CME-2013 Material didàctic Ed. Secundària, Batxillerat, Persones Adultes i Educació no formal

SETMANA DACCI MUNDIAL PER A LEDUCACI22 29 DABRIL DE 2013

ProPosta didctica Per a secundria, Batxillerat,Persones adultes i educaci no Formal

propuesta secundaria 2013_CAT_v2_propuesta didctica.qxd 20/02/13 10:18 Pgina 1

introducci 1

Consideracions generals Objectius generals de la proposta didcticaObjectiu general de la Setmana dAcci Mundial per a lEducaci Per aprofundir

Primer cicle educaci secundria 5

ObjectiusCompetnciesActivitat 1. Laventura de leducaciActivitat 2. El professorat en el mnActivitat de mobilitzaci. Posa el/la teu/va profe dins del mapa

segon cicle educaci secundria 8

ObjectiusCompetnciesActivitat 1. Finanament duna educaci per a tots i totesActivitat 2. La nostra implicaci per treballar per un professorat format i suficientActivitat de mobilitzaci. Posa el/la teu/va profe dins del mapa

Batxillerat 10

ObjectiusCapacitatsActivitat 1. Per un professorat qualificat i suficientActivitat 2. Ponncia poltica: Un model de formaci del professorat per a una educaci justaActivitat de mobilitzaci. Posa el/la teu/va profe dins del mapa

educaci de Persones adultes 14

ObjectiusActivitat 1. Professorat en escenaActivitat 2. Iniciatives per a aconseguir una educaci de qualitatActivitat de mobilitzaci. Posa el/la teu/va profe dins del mapa

educaci no Formal (12 - 99 anys) 16

Activitat 1. Professors/es del mnActivitat de mobilitzaci. Posa el/la teu/va profe dins del mapa

activitat per a tots els nivells. Posa el/la teu/va profe dins del mapa 21

avaluaci 23

ndex

Foto de portada: G.M.B. Akash Panos/Action Aid


1introducci

1 http://www.campaignforeducation.org/docs/reports/GCE%20ECNAT_A4_SPANISH_RGB.pdf

Falten noms dos anys Pel 2015, la data Fixada Per aconseguir

leducaci Per a tots i totes, i la setmana dacci mundial

Per a leducaci (same) se centraaquest any en el ProFessorat

i en la imPortncia de comPtar amBdocents amB la Formaci adequada,

amB motivaci i reconeixement.

S

erg

i Cm

ara/

Ent

recu

ltura

s

El nombre total de nens i nenes que no van a lescola primria o secundria sha redut de ms de 200 milions que hi havialany 2000 a 132 milions que hi ha el 2010, per les xifres segueixen sent molt elevades i shan estancat des del 2008. Perfins i tot per aquells/es que van a escola aquest dret no est garantit. Aquest dret depn que hom els proporcioni unaeducaci de qualitat, que, com la descriu el Frum Mundial sobre lEducaci lany 2000, inclou aprendre a conixer, a fer,a viure junts i a ser.

Fins tres quartes parts dels nens i nenes dels pasos dingressos ms baixos no han aprs a llegir ni escriure desprs dedos o tres anys descolaritzaci obligatria, no cal dir que no han adquirit habilitats encara ms complexes. Diversosestudis subratllen la presncia a laula de docents ben formats com el factor ms important per a laprenentatge.

El nou informe de la Campanya Mundial per lEducaci (CME), tot nen i nena necessita un/a mestre/a. mestres/aspreparats per a tots/es , senyala que calen 1.700.000 docents ms per tal dassegurar leducaci primria universal pel2015. Aquesta s una de les raons per les quals els/les professors/es sn el focus dels esforos de la SAME lany 2013.

Ben format

motivat

Ben remunerat

tractat com a professional i no com a prestador de serveis

Des de la CME volem transmetre dues premisses fonamentals que sn necessries per a una educaci de qualitat real.La primera fa referncia a la necessitat de comptar amb professorat motivat, ben format, amb bones condicionsde treball. s un dret de nens i nenes, joves i persones adultes. La segona fa referncia al fet que la professi docent iels/les professors/es sn subjectes fonamentals del procs de lensenyament i laprenentatge. A ms, s molt importantque la professi docent estigui present als debats de presa de decisions sobre les poltiques educatives.

Cal un professorat format capa de gestionar la diversitat a laula i els diferents nivells dedat que tot sovint conviuen alaula (com passa als pasos en situaci de postconflicte), de gestionar possibles situacions de violncia o de recolzarles nenes i fomentar lequitat.

manca deprofessorat


2A ms, la professi docent s clau a lhora densenyar lalumnat a donar sentit, participar i construir un mn basat envalors com la pau, la democrcia, la creativitat, la solidaritat, la inclusi, el comproms amb el medi ambient ilenteniment internacional i intercultural.

La CME, des dels seus inicis, lany 1999, ha contribut a fer grans avenos en lobjectiu de leducaci per a totes lespersones. Alguns exemples concrets daquests avenos sn lestabliment dun salari mnim per als/les docents al Brasil,leliminaci de les taxes escolars a Knia o la posada en marxa a Moambic del programa Escolinhas, que acull nensi nenes de 3 a 5 anys, de llars sense recursos o afectades per la sida.

Per malgrat que cada dia s ms gran la conscincia dels elevats costos socials i educatius que es deriven del fet de noinvertir en educaci, els esforos fets sn insuficients. Per aquest motiu, sota el lema sense profes no hi ha escola!,aquest any la SAME vol recordar als/les governants la importncia de comptar amb el nombre suficient de docents ambla formaci, motivaci, remuneraci i reconeixement adequats, per exigir que destinin els recursos necessaris perqulEducaci per a Tots i Totes sigui una realitat el ms aviat possible. Els/les docents sn un element fonamental del Dret alEducaci.

A aquesta fi, a travs de Posa el/la teu/va profe dins del mapa resumirem en 5 paraules les idees clau sobre laimportncia del professorat, recollirem les respostes tot fent un llistat de paraules i veurem quines sn les quesovintegen ms. A cada aula, o per grups, formarem un nvol de paraules en el qual les paraules ms recurrentsapareixeran ms grans.

El nostre repte ser aconseguir el nombre mxim possible de nvols i posar-los dins dun mapa. cada nvolrepresentar un/a dels/les docents que manquen per aconseguir leducaci per a tots i totes. Amb tots els queaconseguirem farem veure als/les nostres representants poltics/ques la importncia dinvertir en la formaci, elsrecursos i la remuneraci del personal docent en els pasos en desenvolupament i de destinar la inversi necessria perincorporar 1.700.000 professors que calen al mn.

La participaci en la SAME permetr que nens, nenes, joves i persones adultes desenvolupin la competncia ciutadana ladefinici de la qual fa referncia entre daltres coses- a comprendre la realitat social en qu hom viu, cooperar, conviure iexercir la ciutadania democrtica en una societat plural, aix com a comprometres a contribuir a millorar-la, conixer elsvalors del sistema democrtic i exercir activament i responsable els drets i deures de la ciutadania. A ms, en cadascunade les activitats dirigides als diferents nivells educatius en lmbit formal i no formal, farem referncia a altres competncies,les quals contribum a desenvolupar.

a tots/es els/les docents i educadors/es que han elaborat lesactivitats daquesta proposta didctica i a tots/es aquells/es queaccepten aquests suggeriments i els treballen amb el seualumnat.

Daquesta manera confirmen el seu compromsamb la construcci dun mn millor i amb elpoder transformador de leducaci.

la cme/same agraeix

L

ore

na A

ndr

s/E

ntre

cultu

ras


3* Les diferents activitats estan plantejades tant per a lmbit formal com per a leducaci no formal (grupsdescoltes, ludoteques, activitats de lleure, etc.).

* Utilitzem els termes professor/a i docent per referir-nos a educadors/es, monitors/es etc., tant en lmbitformal com el no formal.

* Proposem per a cada cicle o grup dedat una activitat de reflexi i una altra d acci, que poden portar-se aterme durant les tutories, les hores desbarjo, com a activitats extraescolars, etc.

* Les activitats proposades estan pensades per a diferents grups dedat, per es poden adaptar per a alumnatdaltres nivells.

* El temps proposat per a cada activitat s orientatiu. Cada facilitador/a podr adaptar-lo en funci de lescaracterstiques del grup, de la disponibilitat horria, etc.

* Deixem en mans de cada facilitador/a la temporalitzaci de les activitats durant els mesos de gener (data en qurebran les propostes didctiques) i abril (data en qu se celebrar la SAME en tot el mn).

*Des del PDF que trobars a la nostra web (www.cme-espana.org) pots accedir directament a tots els enllaos queapareixen en aquest material.

oBJectiu general de lasetmana dacci mundialPer a leducaci (same)

sensibilitzar la classe poltica i lopini pblica sobre la importncia de comptar amb professorat ben format,remunerat i motivat per assolir una educaci de qualitat i sobre la necessitat dactuar de manera urgent per alacompliment del dret a una educaci permanent de qualitat per a totes les persones.

oBJectius generals dela ProPosta didctica

consideracionsgenerals

1 conixer la realitat en qu viuen milions de nens i nenes que no poden exercir el seu dret a leducaci bsicaper manca de professorat i de voluntat poltica en aquest mbit.

2 valorar el dret a leducaci com un dret clau per a altres drets, que est recollit en la Declaraci Universal delsDrets Humans i en la Convenci sobre els Drets de lInfant com un element fonamental per al desenvolupament deles persones i les comunitats.

3 assumir, com a ciutadania activa, la prpia responsabilitat envers les situacions injustes i comprendre que totesles persones podem fer quelcom per canviar-les i transformar-les.


4En aquesta proposta et plantegem activitats per treballar el tema. Tanmateix el dret a leducaci en general i alprofessorat en particular sn temes complexos que tenen relaci amb molts altres temes.

Si vols treballar-lo amb els/les teus/ves alumnes ms profundament, tindiquem alguns llocs on hi trobars activitats imaterials:

A la pgina web de la campanya (www.cme-espana.org) pots trobar-hi les propostes didctiques de les SAMEanteriors:

2010Finanamentdeleducaci

2009Alfabetitzacide personesjovesi adultes

2008Educacii exclusi

2007Dret aleducaci

2006Docents

2012Dret a unaeducaciprimerencade qualitat

2011Dret aleducacide donesi nenes

Per aaprofundir

Al canal de youtube de la cme (http://www.youtube.com/user/CMEspain)pots trobar vdeos dinters relacionats amb el tema.

Tamb volem animar-te a llegir els documents i a veure els vdeos queindiquem ms avall sobre la importncia del professorat.

Bibliografia complementria:

Todo nio y nia necesita un maestro. Maestros preparados para todos. CME 2012.

Informe de seguimiento de la EPT en el mundo 2012.Unesco.

Les enseignants et la qualit de lducation: suivi des besoins mondiaux dici 2015. Unesco 2006.

Educacin para todos. El imperativo de la calidad. Unesco 2005.

http://unesdoc.unesco.org/images/0013/001373/137334s.pdf

La cuestin del profesorado: atraer, capacitar y conservar a profesores eficientes. OCDE 2004.

http://www.oecd.org/education/preschoolandschool/34991371.pdf

Profesor Lazhar. Philippe Falardeau. 2011

La clase. Laurent Cantet. 2008

Ser y tener. Nicolas Philibert. 2001

Ni uno menos. Zhang Yimou. 1999

Profesor Holland. Stephen Herek. 1995

Pellcules que aborden el tema del professorat:


5A partir del mapa, individualment o en grup, selabora una definici del concepte educaci.

Per completar la reflexi i enriquir la definici elaborada es comparteix la definici deducaci recollida en la DeclaraciUniversal dels Drets Humans.

Proposem elaborar entre tots/es un mapa didees totreflexionant sobre el concepte educaci. Per elaborar-losuggerim les preguntes segents:

* Qu s leducaci per a nosaltres?

* Per qu s important leducaci?

* Per a qu serveix?

objectius

1 Comprendre la importncia de leducaci com un element clau per trencar el cercle de la pobresa i entendre elpaper del professorat com element fonamental per a una educaci de qualitat.

2 Assumir com a ciutadans i ciutadanes actius/ves la nostra responsabilitat en la defensa duna educaci de qualitat icomprendre que tots/es podem fer alguna cosa a nivell global i local.

competncies

autonomia i iniciativa personal

social i ciutadana

activitat 1. laventura de leducaci

A

lbo

an

article 26 Tota persona t dret a leducaci. Leducaci ha de ser gratuta, al menys la

instrucci elemental i fonamental. La instrucci elemental ser obligatria.

La instrucci tcnica i professional haur de ser generalitzada; laccs als estudis

superiors ser igual per a tots/es,

S

erg

i Cm

ara/

Ent

recu

ltura

s


6* Com s leducaci que queda definida en aquest article? Quines caracterstiques t? Quins objectius persegueix?

Una educaci de qualitat ofereix oportunitats de ple desenvolupament de la persona i dels pasos. Com ms slida i millorsigui leducaci, ms slides i millors seran les eines per treballar en favor del creixement i del desenvolupament dels pobles.

* Quins factors sn necessaris per tenir una bona educaci, una educaci de qualitat?

* s important la figura del/la mestre/a per aconseguir una bona educaci? Per qu?

Proposem a lalumnat fer (de forma individual, per parelles o grups) entrevistes a un/a profe. La meitat de la classeentrevistar professionals en actiu i laltre meitat persones retirades de lactivitat, per conixer la seva experincia docent.Interessa saber les motivacions que van empnyer cada testimoni a elegir i exercir aquesta professi, aix com la formacii capacitaci que van tenir per desenvolupar la seva tasca. Tamb conixer les principals facilitats i obstacles trobats enlexercici daquesta i la seva opini sobre la importncia daquesta professi per al desenvolupament individual i collectiu.

Les entrevistes fetes es compartiran amb la resta de la classe i, amb lajuda del/la professor/a sen destacaran les ideesms rellevants, coincidncies, diferncies sorgides, etc. per a lelaboraci de les conclusions.

Per tal de consolidar la idea de la necessitat de lexercici del ple dret a una educaci de qualitat i la importnciaque t la figura del/la mestre/a, hom proposa divulgar aquestes entrevistes i les seves conclusions en formats diversoscom vdeo, rdio, revista escolar, blog, web, etc.

Per comenar proposem cercar dades de context fonamentals de cadascun dels pasos, com ara la ubicaci, poblaci,situaci del pas en relaci amb altres pasos, etc. (Podeu accedir a ms informaci sobre lestat de leducaci daquestspasos en el material publicat a la pgina web de la Campanya Mundial per lEducaci).

activitat 2. el professorat en el mn

tindr la finalitat dassolir el ple desenvolupament de la personalitat humana

i el reforament del respecte als drets humans i a les llibertats fonamentals, afavorir

la comprensi, la tolerncia i lamistat entre totes les nacions i tots els grups tnics

o religiosos i promour el desenvolupament de les activitats de les Nacions Unides

per al manteniment de la pau...

leducaci

a fi de conixer diferents realitats educatives

proposem investigar per grups sobre alguns pasos delmn, com per exemple, togo,

indonsia, Brasil o Pakistan.


7

Amb la informaci recopilada tractarem de respondre les preguntes segents:

Quants alumnes tenen de mitja per professor/a? Quin s el nivell destudis dels/les professors/es daquests pasos? Enquines condicions fa la seva feina de professor o professora?

Per facilitar la reflexi conjunta cada grup presentar a la resta del grup la realitat del pas estudiat. Per a la posada encom posterior suggerim les preguntes segents:

* Quines diferncies trobem en la situaci del professorat de cada pas?

* Quines coses tenen en com?

* Quines dades ens han cridat ms latenci? Per qu?

* Quines condicions necessita un/a professor/a per fer b la seva feina?

* Com podem recolzar la tasca dels/les professors/es del mn?

* Com podem recolzar la tasca del/la nostre/a professor/a a la nostra aula i a la nostra escola?

Amb tota la informaci recopilada proposarem a lalumnat dissenyar una acci que plasmi les conclusions que hauranextret del treball previ i que serveixi per sensibilitzar el centre o la comunitat sobre la importncia de recolzar leducacide qualitat i la tasca del professorat.

com exemple suggerim

activitat de mobilitzaci:vegeu pgina 21

U

mar

Far

oo

q/A

ctio

n A

id

A

yud

a en

Acc

in

un manifest, una exposici, un decleg, etc. que pugui ser difs a travs de la web,de blogs, de revistes, de la rdio, etc.


8Proposem a lalumnat observar i analitzar les dades segents, les quals sn les msrecents de qu disposa lunesco (2010)referents al percentatge que cadascun delspasos segents inverteix en educaci enrelaci al seu Producte interior Brut (PiB).

objectius

1 Descobrir la important relaci positiva entre despesa en educaci, qualitat de leducaci i qualitat de vida, pertrencar el cercle de pobresa en el mn.

2 Reconixer accions individuals i collectives per reivindicar el dret a leducaci de qualitat a nivell local i global.

competncies

social i ciutadana

artstica

activitat 1. Finanament per a una educaci per a tots i totes

G

eorg

ie S

cott

/Act

ion

Aid

Per millorar la comprensi de lactivitat, en primer lloc demanarem a lalumnat que busqui o recordi el significat de PIBi UNESCO. Desprs els proposarem que completin la informaci referida a aquests sis pasos tot cercant un seguit dedades que considerin significatives per reconixer la importncia i relaci entre la inversi en educaci i la qualitat devida dun pas, com per exemple: renda per cpita, esperana mitja de vida o/i seguretat ciutadana, etc. Un cop feta lacerca de dades farem una posada en com de la informaci i debatrem sobre les dades suggerides. Proposem redactaruna conclusi escrita i raonada del que haurem treballat.

Per acabar lactivitat i completar la reflexi proposem consultar larticle segent, que estableix una relaci entre lesvictries de la Champions League de futbol i el nombre de Premis Nobel drees cientfiques en diferents pasosdEuropa, clarament relacionada amb la qualitat de leducaci existent en cadascun dels pasos.

http://www.principiamarsupia.com/2012/08/20/espana-1-premio-nobel-por-cada-6-champions/

Desprs de la lectura proposem que lalumnat faci una breu valoraci personal per escrit sobre tot all que haur valorat,amb la seva prpia opini i conclusions. A partir de aqu plantejarem un debat en grup que giri al voltant de laimportncia de la inversi en educaci per al desenvolupament de les persones i dels pobles.

sucia 6,7%

esPanya 4,4%

xile 3,4%

guatemala 3,2%

PaKistan 2,9%

angola 2,6%


9Iniciatives com la campanya mundial per leducaci persegueixen conscienciar per aconseguir lacompliment del dret auna educaci de qualitat per a totes les persones a nivell local i internacional. En coneixes alguna ms? Quina o quines?

Els demanarem que citin (o busquin, en el cas que disposem de ms temps), individualment o en grup, un exemple ique el presentin a la resta dels/les companys/es a partir de preguntes com ara: Qui sn els/les promotors/es de lainiciativa? Qu denuncien? Quins objectius es proposen? Quina estratgia fan servir per aconseguir-los?

En aquesta lnia i desprs de tot el que haurem reflexionat en la posada en com, per grups mixtes de 4 5 persones,plantejarem fer alguna de les activitats de sensibilitzaci segents per difondre entre la comunitat

* redacci duna carta per presentar a les administracions pbliques competents (central, autonmica i/o local),justificant el per qu resulta rendible invertir en educaci i, en concret, en la formaci continua dels/les professors/es.

* elaboraci dun eslgan que resumeixi una reivindicaci vigent i pertinent en l mbit educatiu a nivell local ointernacional.

* elaboraci dun cartell amb imatges (tipus publicitat) que demani inversi o esfor per part de lEstat en lmbiteducatiu i en la formaci dels/les professors/es en els pasos empobrits.

* creaci dun vdeo breu o lipdub que plantegi de forma crtica (reivindicativa, humorstica, etc.) el dret a leducacii el deure dels poders pblics de garantir-la de manera efectiva i universal, en especial fent referncia a la necessitatdinversi en lescola i en el professorat.

Presentarem a lalumnat el clip del tema the Wall, del grup Pink Floyd. desprs del visionat, plantejarem les preguntessegents, que hauran de respondre individualment:

Quina s la idea de la can principal?Quin model educatiu es critica i quin sofereix comalternativa desitjable?Creus que la funci dun/a docent s ensenyar/instruiro educar? Coneixes ms canons que parlin sobremodels deducaci? Quines? Qu diuen?

activitat 2. la nostra implicaci per treballar per un

professorat format i suficient

activitat de mobilitzacivegeu pgina 21


10

amb aquesta activitat pretenem que lalumnat de Batxillerat, que jaha recorregut molts anys en elsistema educatiu, reflexioni sobre el procs del que forma part i sobrela formaci del professorat com a part fonamental dun sistemaeducatiu de qualitat i per a totsi totes.

objectius

1 Reflexionar sobre la importncia de la inversi pblica en manteniment i formaci de professorat com a forma deprotecci del dret universal a una educaci de qualitat per a totes les persones.

2 Analitzar crticament la qualitat de leducaci a nivell local i global utilitzant diferents indicadors i proposar iniciativesi accions personals i collectives que permetin millorar lacompliment del dret universal a leducaci per a tots i totes.

capacitats

utilitzar amb solvncia i responsabilitat les tecnologies de la informaci i la comunicaci.

conixer i valorar crticament les realitats del mn contemporani, els seus antecedents histrics i els principalsfactors de la seva evoluci. Participar de forma solidria en el desenvolupament i la millora del seu entorn social.

activitat 1. Per un professorat qualificat i suficient

M

arce

lo B

ente

z/A

yud

a en

Acc

in

De forma individual o en grups lalumnat investigar, reflexionar i respondr a travs de les activitats segents:

Normalment s gratificant per a lalumnat retrobar-se amb un/a mestre/a que fa anys va participar enla seva educaci. Aquesta activitat ens dna una bona excusa per a una trobada. Proposem alalumnat que investigui com s la formaci inicial (abans de comenar a treballar) i permanent (en eldecurs del temps de prctica professional) del professorat. Que preguntin a un/a docent dEducaciInfantil, a un/a altre/a dEducaci Primria i a un/a tercer/a dEducaci Secundria o Batxillerat, que elshagin donat classe, com ha estat la seva formaci inicial i permanent, per a qu els ha servit i com lamillorarien.

In

teR

ed


11

Farem una posada en com de totes les respostes i demanarem a lalumnat que, a ms darribar a conclusionsgenerals del grup, aquestes serveixin de base per a algun altre tipus dacci.

en alguns pasos empobrits -i fa uns anys tamb a Espanya-, sobre tot en zones rurals, unpercentatge de llocs de treball docents sn ocupats per persones de les comunitats, sense titulaciprofessional, per que han destacat en la seva educaci secundria. Aquest professorat ocupainterinament el lloc dun/a docent professional. Per qu penseu que aix succeeix sobre tot encomunitats allades? Penseu que aix pot generar algun tipus de discriminaci en relaci a la poblaciurbana? Quines mesures es proposen per afrontar aquesta situaci?

Suggerim que lalumnat analitzi el cas duna professora de tecnologia i dun professor de cinciesque han comenat a treballar el 1979. Quines conseqncies concretes tindria per a lalumnat el fet deno existir formaci permanent del professorat?

ajuda oficial al desenvolupament: En el requadre podem veure quina part destina el governespanyol a la formaci del professoral de la quantitat global que concedeix dajuda a leducaci aaltres pasos. En relaci a altres partides, com ho considereu: escs o excessiu? Quinesconseqncies creieu que pot tenir per a leducaci no invertir suficientment en la formaci dels/lesseus/ves docents?

elaborant un document per publicaren el blog del centre, dissenyant un cartell publicitari de sensibilitzaci, demanant la participaci del professorat ipersonal no docent, de la resta de lalumnat o les famlies en lactivitat de mobilitzaci de la SAME.

el grup pot decidir com vol intervenir-hi, per exemple

Font: La ayuda en educacin a examen. Alboan, Entreculturas, Fundaci ETEA 2012.

descripcin sector

educacin, nivel no especificadoPoltica educativa y gestin administrativaServicios e instalaciones educativos y formativosFormacin de profesoresInvestigacin educativaeducacin bsicaEducacin primariaCapacitacin bsica de jvenes y adultosEducacin primera infanciaeducacin secundariaEducacin secundariaFormacin profesionaleducacin post-secundariaEducacin universitariaFormacin superior tcnica y de direccin

total aod multilateral educacin

media2007-09

113,5856,6134,618,67

13,70132,77110,0919,573,11

53,737,50

46,2368,1863,175,02

368,27

% sobreaod brutaeducacin

30,8%15,4%9,4%2,4%3,7%

36,1%29,9%5,3%0,8%

14,6%2,0%

12,6%18,5%17,2%1,4%

100,0%

2010

129,7482,4633,974,668,65

130,93112,0813,735,11

48,8913,7535,1453,3546,426,93

362,90

% sobreaod brutaeducacin

35,7%22,7%9,4%1,3%2,4%

36,1%30,9%3,8%1,4%

13,5%3,8%9,7%

14,7%12,8%1,9%

100,0%

distribuci per sectors de la aod bruta total espanyola destinada a educaci entre 2007 i 2010(milions deuros)


12

activitat 2. Ponncia poltica: un model de formaci del

professorat per a una educaci justa

* Article sobre la formaci del professorat a Finlndia, un pas referent eneducaci:

http://revista.universidaddepadres.es/index.php?option=com_content&view=article&id=414&Itemid=338

* Article del diari El Mundo sobre el finanament de leducaci i, en concret, el de la formaci permanent del professorat, en una situaci de crisi econmica.

http://www.elmundo.es/elmundo/2012/04/03/espana/1333453157.html

* document de lorganitzaci destats iberoamericans (oei) sobre lesmetes educatives i indicadors davaluaci que hom pretn assolir per a lacomunitat, incls el nostre pas, per a 2021.

s un document important per a la preparaci de les ponncies, no noms per les metes 20 i 21, que afecten especficament la formaciinicial i permanent del professorat, sin per totes les metes que ajuden a definir com cal formar els principals agents per aconseguir-les: els/ lesdocents.

http://www.oei.es/metas2021/c4.pdf

aquesta activitat pretn quelalumnat conegui i reflexioni sobrealguns exemples de formaci del professorat en el mn,comenant per els del seu entornimmediat. a partir daquest punt,primer en comissions i desprs en conjunt, es debatr una ponnciaconsensuada per a la millora de la formaci del professorat amb lobjectiu final duna educacide qualitat, inclusiva, equitativai amb vocaci global.

Preparaci de lesponncies

El professorat dividir laclasse en 3 4 grups mixtosque treballaran, els diesprevis a lactivitat centrali amb el recolzament delprofessorat, els articles els enllaos dels quals a lInternet relacionem a continuaci.

* un breu pargraf que resumeixi els objectius que es persegueixen (5 a10 lnies).

* una senzilla descripci de qui, com i quan sha elaborat i la formadaprovaci (5 a 10 lnies).

* Quines eines (cursos presencials, exmens peridics al professorat,formaci semipresencial o teleformaci, grups de treball), es proposencom a ms eficaces i viables, valorant les diferents possibilitatseconmiques dels pasos o les situacions de crisis?

redacci de laponncia poltica

La ponncia debatuda iaprovada no ha de ser breuni concisa i suggerim queinclogui, al menys, elsapartats segents.

A

lbo

an


13


Com si es tracts dun congrs poltic, el grup escollir 4 5 ponentsque, amb lajuda duna presentaci, aniran exposant a tota la classe elcontingut del document. Desprs de lexposici de cada apartat,sobrir un temps de debat amb la possibilitat dincorporar esmenes.

Acabada tota lexposici la classe aprovar o rebutjar la ponncia. Espot considerar aprovada si compta amb la majoria absoluta dels vots.

debat i aprovaci de la ponncia

s la part ms importantde lactivitat.

Per incrementar limpacte sensibilitzador del treball fet lalumne/a potdifondre en el seu entorn les ponncies aprovades. Suggerim, per exemple, utilitzar el web o el blog del centre educatiu,elaborar presentacions per portar a les tutories daltres cursos o escriurecartes dopini a diferents diaris o frums de la xarxa.

conclusions

* quines caracterstiques hom creu que ha de tenir un/a professor/a peraconseguir les metes educatives 2021 per a la ComunitatIberoamericana?

* Com hom pensa que hauria de ser la formaci docent al seu institut oa la seva escola?

* Pot fer alguna cosa lalumnat, poden fer alguna cosa les famlies o lasocietat per contribuir a una formaci docent de qualitat?

* quin paper ha de jugar la formaci del professorat en els projectes decooperaci al desenvolupament?

* quins indicadors objectius es proposen per avaluar els resultats de laposada en prctica de la ponncia daqu a 15 anys?

In

teR

ed


Per plantejar la reflexi proposarem a lalumnat fer una escenificaci en la qual cada membre del grup esconvertir en professor/a durant 3 minuts. els passos que seguirem seran:

14

objectius

1 Reflexionar i conscienciar sobre la situaci de la qualitat de leducaci a travs de lanlisi del paper del professorat coma element decisiu en limpuls del desenvolupament personal i collectiu, partint de la prpia experincia i de l anlisi de larealitat nacional i internacional.

2 Considerar quines actuacions sn possibles a curt i mig termini a lmbit global i local, que facin possible el ple exercicidel dret a una educaci de qualitat per a totes les persones.

activitat 1: Professorat en escena

A

lbo

an

Cada persona pensar en algun tema perpresentar a la resta.

Un cop escollit el tema la persona elegirtamb la manera de presentar-lo al grup. Perfer-ho pensar en el perfil de professor/a quehaur de representar. La meitat del grup tindruna tarja verda i laltre meitat una altra ver-mella, que definiran part del seu perfil. Els quetinguin la targeta verda hauran de representarel bon educador o la bona educadora; els quela tinguin vermella, el/la contrari/a.

es representaran les dramatitzacions per a la resta del grup. Suggerim que les dramatitzacionssenregistrin en vdeo. Desprs de les dramatitzacions comentarem en grup el que haurem observat apartir de preguntes com: Qu heu sentit? En quin rol us heu trobat ms cmodes? Quines caracterstiquesheu associat al rol de bon i mal professor/a? Quins records us ha portat aquest exercici? Hi ha hagutcoincidncies, desacords? Quins?

Per aprofundir en la reflexi sobre lestat de leducaci a nivell nacional i internacional, proposem lalectura, lanlisi i la discussi de material de recolzament (articles, vdeos o un altre elementdactualitat) citats a la bibliografia recomanada daquesta unitat.

Amb tot el que haurem reflexionat proposem elaborar un informe o document de sntesi on es recullin lesprincipals conclusions extretes sobre la relaci entre la qualitat de leducaci i el professorat qualificat peral bon desenvolupament personal i collectiu.


15

activitat 2: iniciatives per aconseguir una educaci de qualitat

Proposem a lalumnat buscar unafotografia (revistes, diaris, internet, etc.)que reflecteixi, segons la consideraci de cadasc, alguna o algunes de lescondicions que ha de tenir el bon exercicide la tasca educadora amb personesadultes.

D

ani V

illan

ueva

/Ent

recu

ltura

s

Amb les fotografies recollides i els comentaris de lalumnat selabora una presentaci a partir de les preguntessegents:

Quines condicions shan esmentat?Hi ha hagut coincidncies, desacords?Amb quin aspecte o aspectes es relacionen les condicions esmentades: formaci, context, recursos, relacidocent/alumnat, inversi en educaci, etc.?En cas que les fotografies tinguin un context identificat suggerim tamb mirar daprofundir en la situaci deleducaci daquesta realitat particular tot cercant la informaci pertinent de context.

El procs es completar plantejant un debat final que respongui la pregunta: Quines actuacions sn possiblesper a lexercici del dret a una educaci de qualitat de tots els actors involucrats (docents i alumnat)?

Per preparar-lo, proposem als/les alumnes informar-se sobre campanyes i iniciatives de la societat civil (ONG) igoverns a favor duna educaci de qualitat a nivell nacional i internacional. Quins aspectes prioritzen? Snsuficients? Quins sn els seus punts forts i els seus punts dbils?



16

objectius

1 Fomentar lesperit crtic a travs de lanlisi de la situaci actual de leducaci i el paper dels/les docents, tant a escalalocal com global.

2 Conscienciar sobre la importncia dun professorat qualificat per impulsar el desenvolupament de les capacitatspersonals i collectives

continguts

conceptes: dret a leducaci, desigualtat, potencialitats personals i collectives, importncia de la formaci dels/lesdocents

Habilitats: desenvolupament de la comunicaci verbal; resoluci pacfica de conflictes.

actituds: crtica vers situacions de necessitat i desigualtat, participativa i de collaboraci entre els membres delequip; cerca de consens.

durada

2 hores

desenvolupament

activitat 1. Professors/es del mn

P

ablo

Fun

es/E

ntre

cultu

ras

Plategem un joc de rols perdonar a conixer les diferentsrealitats de professorat endiferents pasos, tot mirant de posar als/les nens/es en el lloc daquests/esprofessors/es. es treballar per conixer i valorar laimportncia i les dificultats queaquests/es tenen per portar a terme la seva feina. s important definir b els perfils del professorat.


17

Dividirem els participants en grups de 4-5 persones, tants com perfils de professorat haurem elegit per jugar, considerantque hi podem afegir i suprimir aquells que es consideri necessari. Cada grup escollir i assumir com a prpia la situacidun dels perfils dels/les professors/es representats/des i preparar lexposici dun tema per a la seva prpia classe o pelseu propi grup. Per exemple: la classificaci dels ssers vius per a nens/es de 12 anys en la primera adaptaci, o bpreparar una classe per a primria sobre la fotosntesi, en una aula amb conflictes de violncia, per a la segona.

El grup haur de tenir en compte les dificultats amb qu es trobar: els recursos materials, la realitat dels seus/vesprofessors/es, la seva formaci...

El joc es desenvolupa en 5 etapes:

Cada grup es reuneix per separat per preparar la seva classe, en funci de les claus que mostra la sevafitxa, tenint en compte que podr acompanyar la seva exposici posterior amb grfics, dibuixos, etc., segonsles possibilitats de cada realitat. A aquesta fi, amb lajuda del/la educador/a, consultar informaci de contextsobre la situaci de leducaci en cada pas, que shaur de reflectir desprs en la seva dramatitzaci.

Cada grup elegir un dels seus membres per a representar el/la professor/a que exposi la classe. La restadel grup far el paper dalumnat dacord amb la situaci que descriu la targeta. Shi poden incorporar, adaptades per edats, situacions que el professorat ha de resoldre, com per exemple unconflicte a classe, manca dassistncia dalumnes, inundacions que inhabiliten laula habitual.

Cada grup porta a terme la seva posada en escena, mentre la resta observa i pren nota del que va passant.

Quan tots els grups hagin donat la seva classe, obrirem un debat i comentarem tots els grups conjuntament,posant especialment atenci en les diferncies en funci dels recursos, de les installacions, la preparaci delprofessorat... i en com aquestes diferncies influeixen en laprenentatge dels/les nens/es.

avaluaci final sobre la situaci del professorat i tot el que haurem aprs. Amb lajuda del/la educador/a,s un bon moment per treure conclusions collectives i buscar alternatives als reptes i dificultats que hadafrontar actualment el professorat. A aquesta fi s fonamental aprofundir en lanlisi crtica, lexplicaci deles realitats exposades i la descoberta de les seves causes amb preguntes com ara: Qu ha passat? Heuparticipat? Com us heu sentit? Qu heu observat? Heu aconseguit assolir els objectius perseguits?

sensibilitzaci: Per tal de reforar el que shaur aprs mirarem de recollir les solucions en un suport grfic ivisible per a tothom (cartells, panells, revistes, web, etc.) i dexposar les idees resultants de la posada encom per tal de difondre-les posteriorment en la comunitat.

Proposem duesadaptacions, segonsledat:

* Adaptaci 1:des de 12 fins 14 anys

* Adaptaci 2: a partir de 15 anys


18

llistat de possibles professors/es

noem

sc mestra deducaci primria en una escola ruraldun poble de santa cruz de tenerife (espanya). Vaigestudiar a Madrid la diplomatura deducaci primria iposteriorment he seguit formant-me. Magradaria podercomptar amb noves tecnologies a laula (jocs interactius),per no hi ha pressupost. Aquest any han augmentat laquota dalumnat per classe, per aquest motiu no pucatendre les necessitats especfiques de cada alumne/a.Tamb han redut les classes de refor als menors dorigenimmigrant o amb problemes daprenentatge.

Aquest any, per causa de la crisi, molts/es nens/es hantingut problemes per aconseguir els llibres necessaris, perho hem solucionat demanant-los a les editorials o als/lesalumnes danys anteriors.

Lescola s rural o unitria, la qual cosa vol dir que alumnesde diferents edats sn a la mateixa classe. Esticpreocupada perqu les escoles rurals estan en el punt demira de ladministraci. Tots/es els/les nens/es viuen alpoble, molt a prop de lescola.

Kayode

sc mestre descola dun poblet a prop de lokoja(nigria). No vaig poder cursar leducaci secundriaperqu havia de treballar al camp amb la meva famlia itrigava ms duna hora i mitja per trajecte, a peu. Tot i nohaver acabat els meus estudis, vaig aconseguir un lloc deprofessor a lescola. El sou s baix, per amb lhortet ialguns regals dels alumnes en tenim prou per viure la mevadona, els nostres fills i jo. Les meves germanes no vanacabar leducaci primria perqu havien de treballar persobreviure i els meus pares creien que aix no s cosa denoies. Lescola s una gran habitaci on tots/es els/lesalumnes estan junts/es.

Estic molt content perqu acabo de rebre una pissarravella, per no la fem servir gaire sovint perqu no s fcilaconseguir guix. Els/les nens/es no tenen material escolar iel que tenen el comparteixen.

Durant lestaci de pluges lescola sinunda i durantlestaci seca hi fa molta calor, la qual cosa dificulta lacontinutat de les classes. Tots/es els/les nens/es es portenmolt b, volen aprofitar tot el temps perqu saben que nopodran assistir molts anys a lescola. Fan un gran esfor,recorren un llarg cam, ms duna hora a peu, i treballenabans i desprs danar a escola. s freqent que elspoblets petits siguin atacats a causa dels enfrontamentsentre tribus de diferents creences. El meu pas s un delsque t una de les taxes ms altes danalfabets isemianalfabets del mn i jo vull que aix canvi.


19

Harry skog

sc professor de primria duna escola pblica dHlsinki(Finlndia), una ciutat gran y tranquilla i culturalment bastanthomognia, ja que les minories sn relativament petites. Vaighaver de superar vries proves per poder accedir als estudis:exmens, entrevistes, resum dun llibre, demostracidaptituds artstiques... Els/les educadors/es tenim moltprestigi a Finlndia perqu els/les nens/es ens consideren lariquesa ms gran i sinverteix molt en educaci. Lescola sgran i nova, t vries sales condicionades per activitatsldiques-educatives (teatre, msica, cinema...) i a les classestenim material tecnolgic per a tot lalumnat, cosa que falaprenentatge ms dinmic i entretingut per als menuts.

Fins el 5 curs es potencia la seguretat dels/les nens/es finsaquest nivell no utilitzem les qualificacions numriques-.Tamb donem molta importncia a les relacions socials entreells/es. Els caps de setmana els/les nens/es acostumen aanar a teatres, museus i concerts amb les seves famlies.

marcelo

vaig nixer a lima, per vaig decidir ser professor dunapetita escola dun poble dels andes peruans. Vaig poderacabar els estudis perqu els meus pares tenien una botigaque ens permetia de viure cmodament, per moltscompanys van haver dabandonar per motius econmics.Els/les meus/ves alumnes sn indgenes i viuen delagricultura, la ramaderia o la mineria, s una feina dura queno dna gaire ingressos. Molts/es nens/es pateixendesnutrici, per aix, a lescola, els donem llet i alguna cosaper menjar. S que alguns/es deixaran el poble i aniran a laciutat a buscar una oportunitat, per b que la majoria acabarsobrevivint al carrer fent feines molt dures. La societatperuana segueix estant molt dividida culturalment i els/lesindgenes tenen menys oportunitats, pateixen discriminaci imarginaci. Considero imprescindible que els/les nens/esrebin una bona educaci per poder defensar els seus drets iles seves terres. Lescola la van construir els pares i les maresdels/les alumnes.

Ftima

sc professora duna escola de nuakchot (mauritnia). sun pas musulm, on la religi s molt present en la societat.Actualment faig estudis universitaris de magisteri. Quan vaigacabar la secundria vaig comenar a treballar de professora.Lescola es troba en un dels barris ms pobres de la ciutat. Elbarri est molt poblat perqu desprs de les ltimes sequeresmoltes famlies es van traslladar des dels pobles a la ciutat.Molts/es nens/es viuen en situacions precries, no tenenaigua potable. Alguns/es menors, abans que comencin lesclasses, han danar a la font a buscar aigua.

La majoria dels/les alumnes sn nois, sobre tot els grans,perqu a Mauritnia s freqent casar-se molt jove o que lesnoies es quedin a casa per ajudar la famlia. Molta gent pensaque la dona s inferior a lhome. Magrada complir amb elspreceptes religiosos i em tapo els cabells amb l hiyab perprpia voluntat. Lescola s un edifici vell i brut, els/les mspetits/es han de seure a terra i molts/es no tenen materialescolar. Per a la lectura fem servir sovint lAlcor perqu notenim gaires llibres.


20

observacions per als/les educadors/es:

* Les adaptacions per edats es faran en funci de la complexitat del tema elegit per treballarla dramatitzaci aix com la profunditat de treball, lanlisi i la reflexi sobre cada punt tractaten la posada en com, el debat i les conclusions finals.

* Per als majors de 14, si disposem de temps suficient, proposem desenvolupar aquestadinmica en dues sessions, amb lobjectiu dampliar la informaci que es dna sobre lasituaci del professorat en el mn. Aix es podran apropar ms a les realitats existents i eldebat ser ms ric.

En aquest cas suggerim els recursos segents:

Hagmoslo bien. Acabar con la crisis en la educacin de las nias.

https://www.box.com/shared/xk3ts57r0q0kubudqy19

Los jvenes y las competencias: trabajar con la educacin. UNESCO 2012.http://unesdoc.unesco.org/images/0021/002175/217509S.pdf

Global education digest 2011. Comparing Education Statistics Across the World. UNESCO.http://www.uis.unesco.org/Library/Documents/global_education_digest_2011_en.pdf

Educacin en Finlandia. Embajada de Finlandiahttp://www.finlandia.es/public/default.aspx?nodeid=36870&contentlan=9&culture=es-ES

* Si fos possible, suggerim recrrer a persones convidades que, com a representants dediverses entitats oficials i particulars, puguin exposar els seus enfocaments sobre lestat deleducaci en els diferents contextos reflectits. A partir delles el grup pot establir un debatque valori la coherncia i validesa de les classes desenvolupades per cadascun.



21

activitat per a tots els nivells

objectius

1 Recapitular el que haurem treballat sobre la importncia del professorat i la necessitat de lacompliment delcomproms dels pasos daconseguir lEducaci per a Tots i Totes lany 2015.

2 Participar en lactivitat de mobilitzaci mundial.

durant la setmana dacci mundial per leducaci (same) milions depersones en tot el mn ens mobilitzarem sota el lema sense profes no hi ha escola!, per recordar als governants la importncia de comptar amb elsuficient nmero de docents amb formaci adequada, motivaci,remuneraci i reconeixement i per exigir als/les governants que destinin elsrecursos necessaris a fi que leducaci per a tots i totes sigui una realitatcom ms aviat millor. els/les docents sn un element fonamental per al pleacompliment del dret a una educaci de qualitat.

com ParticiPar a laula?

Amb aquesta activitat perseguim lobjectiu de recapitular all que haurem treballat en el decurs de les propostesdidctiques i unir-nos a la mobilitzaci que hom porta a terme arreu del mn.

La nostra finalitat ser tenir el mxim nombre de nvols possibles i posar-los en un mapa. Cada nvol representarun/a dels/les docents que manquen per assolir lEducaci per a Tots i Totes. Amb tots els que aconseguim farem veureals/les nostres representants poltics/ques la importncia dinvertir en la formaci, recursos i remuneraci del personaldocent en els pasos en desenvolupament i de destinar els recursos necessaris per incorporar el 1.700.000 professors/esque manquen al mn.


22

la campanya mundial per leducaci no seria la mateixa sense la vostra implicaci, la devosaltres els/les docents i educadors/es compromesos/es amb el dret a l educaci. Per aixvolem agrair-vos especialment la vostra implicaci e la CME i en la SAME de diferents maneres(elaboraci de materials, implicaci dels vostres centres...).

Us recordem que s molt important que sapiguem quants som. Per aix s imprescindible queenregistreu la participaci dels vostres centres a www.cme-espana.org.

Pas 1

En funci del nivell educatiu en qu estem, les preguntes incitadores per arribar a aquestes 5 paraules seran diferents.

Per exemple, per a un alumnat dinfantil la pregunta podria ser: Qu tagrada ms del/la teu/va profe? Com s el/lateu/va profe? (divertit/da, bo/na); a primria: Qu valores ms dels/les teus/ves profes? (la seva implicaci, la sevaformaci, la seva calidesa) i a secundria les preguntes podrien ser: Quin/a profe ha estat ms important per a tu? Perqu? Per qu s important el professorat?

Recollirem les respostes tot fent un llistat de paraules i veurem quines sn les ms recurrents.

Pas 3

* en lnia: a www.cme-espana.org podeu afegir al mapa el nmero de siluetes que haureu elaborat i sumar-les a les dela resta de centres i persones que participin a la SAME.

* en paper: elaboreu un mapamundi per classe o en el centre, que senyali la quantitat de docents deducaci primriaque falten a cada pas del mn. Podeu trobar aquestes dades al mapamundi interactiu sobre professorat que ha elaboratla UNESCO (http://www.app.collinsindicate.com/uis-atlas-teachers/es-es).

Aix podreu compartir amb la resta del centre i de la comunitat educativa les conclusions del que haureu treballat.

Pas 2

Tamb podem fer un sol nvol amb les paraules que hagin aparegut a tota lescola o a tot el cicle. Les possibilitats snvries i cada centre pot elegir com far lactivitat.

el nvol de paraules pot representar-se de dues formes:

* en paper, utilitzant la silueta que us proporcionem en el cartell i a la web, on hi escriurem o enganxarem les paraulesque han dit els/les participants, mirant que la mida reflecteixi la freqncia amb qu han aparegut.

Aquests nvols ens serviran per exposar-los a classe, penjar-los a lescola/al centre o utilitzar-los en els actes en qulescola/el centre participi, convocat per lequip de la campanya.

* en lnia, utilitzant leina que trobareu a aquesta fi a la web de la campanya (www.cme-espana.org).

cada participant resumir en 5 paraules les idees clau que vol destacardesprs dhaver treballat el tema.

Ha arribat el moment de posar els/les profes dins del mapa.

com ho farem?

a cada aula o per grups formarem un nvol de paraules amb forma dedocent, en el qual les paraules que han aparegut ms vegades seran de midams gran.


23

setmana dacci mundialPer a leducaci (same) 2013

de la proposta didctica per asecundria, Batxillerat,Persones adultesi educaci no Formal

quins nivells hi han participat?

1er cicle ESO

2n cicle ESO

Cicles formatius

Batxillerat

Educaci de Persones Adultes

Grup deducaci no formal

quantes Persones Hi Han ParticiPat? (alumnat, ParticiPants, docents, Famlies)

docents / educadors/es imPlicats/es

Nom Mail

nom del centre / gruP

adrea, cP, localitat

correu electrnic i Persona de contacte


Heu ParticiPat anteriorment en la same? quins anys?

valora de l 1 (nivell mnim) al 5 (nivell mxim) la Pertinena dels oBJectius PlanteJats iladequaci dactivitats PlanteJades a cada nivell educatiu.

educaci secundria

Primer cicle

Objectius 1 2 3 4 5 Activitat 1. Laventura de leducaci 1 2 3 4 5 Activitat 2. El professorat en el mn 1 2 3 4 5 Activitat de mobilitzaci. Posa el/la teu/va profe dins del mapa 1 2 3 4 5

segon cicle

Objectius Activitat 1. Finanament per a una educaci per a tots i totes 1 2 3 4 5 Activitat 2. La nostra implicaci per treballar per un professorat format i suficient 1 2 3 4 5 Activitat de mobilitzaci. Posa el/la teu/va profe dins del mapa 1 2 3 4 5

Batxillerat

Objectius 1 2 3 4 5 Activitat 1. Per un professorat qualificat i suficient 1 2 3 4 5 Activitat 2. Ponncia poltica 1 2 3 4 5 Activitat de mobilitzaci. Posa el/la teu/va profe dins del mapa 1 2 3 4 5

educaci de Persones adultes

Objectius 1 2 3 4 5 Activitat 1. Professorat en escena 1 2 3 4 5 Activitat 2. Iniciatives per aconseguir una educaci de qualitat 1 2 3 4 5 Activitat de mobilitzaci. Posa el/la teu/va profe dins del mapa 1 2 3 4 5

educaci no Formal

Objectius 1 2 3 4 5 Activitat 1. Professors/es del mn 1 2 3 4 5 Activitat de mobilitzaci. Posa el/la teu/va profe dins del mapa 1 2 3 4 5

valora de l1 (nivell mnim) al 5 (nivell mxim) els asPectes segents

Quantitat de materials rebuts 1 2 3 4 5 Data de recepci dels materials 1 2 3 4 5 Possibilitat dinclusi de la proposta en la programaci del centre / collectiu 1 2 3 4 5 Inters a treballar la SAME en anys vinents 1 2 3 4 5

oBservacions, comentaris i ProPostes de millora

24


Per a la campanya mundial per aleducaci s molt important conixerqui hem participat en la same.

Per aix et demanem que enregistris laparticipaci del teu centre a www.cme-espana.org.

la vostra opini s molt important perpoder seguir millorant. completa aquest qestionari i envial

* per fax al 93 412 40 36

* o completal directament al web.

volem conixer lopini de lalumnat sobre la samei els materials. animals a entrar a www-cme-espana.orgi a completar el qestionari en lnia


* enregistra la teva participaci en la same

* Fes el teu nvol de paraules i posa el/la teu/va profe dins del mapa

* completa lavaluaci dels materials didctics

FERE - CENTROS CATLICOS

Collabora:La Coalici Espanyola de la Campanya Mundial per a lEducaci est integrada per:

Direcci dart, disseny i illustracions: Maribel Vzquez

Organitzacions que participen en la SAME a nivell estatal:

entra a www.cme-espana.org
