començament de curs

primària3

Contingut no inclòs en el material promocional

Índex

1. DESCRIPCIÓ DELS ALUMNES

1.1. Com són els xiquets de tercer?1.2. Així són els nostres alumnes...

A casa / a l’escola / en el temps lliure / amb els amics

1.3. Som diferentsAlumnes amb problemes d’atencióAlumnes excessivament inquietsAlumnes amb dificultats per a acceptar les normesAlumnes amb una baixa autoestima

2. ORGANITZACIÓ DE L’AULA

2.1. Distribució de l’espai2.2. Organització dels materials

3. PLANIFICACIÓ I ORGANITZACIÓ TEMPORAL

3.1. Planificació del mestre3.2. Com podem ajudar els alumnes a gestionar el seu temps

Contingut no inclòs en el material promocional

4. RELACIÓ AMB LES FAMÍLIES

4.1. Reunió de començament de curs4.2. Consells generals per a les reunions de pares4.3. Les tutories4.4. Comunicació escola - família4.5. L’estudi a casa

5. EL PRIMER DIA DE CURS

5.1. Rebuda dels alumnes5.2. Proposta d’activitats

6. AVALUACIÓ INICIAL

6.1. D’on partim?6.2. Instruments d’avaluació6.3. Pautes d’actuació

7. ACTIVITATS DE L’ÀREA PER AL COMENÇAMENT DE CURS

8. LES INTEL·LIGÈNCIES MÚLTIPLES COM A PUNT DE PARTIDA

8.1. Què són les intel·ligències múltiples?8.2. Perfil d’intel·ligències múltiples8.3. Menú didàctic d’intel·ligències múltiples

4

1. Descripció dels alumnes

1.1 Com són els xiquets de teRCeR?

Àrees 8 - 9

Desenvolupament físic

• Elseudesenvolupamenttéunritmeregular,nosotmésalesestiradesd’etapesanteriors.• Adquireixenlacapacitatdecoordinarmovimentsdemaneramésharmònica.• Prenenconsciènciadelssegmentscorporalsmésespecífics.

Personalitat

• Tenenmésautonomia,seguretatiindependència.Ésimportantmantindrel’equilibrientrelallibertatquese’lsproporcionaielslímitsquecalestablir.

• Necessitenreforçarl’autoestima.Ésimportantcuidarelllenguatgeal’horadecorregir-los(criticarelcomportamentinolapersona).

Cognició

• Apareixelpensamentlògic.Sóncapaçosderesoldreproblemesaplicantlalògica,totiqueencaranopensenentermesabstractes.

• Sóncapaçosd’aplicarlareversibilitat,laconservacióilacausalitat.• Tenencapacitatperacomprendreuntextirecordar-lo,totiqueelscostaextraure’n

lesideesmésimportants.• Augmentaconsiderablementlaseuacapacitatdememòria.

Afectivitat • Mostrenmésequilibriemocional.

Família

• Eldiàlegentreelxiquetielsparesesfa“mésadult”,augmentenlesnegociacionsiapareixenelspactesformals.

• S’aguditzenlesdiferènciesrespected’algunstemes,comlestasquesescolars.• Elscostacomprendrelademandad’informaciódelspares.

Relacions socials

• Gaudeixenambelsseusiguals.• S’estableixenjerarquiesdinsdelsgrups.

Moral • Vaninterioritzantelsvalorsiveuenlanecessitatdelajustícia,laigualtat,l’amistatoelsdrets.

Joc

• Eljocésunapartfonamentalenelseudesenvolupament,tantanivellfísiccomsocialicognitiu.

• Lesxiquetestendeixenapreferirjocsquerequereixenmésmoviment.Elsxiquetsprefereixenlavelocitatilaforça.

• Eljoccompleixfuncionsimportantsanivellindividual:perexemple,elspermetconéixermillorlesseuescapacitats,perfeccionar-neleshabilitatsmotrius,verbalsosocials,establirllaçosd’amistat,perfilarlaseuapròpiaimatge,aprendreasuperarlafrustració,asuperar-se,etc.

• Posenenpràcticarolsquegenerenrivalitat,tolerànciaolideratge,entred’altres.

5

1.2 Així són els nostres Alumnes...

Per a ajustar el nivell d’exigència per al xiquet, la família i el professorat han de comprendre que ell és el mateix a casa i a l’escola; per això cal equilibrar el que se li demana tenint en compte que no és un xiquet menut, tot i que encara no puga assumir determinades responsabilitats.

A casa

• Els xiquets de tercer són capaços de mantindre converses més estructurades i llargues, per la qual cosa és important que els escoltem i que s’acostumen a escoltar els altres. És positiu plantejar-los preguntes i deixar-los que traguen les seues conclusions.

• En aquesta edat necessiten sentir-se una part activa en la família; és convenient que col·laboren en faenes de casa senzilles (ordenar l’habitació, parar taula...). També és important que no se’ls faça allò que poden fer sols i que se’ls exigisca que en siguen responsables.

• Per a afavorir el seu desenvolupament i la convivència amb els altres, és necessari que s’ajusten als horaris de l’organització familiar; per exemple, l’hora d’alçar-se, de dutxar-se...

A l’escola

• Els xiquets de tercer han de responsabilitzar-se d’anotar les seues tasques i portar-les el dia indicat, a més de lliurar les autoritzacions o els comunicats a la família i als mestres.

• És convenient que treballen de manera autònoma, tant a classe com a casa. L’adult només intervindrà per a explicar alguna cosa que no entenguen o per a revisar-ne l’activitat.

• En aquesta edat, els alumnes no tenen per què presentar dificultats per a ajustar-se als horaris de treball de l’escola: ser puntuals, col·locar-se a la fila després del pati, etc.

en el temps lliure

• Convé que no passen massa temps davant de la televisió, la consola o l’ordinador. Els demanarem que trien les activitats d’aquest tipus que vulguen fer al llarg de la setmana, tenint en compte les preferències d’altres membres de la família, perquè el temps dedicat siga l’adequat i no siga excessiu.

• És positiu que dediquen un temps a l’esport, ja que no solament beneficia la forma física, sinó que també els ajuda a millorar les relacions socials i a acceptar les normes.

• Han d’organitzar el seu oci tenint en compte les obligacions o les tasques que requereixen l’escola i la convivència familiar.

Amb els amics

• Han d’acceptar les regles dels jocs i assumir-les, tant si guanyen com si perden.

• Comencen a resoldre els conflictes parlant amb els amics i admeten amb més facilitat els defectes propis i els aliens.

• És necessari que comprenguen que ningú té la raó sempre i que hem de saber cedir algunes vegades i dir no quan alguna cosa no ens sembla justa.

6

1.1 Som diferentS

Quan un alumne presenta conductes que interfereixen en la seua convivència a l’escola o en els seus avanços curriculars, el tutor ha de posar en pràctica diverses estratègies amb la finalitat de personalitzar l’ensenyament tant com siga possible. El primer que convé fer en aquesta edat és parlar directament amb l’alumne per a fer-li entendre quin és el problema i aconseguir que s’implique i que faça tant com puga per a solucionar-ho. A més, cal comunicar-li qui pot ajudar-lo i com, i mostrar confiança en la capacitat que té per a aconseguir-ho.

Alumnes amb problemes d’atencióAmb aquests xiquets convé:

• Situar-los, sempre que siga possible, a la part de la classe més pròxima a la pissarra, per intentar que no tinguen a la vista massa estímuls.

• Vigilar que només tinguen a la taula el material que necessiten.

• Col·locar-los de manera que en el seu camp visual no es troben els xiquets que més els criden l’atenció.

• Reduir al mínim les instruccions, que seran breus, simples i clares. En els casos més acusats podem utilitzar plafons per a deixar la informació per escrit; la veu perdura molt poc i la informació visual es manté i permet tornar-hi cada vegada que es necessite.

• Quan els donem una consigna important, els demanarem a continuació que ens la repetisquen en veu alta, per a assegurar-nos que l’han captada.

• Col·locar recordatoris de les coses habituals en les rutines. Per exemple: en la motxilla, una llista de coses per fer abans d’eixir de classe (arreplegue tots els materials, anote els deures, agafe l’abric, m’acomiade amb educació...).

• Assignar-los les tasques d’una en una. Si fóra necessari, fins i tot, cada una en una pàgina perquè no interferisquen les unes amb les altres.

• Abans de fer una activitat, els demanarem que subratllen el que hi han de fer.

Alumnes excessivament inquietsQuan ens trobem amb aquest tipus d’alumnes, convé tindre en compte el següent:

• No cridar-los l’atenció en veu alta de manera continuada, ja que això només serveix per a reforçar la seua conducta i perquè els companys prenguen consciència del problema.

• Establir un codi de crida d’atenció menys perceptible per a la resta dels companys, per exemple, tocar-los el muscle, tossir...

• Quan vegem que ja no són capaços de mantindre’s quiets, els demanarem que facen alguna activitat per a la qual hagen d’alçar-se (fer punta a uns colors, anar a recollir unes fotocòpies o regar les plantes). Si veiem que són capaços d’atendre una explicació mentre fan gargots, els deixarem que en facen, però en un full expressament dedicat a això, perquè no interferisca en la presentació dels seus treballs.

• Reforçar, sempre que es puga, les conductes ajustades a l’activitat del grup.

7

Alumnes amb dificultats per a acceptar les normesDavant dels alumnes amb problemes de conducta, podem adoptar les estratègies següents:

• Crear les normes en grup, tot explicant la funció que tenen i què podria passar si no n’hi haguera. És possible que aquests alumnes necessiten una sessió individual per a reescriure les normes, en la qual puguen expressar les seues objeccions, que rebatrem de manera raonada.

• Elaborar un quadre amb les normes fonamentals, en el qual reflectim els reforços que aconseguiran si les compleixen i les sancions que estan estipulades a l’escola i a classe en cas contrari. Convé que tinguen aquest quadre a la vista i que se n’emporten una còpia a casa.

• Ser molt clars a l’hora d’indicar-los què han de fer a cada moment.

• Si cal, establir amb la família un sistema d’economia de fitxes, en el qual guanyen fitxes quan tenen un comportament adequat i en perden quan és desajustat.

Alumnes amb una baixa autoestimaAmb alumnes amb una baixa autoestima, es poden seguir les pautes següents:

• Parlar amb els pares i ajustar les expectatives sobre els seus fills.

• Ajudar els xiquets a valorar el que saben fer i com són. Reforçar els seus punts forts verbalitzant el que ens agrada d’ells.

• Fer que es fixen objectius realistes que puguen anar aconseguint i fer-los veure quan els aconsegueixen.

• Recordar-los sempre el que fan bé i les persones que els estimen. No centrar l’atenció en el que fan malament i en els xiquets amb els quals tenen algun problema.

8

4. Relació amb les famílies

4.1 reunió de començament de curs

En el començament de curs es farà una reunió amb les famílies, en la qual es tractaran diversos aspectes importants:

• organització general. En primer lloc, presentarem el tutor i la resta de professionals que intervenen directament amb els alumnes. L’explicació de les normes de funcionament serà un altre punt d’interés. És important establir les vies de comunicació entre la família i l’escola: reunions programades, sol·licitud de tutories, ús de l’agenda, com fer comunicacions puntuals...

• Valors. És important que transmetem els valors que potenciarem en el curs i que demanem la col·laboració a casa per a reforçar-ne la consolidació. Si el col·legi té un ideari o uns senyals d’identitat marcats, és el moment per a comunicar-ho a les famílies.

• els objectius curriculars del curs. Els posarem a la disposició de les famílies i parlarem dels més rellevants en tercer.

• criteris de qualificació. Convé presentar a les famílies els criteris de qualificació, i informar-los que els exàmens no són l’única cosa que es té en compte a l’hora d’assignar una nota, sinó que altres factors com el treball a classe, la presentació dels treballs fets a casa, el quadern de l’alumne o l’actitud són puntuables objectivament i tenen un reflex en la nota final.

• normes de convivència. Recordarem algunes de les normes bàsiques establides a l’escola, farem al·lusió al reglament de règim interior i especificarem la relació de faltes establides, la valoració i les sancions que comporten. És important que els en lliurem un breu resum o que els indiquem on poden localitzar-lo.

• rutines d’estudi a casa. En tercer de Primària comença a ser necessari que els alumnes repassen a casa els continguts treballats a l’escola. Per això, l’ús de l’agenda o una altra eina anàloga de planificació serà fonamental. Convé explicar a les famílies la importància de crear rutines de treball a casa, el mecanisme que utilitzarem per a assignar les tasques i com podran conéixer les dates de les proves d’avaluació i dels treballs per a fer a casa.

En cas que no siga possible convocar la reunió abans del començament del curs, podem enviar un correu de presentació a les famílies en el qual els donem la benvinguda al nou curs, els comuniquem el nom dels diferents mestres, indiquem l’àrea o les àrees que imparteixen, i que establim un canal de comunicació. Finalment, aprofitarem per a informar de la data en què es farà la primera reunió de pares i de l’ordre del dia d’aquesta.

9

4.2 CONSELLS GENERALS PER A LES REUNIONS DE PARES

• Assegurar un bon començament. Preparar el començament de la intervenció en la reunió de pares; és important captar l’atenció i crear bones expectatives.

• Preparar la reunió detalladament. Enviar l’ordre del dia i mostrar els aspectes fonamentals en una presentació ajuda a seguir millor la reunió i reflecteix organització i responsabilitat.

• Cuidar el llenguatge corporal. És necessari guanyar-se la confiança de les famílies; per a fer-ho, s’ha d’intentar mostrar seguretat, mirant directament als ulls i mostrant un gest amigable.

• Mantindre la calma. De vegades sorgeixen temes conflictius. En aquest cas convé no impacientar-se, contestar amb tranquil·litat i, si cal, derivar la discussió a una reunió individual.

• Fer la reunió amena amb exemples de la nostra experiència. Encara que el guió estiga molt estructurat, incloure-hi exemples i anècdotes farà més amena la reunió i demostrarà el nostre bagatge com a docents.

• Les relacions socials. Si és possible, cal dirigir-se a tots els pares, almenys en algun moment. No convé saludar-ne uns d’una manera molt efusiva, ja que els altres poden sentir-se menys atesos.

• Precs i preguntes. Deixar sempre un temps perquè es plantegen els dubtes.

4.3 LES TUTORIES

Les tutories amb les famílies tenen tres objectius fonamentals:

• Rebre informació de les famílies, que ens permeta conéixer millor els nostres alumnes. Per a fer-ho, convé preparar una sèrie de preguntes que formularem al començament de la reunió i que recollirem en el quadern de tutoria.

• Donar informació a les famílies sobre els avanços dels xiquets, les seues actituds en els diferents contextos, les seues relacions amb els companys i els mestres... Per a fer-ho, abans de la reunió,recollirem la informació més destacada de cada xiquet. Podem utilitzar alguns instruments com el quadern d’observació, les qualificacions i les informacions de la resta dels mestres.

• Acordar maneres conjuntes d’actuar, amb la recopilació d’aquests acords per escrit i establir, si cal, la manera de fer-ne el seguiment.

10

4.1 COMUNICACIÓ ESCOLA - FAMÍLIA

L’agenda escolar. És un vehicle útil de comunicació amb les famílies. A més de l’ús per part dels alumnes per a anotar les seues tasques, dates destacades, dades importants..., el mestre pot utilitzar-la per a comunicar informació d’interés a les famílies. De la mateixa manera, les famílies poden escriure alguna nota en l’agenda dels seus fills perquè la mostre al mestre.

Recordatori de tasques. Els pares han de saber que un objectiu d’aquest curs és que els xiquets aprenguen a utilitzar l’agenda com un mitjà per a recordar les seues tasques i poder lliurar-les quan cal. Demanarem col·laboració a les famílies perquè facen un seguiment dels seus fills per tal d’assegurar-se que anoten de manera adequada les dades més importants de la seua rutina acadèmica.

Aspectes generals. És recomanable que la majoria de la informació que es done en les reunions de pares es comunique també als alumnes. Convé que els aspectes més importants (normes de convivència i criteris de qualificació) els els donem per escrit i els treballem a classe.

4.2 L’ESTUDI A CASA

Rutina de treball. És important fer veure a les famílies que un bon estudiant és el que fa les activitats amb interés i dedica un temps a repassar a casa els aspectes més destacats del que s’ha treballat a classe. Els alumnes han de ser conscients que, a més de fer tasques escrites, convé que cada dia dediquen un temps a l’estudi dels continguts treballats.

Temporització. Podem fer una estimació del temps que creiem que és adequat que dediquen a les tasques per a casa i informar-ne a les famílies, sense oblidar que el pes fonamental correspon a l’escola. A aquesta edat, quaranta o cinquanta minuts pot ser un temps adequat. Un xiquet no ha de passar-se tota la vesprada davant dels llibres; hem d’ensenyar-los a planificar les vesprades, ja que hi ha temps per a tot. Una bona opció és que les famílies facen la planificació amb els seus fills i la deixen en un lloc visible (suro de l’habitació, agenda...)

Organització. Pel que fa a la seqüència de les activitats d’estudi, cal tindre en compte que els minuts centrals s’han de dedicar a les tasques que els resulten més complexes, i utilitzar els primers i els últims per a aspectes que requerisquen menys atenció (activació, lectura...).

El lloc d’estudi. Convé que els xiquets estudien sempre al mateix lloc, si és possible, allunyats de sorolls i distraccions, i amb la il·luminació i la temperatura adequades. Una taula ampla i ordenada, amb els materials necessaris preparats des del començament, també evitarà distraccions.

L’actitud. Per a ajudar el xiquet perquè tinga una actitud positiva, hem de transmetre-li seguretat i oferir-li ajuda per a organitzar-se; que recorde que si treballa millorarà i que si necessita ajuda (i només si en necessita), pot sol·licitar-la. D’altra banda, la manera en què els adults ens enfrontem a les tasques dels nostres fills (de manera impositiva, rígida, col·laboradora, dependent...) condicionarà, en gran manera, l’actitud dels xiquets.

11

5. El primer dia de curs

5.1 REBUDA DELS ALUMNES

Els xiquets a aquesta edat veuen l’adult com a model de referència, per la qual cosa convé tindre en compte el següent:

• L’actitud amb els xiquets ha de ser amable, cordial i de proximitat, ja que la nostra actitud amb cada un serà presa com a model. Des del primer moment hem de deixar clara la nostra funció.

• En la primera presa de contacte convé dirigir-nos directament a cada un d’ells i cridar-lo pel seu nom, fent algun comentari individual que li faça veure que comptem amb ell, que sabem qui és i que és important en el grup. L’atenció de l’adult i la seua forma de parlar-li serà molt important per al seu autoconcepte i per a generar una autoestima positiva.

• No només hem de cuidar el que diem, sinó també com ho diem i amb quina expressió gestual i corporal.

• Si mantenim una actitud relaxada, és més fàcil aconseguir que també ho estiga el grup.

• És útil elaborar amb ells la llista de normes imprescindibles per al bon funcionament (no massa). Per a reforçar-ne l’assimilació i el compliment, podem deixar-les escrites i signades a la vista i lliurar una còpia a cada alumne. Parlarem amb ells sobre els beneficis de complir les normes, per al grup i per a cada un, i dels perjudicis de no respectar-les, incloent-hi les sancions corresponents.

• És molt important per a ells sentir-se escoltats i hem de buscar moments per a fer-ho.

5.2 PROPOSTA D’ACTIVITATS

Per a facilitar l’adaptació dels alumnes al nou curs i crear un clima de confiança, el primer dia de classe podem fer les activitats següents:

• Per a començar, podem assignar els llocs, presentar els mestres i revisar de manera conjunta els materials.

• Per a aprofundir en el coneixement dels companys, els lliurarem una fitxa breu amb aspectes que cal observar dels companys. Cada un rebrà una “nota secreta” amb el nom d’un dels xiquets de la classe. Durant una setmana intentaran descobrir totes aquestes dades. En la sessió final, cada xiquet llegirà el que ha descobert i els altres endevinaran de qui es tracta. Elaborarem un mural amb totes les fitxes i demanarem a cada xiquet que porte una foto per a completar-lo.

• Parlarem de la importància dels quaderns i de treballar-hi amb cura. Si és possible, els ensenyarem un quadern de l’any anterior que els servisca com a referència.

• Creació del cartell de “Les normes de la classe”. Parlarem sobre les normes que se seguien el curs anterior i quines altres normes podem contemplar. Després, decidirem entre tots quines mantindrem i quines afegirem. Finalment, per equips, els alumnes n’escriuran una per a apegar-la en un gran cartell comú. Demanarem a tots que el signen; el mestre també ho farà.

12

8. Les intel·ligències múltiples com a punt de partida

8.1 QUÈ SÓN LES INTEL·LIGÈNCIES MÚLTIPLES?

Segons la teoria de les intel·ligències múltiples, enunciada per Howard Gardner, una persona és intel·ligent si és capaç de solucionar els problemes que li sorgeixen en el seu entorn o de crear productes o serveis d’utilitat. En aquest sentit, totes les persones tenen una o més intel·ligències i han de conéixer les seues fortaleses per a desenvolupar-les al màxim, i les seues debilitats per a millorar-les.

Gardner considera que no hi ha una única intel·ligència, sinó huit de diferenciades i localitzades cada una en una zona determinada del cervell, que actuen de manera conjunta i indivisible. De moment, s’ha enunciat l’existència de les intel·ligències següents:

Lingüisticoverbal: domini de la paraula.

Logicomatemàtica: nombres i pensament lògic.

Visuoespacial: imatges mentals o reals.

Musical: ritmes i interpretació o creació musical.

Cineticocorporal: el cos íntegrament o una part.

Naturalista: els elements naturals com a part d’un sistema.

Interpersonal: la relació entre les persones.

Intrapersonal: el coneixement d’un mateix i l’autoregulació emocional.

Treballar les intel·ligències múltiples de manera habitual a l’aula, aplicades als diferents continguts, és eficaç per a atendre la diversitat, perquè els alumnes podran conéixer les seues capacitats o habilitats, que seran útils per a la seua vida i el seu futur personal i professional. A més, permet establir ponts per a millorar les seues debilitats.

8.2 PERFIL D’INTEL·LIGÈNCIES MÚLTIPLES

En Saba oferim una eina senzilla de caràcter qualitatiu, el perfil d’intel·ligències múltiples, que es pot aplicar sense tindre’n un coneixement exhaustiu. Es tracta d’una aproximació, ja que un verdader perfil s’obté amb temps, molta observació, la presa de dades de diferents fonts i uns ítems més específics.

Aquest perfil facilita al mestre una informació diversa sobre les activitats per a les quals el xiquet manifesta tindre més capacitat, cap a les quals se sent més atret o les que el fan sentir més confortable. En el material definitiu s’inclourà un perfil adaptat a cada curs. En la pàgina següent se’n detalla un model.

13

Intel·ligència Total

Lingüisticoverbal

Use un vocabulari ric quan parle i escric.

M’agrada jugar amb les paraules: mots encreuats, rimes, embarbussaments...

M’agrada llegir sobre temes del meu interés.

Gaudisc escoltant històries, anècdotes...

Diuen que el que escric està ben contat.

0 1 2 3 0 1 2 3 0 1 2 3 0 1 2 3 0 1 2 3

Logicomatemàtica

M’agraden els jocs de nombres i de lògica (escacs...).

Entenc bé les matemàtiques.

M’agrada fer experiments de ciències.

Pense amb lògica quan cal resoldre un problema.

Tinc habilitat per als mapes conceptuals per a ordenar el que aprenc.

0 1 2 3 0 1 2 3 0 1 2 3 0 1 2 3 0 1 2 3

Visuoespacial

M’agrada fer activitats artístiques i plàstiques.

Estudie millor amb dibuixos, fotos, gràfics...

Faig bé els dibuixos; pinte, dissenye amb gust...

Si em conten alguna cosa, ho veig com una imatge a la ment.

Moltes vegades estic fent dibuixos, quasi sense adonar-me’n.

0 1 2 3 0 1 2 3 0 1 2 3 0 1 2 3 0 1 2 3

Musical

Em resulta fàcil aprendre les melodies de les cançons.

Participe amb gust en algun grup, cantant o tocant un instrument.

De seguida note si algú desafina en una nota.

Passe molt de temps escoltant o produint música, o cantant.

M’agrada crear ritmes amb materials o amb el cos.

0 1 2 3 0 1 2 3 0 1 2 3 0 1 2 3 0 1 2 3

Cineticocorporal

Tinc molta habilitat en algun esport o activitat física.

Preferisc estar movent-me a estar assegut.

Tendisc a tocar les coses que veig.

En parlar faig bastants gestos amb el cos o amb algunes parts del cos.

M’agrada fer treballs manuals.

0 1 2 3 0 1 2 3 0 1 2 3 0 1 2 3 0 1 2 3

Naturalista

M’agrada molt tot allò relacionat amb la naturalesa, els animals, les plantes...

Passe temps cuidant o mirant animals, plantes, roques...

Gaudisc al camp, als parcs, a les granges...

Crec que cal cuidar i respectar la naturalesa.

M’informe sobre qualsevol tema relacionat amb la naturalesa.

0 1 2 3 0 1 2 3 0 1 2 3 0 1 2 3 0 1 2 3

Interpersonal

Preferisc fer activitats amb altres a fer-les individualment.

Normalment els meus companys em criden o s’acosten per a estar amb mi.

Solc donar bons consells als altres i em valoren per això.

M’agrada formar part de grups, equips, organitzar coses...

Em preocupe pels altres i em pose al seu lloc per a entendre’ls.

0 1 2 3 0 1 2 3 0 1 2 3 0 1 2 3 0 1 2 3

Intrapersonal

Sé per a què tinc més habilitat i què és el que em costa més.

M’agrada passar temps sol, fent el que em ve de gust.

Sóc capaç de descriure què sent i com em sent.

Tinc alguna afició que m’agrada bastant, encara que molts no ho saben.

Quan faig una cosa malament, me n’adone i intente millorar-la la pròxima vegada.

0 1 2 3 0 1 2 3 0 1 2 3 0 1 2 3 0 1 2 3

(0-mai, 1-de vegades, 2-moltes vegades, 3-sempre)

La lectura dels perfils ens dóna una informació àmplia que podem aprofitar a l’hora de dissenyar les nostres propostes didàctiques.

14

8.3. MENÚ DIDÀCTIC D’INTEL·LIGÈNCIES MÚLTIPLES

No es tracta d’inventar noves i múltiples maneres de treballar, sinó de reunir les que ja hi ha i són reeixides per a dotar les nostres unitats didàctiques de rutes diferents, per les quals es puga recórrer el camí cap a l’aprenentatge i la comprensió més profunda.

Què fem ja?

El primer pas ha de basar-se en la pròpia experiència. Quines activitats tenim com a docents en la nostra experiència? D’aquestes, quines han funcionat bé i han contribuït objectivament a l’aprenentatge? Si som capaços de recordar-les i situar-les en els apartats corresponents, haurem començat a fer el nostre propi menú didàctic. Això ens permetrà constatar quines intel·ligències estem fomentant més i sobre quines podem planificar un procés de millora.

Mapa visual d’activitats

En la Guia essencial hi ha un mapa per unitat didàctica en el qual es troben les activitats associades a les intel·ligències múltiples. Aquest mapa pot servir de base perquè, els mestres que ho consideren oportú, puguen desenvolupar més a fons el treball d’aquesta metodologia.

Menú didàctic

Consisteix en un quadre en el qual s’exposen activitats tipus associades a cada intel·ligència i que s’han utilitzat en l’elaboració dels materials de Saba.

En la pàgina següent se n’exposa un model. En el material definitiu s’inclourà el desenvolupament de les huit intel·ligències.

15

Lingüistico

verb

al

Capacitat per a utilitzar les paraules, tant de manera oral com escrita. Implica l’habilitat de manejar la sintaxi, la fonètica, la semàntica i el domini del llenguatge en diversos àmbits.

• Escoltacomprensiva: històries, contes, etc.• Improvisaciósobreuntemaal’atzar.• Concursosd’oratòria: acudits, etc.• Exposicionsorals.• Invencióinarraciód’històries.• Resoluciód’endevinalles,enigmes,etc.• Debat: discussió de temes, diàlegs, argumentació d’idees, etc.• Aprenentatgedenousidiomes.• Jocsdesimulació: entrevistes, reporters, locutors, presentadors, etc.• Adquisicióiúsdevocabularinou.• Lecturagrupal.• Lecturateatralitzada.• Lecturaindividual: comprensió i estudi de material escrit.• Úsdelabibliotecad’aula.• Diaripersonal: expressió de pensaments, idees, sentiments, etc.• Escripturacreativa: textos originals (contes, poesies, etc.).• Jocsdetaulersambparaules.• Úsdeprocessadorsdetext.• TIC/correuselectrònics/blogs.

Logicomatemàtica

Capacitat per a processar operacions matemàtiques, establir i comprovar hipòtesis, seqüenciar successos i extraure’n deduccions o patrons lògics mitjançant conceptes numèrics.

• Úsdelanumeracióenactivitatsdelavidaquotidiana.• Anàlisidedadesestadístiquesifetsnumèrics.• Lecturaiúsd’organitzadorsgràfics: mapes conceptuals, eixos cronològics, etc.• Realitzaciód’estimacionsiprediccions a partir d’unes dades donades.• Activitatsdeclassificació,comparacióiseriació.• Realitzaciódeseqüències: numèriques, explicació per passos, etc.• Càlcul.• Úsdelacomparaciónumèricaperaestablirrelacions.• Úsicreaciódesímbols,codisifórmules.• Desxiframentiúsdecodissimbòlics.• Resoluciódeproblemes.• Raonamentlògic: pensament causal, arguments encadenats, inducció, deducció, sil·logismes, etc.• Jocsdelògica: localitzar patrons lògics amagats, resolució d’enigmes, trencaclosques, sudokus, etc.

Visuoes

pacial

Capacitat per a desxifrar la informació gràfica i per a percebre imatges, internes i externes, transformar-les i utilitzar-les eficaçment.Inclou la sensibilitat al color, la línia, la figura, l’espai, i les relacions entre aquests elements.

• Anàlisid’obresd’art.• Jocsdepercepcióidiscriminacióvisual: laberints, trencaclosques, exercicis de figura - fons, memòria

visual, etc.• Lecturaiinterpretaciód’imatges: vídeos, llibres il·lustrats, fotografies, etc.• Úsderecursosaudiovisualsperarepresentarideesiprocessos: muntatges, anuncis, pel·lícules, etc.• Producciód’obresplàstiques per a expressar conceptes, idees i emocions.• Composiciódemurals: talking walls, collages, tapissos, etc.• Il·lustraciódetextos.• Realitzacióicomposiciódefotografies.• Dissenyidecoraciód’espais.• Creaciódegràficsidiagrames.• Jocsdeconstruccionsimaquetes.• Traçatdemapesirecorreguts.• Construcciódemapesconceptuals representatius de conceptes, idees o processos.• Activitatsd’imaginacióactivaivisualització: connexions entre imatges i nous escenaris mentals.

Musica

l

Capacitat per a percebre, discriminar, transformar i expressar les formes musicals. Inclou la sensibilitat al ritme, el to i el timbre, i l’ús de ritmes i melodies aplicades.

• Escoltaactivadeconcertsiobresmusicalsdediversescultures.Discriminacióauditivad’instrumentsmusicalsidesonsdel’entorn.

• Identificaciódelesqualitatsdelso: durada, to, timbre i intensitat.• Associaciódemelodiesaconceptes,ideesiemocions.• Interpretaciódecançons associades a conceptes, idees i emocions.• Narraciódecontesihistòries“sonors”, en els quals s’intercala la veu i el so.• Jocsdepatronsrítmics: reproduir ritmes i temps per a comunicar un tema.• Imitaciód’orquestres,deveusod’instruments.• Úsdelapercussiócorporal.• Activitatsdemúsicaassociadesalmoviment: balls, coreografies, etc.• Invenciódenoveslletresassociadesamelodies conegudes.• Creaciódecançonsocomposicionsmusicalssenzilles associades a conceptes, idees o processos.• Construcciód’instrumentsmusicals.

16

El quadern de Començament de curs per a 3r de Primària forma part del Projecte Editorial d’Educació Primària d’SM. En la seua realització ha participat l’equip següent:

Autoria: Mercedes Garín, Javier Bahón (Intel·ligències múltiples)Edició: Paloma Lara, Pilar MenéndezCoordinació i assessorament lingüístics: Anna Espert, Maria Peris/ I més. Serveis Lingüístics i Editorials.Fotografia THINKSTOCK; SHUTTERSTOCKEdició gràfica: Fidel PuertaDisseny de coberta i dels interiors: Estudi SMCoordinació editorial de Primària: Pilar Menéndez, Nuria CorrederaDirecció d’Art del projecte: Mario DequelDirecció editorial: Aída Moya

Qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d’aquesta obra només es pot fer amb l’autorització dels titulars, tret de les excepcions previstes en la llei. Dirigiu-vos a CEDRO (Centre Espanyol de Drets Reprogràfics, <www.cedro.org> si necessiteu fotocopiar o escanejar cap fragment d’aquesta obra.

Aquest llibre està imprés en paper procedent de boscos gestionats de manera sostenible.

C SMEAN:Depòsit legal: