Codi tic mundial per al turisme

Presentaci

Malgrat que la Declaraci del codi tic mundial per al turisme fa 11 anys que es va publicar, sha con-siderat necessari, per la significaci que t, fer-ne una publicaci i la divulgaci del contingut en llengua catalana.

Precisament el valor i la transcendncia de cada un dels 10 articles que componen la declaraci, la ma-teixa histria i la importncia del sector turstic de casa nostra, on cada any milions de persones ens visiten per motius de lleure, de treball, etc., i la llarga tradici dels catalans a viatjar, fa necessari fer saber i subratllar les actituds i els criteris que cal que tinguin presents les persones que viatgen, aix com tamb els professionals del turisme i les societats que els acullen.

Esperem que aquesta publicaci serveixi per millorar i prendre conscincia de les actituds que tothom ha de tenir present quan viatja a altres contrades, amb la finalitat de respectar la cultura, les tradicions, la identitat, els drets de les persones i el medi dels dife-rents pasos, i que el turisme contribueixi a lentesa i al respecte mutus entre les persones i les societats.

Observatori de TurismeDirecci General de Turisme Departament dInnovaci, Universitats i Empresa

EditaGeneralitat de CatalunyaDepartament dInnovaci, Universitats i EmpresaDirecci General de Turisme

Disseny i maquetaciSolucions Grfiques i Editorials

TraducciDiscobole i T&S

ImpresssiGP

DL B-27140-2010

Nosaltres, els membres de lOrganitzaci Mundial de Turisme (OMT), representants del sector turstic mundial, delegats

dEstats, territoris, empreses, institucions i organismes reunits en Assemblea General a Santiago de Xile l1 doctubre de 1999.

Reafi rmant els objectius enunciats a larticle 3 dels Estatuts de lOrganitzaci Mundial del Turisme, i conscients de la funci central i decisiva que va reconixer a lOrganitzaci lAssemblea General de les Nacions Unides en la promoci i en el desenvolupament del turisme a fi de contribuir al creixement econmic, a la comprensi internacional, a la pau i a la prosperitat dels pasos, com tamb al respecte universal i a lobservana dels drets humans i de les lliber-tats fonamentals sense distinci de raa, sexe, llengua ni religi.

Profundament convenuts que, grcies al contacte directe, es-pontani i immediat que permet entre homes i dones de cultures i formes de vida diferents, el turisme s una fora viva al servei de la pau i un factor damistat i comprensi entre els pobles,

Atenint-nos als principis encaminats a conciliar de manera soste-nible la protecci del medi ambient, el desenvolupament econmic i la lluita contra la pobresa, que van formular les Nacions Unides a la Cimera sobre la Terra de Rio de Janeiro el 1992 i que es van expressar en el Programa 21 adoptat en aquella ocasi,

Tenint present el rpid i continu creixement, tant passat com previ-sible, de lactivitat turstica originada per motius de lleure, negoci, cul-tura, religi o salut, i els seus poderosos efectes positius i negatius en el medi ambient, en leconomia i en la societat dels pasos emissors i receptors, a les comunitats locals i a les poblacions autctones, com tamb en les relacions i en els intercanvis internacionals.

Moguts per la voluntat de fomentar un turisme responsable i sos-tenible, al qual tots tinguin accs en exercici del dret que correspon a totes les persones de fer servir el seu temps lliure per a fi nalitats de lleure i viatges, i amb el degut respecte a les opcions de societat de tots els pblics,

Per persuadits tamb que el sector turstic mundial, en el seu conjunt, safavoriria considerablement si es desenvolups en un

Prembul

3

Codi tic mundial per al turisme

adoptat per la resoluci A/RES/406(XIII) de la tretzena Assemblea General de lOMT (Santiago de Xile,

27 de desembre-1 doctubre de 1999)

2

entorn que fomenti leconomia de mercat, lempresa privada i la llibertat de comer, i que li permeti optimitzar els seus beneficiosos efectes de creaci dactivitat i ocupaci,

ntimament convenuts que, sempre que es respectin determi-nats principis i sobservin certes normes, el turisme responsable i sostenible no s de cap manera incompatible amb una major li-beralitzaci de les condicions per les quals es regeix el comer de serveis i sota la tutela del qual operen les empreses del sector, i que cal conciliar en aquest mbit economia i ecologia, medi am-bient i desenvolupament, i obertura als intercanvis internacionals i protecci de les identitats socials i culturals,

Considerant que en aquest procs tots els agents del desenvolu-pament turstic administracions nacionals, regionals i locals, em-preses, associacions professionals, treballadors del sector, orga-nitzacions no governamentals i organismes de tot tipus del sector turstic, i tamb les comunitats receptores, els rgans de la prem-sa i els mateixos turistes exerceixen responsabilitats diferenciades per interdependents en la valoraci individual i social del turisme, i que la definici dels drets i deures de cada un contribuir a assolir aquest objectiu,

Interessats, com la mateixa Organitzaci Mundial de Turisme, des que el 1997 la seva Assemblea General adopts a Istanbul la re-soluci 364(XII), a promoure una veritable collaboraci entre els agents pblics i privats del desenvolupament turstic, i desitjosos que una associaci i una cooperaci de la mateixa naturalesa ses-tenguin de manera oberta i equilibrada a les relacions entre pasos emissors i receptors i entre els seus sectors turstics respectius,

Expressant la nostra voluntat de donar continutat a les Declara-cions de Manila del 1980 sobre el turisme mundial i del 1997 sobre els efectes socials del turisme, aix com a la Carta del Turisme i al Codi del Turista adoptats a Sofia el 1985 sota els auspicis de lOMT,

Per entenent que aquests instruments shan de completar amb un conjunt de principis interdependents en la seva interpretaci i aplicaci, als quals els agents del desenvolupament turstic hauran dajustar la seva conducta a la primeria del segle XXI,

Referint-nos, per als efectes daquest instrument, a les definicions i classificacions aplicables als viatges, i especialment a les nocions de visitant, turista i turisme que va adoptar la Conferncia In-ternacional dOttawa, celebrada del 24 al 28 de juny de 1991, i que va aprovar el 1993 la Comissi dEstadstica de les Nacions Unides en el seu vint-i-set perode de sessions,

Remetent-nos particularment als instruments que es relacionen a continuaci:

Declaraci Universal dels Drets Humans, del 10 de desembre de 1948, Pacte Internacional de Drets Econmics, Socials i Culturals, del 16 de

desembre de 1966, Pacte Internacional de Drets Civils i Poltics, del 16 de desembre de 1966, Conveni de Varsvia sobre el transport aeri, del 12 doctubre de 1929, Conveni Internacional de Chicago sobre lAviaci Civil, del 7 de desembre

de 1944, com tamb les convencions de Tquio, lHaia i Montreal adoptades en relaci amb aquest conveni,

Convenci sobre les facilitats duaneres per al turisme, del 4 de juliol de 1954, i Protocol associat,

Conveni relatiu a la protecci del patrimoni mundial, cultural i natural del 23 de novembre de 1972,

Declaraci de Manila sobre el Turisme Mundial, del 10 doctubre de 1980, Resoluci de la VI Assemblea General de lOMT (Sofia) per la qual

sadoptaven la Carta del Turisme i el Codi del Turista, del 26 de setembre de 1985,

Convenci sobre els Drets de lInfant, del 20 de novembre de 1989, Resoluci de la IX Assemblea General de lOMT (Buenos Aires) relativa a la

facilitaci dels viatges i a la seguretat dels turistes, del 4 doctubre de 1991, Declaraci de Rio de Janeiro sobre el Medi Ambient i el Desenvolupament,

del 13 de juny de 1992, Acord General sobre el Comer de Serveis, del 15 dabril de 1994, Conveni sobre la Diversitat Biolgica, del 6 de gener de 1995, Resoluci de lXI Assemblea General de lOMT (el Caire) sobre la

prevenci del turisme sexual organitzat, del 22 doctubre de 1995, Declaraci dEstocolm contra lexplotaci sexual comercial dels infants,

del 28 dagost de 1996, Declaraci de Manila sobre els Efectes Socials del Turisme, del 22 de

maig de 1997, i Convenis i recomanacions adoptats per lOrganitzaci Internacional del

Treball amb relaci als convenis collectius, la prohibici del treball fors i del treball infantil, la defensa dels drets dels pobles autctons, la igualtat de tracte i la no-discriminaci en el treball,

Afirmem el dret al turisme i a la llibertat de desplaament turstic,

expressem la nostra voluntat de promoure un ordre turstic mundial equitatiu, responsable i sostenible, en benefici mutu de tots els sectors de la societat i en un entorn deconomia

internacional oberta i liberalitzada, i

proclamem solemnement amb aquesta finalitat els principis del Codi tic mundial per al turisme.

54

1 La comprensi i la promoci dels valors tics comuns de la humanitat, en un esperit de tolerncia i respecte de la diversi-tat de les creences religioses, filosfiques i morals sn, alhora, fonament i conseqncia dun turisme responsable. Els agents del desenvolupament turstic i els mateixos turistes pararan atenci a les tradicions i prctiques socials i culturals de tots els pobles, fins i tot a les de les minories nacionals i de les po-blacions autctones, i en reconeixeran la riquesa.

2 Les activitats turstiques sorganitzaran en harmonia amb les peculiaritats i tradicions de les regions i els pasos receptors, i amb respecte a les seves lleis i els seus costums.

3 Tant les comunitats receptores com els agents professionals lo-cals hauran daprendre a conixer i a respectar els turistes que els visiten, i a informar-se sobre la seva forma de vida, els seus gustos i les seves expectatives. Leducaci i la formaci que simparteixin als professionals contribuiran a una rebuda hospi-talria dels turistes.

4 Les autoritats pbliques tenen la missi dassegurar la protec-ci dels turistes i visitants i dels seus bns. En aquesta comesa, pararan una atenci especial a la seguretat dels turistes estran-gers, per la seva particular vulnerabilitat. Amb aquesta finali-tat, facilitaran lestabliment de mitjans dinformaci, prevenci, protecci, assegurana i assistncia especfics que correspon-guin a les seves necessitats. Els atemptats, les agressions, els segrestos o les amenaces adreats contra turistes o treballa-dors del sector turstic, com tamb la destrucci intencionada dinstallacions turstiques o delements del patrimoni cultural o natural, dacord amb la legislaci nacional respectiva, shan de condemnar i reprimir amb severitat.

Contribuci del turisme a lentesa i el respecte mutus entre homes i societats

Article 1

5 En els seus desplaaments, els turistes i visitants cal que evitin tot acte criminal o considerat delictiu per les lleis del pas que visitin, i qualsevol comportament que pugui resultar xocant o feridor per a la poblaci local, o danyar lentorn del lloc. Sabs-tindran de tot tipus de trfic de drogues, armes, antiguitats, espcies protegides i productes i substncies perillosos o pro-hibits per les reglamentacions nacionals.

6 Els turistes i visitants tenen la responsabilitat de recollir informa-ci, des dabans de la seva sortida, sobre les caracterstiques del pas que es disposin a visitar. Aix mateix, seran conscients dels riscos de salut i seguretat inherents a tot desplaament fora del seu entorn habitual, i es comportaran de manera que minimitzin aquests riscos.

76

1 El turisme, que s una activitat generalment associada al des-cans, a la diversi, a lesport i a laccs a la cultura i a la natu-ralesa, sha de concebre i practicar com un mitj privilegiat de desenvolupament individual i collectiu. Si es duu a terme amb lobertura desperit necessria, s un factor insubstituble dau-toeducaci, tolerncia mtua i aprenentatge de les legtimes diferncies entre pobles i cultures i de la seva diversitat.

2 Les activitats turstiques respectaran la igualtat dhomes i do-nes. Tamb sencaminaran a promoure els drets humans i, en particular, els drets especfics dels grups de poblaci ms vul-nerables, especialment els infants, la gent gran i els minusv-lids, les minories tniques i els pobles autctons.

3 Lexplotaci dssers humans, en qualsevol de les seves for-mes, especialment la sexual, i en particular quan afecta els in-fants, vulnera els objectius fonamentals del turisme i constitueix una negaci de la seva essncia. Per tant, dacord amb el dret internacional, sha de combatre sense reserves amb la coope-raci de tots els estats interessats, i sancionar-se amb rigor en les legislacions nacionals dels pasos visitats i dels pasos dels autors daquests actes, fins i tot quan shagin coms a lestranger.

4 Els desplaaments per motius de religi, salut, educaci i inter-canvi cultural o lingstic constitueixen formes particularment interessants de turisme, i mereixen fomentar-se.

5 Safavorir la introducci en els programes destudis de lense-nyament del valor dels intercanvis turstics, dels seus beneficis econmics, socials i culturals, i tamb dels seus riscos.

El turisme, instrument de desenvolupament personal i collectiu

Article 2

1 Tots els agents del desenvolupament turstic tenen el deure de salvaguardar el medi ambient i els recursos naturals, en la pers-pectiva dun creixement econmic sanejat, constant i sosteni-ble, que sigui capa de satisfer equitativament les necessitats i aspiracions de les generacions presents i futures.

2 Les autoritats pbliques nacionals, regionals i locals afavoriran i incentivaran totes les modalitats de desenvolupament turstic que permetin estalviar recursos naturals escassos i valuosos, en particular laigua i lenergia, i evitar tant com sigui possible la producci de deixalles.

3 Es procurar distribuir en el temps i en lespai els moviments de turistes i visitants, en particular per mitj de les vacances pa-gades i de les vacances escolars, i equilibrar millor la freqen-taci, a fi de reduir la pressi que exerceix lactivitat turstica en el medi ambient i de fer-ne augmentar els efectes beneficiosos en el sector turstic i en leconomia local.

4 Es concebr la infraestructura i es programaran les activitats turstiques de manera que es protegeixi el patrimoni natural que constitueixen els ecosistemes i la diversitat biolgica, i que es preservin les espcies en perill de la fauna i de la flora silvestre. Els agents del desenvolupament turstic, i en particular els pro-fessionals del sector, han dadmetre que simposin limitacions a les seves activitats quan aquestes sexerceixin en espais par-ticularment vulnerables: regions desrtiques, polars o dalta muntanya, litorals, selves tropicals o zones humides, que siguin idnies per a la creaci de parcs naturals o reserves protegides.

5 El turisme de naturalesa i lecoturisme es reconeixen com a for-mes de turisme particularment enriquidores i valorades, sempre que respectin el patrimoni natural i la poblaci local i sajustin a la capacitat docupaci dels indrets turstics.

El turisme, factor de desenvolupament sostenible

Article 3

98

1 Els recursos turstics pertanyen al patrimoni com de la huma-nitat. Les comunitats en el territori de les quals se situen tenen pel que fa a ells drets i obligacions particulars.

2 Les poltiques i activitats turstiques es duran a terme amb res-pecte al patrimoni artstic, arqueolgic i cultural, que han de protegir i transmetre a les generacions futures. Es concedir una atenci particular a la protecci i a la rehabilitaci dels mo-numents, santuaris i museus, com tamb dels llocs dinters histric o arqueolgic, que han destar mpliament oberts a la freqentaci turstica. Es fomentar laccs del pblic als bns i monuments culturals de propietat privada amb tot respecte als drets dels seus propietaris, com tamb als edificis religiosos sens perjudici de les necessitats del culte.

3 Els recursos procedents de la freqentaci dels llocs i monu-ments dinters cultural shaurien dassignar preferentment, si ms no en part, al manteniment, a la protecci, a la millora i a lenriquiment daquell patrimoni.

4 Lactivitat turstica sorganitzar de manera que permeti la su-pervivncia i el floriment de la producci cultural i artesanal tra-dicional, com tamb del folklore, i que no condueixi a la seva normalitzaci i el seu empobriment.

El turisme, factor daprofitament i enriquiment del patrimoni cultural de la humanitat

Article 4

1 Les poblacions i comunitats locals sassociaran a les activitats turstiques i tindran una participaci equitativa en els beneficis econmics, socials i culturals que reportin, especialment en la creaci directa i indirecta docupaci a qu donin lloc.

2 Les poltiques turstiques sorganitzaran de manera que contri-bueixin a millorar el nivell de vida de la poblaci de les regions visitades i responguin a les seves necessitats. La concepci urbanstica i arquitectnica i el mode dexplotaci de les esta-cions i dels mitjans dallotjament turstic tendiran a la seva inte-graci ptima en el teixit econmic i social local. En igualtat de competncia, es donar prioritat a la contractaci de personal local.

3 Es parar una atenci particular als problemes especfics de les zones litorals i dels territoris insulars, com tamb de les frgils zones rurals i de muntanya, en qu el turisme representa tot sovint una de les escasses oportunitats de desenvolupament enfront del declivi de les activitats econmiques tradicionals.

4 Dacord amb la normativa establerta per les autoritats pbli-ques, els professionals del turisme, i en particular els inversors, duran a terme estudis dimpacte dels seus projectes de des-envolupament en lentorn i en els medis naturals. Aix mateix, facilitaran amb la mxima transparncia i amb lobjectivitat per-tinent tota la informaci relativa als seus programes futurs i a les seves conseqncies previsibles, i afavoriran el dileg sobre el seu contingut amb les poblacions interessades.

El turisme, activitat beneficiosa per als pasos i les comunitats de destinaci

Article 5

1110

1 Els agents professionals del turisme tenen lobligaci de facilitar als turistes una informaci objectiva i vera sobre els llocs de destinaci i sobre les condicions de viatge, recepci i estada. A ms, han dassegurar la total transparncia de les clusules dels contractes que proposin als seus clients, tant pel que fa a la naturalesa, al preu i a la qualitat de les prestacions que es comprometen a facilitar com a les compensacions financeres que els incumbeixin en cas de ruptura unilateral daquests con-tractes per part seva.

2 En el que en depengui, i en cooperaci amb les autoritats p-bliques, els professionals del turisme vetllaran per la seguretat, la prevenci daccidents, la protecci sanitria i la higiene ali-mentria dels qui recorrin als seus serveis. Es preocuparan per lexistncia de sistemes dassegurances i dassistncia adients. Aix mateix, assumiran lobligaci de retre comptes, dacord amb les modalitats que disposin les reglamentacions nacionals i, quan escaigui, la dabonar una indemnitzaci equitativa en cas dincompliment de les seves obligacions contractuals.

3 En el que en depengui, els professionals del turisme contribui-ran al ple desenvolupament cultural i espiritual dels turistes i permetran lexercici de les seves prctiques religioses durant els desplaaments.

4 En coordinaci amb els professionals interessats i els seus as-sociats, les autoritats pbliques dels Estats dorigen i dels pa-sos de destinaci vetllaran per lestabliment dels mecanismes necessaris per a la repatriaci dels turistes en cas dincompli-ment de les empreses organitzadores dels seus viatges.

Obligacions dels agents del desenvolupament turstic

Article 6

5 Els governs tenen el dret i el deure, especialment en casos de crisis, dinformar els seus ciutadans de les condicions difcils, o fins i tot dels perills, amb qu es puguin trobar arran dels seus desplaaments a lestranger. Tanmateix, els incumbeix facilitar aquestes informacions sense perjudicar de manera injustificada ni exagerada el sector turstic dels pasos receptors i els inte-ressos dels seus mateixos operadors. El contingut dels adver-timents eventuals, per tant, shaur de discutir prviament amb les autoritats dels pasos de destinaci i amb els professionals interessats. Les recomanacions que es formulin estaran estric-tament en proporci amb la gravetat de les situacions reals i es limitaran a les zones geogrfiques en qu shagi comprovat la situaci dinseguretat. Aquestes recomanacions satenuaran o sanullaran aix que ho permeti la tornada a la normalitat.

6 La premsa, i en particular la premsa especialitzada en turis-me, i els altres mitjans de comunicaci, incloent-hi els moderns mitjans de comunicaci electrnica, difondran una informaci vera i equilibrada sobre els esdeveniments i les situacions que puguin influir en la freqentaci turstica. Aix mateix, tindran la funci de facilitar indicacions precises i fiables als consumidors de serveis turstics. Per a aquesta finalitat, es desenvoluparan i es faran servir les noves tecnologies de comunicaci i comer electrnic que, de la mateixa manera que la premsa i els altres mitjans de comunicaci, no hauran de facilitar de cap manera el turisme sexual.

1312

1 La possibilitat daccs directe i personal al descobriment de les riqueses del nostre mn constituir un dret obert per igual a tots els habitants del nostre planeta. La participaci cada vega-da ms difosa en el turisme nacional i internacional sha den-tendre com una de les millors expressions possibles del continu creixement del temps lliure, i no se li oposar cap obstacle.

2 El dret al turisme per a tots sha dentendre com a conseqn-cia del dret al descans i al lleure, i en particular a la limitaci rao- nable de la durada del treball i a les vacances pagades peri-diques, que es garanteix a larticle 24 de la Declaraci Universal dels Drets Humans i a larticle 7.d del Pacte Internacional de Drets Econmics, Socials i Culturals.

3 Amb el suport de les autoritats pbliques, es desenvolupar el turisme social, en particular el turisme associatiu, que permet laccs de la majoria dels ciutadans al lleure, als viatges i a les vacances.

4 Es fomentar i es facilitar el turisme de les famlies, dels joves i dels estudiants, de les persones grans i de les que pateixen minusvalideses.

Dret al turismeArticle 7

1 Dacord amb el dret internacional i les lleis nacionals, els tu-ristes i visitants es beneficiaran de la llibertat de circular per linterior dels seus pasos i dun Estat a un altre, de conformitat amb larticle 13 de la Declaraci Universal dels Drets Humans, i podran accedir a les zones de trnsit i estada, com tamb als llocs turstics i culturals sense formalitats exagerades ni discri-minacions.

2 Es reconeix als turistes i visitants la facultat dutilitzar tots els mitjans de comunicaci disponibles, interiors i exteriors. Es beneficiaran dun accs rpid i fcil als serveis administratius, judicials i sanitaris locals, i es podran posar lliurement en con-tacte amb les autoritats consulars del pas del qual siguin ciu-tadans dacord amb els convenis diplomtics vigents.

3 Els turistes i visitants gaudiran dels mateixos drets que els ciu-tadans del pas que visitin pel que fa a la confidencialitat de les dades sobre la seva persona, en particular quan aquesta informaci semmagatzemi en suport electrnic.

4 Els procediments administratius de pas de les fronteres esta-blerts pels Estats o per acords internacionals, com els visats, i les formalitats sanitries i duaneres sadaptaran per facilitar al mxim la llibertat dels viatges i laccs de la majoria de les per-sones al turisme internacional. Es fomentaran els acords entre grups de pasos per harmonitzar i simplificar aquests procedi-ments. Els impostos i gravmens especfics que penalitzin el sector turstic i en facin minvar la competitivitat shauran deli-minar o corregir progressivament.

5 Sempre que ho permeti la situaci econmica dels pasos dels quals procedeixin, els viatgers podran disposar de les assigna-cions de divises convertibles que necessitin per als seus des-plaaments.

Llibertat de desplaament turstic

Article 8

1514

1 Sota la supervisi de les administracions dels seus estats dori-gen i dels pasos de destinaci, es garantiran especialment els drets fonamentals dels treballadors assalariats i autnoms del sector turstic i de les activitats connexes, tenint en compte les limitacions especfiques vinculades a lestacionalitat de la seva activitat, a la dimensi global del seu sector i a la flexibilitat que sol imposar la naturalesa del seu treball.

2 Els treballadors assalariats i autnoms del sector turstic i de les activitats connexes tenen el dret i el deure dadquirir una forma-ci inicial i contnua adequada. Sels assegurar una protecci social suficient i es limitar en tot el que sigui possible la pre-carietat de la seva ocupaci. Es proposar un estatut particular als treballadors estacionals del sector, especialment pel que fa a la seva protecci social.

3 Sempre que demostri tenir les disposicions i qualificacions ne-cessries, es reconeixer a tota persona fsica i jurdica el dret a exercir una activitat professional en lmbit del turisme, dacord amb la legislaci nacional vigent. Es reconeixer als empresaris i als inversors especialment en lmbit de la petita i mitjana empresa el lliure accs al sector turstic amb el mnim de res-triccions legals o administratives.

4 Els intercanvis dexperincia que sofereixin als directius i altres treballadors de diferents pasos, tant si sn assalariats com si no, contribueixen a lexpansi del sector turstic mundial. Per aquest motiu, es facilitaran en tot el que sigui possible, dacord amb les legislacions nacionals i les convencions internacionals aplicables.

Drets dels treballadors i dels empresaris del sector turstic

Article 9

5 Les empreses multinacionals del sector turstic, factor insubs-tituble de solidaritat en el desenvolupament i de dinamisme en els intercanvis internacionals, no abusaran de la posici domi-nant que puguin ocupar. Evitaran convertir-se en transmissores de models culturals i socials que simposin artificialment a les comunitats receptores. A canvi de la llibertat dinversi i ope-raci comercial que sels ha de reconixer plenament, shau-ran de comprometre amb el desenvolupament local tot evitant que una repatriaci excessiva dels seus beneficis o la inducci dimportacions puguin reduir la contribuci que aportin a les economies en qu estiguin implantades.

6 La collaboraci i lestabliment de relacions equilibrades en-tre empreses dels pasos emissors i receptors contribueixen al desenvolupament sostenible del turisme i a un repartiment equitatiu dels beneficis del seu creixement.

1716

1 Els agents pblics i privats del desenvolupament turstic co-operaran en laplicaci daquests principis i en controlaran la prctica efectiva.

2 Els agents del desenvolupament turstic reconeixeran el paper dels organismes internacionals, en primer lloc el de lOrganit-zaci Mundial del Turisme, i de les organitzacions no governa-mentals competents en els mbits de la promoci i del desen-volupament del turisme, de la protecci dels drets humans, del medi ambient i de la salut, dacord amb els principis generals del dret internacional.

3 Els mateixos agents manifesten la seva intenci de sotmetre els litigis relatius a laplicaci o a la interpretaci del Codi tic mundial per al turisme a un tercer organisme imparcial, ano-menat Comit Mundial dtica del Turisme, amb finalitats de conciliaci.

Aplicaci dels principis del Codi tic mundial per al turisme

Article 10

1918

LOrganitzaciMundialdelTurisme s un organisme especialitzat de les Nacions Unides i lnica

organitzaci intergovernamental que actua com a frum mundial per debatre qestions de poltica turstica; constitueix una font

til de coneixements especialitzats sobre el turisme.Lintegren 154 Estats Membres, 7 Membres Associats i ms

de 400 Membres Afiliats que representen el sector privat, institucions densenyament, associacions de turisme i autoritats

turstiques locals. LOMT t un paper central en la promoci del desenvolupament del turisme responsable, sostenible

i accessible per a tothom, aix com tamb especial atenci als interessos dels pasos en desenvolupament.

www.unwto.org

Consell reconeixia el suport que havia rebut de lOrganitzaci Mun-dial del Turisme per posar en relleu la importncia del turisme eco-lgic, en particular, la proclamaci del 2002 Any Internacional de lEcoturisme, per millorar la comprensi entre els pobles darreu del mn, incrementar el coneixement de la riquesa del patrimoni de les diverses civilitzacions i el reconeixement dels valors inherents a les diverses cultures, i contribuir, daquesta manera, a refermar la pau mundial,

Reconeixent la important dimensi i el paper del turisme com a instrument positiu per mitigar la pobresa i millorar la qualitat de vida de totes les persones, el seu potencial per contribuir al desenvo-lupament econmic i social, especialment als pasos en desenvolu-pament, i el seu paper incipient de fora vital per a la promoci de lentesa, la pau i la prosperitat en lmbit internacional,

1 Pren nota amb inters del Codi tic mundial per al turisme aprovat en el 13 perode de sessions de lAssemblea General de lOrganitzaci Mundial del Turisme, en el qual senuncien els principis que han de guiar el desenvolupament del turisme i que servir de marc de referncia per a les diferents parts interessa-des en el sector del turisme, a fi de reduir al mnim els efectes negatius del turisme sobre el medi ambient i el patrimoni cultu-ral alhora que saprofiten al mxim els beneficis del turisme en la promoci del desenvolupament sostenible i lalleujament de la pobresa, aix com lentesa entre les nacions.

2 Subratlla la necessitat de promoure un turisme responsable i sostenible que pugui ser beneficis per a tots els sectors de la societat.

3 Convida els governs i altres parts interessades en el sector del turisme a estudiar la possibilitat dintroduir, si escau, el contin-gut del Codi tic mundial per al turisme en les lleis, normes i

2120

56/212. Codi tic mundial per al turisme

LAssemblea General,

Recordant la seva Resoluci 32/156, de 19 de desembre de 1977, en la qual va aprovar lAcord sobre cooperaci i relacions entre les Nacions Unides i lOrganitzaci Mundial del Turisme,

Reafirmant el pargraf 5 de la seva Resoluci 36/41, de 19 de no-vembre de 1981, en la qual va decidir que lOrganitzaci Mundial del Turisme particips, de manera permanent, en els treballs de lAssemblea General relacionats amb els sectors de qu socupa aquesta organitzaci,

Recordant la Declaraci de Manila sobre el turisme mundial, de 10 doctubre de 1980, aprovada sota els auspicis de lOrganitzaci Mundial del Turisme,1 la Declaraci de Rio sobre el medi ambient i el desenvolupament 2 i el Programa 21,3 aprovats a la Conferncia de les Nacions Unides sobre el Medi Ambient i el Desenvolupament el 14 de juny del 1992; i prenent nota de la Declaraci dAmman sobre la pau mitjanant el turisme, aprovada a la Cimera Mun- dial sobre la Pau mitjanant el Turisme l11 de novembre del 2000,4

Considerant que la Comissi sobre el Desenvolupament Sosteni-ble, durant el set perode de sessions, celebrat labril del 1999, va expressar el seu inters per un codi tic mundial per al turisme i va convidar lOrganitzaci Mundial del Turisme a considerar la convenincia que grups importants participessin en lelaboraci, laplicaci i la supervisi del seu codi tic mundial per al turisme,5

Recordant la seva Resoluci 53/200, de 15 de desembre de 1998, sobre la proclamaci del 2002 Any Internacional de lEcoturisme, en qu, entre altres coses, va reafirmar la Resoluci 1998/40 del Consell Econmic i Social, de 30 de juliol de 1998, en la qual el

Resoluci aprovada per lAssemblea General de les Nacions Unides

1. A/36/236, annex, apndix I.2. Informe de la Conferencia de las Naciones Unidas sobre el Medio Ambiente y el Desawrrollo, Ro de Janeiro, 3 a 14 de junio de 1992 (publicaci de les Nacions Unides, nmero de venda: S.93.I.8 i correccions), vol. I: Resoluciones aprobadas por la Conferencia, resoluci 1, annex I.3. Ibd., annex II.4. Vegeu A/55/640.5. Vegeu Documentos Oficiales del Consejo Econmico y Social, 1999, suplement nm. 9 (E/1999/29).

prctiques professionals corresponents i, sobre aix, expressa el seu reconeixement pels esforos desplegats i les mesures adoptades per alguns estats.

4 Encoratja lOrganitzaci Mundial del Turisme a promoure el se-guiment efica del Codi tic mundial per al turisme, amb la participaci de les parts interessades en el sector del turisme.

5 Demana al secretari general que es mantingui informat de les no-vetats relacionades amb laplicaci daquesta Resoluci basant-se en els informes de lOrganitzaci Mundial del Turisme i que linformi sobre aix en el cinquanta-nov perode de sessions.

90a sessi plenria21 de desembre de 2001

22