Conferncia a crrec den Jordi Bilbeny

Miguel de Cervantes: catal de XixonaProves i raons duna ocultaci

ALGUNES DADES IMPORTANTS SOBRE LA CENSURAI EL CONTROL DIMPREMTA AL SEGLE XVI (I)

1501.- Decret o Encclica de la Impremta del Papa Alexandre VI.1503.- Pragmtica dels Reis Catlics sobre el control de les impremtes i estampaci de llibres.1515.- Papa Lle X: Disposici suprema sobre la impressi de llibres (censura i concessi de llicncies).1524.- Climent VII: Butlla Caena Domini contra els llibres dEn Luter.1527.- Cdula Reial dEn Carles I que prohibeix que es venguin ni imprimeixin les relacions que va enviar En Corts de les ndies.1528 a 1536.- Als Concilis de Bruges (1528), de Pars (1528), de Canterbury (1529) i de Colnia (1536) hom proclama la prohibici de tot llibre, paper, gravat, etc. que no hagi estat revisat per les autoritats competents.1540.- Edicte dEn Carles V contra les publicacions de Luter, Wicleph, Huss, Melancthon, etc.

ALGUNES DADES IMPORTANTS SOBRE LA CENSURAI EL CONTROL DIMPREMTA AL SEGLE XVI (II)

1540.- Primer ndex expurgatori de llibres.1543.- Index librorum haereticorum, publicat pels telegs de la Sorbona, de Pars.1548-49.- ndex de llibres prohibits a Vencia (1548) i a Colnia (1549).1556.- 21 de setembre: Reial Cdula dEn Felip I (II de Castella) que prohibeix, entre daltres matries, la impressi dels llibres que tracten dAmrica.1556.- 9 doctubre: Reial Cdula de Felip I (II de Castella) per la qual sordena als oficials reials dels ports americans que reconeguin els llibres que arriben en els vaixells i que recullin els que es trobin a les llistes dels ndexs de la Santa Inquisici.1557.- Primer ndex pontifici, de Pau IV.1558.- 7 de setembre: Pragmtica dEn Felip I (II de Castella), per laqual es mana imprimir un Catleg de tots els llibres prohibits a fi que siguin cremats pblicament.

ALGUNES DADES IMPORTANTS SOBRE LA CENSURAI EL CONTROL DIMPREMTA AL SEGLE XVI (III)

1560.- 14 dagost: Reial Cdula de Felip I (II de Castella) que refora la de 1556.1562.- Segon ndex de Pau IV.1564.- ndex del Concili de Trento.1566.- Sagrada Congregaci de lndex, formada per Pius V, amb AntonioPossio de secretari.1569.- La Repblica de Vencia accepta el Catleg de Llibres Prohibits del Concili de Trento.1570.- Edicte que obliga a aplicar lndex a Flandes i als Pasos Baixos.1573.- Al Concili de Mil, saprova fer complir lndex.1585.- Sixte V augmenta lautoritat de la Sagrada Congregaci de lndex.1586.- Publicaci de lndex a Li.1590.- Concili de Tolosa: nova formulaci de regles per al control dels llibres.1594.- Concili dAviny: nova formulaci de regles per al control dels llibres.

ALBERTO BLECUA (I)

ALBERTO BLECUA (Manual de Crtica Textual), en parlar de la transmissi impresa escriu:

Esment a part mereixen les edicions falsificades i contrafetes, IMPRESES AMB PEU DIMPREMTA I ANY DIFERENT AL VERITABLE, frau molt freqent al segle XVII (p. 177)

Passa amb Guzmn de Alfarache, el Persiles dEn Cervantes, algunes comdies den Lope de Vega, Tirso de Molina i Caldern de la Barca i en general amb totes aquelles obres de gran xit, per motius literaris o daltre ndole religiosa o poltica, p. 177.

En Josep Guia tamb ha demostrat que la falsificaci de lautoria sesdev tamb al Tirant lo Blanc.

ALBERTO BLECUA. Manual de Crtica Textual (II)

Diu En Blecua que En tots aquests casos cal un coneixement molt profund dels impresos de lpoca per poder determinar la data i el lloc dimpressi (p. 177)

I avisa que no shan de confondre les impressions illegals amb daltres de perfectament lcites.

I rebla: Les queixes dels poetes [i escriptors en general] per deturpaci de les seves obres, i pels furts i les falses atribucions, sobrepassen en alguns casos el simple tpic retric (p. 207)

Pel que fa a En Cervantes, tamb podem dir que no s conserva loriginal de cap llibre, ni moltssimes de les seves primeres edicions, que hi ha llibres amb dues versions totalment diferents, que la dedicatria del Quixot al Duc de Bjar substitueix loriginal, perduda. I que no shan trobat mai ms les edicions del Quixot de Barcelona i dAnvers.

FRANCISCO RICO I LA CENSURA DEL QUIXOT (I)

Loriginal presentat per Cervantes al Consell Reial segurament no fou, per descomptat, un manuscrit autgraf, sin una cpia en net realitzada per un emanuense professional [...]. Tal era el procedir seguit en la immensa majoria dels casos.

En Cervantes no va revisar les ltimes proves dimpremta.

Al Quixot hi ha omissions, ruptures de la continutat, epgrafs erronis, que poden ser obra dels impressors.

Hi ha indicis per sospitar que la novella no va escapar de la censura totalment indemne.

No sabrem mai amb exactitud en quina mesura afectaren el text cervant la manera de producci del volum i les circumstncies que el condicionaren.En moltes ocasions no podem estimar labast dels incidents tipogrfics.

FRANCISCO RICO I LA CENSURA DEL QUIXOT (II)

Sobre la 1a edici: la lacra ms greu de [ledici] prnceps s la formidable quantitat derrates. Des de la portada [...] fins a lltima paraula del text [...] no hi ha cap mena de nyap que no tingui lloc a lIngenioso Hidalgo de 1604: els errors sn diversos centenars.

En el fragment de lase, hi ha interpolades 80 lnies.

Hartzenbusch creu que hi ha errates i dislocacions per culpa dels caixistes. Diu que all no havia estat per manca de memria de lautor, sin per culpa dels impressors.

En Rico parla sovint duna edici prnceps de 1604. A qu es refereix? Qu se nha fet?

La transmissi del Quixot est presidida per una progressiva contaminaci del text.

FRANCISCO RICO I LA CENSURA DEL QUIXOT (III)

El text valenci del Quixot fou tamb expurgat amb ms zel.La impressi dEn Mey [Valncia, 1605] es mostra poc destra a explicar loriginal i no t manies per completar bastants planes que es quedaren curtes afegint les paraules o frases que convinguin a fi daconseguir-ho.s evident que En Cervantes no relleg la novella lnia a lnia, abans que simprims.

En Rico tamb assegura que la Dedicatria al Duc de Bjar s improvisada, enterament aliena a Cervantes, perqu loriginal de lautor sha perdut, conjuntament amb la llicncia dimpressi i les aprovacions. Com shan pogut perdre les llicncies reials, quan aquestes eren la garantia que el llibre es podia imprimir?

La dna dEn Sanxo Pana t un munt de noms a la novella. Per qu? Com s que shan perdut tantes primeres edicions de les obres dEn

Cervantes?Com s que no sen conserva, a ms a ms, cap original?

LLIBRES ORIGINALMENT EN CATAL TRADUTS AL CASTELL (I)

Pere Antoni Beuter

Prleg a ledici castellana de la Historia de Valencia(1546), Vg. Renaixement a la Carta, p. 134-136:

Simprim en llengua valenciana, com jo la compos, per el llibre era necessari proveir-lo de llengua castellana perqu fos entesa en els llocs on no entendrien la valenciana. Sexcusa de traduir lobra, donat que sent jo valenci natural i escrivint de Valncia als seus regidors [en valenci, ara] escrigui en castell, llengua estranya per Valncia, perqu havent vingut els diversos regnes dEspanya a una general i sola senyoria, excepte el regne de Portugal, sembla que al mateix temps requereix que siguin tots en una llengua comuna.

LLIBRES ORIGINALMENT EN CATAL TRADUTS AL CASTELL (II)

Jeroni Pujades

Prleg a la Crnica Universal del Principat de Catalunya (1606): no va traduir el llibre al castell com volien alguns, Vg. Renaix. a la Carta, p. 139-141:

Desitjaven alguns que fos aquesta obra escrita en llengua castellana, com aquella que s ms estesa i entesa per les nacions estrangeres. Per no s estada possible altra cosa del que ss fet. s a dir que publica el primer volum en catal, per tots els restants en castell, tot i deixar dit que escriu en catal per no ser ingrat a la ptria i naci, deixant la prpia per altra llengua i perqu els prelats, doctors, mestres i escriptors deuen acomodar-se al profit i utilitat dels sbdits, oynts, dexebles o lectors, no obstant sien murmurats, menyspressats y, com diu Sant Pau, excomunicats y anathematizats i no fer com daltres que usen la llengua castellana.

LLIBRES ORIGINALMENT EN CATAL TRADUTS AL CASTELL (III)

Onofre Manescal

Serm (1603),

...no vol que simprimeixi en castell, del qual parer eren alguns, entenent que en llenguatge castell avia de ser ms com i ms apazible. dem, p. 138. Els sermons segents sn ja en castell.

LLIBRES ORIGINALMENT EN CATAL TRADUTS AL CASTELL (IV)

Llus Pon dIcard

Prleg a ledici castellana del Llibre de les Grandeses de Tarragona (1572), p. 136-37

aquest llibre avia jo composat, discret i savi lector, en llengua catalana, per coneixent el greuge que feia a aquesta ciutat, que per sola Catalunya el meu llibre fos fet [...] mha semblat traduir-lo al castell, encara que jo hi estigui poc versat, no perqu tingui jo per millor aquesta llengua que la catalana ni que altres, sin que com sigui jo natural de linvictssim rei Felip nostre Senyor, s ms usada en tots els regnes. I, sobretot, perqu no es vol posar a perill de ser reprs i mal notat. Insisteix al lector que el perdoni per escriure en llengua aliena, puix ni jo podia servir-te daltra manera, ni pagar lobligaci que tinc i dec a la meva ptria, per la qual, segons Cicer, no sha de tmer cap perill.

LLIBRES ORIGINALMENT EN CATAL TRADUTS AL CASTELL (V)

Pel bisbe dOriola, Josep Esteve (1595)

cuando los pueblos estn sujetos al mismo imperio, los vasallos tienenla obligacin de aprender la lengua de su dueo (Rafanell, 22).

LLIBRES ORIGINALMENT EN CATAL TRADUTS AL CASTELL (VI)

Francesc Tarafa

Havia publicat, al 1552 el llibre Dels pobles, rius y montanyes de Espanya. Es va traduir al llat,

...per del text catal no sen sap res

(Prleg dAlexandre dArmengol i de Pereyra, al llibre dEn Francesc Tarafa, Crnica de Cavallers Catalans, Asociacin de Biblifilos, Barcelona, 1952, vol. I, p. xvj. [Quadern meu, 1]).

LLIBRES ORIGINALMENT EN CATAL TRADUTS AL CASTELL (VII)

Mart de Viciana

A la Dedicatria de las Alabanzas de las Lengua Hebrea, Griega, Castellana y Valenciana (Valncia, Joan Navarro, 1574)

... demana al Senat que el perdoni per haver passat aquesta obra del valenci al castell; que per la mateixa causa hagu de passar la Chronica de Valencia, i el Llibre de la Noblesa, Armes y Blasons, i el Llibre de Recreaci dels dies calorosos de juliol, que desprs dhaver-los compilat, en la traducci de tots ells tingu altre tant treball solament per fer-los comunicables a moltes altres Provncies, per b que lhavia escrita en catal perqu tots els qui parlen castell tornin a la seva llengua natural, que de la teta mamaren i no la deixin per cap altra del mn, puix en la seva propietat a moltes excedeix. Com diu En Joan Fuster,redact els originals en catal i hagu de traduir-los per publicar-los (H del Pas Valenci, III, p. 294).Cf. Vicente Ximeno, Escritores del Reyno de Valencia, vol. I, p. 168 i Martn de Viciana, Alabanzas de las lenguas; Francisco Aguilar, Valncia, 1877, p. 18.

LLIBRES ORIGINALMENT EN CATAL TRADUTS AL CASTELL (VIII)

El Bra Popular denuncia a les Corts de Monts de 1585 els greuges a qu els frares de la terra sn sotmesos, entre els quals hi ha la comminaci de parlar en cristiano (Rafanell, 32)

Marc Antoni Ort

Secretari del Consistori de Valncia,

...es queixava al 1640 de la molta abundncia que y ha de subjectes que els pareix que tota la sua auctoritat consistix en parlar en castell (Rafanell, 28)

LLIBRES ORIGINALMENT EN CATAL TRADUTS AL CASTELL (IX)

Tot i que posaren silenci a les llenges, no el pogueren posar a les plomes, les quals amb ms llibertat que les llenges solen donar a entendre a qui ho vol all que est encls a lnima

De qui s aquesta afirmaci?

LLIBRES ORIGINALMENT EN CATAL TRADUTS AL CASTELL (IX)

Tot i que posaren silenci a les llenges, no el pogueren posar a les plomes, les quals amb ms llibertat que les llenges solen donar a entendre a qui ho vol all que est encls a lnima

Cervantes, Quixot1a part, cap. XXIIII

LLIBRES ORIGINALMENT EN CATAL TRADUTS AL CASTELL (X)

Segons En Diego Romero Lucas, en parlar de les edicions en catal del segle XVI:

s molt destacable el fet que han desaparegut quasi totalment les obres literries impreses en aquesta llengua [catalana], a excepci dalgun certamen potic en honor de la mare de Du o dalgun sant.

A ms, ni tan sols es reimprimeixen les grans obres dautors valencians de finals del segle XV i principis del XVI, que tan presents va estar en els orgens de la impremta valenciana: Joan Ros de Corella, sor Isabel de Villena, Jaume Roig o el Tirant lo Blanc (La Impremta a Valncia a la fi del segle XVI, Del Tirant al Quixot. La imatge del Cavaller; p. 99).

LA PTRIA (I)

1737: Gregori Mayans escriu una biografia per a ledici anglesa del Quixot de J. i R. Tonson. Mayans reconeix que desprs de mort, moltes ptries se lafillen. Esquivias diu que s seu. Sevilla li nega aquesta glria i la vol per a ella. Lucena t la mateixa pretensi. Cada una allega dret i cap no el t (p. 7)

A cap de les ciutats anteriors no sha conservat rastre de la seva vida all ni fama, ni descendents i ni els seus escriptors illustres lhi esmenten.Per En Mayans hi ha un silenci estrany sobre el seu lloc de naixement, perqu En Cervantes com a molt va dir que era hidalgo sense afegir cap circumstncia que indiqus el seu solar

LA PTRIA (II)

En Mayans escriu que tinc per cert que la ptria de Cervantes fou Madrid, fonamentant-se en un poema seu del Viatge al Parns, que fa:

A Dios, dige a la humilde choza ma.A Dios Madrid

I que conclou: hoy de mi patria i de mi mismo salgo

Per en un altre indret daquest mateix Viatge, escriu Cervantes:Estant jo a Valladolid portaren una carta a casa meva..., amb la qual cosa la contradicci s patent.

Per el mateix que deia En Mayans per als altres pobles, serveix tamb per Madrid, perqu tampoc no hi ha res. De fet, avui dia, no hi ha ning que esmenti Madrid ni cop a lloc de naixement, ni com a lloc de la seva famlia. I ja hem vist com ell mateix tamb deia ser de Valladolid.

LA PTRIA (III)

s a dir: Cervantes va morir al 1616. Al 1737 feia noms 119 anys de la seva mort. 100 anys desprs de morir, el seu primer i ms documentat bigraf tampoc no sabia on havia nascut. O ho sabia, i per aix va escriure el seu prleg-biografia, per ja va sortir retocat.

Tamb en una Informaci feta a Alger davant fra Joan Gil, datada el 10 doctubre de 1580, Cervantes assegura dues vegades que s natural de la vila dAlcal de Henares, a Castella, i al present estant en aquest Alger, rescatat per marxar en llibertat.

I en uns plets de finals del segle XVI, ell mateix confirma que s fill de Crdova. Per En Jean Canavaggio, a la seva biografia Cervantes (2003) afirma que el seu silenci sobre els seus orgnes cordovesos, la seva negativa a indicar el seu propi ofici esbossen una penombra que torba lhistoriador (p. 60)

LA PTRIA (IV)

Ara, a ms de la dificultat de saber on havia nascut, per En Canavaggioresulta impossible fer llum plena sobre les seves ascendncies (p. 50)

I a finals del segle XIX, al 1878, Nicols Daz de Benjumea, publicava La Verdad sobre el Quijote. Novisima Historia Critica de la Vida de Cervantes: Hi afirmava que una gran varietat de passatges de les seves obres han quedat encoberts sota alguna disfressa, sobretot molts dels materials importants per a la formaci de la seva biografia. I assegura, sorprs que, tot i que el ms important per a escriure la seva vida, s donar compte del seu passat i famlia, no va voler deixar-ho consignat; encara ms: tingu el propsit deliberat de fer-ho aix (p. 2).

Amb la qual cosa reconeix que hi ha hagut una intenci deliberada a locultaci del seu passat.

LA PTRIA (V)

Modernament, lAndrs Trapiello, al seu llibre Las Vidas de Miguel de Cervantes, editada al 1993, diu que dEn Cervantes s molt ms el que ignorem del que sabem. I sobre els seus orgens, apunta: Aquesta dada tan senzilla, que Alcal de Henares sigui la ptria dEn Cervantes, ha costat segles de dilucidar-ho. Hi ha hagut disputes; els erudits shan llanat ganivetades en els carrerons dels seus butlletins; alguns copiaren falses proves.

Assegura que la ptria dEn Cervantes ha estat, successivament o al mateix temps, Alcsser de Sant Joan, Consuegra, Sevilla, Lucena, Madridejos, Herencia, Madrid, Toledo, Alcal de Henares....

I conclou: Cervantes, que t bona memria per als detalls exactes, no ens digu mai el nom del seu poble. De vegades, fins i tot, menteix sobre el seu origen i jura, per tal de beneficiar una causa o un ve, haver nascut a Crdova.

LA PTRIA (VI)

Es confess sovint ve dEsquivias, de Toledo, de Sevilla, de Madrid, per dAlcal dHenares no diu res. Com el seu propi personatge Quixot, En Cervantes sembla haver velat el nom de la seva ptria a fi que, en els segles venidors, se la disputessin tots els llocs de La Mancha.Que es com dir que alg ha amagat aquest lloc perqu en el futur sel considers castell.

Csar Brandriz (Cervantes decodificado, 2005) demostra que el document de fe de baptisme dAlcal dHenares est falsificat: hi ha escrit el nom Miguel al marge amb lletra i tinta diferents i el batejat no es diu Cervantes, sin

Carbantes

HI VA HAVER DOS MIGUEL DE CERVANTES (I)

El que no es pot negar s que realment hi va haver alg de carn i ossos a Alcal de Henares dit Miguel de Cervantes, per la biografia del qual no sacorda en absolut amb la del nostre autor.De la mateixa manera que, tal com sha demostrat, hi ha dos Cristfors Coloms, un de genovs, plebeu, analfabet i llaner i un de catal, noble, cultssim i home dEstat, tamb hi ha hagut un desdoblament en la personalitat dEn Cervantes.

Tenim el Cervantes documentat dAlcal de Henares, fill dun pobre metge de poble que en el moment de la seva mort noms tenia 3 llibres, i un Cervantes cultssim, militar i vinculat a la Cort Reial.

Dacord amb els documents de lpoca, la filla gran dEn Miguel de Cervantes, Isabel de Saavedra, era analfabeta (Canavaggio, 314).

HI VA HAVER DOS MIGUEL DE CERVANTES (II)

Per lAndrs Trapiello, amb prou feines sabem res del seus avis, i encara amb moltes llacunes. Els seus avis materns foren llauradors dArganda, Aragamasilla, Barajas o algun altre poble proper a Madrid. Llauradors acomodats de lpoca; s a dir, ms aviat pobres (p. 21).

En canvi, En Cervantes, a 21 de maig de 1590, envia un memorial al Consell dndies on demana un ofici a les ndies, dels tres o quatre que al present estan vacants, que lun s la comptadoria del nou Regne de Granada, o la Governaci de la provncia del nou Regne de Granada, o la Governaci de la provncia de Soconusco a Guatemala, o comptador de les galeres de Cartagena, o corregidor de la ciutat e la Paz, perqu el seu desig s continuar sempre al servei de V. M. i acabar la seva vida com ho han fet els seus avantpassats(Canavaggio, 224).

HI VA HAVER DOS MIGUEL DE CERVANTES (III)

Aix, segons En Trapiello, Resulta difcil determinar si En Cervantes tingu, mentre estigu a Sevilla, tracte amb literats. Efectivament, els tingu amb llibres i aix s cosa provada, perqu el seu nom apareix a la subhasta que es fu dels bns dun biblifil i diletant, en qu compr quatre llibrets daurats, de lletra francesa i una Vida de Santo Domingo, tot per lelevada suma de cinc-cents ducats, cent vuitanta-set mil maravedisos, ms del doble del que la seva dona havia heretat de la seva mare. Qu feia un home com Cervantes gastant-se els diners en aquests dos tomets luxosos? s una cosa que ens suspn. No s fcil imaginar-lo tan proper a aquest luxe, si la seva vida no distava de la misria, ni de les fatigues, entre mossos de quadra, posadersbarbrics i hidalgos de no-res.

Segons En Jean Canavaggio, a qui costa moltssim lligar tota la informaci que t dEn Cervantes duna forma lgica i amb ordre cronolgic, tal vegada arribi un dia en qu es descobreixi que hi hagu dos Miguel de Cervantes (p. 86)

CONTRA CASTELLA (I)

A La Casa de los Celos, escriu que Este espaol me atosiga/ que siempre aquesta nacin/ fue arrogante y porfiada (A. Castro, 219)

Al Persiles y Segismunda hi llegim: Y este nuestro brbaro espaol, en cuya arrogancia debe estar cifrada la valenta de todo el orbe (Castro, 219)

Als Baos de Argel: Que mal conoces la canalla terca,porfiada, feroz, fiera, arrogante,pertinaz, indomable y atrevida!.(Castro, 220)

Segons Amrico Castro, El feix de prejudicis o preocupacions que Cervantes projectava sobre Espanya, illumina especialment aquestes notes de desmesura que tant havien de ferir la seva pupilla: arrogncia, gust per la fatxenderia i vanaglria. Els estrangers havien comenat a posar de relleu aquest aspecte del carcter espanyol (p. 220)

CONTRA CASTELLA (II)

I Morel-Fatio ha escrit que la condici de Don Quijote crec que constitueix la principal intenci del llibre: la crtica de lhidalguisme, la plaga de la societat espanyola que Cervantes, millor que ning ha sabut mesurar fins al ms profund. (Cf. A. Castro, 221).

Per aix Cervantes pinta un boig com a concreci, icona i smbol de lnima castellana, que recupera la ra a Barcelona, la capital de limperi catal.

Contrriament al que pensaven la majoria descriptors castellans, Cervantes est en contra del manteniment de Flandes a qualsevol preu i En Castro considera que potser era partidari Cervantes del que anomenarem avui una poltica mediterrnia, s a dir catalana.

ELOGIS DE CATALUNYA (I)

Al Persiles y Segismunda, escriu: els cortesos catalans, gent enutjada, terrible pacfica, suau; gent que amb facilitat dna la vida per lhonra, i per defensar-les ambudes, savancen a si mateixos, que s com avanar-se a totes les nacions del mn.

Agustn de Ameza, puntualitza: De cap altra provncia dEspanya ni dels seus habitadors va escriure en Cervantes tants i tan colorosos elogis, que tal vegada siguin alguna cosa ms que un tpic literari, i responguin ms aviat a records personals seus, a una ntima gratitud per esdeveniments ocorreguts en aquella ciutat o regi, de molt cars records per a ell, per que avui desconeixem totalment (Cf. Ameza, II, 351).

De Barcelona, en diu a les Dues Donzelles: Els admir el forms lloc de la ciutat i lestimaren per la flor de les belles ciutats del mn, honra dEspanya, empara destrangers, escola de cavalleria, exemple de lleialtat.

ELOGIS DE CATALUNYA (II)

De Valncia exalta la grandesa del seu lloc, lamenitat del seu entorn, i finalment tot all que la fa formosa i rica sobre totes les ciutats, no noms dEspanya, sin de tot Europa Quixot, II, llibre III.

Lloa tamb la formosor de les dones, la seva extremada netedat i graciosa llengua, amb qu noms la portuguesa pot competir en ser dola i agradable,

Per la qual cosa En Francesc Martnez i Martnez opini que un fill daquesta terra no en prodigaria lloances majors (St. Fco, Cervantes y Vcia., 45).

Don Quixot va a Saragossa, on vol guanyar fama sobre tots els cavallers aragonesos, que seria guanyar-la sobre tots els del mn (Quixot, 2a part, IV)

Per tot plegat, lAmrico Castro escriu que s notable que la major atenci de Cervantes, i la seva simpatia, vagi cap a les regions no castellanes (p. 230).

ELOGIS DE CATALUNYA (III)

Ataca la persecuci religiosa perpetrada per la monarquia castellana en boca del morisc Ricot: El que em t admirat s no saber per qu se nan la meva dona i la meva filla abans a Berberia que a Frana, on podia viure com a cristiana. Per A. Castro, sense cap mena de dubte, aquesta afirmaci implica la contrria respecte a Espanya (p. 299).

I segons Rosenkratz: Cervantes era un veritable espanyol; per lesperit crtic que shi albergava, el geni reformador que lanimava eren aliens a la seva ptria (Castro, 55, nota 3).

NOMS CAL ESCRIURE EN CATAL

Pere Miquel Carbonell sostenia que s groseria scriure daltra llengua sin de la sua matexa, o aldamenys en lat (Rafanell, 62)

En Pep Nadal cita lhumanista Antoni Agust, per qui, el duc Ferran de Cardona parlava sempre en catal, i en preguntant-li lEmperador per qu no parlava castell, respongu per no mentir (Rafanell, 25)

El virrei Francesc de Montcada, que lany 1580 sadrear en castell als ciutadans honrats de Barcelona, i aix li valdr una severa protesta (Rafanell, 27)

En Cervantes escriu tamb en defensa de les llenges vernacles i contra el canvi de llengua: Si parla en una altra llengua que la seva, no li guardar cap respecte; per si parla en el seu idioma, el posar sobre el meu cap (Quixot, 1a Part, cap. VI).

RELACIONS AMB CATALUNYA (I)

Duna lectura atenta del Viatge al Parns, En Mart de Riquer en treu la conclusi que En Cervantes va passar la seva joventut a Npols i Siclia(Leer a Cervantes, 87)

Vers el 1567, Cervantes t un conflicte a la Cort i segons Trapiello va marxar a Valncia i daqu a Barcelona, abans de sortir cap a Roma, on li trobem ja al 1569.

A Roma entra al servei del cardenal Juli Acquaviva i Arag i viu a casa seva. Per el cardenal va sortir cap a Roma des de Barcelona, per la qual cosa un gran tou dautors creuen, en conseqncia que En Cervantes tamb hi seria.

Deixa el servei del cardenal i sen va a Valncia, on sallista aqu a la companyia dEn Miquel de Montcada, per anar a la batalla de Lepant. Per En Martnez i Martnez, han estat valencians els seus companys a lexrcit durant diversos anys (p. 47).

RELACIONS AMB CATALUNYA (II)

Lestol salpa de Barcelona, el 26 de juny de 1571 (Navarrete, 14)

Desprs de la batalla, lestol trona a Messina, on es recull. Aqu desembarca Cervantes i ingressa a lhospital, al 1574 (Leer Cervantes, 49). El trobem a Siclia, almenys entre 1572 i 1574, on s a Palerm.

A Npols i Messina hi troba antics companys darmes com els valencians Andreu Rey dArtieda i Cristfor de Virus.

El novembre de 1574 dna per acabada la seva vida militar. Roman a Npols fins al novembre de 1575, en que torna cap a Espanya a bord de la galera Sol rumb a Barcelona (Canavaggio 122).

No gaire lluny de Cadaqus o Palams (Canavaggio, 123), la galera s capturada per Arnau Mam i deportat a Alger, entre daltres molts cavallers i gent principal (Trapiello, 70). En demanen rescat perqu era un capit.

RELACIONS AMB CATALUNYA (III)

Per En Martnez i Martnez, Cervantes ha tingut, durant el captiveri tracte gran i ntim amb les gents daquesta terra de Valncia (p. 47).

Intenta una fuga amb un valenci dit Onofre Eixarch (Canavaggio 143).

El valenci fra Jordi dOliver i fra Jeroni Antich surten cap a Alger a rescatar-lo, on desembarquen al 20 dabril de 1577. La fuga, on tamb hi ha implicat el virrei de Valncia (Canavaggio, 137) fracassa.

Al cap de poc sarma de Mallorca una fragata a rescatar-lo (Canavaggio, 134)i Felip II fa diverses gestions per aconseguir la seva llibertat a travs de comerciants valencians (Canavaggio, 137)

Al 1577 s alliberat el seu germ. El 24 dagost surt dAlger, amb un grup de ms de cent presoners i torna a Espanya. El 1r de setembre assisteix a una missa dacci de grcies a la Catedral de Valncia (Spunberg, 50-51).Porta cartes dirigides als virreis de Mallorca i Valncia perqu mirin daconseguir la llibertat dels qui encara queden a Alger (Spunberg, 53)

RELACIONS AMB CATALUNYA (IV)

Al 1578, la seva mare, des de Valncia, demana al Consell de Guerra autoritzaci per exportar a Alger vuit mil ducats de mercaderies del Regne de Valncia (Canavaggio, 139), la qual cosa li concedeix el virrei i Cpt. Gral. de Valncia (St, Fco., Cervantes y Vcia., 27)

Al juny de 1578, lOrde de la Merc autoritza el comerciant valenci Ferran de Torres a fer-se crrec de la tramitaci del rescat dEn Cervantes (Spunberg, 58).

Al 1579 trava amistat a Alger amb el poeta sicili Antonio Veneziano(Leer Cervantes, 56)

RELACIONS AMB CATALUNYA (IV)

El 1580 torna a Dnia i daqu, amb daltres captius, arriba a Valncia, on sn acollits al convent dels Trinitaris (Canavaggio, 149). I desprs tingueren lloc les processons que sacostumen a fer en acci de grcies (Trapiello, 84). Hi ha una evocaci daquesta tornada a El amante liberal, que diu que...

lendem veieren davant dells la desitjada i estimada ptria; es renov lalegria als seus cors, sesvalotaren els seus esperits amb el nou contentament, que s un dels ms grans que en aquesta vida es pot tenir, arribar desprs de llarg temps de captiveri sa i estalvi a la ptria (Canavaggio, 149)

Sest uns mesos a Valncia, on mant contactes amb els poetes valencians i sovinteja la botiga de Joan Timoneda (Canavaggio, 150)

Escriu Los baos de Argel, una obra dedicada a Miquel dAranda, un sacerdot valenci que, sens dubte, fou lapidat i cremat davant seu (Canavaggio, 130).

RELACIONS AMB CATALUNYA (IV)

Al 1582 la seva mare intenta vendre al comerciant valenci Joan de Fortuny una llicncia comercial que guardava de lpoca en qu els seus fills eren presos a frica (Spunberg, 69)

Al 1584, rep el suport dAscani Colonna, futur virrei dArag.

Al 1590 una seva neboda trenca el matrimoni amb Pere de Lanua i Perells, un membre de lalta aristrocrcia aragonesa (Spunberg, 122), i germ del fams Justcia dArag (Leer Cervantes, 70).

Al 1595 obt el primer premi dunes justes potiques organitzades pels dominics de Saragossa (Spunberg, 123).

Abans del 1604, possiblement al 1603, sedita el Quixot a Barcelona.I al 1605 hi ha dues edicions a Valncia.

RELACIONS AMB CATALUNYA (IV)

Al 1609, en ser designat el comte de Lemos, Pere Ferrandis de Castre, nou virrei de Npols, Cervantes intenta formar part de la seu seguici administratiu. Es trasllada a Barcelona al 1610, on va intentar entrevistar-se amb el comte, per noms ho va poder fer amb el seu vell amic Lupercio Leonardo de Argensola, aragons (Leer Cervantes, 79).

Dacord amb una molt difosa tradici oral i escrita, En Cervantes tenia una casa a Barcelona, on, segons En Mart de Riquer, escriuria alguns fragments del Quixot.

Per En Riquer, En Cervantes va residir a Barcelona al 1610 (Leer Cervantes, 80). I ens diu que el seu viatge per Catalunya i el seu coneixement de Barcelona influren poderosament a lltima secci de la segona part del Quixot (80).

RELACIONS AMB CATALUNYA (V)

El 1613, el comte de Lemos, Pere Ferrandis, Virrei de Npols, comena a passar-li un subsidi financer (Spunberg, 176). Cervantes li dedica la Segona Part del Quixot.

Al 1614 es publica El Quixot dAvellaneda, a Catalunya. Du peu dimpremta de Tarragona, per En Fco. Vindel ha fet veure que les lletres eren de la impremta barcelonina dEn Sebasti Cormelles[Introducci de Mart de Riquer al Quixot dAvellaneda, xcviii].

A la segona Part del Quixot, aquest, a Barcelona, assegura que shi est imprimint el fals Quixot de lAvellaneda.

CERVANTES NO ES DEIA CERVANTES

Al prleg de la 1a edici de les Novelles Exemplars (Novelas Ejemplares) d'En Miguel de Cervantes (1613), ell mateix hi escriu, referint-se a la sevaprpia persona:

"Aquest, dic, que s el rostre de l'autor de La Galatea i de Don Quixot de la Manxa i de qui va fer el Viatge del Parns, a imitaci del de Csar Caporal Perusino, i altres obres que van pel mn esgarriades, i, potser sense el nom del seu autor. Es diu comunament Miguel de Cervantes Saavedra".

s a dir, que En Cervantes ens diu que no es diu Cervantes, sin que s'hodiu comunament. Per, quin s el significat d'aquest mot? Segons el Diccionario de la Lengua Espaola, de la Real Academia Espaola,"Comunamente" o "comunmente" significa "de uso, acuerdo o consentimiento comn" i, en la segona accepci, "frecuentemente".

CERVANTES NO ES DEIA CERVANTES (II)

s a dir que En Cervantes noms es deia Cervantes de tant en tant i de com acord. De com acord amb qui? Amb l'oficialitat censora, s clar.

A ms a ms, en el prleg, com hem pogut llegir, tamb ens assegura que moltes obres seves estan estampades sense el seu nom. I, donat que no es coneixen anmins serventins o cervantins, cal deduir, forosament, que el nom que apareix a les seves obres impreses, tampoc no s reconegut per Cervantes com el seu nom propi.

SERVENT CATAL (I)

Sabem, doncs, que un dels dos Miguel de Cervantes o alguns aspectes del Miguel de Cervantes que coneixem, era de classe alta i militar, que va estar a Flandes i Lepant, a les campanyes dOran i La Goleta. Que resideix a Npols, Siclia, Valncia i Barcelona. Que els seus avantpassats havien servit tots a la Cort. I que, per aix mateix, ell tamb demana un crrec a la Cort. I esdev recaptador dimpostos del fisc reial.

Que s un gran escriptor, amb una formaci cultural tremenda, que llegeix molt en itali, llengua i cultura don li provenen un cmul dexpressions i referncies, que t amics a Valncia i Siclia i que denuncia la poltica castellana i uniformitzadora dels reis dEspanya, justament en un moment en qu lEstat comenava a endurir la seva actitud contra la independncia jurdica i poltica dels diferents regnes de la Corona dArag.

Hem vist que era favorable a una poltica catalana mediterrnia.

SERVENT CATAL (II)

Quina nissaga, doncs, a Catalunya, hi havia qui shi pogus identificar?Sabem que a una branca dels Servent mallorquins van passar a Castella, on es van passar a dir Cervantes. Eren, per tant, els Cervantes uns Servent?

Dentrada coincideix que els Servent valencians eren una famlia noble. Un Berenguer Servent, procedent de Perpiny, va participar a la conquesta del Regne de Valncia, amb En Jaume I, provinents de Perpiny i es va installar a Xixona. El rei li va concedir el Castell Roig, a Ibi. A Xixona hi va tenir dilatada i duradora descendncia.En Gaspar de Escolano ens diu a la Historia de la Insigne y Coronada Ciudad de Valencia que En Jeroni Servent serv el rei Felip II en totes les ocasions del seu temps, per espai de quaranta anys, com foren els socors dOran i de la Goleta o Tunis i la presa del Penyal de los Vlez de la Gomera. Desprs pass a la guerra de Flandes, amb els seus germans Andreu i Felip, on assistiren tot el temps que govern aquells estats el duc dAlba i se senyalaren a la batalla de Sant Guillem [...]. Dall passaren a Holanda, al setge dHarlem, en qu foren volats els tres germans duna mina i quedaren maltractats.

SERVENT CATAL (III)

Curiosament, hi ha un Felipe de Cervantes que escriu uns versos a Santa Elena.

Els Germans Garca Caraffa ens diuen que el solar dels Servent radic a Puigerd i sestengu per tot Catalunya. I a lautobiografia que Cervantes ens dna dell mateix ens diu que en un lloc de les muntanyes [...] tingu principi el meu llinatge, Quixot, I, XXXIX.Els Servent, per tant, sn al Principat de Catalunya, al Regne de Valncia i tamb a Npols, on el barcelon i patr de galeres Llus Sirvent fa dambaixador del Rei Alfons davant dels emissaris egipcis de a Rodes, els anys 1429-30 (Alfonso el Magnnimo, 367, nota).

Servent al s. XIV:Garcia Sirvent, canceller del rei Pere III.Bartomeu Sirvent: secretari de Pere III i de Joan I. Fou, segons Joan Fuster, un dels introductors i mestres del nou estil cancelleresc, que va influir profundament en les notaris de Valncia.

SERVENT CATAL (IV)

Altres Servent, segle XV, sn:Bernat Sirvent, lloctinent del Tresorer dAlfons IV (Dietaris Genral.)Francesc Sirvent, juristaJofre Servent, mercader de Barcelona i Conseller

Tamb un Jofre Servent s receptor dels rdits reials i de la batllia general, durant la revolta catalana contra Joan II, al 1461.

Berenguer Servent, cnsol de catalans a Alexandria.

Sabem que Cervantes era un admirador de Llus Vives, que glossa en diferents ocasions a les seves obres. I que un Francisco Cervantes de Salazar fins i tot tradueix la Introducci i cam a la saviesa, dEn Vives.Els Servent sn parents directes dels Vives de Valncia. I a Barcelona, s un altre Vives, En Rafel Vives, el primer a editar les dues parts del Quixot en un sol llibre, al 1617.

SERVENT CATAL (IV)

Segons alguns autors, En Cervantes va ser parent dEn Gaspar Cervantes de Gaeta (1511-1575). Aquest Cervantes va ser Inquisidor a Saragossa, de 1555 a 1561; Arquebisbe de Messina (1561), de Salern(1564) i de Tarragona (1568), on va morir i on s enterrat a la Catedral.

Al 1575 va editar a Barcelona, a limpremta dEn Jaume Cendrat, unes Instruccions y advertiments molt utils y necessaris per a les persones Ecclesiastiques, en catal.

Els Servent Catalans que provenen de Puigcerd diuen en els seu armorials que es van estendre per tot Catatalunya, Valncia i Amrica.

Per els que realment trobem a Amrica sn els Cervantes.

SERVENT CATAL (V)

Els Servent de Barcelona estan emparentats amb els Colom-Bertran. Cervantes ens diu que En San de Cardona era el marit de Maria Colom, la nta del Descobridor. I a la Biblioteca Colombina hi ha uns quants llibres dEn Cervantes.

Finalment, si En Cervantes hagus estat catal, nhauria dhaver quedat alguna mena de referncia.

Aqu la tenim: LAndreu Bosch ens diu, al seu Sumari, de 1628, que entre els autors dels diversos Regnes de Catalunya que proven la innata fidelitat de la naci catalana hi ha En

MIQUEL de Cervantes.

ESCRITORES QUE HAN FLORECIDO (I)

DIEGO SAAVEDRA FAJARDO, Repblica Literaria, edici i notes de Vicente Garca de Diego [segons el text de 1612], Ediciones La Lectura, Clsicos Castellanos-46, Madrid, 1922

Florecieron despus el Marqus de Santillana, Garcisnchez, Costana, Cartagena y otros, p. 107

En Portugal floreci Camoes, p. 109Casi en aquellos tiempos floreci Cetina, p. 110.

VICENTE XIMENO, Escritores del Reyno de Valencia, chronologicamenteordenados desde el ao M.CC.XXXVIII. de la Christiana Conquista de la misma Ciudad, hasta el de M.DCC.XLVII.

Tomo I. Contiene los escritores que han florecido hasta el ao M.DC.L. y una Noticia Preliminar de los mas Antiguos; Valencia, 1747Tomo II. Contiene los escritores que han florecido desde el ao M.DC.LI hasta el de M.DCC.XLVIII. y principios de XLIX, y cinco Indices...

ESCRITORES QUE HAN FLORECIDO (II)

Francisco Mart Grajales, Ensayo de un diccionario biogrfico y bibliogrfico de los poetas que florecieron en el reino de Valencia hasta el ao 1700, Madrid, 1927

RELACIONS AMB CATALUNYA (IV)

MIGUEL DE CERVANTES ELS SERVENT

1 Escriu que els seu avantpassat han treballat a la Cort;

2 Sautoanomena el cigne del Tria;

3 Hom creu que havia de pertnyer a una nissaga descriptors;

4 Demana el crrec de Tresorer de diversos regnes a les ndies i ell exerceixde recaptador dimpostos reial;

5 Diu que torna a la Ptria en veure la costa catalana del Regne de Valncia;

5.1 T amics a Valncia; hi imprimeix la 1a ed. coneguda dEl Quixot, en fa grans lloances; la seva mare hi s preparant el seu rescat i el del seu germ; mercaders valencians hi intervenen; el virrei de Valncia en porta les gestions; el Tirant s la millor novella del mn; Valncia s la ciutat ms bonica dEuropa;

1 Sn a les diverses cancelleries reials de la Monarquia Catalana;

2 Sn a Xixona i Valncia;

3 Sn notaris, juristes, cancellers,escriptors;

4 Sn tresorers a les cancelleries reials i un dells, Jofre Servent (1461) s recaptador del fisc reial;

5 Nissaga catalana;

5.1 Un germ dEn Miquel de Servent s el Lloctinent del Virrei de Valncia;

RELACIONS AMB CATALUNYA (IV)

MIGUEL DE CERVANTES ELS SERVENT

6 Escriu que la seva famlia prov dun lloc al mig de les muntanyes;

7 Reconeix que sn tres germans;

8 Les armes dels Cervantes tenen com a senyal parlant un crvol;

9 Hi ha uns Servent a Castella, que quan shi installen sels diu Cervantes;

10 Miguel de Cervantes combat a Flandesamb un seu germ;

11 Combat a les guerres dItlia i del Nord dfrica;

12 Sha fet fams al servei del rei Felip II;

13 T un bra esguerrat per culpa duna ferida militar;

6 Els Servent provenen de Puigcerd;

7 A la famlia dels Servent de Xixonahi va haver 3 germans famosos;

8 El senyal parlant dels Servent s el crvol;

9 Als Servent catalans sels anomena Cervantes als llibres supervisats;

10 Els 3 germans Servent combaten a Flandes;

11 Tamb sn a les guerres dItlia i a les del Nord dfrica;

12 Els tres germans shan fet famosos a les ordres de Felip II;

13 Tots tres germans han quedat malmesosper culpa duna explosi;

RELACIONS AMB CATALUNYA (IV)

MIGUEL DE CERVANTES ELS SERVENT

14 Sest a Npols i a Siclia. T amics sicilians.

15 T casa a Barcelona;

16 Fa elogis dEn Perot Rocaguinarda, perqu soposa als interessos de la Corona espanyola a Catalunya;

17 Revoluciona la prosa literria, que trobemplena de girs de cancelleria i catalanades;

18 Coneix perfectament els usos i el llenguatge dels mercaders;

19 Coneix perfectament els usos de la navegaci i el llenguatge nutic;

20 s un admirador i plagiador dEn Joan Llus Vives; i En Rafel Vives edita el Quixot en un sol volum a Barcelona.

21 Es diu Miguel de Cervantes

14 Els Servent sn Cancellers a la CortdAlfons el Magnnim;

15 Els Servent tenen casa a Barcelona;

16 Els juristes catalans soposen als interessos uniformitzadors de la Coronaespanyola;

17 Bartomeu Servent revoluciona la prosa cancelleresca a finals del s. XIV;

18 Sn mercaders;

19 Sn navegants i cnsols;

20 Els Servent i els Vives sn parents.

21 Existeix un Miquel de Servent, militar i esciptor

CERVANTES DE GAETA (I)

Respecto a la Inquisicin, ya he escrito que sta no plante respecto al idioma ningn casus belli. Los procesos inquisitoriales estn escritos en la primera mitad del siglo XVI en cataln. Si vemos la recomendacin de algn Inquisidor como el extremeo Gaspar Cervantes de Gaete en el sentido de la conveniencia del uso del castellano en la redaccin de los procesos lo fue en orden de criterios de eficacia y funcionalidad administrativas, no de limitaciones de otro alcance.

Cf. R. Garca Crcel, Felipe II y Catalua, p. 26

CERVANTES DE GAETA (II)

I nota 21: El texto del Inquisidor-visitador Cervantes deca: se advierte de un grande inconveniente que en mi parecer hay en los procesos del secreto y es que todas las informaciones que los dichos comisarios toman las reescriben en lengua catalana, la qual para acatarla a leer el inquisidor a menester uno y dos aos y as el que viene a visitar esta Inquisicin no puede bien ver ni visitar los procesos (M. Pea, op. cit., p. 248). Conviene recordar que Cervantes, que sera despus arzobispo de Tarragona y fundador de esta Universidad, mand traducir y publicar en cataln su Avvertimenti per la persone ecclesiastiche con el ttulo Instruccions i advertiments mot utils necesaris per a les persones ecclesistiques(Barcelona, Jaume Cendrat, 1575). En septiembre de 1569, por otra parte, los inquisidores Mendoza y Gasco manifiestan que no nos parecera mal que se leyeran los edictos en cathaln porque la gente de la comarca y de la tierra no entiende la lengua castellana.Cf. R. Garca Crcel, Felipe II y Catalua, p. 26

EDICIONS PERDUDES

1. El PatraueloPrimera parte de las Patraas de Ioan Timoneda: en las quales se tratan admirables cuentos, gaciosas maraas, y delicadas invincionespara saber contar el sabio y discreto relatador agora nuevamente compuesto.

Con privilegio Real por quatro aosImpresso en Velencia en casa de Joan Mey. Ao M.D.XLvij. Vendese en casa de Ioan Timoneda Librero.

2.- La vida del Lazarillo de Tormes/ y de sus fortunas: y adversidades. Nuevamente impressa, corregida y de nuevo aadida en esta segunda impression.

Vndese en Alcala de Henares en casa de Salzedo Librero. Ao de M.D.LIIII.

Enigma Cervantes

Documental sobre la figura de Cervantes. Quinze escriptors, historiadors i erudits, obren interrogants i eixamplen els dubtes sobre la figura de linsigne autor del Quixot: Andrs Trapiello, Carme Riera, Csar Brandariz, Diego Romero, Ferran Juste, Frances Luttikhuizen, Henry Kamen, Joan Llus Palos, Jordi Bilbeny, Josep Maria Mic, Mrius Serra, Mart de Riquer, Miquel Prez Latre, Pere Snchez i Rafael Beltrn.

Ttol original: The Ant Bully

Direcci: David Grau

Intrprets: Rafael Beltran, Jordi Bilbeny, Csar Brandariz, Mart de Riquer, Ferran Juste, Henry Kamen, Miquel Prez Latre, Frances Luttikhuizen, Josep M. Mic, Joan Llus Palos, Carme Riera, Diego Romero, Pere Snchez, Mrius Serra, Andrs Trapiello

Producci: Pilar Montoliu, amb la participaci de Televisi deCatalunya i el suport dICIC i ICAA.

Distribuci: Baditri

Conferncia a crrec den Jordi Bilbeny

Miguel de Cervantes: catal de XixonaProves i raons duna ocultaci