes, aix com representants de Romero Polo, lempresa adjudicatria.

Lactuaci ha tingut un doble vessant: duna banda, la millora de lespai per al seu s ciutad i, de lal-tra, la restauraci paisatgstica i de lecosistema f luvial. Entre les obres ms destacades, hi ha lhabilitaci dun

Es recupera un nou tram de la ribera per al lleureFalta executar la part corresponent al Camp del Mol, pendent de finanament

sender per separar el trnsit rodat del pas de vianants i ciclistes. Daquesta manera, el passeig per la ribera gua-nya en seguretat. Lalcalde posa en relleu la construcci daquets nous camins a banda i banda del riu per al pas exclusiu de vianants com un dels principals atractius daquest indret, ja de per si altament freqentat. Tamb shan installat noves infraes-tructures i mobiliari urb, com una passera de fusta, papereres, bancs i una petita zona destiraments. A ms, shan realitzat treballs de sanejament i neteja, entre els quals hi ha el condi-cionament del mur de formig de sota la variant.

Ajuntament de Solsona - CTFC Redacci

Noves plantacionsQuant a la intervenci en el bosc

de ribera, shan plantat diverses espcies arbries, com freixes (Fraxinus angusti-folia), verns (Alnus glutinosa), avellaners (Corylus avellana) i salzes (Salix alba); arbustives, com gatells (Salix cinerea), vimeteres (Salix fragilis), aros blancs (Crataegus monogyna), serveres (Sor-bus domestica), aurons negres (Acer monspessulanum) i sanguinyols (Cornus sanguinea), i plantes aqutiques, com bogues (Typha angustifolia i Typha la-tifolia), jocs (Scirpus sp.), lliris daigua (Iris pseudacorus) i canys (Phragmites australis). Aix mateix, sha tractat la vegetaci preexistent amb la desbrossada dels arbusts i la tallada dalguns arbres.

Una vegada completades les obres dels trams urbans de la ribera i aquest ltim, resta pendent el tercer, que comprn lmbit del Camp del Mol. Amb tot, ara falta bus-car noves fonts de finanament, ats que inicialment lAjuntament confiava en una partida de 200.000 euros dels pressupostos generals de lEstat del 2010. No es descarta que, per tal de fer viable lexecuci de les obres, sacabi dividint en dues etapes.


Dem

aneu

-nos

-les

a: in

[email protected]

celso

na.c

om

10 Celsona 782 - Divendres, 20-7-2012

Si d

esitg

eu a

lgun

a fo

togr

afia

de le

s qu

e su

rten

publ

icade

s, u

s le

s po

dem

env

iar p

er c

orre

u el

ectr

nic

Ajuntament de Solsona

Des davui els solsonins tenen ms facilitat per reciclar residus propis de la deixalleria. La regidoria de Medi Ambient ha installat una minideixalleria a lilla de contenidors del cap-damunt del Camp del Serra. Shi poden dipositar piles, telfons mbils i les seves bateries, carregadors, cartutxos dimpressora, bombetes i llums halgens, CD i DVD.

Amb aquesta actuaci, inclosa en la programaci den-guany de lAgenda 21, lAjuntament t la voluntat dacostar la deixalleria a la ciutadania, atesa la distncia a la qual estan ubicades aquestes installacions municipals. Ms endavant, la intenci inicial s collocar una segona minideixalleria a la zona de lavinguda del Pont, quan sigui econmicament pos-sible. El seu cost s duns 1.900 euros i rep una subvenci de la Diputaci de Lleida.

Amb aquest nou servei en funcionament, es completa ladequaci de lilla de contenidors del Camp del Serra, on hi ha punts de recollida selectiva de cinc fraccions dels residus

Instal.lada una minideixalleria al Camp del SerraLa regidoria de Medi Ambient finalitza, aix, ladequaci de lilla de contenidors daquest punt

(orgnica, envasos, paper i cartr, vidre, oli i rebuig). Fa uns mesos, la brigada municipal va arranjar aquest espai amb una plataforma de formig i unes baranes per endrear-lo i supri-mir-ne les barreres arquitectniques.

Es talla al trnsit la crulla de Cal Coll de Solsona per les obres de reordenaci viria amb una rotonda

Lafecci comenar dilluns a primera hora i durar fins dijous

Divendres de la setmana vinent les regido-riesdUrbanismeiGovernacideSolsonaconfienhaverposatremeiaundelspuntsmsconflictiusde la xarxa viria urbana. Entre dilluns i dijous es construir i se senyalitzar una petita rotonda a la crulla de la travessia urbana de la carretera de Tor i lavinguda del Cardenal Tarancon, popularment coneguda com a Cal Coll. Aquests treballs comportaran un tall de trnsit en aquesta zona durant els quatre dies a partir de dilluns a les vuit del mat.

Aquest s un dels assumptes de mobilitat que lAjuntament solson fa anys que t damunt lataulapermillorarlaseguretatilafludesadeltrnsit rodat. Durant uns quants mandats aquest punt ha estat tema de disquisicions diverses a causa dels condicionants que presenta per manca despai.

Finalment, els serveis tcnics municipals han projectat una actuaci basada en una idea original de larquitecte Ramon Padulls. Consisteix en ladequaci dun illot central amb llambordins de sis metres de dimetre. El dimetre total de la rotonda s de 16 metres. Els espais de seguretat de la calada es pintaran de color blanc i verd. Aix mateix, es collocaran tanques metlliques de protecci a les voreres de Cal Coll i ledificideCalEsquitx.

Els treballs aniran a crrec de la brigada municipal. Durant aquests dies, noms shi permetr laccs als vens i als vehicles que vulguin estacionar a les places disponibles dels

carrers afectats. La resta de conductors shauran de desviar pels carrers de Joaquim Barnola i Gaspar de Portol, en el cas que vinguin de lavinguda de la Mare de Du del Claustre i de la carretera de Tor; per la plaa del Camp i el Vall Fred, i pel carrer del Parc o b pels de lAlcalde Moles i Pau Casals per als procedents de la carretera del Castellvell.

Aquesta crulla ha estat un dels punts histricament ms problemtics en la mobilitat solsonina, tal com mani-festa el cap de la Policia Local, Mari Vendrell. De fet, s un dels que ha registrat un volum ms alt daccidents de trnsit. A ms, habitualment genera embussos en hores punta, sobretot a les sortides de lescola i de la feina.

11Celsona 782 - Divendres, 20-7-2012

Dem

aneu

-nos

-les

a: in

[email protected]

celso

na.c

om


Si d

esitg

eu a

lgun

a fo

togr

afia

de le

s qu

e su

rten

publ

icade

s, u

s le

s po

dem

env

iar p

er c

orre

u el

ectr

nic

Ajuntament de Solsona Redacci

LAjuntament de Solsona est situat en el segon lloc del rnquing de bones prctiques de la comunicaci pblica local de les capitals de comarca tant en lmbit de la Catalunya central com en la demarcaci de Lleida. Ho posa de manifest un estudi realitzat pel Laboratori de Periodisme i Comunicaci per a la Ciutadania Plural de la Universitat Autnoma de Barcelona (UAB) a partir de lanlisi de la informaci i la transparncia dels webs municipals.

Segons aquest estudi, Solsona t un dels 18 webs municipals de les capitals de comarca catalanes amb una puntuaci de ms de la meitat dindicadors positius els 24 webs restants no arriben al 50 per cent. Concretament, arriba a una puntuaci del 63 per cent, que a la Catalunya central noms s superada per Vic (73 per cent) i a les comarques de Ponent per Lleida (68 per cent).

Entre els indicadors que valora lestudi, hi ha la informa-ci que els webs proporcionen sobre els representants poltics de lequip de govern i loposici; les ordenances municipals; com treballen els regidors i els rgans en qu sorganitzen; els

Solsona al capdevant de la comunicaci municipal

plans dordenaci urbanstica municipal i altres com lAgenda 21; les eines de participaci ciu-tadana; el compliment de programes electorals; lexecuci del pressupost, aix com les retribuci-ons dels crrecs electes i la dels llocs de treball de la corporaci segons categories.

Linforme de la UAB destaca el fet que una capital de comarca de dimensions no gaire grans com Solsona estigui per davant en pun-tuaci de ciutats com Tarragona (61 per cent) i Manresa (51 per cent) o en la mateixa posici que Granollers. Sabadell encapala la classificaci, ja que compleix el 100 per cent dels requisits fixats pel Laboratori de Periodisme i Comunicaci per a la Ciutadania Plural. La puntuaci de cada

municipi es va actualitzant a mesura que es van introduint millores en la informaci poltica dels webs. Aix, Solsona obtindr dos punts ms la setmana vinent, ja que s previst que el Ple aprovi ladhesi al Decleg de bones prctiques de la comunicaci local pblica. Entre daltres, aquest document estableix que les corporacions locals han de facilitar la infor-maci ms mplia sobre la seva activitat i la participaci del conjunt de la ciutadania en la vida social.

Llus-Xavier Gonzlez, regidor de Comunicaci


Dem

aneu

-nos

-les

a: in

[email protected]

celso

na.c

om


Entren cinc nous infants al Ball de BastonsEs van inscriure 11 nens

Un total d'onze nens es van inscriure per formar part del Ball de Bastons. Enguany hi havia cinc places disponibles, ms un reserva. Per tant, va ser necessari fer un sorteig. Aquest es va dur a terme divendres passat a les oficines de l'Ajuntament de Solsona.

Els agraciats van ser la Judit Gonzlez Vendrell, l'Anna Masdenpins Pedrosa, el Ferran Terricabras Rovira, el David

El Macip, Joan Boix i l'Albert Caelles

El sorteig va generar expectaci

Bonillo Torra i la Luana Mota Montao. La plaa de reserva va ser per a l'Ona Montaner, que assistir als assajos i en cas dalguna baixa, la cobrir. Lany vinent, entrar directament sense necessitat de sorteig.

Els nens que no hagin tingut sort podran participar al sorteig de l'any vinent.


Si d

esitg

eu a

lgun

a fo

togr

afia

de le

s qu

e su

rten

publ

icade

s, u

s le

s po

dem

env

iar p

er c

orre

u el

ectr

nic


Cristina Ribera, Raquel Anglarill i Nria Riu rebran enguany les bandes de Pubilla i Donzelles

Prenen el relleu de Berta Plans, pubilla; Marta Marsenyach i Alba Fernndez com a donzelles

Cristina Ribera ser proclamada Pubilla 2012 de Solsona durant la propera Festa Major de Solsona, desprs de superar el procs se-lectiu amb la millor nota de les tres aspirants que es van presentar. L'acompanyaran com a Donzelles la Raquel Anglarill i la Nria Riu que representen el Club Esportiu Arrels i el Club de Bsquet Solsona respectivament. Cristina Ribera, en canvi, es presentava a ttol personal.

Es va anunciar dissabte passat durant l'acte on es va acomiadar a les solsonines que van rebre la banda en el decurs de la Festa Major de lany passat: Berta Plans (pubilla), Marta Marsenyach (primera donzella dhonor) i Alba Fernndez (segons donzella).

Van venir a Solsona una mplia repre-sentaci del pubillatge de Catalunya. Aix fins a ms de 40 pubilles i hereus no van faltar a la cita entre els quals la pubilla de Catalunya, lhereu de les comarques barcelonines i tots aquells que tenen un ttol de la Catalunya central.

Desprs de les presentacions, la Jlia Xandri, al piano, va interpretar tres canons. A continuaci van pujar a lescenari la Pubilla i les Donzelles sortints per pronunciar un discurs dacomiadament on van destacar els millors La Pubilla i les Donzelles de l'any passat i les d'aquest any

La plaa de l'Ajuntament va ser l'escenari d'aquest acte

La nova Pubilla i Donzelles 2012

Cristina Ribera (Pubilla): T 17 anys. Estudiar Traducci i Interpretaci d'Alemany a la UAB. Es va presentar per lliure.

Raquel Anglarill (Donzella): T 18 anys. Estudiar Dret a la Pompeu Fabra. Es va presentar pel CE Arrels.

Nria Riu (Donzella): T 18 anys. Estudiar INEFC a Lleida. Es va presentar pel CB Solsona.

La Pubilla i les Donzelles 2011 van rebre un emotiu comiat


Dem

aneu

-nos

-les

a: in

[email protected]

celso

na.c

om

L'Urgell Marco i l'Anna Montraveta tocant el viol

La Jlia Xandri va interpretar tres canons al piano


moments i les qualitats personals de cadascuna. Tamb es van repartir obsequis mtuament recordant petites ancdotes passades representant el pubillatge solson.

Tot seguit, abans de l'emotiu vdeo de record d'aquest intens any, l'Anna Montraveta i l'Urgell Marco van fer una actuaci musical al viol.

Lacte va cloure amb els parlaments del Representant de Foment de les Tradicions Catalanes, Antoni Prez, i l'al-calde de Solsona, David Rodrguez, que van destacar aquesta tradici tan arrelada a Catalunya. Finalment el Cant dels Se-gadors va donar per acabat aquest emotiu comiat organitzat per l'Associaci del Pubillatge Solson.

El jurat que va decidir el resultat. Foto: Aj. Solsona


Si d

esitg

eu a

lgun

a fo

togr

afia

de le

s qu

e su

rten

publ

icade

s, u

s le

s po

dem

env

iar p

er c

orre

u el

ectr

nic

Consell Comarcal del Solsons

El Consell impulsa de nou la figura del dinamitzador

rural a la comarcaEl Consell impulsa mitjanant el Pla Comarcal de Jo-

ventut, les poltiques de joventut a la comarca en el marc del Pla Nacional de Catalunya i pretn consolidar-les mitjanant lafiguradeldinamitzador/arural.

El projecte impulsat des del Servei Comarcal de Joventut del Solsons a travs del Pla Comarcal de Joventut, va adreat als ajuntaments de la comarca per al desenvolupament de les poltiques locals de joventut. Aquest projecte permetr activar lespoltiquesdejoventutdelmunicipi,donar-lossignificat,iafavorir i coordinar les ja existents de manera conjunta entre el Consell i els ajuntaments alhora que fomentar el treball inte-rinstitucional, la participaci dels joves i lequilibri territorial.

Dinamitzador RuralLa implantaci del dinamitzador rural t com a objectiu

dotar de recursos humans per tal de comptar amb un suport alhoradedissenyar,planificar,redactariavaluarelPlaLo-cal de joventut, per tal de fomentar el treball per projectes i objectius.

LafiguradelDinamitzadorRuralaugmentar lapar-ticipaci i la iniciativa juvenil als municipis en funci de les seves microrealitats existents. Amb aquestes accions, es pretn promoureunprogramadacciplanificatamblaparticipacidels joves del municipi que englobi tots els eixos del Pla Naci-onal de Joventut.

600 euros per al fons demergncia social

de SolsonaEn la comissi de govern celebrada el 12 de juliol el

Consell Comarcal va aprovar el conveni de collaboraci entre el Consell Comarcal del Solsons i lAjuntament de Solsona per al fons demergncia social.

En els ltims mesos han augmentat les famlies que es troben en situacions extremes, les quals no poden cobrir algunes de les necessitats ms bsiques, com lalimentaci, les despe-ses de lhabitatge i latenci als infants. El Fons dEmergncia Social per atendre les famlies de la ciutat ms directament afectades per la crisi econmica, el Consell Comarcal del Solsons i lAjuntament de Solsona properament firmaran el conveni de collaboraci que ha de permetre palliar els efectes ms perniciosos de lactual conjuntura econmica sobre les famlies solsonines.

Segons aquest acord, el Consell Comarcal del Solsons satisfar a lAjuntament de Solsona la quantitat de 600 euros per al Fons dEmergncia Social per atendre les famlies de la ciutat ms directament afectades per la crisi econmica.

S'engega de nou el projecte Tacompanyem

Tacompanyem 2 facilitar els trasllats i acompanyaments del domicili als serveis

sanitaris a les persones que tenen dificultat

En la passada comissi de govern del 12 de juliol el Consell va aprovar el projecte Tacompanyem 2 que consis-teix en el trasllat i lacompa-nyament amb taxi des del seu domicili als serveis sanitaris corresponents i el retorn a casa seva de les persones que en siguin usuries. Les persones beneficiries han dabonar el 50% del cost del servei. Aquest pretn palliar, almenys per a un sector, el greuge comparatiu en que es troba el Solsons en relaci a lmbit urb pel que fa a l'accs als serveis mdics.

El Projecte Tacompanyem 2, es consolida defini-tivament a la nostra comarca grcies a la subvenci que aportar la Diputaci de Lleida, que suposar el 50% del pressupost total del projecte. En el projecte denguany shan introdut alguns canvis: sha ampliat el perfil de lusuari i ledat daccs ser a partir dels 70 anys. A ms a ms sha ampliat el servei als disminuts amb un grau de disminuci a partir del 33%, a les persones amb dependncia amb un grau II i grau III.

Comarca Miquel Manzano

41 aturats menys al juny

El Solsons ha registrat 804 aturats aquest passat mes de juny. La xifra s'ha redut en 41 persones. D'aquesta forma Solsona t 660 aturats, Sant Lloren de Morunys 42 i Olius 32.

Atur per municipis al SolsonsCastellar de la Ribera .............................................. 4 Clariana de Cardener ............................................... 5 Guixers ..................................................................... 0 Lladurs ..................................................................... 6 Llobera ..................................................................... 5 La Molsosa ............................................................... 1 Navs ..................................................................... 10 Odn ......................................................................... 1 Olius ....................................................................... 32 La Coma i La Pedra ............................................... 14 Pinell de Solsons .................................................... 3 Pins ......................................................................... 7 Riner ...................................................................... 14 Sant Lloren de Morunys ...................................... 42 Solsona ................................................................. 660Total de la comarca ............................................ 804


Dem

aneu

-nos

-les

a: in

[email protected]

celso

na.c

om

Consell Comarcal del Solsons

Aquest juliol es netejaran 9 punts incontrolats de residusUn conveni entre Consell, Diputaci i "La Caixa" permetr dur a terme aquesta actuaci

Cada cop sn ms les persones (residents i turistes) i les empreses de la comarca que actuen amb responsabilitat ambiental, a lhora de dur a terme les seves activitats i valoren el fet de pertnyer, viure i treballar en un territori amb un medi natural molt ben conservat.

Malgrat aix encara tenen lloc algunes actituds irrespon-sables, com ara la incorrecta gesti dels residus, essent el seu resultat ms negatiu laband daquests en marges de carreteres, zones boscoses i indrets de difcil accessibilitat, tot degradant el medi i incrementant el risc dincendis forestals.

El Consell Comarcal del Solsons, coneixedor de lexistncia daquesta prctica i els resultats que comporta, va dur a terme, a principi de lany 2010, un inventari dels punts dabocament incontrolat de residus a la nostra comarca, amb la collaboraci dels Agents Rurals i els Mossos dEsquadra, pertaldebuscarfontsdefinanamentqueenpermetessinsevanetejaiclausuradefinitiva.

Finalment, arran de la petici formulada pel Consell Comarcal, la Diputaci de Lleida i La Caixa han formalitzat el conveni dins del marc de desenvolupament dactuacions de conservaci de la biodiversitat, que permetr dur a terme la neteja daquests punts dabocament incontrolat.

Est previst sanejar 9 punts dabocament incontrolat ubicats als municipis dOlius, Castellar de la Ribera, Clariana

de Cardener i Pins, on es retiraran runes, pneumtics, mobles i voluminosos en general.

Lempresa adjudicatria dels treballs de sanejament es preveu que collabori amb una entitat solsonina que treballi amb collectius de persones desfavorides per tal de donar compliment als objectius del conveni collaboraci entre entitats pbli-ques i privades, per a la restauraci drees degradades, amb la conservaci i millora de lentorn natural i la promoci de la integraci social dels collectius de persones desfavorides.


Si d

esitg

eu a

lgun

a fo

togr

afia

de le

s qu

e su

rten

publ

icade

s, u

s le

s po

dem

env

iar p

er c

orre

u el

ectr

nic

Olius Miquel Manzano

Comarca Redacci

La planta de biomassa projectada a Olius

s previst que superi els trmits per

installar-se al municipiL'Ajuntament d'Olius espera resposta de l'empresa

L'Ajuntament d'Olius preveu concedir aquest mes la llicncia d'obres per la planta de biomassa que l'empresa Pro-graig vol installar al municipi en un camp de cultiu proper a l'estaci depuradora de Solsona.

L'alcalde d'Olius, Ramon Sala, ha explicat que el perode d'allegacions ha finalitzat aquesta setmana amb noms una de presentada per part d'un particular, que s'espera resoldre. Tot i que es concedeixi la llicncia, l'Ajuntament est a l'espera de saber si l'empresa tirar endavant el projecte, segons explica el batlle d'Olius.

En cas que finalment la planta de biomassa s'installi es convertiria en una de les primeres d'aquest tipus a les comarques de Lleida i podria crear fins a 100 llocs de treball indirectes, ha explicat l'alcalde.

Jordi Molt, delegat del Govern de la Generalitat a la Catalunya Central, va continuar la seva ronda de visites als municipis del territori. En concret, en els ltims dies va estar als d'Odn, Pinell i la Molsosa.

La visita a Odn va servir per posar de relleu la proble-mtica de la manca de depuraci daiges als nuclis de Cam-brils, Valldan i alguna masia allada. Lalcalde, Andreu Alet, va destacar tamb la dificultat que hi ha pel manteniment de camins. Molt tamb va visitar les Salines de Cambrils, espai a laire lliure que lAjuntament vol potenciar com a reclam turstic.

A Pinell de Solsons, el delegat va reunir-se a lAjun-tament amb lalcalde, Benjam Puig. Es van tractar problem-tiques relacionades amb les vies de comunicaci, carreteres i camins rurals. Des de lAjuntament es va transmetre la voluntat de prioritzar futures inversions en la seva millora. Es va posar de relleu que lAjuntament ha pogut completar el projecte de soterrament de les xarxes de serveis i de renovaci de lenllu-menat pblic al nucli de Sant Climen, sufragat per ajuts del PUOSC majoritriament i per recursos propis.

Finalment, a la Molsosa, desprs de visitar el nucli de Prades, el delegat va ser rebut a lAjuntament per lalcalde,

El delegat del Govern a la Catalunya Central, Jordi Molt, visita els ajuntaments d'Odn, Pinell i la Molsosa

Mari Torra. Un dels temes que es van considerar va ser la potencialitat del turisme rural i es va donar la mxima importncia a la necessitat de millorar les comunicacions sobretot en camins rurals i carreteres locals. Entre daltres temes, els representants de lAjuntament tamb van mostrar la seva preocupaci per la manca de depuradores per sanejar les aiges residuals.

Visita institucional a la Molsosa


Dem

aneu

-nos

-les

a: in

[email protected]

celso

na.c

om

Finalitzen els treballs de senyalitzaci i neteja

del Cam dels Bons HomesEls treballs de manteniment shan realitzat en el

tram de Lladurs a Odn

El tram del Cam dels Bons Homes de Lladurs a Odn, passant per Timoneda s una variant que no segueix cap sender de gran recorregut, des del Patronat Comarcal de Turisme del Solsons sha pogut comptar duna banda amb el suport de la Diputaci de Lleida pels treballs de neteja de la vegetaci i per laltra amb el treball voluntari per part dun grup de set persones que durant uns caps de setmana han reforat la senyalitzaci horitzontal amb marques de pintura vermella i blanca.

Patronat Comarcal de Turisme Consell Comarcal del Solsons

El President del Consell, Joan Sol, el President del Patronat Comarcal de Turisme del Solsons, Joan Vendrell i Xavier Xandri, membre del Club BTT del Solsons, van ser els encarregats dextreure les butlletes dels guanyadors.

Els premis i els guanyadors del sorteig sn els segents: Una hora de pdel per a dues persones al Cmping El Solsons (Solsona): Benjam Casas Subir; Un dinar per a dues persones a lHotel Restaurant Cal Joan del Batlle (La Coma i la Pedra): Rosa Puig Vilanova; Un sopar per a dues persones a lHotel Restaurant Villar del Bosc (Freixinet Riner): Joan Obiols Snchez; Dos mens diaris (de dilluns a divendres) al Restaurant Buffi Hotel Sant Roc (Solsona): Pere Torra Sabarts; Un dinar per a dues persones al Restaurant Hostal Nou Turisme rural ca lAvi Forner (Llobera): Josep Oliva; Una manxa gran gentilesa Taller Bicis Farrs (Solsona): Joan Vilardell Segus; Una manxa petita gentilesa Taller Bicis Farrs (Solsona): Pedro Torres Fuentes; Una manxa petita gentilesa Taller Bicis Farrs (Solsona): Ramon Sala Guitart; Un mallot de dona gentilesa Taller Bicis Farrs (Solsona): Maite Tarrs Pujol; Un comptaquilmetres gentilesa Taller Bicis Farrs (Solsona): Jaume Sala.

El Patronat dna a conixer els guanyadors del

sorteig de la presentaci de les 6 noves rutes btt

El passat diumenge 1 de juliol a lOficina Comarcal de Turisme se celebr el sorteig dels premis


Si d

esitg

eu a

lgun

a fo

togr

afia

de le

s qu

e su

rten

publ

icade

s, u

s le

s po

dem

env

iar p

er c

orre

u el

ectr

nic

Vall de Lord Montse Riu

Celebraci de Sant Cristfol

Les diferents parrquies de la Vall han fet la benedicci dels vehicles en honor de Sant Cristfol en diferents dies.

El primer de realitzar-la era el nucli de Sant Lloren de Morunys, que ho feia el passat diumenge dia 8 de juliol a la zona de sota la plaa de les Eres.

La Coma ho feia el dia 15 de juliol a 2/4 de 12 del migdia a la zona de davant de Cal Nin.

Guixers tamb ho celebrava el dia 15 de juliol a les 11 del mat davant de lesglsia a Valls. La gent que van asssistir-hi van poder veure, un cop acabada la benedicci, la trobada de gegants que es realitzava aquell mateix dia a la poblaci.

Nova senyalitzaci daparcaments a Sant Lloren de MorunysAquests ltims dies a Sant Lloren de Morunys sha pogut veure una nova senyalitzaci daparcaments

Amb aquesta actuaci shan senyalitzat 3 aparcaments per a minusvlids, situats en diferents punts de la poblaci: un davantdeloficinadeCatalunyaCaixa,unaltredavantdelBarel Jard i el tercer a la zona de la Piscina Municipal.

Una altra de les actuacions realitzades ha estat la nova senyalitzaci a la zona de la Pisicina. Aqu sha adequat i senya-litzat una zona de prquing pels usuaris de la piscina i tamb sha prohibit laparcament a la curva del carrer Creueta que dna entrada al Pavell Poliesportiu, al camp de futbol i a la piscina. Si saparcaven vehicles en aquesta curva era impossible el pas de 2 cotxes o vehicles ms grans. Aquesta senyalitzaci evitar problemes, ja que es tracta dun tram fora transitat degut a la presncia dels diferents equipaments i la zona escolar. A part que aquest tamb s el carrer que utilitzen els bombers per sortir amb els camions.

A la recerca de les pedres oblidades

LAssociaci Cultural Vall de Lord convida a conixer petites joies del patrimoni arquitectnic dels quatre municipis per mitj de visites guiades a diferents punts dinters.

El cicle, que sanomena A la recerca de les pedres oblidades, siniciar el proper dissabte, 21 de juliol, quan es mostraran les interioritats i la histria de quatre ermites de la vall: Santa Maria de Valls, Sant Mart de Guixers, Sant Climent de Castelltort i Sant Ller de Casavella. Per a parti-cipar-hi es poden fer les inscripcions de manera anticipada a [email protected] o b a lOficina de Turisme de la Vall de Lord. Tamb hi ha la possibilitat de fer la inscripci el mateix punt i hora de la sortida: a les 9 del mat a la citada oficina dinformaci turstica, ubicada a la plaa del Mur de Sant Lloren de Morunys.

Ens organitzarem entre els vehicles particulars disponi-bles. El preu de la sortida s de 5 euros i inclou esmorzar.

Vall de Lord Associaci Cultural Vall de Lord

Jornades de refugis ctars del Pirineu Catal

Aquest any, aquestes jornades es duran a terme els pro-pers dies 27, 28 i 29 de juliol. Els actes es troben repartits pels diferents municipis de la Vall. El divendres, cinema a la fresca a Sant Serni (Guixers). El dissabte una caminada a La Coma i La Pedra i continuen amb visites guiades a Sant Lloren de Morunys. A la tarda recital de poesia, cercavila i recepci dels occito-ctars a la pl. Major de Sant Lloren, taller de danses i concerts. El diumenge II, Fira artesana i occitana per linterior de la poblaci, visites guiades i conferncies, i missa amb cants gregorians. Al migdia cercavila i recepci dels occito-ctars i dinar popular amb cassoleta occitana a la plaa de La Canal. Per acabar, la festa Concert al Claustre de Sant Lloren. Per ms informaci es pot consultar la pgina web:www.valldelordoccitanocatara.blogspot.com


Dem

aneu

-nos

-les

a: in

[email protected]

celso

na.c

om

Vall de Lord Montse Riu - Fotos: Montse Riu i Colla Gegantera del Carnaval de Solsona

Vuit grups de gegants acompanyats dun bon munt de geganters i grallers es reunien el passat diumenge dia 15 a Guixers per disfrutar duna Trobada de Gegants, nera la segona edici.

ElgrupdegegantersigrallersdeGuixersfeiendamfi-trions daquesta trobada. Els acompanyaven gegants i geganters de diferents municipis, Sant Lloren de Morunys, el grup ms gran, Solsona, Vilada, Montmajor, Viladomiu Nou i Gironella, Puig-reig i el grup que venia de ms lluny eren els de Badalona amb la seva gegantona.

Ja de bon mat l'organitzaci donava la benvinguda a tots els grups i els obsequiava amb un esmorzar de pa amb tomquet i embotits i begudes vries.

Aproximadament a 2/4 de 12 totes les colles sortien des de les Planes del Riu en direcci a lAjuntament. Tot seguit, el passacarrers es dirigia cap a Cal Badia passant per lestret pont de ferro que travessa el riu de Valls. Des de Cal Badia anaven cap a la carretera de Berga, varen travessar el pont i altre cop retorn cap a davant lAjuntament. Un recorregut aproximat duns dosquilmetres.Allcadacollavaferunballifinalmentunaltre amb tots els grups junts.

Trobada de gegants a GuixersColla de Guixers, organitzadors de l'acte

Al pont de ferro

Colla de Montmajor

Es lloga pis a Barna. Eixample. Cntric i molt

ben comunicat, a 5min. del Pg. de Grcia. de 120m2; 4 hab, gran sal, terrassa,

cuina gran, 2 banys i zona de rentar. Parquet. Moblat. Aire condicionat i calefacci. Impecable.

Ideal estudiants. 1.250 euros.

Tel. 650 94 84 10.


Si d

esitg

eu a

lgun

a fo

togr

afia

de le

s qu

e su

rten

publ

icade

s, u

s le

s po

dem

env

iar p

er c

orre

u el

ectr

nic

Durant el recorregut i a lafinalitzacidelmateixelsgeganters i grallers anaven trobant diferents aperitius i begudes. Aquests pica-piques els varen oferir els restaurants de Vilasal i del Monegal, col.laborant daquesta manera amb la festa.

Lacte va comptar amb molt bona presncia de pblic que gaudia tant del ball de les diferents colles com de la msica que shi sentia.

L'organtizaci corria a crrec de lAjuntament de Guixers i els Geganters de la mateixa poblaci. Aquests volen agrair a tots els col.laboradors, colles, assistents i la gent que ha fet possible aquesta bonica trobada.

Colla de Sant Lloren

Colla de Badalona

Colla de Gironella - Viladomiu Nou

Colla de Puig-reig


Dem

aneu

-nos

-les

a: in

[email protected]

celso

na.c

omD

eman

eu-n

os-le

s a:

info

@ce

lsona

.com

Des de Colla Gegantera del Carnaval de Solsona, agrair la seva invitaci i felicitar a la iniciativa, esperant poder gaudir de la seva companyia durant molts anys i poder compartir amb ells trobades arreu del pas.

Vall de Lord

Colla Vilada

Sortida del passacarrers

Guixers fa poc temps que va formar un grup de grallers per poder acompanyar els seus dos gegants, el Ramon i la Roseta.

Els geganters de Guixers participen en diferents trobades, lany passat van portarelsgegantsfinsaAndorraiarafapocs dies tamb van assistir a la trobada que es va realitzar a Vilada.


Si d

esitg

eu a

lgun

a fo

togr

afia

de le

s qu

e su

rten

publ

icade

s, u

s le

s po

dem

env

iar p

er c

orre

u el

ectr

nic

Si d

esitg

eu a

lgun

a fo

togr

afia

de le

s qu

e su

rten

publ

icade

s, u

s le

s po

dem

env

iar p

er c

orre

u el

ectr

nic

Lladurs Aurora

Anvem la Rosa Planell Grau, el Miquel Pujol Mur i lAntonio Mora Vergs, pel terme de Lladurs al Solsons; el topnim dorigen prerom segons el mestre Joan Coromines Vigneaux, t una clara relaci amb labundncia amb laigua, el mot dur feia referncia a una font; certament apareix escrit com Ladurci a lacta de consagraci de la Seu dUrgell , i amb posterioritat el trobem citat com: Ladurco, Laduro, Ladur, i La Dur. En la parla popular s fcil escoltar encara Ladurs, enlloc del Lladurs, normalitzat amb els cientfics criteris barcelonins, de sempre.

El municipi de Lladurs sorgeix com a conseqncia duna crisi econmica extremadament greu, que aconse-lla a mitjan del segle XIX reduir el nombre dentitats locals, aix les parrquies de Montpol, Terrassola, La Llena, Timoneda, Isanta, la quadra dIsanta, els Torrents i Lladurs, formaran un nic municipi. Lladurs en tindr la capitalitat i li donar nom.

No perseguem els evidents rastres de misria poltica, que al llarg dels se-gles ha generat la desastrosa gesti econmica del Regne dEspanya; volem veure i re-tratar laqeducte de Lladurs, anomenen tamb Pont de

El Pont de lAfrauLaqeducte de Lladurs s sens dubte un dels molts llocs dinters que amaga

i en aquest cas, el mot est emprat de forma prpia aquesta comarca

lAfrau aquesta paraula AFRAU s un sinnim de Congost (Vall estreta i pregona entre muntanyes), com sempre els topnims tenen un sentit clarament descriptiu.

El cam planer que segueix el torrent de lAlzina est absolutament enfangat, i malgrat portar cadascun de nosaltres un bast de trekking, ens cal la mxima atenci per estalviar-nos alguna relliscada.

Lestructura magnfica sens apareix entre els arbres de ribera, i no sense dificultat en recollim imatges. Va ser bastida durant els anys 17581762 pels mestres de cases Pau i Jeroni Per.

Pujarem ara s, entre relliscades fins al nivell ms alt, des dall contemplem la successi de lloses que cobri-en el canal per on discorria laigua: aix possiblement ha estat en lorigen de la de-nominaci Pont de lAfrau; tant per lalada com per labsncia de baranes, ens abstenim de comprovar-ho.

Desfem els nostres passos fins a trobar el vial encimentat, aleshores quan veiem els camals dels pan-talons i la sola de les nostres botes, prenem conscincia del risc que sortosament hem superat.


Dem

aneu

-nos

-les

a: in

[email protected]

celso

na.c

omD

eman

eu-n

os-le

s a:

info

@ce

lsona

.com

Oliana Marcel Ribera Arxiu fotogrfic: Marcel Ribera

Aquest any a la nostra Vila i, en especial, a lempresa Taurus, celebrem, com ja he dit en diferents ocasions, el mig segle de vida i funcionament de lempresa abans esmentada. Fins arribar aqu no ha estat tot un cam de roses, en diferents dates tamb hem hagut de provar el dolor de les espines (ex-pedients,...), aix tot junt forma part de la histria del nostre poble. Deixem el records per a una altra ocasi i celebrem que hem arribat a assolir aquesta fita, aquest aniversari.

El passat divendres 13 de juliol a les 12:30h: el M. Hble. President de la Generalitat de Catalunya sr. Artur Mas va in-augurar les noves instal.lacions de lempresa. Durant el jorn va haver-hi diferents activitats esportives, a la piscina, portes obertes tot el dia i de les 16:00 a les 19:00h inflables a la piscina. Tamb a les 19:30 Torneig de futbol. Per acabar darrodonir aquesta diada commemorativa, a les 21:00h. Sopar popular a Figolers, amb la presncia de lexpresident de la Generalitat de Catalunya Sr.Jordi Pujol i de la seva esposa Sra. Marta Ferru-sola. La festa va continuar amb lorquestra Nueva Alaska, Djs. Van assistir al sopar treballadors i extreballadors de lempresa amb la seva parella i persones que no havien treballat a Taurus, pagant el seu tiquet corresponent. Gaudiu dunes imatges que ja formen part dels annals de lempresa.

Detall de lanagrama del 50 aniversari il.luminat amb 50 trossos de pasts

i cadascun amb la seva espelma

Celebraci del 50 aniversari del Group Taurus

Grup de persones que van portar els 50 trossos de pasts col.locats a lanagrama gegant

El sr. Artur Mas, president de la Generalitat, a larribar a lempresa amb les diferents autoritats.

Visita a les dependncies de Taurus

El sr. Artur Mas, el president de Taurus sr. Ramon Trmens i el batlle dOliana sr. Miquel Sala van dirigir unes paraules a tot el pblic assistent

Els treballadors, extreballadors i altres persones que vam assistir al sopar per celebrar aquest esdeveniment vam gaudir amb la presncia del sr. Jordi Pujol expresident de la Generalitat de Catalunya i la seva senyora

Detall duna invitaci a lacte de la celebraci del 50 aniversari del Group Taurus


Si d

esitg

eu a

lgun

a fo

togr

afia

de le

s qu

e su

rten

publ

icade

s, u

s le

s po

dem

env

iar p

er c

orre

u el

ectr

nic

Si d

esitg

eu a

lgun

a fo

togr

afia

de le

s qu

e su

rten

publ

icade

s, u

s le

s po

dem

env

iar p

er c

orre

u el

ectr

nic

L'entrevista Miquel Manzano

Dilluns passat, dia del Carme, van celebrar els 120 anys. Com va anar la celebraci?

Va anar molt b. Estem molt con-tents perqu va ser molt participada pels amics i clients. s dagrair que vinguessin a participar daquesta festa que s un ho-menatge als fundadors: lvia i els pares.

Com comena la histria de la botiga?La histria de Ca la Carme comen-

a amb la meva via, la Carme Junoy, que es va casar amb lAntoni Casserres que era un ganiveter solson que venia gnere a Berga. En aquells temps la meva via

venia roba a la plaa, llavors lAntoni Casserres es va enamorar della i la Carme Junoy va venir a viure a Solsona i van muntar la primera botiga. Van passarmoltes dificultats perqu lavies va morir molt jove i la meva via teniatresfills,perlasevaempentaliva permetre tirar endavant.

Al principi la botiga no estava al mateix emplaament dara...

Durant molt poc temps va estar a cal Curri al carrer Sant Cristfol. No va estar ni un any, rpidament van tras-lladar la botiga al carrer Sant Miquel.

Per qu es diu Ca la Carme?Ca la Carme ve del nom de

lvia, Carme Junoy. Lvia es va quedar vdua molt jove, pri-mer posava Vdua dAntoni Casserres. El meu pare ja va posar Ca la Carme perqu lvia va ser la fundadora. Amb la famlia sempre hem celebrat la festa de la Mare de Du del Carme, per aix el dilluns vam celebrar laniversari de la botiga.

Al 1906 mort lAntoni Casserres i la botiga passa a la segent generaci, que amplia el negoci...

El meu pare va fer laprenentatge a Can Jorba a Manresa. Va venir amb molta empenta per tornar a arrancar la botiga. Ca la Carme va ser de les primeres botigues que va tenir calefacci, un mirall i telfon. Els que venien de pags es quedaven admirats.

Pocs establiments comercials po-den presumir dhaver arribat a complir ms dun segle al servei dels solsonins.

Ca la Carme va celebrar dilluns passat 120 anys i ho va fer al costat dels clients i amics de tota la vida. A ms, per commemorar aquesta fita durant aques-ta setmana hi ha hagut a laparador una exposici de fotografies de la histria daquest establiment com a homenatge als fundadors i collaboradors de tots aquests anys.

Actualment la quarta generaci familiar treballa a la histrica botiga del carrer de Sant Miquel. Entrevistem a Nria Casserres, nta de la fundadora

"...Ca la Carme va ser de les primeres botigues que va tenir calefacci, un mirall i telfon..."

Nria Casserres, nta de la fundadora de Ca la Carme

Anna Gurdia, Glria Passada i Nria Casserres, a Ca la Carme

Carme Junoy, fundadora de Ca la Carme

Amics i clients celebrant els 120 anys de Ca la Carme dilluns passat


Dem

aneu

-nos

-les

a: in

[email protected]

celso

na.c

omD

eman

eu-n

os-le

s a:

info

@ce

lsona

.com

La Guerra Civil va interrompre la vida normal de Ca la Carme?

Per la guerra es venia, per es venia amb bitllets dels Rojos. La venda anava molt b perqu hi havia molta gent a Solsona. El meu pare anava a buscar gnere mig amagat. Des-prs de la guerra els Nacionals ho van arrasar tot, no va quedar res. La botiga va aconseguir tirar endavant perqu el meu pare, en Miquel Casserres, coneixia els fabricants de Barcelona i feien bons tractes. Tamb una sucursal de la botiga a Cardona que la portava la meva tieta Lola va tancar i el gnere es va portar aqu i entre una cosa i laltra Ca la Carme va tornar a engegar. Lany 1942 van fer la botiga completament nova amb sortida a la plaa Palau.

costat i vam ampliar el negoci. Ara hi ha crisi, per anem fent, sha de mirar de superar-ho com van fer els meus pares que van passar la crisi de desprs de la guerra.

La situaci de lestabliment els ha perms contemplar mo-ments importants de Solsona...

Des daquesta botiga hem vist la majoria desdeveniments de Solsona, ja que estem al centre, entre el carrer de Sant Mi-quel i la plaa Palau. Hi ha poques botigues que estiguin tan ben situades.

L'entrevista Miquel Manzano

Entrada de la botiga als anys 40

En Jordi Pujol va entregar un diploma a la Nria Casserres

Interior de l'establiment als anys 40

Desprs vost agaf les regnes del negoci. Les necessitats dels clients deuen haver canviat molt des de llavors?

Primer ho portaven els meus pares. Ms tard ja hi vaig comenar a treballar. Quan em vaig casar vam fer una renovaci i prcticament ja va quedar com est ara, tot i que lestructura s la mateixa que lany 1942. Els taulells abans eren tot rectes amb cadires perqu tot era pea, desprs vam canviar de la pea a la confecci. Pel que fa als clients hem tingut sort perqu hem tingut molt bona clientela. Sempre hem procurat tenir un bon servei i fer bones condicions perqu els nostres clients estigues-sin contents. A comenament dels 90 vam adquirir la casa del

Vocaci de servei"... Sempre hem procurat tenir

un bon servei i fer bones condicions perqu els nostres clients estiguessin contents..."

Ha canviat molt Solsona des que es va fer crrec de la botiga?

El que hi ha s ms turisme. Abans es desconeixia Solsona, venia molt poca gent de fora. Ara els dissabtes es veu gent de fora que compra o gent que ve per vacances i lany segent torna.

Recorda alguna ancdota en tots aquests anys?Un dia va passar el Toni Claps i va venir a comprar amb

la seva dona. El meu pare explicava que abans de la guerra una senyora que va veure per primera vegada un mirall es va pensar que era la seva germana i la va voler abraar i es va donar un cop al cap. Tamb quedava la gent molt sorpresa quan ens veia parlar per telfon.

La segent generaci ja treballa a la botiga?Arahihalesmevesfillesilesdependentes.Perencara

hi sc jo, que les vaig orientant. Veurem com continua.


Si d

esitg

eu a

lgun

a fo

togr

afia

de le

s qu

e su

rten

publ

icade

s, u

s le

s po

dem

env

iar p

er c

orre

u el

ectr

nic

Si d

esitg

eu a

lgun

a fo

togr

afia

de le

s qu

e su

rten

publ

icade

s, u

s le

s po

dem

env

iar p

er c

orre

u el

ectr

nic

Agenda 201229 de juliol participaci al 2n Mercat Ctar de la Vall de Lord a Sant Lloren de Morunys.IV Nit literria i Musical a la Vall de Lord, dia 25 dagost de 2012 a les 22h al Centre Cultural a Sant Lloren de Morunys.6 doctubre participaci als actes del Dia Mundial de la Salut Mental a Sabadell.X Nit literria i Musical de Solsona, dia 27 doctubre a les 22h al Teatre Comarcal a Solsona.

V Nit literria i Musical de Cardona, dia 17 de novembre a les 22h al Teatre Els Catlics a Cardona.

Sol del Solsons Fotos: Xavi Club Estel

Noies de calendariJaenshanconfirmatlareservadentra-

desdelapartdedavant(Platea,files5i6)perveure aquesta obra el diumenge 16 de setembre al teatre Poliorama de Barcelona. s una obra que et fa riure, et fa plorar..., s daquells es-pectacles que et fa sentir millor amb la vida de com et senties abans dentrar al teatre.

Demanem a les persones que shi vul-guin apuntar que passin pel local del club com ms aviat millor, ja que ens posen com a data lmit pels abonaments la primera quinzena dagost. Als que ens agrada el teatre estem al costat del mn cultural que es veur afectat per la propera pujada del IVA que incidir directa-ment en els preus dels espectacles. Grcies.

La setmana passada el Club Estel va acollir una xerrada sobre la Magnetoterpia. s un tractament que utilitza equips generadors de camps magntics a baixa intensitat i a freqncia variable. Lobjectiu fonamental de la magnetoterpia s recarregar i regenerar les cl.lules que perden energia vital.

No es tracta de promocionar un tipus determinat de terpia sin de donar a conixer la gran quantitat daparells que hi ha al mercat. En aquestes reunions ning no est obligat a comprar cap producte. Si hi ha altres promocions, encara que interessin noms a alguns dels socis, seguirem en aquesta lnia.

Hi va assistir gran quantitat de pblic que va seguir amb atenci les explicacions. Les dolences de la gent gran si es poden reduir fan que la seva qualitat de vida millori notablement. Els que pensen que noms serveixen per estafar o enganyar les persones grans s que valoren poc lexperincia acumulada per elles i es poden sentir ofeses amb aquestes opinions.

Montserrat Ritort

Un mtode contra el dolor

Elpassatdia11dejuliol,aprofitantelbontempsdestiu,elsusuaris del Sol, acompanyats per les tcniques Marta i Montse, vam tenir loportunitat de visitar i gaudir de la Vil.la de Sitges.

La sortida va ser a les 9:00 des de Solsona, i aix recollir els usuaris de Cardona i all a les 11 ja rem a Sitges. Un mat de platja amb molta gresca i diversi. I per la tarda vam recrrer els seus carrers i visitar els racons ms idl.lics de la Vil.la. Amb fe i esperanafinsalproperviatge!

Sortida a Sitges


Dem

aneu

-nos

-les

a: in

[email protected]

celso

na.c

omD

eman

eu-n

os-le

s a:

info

@ce

lsona

.com

Residncia

Visita a lArxiu ComarcalEn motiu de la setmana internacional dels Arxius, el divendres

15 de juny un grup de 21 persones de la residncia i centre de dia v-rem visitar lArxiu Comarcal del Solsons. Vrem tenir l'oportunitat de conixer les installacions, l'organitzaci de larxiu i tenir contacte ambdiferentsdocumentsdinters:fotografiesantiguesdelaciutatila comarca, llibres antics... Va ser una excellent ocasi per descobrir aquest equipament cultural i les persones que hi treballen per tenir cura del patrimoni documental de la ciutat i la comarca.

Marat per la pobresaEls avis i vies de la Residncia i Centre de dia

de la Fundaci Privada Hospital Pere Mrtir Coloms van ingressar la quantitat de 210,26 euros al compte de la Marat per la pobresa celebrada el passat 27 de maig del 2012. Aquesta contribuci ha estat possible grcies a la venda dels treballs manuals fets al centre i als diners obtinguts amb les donacions dels visitants del Pessebre Vivent.

Viatge a CambrilsDiumenge 29 de juliol

Un dia de platja i dinarGRAN BUFFET DE CAMBRILS (gran assortiment de marisc i carn)

Preu: Socis 37 eurosNo socis: 39 euros.

Ms informaci i inscripci-ons al local de l'Ateneu

Ateneu Salut Imma Esteban Caelles - SOLMDIC

Nou servei de logopdia a Solmdic

Neurologopdia Logopdia infantil i adults

Presenta problemes en: La parla. La veu. Laudici. La degluci: sennuega, estossega, li que-den restes de menjar a la boca desprs dempassar o si fa pneumnies de repe-tici. Les funcions orofacials: com respirar amb la boca oberta, fer la pipa, fregar les dents (bruxisme), mala collocaci de la llengua Dificultats de llenguatge, lectoescriptura, dislxia, dificultats de comprensi lectora Dificultats en la comprensi, la simbolitzaci i lexpressi del llenguatge degut a: Parkinson, Alzheimer, ictus, traumatismes cranioenceflics...

SOLMDIC.- Ctra. de Manresa nm.49 SOLSONA. Telfon 973 48 09 33.


Si d

esitg

eu a

lgun

a fo

togr

afia

de le

s qu

e su

rten

publ

icade

s, u

s le

s po

dem

env

iar p

er c

orre

u el

ectr

nic

Si d

esitg

eu a

lgun

a fo

togr

afia

de le

s qu

e su

rten

publ

icade

s, u

s le

s po

dem

env

iar p

er c

orre

u el

ectr

nic

Parrquia

CondolDes de les pgines de la nostra revista donem el

condol per la mort del sr. Ramon Ribalta Costa a la seva esposaNatlia,alsfillsialarestadelafamlia.Vamorirel

dia 14 de juliol de 2012 a ledat de 70 anys. (Q.E.D.)

La vida va fent la seva via, el seu cam,i nosaltres noms en formarem part un molt breu moment.

Nosaltres ja no hi serem i la vida seguir.

CondolLa junta i els socis del club Estel

volem acompanyar en aquests moments de dolor la famlia de LLUS MARSENYACH I PAL,

soci nm. 6 daquesta associaci.

Que el nostre record i la nostra pregria siguin el millor homenatge pel temps que va ser entre

nosaltres. Descansi en Pau.

BESORACapella de Santa Magdalena de les Planes.- Diumenge, 22 de juliol, a les 12, Missa i benedicci del pa per a tothom.

CAMBRILSFesta de Sant Jaume.- Dimecres vinent, 25 de juliol, Missa a les 12. Com s tra-dicional,aprofitaremaquesta festaperdemanar la protecci de sant Cristfol sobre conductors i vehicles.

CEURFesta de Santa Magdalena a Can Sard.- Diumenge, 22 de juliol, a les 11, Missa i be-nedicci del pa a la capella de Can Sard.

EL MIRACLEVetlla de pregria.- Divendres, 3 dagost, a les 10 de la nit, es fa la tradicional Vet-lla de pregria. Es marxar a les 6 de la tarda caminant des de la pl. del Camp pels qui optin per aquesta opci de fer la caminada ms llarga. Qui vulguin fer la caminada ms curta es marxar una hora ms tard, desprs de fer una visita per Solsona i de ser transportats amb cotxe finsameitatdelcam.

LA PEDRAFesta de Santa Magdalena.- Diumenge, 22 de juliol, a les 11 del mat, Missa a la capella de les Tragines i cant dels goigs

LLADURSFesta Major.- Diumenge, 29 de juliol, a les 12 del migdia, Missa Solemne i, tot seguit, la process amb gonfarons i el cant dels goigs dels sants Abdon i Senn, ballets populars i benedicci del pa.

MADRONAFesta de Sant Jaume a Rossells.- Dissab-te, 21 de juliol, a les 7 tarda, a la capella de Rossells, Missa i benedicci del pa.

Festa de Sant Jaume de Torrecanuda.- Diumenge, 22 de juliol, Missa a 2/4 de 12, a la capella de Torrecanuda.

PINELLFesta dels sants Abdon i Senn.- Dissabte 28 de juliol, a les 7 tarda, Missa i benedicci del pa. No hi ha Missa a Madrona.

SALLENTFesta Major de Sant Jaume.- Aquest diumenge, 22 de juliol, a les 12 del migdia, Missa solemne, cant dels goigs i benedicci del pa.

SANT CLIMENComunicaci.- Aquest diumenge, 22 de juliol, no hi haur Missa a la parrquia. Tothom s convidat a Sallent.

Santa Magdalena al Set.- Diumenge 29 de juliol, a les 12, Missa a la capella del Set. Ni hi ha Missa a la parrquia.

SANT JUST-JOVALCatequesi de Comuni per al proper curs.- Com que amb la nova proposta es comenar la Catequesi a 3r de Primria, els infants de la parrquia que es matri-cularan 2n de Primria no shauran dins-criure a la Catequesi per al nou curs.

SISQUERFesta de Santa Magdalena.- Diumenge, 22 de juliol, a les 12, Missa a la capella de Can Collell i benedicci del pa per a tothom.

TORREDENEGFesta de Sant Jaume dels Tracs.- Diu-menge vinent, 29 de juliol, a les 12 del mat, Missa en honor de Sant Jaume.

VILACIRERESFesta Major de Sant Jaume.- Diumenge 29 de juliol, a les 12, Missa i benedicci del pa per a tothom, a lalta muntanya de la Vall de Lord.

SOLSONABarri de Santa Anna.- Dijous que ve, 26 de juliol, a les 10 del mat, Missa a lesglsia de lHospital en honor de santa Anna, patrona del barri.

Collecta per al Sant Pare.- La collecta que es va realitzar en les diverses misses de la ciutat de Solsona, i un cop recollits elssobresquealgunsfidelsvandipositaren les caixetes de lesglsia per aquesta intenci, va ser de 217,07 euros. Grcies per la vostra aportaci.

Catequesi de Primera Comuni per al proper curs.- De cara al proper curs sinforma que el nombre de cursos per preparar-se per la Primera Comuni a Solsona ser de dos: comenaran a 3r i faran la Comuni a 4t de Primria.

Aix vol dir que els infants que es matricularan a 2n curs de Primria no shauran dinscriure a la Catequesi per al nou curs.

Comunions.- El dia 17 de juny, Raquel Oriola Bajona, a Sant Bernat. El 24 de juny, Joan Prez Verdejo, a Peracamps, i Marc Oll Garcia, a Clar. El 30 de juny, Jlia Villar Caizal, a Olius. El 14 de juliol, Tatiana Garca Gimnez, al Cor de Maria.

CANVI DE MISSES A SOLSONAA partir del diumenge 5 dagost, de les dues misses parroquials dominicals (a 2/4 de 12 al Cor de Maria i a 2/4 d1 a la Catedral) ara noms nhi haur una al Cor de Maria, a les 12 del migdia. Per tant, els horaris de diumenge a la Ciutat de Solsona seran: A les 10 del mat, a la Catedral. 11 del mat, Hospital. 12 del migdia, Cor de Maria. 8 del vespre, Missa Conventual a la Catedral. Pel que fa al dissabte, les misses es mantenen igual: A 2/4 de 7 de la tarda, a la Companyia de Maria. I a les 8 del vespre, al Claustre. Pel que fa a algunes parrquies venes a Solsona, sinformar de les variacions, si s el cas.

En recordana Club Estel En recordana Marcel Ribera - Oliana


Dem

aneu

-nos

-les

a: in

[email protected]

celso

na.c

omD

eman

eu-n

os-le

s a:

info

@ce

lsona

.com

Glossa Xavier Novell Gom. Bisbe de SolsonaBisbat

Actuem N.E. 3

(Actuem la Nova Evangelitzaci)

Quan ja tinguem a punt un equip devangelitzaci a cada parrquia de referncia podrem emprendre la refor-ma de les catequesis de preparaci als sagraments: baptisme, primera comuni, confirmaciimatrimoni.

El canvi com a totes aquestes catequesis s crear les condicions per arribar a una invitaci atractiva als adults, pares dels infants o adolescents o b nuvis al curs devangelitzaci que la parrquia ha dorganitzar cada any. Aquesta ha de ser la prioritat, ja que de qu serveix fer anys i anys de catequesi si quasi ning no experimenta la conversi que lha de portar a una reincorporaci a la vida cristiana comunitria?

Permeteu-me concretar un xic ms una proposta per a les catequesis de preparaci a la primera comuni i a la confirmaci, que sn les quemsdedicaci demanen avui en dia a les parrquies i sn causa de ms desnim per la mancana de fruits.

Cal que algun catequista i el mos-sn es puguin dedicar a intentar aquest treball amb els pares, que faci que alguns arribin a participar en el curs devangelit-zaci parroquial. Per tant, proposem reduir un any els cursos de preparaci tant dels in-fants que han de fer la primera comuni com delspreadolescentsquevolenconfirmar-se,per disposar dalgun catequista per fer aquesta tasca. Aix, doncs, ordinriament el procs catequtic comenaria a 3r. de primria, suposaria fer la primera comuni alfinalde4t.deprimriailaconfirmacialfinalde1r.dESO.

Aquelles parrquies que vulguin continuar proposant la confirmaci enladolescncia, es mantindrien els dos cursos a 3r. i 4t. dESO. Caldria, per, vetllar el mateix objectiu principal: que cada catequista dediqus una part del temps al contacte i la relaci amb els pares, per arribar-los a convidar al curs devangelitzaci.

Reflexions i propostes: [email protected] P/Palau,1, 25280 Solsona.

El proppassat dia 30 de juny va tenir lloc a la Sala dels Sants Mrtirs del Palau Episcopal de Solsona lacte de cloenda del curs 2011-2012 de lEscola de Formaci de Laics. Ms de 50 per-sones, entre alumnes, exalumnes, professors i familiars, van partici-par en aquest acte que va incloure el lliurament de diplomes, als alumnes de la 10a promoci, per part del bisbe de Solsona.

La jornada es va iniciar amb el rs de Laudes a la capella del Claustre de la catedral i, tot seguit, a la Sala dels Sants Mrtirs, la directora de lescola, Teresa Gen, don la benvinguda als assistentsiaprofitperavanarfuturscanvis a lEscola, ja que es vol apostar per una nova estructura, ms semblant a la que tenia en els seus orgens. La fr-mula ser trobar-se un dissabte cada 15 dies, durant un mat i part de la tarda, aplegats tots en una sola extensi.

Lacte va prosseguir amb el lliurament de diplomes i obsequis, jun-tament amb uns petits intermedis mu-sicals a crrec dun pianista, aix com la presentaci dels testimonis personals dels alumnes del curs, que van ser emo-tius i plens de goig i satisfacci.

El discurs de cloenda va anar a crrec del bisbe de Solsona, que va recordar que la senzillesa daquest acte amaga la culminaci de dos anys de treball i, en aquest sentit, va mostrar el seu agrament a lequip directiu, professors, alumnat i parrquies de Trrega i Solsona. Finalment, el bisbe convid els alumnes que han acabat aquest any, a escoltar la crida del Se-nyor, i a posar-se al servei de lEsglsia, a ser els primers a collaborar en el Pla Pastoral que a primers doctubre presentar pblicament. En aquest sentit, el bisbe els encoratj a crear un grup parroquial motor de la renovaci de la parrquia, i els anim a formar equips devangelitzaci.

Cloenda de curs de lEscola de Formaci de Laics

Fragment del testimoni dun alumne

L a va loraci , desprs daquests dos anys de pas per les-cola, no puc deixar de fer-la en clau personal, per crec que un gran nom-bre dalumnes subscriurien tamb aquesta meva valoraci i testimoni. Per a mi, que em vaig acostar a lEFL per a satisfer el desig de coneixement i no sabia que la formaci dels laics cristians era ms que omplir lintel.lecte, ha estat una trobada magnfica, doncs he descobert la dimensi espiri-tual i lexperincia dEsglsia. Pel que fa merament al desig de coneixement, ha estat tan satisfet... que ara en vull ms, vull aprofundir! Com en qualsevol curs de formaci, si desperta desig de saber-ne ms, diria que aquest s un dels indicadors de la seva qualitat. Doncs aix ha estat. Respecte el crei-xement espiritual, puc donar testimoni que he descobert la meravella de les Laudes, les quals no coneixia: una experincia extraordinria de lloana a Du i a lEsglsia. Aix de sentir-se comunitat, de ser Esglsia, ho voldria manifestar ja que ha renascut en mi de manera destacada durant aquests dos anys de curs. I puc dir que s una vi-vncia que fa feli. Des daqu agraeixo molt aquesta magnfica iniciativa de lEscola de Formaci de Laics. Us la recomano a tots els que sentiu el cuquet de saber ms i de voler donar ra de la vostra fe. En el curs, trobareu aix i molt ms, lamor de lEsglsia, que s mare i mestra. Sergi Gmiz Ribelles, alumne de lextensi de Trrega.


Si d

esitg

eu a

lgun

a fo

togr

afia

de le

s qu

e su

rten

publ

icade

s, u

s le

s po

dem

env

iar p

er c

orre

u el

ectr

nic

Si d

esitg

eu a

lgun

a fo

togr

afia

de le

s qu

e su

rten

publ

icade

s, u

s le

s po

dem

env

iar p

er c

orre

u el

ectr

nic

Partits poltics Marc Escarr Sala Alcalde de La Coma i la Pedra

Una mica de seriositat i respecte, sra. FragoResposta a lescrit de la sra. Frago publicat al Celsona 781 de divendres 13 de juliol de 2012

La situaci actual que est patint el nostre pas (Catalunya) i tots els seus conciutadans s francament preocu-pant, i ms quan un s conscient de les mancances que tenim en els municipis i el poc marge econmic que tenim per a fer-hi front. Dins de les prioritats de qualsevol administraci est clar que hi ha la de poder ajudar en el dia a dia als nostres vilatans i les seves Associacions i ms quan simplement et demanen suport.

s per tot aix que, sra. Frago, trobo duna falta de res-pectemoltgreuqualificarlaMocipresentadaperlequipdeGovern de CiU al Ple de lAjuntament de La Coma i la Pedra per a donar suport a les Poltiques actives dOcupaci a petici de lassociaci pro Minusvlids de Solsona i Comarca (AMISOL) com a una moci sense importncia. En la qual entre daltres aspectes sinstava al Govern de lEstat i al de la Generalitat de Catalunya a que, com a mnim, mantingui les aportacions pel 2012 per tal de garantir les poltiques actives per als collectius ms vulnerables, entre els quals trobem les persones amb dis-capacitats o trastorns mentals, per tal dafavorir la seva inserci en el mercat de treball.

Vost s coneixedora de la feina que des de fa ms de 35 anys desenvolupa aquesta entitat sense nim de lucre a la Comarca del Solsons en latenci pedaggica i social per a les persones amb discapacitats psquiques. Creu que donar suport a aquesta entitat s un aspecte sense cap importncia? Francament tenim una manera de pensar en el territori molt diferent.

No recordo que en la seva campanya electoral parls de la restauraci del cementiri de La Coma i la creaci dun columbari, ni de la restauraci de lesglsia de La Pedra, ni el trasps i millora de la carretera de Port del Comte, ni de la milloraenelsrecursosturstics,nideladquisicidundesfibril-lador per a millorar lassistncia sanitria, ni de la millora en el subministrament daigua del nucli de La Pedra. Tots aquest punts entre daltres eren les actuacions que lequip de CiU al municipi va plantejar durant la campanya electoral, i li agradi o no sn les actuacions que aquest ajuntament intentar desenvolupar al llarg daquesta legislatura.

En els moments que estem passant el primer que ha de fer un ajuntament s saber el que pot pagar, i en el cas de la piscina de La Coma lobjectiu principal de lajuntament per aquesta temporada ha estat la reparaci del sistema de depuraci i de cloraci, fer la vorada del vas de la piscina, comprar un nou aspirador de fons, comprar una cafetera, arreglar la teulada..., endefinitiva,donarels serveisbsicsamb lamillorqualitatpossible. Potser laigua no estar tan calenta com voldrem tots, per ho podrem pagar i la gent tamb haur de pagar un preu ms baix.

I miri, senyora Frago, sequivoca totalment amb nosaltres. Nosaltres no en volem cap, de medalla, simplement treballem amb lobjectiu de millorar en tot el que sigui possible el dia a dia de la gent del municipi de La Coma i la Pedra. I veure com es realitzen els projectes i com faciliten el dia a dia de la gent, s la millor medalla i satisfacci que un pot tenir, no necessitem res ms.

El secretari general dICV, Joan Herrera, ha lamentat aquesta setmana des de Clariana del Cardener que ja nhi ha prou que ens aixequin la camisa dient que ho fan pel b del pas quan ho fan defensant els interessos de ben poca gent, per servir els bancs i els seus interessos, portant el pas pel cam ms recte per acabar com Grcia.

Aix mateix Herrera ha insistit que cal un front com en contra de les retallades amb un ampli consens de les forces poltiques i dels agents socials i econmics per dir prou a aquestes poltiques dajustos que sn una barbaritat.

Per la seva banda, la presidenta dICV, Laura Massa-na, a les comarques del Bages, Bergued, Solsons, i dipu-tada al Parlament, ha lamentat que les retallades aprovades ahir pel govern central suposen la destrucci del model democrtic i posen en perill la supervivncia de municipis i comarques petites com El Solsons.

Aix mateix, Massana -que ha estat acompanyada pel responsable dICV al Solsons, Marcel Colell- sha pregun-tat per qui, com i a quin preu abastir daigua a molts municipis, entre els quals els del Solsons, si suprimim totes les mancomunitats?." I ha lamentat que les mesures del govern central dinamiten els ajuntaments i poltiques importantssimes per a la cohesi social del pas com les de joventut, els serveis docupaci, les poltiques digualtat, l formaci dadults i de msica...

Herrera i Massana han fet aquestes declaracions en el marc de la Trobada dEstiu de Joves dEsquerra Verda, les joventuts dICV a la casa de colnies Can Joval del Solsons. Aix, Pau Planelles, coordinador nacional de JEV, va explicar que durant el passat cap de setmana abordarien les conseqncies de la crisi econmica i les poltiques de CiU i PP sobre la vida de la gent jove.

Joan Herrera: Les retallades del PP posen en perill la supervivncia de

comarques com El Solsons

Partits poltics ICV


Dem

aneu

-nos

-les

a: in

[email protected]

celso

na.c

omD

eman

eu-n

os-le

s a:

info

@ce

lsona

.com

L'acudit del Simi www.planetasimi.com

Opini Associaci de Dones del Solsons

Hola, simonetes! Ja tenim la calor a sobre i, enguany duna manera aplastant! I aqu estem amb totes vosaltres per recordar-vos que no patiu en absolut per totes aquestes models que surten a les revistes (totes les fotos estan manipulades), i al televisor (totes les noies estan retocades amb maquillatges, talons, faixes... passen gana, noms poden menjar pomes quan desfilen,esdeuenmarejar...)

Aquestes noies viuen de tenir un aspecte impecable i no tenen ms que entre vint i trenta anys.

A partir daquesta edat, les dones, en sa immensa majo-ria, som com les calderes velles: o bony o forat o tot plegat.

Ah! Per els homes tampoc no se nescapen! Amb ledat, la majoria, i alguns abans, solen comenar a fer panxa, lanomenada ptria. I els seus banyadors sn ms indiscrets que els nostres. Els seus banyadors sacaben just en el punt on la seva principal prominnciaescomenaainflarinopodendissimularres.Encanvi, nosaltres les dones, podem oblidar els biquinis i passar-nos als banyadors de licra que estrenyen el que poden, all on poden, i dissimulen fora. Encara que ridcula, s una avantatge!

Si als homes els sap greu el seu problema de banyadors, o busquen nous dissenys, inspirant-se en les monades que hi ha a les botigues pre mam, o es busquen algun simonet que els consoli!

Nosaltres, les simonetes, en les nostres reunions, a part de culturitzar-nos, tamb ens escoltem les unes a les altres i ens consolem. Qu farem les dones sense les nostres amigues? Preocupar-nos perqu el banyador no ens queda tan b com lany passat? Mai! Ens mengem una bona amanida amb les nostres amigues i ens fem un bon tip de riure! I en acabar, aquell mateix banyador ens fa sentir quasi models! I s que amb lamanida compartida i el riure conjunt ens hem aprimat!

Amb tot, posant-nos ara una mica ms serioses, no ens agraden gens, aquest munt de senyores tan conegudes que es dedi-quen a vendre productes, de qualitat ms que dubtosa, pel televisor. Estarem parlant de reconegudes actrius com Carmen Machi, Lola Herrera, Carmen Maura... Segur que els han pagat un munt de cale-rons per fer-ho, i ho han acceptat pels diners perqu les seves qua-litats artstiques, en aquesta mena danuncis, no es poden apreciar. Ah!Ifixeu-vosamblacoincidncia:totestrespassendelvintanys,i dels trenta tamb, i del pes ideal! I sn taaaaaan feliiiiiiices!

Si us plau, feministes, no us preocupeu gens ni mica si el vostre banyador no us queda tan b com el de lany passat. I quan vegeu alguna daquelles fornides ptries virils, sigueu tamb indulgents.Bon estiu a totes!Proper tema:lainfidelitatmasculinaifemenina

Simoneta


Si d

esitg

eu a

lgun

a fo

togr

afia

de le

s qu

e su

rten

publ

icade

s, u

s le

s po

dem

env

iar p

er c

orre

u el

ectr

nic

Si d

esitg

eu a

lgun

a fo

togr

afia

de le

s qu

e su

rten

publ

icade

s, u

s le

s po

dem

env

iar p

er c

orre

u el

ectr

nic

Sc persona Sergi Ballesp. Doctor en Psicologia

Una ment brillant

Trobar feina i rescabalar-se econmi-cament sn dos dels estressors ms promi-nents dels dies que corren. La feina escasseja i hi ha molta competncia, de forma que molts candidats poden fcilment sentir-se insegurs o desanimats davant la possibilitat de no ser ells qui tinguin el currculum ms brillant.

Ser brillant, per, s una qesti relativa. La formaci s crucial i un bon expedient acadmic obre moltes portes per davant lextensa tria actual moltes empreses valoren altres qualitats.

Aquest dimarts la secci de Tendn-cies de La Vangurdia es plantejava qu dis-tingeix una persona extraordinria. Sota el ttol Ms enll de les bones notes reconeixia queunamentbrillantnoesdefineixnomsper un gran xit en els estudis. Personalitats com lSteve Jobs, el Bill Gates o el Haruki Murakami no van ser estudiants brillants abans de convertir-se en persones excelses.

Aixdoncs,qusignificatreurebonesnotes i qu distingeix una ment brillant? Treure bones notes indica capacitat de treball, esfor, co

Celsona 782

Text of Celsona 782

Celsona 637

Celsona 692

Celsona 734

Celsona 803

Celsona 770

Celsona 755

Celsona 713

Celsona 458

Celsona 705

Celsona 624

Celsona 674

Celsona 659

Celsona 742

Celsona 653

Celsona 588

Celsona 520

Celsona 593

Celsona 753

Celsona 746

Celsona 456

Celsona 439

Celsona 529

Celsona 680

Celsona 497

Celsona 522

Celsona 645

Celsona 729

Celsona 587

Celsona 696

Celsona 751

Documents

Celsona 782

Text of Celsona 782