1
PALEOZOIC MESOZOIC PALEOZOIC PALEOZOIC PALEOZOIC NEOPROTEROZOIC MESOPROTEROZOIC DEVONIÀ CAMBRIÀ CARBONÍFER PALEOPROTEROZOIC NEOARQUEÀ MESOARQUEÀ PALEOARQUEÀ EOARQUEÀ MESOZOIC CENOZOIC ARQUEÀ PROTEROZOIC FANEROZOIC ERA PALEOPROTEROZOIC NEOPROTEROZOIC PALEOZOIC MESOZOIC CZ MESOPROTEROZOIC NEOGEN PALEOGEN CRETACI JURÀSSIC TRIÀSIC PERMIÀ SILURIÀ ORDOVICIÀ EDIACARIÀ CRIOGENIÀ TONIÀ ESTENIÀ ECTASIÀ CALIMMIÀ ESTATERIÀ OROSIRIÀ RIACIÀ SIDERIÀ 4500 MILIONS DANYS 2500 MILIONS DANYS 542 65 251 542 1000 1600 2500 MILIONS DANYS mod.709178 Dibuixos i textos Toni Llobet i François Producció: Revista Presència SL i Obra Social de Caixa Catalunya Coordinació: Miquel Riera (Presència) i Obra Social de Caixa Catalunya. Assessorament científic: Marc Furió (Institut Català de Paleontologia) Disseny i Maquetació: Jordi Molins i Florentí Morante Correcció lingüística: Mei Brescó © Del pòster: Revista Presència SL i Obra Social de Caixa Catalunya © De les il·lustracions: Toni Llobet. Novembre del 2009 Aquest pòster forma part de la col·lecció de l’Obra Social de Caixa Catalunya “Biodiversitat dels Països Catalans” per promoure el coneixement de la natura i educar en la necessitat de protegir el medi ambient. Pòsters i carpeta disponibles a les oficines de Caixa Catalunya. CENOZOIC NEOGEN Plistocè Era Sistema Sèrie ORDOVICIÀ À TRIÀSIC PALEOZ PALE PALEOPROTEROZ À ROSIRÍFER Evolució de la vida a la Terra Comença el domini dels mamífers, que aproten els nínxols ecològics deixats pels dinosaures. Un mamífer que senlava pels arbres, similar als lèmurs, és lancestre dels primats. Apareixen cactus i palmeres Les aus dominen bona part del món, amb es- pècies depredadores gegants. Alguns ma- mífers tornen al medi aquàtic i apareixen els cetacis. Es desenvolu- pen les formigues El paisatge es fa més obert en detriment dels densos boscos tro- picals. El mamífer herbívor més gran, lIndricotherium, el doble de gros que un elefant, viu en aquest període On ara hi ha Catalunya, fa 13 milions danys, hi viu un primat, el primer bípede conegut, el Pierolapithecus catalaunicus (Pau) El clima es refreda, retrocedeixen els boscos i es diversiquen les herbes. Apareixen grans mamífers herbívors i carnívors, com ara el tigre de dents de sabre. En ambients oberts, un primer homínid adopta el bipedisme: lAustralopithecus Sextingeixen molts grans mamífers, ns la darrera glaciació. Es desenvolupen diversos homínids, inclòs el nostre, lHomo sapiens. A les illes es diferen- cien espècies que han arribat ns als nostres dies LHomo sapiens sescampa arreu del planeta, domes tica grans herbívors, elimina grans carnívors a les zones més humanitzades i, darrerament, produeix una pèrdua accelerada de la biodiversitat arreu, la sisena extinció massiva Hi ha una extinció massiva de dinosaures Una gran diversitat de dinosaures, herbívors i carnívors, viuen en tots els ambients. També sorgeixen altres rèptils, els criptodirs, que són les primeres tortugues terrestres Apareixen els primers rèptils vo- ladors amb plomes, que ja podem anomenar ocells, així com els lepidosaures, grup que inclou les serps i les sargantanes Els ammonits, mol·luscs semblants als calamars però amb closca enrotllada com les dels caragols, són especialment comuns en aquesta època. Els grans rèptils colonitzen mar i aire –és el cas dels pterosaures voladors. Els primers mamífers, semblants a les actuals musaranyes, conviuen amb els rèptils, que són els animals dominants Els rèptils dominen la terra, i també el mar, on fan acte de presència els ictiosaures. Apareixen els primers peixos holostis, dels quals aniran sorgint els peixos clàssics actuals Hi ha una gran extinció, que implica la desaparició total de grups sencers danimals, com ara els trilobits. Daltres, com ara els ambis capito- saures -trobats a lactual Montseny!-, es desenvolupen en aquesta època Continua la diversicació dels rèptils, amb espècies molt grosses de vida aquàtica, com ara els sauropterigis. Uns rèptils especials, els cinodonts, seran els precursors dels mamífers En medis aquàtics, els taurons senrobusteixen i esdevenen grans predadors Els rèptils dominen el medi terrestre, i entre daltres apareixen els pelicosaures Temps de novetats: comencen a sorgir peixos amb aletes dotades de radis, apareixen els rèptils i també les coníferes, precurso- res dels actuals pins Senceta el domini del medi terrestre per part dels vertebrats: els ambis colonitzen la terra, tot respirant amb pulmons. Hi ha boscos de falgueres Les plantes verdes comencen a dominar les terres emergides Alguns peixos desenvolupen extremi- tats lobulades, com ara el celacant (que sobreviu encara a loceà Índic), precur- sors dels animals de quatre potes Les falgueres dominen els ambients terrestres, els primers artròpodes depredadors, semblants a escorpins, surten de laigua, i apareixen els primers insectes Apareixen peixos amb mandí- bules i escates Alguns artròpodes aquàtics caçadors molt grossos, els euriptèrids, viuen en aigües somes Apareixen plan- tes terrestres vasculars amb fulles i arrels, i també els primers esculls de corall, amb espècies ara extingides Hi ha una gran extinció global, pro- bablement causada per una breu però intensa glaciació Una profusió de coralls i bivalves ocupen el medi marí Sorgeixen els primers peixos ossis, encara sense mandíbules. Alguns dells -els agnats- romanen encara avui, com ara la llamprea Fan aparició els forami- nífers i es desenvolu- pen els gasteròpodes Apareixen els gas- teròpodes, primitius caragols i caragolines Els trilobits, uns dels primers invertebrats ar- tròpodes, seran un dels grups més caracterís- tics del Paleozoic Comencen a sorgir animals cuirassats, com ara mol·luscs i porífers (esponges). Apareixen els primers cordats Fi de la glaciació del Criogenià (Snowball Earth). Es comen- cen a desenvolupar criatures pluricel·lulars amb el cos articulat La Terra pateix les edats glacials més severes, amb glace- res ns a lequador. Els acritarcs en pateixen les conse- qüències Apareixen els acritarcs, microorganismes planctònics unicel·lulars que dominen el medi aquàtic. Un únic supercontinent, Rodínia, comença a fragmentar- se Es forma Rodínia El rodòt Bangio- morpha pubescens, aparegut en aquesta època, és lorganisme de reproducció sexual més antic que es coneix Es fragmenta el supercontinent Colúmbia Apareix la cèl·lula eucariota, dotada de nucli i altres parts diferenciades. Es for- ma el supercontinent Colúmbia Els cianobacteris metabolitzen i alliberen ingents quantitats doxigen, que sacumulen a latmosfera i possibiliten levolució de la vida tal com la coneixem. Dos immensos asteroides impacten en la Terra Lactivitat dorganismes unicel·lulars fa dismi- nuir el ferro present als oceans, que esde- venen transparents i deixen entrar la llum Origen de la vida, fa uns 3.800 milions danys Apareixen plantes angiospermes, amb ors i fulla caduca. Els dino- saures dominen la fauna del planeta. Entre ells apareixen poderosís- sims predadors, els teròpodes, que viu- ran ns al Cretaci superior COL·LECCIÓ CONEIX LA NATURA AMB CAIXA CATALUNYA I PRESÈNCIA. BIODIVERSITAT DELS PAÏSOS CATALANS. monits, cs semblants als rs però amb closca enrotllada s dels caragols, són especialment s en aquesta època. Els grans l it i i é l dl 251-260 260-270 270-299 1400-1600 1600-1800 1800-2050 2050-2300 0-0,01 0,01-1,8 1,8-5,3 5,3-23 23-34 34-56 56-65 2300-2500 1200-1400 1000-1200 635-850 2500-2800 2900-3200 3200-3600 3600-4500? 542-635 513-542 501-513 488-501 472-488 850-1000 299-318 318-359 359-385 385-397 Inferior Inferior Inferior Holocè Plistocè Pliocè Miocè Mitjà Mitjà Mitjà Superior Inferior Superior Inferior Eocè Oligocè Superior Paleocè Mitjà Superior Superior Llandoverià Wenlockià Ludlowià Pridolià Inferior Mitjà Superior Mississipià Pennsilvanià Cisuralià Guadalupià Lopingià 65-100 100-145 145-161 161-175 175-200 200-228 228-245 245-251 397-416 416-419 419-423 423-428 428-444 444-461 461-472 Rèptil primitiu Hylonomus Conífera Pelicosaure Tauró primitiu Xenacanthus Laberintodont Sauropterigi Peix holosti Ictiosaure Mamífer primitiu Eozostrodon Pterosaure Arqueòpterix Criptodir Dinosaure Teròpode Dinosaure Triceratops Peix ostracoderm Corall Euriptèrid Peix mandibulat Falguera Celacant Ambi primitiu Cèl·lula eucariota Bangiomorpha pubescens Cianobacteris Acritarc Organisme pluricel·lular primitiu Dickinsonia Cordat primitiu Yunnanozoon lividum Molusc primitiu Trilobi Braquiòpode Equiset Falguera arborescent Insecte primitiu Planta vascular primitiva Cooksonia Primat primitiu Plesiadapis Cactus primitiu Cetaci primitiu Formiga primitiva Indricotherium Pierolapithecus catalaunicus Creodont Tigre de dents de sabre Australopitec Homo sapiens Mamut Ur (antecessor de bous i vaques domèstiques) Dodo (extingit per lhome al segle XVII)

COL·LECCIÓ CONEIX LA NATURA AMB CAIXA CATALUNYA I ... · paleozoic mesozoic paleozoic paleozoic paleozoic mesoproterozoic neoproterozoic devoniÀ cambriÀ carbonÍfer paleoproterozoic

Embed Size (px)

Citation preview

Page 1: COL·LECCIÓ CONEIX LA NATURA AMB CAIXA CATALUNYA I ... · paleozoic mesozoic paleozoic paleozoic paleozoic mesoproterozoic neoproterozoic devoniÀ cambriÀ carbonÍfer paleoproterozoic

PALEOZOIC MESOZOIC

PALE

OZO

IC

PALEOZOIC

PALE

OZO

IC

NEOPROTEROZOICMESOPROTEROZOIC

DEV

ONIÀ

CAM

BRIÀ

CARB

ONÍF

ER

PALEOPROTEROZOIC

NEO

ARQ

UEÀ

MES

OARQ

UEÀ

PALE

OARQ

UEÀ

EOARQ

UEÀ

MES

OZO

IC

CENOZOIC

EÓ ARQUEÀ PROTEROZOIC FANEROZOIC

ERA PALEOPROTEROZOIC NEOPROTEROZOIC PALEOZOIC MESOZOIC CZMESOPROTEROZOIC

NEOGEN PALEOGEN

CRET

ACI

JURÀ

SSIC

TRIÀSICPERMIÀ

SILURIÀ ORDOVICIÀ

EDIACARIÀCRIOGENIÀTONIÀESTENIÀECTASIÀCALIMMIÀ

ESTATERIÀ OROSIRIÀRI

ACI

ÀSIDERIÀ

4500 MILIONS D‛ANYS 2500 MILIONS D‛ANYS 542

65251542100016002500 MILIONS D‛ANYS

mod

.709

178

Dibuixos i textos

Toni Llobet i François

Producció: Revista Presència SL i Obra Social de Caixa Catalunya Coordinació: Miquel Riera (Presència) i Obra Social de Caixa Catalunya. Assessorament científi c: Marc Furió (Institut Català de Paleontologia)Disseny i Maquetació: Jordi Molins i Florentí Morante Correcció lingüística: Mei Brescó© Del pòster: Revista Presència SL i Obra Social de Caixa Catalunya© De les il·lustracions: Toni Llobet. Novembre del 2009

Aquest pòster forma part de la col·leccióde l’Obra Social de Caixa Catalunya

“Biodiversitat dels Països Catalans” per promoure el coneixement de la natura i educar en la necessitat de protegir el medi ambient.

Pòsters i carpeta disponibles a les ofi cines de Caixa Catalunya.

CENOZOICNEOGENPlistocè

Era

Sistema

Sèrie

ORDOVICIÀ

À T RIÀSICPALEOZ

PALE

PALEOPROTEROZÀROSIRIÀ

ÍFER

Evolució de la vida a la Terra

Comença el domini dels mamífers, que aprofi ten els nínxols ecològics deixats pels dinosaures. Un mamífer que s‛enfi lava pels arbres, similar als lèmurs, és l‛ancestre dels primats. Apareixen cactus i palmeres

Les aus dominen bona part del món, amb es-pècies depredadores gegants. Alguns ma-

mífers tornen al medi aquàtic i apareixen els cetacis. Es desenvolu-

pen les formigues

El paisatge es fa més obert en detriment dels

densos boscos tro-picals. El mamífer

herbívor més gran, l‛Indricotherium, el

doble de gros que un elefant, viu en

aquest període

On ara hi ha Catalunya, fa 13 milions d‛anys, hi viu un primat, el primer bípede conegut, el Pierolapithecus catalaunicus (Pau)

El clima es refreda, retrocedeixen els boscos i es diversifi quen les herbes. Apareixen grans

mamífers herbívors i carnívors, com ara el tigre de dents de sabre. En ambients oberts, un primer

homínid adopta el bipedisme: l‛Australopithecus

S‛extingeixen molts grans

mamífers, fi ns la darrera glaciació. Es desenvolupen

diversos homínids, inclòs el nostre,

l‛Homo sapiens. A les illes es diferen-

cien espècies que han arribat fi ns als

nostres dies

L‛Homo sapiens s‛escampa arreu del planeta, domes tica grans herbívors, elimina grans carnívors a les zones més humanitzades i, darrerament, produeix una pèrdua accelerada de la biodiversitat arreu, la sisena extinció massiva

Hi ha una extinció massiva de dinosaures

Una gran diversitat de dinosaures, herbívors i carnívors, viuen en tots

els ambients. També sorgeixen altres rèptils, els criptodirs, que són les primeres tortugues

terrestres

Apareixen els primers rèptils vo-ladors amb plomes,

que ja podem anomenar ocells,

així com els lepidosaures,

grup que inclou les serps i les

sargantanes

Els ammonits, mol·luscs semblants als calamars però amb closca enrotllada com les dels caragols, són especialment comuns en aquesta època. Els grans rèptils colonitzen mar i aire –és el cas dels pterosaures voladors.

Els primers mamífers, semblants a les actuals

musaranyes, conviuen amb els rèptils, que són els

animals dominants

Els rèptils dominen la terra, i també el mar, on fan acte de presència els ictiosaures. Apareixen els primers peixos holostis, dels quals aniran sorgint els peixos clàssics actuals

Hi ha una gran extinció, que implica la desaparició total de grups sencers d‛animals, com ara els trilobits. D‛altres, com ara els amfi bis capito-saures -trobats a l‛actual Montseny!-, es desenvolupen en aquesta època

Continua la diversifi cació dels rèptils, amb espècies molt grosses de vida aquàtica, com ara els sauropterigis. Uns rèptils especials, els cinodonts, seran els precursors dels mamífers

En medis aquàtics, els taurons s‛enrobusteixen i esdevenen grans predadors

Els rèptils dominen el medi terrestre, i entre d‛altres apareixen els pelicosaures

Temps de novetats:

comencen a sorgir peixos

amb aletes dotades de radis,

apareixen els rèptils i també les

coníferes, precurso-res dels actuals pins

S‛enceta el domini del medi terrestre per part dels vertebrats: els amfi bis colonitzen la terra, tot respirant amb pulmons. Hi ha boscos de falgueres

Les plantes verdes comencen a dominar les terres emergides

Alguns peixos desenvolupen extremi-tats lobulades, com ara el celacant (que sobreviu encara a l‛oceà Índic), precur-sors dels animals de quatre potes

Les falgueres dominen els ambients terrestres,

els primers artròpodes depredadors, semblants

a escorpins, surten de l‛aigua, i apareixen els

primers insectes

Apareixen peixos amb mandí-bules i escates

Alguns artròpodes aquàtics caçadors molt grossos, els euriptèrids, viuen en aigües somes

Apareixen plan-tes terrestres vasculars amb fulles i arrels, i també els primers esculls de corall, amb espècies ara extingides

Hi ha una gran extinció global, pro-bablement causada per una breu però intensa glaciació

Una profusió de coralls i

bivalves ocupen el medi marí

Sorgeixen els primers peixos ossis, encara sense mandíbules. Alguns d‛ells -els agnats- romanen encara avui, com ara la llamprea

Fan aparició els forami-nífers i es desenvolu-pen els gasteròpodes

Apareixen els gas-teròpodes, primitius

caragols i caragolines

Els trilobits, uns dels primers invertebrats ar-tròpodes, seran

un dels grups més caracterís-

tics del Paleozoic

Comencen a sorgir animals

cuirassats, com ara mol·luscs

i porífers (esponges). Apareixen

els primers cordats

Fi de la glaciació del Criogenià (Snowball Earth). Es comen-cen a desenvolupar criatures pluricel·lulars amb el cos articulat

La Terra pateix les edats glacials més severes, amb glace-res fi ns a l‛equador. Els acritarcs en pateixen les conse-qüències

Apareixen els acritarcs, microorganismes planctònics unicel·lulars que dominen el medi aquàtic. Un únic supercontinent, Rodínia, comença a fragmentar-se

Es forma Rodínia

El rodòfi t Bangio-morpha pubescens, aparegut en aquesta època, és l‛organisme de reproducció sexual més antic que es coneix

Es fragmenta el supercontinent Colúmbia

Apareix la cèl·lula eucariota, dotada de nucli i altres parts diferenciades. Es for-ma el supercontinent Colúmbia

Els cianobacteris metabolitzen i alliberen ingents quantitats d‛oxigen, que s‛acumulen a l‛atmosfera i possibiliten l‛evolució de la vida tal com la coneixem. Dos immensos asteroides impacten en la Terra

L‛activitat d‛organismes unicel·lulars fa dismi-nuir el ferro present als oceans, que esde-venen transparents i deixen entrar la llum

Origen de la vida, fa uns 3.800 milions d‛anys

Apareixen plantes angiospermes, amb fl ors i fulla caduca. Els dino-

saures dominen la fauna del planeta. Entre ells apareixen poderosís-

sims predadors, els teròpodes, que viu-

ran fi ns al Cretaci superior

COL·LECCIÓ CONEIX LA NATURA AMB CAIXA CATALUNYA I PRESÈNCIA. BIODIVERSITAT DELS PAÏSOS CATALANS.

monits, cs semblants als rs però amb closca enrotlladas dels caragols, són especialment

pp

s en aquesta època. Els grans g p

l it i i é l d lq p gq g

251-260

260-270 270-299

1400-1600

1600-1800 1800-2050

2050

-230

0

0-0,01

0,01-1,8

1,8-5,3

5,3-23 23-34

34-5656-65

2300-2500

1200-1400 1000-1200 635-850

2500

-280

0

2900

-320

0

3200

-360

0

3600

-450

0?

542-635

513-542

501-513

488-501

472-488

850-1000

299-318

318-359

359-385

385-397

Inferior

Inferior

Inferior

Holocè

Plistocè

Pliocè

Miocè

Mitjà

Mitjà

Mitjà

Superior Inferior

Superior

Inferior

Eocè

Oligocè

Superior

Paleocè

Mitjà

Superior

SuperiorLlandoverià

WenlockiàLudlowiàPridoliàInferior

Mitjà

Superior

Mississipià

PennsilvaniàCisuralià Guadalupià

Lopingià

65-100

100-145

145-161

161-175

175-200200-228228-245245-251

397-416 416-419 419-423 423-428 428-444 444-461 461-472

Rèptil primitiu Hylonomus

Conífera Pelicosaure

Tauró primitiu Xenacanthus

Laberintodont

Sauropterigi

Peix holosti

Ictiosaure

Mamífer primitiu Eozostrodon

Pterosaure

Arqueòpterix

Criptodir

Dinosaure Teròpode

Dinosaure Triceratops

Peix ostracodermCorall

Euriptèrid

Peix mandibulat

Falguera

Celacant

Amfi bi primitiu

Cèl·lula eucariota

Bangiomorpha pubescens

Cianobacteris

Acritarc

Organisme pluricel·lular primitiu Dickinsonia

Cordat primitiuYunnanozoon lividum

Molusc primitiu

Trilo

bi

Braq

uiòp

ode

Equiset

Falg

uera

ar

bore

scen

t

Insecte primitiu

Plan

ta v

ascu

lar

prim

itiv

a Co

okso

nia

Prim

at p

rim

itiu

Pl

esia

dapi

s

Cactus primitiu

Cetaci primitiu

Formiga primitiva

Indricotherium

Pierolapithecus catalaunicus

Creodont

Tigre de dents de sabre

Australopitec Homo sapiens Mamut

Ur (antecessor de bous i vaques domèstiques)

Dodo (extingit per l‛home al segle XVII)

Poster_evolucio.indd 1Poster_evolucio.indd 1 17/12/2009 10:29:0217/12/2009 10:29:02