1. Cincies per al mn contemporani Lorigen de lUnivers i de la
vida
2. Tema 2. ndex Del paradigma aristotlic al paradigma newtoni
Lunivers observable: galxies, estrelles i planetes Lorigen de
lUnivers: la teoria del Big Bang La formaci del Sistema Solar:
lorigen de la Terra Condicions per a la vida als planetes El
planeta Terra: la teoria de la deriva dels continents Lorigen de la
vida: fixisme versus evolucionisme Levoluci i les seues proves El
procs dhominitzaci Qu hem aprs? 3. El paradigma aristotlic Aristtil
(s IV aNE) s el primer en escriure sobre Fsica La proposta
explicativa de la realitat fsica era tan treballada i tan metdica
que va triomfar, aportant aix a la humanitat el primer paradigma
racional conjunt dexplicacions sobre el mn captable pels sentits un
conjunt de teories i creences que conformen una cosmovisi 4.
Aristtil i el problema del moviment Per qu les coses es mouen? Tot
canvi t una causa que cal cercar Els motius pels quals els ssers
vius canviem sn o b fisiolgics, o b desitjats emotivament o
racionalment I els cossos inanimats? La recerca del seu lloc
natural en lUnivers 5. El lloc natural de cada element Quatre
elements Terra Aigua Aire Foc 6. Aristtil construeix lUnivers a
partir de les observacions dEudox i Callip LUnivers s: Esfric Finit
Sense el buit A linterior del qual distingim 2 esferes: el mn
sublunar i el supralunar 7. El mn sublunar: la Terra Rodona Immbil
s el centre de lUnivers Tot els objectes que hi ha al mn sublunar
ho fan cercant el seu lloc natural. El mn supralunar A partir de la
Lluna Composat dun cinqu element Moviment circular i uniforme al
voltant de la Terra els estels enganxats a lesfera ltima 8. Vdeo:
lUnivers aristotlic (1:15) 9. Les aportacions de Ptolomeu
(Grcia-Egipte, s I) Va incorporar la geometria i el clcul matemtic
al paradigma aristotlic Introdu una srie delements nous per
explicar millor el moviment dels planetes, com els concepte
depicicle i drbita excntrica 10. Vdeo: lUnivers aristotlic amb les
reformes de Ptolomeu (2:00) 11. Coprnic, Tycho Brahe, Kepler:
lheliocentrisme Nicolau Coprnic (Polnia, 1473-1543) s considerat
liniciador de la revoluci cientfica que va permetre destruir el
paradigma aristotlic A partir de lobservaci del moviment dels
planetes, proposa una alternativa al sistema geocntric:
lheliocentrisme, s a dir, un nou model en el qual el Sol est gaireb
al centre de lunivers, i al seu voltant orbiten els planetes i els
estels (aquests immbils), mentre que la Lluna orbita la Terra. La
proposta de Coprnic era tan agosarada que ell mateix dubtava si
publicar-la o no, ja que deixava sense sentit moltes de les
premisses bsiques del paradigma clssic lsser hum ja no era el
centre de lUnivers lexplicaci terica del moviment deixava de tenir
sentit 12. Vdeo: geocentrisme vs. Heliocentrisme (0:48) 13. Va
aportar noves dades, grcies a les seues exhaustives observacions
sense telescopi encara- del cel La seua teoria s un intent de
congeniar lheliocentrisme amb el geocentrisme Coprnic, Tycho Brahe,
Kepler: lheliocentrisme (II) Tycho Brahe (Dinamarca, 1546-1601) 14.
Va millorar el telescopi (que se suposa va aparixer a principis dl
s XVII). Ell i Galileu, contemporanis, el van fer servir per
recolzar la nova imatge de lUnivers Les 3 lleis de Kepler expliquen
el moviment dels planetes orbitant al voltant del Sol.
Resumidament, les lleis afirmen que: Els planetes orbiten
ellpticament al voltant del Sol Els planetes es desplacen ms de
pressa quan ms a prop estan de l Sol (periheli), i ms lentament com
ms lluny estan (afeli) Com ms lluny es troba un planeta del Sol, ms
temps necessita per completar la seua rbita Coprnic, Tycho Brahe,
Kepler: lheliocentrisme (III) Johannes Kepler (Alemanya, 1571-1630)
15. Galileu Galilei (Itlia, 1564-1642) Perfecciona el telescopi i
amb aix aconsegueix observacions del cel els crters de la Lluna,
els satllits de Jpiter, les tasques solars...- que li permeten
recolzar la proposta heliocntrica s el primer en adonar-se que
lUnivers t una magnitud que fins aquell moment cap pensador hauria
imaginat Pel que fa al problema del moviment, els seus experiments
li permeten refutar les tesis aristotliques i preparar el cam de
Newton La tasca de Galileu va ser tan evidentment demolidora de
lanterior paradigma que fins i tot lesglsia catlica es va oposar a
ell 16. Vdeo: Galileu Galilei i lobservaci del cel (I) 17. Vdeo:
labjuraci de Galileu Galilei (II) 18. Qu hem aprs? Distinci entre
cincia, tcnica, art, filosofia i pseudocincia Distinci entre
cincies formals i cincies empriques Distinci entre cincies naturals
i cincies socials Les caracterstiques dun enunciat cientfic La
falsabilitat dels enunciats cientfics La lgica de la investigaci
cientfica La provisionalitat dels enunciats cientfics El
qestionament de la neutralitat de la cincia
