1

Ciència i científicsal migjorn valencià

Daniel Climent Giner i Albert Gras Martí

IES Badia de Baver Universitat d'Alacant

dacligi@gmail.com albert@agm.cat

Seminari 2008/09 “Creació cultural a Alacant”SEU de la UA, 24/03/09

Fer ciència i fer cultura científica al País Valencià: el cas d'Alacant

2

Ciència, cultura i divulgació científica

...analitzar la situació de creació cultural a la ciutat d'Alacant, des de la doble perspectiva del diagnòstic i de la prognosi…

Discutir que:- Hem tingut història- En tenim- N’hem de tenir… com?

On hem estat? Apunts per a una història que ajude a explicar (general i particular)On som? DiagnosiDebat: Prognosi

3

Apunts per a una història Apunts per a una història del dèficit científic del migjorn valenciàdel dèficit científic del migjorn valencià

Fer ciència no és fàcil. Calen:

1. Intel·ligència (intuïció, inventiva, capacitat, disciplina…)

2. Entorn (ambient cultural, acolliment social...)

3. Recursos (conceptuals, tècnics, logístics, econòmics...)

4. Relacions (amb problemes i avanços tecnicocientífics, amb altres formes de pensament, amb necessitats socials de l’època...)

En algunes èpoques, al País Valencià i als Països Catalans se n'ha fet, de ciència, capdavantera i sota diverses formes, com ara:

1. Medicina/sanitat2. Matemàtiques3. Òptica4. Botànica5. Ciències diverses...

4

Apunts per explicar la gènesiApunts per explicar la gènesidels nostres dèficits científicsdels nostres dèficits científics

Gerbert d'Aurillac (938-1003), Papa Silvestre II. Introdueix la numeració indo-aràbiga; astrònom; Sta. Mª de Ripoll.

Abd il Salt Umayya (Dénia 1067-Tunísia 1134). Metge, tecnòleg. Tractat de geometria, d’astronomia, sobre l’equatori…

Muhammed as-Safra, el crevillentí (s. XIII). Metge, botànic.

Ramon Llull (Mallorca 1232-Tunísia 1316). Polígraf. Arbor scientae, Tractat d’Astronomia, Fèlix.

Arnau de Vilanova (València 1237-Gènova 1313). Metge, alquimista. Tradueix al català, d’Umeyya, Regeimen sanitatis ad Regem Aragonum (1303); referent en l’Herbarius Maguntinus, 1a obra botànica impresa.

Joan Gilabert Jofré, “Pare Jofré”. 1r psiquiàtric d’Europa, a València, l’Hospital dels Innocents (1409).

5

Apunts per a una història Apunts per a una història del dèficit científic del migjorn valenciàdel dèficit científic del migjorn valencià

Lluís DalmauFunda a València l’Escola de Cirurgia (1462).

Francesc SantCliment Suma de la Art de la Arismetica, tractat d’aritmètica comercial, en català; segon llibre de matemàtiques imprès a Europa (1482).

Bonifaci Ferrer (1350-1417) 1a traducció i impressió de la Bíblia (1478) en una llengua romànica.

1484 Ferran I el Catòlic, imposa la Inquisició castellana a la Corona

d’Aragó. Gaspar Torrella (València 1452 - Roma 1520)

Metge d’Alexandre VI, dedica a Cèsar Borja el Tractatus sobre el morbus gallicus (sífilis), 1497.

1501 Fundació de l’Estudi General de

València, (Butlla del papa Alexandre VI Borja).

6

Apunts per explicar la gènesiApunts per explicar la gènesidels nostres dèficits científicsdels nostres dèficits científics

Bernat Fenollar (Penàguila 1438-València 1516) Càtedra de Matemàtiques a l’Estudi General de València. Trobes en lahor de la Verge Maria. 1a obra literària impresa a la Península Ibèrica.

Pere Jaume Esteve (Morella 1500–València 1566) Càtedra d’Anatomia i Simples (botànica mèdica) 1545.

Lluís Alcanyís (Xàtiva 1440-València 1506): Regiment preservatiu e curatiu de la pestilència. 1r llibre de medicina en llengua romànica (català)

1498 L’inquisidor castellà a València fa cremar tots els exemplars de la Bíblia

valenciana.

1506 La Inquisició crema Lluís Alcanyís, per jueu.

1520 Joan Lluís Vives s’ha d’exiliar a Bruges per evitar la persecució de la Inquisició, que crema els

seus pares.

7

Apunts per a una història Apunts per a una història del dèficit científic del migjorn valenciàdel dèficit científic del migjorn valencià

Joan Plaça (València 1525-1603) Càtedra de Simples (herbes medicinals). Fundà l’Hort, 1r Jardí Botànic a Península Ibèrica, 1569

Joan Roget, de Girona. Inventa el telescopi (1593; atribuït fins fa poc a Lipperhey, 1608).

Felipe II: - prohibeix l’estudi a les universitats

estrangeres, - decreta la censura de llibres,

- publica els primers índex de llibres expurgats i prohibits,

- prohibeix fins i tot obres botàniques (de Leonhard Fucs i

Otto Brunfelds).

8Arquímedes, de José Ribera (1630)

Sovint, el prestigi social ve definit per “les altres mirades”, com ara

la imatge dels científics entre els pintors de les espanyes.

El geógrafo, de Diego Velázquez (1630)

9El geògraf, de Johannes Vermeer (1669)

La imatge dels científics, entre els pintors europeus

Retrat de Nicolas Kratzer, de Hans Holbein, el jove (1528)

10

Els novators (s. XVII-XVIII)1686: moviment intel·lectual a ValènciaFundat per Joan Baptista Coratjà (Juan Bautista Corachán), l‘introductor de

Descartes, i el matemàtic i astrònom Tomàs Vicent Tosca (“el pare Tosca ”).

Constituïren l’Acadèmia de Matemàtiques (embrió d’una Societat Científica Valenciana): matemàtics, astrònoms, físics, metges i impressors...

Advocaven la introducció i difusió de les noves corrents científiques (Newton, Descartes, Leibniz, Bernouilli...).

Feien debats acadèmics dins i fora de les aules universitàries, i causaren un autèntic debat social.

Però la connexió entre avanços científics i educació general, va ser desviada:- fortes resistències dels estaments acadèmics, i de la Inquisició,

- exili d’intel·lectuals “austriacistes” (a Àustria, Anglaterra...) a conseqüència de la repressió borbònica subsegüent a la Guerra de Successió,

- captació dels científics per l’ exèrcit i l’armada (postguerra de Successió i implantació de l’estat borbònic, subjecte als interessos de França).

Es dificultaren canvis necessaris en investigació, divulgació i ensenyament de la ciència.

El procés d’educació i renovació cientificotècnica, característics del món modern la Il·lustració, es va alentir.

11

Alguns exemples:

- Jordi Joan i Santacilia (1713-1773; Novelda-Elx): introdueix el càlcul infinitesimal newtonià a les Espanyes; membre de la Royal Academie des Sciences i de la Royal Society.- Gabriel Ciscar (Oliva. 1759-1829): un dels millors matemàtics de l'època.

Els dos, destacats marins-científics-ensenyants, a l’armada, però d’escassa penetració en el món acadèmic malgrat haver participat en investigacions internacionals sobre: * la forma lleugerament aplatada de la Terra (Jordi Joan, en l’expedició de Le Condamine a Amèrica del Sud). * l’establiment del metre com a unitat de mesura, i del Sistema Mètric Decimal (Gabriel (Ciscar i el xativí Josep Chaix, amb els francesos Méchain i Delambre i el rossellonés Arago).-Francesc Xavier Balmis (Alacant 1753-1819): organitza la “Real expedición filantrópica de la vacuna” (de la pigota) a les colònies americanes.

La Inquisició continuava vetllant per evitar que la ciència poguera desmuntar els dogmes catòlics: el 1748 obligaren Jordi Joan a escriure que la teoria copernicana (que la Terra gira al voltant del Sol) era falsa. [Més tard, el 1774 la defensaria com a: “...teoria que predomina en les

concepcions astronòmiques a Europa”]

La doble pulsió (dins el País Valencià i amb el centralisme castellà):

* construir / destruir ciència i científics* dificultar el desenvolupament / captar els millors

12

La doble pulsió, durant la Il·lustració

Establiment de: •1a càtedra d’Agricultura a una Universitat de l’estat espanyol (València)* 1r Conservatori de Música* 1a Escola de Comerç per a dones * 1a Biblioteca Popular

1776: Reial Societat Econòmica d’Amics del País de València. Objectius:- l’extensió i millora de l’educació

-compatibilitzar el coneixement teòric amb l’experiència pràctica a través de la formació “professional” (p.ex: el botànic callosí Joan Baptiste Berenguer i Ronda (1791-1863): opuscle “El cultivo del arbusto de flor y fruto llamado níspero de Japón” )

-modernitzar el país a través del coneixement la llibertat de pensament i la racionalitat

* Antoni Josep Cavanilles, botànic: al Jardín Botánico de Madrid* Gregori Mayans, polígraf (historiador, lingüista), funda l’Academia Valenciana

Cap institució científica, geogràfica, oceanogràfica, marítima, astronòmica… és impulsada per l’Estat; fins mitjans del segle XVIII teníem prohibit comerciar amb Amèrica.

Tracta de fomentar, amb criteris propis, els canvis científics, tecnològics i educatius que el nostre Paísnecessitava.

Va xocar amb la concepció centralista de l’Estat borbònic (La Inquisición i el Consejo de Castilla: la “Societat” va ser acusada de “desobedecer al Consejo de Castilla ” per presentar estatuts diferents de “la Matritense”)

* El Consejo de Castilla canalitza tots els recursos a l’Academia de Madrid, antecessora de l’actual “de la Historia”; ofereixen a la valenciana ser-ne una sucursal. Mayans es nega, però molts dels companys cedeixen.

13

Eduard Soler i Pérez (La Vila 1845; polígraf: jurista, arqueòleg, geògraf...): defensa igualtat de drets per a la dona; la Natura com a font de coneixement (excursions al camp per fer-hi classe). Expulsat de la Universitat de València.

Vicente Inglada (Alacant, 1879): enginyer, geògraf, sismòleg.

1909 Univ. de València: única en retre homenatge a Darwin.

Josep Joaquim Lànderer Climent (València 1841 – Tortosa 1922). Geòleg i astrònom: concentració científica internacional per a l’estudi de l’eclipsi solar, a Elx.

Rafael Altamira (El Campello 1866, Mèxic 1951). Polígraf, proposat per a Premi Nobel de la Pau en tres ocasions.

Josep Mª Esquerdo (La Vila Joiosa 1842-Madrid 1912), fundador de la psiquiatria espanyola.

Pere i Àlvaro Esquerdo (La Vila Joiosa; metges, fama intern.).

Mas Magro (Crevillent 1879, hematòleg. proposat per PN Medicina).

Bernat Sória (Carlet, 1951); bioquímic; cèl·lules mare.

1826 Execució a València, per la Inquisició, del mestre de Russafa Gaietà Ripoll, acusat de “deista” i d’ensenyaments diferents a la doctrina catòlica.

1874 Colp d’estat (Sagunt!) restaura lamonarquia borbònica (Alfonso XII).

1875 circular del Govern: limitacions a la investigació i l’ensenyament de la Ciència, i cal ajustar l’ensenyament a dogmes religiosos i polítics.

c. 2002 Bloqueig del govern valencià a les investigacions sobre cè·lules mare.

14

Els reptes de les Revolucions Industrials* Dinastia corrupta i ineficaç

• classe política centralista de mires estretes* Església retrògrada, amb molt de poder i privilegis* Universitat reticent als canvis, temorosa de perdre els seus privilegis* Absència de polítiques de divulgació i formació científica * ...

Dificultaren la incorporació de les Espanyes als mons moderns que s’albiraven:

- finals del s. XVIII: 1a revolució industrial- mitjans del XIX: 2a revolució industrial- darreries del s. XX: 3a revolució, la del coneixement, SIC

Potser torne a passar el mateix?

La ciència i la tecnologia són extremadament importants perquè han estat els agents més poderosos de canvi social en la història de la Humanitat.

No pot haver ciència sense curiositat ni tecnologia sense creativitat, ni producció sense competència

però sense compassió es pot fer servir tot per a destruir la vida i el medi ambient.Albert V. Baez

15

Cultura científica i divulgació científica a Alacant i a les Comarques del Sud del País

Valencià

- Història: n’hem tingut

- Diagnosi ?

- Prognosi ?

16

Ciència, Llengua, Divulgació1. En cada època les ciències s’expressen majoritàriament en una

llengua:

grec, àrab, llatí, francès, alemany, anglès,…

2. Les traduccions i la divulgació en la llengua del país permeten fer accessibles els coneixements científics en salvar dos obstacles:- el desconeixement de la llengua en què s’ha fet la investigació, - les dificultats de comprensió associades a l’edat, nivell de formació...Exemples de divulgació

- Història Natural dels Països Catalans

- Biosfera

- Ciència al sud valencià

- TERMCAT

- Mètode (revista; premi “Ciencia en acción” 2006; premi APPEC 2007: una de les millors publicacions europees de ciència i pensament)

-Les nostres plantes…

- Quaderns de Migjorn

- Materials de la Curie

- ...

17

Dificultats per a:

FER CIÈNCIAideologiainstitucions

FORMAR CIENTÍFICSsistema educatiutractament “religiós” de la ciènciaideologia (“humanitats” vs ciència...; predomini de filosofia, gramàtica... sobre

ciències)

DIVULGAR CIÈNCIA, I EN VALENCIÀ: pont entre ciència i societat- ideologia: Servei de publicacions de la UA: bloqueig a la divulgació en valencià...

(Contrast: U de València); Seu UA, Centres de Professors (CEFIRE)...

- institucions: Gil Albert, Ajuntaments, GV...

- tractament superficial: Museu Príncipe Felipe, exposicions de la CAM...

- la divulgació en valencià s’enfronta a dos dificultats més, per als...

* “de ciència”, la divulgació és secundària, poc valorada i si damunt ho fan en valencià ...!

* “de valencià”, el que no siga literatura és quelcom estrany.

L’analfabetisme científic no és un problema exclusiu nostre, però ací està agreujat.

A Alacant, com a la resta del país...

18

Xifres, dades…

Bibliografia i webgrafia abundant...

– Recomptes de publicacions, de científics (Quaderns de migjorn, informes MEC...)

– Pugnes ALC vs VLC– .. i les arrels històriques (Oriola vs ALC)

– “La llengua interrompuda”– Interferències polítiques UA vs UMH

(GV, Ajuntament i Diputació d’Alacant)– Membres del CVC, “Premios Jaime I” (sic!)– ...

19

Causes: - sistema educatiu encarcarat- manca de control de qualitat- interferències dels polítics- manca de respecte a les lleis i als drets- prioritats socials de baixa volada

- ...

Som a la cua d’Europa en

• matemàtiques

• ciències

• llengües

• coneixement de l’anglès

• habilitats cognitives d’ordre superior

• història, filosofia...

Situació actual preocupant...

20

La història mostra la desconnexió (Universitat, escola i societat) amb l’avanç científic europeu

- va marcar els desenvolupaments immediats, - va quedar fixada en les resistències al progrés i la

ideologia que les empara: - Unamuno, ideòleg del mite d’Espanya: “¡Que inventen ellos!”

Es repeteix la història?

- la Matritense - Centralització inamovible del CSIC

- Llei “nacional” d’Instrucció- 3a hora de castellà, - “Ciència per al món contemporani”,- etc.

- Resoldran el problema de l’alfabetització científica de la societat?

21

Resistències ocultes però operatives avui dia

• bandejament de la investigació• escàs prestigi social dels científics i dels ensenyants

• Molts figuren als noms de carrers o a l’estatuària de les ciutats?• fracàs del sistema educatiu espanyol• persecució ideològica de la investigació + avançada (“cas”

Bernat Sòria)

• tractament circense de la ciència (Museu Príncipe Felipe: servil: posició social heretada que no ha fet res remarcable ni per la Ciència ni pel País!)

• menyspreu per la ciència (el valencià no és català, diuen!)• ...

Sense consciència de país ni independència política...

Totes les propostes de millorar el sistema educatiu passen per demanar permís a les classes dirigents radicades a Madrid, les quals decideixen en consonància amb els seus interessos...

22

Desarrelament

No es pot fer ciència ni difondre ciència en una societat desestructurada i desarrelada, i amb prioritats discutibles:

• classes i recerca de biologia i geologia del PV • formació de mestres, advocats, metges, etc.,

– aclaparadorament en espanyol

» Com el programa espacial de la Índia:

“recerca cosmètica”

23

Calen complicitats...• Valencians/alacantins que han desertat (o no

han heretat) la cultura del país...– Com els alemanys no nazis però còmplices:

en pateixen les conseqüències (ells i els descendents)

Incultura científica? Incultura!– incultura, manca de respecte com a poble,

desconeixement de la història, de la llengua...

• No valen visions o explicacions parcials És com la “crisi” actual: només es parla de “crisi econòmica”

– però hi havia (i hi ha) crisi educativa, ecològica, d'idees, associativa, de participació política, de sensibilitat democràcia, de coneixement, d'esforç, de valors, etc.

• ningú no en parla• no estem fent propostes estructurals i de futur

24

Cal una reforma de la universitat i de l'ensenyament

• Les universitats ignoren el paper que juguen actualment en mantenir l’estatus quo de les coses, i què poden fer per ajudar a l’ensenyament primari i secundari.

• L’àrea acadèmica és una de les més difícils de canviar en la societat. – Fem servir els mateixos mètodes d’instrucció, en particular

les lliçons magistrals, de fa centenars d’anys.

• Es fa poca recerca científica per desenvolupar i provar nous mètodes d’ensenyament/aprenentatge.– No es dóna suport a la innovació...

25

Tasca divulgadora

Científics: obligacions socials i ètiques cap a la societat: ajudar a conèixer, debatre i orientar els usos de la ciència i la tecnologia cap al bé comú.

(Exemple, associacions com la Curie)

La divulgació sense un substrat adequat és estèril

(Discovery Channel no és suficient).

26

Alfabetització i cultura científica

• La comprensió humana té dificultats per estar al mateix nivell que els avanços exponencials que ocorren en ciència i tecnologia.

– La universitat, per exemple, no es preocupa per proporcionar una educació científica a alumnes de primers cursos de carreres científiques i no científiques.

• (Fins i tots els alumnes de carreres científiques tenen una formació gairebé inexistent en les matèries de tipus bàsic i general: física, química, biologia, etc.).

• Es propaga l’analfabetisme científic, i l’elecció de líders científicament analfabets, que no són capaços de resoldre els problemes que amenacen la vida i que destrueixen la nostra societat.

27

Conclusions i debat

• Parlar de ciència és parlar de cultura.

• Parlar de cultura a Alacant i al migjorn valencià és, en bona part, parlar de cultura vehiculada en català.

• Una persona culta no pot ignorar la història, la cultura i tradicions d’un poble i d’una societat, especialment quan ha estat i està amagada, silenciada, menystinguda…

• Una tradició científica (de producció, difusió i coneixement científic) no s’improvisa.