Centres de serveis de proximitat als polígons d’activitat econòmica · • I en tercer lloc perquè volem evitar els riscos importants d’un planejament i gestió dels centres

Centres de serveis de proximitat als polígons d’activitat econòmica

Criteris per a la planificació, programació, disseny i construcció

Generalitatde Catalunya

Centres de serveis de proximitat als polígons d’activitat econòmica

Criteris per a la planificació, programació, disseny i construcció

Promotors del projecte:

Generalitatde Catalunya

Treball realitzat pel Servei de Teixit Productiu de l’Àrea de Desenvolupament Econòmic Local de la Diputació de Barcelona.

Coordinació i revisió

Roger Pumares Carceller, cap del Servei de Teixit Productiu de l’Àrea de Desenvolupament Econòmic Local de la Diputació de Barcelona.

Redacció i elaboració de gràfics

Sònia Cantacorps Carmona, arquitecta de la Subsecció de Diagnosi, Seguiment i Avaluació del Servei de Teixit Productiu de l’Àrea de Desenvolupament Econòmic Local de la Diputació de Barcelona.

Santi Macià Valldeperas, tècnic de la Subsecció de Sectors Productius del Servei de Teixit Productiu de l’Àrea de Desenvolupament Econòmic Local de la Diputació de Barcelona.

Documentació i recerca

Pere Fuertes Pérez, doctor arquitecte, professor agregat i investigador principal del grup de recerca Habitar, del Departament de Projectes Arquitectònics, de la Universitat Politècnica de Catalunya.

Roger Sauquet Llonch, professor lector i investigador del grup de recerca Habitar, del Departa-ment de Projectes Arquitectònics, de la Universitat Politècnica de Catalunya.

Albert Cuchí Burgos, arquitecte, professor titular i investigador del grup de recerca AIEM, del Departament de Construccions Arquitectòniques I, de la Universitat Politècnica de Catalunya.

Redacció del capítol 3

Maria Buhigas, arquitecta i urbanista. Fundadora i directora de la consultora Urban Facts.

Redacció dels capítols 4 i 6.7

Pere Fuertes Pérez i Roger Sauquet Llonch.

Redacció del capítol 9

Albert Cuchí Burgos.

Maquetació

Andrés Adrover i Ana Caparrós

© Diputació de Barcelona

Desembre 2015

Edició i producció: Diputació de Barcelona

Impressió: Departament de Reproducció Gràfica de la Diputació de Barcelona

Dipòsit legal: B 1034-2016

4

Índex

Presentació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6Introducció . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 81. Els polígons d’activitat econòmica a la demarcació de Barcelona . . . . . . . . . . . . .12

1.1. Definició . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .121.2. Situació i estat actual . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .131.3. Les àrees funcionals de PAE . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 221.4. Els PAE com a factor de competitivitat de les economies locals . . . . . . . . . 341.5. Els PAE com a factor de retenció i atracció d’inversions . . . . . . . . . . . . . . . . 361.6. Què es pot fer per dinamitzar un PAE des del planejament a la gestió? . . . . 37

2. Què és un centre de serveis de proximitat d’un PAE? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 412.1. Definició . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 412.2. Característiques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 432.3. Complementarietat amb un CLSE i un EAE . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 442.4. Què és un CLSE? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 442.5. Què és un EAE? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 462.6. Quines relacions s’estableixen entre ells? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 502.7. Quins són els usuaris d’un CSP-PAE? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 51

3. Condicionaments previs: planificació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 523.1. Definició de la visió estratègica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 533.2. Condicions urbanístiques i territorials . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 563.3. Necessitat i massa crítica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 613.4. Viabilitat econòmica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 653.5. Altres consideracions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 66

4. La decisió en la programació dels CSP-PAE . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 705. Aproximació a un catàleg de serveis dels CSP-PAE . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 75

5.2. Identificació i caracterització dels serveis . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 825.3. Disseny de la cartera de serveis . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 84

6. Criteris de disseny dels CSP-PAE . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 936.1. Avaluació de la necessitat d’adequar un espai físic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 946.2. Definició del les tipologies d’espais d’un CSP . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 976.3. Grau de continuïtat o independència . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1146.4. Determinació del programa d’usos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1156.5. L’organigrama d’espais . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .1256.6. Versatilitat, adaptabilitat i flexibilitat dels espais . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .1286.7. Criteris d’ubicació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .1346.8. L’aplicació dels criteris d’ubicació en la caracterització

arquitectònica dels serveis . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .138

5

7. Check-list per a la programació dels nous centres de serveis . . . . . . . . . . . . . . .1408. Models de gestió dels CSP . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .146

8.1. La gestió pública . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .1478.2. Modalitats d’intervenció de l’Administració pública . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .1478.3. La provisió de serveis públics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .1488.4. Formes de gestió dels serveis públics locals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .1498.5. La gestió privada . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .1548.6. La gestió mixta . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .1568.7. La gestió dels CSP-PAE de la demarcació de Barcelona . . . . . . . . . . . . . . .160

9. Criteris sostenibilistes per als CSP . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .16310. Projectes prototip . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .167

10.1 CSP-PAE agrupat per un PAE continu de recent creació . . . . . . . . . . . . . . .16710.2 CSP-PAE dispers per una AF segregada en fase d'obsolescència . . . . . . .170

Annex: fitxes del catàleg de serveis d’un CSP-PAE . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .172Bibliografia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 209

6

Presentació

Les polítiques de suport a les empreses han estat una prioritat per l’Àrea de Desenvolu-pament Econòmic Local de la Diputació de Barcelona des de fa molts anys. Són moltes les actuacions de suport al teixit productiu que des del món local s’han estat impulsant amb el suport de la corporació per tal de generar riquesa, ocupació i, en definitiva, desen-volupar econòmicament el conjunt de territoris que conformen la demarcació de Barce-lona. En aquest sentit, els serveis locals de suport a la creació, consolidació i creixement d’empreses han anat també acompanyats de polítiques per promoure un entorn físic fa-vorable a la implantació i desenvolupament d’activitats econòmiques. En aquest àmbit, la promoció i dinamització de polígons d’activitat econòmica (PAE) ha estat una de les ac-tuacions per les quals més s’ha apostat des dels municipis amb la finalitat d’atraure i re-tenir activitat econòmica.

Aquesta guia que teniu a les mans té per objectiu ajudar els ens locals a planificar i pro-gramar un Centre de Serveis de Proximitat en un polígon d’activitat econòmica (CSP-PAE), un equipament que pot resultar clau per dinamitzar l’activitat econòmica que es desenvo-lupa en aquest espai tot dotant-lo d’un conjunt de serveis de valor afegit que fan més competitives les empreses que s’hi ubiquen. En aquest sentit, són diversos els motius i les reflexions que ens han portat a elaborar aquesta guia, i en voldria destacar els següents:

• En primer lloc perquè disposem a la demarcació de Barcelona de més de 1.000 polígons d’activitat econòmica que, tot i que no responen exactament a la mateixa dimensió i funcionalitat, demostren que estem davant del principal espai on s’ubiquen les empre-ses petites (de més de 5 treballadors), les mitjanes i les grans.

• En segon lloc perquè l’abordatge dels serveis de promoció econòmica per la via de la dinamització dels entorns físics, i en particular dels polígons, encara és una activitat recent i dispar a la demarcació, atès que sovint, un cop finalitzada la comercialització d’aquests espais, es té la impressió que no té sentit continuar intervenint per a millo-rar-los i dinamitzar-los.

• I en tercer lloc perquè volem evitar els riscos importants d’un planejament i gestió dels centres de serveis a les empreses excessivament precipitat i, fins i tot en algun cas, erroni.

Per tant, es tracta d'una guia que pot ajudar a un gran nombre de municipis de la demar-cació que compten amb polígons d’activitat econòmica a prendre millors decisions a l’hora de construir-hi un «centre de serveis de proximitat» (o a remodelar-lo si ja en tenen un). Val a dir que quan les decisions en les polítiques públiques fan referència a inversions importants en equipaments (com en el cas que ens ocupa) una eina com aquesta guia pot ser de gran utilitat.

7 Què és un centre de serveis de proximitat d’un PAE?

Per fer-ho hem volgut incloure en la guia tots els aprenentatges i coneixements adquirits per diferents ens locals que ja han abordat aquesta qüestió, les aportacions d’experts en la matèria, així com la visió de conjunt; tot des d’una perspectiva supramunicipal que l’Àrea de Desenvolupament Econòmic Local de la Diputació pot aportar en relació amb les po-lítiques de dinamització de polígons d’activitat per tal que siguin més eficients i tinguin un major impacte sobre la competitivitat de cadascun dels territoris de la demarcació.

És per tot això que convido tots els ens locals que tinguin interès en dinamitzar els seus polígons d’activitat econòmica a llegir aquesta guia, ja que fent-ho estaran en millors condicions per crear un entorn més competitiu per atraure i retenir empreses i, en defini-tiva, crear ocupació en els seus municipis. Això és el que volen sens dubte els seus alcal-des i alcaldesses. Naturalment, això és el que també volem a la Diputació de Barcelona.

Marc CastellsVicepresident segon i President delegat de l'Àrea de Desenvolupament Econòmic

Local de la Diputació de Barcelona

8

Introducció

El desenvolupament econòmic i els polígons d’activitat econòmica

Les polítiques locals de desenvolupament econòmic han comptat des dels seus inicis als anys vuitanta amb un ferm suport per part de la Diputació de Barcelona, a partir del con-venciment que des de la proximitat es podia ser més efectiu per ajudar a crear riquesa i ocupació actuant sobre els mercats de treball locals, així com donant suport al teixit productiu. La configuració d’estructures tècniques de suport a les persones aturades, a les persones emprenedores i a les empreses locals ha ajudat de manera decisiva durant les darreres tres dècades a assolir uns nivells de benestar i cohesió social molt importants. La vocació de la Diputació de Barcelona de donar suport als municipis en el desenvolu-pament d’aquestes polítiques ha estat clau per contribuir a la configuració d’aquestes estructures, tant a través del suport econòmic com a través del suport tècnic (formació, assistència tècnica, eines, etc.).

Tanmateix, una de les assignatures pendents de les polítiques locals de desenvolupament econòmic ha estat la generació des del món local d’infraestructures específiques de pro-moció econòmica, probablement per la manca de recursos específics per assumir deter-minats tipus d’inversions de dimensió elevada atesa la feblesa del finançament local. És per aquest motiu que des de ja fa uns anys la Diputació de Barcelona– i en particular l’Àrea de Desenvolupament Econòmic Local– ha impulsat actuacions de suport a la cre-ació d’infraestructures específiques de suport al teixit productiu, sia –per exemple– im-pulsant la construcció d’espais per a l’allotjament d’empreses, especialment per aquelles en fase d’arrencada, o dotant els polígons d’activitat econòmica de fibra òptica o de centres de serveis de proximitat a les empreses que s’hi ubiquen.

Amb aquesta ferma voluntat, el 2008 la Diputació de Barcelona va signar un conveni amb el Departament de Governació i Relacions Institucionals de la Generalitat de Catalunya per gestionar conjuntament el tram local de l’Eix 1 del Programa Operatiu FEDER Catalu-nya 2007-2013, amb l’objectiu de possibilitar als ens locals de les comarques de Barcelo-na que fessin inversions en infraestructures de foment de la competitivitat del seu teixit productiu. A través d’aquest programa, la Diputació de Barcelona va contribuir de mane-ra decisiva a que els ens locals poguessin utilitzar part dels fons FEDER per promoure infraestructures i equipaments de suport al teixit productiu que fossin assumibles per ells, no només a través del cofinançament de la inversió, sinó també prioritzant dins del mateix Programa Operatiu del FEDER infraestructures factibles pels ens locals. Els centres de serveis de proximitat als polígons d’activitat econòmica (CSP-PAE), als quals es dedica aquesta guia, són una d’aquestes actuacions.

9 Introducció

Malgrat els nombrosos exemples reals als quals es fa referència en la guia, aquesta té clarament un caràcter inspirador de manera que permeti, a qui en un futur vulgui atendre millor els serveis a les empreses ubicades en els polígons d’activitat econòmica, disposar d’un document guia en detall i molt orientat a l’acció.

La voluntat també és que la guia esdevingui útil i, per tant, s’han previst diverses respos-tes i models de centres de serveis en funció de les diverses tipologies de polígons. Aques-ta voluntat de respondre a un nombre gran de casuístiques possibles també fa que no hi hagi un únic model vàlid, irrefutable i replicable. Caldran, per tant, actuacions personalit-zades i a mida.

El contingut d’aquesta guia

La guia s’estructura en deu capítols i un annex i està adreçada tant al personal directiu i tècnic de promoció econòmica com al personal arquitecte (especialment al personal pro-gramador) dels ajuntaments i ens locals en general.

El primer capítol explica quina és la situació dels PAE a la demarcació de Barcelona i, especialment, quina és la seva importància com a factors de retenció i atracció d’inver-sions i com a elements de competitivitat de les economies locals. En aquest primer ca-pítol també es tracta el conjunt d’activitats de dinamització i serveis que es poden oferir des d’un ens local. De fet, se sintetitzen molts dels elements que conformen la guia.

El segon capítol explica què entenem per un centre de serveis de proximitat, tot sabent que aquest no és un concepte generalment conegut i que a més és susceptible de diver-ses interpretacions; és precisament per això que amb la guia s'ha volgut fer una aportació al respecte i explicitar d’entrada què és el que entén per centre de serveis de proximitat. En aquest capítol, per tal de ser sensibles a la realitat local, s’ha volgut argumentar la complementarietat d’aquests centres amb espais d’allotjament empresarial i/o dels centres locals de serveis a les empreses. De fet, no només són activitats complementàries sinó que és més que desitjable que coexisteixin per tal de maximitzar-ne l'impacte.

El tercer capítol és crític en el sentit que estableix tot un seguit de reflexions que han de condicionar la decisió de promoure (o no) un CSP i en quins termes. En aquest capítol, doncs, s’expliquen els principals elements que cal tenir presents: una visió estratègica, unes condicions urbanístiques i territorials determinades, unes necessitats per cobrir cla-res i explicitades segons l’anàlisi del teixit empresarial de referència, una massa crítica d’usuaris mínima i evidentment una viabilitat econòmica, encara que parcialment pugui ser subvencionat públicament, especialment pel que fa a la inversió inicial. Finalment, també es fa èmfasi en la importància de la imatge de marca.

El quart capítol s’orienta a com prendre la decisió i posterior programació d’un CSP-PAE; proposa una metodologia d’anàlisi en quatre fases i en base a l’existència prèvia o no de serveis i en quina mesura i intensitat.

En el cinquè capítol es parla del catàleg de serveis d’un CSP, de com es caracteritza i de quins són els possibles serveis per oferir i en quines condicions. Es tracta, doncs, d'un capítol que és molt pràctic i operatiu i que pot ser especialment inspirador per als futurs

10 Introducció

promotors dels centres, es complementa amb un annex on hi ha una fitxa descriptiva per a cadascun d’ells, en total 34.

En el sisè capítol es desenvolupa la caracterització dels serveis, tot posant atenció en aquells paràmetres que afectaran a la seva forma de prestació i, en conseqüència, a la seva materialització física; en definitiva, a l’arquitectura. A més, es defineixen set àmbits arquitectònics de referència destinats a acollir els diferents serveis possibles d’un CSP-PAE en diverses modalitats de prestació (segons si s’ofereixen a distància, presencialment o de forma mixta). També es desenvolupa la metodologia de la caracterització dels serveis (iniciada en el capítol anterior) per als paràmetres de caire arquitectònic, començant per l’avaluació diagramàtica dels paràmetres i acabant per la traducció de les conclusions en els organigrames d’espais, que cal complementar amb les recomanacions de flexibilitat i versatilitat. Finalment, com a darrer pas de la caracterització arquitectònica, es desenvo-lupen els criteris d’ubicació del CSP-PAE per aquesta fase del procés, una vegada s’han definit els serveis que contindrà i la forma en la qual es prestaran.

El setè capítol resumeix en un únic quadre tots els paràmetres descrits al llarg de la guia i que afecten notablement en la presa de decisions de les diferents etapes d’un projecte de creació d’un CSP-PAE. Es tracta d’un quadre que funciona a mode de check list i que ha de servir d’acompanyament en tot el procés reflectiu. Per exemplificar-ho, s’han de-senvolupat dues check list de dos casos reals i reeixits de la demarcació.

En el vuitè capítol es fa èmfasi en les diverses fórmules de gestió possibles d’aquests espais, emmarcades per descomptat pel marc legal existent i modelades en funció de si la iniciativa és publica, privada o mixta. Aquest capítol mostra com, en molts casos, la gestió dels centres pot respondre a una col·laboració publicoprivada.

En el novè capítol es presenten un seguit d’estratègies sostenibilistes que van més enllà de la mateixa sostenibilitat dels edificis que allotgin CSP-PAE, tot apostant per estratègies de gestió conjunta dels serveis urbans que podrien integrar-se en les polítiques de millora dels PAE i que podrien impulsar-se i gestionar-se des dels mateixos CSP-PAE.

En el capítol desè, i de nou a títol inspirador, es presenten dos projectes prototips que responen a dos escenaris completament oposats però que, d’altra banda, són ambdós molt habituals en el nostre teixit industrial. Per a cadascun dels casos es desenvolupa el procés de reflexió del seguit de decisions que portaran a la construcció d’un determinat model de CSP-PAE, el qual oferirà una cartera de serveis dissenyada en funció de les necessitats que es poden preveure i que es traduirà en una arquitectura adaptada a les condicions de prestació més adequades.

Com s’ha elaborat aquesta guia

La guia s’ha elaborat durant més de 14 mesos i en base a una tasca de capacitació prèvia que cal mencionar:

En primer terme, s’han aprofitat els aprenentatges acumulats al llarg de 10 anys del pro-grama de suport als PAE de la demarcació que impulsa la Diputació de Barcelona. A més, s’ha dut a terme un treball de recerca específic en el qual s’han visitat i analitzat tots els

11 Introducció

CSP-PAE existents a la demarcació de Barcelona en el moment d’elaboració d’aquesta guia, per tal d’extreure’n les millors experiències. Aquesta tasca la va elaborar el grup de recerca Habitar de l’Escola Superior d’Arquitectura del Vallès, de la Universitat Politècnica de Barcelona, que va comptar amb la participació activa del personal tècnic del Servei de Teixit Productiu de la Diputació de Barcelona durant la fase de treball de camp.

En paral·lel a la recerca, s’han convocat tres sessions de treball amb persones expertes en matèria de PAE, amb trajectòries diferents i complementàries, reunides per tal de con-trastar visions, opinions i experiències. Les sessions han estat temàtiques i enfocades als continguts específics que contenen els capítols en aquesta guia. Així:

• La primera sessió va centrar-se en avaluar la situació actual dels PAE de la demarcació de Barcelona, les estratègies de dinamització i millora i, per últim, en consensuar la definició del concepte de CSP-PAE.

• La segona sessió va servir per reflexionar sobre les condicions prèvies que s’han de donar abans de tirar endavant un projecte de CSP-PAE.

• La tercera i darrera sessió es va dedicar a determinar i caracteritzar una cartera de serveis de referència per als CSP-PAE.

Finalment, s’ha dut a terme la redacció del document i l’elaboració del material gràfic per part del Servei de Teixit Productiu. Tanmateix, a l’hora d’elaborar-la ha estat fonamental la col·laboració de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallès de la Universitat Politècnica de Catalunya i del personal expert que ha participat en les sessions de treball. A tots ells, moltes gràcies.

Per acabar, voldríem contextualitzar el moment en què s’ha elaborat la guia, principalment durant l’any 2015. Amb el pas dels anys és probable que algunes de les visions, afirmaci-ons i recomanacions que s'esmenten siguin qüestionables; no podria ser d’una altra ma-nera perquè, afortunadament, el nostre teixit empresarial està en contínua evolució i en conseqüència cal que l’àmbit de la promoció econòmica també ho faci.

12

1. Els polígons d’activitat econòmica a la demarcació de Barcelona

Els polígons d’activitat econòmica (PAE en endavant) constitueixen un actiu territorial cabdal per al desenvolupament econòmic local ja que, a banda del seu valor urbanístic, patrimonial i immobiliari, són espais en els quals es genera bona part de la riquesa de les economies locals.

La demarcació de Barcelona presenta una concentració elevada d’activitat industrial, fruit d’un procés d’industrialització intens i avançat respecte a altres territoris de l’Estat i d’Eu-ropa.

1.1. Definició

Hi ha diverses denominacions per referir-se als espais que acullen de manera intensiva activitats econòmiques, principalment polígons industrials, parcs empresarials, sectors o polígons d’activitats econòmiques.

En l’àmbit de la promoció i dinamització empresarial, la denominació més emprada és la de polígon d’activitat econòmica, que entenem com a «zona destinada específicament a la instal·lació de tot tipus d’activitats econòmiques, delimitada i qualificada en el plane-jament urbanístic per a aquests usos i dotada de subministraments (energia, aigua, reco-llida de residus), de determinats serveis operatius (infraestructures) i de serveis estratègics, adreçats a la millora de la competitivitat de les empreses que s’hi ubiquen».1

En el context d’aquesta guia, però, és oportú partir també d’un marc conceptual de caire més urbanístic:

Els polígons d’actuació són àmbits territorials de gestió urbanística integrada, definits en el marc del planejament derivat.2 Els polígons delimitats en sòl industrial, en concret, estan destinats a establir les condicions necessàries per allotjar establiments empresarials se-gregats del teixit residencial, en forma de beneficis i càrregues. La denominació «polígons» fa referència al procés que dóna origen a l’àmbit.

1 Font: Promoció i dinamització de polígons d’activitat econòmica. Guia per als ens locals. Col·lecció Documents de Treball. Sèrie Desenvolupament Econòmic, número 10. Barcelona: DIBA, 2010.

2 El planejament urbanístic derivat desenvolupa els criteris i les directrius fixades pel planejament urbanístic gene-ral, que no pot contradir i ha de respectar. Els instruments de planejament derivat estan integrats pels plans es-pecials urbanístics, els plans de millora urbana, els plans parcials urbanístics i els plans parcials urbanístics de delimitació. Font: Dret Urbanístic. Manual de Consulta. Barcelona: Diputació de Barcelona, 2009

13 Els Polígons d’activitat econòmica a la demarcació de Barcelona

A la demarcació de Barcelona hi ha 311 municipis i 1.075 polígons d’activitat econòmica (en resulta una mitjana de 3,5 PAE per municipi); ocupen una superfície de 20.611 ha; la seva superfície mitjana és de 19,27 ha. És molt oportú, no obstant, complementar aques-ta dada amb la mediana,3 8,62 ha, i la moda,4 4,27 ha, que ens indiquen clarament que predominen els PAE de dimensions força reduïdes.

A continuació presentem un quadre resum amb dades dels PAE de la demarcació de Barcelona i de Catalunya.

3 Valor de la variable de posició central en un conjunt de dades ordenades.4 Valor de freqüència màxima.

1.2. Situació i estat actual

Els PAE són un dels principals factors d’entorn per a les empreses que s’hi ubiquen. Les condicions en les quals es troben els PAE poden estimular, o limitar, la competitivitat d’aquelles activitats econòmiques. A continuació es presenten algunes dades descripti-ves de la realitat dels PAE de la demarcació de Barcelona:

Figura 1.1. Mapa dels PAE a la demarcació de Barcelona

Font: dades de l'© Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya.


A mode de conclusió, podem afirmar que, des d’un punt de vista d’eficiència econòmica, a la demarcació de Barcelona hi ha un nombre excessiu de polígons d’activitat i de di-mensió mitjana força reduïda en termes de superfície, de nombre d’empreses i de nom-bre de treballadors (tot i que, en realitat, alguns d’aquests polígons conformen continus i unitats de gestió més amplis). Això comporta una gran dificultat d’assolir una certa massa crítica empresarial en cadascun dels polígons de cara a garantir una gestió eficaç i orien-tada a generar condicions òptimes per a la competitivitat de les activitats econòmiques que s’hi ubiquen. Al darrere d’aquest fenomen hi trobem el fet que en la planificació de sòl destinat a activitat econòmica hi han primat les òptiques municipals i no una visió territo-rial global, que hauria donat lloc a un nombre molt més reduït de PAE, de dimensions superiors, amb ubicacions estratègiques i ben dotats en infraestructures i equipaments.

Nivell d’activitat

Pel que fa al percentatge d’aquesta superfície que està activa (amb activitat econòmica), malauradament es constata que no són gaire freqüents els estudis que es dediquin a dur a terme anàlisis territorials de les activitats econòmiques ubicades als PAE. No obstant, la Unió de Polígons Industrials de Catalunya (UPIC), a partir de fonts vinculades al sector immobiliari, estima que actualment hi ha un 40% de la superfície global dels PAE inac-tiva. Si ens centrem en l’anàlisi del parc immobiliari, l’antiguitat dels immobles d’usos in-dustrials és notable: gairebé el 58% són anteriors a 1978.5

Aquestes dades apunten a l’impuls d’actuacions i programes, com a mínim, en tres direc-cions complementàries 1) la línia més convencional, consistent en polítiques de foment de l’activitat econòmica i de l’atracció d’inversions als PAE; 2) actuacions orientades a la modernització i reforma del parc immobiliari industrial i de l’urbanisme dels PAE (pla de barris dels polígons);6 i 3) l’opció de «deconstruir» o eliminar alguns espais d’activitat eco-nòmica, començant, lògicament, pels més obsolets i mal ubicats.

5 Font: Cap a una visió estratègica dels PAE. Eduard Jiménez: octubre 2014, a partir de dades cadastrals. Docu-ment elaborat per encàrrec de la Diputació de Barcelona i presentat en el marc de la VI Jornada PAE organitzada per la Diputació de Barcelona.

6 El Govern de la Generalitat de Catalunya, mitjançant la Llei 2/2014, de 4 de juny, de millora de barris, àrees urba-nes i vies que, per les seves condicions, requereixen una atenció especial dels poders públics, va impulsar els denominats plans de barris; es tractava d’actuacions de caràcter integral, que havien de compaginar activitats i inversions orientades a oferir solucions per a la millora social, urbanística i econòmica dels barris receptors. Ac-tualment, des de diferents instàncies i agents vinculats a la defensa dels interessos de la indústria i els PAE, es reclama l’impuls de plans d’actuació similars per als polígons.

Municipis PAEPAE per Municipi

Superfície total

Superfície mitjana

Mediana Moda

Demarcació de Barcelona 311 1.075 3,5 20.611 ha 19,2 ha 8,6 ha 4,3 ha

Catalunya 947 1.931 2,0 36.231 ha 18,8 ha 8,1 ha 2,3 ha

Pes Barcelona vs. Catalunya 33% 56% - 57% - - -

Figura 1.2. Taula comparativa de les característiques dels PAE entre la demarcació de Barcelona i Catalunya


Relació entre finances locals i PAE

Un altre aspecte fonamental en l’anàlisi de la realitat dels PAE i del seu paper en el conjunt de les economies locals és la relació entre la riquesa generada per les activitats que s’hi ubiquen i les finances locals. En aquest sentit, es constata que no hi ha una correspon-dència entre l’aportació dels establiments industrials a les finances locals i la inversió pública en els polígons. Concretament, la inversió pública als PAE és molt inferior a l’apor-tació fiscal de les activitats que s’hi ubiquen. A Catalunya, per al període 2008-2012 la recaptació per impostos directes relacionats amb l’activitat econòmica (IBI d’immobles amb usos d’activitat i IAE) representa aproximadament un terç del total d’impostos direc-tes, uns 1.200 milions d’euros7.

En canvi, el retorn directe en forma de despesa en infraestructures d’activitat econòmica ha sofert un notable descens en els anys d’ajust pressupostari. Així, l’any 2012 es situava al voltant dels 150 milions d’euros, xifra que suposa un descens respecte l’any 2010 del 39%. Comparant ambdues magnituds, es pot concloure que el retorn en forma d’actua-cions de caràcter productiu suposa poc més del 12% dels ingressos locals vinculats a les activitats econòmiques. A l’àmbit local, però, els experts consultats situen aquest percen-tatge per sota del 10%; no hi ha dubte que aquesta manca d’inversió constitueix un dels factors més crítics de la situació actual dels PAE.

Gestió dels PAE

En l’àmbit de la gestió dels PAE, el ventall de possibilitats que ens podem trobar és ampli:

• Polígons gestionats per l’Ajuntament (gestió directa): ja sigui perquè van ser promo-guts directament pel consistori, o perquè es tractava de polígons de promoció privada que han estat recepcionats.

• Polígons de gestió privada: ja sigui per part d’una associació, d’una comunitat de propietaris, d’una societat mercantil o d’una agrupació d’interès econòmic.

• Polígons de gestió mixta: mitjançant un consorci o una societat mixta.

• Polígons a càrrec d’una entitat urbanística de conservació: en polígons de menys de 5 anys d’antiguitat (des de la recepció de les obres), o en els casos excepcionals en què no hi ha acord amb l’Ajuntament respecte a l’estat de les obres d’urbanització8.

• I, finalment, la simultaneïtat d’algunes de les fórmules anteriors.

Cal dir que les situacions que predominen als PAE de la demarcació són les de la gestió pública (tot i que molts cops amb una intervenció escassa o fins i tot residual per part del consistori en les tasques de manteniment i conservació) o les d’absència de mecanismes de gestió efectius.

7 Font: liquidacions publicades per la Intervenció General de l’Estat del Ministeri d’Economia i Hisenda. 8 Segons la Disposició final quarta del DL 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s’aprova el text refós de la Llei d’urbanisme.


Pel que fa a la gestió privada, és poc freqüent la presència d’associacions entre l’empre-sariat dels PAE, tot i que enregistra darrerament algun moviment positiu; la seva existèn-cia, a més, sol ser complementària a la gestió pública per part de l’ajuntament correspo-nent. La Diputació de Barcelona ha elaborat una base de dades d’associacions d’empresaris de PAE, i en aquests moments es tenen comptabilitzades 69 associacions (vegeu quadre adjunt), algunes de les quals es troben inactives. Si posem en relació aques-ta dada amb el nombre de PAE de la demarcació (1.075) la conclusió a la qual arribem és que, en termes agregats, la força del moviment associatiu als nostres polígons és es-cassa, amb el matís, si es vol, que alguna d’aquestes associacions abasta més d’un PAE.

Núm. Comarca Municipi Nom de l’associació

1 Alt Penedès OlèrdolaAssociació de Propietaris del Polígon Industrial Sant Pere Molanta

2 Alt Penedès Sant Llorenç d'HortonsAssociació d'Empresaris i Propietaris del PI El Torrentfondo

3 Anoia Igualada Associació Empresarial del Polígon de Les Comes

4 AnoiaÒdena, Vilanova del Camí i la Pobla de Claramunt

Associació Empresaris i Propietaris dels Polígons dels Plans

5 Bages ArtésAEPA- Associació d'Empresaris del Polígon Santa Maria d'Artés

6 Bages Cardona AEC-Associació d'Empresaris de Cardona

7 Bages Manresa Associació d’Empresaris del Polígon Pont Nou

8 Bages Manresa Associació d’Empresaris dels Trullols

9 Bages Manresa Associació d'Empresaris de Bufalvent

10 Bages Manresa Associació Polígon Industrial Els Dolors

11 Bages Manresa Consorci Parc Central

12 Bages Sant Fruitós de BagesAssociació de Parcs d'Activitat Empresarial de Sant Fruitós de Bages - APAES

13 Bages Sant Salvador de GuardiolaAssociació d'Empresaris del Polígon de Salelles - AEPSAL

14 Bages Sant Vicenç de CastelletAssociació dels Polígons de Sant Vicenç de Castellet

15 Bages SantpedorAssociació de Parcs Empresarials de Santpedor - APES

16 Bages Súria Associació d'Empresaris de Súria

17 Baix Llobregat Castellví de RosanesAssociació Empresarial del Polígon Industrial de Castellví de Rosanes

18 Baix Llobregat GavàAssociació d'Empresaris del Parc Empresarial de Gavà

19 Baix Llobregat Molins de ReiAssociació d'Empresaris i Propietaris del Polígon Industrial Riera del Molí de Molins de Rei

20 Baix Llobregat Olesa de MontserratComunitat de Propietaris del Polígon Industrial Catex-Vilapou

21 Baix Llobregat Sant Feliu de LlobregatAssociació d'Empresaris del Polígon Industrial el Pla de Sant Feliu de Llobregat

Figura 1.3. Llista d’associacions als PAE de la demarcació de Barcelona


22 Baix Llobregat Sant Feliu de LlobregatAssociació d'Empresaris del Polígon Industrial el Pla i les Grases

23 Baix Llobregat ValliranaAssociació d'Empresaris del Polígon Industrial Can Prunera

24 Barcelonès BadalonaAssociació d'Usuaris del Polígon Industrial de Les Guixeres de Badalona

25 Barcelonès BadalonaGranland, promotora i gestora del Parc Empresarial Granland al Polígon Sud de Badalona

26 Barcelonès BarcelonaAssociació d'Empreses del Polígon Industrial del Bon Pastor

27 Berguedà Berga Associació de propietaris del Polígon de la Valldan

28 Garraf CubellesAssociació d'Industrials i Comerciants del Polígon Les Salines de Cubelles

29 Maresme Pineda de MarAssociació d’Empresaris del Polígons Industrials de Pineda de Mar

30 Maresme Vilassar de MarAssociació d'Empresaris del Polígon Industrial Els Garrofers

31 Osona VicAssociació d'Empresaris del Parc d'Activitats Econòmiques d'Osona

32 Osona VicAssociació d'Empresaris del Polígon Industrial Malloles

33 Osona Vic Associació d'Empresaris dels Polígons Vic Nord

34 Vallès Occidental Barberà del VallèsAssociació d'Empresaris del Polígon Industrial «A» de Barberà del Vallès

35 Vallès Occidental Castellar del Vallès Associació d'Empresaris de Castellar del Vallès

36 Vallès Occidental Cerdanyola del Vallès Associació d'Empresaris de Cerdanyola

37 Vallès Occidental PolinyàAssociació d'Empresaris dels Polígons Industrials de Polinyà

38 Vallès Occidental Rubí Associació Cova Solera

39 Vallès Occidental RubíAssociació d’Empreses del Polígon d’Activitat Econòmica Molí de la Bastida

40 Vallès Occidental RubíAssociació de Propietaris i Industrials del Polígon de la Llana de Rubí

41 Vallès Occidental Rubí Associació Empresarial PAE Can Jardí

42 Vallès Occidental Rubí Entitat Urbanística de Conservació de Can Roses

43 Vallès Occidental Rubí Entitat de Conservació del Pla Parcial Q Subsector 2

44 Vallès Occidental RubíEntitat Urbanística de Conservació del Pla Parcial Q, Subsector 1 Can Pi de Vilaroc

45 Vallès Occidental RubíEntitat Urbanística de Conservació del Polígon Industrial Rubí Sud Subsector Q3

46 Vallès Occidental SabadellAssociació d'Empreses i Propietaris dels Polígons Gràcia Nord, Gràcia sud i Sud-Oest

47 Vallès Occidental Sant Quirze del VallèsAssociació d'Empresaris i Propietaris dels Polígons Industrials de Sant Quirze del Vallès

48 Vallès Occidental Sant Quirze del VallèsAssociació d'Empresaris i Propietaris del Polígon Industrial Can Casablancas

49 Vallès Occidental Sentmenat Associació d'Empresaris de Sentmenat (AES)

50 Vallès Occidental SentmenatAssociació d'Empresaris del Polígon Industrial Can Clapers


51 Vallès Occidental TerrassaAssociació d'Empresaris del Polígon Segle XX de Terrassa

52 Vallès Occidental TerrassaEntitat Urbanística de Conservació del Polígon Industrial «Els Bellots»

53 Vallès Occidental ViladecavallsAssociació d'Empresaris i Propietaris dels Polígons Industrials de Viladecavalls

54 Vallès Occidental ViladecavallsAssociació de Propietaris de l'Àmbit del Pla Parcial Can Tries Sector Industrial

55 Vallès Occidental ViladecavallsAssociació de Propietaris i Veïns del Sector de Can Mir del terme municipal de Viladecavalls

56 Vallès Oriental Ametlla del Vallès Associació d'Empresaris dels Polígons de l'Ametlla

57 Vallès Oriental Cardedeu Associació d'Empreses dels Polígons de Cardedeu

58 Vallès Oriental Granollers Associació d'Empresaris del Polígon El Congost

59 Vallès Oriental GranollersAssociació d'Empresaris del Polígon Industrial Font del Ràdium

60 Vallès Oriental Granollers Associació d'Empresaris del Polígon Palou Nord

61 Vallès Oriental GranollersAssociació d'Empreses del Polígon El Coll de la Manya

62 Vallès Oriental GranollersAssociació d'Empreses del Polígon Industrial Cal Gordi-Cal Català

63 Vallès Oriental GranollersAssociació d'Empreses i Propietaris dels Polígons Industrials Congost i Jordi Camp

64 Vallès Oriental GranollersAssociació de Comerciants del Polígon El Ramassar

65 Vallès Oriental La Llagosta Associació Polígon Industrial La Llagosta

66 Vallès Oriental Les Franqueses del VallèsAssociació d’Empreses dels Polígons de les Franqueses del Vallès

67 Vallès Oriental Parets del VallèsAssociació Agrupació d’Industrials del Polígon Llevant Industrial

68 Vallès Oriental Sant CeloniAssociació de Propietaris del Polígon Nord Est de Sant Celoni

69 Vallès Oriental Santa Eulàlia de RonçanaAssociació d’Empresaris i Propietaris del Polígon de Can Magre


En el següent mapa podem apreciar territorialment en quina comarca es troben les 69 associacions comptabilitzades, vegeu que la comarca amb més capacitat associativa, tant en termes absoluts com en relació a la seva població i nombre d’empreses i PAE és la del Vallès Oriental.

Figura 1.4 Mapa comarcal de les associacions de PAE a la demarcació de Barcelona

En definitiva, en termes històrics el model de polígon industrial ha estat majoritàriament un model d’artefacte passiu, com a mer continent d’activitats, sense contemplar els be-neficis de potenciar la seva capacitat organitzativa i de gestió. Actualment, però, es cons-tata una creixent sensibilitat, tant per part del teixit empresarial com entre els ens locals, vers els avantatges de disposar de mecanismes de gestió col·laboratius; fins i tot hi ha una lleugera tendència a la creació d’associacions, si bé la realitat, com hem vist, enca-ra dista molt de la situació òptima.

Manteniment, conservació, serveis, infraestructures

Entrant en elements de naturalesa més qualitativa, es constata que els polígons d’activitat econòmica del nostre entorn no sempre presenten unes condicions òptimes per a l’exer-cici de l’activitat empresarial.

Una part important d’aquesta mancança ve donada per l’origen històric de molts dels actuals polígons, que podem situar en una època, cap a finals dels anys 60 i principis dels

Font: elaboració dels autors.


70, en la qual el control sobre el compliment de determinades regulacions urbanístiques cedia davant l’empenta d’una activitat econòmica, particularment industrial, en auge.

Ens estem referint a una etapa en què es va produir una proliferació desordenada d’àrees industrials. La majoria de municipis, per petits que fossin, pretenien –de manera si es vol legítima i plausible– tenir la seva zona industrial per atraure activitat, crear ocupació i ge-nerar riquesa. Ara bé, en aquest context hi mancava una visió més global des del punt de vista territorial, així com un marc legal i un enfocament de planificació urbanística a esca-la de país. Avui, entre els estudiosos de la realitat dels PAE, hi ha consens generalitzat en què els criteris d’equilibri territorial i d’eficiència econòmica recomanen un nombre més reduït de polígons, amb una dimensió superior, ben dotats d’infraestructures i serveis, i ben connectats a les xarxes de comunicació.

Pel que fa a l’existència d’una oferta estructurada de serveis, en el procés de recerca prèvia a l’elaboració d’aquesta guia s’ha pogut constatar l’escassa presència de centres de serveis de proximitat en el si dels polígons. Si bé és cert que existeixen alguns equipa-ments, normalment de naturalesa municipal, que combinen espais d’allotjament empresarial amb l’oferta d’alguns serveis de proximitat i, fins i tot, amb la presència de dependències municipals que acullen serveis de promoció econòmica o de suport al teixit productiu, són comptats els casos en què trobem un CSP-PAE tal i com es concep en aquesta guia.

Si bé els ajuntaments disposen d’una part de la superfície de la promoció urbanística (denominada aprofitament, i que sol ser del 10% del total), molts cops l’ús a què es des-tinen aquests espais dista molt de constituir un factor de competitivitat per a les empreses dels polígons; així, en aquests espais habitualment hi trobem depuradores, deixalleries, equipaments de lleure, cementiris, etc.

Igualment, a bona part dels PAE de la demarcació es fan paleses diverses deficiències en l’àmbit d’infraestructures: accessos, senyalització, enllumenat, clavegueram, pavimen-tació, fibra òptica, aparcaments, etc., que actuen de coll d’ampolla per a la competitivitat de les empreses que s’hi ubiquen.

A mode de resum de tots els aspectes tractats, a continuació es presenta un quadre de diagnosi dels PAE de la demarcació de Barcelona.


PUNTS FORTS PUNTS FEBLES

Llarga tradició industrial i forta concentració dels PAE de la demarcació sobre el conjunt de Catalunya (56%).

Bona ubicació dels PAE:

Corredor Mediterrani

A prop de bones infraestructures: Port, aeroport…

Proximitat a un gran centre de consum (Àrea Metropolitana de Barcelona).

Presència d’empreses i sectors amb un potencial elevat (de creixement, R+D+I, etc.) i un valor afegit elevat.

Massa crítica suficient en determinats territoris: corredors industrials (al voltant de conques fluvials, vies de comunicació, etc.).

Diversitat del teixit productiu existent als PAE.

Nombre excessiu de PAE i dimensió reduïda.

Estat deficient de manteniment i conservació.

Mancances en infraestructures.

Problemes d’accés.

Manca de serveis a les empreses i les persones dels PAE.

Molt baix nivell de gestió específica.

Baix nivell associatiu i d’activitats de dinamització empresarial; empresariat poc proactiu.

Excés d’oferta de sòl i sostre i manca d’espais adients per a la instal·lació d’empreses tractores.

Escassa presència de CSP-PAE.

Una part significativa del parc immobiliari industrial està obsoleta.

OPORTUNITATS AMENACES

Interès creixent envers l’establiment de mecanismes de cooperació en la gestió (publicoprivada i supramunicipal).

Existència d’una xarxa d’agents públics i privats que defensen els interessos de les empreses dels PAE i la millora i dinamització d’aquests espais.

Trajectòria i bagatge considerable del personal tècnic dels ens locals.

Convocatòries periòdiques de subvencions específiques per a la millora i dinamització dels PAE.

Manca de planificació global d’acord amb una estratègia industrial a escala de país.

Entorn caracteritzat per un estancament de les inversions.

Escàs retorn en forma d’inversions de la recaptació via impostos directes (IAE i IBI immobles industrials).

Ús de l’aprofitament poc orientat a les necessitats de l’empresa.

Manca d’una visió integradora (polítiques de promoció econòmica, especialment de foment de la indústria, i polítiques territorials).

Instruments de planejament obsolets, incapaços de crear condicions adequades per al desenvolupament de les dinàmiques productives.

Restriccions de regulació i protocols poc àgils que limiten els usos.

Competència d’altres territoris on s’ofereixen condicions més favorables a les inversions productives.

Figura 1.5. Quadre de diagnosi dels PAE de la demarcació de Barcelona.

Font: elaboració dels autors


1.3. Les àrees funcionals de PAE

Tot i que, com hem vist, a la demarcació de Barcelona hi ha 1.075 PAE, no es pot dir que es tracti de 1.075 elements independents i desconnectats. Es podrien plantejar agrupaci-ons d’aquests «elements» a partir de criteris com ara la proximitat física, la connectivitat real, la seva relació amb les xarxes de comunicació, la realitat productiva homogènia o complementària, l’existència de mecanismes de col·laboració, etc. Procedir d’aquesta manera presenta diversos avantatges de cara al disseny de polítiques de promoció eco-nòmica vinculades a l’establiment d’una oferta de serveis empresarials: assoliment de massa crítica (demanda), economies d’escala, gestió conjunta, integració de serveis (cen-tres de serveis).

Podem anomenar àrees funcionals (AF) aquelles agrupacions de polígons que comparteixen una mateixa lògica de rela-cions en un territori determinat. Les àrees funcionals, per la seva naturalesa, reunei-xen les condicions adients per compartir una estratègia urbanística i una política fiscal harmonitzades a escala supramuni-cipal. No obstant això, en aquests mo-ments no existeix una administració amb les competències necessàries per actuar en aquesta direcció i per tant tot allò que es pugui fer per relacionar-se amb aques-tes AF ha de ser a partir de la col·laboració local.

Sí que existeixen, però, algunes iniciatives que parteixen d’aquest tipus d’enfocament, com ara l’Associació de Municipis de l’Eix Riera de Caldes (Caldes de Montbui, La Llagosta, Palau-solità i Plegamans, Polinyà, Santa Perpètua de Mogoda i Sentmenat); el projecte conjunt dels Polígons dels Plans, a la Conca d’Òdena, entre els municipis de Vilanova del Camí, Òdena i La Pobla de Claramunt; o el Catalonia Innovation Triangle (CIT), entre els municipis de Sant Cugat del Vallès, Rubí i Cerdanyola del Vallès, per posar alguns exem-ples.

La Diputació de Barcelona va elaborar, l’any 2007, una proposta en aquest sentit, les for-macions industrials (FI).9 I partia de la següent definició: «teixit territorial conformat per diferents espais industrials (polígons) amb una continuïtat actual o tendencial entre ells, i amb una massa crítica i superfície suficient com perquè les diferents empreses i polígons que la conformen puguin desenvolupar iniciatives (de gestió, de negociació, etc.) conjun-tes».

La proposta partia del fet que la planificació de sòl industrial, com ja s’ha comentat en aquest mateix apartat, sovint ha tingut una escala molt local, desvinculada d’una planifi-

9 Font: Anàlisi territorial de les principals formacions industrials de la Província de Barcelona. Barcelona: DIBA, 2007

AF / FI

PAE 1

PAE 3

PAE 2

Figura 1.6. Diagrama esquemàtic del concepte d’agrupació/formació industrial


cació més coordinada i compartida. Això ha generat un model de sòl industrial força dispers i fragmentat, i sovint amb escassa integració amb altres factors territorials com les infraestructures de serveis i altres usos del sòl. Els polígons resultants d’aquest model, en conseqüència, no se situen a l’escala òptima per propiciar l’aparició de mecanismes de gestió i, per tant, presenten mancances en serveis, infraestructures, accessos.

Així mateix, les mancances de planificació en l'àmbit català i de gestió dels polígons han portat a un desenvolupament molt incipient, tímid, de les formacions industrials. Certa-ment, hi ha hagut alguns fenòmens espontanis d’agregació o veïnatge de polígons indus-trials, donant com a resultat formacions industrials significatives. No obstant això, la man-ca de cultura de gestió i, en ocasions, la pertinença a diversos municipis, ha posat traves al desenvolupament d’una percepció de plataformes industrials que permetin desenvolu-par sinergies, eines de gestió, processos de concertació i mancomunitat de serveis entre diversos espais industrials.

L’estudi de formacions industrials de la Diputació tenia per finalitat la d’establir mesures d’actuació i eines de gestió per potenciar les formacions industrials com a vectors territo-rials de desenvolupament i consolidació dels PAE i del teixit empresarial de la demarcació de Barcelona.

Els objectius específics del treball eren:

• Identificar i caracteritzar les formacions actuals i potencials.

• Diagnosticar i proposar actuacions de millora d’aquestes formacions industrials en termes infraestructurals i de gestió.

• Proposar i dissenyar una eina de suport a la promoció, dinamització i gestió dels polí-gons i les formacions industrials.

• Orientar els ens locals en la seva tasca de dinamització del teixit productiu.

Els criteris a partir dels quals s’agrupaven els polígons eren:

• Continuïtat física actual o tendencial entre els diferents polígons.

• Superfície mínima global de 100 hectàrees.

• Més de 200 empreses.

De l’aplicació d’aquests criteris en van resultar 44 formacions industrials a la demarcació, que es detallen a continuació. Cal dir que aquestes 44 formacions no cobreixen tots els PAE de la demarcació, sinó que comprenen 175 PAE (un 16% del total).


Formacions Industrials de la demarcació de Barcelona

Codi Nom de la FI Característiques principals

1Palau-Solità i Plegamans – Santa Perpètua de Mogoda

Formació de 369 ha estructurada entre la carretera C-59 i la Riera de Caldes, formant un continu industrial que afecta Santa Perpètua de Mogoda i Palau-Solità i Plegamans.

2Santa Perpètua de Mogoda Sud

Formació de 145 ha ubicada entre la C-54 i l’AP-7 amb el nucli urbà de Santa Perpètua com a com a frontera.

3Polinyà – Santa Perpètua de Mogoda

Formació de 316 ha, una superfície molt superior a la del mateix nucli urbà de Polinyà. Té una estructura lineal a través de la carretera de Mollet a Sentmenat, tot i que és més habitual que s’hi accedeixi pel sud a través de l’AP-7 i l’E15.

4Barberà – Santa Perpètua de Mogoda

Formació de 632 ha, una de les més grans identificades i que afecta dos dels municipis amb major tradició industrial de la comarca, Barberà del Vallès i Santa Perpètua de Mogoda. La Formació és travessada per l’AP-7, factor que no suposa cap handicap perquè els bons accessos existents fan que el seu funcionament sigui correcte i pugui exercir el paper de connector industrial comarcal.

5 Sabadell EstFormació de 283 ha que s'estén en el municipi de Sabadell a banda i banda del riu Ripoll i gaudeix de bones vies de comunicació, com són l’AP-7 i l’E-15.

6Sabadell – Sant Quirze del Vallès

Formació de 382 ha que s’estén a banda i banda de la C-58 entre els municipis de Sabadell i Sant Quirze del Vallès, tot gaudint d’unes vies de comunicació com són la C-58, la BV-1414 i la C1413a.

7 La Llagosta SudFormació de dimensions reduïdes, 85 ha, situada a la Llagosta entremig dels dos vallesos, en una zona d’alta concentració industrial.

8La Llagosta – Santa Perpètua de Mogoda

Formació de les més petites considerades amb tan sols 55 ha, es troba ben comunicada per la C-17 i la C-33 tot i que també li són perjudicials perquè actuen com a línies divisòries amb les zones industrials de Sant Fost de Campsentelles.

9Ripollet i Montcada i Reixac

Formació de 227 ha ubicada en els municipis de Montcada i Reixac i Ripollet i que es troba envoltada per dues de les principals vies d’unió entre el Barcelonès i el Maresme amb el Vallès Occidental i Oriental, que són la C-58 i la C-33.

10 Castellar del VallèsFormació de 150 ha situada a la part est de Castellar del Vallès al voltant del riu Ripoll. Únicament existeix una via d’accés, la B-124 (carretera de Prats de Lluçanès).

11 Terrassa NordFormació de reduïdes dimensions amb 95 ha situada al terme municipal de Terrassa i de caràcter principalment terciari, amb presència predominant de concessionaris i altres activitats comercials.

12 Terrassa CentreFormació de 189 ha situada al terme municipal de Terrassa i íntimament relacionada amb les Formacions del seu voltant, en trobar-se envoltada tant a l’est com al sud per altres Formacions Industrials i pel nord pel casc urbà de Terrassa.

13 Terrassa Est

Formació ubicada a Terrassa de petites dimensions, 62 ha, i que ha estat considerada a causa de l’impuls territorial que rebrà amb la construcció dels polígons industrials previstos a les seves rodalies (vegeu capítol dedicat als potencials de creixement físic). És una Formació molt ben comunicada gràcies tant a la N-150 com a la C-58 i l’Avinguda del Vallès. Tanmateix aquestes vies de comunicació, tot i oferir-li uns bons accessos, també actuen de separació amb les altres Formacions com les de Terrassa Centre i Terrassa Sud.

14 Terrassa Sud

Formació de 120 ha del municipi de Terrassa conformada per grans parcel·les, fet que facilita tant la mobilitat com l’aparcament dels camions o vehicles pesats. Així mateix, es tracta d’una Formació ben comunicada tant per la N-150 com per la C-58 i l’Avinguda del Vallès.

15 RubíFormació de 208 ha situada al municipi de Rubí, vorejada per la Riera de Rubí i amb una estructura desordenada a causa de les característiques del relleu del territori, amb pendents i nivells diversos.

16 Castellbisbal EstFormació de 260 ha situada al municipi de Castellbisbal, vorejada per la Riera de Rubí i amb una estructura desordenada a causa de les característiques del relleu del territori, amb pendents i nivells diversos.

17 Castellbisbal Oest

Formació de 237 ha conformada per un únic polígon industrial i que també es diferencia respecte a les altres pel fet de no tenir un grau alt de diversificació. Així, la Formació compta amb dues grans empreses d’acer anomenades CELSA i GONVARRI.

Figura 1.7. Quadre proposta de formacions industrials de la demarcació de Barcelona


18Sant Andreu de la Barca

Formació de 317 ha amb una diversificació industrial elevada i unes vies de comunicació excel·lents, l’A-2 i l’AP7.

19Pallejà – Cervelló – Sant Vicenç dels Horts

Formació de 181 ha amb una morfologia més o menys contínua que uneix, resseguint la N-340a, els municipis de Pallejà, Sant Vicenç dels Horts i Cervelló.

20Sant Feliu de Llobregat – Molins de Rei (El Pla)

Formació de 174 ha situada entre Sant Feliu de Llobregat i Molins de Rei amb l’A2 i la N-2 com a principals eixos vertebradors.

21 Gavà - CastelldefelsFormació de 177 ha amb una morfologia molt lineal seguint la C-32, englobant els termes municipals de Gavà i Castelldefels.

22Sant Boi de Llobregat – Viladecans

Formació de 427 ha amb una morfologia molt lineal entre la C-32 i la C-245 i englobant els municipis de Sant Boi i Viladecans.

23Cornellà de Llobregat – L’Hospitalet de Llobregat

Formació de 304 ha localitzada entre Cornellà del Llobregat i l’Hospitalet del Llobregat, en les proximitats de zones residencials, cosa que defineix algunes de les seves característiques, com una major presència d’activitats comercials o lúdiques (discoteques). Així mateix, cal destacar les interrelacions entre les indústries d’aquesta zona i les situades a la Zona Franca, situada a poca distància.

24 Zona Franca

Formació de 862 ha, de les més grans incloses a l’estudi, situada darrera del port de Barcelona i amb una bona comunicació gràcies als accessos existents a l’AP-2 i la B-18. Aquesta Formació es caracteritza per tenir una entitat de gestió pròpia, factor en el qual rau bona part del seu èxit.

25 El Prat del LlobregatFormació de 246 ha que s’estén al costat de l’AP-2 i el riu Llobregat en el terme municipal del Prat de Llobregat.

26Martorelles – Sant Fost de Campsentelles

Formació de 143 ha caracteritzada per la seva linealitat entorn la C-17 i la C-33, entre els municipis de Martorelles i Sant Fost de Campsentelles.

27Montornès del Vallès – Montmeló

Formació de 139 ha situada entre els municipis de Montornès del Vallès i Montmeló en el marc de l’important continu industrial de la zona del Vallès Oriental, amb la C-33 i la C-17 com a principals vies de comunicació.

28 MontmelóFormació de 305 ha situada al municipi de Montmeló i envoltada per altres Formacions Industrials. La Formació es troba ben comunicada gràcies a la C-17 i a l’AP-7.

29Parets del Vallès – Montornès del Vallès – Mollet

Formació de 460 ha ubicada entre els municipis de Parets del Vallès, Montornès i Mollet del Vallès, en el sí d’una una zona molt industrialitzada i molt ben comunicada a través de les vies C-17 i C-33.

30Parets del Vallès – Lliçà de Vall

Formació de 135 ha situada entre Parets del Vallès i Lliçà de Vall conformada per diferents polígons entorn a la C-15; aquesta via dóna l’aspecte de linealitat a la Formació.

31Lliçà de Vall – Granollers

Formació de 202 ha ubicada entre Lliçà de Vall i Granollers, ben comunicada per les vies C-17 i N-152a, i al seu torn, no molt distanciada del gruix del continu industrial de la comarca, cosa que li permet disposar de les bones vies de comunicació de les quals gaudeix la zona.

32 Granollers Sud-OestFormació de 185 ha situada a la part est de la capital del Vallès Oriental. La seva morfologia és contínua i allargada entre la C-17 i l’AP-7.

33Canovelles i Corró d’Avall(Pla de Llerona)

Formació de 241 ha situada en els termes municipals de Granollers i Canovelles entre la C-17 i la N-152a, conformada per tres taques de sòl industrial.

34Sant Celoni(Batllòria)

Formació de 255 ha de caràcter esfilagarsat situada entre l’AP-7 i la C-35, conforma un continu industrial entre Sant Celoni i la frontera entre el Vallès Oriental i la Selva amb el riu Tordera com a frontera.

35Vic nord(carretera de Roda)

Formació de 263 ha que engloba la zona nord de Vic, entre la C-17 i la carretera de Roda (C-1453), conforma un continu industrial als afores de la capital d’Osona.

36Santpedor – Sant Fruitós del Bages

Formació de 128 ha que respon a la tipologia de continu industrial entorn a un eix viari, concretament entorn la BV-4511, entre Santpedor i el seu encreuament amb la C-16.

37 Manresa

Formació de 60 ha conformada per un únic polígon, el polígon Bufalvent. Tanmateix, aquest és prou important i acull prou empreses com per poder desenvolupar polítiques de gestió comuna entre elles. Així mateix, es caracteritza per ser una Formació molt ben comunicada.

38Manresa – Sant Fruitós del Bages

Formació de 224 ha que configura un continu industrial esfilagarsat entre Manresa i Sant Fruitós i que arriba fins a la confluència entre la C-16 i la carretera d’accés a Manresa.


A continuació es presenten un seguit de mapes on es visualitzen aquestes formacions per cadascuna de les comarques de la demarcació de Barcelona.

Mapes de les formacions industrials per comarques.10

10 Font: Anàlisi territorial de les principals formacions industrials de la Província de Barcelona. Barcelona: Diputació de Barcelona, 2007.

Els mapes que serveixen de base per a les figures 1.8 a 1.22 són propietat de l'© Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya.

39Sant Vicenç de Castellet – Castellgalí

Formació de 246 ha que fa de frontera entre Sant Vicenç de Castellet i Castellgalí. La C-55 creua pel mig aquesta Formació d’igual manera que el riu Llobregat.

40Vilanova del Camí – la Pobla de Claramunt – Òdena - Igualada

Formació de 438 ha estructurada en un continu industrial no lineal que segueix la C-244, principalment entorn a Igualada. Aquesta Formació es caracteritza per l’existència d’una superfície petita de sòl residencial pertanyent a Igualada enclavat en el seu si.

41Vilafranca del Penedès – els Monjos

Formació de 395 ha estructurada entorn a l’AP-7 i la N-340, conformada per tres taques de sòl industrial situades al voltant dels municipis de Vilafranca del Penedès i els Monjos.

42 BergaFormació de 51 ha ubicada sota el nucli urbà de Berga gaudint de bones comunicacions gràcies a la C-16 i la C-26.

43 Mataró LitoralFormació de 74 ha situada a la part més litoral just a l’entrada de la capital de la comarca del Maresme. Tant la Riera d’ Argentona com de la C-31D fan de frontera entre aquesta Formació i la Formació Mataró-Cabrera-Argentona.

44Mataró – Cabrera – Argentona

Formació de 132 ha situada entre els municipis de Mataró i Cabrera i amb unes bones comunicacions gràcies a la C-32.

Figura 1.8. Vallès Occidental (1/2)

3

2

1

4

5

6

1

9

7

8

26

27

28

29

31

30

Palau-Solità i Plegamans

Parets del Vallès

Granollers

Lliçà de Vall

Vilanovadel Vallès

Montmeló

MontornèsMolletdel Vallès

Polinyà

Santa Perpètuade la Mogoda

La Llagosta Sant Fostde Campsentelles

Barberàdel Vallès

Badia del Vallès

Sant Quirze del Vallès

Sant Quirzedel Vallès

10

6

5

4

3

1

9

7

8

226

27

28

29

31

30


Figura 1.9. Vallès Occidental (2/2)

Figura 1.10. Baix Llobregat (1/3)

4

5

6

10

11

12

13

14

Cerdanyola del Vallès

Sant Quirzedel Vallès

Sabadell

Terrassa

Castellbisbal

10

11

1213

14

65

4

18

17

16

15

19

20

Pallejà

CastellbisbalSant Cugatdel Vallès

Rubí

El Papiol

Molinsde Rei

Sant Vicençdels Horts

Sant Feliudel LLobregat

Cervelló

18

17

19

20

16

15




18

17

16

15

12

14

13

Rubí

Terrassa

Sant EsteveSesrovires

Esparraguera Olesa de Montserrat

Abrera

Martorell

Sant Andreude la Barca

Castellbisbal

18

17

16

15

14

1312

24

23

2522

21

Castelldefels

Gavà

Sant Boide Llobregat

Cornellàde Llobregat

L'Hospitalet de LLobregat

El Pratde LLobregat

Barcelona

24

2522

21

23


Figura 1.13. Vallès Oriental (1/3)


3

2

1

4

5

7

8

26

27

28

29

31

30


Parets del Vallès

Granollers

Lliçà de Vall

Vilanovadel Vallès

Montmeló

Montornèsdel VallèsMollet

del Vallès

Polinyà

Santa Perpètuade la Mogoda

Sant Fostde Campsentelles

Barberàdel Vallès

La Rocadel Vallès

32

1

3

5

4

2

7

8

26

27

28

29

31

30

32

3

2

1

27

28

29

31

30


Parets del Vallès

Granollers

Lliçà de Vall

Vilanovadel Vallès

Montmeló

Montornèsdel Vallès

Molletdel Vallès

La Rocadel Vallès

32

Polinyà

Cardedeu Llinarsdel Vallès

Les Franquesesdel Vallès

L'Ametlla del Vallès

Santa Eulàlia de Ronçana

Bigues

Canovelles

3333

3231

30

29

28

27

1

32



Figura 1.16. Osona

34

Sant Celoni

Sant Antonide Vilamajor

34

35

Vic

Gurb

35


Figura 1.17. Bages (1/2)

Figura 1.18. Bages (2/2)

39

37

38

36

Sant Vicençde Castellet

Castellgalí

El Pontde Vilomara

Manresa

Sant Fruitósdel Bages

Sant Joande Vilatorrada

Santpedor

36

37

39

38

38

39

37

38

Sant Vicençde Castellet

Castellgalí

El Pontde Vilomara

Manresa

Sant Fruitósdel Bages

Sant Joande Vilatorrada

37

38

39


Figura 1.19. Anoia

Figura 1.20. Alt Penedès

40

Igualada

Vilanovadel Camí

40

41

Vilafranca del Penedès

Santa Margarida i els Monjos

41


Figura 1.21. Berguedà

Figura 1.22. Maresme

42

Berga

42

44

43

Mataró

Argentona

Cabrerade Mar

44

43


En el marc de l’objecte d’aquesta guia, el debat sobre la necessitat i distribució dels CSP-PAE s’hauria de poder plantejar a aquesta escala d’intervenció agregada (àrees funcionals, formacions industrials), per tal de poder optimitzar-ne el rendiment dels serveis i l’eficàcia territorial. L’estratègia urbanística conjunta permetria reordenar aquestes peces coherentment. La política fiscal única podria evitar determinats conflictes entre les admi-nistracions locals, sobretot en la prestació de serveis d’àmbit municipal.

1.4. Els PAE com a factor de competitivitat de les economies locals

La competitivitat és un concepte que conté moltes i diverses dimensions (territorial, sec-torial, empresarial) i que, a més, ha anat evolucionant segons ho feia la realitat mateixa i els instruments analítics i els marcs conceptuals de referència. Així, segons les èpoques en què ens situem, es posarà l’èmfasi en l’educació, l’emprenedoria, la gestió, la tecnolo-gia, la innovació, el coneixement, etc.

Si bé el concepte de competitivitat s’aplicava originalment a empreses o sectors d’activi-tat econòmica, cada cop més s’ha anat aplicant a l’anàlisi dels territoris. Així, avui hi ha un ampli consens11 en la premissa que la productivitat de les empreses guarda una estreta relació amb les condicions de l’entorn immediat en el qual operen (economies externes), per la via de la reducció de costos de producció i la generació d’economies d’escala.

En concret, la competitivitat de les economies locals està relacionada amb una gran di-versitat de factors: econòmics, urbanístics, infraestructurals, tecnològics, ambientals, al-tres tenen a veure amb el marc jurídic, altres de caire social, educatiu o fins i tot cultural. A continuació es relacionen els factors determinants de la competitivitat de les ciutats que estan relacionats amb la variable PAE:12

• Connectivitat i accessibilitat (infraestructures de transports i telecomunicacions).

• Entorn de negocis (oferta, qualitat i cost dels factors de producció, oferta de treball, accés a proveïdors, cogestió, infraestructures, cost i qualitat del transport i les comu-nicacions).

• Economies d’aglomeració i la massa crítica.

• Qualitat de vida, diversitat, equitat social i serveis.

• Govern, qualitat de les institucions i cooperació publicoprivada.

• Institucions de formació i recerca, base de coneixement i capacitat per innovar i aprendre.

• Interacció entre recerca, educació i negocis.

11 Vegeu: IMD (World Competitiveness Yearbook); World Economic Forum (Global Competitiveness Report). 12 Global Urban Competitiveness Report. Ginebra (Suïssa): World Economic Forum, 2009.


En aquest context, els PAE, en tant que base territorial en la qual s’ubiquen bona part de les empreses, especialment les industrials, i tenint en compte que esdevenen el seu ele-ment d’entorn més immediat, són un dels principals actius territorials per al desenvolu-pament econòmic local:

• Acullen activitats econòmiques que creen riquesa i ocupació (continent).

• Les infraestructures, equipaments i serveis del PAE són elements clau per a la compe-titivitat de les empreses que s’hi ubiquen.

• Generen economies d’aglomeració i d’escala i externalitats positives.

• El clima de negocis, la confiança entre empreses, l’esperit de col·laboració o les insti-tucions de col·laboració publicoprivada presents al PAE són també aspectes (immate-rials) decisius per a la competitivitat.

• També ofereix condicions d’acollida per a empreses externes al PAE que tenen relació amb les ubicades al PAE: clients, proveïdors, col·laboradors…

• Constitueixen un actiu urbanístic, immobiliari i patrimonial de gran valor.

• Contribueixen a vertebrar el territori.

• Configuren el medi físic i el paisatge dels territoris on es localitzen.

Per aprofundir en aquests aspectes relacionats amb l’aportació dels PAE a la competiti-vitat de les economies locals, a continuació detallem els elements clau dels PAE que condicionen la competitivitat de les empreses que s’hi ubiquen (en negreta aquells que es consideren crítics o bàsics), ordenats a partir de 4 eixos: l’entorn, els subministraments, les infraestructures i equipaments i els serveis operadors:

Figura 1.24. Elements clau dels PAE que condicionen la competitivitat de les empreses que s’hi ubiquen.

Localització dels PAE - Ubicació de l’empresa dins del PAE - Tipologia urbanística i arquitectònica

Centre de serveis a les empreses - Restaurant - Hotel - Gasolinera - Llar d’infants - Activitats esportives - Centre assistencial de salut - Mobilitat en transport públic

- Servei de neteja - Servei de recollida de residus - Servei de manteniment - Servei de jardineria - Enllumenat públic -

Servei privat de seguretat i vigilància - Servei de correus i missatgeria - (...)

Entorn

Serveis operatius

Subministraments

Aigua - Gas - Energia elèctrica - Telefonia bàsica

- Cobertura de mòbil - Cobertura de banda ampla

Accessos per a vehicles motoritzats - Accessos per a bicicleta i per a vianants

- Aparcament (turismes i vehicles pesats) -

Pavimentació i clavegueram - Senyalització -

Infraestructures de transport públic - (...)

Infraestructures i equipaments


1.5. Els PAE com a factor de retenció i atracció d’inversions

Les intervencions dels ens locals en matèria de retenció i atracció d’inversions poden ser diverses: des d’actuacions directes per part dels consistoris, creant oficines municipals per a l’atracció d’inversions; o bé treball conjunt amb altres institucions o administracions de nivell superior (en el cas de Catalunya, l’Agència Invest in Catalonia, de la Generalitat de Catalunya, per exemple); o bé cercant visibilitat en plataformes en línia orientades a la captació, orientació i acompanyament a inversions internacionals.

En tot cas, els PAE, en tant que entorn immediat de les activitats econòmiques, constitu-eixen un factor clau pel que fa a l’atractivitat dels territoris respecte a la retenció i atrac-ció d’inversions productives. Si des d’un ens local es pretén identificar quins són els factors que cal tenir en compte avui per a l’atracció i la retenció d’inversions, necessària-ment caldrà tenir presents molts elements que tenen a veure amb els polígons on s’im-planten aquestes inversions.

A continuació s’enumeren els principals factors de retenció i atracció d’inversions produc-tives, diferenciant aquells que es poden considerar de PAE d’aquells altres que són d’en-torn però en un sentit més ampli:

Factors vinculats als PAE:

• Infraestructures (comunicacions, accessos, telecomunicacions…), equipaments (espais de reunions, vivers, etc.) i serveis (centres de serveis).

• Estructura productiva del territori immediat / PAE.

• Presència de determinades empreses «tractores».

• Preus de venda del sòl i sostre.

• Formulació estratègica del PAE en qüestió: vocació sectorial, model urbanístic escollit (dimensió parcel·les, façanes, edificabilitats, alçades, etc.).

• Model de gestió del PAE.

Altres factors d’entorn:

• Posicionament del territori en el seu entorn immediat, regional i internacional.

• Altres condicions d’entorn (finestreta única de tràmits municipals, habitatge, formació, R+D+I, lleure, medi ambient…).

Si es tracta d’inversions internacionals, a més cal tenir en compte:

• Proximitat a xarxes internacionals de comunicació.

• Clima de negocis.

• Cost de l’energia.

• Eines de posicionament a les xarxes del canal de captació d’inversions.

• Proximitat a l’àrea de Barcelona.

• Clima i qualitat de vida.


1.6. Què es pot fer per dinamitzar un PAE des del planejament a la gestió?

El procés que dóna lloc a l’existència d’un PAE el podem dividir en quatre fases ben dife-renciades (és el que anomenem cicle de vida dels PAE): formulació estratègica, execució, llançament i funcionament.

Formulació estratègica: inicialment es determina la necessitat d’impulsar la construcció o remodelació d’un polígon. Inclou les següents subfases:

• Decisió: partint d’una necessitat de disposar d’un espai dedicat a l’activitat econòmica, i/o d’un posicionament estratègic (aposta), es decideix iniciar la construcció del PAE.

• Localització: a partir de diferents orientacions estratègiques i normatives (planejament territorial: pla territorial parcial, pla director territorial i, si s’escau, pla territorial sectori-al), i de l’anàlisi de l’entorn immediat («competència»), s’identifica l’espai del territori on és possible ubicar el PAE.

• Programació: per al correcte desplegament de tot el procés constructiu, prèviament cal analitzar la viabilitat del projecte, contemplant els condicionants territorials, la pre-visió sobre espais de serveis i equipaments, els condicionants per assolir una mobilitat sostenible, els condicionants ambientals, l’anàlisi del paisatge i la viabilitat econòmica.

Execució: procés de transformació i condicionament del territori on s’ha d’ubicar, seguint les pautes marcades tant per les directrius d’ordenació territorial com pel planejament urbanístic vigent que li siguin aplicables. Inclou:

• Planejament: mitjançant els instruments d’ordenació urbanística, es divideix el territori en sistemes (espai públic) i zones (espai privat), delimitant-hi uns sectors, objecte del projecte d’ordenació específic, que es divideixen en unitats d’actuació, o polígons d’ac-tuació urbanística; sobre aquests polígons d’actuació s’hi apliquen uns paràmetres d’urbanització i en deriven uns aprofitaments urbanístics, i es divideixen en parcel·les que, un cop dotades de serveis urbanístics, esdevindran solars.

• Elaboració del projecte: el projecte d’urbanització posa en pràctica l’execució material de les determinacions del planejament urbanístic i ha de contemplar aspectes relacio-nats amb l’obra civil, els subministraments i els serveis. El projecte constructiu està integrat per un projecte bàsic i un projecte executiu o de detall.

• Execució pròpiament dita: desplegament operatiu i sobre el terreny de les tasques previstes en el projecte.

Llançament: comercialització dels espais per a la instal·lació d’empreses.

Funcionament: consisteix en la gestió del PAE un cop ja acull activitat econòmica. Inclou:

• Gestió: conjunt d’activitats que de forma continuada i organitzada són desenvolupades per aconseguir un funcionament adequat dels PAE.

• Conservació: comprèn dos tipus d’activitats: 1) reparació i manteniment de la infraestruc-tura, dels equipaments, de les zones verdes i d’altres elements que conformen els espais comuns dels PAE; i 2) la millora continuada de la dotació i de la qualitat d’aquests elements.


• Promoció continuada: publicitat i difusió del PAE amb la finalitat de posicionar-lo es-tratègicament en el mercat i convertir-lo en actiu econòmic del territori, tant per atrau-re noves inversions, com per destacar elements de competitivitat que afavoreixin la imatge de les empreses existents i del territori en el seu conjunt.

• Prestació de serveis: subministraments, serveis operatius i serveis estratègics.

Les actuacions a desenvolupar per part dels ens locals per tal de dinamitzar els PAE variaran, lògicament, en funció de la fase en què ens trobem del cicle de vida. En les fases inicials del cicle de vida dels PAE el protagonisme correspondrà bàsicament a les àrees vinculades a Urbanisme o Territori; les actuacions se centraran en aspectes vinculats a l’ordenació territorial, el planejament i la planificació urbanística.

Ara bé, en termes de competitivitat de les economies locals i de posicionament territorial del municipi en qüestió, és fonamental mantenir en aquestes fases inicials una connexió fluida entre les àrees territorials i les àrees de Promoció Econòmica pel que fa a la con-cepció estratègica dels PAE. És des d’aquests departaments des d’on es poden identificar i definir millor els sectors i activitats als quals es vol dedicar una especial atenció en funció de la naturalesa del teixit productiu ja existent al municipi i el seu entorn i, sobretot, de les prioritats estratègiques del municipi en l’àmbit del desenvolupament econòmic. Aquests elements haurien de ser els que marquessin la pauta de les especificacions constructives dels polígons en curs de programació: accessos, vialitat, grandària de les parcel·les, tipus de naus (edificabilitat, alçada, etc.), aspectes que s’han de desenvolupar des del planeja-ment urbanístic. Malauradament, és habitual trobar PAE on l’urbanisme aplicat condiciona les activitats que s’hi poden ubicar, no permetent modificacions d’usos adaptats a les noves realitats.

A les fases finals, quan el PAE es troba en funcionament, seran aquestes àrees de Promoció Econòmica les que hauran de capitalitzar la major part de programes i actuacions, centrats

Figura 1.25. Quadre sobre el cicle de vida i model de gestió dels PAE

Font: Promoció i dinamització de polígons d’activitat econòmica. Guia per als ens locals. Diputació de Barcelona, 2010.

Decisió

Formulació estratègica

Execució

Model de gestió del PAE

Llançament

Promoció inicial

Funcionament

LocalitzacióProgramació

Planejament RemodelacióProjecte ExecucióGestió i conservacióPromoció continuadaPrestació de serveis


fonamentalment en la generació de les condicions òptimes d’entorn per a les activitats ubi-cades als PAE i, en concret, en la prestació de serveis de valor afegit per a les empreses.

Per il·lustrar-ho tot plegat, a la figura 1.26 de la pàgina següent es relacionen algunes de les actuacions més habituals dels ens locals en matèria de dinamització dels PAE, per fases del cicle de vida.

En el context d’aquesta Guia cal destacar la fase de funcionament i, en concret, l’actuació corresponent a la creació de centres de serveis de proximitat als PAE. El capítols se-güents se centren, precisament, a definir aquest tipus d’equipaments, a reflexionar sobre els condicionaments a tenir en compte per a la seva planificació, impuls i gestió, a con-cretar-ne la cartera de serveis i a oferir pautes arquitectòniques per a la seva construcció.


Font

: Pro

mo

ció

i din

amitz

ació

de

pol

ígon

s d

’act

ivita

t ec

onòm

ica.

Gui

a p

er a

ls e

ns lo

cals

. Dip

utac

ió d

e B

arce

lona

, 201

0.

El p

aper

del

s en

s lo

cals

Fase

Fo

rmu

laci

ó e

stra

tèg

ica

Exe

cuci

óL

lan

çam

ent

Fun

cio

nam

ent

i ges

tió

Dec

isió

, lo

calit

zaci

ó,

pro

gra

mac

ióP

lane

jam

ent,

pro

ject

e,

exec

ució

Co

mer

cial

itzac

ióC

ons

erva

ció

Pre

stac

ió d

e se

rvei

s i

din

amitz

ació

Des

crip

ció

Just

ifica

ció

de

la n

eces

sita

t i

conv

eniè

ncia

del

PA

EC

onc

reci

ó d

e le

s ca

ract

erís

tique

s d

el P

AE

Imp

uls

del

pro

ject

eTa

sque

s d

estin

ades

a la

p

reve

nció

del

det

erio

ram

ent

Pre

stac

ió d

e se

rvei

s o

per

atiu

s i

estr

atèg

ics

a le

s em

pre

ses

Ob

stac

les

- M

anca

d’e

stra

tègi

a te

rrito

rial

- M

anca

d’e

stra

tègi

a d

e d

esen

volu

pam

ent e

conò

mic

- P

lane

jam

ent n

o ad

equa

t o

obso

let

- P

rom

otor

no

iden

tifica

t-

Pro

moc

ió p

oc e

stru

ctur

ada

o p

oc p

rofe

ssio

nalit

zad

a

- P

rob

lem

es d

e re

cep

ció

per

p

art d

e l’a

junt

amen

t-

Poc

a im

plic

ació

del

pro

mot

or-

Poc

a im

plic

ació

del

s p

rop

ieta

ris i/

o em

pre

ses

del

P

AE

- R

estr

icci

ons

pre

ssup

ostà

ries

- M

anca

d’e

stra

tègi

a d

e d

esen

volu

pam

ent e

conò

mic

lo

cal

- In

exis

tènc

ia d

e m

ecan

ism

es

de

gest

ió i

coop

erac

ió

emp

resa

rial

Asp

ecte

s

que

po

den

m

illo

rar

la g

estió

- D

isp

onib

ilita

t d’u

n p

la

estr

atèg

ic te

rrito

rial.

- D

irect

rius

d’o

rden

ació

te

rrito

rial

- Vo

lunt

at i

cap

acita

t d

’inte

rven

ció

en e

l d

esen

volu

pam

ent e

conò

mic

.-

Con

figur

ació

d’e

spai

s d

’act

ivita

t eco

nòm

ica

esp

ecia

litza

ts (c

lúst

ers)

a

esca

la s

upra

mun

icip

al

- In

corp

orac

ió e

n el

p

lane

jam

ent d

’ind

icac

ions

so

bre

la g

estió

del

PA

E i

el

seu

man

teni

men

t-

Pre

visi

ó d

e la

pre

stac

ió d

e se

rvei

s op

erat

ius

- P

lani

ficac

ió d

e zo

nes

i si

stem

es e

n fu

nció

del

seu

p

oten

cial

per

gen

erar

ser

veis

i in

gres

sos

- E

stab

limen

t d’e

spai

s d

e d

iàle

g am

b le

s en

titat

s (p

úbliq

ues

o p

rivad

es) p

rom

otor

es-

Con

trol

de

l’exe

cuci

ó.-

Ap

osta

per

la p

rom

oció

p

úblic

a-

Com

erci

alitz

ació

de

les

pro

moc

ions

en

les

seve

s fa

ses

inic

ials

- In

trod

ucci

ó d

e d

rets

de

tem

pte

ig i

retr

acte

- P

lecs

tècn

ics

que

incl

ogui

n as

pec

tes

no n

omés

ur

ban

ístic

s

- E

stab

limen

t de

mes

ures

de

gest

ió p

ublic

opriv

ades

i d

e ge

stió

man

com

unad

a-

Dot

ació

d’e

qui

ps

esp

ecífi

cs

per

als

ser

veis

de

man

teni

men

t i c

onse

rvac

ió

del

PA

E-

Cre

ació

de

sist

emes

d

’aud

itoria

del

s se

rvei

s d

e m

ante

nim

ent i

con

serv

ació

- E

lab

orac

ió d

e ce

nsos

em

pre

saria

ls-

Imp

uls

i sup

ort a

l’a

ssoc

iaci

onis

me

- C

reac

ió d

’un

cent

re d

e se

rvei

s-

Est

ablim

ent d

e m

esur

es d

e ge

stió

pub

licop

rivad

es i

de

gest

ió m

anco

mun

ada

- C

reac

ió d

’una

mar

ca o

d’u

n p

orta

l de

PA

E d

e la

ciu

tat

- O

ficin

a p

er a

l’at

racc

ió i

l’aco

llid

a d

’inve

rsio

ns

- Fo

men

t de

xarx

es d

e co

oper

ació

em

pre

saria

l

Fig

ura

1.2

6. Q

uad

re s

ob

re le

s ac

tuac

ion

s m

és h

abit

ual

s d

els

ens

loca

ls e

n m

atèr

ia d

e d

inam

itza

ció

de

PA

E, p

er f

ases

del

cic

le d

e vi

da

41

2. Què és un centre de serveis de proximitat d’un PAE?

2.1. Definició

En la recerca inicial que ha servit de punt de partida per a l’elaboració d’aquesta Guia s’han analitzat 12 casos de CSP-PAE, i s’ha constatat una gran diversitat de solucions pel que fa als serveis que es presten, als espais que s’utilitzen per fer-ho, als models de gestió, etc.

En conseqüència, volem que la proposta de definició d'aquest treball sigui prou àmplia per incloure la varietat de formats i continguts possibles, però alhora prou precisa per no caure en l’ambigüitat. Els centres de serveis de proximitat es plantegen, doncs, en aquests termes:

Els centres de serveis a les empreses són plataformes de gestió única, o almenys coor-dinada, que ofereixen serveis a les empreses de l’entorn físic immediat amb la finalitat de cobrir, de manera organitzada i amb criteris d’eficiència, les necessitats que aques-tes no poden satisfer internament.

En aquesta proposta de definició hi ha concentrats els trets distintius que permeten de-terminar l’escenari adequat per a un CSP-PAE:

Plataforma de serveis

En un determinat àmbit d’activitat econòmica s’hi poden identificar diversos proveïdors de serveis públics i privats. Algunes de les combinacions possibles de serveis donen lloc a un centre. «Plataforma» fa referència aquí a la base ben definida que actua com a suport físic d’un determinat programa de serveis. S’utilitza aquesta paraula per tal de no prede-terminar si el CSP-PAE constitueix un espai físic continu o discontinu.

La continuïtat o discontinuïtat de les instal·lacions és una de les qüestions que haurà d’abordar la planificació d’un CSP-PAE. A priori, la continuïtat és útil si els serveis previs-tos són homogenis o tenen un grau de dependència elevat i no té la disponibilitat d’un espai per construir o habilitar un CSP-PAE de referència.

Per contra, si els serveis són heterogenis o tenen poca dependència mútua, cal conside-rar la possibilitat d’ubicar-los per separat, en funció de les característiques del PAE que es vulguin potenciar i de l’existència d’espais i/o terrenys adequats, com succeeix en al-guna de les excepcions descrites en aquest estudi.


Gestió unitària dels espais i serveis

En un mateix CSP-PAE hi poden conviure serveis propis amb altres d’oferts per tercers. El factor que caracteritzarà un CSP-PAE no serà, per tant, la titularitat dels serveis, sinó la seva gestió i coordinació en l’espai físic del centre i al llarg del temps, preveient-ne l’evolució i fomentant aquells que s’ajustin millor a les necessitats que es volen satisfer.

Serveis a les empreses

Encara que sembli obvi, cal remarcar que l’objectiu immediat d’un CSP-PAE és donar serveis a les empreses, resolent-ne les necessitats i fent més atractiva la seva implan-tació, permanència i evolució. D’entre tots els serveis possibles, tindran un valor deter-minant aquells que siguin un incentiu en aquesta direcció. Altres serveis poden ser en-tesos com a complementaris o instrumentals per tal d’afavorir l’èxit del propi centre, però no en seran generadors. D’acord amb la proposta del capítol 5 d’aquesta guia sobre el catàleg dels serveis, es corresponen als serveis avançats i serveis bàsics respectivament.

Entorn físic immediat del centre (àrea d’influència)

La immediatesa de l’entorn físic del centre o, si es vol, la proximitat del centre respecte a les empreses, és un altre element distintiu dels CSP-PAE, però el grau concret en què es dóna és sempre relatiu: el polígon d’activitat econòmica és un referent que, en el nostre context territorial, és moltes vegades un àmbit insuficient per generar un CSP-PAE per la insuficiència de massa crítica i, en aquest sentit, és imprescindible determinar quin és l’abast dels serveis, sense estar limitat per la figura del polígon. Així, el CSP-PAE pot estar vinculat a un PAE, al conjunt de polígons d’un municipi o a un àmbit supramunicipal i cadascun d’ells donarà lloc a plantejaments diversos. La única condició en aquest sentit és haver fet, en les fases de planejament i programació, una anàlisi de l’àrea funcional en la qual s’emmarca l’operació.

Satisfacció de les necessitats

L’existència d’un centre de serveis és una oportunitat de coneixement en profunditat del potencial i les mancances d’una determinada àrea funcional que ha de permetre gestio-nar-la com a entitat complexa que és, millorant-ne la competitivitat econòmica tot garan-tint la sostenibilitat ambiental i la cohesió social, tres aspectes que han de marcar l’evo-lució dels entorns productius, de la mateixa manera que marquen la resta del teixit construït. D’aquests tres paràmetres, la present guia desenvolupa el concepte de satis-facció de necessitats –existents o generades– en relació a la competitivitat econòmica de les empreses i fa un apunt dels criteris amb els quals cal afrontar la sostenibilitat ambien-tal d’aquest entorn en base a les possibilitats de control que ofereix un CSP-PAE.


2.2. Característiques

Qualsevol iniciativa o projecte de creació d’un CSP-PAE haurà de definir de manera prèvia un seguit d’atributs o característiques que donaran identitat pròpia al centre. S’han iden-tificat els següents elements o característiques dels CSP-PAE:

Figura 2.1. Característiques dels CSP-PAE

• Localització i entorn: on es troba ubicat el CSP (PAE, AF, municipi, comarca), i quines característiques té el teixit productiu que l’envolta

• Dimensió: superfície en m2

• Distribució: espais, sales

• Agrupat en un sol edifici o dispers en el PAE

• Humans: direcció, personal tècnic i administratiu, de manteniment.

• Finançament: ingressos propis, aportacions municipals, subvencions, etc.

• Equipaments.

• Forma jurídica: servei municipal, organisme autònom, fundació, societat, etc.

• Model de gestió: públic, privat, mixt.

• Empreses del PAE

• Empreses externes

• Personal del CSP-PAE

• Altres persones (per exemple, ciutadans)

Continent

Tipologia del centre

Recursos

Continguts

Usuaris

Relacions

• Serveis: empresarials, personals, generals per al PAE

• Programes: línies de treball habituals

• Projectes: actuacions acotades en el temps, amb objectius concrets

• Col·laboracions: via conveni, o altres amb administracions, institucions i agents clau.

• Inversions, fonts de finançament.



2.3. Complementarietat amb un CLSE i un EAE

En aquest apartat ens centrarem en analitzar les relacions que se solen establir entre els CSP-PAE, per una banda, i els Centres Locals de Serveis a les Empreses (CLSE) i els Equipaments d’Allotjament Empresarial (EAE), també coneguts, simplificant, com a vivers d’empreses, per l’altra. El motiu de plantejar aquesta anàlisi és, bàsicament, que es trac-ta de serveis que se solen presentar combinats en el marc d’equipaments municipals vinculats a la Promoció Econòmica i de Suport al Teixit Productiu. De fet, a partir de l’anà-lisi de la realitat de la demarcació de Barcelona hem pogut constatar que pràcticament no es troben CSP-PAE de forma aïllada, la qual cosa no s’ha d’interpretar com quelcom negatiu sinó tot el contrari, ja que d’aquesta manera multipliquen el seu impacte en temes de notorietat i abast.

Comencem per veure què són els CLSE i els EAE, i posteriorment analitzarem les relacions que s’estableixen amb els CSP-PAE.

2.4. Què és un CLSE?

Els CLSE són departaments dels ajuntaments o altres ens locals que treballen amb l’ob-jectiu de desenvolupar el teixit empresarial del seu territori13, ja que ajuden en la creació, la consolidació i el creixement de noves empreses i de les ja existents tot millorant-ne la competitivitat.

La seva activitat se centra en acompanyar les persones emprenedores i les empreses en els processos de gestació, creació, posada en marxa i consolidació de les seves iniciati-ves empresarials mitjançant:

• Concursos d’idees empresarials i seminaris de foment de la cultura emprenedora.

• Assistència tècnica a persones emprenedores per a l’anàlisi de la viabilitat del seu projecte em-presarial.

• Tràmits: serveis de suport per a la realització de tràmits per a la creació de l’empresa i/o per a la sol·licitud de subvencions.

• Suport a empreses de recent creació per millo-rar la seva competitivitat i consolidar-se en el mercat.

• Formació empresarial tant per a persones em-prenedores com per a empreses.

• Accions de sensibilització en matèries d’interès empresarial.

• Serveis d’allotjament empresarial (vivers o cen-tres d’empreses).

13 Font: Centres locals de serveis a les empreses. Directori 2015. Barcelona: DIBA, Gabinet de Premsa i Comunica-ció, DL B 117-66-2014. Disponible a: www.diba.cat/empresa

Figura 2.2. Portada del directori dels Centres locals de serveis a les empreses, edició 2015


• Impuls de plans d’innovació local.

• Accions de dinamització de clústers.

• Accions de cooperació empresarial.

• Activitats de foment de la responsabilitat social empresarial.

• Impuls de plans de dinamització de l’activitat econòmica.

A la demarcació de Barcelona hi ha 97 CLSE, que es classifiquen segons l’abast del seu catàleg de serveis:

• 79 centres de serveis a les empreses:

- 29 centres de serveis avançats: ajuntaments i ens locals que dirigeixen la seva pres-tació de serveis tant a les persones emprenedores com a les empreses.

- 50 centres de serveis bàsics: ajuntaments i ens locals que dirigeixen la seva pres-tació de serveis bàsicament a les persones emprenedores.

• 18 altres ens locals proveïdors de serveis: ajuntaments i ens locals que presten algun tipus de servei empresarial amb caràcter més puntual.

En conjunt, i gràcies als 511 professionals que hi treballen, durant l’any 2014 aquesta xarxa de centres ha realitzat el volum d’activitat següent:

• S’han atès 61.616 persones emprenedores.

• S’han atès 26.813 empreses.

• S’han realitzat 1.737 accions de foment de la cultura emprenedora.

• S’ha donat suport a l’elaboració de 6.198 plans d’empresa assessorats.

• S’ha ajudat a crear 2.332 empreses (el 38% dels plans d’empresa assessorats), que en conjunt han generat 4.791 nous llocs de treball.

• S’han presentat 3.329 serveis de tramitació de subvencions i/o de constitució d’em-preses.

• S’han prestat 69.743 serveis d’informació.

• S’han atès 34.589 consultes a persones emprenedores.

• S’han realitzat 2.861 cursos de formació empresarial a 35.615 participants, amb un total de 28.781 hores de formació impartides.

• S’han ofert 1.425 espais d’allotjament empresarial.

• S’han acompanyat 12.553 projectes empresarials, tant de creació com de consolidació d’empreses.

Els 97 CLSE cobreixen el 98% de la població de la demarcació i el 88% dels seus municipis.


2.5. Què és un EAE?

Els Equipaments d’Allotjament Empresarial (EAE)14 d’iniciativa local són espais físics de titularitat mu-nicipal destinats especialment a l’allotjament tem-poral de petites empreses de nova creació, a les quals s’acompanya i es presten determinats serveis per tal d’afavorir la seva consolidació i creixement.

Les empreses allotjades tenen a la seva disposició un seguit de serveis bàsics vinculats a les infraes-tructures (sales de reunions, sales polivalents, etc.) i a l’administració (recepció de visites, recepció de trucades, serveis ofimàtics bàsics, etc.) que per-meten reduir les seves despeses d’estructura. Els preus de lloguer dels espais acostumen a ser bo-nificats.

Així mateix, solen comptar amb serveis individua-litzats de consultoria i assessorament en els dife-rents àmbits de la gestió empresarial que perme-ten tutelar i monitorar l’empresa durant els primers

14 Font: Vivarium. Criteris per a la planificació, programació, disseny i construcció de vivers, centres i hotels d’em-preses. Diputació de Barcelona, 2014; vegeu també: Directori dels Espais d’Allotjament Empresarial d’Iniciativa Local a la Demarcació de Barcelona. Diputació de Barcelona, 2015. www.diba.cat/empresa.

Figura 2.3. Mapa dels CLSE de la demarcació de Barcelona

Font: Centres Locals de Serveis a les Empreses. Directori 2015. Diputació de Barcelona, 2015. www.diba.cat/empresa

Figura 2.4 Portada del Directori dels espais d’allotjament empresarial d’iniciativa local de la demarcació de Barcelona, edició 2015

Centres de serveis avançats

Centres de serveis bàsics

Altres ens locals proveïdors de serveis


anys de posada en marxa del negoci, així com serveis de caràcter grupal, de formació i de foment de les xarxes relacionals.

Habitualment es classifiquen els EAE en aquests quatre tipus:

Vivers d’empreses

Els vivers d’empreses són espais destinats a allotjar empreses de creació recent en fase germinal. El seu objectiu és donar suport a les empreses que s’hi allotgen per tal que su-perin amb èxit els primers anys d’activitat, millorant així la seva supervivència. Aquest suport passa per oferir-los, de manera temporal (normalment al voltant de tres anys) un espai de qualitat a un preu bonificat, així com altres serveis de valor afegit: acompanya-ment i seguiment dels projectes empresarials (incubació del projecte), formació, activitats de networking, suport a la gestió i programes d’internacionalització. Hi ha vivers d’empre-ses de serveis i d’empreses industrials, que, lògicament, donaran lloc a solucions cons-tructives diverses, tot i que es poden trobar de forma combinada.

Els centres d’empreses

Els centres d’empreses són espais destinats a allotjar temporalment empreses joves en fase de consolidació. Els espais solen tenir una dimensió i preu superiors que en el cas dels vivers d’empreses. La temporalitat, en aquest cas, pot no ser un requisit imprescin-dible tot i que, en cas de ser-hi present, n’augmenta l’impacte en el territori per la via de fer créixer la rotació de les empreses allotjades. A diferència dels vivers, els centres d’em-preses no ofereixen serveis personalitzats d’informació i assessorament en gestió empre-sarial, sinó únicament serveis bàsics (espais comuns, administració, recepció de trucades, etc.) o grupals (formació, foment de xarxes relacionals) que, a més, estan oberts a totes les empreses del territori. També hi ha centres d’empreses de serveis i centres d’empreses de caràcter industrial, que poden igualment combinar-se en un sol edifici.

Els hotels d’empreses

Els hotels d’empreses són espais destinats a allotjar de manera indefinida empreses con-solidades. Aquests espais, de dimensions superiors, se solen lliurar a les empreses «en brut», perquè els adaptin a les seves necessitats concretes, i els preus solen ser més alts que en el cas dels centres d’empreses. La rotació d’empreses no ve imposada per part de la direcció del centre i, per tant, se’n beneficien un nombre reduït d’empreses del territori; per aquest motiu els hotels d’empreses tenen sentit tan sols quan el territori ja disposa de vivers i centres d’empreses. Únicament s’hi ofereixen serveis de caràcter bàsic (espais comuns, administració, recepció de trucades, etc.), dels quals poden gaudir-ne la resta d’empreses del territori (lloguer de sales de reunions, aules, sales de conferències, etc.).

Els espais de coworking

La proliferació i evolució de les tecnologies ha fet possible l’aparició d’un nou model de professional, nòmada i flexible, que requereix pocs elements de treball: un ordinador por-


tàtil i un telèfon mòbil, o dispositius similars. Molts d’aquests nous professionals treballen des dels seus respectius domicilis. Per evitar els inconvenients que això comporta (aïlla-ment, personal i de relacions comercials o de col·laboració amb altres professionals i empreses), sorgeixen els espais de coworking, que són espais de treball compartits destinats a l’allotjament temporal d’autònoms i microempreses de nova creació; els professionals disposen d’espais de treball individual, però en comunitat, la qual cosa in-crementa notablement les oportunitats de negoci i facilita el fet de compartir inquietuds idees, projectes, oportunitats, etc. Aquests espais solen trobar-se integrats dins d’un altre espai d’allotjament empresarial.

Tipus d’EAE Tipus d’empreses Temporalitat Serveis

Vivers d’empreses Fase germinal3 anys(5 en empreses industrials)

De valor afegit i personalitzats

Centres d’empreses Fase de consolidacióPot no ser un requisit imprescindible

Bàsics o grupals

Hotels d’empreses Consolidades Sense limitacions Bàsics

Espais de coworkingAutònoms i microempreses de nova creació

Contractes mensuals, bimensuals o semestrals

Espai equipat i dinamització i networking

Figura 2.5. Quadre resum del tipus d’EAE

Els espais d’allotjament empresarial, en funció de la seva tipologia i concepció, poden arribar a oferir un ventall molt divers de serveis, a banda del mateix lloguer de l’espai. Aquests serveis es poden agrupar en tres grans categories:

Serveis bàsics

Són aquells lligats bàsicament a la infraestructura i al fet d’utilitzar unes instal·lacions: domiciliació, espais d’emmagatzematge, manteniment i neteja, subministraments, vigilàn-cia i seguretat, utilització d’espais comuns (sales de reunions, sales d’actes, sales multi-mèdia, etc.), aparcament, serveis de secretaria i administració (atenció telefònica, suport administratiu bàsic, etc.), entre d’altres serveis.

Serveis avançats

Són aquells que se sustenten bàsicament en el coneixement i els avenços tecnològics: formació, informació (tràmits, normativa, ajuts, etc.), suport a la gestió (gestoria, compta-bilitat, administració de personal, etc.), preincubació, borsa de treball, central de compres, assessorament i seguiment (gestió economicofinancera, estratègia empresarial, noves tecnologies, màrqueting, networking, patents, internacionalització, etc.), acció comercial, finançament, serveis avançats de telefonia i TIC, coordinació i cooperació empresarial/networking, etc.


Serveis especialitzats

Són aquells que pretenen donar resposta a les necessitats i requeriments específics del sector concret en què pretén actuar el centre. S’hi inclouen tant serveis materials (infra-estructures específiques com un laboratori bàsic o un data room) com serveis immaterials (convenis i acords de col·laboració amb universitats o parcs tecnològics, entre d’altres).

A la demarcació de Barcelona hi ha 42 municipis que disposen d’un total de 62 espais d’allotjament empresarial15 en funcionament o a punt d’iniciar la seva activitat, tots d’ini-ciativa local.

S’ofereixen 1.707 mòduls, que es poden classificar de la següent manera:

• 1.628 mòduls per a empreses de serveis: 460 mòduls ubicats en 37 vivers d’empresa. 426 mòduls repartits en 17 centres d’empreses. 85 mòduls situats en 5 hotels d’em-preses. 657 mòduls repartits en 39 espais de coworking.

• 79 mòduls per a empreses industrials: 52 mòduls industrials repartits en 9 vivers d’em-preses. 21 mòduls industrials ubicats en 4 centres d’empreses. 6 mòduls en 2 hotels d’empreses.

15 D’aquestes 62 infraestructures, 19 estan finançades per l’eix 1 del Programa operatiu (PO) FEDER Catalunya 2007-2013 i per la Diputació de Barcelona.

Figura 2.6. Mapa dels EAE de la demarcació de Barcelona

Font: Directori dels Espais d’Allotjament Empresarial d’Iniciativa Local a la Demarcació de Barcelona. Diputació de Barcelona, 2015. www.diba.cat/empresa

Centres d’allotjament empresarial

Centres d’allotjament empresarial dins del Programa operatiu FEDER Catalunya 2007-2013 eix 1


2.6. Quines relacions s’estableixen entre ells?

En principi, a partir de l’anàlisi de les característiques bàsiques d’aquests tres equipaments (vegeu quadre comparatiu), es pot afirmar que els CSP-PAE, els CLSE i els EAE són equi-paments complementaris que, en ocasions, coexisteixen en un mateix espai físic.

Equipament Usuaris Titularitat Serveis Ubicació

CSP-PAE- Empreses de l’entorn immediat- Persones treballadores- Altres usuaris

- Pública- Privada

- Empresarials- Personals- De proximitat

- PAE

CLSE- Empreses i persones

emprenedores del territori de referència

- Pública- Acompanyament procés creació,

consolidació i creixement- Nucli urbà- PAE

EAE- Empreses de nova creació - Empreses en fase de

consolidació

- Pública- Privada- Mixta

- Allotjament- Acompanyament- Serveis empresarials

- Nucli urbà- PAE

Figura 2.7. Quadre comparatiu entre CSP-PAE, CLSE i EAE


Aquesta complementarietat es concreta, en molts casos, en una certa seqüència tempo-ral pel que fa al rol d’aquests equipaments: els CLSE fomenten el sorgiment d’activitats econòmiques, mitjançant l’acompanyament al seu procés de creació i consolidació; per la seva banda, els EAE permeten el seu allotjament en les etapes inicials i ofereixen serveis d’acompanyament en el seu desenvolupament; i finalment, els CSP-PAE constitueixen un element de creixement, consolidació i competitivitat per a les empreses ja existents.

Així, es pot dir que, per part d’un ens local que pretén acompanyar i donar suport a les persones emprenedores en el seu procés de creació d’empreses, la situació òptima pas-sa per disposar dels tres tipus d’equipaments,16 ja que la seva combinació dóna respos-ta, en tot moment, a les diferents necessitats que sorgeixen al llarg del procés emprenedor: serveis d’acompanyament en l’etapa inicial, de creació de l’empresa (concepció de la idea de negoci, elaboració del pla d’empresa, anàlisi de la viabilitat econòmica del projecte empresarial, etc.), consolidació i creixement d’empreses (anàlisi de mercats, assessora-ment orientat al creixement empresarial, internacionalització, formació), serveis d’allotja-ment empresarial (vivers, centres d’empreses, hotels d’empreses, espais de coworking), serveis empresarials, personals i de proximitat (assessorament fiscal, laboral o jurídic, missatgeria, prevenció de riscos laborals, cafeteria, restaurant, estació de servei, etc.).

Aquesta integralitat en l’oferta de serveis té un impacte notable en la viabilitat de les activitats econòmiques que es troben en les fases inicials del procés de creació: els dife-rents serveis i prestacions que s’ofereixen en aquests centres integrals constitueixen una xarxa de suport que proporciona seguretat a les persones emprenedores i minimitza els riscos que porta aparellat el procés de creació d’empreses. Igualment, la presència en aquests equipaments d’una gran diversitat d’empreses i agents de suport confereix un

16 Cal tenir en compte que cadascun dels equipaments esmentats ha de partir d’uns condicionants previs i d’un vo-lum mínim de massa crítica.


gran potencial d’interacció i de creació de sinergies, i obre oportunitats diverses a les persones emprenedores tant en l'àmbit comercial (clients, proveïdors), com d’innovació (de producte o de procés de producció), d’aliances i col·laboracions (de distribució, de comercialització, etc.) o, fins i tot, en aspectes motivacionals.

Ara bé, en l'àmbit operatiu cal tenir en compte que aquests tres tipus d’equipaments no sempre es poden concebre, d’entrada, de forma integrada en un mateix equipament. Es produeixen uns condicionants a tenir en compte:

• Pel que fa a la seva ubicació: si es trasllada un CLSE a un CSP-PAE que es troba en un punt aïllat o mal ubicat dins del PAE (alguns ajuntaments ho han fet, per acostar els seus serveis al teixit empresarial), aquest fet pot perjudicar el CLSE, ja que alguns dels serveis poden perdre el valor de la proximitat amb el gruix de la població del municipi.

• Pel que fa a la seva activitat: si un CSP-PAE que preveu la cessió de sales per a for-mació continuada i un EAE comparteixen espais, es poden produir «molèsties» (sorolls, solapaments, deteriorament de la imatge de marca, etc.) als usuaris de l’EAE.

2.7. Quins són els usuaris d’un CSP-PAE?

A continuació es relacionen els usuaris dels CSP-PAE, agrupats segons el seu origen i la vinculació que mantenen amb el centre; s’acompanya amb una breu descripció de les seves característiques i elements a tenir en compte per a la gestió de les relacions amb els diferents col·lectius des de la direcció del centre:


Figura 2.8. Característiques dels CSP-PAE

Personal directiu i de comandament - Personal administratiu, comercial,

tècnic, de manteniment, etc.

Característiques i elements a tenir en compte:

Són els principals usuaris del CSP-PAE.

Per tant, és important conèixer bé les seves necessitats de serveis, de cara a la concepció dels espais, equipaments i serveis del centre.

La interacció entre les empreses del polígon (networking intraPAE) és clau per a la generació d’un clima col·laboratiu al PAE.

Recepcionista - Personal administratiu - Personal de manteniment - Personal

tècnic - Director del centre


Són usuaris habituals dels serveis del CSP-PAE.

Doble rol: prestadors i receptors dels serveis.

Cal sensibilitzar aquestes persones de la importància de la seva observació directa pel que fa a la qualitat dels serveis i equipaments i la seva millora continuada.

Proveïdors - Clients - Inversors potencials - Col·laboradors puntuals


Són visitants més esporàdics.

Molt sovint, no coneixen la configuració interna de l’edifici.

Cal preveure recorreguts clars i intuïtius, per facilitar-los la visita.

Cal cuidar l’estètica i la representativitat dels espais que ocuparan, ja que aquests usuaris són potencials canals de difusió tant del centre com del PAE en la seva globalitat.

Ciutadans del territori - Assistents a reunions, jornades, activitats


També són més esporàdics.

Però poden ser nombrosos, en moments puntuals.

Molt sovint, no coneixen la configuració interna de l’edifici.

Cal preveure recorreguts clars i intuïtius, per facilitar-los la visita.

Cal que disposin d’un espai d’espera i de descans per als moments anteriors, intermedis i posteriors a les activitats a les quals assisteixen.

Empreses del PAE

Personal del

CSP-PAE

Empreses externes

Altres persones

52

3. Condicionaments previs: planificació

Podem considerar els polígons d’activitat econòmica, PAE, com a barris de la ciutat, tot i les diferències òbvies en la seva constitució? És evident que no hi tenen residència habi-tual, però la població de persones que hi treballen, les activitats que s’hi duen a terme i els edificis i les infraestructures que els composen fan pensar que aquests barris produc-tius requereixen satisfer necessitats de naturalesa diversa i, en bona mesura, previsibles en funció d’un conjunt de variables que s’analitzen al llarg d’aquesta guia.

Té sentit, doncs, traslladar determinats serveis urbans als PAE? Aquest capítol tracta de presentar instruments de decisió que permetin valorar l’oportunitat i la viabilitat de res-pondre afirmativament a aquesta pregunta, mirant d’objectivar les condicions en les quals pot ser oportú desenvolupar un CSP-PAE.

A la vista de la situació i les característiques dels PAE a la demarcació de Barcelona i reconeixent que algunes de les mancances dels PAE són de caràcter estructural i infra-estructural, com s’ha comentat al capítol 1, un CSP-PAE pot esdevenir un element de millora important que caldrà valorar per part d’aquells que l’hagin de desenvolupar, siguin públics o privats.

En qualsevol cas, i abans d’endegar un projecte arquitectònic per un CSP-PAE, es reco-mana dur a terme una reflexió prèvia que tingui en consideració els següents temes:

• Definició de la visió estratègica.

• Condicions del context urbanístic i territorial.

• Les necessitats i massa crítica.

• La viabilitat econòmica.

• Localització del solar per al CSP-PAE.

• Altres consideracions: associacionisme i imatge de marca.

53 Condicionaments previs: planificació

3.1. Definició de la visió estratègica

L’oportunitat i viabilitat de traslladar serveis de proximitat en el format CSP-PAE a un PAE han de venir precedits d’una estratègia de conjunt que tingui en compte principalment dues qüestions: quin és l’objectiu del CSP-PAE que s’està plantejant i quin àmbit territo-rial es vol abraçar. Ambdues qüestions seran fonamentals tant per definir la cartera de serveis a oferir, com per sospesar la massa crítica dels usuaris dels serveis oferts.

Quin és l’objectiu que persegueix la ubicació d’un CSP-PAE en un PAE?

Els CSP-PAE analitzats de la demarcació de Barcelona mostren un ventall de situacions diverses: centres de promoció pública, altres de privats, centres en PAE sense desenvo-lupar o amb ocupacions molt baixes i centres en PAE totalment ocupats i consolidats. Així doncs, com a primer pas a l’hora d’avaluar la conveniència o no de desenvolupar un CSP-PAE, cal clarificar quina és la situació de context.

Aquest context ve definit per qui ocupa la posició de lideratge o tractor, qui arrossega: la demanda o l’oferta. És a dir, si les necessitats de les empreses per serveis de proximitat van per davant de l’arribada d’un CSP-PAE, o bé la ubicació d’un CSP-PAE es fa a l’espe-ra i com a reclam per a l’arribada d’empreses.

Escenari Reactiu: en aquest escenari, el CSP-PAE és el resultat d’una estratègia de resposta davant de la constatació d’una de-manda o demandes no servides d’empreses que ja es troben ubicades en un PAE. La demanda, en aquest cas, arrossega l’oferta.

Escenari Proactiu: en aquest escenari, des del CSP-PAE es promou una oferta de ser-veis com a part d’una estratègia major per atreure empreses que es vulguin ubicar al PAE i que de fet seran els futurs i potencials usuaris. L’oferta, en aquest cas, arrossega la demanda.

Les expressions «reactiu» i «proactiu» no tenen una connotació negativa en cap dels dos casos, sinó que volen posar de manifest la importància de reconèixer i clarificar d’antuvi qui ostenta la posició de tractor, a l’hora de definir les característiques del CSP-PAE.

En termes generals, es pot dir que l’escenari reactiu és més habitual quan la iniciativa d’un CSP-PAE és privada. L’existència i constatació d’una demanda concreta de serveis de proximitat per part d’empreses que ja operen en un PAE dóna peu a desenvolupar una cartera de serveis, que només en el cas que sigui necessari o estigui justificat implicarà la construcció o l’ocupació d’uns espais consolidant un CSP-PAE en el PAE.

En l’escenari proactiu, la iniciativa és majoritàriament pública i pot respondre a una estra-tègia de promoció econòmica local cercant empreses d’un determinat perfil o, en d’altres

Figura 3.1. Demanda que arrossega l’oferta

Figura 3.2. Oferta que arrossega la demanda

O

D

D

O


casos, pot respondre a l’execució d’una subvenció pública, com per exemple, una sub-venció europea (fons FEDER). Serien exemples d’escenaris proactius, d’iniciatives tant públiques com privades, el cas del 22@ a Barcelona o de les promocions d’operadors immobiliaris més recents on la cartera de serveis prevista, consolidada o no en un CSP-PAE, va dirigida a atreure un determinat perfil de demanda, és a dir, d’empreses.

En ambdós casos cal tenir present que la decisió de construir un CSP-PAE haurà de res-pondre a una demanda real, tant si ja està ubicada en el lloc com si no.

És recomanable dur a terme un estudi «de mercat» de les potencials demandes de serveis tant en l’escenari reactiu, coneixent el tipus de serveis que demanen les empreses que ja hi són ubicades, com en l’escenari proactiu, identificant els tipus de serveis que reclamen les empreses que es vol atreure. També serà d’utilitat conèixer el teixit empresarial existent al PAE i en especial les funcions que es duen a terme en els establiments del PAE.

El CSP-PAE pot esdevenir un instrument més dins l’estratègia de promoció econòmica d’un municipi, amb una cartera de serveis estudiada i acotada a les necessitats reals de les empreses.

Per construir la visió estratègica d’un CSP-PAE cal tenir present en tot moment la corre-lació que existeix entre l’oferta i la demanda i que, sigui quina sigui la que actuï com a tractor, hauran de partir del coneixement i reconeixement mutus.

Un CSP-PAE no es pot definir, sigui com a cartera de serveis o com a edifici, en absència del coneixement d’una demanda, estigui aquesta present o no en el PAE.

Quin àmbit d’influència aspira a cobrir el CSP-PAE?

La configuració dels PAE de la demarcació de Barcelona, amb una important presència de polígons petits i mitjans, posa de manifest que és molt important sospesar la massa crítica suficient per justificar la creació d’un CSP-PAE. Una manera d’augmentar aquesta massa crítica és ampliant l’àmbit d’influència del CSP-PAE, és a dir, el radi territorial del seu abast.

El dimensionat del CSP-PAE, tant si es planteja com una cartera de serveis com si es construeix una edificació per allotjar-la, haurà de ser coherent o concordant amb la massa crítica dels usuaris que ho facin servir, i per tant ajustat a l’àmbit d’influència al qual es vulguin donar cobertura dels serveis.

L’experiència demostra que no es tracta de reduir les expectatives prenent una posició conservadora atenent a la inversió que suposa un CSP-PAE, ni de plantejar un objectiu massa ambiciós que no s’aconsegueixi assolir mai; es tracta de definir una estratègia de desenvolupament incremental, que permeti adaptar-se a mesura que es vagin consoli-dant la demanda i l’àmbit d’influència.

La solució incremental no s’ha de confondre amb el desenvolupament per fases d’un projecte; l’equipament va ampliant la seva dimensió amb l’aparició de noves necessitats.


La decisió d’ubicar un CSP-PAE en un PAE ha de comportar la definició d’una visió estra-tègica entesa com un procés obert que s’anirà adaptant a mesura que es vagi desenvo-lupant i desplegant sobre el territori. Una visió estratègica vinculada a una demanda i un àmbit d’influència que s’han de plantejar de manera incremental.

Figura 3.3. Exemple de construcció incremental de CSP-PAE


Aquesta conclusió pot presentar algunes dificultats a l’hora de concretar-la en la cons-trucció d’un edifici. Dificultats que es podrien resoldre amb una configuració inicial nucle-ar de l’equipament per, posteriorment, anar ampliant les instal·lacions i anar absorbint nous usuaris i serveis ajustat a noves demandes que puguin aparèixer.

Com a metodologia, la construcció incremental pot suposar una innovació, no només per aquest tipus d’equipaments sinó també esdevenir exemple d’altres equipaments públics o privats.

En cas que la demanda no es pogués arribar a identificar amb el detall suficient, seria recomanable no començar per la construcció de l’equipament i cercar altres alternatives, més viables econòmicament però igual d’efectives, per satisfer aspectes o mancances específiques de serveis de proximitat de les empreses, i que potser amb el temps deriva-rien en una cartera prou consolidada de serveis com per plantejar de nou la construcció del CSP-PAE.

L’abast s’analitza, evidentment, en funció del mercat. Tal com s’ha exposat en l’apartat 1.3 del capítol 1, «Les àrees funcionals de PAE», en força ocasions caldrà fer la promo-ció d’aquests CSP-PAE de manera supramunicipal, perquè les formacions industrials a les quals s’adreça estan en diversos termes municipals. Per descomptat, aquesta coo-peració pública és imprescindible i alhora, tot i generar dificultats en l’entesa, és la que assegurarà una coherència i impacte dels serveis oferts en CSP-PAE.


3.2. Condicions urbanístiques i territorials

A l’hora de plantejar un CSP-PAE en un PAE el principal condicionant territorial és la rela-ció de proximitat entre aquest PAE i el teixit urbà consolidat, donat que es pot caure en una redundància dels serveis de proximitat oferts.

En analitzar els PAE en funció de la seva relació amb el teixit residencial17, es poden iden-tificar 4 categories18:

• PAE Integrat. Formant part del teixit urbà del municipi, es troba immers en la trama urbana consolidada. L’única diferència és la tipologia de les edificacions i el tipus d’usos que s’hi localitzen, però els carrers i l’espai públic són continus amb els dels teixits a tocar.

• PAE Continu. Situat en el límit del teixit urbà i entesos com a extensió d’aquest. La proximitat amb la ciutat no implica la continuïtat entre polí-gons, com és clarament el cas de Manresa.

• PAE Segregat. Desvinculat de la trama urbana, però en contigüitat d’altres polígons, tot i que no necessàriament ben intercomunicats. Solen confor-mar conjunts vinculats a la xarxa primària de comunicacions viàries per donar-los visibilitat i accés directe.

• PAE Aïllat. Desvinculat de la trama urbana i d’altres polígons. Habitual-ment, també aïllat de la xarxa primària de comunicacions. Solen ser polí-gons de mida petita o molt petita resultat de la lògica d’un municipi, un polígon.

17 Segons l’estudi de Font, Antonio et al. Patrons urbanístics de les activitats econòmiques. Regió Metropolitana de Barcelona. Barcelona: Institut d’Estudis Territorials, 2012. La classificació és coincident amb la de la guia Promo-ció i Dinamització de Polígons d’Activitat Econòmica del Servei de Teixit Productiu de la Diputació de Barcelona (setembre 2009), que els defineix, respectivament, com a integrats en el teixit urbà, localitzats en zona vorurbana, concentrats fora del teixit urbà i dispersos.

18 No hem d’entendre aquesta classificació com a determinista. Les relacions dels PAE amb el teixit urbà són molt complexes i la realitat tendeix a ser una gradació entre aquestes quatre categories que es limiten a descriure es-cenaris simples, obviant els casos de transició entre uns i altres, que poden presentar característiques híbrides.

Figura 3.4. Exemples dels diferents tipus de PAE segons la seva morfologia territorial

PAE Integrat

PAE Continu

PAE Segregat

PAE Aïllat

Font: Les imatges aèries s'han cedit per © Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya


La idea d’un CSP-PAE és aproximar als PAE serveis que li són propis a les trames urbanes consolidades. Per aquesta raó, semblaria lògic considerar a priori que les millors opcions per a un CSP-PAE serien els PAE més allunyats de la trama urbana, com són el PAE se-gregat i el PAE aïllat.

Una revisió més propera de cadascuna de les situacions porta a les següents considera-cions:

En els PAE integrats, un CSP-PAE seria possiblement una oferta redundant sobre la prò-pia oferta de les trames urbanes on es poden satisfer un gran nombre de serveis sense haver de concentrar-los en un únic espai especialitzat o CSP-PAE.

En el cas dels PAE continus s’haurien de valorar les condicions d’aquesta continuïtat, si existeixen barreres físiques o no, i el grau d’especialització del teixit continu que pot ofe-rir o no els serveis d’un CSP-PAE.

Tot i que encara complica més l’anàlisi, cal dir que no és el mateix determinar si és neces-sari un CSP-PAE quan no hi ha cap equipament que quan ja existeix un CLSE i /o un EAE amb la disponibilitat d’espai per serveis propis. És evident que en el segon cas és més fàcil i rebaixa costos fer-ho.

Els PAE segregats presentarien les millors condicions per justificar la localització d’un CSP-PAE, donada precisament la seva condició de «separats» de la trama urbana i per tant, en principi, mancats d’aquests serveis de proximitat.

Els PAE aïllats haurien de demostrar suficient massa crítica per justificar la inversió d’un CSP-PAE i aquest quedaria alhora en una posició molt feble, depenent del fet que l’activi-tat d’aquests PAE aïllats no defallís mai. Per aquest tipus de PAE aïllats s’haurien d’explorar solucions de complementarietat amb altres tipus de PAE, continus o segregats, o alterna-tives en el proveïment d’alguns serveis específics per via telemàtica o no presencial.

A la vista de la categorització dels PAE que s’ha presentat, la viabilitat d’un CSP-PAE tindria més possibilitats de reeixir en un PAE continu o segregat. En ambdós casos seria imprescindible comptar amb un PAE amb prou entitat per garantir la massa crítica suficient. Posant de manifest altra vegada la importància d’adequar el CSP-PAE a la di-mensió de la demanda.

En un PAE continu, la construcció d’un CSP-PAE no s’ha de descartar sempre, ja que aquest pot arribar a cobrir una demanda no satisfeta de la trama urbana consolidada i contínua. En absència de barreres físiques, la gent tendeix a proveir-se de serveis allà on li sigui més convenient per proximitat, per facilitat d’aparcament, per major agilitat. Totes aquestes raons, múltiples i variades, poden ajudar a justificar la ubicació final d’un CSP-PAE en un PAE continu. Tanmateix, en aquest cas serà imprescindible una anàlisi més detallada de la localització dels serveis de proximitat en relació als seus àmbits de cober-tura territorial per identificar clarament els espais sense aquesta cobertura, la seva dimen-sió i evitar caure en redundàncies.

En el cas d’un PAE segregat són evidents els avantatges de comptar amb un CSP-PAE per evitar desplaçaments innecessaris i per satisfer certes necessitats diàries tant de les persones com de les empreses que ocupen aquests espais. Hem de considerar que el


públic que utilitzarà els serveis és de facto una demanda captiva. La distància entre el PAE i el nucli de població més proper (o al municipi de residència) afavoreixen que molts dels usuaris, a falta d’un CSP-PAE, hagin de satisfer les seves necessitats en el propi establiment de la seva empresa –com seria el cas d’un espai de menjador de l’empresa– o en l’entorn més proper.

Localització

La ubicació d’un CSP-PAE pot o no estar condicionada a priori per les característiques del PAE i també per quins siguin els agents impulsors.

En el cas d’un CSP-PAE que es planifiqui i s’executi al mateix temps que el PAE on s’ubi-ca, el marge de llibertat per influir i establir la seva localització és molt gran; tot el contra-ri del que succeeix amb un CSP-PAE que es projecta en un PAE consolidat. En aquest cas, es pot donar la situació d’haver d’ocupar espais ja existents i de plantejar el projecte com una adequació de l’espai a la cartera de serveis que s’hagi previst.

També, cal tenir present que un CSP-PAE pot centralitzar tots els serveis de proximitat o pel contrari dispersar-los pel polígon aprofitant espais disponibles, seguint una estratègia que aprofiti les condicions de cada espai a les especificitats de cadascun dels serveis.

Disponibilitat de sòl o sostre

La disponibilitat de sòl o sostre (espais ja edificats) en el PAE on s’estigui considerant la construcció d’un CSP-PAE serà un condicionant fonamental per promoure’l.

La continuïtat o discontinuïtat de les instal·lacions és una de les qüestions que s’haurà d’abordar en la planificació d’un CSP-PAE. A priori, la continuïtat és especialment útil si els serveis previstos són homogenis o tenen un grau de dependència elevat.

Per contra, si els serveis són heterogenis o tenen poca dependència mútua, cal conside-rar la possibilitat d’ubicar-los per separat, en funció de les característiques del PAE que es vulguin potenciar i de l’existència d’espais i/o terrenys adequats.

Cal recordar de nou la conveniència de pensar un CSP-PAE com un programa obert i incremental. És evident la dificultat de plantejar un edifici en termes dinàmics i caldrà explorar opcions en aquesta línia com ja existeixen exemples per a construccions resi-dencials.19

En qualsevol cas, es pot plantejar com l’ocupació inicial d’un espai petit, de nova construc-ció o aprofitant un espai construït, i configurar un full de ruta per anar ampliant les instal-lacions posteriorment a mesura que sigui necessari. La disgregació d’un CSP-PAE per un PAE pot ser una bona estratègia per cobrir millor tota l’àrea del polígon a mode de micro-centralitats, tot i que és evident que es perden altres oportunitats d’economies d’escala.

19 Un dels impulsors de l’arquitectura incremental és l’arquitecte xilè Alejandro Aravena, director executiu de ELE-MENTAL S.A., empresa autora de nombrosos projectes d’habitatge social d’arquitectura incremental. Un dels exemples més coneguts és la Quinta Monroy residential, a Indique, Xile, un projecte de 2004.


Qualificació de sòl disponible

El pla urbanístic d’un PAE estableix el sòl destinat a sistemes i el sòl destinat a zones. Les zones són els espais on es produiran els aprofitaments urbanístics, és a dir, on es cons-truiran les edificacions per a les empreses que es vulguin instal·lar i d’acord a la proposta formal definida en el pla. Així mateix, el pla establirà els paràmetres urbanístics pel des-envolupament del sòl en qüestions relatives a la mida de la parcel·la, l’edificabilitat, l’alça-da màxima, l’alineació de façana, l’ocupació de parcel·la i els usos permesos.

El sòl destinat a sistemes inclou tots aquells elements estructurals i de caràcter públic i es dimensiona en concordança amb el contingut establert per a les zones. Els sistemes comprenen el sòl destinat a la xarxa d’espais públics (carrers i places), les parcel·les des-tinades a usos i serveis públics i els terrenys destinats a xarxes especialitzades d’infraes-tructures de comunicacions i serveis.

Des del planejament urbanístic, un CSP-PAE només s’ha plantejat en sòl d’equipament, en sòl de sistemes en un PAE, en els casos que la iniciativa o la seva promoció han estat públiques. Tanmateix, aquesta és una qüestió que l’administració local hauria de replan-tejar, donats els avantatges que pot comportar des del punt de vista d’aprofitar el sòl d’equipaments per ubicar programes que aportin valor al polígon i les empreses allà ubicades. Els sòls per a equipaments públics en els polígons han estat moltes vegades destinats a la ubicació de les deixalleries municipals o bé com a magatzems-aparcaments dels serveis tècnics municipals (parc mòbil de neteja, carrosses de Nadal, etc.).

És una oportunitat aprofitar aquests espais per promoure la ubicació d’un CSP-PAE, tant si és d’iniciativa pública com privada. En el cas d’un CSP-PAE de gestió privada es poden establir sistemes de concessions o de partenariats publicoprivats, tant per fer front a la inversió com per a la seva construcció –com ja s’ha dit i s’explicarà en els següents capí-tols– i per a la prestació de serveis.

Finalment, el sentit d’un CSP-PAE és el d’un equipament específic a la lògica d’un PAE, l’objectiu del qual és concentrar aquells serveis de proximitat que són propis de les trames urbanes. És una manera d’integrar i acostar els PAE a les ciutats.

Ubicació del solar

En la majoria dels casos el solar on construeixi un CSP-PAE vindrà marcat per la dispo-nibilitat d’espais existents o pel que hagi previst el planejament en relació al sòl d’equipa-ments. Així mateix, en funció de la cartera de serveis prevista pel CSP-PAE, qüestió que es tractarà més endavant en aquest llibre, el centre pot acabar ocupant un solar en un únic edifici o solars varis en diferents edificacions.

En qualsevol cas i sempre que es pugui incidir en la seva ubicació cal considerar els efec-tes que aquesta pot tenir pel conjunt del PAE, tal que:

En un polígon segregat o aïllat:

• La ubicació del CSP-PAE pot servir per reforçar el punt d’accés d’un PAE, conformant una mena de porta d’entrada, que ajudaria en molts casos a millorar la imatge del polígon.


• La ubicació del CSP-PAE pot marcar una centralitat equidistant en el si del polígon, facilitant l’accés des de qualsevol punt del polígon tenint en compte que són espais molt grans i on de seguida es fa difícil de cobrir les distàncies a peu.

En un polígon en continuïtat:

• La ubicació del CSP-PAE ha de tenir en compte que part dels seus usuaris poden venir de la zona residencial i no només de la industrial i que pot esdevenir un punt de trobada entre aquests espais segregats funcionalment. Les característiques de la trama urbana condicionaran la ubicació d’un CSP-PAE en aquest tipus de polígon, com per exemple si existeix o no un teixit de serveis de proximitat o quins serveis estan coberts.

Finalment, en el cas que el CSP-PAE es plantegi de forma dispersa la ubicació dels dife-rents solars ha de tenir en compte la disposició geogràfica dels usuaris dels serveis i com hi arribaran.

Aquesta classificació de polígons a la qual hem fet referència es desenvolupa amb major detall més endavant, a l’apartat 5.1 dins de «Caracterització del catàleg de serveis».

Accessibilitat

L’accessibilitat es pot entendre de dues maneres: l’accés físic al CSP-PAE i l’accés als ser-veis del CSP-PAE. En relació a l’accessibilitat física es pot dir que normalment els polígons segregats i els aïllats són difícils d’accedir en transport públic, en bicicleta o a peu. En el cas dels polígons integrats o continus aquesta qüestió està solucionada precisament pel fet de formar part del consolidat urbà. També s’ha de reconèixer que la percepció de l’espai públic en un polígon condiciona la percepció de les distàncies reals que s’han de recórrer.

El CSP-PAE ha de promoure i facilitar l’accessibilitat per a totes les empreses del PAE i en aquest sentit es pot contribuir de diferents maneres:

• Establir uns camins d’accés o rutes que cobreixin tot el PAE, amb una bona il·luminació, pavimentació i arbrat que acompanyin l’usuari a peu, cobrint distàncies que es farien a peu en qualsevol ciutat.

• Establir una senyalització del CSP-PAE en tot el polígon que faciliti la seva identificació, tenint en compte que part dels usuaris poden ser esporàdics, com per exemple visitants del polígon.

• Facilitar aparcaments pròxims o a l’exterior del CSP-PAE per a vehicles i per a cami-ons, tenint en compte que els CSP-PAE també tindran usuaris esporàdics que són visitants dels polígons.

Respecte a l’accessibilitat als serveis del CSP-PAE, es poden explorar tant el model pre-sencial com el model via telemàtica per flexibilitzar i adaptar-se millor a la diversitat d’usu-aris (per exemple pel que fa a formació, consultoria, etc.). Fins i tot es podria pensar en un CSP-PAE físic on s’imparteix la formació, però al qual no cal desplaçar-se, sinó que permet connectar-s’hi telemàticament. En aquest cas, l’àmbit d’influència al qual es feia referència en el primer apartat no tindria fronteres.


Visibilitat

La identificació del CSP-PAE en el conjunt del teixit que conformen les edificacions del PAE pot contribuir a millorar la seva accessibilitat, incrementar la imatge de qualitat del polígon i propiciar la ubicació de proveïdors de serveis.

La ubicació del solar i la manera en que s’accedeixi al CSP-PAE tindran un fort impacte en la visibilitat que el CSP-PAE acabi tenint en el PAE on es trobi ubicat, així com l’arqui-tectura de les instal·lacions, que pot contribuir afegint una imatge de marca:

• Posició de centralitat: conformant una plaça, en una cruïlla d’eixos principals, com a porta d’entrada.

• Reutilització d’edificis patrimonials: alguns CSP-PAE s’ubiquen en edificacions exis-tents, com una manera de preservar i reutilitzar part del patrimoni arquitectònic del municipi. Una opció amb pros i contres, donada la inversió important que requereix adequar-los a les noves funcions.

• Nous edificis modulars: es poden explorar altres models d’edificacions modulars que aportin visibilitat al CSP-PAE i tinguin en compte el principi de pensar-lo com una instal-lació o construcció oberta i incremental.

• Un bon disseny de qualitat, on es pot introduir d’una manera pautada l’ús dels colors, els materials i les formes per conformar una imatge de marca i incrementar la visibilitat d’aquestes instal·lacions al PAE.

3.3. Necessitat i massa crítica

Aquest apartat aprofundeix en els aspectes que cal considerar per identificar correcta-ment la demanda, és a dir, la necessitat d’un CSP-PAE i de la massa crítica d’usuaris potencials, per poder adequar en concordança la cartera de serveis i dimensionar les instal·lacions a construir. Aquest esdevé un exercici que, si bé és necessari per decidir portar endavant un CSP-PAE, pot anar evolucionant al llarg del temps, tenint en compte que poden sorgir noves demandes i nous usuaris que a l’inici no eren presents en un PAE.

Anàlisi del teixit empresarial

Com ja s’ha comentat a l’apartat d’estratègia, a l’hora d’analitzar el teixit empresarial al qual van dirigits els serveis de proximitat associats al CSP-PAE, es poden donar dues situacions: el teixit empresarial pot ser ja present al PAE o encara no. En el primer cas, serà més fàcil identificar les necessitats que les empreses reclamen a partir de conèixer i analitzar el teixit empresarial existent. En el segon cas, en no haver-hi un teixit empresa-rial susceptible d'anàlisi, es podria optar per plantejar un conjunt de serveis de caràcter bàsic o general (consultar el capítol 5 d'aquesta guia) i anar ampliant la cartera de serveis posteriorment, per fer-la més específica i a mida del teixit empresarial que es vagi conso-lidant en el PAE.

Per identificar el teixit empresarial al qual van destinats els serveis del CSP-PAE es pro-posen analitzar:


• Quins tipus d’usuaris de serveis de proximitat són a les empreses ubicades al PAE.

• Quines funcions realitzen aquestes empreses al PAE que puguin donar peu a necessi-tats i serveis específics.

Usuaris de serveis de proximitat en l'àmbit de les empreses

Als efectes de definir un catàleg de serveis, podem entendre les empreses com un conjunt format per:

• Establiments: la instal·lació física de l’empresa ubicada en un determinat PAE; com a tal requereix serveis adreçats al manteniment, tecnològics o de seguretat, entre d’altres.

• Persones: els principals usuaris que poden ser habituals (treballadors de les empreses) o bé usuaris esporàdics (clients, representants, proveïdors o transportistes).

• Activitats/Funcions: el conjunt d’accions, feines i treballs que desenvolupen les per-sones vinculades a una empresa (treballadors) en el sí d’un establiment.

En l’apartat 5.1 es desenvoluparà amb major detall la caracterització del catàleg de serveis i la seva vinculació amb els diferents usuaris.

Tipus d’activitats/funcions dels establiments industrials

L’activitat industrial i econòmica en general ha estat objecte d’importants transformacions entre les quals destaca la fragmentació dels processos de producció i de les funcions que desenvolupa una empresa.

El resultat, en la majoria d’empreses grans, ha estat la relativa especialització de les fun-cions de cada establiment, acompanyada de la dispersió geogràfica d’aquests establi-ments cercant els factors de localització que millor s’ajusten a cada funció. En paral·lel, les empreses de menor mida o bé aquelles que disposen d’un únic establiment en molts casos han externalitzat a empreses alienes i especialitzades part de les funcions que en altres temps haurien desenvolupat elles mateixes, configurant noves relacions més o menys estables.

Aquesta realitat dibuixa un mapa de relacions i d’arrelament territorial dels establiments d’una empresa en un PAE que seria útil analitzar com a part de l’exercici de conèixer el teixit empresarial al qual anirà destinat el CSP-PAE que es projecta.

Així mateix, a l’hora d’analitzar les activitats o funcions dels establiments ubicats en un PAE serà útil completar la lectura sectorial amb una classificació que es focalitza en les funcions dels establiments, independentment del sector econòmic al qual pertanyi l’em-presa. En aquest sentit, s’han desenvolupat algunes metodologies en àrees metropolitanes i ciutats occidentals al llarg dels darrers 10 anys que persegueixen superar l’imaginari associat a la funció «industrial» més tradicional per una classificació més genèrica però acotada. Una empresa del sector químic i una del sector tèxtil són diferents quan s’ana-litzen sectorialment, però si s’analitza la funció que desenvolupen aquestes empreses dins d’un determinat establiment, és probable que trobem que les dues comparteixen la ma-teixa funció, per exemple la distribució.


Aquesta classificació distingeix entre empreses dedicades a la producció, la distribució o la reparació.

Aquesta perspectiva permet agrupar activitats que aparentment no tenen cap relació però que en canvi tenen les mateixes necessitats i que poden ser útils en definir els serveis de proximitat per un CSP-PAE. Per exemple, una concentració d’empreses petites i mitjanes orientades a la producció i reparació poden necessitar espais de trobada amb clients i proveïdors perquè no poden fer-ho a les seves instal·lacions; empreses de producció o manufactureres incorporen maquinàries de transformació que precisen formació pràctica però també teòrica i poden accedir a espais d’aules en un CSP-PAE per impartir-les; em-preses logístiques altament tecnificades en la gestió de dades poden estar interessades en serveis informàtics amb l’avantatge de la proximitat.

Determinació de la massa crítica

A diferència d’un entorn urbà residencial, els PAE tenen uns règim de funcionament amb limitació horària. Amb l’excepció d’aquelles empreses que, per raó del producte o servei que ofereixen, funcionen sense interrupció, els establiments s’ajusten a l’horari laboral habitual, deixant el vespre i els caps de setmana sense activitat. Això pot ser irrellevant per a un servei com una agència bancària, que ja treballa en aquest horari, però molt determinant per a un restaurant, que només podrà servir esmorzars i dinars de dilluns a divendres.

La situació dels serveis en relació al teixit residencial, en el cas de PAE integrats o continus, pot compensar aquesta situació aportant, a determinats serveis compatibles, més usu-aris i en horaris diferents.

En el cas de polígons segregats o aïllats, en canvi, hem de considerar que el públic que utilitzarà els serveis pot constituir una demanda captiva, tal com ja s’ha mencionat abans.

La intensitat d’ús dels serveis també pot ser determinant. La massa crítica d’usuaris necessària per a un servei en concret és clarament una limitació a la seva implantació. Una densitat de persones insuficient i/o una àrea d’influència reduïda actuaran com a fre a la implantació d’aquest servei, encara que ens trobem en condicions de demanda cap-tiva.

La consideració d’àrees funcionals extenses, agrupant diversos PAE pròxims, no és ne-cessàriament una garantia que l’àrea d’influència i, per tant, el nombre d’usuaris d’un servei augmenti en la pràctica. Les distàncies en un polígon són grans i això també actua com a límit real.

Per tant, en estimar la massa crítica d’usuaris potencials d’un CSP-PAE, juntament amb el coneixement del teixit industrial del PAE convé afegir l’anàlisi de la grandària de les empreses ubicades al PAE (usuaris potencials) i considerar diferents maneres de plantejar els serveis del CSP-PAE orientades a la idea d’un projecte obert i incremental, tal com s’ha exposat a l’apartat de visió estratègica d’aquest capítol.


Grandària de les empreses

S’ha comentat com les empreses han modificat les seves estructures fins al punt de dis-persar geogràficament els seus establiments no només en l'àmbit local o regional, sinó a escala mundial. Una realitat que representa una part del teixit empresarial que es troba en els PAE però que no és majoritari a la realitat de Catalunya.

Considerar la grandària de les empreses per definir o estimar la massa crítica d’usuaris del futur CSP-PAE pot donar una idea de la capacitat que tenen les empreses de gestio-nar serveis de proximitat de manera individual.

No hi ha una única manera de classificar les empreses per grandària20 i convé recordar que l’empresa i l’establiment ubicat en un PAE no són el mateix i per tant, a l’hora d’ava-luar el nombre de treballadors cal assegurar-se que es tracta de treballadors localitzats en aquell establiment o es pot caure en errors de magnitud.

Per a moltes empreses, i principalment aquelles més petites, potser serà convenient l’exis-tència d’un CSP-PAE que els pugui solucionar algunes d’aquestes qüestions en un únic punt. Tanmateix, pel que fa a usuaris serà menor el seu número absolut i menor la capa-citat de despesa que tindran per accedir a aquests serveis, en front d’una empresa gran que tindrà un major impacte en termes de nombre d’usuaris i de capacitat de despesa.

En un determinat PAE, la presència d’una o vàries empreses molt grans poden aportar molts usuaris persones al CSP-PAE, però en canvi poca demanda en relació a les activi-tats o els establiments, en tenir la capacitat de resoldre-ho internament. Les petites, en canvi, poden necessitar més serveis orientats a l’establiment i les funcions i tenir menys pes els usuaris treballadors.

Flexibilització de serveis

Les condicions –en alguns casos contradictòries– en què es produeix la demanda dels serveis de proximitat, a la vista de l’heterogeneïtat de qualsevol teixit empresarial, ens poden portar a plantejar alternatives que flexibilitzin la implantació de serveis en els PAE, com per exemple diferenciant entre serveis permanents i temporals, físicament agrupats o dispersos i presencials o a distància, aprofitant les oportunitats que ens ofereixen les noves tecnologies de la comunicació. Opcions totes elles que es reprenen amb major detall al capítol 6, «Criteris de disseny dels CSP-PAE».

20 D’acord amb el criteri de la OCDE, es considera «micro» les empreses de 0 a 19 treballadors, Petites les empre-ses de 20 a 99 treballadors, «mitjanes» les empreses de 100 a 499 treballadors i «grans» les empreses de més de 500 treballadors. En canvi, segons el criteri de la UE, es considera «micro» les empreses de fins a 9 treballadors, «petites» les empreses de fins a 49 treballadors, «mitjanes» les empreses de fins a 249 treballadors i «grans» les empreses de més de 250 treballadors.


3.4. Viabilitat econòmica

Una primera reflexió a l’hora de plantejar un CSP-PAE és què s’espera en termes econò-mics del seu funcionament: ha de generar beneficis, només ha cobrir despeses, estem disposats a subvencionar el seu funcionament, etc.

La resposta dependrà de quin sigui l’agent i el paper que hi jugui en el desenvolupament d’un CSP-PAE: com a promotors de les instal·lacions i oferint-les a tercers per a que s’hi instal·lin o com a proveïdors de serveis i promotors de les instal·lacions al mateix temps. Agents que formen part del procés mateix de la definició i implantació de qualsevol PAE i que representen a l’Administració local, els empresaris i els propietaris de sòl.

Pel que fa a la temàtica d’aquest apartat, cal tenir present que cadascun d’aquests agents té motivacions diverses en relació a la viabilitat econòmica d’un CSP-PAE, i una capacitat financera i expectativa d’amortització diferent que poden arribar a ser oposa-des o contradictòries, però en tot cas totes elles legítimes, simplement responen a in-teressos diversos.

Inversió inicial

La inversió inicial per al desenvolupament d’un CSP-PAE en un PAE ha de tenir present dues reflexions que s’han anat repetint durant tot el capítol per evitar un sobredimensio-nament i una inversió inicial difícil d’amortitzar:

• La construcció d’un CSP-PAE té ple sentit quan és necessari i possible oferir deter-minats serveis de manera permanent, en unes instal·lacions per conjunts de serveis coherents i de manera presencial.

• La construcció d’un CSP-PAE s’ha de plantejar amb un programa obert i incremental, on s’identifiqui un nucli bàsic inicial de serveis, a partir del qual anar evolucionant de la mà de la demanda.

Dels casos analitzats de CSP-PAE s’ha pogut constatar com la inversió inicial és molt diferent si és l’administració pública la que la du a terme. En aquest cas, hi ha un avança-ment de la inversió per a la construcció d’un CSP-PAE, en molts casos abans de la con-solidació de la demanda i precisament amb l’objectiu d’atreure-la. Un cas semblant seria el dels propietaris de sòl com a promotors de polígons; un CSP-PAE pot esdevenir un valor afegit del CSP-PAE que estan desenvolupant. Tanmateix, en aquest segon cas la cartera de serveis prevista no sempre ve acompanyada de la construcció d’un CSP-PAE que concentri aquests serveis de proximitat.

En el cas que siguin els empresaris del PAE els que promoguin un CSP-PAE, aquest res-pon a problemàtiques molt acotades i concretes existents en el PAE, la inversió inicial es distribueix a mode de quotes entre els socis de l’associació i està ajustada directament al servei o serveis que s’ofereixen i a una operativa mínima per al seu funcionament. En re-alitat, el CSP-PAE acaba sent més una despesa fixa per a les empreses que no pas una inversió.


Recursos humans

En considerar els recursos humans associats a un CSP-PAE cal distingir, com ja s’ha mencionat, entre qui gestiona el centre i qui ofereix els serveis, ja que poden ser coinci-dents o poden ser independents.

Per una banda, cal considerar les persones que seran necessàries per a la gestió del centre i ajustar-les als objectius i al dimensionat del propi CSP-PAE. Pel que fa als serveis, les persones que els ofereixin no necessàriament formaran part de la plantilla del CSP-PAE i poden anar variant. En la majoria dels casos es pot comprovar que els serveis que s’ofe-reixen es contracten a tercers que adequaran la mida de la plantilla al servei sol·licitat.

Amortització a mitjà termini

L’amortització s’ha de tenir en compte en el pla de negoci que acompanya la construcció i desenvolupament d’un CSP-PAE. És desitjable que el lloguer d’espais per localitzar els proveïdors de serveis o bé les quotes que es girin a les empreses en concepte de presta-ció de serveis cobreixin les despeses generades del propi CSP-PAE.

Aquesta hauria de ser una premissa tant si es tracta d’una iniciativa pública com privada. No tindria sentit que el cost d’un CSP-PAE superés els ingressos que es generin. Cal di-mensionar molt acuradament les instal·lacions i la cartera de serveis d’un CSP-PAE per tal d’evitar un plantejament que sigui deficitari en termes econòmics.

3.5. Altres consideracions

El projecte d’un CSP-PAE com a equipament on ubicar serveis de proximitat per a les empreses pot comportar iniciatives col·laterals que convé com a mínim tenir presents com són l’associacionisme i la imatge de marca:

Associacionisme

Catalunya compta amb una important cultura d’associacions que no es veu reflectida en l'àmbit dels PAE i les seves empreses. Són diversos els motius pels quals manca aquesta tradició en els nostres PAE:

• Les juntes de conservació, una figura urbanística assimilable, haurien de ser l’embrió per a la constitució de la futura associació d’empresaris d’un PAE, tanmateix la llei estipula una vida màxima de 5 anys per aquestes juntes.

• La manca de reconeixement jurídic de la figura del PAE tampoc facilita que els empre-saris i propietaris hagin d’articular-se en comunitat de veïns, com sí que passa en el residencial en propietat horitzontal.

Recentment aquesta actitud està canviant, s’estan trobant camins legals per constituir associacions i s’està creant una cultura entre els empresaris d’un polígon per associar-se; un canvi propiciat per les pròpies administracions per facilitar la interlocució amb el teixit


empresarial d’un polígon i per les Cambres de Comerç per impulsar la competitivitat d’aquests territoris.

La vinculació entre associacionisme i CSP-PAE no és directa, és a dir, no cal que els em-presaris d’un polígon estiguin associats per tirar endavant el projecte d’un CSP-PAE. Tanmateix, s’ha pogut identificar el cas d’un CSP-PAE d’iniciativa privada tirat endavant per l’Associació d’Empresaris del Polígon. És el cas del Polígon de Bufalvent a Manresa. Es van constituir com a associació d’empresaris l’any 1990 per fer front a mancances i deficiències en el manteniment i en els serveis de subministrament del polígon. Amb el pas del temps han anat ampliant el nombre de socis de l’associació així com la cartera de serveis per a les empreses. Avui en dia compten amb un CSP-PAE al mateix polígon i altres serveis de proximitat en espais dispersos pel PAE.

Si bé el cas de Bufalvent és l’excepció més que no pas la norma, són moltes les lliçons que es poden aprendre d’aquest cas pels projectes de CSP-PAE tant d’iniciativa privada com pública. La més rellevant, segurament, és que el fet d’associar i aglutinar les empre-ses del polígon facilita enormement adequar els serveis de proximitat que aquestes ne-cessiten i per tant dimensionar adequadament les instal·lacions i la cartera de serveis a oferir.

En aquest sentit, altres iniciatives de referència que també són un bon exemple, tot i que directament no provenen d’una associació, serien les dels PAE gestionats per operadors privats, com és el cas de l’empresa Clapé Group. Aquests aconsegueixen una mínima estructura associativa de les empreses per «estructurar» la demanda dels serveis que ells poden oferir. Tot i que no és obligatori associar-se, accedir als serveis passa per inscriure’s com si es tractés d’un club i pagar la quota estipulada.

Tot i que ara per ara no es pot obligar les empreses d’un polígon a associar-se, cada ve-gada són més conscients que aquesta és una bona via, tant per denunciar situacions de precarietat davant de les diferents administracions com per accedir a serveis de proximi-tat que millorin les condicions en què treballen les empreses i les persones vinculades a elles.

Imatge de marca

Dotar un CSP-PAE d’una imatge de marca pròpia que aconsegueixi transmetre la filosofia, l’estratègia i els objectius que persegueix aquest equipament és positiu pels següents motius:

• Per traslladar els valors qualitatius que hem associat als centres urbans als PAE, fet que contribueix a millorar l’imaginari col·lectiu d’aquests espais.

• Per incrementar la visibilitat d’aquests espais i afavorir una imatge pròpia de qualitat del PAE on es troba ubicat.

• Per atreure tant els serveis de proximitat que es volen oferir al CSP-PAE, com els seus usuaris potencials.


Què és una marca?

La marca és el conjunt d’expectatives, memòries, històries i relacions basades en valors, atributs i beneficis que, guiat per una filosofia, crea una identitat diferencial amb l’objectiu de construir una relació basada en una promesa d’intercanvi.

La creació d’una imatge de marca és una tasca molt més complexa que el disseny d’un logotip. El concepte de marca va molt més enllà, tal com es desprèn de la definició anterior.

Figura 3.5. Imatge de marca del PAE Bufalvent, de Manresa i de la seva associació d'empresaris.

Com pot contribuir un CSP-PAE a crear una imatge de marca?

L’objectiu d’un CSP-PAE és acostar als PAE serveis que normalment estan associats a les trames urbanes. Es pot interpretar com acostar un tros de la urbanitat que normalment s’associa als centres urbans de les nostres ciutats i que en canvi s’ha oblidat en molts

L’Associació d’Empresaris de Bufalvent, entre moltes altres accions, ha generat una imatge de marca del PAE. Aquesta marca homogènia s’aplica en tots els cartells indicatius del PAE, al web de l’associació i del PAE, i a tots els materials de difusió impresos. La marca s’ha consolidat tant que, en el moment de decidir el nom de l’escola bressol del PAE (de la qual n’ha estat una forta impulsora) de forma participativa, va guanyar l’opció Bressolvent amb un logotip que segueix l’estètica del de Bufalvent. A les fotografies, d’esquerra a dreta i de dalt a baix: sala de juntes/formació del CSP-PAE de l’Associació d’Empresaris de Bufalvent, exemple de senyalística del PAE, escola bressol Bressolvent i web de l’associació.


polígons del nostre territori. La construcció d’un CSP-PAE pot ser un pretext per millorar la qualitat d’aquests espais d’activitat econòmica i per reflectir els valors que es volen associar al PAE.

Un exemple de nou és el PAE de Bufalvent a Manresa, on la marca va més enllà del logo-tip i amb la construcció de la Llar d’Infants Bressolvent estan transmetent una idea molt contundent d'espai que per damunt de tot es preocupa per les persones: els treballadors del polígon.

La construcció d’un CSP-PAE pot contribuir a crear una imatge de marca del PAE, que estigui vinculada als valors de les empreses ubicades al PAE i que es visualitzi en la cons-trucció de les instal·lacions –obert vs. tancat, transparent, polivalent– el logotip i la carte-ra de serveis que s’ofereixin.

70

4. La decisió en la programació dels CSP-PAE

A l’hora d’avaluar la necessitat de creació d’un CSP-PAE en una àrea funcional, cal pren-dre com a punt de partida la necessitat i oportunitat d’oferir uns determinats serveis de proximitat en l’àmbit del teixit d’activitat econòmica, en comptes de considerar a priori la voluntat d’ordenar els serveis en un únic edifici o centre.

Als efectes de determinar quina és la solució adequada en cada cas, es proposa una metodologia d’anàlisi de l’àmbit basada en quatre accions successives:

a. Detecció dels serveis existents en l’àrea funcional sobre la qual es considera la necessitat d’un CSP-PAE. Prèviament o simultània a aquesta acció caldrà determinar l'àmbit de referència.

b. Inventari dels serveis detectats que inclogui les condicions en què s’ofereix cada servei, la seva situació dins l’entorn considerat, els usuaris als quals va dirigit, l’abast del servei i el proveïdor o pro-veïdors que l’ofereixen.

c. Valoració qualitativa de cadascun dels serveis inventariats anteri-orment que permeti determinar-ne l’estàndard de qualitat. En funció d’aquesta valoració, els serveis existents podran ser considerats com a part de l’oferta prevista.

d. Actuacions de millora necessàries, a partir dels resultats obtinguts en els apartats anteriors i que poden suposar coordinar els serveis, reordenar-los, complementar-los o bé concentrar-los en conjunts co-herents. Només en els dos darrers casos podem parlar d’un CSP-PAE.

Es pot establir una gradació d’escenaris possibles, que pot variar sensiblement si l’àrea funcional sobre la qual es treballa és existent però té una trajectòria breu, si és ja conso-lidada, si està en fase d’obsolescència i reprogramació o bé si és de nova creació i, en aquest últim cas, si es troba en fase de planejament. Aquesta gradació s’explica en forma de diagnosi bàsica de l’àmbit sobre el qual es vol treballar en tres possibles escenaris:

Decisió i actuacions

Detecció

Inventari

Valoració qualitativa

71 La decisió i programació dels CSP-PAE

a. Existeixen serveis de manera no programada. En el cas d’entorns consolidats, s’ofe-reixen serveis en funció de la demanda i de la massa crítica necessària per al seu fun-cionament. Ens referim a serveis que poden ser oferts per empreses diverses i/o asso-ciacions allotjades al mateix polígon –com un restaurant o un gimnàs– o externes –com podria ser el cas d’una cambra de comerç–.

No obstant això, l’existència d’empreses de serveis no sempre és garantia que la de-manda s’ha originat en el mateix PAE. La ciutat tendeix a ubicar en els polígons alguns usos difícils d’encaixar en altres zones i que, per tant, no responen estrictament a les necessitats de l’àmbit. En aquest primer escenari, caldria inventariar els serveis exis-tents –identificant aquells que s’ofereixen al mateix polígon–, valorar el seu funciona-ment i coordinar-los en la mesura de les possibilitats.21

Hi ha dues opcions a considerar. Primera, que no sigui necessari emprendre cap altra acció, més enllà de l’inventari, coordinació i difusió de l’oferta, atès que les necessitats es consideren cobertes. Segona, que calgui completar els serveis i/o millorar les con-dicions en què s’ofereixen (apartat b).

b. Els serveis existents poden reordenar-se i complementar-se. Fruit d’una acció d’in-ventari, valoració i coordinació, pot detectar-se l’oportunitat d’atraure determinats serveis existents a una nova ubicació. Aquest cas permetria millorar sinergies entre serveis i incorporar-ne de nous per tal de cobrir necessitats no satisfetes. Els nous serveis no han de constituir necessàriament un CSP-PAE.

En aquest escenari, seria interessant identificar si ja existeix una determinada centra-litat d’activitats en l’àmbit considerat, per tal d’aprofitar-la en benefici de l’actuació proposada. Aquesta és una consideració oportuna quan el promotor de la millora és l’administració local, perquè en moltes ocasions es disposa d’un sòl d’equipament –fins i tot, d’un edifici existent en aquest sòl– que no té relació funcional amb l’àrea de cen-tralitat real o potencial. Serà necessari, doncs, analitzar detingudament les possibilitats i considerar si l’àmbit té o no té capacitat de constituir un nou focus sense les sinergi-es de l’àrea de centralitat actual, actuant en conseqüència.22

Com en el supòsit anterior, hi ha dues possibilitats a considerar. Primera, que només sigui necessari incorporar alguns serveis de forma complementària, de manera que un local disponible en la proximitat de l’àrea de centralitat seria suficient. Segona, que calgui concentrar-los coherentment en un centre de serveis (apartat c).

21 Aquesta acció s’ha de considerar des del punt de vista dels usuaris dels serveis, de manera que tinguin accés a un catàleg complet i actualitzat dels serveis que s’ofereixen en el seu entorn físic, fins i tot aquells serveis que ofereix l’ajuntament fora del PAE quan no hi ha atenció de proximitat. L’existència d’aquest catàleg –que pot ser una simple plataforma en línia– pot ser la resposta necessària en determinats casos en què l’oferta existent és variada però heterogènia.

22 És el cas de del Centre de Serveis a les Empreses de Can Gavarra, a Polinyà, ubicat a l’extrem nord del nou po-lígon de Llevant, sobre la vora exterior del PAE, en uns sòls qualificats com a equipament a causa de l’existència de l’antiga masia del mateix nom. En canvi, existeix una àrea de centralitat al PAE Sud-est, sobre la carretera de Sentmenat, que compta amb benzinera, restaurants i centre esportiu. En aquest cas, potser també caldria con-siderar els avantatges de la centralitat existent i valorar alternatives al sòl d’equipament, com el lloguer de llarga durada.


c. No hi ha oferta de serveis, és insuficient o obsoleta en relació a la demanda actual o potencial. A partir de la detecció, inventari, valoració i coordinació de serveis exis-tents o bé de l’avaluació de determinades necessitats potencials, en el cas de PAE de nova creació o bé en fase de renovació/reprogramació, pot ser necessari considerar la creació d’un centre de serveis a les empreses. No es tracta, doncs, d’un únic su-pòsit, sinó de la confluència de diversos escenaris possibles:

- El PAE o l’àrea funcional és de nova creació o s’ha desenvolupat de manera precà-ria i no s’ha detectat la presència de serveis rellevants. En aquest context, un CSP-PAE es pot enfocar a la creació de necessitats per tal d’activar l’àmbit.23 Pel que fa a la possible ubicació del centre, caldrà identificar si existeix sòl d’equipament o un sòl/edifici propietat del promotor.

- Hi ha una determinada oferta, però no és suficient en relació als serveis que es volen impulsar. Pot tractar-se d’una àrea en funcionament, amb unes necessitats creades però sense satisfactors adequats. El CSP-PAE pot tenir com a finalitat re-collir i ordenar les necessitats per tal de millorar l’atractiu de l’àmbit. Quant a la si-tuació del centre, si l’ocupació de l’àmbit és alta, caldrà veure si el sòl d’equipament està esgotat, si existeixen espais disponibles i on estan ubicats en relació als nodes de centralitat que es vulguin reforçar o desplaçar.

- Hi ha una determinada oferta, però no és de qualitat o no s’ha sabut adaptar a les exigències actuals.24 Podem estar davant d’un símptoma d’obsolescència del teixit productiu i, per tant, el CSP-PAE pot fer aquí un paper clau en la reprogramació de l’àmbit, plantejant-lo com a referent d’una determinada tipologia de serveis avançats. Aquí també caldrà identificar les possibilitats d’ubicar un CSP-PAE en base a la disponibilitat de sòl i/o espais, però sobretot, caldrà estudiar el potencial de trans-formació de l’àmbit sense que les condicions urbanístiques actuals siguin un límit inamovible.

23 Va ser el propòsit de Nodus Barberà en els seus orígens, podria ser l’objectiu de del Centre de Serveis a les Em-preses de Can Gavarra –tot i les dificultats que suposa la seva situació respecte al teixit industrial de Polinyà– i pot ser el cas del Centre d’Innovació Anoia a Vilanova del Camí.

24 Els desajustos continuats entre l’oferta de serveis i la demanda pot portar a l’obsolescència. El Centre de Serveis Zona Franca té actualment un baix índex d'ocupació que pot entendre’s, en part, per aquest motiu. El seu perfil de centre d’empreses amb serveis vinculats té a dia d'avui dificultats degudes a un enfocament massa específic, agreujat probablement per la rigidesa en la superfície dels mòduls així com als canvis en el context immediat. La falta d’ocupants porta, al seu torn, a la disminució d’oferta en els locals de serveis de planta baixa. En aquest cas, potser seria convenient estudiar un canvi d’objectius basat en l’anàlisi del potencial de l’àmbit.


Podem resumir aquest procés de presa de decisions en el següent gràfic:

Detecció dels serveis existents

Inventari dels serveis detectats

Valoració qualitativa

Els serveis existents són de qualitat i hi ha centralitat

Complementació dels serveis

existents amb actuacions puntuals

Complementació

No cal fer res

PAE de nova creació sense

serveis

CSP atractor:generació de

demanda

Centralització

Els serveis existents

estan mal ubicats i dispersos

Reordenació dels serveis i

complementació. Nova centralitat

Reordenació

PAE en obsolescència

CSP atractor:Avaluar altres actuacions més urgents

No cal fer res

Existeixen serveis però hi ha necessitats

no cobertes

No existeixen serveis o l’oferta està

obsoleta

Existeixen serveis i de

qualitat

DECISIÓ

1 2 3 4

ANÀLISI

VALORACIÓ

Figura 4.1. Esquema representatiu de la presa de decisions prèvia a la construcció d’un CSP-PAE


Així doncs, com podem veure, es plantegen quatre possibles tipus d’actuacions, les quals, com hem vist, deriven de les diverses situacions d’oferta de serveis en les que es poden trobar els PAE. La cadena d’anàlisis i reflexions que es proposa ha de contribuir a evitar inversions en projectes incoherents, desproporcionats o que comportin duplicitats innecessàries. Les quatre vies d’actuació que es contemplen van des de l’actuació mínima de coordinació i comercialització d’una oferta ja existent fins a la construcció un nou CSP-PAE, ja sigui com a edifici únic o com a diversos locals, passant per possibilitats intermè-dies de reforç i complementació de serveis existents que ja hagin generat certa centralitat.

Tanmateix, cal fer dues consideracions finals en aquest apartat: la primera, sobre l’exis-tència d’un CLSE en el municipi; la segona, sobre la possibilitat d’impulsar serveis al marge de la creació d’un nou CSP-PAE:

a. L’ajuntament disposa d’un CLSE en funcionament. D’acord amb la seva definició, aquest departament estaria oferint serveis avançats a les empreses, però des de fora del polígon o AF. Fruit de la decisió de reordenar els serveis, l’administració podria prendre la decisió de traslladar-lo al PAE i complementar-lo amb serveis bàsics per tal de constituir un nou CSP-PAE. En funció de la demanda i oportunitat, però, també es podria decidir mantenir-lo en la seva ubicació actual i generar altres serveis avançats del PAE o AF, com podria ser un viver o centre d’empreses.

b. Altres fórmules per implantar serveis en una AF. Aquesta guia es centra en determinar quan i en quines condicions es pot programar un nou centre de serveis, com a equi-pament; no obstant, dos dels casos existents a la demarcació de Barcelona –CIM Vallès i el Centre de Serveis de l'Associació d'Empresaris de Bufalvent– permeten plantejar, encara que sigui de manera breu, una possibilitat diferent o complementària: impulsar la creació de determinats serveis sense assumir-ne la gestió en el temps.25 En la valoració d’aquesta possibilitat, cal considerar que:

- Tant si és una alternativa a la creació d’un CSP-PAE com si és una mesura comple-mentària al catàleg de serveis del CSP-PAE, pot suposar una inversió menor que faci viables algunes propostes, però exigeix gran capacitat de gestió prèvia.

- Implica altres agents i empreses en el desenvolupament i implantació dels serveis, de manera que no es podrà intervenir en l’evolució en el temps d’aquests serveis de la mateixa manera que es podria fer amb una oferta pròpia o gestionada unitària-ment.

25 En el CIM Vallès s’impulsa, des del planejament, una àrea de centralitat pensada per acollir empreses de serveis al PAE (vegeu nota 30). En el CSP-PAE Bufalvent, es promou una llar d’infants que gestiona l’Ajuntament de Man-resa. En ambdós casos es promou la creació i implantació d’aquests serveis, en considerar-los necessaris, però una vegada assolit aquest objectiu el CSP-PAE ja no n’és el responsable.

75

5. Aproximació a un catàleg de serveis dels CSP-PAE

Una vegada inventariats i valorats qualitativament els serveis del teixit empresarial indus-trial, caldrà detectar les necessitats no cobertes, és a dir, la demanda de serveis que manquen al PAE o AF per tal de decidir l’abast de la nostra actuació. Possiblement, les necessitats detectades i les reclamades per les empreses del PAE es voldran complemen-tar amb d’altres serveis més estratègics o amb caràcter transformador a mitjà i llarg ter-mini.

En aquest capítol presentem tots aquells serveis que es poden oferir en entorns industrials i, a més, es caracteritzen segons diferents criteris amb l’objectiu de proporcionar una eina de suport en la presa de decisions. En aquest sentit, conèixer en quin tipus de PAE tenen sentit, a priori, determinats serveis, o si estan enfocats a les activitats que desenvolupen les empreses o a les persones que habiten de forma quotidiana aquests entorns urbans, ajudarà el promotor a establir prioritats i dibuixar el seu catàleg de serveis, en base als resultat de l’estudi dels condicionants previs.

Així doncs, es plantegen quatre categoritzacions dels serveis que ens ajuden a respondre la pregunta: Quins serveis vull oferir…? Una pregunta que acompanyem amb les següents especificacions.

• … en aquest entorn determinat?

• … per arribar a determinats destinataris?

• … amb gestió directa i quins amb gestió indirecta?

• … i en quin territori?

Quins serveis vull oferir?

Tipus de PAE Destinataris Operador Abast

Figura 5.1

76 Aproximació a un catàleg de serveis dels CSP-PAE

Cadascuna d’aquestes 4 preguntes o categoritzacions admeten diverses possibilitats o respostes, les quals, es poden resumir en el quadre següent i que anirem explicant al llarg del present capítol.

5.1. Caracterització del catàleg de serveis

Entenem per catàleg o cartera de serveis un document que descriu el tipus de serveis que ofereix una determinada administració pública, empresa o institució. El document tipifica aquests serveis de forma específica.

En el cas que ens ocupa, els CSP-PAE, el catàleg de serveis seria aquell document que serveix a l’administració o empresa que gestiona el centre per presentar a les empreses usuàries potencials el conjunt de serveis de què poden gaudir.

A partir de l’anàlisi de casos existents de CSP-PAE, es constata una gran variabilitat de serveis, la qual cosa ens obliga a partir d’un catàleg de serveis obert, subjecte, a més, a actualitzacions periòdiques derivades de l’evolució de mercat, tecnològica o de disseny, de les necessitats de les empreses, etc.

En aquest sentit, en aquesta guia, més que una relació lineal i tancada de serveis, es proposa una classificació de tipus matricial, que permeti en cada moment situar-hi un determinat servei en relació a les categories identificades; aquestes categories faran la funció d’etiquetes descriptives de la naturalesa del servei en qüestió.

Els elements bàsics a tenir en compte per a la definició del catàleg de serveis d’un CSP-PAE són els següents:

Figura 5.2


Servei Tipus de PAE Destinataris Operador Abast

IntegratPersones

Administració pública

ActivitatsAssociacions

i entitats empresarials

Establiments Concessió

PAE

Continu AF

Segregat Municipal

Aïllat Supramunicipal


Segons l’objectiu que es vol assolir26

Els serveis als CSP-PAE es poden classificar segons l’objectiu al qual van orientats; n’iden-tifiquem tres:

a. Serveis enfocats a la millora de la competitivitat del teixit empresarial del territori, que podríem anomenar serveis dirigits a l’activitat empresarial.

Activitats: són el motiu de l’existència del mateix PAE. Les activitats econòmiques que es desenvolupen en els establiments necessiten serveis complementaris externs per al seu funcionament. Probablement, aquest és el conjunt més nombrós i heterogeni de serveis i de fórmules per oferir-los. Abasta des de les relacions amb l’administració, els programes de formació o els espais de reunió i promoció fins a les entitats bancàries, correus i missatgeria o consultories.

b. Serveis enfocats a l’assoliment de condicions urbanes assimilables a les de la trama urbana residencial, que podem anomenar serveis dirigits a les persones o habitants.

Persones: comprenen perfils diferenciats que podem identificar com a usuaris habitu-als (personal de direcció i administració, personal tècnic i operaris de les empreses del PAE) i usuaris esporàdics (clients, representants, proveïdors o transportistes). Donada la permanència diària en el PAE i/o la distància al lloc de residència, els usuaris habi-tuals –fins i tot els esporàdics– poden arribar a ser una demanda captiva i requereixen satisfer necessitats com alimentació, lleure o salut.

c. Serveis enfocats a la millora de la qualitat del PAE com a producte immobiliari conte-nidor d’empreses, que podríem anomenar serveis dirigits als establiments o immobles i el seu entorn.

26 Aquesta classificació de serveis segons objectiu ja s’ha introduït, breument, a l’apartat dedicat als usuaris del ca-pítol 3 d’aquest Guia.

Figura 5.3. Destinataris dels serveis


Objectius / destinataris principals

Persones EstablimentsActivitats


Establiments empresarials ubicats al PAE i el seu entorn: inclou les naus industrials o immobles, i el seu entorn (parts comunes del PAE); els establiments i el seu entorn són el suport físic, (immediat i proper) de l’empresa. Requereixen d’aquells serveis adreçats al manteniment i actualització dels edificis, els serveis urbans bàsics i altres necessitats avançades, com les tecnològiques.

Objectiu Usuari Exemple

Millora de la competitivitat del teixit empresarial del territori Activitats econòmiques Formació

Assoliment de condicions urbanes assimilables a les de la trama urbana residencial

Persones Restaurant

Millora de la qualitat urbana del PAE com a producte immobiliari

Establiments Manteniment

Figura 5.4. Quadre resum dels objectius i usuaris dels serveis dels CSP-PAE


Tipus de polígon on s’ubica el CSP-PAE:

Es plantegen quatre categories de PAE en funció de la seva relació amb la resta del teixit urbà.27

27 Les quatre categories de PAE d’acord amb la seva situació respecte de la trama urbana residencial s’han descrit a l’apartat 3.2 «Condicions urbanístiques i territorials» del capítol 3. En aquest capítol, s’incorpora un petit resum a mode de recordatori però es recomana consultar el capítol esmentat per ampliar la informació.

Figura 5.5. Tipus de PAE segons la seva relació amb la trama urbana residencial


Tipus de PAE

Integrat Continu Segregat Aïllat


En concret:

• Integrat a trama urbana: formen part inseparable del teixit del municipi, el futur d’aquests àmbits és el reconeixement com a parts de la ciutat. En aquests casos, l’existència d’un CSP-PAE pot resultar innecessària perquè els serveis tendiran a ser els propis de la ciutat.

• En contigüitat amb trama urbana: situats en el límit del teixit residencial i entesos com a extensió física –i en ocasions funcional– d’aquest. No obstant, aquesta proximitat no sempre implica la continuïtat entre polígons. Aquest aclariment és important en el context d’aquest treball per la dificultat que pot implicar aquesta dispersió de l’activitat econòmica en la ubicació d’un CSP-PAE. En canvi, la continuïtat amb la trama d’altres zones urbanes pot permetre que en alguns serveis –no en tots– que es presten al CSP-PAE, es prestin també a persones o empreses de la trama urbana propera.

• Segregat: desvinculats físicament del nucli urbà, però en contigüitat d’altres polígons, tot i que no necessàriament ben intercomunicats. Solen ser conjunts ben relacionats amb la xarxa primària de comunicacions i/o amb els cursos d’aigua, que en van propi-ciar la concentració, més enllà dels límits municipals. La distància al nucli urbà i la massa crítica que aquests aglomerats poden implicar, fa possible pensar en un CSP-PAE.

• Aïllat: desvinculats del nucli urbà i d’altres polígons. Habitualment, també aïllats de la xarxa primària de comunicacions. Com en el cas anterior, la distància als serveis urbans pot fer necessària l’existència d’un CSP-PAE, però la manca de massa crítica en pot dificultar la viabilitat.

Tipus de PAE Símbol associat Observacions en relació als CSP-PAE

Integrat a trama urbana Innecessari

En contigüitat amb trama urbanaEn alguns serveis, pot captar demanda de la trama urbana

SegregatTé molt sentit, segons la distància existent i la massa crítica d’empreses al PAE

AïllatLa massa crítica pot ser un aspecte clau pel que fa a la viabilitat

Figura 5.6. Quadre resum dels tipus de PAE on es poden ubicar els CSP-PAE



Hi ha però altres elements que també poden contribuir a caracteritzar, de manera més acurada, cadascun dels serveis:

La gestió dels serveis28

La gestió d’un CSP-PAE pot plantejar-se de tres maneres:

a. Privada: per part d’una associació d’empresaris del PAE o d’una empresa de serveis, que podria ser propietària del sòl.

b. Pública: per part de l’Administració local directament o mitjançant empresa pública, concessió administrativa, concert etc. (gestió pública indirecta).

c. Mixta: col·laboració publicoprivada mitjançant mecanismes com ara la signatura de convenis de col·laboració.

L’abast geogràfic dels serveis

Podem planificar els serveis en funció del seu abast, que implica un àmbit d’influència i, en conseqüència, el dimensionat i les condicions de la demanda. En aquest sentit, podem identificar els serveis quan estan dirigits a:

• El mateix centre de serveis. L’abast del servei es limita al centre. Té sentit parlar d’aquesta categoria quan hi ha empreses allotjades en el CSP-PAE. Els casos més clars són els vivers i centres d’empreses o els espais de coworking que requereixen de ser-veis de suport, normalment oferts pel propi gestor del centre.

• El polígon d’activitat i/o l’àrea funcional (AF).29 L’abast és el mateix entorn d’activitat econòmica, que s’haurà definit d’acord amb les seves característiques físiques, funci-onals i amb les expectatives d’evolució. Cal tenir present que un PAE sol pertànyer a un únic municipi però que, en funció de la definició de l’AF, aquest pot ser un àmbit

28 Per ampliar detalls sobre la gestió, es pot consultar el capítol 8 d’aquesta Guia, que porta per títol «Models de gestió dels CSP-PAE».

29 Per ampliar detalls sobre les àrees funcionals, es pot consultar l’apartat 1.3. «Les àrees funcionals de PAE» del capítol 1 d’aquesta Guia.

Figura 5.7. Abast dels serveis que poden oferir-se des d’un CSP-PAE


Abast dels Serveis

PAE Municipal SupramunicipalCSP-PAE


supramunicipal. Els tipus de serveis que es poden incloure en aquest apartat no hau-rien de tenir, doncs, limitacions per aquest motiu.

• El municipi. L’abast és l’àmbit administratiu del municipi per raons de les competències que li són pròpies. Això no obstant, caldria estudiar en quines circumstàncies dos o més municipis poden harmonitzar una mateixa política fiscal i de promoció econòmica, per tal d’arribar a un nivell major d’integració dels polígons d’activitat. En aquestes condi-cions, el CSP-PAE –o la coordinació de diversos equipaments– podria tenir un paper destacat per tractar-se d’un espai neutre respecte els municipis participants.

• Supramunicipal. L’abast no té limitació territorial. Podem incloure aquí serveis com la promoció dels PAE, que van dirigits a empreses que potencialment podrien tenir inte-rès en ubicar-se en un determinat àmbit o a establir relacions comercials amb les que ja hi estan instal·lades. Per la seva naturalesa, aquests serveis poden ser receptius a les demandes o bé actius, en forma d’actuacions de promoció en els fòrums adequats i/o en l’organització d’esdeveniments propis.

En aquest sentit, quan es tracta de promoció, la claredat en el perfil del producte o servei és clau i, per tant, ho és la definició prèvia d’una àrea funcional coherent, d’un perfil o perfils d’activitat econòmica associat/s i d’un CSP-PAE en condicions de gestionar ade-quadament l’àmbit.

Abast geogràfic Exemple

CSP-PAE Reprografia

PAE / AF Serveis bancaris

Municipi Llar d’infants

Sense limitació Servei de promoció (PAE, empreses, territori)

Figura 5.8. Quadre resum de l’abast geogràfic dels serveis dels CSP-PAE


Les condicions de prestació del servei

L’evolució de les tecnologies ha fet possible que la prestació de determinats serveis pu-gui fer-se total o parcialment a distància. A l’hora de plantejar-se les condicions de pres-tació dels serveis en un PAE o AF, cal tenir en compte aquest factor. Per exemple, un servei de reprografia i impressió orientat a la demanda habitual d’una trama urbana resi-dencial, només tindria sentit si s’habilita un local amb horari comercial. En canvi, en el cas dels PAE, és plausible plantejar un servei completament a distància amb enviament tele-màtic dels arxius i lliurament a domicili de l’empresa. La necessitat de presència física dels serveis en els PAE és, per tant, un factor per considerar a l’hora de planificar i disse-nyar els CSP-PAE.


D’altra banda, tot i que hi ha algunes activitats que, per la seva naturalesa, no poden ser objecte d’interrupcions (com seria el cas de determinades activitats vinculades a la side-rúrgia), en termes generals l’activitat productiva en un PAE està subjecta a un règim ho-rari que sol ser força estable i que parteix d’una diferenciació prou clara entre el dia i la nit, i entre els dies feiners i els festius. Aquest fet, lògicament, té un impacte significatiu en el règim horari d’alguns serveis que es presten en aquests entorns productius. Així, hi haurà establiments que en un entorn urbà residencial podrien prestar un servei permanent i diari (com per exemple una cafeteria) i que, en canvi, en un PAE potser només tindrien sentit de forma temporal, en determinades franges horàries.

Més enllà de les limitacions horàries, un altre element força relacionat amb la massa crí-tica d’usuaris en els PAE serà la intensitat d’ús dels serveis. En aquest sentit, polígons grans o amb una concentració alta d’activitats i amb molta densitat de persones propor-cionen una estabilitat de demanda superior que en els casos contraris (PAE de dimensions reduïdes, o amb escassa densitat productiva i humana). Per aquest motiu, donada la previsible dimensió reduïda i temporal dels serveis, en el cas dels polígons petits pot ser convenient plantejar-ne l’agrupació per garantir la concurrència d’usuaris.

Aquestes condicions en la demanda dels serveis (presencialitat, temporalitat i necessitat d’agrupació) ens poden portar a plantejar alternatives que flexibilitzin la implantació de serveis en les AF. Atès que es tracta de característiques que tenen més a veure amb el «com» es presten els serveis (pel que fa als espais que ocuparan i on se situaran) més que amb el «què» (serveis concrets que es volen oferir en un determinat PAE o AF), en el marc d’aquesta Guia s’aborden més endavant, en concret en el capítol 6. Criteris de disseny dels centres de serveis, el qual és imprescindible consultar.

5.2. Identificació i caracterització dels serveis

En base a tots aquests elements, podem identificar, classificar i caracteritzar els serveis que de forma habitual es presten en els CSP-PAE. Per començar, podem identificar un conjunt de serveis dels CSP-PAE que necessàriament s’ha de considerar de forma ober-ta, donada la naturalesa canviant tant de les necessitats que es pretenen cobrir com de les solucions variables –i en moltes ocasions també múltiples– que el mercat ofereix per cobrir-les (en funció de les tecnologies a l’ús, del disseny, de la innovació, etc.).30

En el cas dels serveis dirigits a l’activitat empresarial, donada la complementarietat que es produeix habitualment entre els CSP-PAE, els CLSE i els EAE, ja desenvolupada al capítol 2 (apartat 2.3), és molt freqüent trobar una combinació de serveis propis dels tres tipus d’equipament. Tot i que en aquesta Guia ens centrem, lògicament, en els serveis propis d’un CSP-PAE «pur», a continuació s’enumeren serveis dels tres tipus d’equipament, distingint els propis de CLSE i d’EAE amb uns superíndex ( ):

30 Aquest conjunt de serveis s’ha elaborat a partir de les dinàmiques desenvolupades durant una sessió de treball amb experts en matèria de Polígons d’Activitat Econòmica, organitzada pel Servei del Teixit Productiu amb l’ob-jectiu de generar un debat enriquidor que servís de base per als continguts d’aquesta guia.

CLSE EAEEAE


Font

: ela

bo

raci

ó d

els

auto

rs

Ser

veis

dir

igit

s a

les

acti

vita

tsS

erve

is d

irig

its

a le

s p

erso

nes

o h

abit

ants

Ser

veis

dir

igit

s al

s es

tab

limen

ts

Fig

ura

5.9

Ces

sió

d’e

spai

s:

sa

les

de

reun

ions

, sal

es

d

e fo

rmac

ió

Fine

stre

ta ú

nica

Lab

ora

tori

d’im

pre

ssió

3D, t

all l

àser

,

fres

ado

res,

etc

.

(Fab

Lab

)

Din

amitz

ació

i

ne

twor

king

Cus

tòd

ia i

des

truc

ció

de

do

cum

ents

Est

udis

de

mer

cat,

de

tend

ènci

es, e

tc.

Info

rmac

ió d

e

su

bve

ncio

ns i

ajud

es

Form

ació

em

pre

sari

al

Jorn

ades

, sem

inar

is,

ta

llers

, co

nfer

ènci

es

Ass

esso

ram

ent

a

p

erso

nes

emp

rene

do

res

Coa

chin

g

Form

ació

a

em

pre

ned

ors

Ser

veis

d’in

nova

ció

Viv

er d

’em

pre

ses

de

serv

eis

ind

ustr

ials

Cen

tre

o ho

tel

d

’em

pre

ses

de

serv

eis

i/o in

dus

tria

ls

Caf

eter

ia, r

esta

uran

t

Co

rreu

s, m

issa

tger

ia

Rep

rog

rafia

, ed

ició

Farm

àcia

Ser

veis

ban

cari

s

Cai

xer

auto

màt

ic

Màq

uina

de

vend

a

au

tom

àtic

a

Tran

spo

rt c

ol·l

ectiu

Est

ació

de

serv

ei

(g

aso

il, e

lèct

ric)

Llar

d’in

fant

s

Esc

ole

s d

’idio

mes

Ag

ènci

a d

e vi

atg

es

Ges

tori

a

Co

rred

ori

a

d

’ass

egur

ance

s

Ser

veis

san

itari

s

Gim

nàs,

inst

al·la

cio

ns

es

po

rtiv

es

Ho

tel

Ap

arca

men

t d

e ca

mio

ns

Jard

iner

ia

Man

teni

men

t d

e le

s na

us

Net

eja

Man

teni

men

t o

mill

ora

de

la q

ualit

at d

e

su

bm

inis

tram

ents

bàs

ics

(ele

ctri

cita

t, a

igua

i

sa

neja

men

t)

Rec

epci

ó: v

igilà

ncia

,

ori

enta

ció,

dip

òsi

t d

e cl

aus

Seg

uret

at i

vig

ilànc

ia

Ser

veis

de

tele

com

unic

acio

ns (fi

bra

òp

tica,

WiM

AX

)

Gen

erac

ió d

’imat

ge

de

mar

ca d

e P

AE

Atr

acci

ó d

’inve

rsio

ns i

pro

mo

ció

del

PA

E

Info

rmac

ió d

el p

olíg

on

i

naus

, ser

vei d

’aco

llid

a

Cen

tral

de

com

pre

s

Ges

tió c

onj

unta

del

s

re

sid

us a

ssim

ilab

les

a

ur

ban

s

Infr

aest

ruct

ures

com

par

tides

Llo

gue

r d

e m

aqui

nàri

a

(c

arre

tó, t

oro

–ca

rret

ó

el

evad

or

de

pal

ets-

,

mun

tacà

rreg

ues,

etc

.)

Ser

veis

p

rop

is

de

CS

P

Ser

veis

co

mp

lem

enta

ris

de

CL

SE

Ser

veis

co

mp

lem

enta

ris

d’E

AE

Bàs

ics31

Ava

nça

ts32

Bàs

ics

D

e va

lor

afeg

it

B

àsic

s

De

valo

r af

egit

CS

P-P

AE

CS

P-P

AE

CS

P-P

AE

CS

P-P

AE

CS

P-P

AE

CS

P-P

AE

CS

P-P

AE

CS

P-P

AE

CS

P-P

AE

CS

P-P

AE

CS

P-P

AE

CS

P-P

AE

CS

P-P

AE

CS

P-P

AE

CS

P-P

AE

CS

P-P

AE

CS

P-P

AE

CS

P-P

AE

CS

P-P

AE

CS

P-P

AE

CS

P-P

AE

CS

P-P

AE

CS

P-P

AE

CS

P-P

AE

CS

P-P

AE

CS

P-P

AE

CS

P-P

AE

CS

P-P

AE

CS

P-P

AE

CS

P-P

AE

CS

P-P

AE

CS

P-P

AE

CS

P-P

AE

CS

P-P

AE

CS

P-P

AE

CS

P-P

AE

CLS

EC

LSE

CLS

E

CLS

E

CLS

E

CLS

E

CLS

E

CLS

E

CLS

E

EA

EE

AE

EA

EE

AE


Cal dir que aquesta classificació no és tancada; en alguns casos, el fet que un servei estigui assignada a un dels grups d’usuaris no exclou que pugui estar, també, en un altre grup. Per exemple, el servei d’oficina bancària i caixer automàtic apareix al grup «persones», però podria aparèixer també per a «activitats». El criteri que s’ha seguit en aquests casos ha estat incloure’l en el grup que constitueix el destinatari principal, en aquest cas el de «persones», ja que per a les «activitats» disposar dels serveis bancaris al CSP-PAE no resulta del tot imprescindible (moltes gestions es fan en línia, i les que requereixen presencialitat, com que solen ser esporàdiques, es poden fer a oficines de la trama urbana).

5.3. Disseny de la cartera de serveis

Per a la configuració concreta de la cartera de serveis d’un determinat CSP-PAE caldrà partir d’una anàlisi dels possibles serveis a oferir en un equipament d’aquest tipus. Pos-teriorment s’haurà de determinar quins d’aquests serveis tenen més sentit en funció de la realitat de l’entorn concret en el qual es troba el CSP-PAE: tipus de PAE, sectors produc-tius predominants, volum d’activitats econòmiques, etc.

Per il·lustrar aquest procés d’anàlisi i tria de serveis, es presenta la descripció d’alguns serveis concrets utilitzant un quadre de perfil que incorpora els diferents elements que s’han anat presentant per a caracteritzar-los; la mostra de serveis que es presenten a continuació s’utilitzarà en altres capítols de la guia, per il·lustrar els diferents processos de presa de decisions en els projectes de CSP-PAE.

31 Indispensables per a un bon funcionament del teixit industrial.32 Serveis més estratègics, o més elaborats o complexos en la seva organització i prestació.


Quadres de perfil d’alguns serveis prestats en un CSP

Servei bancari

• Un servei bancari en un PAE només té sentit en aquells que són continus a trama urbana o segregats, però sempre que conformin una massa crítica suficient perquè formen un conjunt amb altres PAE.

• És un servei que principalment es dirigeix a les activitats del PAE (el banc hi anirà per guanyar com a clients les empreses del polígon) però també servirà alhora als treballadors d’aquestes activitats, en especial si disposa de caixer automàtic.

• La gestió del servei ha de ser necessàriament privada; conseqüentment el seu abast serà supramunicipal.

Figura 5.10


SERVEI BANCARI

Integrat

GestióObjectiusTipus PAESERVEI Abast geogràfic

Continu

Segregat

Aïllat

Activitats

Persones

Establiments

Privada

Pública

Concessió

CSP

PAE / AF

Municipal

Supramunicipal


Antena CLSE: servei d'informació a empreses

• Un servei d’informació a les persones empresàries té sentit en qualsevol tipus de teixit empresarial; per tant, seria convenient en qualsevol de les tipologies de PAE, excepte en els casos de PAE aïllats, atès l'escassa massa crítica d’usuaris que comportarien (solen ser una única empresa).

• El servei es pot gestionar i oferir de forma pública (per exemple a través del departament de promoció econòmica d’un ajuntament), de forma privada (per exemple a través d’associacions empresarials) o de forma mixta (mitjançant un conveni de col·laboració entre un ajuntament i una entitat o associació empresarial).

• L’abast d’aquest tipus de serveis variarà segons qui l’ofereix: per exemple, si ho fa un ajuntament l'abast serà majoritàriament municipal, tot i que també pot ser supramunicipal; en canvi, si ho fa una entitat empresarial tipus cambra de comerç, l’abast serà supramunicipal.

Figura 5.11


ANTENA CLSE:INFORMACIÓ A EMPRESES

GestióObjectiusSERVEI Abast geogràfic

Integrat

Tipus PAE

Continu

Segregat

Aïllat

Activitats

Persones

Establiments

Privada

Pública

Concessió

CSP

PAE / AF

Municipal

Supramunicipal

CLSE


Antena CLSE: servei de formació a empreses

• Un servei de formació en matèria empresarial té sentit en qualsevol tipus de PAE, excepte en els casos de PAE aïllats, a causa de l'escassa massa crítica d’usuaris que comportarien (solen ser una única empresa).

• El servei es pot gestionar i oferir de forma pública (per exemple a través del departament de promoció econòmica d’un ajuntament), de forma privada (per exemple a través d’associacions empresarials) o de forma mixta (mitjançant un conveni de col·laboració entre un ajuntament i una entitat o associació empresarial).

• L’abast d’aquest tipus de serveis variarà segons qui l’ofereix: per exemple, si ho fa un ajuntament l’abast serà municipal, però si ho fa una associació empresarial tipus cambra de comerç, l’abast serà supramunicipal. En canvi, si s’ofereix per part d’una associació d’empresaris del mateix PAE, possiblement només s’hi acceptaran empreses del PAE.

Figura 5.12


ANTENA CLSE: SERVEI DE FORMACIÓ A EMPRESES

Integrat


Continu

Segregat

Aïllat

Activitats

Persones

Establiments

Privada

Pública

Concessió

CSP

PAE / AF

Municipal

Supramunicipal

CLSE


Servei de custòdia i destrucció de documents

• Un servei de custòdia i destrucció de documents és pràctic per a qualsevol tipus d'empreses i per tant, té sentit en qualsevol tipus de PAE. Es tracta d’un servei clarament destinat a les activitats, que només té sentit en un CSP-PAE mitjançant una concessió.

• Tot i que segurament el servei s’oferirà sense limitació territorial, és probable que s’arribi a un acord publicoprivat per tal que les empreses del PAE tinguin bonificacions i/o millors condicions de servei.

Figura 5.13


Integrat


Continu

Segregat

Aïllat

Activitats

Persones

Establiments

Privada

Pública

Concessió

CSP

PAE / AF

Municipal

Supramunicipal

CUSTÒDIA I DESTRUCCIÓ DE DOCUMENTS


Vigilància i seguretat

• Tot i que la majoria de PAE són de gestió pública i la seguretat és tasca de la policia municipal, pels horaris de funcionament sovint molt regulars i estacionaris al llarg del dia, els PAE solen tenir problemes de seguretat a les nits. Un servei de seguretat tindrà sentit sobretot en aquells PAE que no estan mesclats amb trama urbana que aporti altres usos, és a dir, PAE segregats, continus i aïllats.

• Es tracta d’un servei dirigit clarament a protegir els establiments (tant pel que fa al contingut com al continent), que pel seu caràcter especialitzat s’ofereix generalment a través d’una concessió amb una empresa del sector.

• L’abast del servei és el mateix CSP-PAE i l’AF o PAE.

Figura 5.14


VIGILÀNCIA I SEGURETAT

Integrat


Continu

Segregat

Aïllat

Activitats

Persones

Establiments

Privada

Pública

Concessió

CSP

PAE / AF

Municipal

Supramunicipal


Visió agregada de tota la caracterització

La visió agregada dels 6 diagrames ens permet fer-nos una primera idea general del tipus de CSP-PAE que estem planificant. Si observem el gràfic de forma analítica, podem veu-re que estem prioritzant aquells serveis destinats al suport de les activitats, la majoria dels quals admeten o necessiten una gestió a través d’una empresa privada, tot i que molts d’ells també es poden oferir de forma pública. Així mateix, podem observar que la majoria de serveis tenen un abast geogràfic que es limita al PAE. Aquesta anàlisi és interessant per corregir desviacions respecte d’una diagnosi inicial de les necessitats del polígon. Per exemple, si s’havia detectat un malestar per part dels treballadors per falta de serveis propis de la trama urbana, aquesta proposta mostraria clarament mancances per cobrir aquesta necessitat i a través d’aquest diagrama es faria evident.

Atracció d’inversions

• Un servei d’atracció d’inversions tindrà sentit per a qualsevol PAE, exceptuant aquells que són aïllats, que estan molt limitats i difícilment poden assumir noves empreses.

• Es tracta d’un servei dirigit principalment als establiments, pel fet que en promociona la venda o el lloguer (per tant, beneficia principalment els propietaris). Tanmateix, indirectament beneficia també les activitats, ja que n’atrau de noves i millora el teixit industrial.

• Pot oferir-se de forma pública, des del departament de promoció econòmica de l’Ajuntament, tot i que llavors l’abast del servei sol ser municipal i es promociona conjuntament a tots els PAE del municipi. Alternativament, el servei el pot oferir l’associació empresarial del mateix PAE (per tant es gestionaria de forma privada) i l’abast del servei seria el polígon o AF.

Figura 5.15


ATRACCIÓ D'INVERSIONS

Integrat


Continu

Segregat

Aïllat

Activitats

Persones

Establiments

Privada

Pública

Concessió

CSP

PAE / AF

Municipal

Supramunicipal


Conclusions de la caracterització

En els esquemes anteriors es representen totes les possibles combinacions per a cadas-cun dels serveis escollits. Ara bé, en un cas real, per a un determinat servei, les diferents combinacions possibles serien molt més limitades, en atenció a la realitat concreta ana-litzada. A títol d’exemple, podem veure com quedaria el diagrama del servei bancari si ens trobéssim en el cas d’un PAE continu:

Figura 5.16



Integrat


Continu

Segregat

Aïllat

Activitats

Persones

Establiments

Privada

Pública

Concessió

CSP

PAE / AF

Municipal

Supramunicipal

SERVEI BANCARI

ANTENA CLSE:INFORMACIÓ A EMPRESES

ANTENA CLSE:FORMACIÓ A EMPRESES



CLSE

CLSE


La descripció i categorització de serveis que es proposa en aquest capítol té la finalitat de facilitar als promotors d’un projecte de CSP-PAE la configuració d’una cartera de serveis concreta (el «què»), que ha de respondre als paràmetres considerats per al polígon en qüestió: usuaris, tipus de PAE, gestió del centre, condicions de prestació del servei, etc.

No obstant això, una reflexió ulterior, i també necessària, hauria de ser analitzar les dife-rents possibilitats de prestació d’aquests serveis (el «com») i la seva traducció arquitectò-nica (necessitats d’espais) que es tracta al següent capítol d’aquesta guia.

A l'annex que podreu trobar al final de la guia, es presenten tot el seguit de serveis que a dia d'avui hem considerat succeptibles d'ubicar-se en un CSP-PAE, descrits de forma individualitzada i en base a la caracterització presentada en aquest i el següent capítol.

Figura 5.17


SERVEI BANCARIIntegrat


Continu

Segregat

Aïllat

Activitats

Persones

Establiments

Privada

Pública

Concessió

CSP

PAE / AF

Municipal

Supramunicipal

93

6. Criteris de disseny dels CSP-PAE

La programació d’un CSP-PAE pot ser molt diversa depenent de les condicions de l’àrea funcional a la qual vol servir, de si es tracta d’espais de gestió pública o privada i sobretot segons la cartera de serveis que s’hi vulgui oferir. Aquesta disparitat es trasllada evident-ment a l’espai que ocupen. Les formes arquitectòniques, els àmbits on s’insereixen les diferents parts del programa –despatxos, locals, oficines o espais de trobada– i les rela-cions internes que s’estableixen entre elles varien d’un cas a l’altre i és certament complex determinar unes pautes que serveixin de model a noves actuacions.

Malgrat això, s’han extret algunes constants que es donen entre els diversos centres. A partir de l’experiència dels gestors dels CSP-PAE de més antiguitat que han anat modifi-cant les distribucions internes per adaptar-les a les necessitats i del testimoni de com funcionen les àrees programàtiques dels CSP-PAE existents a la demarcació, s’han esta-blert alguns criteris de disseny que es poden vincular a les característiques dels serveis i de les àrees funcionals on s’emplacen.

El pas de la programació a l’arquitectura d’un CSP-PAE es proposa a partir d’una segona caracterització de la cartera de serveis que es vol oferir, començant per:

• Determinar la necessitat de comptar amb un espai físic ubicat en el PAE per a la prestació del servei,

• Establir (en cas de constatar l’existència d’aquesta necessitat) una relació concreta de cadascun dels serveis amb un (o varis) àmbit arquitectònic fàcilment identificable,

• I, finalment, avaluar el grau de continuïtat / independència que pot establir amb la resta dels serveis del centre.

Així, si en el capítol anterior es presentava una caracterització dels serveis a partir de 4 grans preguntes que han d’ajudar als promotors d’un futur CSP-PAE a determinar la car-tera de serveis del centre, en aquest capítol tractarem aquelles característiques que afec-taran a l’arquitectura del centre, fins al punt de determinar si cal plantejar la construcció d’un únic edifici o si, per contra, és més adequat plantejar diverses actuacions puntuals de menor envergadura, en zones estratègiques del PAE.

94 Criteris de disseny dels CSP-PAE

Tal com passava abans, per cadascuna d’aquestes característiques es contemplen diferents alternatives que es corresponen amb els diversos tipus de prestació que admet cadascun dels serveis de la cartera de serveis que ja haurem determinat. Cadascuna de les alternati-ves possibles s’aniran definint al llarg d’aquest capítol i es presenten resumides en el següent quadre (en el qual queda reflectida tota la seqüència de caracterització dels serveis):


Tipus de PAE

Destinataris Operador Abast

Com els vull oferir?

Forma de prestació

Àmbit arquitectònic

Autonomia

Com els vull oferir?

Forma de prestació


Autonomia

Figura 6.1

Figura 6.2 Caracterització de serveis d'un CSP-PAE




Tipus de PAE

Destinataris Operador Abast

IntegratPersones


ActivitatsAssociacions

i entitats empresarials

Establiments Concessió

PAE

Presencial

Pot funcionar de forma autònoma

Necessita agrupar-se amb altres

serveis

CLOSED

CLOUD

OFFICE

STORE

MEETING

Presencial intermitent

A distància

A distància + presencial permanent

EVENTS

A distància + presencial intermitent

INDUSTRY

Continu AF

Segregat Municipal

Aïllat Supramunicipal

6.1. Avaluació de la necessitat d’adequar un espai físic

Una vegada determinada la cartera de serveis que es vol oferir, cal tenir present que la majoria d'ells accepten diferents formes de prestació i que cadascuna d’aquestes formes comportarà unes necessitats arquitectòniques (d’espai i condicionament) o unes altres –o fins i tot potser no en comportarà cap– i, en conseqüència, més o menys inversió econò-mica.


En aquest sentit, el primer pas seria considerar les diferents condicions en que es poden oferir els serveis que, a priori, s’han determinat com a necessaris en un context determinat. Així doncs, els serveis que s’han presentat al capítol 4 poden prestar-se de forma:

Figura 6.3. Tipus de condicions de prestació dels serveis d’un CSP-PAE


Presencial A distància Mixta

Condicions de prestació del Servei

• Presencial, a distància o mixta. Les xarxes de veu i dades han introduït canvis notables en les condicions d’accés a determinats serveis, especialment aquells que impliquen gestions amb l’administració, amb les entitats bancàries o bé amb proveïdors i clients. Conseqüència d’això són els canvis en el format d’alguns serveis, que ja no justifiquen la necessitat d’obrir un espai físic d’atenció permanent en l’àmbit del PAE o formació industrial. La prestació d’aquests serveis es fa, doncs, a distància.

Tanmateix, la prestació virtual o a distància requereix, en alguns casos, un petit espai d’ocupació permanent en el PAE: ja sigui una finestreta d’atenció al client, o un espai de gestió del mateix servei. El CSP-PAE pot ser un facilitador d’aquests d’espais, afavorint d’aquesta manera la implantació d’aquest tipus de serveis semipresencials.

Finalment, hi ha determinats serveis que, per la seva naturalesa, reclamen una presència permanent o, si més no, un local exclusiu, ja que sinó no ténen sentit de ser. Són princi-palment serveis de proximitat com per exemple un bar-restaurant.

Condicions prestació serveis Exemples

Prestació presencial Oficina de correus amb recollida i entrega de trameses

Prestació a distància Servei d’atracció d’inversions i promoció del PAE

Prestació mixtaServei de missatgeria a distància, sense presència al CSP-PAE, però que disposa d’una bústia de recollida de trameses al centre i/o d’un petit taulell obert un dia o unes hores a la setmana.

Figura 6.4. Quadre resum de les diverses condicions en què es poden prestar els serveis d’un CSP-PAE



De tota manera, cal matisar que la prestació presencial i mixta admet variants segons si s'ofereix el servei de forma:

• Permanent o temporal. L’evolució de les noves tecnologies i les noves possibilitats de prestació en línia de serveis és de fet una gran oportunitat per als CSP-PAE, ja que permet replantejar els serveis clàssics i pensar en altres formes de prestació innova-dores. Per exemple, aquells serveis de proximitat que en trama urbana es troben en locals comercials oferts de manera permanent, poden adaptar-se a les condicions del PAE amb ocupacions temporals d’un espai que potser és compartit amb altres serveis. Aquesta possibilitat reduiria notablement les dotacions de superfície necessàries per aquests serveis; el CSP-PAE assumiria el paper d’atracció i promoció d’aquesta nova forma de prestació dels serveis, de gestor del temps (regulació d’horaris dels espais compartits) i d’informació a les empreses que se’n poden beneficiar. En aquest sentit, una oficina bancària, que en casc urbà ocupa permanentment un local comercial, po-dria replantejar-se en un CSP-PAE com un servei setmanal –o quinzenal, o mensual– consistent en una visita programada del director bancari al CSP-PAE per oferir atenció personalitzada als empresaris del polígon (per negociar préstecs, informar de nous productes financers, etc.).

Figura 6.5. Esquema visual de les condicions de prestació dels serveis incorporant el criteri temporal


Presencial A distància Mixta

Condicions de prestació del Servei

Presencialtemporal

Mixtatemporal

Prenent en consideració la demanda previsible, un servei podria reclamar un espai físic d'ús exclusiu usat de manera continuada o bé podria necessitar un espai d'ús flexible i compartit, capaç d'allotjar també altres serveis diferents mitjançant una regulació horària o diària.

En última instància, un servei es podria oferir de manera ambulant sense necessitat d’un espai construït, sinó simplement amb una reserva temporal d’ús de l’espai públic, com succeeix amb els mercats setmanals o amb els anomenats food trucks.33

33 Els food trucks són vehicles equipats per cuinar i vendre aliments, habituals als Estats Units, entre altres països. Alguns venen menjar congelat o envasat, mentre altres disposen de cuina que els permet preparar-lo. Són habi-tuals els sandvitxos i les hamburgueses, si bé en aquests darrers anys també s’ofereix alimentació de qualitat i una gran varietat de cuines del món. Llocs com la City de Londres es transformen a l’hora del dinar gràcies a fur-gonetes i parades de menjar. La limitació del temps disponible i el fet que només parlem del dinar no justifica que totes aquestes racions se serveixin en restaurants convencionals.


L'exemple que utilitzàvem abans de l'oficina bancària ens mostra com un mateix servei admet diverses condicions de prestació, cadascuna de les quals reclamarà unes neces-sitats espacials diferents (i també una diferent forma de gestió dels espais que ocupi). Al mateix temps, l’àmplia diversitat de serveis que poden tenir cabuda en un CSP-PAE, comporta també diferents necessitats espacials, les quals s’estudien a continuació.

Finalment, cal dir que en aquest context, un centre de serveis entès com un o varis edifi-cis o espais físics ubicats en el PAE, té ple sentit quan és necessari i possible oferir de-terminats serveis de manera permanent (que n’assegurin una mínima concurrència) que es poden complementar amb altres serveis de presència intermitent i fins i tot no presen-cials, sempre que generin un conjunt de serveis coherents.

6.2. Definició del les tipologies d’espais d’un CSP

Per a la traducció de la cartera de serveis en el programa d’usos es defineixen un seguit d’espais de referència que permetin establir relacions diagramàtiques amb els diferents serveis i permetin assumir, fins a un cert límit, les contínues modificacions que caracterit-zen aquests edificis. Els anomenarem despatx CLOSED, despatx CLOUD, espais OFFICE, espais MEETING, espais EVENTS, locals STORE, i locals INDUSTRY, i els definim a con-tinuació.

Temporalitat serveis presencials Exemples

Prestació presencial permanent Servei de cafeteria i/o restaurant

Prestació presencial temporal Cessió d’espais per a esdeveniments

Prestació mixta permanentServei de seguretat del PAE: el servei és prestat a tot el PAE, però es gestiona des d’un punt de control permanent.

Prestació mixta temporalAntena de CLSE, mitjançant la presència de personal tècnic de promoció econòmica durant dos (o més) dies a la setmana.

Figura 6.6. Quadre resum de les diverses condicions en què es poden prestar els serveis d’un CSP-PAE



Àmbit arquitectònic Despatx CLOSED

Esquema:

Possibles configuracions:

Forma part d’un CSP-PAE compacte

Com a servei autònom independent del CSP-PAE

Descripció:

Espai tancat, de dimensions reduïdes, amb un o diversos llocs de treball tipus oficina que serveix per desenvolupar tasques de gestió, destinats a serveis que s’ofereixen a distància o via Internet però que necessiten d’un àmbit físic en ubicat al PAE des d’on gestionar-los.

Dimensions aproximades:

Solen ser despatxos petits, amb un màxim de 3-4 llocs de treball, segons el servei al que finalment estigui destinat.

Característiques:

• Es tracta d’espais de treball individual, amb necessitat d’un o diversos llocs de treball tipus oficina, amb ordinadors personals, pantalles i d’altra maquinària.

• Necessiten un accés independent ja que l’horari de funcionament d’aquets espais no necessàriament ha de coincidir amb l’horari de la resta de l’edifici.

• Tanmateix, no necessita un accés públic des d’on oferir atenció, ja que el serveis se solen oferir a domicili o virtualment.

• Poden ser elements autònoms i independents al CSP-PAE, tot i que generalment, no assoleixen una dimensió prou gran com per configurar un edifici per ells mateixos; per aquest motiu, es solen incorporar en edificis amb altres usos.

Relació amb altres àmbits:

• En cas d’incorporar-lo dins d’un CSP-PAE compacte, es recomana que no configurin espais massa especialitzats, de manera que puguin adaptar-se a noves necessitats d’ús, com per exemple transformar-se en espais MEETING o en despatxos CLOUD.

• Així mateix, convé que tingui una connexió directa amb els espais de circulació més directament relacionats amb l’accés al centre, sobretot si ha d’acollir serveis com per exemple la vigilància i seguretat, que servirà tant al PAE com al mateix centre.

Serveis que pot acollir:

Gestió de residus

Central de compres


Atenció sanitària: infermeria, farmaciola, etc.

Oficina de gestió de missatgeria i paqueteria

accés independent

connexió amb el centre

accés

DESPATX CLOSED

accés independent


accés

DESPATX CLOSED

accés independent


accés

DESPATX CLOSED

Figura 6.7

Al CSP-PAE de Bufalvent, disposen d’un petit CLOSED destinat a ubicar la central de seguretat del PAE. Es tracta d’un petit despatx amb dos llocs de treball i diverses pantalles de videovigilància i centrals d’alarma. Té un accés de 24 hores que funciona independent a l’horari de la gestió del CSP-PAE.

CSP-PAE

CSP-PAE

CSP-PAE

CSP-PAE

CSP-PAE


Àmbit arquitectònic Despatx CLOUD

Esquema:


Espai tancat tipus taula d’atenció, amb parament transparent

Espai tancat tipus petita sala de reunions

Taula d’atenció oberta, en espai mínimament confinat

Mostrador directe a espais d’accés, amb espai d’emmagatzematge annex:

Descripció:

Espai de dimensions reduïdes, destinat a l’atenció al públic mitjançant un mostrador, una taula amb ordinador, i/o una sala de reunions petita. És apte per a serveis que es donen en línia, a distància o en altres instal·lacions, però que necessiten un petit espai d’atenció al públic localitzat en el PAE.


Solen ser espais petits, amb un màxim de 1-2 llocs de treball, segons el servei al que finalment estigui destinat.

Característiques:

• Necessiten ser visibles i tenir un accés clar. La seva missió principal és oferir un servei cara al públic i per tant, en cas de CSP-PAE compactes s’han de relacionar amb els espais d’accés del centre. Tanmateix, no reclamen visibilitat comercial, no necessiten transparència vers l’espai públic.

• Segons el servei que acullin, poden ser espais oberts, confinats però no tancats. Per contra, en alguns casos poden necessitar certa intimitat. Per exemple, l’atenció a empreses reclama fer-se en un despatx tancat, per aconseguir intimitat en les converses. Els paraments de vidre cap als espais de circulació poden ser una bona solució per aquests àmbits, ja que permeten visibilitat però sense renunciar a la intimitat.

• Poden ser elements autònoms i independents al CSP-PAE, tot i que cobren molt més sentit si formen part d’un edifici contenidor de serveis varis.


• En cas d’incorporar-lo dins d’un CSP-PAE compacte, es recomana que no configurin espais massa especialitzats, de manera que puguin adaptar-se a noves necessitats d’ús, com per exemple transformar-se en espais MEETING.

• Han de situar-se en relació a l’accés del centre.

Temporalitat:

Amb una bona gestió del temps, podrien ser utilitzats per diversos serveis de forma intermitent, tant per dies sencers com per franges horàries. Aquest ús intermitent dependrà de la massa crítica i pot ser la clau per evitar el desistiment d’algunes empreses en oferir determinats serveis en PAE per falta de mercat. Per poder assolir aquesta intermitència d’usos, cal que es prevegin de forma annexa espais varis d’emmagatzematge de dimensió reduïda (potser només es tracta de diversos armaris amb clau).


Finestreta única empresarial

Recepció i orientació de visitants del PAE

Caixer automàtic

Serveis de proximitat semipresencials permanents o temporals (oficina d’atenció bancària, serveis d’atenció a l’empresa, recollida de missatgeria, etc.)

Punt d’informació i difusió del PAE (serveis, transport, naus i terrenys disponibles…).

Recepció i consergeria del mateix CSP-PAE (especialment en casos en que es complementi el CSP-PAE amb EAE)

Antena de Promoció Econòmica (quan la seu es troba en un altre edifici):

- Informació sobre subvencions i ajudes- Assessorament a empreses i persones emprenedores

DESPATX CLOUD

DESPATX CLOUDDESPATX CLOUDDESPATX CLOUDDESPATX CLOUD

CSP-PAE

CSP-PAE

CSP-PAE

CSP-PAE

CSP-PAE

CSP-PAE

CSP-PAE


Figura 6.8 Figura 6.9

El mostrador de recepció del Centre de Suport a l’Empresa de Gavà, funciona com un espai CLOUD de diferents serveis: com a punt d’informació del Servei de Promoció Econòmica del l’ajuntament, com a punt d’informació del servei d’Ocupació de l’Ajuntament i com a punt d’Informació del PAE i de la resta de PAE del municipi.

Al CSP-PAE de Sant Feliu de Llobregat, que està gestionat pel Consorci de la Zona Franca, el servei de Promoció Econòmica de l’Ajuntament disposa d’un espai CLOUD per atendre a les empreses del PAE. Es tracta d’un petit despatx situat en planta baixa, molt a prop de l’accés. El tècnic corresponent es desplaça un cop per setmana per prestar aquest servei de forma temporal.


Àmbit arquitectònic Espais OFFICE

Esquema:


Oficina oberta:

Oficina compartimentada:

Descripció:

Espai de treball tipus oficina destinat serveis que demanden tasques de gestió mitjançant un equip de diversos professionals. La majoria de tasques que es desenvolupen no estan enfocades a l’atenció al públic però és necessari atendre persones de manera puntual, per la qual cosa s’aconsella combinar amb «Despatxos CLOUD».

Poden funcionar de forma autònoma o fins i tot configurar un edifici independent segons les seves dimensions. És més, la majoria de serveis que s’hi ubiquen podrien estar situats fora del PAE i treballar a distància, sempre que es complementin amb una antena per a l’atenció al públic (amb presència permanent o intermitent) situada al polígon. Tanmateix, el trasllat d’aquests serveis al polígon o a l’AF té un paper fonamental en la seva dinamització, i si a més formen part d’un CSP-PAE compacte, ajuden a dotar el centre d’activitat diària i contínua.


Com a aproximació general, es poden dimensionar a partir del número de llocs de treball que s’hi hagi d’ubicar, així com de les possibles previsions de creixement, amb una dotació aproximada de 8-9 m2 per cada lloc de treball.

Característiques:

• Es poden configurar com espais d’oficina oberta o també adaptar-se a distribucions de múltiples espais reduïts (amb dos o tres llocs de treball) connectats entre ells directament mitjançant portes i obertures, cosa que fa més compatible aquest tipus d’espais amb rehabilitacions d’edificis existents. En cas que les divisòries siguin de nova construcció, es recomana utilitzar materials desmuntables per facilitar futures reformes, sempre que es garanteixi el bon comportament acústic d’aquests elements. Així mateix, es poden preveure barreres fòniques per a possibles subdivisions futures (que caldrà també tenir presents durant el disseny de les instal·lacions de l’espai).

• En cas d’oficines obertes es recomana un número màxim de 8 llocs de treball per espai, per dos motius: per una banda, reduir molèsties acústiques i per l’altra, evitar generar un espai massa especialitzat que no pugui adaptar-se a futures demandes. En aquest sentit, segurament les configuracions en múltiples espais més reduïts (amb 2-6 llocs de treball per sala) són més versàtils, ja que fàcilment podran reconvertir-se en espais de lloguer per empreses, locals o despatxos CLOUD.

• Caldrà preveure espais d’emmagatzematge en el mateix espai, i complementar-lo amb espais d’arxiu de consulta més puntual tancats amb pany i clau, els quals no han d’estar necessàriament situats en proximitat a l’espai OFFICE.

• En la majoria de casos es fa necessari un despatx tancat (inclòs en el mateix espai o situat immediatament contigu) per al personal directiu o responsable.


• Generalment, els serveis que s’hi ubiquen necessitaran fer ús d’altres àmbits arquitectònics com ara espais MEETING, espais EVENTS, i despatxos CLOUD, tot i que aquest fet no reclama una relació de proximitat si s'escau. Caldrà, però, ubicar una o diverses sales de reunions en proximitat –segons el número de llocs de treball de l’espai OFFICE– ja que s’hi pot preveure un ús intensiu (això no exclou el fet que puguin ser compartides amb altres serveis).

• No tenen una necessitat imperant de situar-se en relació amb l’accés al centre, sempre que no s’hi prevegi un punt d’atenció al públic. En aquest cas, es podria complementar amb un despatx CLOUD d’ús continu o puntual. En cas d’utilització puntual del despatx CLOUD, caldrà reservar un lloc de treball habitual d’aquest professional a l’espai OFFICE.

ESPAIS OFFICE

ESPAIS OFFICE

ESPAIS OFFICE


Àmbit arquitectònic Espais OFFICE


Administració del PAE (oficines dels promotors del sòl).

Atracció d’inversions.

Serveis d’acollida.

Associacions d'empresaris.

Patronals, cambres de comerç, gremis, etc.

Suport i assistència en l’organització d’actes: càtering, traducció, transport, viatges i allotjaments, etc.

Serveis de localització: recerca d’espais disponibles en el PAE o AF.

Serveis de dinamització i networking: organització d’actes, xarxa d’empreses, getting contacts, etc.

Servei de Promoció Econòmica local.

Viver, centre o hotel d'empreses.

Figura 6.10

Espai OFFICE del CSP-PAE de Can Calderón, gestionat per l’Ajuntament de Viladecans. Des d’aquestes oficines, que s’han adaptat als espais existents de l’antiga masia, es gestionen els múltiples serveis que es presten al CSP-PAE: des d’informació i formació en l’àmbit empresarial i ocupacional, borses de treball, finestreta única, revista-butlletí, assessorament a a les persones emprenedores i als empresaris, plataforma virtual d’empreses, etc.

CSP-PAE

CSP-PAE

CSP-PAE

CSP-PAE

CSP-PAE

CSP-PAE

CSP-PAE

CSP-PAE

CSP-PAE

EAEEAE


Àmbit arquitectònic Espais MEETING

Esquema:


Espais per reunions informals en zones de circulació o hall

Sales de reunions (d’entre 20-40 m2) per un aforament màxim de 10 persones, reconfigurable en formats varis, inclús com a espai de treball:

Aules (d’entre 40-80 m2 aprox.), reconfigurables i, preferiblement, subdivisibles mitjançant envans mòbils:

Descripció:

Són espais polivalents com aules, despatxos, sales de reunió i de juntes que s’ofereixen a les empreses en períodes de temps limitats per tal de realitzar activitats de diversa índole –com ara formació, reunions, presentacions o coaching– que no poden fer a les seves instal·lacions, ja sigui per manca d’espais d’aquestes característiques o perquè els que tenen no disposen d’un nivell d’equipament adient.

A part de funcionar com espais de lloguer, funcionen de forma simultània per acollir les activitats que organitzi la gestió del centre (quan s’ofereixen serveis de dinamització empresarial), i, en cas de centres públics, són habitualment utilitzats pel servei de promoció econòmica i/o el servei d’ocupació local.

Són el motor principal dels CSP-PAE, sens dubte, un dels serveis més sol·licitat per realitzar actes empresarials i reunions. A més, generen activitat, atrauen nous usuaris i promocionen el centre. Cal, però, analitzar si existeixen alternatives privades com ara hotels, restaurants amb sales privades, etc., en el mateix PAE o en l’AF per evitar oferir un servei que ja existeix des de l’àmbit privat.


És recomanable diversificar l’oferta mitjançant superfícies variables que permetin acollir reunions amb més o menys aforament: des de sales per reunions de 4-5 persones (15-20 m2), fins a aules de formació de fins a 80 m2 –i per a 60 persones, aproximadament–, passant per sales de 30-35 m2, que permeten configuracions diverses i podrien acollir petites formacions. Cal dir, però, que són aquestes últimes les sales que més versatilitat admeten, ja que poden reconfigurar-se fàcilment per acollir altres usos.

Alternativament a les sales tancades, poden equipar-se petits espais semi-confinats (però no tancats) per a reunions informals, vinculats als espais de circulació oberts al públic del CSP-PAE. Aquests tipus d’espais no solen suposar un cost de lloguer, ni tampoc se’n regulen els horaris, però aporten activitat al centre i poden funcionar per mantenir petites reunions prèvies o posteriors a actes de major envergadura.

Característiques:

• Són espais d’ús públic que es faran servir principalment per usuaris externs al CSP-PAE, per tant, cal situar-los en relació a l’accés, amb un recorregut clar i, si fos possible, al voltant d’un espai comú de trobada. En cas de complementarietat CSP-PAE + EAE, cal matisar aquestes recomanacions amb la necessitat de proximitat als mòduls de treball que l’EAE reclama34.

• S’ha de vetllar per una bona qualitat estètica dels acabats, així com per l’estètica dels espais de circulació fins arribar-hi. Un dels motius principals pels quals els empresaris fan ús d’aquest servei és perquè millora molt la seva imatge vers els seus clients. Per tant, han de ser espais neutres –i nobles– sense logotips que s’identifiquin amb altres empreses o entitats.

• Es recomana que tinguin elements transparents en la seva façana amb els espais de circulació, cosa que permetrà veure l’activitat interior que s’està desenvolupant i d’aquesta manera es dinamitzarà el centre. Generalment, les reunions no seran tan confidencials com per no poder fer-se en un espai tancat però vidriat i, en cas que aquest fet es converteixi en una reclamació habitual, sempre es pot tamisar l’element divisori mitjançant un vinil translúcid a posteriori.

ESPAIS MEETINGESPAIS MEETING

ESPAIS MEETING

ESPAIS MEETING

34 Es recomana consultar la guia Diputació De Barcelona. Àrea De Desenvolupament econòmic local. Vivarivm: Criteris per a la planificació, programació, disseny i construcció de vivers, centres i hotels d’empresa. Barcelona: Dipu-tació de Barcelona, 2014.



• Han de tenir una bona dotació d’equipament i d’instal·lacions, amb diversos punts de connexió a la xarxa elèctrica i de veu i dades, projector (sempre en les aules i opcionalment en sales de reunions), pissarres, punter làser, altaveus, etc.

• Les aules de formació generen concurrències importants puntualment, per la qual cosa cal que s’hi accedeixi a través d’un espai de circulació complementari que es dimensioni per a un aforament similar al de l’aula o aules, destinat a acollir les aglomeracions prèvies i posteriors als actes (recepció dels participants, pauses…). A més, caldrà preveure espais d’emmagatzematge en el mateix espai o en les proximitats.

• Es recomana utilitzar mobiliari versàtil, que permeti configurar els espais de múltiples maneres ( tipus aula, tipus reunió, tipus sala de juntes, etc.), que sigui plegable i que es pugui apilar.


• Com dèiem abans, és possible preveure l’ús d’aquests espais per part dels serveis que s’ubiquen en els espais OFFICE, especialment quan acullen serveis de promoció econòmica i/ d’ocupació, tot i que no es fa necessària la proximitat en l’espai.

• Si hi ha espais EVENTS té sentit situar-los en continuïtat i alhora directament relacionats amb l’accés. A més, poden compartir l’espai comú annex amb els altres espais MEETING.


Lloguer d’espais de reunió per empreses

Lloguer d’espais de formació per empreses

Reunions informals d’empresaris del PAE o d’emprenedors

Formació a empreses

Formació continuada


Espai MEETING en variant sala de reunions del Centre d’Innovació Anoia, de l’Ajuntament de Vilanova del Camí. Aquest espai pot funcionar com a sala de reunions, sala de juntes i, reordenant el mobiliari, com una petita aula de formació. Està a disposició de les empreses del PAE però també es fa servir de forma interna per part de la gestió del centre.

Espai MEETING del CSP-PAE de Bufalvent. Aquest espai té múltiples funcionalitats i va ser el punt de partida que va provocar el naixement del CSP-PAE. És subdivisible en dos espais i pot funcionar com un únic espai de reunió o formació o com dues sales independents. Quan no s’hi celebra cap acte, actua de vestíbul del CSP-PAE i conté una exposició de tots els fulletons informatius que puguin ser d’interès als empresaris del PAE.

CSP-PAE

CSP-PAE

CSP-PAE

CLSE

CLSE


Àmbit arquitectònic Espais EVENTS

Esquema:


Auditori per a 250 persones amb cabina per a traduccions i tarima-escenari desmuntable:

Sala d'actes per a 150 persones amb cabina per a traduccions, mobiliari mòbil i magatzem:

Descripció:

Espai/s de grans dimensions, diàfan com un vestíbul ampli, una sala d’actes o un pati destinat a grans esdeveniments programats vinculats a les empreses (com ara fires, presentacions de productes, conferències, etc.) a disposició de les empreses del PAE, de l’AF i del territori en general.

A part de funcionar com espais de lloguer per a les empreses, poden acollir també grans esdeveniments organitzats per la gestió del centre (quan s’ofereixen serveis de dinamització empresarial).

Es fa necessari avaluar detingudament la necessitat d’aquest tipus d’espais, que corren un alt risc de quedar infrautilitzats. Cal, doncs, tenir en compte si existeixen a l’entorn alternatives privades com ara hotels que ofereixin el mateix servei en bones condicions de qualitat i preu.

Si funcionen bé i s’hi celebren actes freqüentment, generaran molta activitat i dinamitzaran el centre.


Dependrà de l’aforament que es vulgui assolir, amb una dotació mínima de 0,5 m2 per persona.

Característiques:

• Es podrien distingir dos tipus d’espais EVENTS: la versió auditori o sala d’actes i els espais oberts polivalents. La diferència rau principalment en el tipus d’actes que s’hi poden celebrar: l’auditori i la sala d’actes (que es diferencien entre ells principalment per l’aforament, habitualment 250 i 150 persones, respectivament), estan més destinats a actes clàssics amb conferenciants i públic; en canvi, els espais polivalents oberts funcionen millor per fires, exposicions, sopars, getting contacts, etc. De fet, es tracta de dos tipus d’espais complementaris que podrien incorporar-se plegats, de manera que els espais polivalents oberts puguin funcionar o bé de forma autònoma, o bé, donat el cas, com a foyers de les sales d’actes i/o auditoris.

• Són espais d’ús públic que es faran servir principalment per usuaris externs al CSP-PAE, per tant, cal situar-los en relació directa amb l’accés, amb un recorregut molt clar que pugui assumir les aglomeracions puntuals que comportaran.

• Per garantir un ús freqüent d’aquests espais cal dissenyar-los pensant en la seva polivalència, per tal que puguin adaptar-se al màxim tipus de formats d’actes possibles. En aquest sentit, juga un paper important el mobiliari, el disseny de les obertures i els accessos; incorporar, per exemple, envans mòbils que permetin subdividir l’espai en dues o més sales més petites és una bona mesura per millorar-ne la versatilitat.

• Caldrà preveure un magatzem proper per desar-hi diferents tipus de mobiliari i equipaments.

• Es recomana intensament fer un estudi acústic i de visuals d’aquests espais. Un mal funcionament visual i/o acústic (per reverberacions, manca d’aïllament, obstruccions visuals, etc.) seria un error difícilment corregible (ja que la solució generalment passa per inversions costoses).

• Els auditoris i sales d’actes s’han de dotar d’instal·lacions audiovisuals de qualitat: projector, pissarres electròniques, cabines de traducció, etc. Així mateix, s’aconsella que l’espai es pugui enfosquir completament.

ESPAIS EVENTS

ESPAIS EVENTS

ESPAIS EVENTS



Espai polivalent combinat amb sala d’actes i espais MEETINGS:


• Els espais oberts polivalents poden funcionar de grans distribuïdors (en especial d’espais MEETING o inclòs de locals per empreses de serveis, de manera que s’estalviï superfície destinada exclusivament a la circulació.

• Els auditoris i sales d’actes poden compartir l’espai comú annex amb els espais MEETING, sempre que es dimensioni aquest espai considerant l’aforament màxim que s’hi podrà produir (aplicant criteris de simultaneïtat).


Lloguer d’espais a empreses per a la celebració d’esdeveniments de gran aforament: presentacions de productes, conferències, etc.



Celebració d’actes de dinamització empresarial

Celebració de fires, exposicions, etc.


Espai EVENT del Nodus Barberà, de l’Ajuntament de Barberà del Vallès. Es tracta d’un gran foyer a doble alçada que precedeix l’auditori del CSP-PAE i està obert a la galeria de locals comercials. Funciona de manera polivalent, com a espai relacional i per la celebració d’actes informals, sopars i petites fires.

Espai EVENT del Centre d’Innovació Anoia, de l’Ajuntament de Vilanova del Camí. Es tracta d’una sala polivalent amb múltiples possibilitats. És subdivisible en 3 espais gràcies a envans mòbils acústics. Consta de tarima i d’equipament de projecció per als 3 espais. Es pot fer servir amb llum natural i també permet la possibilitat d’enfosquir-la completament. Està a disposició de les empreses dels polígons de Vilanova del Camí, d’Òdena i de la Pobla de Claramunt. A la fotografia es mostra l'espai subdividit mitjançant un envà mòbil acústic.

ESPAIS EVENTS

CSP-PAE

CSP-PAE

CSP-PAE

CSP-PAE

CSP-PAE


Àmbit arquitectònic Locals STORE

Esquema:


Local cafeteria- Restaurant, amb requeriments propis: zona de cuina amb totes les instal·lacions necessàries, magatzem o cambra i zona exterior o terrassa.

Configuració tipus galeria unilateral amb passadís interior i façana transparent cap a l’espai públic. Accés independent i a través del CSP-PAE.

Descripció:

Són locals tipus «botiga amb aparador» o similar, destinats a acollir empreses de serveis que realitzin una activitat de cara al públic. L’objectiu principal d’aquest tipus d’espais és atraure al PAE empreses que ofereixen serveis de proximitat, molt habituals en les trames urbanes de caràcter més residencial però per contra molt escassos en els teixits majoritàriament industrials. Els serveis que s’hi instal·len són oferts per entitats bancàries, gestories, mútues, agències de viatges, reprografies o restaurants, entre d'altres. Estan oberts al públic i aporten molta activitat al centre. Es tracta d’un àmbit bàsic, molt recomanable en un CSP-PAE pel potencial dels serveis que pot atraure.

Poden funcionar de forma autònoma però tendeixen a agrupar-se per pròpia naturalesa, cosa que genera un punt de centralitat dins del PAE. Tanmateix, són molt sensibles a la massa crítica i una densitat de persones insuficient i/o una àrea d’influència reduïda actuaran com a fre a la captació d’empreses interessades en llogar els locals, encara que ens trobem en condicions de demanda captiva.

Com que molts establiments de serveis s’orienten a les persones, quanta més activitat tingui el centre més probable serà que el local s’ocupi amb èxit. En aquest sentit, aquells CSP-PAE que desenvolupen una activitat pública –com la formació a empreses– i que, per tant, tenen molta concurrència, o bé aquells que contenen un viver o centre d’empreses gran garanteixen l’èxit d’espais com un restaurant.

En la mateixa línia, també és primordial per a l’èxit dels establiments el lloc on s’emplaça el CSP-PAE. De fet, es podria entendre aquest servei com a un indicador de la correcta ubicació del CSP-PAE, mesurable en l’existència de demanda suficient per als locals. En aquells que estan situats en carrers molt transitats, ocupen un espai central en el PAE o bé són propers a un nucli urbà, les perspectives d’èxit dels establiments allotjats milloren.

Necessiten la màxima visibilitat des de l’espai públic i els afecta positivament la generació d’un conjunt amb força entitat, de manera que es generi un espai de centralitat.


Tal i com passa de forma natural en el cas urbà, es recomana oferir locals de diverses dimensions, per tal de que puguin ajustar-se a les diferents necessitats derivades de les activitats que s’hi instal·laran. És convenient partir d’una dimensió mínima de 50 m2 i fins a una màxima de 200 m2 (més gran, podria generar espais poc adaptables als canvis).

Característiques:

• En el cas que existeixin serveis amb horaris de funcionament no coincidents en un mateix CSP, l’arquitectura hauria de permetre’n un funcionament independent mitjançant l’existència d’accessos separats, de sistemes de compartimentació o bé situant-los en edificis separats.

LOC

ALS

STO

RE

LOCALS STORE

LOCALS STORE


35 A banda de locals amb un aparador obert directament al carrer i galeries interiors, es poden plantejar solucions mixtes com la del Centre de Servei a les Empreses de Gavà, on s’ha generat un carrer interior amb un seguit de locals comercials només a una banda del carrer, i s'ha reservat l’altra banda del carrer per una façana vidriada, la qual permet la visibilitat dels locals des de l’espai públic.

36 Es podria citar com a referent els centres comercials que s’organitzen al voltant de carrers i places exteriors, com el CC Glòries situat al barri del Poblenou a Barcelona o el CC La Maquinista, a Sant Andreu.


Configuració tipus carrer interior o exterior restringit a vianants, connectat per un extrem amb el CSP-PAE i amb accés públic directe per l’altra. A tall d’exemple, la galeria s’amplia als extrems per emfatitzar accessos i fer l’espai de circulació agradable.

Configuració tipus locals amb doble façana, una directa a l’espai públic, que suposa un accés independent per cada local, i una altra a un espai interior comú del CSP-PAE, per exemple, l’espai annex a una sala d’actes.

• Els espais que s’ofereixen són locals amb aparador i la seva configuració bàsica és la d’un conjunt d’espais que fan façana al carrer,35 tot i que també es poden organitzar al llarg d’un gran corredor central. Tanmateix, convé vetllar per un bon disseny arquitectònic d’aquests carrers interiors, que corren el risc de convertir-se en passadissos foscos que van caient poc a poc en desús: cal fer-los agradables, amb llum natural, ben il·luminats i ventilats, amb uns accessos amplis que atreguin el públic. Possiblement, una bona solució passaria per fer carrers o places exteriors, exclusives per a vianants i amb accessos controlats que aportin seguretat als locals (els quals podrien romandre oberts durant el dia i tancar-se al vespre).36

• Així mateix és fortament recomanable que el seu ús pugui fer-se des de l’exterior o amb doble accés i que pugui mantenir un horari d’obertura al públic independent del CSP-PAE. En la mateixa línia, és molt recomanable que l’aparador sigui generós i fàcilment visible des del carrer, sobretot en establiments tipus entitats bancàries, gestories, mutualitats, agències de viatges, etc.

• Els locals s’han de configurar com espais modulars versàtils, en els quals és bàsic que existeixi un aparador generós, sobretot en establiments com les entitats bancàries, gestories, mutualitats o agències de viatges. Altres establiments que necessiten de menys visibilitat, com correus, podrien situar-se a l’interior. En qualsevol cas, vist el caràcter sensible de l’activitat que ofereixen aquestes empreses, cal evitar disposicions poc clares dels locals i adoptar la ubicació més favorable i atractiva i la configuració més versàtil dels espais, defugint de determinismes que en prefixin l’ús.

• Pel que fa a la dotació d’instal·lacions i equipament, han de tenir les mateixes condicions dels locals de serveis que es poden plantejar als baixos dels edificis residencials (pel que fa a sortides d’emergència, extracció de fums, ventilació, climatització, etc.).

• Quant a la configuració dels espais, mereixen una menció especial els locals de restauració, que requereixen instal·lacions fixes particulars i ocupen espais estratègics com a reclam des de l’exterior, fins i tot, configurant terrasses a l'espai públic.


Si s’incorporen a l’interior d’un CSP-PAE, cal que estiguin directament relacionats amb l’accés al centre. A més, nodriran i es nodriran dels altres àmbits que generen activitat i atrauen a usuaris, com són els despatxos CLOUD, i els espais MEETINGS o EVENTS.


Cafeteria-restaurant

Correus, missatgeria

Oficina bancària

Farmàcia

Agència de viatges

Copisteria, reprografia i edició

Escola d’idiomes

Serveis sanitaris

Ludoteques / llars d’infants

LOCALS STORE

LOCALS STORE

CSP-PAE

CSP-PAE

CSP-PAE

CSP-PAE

CSP-PAE

CSP-PAE

CSP-PAE

CSP-PAE

CSP-PAE


Figura 6.15

Galeria comercial amb diversos locals STORE del Centre de Suport a l’Empresa de Gavà, de l’Ajuntament de Gavà. En aquests casos, la façana dels locals, que es situen a la banda esquerra de la imatge, s’obren a una galeria en doble alçada que mira cap a l’espai públic exterior mitjançant un mur cortina. Es genera a la vegada un espai de relació del propi centre, ja que s’integra en un únic espai la circulació de les dues plantes. A més, la galeria comercial pot funcionar amb horari independent respecte de la recepció del centre, ja que es separen per unes portes de vidre que durant les hores d’obertura del CSP-PAE romanen obertes, i fora d’aquest horari es tanquen, fet que dóna la possibilitat als locals d’obrir en un horari comercial diferent al de la gestió del CSP-PAE.

Figura 6.16

Galeria comercial amb diversos locals STORE del Nodus Barberà, de l’Ajuntament de Barberà. Es tracta d’un exemple de galeria comercial clàssica, amb locals a banda i banda d’un passadís generós. Als dos extrems es col·loquen dos nuclis forts d’activitat, el restaurant i l’auditori. És un passadís ben il·luminat a través d’un gran lluernari, cosa que el fa agradable; tanmateix, els locals no tenen visibilitat des de l’exterior. Tot i així, el Nodus Barberà ha aconseguit generar un punt de centralitat molt destacat en el PAE i aquest fet és un reclam per a les empreses de serveis de cara al públic.


Àmbit arquitectònic Locals INDUSTRY

Esquema:


Nau petita que pot funcionar també com a magatzem.

Nau de mida màxima recomanable (250 m2), amb altell per oficina.

Descripció:

Espais industrials de petites dimensions destinats a acollir serveis que necessitin espais amb les característiques pròpies de l’arquitectura industrial: amb càrrega i descàrrega, ventilació, grans altures i nivell de confort més moderat. També pot acollir temporalment petites empreses industrials en els seus primers anys de funcionament (viver d’empreses) o empreses consolidades que necessitin temporalment un magatzem o un petit espai on treballar (degut a mudances, reformes, etc.).

Poden funcionar de forma autònoma i, de fet, els locals industrials són evidentment el tipus d’immoble més habitual en un PAE. Tanmateix, les naus de petita dimensió són difícils de trobar (per falta de mercat i/o per restriccions urbanístiques) i és possible que existeixi una demanda captiva que es pugui cobrir mitjançant l’oferta d’aquests tipus d’espais des d’un CSP-PAE.


Si pot ser, es recomana disposar de mides variables, des de naus mínimes de 60 m2 (molt versàtils ja que poden funcionar com a magatzem, petita indústria o reconvertir-se en locals STORE) fins a naus de 250 m2. Més enllà d’aquestes dimensions, es poden trobar alternatives privades en la gran majoria de PAE de la demarcació.

Característiques:

• Han de tenir relació directa amb la via pública, accés independent per a vianants i accés per a càrrega i descàrrega, mitjançant una porta seccional. Alternativament, també es poden connectar amb el CSP-PAE amb un accés secundari i a través d’un vestíbul d’independència, cosa que millorarà les possibilitats de canvi d’us del local.

• Es pot incorporar un petit altell per a ubicar-hi una oficina, complementària a l’activitat industrial.

• S’ha de vetllar per una bona estètica dels acabats de façana d’aquests espais, sobretot en cas de CSP-PAE compactes, ja que podrien afectar negativament a altres serveis del centre. Així mateix, cal aïllar mínimament l’embolcall, per tal de facilitar possibles canvis d’ús d’aquests espais.

• Es recomana que tinguin il·luminació natural, per millorar el confort de la nau i per reduir costos energètics. Caldrà vetllar, però, per evitar assolellaments excessius i sobreescalfaments.

• Han de ser espais ben ventilats, que facilitin la instal·lació d’un sistema de ventilació forçada o xemeneies en cas que fos necessari.

• Cadascun dels locals hauria de considerar-se un establiment, i per tant, caldrà sectoritzar-lo convenientment. Aquesta consideració és important pel fet que afecta els elements constructius de tancament i estructurals, i per tant és una decisió que cal prendre en fase de projecte. Una bona sectorització de les naus facilitarà que s’hi puguin instal·lar un nombre molt divers d’activitats. Per contra, una mala sectorització o molt baixa, limitaria molt les activitats que s’hi podrien ubicar i, en conseqüència, els serveis.

LOCALS INDUSTRY

13DPrinting

7.00

- 8

.00

3.404.00

LOCALS INDUSTRY

13DPrinting

7.00

- 8

.00

3.404.00

LOCALS INDUSTRY

13DPrinting

7.00

- 8

.00

3.404.00

LOCALS INDUSTRY

13DPrinting

7.00

- 8

.00

3.404.00

LOCALS INDUSTRY

13DPrinting

7.00

- 8

.00

3.404.00




Si els locals es configuren en continuïtat espacial amb la resta del CSP-PAE, es nodriran de l’activitat que generarà el centre. A més, en molts casos, els serveis que s’hi instal·len necessiten també un espai tipus oficina complementari, que es pot ubicar en despatxos CLOUD, en locals STORE i fins i tot en espais OFFICE. En aquests casos no és necessària gaire proximitat en l’espai, però el fet que les naus es situïn en la mateixa parcel·la és un factor positiu.


Lloguer temporal per empreses en trasllat

Magatzem missatgeria

Impressió de grans formats i enquadernació

Lloguer de maquinària compartida

Jardineria i manteniment

FabLab (impressores 3D i tall làser)

Custòdia i destrucció de documents

Petit gimnàs

Pista de pàdel indoor

Viver d’empreses industrial

Centre d’empreses industrial

Figura 6.17

Local INDUSTRY del Centre d’Empreses de Can Roqueta, de l’Ajuntament de Sabadell. Aquest centre, de recent obertura, combina un viver d’empreses industrial, un viver d’empreses de serveis i un CSP-PAE amb espais MEETING i EVENT. A més, funciona també com a antena de CLSE. Disposa de 15 naus industrials de 100 a 200 m2, de dimensions mitjana-petita. Actualment, totes elles estan destinades a acollir empreses industrials en modalitat viver d’empreses, i també funcionen com a locals temporals d’empreses en fase de trasllat.

CSP-PAE

CSP-PAE

CSP-PAE

CSP-PAE

CSP-PAE

CSP-PAE

CSP-PAE

CSP-PAE

CSP-PAE

EAEEAE

EAEEAE


Figura 6.18


Esquema Breu descripció Serveis que acull

Despatx CLOSED

Petit espai confinat amb un lloc de treball tipus oficina per desenvolupar tasques de gestió, sense atenció al públic.

Gestió de residus Central de compres Vigilància i seguretat

Despatx CLOUD

Petit espai d’atenció al públic, mitjançant un taulell, una taula d’atenció, un despatx o una sala de reunions reduïdes, amb un ús continu o intermitent.

Informació sobre subvencions i ajudes

Assessorament a empreses i emprenedors

Finestreta de Promoció Econòmica (quan la seu es troba en un altre edifici)

Finestreta única empresarial

Recepció i orientació de visitants del PAE

Punt d’informació i difusió del PAE (serveis, transport, naus i terrenys disponibles…)

Recepció i consergeria del propi CSP-PAE (especialment en casos en que es complementi el CSP-PAE amb EAE)

Caixer automàtic

Espais OFFICE

Espai de treball tipus oficina destinat a serveis que demanden tasques de gestió mitjançant un equip de diversos professionals.

Servei de Promoció Econòmica local

Administració del PAE (oficines dels promotors del sòl)

Atracció d’inversions

Serveis d’acollida

Seu d’associacions i entitats empresarials.

Patronals, cambres de comerç, gremis, etc.

Suport i assistència en l’organització d’actes: càtering, traducció, transport, viatges i allotjaments, etc.

Serveis de localització: recerca d’espais disponibles en el PAE o AF

Serveis de dinamització i networking: organització d’actes, xarxa d’empreses, getting contacts, etc.

Viver / Centre d’empreses de Serveis

Espais MEETINGS

Espais polivalents com aules, despatxos, sales de reunió i de juntes que s’ofereixen a les empreses per fer reunions i activitats grupals. També acullen actes organitzats pel propi centre.

Lloguer d’espais de reunió

Lloguer d’espais de formació



CSP-PAE

CSP-PAE

CSP-PAE

CSP-PAE

CSP-PAE

CSP-PAE

CSP-PAE

CSP-PAE

CSP-PAE

CSP-PAE

CSP-PAE

CSP-PAE

CSP-PAE

CSP-PAE

CSP-PAE

CSP-PAE

CSP-PAE

CSP-PAE

CLSE

CLSE

CLSE

CLSE

CLSE

CLSE

EAEEAE




Esquema Breu descripció Serveis que acull

Espais EVENTS

Espai destinat a grans esdeveniments programats com fires, presentacions de productes, conferències, etc., a disposició de les empreses de l’AF i del gestors del propi centre.



Lloguer d’espais per grans esdeveniments.

Celebració d’actes de dinamització empresarial

Celebració de fires, exposicions, etc.

Locals STORE

Locals tipus “botiga” destinats a acollir serveis de proximitat amb una presència permanent, que s’ofereixen de cara al públic i necessiten molta visibilitat.

Cafeteria- Restaurant

Correus, missatgeria

Oficina Bancària

Farmàcia

Agència de viatges

Copisteria, reprografia i edició

Escola d’idiomes

Serveis sanitaris

Ludoteques / llars d’infants

Locals INDUSTRY

Locals tipus nau industrial de petites dimensions (50-70 m2) destinats a acollir serveis que reclamin característiques de l’arquitectura industrial (càrrega i descàrrega, ventilació, grans altures, etc.) en espais de dimensions reduïdes.

Lloguer temporal per empreses en trasllat

Magatzem missatgeria

Impressió de grans formats i enquadernació

Lloguer de maquinària compartida

Jardineria i manteniment

FabLab (impressores 3D i tall làser)


Petit gimnàs

Pista de pàdel indoor

Viver/Centre d’empreses industrial

CSP-PAE

CSP-PAE

CSP-PAE

CSP-PAE

CSP-PAE

CSP-PAE

CSP-PAE

CSP-PAE

CSP-PAE

CSP-PAE

CSP-PAE

CSP-PAE

CSP-PAE

CSP-PAE

CSP-PAE

CSP-PAE

CSP-PAE

CSP-PAE

CSP-PAE

CSP-PAE

CSP-PAE

CLSE

CLSE

EAEEAE


6.3. Grau de continuïtat o independència

Una vegada plantejats els àmbits arquitectònics que permeten acollir (considerant totes les variants que admeten) la majoria de serveis que a priori poden preveure’s en un CSP-PAE, cal determinar el seu grau d’autonomia o al contrari, la seva dependència de la resta dels serveis del centre. Aquesta última consideració no és secundària, ja que permet avaluar la possibilitat d’actuar per fases (o també de forma incremental) i de concebre el CSP-PAE de forma dispersa, a base d’actuacions puntuals que es poden plantejar a curt, a mitjà, o a llarg termini, en funció de les prioritats i de la inversió que comporten.37

Així doncs, caldrà avaluar la necessitat que tindrà cadascun dels serveis (per a cada una de les seves possibles formes de prestació) de materialitzar-se de forma:

• Agrupada o autònoma. Segons les condicions de prestació física dels serveis (pre-sencials o a distància, permanents o temporals, i depenent de l’àmbit arquitectònic), aquests poden reclamar formar part d’un conjunt recognoscible sota un edifici que es gestiona de forma coordinada i única o, al contrari, tenir suficient autonomia com per oferir-se de manera aïllada i en instal·lacions disperses en l’àmbit del PAE o de l’AF. D’aquest darrer cas podem detectar nombrosos exemples en el nostre teixit industrial, en els quals acaba per imposar-se una certa proximitat d’aquests serveis, que s’ubiquen en punts amb bona accessibilitat i visibilitat o bé en les immediacions del teixit resi-dencial, que pot alimentar de forma complementària algun d’aquests serveis (com ara els restaurants o gimnasos).

Al cap i a la fi, la clau és la concurrència que generaran els serveis per si sols (si es que necessiten concurrència per prestar-se). Segurament, aquells serveis que no tenen una elevada capacitat de generar concurrència de forma assegurada, necessitaran agru-par-se amb d’altres serveis que sí que la generin o, si més no, que en comportin una concurrència complementària.

Figura 6.19. Graus d’autonomia que poden tenir els serveis d’un CSP-PAE


Pot funcionar de forma autònoma en

un local exempt

Necessita agrupar-se per garantir concurrència

Grau d'autonomia del servei

37 Aquesta seria, per exemple, la manera d’actuar de l’Associació d’Empresaris de Bufalvent, que ha anat ampliant a poc a poc la cartera de serveis del PAE, segons les possibilitats d’inversió i les prioritats dels empresaris. El resul-tat és un CSP-PAE dispers, que ha evolucionat d’acord amb les necessitats i que actualment disposa d’una àmplia cartera de serveis poc usual en la resta de PAE de la demarcació (per a més informació consultar el capítol 7).


En el cas de programes extensos o de diferències horàries que comportin incompatibili-tats, cabria considerar una opció intermèdia com seria l’agrupació de serveis en conjunts funcionalment coherents conformant edificis varis que se situen en proximitat els uns als altres o bé localitzats estratègicament en punts del PAE o AF que es vulguin potenciar o dels quals se’n pugui aprofitar una determinada sinergia.

38 En realitat, s’han traduït totes aquelles alternatives que en data de redacció d’aquesta guia existeixen al mercat –o, si més no, són possibles–, segons les possibilitats tecnològiques actuals. És molt possible que amb el pas del temps apareguin noves alternatives, ja no només per l’evolució de les tecnologies sinó perquè algú plantegi una nova forma de prestació que a dia d’avui encara ningú hagi pensat. Amb això volem dir que aquestes fitxes són només exemplificatives de la reflexió que cal fer.

Grau d’autonomia del servei Exemples

De servei que pot funcionar de forma autònoma Un servei de seguretat i vigilància del PAE

De servei que necessita agrupar-se per generar concurrència

Un servei bancari temporal

Figura 6.20. Quadre resum dels graus d’autonomia dels serveis d’un CSP-PAE


6.4. Determinació del programa d’usos

A partir de la caracterització arquitectònica de la cartera de serveis, es poden avaluar les diferents alternatives de programa d’usos del CSP-PAE. Primer, cal fer la reflexió al voltant de 3 paràmetres de la caracterització arquitectònica per cadascun dels serveis previstos i considerar totes les vies de prestació del servei que poden arribar a existir. Per fer aques-ta reflexió, proposem un exercici gràfic on trobem els tres paràmetres conformant tres columnes, i cadascuna d’elles conté les diverses possibilitats (les quals es podrien ampli-ar amb d’altres opcions si es donés el cas). Cada alternativa comporta un recorregut atès que els tres paràmetres estan relacionats entre si; així, la forma de prestació comportarà un àmbit arquitectònic concret, i a la vegada, ambdues característiques unides a l’essèn-cia del propi servei determinaran l’autonomia o dependència d’aquest amb la resta.

La reflexió individual per cadascun dels serveis

El primer pas passaria per valorar individualment cada servei de la cartera de serveis segons els tres paràmetres, considerant totes les opcions possibles a partir de l’observa-ció d’altres casos assimilables i contemplant també opcions innovadores, adaptades al cas específic d’un PAE o AF. Per tal d’explicar amb més claredat aquesta metodologia, a continuació presentem la caracterització arquitectònica individual de la mostra de serveis presentada al capítol 5, la qual podria ser una primera aproximació a la cartera de serveis d’un possible nou CSP-PAE de dimensions modestes. Per cadascun dels serveis es plasmen totes les vies o possibilitats de prestació del servei, que poden comportar una resposta programàtica ben diferent.38 Vegem-ho:


Servei bancari

Es contemplen dues formes de prestació possibles:

• D’una banda, la manera clàssica: presencial i permanent, que comporta un local comercial o STORE i podria funcionar de forma autònoma.

• Tanmateix, en base al fet que la falta de massa crítica ha fet tancar diverses oficines bancàries que es trobaven en alguns PAE, plantegem l’opció alternativa d’un servei bancari intermitent, que podria disposar d’un petit despatx CLOUD –en exclusivitat o compartit– que només obrís determinades hores a la setmana. Aquest espai té sentit si es combina amb altres usos, per tal d’assegurar-ne la concurrència.

Figura 6.21


SERVEI BANCARI



A distància


Presencial


Necessitaagrupar-se amb

altres serveis

AutonomiaÀmbit ArquitectònicForma de prestacióSERVEI

CLOSED

STORE

OFFICE

CLOUD

MEETING

EVENTS

INDUSTRY


Informació sobre subvencions i ajudes

Es contemplen tres formes de prestació possibles:

• De forma presencial i permanent (per exemple, si es decidís situar un punt d’atenció de promoció econòmica d’un ajuntament al PAE o, en l’àmbit privat, un punt d’atenció de la Cambra de Comerç), la qual comportaria un despatx tipus CLOUD d’ús exclusiu.

• Completament a distància, de forma virtual mitjançant un portal web o app, la qual cosa no comporta cap requeriment d’espai en el PAE.

• A distància principalment, amb una presència intermitent en el PAE: per exemple un servei d’informació majoritàriament en línia, gestionat des d’unes oficines centrals, reforçat amb una atenció personalitzada a les empreses del PAE durant un o més dies a la setmana. Per fer-ho, un tècnic es podria desplaçar al CSP-PAE i ocupar durant un temps un espai CLOUD o MEETING compartit amb altres serveis.

En tots els casos es tracta d’un servei que per si sol no tindria sentit (ja que es presta en espais molt reduïts, com un petit mostrador o una sala de reunions, que difícilment tenen cabuda en un local industrial de PAE) i per tant, reclama agrupar-se amb altres usos.

Figura 6.22


ANTENA CLSE: INFORMACIÓ A EMPRESES



A distància


Presencial


Necessita agrupar-se amb

altres serveis


CLOSED

STORE

CLOUD

OFFICE

MEETING

EVENTS

INDUSTRY

CLSE



Es contempla una única forma de prestació que, tanmateix, comporta diversos àmbits arquitectònics:

• De forma presencial i intermitent. La formació a empreses té sentit que es desplaci al PAE per tal d’assegurar-ne la concurrència. Tanmateix, es tracta d’un servei intermitent o temporal, que ocuparà espais MEETING (i en centres grans, fins i tot espais EVENTS) durant unes hores, amb la qual cosa es fa necessari preveure altres usos per aquests espais que garanteixin una mínima activitat continuada. En atenció al seu ús intermitent, es tracta d’un servei que convé agrupar amb altres usos.

Figura 6.23


ANTENA CLSE: FORMACIÓ A EMPRESES



A distància


Presencial



altres serveis


CLOSED

STORE

OFFICE

CLOUD

MEETING

EVENTS

INDUSTRY

CLSE



Es contemplen dues formes de prestació possibles:

• D’una banda, mitjançant una empresa que ofereixi el servei a distància (recollint els documents «a domicili» per cada establiment), que no te per què ubicar-se en el CSP-PAE i ni tan sols en el PAE. En aquest cas, el CSP-PAE només faria la tasca d’atraure, promocionar i coordinar aquest servei.

• De forma presencial, mitjançant un local INDUSTRY que pugui facilitar la ubicació d’una empresa que ofereixi aquest servei a les empreses del PAE (que podria ser a distància o amb recollida al local). Evidentment, es tracta d’un servei que pot funcionar de forma autònoma en una nau industrial disponible del PAE. Tanmateix, és possible que els locals del CSP-PAE puguin ajustar-se més a les necessitats espacials de l’empresa, que potser només està obrint una nova seu i amb una nau reduïda li és suficient, les quals són difícils de trobar degut a limitacions urbanístiques dels PAE.39Així mateix, disposar d'un local propi on ubicar l'empresa pot facilitar la tasca d'atracció d'aquest servei a la gestió del centre, doncs resultarà molt més senzill trobar empreses interessades.

Figura 6.24


CUSTÒDIA I DESTRUCCIÓDE DOCUMENTS



A distància


Presencial



altres serveis


CLOSED

STORE

OFFICE

CLOUD

MEETING

EVENTS

INDUSTRY

39 En molts casos, els planejaments vigents en els PAE determinen unes dimensions mínimes dels establiments i naus, que poden resultar desorbitades per petites empreses.



Es tracta d’un servei que només permet, a dia d’avui, una forma de prestació:

• A distància amb una antena presencial i permanent: es considera que el servei s’ofereix a distància atès que l’usuari no ha de desplaçar-se per rebre el servei. Tanmateix, es fa necessari ubicar en el mateix PAE una seu on ubicar la central de càmeres i el material de seguretat, a més de suposar el lloc de treball habitual del guarda. Aquest espai es correspon amb l’àmbit arquitectònic CLOSED i podria funcionar de forma autònoma.

Figura 6.25





A distància


Presencial



altres serveis


CLOSED

STORE

OFFICE

CLOUD

MEETING

EVENTS

INDUSTRY


Atracció d'inversions

Es contemplen tres formes de prestació possibles:

• De forma presencial i permanent (per exemple, amb una o vàries persones que tenen el seu lloc de treball al CSP-PAE, amb dedicació parcial o completa), la qual comportaria un despatx tipus OFFICE d’ús exclusiu.

• Completament a distància, amb unes oficines situades fora del PAE, mitjançant portals web, presència en fires i espais empresarials, etc., la qual cosa no comporta requeriment d’espai en el PAE.

• A distància principalment, però amb possibilitat de disposar temporalment d’espais MEETING en el CSP-PAE, per tal de celebrar actes, mantenir reunions amb possibles interessats, etc.

En tots els casos es tracta d’un servei que per si sol es presta en espais molt reduïts, com un petit taulell o una sala de reunions, que possiblement només es farien servir de forma intermitent i, per tant, reclama agrupar-se amb altres usos. Alhora, es beneficia de l’existència de serveis al seu voltant, com una més de les estratègies de comercialització dels beneficis del PAE o AF.

Figura 6.26





A distància


Presencial



altres serveis


CLOSED

STORE

OFFICE

CLOUD

MEETING

EVENTS

INDUSTRY


La reflexió conjunta de tota la cartera de serveis

Seria recomanable que els promotors de futurs CSP-PAE portessin a terme la reflexió anterior i caracteritzessin de forma individual tots els serveis que volen incloure en la seva cartera per tal de valorar la millor resposta arquitectònica per a cadascun d’ells. En un segon pas, es pot elaborar una taula agregada que combini totes les alternatives, la qual donarà informació sobre el tipus d’espais que necessitarem, si s’ocuparan de forma permanent per un sol servei o si poden ser compartits per dos o més, i a més, si es des-prèn una necessitat de construir un edifici aglutinador, amb caràcter de nova centralitat o si, al contrari, no es fa necessària una actuació única.

Seguint amb la mostra de serveis de l’apartat anterior, la taula agregada seria la que veu-rem a continuació:

Figura 6.27


SERVEI BANCARI





ATRACCIÓ D'INVERSIONS A distància + presencial

intermitent


A distància


Presencial



altres serveis

AutonomiaÀmbit arquitectònicForma de prestacióSERVEI

CLOSED

STORE

OFFICE

CLOUD

MEETING

EVENTS

INDUSTRY

CLSE

CLSE

Aquesta taula contempla totes les possibilitats de prestació dels serveis. Aquesta visió agregada permetria al promotor decantar-se per una forma de prestació per a cada ser-vei, aquella que millor es complementarà amb la resta de serveis de la cartera prenent en consideració les condicions en les que s’oferiran. La visió agregada de tots els serveis permet avaluar, de forma visual, si es pot assegurar una presència continuada de deter-minats serveis que reclamin ésser agrupats i que doni sentit a la construcció d’un CSP-PAE.


Si analitzem la taula, podem veure que:

• Hi ha tres serveis que podrien fer-se de forma presencial i permanent, que alhora re-clamen tenir continuïtat amb d’altres serveis complementaris que assegurin certa con-currència: el servei d’atracció d’inversions, el servei bancari i el servei d’informació sobre subvencions i ajudes.

• A més, aquests tres serveis permanents es podrien complementar amb altres serveis amb presència intermitent i fins i tot amb tres serveis que s’ofereixen a distància però amb necessitat d’un espai presencial i permanent (tot i que dos d’aquests poden fun-cionar autònomament, el fet d’agrupar-los en un CSP-PAE també seria viable).

• La majoria de serveis que es vol oferir en la seva versió presencial (ja sigui intermitent o no) tenen la necessitat d’agrupar-se amb altres serveis per tal de formar un grup que conformi una entintat identificable dins del PAE.

• Per la banda contrària, també podem veure que hi ha tres serveis que es podrien ofe-rir completament a distància i, dels quatre restants, tres podrien funcionar de forma autònoma amb un local propi i exclusiu.

A la vista d’aquesta anàlisi, el promotor es podria decantar per una o altra forma de pres-tació de cada servei, de manera que pogués construir un primer programa d’usos que li permetés avaluar la inversió inicial.

Per exemple, podríem plantejar dues alternatives:

a) D’una banda, una opció més modesta, mitjançant un servei de destrucció de documents ofert a distància (negociant condicions amb una empresa privada que ja existeixi al mer-cat), un servei bancari i un servei d’atracció d’inversions oferts també a distància però amb presència puntual en despatxos CLOUD que podrien ser d’ús compartit, però con-templant un servei continuat d’informació i ajudes que es complementaria amb la forma-ció a empreses i emprenedors.

L’esquema d’aquesta alternativa quedaria així:

Figura 6.28


SERVEI BANCARI






intermitent


A distància


Presencial



altres serveis


CLOSED

STORE

OFFICE

CLOUD

MEETING

EVENTS

INDUSTRY

CLSE

CLSE


De la lectura del diagrama s’extreuen els àmbits arquitectònics que seran necessaris, així com l'ocupació permanent o temporal d’aquests àmbits. A més, podem veure clarament que aquesta alternativa passa per una concepció del CSP-PAE agrupada en un únic edi-fici o local, donat que els serveis es necessiten els uns als altres per assegurar certa concurrència.

Tanmateix, es tracta d’una inversió mínima, ja que la necessitat de superfície de tots els serveis s’ha reduït al mínim, en apostar per la prestació a distància. L’aspecte positiu d’aquesta opció és la reducció de costos, però per tal d’assegurar la supervivència dels serveis i la seva viabilitat, es fa necessària una tasca important de màrqueting, difusió i coordinació dels serveis, en tant que la presència física de l’equipament es veurà molt reduïda.

b) Una aposta més forta, amb preferència per serveis oferts de forma presencial, amb una oficina bancària clàssica, una oficina d’atracció d’inversions, una oficina permanent d’informació a empreses sobre subvencions i ajudes i, complementàriament, un servei de formació (que ocuparà els espais de forma més o menys continuada segons la massa crítica i la gestió d’horaris que en faci la gestió del centre). D’altra banda, un servei de destrucció de documents que podria ocupar una petita nau del propi CSP-PAE (segons l'oferta inmobiliaria existent), i finalment, un servei de vigilància –el qual, com hem dit abans, només admet un tipus de prestació– amb un petit local permanent.

El diagrama d’aquesta alternativa quedaria així:

Figura 6.29


SERVEI BANCARI






intermitent


A distància


Presencial



altres serveis


CLOSED

STORE

OFFICE

CLOUD

MEETING

EVENTS

INDUSTRY

CLSE

CLSE


Val a dir que aquesta alternativa comporta molt més requeriment de superfície i, en conse-qüència, una inversió inicial molt superior a la primera alternativa. Tanmateix, tal i com s’ob-serva al diagrama, 3 dels 6 serveis podrien funcionar de forma autònoma, cosa que perme-tria plantejar la construcció del CSP-PAE de forma incremental i fins i tot de forma semi-dispersa en locals independents ubicats en el PAE segons els seus propis criteris de localització, més un local on s’agrupin el servei d’informació, el servei d’atracció d’inversions i les aules per a la formació empresarial.

No obstant això, amb l’objectiu de generar centralitat o un punt de referència clar, també podria plantejar-se un CSP-PAE completament agrupat. Tot dependrà de les condicions de partida que s’hagin constatat a partir de l’inventariat de serveis existents en el PAE i/o l’AF.40

De cada una de les diferents alternatives se’n podria estudiar la viabilitat econòmica consi-derant, entre d’altres factors, els requeriments d’espai que comporten; aquesta aproximació permetria a l’ens promotor decantar-se per una o una altra. A partir d’aquí, la definició del programa d’usos és pràcticament automàtica, mitjançant les diferents variants que admeten els àmbits arquitectònics necessaris. Es podria, doncs, generar l’organigrama d’espais del futur CSP-PAE.41

6.5. L’organigrama d’espais

L’organigrama d’espais és una eina que pretén sintetitzar de manera gràfica el programa d’usos del projecte d’arquitectura, de manera que quedin reflectides visualment les relacions que han de mantenir les diferents peces entre si, la relació que tenen amb l’accés i l’espai públic, i en general, les característiques més destacables que condicionaran l’arquitectura.

No obstant, la forma que adquireix l’organigrama no s’ha de confondre amb la forma final que tindrà el projecte arquitectònic, la qual evidentment serà definida pels arquitectes pro-jectistes arran de la interpretació del programa, dels condicionaments urbanístics i també de l'edifici en cas d'inversions de reutilització. De la mateixa manera i tal com podreu veure, l’organigrama, entre altres aspectes, no distingeix plantes, no dibuixa els espais de circula-ció i no situa el programa en relació amb l’entorn; aquesta tasca correspon als arquitectes que elaboraran el projecte.

Seguint amb l'exemple de l'hipotètic CSP-PAE, s'han dibuixat els organigrames d'espais de les dues alternatives plantejades. La primera opció, la més modesta, es presenta a la figura 6.30; la segona, de més envergadura, a la 6.31.

40 Consulteu el capítol 4. «La planificació i programació dels CSP». 41 En cas que la reflexió ens hagi dut a la conclusió que cal construir un centre únic que aglutini tots o molts dels

serveis de la cartera. Per a actuacions puntuals o disperses, cada una d’elles tindrà el seu propi programa d’usos i organigrama d’espais.

126 Centres de serveis de proximitat als polígons d’activitat econòmica

Figura 6.30


CLOUD

ACCÉSPRINCIPAL

Vestíbul i recepció

Recorregut intuïtiu

Connexió directa i visibilitat: espais d'atenció al públic

Relació amb consegeria

MEETING gran:MEETING petit:


ACCÉSSECUNDARI

Recorregut intuïtiu

Previsió d'ús intermitent

CLOSED MEETING

OFICINES GESTIÓDEL PROPI CSP

FORMACIÓ A EMPRESES


CLOUD CLOUD

CLOUD obert: CLOUD tancat:

CLOSED

CLOSED ambaccés exterior:

CLOSED petit:


Possible gestió i coordinació del servei des de les o�cines del CSP

Espais oberts

Espais tancats

Espais amb usos temporals

Espais de caràcter públic

Espais de caràcter privat

Relació de proximitat necessària

Relació de proximitat recomanable

OFICINA TEMPORAL D'ATENCIÓ BANCÀRIA

INFORMACIÓ SOBRE SUBVENCIONS I AJUDES

CLSE CLSE


Figura 6.31


Vestíbul i recepcióRecorregut clar i intuïtiu

Connexió directa amb vestíbul principal

Relació amb consegeria

MEETING gran: MEETING petit:CLOSED ambaccés exterior:

Espais oberts

Espais tancats


ACCÉSSECUNDARI

OFFICE + CLOUD en espai únic: CLOUD obert:

ACCÉSSECUNDARI i

APARADOR VERS L'EXTERIOR

Espai annex per moments previs o posteriors als actes

ACCÉSDE CÀRREG A I DESCÀRRGA

ús intermitent

Evitar situar-lo a la façana principal

ACCÉSPER CLIENTS

Possibilitat connexió amb vestíbul per atenció a clients





VIGILÀNCIAI SEGURETAT

CLOSED STORE

OFICINA D'ATENCIÓ BANCÀRIA

CLOUD

FORMACIÓA EMPRESES

MEETING

FORMACIÓA EMPRESES

MEETING OFFICE + CLOUD INDUSTRY

CUSTÒDIA IDESTRUCCIÓ DE DOCUMENTS

STORE de doble accés:

OFFICE

ATRACCIÓD'INVERSIONS

ACCÉSPRINCIPAL

INFORMACIÓSOBRE SUBVENCIONS IAJUDES

OFICINES GESTIÓ DEL PROPI CSP

CLSECLSECLSE


Com ja avançàvem, de la lectura dels organigrames es pot observar que la dimensió que adquireix la infraestructura és molt més important en la segona opció i, en conseqüència, també serà més gran la inversió que comporta. Les dues possibilitats es consideren và-lides a criteri d’aquesta guia; òbviament l’adopció d’una o altra alternativa tindrà a veure amb les característiques d’entorn, massa crítica i també amb les possibilitats d’inversió.

En un cas real, a més, podria transmetre també una orientació sobre dimensions i super-fícies dels espais, segons demanda i massa crítica, amb la qual cosa es podrien estimar millor els costos d’inversió inicial. Caldria també acompanyar el gràfic amb les diferents observacions recollides per cada àmbit arquitectònic a l'apartat 6.2 i amb les recomana-cions de flexibilitat i versatitlitat del següent punt.

6.6. Versatilitat, adaptabilitat i flexibilitat dels espais

Com hem vist en el capítol 5, el catàleg de serveis d’un CSP-PAE no és tancat ni finit, i a més, les necessitats de les empreses dels PAE molt possiblement aniran canviant amb el temps, de la mateixa manera que van variant les formes de prestació dels serveis grà-cies a l’evolució de les tecnologies. Així, un servei que fa uns anys podia ésser completa-ment lògic i fins i tot indispensable en un PAE, com pot ser el servei de reprografia, avui dia és un servei que haurà de competir amb les infinites opcions d’impremtes en línia que existeixen a la xarxa i que fan arribar les comandes des d’altres països amb temps de transport mínims i assumibles en la majoria dels casos. Per aquest motiu, l’arquitectura dels centres de serveis ha de ser també com el mateix catàleg, adaptable als nous temps i a les noves necessitats.

Malgrat tot, l’arquitectura té les seves pròpies regles de funcionament i, avui dia, encara no és materialment infinita. No obstant això, sí que podem incorporar algunes estratègies que permetin construir edificis adaptables al pas dels anys, de manera que siguin capaços d’assumir, sense necessitat de grans obres, d’una banda els canvis provocats per les variacions en els mercats d’una economia globalitzada i, de l’altra, els canvis derivats de les noves tecnologies, que aporten nous productes i nous serveis.

Aquestes estratègies passen per la generació d’espais:

• Flexibles: capaços d’acollir un gran nombre d’activitats mitjançant petits canvis de mobiliari o l’obertura o tancament d’obertures practicables.

• Transformables: capaços d’assumir redistribucions sense necessitat de grans obres.

A l'apartat 6.2 es definien set tipus d’àmbits arquitectònics els quals podrien acollir, en les seves diferents variants, la gran majoria de serveis d’un CSP-PAE. Aquests àmbits han de servir per orientar-nos sobre les necessitats espacials que derivaran d’una determinada cartera de serveis. Tanmateix, a l’hora de definir el projecte arquitectònic, més enllà de garantir aquelles característiques essencials que els defineixen com un àmbit o un altre, s’ha d’evitar especialitzar-los en excés, per tal que la seva versatilitat i flexibilitat sigui màxima. Això vol dir projectar els espais tenint en compte diverses alternatives d’activitats que s’hi podrien dur a terme (i, en aquest sentit aquesta guia pot suposar una bona ajuda), mitjançant l’assignació de dimensions adequades i l’estudi detallat d’aquells elements divisoris que juguen un paper clau.


Un dels àmbits que més diversitat d’activitats ha d’albergar és, sens dubte, el dels espais MEETING, ja no només perquè siguin espais polivalents des d’on oferir diversos serveis, sinó perquè aquests mateixos serveis requereixen formats varis segons el cas. És a dir, un sala de reunions gran pot servir per ser llogada a empreses i, a la vegada, por servir per oferir des del mateix centre formació a emprenedors i empreses (dos serveis diferents de la cartera de serveis). Al mateix temps, cada acte que es celebri requerirà una confi-guració diferent, segons el tipus de reunió que sigui (amb o sense presentació de diapo-sitives) o de formació que s’imparteixi (teòrica o pràctica, amb més o menys alumnes, etc.).

Per tal que els espais MEETING puguin afrontar aquesta gran diversitat, pot ser útil di-mensionar-los de manera que admetin reconfiguracions internes de mobiliari que en transformi completament la usabilitat. Podem veure-ho a l’esquema:

Figura 6.32


MEETING

En contrapartida a aquest exemple, una sala de reunions molt petita o una aula de forma-ció gran que no permeti subdivisions amb envans mòbils, difícilment seran tan versàtils. En conseqüència, la intensitat d’ús d’aquests espais serà molt menor (cosa que repercu-tiria directament en la viabilitat econòmica de la infraestructura) i a més, possiblement hi haurà moltes activitats que no podran adaptar-se a unes característiques espacials mas-sa rígides.

Però, en el cas dels CSP-PAE, i en base al que hem pogut constatar en la recerca prèvia portada a terme per elaborar aquesta guia, la versatilitat dels espais arquitectònics ha d’anar més enllà, perquè per tal que siguin infraestructures perdurables en el temps s’ha de garantir una gran capacitat d’adaptació als canvis. Així, aquest mateix espai MEETING podria quedar en desús amb el temps per poca demanda o per molta demanda d’un altre servei diferent. Convindria llavors que l’espai tingués la capacitat de transformar-se sense grans reformes i assolir aquelles característiques essencials d’un altre àmbit arquitectònic. Vegem-ho:


Aquest mateix espai podria funcionar com una sala de reunions mitjana, una petita oficina o fins i tot, un local comercial. La clau són les seves proporcions, la versatilitat de les seves xarxes d’instal·lacions, l’element separador amb el passadís (que en totes tres al-ternatives admet o reclama transparència, més encara en el cas del local STORE) i la seva col·locació propera al vestíbul o a les circulacions principals de l’edifici. Aquesta última característica no és vinculant per al cas de l’espai OFFICE però tampoc resultaria negati-va. La capacitat de transformació s’hauria de garantir en els dos sentits, tant si l’espai inicialment conformat és un MEETING, un OFFICE, o un STORE.

Més enllà de les transformacions d’ús que es poden resoldre amb redistribucions d’equi-pament i mobiliari, des del projecte es podrien preveure transformacions de més enver-gadura, amb l’objectiu de reduir l’impacte de les futures intervencions. Per il·lustrar-ho posem el cas d’un CSP-PAE que vol fer una aposta forta i disposar d’una gran sala d’es-deveniments, un espai EVENT. D’acord amb les necessitats canviants dels PAE, és ne-cessari que el projecte anticipi les possibles –i probables– transformacions de l’espai, mitjançant, per exemple, la instal·lació d’un o varis envans mòbils que subdivideixin l’espai, convertint-lo en espais de reunió o formació de dimensions més petites, és a dir, espais MEETING. Fins i tot, seria convenient preveure barreres fòniques en el fals sostre, que permetin encara més subdivisions de l’espai, per tal de generar locals STORE, CLOUD o OFFICE.

Figura 6.33


MEETING

Figura 6.34


EVENT STOREMEETING

OFFICE STORE


En aquesta última transformació esdevindria clau el tractament de l’element divisori que separa l’espai EVENT original i l’espai comú de circulació, que necessitarà de transparèn-cia en cas que finalment s’estableixin locals STORE. En aquest cas, podria estudiar-se un parament conformat per elements modulars es puguin substituir de forma individual per altres variants del mòdul (opac, transparent o translúcid), sempre que quedi garantit el bon comportament acústic que requereix l’espai EVENT.

Figura 6.35


Pel que fa a l’organització general de l’edifici, un sistema modular, que agregui les peces al llarg d’eixos de circulació clars i regulars, maximitzarà les possibilitats de transformació i de creixement de l’equipament. Com ja s’ha comentat en diverses ocasions al llarg d’aquesta guia, és molt recomanable per als CSP-PAE la implementació de l’arquitectura incremental, de manera que el projecte inicial contempli un programa de mínims, que es podria anar ampliant en paral·lel a la consolidació la cartera de serveis del centre. En atenció a això, és recomanable concebre l’edifici des del començament com un espai mutable i escalable.

A partir de l’anàlisi de la configuració dels diversos CSP-PAE existents a la demarcació, hem pogut constatar que l’organització al llarg d’un eix vertebrador és una constant. Aquest eix pot ser central, com seria el cas del Nodus Barberà o del CSP-PAE de Zona Franca, pot col·locar-se annex a una façana per tal de generar un carrer interior, com seria el cas del Centre de Serveis a l’Empresa de Gavà, o combinar masses de programa a banda i banda, per conformar un sistema de patis intermedis que poden omplir-se tam-bé d’activitat, que és el cas de Vilanova del Camí.


a. Creixement lineal al llarg d’un eix central de circulació clar que fa de vertebrador i pot ampliar-se per generar espais públics de relació

Figura 6.36

Figura 6.37


Planta baixa del Nodus Barberà, de l’Ajuntament de Barberà del Vallès.

Planta baixa i pis del Centre de Suport a l’Empresa de Gavà, de l’Ajuntament de Gavà.


b. Creixement lineal al llarg d’un eix lateral que assumeix el paper de vertebrador alhora que garanteix visibilitat cap a l’espai públic.

c. Creixement lineal al llarg d’un eix central amb bosses de programa a banda i banda, de manera que l’eix va generant zones de visibilitat cap a l’espai públic. Alhora, l’alter-nació de volums a banda i banda genera patis exteriors que poden assumir activitats diverses. Fins i tot, es podria plantejar a llarg termini l’assimilació d’aquests espais com a noves zones interiors de l’edifici, implementant mètodes de l’arquitectura incremental.


L’articulació al voltant d’un eix és positiva en tant que les circulacions són clares i intuï-tives, es genera un espai central de relació i els diferents àmbits arquitectònics són fàcil-ment intercanviables; però també i sobretot perquè facilita en gran mesura el creixement i les ampliacions de programa. Aquest creixement no té per què ser exclusivament de forma lineal, sinó que l’eix pot generar girs de fins a 90º per adaptar-se als límits de la parcel·la o per generar diferents zones dintre del CSP-PAE (per exemple, una àrea dedi-cada a viver d’empreses):

Figura 6.39

Planta baixa i pis del Centre de Suport a l’Empresa de Gavà, de l’Ajuntament de Gavà.

Planta Baixa del Centre de Suport a l’Empresa i l’Emprenedoria de Can Gavarra (representats l’estat actual i la futura ampliació d’usos) de l’Ajuntament de Polinyà.

Font: elaboració dels autors a partir de plànols facilitats per l’Ajuntament de Vilanova del Camí

Font: elaboració dels autors a partir de plànols facilitats per l’Ajuntament de Polinyà.

Figura 6.38


L’eix pot agafar el paper d’espai comú vertebrador i d’espai públic de relació. En atenció a això, en molts casos és el mateix espai de circulació el que, ampliant-se de forma pun-tual genera àmbits MEETING o EVENT, i conforma espais oberts annexes a altres espais d’esdeveniments per tal de que facin la funció foyer d’aquests últims. Són espais versàtils, divisibles, alts i s’hi poden muntar estands i parades.

Figura 6.40


Per últim, de cara a la concreció del projecte arquitectònic, caldrà tenir present en totes les fases del projecte aquesta premissa de flexibilitat i versatilitat, tant pel que fa al sis-tema constructiu dels diversos elements (prioritzant la construcció en sec i/o amb siste-mes modulables), el sistema estructural (preveient, si són possibles urbanísticament, am-pliacions en alçada, canvis de distribució, etc.) i el seu sistema d’instal·lacions (generant sectors, sistemes reconfigurables, etc.).

En el cas que el CSP-PAE es complementi amb un equipament d’allotjament empresa-rial, cal recordar que l’arquitectura d’aquests requereix de lleis pròpies que s’escapen de l’abast d’aquesta guia però que en tot cas cal tenir presents i harmonitzar amb les del CSP-PAE.42

6.7. Criteris d’ubicació

La bona ubicació d’un CSP-PAE és determinant per al seu èxit. Per tal d’avaluar quina seria la millor ubicació d’un futur CSP-PAE es podem parlar de tres factors que són de-terminants: la naturalesa dels serveis que s’hi presten, el tipus de PAE o AF on s’emmarca i les oportunitats que ofereix la situació existent:

La naturalesa del servei

Podem dividir els serveis en tres grups segons la forma de prestació que requereixen i la quantitat de públic que atrauen: serveis no presencials que no generen concurrència, els presencials de concurrència assegurada i els presencials de concurrència no assegurada.

• Serveis no presencials o semipresencials: aquests serveis, en qualsevol cas, no exi-geixen requisits d’ubicació i per tant, no són determinants per al cas que ens ocupa en aquest capítol.


• Serveis presencials de concurrència assegurada: són aquells serveis més propis de CLSE que un ens local pot oferir des del CSP-PAE i que es donen en condicions de demanda captiva pel fet de no tenir alternativa en el municipi, com ara la promoció econòmica i la formació.

Aquests serveis no exigeixen una ubicació excel·lent en el PAE43 com contràriament passa amb els de concurrència no assegurada. Tanmateix, l’accessibilitat en transport públic al centre hauria d’estar garantida de manera general i, en particular, per l’afluèn-cia de públic que impliquen. La proximitat al teixit residencial podria ser una mesura adient atesa la procedència dels usuaris, sempre que es tracti d’un teixit que ofereixi des de l’oferta privada serveis complementaris als del CSP-PAE.

• Serveis presencials de concurrència no assegurada: en aquesta categoria s’hi poden trobar totes aquelles activitats de cara al públic dirigides a empreses i persones, així com el lloguer d'espais per esdeveniments i els vivers, centres i hotels d'empresa; és a dir, serveis que s'ofereixen en el CSP-PAE de forma contínua i presencial i que depe-nen d’una afluència d’usuaris que pot ser variable en funció de la situació del centre i del seu context44.

Aquests serveis són molt exigents quant a la ubicació del CSP-PAE ja que el seu èxit pot dependre en gran mesura d’aquest factor. Per exemple, si l’oferta d’espais de petits esdeveniments –àmbits MEETING com sales de reunió i aules de formació– no se situa pròxima a les empreses usuàries o no és fàcilment accessible, pot deixar d’assolir els seus objectius d’ocupació. Igualment, si els mòduls de l'EAE no se situen en un àmbit de centralitat (volem dir, en una zona que ofereixi altres serveis complementaris a les activitats que s’hi desenvoluparan, bona accessibilitat, visibilitat i disponibilitat d’apar-cament), possiblement no generaran una concurrència suficient com per sufragar els costos d’oferir el servei i estaran condemnats a desaparèixer a mitjà termini.

Ara bé, són els serveis oferts en locals STORE –en particular el restaurant– els més exigents quant a ubicació, ja que es tracta en la majoria de casos de serveis oferts per operadors privats i demanen una massa crítica que els faci no només viables econò-micament sinó també rendibles. Aquest fet es complica si considerem les limitacions horàries d’un PAE. En aquest sentit, la ubicació del CSP-PAE en carrers concorreguts, amb trànsit de vehicles o bé proper a parades de transport públic és altament reco-manable.

En aquests casos, pot ser convenient que l’activitat dels establiments es pugui esten-dre més enllà de l’horari laboral del PAE. Els espais limítrofes situats entre el teixit residencial i el polígon, quan aquest últim es troba en condicions de continuïtat amb el nucli urbà, farien possible aquesta situació de demanda complementària entre uns i altres usuaris. Caldrà en aquest cas dur a terme també una tasca de detecció i inven-

42 Es recomana la lectura de Vivarivm: criteris per a la planificació, programació, disseny i construcció de vivers, centres i hotels d’empresa. Barcelona: Diputació de Barcelona, 2014.

43 Tot i que, cal recordar, els EAE tenen els seus requeriments propis pel que fa a la ubicació, a l’accessibilitat en transport públic i privat i a les sinergies amb l’entorn que cal tenir en consideració. Per conèixer-los es recomana consultar la guia Vivarivm: criteris per a la planificació, programació, disseny i construcció de vivers, centres i ho-tels d’empresa. Barcelona: Diputació de Barcelona, 2014.


tari dels serveis de la trama residencial, per tal de verificar que no es generen duplici-tats. Així mateix, s’hauran d’avaluar les distàncies que es generaran vers les empreses més allunyades del casc urbà (en aquest sentit, segurament juga un paper important la morfologia del mateix PAE, segons si s’estén en paral·lel o perpendicularment al teixit residencial –figura 6.42–) que precisament són les més necessitades dels serveis del CSP-PAE.

44 Si la fase de detecció, inventari i valoració s’ha realitzat correctament (consultar el capítol 4 per a més informació), no hi hauria d’haver competència imprevista amb altres serveis similars oferts al marge del CSP-PAE, de manera que aquests serveis de concurrència no assegurada dependrien, en bona mesura, de la seva qualitat i de les re-lacions que el centre estableixi amb l’entorn, incloent-ne la ubicació.

Figura 6.41 Forma del PAE o AF en relació amb la trama urbana


En els polígons que encara basen la mobilitat en el vehicle privat, l’existència d’una super-fície adequada d’aparcament pot facilitar l’accés als establiments, sobretot en ocasions de demanda puntual intensa, cosa que pot, fins i tot, atraure usuaris del teixit residencial que fugen de les dificultats d’aparcament del casc urbà45.

En funció del tipus de PAE

A l’apartat 3.2 «Localització» del capítol 3, es defineixen quatre tipus de PAE d’acord amb el vincle que mantenen amb els nuclis urbans: integrats, continus, segregats o aïllats. A partir d’aquesta classificació, es proposa una segona lectura de la ubicació del CSP-PAE:

• Polígons integrats: en el cas que es disposi un CSP-PAE en un polígon integrat –que podem definir, sens dubte, com un barri amb forta presència d’activitat econòmica– la proximitat o la promiscuïtat i barreja entre establiments i habitatges fa difícil establir un criteri general. Actuacions en àmbits com el Districte 22@ a Barcelona o barris com els de Can Feu a Sabadell no s’haurien de distingir massa d’altre tipus d’intervencions en teixit urbà i la seva complexitat excedeix els límits d’aquesta guia.


• Polígons continus: en el cas dels polígons continus, cal considerar la situació d’un centre de serveis en el límit entre el nucli urbà i el polígon atès que, com ja s’ha comen-tat anteriorment, l’activitat dels serveis bàsics pot estendre’s més enllà de l’horari de treball del PAE, fet que amplia així el ventall d’usuaris potencials i dóna, indirectament, millor servei a les empreses de l’àrea d’influència.

Aquesta ubicació és molt sensible, en la pràctica, a la presència de sòl d’equipament en un punt singular del PAE. En el cas de nova planificació, es pot preveure una reser-va. El cas més habitual però –amb planejament ja executat i sòl de cessió probablement esgotat– obliga a pensar en uns altres termes. En aquestes circumstàncies seria apro-piat plantejar-se el lloguer o permuta d’alguna nau sense activitat per instal·lar-hi el CSP-PAE o bé dividir-lo en dues parts, situant els serveis presencials de concurrència no assegurada en una zona propícia i la resta en sòl d’equipament, si n’hi ha de dis-ponible.

En aquest tipus de polígons, cal verificar la intensitat del contacte entre el teixit resi-dencial i el d’activitat econòmica. La simple contigüitat d’ambdós teixits no garanteix que aquest sigui l’espai fèrtil d’intercanvi que necessita un CSP-PAE, de manera que, si aquest escenari no es produeix, caldria considerar alternatives basades en les ob-servacions del punt següent. Tal com hem dit abans, també caldrà avaluar i inventariar els serveis existents en el teixit urbà per evitar duplicitats, i les distàncies màximes que es generaran respecte de les empreses més llunyanes del PAE per tal de garantir l’abast dels serveis del CSP-PAE.

• Polígons segregats: Els CSP-PAE situats en polígons segregats són, també, molt sensibles a la ubicació. En aquests casos, seria del tot desitjable que l’equipament generés un petit centre d’activitat a l’interior del polígon, com han provocat els CSP-PAE de Barberà i Gavà. Tanmateix, aquesta no és la situació dominant. En polígons segregats es fa necessari obrir el focus i observar l’àrea funcional on s’emplaça aquest PAE amb una certa independència del municipi que vol promoure el centre. La ubica-ció ha de ser estratègica per cohesionar aquesta AF, de manera que caldria escollir aquell emplaçament que per visibilitat, trànsit i centralitat fes més probable la concur-rència al centre.

En polígons de nova creació, el CSP-PAE pot ser el generador d’una certa activitat inicial que aglutini i serveixi de referent a les empreses a mesura que s’hi van instal·lant, com fou el cas, en el seu moment, del Nodus Barberà. Tot i així, és imprescindible l’anàlisi de la xarxa viària per intuir els àmbits de més centralitat i vincular també el CSP-PAE amb un espai públic favorable a l’ús cívic, amb ampliacions de voreres o places dimensionades per suportar activitat.

Per últim, com ja s’ha avançat en el capítol 03 «Condicionants previs», es fa poc recoma-nable la construcció d’un CSP-PAE en polígons aïllats per falta de massa crítica. L’exis-tència d’un PAE especialitzat o la necessitat de mancomunar serveis específics podria ser

45 És convenient matisar que aquest no ha de ser en cap cas l’objectiu dels serveis que s’ubiquen en un CSP-PAE, que s’han de dirigir principalment a les empreses del PAE. Tanmateix, l’augment de massa crítica que comporta garanteix la supervivència del servei i, en conseqüència, l’existència del servei.


una excepció en aquest cas, com es pot entendre que succeeix, en certa mesura, al CIM Vallès pel domini de les empreses logístiques.

En funció de les oportunitats

Un factor crucial quan es decideix on ubicar un CSP-PAE és la dinàmica de funcionament del PAE, per tal de detectar aquells carrers o indrets on, de manera no programada, s’hi ha situat activitat de comerços i serveis. Sovint, les formacions industrials generen grans ‘ciu-tats’ amb els seus propis centres i carrers concorreguts, on s’obren locals d’entitats bancà-ries, gimnasos, mútues, bars o restaurants. Cal estar atents a aquests fenòmens i prioritzar aquests àmbits per tal d’ubicar-hi un CSP-PAE que pugui incorporar-se a aquesta dinàmica.

Sigui per la situació específica del carrer o perquè un establiment n’ha atret d’altres, el fet és que resulta d’un valor innegable que en la memòria col·lectiva dels usuaris i treballadors d’un polígon hi hagi impresa l’existència de serveis en determinats carrers. Cal aprofitar aquesta inèrcia per garantir l’èxit d’un CSP-PAE. En aquests casos, més que en altres, cal estar atents a no sobredimensionar la demanda d’un servei o no solapar-ne d’altres que ja existeixen. Aquest escenari fa imaginable un CSP-PAE proporcionat, potser de dimen-sions més reduïdes i adaptable a qualsevol nau disponible, si el sòl d’equipament s’ha esgotat a la zona.

Hi ha altres factors d’oportunitat relacionats amb el sòl d’equipament –qualificació majo-ritària però no restrictiva per a la construcció de CSP– com l’aglutinament d’equipaments. En moltes ocasions, el sòl de cessió és extens i unitari i, gràcies a això, s’hi acaben ubicant al PAE i de forma concentrada diversos usos. Si generen concurrència, pot ser positiu ubicar el centre de serveis en aquest àmbit, ja que pot obrir-se el ventall de possibles usuaris dels serveis i clients dels establiments. En aquests casos, alguns serveis del CSP-PAE poden tenir una doble orientació cap a les empreses i els veïns del municipi com a usuaris que són dels equipaments.

Igualment, l’aglutinament d’equipaments pot ser una fórmula eficaç per a polígons de nova creació o pel rescabalament de l’ús cívic en uns carrers, els dels PAE, sovint inhòspits i desaprofitats. Un CSP-PAE pot fer aquesta funció d’enllaç entre una activitat econòmica poc permeable i d’horaris limitats i un ús dels carrers per part dels ciutadans que es fa més intens quan precisament baixa l’activitat del PAE. Situant diversos equipaments cívics al voltant del CSP-PAE o bé situant el centre en el límit entre teixits, es poden programar des del centre activitats lúdiques que treguin profit de l’enorme superfície pavimentada que és, ara com ara, un PAE; un fenomen que ja passa avui amb esdeveniments com fires ambulants, carreres de cotxes o barraques de festa major.

6.8. L’aplicació dels criteris d’ubicació en la caracterització arquitectònica dels serveis

D’acord amb les consideracions d’ubicació i localització dels serveis que s’exposen als apartats anteriors, una possible metodologia per avaluar la millor ubicació del CSP-PAE


en el PAE o AF (tant si s’està programant de forma dispersa en el PAE o aglutinada en un únic edifici) passaria per afegir un pas més a la caracterització arquitectònica dels serveis. De forma individual per a cada servei, es pot reflexionar més fàcilment sobre quina seria la seva millor localització en el PAE. A partir de la representació agregada de les diferents prioritats d’ubicació de cadascun dels serveis, es pot extreure la localització que més afavorirà la prestació dels serveis. Seguirem l’exemple plantejat en els apartats anteriors per tal d’il·lustrar-ho:

Figura 6.42


SERVEI BANCARI








A distància


Presencial



altres serveis


CLOSED

STORE

OFFICE

CLOUD

MEETING

EVENTS

INDUSTRY

Ubicació en el PAE/AF

Posició central en el PAE / AF

Límitrof amb la trama urbana

Agregat a una zona de serveis existent

Indiferent

Annex a una concentració

d'equipaments

A la via d'accés principal al PAE

CLSE

CLSE

Evidentment, les alternatives de la darrera columna –la que ara ens ocupa– variaran d’un cas a un altre, segons si existeix continuïtat respecte de la trama urbana, si realment hi ha en el PAE una zona de serveis més o menys consolidada, o alternativament, una aglutina-ció d’equipaments. D’altra banda, el tipus de PAE en el qual s’està planificant l’equipament s’haurà pres prèviament en consideració en la caracterització dels serveis –si recordeu, tal i com s’explica al capítol 5. «Aproximació a un catàleg de serveis d’un CSP» –. Així mateix, la generació de concurrència més o menys assegurada, també s’ha considerat prèviament en la reflexió sobre la necessitat d’agregació o capacitat d’autonomia del ser-vei. Tanmateix, caldrà considerar-ho de nou en a l’hora d’avaluar-ne la millor ubicació.

140

7. Check-list per a la programació dels nous centres de serveis

Com a conclusió de les diferents qüestions que hem anat tractant al llarg dels capítols 3, 4, 5, i 6, es presenta de forma resumida un seguit de reflexions que s’hauria de plantejar una entitat que vol promocionar un CSP-PAE en el moment de programar-lo, configurar-lo arquitectònicament i ubicar-lo al polígon o AF. Seguint amb la metodologia aplicada per a la caracterització individual i agrupada dels serveis, es proposa una codificació que parteix de preguntes bàsiques sobre el gestor, sobre l’entorn on es vol situar, el grau i tipus d’ofer-ta de serveis que ja existeixen, així com les intencions d’abast i generació de necessitats que ha de cobrir el CSP-PAE.

Posteriorment, es defineix el catàleg de serveis que es volen oferir –alguns es descarten un cop analitzada la situació del PAE– i, en funció d’això, s’estableix la configuració que pot prendre el centre i la seva ubicació preferent. El quadre que seguidament presentem es pot entendre com un check-list, a la manera d’un protocol de seguiment adreçat als gestors.

La intenció del quadre és complementar la lectura de les observacions d’aquesta guia. Per exemple, si es treballa en polígon continu amb el teixit residencial, que ja disposa de serveis de qualitat i de forma concentrada no té sentit que es decideixi duplicar l’oferta amb el nou CSP-PAE i que s’ubiqui de forma indiferent en el PAE. Igualment, si els serveis que s’ofereixen són locals per a empreses amb serveis de cara al públic, és il·lògic que la configuració arquitectònica que es desenvolupi sigui la d’un edifici tancat en si mateix, sense relació amb el carrer ni visibilitat.

El quadre integra les taules presentades al llarg dels capítols 4, 5 i 6, i ofereix una visió conjunta de tot el procés decisiu. Pot resultar una primera immersió en la problemàtica i les possibles solucions, i establir-se com un full de ruta que pot anar modificant-se en la mesura que va avançant el projecte.

141 Check-list per a la programació dels nous centres de serveis

Figura 7.1. Check-list per a la programació de nous CSP-PAE

Gestors


Associació /entitat empresarial

Empresa privada

Empresa pública

PAE

Supramunicipal

AbastDemanda

Demanda que arrossegala demanda

OD

Oferta que arrossegala demanda

DO

Municipal

Persones

Activitats

Destinataris

Establiments

Centralització

Reordenació

Actuació

Complementació

No cal fer res

Cartera de Serveis


Concessió /empresa privada

Operador del Servei

Associacions i entitats

empresarials

FASE DE DIAGNOSI I INVENTARIAT FASE DE PLANIFICACIÓ I PROPOSTA D’ACTUACIÓFASE DEFINICIÓ DE LA CARTERA DE SERVEIS FASE DEFINICIÓ ARQUITECTÒNICA



A distància


Presencial



altres serveis

AutonomiaÀmbit arquitectònic

Forma deprestació

CLOSED

CLOUD

OFFICE

STORE

MEETING

EVENTS

INDUSTRY

Posició central en el PAE

Annex a una zona de serveis existent


Limítrof amb trama urbana

Indiferent

Annex a un a concetració

d’equipaments

EEE

FASE UBICACIÓ

A la via d'accésprincipal del PAE

Situació actual dels serveis

No hi ha serveis

Existeixen serveis

concentrats

Existeixen serveis

dispersos

Hi ha mancan-ces importants

de serveis

Aïllat

Segregat

Continu

Integrat

Tipus de PAE

Cessió d’espais per reunions, formació, etc.Cessió d'espais per grans esdevenimentsDinamització i networkingCustòdia i destrucció de documentsCafeteria o restaurantCorreus i missatgeriaImprenta, reprografia i edició FarmàciaServeis bancàrisMàquines de venda automàticaTransport col·lectiuEstació de servei Llar d'infantsEscoles d'idiomesAgència de viatges Serveis sanitarisInstal·lacions esportivesAparcament de camionsJardineriaManteniment de les nausManteniment o millora de subministramentsRecepció: vigilància, orientació, dipòsit de clausSeguretat (central d'alarmes)Serveis de telecomunicacions (fibra òptica, WiFi)Atracció d'inversions i promoció del PAEInformació del polígon i naus: servei d’acollidaCentral de compresGeneració d'imatge de marca de PAEGestió conjunta dels residus assimilables a urbansInfraestructures compartidesLloguer de maquinària FabLab - prototipatge Antena CLSE Viver d'Empreses Centre d'Empreses

CLSE

EAE

EAE


A continuació, per tal de mostrar la utilitat del quadre, es planteja la hipòtesi sobre els recorreguts en la presa de decisions que van poder seguir en el seu moment els promotors del Nodus Barberà i del CSP-PAE de Bufalvent, dos exemples de CSP-PAE completament contraposats, per tal de detectar el grau d’encert en la programació, configuració i ubica-ció del CSP-PAE.

• En el cas del Nodus Barberà (figura 7.2), ens trobem davant d’un projecte impulsat als anys 90 per part de l’Ajuntament de Barberà, en un PAE continu que en aquell moment era de recent creació. El percentatge de sòl construït i ocupat era extremadament baix i, evidentment, no hi existia cap tipus de servei. L’Ajuntament de Barberà va fer una aposta important per promocionar el PAE mitjançant la construcció d’un CSP-PAE de gran envergadura. La cartera de serveis que es va dissenyar era molt àmplia, i es va apostar especialment per l’apropament de serveis urbans mitjançant la construcció d’un restaurant, d’uns locals comercials i d’un centre d’empreses. A més, es va reser-var una gran part de superfície del programa per a sales d’esdeveniments, incloent un amfiteatre i un hall per grans esdeveniments. La majoria de serveis s’han ofert des del principi de forma presencial i, en predominar els serveis que necessitaven agrupar-se per assegurar la concurrència, es va apostar clarament per una actuació de centralit-zació de serveis en un únic edifici situat, de forma encertada, a l’accés principal del PAE.

Després de 25 anys, podem afirmar que l’objectiu de promocionar el PAE es va assolir, ja que a dia d’avui el percentatge d’ocupació és molt elevat. Tanmateix, també cal dir que la inversió inicial va ser molt elevada i han hagut de passar molts anys per a que el centre resultés viable econòmicament. Evidentment, el context en el qual es va de-senvolupar el projecte del Nodus Barberà era molt diferent al d’avui en dia i permetia aquest tipus d’actuacions de gran envergadura, segurament més difícils de dur a terme en l’actualitat. La lectura del diagrama resultant ens mostra que un bon nombre de serveis de la cartera podrien funcionar de forma autònoma, cosa que potser hauria permès una actuació de caràcter més incremental i potser més viable econòmicament parlant.

• L’exemple del CSP de l’Associació d’Empresaris de Bufalvent (figura 7.3) és comple-tament oposat a l’anterior, començant pel fet que es tracta d’un centre d’iniciativa privada. A més, el PAE de Bufalvent estava ja consolidat en el moment que es va cons-tituir l’Associació i també tenia determinats serveis ubicats de forma dispersa en el polígon. En aquest context, el CSP-PAE de l’Associació d’Empresaris de Bufalvent es va desenvolupar de forma completament incremental, començant per donar resposta a aquelles necessitats més urgents com la seguretat i l’adequació d’un espai per a esdeveniments i reunions, i acabant per aconseguir determinats serveis de valor afegit i gairebé únics en el territori industrial català com és la llar d’infants, prioritària per tre-balladors del PAE.

Aquest tipus d’actuació incremental, i d’acord amb les necessitats prioritàries, ha por-tat al desenvolupament d’un CSP-PAE dispers, que possiblement anirà creixent i com-plementant-se amb el pas dels anys. L’actuació dispersa ha permès situar cada servei de la cartera de serveis en la seva ubicació més adient; així, la sala d’esdeveniments


s’ubica en un punt central del PAE, annex a un restaurant-cafeteria, mentre que la llar d’infants la trobem al solar més proper a la trama urbana, a l’accés principal.

Segurament el CSP-PAE de Bufalvent respon a un tipus d’actuació conseqüent amb un finançament regular però limitat (provinent de les quotes dels empresaris associats i, per tant, privat), que tanmateix ha donat lloc a resultats inqüestionables, perquè el PAE de Bufalvent és, a dia d’avui, un dels polígons amb millors serveis de Catalunya.


Figura 7.2. CSP Nodus Barberà de l'Ajuntament de Barberà del Vallès, PAE Can Salvatella, Barbe-rà del Vallès

Antena CLSE

Gestors



Empresa privada

Empresa pública

PAE

Supramunicipal

AbastDemanda


OD


DO

Municipal

Persones

Activitats

Destinataris

Establiments

Centralització

Reordenació

Actuació

Complementació

No cal fer res

Cartera de Serveis



Operador del Servei


empresarials

FASE DE DIAGNOSI I INVEN TARIAT FASE DE PLANIFICACIÓ I PROPOSTA D'ACTUACIÓFASE DEFINICIÓ DE LA CARTERA DE SERVEIS FASE DEFINICIÓ ARQUITECTÒNICA



A distància


Presencial



altres serveis


Forma deprestació

CLOSED

CLOUD

OFFICE

STORE

MEETING

EVENTS

INDUSTRY





Indiferent


d’equipaments

EEE

FASE UBICACIÓ



No hi ha serveis

Existeixen serveis

concentrats

Existeixen serveis

dispersos


de serveis

Aïllat

Segregat

Continu

Integrat

Tipus de PAE

Cessió d’espais per reunions, formació, etc.Cessió d'espais per grans esdevenimentsDinamització i networkingCustòdia i destrucció de documentsCafeteria o restaurantCorreus i missatgeriaImprenta, reprografia i edició FarmàciaServeis bancarisMàquines de venda automàticaTransport col·lectiuEstació de servei Llar d'infantsEscoles d'idiomesAgència de viatges Serveis sanitarisInstal·lacions esportivesAparcament de camionsJardineriaManteniment de les nausManteniment o millora de subministramentsRecepció: vigilància, orientació, dipòsit de clausSeguretat (central d'alarmes)Serveis de telecomunicacions (fibra òptica, WiFi)Atracció d'inversions i promoció del PAEInformació del polígon i naus: servei d’acollidaCentral de compresGeneració d'imatge de marca de PAEGestió conjunta dels residus assimilables a urbansInfraestructures compartidesLloguer de maquinària FabLab - prototipatge

Viver d'Empreses Centre d'Empreses

CLSE

EAE

EAE

Check-list per a la programació dels nous centres de serveis 145145 Centres de serveis de proximitat als polígons d’activitat econòmica

Figura 7.3. CSP de l'Associació d'Empresaris de Bufalvent, PAE Bufalvent, Manresa

Gestors



Empresa privada

Empresa pública

PAE

Supramunicipal

AbastDemanda


OD


DO

Municipal

Persones

Activitats

Destinataris

Establiments

Centralització

Reordenació

Actuació

Complementació

No cal fer res

Cartera de Serveis



Operador del Servei


empresarials

FASE DE DIAGNOSI I INVENTARIAT FASE DE PLANIFICACIÓ I PROPOSTA D'ACTUACIÓFASE DEFINICIÓ DE LA CARTERA DE SERVEIS FASE DEFINICIÓ ARQUITECTÒNICA



A distància


Presencial



altres serveis


Forma deprestació

CLOSED

CLOUD

OFFICE

STORE

MEETING

EVENTS

INDUSTRY





Indiferent

Annex a una concetració

d’equipaments

EEE

FASE UBICACIÓ



No hi ha serveis

Existeixen serveis

concentrats

Existeixen serveis

dispersos


de serveis

Aïllat

Segregat

Continu

Integrat

Tipus de PAE

Cessió d’espais per reunions, formació, etc.Cessió d'espais per grans esdevenimentsDinamització i networkingCustòdia i destrucció de documentsCafeteria o restaurantCorreus i missatgeriaImprenta, reprografia i edició FarmàciaServeis bancàrisMàquines de venda automàticaTransport col·lectiuEstació de servei Llar d'infantsEscoles d'idiomesAgència de viatges Serveis sanitarisInstal·lacions esportivesAparcament de camionsJardineriaManteniment de les nausManteniment o millora de subministramentsRecepció: vigilància, orientació, dipòsit de clausSeguretat (central d'alarmes)Serveis de telecomunicacions (fibra òptica, WiFi)Atracció d'inversions i promoció del PAEInformació del polígon i naus: servei d’acollidaCentral de compresGeneració d'imatge de marca de PAEGestió conjunta dels residus assimilables a urbansInfraestructures compartidesLloguer de maquinària FabLab - prototipatge

Antena CLSEViver d'EmpresesCentre d'Empreses EAE

EAE

CLSE

146

8. Models de gestió dels CSP

En aquest capítol es pretén abordar la qüestió de la gestió dels CSP-PAE, i de les diferents modalitats que existeixen per a aquesta gestió. Entenem per gestió d’un CSP-PAE el conjunt d’activitats que de forma continuada i organitzada són desenvolupades per acon-seguir un funcionament adequat d’aquests centres. Una primera aproximació a aquesta qüestió ens permet diferenciar entre aquells centres que són gestionats per un ens públic (gestió pública), els que són gestionats per un ens privat (gestió privada) i, finalment, els que són gestionats mitjançant fórmules mixtes (gestió mixta).

Aprofundint una mica més en la gestió pública, es podria subdividir en gestió directa, en el marc de la qual és la mateixa administració qui exerceix la potestat de la gestió dels equipaments i serveis de la seva titularitat, i gestió indirecta, en virtut de la qual un agent privat rep l’encàrrec de la gestió de part de l’administració titular.

Pel que fa a la gestió privada, són diverses les possibilitats que poden aplicar-se a la gestió dels CSP-PAE, tant per part de les mateixes empreses i/o propietaris del sòl del PAE, o per part de l’empresa promotora (que pot ser al mateix temps la propietària del sòl): l’associació voluntària, la comunitat de propietaris, una societat mercantil o bé una agrupació d’interès econòmic.

Si ens centrem en les fórmules mixtes, hi trobem dues modalitats específiques, el con-sorci i la societat mixta.

Hi ha, a més, d’altres mecanismes complementaris de col·laboració publicoprivada (CPP): els convenis de col·laboració i la cessió de parcel·les dotacionals.

Models de gestió dels CSP-PAE Mecanismes complementaris

Gestió públicaGestió directaGestió indirecta

Convenis de col·laboració

Cessió de parcel·les dotacionals

Gestió privada

Associació voluntàriaComunitat de propietarisSocietat mercantilAgrupació d’interès econòmic

Gestió mixtaConsorciSocietat mixta

Figura 8.1. Quadre resum dels models de gestió d’un CSP-PAE ó d’un CSP-PAE

Font: Promoció i dinamització de polígons d’activitat econòmica. Guia per als ens locals. Barcelona: Diputació de Barcelona, 2010. I elaboració dels autors.

147 Models de gestió dels CSP

A continuació aprofundirem en cadascuna d’aquestes modalitats.

8.1. La gestió pública

Si ens centrem en qui sol ser l’agent impulsor dels CSP-PAE a partir de l’anàlisi de la re-alitat existent avui als polígons de la demarcació, podem concloure que majoritàriament és l’Administració, tot i que també hi podem trobar empreses públiques creades ad hoc, els propietaris del sòl, o les mateixes empreses dels polígons, tant de forma aïllada com de forma associada. És per això que el capítol planteja inicialment les formes d’interven-ció de l’Administració Pública, posa l’atenció en la provisió de béns i serveis, on hi podem situar el cas dels CSP-PAE, per centrar, posteriorment, l’atenció en els altres agents po-tencialment impulsors i gestors dels CSP-PAE. Finalment, es fa un repàs de les solucions concretes de gestió a les quals han arribat els CSP-PAE existents a la demarcació.

8.2. Modalitats d’intervenció de l’Administració pública

Les modalitats d’intervenció que fa l’Administració pública a diferents sectors de la vida social es classifiquen en cinc activitats administratives:

• Mesures de tipus reglamentari: normes, regulacions, sancions, ordres; és l’activitat de limitació o policia, és d’ordenació, limitativa de l’activitat o de la propietat dels par-ticulars perquè aquests ajustin la seva conducta o patrimoni a l’interès públic. Com a exemple podríem esmentar qualsevol ordenança municipal que estableixi una regulació o sancions per als administrats.

• Mesures de promoció: incentius, recompenses; activitats de foment, d’estímul dels particulars perquè ajustin la seva activitat a l’interès públic. Per exemple, la política industrial orientada a atraure determinats sectors a un territori.

• Oferta de béns i serveis: l’Administració assumeix la responsabilitat de desplegar una activitat de prestació d’utilitat social o econòmica per a la col·lectivitat, portada a terme de forma regular i contínua per una organització. La titularitat d’aquesta activitat és assumida per l’Administració pública, sense perjudici d’una gestió privada. Un exemple seria l’impuls i posada en marxa d’un centre de serveis de proximitat a un polígon.

• Actuacions d’informació, persuasió, publicitat: es tracta d’activitats de provisió d’in-formació als administrats amb la finalitat de fer difusió i explicació de determinades actuacions pròpies o alienes, i d’influir-los perquè actuïn d’una determinada manera considerada beneficiosa per a la col·lectivitat. Exemple: serveis d’informació turística d’un determinat territori.

• Mesures exemplificadores: els gestors públics modifiquen algunes actuacions o ma-neres de fer de l’Administració basant-se en l’aplicació d’alguns principis, amb la fina-litat de convertir-se en models o referents per al sector privat; per exemple, l’estalvi energètic a les seves seus.

En el context d’aquesta Guia, ens centrarem en les actuacions relacionades amb la pro-visió de serveis públics.


8.3. La provisió de serveis públics

Els elements definidors del concepte de servei públic són:

• Titularitat d’una activitat assumida per l’Administració pública: es requereix una as-sumpció formal d’una activitat en favor de l’Administració pública (publicatio). Aquesta declaració formal de servei públic implica que l'activitat queda fora de l’àmbit de la iniciativa privada. Els particulars només poden entrar a gestionar aquesta activitat per transmissió de l’Administració (concessió administrativa).

• Activitat indispensable per a la vida econòmica i social col·lectiva: el servei públic consisteix en una activitat necessària per a la societat, altament qualificada per consi-deració a la seva repercussió sobre la vida col·lectiva.

• Activitat destinada als usuaris a títol particular (uti singuli): una nota essencial del servei públic està constituïda per la figura de l’usuari particular, que és qui gaudeix de l’activitat prestada. Així, apareix una relació jurídica entre el gestor del servei públic i el seu usuari.

• Continuïtat i regularitat de la prestació del servei públic: justament per la seva con-dició d’essencial per a la comunitat.

• Principi d’igualtat d’accés: ningú pot quedar exclòs en el gaudi del servei públic.

• Reserva a l’Administració de les potestats de direcció i control sobre l’activitat de prestació del servei públic, encara que la desenvolupi un gestor privat.

Per gestió del servei públic s’entén l’organització i el finançament d’un servei públic con-cret, ja que una de les potestats que es desprèn com a conseqüència de la declaració d’una activitat com a servei públic és justament la d’organitzar-lo. El Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya (en endavant DLeg 2/2003), en els seus articles 244 a 272, regula aquest aspecte. I el Decret 179/1995, de 13 de juny, pel qual s’aprova el Reglament d’obres, ac-tivitats i serveis dels ens locals (en endavant ROAS), el desenvolupa abastament.

Arribats a aquest punt, i en relació a l’objecte d’aquesta guia, cal dir que els centres de serveis de proximitat als PAE no són un cas de servei públic en sentit ple, amb tots els paràmetres plantejats en els paràgrafs anteriors; en els CSP-PAE no es donen alguns dels elements relacionats: no és imprescindible que sigui l’Administració qui n’assumeixi la ti-tularitat, i no és una activitat indispensable per a la vida econòmica i social col·lectiva. Ara bé, sí que es tracta d’un cas d’oferta de béns i serveis i, per tant, als efectes d’oferir una visió àmplia sobre les formes de gestió dels CSP-PAE, queda justificada la utilització dels models existents i aplicables a la gestió dels serveis públics.


8.4. Formes de gestió dels serveis públics locals

Les formes de gestió dels serveis públics locals es classifiquen en: gestió directa i gestió indirecta. A continuació es presentem les diferents modalitats concretes d’una i altra.

Figura 8.2. Quadre resum de les formes de gestió pública dels serveis públics

La gestió directa

Són directes aquelles en què l’Administració desplega el servei amb els mitjans propis, sense utilitzar la contractació amb els particulars. Ella mateixa és la responsable, és ella la que es fa càrrec de la prestació material i en cap cas no existeix relació contractual. No hi ha separació de la instància directora i de la instància gestora.

És una gestió directament relacionada amb la teoria de l’organització administrativa (prin-cipis de desconcentració, descentralització, jerarquia i coordinació que orienten l’organit-zació administrativa).

L’art. 249 del DLeg 2/2003 assenyala com a formes de gestió directa les següents:

• Gestió pel mateix ens local o gestió directa ordinària.

• Gestió per mitjà d’organisme autònom local.

• Gestió per mitjà de societat mercantil amb capital social íntegrament públic.

L’art. 188 del ROAS, afegeix:

• Gestió per mitjà d’una organització especial desconcentrada.

Gestió pel mateix ens local o gestió directa ordinària

En aquest cas un o qualsevol dels òrgans preexistents en l’estructura burocràtica normal de l’Administració assumeix i centralitza la direcció i la gestió del servei, amb la qual cosa aquesta esdevé una tasca més d’un òrgan administratiu normal.

Els mitjans materials i personals del servei s’adscriuen i s’integren en el pressupost de l’ens local, d’acord amb el principi d’unitat pressupostària.

La direcció superior dels serveis correspon al president de la corporació o al membre d’aquesta qui delegui, sense perjudici de la direcció tècnica que correspongui al cap del servei respectiu. Per a la gestió del servei es pot designar un administrador, les funcions del qual són de gestió excloent-ne les de disposició de capitals i de caràcter resolutori.

• Ordinària

• Organisme autònom local

• Societat mercantil amb capital social íntegrament públic

• Organisme especial desconcentrat

• Concessió administrativa

• Interessada

• Arrendament

• Societat mercantil o cooperativa amb capital social mixtG

estió

dire

cta

Ges

tió in

dire

cta


Gestió per mitjà d’organisme autònom local

L’organisme autònom està dotat de personalitat jurídica pròpia, diferenciada de l’Admi-nistració territorial que el crea, cosa que significa la possibilitat d’imputació al gestor del servei de drets i obligacions. L’ens local pot crear l’organisme autònom, però també es pot constituir adquirint béns de particulars adscrits a una determinada finalitat per compra, donació o disposició fundacional. L’organisme autònom té una àmplia autonomia de ges-tió del servei, tot i que hi ha una dependència respecte a l’Administració territorial que l’ha creat, que és qui el controla.

Els organismes autònoms locals es regeixen pels estatuts que aprovi el ple de la corpo-ració, per les normes contingudes en el reglament del servei i per les de caràcter impera-tiu del dret intern i comunitari. Aquests estatuts han d’establir els òrgans de govern de l’organisme, que ha de comptar, en tot cas, amb un president, una Junta de Govern i un gerent. Els articles 199 a 210 del ROAS regulen el règim jurídic dels organismes autònoms pel que fa a la constitució i aprovació dels estatuts, el patrimoni, el personal, recursos, règim contractual.

Gestió per mitjà de societat mercantil amb capital social íntegrament públic

Els serveis locals de caràcter econòmic es poden gestionar directament per mitjà d’una societat mercantil. Es tracta de la constitució d’una societat sotmesa al dret privat, en la qual l’Administració pública local és propietària de totes les accions o participacions del capital social (el qual ha d’estar desemborsat totalment des del moment de la constitució de la societat). Una societat instrumental d’ens públics podrà fer totes les tasques tècni-ques, econòmiques i financeres que el servei demani, no podrà però, exercir potestats de caràcter públic, si no és que se li transmeten expressament.

La societat ha d’adoptar una de les formes de responsabilitat limitada i actuar amb sub-jecció a les normes de dret mercantil, sense perjudici de les matèries exceptuades per l’acord de creació i de l’aplicació de les normes especials sobre les empreses públiques. Així, la reglamentació del servei, la tarifació, la via de constrenyiment i la defensa dels drets de l’usuari són qüestions que pertanyen a l’ens matriu. La direcció i l’administració de la societat s’han de regir per una junta general (assumida pel ple de l’ens local), un consell d’administració i una gerència. El personal no adquireix en cap cas la condició de funcio-nari. Finalment, l’adquisició de béns i l’execució d’obres s’han de sotmetre a procediments que s’adaptin als principis de publicitat i concurrència propis de la contractació adminis-trativa.


Gestió per mitjà d’una organització especial desconcentrada

En aquest cas ens trobem encara dins de la personalitat jurídica única de l’Administració que conserva les vinculacions i controls jeràrquics, però l’estructura interna de l’òrgan gestor del servei està particularment adaptada a la tasca que s’encomana, que és l’única de la qual s’ocupa. Aquesta adaptació té rellevància sobre el personal i el pressupost de l’òrgan.

L’organització ha d’estar composta per un consell d’administració i una gerència, que es regiran jurídicament en base al que estableixen els articles 192 a 198 del ROAS. L’acord pel qual aquesta adopta la gestió ha d’incloure els aspectes orgànics i de funcionament, i si s’escau la desconcentració de funcions.

La gestió indirecta

Les formes de gestió indirectes són aquelles en què els mitjans personals i materials per-tanyen a un particular o empresa mixta, mentre que l’Administració conserva la direcció i el control del servei. Es podria dir que l’empresa gestora és de particulars i que l’Admi-nistració defineix el règim del servei, fixa les tarifes i determina la quantitat i la qualitat de les prestacions.

Totes les formes de gestió indirecta impliquen que hi intervingui un particular o una em-presa mixta, connectats a l’Administració per una relació contractual.

Poden ser:

Concessió administrativa

És una modalitat de gestió a través de la qual l’Administració titular del servei encomana, mitjançant un contracte, la seva prestació per part d’un subjecte privat, el qual corre amb el risc econòmic de l’empresa.

Tal com estableix l'article 258 DLeg 2/2003, la concessió dels serveis locals comporta que el concessionari assumeixi la gestió i l’explotació del servei i que hi aporti els mitjans materials, personals i tècnics necessaris. El personal adscrit al funcionament del servei concedit no té caràcter de funcionari públic. També pot comprendre la realització de les obres necessàries per establir el servei.

Tanmateix, l’Administració no pot renunciar a controlar el servei, ni a imposar-hi les mo-dificacions necessàries.

Quan un particular sol·licita una concessió, ha de presentar una memòria on es justifiqui la conveniència d’aquesta forma de gestió.

Quan és l’Administració qui vol oferir-la, s’han d’aprovar el projecte d’obres (si s’han de fer obres) i el plec de clàusules d’explotació prèviament a la convocatòria de la licitació pú-blica. Aquest procediment s’haurà d’ajustar a les normes de contractació administrativa i hauran d’establir-se els criteris segons els quals s’adjudicarà el concurs.


Formalitzada la concessió, l’ens local pot ordenar les modificacions que l’interès públic exigeixi, fiscalitzar la gestió, rescatar la concessió, suprimir el servei o extingir-ne el con-tracte.

La finalització de la concessió es pot produir per: acabament del termini; demora de més de sis mesos en l’entrega de la subvenció per part de l’Administració; mutu acord; impos-sibilitat de compliment per causa no imputable a les parts; incompliment molt greu de les obligacions contractuals; la no prestació per si mateix del servei per part del concessio-nari; la reiteració de les infraccions que hagin causat la intervenció un cop aixecada aques-ta o per rescat anticipat, quan així ho exigeixi l’interès públic. La concessió sempre té caràcter temporal.

L’incompliment d’obligacions per part del contractista suposarà la imposició de sancions, que podran ser depenent de l’abast de l’incompliment: multes, sancions econòmiques o la resolució del contracte.

La retribució que rebrà el concessionari seran les tarifes establertes per als usuaris. La quantia es calcularà de manera que pugui amortitzar durant la durada del contracte el cost d’establiment, les despeses d’explotació i obtenir un marge de benefici normal.

Gestió interessada

En aquest cas el servei públic es presta per mitjà d’una empresa gestora a canvi d’una participació en el resultat de l’explotació (la proporció s’establirà en el contracte corres-ponent). A diferència de la concessió, en la gestió interessada s’elimina una part del risc empresarial i es renuncia, alhora, a una part dels beneficis possibles. El gestor en cap cas assumeix la condició de funcionari, i la relació no pot ser considerada com a societària o de capital compartit.

S’ha d’aprovar un plec de clàusules en què entre d’altres aspectes es determinarà el sis-tema de selecció del contractista, l’adjudicació, el règim de la gestió, les garanties neces-sàries i la duració que en cap cas podrà excedir els 50 anys.

Concert

La prestació del servei es fa juntament amb altres entitats públiques o privades, amb la particularitat que es fa mitjançant l’ús dels seus serveis o instal·lacions o era un servei que l’Administració ja estava prestant. És un contracte de gestió de serveis públics en el qual no es crea cap personalitat jurídica nova. Es tracta d’una modalitat aplicable única-ment als serveis públics assumits per l’Administració en règim de concurrència amb els particulars (s’utilitza especialment en el sector dels serveis assistencials i específicament en els sanitaris).

Es pot establir amb persones o entitats radicades fora del territori de l’ens. S’utilitza com una forma de provisió de serveis, mitjançant la qual l’ens públic complementa amb el suport d’una empresa normalment privada els serveis que realitza i que són insuficients per a la seva cobertura.


La durada serà d’un màxim de cinc anys prorrogables per períodes d’igual durada sense excedir els 50 anys.

El preu que haurà de pagar l’ens encomanat de la gestió serà una quantitat global per la totalitat del servei o per unitats o actes.

Les causes d’extinció del contracte poden ser les mateixes de la gestió indirecta i a més pel fet que l’ens tingui instal·lat i pugui prestar un servei anàleg al concertat.

Arrendament

Els ens locals poden prestar els serveis mitjançant l’arrendament de les instal·lacions i mitjans que els pertanyen a un particular perquè aquest els exploti mitjançant el paga-ment d’un preu. Amb aquests mitjans materials, el particular presta el servei públic.

Són exclosos d’aquesta modalitat els serveis d’assistència social i els que comporten l’exercici de potestats de coacció administrativa.

Les clàusules del contracte han de determinar l’objecte, les obres i les instal·lacions ar-rendades, el preu o el cànon, els efectes del contracte, els drets i les obligacions de les parts, i les clàusules d’extinció.

L’arrendatari té dret a percebre les tarifes que aportin els usuaris del servei i l’obligació de conservar en bon estat i reparar les instal·lacions, i satisfer les despeses d’explotació i el preu del lloguer a l’ens local.

L’incompliment d’alguna de les obligacions per part de l’arrendatari és causa d’extinció del contracte.

L'article 263 DLeg 2/2003 disposa que els ens locals poden arrendar conjuntament el personal i els mitjans necessaris per prestar els serveis públics locals, la qual cosa obliga l’arrendatari a realitzar les aportacions consignades i a prestar el servei.

Societat mercantil o cooperativa amb capital social mixt

El servei es gestiona en règim de societat privada, es crea una societat d’economia mix-ta, cosa que dóna lloc a una nova personalitat jurídica de dret privat.

La societat es crearà per l’adquisició de part de les accions d’una societat ja constituïda, per conveni amb una societat modificant els estatuts, per la fundació d’una societat mit-jançant subscripció pública o per la transformació d’una societat de capital íntegrament públic.

La societat es constitueix per un període igual al previst per a la gestió del servei i en cap cas excedirà els 50 anys.

Acabat el període de gestió, les instal·lacions i béns afectats al servei reverteixen a l’ens local sense dret a cap tipus d’indemnització.

A aquesta societat es confia la gestió del servei públic, però no les potestats administra-tives sobre el servei, que corresponen a l’Administració pública. Una vegada constituïda


la societat, pot contractar les condicions de la gestió dels servei públic que assumirà amb l’Administració. La participació de l’Administració en el capital social haurà de ser sempre majoritària.

La societat tindrà un apartat propi en el pressupost de l’ens local i haurà de retre-li comp-te anualment. També anualment haurà d’elaborar un programa d’actuació, inversions i fi-nançament.

8.5. La gestió privada

En el cas dels CSP-PAE, com s’ha dit més amunt, en no tractar-se d’un servei públic en sentit estricte, no sempre és l’Administració qui n’ostenta la titularitat de la gestió. Els processos de planejament, desenvolupament i gestió dels PAE impliquen la presència de diversos agents privats que, en determinades condicions, poden esdevenir impulsors d’un centre de serveis i, en funció de la modalitat, ser proveïdors de serveis o facilitar la instal-lació de tercers. A Catalunya, i sobretot a la resta de l’Estat espanyol, en la major part dels casos de gestió privada són les associacions d’empreses dels PAE les entitats que n’as-sumeixen la gestió46, si bé cal dir que es tracta de casos en què tant el polígon com l’as-sociació tenen una certa massa crítica i una llarga trajectòria, que fan possible i viable l’explotació d’aquests equipaments i la gestió dels serveis que incorporen.

En un pla més valoratiu, des de determinades instàncies, com ara la Coordinadora Es-pañola de Polígonos Empresariales (CEPE), es defensen les fórmules de gestió privada com a les més exitoses a l’hora de garantir una gestió eficaç i eficient dels PAE i, quan n’hi ha, dels CSP-PAE, ja que la participació activa de les organitzacions empresarials en aquesta gestió garanteix la seva vinculació amb els interessos i les necessitats de les empreses que s’hi ubiquen.

Aquests agents privats que poden esdevenir impulsors d’un CSP-PAE poden ser:

Les empreses

De forma aïllada, les empreses de serveis poden instal·lar-se en un PAE o allotjar-se en un CSP-PAE que ofereixi aquesta possibilitat, en funció del potencial de demanda. De manera coordinada, els empresaris presents en un polígon d’activitat –o en una àrea fun-cional major– poden agrupar-se per formar una associació.

En el nostre context, l’origen d’algunes d’aquestes associacions té relació amb els dèficits de serveis bàsics i manteniment dels PAE per part de les administracions locals, o bé amb necessitats concretes com la seguretat. A partir d’aquí, algunes han evolucionat cap a la prestació de serveis més avançats als socis.

L’associació d’empresaris Bufalvent a Manresa és un bon exemple d’aquest model, molt més estès en altres cultures productives. La consolidació de l’associació ha permès, fins

46 Vegeu el Recull de bones pràctiques de polígons d’activitat econòmica. Barcelona: Diputació de Barcelona, 2009; especialment les bones pràctiques referides als centres de serveis en polígons d’activitat econòmica.


i tot, que serveixi de base per aglutinar altres PAE de la ciutat de Manresa, com el veí polígon comercial Els Trullols, des de 2013, i el Pont Nou, des de 2014. Les associacions es nodreixen de les quotes dels socis, però per la seva condició, no poden ser d’inscripció obligatòria, encara que més enllà de l’abast d’aquest estudi, s’hauria de discutir la neces-sitat de modificar aquest punt.

Els propietaris de sòl

En funció del model de negoci, els propietaris poden tenir com a objectiu la venda o el lloguer de sòls d’ús industrial lliures o edificats, o bé la seva gestió en el temps.47 Val a dir que aquest és un model poc practicat, amb una trajectòria encara curta i amb límits pel que fa a la grandària de l’àmbit gestionat, però que apareix com a alternativa que cal considerar.

Formes de gestió privada

Tradicionalment, les empreses i els propietaris del sòl que s’han dedicat a la gestió de polígons d’activitat econòmica i, en alguns casos, de CSP-PAE, s’han organitzat mitjançant alguna d’aquestes fórmules:

• L’associació voluntària.

• La comunitat de propietaris.

• La societat mercantil.

• L’agrupació d’interès econòmic.

A continuació s’inclou un quadre resum amb les característiques bàsiques d’aquestes quatre modalitats de gestió privada:

47 Aquest darrer és el cas de l’empresa Clapé Group que promociona de manera integrada les naus dels seus «parcs industrials» i els serveis vinculats, com l’adequació interna dels establiments, restauració, seguretat, esport i sub-ministrament de carburant, així com notaries, assegurances, finançament o consultoria, directament o a través d’acords amb altres empreses i es planteja tanmateix promoure locals comercials, oficines i hotels (www.clape-group.com).


8.6. La gestió mixta

Hi cap també la possibilitat de posar en marxa fórmules mixtes, en les quals les empreses, els propietaris, o les associacions d’empresaris i de propietaris, per una banda, i l’Admi-nistració per l’altra, gestionen, de manera conjunta, els CSP-PAE. Aquestes modalitats de gestió mixta, o de cooperació publicoprivada (CPP), es presenten com una alternativa força interessant per diferents motius:

• Fomenten la coresponsabilitat entre el sector públic i el privat, tant pel que fa a recur-sos com a implicació, coneixements, experiències, visions, etc.

• Permet generar projectes més consistents, tant per nombre d’agents implicats, com per aspectes més qualitatius, relacionats amb els rols d’un i altre enfocament.

• Fa possible impulsar projectes que sense CPP no serien viables.

• Genera una combinació òptima entre eficàcia i eficiència.

• Garanteix una oferta de serveis orientada a la demanda.

Associació voluntàriaComunitat de propietaris

Societat mercantilAgrupació d’interès econòmic

Tipologia d’àrea Tots Privat Tots Tots

Caràcter de la creació

Voluntària Obligatòria Voluntària Voluntària

Caràcter de la incorporació

Voluntària Obligatòria Voluntària Voluntària

MembresPropietaris i/o empresaris

PropietarisPropietaris i/o empresaris

Propietaris i/o empresaris

ÀmbitSuport a la consolidació i competitivitat

ConservacióSubministramentsServeis operatius

Suport a la consolidació i competitivitat

Suport a la consolidació i competitivitat

Naturalesa Privada Privada Privada Privada

Règim jurídic Privat Privat Privat Privat

Recaptació de quotes

No es pot fer ús de la via d’apressament




Cessió de dotacions públiques

No aplica No aplica No aplica No aplica

Ànim de lucre No No Sí Sí

Ajuts públics per a l’àrea

Sí No No No

Figura 8.3. Característiques de la gestió privada

Font: Promoció i dinamització de polígons d’activitat econòmica. Guia per als ens locals. Barcelona: Diputació de Barcelona, 2010.


A continuació es presenta una relació de modalitats mixtes que es poden establir entre les administracions locals i el teixit empresarial dels PAE per a la gestió dels mateixos polígons i, per extensió, dels CSP-PAE:

• Consorci.

• Societat mixta.

Es tracta de fórmules previstes a l’ordenament jurídic i de possible aplicació a la gestió tant de polígons en general com de CSP-PAE en particular, però que no han estat utilit-zades fins al moment en el nostre entorn immediat (a diferència d’altres països europeus, on sí que n'hi ha alguna experiència). El seu principal avantatge és que fan possible la incorporació d’agents públics i privats a la gestió, fins i tot si es tracta d’agents diferents de l’Ajuntament i les empreses dels polígons en qüestió (agències de desenvolupament local, cambres de comerç, unions empresarials locals, etc.).

El consorci

El consorci és una organització de dret públic entre una o més entitats públiques (Admi-nistració) i un o més subjectes o organitzacions de dret privat. És de creació voluntària, però d’incorporació obligatòria per part de les parts implicades. Admet la cessió de do-tacions públiques, i contempla la possibilitat de rebre ajudes públiques. En aquesta mo-dalitat de gestió mixta no s’admeten socis amb ànim de lucre i, segons l’ordenament jurí-dic vigent a Catalunya, no són possibles quan afecten municipis de diferents comarques i el servei a cobrir hagi estat declarat, a la comarca corresponent, d’interès comarcal.

La societat mixta

La societat mixta és una organització de dret privat entre l’Administració, que hi participa de forma directa o mitjançant una entitat pública, en concurrència amb altres persones naturals o jurídiques (empreses, entitats). És de creació voluntària, però d’incorporació obligatòria per part de les parts implicades. Admet la cessió de dotacions públiques, i contempla la possibilitat de rebre ajudes públiques. A les societats mixtes sí que s’admet la participació de socis amb ànim de lucre.

A continuació s’inclou un quadre resum amb les característiques bàsiques d’aquestes dues modalitats de gestió mixta:


En tot cas, atès que la participació efectiva de les empreses en la gestió mixta dels PAE i dels CSP-PAE es presenta com un element imprescindible, i atès que és més que reco-manable que els interessos de les empreses estiguin alineats, es pot concloure que l’exis-tència d’una associació és un requisit de partida en qualsevol d’aquestes dues formes de gestió mixta.

Els mecanismes complementaris: els convenis de col·laboració i la cessió de parcel·les dotacionals

En l’àmbit de la gestió dels CSP-PAE, a banda de les diferents modalitats i formes jurídi-ques contemplades anteriorment, cal tenir en compte uns mecanismes complementaris que, tot i no tenir una entitat jurídica pròpia, sí que resulten força útils i efectius en l’àmbit de la col·laboració publicoprivada (CPP): es tracta, en primer lloc, dels convenis de col-laboració entre una administració pública, normalment un ajuntament, i una entitat priva-da en representació de les empreses d’un polígon, majoritàriament una associació; i en segon lloc, de la cessió de parcel·les dotacionals.

Consorci Societat mixta

Tipologia d’àrea Pública Pública

Caràcter de la creació Voluntària Voluntària

Caràcter de la incorporació Obligatòria Obligatòria

Membres Administració i privats Administració i privats

ÀmbitConservació, serveis i suport a la consolidació i competitivitat de les empreses

Conservació, serveis i suport a la consolidació i competitivitat de les empreses

Naturalesa Pública Privada

Règim jurídic Públic Mixt

Recaptació de quotes Permet via d’apressament Permet via d’apressament

Cessió de dotacions públiques És possible És possible

Ànim de lucre No Sí

Ajuts públics per a l’àrea Sí Sí

Figura 8.4. Característiques de la gestió mixta

Font: Promoció i dinamització de polígons d’activitat econòmica. Guia per als ens locals. Barcelona: Diputació de Barcelona, 2010.


Els convenis de col·laboració

En el marc de CPP per a la gestió dels PAE i, per extensió, dels CSP-PAE hi ha una figura que cal destacar: els convenis de col·laboració entre un ens local, normalment un ajun-tament, i un ens de gestió privat, normalment una associació. Aquests convenis fixen un marc de relació estable entre ambdues parts, i solen establir:

• Uns àmbits de treball conjunt.

• Un pla d’actuacions plurianual.

• Uns compromisos d’una i altra part.

• Els recursos necessaris per impulsar les actuacions.

• Els resultats esperats.

• La revisió periòdica de la col·laboració.

Pel que fa a l'impacte d’aquest tipus de mecanismes de col·laboració cal dir que, en aquells polígons on hi ha una certa trajectòria en la signatura de convenis de col·laboració entre l'ajuntament i l'associació d'empresaris, es constata una millora considerable pel que fa a l’estat de conservació de les infraestructures i equipaments del polígon, a banda que ens aquests casos acostuma a haver-hi una oferta de serveis més àmplia i competitiva, alguns dels quals es presten en el marc del CSP-PAE.

Un bon exemple d’aquest fet seria el cas del polígon de Bufalvent, a Manresa, on la sig-natura de convenis de col·laboració entre l’ajuntament i l’associació de manera periòdica des de l’any 2007 ha permès afrontar projectes conjunts d’una certa magnitud per a la millora del polígon i del CSP-PAE que gestiona l’associació: manteniment de la urbanitza-ció i les serveis, jardineria dels vials, aparcament per a cotxes i camions, cobertura de banda ampla gràcies a una infraestructura de fibra òptica, amb connexió de l’associació a l’Anella Industrial, servei de seguretat i de videovigilància a l’entrada del polígon (la cen-tral està ubicada al mateix CSP), llar d’infants, etc.

La cessió de parcel·les dotacionals

Per la seva banda, la cessió de parcel·les dotacionals per part de l’Administració local es presenta com una bona opció, especialment en el cas de la creació i gestió de CSP-PAE. L’Administració hi posa una de les condicions materials necessàries (parcel·la) per poder construir un equipament apte per a la prestació de serveis i el desenvolupament de tasques i activitats que aporten valor a les empreses del PAE, a les persones que hi treballen i a altres agents: empreses externes que visiten el polígon (proveïdors, clients, etc.), ciutadans, persones que assisteixen a reunions puntuals, jornades, etc. Es tracta, per tant, d’un recurs orientat a la millora de la competitivitat empresarial i la qualitat de vida de les persones que hi treballen. Operativament, es pot instrumentalitzar per la via de la cessió del dret de superfície o concessió demanial, o bé, de manera més infreqüent, a través de la transmis-sió de la propietat.

Des del punt de vista municipal, la cessió d’una parcel·la dotacional per ubicar-hi un CSP-PAE representa un instrument molt pertinent per potenciar les polítiques de desenvolupa-


ment econòmic i de promoció econòmica, ja que permet complementar altres serveis de suport a l’activitat empresarial, com ara el suport a la creació i consolidació d’empreses, la qual cosa difereix molt dels casos en què les parcel·les dotacionals es dediquen a altres equipaments molt menys vinculats a la competitivitat del teixit productiu (cementiris, dei-xalleries, magatzems municipals, etc.).

El cas del polígon de Bufalvent també és un bon exemple: el CSP-PAE, propietat de la Cambra de Comerç de Manresa, i gestionat per l’Associació d’empresaris del polígon, està edificat en una parcel·la qualificada com a sistemes d’infraestructures de suport a les comunicacions, central de mercaderies, mentre que la llar d’infants d’aquell polígon s’ubi-ca en una parcel·la d’equipaments, de tipus educatiu.

8.7. La gestió dels CSP-PAE de la demarcació de Barcelona

A partir del marc general que estableix les diferents formes de gestió dels serveis públics (apartat 5.3.), i de la consideració dels agents generalment implicats en l’impuls i gestió dels CSP-PAE (apartat 5.4.), analitzarem a continuació, mitjançant un quadre resum, les formes de gestió dels dotze casos de CSP-PAE que existeixen actualment a la demarca-ció de Barcelona, com a exercici d’aplicació dels diferents models.

En aquest apartat, s’han considerat quatre possibles gestors d’un centre de serveis, se-gons es definia a l’apartat anterior: l’Administració local, una empresa pública, una asso-ciació d’empreses i una empresa de serveis en virtut de la propietat del sòl, com a cas excepcional. Com també s’ha dit en el capítol anterior, cabria considerar altres possibilitats com les empreses mixtes, però no hi ha exemples d’aquest funcionament en els casos estudiats, entre els quals predomina la gestió directa o a través d’empresa pública de l’administració48.

Cabria fer també una consideració respecte el rol del gestor públic i la identitat del centre de serveis: la identitat del CSP-PAE es pot veure afectada per la seva dependència del servei de promoció econòmica municipal, orientat a un públic més ampli. Aquesta dife-rència es constata especialment en alguns casos en què el centre està gestionat directa-ment per l’administració local, com poden ser els casos de Gavà, Polinyà i, en certa me-sura, Viladecans49.

48 Un cas particular és el del Consorci de la Zona Franca, que es pot considerar com a administració, tot i que per la seva singularitat –està constituïda per representants de l’Ajuntament de Barcelona, el Govern de l’Estat i diver-ses institucions i entitats– no s’ajusta al model present en altres municipis, perquè té una relació amb el territori que no és de la mateixa escala d’actuació.

49 Podem prendre com a indicador la presència del centre al web. A Gavà, per exemple –on el CSP-PAE no té ni tan sols un nom propi– ha acabat desapareixent la pàgina del centre (www.cse.cat) absorbida per la pàgina de pro-moció econòmica (www.portaleconomic.gavaciutat.cat). En el cas de Polinyà, Can Gavarra rep el nom de «Centre de serveis a l’empresa i l’emprenedoria» però apareix integrat dins el web municipal a l’apartat «Edificis i Equipa-ments». A Viladecans, Can Calderon té nom i identitat digital, però en el web apareixen en igualtat de condicions l’emprenedoria, l’empresa, la formació i ocupació, el turisme i el comerç, si bé existeix també un blog enfocat ex-clusivament als empresaris (www.cancalderon.info/bloc).


Com es pot observar a partir de l’anàlisi dels casos reals existents, la iniciativa pública és predominant. Si es pretén analitzar les causes d’aquesta tendència tan marcada, pro-bablement ens caldrà tenir en compte els següents factors:

a) Vinculació, complementarietat o, almenys, simultaneïtat dels CSP-PAE amb l’impuls d’altres equipaments de caire totalment, o majoritàriament, públics, com són els CLSE o els vivers d’empreses; i complementarietat, també, amb l’estratègia global de des-envolupament econòmic i de suport al teixit productiu que comporten.

b) Necessitat de fer front a unes certes inversions inicials, més assumibles probablement des del sector públic; si més no, des del sector privat, les inversions vinculades als CSP-PAE se solen assumir en funció de l’existència de demanda solvent de serveis al polígon en qüestió, com és el cas del Grup Clapé.

c) Manca de cultura cooperativa en l’empresariat dels polígons que faci possible l’impuls de projectes d’inversió i de gestió d’aquesta naturalesa.

Municipi / entitat

CSP-PAEGestió del CSP-PAE

Pública/PrivadaObservacions

Barberà V.Nodus Barberà

PúblicaAISA, empresa pública participada al 100% per l’Ajuntament, amb compte d’explotació positiu.

BarcelonaParc Científic Bcn

Pública Universitat de Barcelona (UB) – Fundació Pública.

Barcelona Zona Franca PúblicaConsorci amb la participació de: 54% Consorci de la Zona Franca (CZF), 46% Mancomunitat de Municipis de l’AMB.

Cerdanyola V.Parc Tecnològic

PúblicaEmpresa pública participada per CZF, Generalitat de Catalunya i Ajuntament de Cerdanyola que ofereix serveis, gestiona el PAE (manteniment, seguretat, xarxes).

GavàSuport a l’Empresa

PúblicaAjuntament de Gavà. Servei Municipal de Promoció Econòmica, Formació Ocupacional, Empresa i Empreneduria.

Manresa Bufalvent Privada

Associació d’Empresaris de Bufalvent (associació privada sense ànim de lucre); tanmateix, cal destacar l’existència d’un conveni estable d’aquesta entitat amb l’Ajuntament de Manresa (CPP).

Polinyà Can Gavarra Pública Iniciativa i gestió municipal.

Sta. Perpètua M. CIM Vallès Pública

CIMALSA (societat anònima de participació pública / empresa de dret privat); INCASÒL, Generalitat de Catalunya. Supracomunitat de propietaris CIM Vallès, que vetlla per la bona gestió i manteniment de les instal·lacions.

Sant Feliu Ll. El Pla PúblicaConsorci amb participació de: 54% CZF, 46% Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat.

Viladecans Can Calderon Pública Iniciativa i gestió municipal.

Vilanova del CamíInnovació Anoia

PúblicaAjuntaments de Vilanova del Camí, Òdena i La Pobla de Claramunt.

Clapé GroupLlinars del Vallès

PrivadaPropietaris del sòl. Fins al moment només és un model; està previst el seu desplegament operatiu segons l’ocupació del PAE (massa crítica).

Figura 8.5. Models de gestió dels CSP-PAE de la demarcació

Font: elaboració dels autors.


On es dóna més diversitat de solucions és en la fórmula de gestió concreta: hi trobem consorcis, patronats, fundacions, societats anònimes, empreses públiques, serveis mu-nicipals. En aquest cas, la variable que té més influència en l’elecció d’una o altra moda-litat podria ser la cultura organitzativa de les administracions o institucions impulsores.

Un altre debat possible és en el terreny de les idees: en aquest sentit, en les sessions de treball amb experts que s’han organitzat per tal de contrastar materials i acabar elaborant aquesta guia s’han pogut recollir punts de vista contrastats. Des de plantejaments més pro sector públic, que parteixen del convenciment que si no és des d’un ajuntament o ens públic, aquestes iniciatives no són viables, fins a enfocaments més pro sector privat que defensen que el que cal és deixar que la iniciativa privada es desenvolupi, per tal de posar el mínim de traves i impediments.

163

9. Criteris sostenibilistes per als CSP

Més enllà de la sostenibilitat dels edificis que allotgin les dependències i serveis que el CSP-PAE ofereixi als usuaris del polígon –i que haurà d’ajustar-se, entre d’altres, a la nova exigència del nZEB a partir de 2018 si són de promoció pública, i de 2020 si són de pro-moció privada– la veritable oferta sostenibilista que el centre de serveis pot oferir al polígon s’esdevé de la gestió conjunta dels serveis urbans i de la possibilitat d’incidir en el metabolisme del mateix polígon.

Admetent que la sostenibilitat implica la clausura dels cicles materials emprats en la producció de la satisfacció de les necessitats de forma socialment admesa, i que els re-sidus del metabolisme urbà es poden agrupar en tres grans fluxos:

a. Les emissions de CO2 a l’aire generades per l’obtenció d’energia mitjançant la com-bustió de materials –ja sigui en el mateix lloc o en els llocs de generació elèctrica– i els implicats en la producció de recursos o la generació de serveis.

b. L’abocament d’aigües, emprades com a vector de difusió de residus.

c. Els residus sòlids provinents dels processos de producció o de consum.

El metabolisme dels polígons industrials genera nombroses possibilitats d’intervenir per reduir aquests residus i generar processos que millorin l’eficiència ambiental del polígon i, alhora, generin externalitats econòmiques positives que fixin les activitats productives al lloc.

Emissions de CO2

En primer lloc, i respecte a les emissions de CO2, les oportunitats es troben en la consi-deració de la demanda d’energia de les activitats productives allotjades en el polígon i en la seva integració –entre elles i amb altres demandes al municipi– per tal de fer viable una oferta energètica més eficient i sostenible.

Així, la demanda d’energia en els diferents processos productius pot generar la viabilitat de sistemes de cogeneració si la potència demanada es suficient, si pot acomodar la relació entre la demanda d’electricitat i calor a uns valors prou constants i adequats en períodes curts; més encara si es disposa d’una demanda externa d’electricitat –altres demandes urbanes, serveis municipals, abocat a xarxa, etc.– que permeti ajustar aques-ta relació. Naturalment, la demanda d’energia per als serveis urbans del polígon –enllu-menat públic, bombejos, etc.– formarà part de la demanda a satisfer.

164 Criteris sostenibilistes per als CSP

D’altra banda, les superfícies de les cobertes dels edificis industrials són un emplaçament òptim per a la instal·lació de sistemes de captació solar, tant tèrmics – per a ús immediat de la calor produïda a les empreses– com fotovoltaics, podent-se obtenir en aquest darrer cas, de l’ordre de 150 kWh d’energia elèctrica neta per cada m2 de plafó instal·lat. A ban-da de la solar, la biomassa pot resultar una font energètica neutral en carboni que, a molts llocs, suposi un element molt significatiu d’ajuda a la gestió dels boscos del municipi, tot incrementant els ingressos forestals a l’hora que es disposa d’un combustible que permet ajustar en el temps la producció d’electricitat i calor a la demanda.

Els estalvis d’emissions de CO2 obtinguts tenen un valor econòmic si es pot arribar a ac-cedir al mercat d’emissions, per la qual cosa cal explorar i considerar els mecanismes establerts per tal que aquest valor de les emissions estalviades pugui expressar-se en finançament del centre de serveis i, així, ajudar a fer viable l’oferta energètica.

Naturalment, l’organització d’aquesta oferta eficient implica l’assegurament de l’eficiència energètica en els processos als que serveix, atès que l’estalvi és la primera font d’energia quan a viabilitat econòmica, de manera que el CSP-PAE es constituiria en un agent pro-motor de l’eficiència energètica en els processos productius o comercials que aixoplugui el polígon –fins i tot actuant com a una ESE (empresa de serveis energètics) si disposa de la capacitat financera o cercant acords amb altres ESE establertes al mercat– i acompliria així un nou paper relacionat amb l’eficiència econòmica de les empreses allotjades.

A més del precedent de les agències municipals d’energia –promogudes en el seu moment per la UE com a productors i distribuïdors d’energia en l'àmbit local per aprofitar les fonts locals d’energia renovable– cal recordar que les primeres fàbriques eren agrupacions d’empreses al voltant d’una font d’energia, com els antics vapors al voltant dels quals s’apinyaven els tallers per aprofitar l’energia mecànica que es transmetia mitjançant cintes des de la màquina de vapor que centrava el sistema. Així, la vocació dels centres de ser-veis com a productors energètics té no tant sols polítiques de promoció d’aquesta acti-vitat ben properes, sinó antecedents històrics remarcables a casa nostra.

Òbviament, la gestió energètica del polígon depèn de la viabilitat econòmica de conjuminar les activitats productives i altres demandes energètiques en l’espai del PAE, motiu pel qual aquestes activitats i el seu perfil de demanda elèctrica i tèrmica passen a suposar un con-dicionant decisiu. Però es pot mirar al revés, i entendre que l’oferta energètica del centre de serveis del polígon és un element que permet –a través d'una oferta energètica més eficient i amb menys emissions de CO2– oferir un avantatge competitiu al pool d’empreses que inclou, fet que suposa un element articulador de la vocació del polígon d'acollir i fixar deter-minades empreses –caracteritzades per la viabilitat de l’acoblament de la seva demanda energètica a l’oferta del polígon– i resultant, en aquest sentit, una diferenciació positiva en tant que inclou un factor de reducció de costos econòmics i ambientals per a les empreses.

També cal considerar que aquest centre de serveis energètic –i en funció de la disposició i grandària del polígon respecte al casc urbà– pot ser la llavor d’una agència municipal de l’energia en tant que pugui emprar part de la demanda no industrial per assegurar una oferta eficient i, en conseqüència, entrar com un agent més en el forniment d’energia ur-bana.

Un altre aspecte determinant en l’ús de l’energia en els polígons industrials és el de la


mobilitat dels seus usuaris, una mobilitat sovint individual i lligada a l’ús de l’automòbil particular. Avaluar les possibilitats de reduir la demanda d’energia i emissions mitjançant plans de mobilitat que considerin el transport públic, el car-sharing o la bicicleta quan les distàncies i la topografia ho permetin, serà possible quan les empreses del PAE facin l’anàlisi de la seva petjada de carboni –per exemple amb el Greenhouse Gas Protocol 50– i considerin totes les fronteres que la seva activitat impliqui. Entretant, són els costos econòmics associats al desplaçament –suportats bàsicament per cada usuari– que de-cidiran la viabilitat d’alternatives i, dins d’aquests costos, cal considerar les inversions i el manteniment d’infraestructures municipals –viabilitat, aparcaments, etc.– que afavoreixen l’actual model de mobilitat.

Cicle de l’aigua

Respecte al cicle de l’aigua, el CSP-PAE pot actuar per tal de reduir la demanda d’aigua de la xarxa o d’altres fonts –freàtic, captacions fluvials– i millorar la qualitat del retorn, cosa que redueix l’impacte ambiental d’aquest cicle degut a les activitats del polígon.

Respecte a la captació d’aigua, la pluja damunt el polígon suposa una aportació no sem-pre reconeguda. La gestió de les aigües pluvials pot suposar una aportació significativa per a molts usos –productius i no productius– del polígon, fet que en reduiria les extracci-ons del medi. El control, captació i conservació de l’aigua de pluja caiguda sobre les co-bertes dels edificis, així com el control de l’escorrentia dels carrers a través de SuDS (sistemes urbans de drenatge sostenible) pot generar una dotació d’aigua reutilitzable o retornada al medi amb qualitat. Els espais verds del PAE poden estar dissenyats i utilitzats per a aquesta funció i, fins i tot, per a un darrer refinament de la qualitat de les aigües residuals tractades quan ho permeti l’administració responsable. El principal problema per a la reutilització de les aigües pluvials és l’espai per emmagatzematge de l’aigua, situació que no ha de ser crítica a la majoria de polígons existents.

Tot i que la gestió de les aigües residuals ha de ser legalment assolida per cada empre-sa de forma que les aboqui al sistema de recollida amb una qualitat determinada i sota la supervisió de l’administració, també és cert que el CSP-PAE pot detectar possibilitats d’aprofitament de l’aigua que produeixin estalvis significatius en els processos de depu-ració. Els diferents processos productius poden demanar aigües de qualitat diferent i, en aquest sentit, conèixer les qualitats de les aigües residuals de cada procés pot significar l’establiment de circuits de reaprofitament de l’aigua –o dels residus que transporta, com per exemple la calor– que permetin estalviar aigua o altres recursos sense produir proble-mes en els processos abastits.

Dibuixar i estudiar el redisseny dels fluxos d’aigua al PAE –considerant entrades i sortides així com la seva quantitat i qualitat– adaptant-lo a les demandes dels processos produc-tius que aixopluga, pot revertir en important millores ambientals i, en alguns casos, en

50 El Greenhouse Gas Protocol (GHG Protocol) és una de les eines d’avaluació més utilitzada internacionalment per empreses i administracions per entendre, quantificar i gestionar les emissions de gasos d’efecte hivernacle. Font: www.ghgprotocol.org.


retorns econòmics significatius; retorns econòmics que aniran en augment a mida que els preus de l’aigua reflecteixin l’escassetat i la necessitat de retornar-la al medi amb una qualitat cada cop major. En qualsevol cas, el centre de serveis amb vocació de serveis ambientals no pot deixar de considerar el flux quantitativament més important que circu-la pel polígon.

Residus sòlids

Pel que fa als residus sòlids generats pels processos productius, la seva gestió és respon-sabilitat dels gestors autoritzats, la missió dels quals és valoritzar els residus i reciclar-los en la major quantitat possible i evitar al màxim l’abocament controlat, que ha de ser la darrera opció. Òbviament, els residus assimilables a residus sòlids urbans poden ser gestionats pel mateix CSP-PAE, al qual caldrà aplicar els mateixos principis de gestió efi-cient dels residus però, més enllà d’aquest rol, poden sorgir oportunitats que, de nou, el centre de serveis pot aprofitar.

L’existència de bosses de subproductes –com la que disposa la Generalitat de Catalunya amb l’Agrupació de Cambres de Comerç– permet la valoració dels residus, no com a tals, sinó com a inputs productius d’altres indústries. Òbviament, resulta difícil dur aquesta gestió a escala d’un polígon industrial concret –potser una mica més senzill a l’escala d’una àrea funcional–, però també és cert que aquesta connexió de circuits materials entre membres d’una comunitat productiva va ser un dels primers intents de l’ecologia indus-trial al nord d’Europa, ara ja fa bastantes dècades.

El coneixement dels processos productius de les empreses residents al polígon que pot tenir un CSP-PAE, ultra la racionalització de l’ús de l’energia i la introducció de renovables i la millora de la gestió hídrica, pot generar informació que permeti al mateix centre con-nectar-se amb la bossa de subproductes existent o coordinar-se amb altres centres de serveis amb la mateixa operativa per mirar de valoritzar al màxim els subproductes i re-duir al mínim els residus i la seva entrada com a tals en gestors externs: ajudar a obtenir l’escala adequada per a una bossa de subproductes eficient és una altra tasca ambiental i econòmica per al centre de serveis.

De nou, es pot capgirar la visió i caracteritzar el polígon i el seu entorn –les oportunitats locals, la proximitat i la coordinació amb altres centres de serveis– com a productors per a activitats interessades en aquests subproductes com a recursos, i suposar una millora de l’eficiència productiva i ambiental que siguin un valor afegit per les empreses que s’instal·lin en el polígon.

167

10. Projectes prototip

Com a exercici final, plantejarem dos escenaris en els quals podria ser necessària la construcció d’un CSP-PAE. Per a cadascun d’ells explicarem les possibles dades de par-tida i les diferents alternatives d’actuació que es plantegen per tal d’optimitzar la propos-ta amb criteris d’eficàcia i d’eficiència. Seguirem la metodologia presentada al llarg dels diferents capítols de la guia, mitjançant l’aplicació del check-list del capítol 7 i acabant per desenvolupar l’organigrama d’espais del futurible equipament o equipaments.

Aquests projectes no són solucions úniques ni irrefutables, i només han de servir per a que el lector es faci una idea de la posada en pràctica dels diferents criteris i recomanacions que conté aquesta guia. En un cas real, tot i partir d’un punt de partida similar a un dels dos que plantejarem, molt possiblement la solució final passaria per un tipus d’actuació ben diferent, si tenim en compte la gran quantitat de factors que influeixen en tot el procés de-cisiu.

Passarem, doncs, a desenvolupar els dos projectes prototips. Per al primer dels casos, es planteja un escenari en el qual ens trobem amb un PAE de creació recent, en situació de continuïtat a la trama urbana residencial, que ja ha superat la fase de planejament i d’urbanització però que encara es troba considerablement buit i sense cap servei que acompanyi les futures activitats industrials. En el segon dels escenaris, abordem el cas d’una formació industrial segregada en fase d’obsolescència, que presenta moltes man-cances de serveis bàsics però que, en canvi, ja disposa d’alguns serveis dispersos al llarg del PAE. En els següents apartats desenvoluparem cadascun dels escenaris.

10.1 CSP-PAE agrupat per un PAE continu de recent creació

Tal com avançàvem, es planteja el cas d'un PAE nou, encara sense serveis i amb molta superfície de sòl i sostre buida. Aquest PAE seria continu amb la trama urbana, una trama on predomina l'ús residencial unifamiliar i que tampoc disposa de gaires serveis que puguin servir indirectament al PAE.

L'Ajuntament del municipi en qüestió podria, en aquestes circumstàncies, reflexionar sobre la conveniència d'impulsar un projecte de CSP-PAE en el PAE. Atès que no existeixen serveis però tampoc hi ha encara demanda, es podria proposar una actuació en la qual la nova oferta de serveis atragués noves empreses al PAE i, en conseqüència, generés nova demanda.

Per fer-ho, es proposa una cartera de serveis que combini serveis bàsics per a les per-sones i serveis avançats per les activitats. Els uns asseguraran la concurrència per als

168 Projectes prototip

posada en marxa del CSP-PAE i aquest fet podria comportar algun replantejament res-pecte de la proposta inicial.

Com a oferta de serveis enfocats al PAE, es proposa incorporar un local per a que una empresa l'exploti com a bar-restaurant, acompanyat d'una petita galeria amb només dos locals STORE –que podria anar-se ampliant a mesura que es consolidi el PAE–, en els quals es prioritzaran empreses que ofereixin serveis enfocats a indústries del PAE, com gestories o mútues. En atenció a les dificultats que comporta a dia d'avui mantenir una oficina bancària en un PAE, es planteja oferir el servei de forma temporal mitjançant un petit despatx CLOUD propi, que obriria un o dos dies a la setmana. El mateix tipus d'ac-tuació es proposa per al servei de correus. Així mateix, l'antena de CLSE i el servei d'in-formació i acollida podrien compartir un mostrador CLOUD. D'altra banda, el servei d'atracció d'inversions es podria oferir a distància (des de les oficines centrals del CLSE)

altres. Per tal d'augmentar l'efecte tractor del CSP-PAE es proposa combinar-lo amb una antena de CLSE i amb un EAE. Aquest últim podria incorporar un viver d'empreses indus-trial, que atragués empreses industrials de nova creació al PAE; unes empreses que, passats els anys màxims d'estada al viver, podrien traslladar-se a l'oferta privada de naus del PAE. Així mateix, també es proposa un centre d'empreses que apropi servi-empresa al PAE i que a la vegada augmenti la massa crítica d'usuaris dels serveis del CSP-PAE.

Tanmateix, aquesta àmplia cartera de serveis no ha de tenir com a conseqüència una actuació megalòmana, ja que molts dels serveis poden funcionar de forma autònoma i permeten plantejar l'arquitectura incremental. En aquest sentit, hi ha diversos serveis que podrien construir-se en fases posteriors, a mesura que es vagi consolidant el PAE. Aquests són: el centre d'empreses de serveis, l'auditori, el FabLab i una possible ampliació dels locals STORE. Possiblement, la cartera de serveis vagi evolucionant durant els anys de

EAE

EAE

CLSE

Gestors



Empresa privada

Empresa pública

PAE

Supramunicipal

AbastDemanda


OD


DO

Municipal

Persones

Activitats

Destinataris

Establiments

Centralització

Reordenació

Actuació

Complementació

No cal fer res

Cartera de Serveis



Operador del Servei


empresarials

FASE DE DIAGNOSI I INVENTARIAT FASE DE PLANIFICACIÓ I PROPOSTA D'ACTUACIÓ FASE DEFINICIÓ DE LA CARTERA DE SERVEIS FASE DEFINICIÓ ARQUITECTÒNICA



A distància


Presencial



altres serveis


Forma deprestació

CLOSED

CLOUD

OFFICE

STORE

MEETING

EVENTS

INDUSTRY





Indiferent


d’equipaments

EEE

FASE UBICACIÓ



No hi ha serveis

Existeixen serveis

concentrats

Existeixen serveis

dispersos


de serveis

Aïllat

Segregat

Continu

Integrat

Tipus de PAE

Cessió d’espais per reunions, formació, etc.Cessió d'espais per grans esdevenimentsDinamització i networkingCustòdia i destrucció de documentsCafeteria o restaurantCorreus i missatgeriaImprenta, reprografia i edició FarmàciaServeis bancarisMàquines de venda automàticaTransport col·lectiuEstació de servei Llar d'infantsGestoriaEscoles d'idiomesAgència de viatges Serveis sanitarisInstal·lacions esportivesAparcament de camionsJardineriaManteniment de les nausManteniment o millora de subministramentsRecepció: vigilància, orientació, dipòsit de clausSeguretat (central d'alarmes)Serveis de telecomunicacions (fibra òptica, WiFi)Atracció d'inversions i promoció del PAEInformació del polígon i naus: servei d’acollidaCentral de compresGeneració d'imatge de marca de PAEGestió conjunta dels residus assimilables a urbansInfraestructures compartidesLloguer de maquinària FabLab - prototipatge

Antena CLSEViver d'EmpresesCentre d'Empreses

Figura 10.1 Check-list de la caracterització de la proposta de serveis

amb visites puntuals al CSP-PAE ocupant espais MEETING.

Un dels serveis essencials d'aquest CSP-PAE seria sens dubte l'oferta d'espais MEETING i EVENT, els quals a la vegada s'utilitzarien per part del CLSE com a espais de formació i pel servei de dinamització i networking. Per tal d'ajustar-nos a la massa crítica, es podria començar per una oferta bàsica d'espais MEETING per a reunions i formacions mitjanes, deixant, com dèiem, per una segona fase, la construcció de l'espai EVENT (que a més podria funcionar de forma autònoma i fins i tot plantejar-se des de l'oferta privada).

Per últim, podem veure que agafen força 3 alternatives d'ubicació en el PAE, de forma central, en una de les vies d'accés principals o limítrof en trama urbana. Caldria avaluar la disponibilitat de sòl d'equipament i estudiar les diferents possibilitats prioritzant la millor ubicació d'aquells serveis que no tenen la concurrència assegurada.


Figura 10.2 Organigrama d'espais de la proposta

Espais oberts

Espais tancats





Relació de proximitat r ecomanable

Espais que comparteixen una característica destacable


CENTRE D'EMPRESES DE SERVEIS

FAB-LAB

OFICINES GESTIÓDEL PROPI CSP OFICINES ENTITATSEMPRESARIALS

MEETING gran (80-100 m2)

CLOUD obert: (15-20 m2)

2 locals STORE de doble accés (amb possibilitat d'ampliar-ne el número en un futur):(50-70 m2 per local)

CORREUS I MISSATGERIA

INFORMACIÓ DEL PAE SERVEI D'ACOLLIDA

SERVEISBANCARISCLOUD tancat: (20-30 m2)

CLOUD tancat: (20-30 m2)

SERVEIS SANITARIS

CESSIÓ D'ESPAISPER EMPRESES

DINAMITZACIÓ I NETWORKING

CESSIÓ D'ESPAISPER GRANS ESDEVENIMENTS

MEETING petit (30-40 m2)

EVENT (200-250 m2)

BAR-CAFETERIASTORE cafeteria(aprox. 150 m2)

GESTORIA

ACCÉSSECUNDARI INDEPENDENT


CESSIÓ D'ESPAISPER EMPRESESANTENA

CLSE

OFFICE A dimensionar segons el personal previstr

OFFICE tipus oficina compartimentada:A dimensionar segons massa crítica.

ACCÉSDE CÀRREGAI DESCÀRREGA

VIVER D'EMPRESESINDUSTRIAL

INDUSTRYNaus de 60 a 150 m2, amb i sense altell.A dimensionar segons massa crítica.

INDUSTRYNau de 90-100 m2

ATRACCIÓ D'INVERSIONSI PROMOCIÓ DEL PAE

ALTRES EMPRESES

ZONA DE AMB ACCÉS PÚBLIC

PODEN FUNCIONAR DE FORMA AUTÒNOMA

ES PODRIEN CONSTRUIR DE FORMA INCREMENTAL

Espai tipus foyer compartit entre MEETING i EVENT per moments

previs o posteriors als actes

Convé garantir la proximitat entre l'EAE i els espais MEETING. Si no és possible l'EAE n'hauria d'incorporar de propis.

Els EAE aporten concurrència assegurada al CSP, per aquest motiu, convé grarantir la màxima proximitat amb la zona pública.

Podria ser un dels mòduls del viver indsutrial. Molts dels clients potencials del Fab-lab són personesemprenedores i empreses joves.

ACCÉSPRINCIPAL

Podrien formar part del propi vestíbul. Si es consoliden, podrien passar a un local STORE

El bar/restaurant aporta concurrència a la resta de locals comercials

ACCÉSSECUNDARI i APARADOR VERS L'EXTERIOR

ACCÉSDE CÀRREGA I DESCÀRREGA

EN TOTS ELS MÒDULS

ACCÉSINDEPENDENT

24 HORES

CLSE

ANTENA CLSE

CLSE

ANTENA CLSE

CLSE

ANTENA CLSE

CLSE

EAE EAE

170 Projectes prototip

10.2 CSP-PAE dispers per una AF segregada en fase d'obsolescència

L'escenari que plantegem per aquest segon prototip parteix d'una situació relativament comú en els PAE de la demarcació de Barcelona. Abans de res, cal aclarir que l'actuació que es proposta en cap cas pretén ser una solució generalitzada per tots aquells PAE que es trobin en aquestes circumstàncies. A més a més, en un escenari d'aquestes caracterís-tiques es requerirà segur d'altres actuacions portades a terme en paral·lel a la que estem proposant o que fins i tot seran més prioritàries.

Tenint en compte aquesta situació de partida, pensem que s'han de prioritzar aquelles ac-tuacions acotades, intentant en tot moment maximitzar l'eficiència dels serveis que s'hi volen prestar, per tal d'evitar grans inversions en infraestructures abocades al fracàs per falta de massa crítica. Per aquest motiu, es proposa en aquest cas un CSP-PAE reduït i dispers, mitjançant el desenvolupament de diversos edificis o locals que no tenen per què situar-se en el mateix solar del PAE o AF. A més, com dèiem abans, la construcció d'aquest CSP-PAE hauria de fer-se en paral·lel a altres actuacions de millora i modernització del PAE. En aquest sentit, el projecte del CSP-PAE podria resultar un impuls per a la resta d'actuaci-ons. A més, seria del tot recomanable implicar les empreses existents mitjançant una gestió

compartida d'alguns dels serveis del CSP-PAE amb l'associació d'empresaris del PAE o AF.

Hipotèticament, es parteix d'una situació en la qual ja existeixen alguns serveis en el PAE, com ara un restaurant, un padel indoor i una estació de servei, tot i que encara presenta mancances importants. Atès que es tracta d'un PAE en fase d'obsolescència, es pren consciència que serà molt difícil d'assolir la massa crítica necessària perquè alguns dels serveis que reclama el PAE s'hi puguin instal·lar de forma permanent. Per aquest motiu, es fa una aposta pels serveis oferts de forma temporal en locals tipus CLOUD. Tanmateix, per si la situació reverteix i els serveis es consoliden, es preveu una ampliació del CSP-PAE amb locals STORE. Aquesta possibilitat es contempla a l'organigrama i seria fona-mental traslladar-la a l'equip d'arquitectes que desenvoluparà el projecte.

El nucli dur del CSP-PAE serien els espais MEETING a disposició de les empreses del PAE i AF, un servei que segons hem pogut constatar, està molt sol·licitat en els PAE de llarga trajec-tòria. Caldria preveure diferents espais amb superfícies variables, que permetin acollir actes diversos i admetin múltiples configuracions internes mitjançant redistribucions del mobiliari.

També, la seu de l'associació d'empresaris podria ubicar-se en el CSP-PAE, que alhora inclouria un petit CLOUD que faria la funció d'antena temporal del CLSE. Aquesta convi-vència podria donar lloc a actuacions conjuntes de dinamització i promoció del PAE i AF.

El serveis de seguretat, jardineria i manteniment de les naus són serveis bàsics de cara al PAE o AF que el CSP-PAE podria ajudar a impulsar. Tots tres necessiten un petit local on situar la central o emmagatzemar el material necessari per prestar el servei. Tanmateix, no es fa ne-cessari que es situïn en el mateix CSP-PAE i podrien llogar-se espais privats disponibles en el PAE. El CSP-PAE només assumiria la gestió d'aquests serveis des de les seves oficines.

Per tal de reactivar el teixit industrial i augmentar la concurrència d'usuaris al CSP-PAE es proposa complementar el CSP-PAE amb un EAE industrial de petites dimensions. L'EAE podria ser un edifici autònom situat en les proximitats del CSP-PAE, no cal que formi part del mateix equipament. Tanmateix, si en forma part, aportarà activitat diària sempre que es forci l'accés als mòduls industrials a través del vestíbul del CSP-PAE (cosa que es pot aconseguir fàcilment mitjançant la col·locació del dispositiu de desactivació de l'alarma a la porta secundària del mòdul).

La construcció agrupada o dispersa de l'EAE i el CSP-PAE dependrà de les disponibilitats de sòl i sostre existents. El CSP-PAE reclama la màxima proximitat a una zona de serveis existent i en canvi l'EAE podria situar-se en un solar dels voltants. Cal remarcar que és del tot aconsellable garantir una bona ubicació del CSP-PAE per tal de potenciar els serveis existents i no generar dues centralitats competidores en el PAE. Per aquest motiu, cal prioritzar aquesta condició tot i que ens trobéssim davant de l'oportunitat d'aprofitar un sòl d'equipament disponible en una altra zona del PAE.

CLSE

Gestors



Empresa privada

Empresa pública

PAE

Supramunicipal

AbastDemanda


OD


DO

Municipal

Persones

Activitats

Destinataris

Establiments

Centralització

Reordenació

Actuació

Complementació

No cal fer res

Cartera de Serveis



Operador del Servei


empresarials

FASE DE DIAGNOSI I INVENTARIAT FASE DE PLANIFICACIÓ I PROPOSTA D'ACTUACIÓ FASE DEFINICIÓ DE LA CARTERA DE SERVEIS FASE DEFINICIÓ ARQUITECTÒNICA



A distància


Presencial



altres serveis


Forma deprestació

CLOSED

CLOUD

OFFICE

STORE

MEETING

EVENTS

INDUSTRY





Indiferent


d’equipaments

EEE

FASE UBICACIÓ



No hi ha serveis

Existeixen serveis

concentrats

Existeixen serveis

dispersos


de serveis

Aïllat

Segregat

Continu

Integrat

Tipus de PAE

Cessió d’espais per reunions, formació, etc.Cessió d'espais per grans esdevenimentsDinamització i networkingCustòdia i destrucció de documentsCafeteria o restaurantCorreus i missatgeriaImprenta, reprografia i edició FarmàciaServeis bancarisMàquines de venda automàticaTransport col·lectiuEstació de servei Llar d'infantsGestoriaEscoles d'idiomesAgència de viatges Serveis sanitarisInstal·lacions esportivesAparcament de camionsJardineriaManteniment de les nausManteniment o millora de subministramentsRecepció: vigilància, orientació, dipòsit de clausSeguretat (central d'alarmes)Serveis de telecomunicacions (fibra òptica, WiFi)Atracció d'inversions i promoció del PAEInformació del polígon i naus: servei d’acollidaCentral de compresGeneració d'imatge de marca de PAEGestió conjunta dels residus assimilables a urbansInfraestructures compartidesLloguer de maquinària FabLab - prototipatge Antena CLSE Viver d'Empreses Centre d'Empreses EAE

EAE

Figura 10.3 Desenvolupament del Check-list


Figura 10.4 Organigrama d'espais de la proposta

Espais oberts

Espais tancats






Espais que comparteixen una característica destacable

ACCÉSPRINCIPAL


ACCÉSINDEPENDENT

24 H

JARDINERIA

OFICINES GESTIÓDEL PROPI CSP OFICINES ENTITATSEMPRESARIALS

MEETING gran (80-100 m2)

CLOUD obert: (15-20 m2)

CORREUS I MISSATGERIA VENDING





MEETING petit (30-40 m2)


OFFICE A dimensionar segons el personal previst

INDUSTRYNaus de 40 a 60 m2 per funcionar com a magatzem

ATRACCIÓ D'INVERSIONSI PROMOCIÓ DEL PAE

PODEN FUNCIONAR DE FORMA AUTÒNOMA

INFORMACIÓ DEL PAE SERVEI D'ACOLLIDA[CLSE]ANTENA CLSE

ESCOLA D'IDIOMES

ESCOLA D'IDIOMES

CLOSED ambaccés exterior:

SEGURETATI VIGILÀNCIA

MANTENIMENT

VIVER D'EMPRESESINDUSTRIALINDUSTRYNaus de 60 a 150 m2, amb i sense altell.A dimensionar segons massa crítica.

ACCÉSINDEPENDENT

24 H

ACCÉSDE CÀRREGA I DESCÀRREGA

ZONES DE CARÀCTER PÚBLIC

El servei de seguretat pot ser un establiment completament autònom. Tanmateix, si s'adecua un local en el propi CSP,resoldrà també el servei de consergeria i seguretat del propi centre.

L'EAE pot ser independent al CSP. Tanmateix,si forma part del mateix edifici aportarà activitati concurrència al CSP.

Poden ser locals privats situats en altreszones del PAE o AF

PREVEURE AMPLIACIÓ AMB LOCALS STORE

ANTENA CLSE

CLSE

ANTENA CLSE

CLSE

EAE

172

Annex: fitxes del catàleg de serveis d’un CSP-PAE

En aquest annex es presenten les fitxes descriptives de tots els serveis propis dels CSP-PAE que s’han identificat al capítol 5. En primer lloc, s’inclou un quadre resum amb tots els serveis, ordenats segons el seu objectiu. Posteriorment, apareixen les fitxes corres-ponents a cadascun d’ells.

Llistat de serveis possibles en un CSP-PAE (classificats segons els objectius) Pàg.

Serveis dirigits a l’activitat empresarial

1.2.3.4.

Cessió d’espais: sales de reunions, sales de formació Laboratori d’impressió 3D, tall làser, fresadores, etc. (FabLab)Dinamització i networkingCustòdia i destrucció de documents

193194195196

Serveis dirigits a les persones o habitants

5.6.7.8.9.

10.11.12.13.14.15.16.17.18.19.20.21.

Cafeteria, restaurantCorreus, missatgeriaReprografia, edicióFarmàciaServeis bancaris (oficina bancària)Caixer automàticMàquines de venda automàticaTransport col·lectiuEstació de servei (gasoil, elèctric)Llar d’infantsEscola d’idiomesAgència de viatgesGestoriaCorredoria d’assegurancesServeis sanitarisGimnàs, instal·lacions esportivesHotel

197198199200201202203204205206207208209210211212213

Serveis dirigits als establiments

22.23.24.25.26.

27.28.29.30.31.32.33.34.35.36.

Aparcament de camionsJardineriaManteniment de les nausNetejaManteniment o millora de la qualitat de subministraments bàsics (electricitat, aigua i sanejament)Recepció: vigilància, orientació, dipòsit de clausSeguretat i vigilànciaServeis de telecomunicacions (fibra òptica i WiMAX) Generació d’imatge de marca de PAEAtracció d’inversions i promoció del PAEInformació del polígon i naus, servei d’acollidaCentral de compresGestió conjunta dels residus assimilables a urbansInfraestructures compartidesLloguer de maquinària (carretó,carretó elevador de palets, muntacàrregues, etc.)

214215216217218

219220221222223224225226227228

Figura 11.1


173 Annex: fitxes del catàleg de serveis d’un CSP-PAE

Descripció

Sales polivalents que s’ofereixen puntualment a empreses per a activitats que no poden fer a les seves instal·lacions, per raons d’espai disponible i/o per falta d’una estètica adequada. Estan pensades per acollir qualsevol acte més enllà de l’activitat quotidiana de l’empresa, que es desenvolupa dins de les pròpies instal·lacions. Usualment s’utilitzen com a aules de formació i sales d’actes o de reunions, però les necessitats de les empreses determinen l’ús que se’n fa, per la qual cosa la llista de possibles activitats a desenvolupar en aquests espais no és tancada.

Responsable de la prestació

Ens locals, associacions empresarials o empreses públiques o privades que gestionin el centre de serveis de proximitat.

UsuarisPrincipalment, empreses del PAE, tot i que no és restringit i s’admeten empreses externes sense limitació.

Necessitats especials

Espais flexibles tipus sales de reunió, aules de formació, sales de juntes, etc. Es recomana disposar de diversos espais amb vàries mides i mobiliari flexible, per tal que puguin ajustar-se a les necessitats de les empreses. S’han d’agrupar al voltant d'un hall de trobada comú que servirà per als moments previs i posteriors als actes.

Permanent o temporalTemporal. La cessió d’espais a empreses es pot combinar amb formació del mateix centre, del CLSE o d’entitats empresarials.

Agrupat / autònom Preferentment agrupat amb altres serveis, perquè n’augmentarà la concurrència.

Ubicació en el PAELa col·locació òptima seria al centre del PAE, cosa que garantiria la mínima distància amb totes les empreses. Tanmateix, si existeix en el PAE una centralitat de serveis, convé situar-la en proximitat tot i que no sigui el centre geomètric.

Cost del serveiPer a la gestió del centre no suposa cap cost, més enllà dels costos de manteniment.De cara a l’usuari, generalment suposa un cost de lloguer per hora (tot i que hi poden haver bonificacions per a membres d’associació, empreses del PAE, etc).

1. Cessió d’espais (per a reunions, formació…)

PAE

Supramunicipal

Abast

Municipal

Persones

Activitats

Destinataris

Establiments


Concessió - empresa privada

Operador del Servei


empresarials



A distància


Presencial


Necessita agrupar-se amb altres serveis

AutonomiaÀmbit

ArquitectònicForma de prestació

CLOSED

CLOUD

OFFICE

STORE

MEETING

EVENTS

INDUSTRY





Annex a una concetració d'equipaments

Indiferent

E

EE

A la via d'accésprincial del PAE

Aïllat

Segregat

Continu

Integrat

Tipus de PAE

OTHERS


Descripció

Sales equipades amb el material necessari per produir prototips i productes en tres dimensions: impressores 3D, talladores làser, fresadores, ordinadors de control, software, materials i altres estris per treballar i emmagatzemar els productes. També és necessari personal responsable de la sala, que ha d’estar convenientment format per fer anar la maquinària i/o resoldre les incidències que puguin sorgir als usuaris de les sales. Addicionalment, pot incorporar el servei de disseny dels prototips.


Empresa pública o privada que gestiona el centre de serveis. També es pot subcontractar la gestió del FabLab a una empresa privada.

UsuarisQualsevol empresa i, especialment, aquelles empreses que formen part de l’associació empresarial o del PAE.

Necessitats especialsVariarà segons el tipus de maquinària a instal·lar. Generalment, convé un petit espai industrial que admeti la incorporació de ventilacions per a la maquinària i que pugui assumir l’emmagatzematge de material necessari.

Permanent o temporalPermanent. En cas que el servei s’ofereixi de forma temporal i només estigui disponible unes hores al dia, l’espai no podrà utilitzar-se per cap altre ús a causa de la presència de maquinària molt especialitzada i d’elevat cost.

Agrupat / autònomPot funcionar de forma autònoma, però si és de petita dimensió convé agrupar-lo amb altres serveis.

Ubicació en el PAE És indiferent.

Cost del serveiSí, a càrrec de l’usuari. Variarà segons la maquinària utilitzada, el cost del material i el temps d’utilització.

2. Laboratori d’impressió 3D, tall làser, fresadores, etc. (FabLab)

PAE

Supramunicipal

Abast

Municipal

Persones

Activitats

Destinataris

Establiments



Operador del Servei


empresarials



A distància


Presencial



AutonomiaÀmbit


CLOSED

CLOUD

OFFICE

STORE

MEETING

EVENTS

INDUSTRY






Indiferent

E

EE


Aïllat

Segregat

Continu

Integrat

Tipus de PAE

OTHERS


Descripció

Organització d’actes de trobada entre empreses amb algun tret en comú per tal de generar coneixement i confiança entre elles. L’objectiu últim és establir una xarxa de contactes entre les empreses locals per tal de generar economies en els processos productius de cadascuna d’elles i, com a conseqüència, enfortir l’economia local.


Ens locals o empresa pública o privada que gestiona el centre de serveis.

UsuarisEmpreses de l’àrea d’influència de l’ens local, l’associació empresarial, o empreses del PAE o AF. També s’organitzen actes dirigits a empreses en general, sense limitacions.

Necessitats especialsSales de reunions, aules, auditoris, o sales polivalents, depenent del tipus d’acte i de l’aforament.

Permanent o temporal Temporal, es tracta d’actes esporàdics.

Agrupat / autònom

Segons el tipus d’espais. Un auditori o una gran sala poden funcionar de forma autònoma, tot i que si s’agrupen amb altres serveis poden aportar concurrència quan s’hi celebren els actes. Les sales de reunions i aules funcionen millor si s’agrupen amb altres serveis de proximitat.

Ubicació en el PAEPreferentment de forma central en el PAE, de manera que s’optimitzin les distàncies amb les empreses. També funcionaria bé en una via d’accés principal del PAE o annex a una concentració de serveis o d’equipaments existent.

Cost del serveiGeneralment l’entitat que ofereix el servei n’assumeix tots els costos (contractació de ponents, dinamitzadors, càtering, etc.) mentre que per als usuaris és un servei gratuït.

3. Dinamització i networking

PAE

Supramunicipal

Abast

Municipal

Persones

Activitats

Destinataris

Establiments



Operador del Servei


empresarials



A distància


Presencial



AutonomiaÀmbit


CLOSED

CLOUD

OFFICE

STORE

MEETING

EVENTS

INDUSTRY






Indiferent

E

EE


Aïllat

Segregat

Continu

Integrat

Tipus de PAE

OTHERS


Descripció

Les empreses petites disposen a les seves naus de l’espai imprescindible per desenvolupar l’activitat quotidiana. En atenció a això, pot ser convenient centralitzar la gestió de la documentació que es va generant amb el temps i s’ha de destruir. Una gestió conjunta d’aquest servei per a totes les empreses del PAE milloraria les condicions del servei i/o suposaria un estalvi de costos.


Entitat gestora del centre de serveis mitjançant la subcontractació del servei a una empresa privada especialitzada.

Usuaris Empreses associades o empreses del PAE o AF, segons defineixi l’entitat gestora.


És un servei que es pot prestar completament a distància, si l’empresa encarregada de la prestació té la seu establerta en una altra ubicació. També es pot adequar un espai industrial al CSP-PAE per tal de facilitar la instal·lació d’una empresa especialitzada que ofereixi aquest servei.

Permanent o temporal Si es fa de forma presencial, permanent.

Agrupat / autònomAutònom, no depèn de la resta de serveis. De fet, podria ubicar-se en una nau privativa del mateix PAE.


Cost del servei

Si es coordina a partir d’una associació empresarial, té sentit que estigui inclòs en les quotes dels membres. Si es coordina a partir d’una empresa pública o un ens local, tindrà el cost que es negociï amb l’empresa executora del servei. En ambdós casos, de cara a la gestió del CSP-PAE, suposa un cost de personal per gestionar els usuaris; de cara als usuaris, suposarà el cost que es negociï amb l’empresa executora.

4. Custòdia i destrucció de documents

PAE

Supramunicipal

Abast

Municipal

Persones

Activitats

Destinataris

Establiments



Operador del Servei


empresarials



A distància


Presencial



AutonomiaÀmbit


CLOSED

CLOUD

OFFICE

STORE

MEETING

EVENTS

INDUSTRY






Indiferent

E

EE


Aïllat

Segregat

Continu

Integrat

Tipus de PAE

OTHERS


Descripció

El servei de cafeteria i restaurant esdevé un centre neuràlgic, de reunions informals entre agents que operen al PAE, així que és un dels serveis més estratègics del CSP-PAE, sobretot si no hi ha competència en el mateix PAE. Se sol ubicar en un local amb visibilitat des de l’espai públic, per tal de generar la màxima concurrència d’usuaris.


Empresa concessionària.

Usuaris Persones que treballen al PAE o el visiten puntualment.

Necessitats especialsEs fa necessari un local comercial amb especificitats pròpies. Les necessitats espacials per a la cuina variaran en gran mesura depenent si s’ofereix servei de bar o de restaurant. Convé que sigui un espai visible i que pugui adequar a l’estiu una zona exterior de taules.

Permanent o temporalPermanent, generalment adequant-se als horaris de funcionament del PAE. Tanmateix, si s’ubica prop de la trama urbana, pot estendre l’horari per tal d’atraure usuaris residents durant les nits i els caps de setmana.

Agrupat / autònomPot funcionar de forma autònoma, tot i que si s’agrupa amb altres serveis els aportarà molta concurrència.

Ubicació en el PAE

És un servei que, tot i que ho pugui semblar, no te la concurrència assegurada al 100%. Per això és molt sensible a la ubicació en el PAE. Convé situar-lo en una via d’accés principal del PAE, en una zona propera a la trama urbana residencial (que pugui aportar-li usuaris fora dels horaris laborals) o en una zona on ja hi hagi altres serveis.

Cost del serveiDe cara a la gestió del centre de serveis no suposa un cost, sinó un ingrés fix, ja que lloga l’espai a una empresa per tal que desenvolupi l’activitat. De cara a l’usuari, suposarà el cost que estableixi l’empresa executora del servei.

5. Cafeteria, restaurant

PAE

Supramunicipal

Abast

Municipal

Persones

Activitats

Destinataris

Establiments



Operador del Servei


empresarials



A distància


Presencial



AutonomiaÀmbit


CLOSED

CLOUD

OFFICE

STORE

MEETING

EVENTS

INDUSTRY






Indiferent

E

EE


Aïllat

Segregat

Continu

Integrat

Tipus de PAE

OTHERS


Descripció

Servei de missatgeria ordinària i urgent, tant de l’empresa estatal com d’empreses privades especialitzades. Es tracta d’un servei bàsic però amb una alta demanda ja que les empreses en són grans usuàries (cada dia més, si tenim present la globalització i les noves tecnologies, que permeten oferir serveis i vendre productes a distància de forma quotidiana).



Usuaris Qualsevol empresa o persona física.


Generalment és un servei que s’ofereix de forma presencial, amb una oficina fixa en un local comercial. Per a casos en els quals hi hagi poca massa crítica, podria plantejar-se un servei temporal, en un petit local que obrís un o dos dies a la setmana, acompanyat d’una bústia fixa.

Permanent o temporal Permanent o temporal, segons la massa crítica d’usuaris.

Agrupat / autònomPot funcionar de forma autònoma, tot i que si s’agrupa amb altres serveis els aportarà molta concurrència. Si es presta de forma temporal només té sentit agrupat en un CSP-PAE.

Ubicació en el PAEAmb l’objectiu de facilitar al màxim l’accés al servei i augmentar-ne els usuaris (per tal que quedi garantida la seva permanència a llarg termini), convé situar-lo prop d’una zona de serveis o equipaments existents o bé limítrof amb la trama urbana residencial, si és el cas.


6. Correus, missatgeria

PAE

Supramunicipal

Abast

Municipal

Persones

Activitats

Destinataris

Establiments



Operador del Servei


empresarials



A distància


Presencial



AutonomiaÀmbit


CLOSED

CLOUD

OFFICE

STORE

MEETING

EVENTS

INDUSTRY






Indiferent

E

EE


Aïllat

Segregat

Continu

Integrat

Tipus de PAE

OTHERS


DescripcióEspai dedicat a reproduir, digitalitzar i editar documents, així com a vendre material d’oficina, especialitzat en serveis empresarials. Tanmateix, és recomanable estendre el servei a la resta de la ciutadania per tal de guanyar massa crítica.



Usuaris Empreses del PAE i puntualment treballadors i altres ciutadans.

Necessitats especialsGeneralment, de forma presencial, amb un local comercial obert de forma permanent. En tractar-se d’un servei de cara al públic que no té la concurrència assegurada, convé que el local tingui visibilitat des del carrer.

Permanent o temporal Permanent, atès la maquinària que comporta, que ha d’ésser fixa.

Agrupat / autònomPot funcionar de forma autònoma, tot i que si s’agrupa amb altres serveis tindrà més garantida la concurrència d’usuaris.

Ubicació en el PAE

Amb l’objectiu de facilitar al màxim l’accés al servei i augmentar-ne els usuaris (per tal que quedi garantida la seva permanència a llarg termini), convé situar-lo prop d’una zona de serveis o equipaments existents o bé limítrof amb la trama urbana residencial –si és el cas– de manera que també atregui els ciutadans residents.

Cost del servei

De cara a la gestió del centre de serveis no suposa un cost, sinó un ingrés fix, ja que lloga l’espai a una empresa per tal que desenvolupi l’activitat. De cara a l’usuari, suposarà el cost que estableixi l’empresa executora del servei. En tot cas, hauria de suposar un estalvi en el cost d’aquest tipus de servei, per trobar-se en el mateix PAE i ésser especialitzat.

7. Reprografia, edició

PAE

Supramunicipal

Abast

Municipal

Persones

Activitats

Destinataris

Establiments



Operador del Servei


empresarials



A distància


Presencial



AutonomiaÀmbit


CLOSED

CLOUD

OFFICE

STORE

MEETING

EVENTS

INDUSTRY






Indiferent

E

EE


Aïllat

Segregat

Continu

Integrat

Tipus de PAE

OTHERS


Descripció

Subministrament de medicaments i productes sanitaris. Es tracta d’un servei que pot ser d’urgència, per tant, és molt útil per a persones que desenvolupen la seva jornada laboral en un PAE continu o segregat i no tenen al seu abast immediat tota l’oferta comercial urbana. Tot i ser un servei bàsic, millora ostensiblement la qualitat de vida de les persones que treballen en un PAE.



Usuaris Persones que treballen al PAE o que el visiten puntualment.


En nucli urbà, el servei de farmàcia es presta de forma presencial, en un local comercial. Tanmateix, en cas dels PAE difícilment estarà garantida una massa crítica suficient com per disposar d’una farmàcia convencional. Per aquest motiu, apostem per la recerca de solucions temporals (unes hores al dia, per exemple) que permetin oferir aquest servei tan necessari de forma viable. D’aquesta manera les necessitats d’espai queden molt reduïdes, i només es fa necessari un petit mostrador i un armari amb clau.

Permanent o temporal Temporal (unes hores al dia).

Agrupat / autònom Agrupat, per tractar-se d’un servei temporal que s’ofereix en un petit espai.

Ubicació en el PAE

Amb l’objectiu de facilitar al màxim l’accés al servei i augmentar-ne els usuaris (per tal que quedi garantida la seva permanència a llarg termini), convé situar-lo prop d’una zona de serveis o equipaments existents o bé limítrof amb la trama urbana residencial, si és el cas, de manera que també atregui els usuaris residents.


8. Farmàcia

PAE

Supramunicipal

Abast

Municipal

Persones

Activitats

Destinataris

Establiments



Operador del Servei


empresarials



A distància


Presencial



AutonomiaÀmbit


CLOSED

CLOUD

OFFICE

STORE

MEETING

EVENTS

INDUSTRY






Indiferent

E

EE


Aïllat

Segregat

Continu

Integrat

Tipus de PAE

OTHERS


Descripció

Servei bancari especialitzat en l’àmbit empresarial ubicat en el PAE per posar en valor el factor de proximitat: negociació de préstecs, tramitació d’impostos, transferències, etc. Si es tracta d’una oficina permanent, pot incorporar també el servei de caixer automàtic, més enfocat a les persones de presència habitual en el PAE.



Usuaris Empresaris del PAE o AF principalment, tot i que sense excloure la resta d’empreses.


En PAE o AF grans, amb molta massa crítica d’empreses, possiblement té sentit una oficina bancària permanent, similar a les que trobem habitualment al cas urbà. Tanmateix, per aquells PAE amb menys massa crítica, la gestió del CSP-PAE podria negociar un servei bancari temporal per realitzar gestions empresarials durant uns dies a la setmana.

Permanent o temporal Permanent o temporal, segons la massa crítica.

Agrupat / autònom Agrupat: se servirà dels usuaris dels altres serveis i també n’aportarà.

Ubicació en el PAE

Amb l’objectiu de facilitar al màxim l’accés al servei i augmentar-ne els usuaris (per tal que quedi garantida la seva permanència a llarg termini), convé situar-lo prop d’una zona de serveis o equipaments existents o bé limítrof amb la trama urbana residencial, si és el cas, de manera que també atregui els usuaris residents.


9. Serveis bancaris

PAE

Supramunicipal

Abast

Municipal

Persones

Activitats

Destinataris

Establiments



Operador del Servei


empresarials



A distància


Presencial



AutonomiaÀmbit


CLOSED

CLOUD

OFFICE

STORE

MEETING

EVENTS

INDUSTRY






Indiferent

E

EE


Aïllat

Segregat

Continu

Integrat

Tipus de PAE

OTHERS


Descripció Caixer automàtic permanent a disposició de les persones treballadores i empresàries del PAE.



Usuaris Persones que treballen al PAE i visitants esporàdics.


Petit espai tancat, amb doble accés i molta seguretat. En un PAE un caixer automàtic és especialment susceptible de patir actes vandàlics i intents de robatori, atès que hi ha moltes hores en les quals no s’hi desenvolupa cap activitat i tampoc hi ha usuaris. Per aquest motiu, l’adequació de l’espai pot comportar sobrecostos necessaris per garantir la seguretat del servei.

Permanent o temporal Permanent.

Agrupat / autònom Agrupat preferentment. Aporta usuaris i a més se’n millora la seguretat.

Ubicació en el PAECentral preferentment, per optimitzar distàncies. Si existeix una zona de serveis, convé situar-lo en les proximitats.

Cost del serveiEl servei no suposa un cost de cara al centre de serveis, que lloga l’espai per tal que l’empresa especialitzada desenvolupi la seva activitat. Tampoc sol suposar cap cost per a l’usuari, més enllà de les comissions.

10. Caixer automàtic

PAE

Supramunicipal

Abast

Municipal

Persones

Activitats

Destinataris

Establiments



Operador del Servei


empresarials



A distància


Presencial



AutonomiaÀmbit


CLOSED

CLOUD

OFFICE

STORE

MEETING

EVENTS

INDUSTRY






Indiferent

E

EE


Aïllat

Segregat

Continu

Integrat

Tipus de PAE

OTHERS


Descripció

Es tracta de màquines expenedores de productes generalment alimentaris (snacks, refrescos, cafès, etc.). El servei de venda automàtica facilita en molts casos l’accés a necessitats bàsiques per part de les persones habituals de PAE petits o amb molt poca massa crítica, ja que les despeses d’inversió i manteniment de la maquinària són mínimes.


Empresa concessionària que s’encarrega del subministrament dels productes i del manteniment de la maquinària.

Usuaris Persones que treballen al PAE o que el visiten puntualment.

Necessitats especials Petit espai semi-confinat, proper al vestíbul.


Agrupat / autònomAgrupat: per si sol és molt difícil que sigui viable ja que les màquines no es poden ubicar al carrer per evitar actes vandàlics i adequar un petit local comportaria uns costos inassumibles.

Ubicació en el PAECentral preferentment, per optimitzar distàncies. Si existeix una zona de serveis, convé situar-lo en les proximitats.


11. Màquines de venda automàtica

PAE

Supramunicipal

Abast

Municipal

Persones

Activitats

Destinataris

Establiments



Operador del Servei


empresarials



A distància


Presencial



AutonomiaÀmbit


CLOSED

CLOUD

OFFICE

STORE

MEETING

EVENTS

INDUSTRY






Indiferent

E

EE


Aïllat

Segregat

Continu

Integrat

Tipus de PAE

OTHERS


Descripció

Línies d’autobús que connecten els nuclis urbans amb els PAE. Es tracta d’un servei que pot ser útil i funcional segons el context local. Tanmateix, abans de contractar aquest servei s’ha de partir d’una correcta diagnosi per verificar la seva necessitat real (estudi de mobilitat). El CSP-PAE juga el paper de gestor del servei, establint horaris, recorreguts i parades.


Empresa concessionària o ens local, segons el cas.

Usuaris Persones que treballen al PAE.


De cara al CSP-PAE aquest servei no suposa cap necessitat espacial, més enllà d’un lloc de treball tipus oficina per a la persona que en gestioni els horaris i recorreguts (en cas que aquest tasca es faci des del CSP-PAE). Tanmateix, caldrà adequar en diferents punts del PAE o AF els punts de parada del transport (mitjançant senyals i, si és possible, un espai per seure).

Permanent o temporal Temporal, en els horaris de major afluència de persones al PAE.

Agrupat / autònom Autònom.

Ubicació en el PAE Les parades s’haurien de dispersar al llarg del PAE, si és possible.

Cost del serveiDe cara a la gestió del centre de serveis no suposa un cost. De cara a l’usuari, suposarà un cost per trajecte.

12. Transport col·lectiu

PAE

Supramunicipal

Abast

Municipal

Persones

Activitats

Destinataris

Establiments



Operador del Servei


empresarials



A distància


Presencial



AutonomiaÀmbit


CLOSED

CLOUD

OFFICE

STORE

MEETING

EVENTS

INDUSTRY






Indiferent

E

EE


Aïllat

Segregat

Continu

Integrat

Tipus de PAE

OTHERS


Descripció

Estació de servei especialment adequada per a vehicles pesats de grans dimensions, principalment amb sortidors de benzina, gasoil i gas, amb possibilitat d’incorporar recàrrega elèctrica. En PAE amb presència majoritària d’empreses de distribució és indispensable, tot i que també té sentit en la majoria de d’AF quan assoleixen una dimensió que n’asseguri la massa crítica necessària per a que sigui una inversió viable.

En aquest cas, CSP-PAE juga el paper d’atractor de la inversió en cas que hi hagi una demanda per part de les empreses del PAE o AF: recerca d’empreses interessades, recerca d’un solar adient, etc.


Empresa privada especialitzada.

Usuaris Persones que treballen al PAE, i transportistes.

Necessitats especials De cara al CSP-PAE no comportarà cap necessitat espacial.



Ubicació en el PAE A la via d’accés principal del PAE, proper a les grans infraestructures.

Cost del serveiEl servei no suposa un cost de cara al centre de serveis. De cara a l’usuari, suposarà el cost que estableixi l’empresa executora del servei.

13. Estació de servei (gasoil, elèctric)

PAE

Supramunicipal

Abast

Municipal

Persones

Activitats

Destinataris

Establiments



Operador del Servei


empresarials



A distància


Presencial



AutonomiaÀmbit


CLOSED

CLOUD

OFFICE

STORE

MEETING

EVENTS

INDUSTRY






Indiferent

E

EE


Aïllat

Segregat

Continu

Integrat

Tipus de PAE

OTHERS


Descripció

Escola bressol que té la missió, en primer lloc, de facilitar la conciliació familiar de les persones que treballen al PAE i, també, d’esdevenir un servei públic més al municipi on s’implanta. Això significa que els treballadors del PAE tenen preferència per matricular-hi els seus fills, però si no es cobreix l’oferta, aquesta queda oberta a qualsevol família que ho sol·liciti.


Si és pública, dependrà de l’ens local que n’assumeixi la gestió. Alternativament, també pot esdevenir un servei privat, gestionat per una empresa concessionària.

Usuaris Persones que treballen al PAE i resta de població del municipi o àrea d’influència.

Necessitats especialsLocal tipus comercial que necessitarà una adequació important (cal adequar lavabos exclusius, aules amb canviadors i aigüeres, cuina per preparació o escalfament d’aliments, etc.).

Permanent o temporal Permanent, adequat als horaris laborals dels treballadors del PAE

Agrupat / autònomPot funcionar de forma autònoma. Tanmateix, difícilment existiran locals amb les característiques arquitectòniques necessàries per a una llar d’infants en un PAE, per la qual cosa requereix una nova construcció o un local comercial del CSP-PAE.

Ubicació en el PAEPreferentment, a la via d’accés principal del PAE. Si es tracta d’un PAE continu, pot ser convenient situar-lo limítrof amb la trama urbana, per si també s’ofereix a famílies residents als voltants.

Cost del servei

Si és un servei públic, l’ens local que el gestioni assumirà els costos de personal, material, etc. Si és un servei privat, de cara a la gestió del centre no suposa un cost, sinó un ingrés fix, ja que lloga l’espai a una empresa per tal que desenvolupi l’activitat. De cara a l’usuari, suposarà el cost que estableixi l’empresa o l’ens executor del servei.

14. Llar d’infants

PAE

Supramunicipal

Abast

Municipal

Persones

Activitats

Destinataris

Establiments



Operador del Servei


empresarials



A distància


Presencial



AutonomiaÀmbit


CLOSED

CLOUD

OFFICE

STORE

MEETING

EVENTS

INDUSTRY






Indiferent

E

EE


Aïllat

Segregat

Continu

Integrat

Tipus de PAE

OTHERS


Descripció

Les escoles d’idiomes resulten ser un servei estratègic per a la millora continuada de la formació dels treballadors i les persones en general. Una escola situada en un PAE pot establir convenis amb les empreses dels voltants, i oferir els serveis d’una forma ajustada a les necessitats dels seus treballadors. També pot oferir cursos propis, que interessin als usuaris de forma individual i per aspiracions pròpies, de manera que s’asseguri la viabilitat del servei.


Empresa pública o privada especialitzada en l’ensenyament d’idiomes.

Usuaris Persones que treballen al PAE, sense quedar exclosos altres ciutadans.


Es poden plantejar dos tipus de prestació del servei: de forma presencial, adequant un local comercial de forma exclusiva (d’una manera similar a com s’ofereix aquest servei en les trames urbanes residencials) o, alternativament, podria establir-se un conveni amb una escola que ja tingués un local propi i que es desplacés un o varis dies a la setmana a una aula de formació del CSP-PAE. Aquesta segona possibilitat redueix els costos d’inversió de l’empresa concessionària i fa més viable la prestació d’aquest servei en PAE petits o amb poca massa crítica.

Permanent o temporal Permanent o temporal, segons la modalitat de prestació.

Agrupat / autònom Preferentment agrupat amb altres serveis de cara al públic, per augmentar la concurrència.



15. Escola d’idiomes

PAE

Supramunicipal

Abast

Municipal

Persones

Activitats

Destinataris

Establiments



Operador del Servei


empresarials



A distància


Presencial



AutonomiaÀmbit


CLOSED

CLOUD

OFFICE

STORE

MEETING

EVENTS

INDUSTRY






Indiferent

E

EE


Aïllat

Segregat

Continu

Integrat

Tipus de PAE

OTHERS


DescripcióServei d’assessorament i contractació de viatges principalment enfocat a les empreses que desitgin contractar un viatge per qüestions professionals, tot i que també en poden fer ús particular les persones usuàries del PAE.



UsuarisEmpresaris en general i persones que treballen al PAE, principalment, tot i que per qüestions de viabilitat també s’ofereix a qualsevol altra persona.


Es poden plantejar dos tipus de prestació del servei: de forma presencial, adequant un local comercial de forma exclusiva (d’una manera similar a com s’ofereix aquest servei en les trames urbanes residencials) o, alternativament, podria oferir-se a distància des d’una oficina situada en trama urbana, amb una visita al PAE de forma temporal per atendre els clients en un espai CLOUD compartit (per exemple, un dia a la setmana quatre hores).





16. Agència de viatges

PAE

Supramunicipal

Abast

Municipal

Persones

Activitats

Destinataris

Establiments



Operador del Servei


empresarials



A distància


Presencial



AutonomiaÀmbit


CLOSED

CLOUD

OFFICE

STORE

MEETING

EVENTS

INDUSTRY






Indiferent

E

EE


Aïllat

Segregat

Continu

Integrat

Tipus de PAE

OTHERS


DescripcióServei d’assessorament empresarial en l’àmbit legal i fiscal: legislació, normatives, tramitació d’impostos, etc.



Usuaris Qualsevol empresa, professional o persona física.


Es poden plantejar dos tipus de prestació del servei: de forma presencial, adequant un local comercial de forma exclusiva (d’una manera similar a com s’ofereix aquest servei en les trames urbanes residencials) o, alternativament, podria oferir-se a distància des d’una oficina situada en trama urbana, amb una visita al PAE de forma temporal per atendre els clients en un espai CLOUD compartit (per exemple, un dia a la setmana quatre hores) o ocupant a demanda espais MEETING.





17. Gestoria

PAE

Supramunicipal

Abast

Municipal

Persones

Activitats

Destinataris

Establiments



Operador del Servei


empresarials



A distància


Presencial



AutonomiaÀmbit


CLOSED

CLOUD

OFFICE

STORE

MEETING

EVENTS

INDUSTRY






Indiferent

E

EE


Aïllat

Segregat

Continu

Integrat

Tipus de PAE

OTHERS


DescripcióServei d'assessorament i mediació d'assegurances especialitzat en l'àmbit empresarial: responsabilitat civil, accidents laborals, danys materials, robatori, etc.



Usuaris Qualsevol empresa, professional o persona física.


Es poden plantejar dos tipus de prestació del servei: de forma presencial, adequant un local comercial de forma exclusiva (d’una manera similar a com s’ofereix aquest servei en les trames urbanes residencials) o, alternativament, podria oferir-se a distància des d’una oficina situada en trama urbana, amb una visita al PAE de forma temporal per atendre els clients en un espai CLOUD compartit (per exemple, un dia a la setmana, quatre hores).





18. Corredoria d’assegurances

PAE

Supramunicipal

Abast

Municipal

Persones

Activitats

Destinataris

Establiments



Operador del Servei


empresarials



A distància


Presencial



AutonomiaÀmbit


CLOSED

CLOUD

OFFICE

STORE

MEETING

EVENTS

INDUSTRY






Indiferent

E

EE


Aïllat

Segregat

Continu

Integrat

Tipus de PAE

OTHERS


Descripció

Servei mancomunat d’atenció mèdica primària per a les persones que treballen al PAE o AF. En empreses molt grans, la presència de personal sanitari al centre de treball és obligatòria. En empreses petites no ho és i en cas d’empreses de PAE la distància amb els centres d’atenció mèdica és considerable. Per aquest motiu, es podria plantejar un servei mèdic bàsic mancomunat entre totes les empreses del PAE, de manera que quedessin cobertes la majoria d’urgències mèdiques, millorant notablement la qualitat de vida dels treballadors.


Empresa privada especialitzada o professional sanitari.

Usuaris Persones que treballen al PAE o AF.

Necessitats especialsPetita consulta adequada amb equipament mèdic bàsic per a primeres necessitats d’urgència: llitera, llanterna, instrumental mèdic, farmaciola, aigüera, taulell, etc.

Permanent o temporal Permanent durant unes hores al dia.

Agrupat / autònom Preferentment agrupat amb altres serveis, tot i que pot funcionar de forma autònoma.

Ubicació en el PAE Preferentment, en un punt central, per tal d’optimitzar distàncies.

Cost del servei

De cara a la gestió del centre de serveis no suposa un cost, sinó un ingrés fix, ja que lloga l’espai a una empresa per tal que desenvolupi l’activitat. De cara a l’usuari, suposarà el cost que estableixi l’empresa executora del servei. Si l’entitat gestora del CSP-PAE és una associació empresarial, té sentit que el cost del servei estigui inclòs en les quotes dels membres, i que l’espai se cedeixi gratuïtament a l’empresa executora del servei.

19. Serveis sanitaris

PAE

Supramunicipal

Abast

Municipal

Persones

Activitats

Destinataris

Establiments



Operador del Servei


empresarials



A distància


Presencial



AutonomiaÀmbit


CLOSED

CLOUD

OFFICE

STORE

MEETING

EVENTS

INDUSTRY






Indiferent

E

EE


Aïllat

Segregat

Continu

Integrat

Tipus de PAE

OTHERS


Descripció

Espais per dur a terme pràctiques esportives, destinats a les persones que desenvolupen la seva activitat professional al PAE i a tota la ciutadania en general. A més de gimnàs i sales equipades amb dutxes i taquilles, la societat fa un ús creixent de pistes de pàdel, traçats de running i ciclisme, per la qual cosa pot ser un servei molt demandat en entorns com els PAE.



Usuaris Persones que treballen en un PAE i ciutadania en general.


Es necessiten grans espais amb el mínim d’elements estructurals i grans alçades. Les naus industrials solen tenir aquestes característiques i poden adequar-se fàcilment per acollir instal·lacions esportives. En el cas de les pistes de pàdel o atletisme, es poden aprofitar espais lliures de la parcel·la, sense necessitat d’edificació més enllà dels vestidors.


Agrupat / autònom

Pot funcionar de forma autònoma i de fet, podria desenvolupar-se en una nau privativa independent al CSP-PAE. En aquest cas, el CSP-PAE només jugaria el paper d’atraure aquest tipus de servei al PAE, facilitant-ne la instal·lació, recercant espais disponibles i exercint de mediador.


Cost del servei

De cara a la gestió del centre de serveis no suposa un cost, sinó en tot cas un ingrés fix, si finalment es lloga un espai industrial propietat del CSP-PAE a una empresa per tal que hi desenvolupi l’activitat. De cara a l’usuari, suposarà el cost que estableixi l’empresa executora del servei.

20. Gimnàs, instal·lacions esportives

PAE

Supramunicipal

Abast

Municipal

Persones

Activitats

Destinataris

Establiments



Operador del Servei


empresarials



A distància


Presencial



AutonomiaÀmbit


CLOSED

CLOUD

OFFICE

STORE

MEETING

EVENTS

INDUSTRY






Indiferent

E

EE


Aïllat

Segregat

Continu

Integrat

Tipus de PAE

OTHERS


Descripció

Disposar d’un hotel dins el polígon d’activitat econòmica és un servei de valor afegit ja que, depenent dels actes que s’hi organitzen, és necessari allotjar els visitants durant un o diversos dies. Tot i que un hotel és un servei que va més enllà de les instal·lacions assumibles dins d’un projecte de CSP-PAE, en aquesta guia es contempla com un servei que podria captar-se a través l’empresa que gestionés el CSP-PAE, facilitant-ne la instal·lació, recercant espais disponibles i exercint de mediador.


Empresa privada.

UsuarisVisitants puntuals del PAE en viatges de negocis, principalment, tot i que estaria obert a la resta de la ciutadania.

Necessitats especialsLes necessitats espacials d’un hotel s’escapen de l’abast d’aquesta guia, però en tot cas, existeix molta bibliografia al respecte que es recomana consultar.




Cost del serveiDe cara a la gestió del centre de serveis no suposa un cost, més enllà de la inversió de personal dedicada a la captació del servei si fos el cas. De cara a l’usuari, suposarà el cost que estableixi l’empresa executora del servei.

21. Hotel

PAE

Supramunicipal

Abast

Municipal

Persones

Activitats

Destinataris

Establiments



Operador del Servei


empresarials



A distància


Presencial



AutonomiaÀmbit


CLOSED

CLOUD

OFFICE

STORE

MEETING

EVENTS

INDUSTRY






Indiferent

E

EE


Aïllat

Segregat

Continu

Integrat

Tipus de PAE

OTHERS


Descripció

En molts PAE, el volum de circulació de camions és tan elevat en alguns moments del dia que es fa necessari un espai específic per a estacionar-los entre els moments de càrrega i descàrrega. També és possible que els transportistes hagin esgotat el seu temps de conducció continuada i hagin de parar durant un temps.


Ens local, associació empresarial o empresa que gestiona el centre de serveis.

Usuaris Transportistes que es troben al PAE de pas i han de descansar.




Ubicació en el PAEAquest espai es pot localitzar al costat de d’una estació de servei, i també a prop d’alguna zona d’esbarjo que puguin gaudir els transportistes. Convé que estigui ben senyalitzat per facilitar la seva localització.

Cost del serveiDe cara a la gestió del centre de serveis no suposa un cost, més enllà de la inversió necessària per a l’adequació de l’espai. De cara a l’usuari, generalment és gratuït o comporta un cost simbòlic.

22. Aparcament de camions

PAE

Supramunicipal

Abast

Municipal

Persones

Activitats

Destinataris

Establiments



Operador del Servei


empresarials



A distància


Presencial



AutonomiaÀmbit


CLOSED

CLOUD

OFFICE

STORE

MEETING

EVENTS

INDUSTRY






Indiferent

E

EE


Aïllat

Segregat

Continu

Integrat

Tipus de PAE

OTHERS


Descripció

Mantenir en bones condicions estètiques l’espai construït del PAE és essencial per generar bona imatge entre els possibles agents que hagin de desenvolupar-hi alguna activitat (d’allotjament empresarial, inversió, networking, etc.). Per tant, la cura de les zones verdes esdevé un servei bàsic en un polígon d’activitat econòmica.


Ens local, associació empresarial o empresa que gestiona el centre de serveis. També es pot subcontractar el servei a una empresa especialitzada.

Usuaris Empreses del PAE o AF.


Tot i que és un servei que abastat tot l’espai públic del PAE o AF, de cara al CSP-PAE només es necessitarà un espai de magatzem on desar l’instrumental i la maquinària necessària per al desenvolupament de l’activitat. Convé que sigui un espai de característiques industrials i accés independent, amb una porta de càrrega i descàrrega.


Agrupat / autònomAutònom. El magatzem pot situar-se a qualsevol local disponible en el PAE. En cas de no haver-hi disponibilitat o per tal d’abaratir costos, es pot adequar un local tipus industrial al CSP-PAE.


Cost del servei

De cara a la gestió del centre de serveis suposa un cost de personal i material si s’assumeix de forma interna (per exemple si fos un ens local o una associació que executa directament el servei). En canvi, si es subcontracta a una empresa privada no suposarà cap cost, més enllà de la inversió necessària per a l’adequació de l’espai. De cara a l’usuari, és gratuït si el servei l’assumeix l’ajuntament o comporta un cost mensual si és privat, que es pot integrar en les quotes de l’associació d’empresaris, si existeix.

23. Jardineria

PAE

Supramunicipal

Abast

Municipal

Persones

Activitats

Destinataris

Establiments



Operador del Servei


empresarials



A distància


Presencial



AutonomiaÀmbit


CLOSED

CLOUD

OFFICE

STORE

MEETING

EVENTS

INDUSTRY






Indiferent

E

EE


Aïllat

Segregat

Continu

Integrat

Tipus de PAE

OTHERS


Descripció

De la mateixa manera que la resta de serveis de caràcter bàsic destinats als establiments, mantenir en bon estat de conservació les naus construïdes en un PAE aporta competitivitat, ja que les empreses interessades en allotjar-s’hi poden acabar decantant-se per l’opció que els aporti més qualitat. Per tant, és un servei bàsic i a la vegada imprescindible per tenir-ne altres de valor afegit.


Entitat gestora del centre de serveis o empresa concessionària.



Tot i que és un servei que abasta totes les naus i edificacions del PAE o AF, de cara al CSP-PAE només es necessitarà un espai de magatzem on desar l’instrumental i la maquinària necessària per al desenvolupament de l’activitat. Convé que sigui un espai de característiques industrials i accés independent, amb una porta de càrrega i descàrrega.


Agrupat / autònomAutònom. El magatzem pot situar-se a qualsevol local disponible en el PAE. En cas de no haver-hi disponibilitat o per tal d’abaratir costos, es pot adequar un local de tipus industrial al CSP-PAE.


Cost del servei


24. Manteniment de les naus

PAE

Supramunicipal

Abast

Municipal

Persones

Activitats

Destinataris

Establiments



Operador del Servei


empresarials



A distància


Presencial



AutonomiaÀmbit


CLOSED

CLOUD

OFFICE

STORE

MEETING

EVENTS

INDUSTRY






Indiferent

E

EE


Aïllat

Segregat

Continu

Integrat

Tipus de PAE

OTHERS


Descripció

Mantenir en bones condicions estètiques l’espai construït del PAE és essencial per generar bona imatge entre els possibles agents que hagin de desenvolupar-hi alguna activitat (d’allotjament empresarial, inversió, networking, etc.). Per tant, la neteja de les instal·lacions del polígon d’activitat econòmica és un servei bàsic, i del tot imprescindible.


Entitat gestora del centre de serveis o empresa concessionària.



Tot i que és un servei que abasta tot l’espai públic i també les naus i edificacions del PAE o AF, de cara al CSP-PAE només es necessitarà un espai de magatzem on desar l’instrumental i la maquinària necessària per al desenvolupament de l’activitat. Convé que sigui un espai de característiques industrials i accés independent, amb una porta de càrrega i descàrrega.


Agrupat / autònomAutònom. El magatzem pot situar-se a qualsevol local disponible en el PAE. En cas de no haver-hi disponibilitat o per tal d’abaratir costos, es pot adequar un local de tipus industrial al CSP-PAE.


Cost del servei


25. Neteja

PAE

Supramunicipal

Abast

Municipal

Persones

Activitats

Destinataris

Establiments



Operador del Servei


empresarials



A distància


Presencial



AutonomiaÀmbit


CLOSED

CLOUD

OFFICE

STORE

MEETING

EVENTS

INDUSTRY






Indiferent

E

EE


Aïllat

Segregat

Continu

Integrat

Tipus de PAE

OTHERS


Descripció

Massa vegades, en la realitat actual dels PAE a la demarcació de Barcelona, els subministraments marquen la diferència entre un espai atractiu i un que no ho és per a una empresa que pensa a instal·lar-s’hi. Disposar d’un bon abastament d’electricitat, aigua i sanejament facilita l’activitat quotidiana dels establiments d’un PAE. En aquest sentit, el CSP-PAE podria ésser una oportunitat per impulsar projectes de millora d’aquestes instal·lacions i a la vegada, dur a terme una revisió periòdica de l’estat en el que es troben per valorar possibles millores necessàries.


Entitat gestora del centre de serveis.



De cara al CSP-PAE, la tasca de gestió, seguiment i promoció de projectes de millora d’infraestructures de serveis només comportaria un lloc de treball de tipus oficina per a la persona que desenvolupi aquestes tasques, perquè molt probablement els projectes tècnics se subcontractaran, atès que seran esporàdics i de contingut molt específic.

Permanent o temporal Temporal, amb una tasca de gestió permanent.

Agrupat / autònomAutònom; de fet, es podria dur a terme a distància, per exemple, des d’un CLSE ubicat al nucli urbà.


Cost del serveiSi els projectes de millora s’impulsen des de l’àmbit públic, l’ens executor n’haurà d’assumir la inversió. En cas que els projectes de millora s’impulsin des d’una associació empresarial, la inversió que comporti té sentit que es repercuteixi en les quotes dels membres.

26. Manteniment o millora de la qualitat de subministraments bàsics (electricitat, aigua i sane-jament)

PAE

Supramunicipal

Abast

Municipal

Persones

Activitats

Destinataris

Establiments



Operador del Servei


empresarials



A distància


Presencial



AutonomiaÀmbit


CLOSED

CLOUD

OFFICE

STORE

MEETING

EVENTS

INDUSTRY






Indiferent

E

EE


Aïllat

Segregat

Continu

Integrat

Tipus de PAE

OTHERS


Descripció

L’espai de recepció d’una entitat i la interacció que s’hi efectua en genera la primera impressió, per la qual cosa s’ha de vetllar per un servei de recepció, orientació i vigilància de qualitat. La lògica diu que aquest servei s’hauria de prestar a prop de l’entrada principal de l’edifici del centre de serveis.



Usuaris Tothom que desenvolupa la seva activitat en relació amb el CS.

Necessitats especialsUna sala de consergeria i vigilància més una recepció de cara al públic, situada a l’accés del CSP-PAE.


Agrupat / autònomAgrupat, perquè és un servei que té sentit sempre que existeixi un CSP-PAE amb altres serveis complementaris.

Ubicació en el PAE Preferentment a la via d’accés principal del PAE o en un punt central.

Cost del servei Cost de personal administratiu que ofereixi el servei directament.

27. Recepció: vigilància, orientació, dipòsit de claus

PAE

Supramunicipal

Abast

Municipal

Persones

Activitats

Destinataris

Establiments



Operador del Servei


empresarials



A distància


Presencial



AutonomiaÀmbit


CLOSED

CLOUD

OFFICE

STORE

MEETING

EVENTS

INDUSTRY






Indiferent

E

EE


Aïllat

Segregat

Continu

Integrat

Tipus de PAE

OTHERS


Descripció

La seguretat és un dels serveis bàsics més demandats pels usuaris dels establiments d’un PAE. Si el servei de seguretat funciona eficaçment, genera un clima de confiança que repercuteix en l’eficiència de les activitats econòmiques que es desenvolupen en un PAE. A més, és un servei molt valorat per aquelles empreses que estan buscant una localització per a la seva activitat. Pot funcionar a través d’una central d’alarmes i amb personal que efectua rondes de vigilància.


Entitat gestora del centre de serveis o empresa subcontractada.



Tot i ésser un servei que es presta a distància, perquè inclou tot el recinte del PAE o AF, necessita un petit local on ubicar la central de control: pantalles de videovigilància, central d’alarma i zona de descans dels vigilants. Aquest local ha de tenir, necessàriament, un accés directe des de l’exterior.

Permanent o temporal Permanent, amb més activitat durant les nits i els caps de setmana.

Agrupat / autònom

Autònom; de fet, es podria ubicar en qualsevol local del PAE, ja que funciona del tot independent a la resta de serveis del PAE i principalment en horaris diferenciats. Tanmateix, si la central s’ubica en el mateix CSP-PAE (en cas que sigui un edifici únic) servirà també de seguretat per les pròpies instal·lacions.


Cost del serveiDe cara a la gestió del CSP-PAE, només generarà un cost si també s’inclou la seguretat del propi centre. De cara als usuaris comportarà una quota mensual equitativa.

28. Seguretat i vigilància

PAE

Supramunicipal

Abast

Municipal

Persones

Activitats

Destinataris

Establiments



Operador del Servei


empresarials



A distància


Presencial



AutonomiaÀmbit


CLOSED

CLOUD

OFFICE

STORE

MEETING

EVENTS

INDUSTRY






Indiferent

E

EE


Aïllat

Segregat

Continu

Integrat

Tipus de PAE

OTHERS


Descripció

Un dels factors que marca la diferència actualment entre els PAE que generen valor afegit i els que no, són les infraestructures de telecomunicacions. La instal·lació de la fibra òptica per disposar d’establiments amb connexió a Internet d’alta qualitat (banda ampla) és una de les grans aspiracions dels PAE, i l’existència d’un centre de serveis pot servir per canalitzar la seva implantació i gestió. El servei de WiMAX pot ser un bona alternativa per a PAE si les possibilitats d’inversió són limitades. El CSP-PAE podria ser una oportunitat per impulsar projectes d’estesa de fibra òptica o WiMAX i a la vegada, dur a terme una revisió periòdica de l’estat en el qual es troben per valorar possibles millores necessàries.





De cara al CSP-PAE, la tasca de gestió, seguiment i promoció de projectes d’infraestructures de telecomunicacions només comportaria un lloc de treball de tipus oficina per a la persona que desenvolupi aquestes tasques, ja que molt probablement els projectes tècnics se subcontractaran, perquè seran esporàdics i de contingut molt específic.

Permanent o temporal Esporàdic.

Agrupat / autònomAutònom; de fet, es podria dur a terme a distància; per exemple, des d’un CLSE ubicat al nucli urbà.


Cost del servei

Si els projectes s’impulsen des de l’àmbit públic, l’ens executor n’haurà d’assumir la inversió. En cas que els projectes s’impulsin des d’una associació empresarial, la inversió que comporti té sentit que es repercuteixi en les quotes dels membres. De cara a l’usuari, l’accés al servei de telecomunicacions, a més, comportarà la despesa que determini la companyia que presti el servei.

29. Serveis de telecomunicacions (fibra òptica i WiMAX)

PAE

Supramunicipal

Abast

Municipal

Persones

Activitats

Destinataris

Establiments



Operador del Servei


empresarials



A distància


Presencial



AutonomiaÀmbit


CLOSED

CLOUD

OFFICE

STORE

MEETING

EVENTS

INDUSTRY






Indiferent

E

EE


Aïllat

Segregat

Continu

Integrat

Tipus de PAE

OTHERS


Descripció

Un dels factors que marca la diferència actualment entre els PAE que generen valor afegit i els que no, és la disposició d’una imatge de marca (sempre, és clar, que aquesta marca s’acompanyi de bones condicions de conservació i serveis en el PAE). La generació d’una marca de PAE comporta la pertinença a una comunitat que dóna prestigi a les empreses que en formen part. Així, no només serveix per captar nous inversors, que també, sinó que millora les economies de les empreses que en formen part, ampliant en molts casos la seva visibilitat de cara al món empresarial. El CSP-PAE podria ser una oportunitat per impulsar la generació d’una imatge de marca (especialment en els casos de formacions industrials que abasten diversos municipis) i, una vegada creada, dur a terme la seva implantació (cartells, web, etc.), impulsar la promoció de la marca en el món empresarial i vetllar pel seu manteniment al llarg dels anys.





De cara al CSP-PAE, la tasca coordinació del projecte, implantació i promoció d’una imatge de marca només comportaria un lloc de treball de tipus oficina per a la persona que desenvolupi aquestes tasques, ja que molt probablement els projectes tècnics (de disseny, construcció d’espais web, etc.) se subcontractaran, perquè seran esporàdics i de contingut molt específic.

Permanent o temporal Permanent, tot i que segurament no comporta una dedicació completa.

Agrupat / autònomAutònom; de fet, es podria dur a terme a distància; per exemple, des d’un CLSE ubicat al nucli urbà. Tanmateix, si és un servei de CSP-PAE, convé agrupar-lo amb la resta de serveis ateses les mínimes necessitats d’espai que comporta.


Cost del servei

Si els projectes s’impulsen des de l’àmbit públic, l’ens executor n’haurà d’assumir la inversió, si no és que comparteix despeses amb les empreses a través, per exemple, d’una associació empresarial. En cas que els projectes s’impulsin des d’una associació empresarial, la inversió que comporti té sentit que es repercuteixi en les quotes dels membres. De cara a l’usuari no comportarà cap despesa extra més enllà de les que ja hem mencionat.

30. Generació d’imatge de marca de PAE

PAE

Supramunicipal

Abast

Municipal

Persones

Activitats

Destinataris

Establiments



Operador del Servei


empresarials



A distància


Presencial



AutonomiaÀmbit


CLOSED

CLOUD

OFFICE

STORE

MEETING

EVENTS

INDUSTRY






Indiferent

E

EE


Aïllat

Segregat

Continu

Integrat

Tipus de PAE

OTHERS


Descripció

Servei de promoció dels espais disponibles del PAE i mediació amb empreses i/o promotors interessats. Difusió mitjançant materials impresos (díptics, fulletons, catàlegs, etc.) pàgina web, promoció immobiliària de sòl i sostre, participació en fires, jornades empresarials industrials, patrocini, etc. Atenció personalitzada a les empreses i promotors interessats, reunió in situ i visita a les instal·lacions.





Petit espai d’oficina amb un o diversos llocs de treball segons la dimensió del PAE i el percentatge de sòl i sostre disponible (factor que influeix directament en la necessitat de comercialització dels espais). Per atendre els empresaris i promotors es necessitaran sales de reunió de manera esporàdica.

Permanent o temporalPermanent, tot i que si el servei es presta des d’una oficina externa només es necessitaran les instal·lacions del CSP de forma puntual per atendre clients in situ.

Agrupat / autònomSi el servei s’ubica en el PAE, preferentment agrupat amb altres serveis de proximitat, cosa que millorarà la percepció dels possibles inversors que el visitin.

Ubicació en el PAEPreferentment, prop d’una centralitat existent de serveis o equipaments. Si no és el cas, a la via d’accés principal del PAE.

Cost del serveiDe cara als gestors del centre, comportarà despeses de personal, manteniment del web, publicacions i organització d’actes. De cara a l’usuari és un servei gratuït, atesa la finalitat del servei.

31. Atracció d’inversions i promoció del PAE

PAE

Supramunicipal

Abast

Municipal

Persones

Activitats

Destinataris

Establiments



Operador del Servei


empresarials



A distància


Presencial



AutonomiaÀmbit


CLOSED

CLOUD

OFFICE

STORE

MEETING

EVENTS

INDUSTRY






Indiferent

E

EE


Aïllat

Segregat

Continu

Integrat

Tipus de PAE

OTHERS


Descripció

Programa d’informació i acollida per a noves empreses que s’instal·len al PAE o per a visitants puntuals que requereixen informació bàsica. Es tracta d’un servei fonamental per a les noves empreses del PAE, que en genera una imatge molt positiva i repercuteix, en últim terme, en la seva competitivitat. De cara als visitants el servei d’informació és un servei molt ben valorat, ja que moltes vegades els PAE tenen poca senyalització. A més beneficia de forma indirecta l’economia de les empreses del PAE ja que evita retards i confusions.




Necessitats especialsPunt d’atenció de cara al públic que pot integrar-se amb la recepció. Puntualment, es poden utilitzar sales de reunions per rebre les noves empreses.

Permanent o temporalEl servei d’informació té sentit si és permanent. El servei d’acollida serà esporàdic per la pròpia naturalesa del servei.

Agrupat / autònomSi el servei s’ubica en el PAE, preferentment agrupat amb altres serveis de proximitat, generant un punt de centralitat fàcilment identificable per als usuaris aliens al PAE.

Ubicació en el PAEPreferentment, prop d’una centralitat existent de serveis o equipaments. Si no és el cas, a la via d’accés principal del PAE.

Cost del serveiDe cara als gestors del centre, comportarà despeses de personal i publicació de materials informatius (plànols, llistats d’empreses, etc.). De cara a l’usuari, és un servei gratuït, atesa la finalitat del servei.

32. Informació del polígon i naus, servei d’acollida

PAE

Supramunicipal

Abast

Municipal

Persones

Activitats

Destinataris

Establiments



Operador del Servei


empresarials



A distància


Presencial



AutonomiaÀmbit


CLOSED

CLOUD

OFFICE

STORE

MEETING

EVENTS

INDUSTRY






Indiferent

E

EE


Aïllat

Segregat

Continu

Integrat

Tipus de PAE

OTHERS


Descripció

Segons les característiques de l’activitat que es desenvolupa al PAE, pot tenir sentit la creació d’una central de compres per tal d’abaratir costos amb els proveïdors. Si existeix l’associació d’empresaris, aquesta pot ser l’entitat que la gestioni. En cas contrari, l’entitat gestora del centre de serveis podria fer-se’n càrrec.


Entitat gestora del centre de serveis o associacions empresarials.


Necessitats especialsPetit espai d’oficina amb un lloc de treball que no necessita estar enfocat de cara al públic ja que la tasca principal que es desenvolupa és de gestió. Podria integrar-se en un espai d’oficina més gran on convisquin diversos serveis compatibles.

Permanent o temporal Permanent, tot i que les hores de dedicació variaran segons el volum de compres.

Agrupat / autònomPodria funcionar de forma autònoma en una oficina que no tindria per què situar-se en el PAE; tanmateix, si el servei s’integra en una actuació de CSP-PAE, té sentit que s’agrupi amb altres serveis.


Cost del serveiDe cara al gestor del centre, comportarà despeses de personal. De cara a l’usuari, és un servei que podria estar inclòs en la quota mensual dels membres d’una associació empresarial.

33. Central de compres

PAE

Supramunicipal

Abast

Municipal

Persones

Activitats

Destinataris

Establiments



Operador del Servei


empresarials



A distància


Presencial



AutonomiaÀmbit


CLOSED

CLOUD

OFFICE

STORE

MEETING

EVENTS

INDUSTRY






Indiferent

E

EE


Aïllat

Segregat

Continu

Integrat

Tipus de PAE

OTHERS


Descripció

En PAE que no es troben integrats amb la trama urbana, sovint manca una gestió eficaç dels residus assimilables a urbans. L’existència d’un centre de serveis a les empreses pot ser el canal a través del qual aconseguir aquest servei. És necessari l’establiment d’un sistema de recollida i posterior transport dels residus cap a deixalleries i empreses de reciclatge.


Concessió a una empresa especialitzada.


Necessitats especialsCap; és un servei a distància que no comporta necessitats espacials en el CSP-PAE, que només juga el paper d’impulsor del servei.


Agrupat / autònom Autònom, s’utilitzen les instal·lacions de l’empresa especialitzada que executa el servei.


Cost del serveiDe cara als gestor del centre no comportarà cost. De cara a l’usuari comportarà una quota proporcional al volum de deixalles que generi. En tot cas, una gestió conjunta hauria de suposar un estalvi.

34. Gestió conjunta dels residus assimilables a urbans

PAE

Supramunicipal

Abast

Municipal

Persones

Activitats

Destinataris

Establiments



Operador del Servei


empresarials



A distància


Presencial



AutonomiaÀmbit


CLOSED

CLOUD

OFFICE

STORE

MEETING

EVENTS

INDUSTRY






Indiferent

E

EE


Aïllat

Segregat

Continu

Integrat

Tipus de PAE

OTHERS


Descripció

Sempre que hi hagi voluntat de cooperació entre les empreses, aquestes poden compartir infraestructures de tot tipus que millorin la competitivitat del conjunt. L’existència d’una associació d’empresaris, o en el seu defecte d’un centre de serveis, pot servir per captar aquestes demandes comunes i treballar per resoldre-les conjuntament.


Associació d’empresaris o centre de serveis.


Necessitats especialsCap, és un servei a distància que no comporta necessitats espacials en el CSP-PAE, més enllà d’un lloc de treball per a la gestió.




Cost del servei A determinar (segons les infraestructures).

35. Infraestructures compartides

PAE

Supramunicipal

Abast

Municipal

Persones

Activitats

Destinataris

Establiments



Operador del Servei


empresarials



A distància


Presencial



AutonomiaÀmbit


CLOSED

CLOUD

OFFICE

STORE

MEETING

EVENTS

INDUSTRY






Indiferent

E

EE


Aïllat

Segregat

Continu

Integrat

Tipus de PAE

OTHERS


Descripció

Lloguer de maquinària per a aquelles empreses que poden necessitar-la puntualment però no els surt a compte adquirir-la en propietat. En cas que existeixi una associació empresarial, es podria plantejar la compra mancomunada d’aquesta maquinària per tal d’utilitzar-la de forma temporal per les empreses associades. És un servei molt adient en cas de PAE amb predomini d’empreses petites i joves.


Entitat gestora del centre de serveis o associacions empresarials.


Necessitats especialsNau industrial petita que funcionarà de magatzem, amb accés de càrrega i descàrrega per tal d’entrar i sortir fàcilment amb la maquinària.

Permanent o temporal Permanent, tot que i es fa servir de forma esporàdica per la naturalesa del servei.

Agrupat / autònom Autònom; de fet, es podria llogar un magatzem privat existent al PAE per desar la maquinària.


Cost del servei

De cara als gestors del centre, comportarà despeses de compra de maquinària i manteniment. En cas de fer ús d’un magatzem arrendat, caldrà sufragar les quotes mensuals. De cara a l’usuari, el servei podria estar inclòs en les quotes mensuals de l’associació empresarial, si fos el cas, o comportar un cost per hores cada vegada que en vulguin fer ús.

36. Lloguer de maquinària (carretó, muntacàrregues, etc.)

PAE

Supramunicipal

Abast

Municipal

Persones

Activitats

Destinataris

Establiments



Operador del Servei


empresarials



A distància


Presencial



AutonomiaÀmbit


CLOSED

CLOUD

OFFICE

STORE

MEETING

EVENTS

INDUSTRY






Indiferent

E

EE


Aïllat

Segregat

Continu

Integrat

Tipus de PAE

OTHERS

209

Bibliografia

agencia triButaria. Informe anual de recaudación tributaria. Año 2012. Madrid: Servicio de Estudios Tributarios y Estadísticos. Ministerio de Hacienda, 2013. <http://www.agenciatributaria.es/static_files/AEAT/Estudios/Estadisticas/Informes_Esta-disticos/Informes_Anuales_de_Recaudacion_Tributaria/Ejercicio_2012/IART_12.pdf>

Baró, e. i villafaña, c. «La nova indústria: el sector central de l’economia catalana». Papers d’Economia Industrial n.26 Barcelona: Departament d'Innovació, Universitats i Empresa, Observatori de Prospectiva Industrial, 2009. També disponible en línia a: <http://empre-saiocupacio.gencat.cat/ca/treb_departament/emo_publicacions/emo_empresa_industria/emo_papers_economia_industrial/> [Consulta: 30 d’octubre 2015]

Buhigas, Maria et al. Condicionants del sòl industrial per a la localització d’empreses a la Regió Metropolitana de Barcelona. Barcelona: Barcelona Regional, 2012. Estudi.

Buhigas, Maria (coord.) Torna la indústria. Estan preparades les ciutats? Barcelona: Gabi-net de Premsa i Comunicació de la Diputació de Barcelona, 2014. També disponible en línia a: https://www1.diba.cat/uliep/pdf/fullejar/54327_fullejar.pdf [Consulta: 27 d’octubre 2015]

ceBollaDa, Àngel. «L’accessibilitat als polígons industrials: una assignatura pendent». Po-lígons d’activitat econòmica: tendències de localització i accessibilitat. Papers n.45. Bar-celona: Institut d'Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (IERMB), 2007, p.39-47. També disponible en línia a: <http://www.iermb.uab.es/htm/revistaPapers_numeros.asp?id=50> [Consulta: 27 d’octubre 2015]

comissió D'activitat econòmica pacte inDustrial De la regió metropolitana De Barcelona. «Atles Industrial de la Regió Metropolitana de Barcelona. Anàlisi territorial. Estructura, dinàmica i inversió». Quaderns del Pacte Industrial. n.4. Barcelona: Associació Pacte Industrial de la Regió Metropolitana de Barcelona, 2006. També disponible en línia a : < http://www.pacteindustrial.org/public/docs/notebooks/Q4AtlasIndustrial.pdf> [Consulta: 27 d’octubre 2015]

comissió D'activitat econòmica pacte inDustrial De la regió metropolitana De Barcelona. «Anà-lisi de les infraestructures de serveis dels polígons d’activitat econòmica de la Regió Metropolitana de Barcelona». Quaderns del Pacte Industrial. n.6. Barcelona: Associació Pacte Industrial de la Regió Metropolitana de Barcelona, 2011. També disponible en línia a : < http://www.pacteindustrial.org/public/docs/notebooks/pacte_q6.pdf> [Consulta: 27 octubre 2015]

210 Bibliografia

Diputació De Barcelona. Àrea De Desenvolupament econòmic. servei Del teixit proDuctiu. Anà-lisi territorial de les principals formacions industrials de la Província de Barcelona. «Pre-sentació de les principals Formacions Industrials de la província de Barcelona». Barcelona: Diputació de Barcelona, 2007. Estudi.

Diputa ció De Barcelona. Àrea De Desenvolupament econòmic local. servei Del teixit proDuctiu. Cap a una visió estratègica dels PAE. Barcelona: Diputació de Barcelona, 2014. Estudi.

Diputació De Barcelona. Àrea De Desenvolupament econòmic. servei Del teixit proDuctiu. Pro-moció i Dinamització de Polígons d’Activitat Econòmica. Guia per als ens locals. Barcelo-na: Diputació de Barcelona, 2009. També disponible en línia a: <http://www.diba.cat/ documents/362008/362191/promoeco-descarregues-2010-stp-guia_paesensefotos-pdf.pdf> [Consulta: 27 octubre 2015]

Diputació De Barcelona. Àrea De Desenvolupament econòmic. servei Del teixit proDuctiu. Recull de bones pràctiques de Polígons d’Activitat Econòmica. Barcelona: Diputació de Barce-lona, 2009. També disponible en línia a: <http://www.diba.cat/documents/361694/366697/RECULL+BB+PP+PAE+def.pdf> [Consulta: 28 d’octubre 2015]

Diputació De Barcelona. Àrea De Desenvolupament econòmic. servei Del teixit proDuctiu. Viva-rivm: Criteris per a la planificació, programació, disseny i construcció de vivers, centres i hotels d’empresa. Barcelona: Diputació de Barcelona, 2014. També disponible en línia a: <http://www1.diba.cat/llibreria/lstDetall_Publicacions.asp?Opener=Servei&ID=54367&llista_serv=PEC> [Consulta: 27 d’octubre 2015]

Donat, Carles. «La gestió dels polígons: una escala necessàriament supramunicipal». In-forme Territorial de la Província de Barcelona 2008. Barcelona: Cambra de Comerç de Barcelona i Diputació de Barcelona, 2008, p.69-70. També disponible en línia a: <http://www.cambrabcn.org/c/document_library/get_file?folderId=14208&name=DLFE-804.pdf >[Consulta: 27 d’octubre 2015]

font, Antonio et al. Patrons Urbanístics de les Activitats Econòmiques. Regió Metropoli-tana de Barcelona. Barcelona: Institut d’Estudis Territorials, Generalitat de Catalunya, 2012.

gasulla, J. Dret urbanístic. Manual de consulta. Barcelona: Diputació de Barcelona, 2008. També disponible en línia a: <https://www1.diba.cat/llibreria/pdf/51585.pdf> [Consulta: 30 d’octubre 2015]

IMD. World Competitiveness Yearbook. Lausanne (Suïssa): IMD, 2015. <http://www.imd.org/ news/2014-World-Competitiveness.cfm> [Consulta: 30 d’octubre 2015]

institut cartogrÀfic i geològic De catalunya. generalitat De catalunya. Base de dades geo-espacial dels polígons industrials de Catalunya. Barcelona: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, 2015. < http://www.icc.cat/vissir3/>, apartat Catàleg i descàrrega.

muñoz, Francesc. «Tenim uns polígons poc presentables» [en línia]. El Punt Avui (24 de maig de 2014). < http://www.elpuntavui.cat/economia/article/18-economia/743951-tenim-uns-poligons-poc-presentables.html> [Consulta: 27 d’octubre 2015]

211 Bibliografia

romero, m, i vázquez, A. (coord.) et al. Manual para la creación y gestión de las entidades gestoras de áreas empresariales. Valencia: Federación de Polígonos Empresariales de la Comunidad Valenciana (FEPEVAL), 2006.

viDal, Bárbara. Una singular experiencia de gestión urbanística: la IV fase del polígono industrial de Maó (Menorca). Palma: Universitat de les Illes Balears, 2008. Treball de re-cerca de postgrau.

WorlD economic forum: Global Urban Competitiveness Report. Ginebra (Suïssa), 2009. <http://www3.weforum.org/docs/WEF_GlobalCompetitivenessReport_2009-10.pdf>

Legislació

generalitat De catalunya. «Decret 179/1995, de 13 de juny, pel qual s’aprova el Reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals». Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (23 de juny de 1995), n. 2066. < http://portaljuridic.gencat.cat/ca/pjur_ocults/pjur_resultats_fitxa/?documentId=119847&action=fitxa>

generalitat De catalunya. «Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya». Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (20 de maig de 2003), n. 3887. < http://portaljuridic.gencat.cat/ca/pjur_ocults/pjur_resultats_fitxa/?action=fitxa&documentId=320821>

Agraïments

Aquesta guia no hauria estat possible sense la col·laboració inestimable d’un bon nombre de persones, la partici-pació de les quals ha millorat significativament els continguts i reflexions que s’hi han desenvolupat.

Volem expressar-los el nostre sincer agraïment:

Montserrat Ambrós, gerent de l'Associació d'Empresaris del Polígon Bufalvent (Manresa)

María José Arcos, directora del Centre de Promoció Econòmica i Serveis a les Empreses de l’Ajuntament de Viladecans

Joaquim Arolas, cap del Servei de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Polinyà

Isabel Baños, directora Tècnica Ajuntament de Barberà del Vallès

Maria Buhigas, arquitecta, fundadora i directora de Urban Facts

Jordi Casasayas, gestor de Centres de CIMALSA, Centres Logístics de Catalunya

Gemma Cortada, cap de la Subsecció de Sectors Productius del Servei de Teixit Productiu de l’Àrea de Desenvolupament Econòmic Local de la Diputació de Barcelona

Annabel Cuatrecases, del departament de Desenvolupament Econòmic Territorial de PIMEC

Albert Cuchí, professor titular i investigador del grup de recerca AIEM, del Departament de Construccions Ar-quitectòniques I, de la Universitat Politècnica de Catalunya

Ramon Felip, president de l’Associació d’Empresaris dels Polígons dels Plans

Pere Fuertes, professor agregat de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès de la Universitat Politècnica de Catalunya i arquitecte investigador principal del grup de recerca HABITAR

Xavier Garriga, adjunt a Direcció del Parc Tecnològic del Vallès

Rosabel Hernández, cap de la Secció de Suport al Teixit Productiu del Servei de Teixit Productiu de l’Àrea de Desenvolupament Econòmic Local de la Diputació de Barcelona

Eduard Jiménez, economista i consultor en polítiques públiques. Innovación y Consultoría en Políticas Públicas

Agustí Jover, economista i soci fundador de Promo Assessors i Consultors

Marta Magre, tècnica de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Vilanova del camí

Lorena Maristany, arquitecta investigadora de l'Equip de Recerca Càtedra d'Urbanística ETSAV

Albert Martí, director adjunt del Grup Clapé

Carme Martínez, directora del Centre de Suport a l'Empresa de l’Ajuntament de Gavà

Silvia Mas, arquitecta investigadora de l'Equip de Recerca Càtedra d'Urbanística ETSAV

Eduard Montesinos, becari del Servei de Teixit Productiu de la Diputació de Barcelona

Francesc Ribera, director de la Unió de Polígons Industrials de Catalunya (UPIC)

Mireia Rodon, cap de Clients i Operacions del Parc Científic de Barcelona

Roger Sauquet, professor lector de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès de la Universitat Politècnica de Catalunya i arquitecte investigador del grup de recerca HABITAR

Ignasi Utset, responsable dels Centres de Serveis del Consorci de la Zona Franca

Travessera de les Corts, 131-159Pavelló Mestral, 3a planta08028 BarcelonaTel. 934 022 524www.diba.cat/[email protected]