Comentari de text

189

Estudiar història és alguna cosa més que aprendre un conjunt de contin-guts. En la nostra matèria, manejar fonts de diversos tipus (textuals, vi-suals, materials i sonores) és una part tan important com l’aprenentatgeconceptual.

Però, sens dubte, la tècnica més destacada i amb una tradició més llarga ésel comentari de textos. La lectura de textos històrics té un valor doble.

• Per als historiadors és una font històrica fonamental per reconstruir elpassat.

• Però per als alumnes també és important manejar textos d’altres èpoquesno només com a font, sinó també per millorar la capacitat lectora.

En les pàgines d’aquesta secció proporcionem als professors un ampli dos-sier de textos, concretament 10 textos per a cada unitat del curs, és adir, 160 textos en total. La selecció ha seguit dos criteris: en primer lloc,la rellevància del document, per la qual cosa no hi falten els textos mésclàssics; en segon lloc, la varietat, perquè per a cada tema s’han seleccionatdocuments de quatre tipus:

• Textos històrics, és a dir, fonts primàries, coetànies als fets que es des-criuen.

• Textos historiogràfics, interpretacions d’historiadors i altres científicssocials sobre el tema analitzat.

• Testimonis, és a dir, textos que reflecteixen la visió personal dels quevan viure aquell moment històric (memòries, cartes, entrevistes, dia-ris...).

• Textos literaris, molt importants per conèixer les formes de vida i lesmentalitats del passat.

Cada document s’acompanya d’un conjunt d’activitats que, al seu torn,ordenen l’anàlisi dels textos. CO

MEN

TARI

DE

TEXT

OS

917350 _ 0189-0269.qxd 11/8/08 16:20 Página 189

190 � HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI 1r BATXILLERAT � MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. �

DOS TRACTATS SOBRE EL GOVERN CIVILTEXT 1 TEXT HISTÒRIC1

Consegüentment, sempre que un cert nombre d’homess’uneixen en societat i renuncien al poder d’executar lallei natural, cedint-lo a la comunitat, llavors i només lla-vors es constitueix una societat política o civil. Aquest fetes produeix sempre que un cert nombre d’homes que vi-vien en l’estat de naturalesa s’associen per formar un po-ble, un cos polític, sotmès a un govern suprem, o quanalgú s’adhereix i s’incorpora a un govern ja constituït. Envirtut d’això autoritza la societat o, el que és el mateix, elseu poder legislatiu, a fer lleis en nom seu segons convin-gui al bé públic o de la societat i a executar-les sempreque calgui (com si es tractés de decisions seves). Això ésel que fa sortir els homes de l’estat de naturalesa i els si-tua en una societat civil, és a dir, el fet d’establir en aquestmón un jutge amb autoritat per decidir totes les disputesi reparar tot el mal que pugui haver patit un membre qual-sevol de la societat. Aquest jutge és el poder legislatiu, oho són els magistrats que ell designi. Sempre que trobemun cert nombre d’homes associats entre si però que nodisposen d’aquest poder decisiu al qual apel·lar, podemdir que continuen en l’estat de naturalesa.

Així doncs, és evident que la monarquia absoluta, quecertes persones consideren l’únic govern del món, en re-alitat és incompatible amb la societat civil, i per això nitan sols es pot constituir com una forma de poder civil.

La finalitat de la societat civil és evitar i solucionar els in-convenients de l’estat de naturalesa, que es produeixenforçosament quan cada homes és jutge del seu propi cas[...]. Allà on hi hagi persones que no disposen d’aquestaautoritat a la qual recórrer perquè es resolguin a l’acte lesdiferències que sorgeixen entre elles, aquestes personescontinuen vivint en l’estat de naturalesa. I en aquesta si-tuació es troben, cara a cara, el rei absolut i tots els queestan sotmesos al seu règim.

En partir-se del supòsit que el príncep absolut reuneix ensi mateix el poder legislatiu i el poder executiu sense par-ticipació de ningú, no hi ha jutge ni cap manera d’apel·lara algú capaç de decidir amb justícia i imparcialitat, algúamb autoritat per sentenciar o que pugui solucionar ocompensar qualsevol abús o mal que aquest príncep ha-gi causat per si mateix o per ordre seva. Aquest home, tin-gui el títol que tingui, tsar, gran senyor, o el que sigui, es-tà en un estat de naturalesa tant amb els seus súbdits comamb la resta del gènere humà. Allà on hi ha dos homesque no tenen una llei fixa i un jutge comú al qual apel·laren aquest món perquè resolgui les disputes que sorgei-xen sobre el dret, aquests homes continuen vivint en l’es-tat de naturalesa i sota els inconvenients que se’n deriven.

John LOCKE, Dos tractats sobre el govern civil, 1690

Classificació del text

a) Davant de quina mena de text ens trobem?

b) Què en saps, de l’autor que el va escriure? Quines idees defensa? Emmarca el text en un regnat concret.

Definició de les idees

a) Quina és la idea o idees principals del text?

b) Explica les idees secundàries que hi apareixen, especialment els aspectes de crítica a l’Antic Règim.

Enquadrament històric

a) Assenyala quin és el context històric del text relacionant-lo amb un procés revolucionari esdevingut a Anglaterra en aquella època.

b) Quins esdeveniments previs tenen a veure amb el desenvolupament del text?

c) Quina és la causa que origina el text? Què pretén justificar? Qui pretén criticar?

d) Quina ideologia es va desenvolupar a partir d’aquest autor? Quines característiques té aquesta ideologia? Quina influència va tenir en esdeveniments posteriors, com ara la Il·lustració, la Revolució Americana o la Revolució Francesa?

Comentari

a) Assenyala l’objectivitat de l’autor tant pel que fa a la seva reflexió com a la crítica.

b) Creus que aquest text té molta importància històrica? Resumeix breument les conclusions a què has arribat mitjançant aquest comentari.

4

3

2

1

917350 _ 0189-0269.qxd 11/8/08 16:20 Página 190

191� HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI 1r BATXILLERAT � MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. �

TESTIMONI

LES CRISIS DEMOGRÀFIQUESTEXT 21

Com que tota activitat es va paralitzar, els llocs de tre-ball es van acabar i va desaparèixer la feina i, conse-güentment, també el pa dels pobres; i els laments delspobres eren, certament, molt punyents al principi, tot ique en aquest sentit el repartiment d’almoines en vaalleugerir la misèria. És cert que molts van fugir alcamp, però n’hi va haver milers que es van quedar aLondres fins que la pura desesperació els va fer sortir dela ciutat, tan sols per morir als camins i per servir demissatgers de la mort, perquè molts estaven infectats i lavan disseminar fins als confins més remots del regne.

Molts eren els miserables éssers desesperats dels qualshe parlat abans; i van ser aniquilats per la desgràcia queva sobrevenir després, fins al punt que podem dir quevan morir, no per la pesta mateixa, sinó per les sevesconseqüències; principalment, van morir de fam i per lamanca de totes les coses elementals, sense allotjament,sense diners, sense amics, sense mitjans per aconseguirel pa de cada dia ni ningú que els en proporcionés, per-què molts no tenien això que anomenem residència le-gal i per això no van poder demanar res a les parròquies

[...]. Tot plegat, encara que sigui molt trist, va represen-tar un alliberament, perquè la pesta, que va créixer hor-rorosament des de mitjan octubre, es va emportar du-rant aquell temps unes trenta o quaranta mil d’aquellespersones, que, si haguessin sobreviscut, s’haurien con-vertit en una càrrega massa feixuga a causa de la pobre-sa que patien.

Daniel DEFOE, Diari de l’any de la pesta, 1722



b) Qui és l’autor del text? Coneixes alguna altra obra seva? Quines característiques té aquesta obra?

c) El text es refereix a les epidèmies de Londres de 1664-1665. Creus que la situació seria molt diferent sil’epidèmia s’hagués produït el 1722 o, contràriament, creus que seria la mateixa?

d) Quina és la finalitat del text?


a) Assenyala quina és la idea o idees principals del text.

b) Quines són les idees secundàries?


a) Què pretén descriure l’autor?

b) Quines característiques defineixen el règim demogràfic antic? Com es reflecteixen aquestes característiques en el text?

c) Quines conseqüències va provocar això en la població? Què va passar quan es van produir avenços en higiene i medicina?

Comentari

a) Quina és la posició de l’autor respecte de la pesta i la població humil?

b) Creus que en el text hi ha aspectes de crítica social? Quins?

c) Creus que hi ha alguna frase que podria considerar-se precursora del maltusianisme? Quines idees defensava el maltusianisme?

d) Quina sensació et produeix el text?

e) Fes una síntesi de les conclusions a què has arribat després d’haver fet el comentari.

4

3

2

1 CO

MEN

TARI

DE

TEX

TOS

917350 _ 0189-0269.qxd 11/8/08 16:20 Página 191


L’ENCICLOPÈDIA: EL PRIVILEGITEXT 3 TEXT HISTÒRIC1

Privilegi significa una distinció útil o honrosa de la qualnomés gaudeixen certs membres de la societat i tots elsaltres no. N’hi ha de diverses classes:

1. Els que poden anomenar-se inherents a la personaper raó dels drets del seu naixement o estat [...].

2. Els que es van cedir mitjançant cartes del príncep re-gistrades a tribunals que n’asseguraven el compli-ment. Aquesta segona classe de privilegis se subdivi-deix en dues més, d’acord amb els diferents motiusque van determinar el príncep a concedir-los. Elsprimers es poden anomenar privilegis de dignitat[...].

Finalment, l’última classe de privilegis és la dels privi-legis que podem anomenar de necessitat. Entenc queaquests privilegis són les exempcions particulars que,sense estar concedides a la dignitat de les persones i deles funcions, ho són per la simple necessitat de protegiraquestes persones de les vexacions públiques a quès’exposen a causa dels càrrecs que exerceixen. Aquestsprivilegis són concedits als encarregats de les contribu-

cions i als que cobren els impostos [...]. Seria molt de-sitjable que les necessitats de l’estat, la necessitat delsnegocis o dels objectius particulars no haguessin multi-plicat els privilegis tant com ho han fet i que de tant entant es tornés als motius que els van originar perquès’examinessin detingudament i, després d’haver distin-git bé la raó d’aquests motius, es decidís conservar tansols els privilegis dirigits a la utilitat del príncep i la co-munitat. És molt just que la noblesa –que té com adeure servir l’estat en els exèrcits o almenys oferir per-sones per complir aquesta obligació– i els magistrats–dignes de consideració per l’amplitud i la importànciade les seves funcions i que fan justícia als tribunals su-periors– gaudeixin de distincions honroses que servei-xin per recompensar els serveis que presten i alhora elsprocurin la tranquil·litat espiritual i la consideració quenecessiten per dedicar-se útilment a les seves funcions[...].

Louis de JAUCOURT, article «Privilegi» a

l’Enciclopèdia, 1751-1752



b) Què és l’Enciclopèdia? Quines característiques principals la defineixen?

c) Què podem dir de l’autor d’aquest text?

b) Quina és la finalitat de l’escrit?



b) I les secundàries?


a) Quins són els antecedents filosòfics del text? Què és el dret natural?

b) Què és la Il·lustració i quines característiques principals la defineixen? Com es reflecteixen en el text?

c) Quines conseqüències va tenir l’Enciclopèdia en el pensament d’aquella època? Per què va ser tan important per a la Il·lustració?

Comentari

a) Què pensa l’autor del text dels privilegis? Creus que Jaucourt és un revolucionari? Raona la resposta.

b) A quins privilegis fa referència? Quin estat critica?

c) Per què creus que l’Enciclopèdia va tenir tanta transcendència?

d) Creus que va ser important desfer-se dels privilegis del passat? Què va comportar aquest fet per a la societat de l’època?

e) Quins privilegis encara continuen vigents avui dia?

f) Escriu una síntesi amb les conclusions a què has arribat fent el comentari.

4

3

2

1

917350 _ 0189-0269.qxd 11/8/08 16:20 Página 192


TEXT HISTORIOGRÀFIC

EL DESPOTISME IL·LUSTRATTEXT 41

A mitjan segle XIX, els historiadors alemanys encunyavenl’expressió «despotisme il·lustrat» –en oposició al «despo-tisme de cort», a la manera de Lluís XIV– per designar lapràctica governamental de diversos sobirans i ministres eu-ropeus de la segona meitat del segle XVIII. Però el feno-men és complex i varia segons els països [...].

En un primer moment, el despotisme il·lustrat va aparèixercom la trobada entre la política i la filosofia. Josep II vadeclarar el 1781: «He fet de la filosofia la legisladora delmeu Imperi.» Llevat de poques excepcions, entre les qualsdestaca Rousseau, els dispensadors de les Llums, que sem-pre van viure en una societat monàrquica i que creien fer-mament, com ara el pare Baudeau, que «és més fàcil con-vèncer un príncep que una nació», pensaven que el benestardels pobles derivava de la reialesa. En El despotisme de la Xi-na (1766), Quesnay fins i tot arriba a proposar aquest rè-gim com a model i diu que convé al bé comú «que l’auto-ritat sobirana sigui única i superior a tots els individus dela societat i a totes les injustes empreses que responen a in-teressos particulars». Ningú s’oposa als monarques, amb lacondició que respectin les llibertats privades i treballin peral bé comú. La tàctica dels filòsofs era conquerir els prín-ceps i fer que acceptessin les reformes. El 1769, Voltaire vaescriure: «No es tracta de fer una revolució com la del temps

de Luter, sinó de fer-la en l’esperit dels que estan destinatsa governar.» Possiblement, aquesta manera d’actuar va evi-tar cap al final del segle moltes revoltes sanguinàries en al-guns països. A França, no obstant això, la destitució de Tur-got per part de Lluís XVI després de dos anys d’esforçosva firmar la condemna de la monarquia, fins que el desor-dre va obrir camí a Bonaparte, que alguns consideren el mésgran dels dèspotes il·lustrats.

D’altra banda, la majoria dels prínceps van descobrir elvalor de la propaganda i es van preocupar de controlar lanaixent opinió pública, en l’origen de la qual cal situar es-criptors i pensadors que mantenien una correspondènciamolt voluminosa a través d’Europa. Molt aviat, Lluís XV,que s’havia mantingut indiferent davant les lloances, va serel blanc de les crítiques dels filòsofs. No obstant això, altressobirans van establir amb aquells pensadors relacions moltcordials: Frederic II va cridar Voltaire a Potsdam (1750-1753). I Catalina II va invitar Diderot a Sant Petersburg(1773-1774). En plena guerra dels Set Anys es van celebrar,en la mateixa França, les victòries de Frederic II sobre Fran-ça, perquè es consideraven un triomf de la filosofia sobreles forces obscurantistes.

Bartolomé BENNASSAR, Història Moderna,1980



b) Què en saps, de l’autor?

c) A quina època fa referència el text? Quina finalitat té aquest escrit? A qui va adreçat?

b) Quins personatges històrics apareixen al text? Per què l’autor els considera importants?



b) Quines són les idees secundàries que hi apareixen?

c) Indica quin esquema organitza el text.


a) Quin és l’origen del despotisme il·lustrat? Com es desenvolupa a Europa? A través de quines vies de transmissió s’estableix?

b) Quan triomfa el despotisme il·lustrat? Què va passar aleshores?

c) Quines conseqüències va tenir el despotisme il·lustrat? Com va acabar?

Comentari

a) Quin és el plantejament de l’autor respecte del despotisme il·lustrat?

b) Per què va sorgir el despotisme il·lustrat? Què tenia per unir els plantejaments de filòsofs i monarques?

c) Per què, si tenia un rerefons de transformació social, va ser superat per les revolucions burgeses?

d) Resumeix les conclusions a què has arribat fent el comentari de text.

4

3

2

1

CO

MEN

TARI

DE

TEX

TOS

917350 _ 0189-0269.qxd 11/8/08 16:20 Página 193


EL CONTRACTE SOCIALTEXT 5 TEXT HISTÒRIC1

Trobar una forma d’associació que defensi i protegeixiamb la força comuna la persona i els béns de cada asso-ciat, i per la qual cadascú, unint-se a tothom, només s’o-beeixi a si mateix i es mantingui tan lliure com abans...vet aquí el problema fonamental que el contracte socialsoluciona. [...] Aquest contracte pot enunciar-se així: ca-dascú posa en comú la seva persona i tot el seu poder so-ta la suprema direcció de la voluntat general. [...]

Així doncs, què és el govern? Un cos intermedi establertentre els súbdits i el sobirà per a la seva mútua correspon-dència. [...] De manera que en l’instant en què el governusurpa la sobirania, el pacte social es trenca, i tots els sim-ples ciutadans, retornats de dret a la seva llibertat natural,són forçats, però no obligats, a obeir. [...]

La sobirania no pot estar representada, per la mateixa raóque no pot ser alienada; consisteix essencialment en lavoluntat general, i la voluntat no es representa; és aquestao una altra; no hi ha terme mig. Així doncs, els diputatsdel poble no són ni poden ser els seus representants; no-més són els seus mandataris; no poden acabar res defini-tivament. Tota llei no ratificada pel poble en persona ésnul·la, no és una llei. El poble anglès creu que és lliure, is’enganya molt; tan sols ho és durant l’elecció dels mem-bres del Parlament; des del moment que aquests són es-collits, el poble ja és esclau, no és res. [...]

Si es busca en què consisteix el bé més preuat de tots, queha de ser objecte de tota legislació, es trobarà que tot esredueix a dues qüestions principals: la llibertat i la igual-tat, sense la qual la llibertat no pot existir. Renunciar a lallibertat és renunciar a ser home, als drets i als deures dela humanitat. Una renúncia d’aquesta mena és incompati-ble amb la naturalesa de l’home: desposseir-se de la lli-bertat és desposseir-se de la moralitat. [...]

La veritable igualtat no resideix en el fet que la riquesa si-gui absolutament la mateixa per a tothom, sinó que capciutadà sigui tan ric que pugui comprar-ne un altre i queno sigui tan pobre que es vegi forçat a vendre’s. Aquestaigualtat, es diu, no pot existir en la pràctica. Però si l’abúsés inevitable, vol dir això que hem de renunciar forçosa-ment a regular-lo? Precisament, com que la força de lescoses tendeix sempre a destruir la igualtat, cal fer que laforça de la legislació tendeixi sempre a mantenir-la.

Per tant, si s’aparta del pacte social allò que no pertany a laseva essència, veurem que es redueix als termes següents:cadascú de nosaltres posa en comú la seva persona i totel seu poder sota la suprema direcció de la voluntat gene-ral; i nosaltres rebem corporativament cada membre coma part indivisible del tot.

Jean-Jacques ROUSSEAU, Del contracte social o principis de dret polític, 1762


a) Davant de quina mena de text ens trobem? Explica breument qui era Rousseau.

b) Situa la data del text en un context històric (regnat, sistema polític, etc.). Quina finalitat tenia, aquest text?





a) A quina ideologia podem adscriure el text? Quins són els antecedents i els principis bàsicsd’aquesta ideologia?

b) Quina ideologia pretén criticar el text? En quins aspectes se centra per fer aquesta crítica?

c) Quins principis polítics estableix el text? Quina transcendència tindran aquests principis?

d) Quina influència va tenir Rousseau posteriorment (constitucions, conceptes polítics, etc.)?

Comentari

a) Quins aspectes de la reflexió crítica de Rousseau creus que són encertats?

b) Per què penses que Rousseau va acabar tenint tanta influència en els esdeveniments posteriors? Quina novetat va aportar?

c) Resumeix les conclusions a què has arribat fent aquest comentari.

4

3

2

1

917350 _ 0189-0269.qxd 11/8/08 16:20 Página 194



LA BURGESIA DEL SEGLE XVIIITEXT 61

Entre les classes privilegiades i les que ocupen els darrersllocs de la jerarquia social, la burgesia del segle XVIII

s’aferma com la plataforma en què va gravitant pròxima-ment tot el pes de les manifestacions polítiques, econò-miques i culturals de la humanitat. En el transcurs de lescentúries precedents, la burgesia nacional s’havia fet càrrec de la direcció del capitalisme comercial i financer,alhora que s’infiltrava en l’agricultura i en l’administra-ció de l’estat. Aquesta gran burgesia arriba al segle XVIII

ennoblida i forma part de les classes aristocràtiques delpaís.

Però la massa burgesa, la que en conjunt es va apropiarel nom de tercer estat, obre les portes del segle amb unnou ímpetu i amb una nova força i ideologia. Entre aques-ta burgesia no privilegiada, alta i baixa, negociants, in-dustrials, homes de lleis, patriciat urbà, es difonen lesnoves concepcions ideològiques, racionalistes i crítiques,que postulen una transformació política i social. Perquè

la burgesia, d’esperit emprenedor i innovadora, sabentque era un element vital de la societat del seu segle, pre-tén trencar les prescripcions i els privilegis que li impe-deixen l’accés als càrrecs públics i a l’exèrcit i que la col·lo-quen en una posició desavantatjosa respecte de les classessocials aristocràtiques.

Jaume VICENS VIVES, Història general moderna



b) Què en saps, de l’autor que el va escriure?

c) A quina època fa referència el text?

d) Quina finalitat té aquest escrit?




c) Explica el contingut de les idees del text, com s’organitza i quin esquema expositiu presenta.


a) Quin procés descriu el text?

b) Quines diferències veu l’autor entre els dos grups burgesos?

c) Amb quina ideologia identifica cadascun d’aquests grups?

d) Quines són les causes d’aquesta diferenciació?

e) Quines conseqüències va tenir aquesta situació? Quina burgesia va protagonitzar les revolucions burgeses?

Comentari

a) Què opina l’autor de cadascun d’aquests grups burgesos?

b) Pots explicar amb paraules pròpies el significat de l’última oració?

c) Creus que el model social sobre el qual reflexiona Vicens Vives és vàlid per a tots els estats europeus del segle XVIII? Raona la resposta.

d) Quina influència va tenir el fracàs de les reformes socials de la Il·lustració en el desenvolupament de les revolucions burgeses? Explica la resposta.

e) Sintetitza breument les conclusions a què has arribat fent aquest comentari de text.

4

3

2

1

CO

MEN

TARI

DE

TEX

TOS

917350 _ 0189-0269.qxd 11/8/08 16:20 Página 195


LA FISIOCRÀCIATEXT 7 TEXT HISTÒRIC1

El sobirà i la nació mai han de deixar de tenir presentque la terra és l’única font de riquesa i que l’agriculturaés la que multiplica aquesta riquesa. Perquè l’augmentde la riquesa augmenta el benestar de la població; elshomes i les riqueses fan prosperar l’agricultura, amplienel comerç, vivifiquen la indústria i incrementen i perpe-tuen les riqueses. D’aquesta font abundant depèn l’èxitde totes les parts de l’administració del regne.

Cal assegurar als seus legítims posseïdors la propietatdels béns seents i de les riqueses mobles, perquè la se-guretat de la propietat és el fonament essencial de l’or-dre econòmic de la societat. Sense la certesa de la pro-pietat, el territori es mantindria inculte. No hi hauriapropietaris ni arrendadors que fessin les despeses neces-sàries per donar-li valor i cultivar-lo si no s’assegura laconservació dels béns i dels fruits a qui fa les inversionsnecessàries. La seguretat de la possessió permanent és laque estimula el treball i la inversió de riqueses en la mi-llora i el cultiu dels terrenys i en les empreses indus-trials i comercials. Tan sols la potestat sobirana assegurala propietat dels súbdits i té un dret originari a partici-par dels fruits de la terra, font única de les riqueses.

Cal que la nació que tingui un territori gran per cultivari facilitats per exercir molt comerç de productes de la ter-ra no utilitzi massa diners i homes en les manufactures iel comerç de luxe, amb detriment dels treballs i les des-peses de l’agricultura, perquè abans de res, i sobretot, elregne ha d’estar molt poblat d’agricultors rics.

Cal mantenir intangible la llibertat de comerç, perquè lapolítica de comerç extern i intern més exacta, més segu-ra, més profitosa per a la nació i l’estat, consisteix en laplena llibertat de competència.

No cal insistir tant en l’augment de la població, sinó enl’increment dels ingressos, perquè el gran benestar quecomporten els ingressos abundants és preferible a lesconstrenyedores necessitats de manutenció que exigeixuna població excessiva amb relació als ingressos; i si elpoble viu folgadament, hi ha més recursos per a les ne-cessitats de l’estat i també més mitjans per fer créixer l’a-gricultura.

L’estat ha d’evitar els préstecs que formen rendes finan-ceres, perquè el carreguen de deutes devoradors i pro-voquen un comerç o tràfic de capitals mitjançant docu-ments negociables, els descompte dels quals fa augmentarcada vegada més les fortunes pecuniàries estèrils. Aques-tes fortunes desvien de l’agricultura els capitalistes i pri-ven al camp de les riqueses necessàries per millorar elsbéns seents i l’explotació del cultiu de la terra.

François QUESNAY, Fisiocràcia o govern de la natura, 1768


a) Assenyala davant de quina mena de text ens trobem. Què significa el títol del llibre?

b) Qui el va escriure? En quin corrent intel·lectual s’emmarca?

c) Enquadra la data en què s’insereix el text (regnat, tipus de règim polític, etc.).



b) I les secundàries? Explica breument el significat d’aquestes idees.


a) Quins són els antecedents d’aquesta teoria econòmica?

b) Qui és l’objectiu últim de la fisiocràcia? En quins aspectes és una teoria revolucionària?

c) Quan es va aplicar? Quina transformació va produir?

Comentari

a) Qui critica l’autor? Per què?

b) Amb quin sistema polític identifiques aquesta teoria? Per què no va evitar les revolucions burgeses?

c) Sobre quin corrent econòmic va influir molt la fisiocràcia?

d) Sintetitza les conclusions a què has arribat amb aquest comentari de text.

4

3

2

1

917350 _ 0189-0269.qxd 11/8/08 16:20 Página 196


TEXT LITERARI

CARTAS MARRUECASTEXT 81

CCaarrttaa XXIIVV:: DDee GGaazzeell aa BBeenn--BBeelleeyy

Instando a mi amigo cristiano a que me explicase qué esnobleza hereditaria, después de decirme mil cosas queyo no entendí, mostrarme estampas que me parecieronde mágica, y figuras que tuve por capricho de algúnpintor demente, y después de reírse conmigo de mu-chas cosas que decía ser muy respetables en el mundo,concluyó con estas voces, interrumpidas con otras tan-tas carcajadas de risa: «Nobleza hereditaria es la vani-dad que yo fundo en que, ochocientos años antes de minacimiento, muriese uno que se llamó como yo me lla-mo, y fue hombre de provecho, aunque yo sea inútil pa-ra todo».

CCaarrttaa XXXXIIVV:: DDee GGaazzeell aa BBeenn--BBeelleeyy

Uno de los motivos de la decadencia de las artes de Es-paña es, sin duda, la repugnancia que tiene todo hijo aseguir la carrera de sus padres. En Londres, por ejem-plo, hay tienda de zapatero que ha ido pasando de pa-dres a hijos por cinco o seis generaciones, aumentándo-se el caudal de cada poseedor sobre el que dejó supadre, hasta tener casas de campo y haciendas conside-rables en las provincias […]. Pero en este país […] nin-guna familia se fija en gremio alguno determinado delos que contribuyen al bien de la república por la indus-tria y comercio o labranza, procurando todos con increí-ble anhelo colocarse por este o por el otro medio en laclase de los nobles, menoscabando a la república en loque producirían si trabajaran. Si se redujese siquiera su

ambición de ennoblecerse al deseo de descansar y vivirfelices, tendría alguna excusa moral este defecto políti-co; pero suelen trabajar más después de ennoblecidos.

En la misma posada en que vivo se halla un caballeroque acaba de llegar de Indias con un caudal considera-ble. […] Me ha comunicado su plan de operaciones pa-ra toda su vida aunque cumpla doscientos años. «Ahorame voy –me dijo– a pretender un hábito; luego, un títu-lo de Castilla; después, un empleo en la corte; con estobuscaré una boda ventajosa para mi hija; pondré un hi-jo en tal parte, otro en cual parte; casaré una hija con unmarqués, otra con un conde […]». Interrumpí su seriede proyectos, diciéndole: «Caballero, […] ¿no sería másprudente consejo el escoger la provincia más saludabledel mundo, […] pasar con descanso lo que os queda deella, amparar a los parientes pobres, hacer bien a vues-tros vecinos y esperar con tranquilidad el fin de vues-tros días sin acarreárosla con tantos proyectos, todos deambición y codicia?». «No, señor […]. Sobresalir entrelos ricos, aprovecharme de la miseria de alguna familiapobre para ingerirme en ella, y hacer casa son los tresobjetos que debe llevar un hombre como yo». Y en estose salió a hablar con una cuadrilla de escribanos, procu-radores, agentes y otros, que le saludaron con el trata-miento que las pragmáticas señalan para los Grandesdel reino; lisonjas que, naturalmente, acabarán con loque fue el fruto de sus viajes y fatigas, y que eran ci-miento de su esperanza y necedad.

José CADALSO, Cartas marruecas [1774], 1789


a) Davant de quina mena de text ens trobem? Qui el va escriure?

b) Enquadra la data del text en un regnat.

c) Quina finalitat té el text?



b) I les secundàries? Explica breument aquestes idees.


a) Quins són els antecedents del text? Com descriu l’autor aquest model social?

b) Quines causes van originar que l’autor escrivís sobre aquesta qüestió?

Comentari

a) En quins aspectes centra la seva crítica l’autor? Què pensa de la noblesa i del fet d’ennoblir-se? En quin corrent teòric creus que es pot inserir?

b) On rau la importància de les Cartas Marruecas de Cadalso?

c) Sintetitza breument les conclusions a què has arribat amb aquest comentari.

4

3

2

1

CO

MEN

TARI

DE

TEX

TOS

917350 _ 0189-0269.qxd 11/8/08 16:20 Página 197


FRANÇA I EL COLONIALISME BRITÀNICTEXT 9 TEXT HISTÒRIC1

Anglaterra no pot prescindir de les colònies, perquèsense colònies no hi ha comerç, sense comerç no hi hamarina i sense marina Anglaterra no passaria de ser unapotència europea de tercer ordre.

Com a conseqüència de la defecció de les seves colòniesal continent americà, les possessions angleses es reduei-xen a les Antilles, a l’extens assentament asiàtic i a lesfactories que té a l’Àfrica. [...] Les possessions asiàtiquesconstitueixen per a Anglaterra una font inesgotable deriqueses, però l’intercanvi comercial es limita a articlesde luxe, no proporciona cap sortida als objectes manu-facturats nacionals i només utilitza un nombre molt pe-tit de vaixells i mariners. El mateix passa a l’Àfrica [...] iel tràfic de negres que hi practica només té valor en lamesura que tingui extenses plantacions per cultivar aultramar, a Amèrica.

És aquesta necessitat imperativa de tenir immenses co-lònies que depenguin de la metròpoli, que absorbeixinels seus productes manufacturats i que donin feina a unplanter immens de mariners, el que fins ara ha obligat elgovern anglès a adoptar aquesta postura tan cegamentobstinada de mantenir costi el que costi els insurrectessota el seu jou. És precisament aquesta necessitat, expe-rimentada per tota la nació, la que impulsa a fer, avuidia, ingents esforços i la que origina l’esperit d’animosi-tat que, llevat del partit de l’oposició, impera en contrade les seves colònies sumides en la rebel·lió.

Si la passió no enterbolís la serenitat de l’enteniment al’hora de reflexionar, per damunt de tot el govern anglèshauria examinat detingudament la natura de les colò-nies que té al continent americà. S’hauria adonat que noeren iguals que la resta de colònies, que les Antilles, perexemple, un indret on un reduït nombre de blancs sen-se força i enervats dominen molts negres –la qual cosafa necessària la perpètua protecció de tropes estrange-res– i que, en produir tan sols productes de luxe, depèntotalment d’Europa per satisfer totes les necessitats de lavida. [...] Les condicions de vida pròpies de les colòniesangleses del continent americà són completament dife-rents: són colònies agrícoles i poblades majoritàriamentper homes lliures que proporcionen amb abundànciatots els articles de primera necessitat i molts d’altres, laqual cosa fa que la metròpoli depengui d’elles. Si al seutorn la metròpoli provoca que les colònies depenguind’ella a través de les manufactures és mitjançant lleisforçades i prohibitives que aquells nous territoris elimi-naran recobrant la llibertat, construint manufactures delmateix estil (per a les quals, a més, disposen de les pri-meres matèries a la seva pròpia terra) i atorgant a totesles nacions el lliure accés als seus ports. Així doncs,aquelles colònies estan indefectiblement destinades aformar, el dia de demà, un estat independent d’Europa[...].

Memòria del duc de Broglie al rei Lluís XVI, febrer del 1776


a) Davant de quina mena de text ens trobem? Qui el va escriure? Per què la data és significativa?

b) Quina finalitat té el text? A qui va adreçat?





a) En quin context històric insereixes el text? A quina insurrecció fa referència?

b) Indica quins són els principals antecedents polítics i econòmics del text.

c) Què pretén promoure el text? Quines conseqüències va tenir l’actitud britànica? Què va fer França en aquella situació? Com van influir els esdeveniments del 1776 a França?

Comentari

a) Quina posició adopta l’autor davant els britànics i el seu imperi? Creus que fa una anàlisi objectiva de la situació?Raona la resposta.

b) Per què França està tan interessada en un problema britànic?

c) Exposa breument les conclusions a què has arribat amb aquest comentari.

4

3

2

1

917350 _ 0189-0269.qxd 11/8/08 16:20 Página 198


TEXT HISTÒRIC

CRÍTICA A L’ANTIC RÈGIMTEXT 101

La nostra Constitució està molt viciada; els nostres tribu-nals amb prou feines serveixen; els cossos del dret aug-menten i disminueix l’observació de les lleis. L’agricultu-ra clama per una llei agrària i, malgrat la gravetat de lamalaltia, ja han passat dinou anys de consultes i possi-blement la recepta arribarà després de la mort del malalt.[...] La llibertat civil gemega en una mísera esclavitud iels ciutadans no tenen cap representació: les capellanies,les obres pies i els mayorazgos creixen com la mala her-ba, i cal témer que no quedarà ni un pam de terra lliureen el regne; qualsevol pot encadenar els seus béns i lamajoria de les finques estan en mans mortes; les contri-bucions reials, eclesiàstiques i dominicals, sense comp-tar les que paguem a l’estranger en la balança de comerç,sobrepassen els dos mil milions, el pes més gran dels qualscarrega sobre un milió escàs d’agricultors mitjans. Elsganduls són més de sis milions, dels nou milions i migd’habitants que es calcula que conformen la nostra po-blació. D’oficines i d’empleats n’hi ha tres vegades mésdels que caldrien. L’erari està empenyorat. La potestat rè-gia està esquarterada com els ajusticiats. Jo comparo l’es-tat actual de la nostra monarquia amb un edifici vell man-

tingut a força de pedaços; els mateixos materials amb quèes pretén construir-ne un costat, derrueixen l’altre, i totplegat només es pot esmenar tirant a terra l’edifici i ree-dificant-lo de nou, la qual cosa a casa nostra és moral-ment impossible, perquè tal com em va dir un dia el sen-yor comte de Floridablanca: «Per fer una cosa bona caldesfer-ne quatre-centes de dolentes» [...]. Encara que nonego que l’emigració a les Amèriques, les guerres i elsmals anys també hi hagin ajudat [...]. El primer pas seriasimplificar el govern quan sigui possible; allargar la lli-bertat del poble fins on ho indiqui la prudència; desen-cadenar tots els béns seents; reduir o extingir els privile-gis que s’hereten i fer obeir les ordres que s’expedeixen[...]. Amb això Espanya canviaria d’aspecte sense neces-sitat de les costoses i complicades operacions que propo-sen Ustáriz, Ward i Arrequibar.

Vostra mercè em perdonarà si m’he excedit en algunacosa, perquè ja sap que ignoro la llengua de l’adulació ila mentida. 26 de gener del 1786.

León de ARROYAL, Cartas político-económicas al conde de Lerena, 1786



b) Qui el va escriure? Quina ideologia creus que defensa?

c) A qui s’adreça el text? Quina posició social ocupa aquesta persona? Situa la data del text en un regnat.

d) Quina finalitat té el text?



b) Quines en són les idees secundàries?


a) En quin context històric i ideològic insereixes el text?

b) Indica quins poden ser els antecedents econòmics i socials dels problemes que descriu León Arroyal.

c) Què pretén l’autor escrivint al comte de Lerena?

d) Quines conseqüències va tenir per a la història que l’estat no escoltés aquestes crítiques? Què va acabar passat?

Comentari

a) Creus que l’autor planteja una crítica objectiva, malgrat el llenguatge apassionat? En quins aspectes penses que l’autor té raó a l’hora de reclamar canvis i reformes?

b) Penses que la situació que descriu León Arroyal és molt diferent de la situació que es vivia en altres regnes europeus del segle XVIII?

c) En quins aspectes explica això el desenvolupament de les revolucions burgeses?

d) Fes un resum breu de les conclusions a què has arribat amb aquest comentari.

4

3

2

1

CO

MEN

TARI

DE

TEX

TOS

917350 _ 0189-0269.qxd 11/8/08 16:20 Página 199


L’ORIGEN DE LA MÀQUINA DE VAPORTEXT 11 TESTIMONI2

Dos són els motius que m’han impulsat a oferir-vos elmeu suport; l’afecte que us professo i el que tinc enversun projecte tan rendible i genial. He pensat que la vos-tra màquina, per produir de la manera més avantatjosapossible, requeriria diners, una fabricació adequada imolta publicitat, i que la millor manera d’aconseguirque el vostre invent sigui degudament considerat i es fa-ci justícia seria sostraure la part executiva del projectede les mans d’aquesta multitud d’enginyers empíricsque, per ignorància, falta d’experiència i dels incentiusnecessaris, serien responsables d’una feina mal feta idescuidada; i tot això serien errors que afectarien la re-putació de l’invent.

Per obviar-ho i obtenir el màxim benefici, la meva ideaés instal·lar una manufactura prop de la meva, a la ribadel nostre canal, on podria posar tot el que calgués perfer les màquines. Amb aquesta fàbrica podrem submi-nistrar a tothom màquines de qualsevol mida. Ambaquests mitjans i la vostra assistència podrem contractari formar algun bon obrer (al qual donaríem instrumentsmolt millors que els instruments que qualsevol altre liproporcionaria per produir una sola màquina) i podremposar a punt el nostre invent amb un cost inferior en un

vint per cent al de qualsevol altre sistema i amb una di-ferència quant a la precisió similar a la que hi ha entre elproducte d’un ferrer i el d’un constructor d’instrumentsmatemàtics. Així doncs, no tindria sentit produir nomésper tres comtats, sinó que seria molt més convenientproduir per tot el món.

Carta de Boulton a Watt, El futur de la màquina de vapor,7 de febrer del 1769


a) Davant de quina mena de text ens trobem? b) Qui el va escriure? c) A qui va adreçat? d) Situa la data del text en la Revolució Industrial.e) Quina finalitat té el text?


a) Quina és la idea o idees principals del text?b) I les secundàries?


a) Quins són els antecedents del text? Com es produïa abans que aparegués la màquina de vapor?b) Quines causes van donar lloc al text? c) Quins efectes va produir la construcció de la màquina de vapor? Quines aplicacions va tenir aquest màquina?d) Quines conseqüències es van derivar del desenvolupament de la Revolució Industrial britànica?

Comentari

a) Què pretén l’autor del text col·laborant amb Watt?b) Quina relació creus que es pot establir entre el desenvolupament de les revolucions burgeses britàniques

del segle XVII i el desenvolupament primerenc de la Revolució Industrial en aquell país?c) Valora la importància històrica d’aquest text. Creus que es podria considerar com a punt de partida

de la Revolució Industrial? Raona la resposta.d) Resumeix breument les conclusions a què has arribat fent aquest comentari de text.

4

3

2

1

917350 _ 0189-0269.qxd 11/8/08 16:20 Página 200


TEXT HISTÒRIC

LA RIQUESA DE LES NACIONS TEXT 122

Tot home, mentre no violi les lleis de la justícia, ha deser perfectament lliure d’abraçar el mitjà que li semblimillor per buscar la seva manera de viure i els seus in-teressos, de manera que els seus productes puguin sor-tir a competir amb els de qualsevol altre home.

[...] Segons el sistema de la llibertat de negocis, el sobi-rà només té tres obligacions principals [...]: la primera,protegir la societat de la violència i invasió d’altres so-cietats independents; la segona, evitar en la mesura quepugui la injustícia o l’opressió que pugui exercir unmembre de la república contra un altre membre quetambé ho sigui [...] i la tercera, mantenir i erigir certesobres i establiments públics, tasca que no pot seracomplerta pels interessos particulars ni s’hi acomoda[...].

Cada individu en particular busca amb molta cura elmitjà més adequat per treure profit del capital de quèdisposa. Naturalment, només actua en interès propi, noen el de la societat en general; però precisamentaquests mateixos esforços dirigits cap al benefici propifaran que prefereixi, sense premeditar-ho, l’ocupaciómés útil per a la societat com a tal. [...] En general, nin-

gú es proposa primàriament promoure l’interès públic[...]. Quan un individu prefereix la indústria domèsticaa l’estrangera només pensa en la pròpia seguretat, iquan la dirigeix per tal de treure’n el màxim profit, no-més pensa en els guanys propis; però en aquest cas i enmolts altres casos una mà invisible el condueix a pro-moure un objectiu que no estava mai inclòs en la sevaprimera intenció.

Adam SMITH, Investigació sobre la natura i les causes de la riquesa de les nacions,

1776


a) Davant de quina mena de text ens trobem? Creus que es tracta d’un text exclusivament de caràcter econòmic?

b) Qui el va escriure? Per què és conegut aquest autor?






a) Quines són les principals doctrines prèvies al liberalisme econòmic? En quins aspectes van influir aquestes idees sobre la teoria de Smith?

b) Què pretén Adam Smith amb aquest text?

c) Quines conseqüències va tenir el desenvolupament del liberalisme econòmic?

d) Com va evolucionar, tant en la teoria com en la pràctica?

Comentari

a) Què vol criticar l’autor en el primer paràgraf? Per què és tan important per a ell definir les funcions del sobirà?

b) Què és i per què és important la «mà invisible» a què es refereix Adam Smith?

c) Quina importància històrica té aquest text?

d) Sintetitza les conclusions d’aquest comentari.

4

3

2

1

CO

MEN

TARI

DE

TEX

TOS

917350 _ 0189-0269.qxd 11/8/08 16:20 Página 201


L’ANTIMAQUINISME AL REGNE UNIT TEXT 13 TEXT HISTÒRIC2

La invenció i l’ús de la màquina de cardar llana, que técom a conseqüència reduir la mà d’obra de la maneramés inquietant produeix [en els obrers] el temor seriósi justificat de convertir-se, ells i les seves famílies, enuna càrrega molt pesada per a l’estat. Constaten queuna sola màquina manejada per un adult i mantingudaper cinc o sis nens fa tanta feina com trenta homes tre-ballant a mà segons el mètode antic [...].

La introducció de la màquina esmentada tindrà com aefecte gairebé immediat privar gran part dels artesansdels seus mitjans de vida. Tots els negocis seran acapa-rats per un nombre molt reduït d’empresaris poderososi rics [...].

Les màquines, l’ús de les quals lamenten els que fan lespeticions, es multiplicaran ràpidament per tot el reg-ne, i els seus efectes ja es noten cruelment: moltsobrers ja no tenen ni feina ni pa. Amb dolor i ambl’angoixa més profunda veuen que s’aproxima el tempsde la misèria, en què cinquanta mil homes, amb les se-ves famílies, privats de tots els recursos, víctimes del’acaparament –lucratiu per a alguns– i sense mitjansde vida, es veuran obligats a implorar caritat a les par-ròquies.

Diari de la Cambra dels Comuns, 1794

La tarda de divendres, pels volts de les quatre, unnombrós grup de revoltosos va atacar la fàbrica de tei-xits dels senyors Wroe i Duncroft, a West Houghton[...] i en trobar-la desprotegida aviat se’n van apoderar.Immediatament la van incendiar i tot l’edifici amb laseva valuosa maquinària, teixits, etc., va ser completa-ment destruït. Els danys ocasionats són immensos: no-més la fàbrica, tota sola, ja va costar 6.000 lliures. Laraó adduïda per justificar aquest acte horrible és, coma Middleton, el «teixit de vapor». A causa d’aquest es-deveniment espantós, dues famílies respectables hanpatit un dany greu i irreparable i molts pobres s’hanquedat sense feina. Els revoltosos sembla que adrecinla seva venjança contra tota mena de avenços en lesmaquinàries. Que equivocats que estan! Què se n’hau-ria fet, d’aquest país, sense aquests avenços?

Anual Register, 26 d’abril de 1812


a) Davant de quina mena de textos ens trobem? Qui els va escriure?

b) Quan es van escriure?

c) Quina finalitat té cadascun dels textos?


a) Quina és la idea o idees principals dels textos?



a) Quins són els antecedents científics i econòmics dels textos?

b) Per què van tenir lloc les revoltes ludites?

c) Quines van ser les conseqüències del ludisme? Quina alternativa va adoptar el moviment obrer enfront del ludisme?

Comentari

a) Quina relació tenen aquests textos? Què va canviar en la societat anglesa en els 18 anys que els separen?

b) Quina opinió del maquinisme té cadascun dels textos? Quin dels dos creus que té raó?

c) Quina és l’arrel del problema antimaquinista? Creus que hi havia una justificació social? Penses que el maquinismefomenta l’atur?

d) Creus que el maquinisme es pot defensar econòmicament? Coneixes algun sistema econòmic que hagi utilitzatmassivament mà d’obra enfront de les màquines?

e) Sintetitza breument les conclusions a què has arribat fent aquest comentari de text.

4

3

2

1

917350 _ 0189-0269.qxd 11/8/08 16:20 Página 202


TEXT HISTÒRIC

REVOLUCIÓ INDUSTRIAL I CANVIS SOCIALS TEXT 142

Sense la introducció de les spinning machines, cap esforçdels patrons o dels treballadors hauria pogut satisfer lademanda comercial. Aquestes màquines van ser usadesal camp, malgrat que en un primer moment a escala re-duïda: es considerava que dotze fusos ja constituïenuna gran instal·lació. D’altra banda, la incòmoda posi-ció que calia adoptar per filar amb aquests instrumentsera inadequada per als adults, que comprovaven asto-rats que nens de 9 a 12 anys les manejaven amb destre-sa. D’aquesta manera l’abundància va arribar a les famí-lies que fins aleshores s’havien vist aclaparades perl’excessiu nombre de fills, mentre que els teixidors po-bres s’alliberaven de la servitud en què havien viscut acausa de la insolència dels filadors [...].

L’invent i els progressos de les màquines per reduir fei-na han tingut una gran influència en l’expansió delnostre comerç i alhora han fet augmentar l’ocupació,especialment de nens, en les indústries cotoneres. Peròels savis designis de la Providència impliquen que enaquesta vida no hi hagi beneficis que no vinguin acom-panyats de desgràcies [...]. En aquestes fàbriques s’uti-litzen nens molt petits: molts d’aquests nens, que finsaleshores estaven acollits a les workhouses de Londres ide Westminster, són traslladats en massa per fer l’apre-nentatge en indústries situades a centenars de milles dedistància; i presten els seus serveis en aquestes indús-tries ignorats, indefensos i oblidats per aquelles perso-nes a les quals la natura i les lleis n’havien confiat lacustòdia. Generalment, aquests nens estan obligats atreballar massa temps en ambients tancats, amb fre-qüència durant tota la nit: l’aire que respiren està con-

taminat per l’oli o per altres substàncies utilitzades perles màquines i ningú es preocupa de les condicions hi-gièniques que han de patir, alhora que els constantstrasllats d’una atmosfera calenta i densa a una altra defreda i enrarida són causa de malalties i d’invalideses[...].

Ens preguntem si la manera com aquests nens són uti-litzats durant els seus primers anys de vida no va en de-triment de la societat. Generalment, quan acaben el pe-ríode d’aprenentatge ja no resisteixen la feina i no sóncapaços d’iniciar una altra activitat. Les noies no sabencosir o teixir i desconeixen qualsevol altra ocupació do-mèstica indispensable per exercir com a dones i mareslaborioses i parsimonioses. Això és una gran desgràciaper a elles i per a la comunitat, com tristament ho pro-va la comparació entre famílies de treballadors agríco-les i famílies obreres de les indústries en general. En lesprimeres hi trobem higiene, neteja i benestar, i en lesaltres, brutícia, parracs i pobresa, encara que cobrin eldoble que els agricultors. Cal afegir-hi la falta d’unaadequada educació religiosa i de bons exemples, i tam-bé la gran i indiscriminada promiscuïtat d’aquells am-bients, que fa molt de mal a la futura vida moral delsnois. Denunciar aquests efectes també és indicar-ne lessolucions, i en moltes fàbriques s’han adoptat amb ve-ritable generositat i un èxit notable. Però a banda d’aixòla comunitat té el dret d’assegurar-se que els seus mem-bres no siguin deliberadament ofesos o abandonatssense atencions.

J. ALKIN, A description of the country from thirty to forty milesround Manchester, 1795


a) Assenyala davant de quina mena de text ens trobem. Qui el va escriure?b) Quina és la finalitat del text? En quin moment de la història podem inserir-lo?


a) Digues quina és la idea o idees principals del text. b) Quines són les idees secundàries?


a) Quins són els antecedents (polítics, econòmics, etc.) del conflicte central que planteja el text?b) Per què es produeixen els problemes dels quals parla J. Alkin? c) Quines conseqüències va tenir per a la societat i per al Regne Unit aquesta qüestió?

Comentari

a) Quina és la posició de l’autor pel que fa al problema de l’explotació infantil?b) El text analitza la contradicció entre progrés econòmic i desajustos socials. Per què es produeix això?

Quin tipus d’ideologia es va originar a partir d’aquesta contradicció?c) Assenyala la importància històrica del text i fes una síntesi de tot el que has treballat.

4

3

2

1

CO

MEN

TARI

DE

TEX

TOS

917350 _ 0189-0269.qxd 11/8/08 16:20 Página 203


LES TRANSFORMACIONS SOCIALS DE LA INDÚSTRIA TEXT 15 TEXT HISTORIOGRÀFIC2

Les noves aglomeracions urbanes eren llocs grisos, en-negrits per l’espès sutge dels primers temps del carbó,que es dipositava tant a les fàbriques com als barrisobrers, que també eren foscos perquè el clima de leszones centrals d’Anglaterra no era assolellat. Com entotes les comunitats de creixement accelerat, els habi-tatges dels treballadors, sempre escassos, es construïenapressadament i els uns apilats sobre els altres. Famíliessenceres vivien en una sola habitació, i la vida de famí-lia tendia a desintegrar-se. [...]

L’aspecte desagradable de les noves factories derivavadel fet que, en la majoria de casos, només necessitavenmà d’obra sense qualificar. Els obrers qualificats es tro-baven en una situació degradada. Teixidors i filadorsmanuals, expulsats de les seves feines per les noves mà-quines, llanguien en la més profunda de les misèries dela Revolució Industrial o anaven a buscar feina a unafactoria. [...] En les noves factories, la feina era tan me-cànica que moltes vegades es preferien nens de sisanys. Les dones, a més, cobraven menys per la seva fei-na, tot i que, sovint, eren més hàbils a l’hora de mane-jar la bobina.

Els horaris de les factories eren llargs, fins a arribar ales catorze hores diàries o més; i malgrat que a les per-sones que havien treballat en granges o en la indústriadomèstica rural aquests horaris els semblaven nor-mals, eren més tediosos i opressius en les circumstàn-cies més sistematitzades que requerien les fàbriques.

[...] Els obrers de les factories, com els de les mines,estaven molt poc organitzats. Eren una massa humanarecentment aplegada, sense tradicions ni vincles co-muns. Cadascú es contractava individualment amb elseu patró, generalment un petit empresari que haviad’enfrontar-se amb una competència ferotge i que so-vint, endeutat a causa de l’equipament de la seva facto-ria o obligat a estalviar diners per comprar més, man-tenia el seu «pressupost de jornals» en la xifra mésbaixa possible.

Els propietaris de les factories, els nous «senyors delcotó», van ser els primers capitalistes industrials. So-lien ser homes que s’havien fet a si mateixos, que de-vien la posició que ocupaven a seva la pròpia intel·li-gència, a la perseverança i a la previsió. Viviencòmodament, sense ostentació i sense luxe, estalviantdels guanys cada any per ampliar les seves factories iper comprar maquinària. Com que treballaven dura-ment, consideraven que els senyors de la terra solienser uns ganduls i que els pobres tendien a ser mandro-sos. Generalment, eren honestos, d’una manera rigoro-sa i exigent: volien fer diners utilitzant qualsevol mitjàpermès per la llei, però sense anar més enllà. No erencruels ni intencionadament inhumans. Contribuïen encauses caritatives i filantròpiques. Creien que feien unfavor «als pobres» donant-los feina i procurant quetreballessin amb diligència i productivament.

R. PALMER i J. COLTON, Història contemporània, 1950


a) Davant de quina mena de text ens trobem? Qui el va escriure?b) A quina data fa referència? Quina finalitat té?


a) Quina és la idea o idees principals del text? b) I les secundàries? Quina és la forma d’exposició d’aquestes idees?


a) Quins són els antecedents del problema central que planteja el text?b) Per què es produïa aquesta situació a les fàbriques? c) Quines conseqüències econòmiques i polítiques es van derivar d’aquesta situació?

Comentari

a) Què pensen els autors del text de les conseqüències socials de la industrialització?b) Quins aspectes principals de la societat britànica del segle XIX critiquen? Per què?c) En quins aspectes creus que el text té actualitat? En quins llocs encara hi ha problemes com els que reflecteix

el text?d) Fes una síntesi de tot el que has treballat.

4

3

2

1

917350 _ 0189-0269.qxd 11/8/08 16:20 Página 204


TEXT HISTÒRIC

EL CREIXEMENT DE LA INDÚSTRIA TEXT 162

El ràpid i prodigiós creixement de les manufactures enaquest país durant els últims anys és universalment co-negut, així com els efectes que aquest creixement ha tin-gut sobre la nostra renda i sobre la fortalesa de la nació.I si es consideren les causes immediates d’aquest creixe-ment s’observarà que principalment –a part de deure’sal favor de la providència– es deu a l’esperit d’empresa ilaboriositat d’un poble lliure i culte dedicat a l’exercicisense restriccions de les seves capacitats a l’hora d’utilit-zar un capital molt vast; al fet de portar el més llunypossible el principi de la divisió del treball; al fetd’apel·lar a tots els recursos de la investigació científica ide la innovació tècnica, i, finalment, a l’aprofitamentdels beneficis que es deriven de visitar altres països, nonomés per crear i consolidar contactes comercials, sinótambé per conèixer de primera mà els desigs, els gustos,els costums, els descobriments, els avenços i els produc-tes i manufactures d’altres nacions civilitzades; d’aques-

ta manera, perfeccionant les pròpies manufactures i afe-gint-ne de noves a partir d’altres idees i realitats, hemobert nous mercats per als productes de la nostra indús-tria i el nostre comerç, cosa que, al seu torn, ens permetde proveir-los.

Només gràcies a aquests mitjans i sobretot –la comissióha d’insistir-hi– gràcies als efectes de la maquinària en lamillora de la qualitat i l’abaratiment de la fabricació delsnostres productes exportables, el nostre comerç i lesnostres manufactures, malgrat que la creixent càrregaimpositiva i l’ascens gradual dels preus dels béns de pri-mera necessitat i de les altres comoditats de la vida pro-dueixen efectes molt considerables sobre els salaris, tam-bé han crescut molt, fins al punt que s’han superat elscàlculs més optimistes.

Informe del Comitè sobre l’estat de les manufacturesllaneres d’Anglaterra, 1806



b) Qui el va escriure?

c) Situa l’època que descriu en un moment històric i econòmic determinat.

d) En quins aspectes creus que la política va poder influir en l’elaboració d’aquest informe?

e) Quina finalitat té el text?





a) Quins són els antecedents polítics i econòmics del text?

b) Per què penses que es va haver de fer aquest informe?

c) Quina va ser la conseqüència del creixement industrial tèxtil britànic?

d) Quines conseqüències socials va tenir aquest creixement?

Comentari

a) Què pensa el Comitè del creixement econòmic britànic?

b) Què creus que pensa el Comitè pel que fa a les conseqüències socials d’aquest creixement?

c) Per què es va produir la Revolució Industrial abans al Regne Unit que en cap altre lloc? Quins aspectes creus que van ser determinants perquè es desenvolupés?

d) Per què el triomf del liberalisme polític i econòmic al Regne Unit va propiciar-ne el desenvolupament econòmic?

e) En quins aspectes creus que el Comitè fa una exaltació de la realitat britànica? Creus que està justificada aquesta exaltació? Raona la resposta.

f) Escriu una síntesi breu amb les conclusions a què has arribat fent aquest comentari.

4

3

2

1

CO

MEN

TARI

DE

TEX

TOS

917350 _ 0189-0269.qxd 11/8/08 16:20 Página 205


L’EXPLOTACIÓ INFANTIL I LES CONDICIONS DE VIDA TEXT 17 TESTIMONI2

Vaig tenir moltes oportunitats de veure gent sortint deles fàbriques i ocasionalment d’atendre’ls com a pa-cients. L’estiu passat vaig visitar tres fàbriques cotone-res amb el doctor Clough de Preston i amb el senyorBaker de Manchester i no vam ser capaços de quedar-nos-hi més de deu minuts sense començar a esbufegarper falta d’aire. Com és possible que els que estan con-demnats a quedar-s’hi dotze o catorze hores ho supor-tin? Si tenim en compte la temperatura i la contamina-ció de l’aire, no puc arribar a concebre com elstreballadors poden suportar el confinament durant unperíode de temps tan llarg.

Declaracions del doctor Ward de Manchester en unainvestigació sobre la salut a les fàbriques tèxtils,

març del 1819

En aquesta fàbrica hi treballen mil cinc-centes perso-nes, i més de la meitat tenen menys de quinze anys. Lamajoria dels nens van descalços. La feina comença ados quarts de sis del matí i acaba a les set del vespre,amb aturades de mitja hora per esmorzar i una horaper dinar. Els mecànics tenen mitja hora per berenar,però els nens i la resta d’obrers no [...]. Quan vaig anara Oxford Road, Manchester, vaig observar la sortidadels treballadors de la fàbrica a les dotze del migdia.

Gairebé tots els nens semblaven malalts; eren petits, es-canyolits i anaven descalços. Molts no semblava quetinguessin més de set anys [...]. Aquí vaig veure, o emva semblar veure, una raça degenerada, éssers humansescarransits, debilitats i depravats, homes i dones queno arribarien a vells, nens que mai serien adults sans.Era un espectacle lúgubre.

Charles Turner THACKERAY, Los efectos de los oficios, trabajos y profesiones, y de las situaciones civiles

y formas de vida, sobre la salud y la longevidad, 1832

Treballo al pou de Gawber. No és gaire cansat, però tre-ballo sense llum i passo por. Començo a les quatre i al-guns cops a dos quarts de quatre del matí i plego a dosquarts de sis de la tarda. No m’adormo mai. A vegadescanto quan hi ha llum, però si és fosc no m’atreveixo acantar. No m’agrada estar al pou. A vegades quan hivaig al matí encara estic mig adormida. Vaig a escola elsdiumenges i aprenc a llegir. [...] M’ensenyen a resar [...].He sentit parlar de Jesucrist moltes vegades. Prefereixo,sens dubte, anar a escola que estar a la mina.

Declaracions de la nena Sarah Gooder, de 8 anys. Testimoni recollit per la Comissió Ashley per a l’estudi

de la situació a les mines, 1842


a) Davant de quina mena de textos ens trobem? Qui els va escriure?

b) A quin moment corresponen les tres èpoques en què van ser escrits (regnats, períodes econòmics, etc.)?

d) Quina finalitat tenen aquests tres textos? A qui va adreçat cadascun?


a) Quina és la idea principal dels textos? I les secundàries?

b) Quin esquema d’exposició segueixen els textos? Per què?


a) Quins són els antecedents econòmics i ideològics dels textos? Quines són les principals doctrines econòmiquespresents en aquells moments al Regne Unit?

b) Per què s’escriuen aquests textos?

c) Quines conseqüències econòmiques, polítiques i ideològiques es van derivar de la situació que narren?

Comentari

a) Què pensa cadascun dels autors dels textos del problema que exposa?

b) Per què creus que calia fer tantes comissions per estudiar la salut a les fàbriques i a les mines? Per què es van prolongar en el temps? Què et suggereix això?

c) Quina importància històrica tenen aquests textos? Penses que els contemporanis també els van considerarimportants? En quins aspectes consideres justificat l’origen del moviment obrer?

d) Escriu una síntesi amb les conclusions a què has arribat fent aquest comentari.

4

3

2

1

917350 _ 0189-0269.qxd 11/8/08 16:20 Página 206



EL DESENVOLUPAMENT DE LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL TEXT 182

El més important dels primers industrials del cotó va sersir Robert Peel (1750-1830), que en morir va deixar unafortuna de gairebé un milió i mig de lliures, una quanti-tat molt elevada per a aquells temps, i un fill a punt deser nomenat primer ministre. Els Peel eren una famíliade camperols [...] de Lancashire que van combinar l’agri-cultura amb la producció tèxtil domèstica des de mitjansegle XVII.

El pare de sir Robert (1723-1795) encara vivia de lavenda dels productes del camp i no va anar a viure a laciutat de Blackburn fins a l’any 1750, data en què enca-ra no havia abandonat totalment les feines agrícoles. Te-nia alguns coneixements no tècnics i un cert enginy perals projectes senzills i per a la invenció [...]. A més, tam-bé tenia terres –valorades entre les 2.000 i les 4.000lliures esterlines aproximadament– que va hipotecar alprincipi de la dècada del 1760 per construir una empre-sa d’estampat d’indianes amb el seu cunyat Haworth iun tal Yates, que va ser el que va aportar el capital ambels estalvis acumulats gràcies als negocis familiars d’hos-taleria al Black Bull. [...] Empresari d’energia notable, sirRobert no va tenir dificultats per obtenir capital addi-cional associant-se amb alguns prohoms locals que vo-lien invertir en la creixent indústria o que, senzillament,tenien ganes de contribuir econòmicament en les noves

ciutats i en els sectors d’activitat industrial. Només ambla secció d’estampats, l’empresa va obtenir beneficis tanràpidament –al voltant de les 70.000 lliures anuals du-rant períodes molt llargs– que mai va necessitar més ca-pital. [...]

Entre els plujosos camps i pobles de Lancashire va sorgird’aquesta manera, amb una notable rapidesa i facilitat,un nou sistema industrial basat en una nova tecnologia,encara que, com hem vist abans, va néixer a partir d’unacombinació de la nova i l’antiga. [...] En les dècades pos-teriors a les guerres napoleòniques, els vells elements dela nova industrialització van anar retrocedint gradual-ment i la indústria moderna va passar a ser, de conques-ta d’una minoria, a la norma de vida de Lancashire. Elnombre de telers mecànics a Anglaterra va passar de2.400 el 1813 a 55.000 el 1829, 85.000 el 1833 i224.000 el 1850, mentre que el nombre de teixidors ma-nuals, que va arribar a assolir un màxim de 250.000 el1820, va disminuir fins a uns 100.000 el 1840 i a pocmés de 50.000 cap a la dècada del 1850. Malgrat tot, se-ria insensat menysprear el caràcter encara relativamentprimitiu d’aquesta segona fase de transformació i l’he-rència d’arcaisme que deixava enrere.

E. J. HOBSBAWM, Industria e imperio, 1997



b) Quin any es va escriure? A quina data o etapa fa referència?

c) Quina finalitat té el text? Quins personatges importants hi apareixen?




c) Quin esquema de desenvolupament segueix l’autor per exposar les seves idees? Per què?


a) Quins són els antecedents del text?

b) Per què Peel va tenir tant d’èxit en la seva empresa?

c) Quines van ser les conseqüències del procés d’industrialització de Lancashire? I del procés d’industrialització britànic?

Comentari

a) Què pensa l’autor de Robert Peel? Creus que l’autor és objectiu pel que fa a aquesta qüestió? Raona la resposta.

b) L’autor fa l’anàlisi d’un comtat i d’un empresari per explicar el procés de la Revolució Industrial. Què recalca més?Creus que ho podria haver fet d’una altra manera?

c) Penses que s’oblida d’altres aspectes de la Revolució Industrial? Sintetitza les conclusions a què has arribat.

4

3

2

1

CO

MEN

TARI

DE

TEX

TOS

917350 _ 0189-0269.qxd 11/8/08 16:20 Página 207


DICKENS I LA REVOLUCIÓ DELS TRANSPORTSTEXT 19 TEXT HISTORIOGRÀFIC2

Partint del cor d’aquella transformació tan profunda, dedia i de nit anava i venia, igual que la sang vital, un cor-rent interromput i palpitant. Multitud de gent i mun-tanyes de mercaderies, que sortien i arribaven desenes idesenes de vegades en l’espai de vint-i-quatre hores, ori-ginaven en aquell indret una agitació que no s’aturavamai. Fins i tot les cases mateixes semblaven disposadesa empaquetar les seves coses i a sortir de viatge.

Membres distingits del Parlament –que vint anys enreres’havien burlat de tot allò, rient-se de les absurdes teo-ries del ferrocarril exposades pels enginyers, als qualshavien fet passar molts mals moments amb les seves«divertides» preguntes a les comissions– s’encaminavenara, amb el rellotge a la mà, cap al Nord [...].

Les triomfants locomotores s’allunyaven nit i dia soro-llosament o avançaven mansament fins al final de la jor-nada; s’arrossegaven com dragons amansits fins que esficaven als llocs que tenien assignats –calculats ambexactitud matemàtica per rebre-les– i es quedaven allà,estremint-se i borbollejant, fent retrunyir les parets,amb la convicció secreta que estaven destinades a prota-gonitzar grans i insospitades empreses i ambiciosos de-signis encara no satisfets. [...]

Charles DICKENS, Dombey and son, 1846-1848



b) Qui el va escriure? Coneixes altres obres seves? Quines obres fan referència a la situació de la societat britànica?

c) Quan va escriure Dickens aquest llibre? En quin regne i etapa historicoeconòmica s’insereix?






a) Quins són els antecedents del text? Intenta centrar-los en els aspectes econòmics i socials d’aquell moment, particularment en la revolució dels transports.

b) Quines són les causes que van originar aquesta revolució? Com es reflecteixen al text?

c) Quines van ser les conseqüències del procés de la revolució dels transports? Quina influència va tenir aquestarevolució sobre el procés d’industrialització?

Comentari

a) Què pensa l’autor dels inversors del ferrocarril? En quins aspectes creus que és irònic o, fins i tot, càustic? Què pensa del ferrocarril com a instrument de progrés?

b) Quina importància creus que va tenir la revolució dels transports? Per què creus que va ser imprescindibleper al desenvolupament de la Revolució Industrial?

c) Per què un element merament econòmic com ara el ferrocarril es va acabar convertint en un element tan important per a la cultura, la societat i la ideologia de l’època?

d) El ferrocarril va acabar tenint importància com a element estratègic? Exemplifica-ho amb casos concrets.

e) Penses que el tema de què tracta el text té actualitat? Avui dia hi ha una revolució dels transports? Raona la resposta.

f) Si ens fixem en un altre matís de la revolució dels transports, podem afirmar que avui dia s’està produint una revolució de les comunicacions? Assenyala en quins aspectes afecta la vida moderna.

g) L’efecte d’aquesta revolució és equiparable al que van tenir el ferrocarril o altres mitjans de comunicació(el telègraf, per exemple) en la societat del seu temps?

h) Sintetitza les conclusions a què has arribat fent aquest comentari de text.

4

3

2

1

917350 _ 0189-0269.qxd 11/8/08 16:20 Página 208



LES GRANS CORPORACIONSTEXT 202

Constituïda el 1901 per la integració d’una societatbancària dirigida per John P. Morgan, magnat de les fi-nances, i un trust siderúrgic encapçalat per A. Carne-gie, la Carnegie Company of New Jersey, amb un capi-tal de 160 milions de dòlars, agrupava aleshores 11companyies que, al seu torn, en controlaven 170 desubsidiàries [...]. Aquest hòlding gegant integrat per783 establiments i fàbriques tenia els millors jacimentsde ferro del llac Superior, diverses mines de carbó aPennsilvània, una flota de 110 vaixells, una xarxa ferro-viària de 2.340 km, 77 alts forns i 250 forns de lami-natge. [...]

Fundada el 1870 per D. Rockefeller a la ciutat de Cle-veland i amb un capital d’un milió de dòlars, Rockefe-ller, per eliminar competidors, va adoptar una políticaindirecta: controlar els transports mitjançant la comprade companyies ferroviàries i de navegació.

Des del 1872, gràcies a la filial ferroviària [...] va acon-seguir el monopoli del transport del petroli [...]. Algu-nes de les companyies integrades dificultaven determi-nades gestions i maniobres financeres. Per evitaraquestes dificultats, Rockefeller va decidir crear una es-tructura nova i genuïna: el trust. Mitjançant una con-venció, les accions de totes les companyies quedavenassociades en mans d’un consell de nou persones. Grà-cies a això conservava la direcció efectiva de l’enormeorganisme, que ara s’anomenava Standard Alliance OilCo. of Ohio, sense cap oposició.

V. VÁZQUEZ de PARGA, Historia económica mundial



b) A quina època fa referència el text?

c) Quina finalitat té el text? Quins personatges importants hi apareixen?





a) En quin moment històric podries situar el text? Assenyala quins antecedents ideològics, polítics i econòmics té.

b) Per què es van originar aquestes grans agrupacions econòmiques?

c) Quines van ser les conseqüències de la transformació de les empreses de la Revolució Industrial en les grans corporacions del principi del segle XX? Quina influència van tenir en les crisis econòmiques de la primera meitat del segle XX?

Comentari

a) Què pensa l’autor de les grans empreses? En fa una anàlisi objectiva o subjectiva? Raona la resposta.

b) En què es diferencien el hòlding i el trust? Per què creus que en l’economia actual es limita l’acció dels trusts?

c) En quins aspectes creus que el text té actualitat? A què es dedicaven les principals empreses que formavenpart de l’empresa dels Rockefeller?

d) Quins empresaris tenen avui dia problemes de competència? Per què? La legislació actual impedeix aquestes concentracions? Per què?

e) Penses que el trust es contradiu amb el principi de la lliure competència? Raona la resposta.

f) Elabora una síntesi amb les conclusions a què has arribat amb aquest comentari.

4

3

2

1

CO

MEN

TARI

DE

TEX

TOS

917350 _ 0189-0269.qxd 11/8/08 16:20 Página 209


LA DECLARACIÓ DELS DRETS DE VIRGÍNIA TEXT 21 TEXT HISTÒRIC3

I. Que tots el homes són per naturalesa igualmentlliures i independents i que tenen certs drets inhe-rents dels quals, quan constitueixen una societat,no poden ser privats o desposseïts per cap menade pacte, això és: gaudir de la vida i la llibertat idels mitjans per aconseguir i posseir la propietat iperseguir i obtenir la felicitat i la seguretat.

II. Que el poder resideix en el poble i, en conseqüèn-cia, deriva del poble [...].

IV. Que cap home o grup d'homes té dret a percebrede la comunitat privilegis o avantatges exclusius oespecials, sinó solament en consideració a serveispúblics prestats, els càrrecs dels quals no són trans-missibles, com tampoc ho han de ser els oficis demagistrat, jutge o legislador.

V. Que els poders legislatiu, executiu i judicial hand'estar separats i són diferents, i que els membresd’aquests poders, que han de ser conscients de lescàrregues del poble, participar-hi i abstenir-se d'im-posar-li mesures opressives, hauran de tornar enperíodes determinats a la seva ocupació particular

[...] i que les seves vacants s'hauran d'omplir mit-jançant eleccions freqüents, justes i regulars.

VI. Que totes les eleccions han de ser lliures i que totsels homes que hagin provat suficientment que es-tan vinculats a la comunitat i que s’hi interessenpermanentment han de tenir dret de sufragi;igualment, no podran ser gravats amb impostos niprivats de la seva propietat per raons d'utilitat pú-blica sense el seu consentiment o el dels seus re-presentants elegits a aquest efecte [...].

XII. Que la llibertat de premsa és un dels més gransbaluards de la llibertat i només pot ser restringidaper un govern despòtic. [...]

XVI. Que la religió o els deures que tenim envers elnostre Creador i la manera de satisfer-los sola-ment poden regir-se per la raó i la convicció, i noper la força o la violència; consegüentment, totsels homes tenen dret a professar lliurement la reli-gió que vulguin d'acord amb el dictamen de la se-va consciència. [...]

Declaració de Drets de Virgínia, 12 de juny de 1776



b) Qui el va escriure? En quin tipus d’ideologia podem inserir les idees que propugna?

c) En quin procés revolucionari s’insereix la data del text?






a) Quins són els antecedents ideològics, polítics, econòmics i socials del text?

b) Quin és el conflicte central de la Revolució Americana? En quins articles d’aquesta declaració es reflecteix?

c) Per què es fa necessària aquesta Declaració? Quin document va inspirar?

d) Quines conseqüències es van derivar d’aquest document? Quina va ser la resposta britànica?

e) A mitjà termini, com va influir sobre la Revolució Francesa?

Comentari

a) Què pretenen els autors amb aquest document? Creus que es refereixen exclusivament a Virgínia o que l’àmbitdel document és més ampli? Raona la resposta.

b) Quines són les causes profundes de la Revolució Americana? Com es reflecteixen al text?

c) Quina importància històrica té aquest text?

d) Resumeix breument les conclusions a què has arribat fent aquest comentari de text.

4

3

2

1

917350 _ 0189-0269.qxd 11/8/08 16:20 Página 210


L’Assemblea declara que la tasca comuna de la regenera-ció nacional pot i ha d’iniciar-se pels diputats presents,sense demora. [...]

La denominació d’Assemblea Constituent és l’única vàli-da per a l’Assemblea, perquè els membres que la com-ponen han estat directament enviats per gairebé tota lanació i perquè, a més, com que la representació és una iindivisible, cap diputat, independentment de l’estamentpel qual ha estat escollit, té dret a exercir les seves fun-cions fora de la present Assemblea.

Declaració del tercer estat quan formava

l’Assemblea Constituent, 17 de juny de 1789

L’Assemblea Nacional es considera cridada a fixar laConstitució del regne, a regenerar l’ordre públic i amantenir els principis veritables de la monarquia, i peraixò ningú pot impedir-li que continuï deliberant enqualsevol lloc en què sigui forçada a instal·lar-se; pertant, allà on estiguin reunits els membres que la compo-nen, allà hi haurà l’Assemblea Nacional.

Estableix que, immediatament, tots els membres d’a-questa Assemblea prestaran jurament solemne de reu-nir-se on ho exigeixin les circumstàncies i de no sepa-rar-se fins que hagin elaborat la Constitució del regne ies consolidi sobre fonaments sòlids; i que, un cop pres-tat el jurament esmentat, tots els membres i cadascunen particular confirmaran mitjançant la seva firmaaquesta ferma resolució indestructible.

Senyor Bailly: demano per part meva i dels secretaris serdels primers a prestar aquest jurament. Això ho fan al’instant utilitzant aquesta fórmula:

«Jurem reunir-nos on les circumstàncies ho exigeixin ique no ens separarem mai de l’Assemblea Nacional finsque la Constitució del regne estigui establerta i suporta-da per fonaments sòlids.»

Tots els membres presten el mateix jurament davant elpresident. [...] Aquesta cerimònia acaba en aplaudi-ments i crits reiterats i unànimes de «Visca el rei!».

El Jurament del Joc de Pilota, 20 de juny de 1789


a) Davant de quina mena de textos ens trobem?

b) Qui els van escriure?

c) En quin moment de la Revolució Francesa es poden inserir?

d) Quina finalitat tenen els textos?


a) Quina és la idea o idees principals de cada text?



a) Quins són els antecedents ideològics i polítics dels textos?

b) Què és el tercer estat?

c) Quines causes van donar lloc als textos?

d) Què implica la conversió dels Estats Generals en Assemblea Nacional? Quines conseqüències va tenir aquest fet?

e) Quin va ser el desenvolupament de la Revolució a partir d’aquell moment?

Comentari

a) Què pretenen els autors dels textos?

b) Per què la cerimònia va acabar amb crits de «Visca el rei»? Quina va ser la reacció del monarca?

c) Què implica que el rei acceptés la creació d’una Assemblea Constituent? Com van reaccionar els altres estaments?

d) Quina importància històrica tenen aquests textos? Quina relació van tenir amb esdeveniments posteriors,com per exemple amb la presa de la Bastilla?

e) Resumeix breument les conclusions a què has arribat fent aquest comentari de text.

4

3

2

1

TEXT HISTÒRIC

LA PRESA DE CONSCIÈNCIA DEL TERCER ESTAT TEXT 223

CO

MEN

TARI

DE

TEX

TOS

917350 _ 0189-0269.qxd 11/8/08 16:20 Página 211


ELS PROLEGÒMENS DE LA PRESA DE LA BASTILLATEXT 23 TEXT LITERARI3

Al Palais Royal, la multitud s’escalfava. No obstant això,tant allà com a Versalles, Camille va trobar-hi més cons-ternació que rebel·lia. Al cafè de Foy acabava de veureun Laclos dubitatiu: encara que estava molt commogu-da, la gent no estava disposada a rebel·lar-se. En sortirdel cafè, Camille, decebut en la seva passió contra elsque ell anomenava dèspotes, va murmurar inquiet:

–Hum..., no avancem. Deixarem que... deixarem queens espremin com a xais! Cal fer alguna cosa.

–Feu-ho, doncs –va dir fredament Laclos fent un senyalamb el cap a Duvernay.

A prop hi havia una taula, al costat de l’arcada, sota elscastanyers. En un tres i no res, Desmoulins s’hi va enfi-lar amb l’ajuda del guàrdia de corps i alguns clients,mentre els agents de Laclos, cridant, reclamaven aten-ció. En aquella atmosfera tan electritzada, es corria almínim incident. Uns quants dies abans, havien estovatuna marquesa; i ahir mateix havien llençat a una bassa iapallissat un espia de la Cort, o això és el que deien. En-voltat per un mar de rostres, Camille, amb els cabellsembullats, la corbata mig desfeta i els ulls negres ence-sos, tartamudejava per la pressió de les idees. Brollavenles paraules:

–Ciutadans, vinc de Versalles. L’As... l’Assemblea encaraés presonera... La destitució de Necker és el toc a some-

tent d’una nit de sant Bartomeu dels patriotes. Aquestamateixa tarda, els batallons suïssos i alemanys sortirandel Camp de Mart per degollar-nos. Només ens quedaun recurs: prendre les armes i posar-nos lesescarapel·les per reconeixe’ns. Què..., què voleu que ensuneixi? El verd de l’esperança o el blau de Cincinato,color de la llibertat d’Amèrica i de la democràcia?

–El verd! –va cridar algú. –El verd! –va exclamar la mul-titud com una gossada. Era el color de Necker. Ja co-mençaven a brotar les fulles de les branques baixes delscastanyers i la gent se les posava al barret, a la cinta o altrau dels botons. [...]

«No cauré viu en mans dels botxins de la Cort. Que totsels bons ciutadans facin com jo. A..., a les armes!»

Van respondre mil veus. Va ser agafat, aixecat, portatcom un triomfador. L’impuls que ell havia despertatl’embriagava. Darrere d’ell s’havia format un seguici.Sortien del jardí, recorrien els carrers. [...]

Robert MARGERIT, La Révolution (I), 1963


a) Davant de quina mena de text ens trobem? Qui són els personatges principals que hi apareixen?

b) Qui el van escriure? On passa l’acció?

c) Situa la data dels esdeveniments narrats amb relació a la Revolució Francesa.






a) Quins són els antecedents del text? Per què es va produir aquest moviment ciutadà?

b) Quines causes donen lloc al text?

c) Quines conseqüències va tenir la presa de la Bastilla? Per què avui dia és el símbol de la Revolució Francesa?

Comentari

a) Pots explicar per què se cita Cincinato i Amèrica?

b) Observa com es narra l’escena. Som davant d’un fet espontani? Quina relació té això amb el lloc on es produeixi les persones que acompanyen Camille?

c) Què pretén la rebel·lió popular en aquell moment? Qui la promou?


4

3

2

1

917350 _ 0189-0269.qxd 11/8/08 16:20 Página 212


AArrttiiccllee 11.. L’Assemblea Nacional destrueix el règim feu-dal per complet. Decreta que dins dels drets i deures tantfeudals com de «censos», aquells que tinguin alguna co-sa a veure amb les «mans mortes» reials o personals i laservitud personal i aquells que els representen quedenabolits sense indemnització. Declara que la resta podranser comprats i que el preu i la forma d’aquest rescat que-daran fixats per l’Assemblea Nacional. D’entre els dretsesmentats, aquells que no siguin suprimits per aquest de-cret continuaran, no obstant això, percebent-se fins quesiguin reemborsats. [...]

AArrttiiccllee 44.. Queden suprimides totes les justícies senyo-rials sense indemnitzacions. No obstant això, els oficialsd’aquestes justícies continuaran exercint les seves fun-cions fins que l’Assemblea Nacional estableixi un nou or-dre judicial.

AArrttiiccllee 55.. Queden abolits tots els tipus de delmes i elsseus cànons, tinguin la denominació coneguda i perce-buda que tinguin, inclosos els que han de satisfer els cos-sos seculars i regulars, els beneficiaris, les assemblees pa-rroquials i també tots els de les «mans mortes». [...]

AArrttiiccllee 99.. Els privilegis pecuniaris personals o reials enmatèria de subsidis queden abolits per sempre. La per-cepció es farà sobre tots els ciutadans i tots els béns, dela mateixa manera. I es reflexionarà sobre els mitjans perefectuar el pagament proporcional de totes les contribu-cions, fins i tot per als sis últims mesos de l’any d’impo-sició corrent. [...]

AArrttiiccllee 1111.. Tots els ciutadans sense distinció de naixe-ment podran accedir als càrrecs i dignitats eclesiàstiques,civils i militars i cap professió comportarà degradació. [...]

AArrttiiccllee 1177.. L’Assemblea proclama solemnement el reiLluís XVI «Restaurador de la llibertat francesa».

AArrttiiccllee 1188.. L’Assemblea Nacional visitarà personalmentel rei per presentar a Sa Majestat el decret que acaba d’a-doptar, mostrar-li l’agraïment més respectuós i suplicar-li el cant «Te Deum» a la seva capella, al qual prega po-der assistir.

11 d’agost de 1789


a) Davant de quina mena de text ens trobem? b) Qui el va escriure? Quina ideologia defensen els autors del text?c) Situa la data del text amb relació a la Revolució Francesa.d) Quina finalitat té el text?


a) Quina és la idea o idees principals del text? b) I les secundàries? Explica-les.


a) Quins són els antecedents econòmics, polítics, socials i ideològics del text? A què fa referència l’expressió «drets feudals«?

b) Per què és necessària l’abolició d’aquests drets?c) Què implica aquest decret? Quina influència va tenir sobre els esdeveniments posteriors i en les futures

constitucions?d) Com es va difondre a llarg termini aquest concepte? Es van fer textos similars en altres països d’Europa?

Quin impacte va tenir aquest document sobre les societats de l’Antic Règim?

Comentari

a) Quina és la posició de l’Assemblea pel que fa a Lluís XVI?b) Quina importància va tenir aquest text per a la Revolució Francesa? Per què a partir d’aquell moment

la Revolució ja no podia fer marxa enrere?c) Quina importància van tenir aquesta mena de documents en les revolucions burgeses? Quins aspectes

de l’Antic Règim eliminen?d) Resumeix breument les conclusions a què has arribat fent aquest comentari de text.

4

3

2

1

TEXT HISTÒRIC

DECRET D’ABOLICIÓ DEL RÈGIM FEUDAL TEXT 243

CO

MEN

TARI

DE

TEX

TOS

917350 _ 0189-0269.qxd 11/8/08 16:20 Página 213


LA CAIGUDA DELS GIRONDINS I LA PREMSA REVOLUCIONÀRIA TEXT 25 TEXT HISTÒRIC3

Membres de la Comuna revolucionària, acompanyatsd’una multitud que reclamen ser els homes del 14 de ju-liol, del 10 d’agost i del 31 de maig, es presenten i fanreivindicacions més indignants. Volen l’anul·lació de totsels decrets en pro de la llibertat aconseguits pels homesd’estat, la creació d’un exèrcit revolucionari de sans-cu-lottes amb una remuneració de 40 sous al dia, el decretd’acusació contra els membres de la Comissió dels Dot-ze, la taxació del preu del pa a 3 sous per lliura en totsels departaments i l’arrest dels ministres Claviere i Le-brun.

Aquestes propostes tenen el suport immediat de la dipu-tació del departament de París, d’aquesta administraciónul·la que només se sap que existeix a causa de les con-vulsions que la sacsegen. «Que els enemics de París tre-molin», va cridar l’orador; «el poble assenyat està cansat;l’univers s’estremirà amb la seva venjança». A continua-ció, els decrets se succeeixen ràpidament; aleshores capmena de resistència era ja possible.

Le Patriote Français (diari girondí), 2 de juny de 1793

Germans dels departaments! Dignes republicans! Ha es-tat a punt de passar. Un dia més i la llibertat hauria dei-xat d’existir. Feia temps que el sant arbre trontollava,

només tenia una arrel i la tirànica Comissió dels Dotzehavia empunyat la destral per tallar-la. Els patriotes per-seguits, els defensors de la llibertat empresonats, el veríde la discòrdia hàbilment escampat entre les seccionsper dividir-les, l’aristocràcia aixecant novament el capinsolentment, el «moderantisme» sortint furiosament deles seves botigues opulentes, els rebels de Vendée elo-giats sense cap pudor a les tribunes públiques i, final-ment, la República agonitzant i –súmmum de les humi-liacions– els seus enemics i els nostres atrevint-se a diren la seva victòria que estaven sota el punyal dels queells mateixos degollaven; aquesta era veritablement la ca-ra de París [...]. París s’ha aixecat i els vostres enemicshan sucumbit. Aspiraven a cometre crims però han que-dat decebuts. Han vist un poble que com a armes nomésté la seva glòria i com a escut només té les seves armes.

El 10 d’agost (1792), els raigs de la guerra van abatreels tirans; el 31 de maig, la virtut va assetjar les Tulle-ries i va vèncer. [...] La llibertat viu, viurà, ho garantim[...].

Le Républicain ou le Journal des Hommes Libres(diari jacobí), 1 de juny de 1793


a) Davant de quina mena de textos ens trobem? Situa la data en què van ser escrits amb relació a la Revolució Francesa.

b) Qui els va escriure, respectivament? Quina ideologia defensen?c) Quina finalitat té cada text? A qui s’adreça cadascun?


a) Quina és la idea o idees principals de cada text? b) I les secundàries?


a) Quins són els antecedents econòmics, polítics, socials i ideològics d’aquests textos? b) Per què van ser derrotats els girondins?c) Quines conseqüències va tenir això? Qui va assumir el poder? Quina serà l’evolució de la Revolució Francesa

a partir d’aquell moment?

Comentari

a) Quin dels dos textos et sembla més objectiu? Estan redactats de la mateixa manera?b) Quines són les principals ideologies presents en la Revolució Francesa? Què defensaven els girondins

i els jacobins, respectivament? Quins grups socials representen? Per què s’enfronten?c) Quin és el concepte de llibertat dels jacobins? Per què, si condueix a la dictadura, parlen de llibertat?d) Resumeix les conclusions a què has arribat amb aquest comentari.

4

3

2

1

917350 _ 0189-0269.qxd 11/8/08 16:20 Página 214


Una de les idees que més em va ocupar havia estat la reu-nió, la concentració dels mateixos pobles geogràfics queles revolucions i la política han dissolt i dividit; de mane-ra que, tenint en compte que a Europa hi ha més de tren-ta milions de francesos, quinze d’espanyols, quinze d’ita-lians i trenta d’alemanys, hauria volgut fer de cadascund’aquests pobles un sol cos de la nació […].

Jo em considerava digne d’una glòria tan gran! […] Enaquest estat de coses podia haver-hi més probabilitatsd’aconseguir a tot arreu la unitat de codis, de principis,opinions, sentiments, idees i interessos. Potser aleshores,amb l’ajuda de les llums esteses universalment, hauria es-tat permès somniar la gran família europea […].

Ningú podria negar que si, en entrar a Espanya, Àustria,en lloc de declarar-me la guerra, m’hagués deixat quatremesos d’estada a Espanya, tot s’hauria acabat allà i en treso quatre anys s’hauria vist una pau profunda, una pros-peritat brillant i una nació compacta […].

De tota manera, aquesta reunió, la d’Europa, es farà tardo d’hora […] l’impuls ja està donat, i no crec que desprésde la meva caiguda i de l’aparició del meu sistema puguihaver-hi a Europa un altre gran equilibri que la reunió i laconfederació dels grans pobles.

Paraules de Napoleó, 11 de novembre de 1816



b) Fes una breu síntesi biogràfica de l’autor del text i explica especialment en què va consistir la seva política.

c) Quan es va escriure el text? Relaciona aquesta data amb l’Europa napoleònica.






a) Quins són els antecedents del text? Centra’t en els aspectes polítics o els que tinguin a veure ambla idea principal que exposa l’autor.

b) Per què vol impulsar la idea d’una Europa unida?

c) Quines van ser les conseqüències de les idees que reflecteix el text, a curt i a llarg termini?

Comentari

a) En quina situació es trobava l’autor del text l’any 1816? Per què promou en aquell moment la idea de la unitatd’Europa?

b) Penses que l’autor és sincer i objectiu en plantejar aquesta idea? Raona la resposta.

c) Què penses de Napoleó com a estadista? Quines aportacions va fer lluny dels camps de batalla a la políticai la societat?

d) És actual aquest tema? A llarg termini, es van acabar impulsant els models d’unitat política d’Europa?

e) Valora la importància històrica d’aquest text. Penses que aquest text es podria considerar com a precursor de les idees europeistes del segle XX? Raona la resposta.

f) Resumeix breument les conclusions a què has arribat fent aquest comentari de text.

4

3

2

1

TEXT HISTÒRIC

NAPOLEÓ I LA IDEA D’UNITAT EUROPEA TEXT 263

CO

MEN

TARI

DE

TEX

TOS

917350 _ 0189-0269.qxd 11/8/08 16:20 Página 215


LA RESTAURACIÓTEXT 27 TEXT HISTÒRIC3

Totes les constitucions lliures conegudes a l’univers s’-han format d’una d’aquestes dues maneres. A vegadeshan germinat, per dir-ho així, d’una manera insensible,per la reunió d’una multitud de circumstàncies d’aque-lles que anomenem fortuïtes, i altres vegades tenen unautor únic que improvisadament apareix i es fa obeir.

En els dos casos es veu com Déu ens recorda la nostradebilitat i el dret que Ell mateix s’ha reservat en el go-vern dels pobles.

1r. Cap Constitució és el resultat d’una deliberació: elsdrets dels pobles no estan mai escrits, o almenys,les actes constituents o els drets fonamentals escritsnomés són títols declaratoris de drets anteriors,dels quals no es pot dir res més que existeixen per-què existeixen. […]

3r. Els drets del poble pròpiament dit parteixen moltsovint de les concessions dels sobirans i, en aquestcas, poden constar històricament; però els dretsdels sobirans i de l’aristocràcia, almenys els dretsessencials constitutius i radicals, si se’m permetl’expressió, no tenen ni data ni autor. […]

8è. Quan la Providència ha decretat la formació mésràpida d’una Constitució política, apareix un home

revestit d’un poder indefinible. […] Pot assenya-lar-se una característica diferent d’aquests legisla-dors; eren reis o pertanyien a l’alta noblesa.

9è. Aquests legisladors no fan res més que reunir ele-ments preexistents en els costums dels pobles;però aquesta unió tan sols s’executa en nom de ladivinitat. La política i la religió s’entrecreuen,amb prou feines es distingeix el legislador del sa-cerdot, i les institucions públiques consisteixenprincipalment en cerimònies i cultes religiosos.

10è. La llibertat, en cert sentit, va ser sempre un dodels reis, perquè totes les nacions lliures van serinstituïdes per reis […].

11è. Mai hi ha hagut una nació lliure que no tinguésen la seva Constitució natural gèrmens de llibertattan antics com ella mateixa; i cap nació ha acon-seguit desenvolupar, mitjançant lleis fonamentalsescrites, altres drets que els existents en la sevaConstitució natural […].

J. de MAISTRE, Consideracions sobre França, 1796



b) Qui el va escriure? Quina ideologia representa? Quines són les característiques d’aquesta ideologia? Coneixes altres teòrics d’aquesta ideologia?

c) Quan es va escriure el text? A quina etapa de la història de França correspon? Quina finalitat té el text?





a) Quins són els antecedents del text? Com i per què sorgeix la ideologia de De Maistre?

b) Quines causes van originar el text? Per què s’escriu en aquest moment històric?

c) Quan va triomfar la Restauració? Quins principis fonamentals presenta? Quines institucions van sustentar la Restauració? Quan i per què va desaparèixer la Restauració?

Comentari

a) En quins aspectes creus que l’autor del text és subjectiu? Per què?

b) Com es reflecteix l’aliança del tron i de l’altar en el text? Per què es produeix aquesta aliança?

c) Quin és el concepte de Constitució natural que fa servir De Maistre? I el concepte de llibertat? És el mateix que el que feien servir els revolucionaris?


4

3

2

1

917350 _ 0189-0269.qxd 11/8/08 16:20 Página 216


Dues van ser les causes que van enfonsar la Restauració:les doloroses circumstàncies que van envoltar el retorn alpoder dels seus prínceps i els esforços agosarats de l’anti-ga classe privilegiada i del clergat per debilitar i anul·larles promeses de la Constitució i tornar a agafar les regnesdel poder que la Revolució els havia arrabassat.

Naturalment, no es podia atribuir als Borbó el fet d’ha-ver facilitat a l’enemic l’accés a les nostres fronteres el1814. Oblidats tant per una part d’Europa com de Fran-ça, aquells prínceps no eren responsables de la coaliciódel 1813 […]. No obstant això, pel simple fet de deureel tron a les victòries dels coalitzats i pel fet que la der-rota dels nostres exèrcits i la humiliació de la pàtria erenels únics factors que havien possibilitat el seu retorn altron, van ser fustigats fins a l’últim moment del seu reg-nat per l’hostilitat de la classe enèrgica i activa de la po-blació i per l’odi d’aquells nombrosos soldats de la Re-pública i de l’Imperi que, disseminats per tot el territori,no podien deixar de relacionar el retorn d’aquells prín-ceps amb les nostres derrotes. I el comandament d’a-quells prínceps era percebut com una mena de governestranger imposat en dues ocasions consecutives perEuropa […] un govern instituït únicament en profitdels antics nobles i dels membres del clergat.

La segona causa va derivar del temor que provocava elfet que els reis accedissin novament al tron en virtut deldret polític fatal, abolit el 1792, amb la qual cosa la mo-narquia […] representava una amenaça sempre latenten contra de les institucions i els drets sorgits de la Re-volució. La generació de l’Antic Règim encara no haviadesaparegut: els vençuts d’aquest règim i els que el vanvèncer es trobaven novament cara a cara; i com que eradifícil prohibir als primers el dret de queixar-se i sentirenyorança dels privilegis i els béns perduts, i als segonsel temor de perdre la igualtat i els béns adquirits, hi ha-via en tot el regne ferments d’irritació, d’inquietud i dediscòrdia que portaven el ressentiment o la ira fins alpoble més petit. […] Aquesta lluita incessant, que fa ac-te de presència en cadascun dels fets esdevinguts durantel regnat dels dos reis que hem rememorat, va tenir coma últim incident les «Journées de Juillet»; aquelles tresjornades van posar punt i final a l’esmentada lluita i vanmarcar la irrevocable caiguda de l’antiga monarquia. Ésen aquest sentit que el resultat d’aquell incident, mésque significar un canvi de dinastia reial, va significaruna veritable revolució.

A. de VAULABELLE, Historie des deux restaurations jusqu’àl’avénement de Louis Philippe


a) Davant de quina mena de text ens trobem? Qui el va escriure? Quines idees creus que té?

b) A quina època fa referència el text? Quina finalitat té el text?




c) Quin esquema segueix el text?



b) Segons l’autor, quins factors van fer que fracassés la Restauració a França?

c) Quines conseqüències va tenir aquest fracàs? Quin nou règim va arribar al poder? Quins principis polítics va defensar aquest nou règim?

Comentari

a) En quins aspectes creus que l’autor del text és objectiu? Per quins grups polítics mostra simpatia?

b) Com explica el conflicte entre els partidaris de l’Antic Règim i els antics napoleònics? Com va solucionar aquest conflicte Lluís Felip d’Orleans?

c) A què fa referència l’autor quan parla de les «Journées de Juillet»? Quina valoració fa d’aquell esdeveniment?


4

3

2

1

TEXT HISTÒRIC

LA REVOLUCIÓ DE JULIOL DEL 1830 TEXT 283

CO

MEN

TARI

DE

TEX

TOS

917350 _ 0189-0269.qxd 11/8/08 16:20 Página 217


MANIFEST FUNDACIONAL DE LA JOVE ITÀLIA (1831)TEXT 29 TEXT HISTÒRIC3

1. La Jove Itàlia és la confraternitat dels italians quecreuen en una llei del Progrés i del Deure. Aquestsitalians, convençuts que Itàlia està cridada a ser unanació, que el fracàs de les últimes temptatives noprovenen de la debilitat sinó de l’insignificant co-mandament dels elements revolucionaris i que el se-cret de la força resideix en la constància i en la unitatdels esforços, consagren el seu pensament i la sevaacció, íntimament associats, al gran designi de tornara fer d’aquest país una gran nació. Una, independenti sobirana, de ciutadans lliures i iguals. La Jove Itàliaés republicana i unitària.

Republicana perquè, teòricament, tots els homesd’una nació estan cridats, per la llei de Déu i de lahumanitat, a ser lliures, iguals i germans; perquè laforma republicana és l’única que assegura aquestdestí; perquè la sobirania resideix essencialment enla nació […] i perquè els successius canvis esdevin-guts a Europa condueixen inevitablement a l’establi-ment del principi republicà.

Republicana perquè Itàlia no té pràcticament ele-ments d’una monarquia ni d’una aristocràcia venera-

da, potent, que puguin interposar-se entre el tron ila nació, ni una dinastia de prínceps italians que ins-pirin l’afecte i la simpatia de tots els estats que com-ponen el país i perquè la tradició italiana és comple-tament republicana […].

La Jove Itàlia és unitària perquè sense unitat no hi harealment nació, perquè sense unitat no hi ha força iperquè Itàlia, envoltada de nacions unitàries, potentsi geloses, abans de tot té necessitat de ser forta; per-què el federalisme atiaria les rivalitats locals fins araapagades. […] La Jove Itàlia no és una secta, ni unpartit, sinó una fe i un apostolat precursors de la re-generació italiana […].

4. Els mitjans de què la Jove Itàlia pretén servir-se peraconseguir el seu objectiu són l’educació i la insur-recció. […] La Jove Itàlia està decidida a servir-sedels esdeveniments exteriors, però no en fa depen-dre l’hora i el caràcter de la insurrecció […].

G. MAZZINI, Scritti editi ed ineditti, 1861-1891


a) Davant de quina mena de text ens trobem? b) Qui el va escriure? En quins fets va participar? Quina ideologia tenia?c) A quina època fa referència el text? d) Quina finalitat té el text? A qui va adreçat?


a) Quina és la idea o idees principals del text?b) I les secundàries?


a) Quins són els antecedents del text? Quina va ser l’evolució política d’Itàlia al llarg de l’edat moderna?I després de les guerres napoleòniques?

b) Per què va néixer la Jove Itàlia? Quins objectius perseguia?c) Quines conseqüències va tenir el desenvolupament de societats liberals? Com es va acabar produint

la unificació italiana? Quina participació va tenir Mazzini en tot el procés?

Comentari

a) En què es basa l’autor per justificar la necessitat del naixement d’Itàlia?b) Per què van sorgir les societats secretes? Quina relació tenen amb la Jove Itàlia i Mazzini? Quins altres exemples

de societats liberals coneixes en altres països?c) Valora la importància històrica d’aquest text. Creus que es podria considerar com a punt de partida

de la unificació italiana? Justifica la resposta.d) Per què fa servir una redacció tan apassionada l’autor del text? Amb quin moviment cultural ho vincules?e) Resumeix breument les conclusions a què has arribat fent aquest comentari de text.

4

3

2

1

917350 _ 0189-0269.qxd 11/8/08 16:20 Página 218


Per primera vegada després de quinze anys, declaro a laCambra que el futur que ens espera em preocupa. Lasensació d’inestabilitat, precursora de les revolucions,està present més que mai en tot el país. Si prestem aten-ció a la classe que governa i a la que és governada, elque es percep tant en l’una com en l’altra espanta i in-quieta. Tot el que veig es pot expressar en poques pa-raules: els costums públics experimenten una contínuaalteració. Com que la moral ja no regna en els actesprincipals de la vida, tampoc es manifesta en els demenys importància, i com que l’interès ha substituït elssentiments desinteressats en la vida pública, ara consti-tueix llei en la vida privada.

Mireu què passa dins la classe treballadora, que avui, calreconèixer-ho, es manté tranquil·la. No veieu que les se-ves passions han deixat de ser polítiques i s’han conver-tit en socials? Discuteix la justícia del repartiment i de lapropietat. La meva convicció profunda és que dormimsobre un volcà. En el règim del 1830 la llibertat s’hadesenvolupat molt menys del que seria lícit esperar. Elsgovernants han concedit una mena de salconduit per a

la immoralitat i per al vici. Quan em dedico a investigar,en temps diversos i entre pobles diferents, la causa queha portat a la ruïna un determinat govern, percebo cla-rament un esdeveniment definit, un home concret, unmotiu accidental i superficial; però, creieu-me, la causareal i decisiva que fa perdre als homes els poder és la d’-haver arribat a fer-se indignes de conservar-lo. Crec enla utilitat de la reforma electoral, en la urgència de la re-forma parlamentària; però no sóc tan insensat per igno-rar que no són les lleis elaborades amb aquest objectiules que llauren el destí dels pobles. No és el mecanismede les lleis allò que origina els grans esdeveniments enaquest món. El que produeix els esdeveniments és l’es-perit de govern.

A. de TOCQUEVILLE, Discurs davant la Cambra, 27 de gener de 1848



b) Qui el va escriure?

c) Observa amb atenció la data en què va ser escrit. Contextualitza-la en les revolucions del 1848.

d) Quina finalitat té el text? A qui va adreçat?





a) Quins són els antecedents del text? Com es va desenvolupar el règim de Lluís Felip?

b) Quines causes van originar el text? Què observa Tocqueville que li provoca tanta consternació?

c) Quines conseqüències va tenir l’advertència no escoltada de l’autor? Com es va difondre el moviment perEuropa? Per què?

Comentari

a) Què pretén l’autor amb la seva advertència? Se’n va sortir?

b) Què opina de la classe treballadora? Quins canvis s’havien produït en aquest grup respecte de les revolucions del 1830?

c) Què opina del govern de 1830? Amb quins arguments explica les causes de la crisi del govern?

d) Creus que les afirmacions de Tocqueville poden ser considerades vàlides en tot moment? Serien aplicables en la política actual?

e) Resumeix breument les conclusions a què has arribat fent aquest comentari de text.

4

3

2

1

TEXT HISTÒRIC

LES REVOLUCIONS LIBERALSTEXT 303

CO

MEN

TARI

DE

TEX

TOS

917350 _ 0189-0269.qxd 11/8/08 16:20 Página 219


EL SOCIALISME UTÒPICTEXT 31 TEXT HISTÒRIC4

Com vostès, sóc un fabricant que persegueix un benefi-ci pecuniari. Però com que durant molts anys he actuatbasant-me en principis sovint inversos als que vostèshan après, i com que he comprovat que la meva mane-ra de fer beneficiava els altres i a mi mateix, vull expli-car aquests principis tan valuosos perquè vostès, i tam-bé els que estan sota la seva influència, puguincompartir-ne els avantatges. […] Des del començamentde la meva direcció, vaig considerar els treballadors,juntament amb els mecanismes de la fàbrica i totes lesaltres parts que la conformen, un sistema compost demolts elements. Era la meva obligació i el meu interèscombinar-los perquè cada treballador, cada ressort, ca-da palanca i cada roda poguessin realment cooperaramb la finalitat de produir el benefici més gran per alspropietaris.

Molts de vostès han experimentat els avantatges d’unamaquinària ben dissenyada i ben construïda. L’experièn-cia també els ha demostrat la diferència pel que fa als re-sultats entre un mecanisme net, ben cuidat i que semprefunciona correctament i un mecanisme brut, mal regu-lat, sense mitjans per prevenir la fricció innecessària ique per tant es deteriora i funciona malament […]. Heinvertit molt temps i capital en la millora de la màquina

viva; i el temps i els diners invertits d’aquesta manera enla fàbrica de New Lanark, […] ja estan produint un ren-diment superior al cinquanta per cent, i en poc temps,crearan rendiments iguals al cent per cent sobre el capi-tal original invertit […].

Així doncs, no perpetuem els mals, realment innecessa-ris, que la nostra pràctica d’ara infligeix a aquesta granproporció de compatriotes nostres. Fins i tot si els inte-ressos pecuniaris dels propietaris fossin perjudicats d’al-guna manera per adoptar aquesta línia de conducta,molts de vostès són tan rics que la despesa de fundar iconstituir en les seves fàbriques les institucions necessà-ries per millorar les seves màquines animades ni tan solses notaria. Però quan tinguin la demostració ocular que,en lloc d’una pèrdua pecuniària, una atenció adequada-ment dirigida a la formació del caràcter i l’increment delbenestar dels que estan completament a la seva mercèaugmenta de manera essencial els seus guanys, la pros-peritat i la felicitat, s’adonaran que no hi cap raó perquèen el futur no dediquin molta atenció a les màquines vi-ves que utilitzen. I en fer-ho evitaran un augment de lamisèria humana, de la qual ara difícilment ens en podemfer una idea.

R. OWEN, A new view of society, 1813



b) Situa la data en què va ser escrit amb relació a la Revolució Industrial i el desenvolupament del moviment obrer.

c) Quina finalitat té el text? A qui va adreçat?



b) I les idees secundàries?


a) Quins són els antecedents del text? Com es va produir la Revolució Industrial al Regne Unit?

b) Quines causes van originar el text? Contra què lluita Owen?

c) Quines conseqüències va tenir el desenvolupament de les teories d’Owen? Com van influir sobre el cartisme, el socialisme utòpic i el socialisme científic?

Comentari

a) Per què Owen escriu als empresaris? En quins aspectes és objectiu? Què pensa dels obrers?

b) Com va evolucionar el moviment obrer al Regne Unit? En què es diferencia aquesta evolució de la del moviment continental? Quina importància va tenir Owen en el moviment obrer?

c) Valora la importància històrica d’aquest text. Per què només es podria haver escrit en aquesta data al Regne Unit?

d) Resumeix breument les conclusions a què has arribat.

4

3

2

1

917350 _ 0189-0269.qxd 11/8/08 16:20 Página 220


He acabat l’obra que m’havia proposat; la propietat estàvençuda: ja no s’aixecarà mai més. A tot arreu on aquestllibre es llegeixi hi haurà un germen de mort per a lapropietat; i allà tard o d’hora desapareixeran el privilegii la servitud. El despotisme de la voluntat serà succeïtpel regnat de la raó. Quins sofistes i quins prejudicis re-sistiran davant la senzillesa d’aquestes proposicions?

I. La possessió individual és la condició de la vida so-cial. Cinc mil anys de propietat ho demostren: la pro-pietat és el suïcidi de la societat. La possessió rau enel dret; la propietat va en contra del dret. Suprimiula propietat conservant la possessió i amb aquesta mo-dificació haureu canviat completament les lleis, el go-vern, l’economia, les institucions. […]

IV. Tot treball humà és resultat necessari d’una forçacol·lectiva; la propietat, per aquesta raó, ha de sercol·lectiva i indivisible. En termes més concrets, eltreball destrueix la propietat.

V. Com que tota capacitat de treball i tot instrumentque s’utilitza per dur-lo a la pràctica són un capitalacumulat, una propietat col·lectiva, la desigualtat deremuneració i fortuna, amb el pretext de la des-igualtat de capacitats, és injusta i un robatori. […]

X. La política és la ciència de la llibertat. El govern del’home per l’home, sigui quin sigui el nom amb quèes disfressa, és tirania; el grau més alt de perfeccióde la societat rau en la unió de l’ordre i de l’anar-quia.

L’antiga civilització s’ha acabat; la faç de la Terra es re-novarà sota un nou sol. Deixem passar una generació,deixem morir en l’aïllament els antics prevaricadors: laterra santa no cobrirà els seus ossos. Si la corrupció delsegle t’indigna, si el desig de justícia t’enalteix, si esti-mes la pàtria, si l’interès de la humanitat t’afecta, abraça,lector, la causa de la llibertat. Abandona el teu egoisme,enfonsa’t en l’onada popular de la igualtat que neix; enaquesta onada la teva ànima purificada trobarà energiesdesconegudes; el teu caràcter dèbil s’enfortirà amb valorindomable; el teu cor es rejovenirà. Tot canviarà d’as-pecte davant els teus ulls, il·luminats per la veritat; noussentiments despertaran en tu noves idees. Religió, mo-ral, art, idioma, se’t representaran sota una forma mésgran i més bella i, segur de la teva fe, saludaràs l’aurorade la regeneració universal.

P. J. PROUDHON, Qu'est-ce que la propieté?, 1840


a) Davant de quina mena de text ens trobem? Qui el va escriure? Quina ideologia tenia aquest autor?

b) Situa la data en què va ser escrit amb relació a la situació política de França.

c) Quina finalitat té el text? Per a qui escriu Proudhon?





a) Quins són els antecedents ideològics, polítics i econòmics del text?

b) Què vol canviar o reformar l’autor? Per què?

c) Quins moviments revolucionaris i socials es van produir amb posterioritat al text? Quina participació van tenir-hi Proudhon i els seus seguidors?

Comentari

a) De què es considera precursor Proudhon? Què són els «proudhonians»?

b) Què és el socialisme utòpic? Quines teories i moviments aplega? Quina relació hi té Proudhon? Quina relació té el text amb el socialisme utòpic?

c) Què va aportar el pensament de Proudhon al moviment obrer? En quines teories va ser més influent? En quins aspectes del text es reflecteix això?

d) Creus que el text fa una crítica real i objectiva de la societat? En quins aspectes creus que s’equivoca?

e) Resumeix breument les conclusions a què has arribat.

4

3

2

1

TEXT HISTÒRIC

EL SOCIALISME UTÒPIC COM A PRECURSOR DE L’ANARQUISMETEXT 324

CO

MEN

TARI

DE

TEX

TOS

917350 _ 0189-0269.qxd 11/8/08 16:20 Página 221


ENGELS I EL MOVIMENT OBRER BRITÀNIC TEXT 33 TEXT HISTÒRIC4

La rebel·lió dels obrers contra la burgesia, que ha co-mençat quan ho ha fet el desenvolupament industrial,ha travessat diverses fases […]. La primera, la més gro-llera, la més horrible forma d’aquesta rebel·lió, va ser eldelicte. […] Veiem que quan es va estendre la indústriava augmentar la delinqüència, i que el nombre anual dedetinguts està en relació contínua amb el consum decotó.

Però els obrers van adonar-se aviat que aquell mètodeno portava enlloc […], tota la força de la societat esllançava sobre cada individu per separat, l’esclafavaamb violència despietada […]. La classe obrera va co-mençar l’oposició contra la burgesia quan es va oposaramb la força a la introducció de les màquines, fet queva succeir, de sobte, al principi del moviment indus-trial […]: les fàbriques van ser demolides i les màqui-nes, trencades.

Aquesta forma d’oposició encara només era aïllada i li-mitada a certes localitats, i es dirigia contra un aspecteparticular de l’actual estat de coses. L’objectiu momen-

tani s’assolia, però tot el pes de la força social requeiasobre els malfactors inermes i els castigava com volia,mentre que les màquines eren implantades més quemai. Calia buscar una nova forma d’oposició.

Per a això va servir una llei. […] Aquests van obtenir el«dret de lliure associació», que fins aleshores pertanyiaa l’aristocràcia i a la burgesia. D’associacions secretes,veritablement, sempre n’hi havia hagut entre els obrers,però mai havien pogut assolir grans resultats […]. Quanel 1842 els obrers van obtenir el dret de lliure associa-ció, ben aviat aquestes unions es van estendre per totAnglaterra i es van fer fortes.

En totes les branques de la indústria es van formar asso-ciacions (Trade-Unions) amb l’objectiu declarat de pro-tegir els obrers contra la tirania i l’abandonament de laburgesia. La història d’aquestes associacions és una llar-ga sèrie de derrotes, interrompuda per poques victòriesaïllades.

F. ENGELS, La situació de la classe obrera a Anglaterra, 1845



b) Qui el va escriure? Quina ideologia tenia aquest autor?

c) Quan va redactar el text? Contextualitza aquest any en el moviment obrer i la situació política a França i Anglaterra.

d) Què pretén el text?



b) Quines són les idees secundàries que hi apareixen?

c) Quin esquema d’exposició segueix el text? Per què?


a) Quins són els antecedents que exposa l’autor? Quins altres aspectes es poden considerar com a antecedents?

b) Què pretén la reflexió de l’autor? Per què ho planteja en aquest moment?

c) Quins moviments revolucionaris es van produir amb posterioritat al text? Quina participació van tenir-hi Engelsi els seus seguidors? Com van influir en el moviment obrer posteriorment?

Comentari

a) En quins aspectes creus que l’anàlisi d’Engels és encertada? En quins s’equivoca i per què?

b) Quina ideologia va promoure Engels? Quins principis bàsics la defineixen?

c) En què es diferencia aquesta ideologia del socialisme utòpic o de l’anarquisme?

d) Quina importància té aquesta ideologia en el moviment obrer? I en la història?

e) Resumeix breument les conclusions a què has arribat.

4

3

2

1

917350 _ 0189-0269.qxd 11/8/08 16:20 Página 222


La moderna societat burgesa, sorgida de la destruccióde la societat feudal, no ha abolit els antagonismes declasse. No ha fet més que establir, en lloc de les velles,noves classes, noves condicions d’opressió, noves for-mes de lluita. Com més va, la societat més es divideixen dos grans camps enemics, en dues grans classes di-rectament oposades l’una a l’altra: la burgesia i el pro-letariat. [...]

A mesura que la burgesia –és a dir, el capital– evolu-ciona, creix paral·lelament el proletariat, la classe delsobrers moderns que només viuen si troben feina i quenomés en troben a condició que el seu treball facicréixer el capital. [...] L’existència i la dominació de laclasse burgesa té com a condició essencial la concen-tració de la riquesa en mans d’uns quants individus,la formació i increment constant del capital i, aquestcapital, al seu torn, no pot existir sense la feina del’assalariat. [...]

Com a resultat de la creixent competència dels bur-gesos entre ells i de les crisis comercials que en resul-ten, els salaris cada vegada fluctuen més; [...] lescol·lisions individuals entre l’obrer i el burgès adop-ten cada cop més el caràcter de col·lisions entre duesclasses. Per això els obrers comencen a formar coali-cions contra els burgesos i actuen en comú per de-fensar els seus salaris. Fins i tot funden associacionspermanents amb l’objectiu d’assegurar-se els mitjansnecessaris. De tant en tant la lluita esclata en formade motí.

A vegades triomfen els obrers, però és un triomf efí-mer. El veritable resultat de les seves lluites no és l’è-xit immediat, sinó la unió dels treballadors, que creixincessantment. [...] De totes maneres, als països mésavançats es podran aplicar gairebé com a norma gene-ral les mesures següents:

1. Expropiació de la propietat territorial i aplicació dela renda territorial a les despeses de l’estat;.

2. Forts impostos progressius.

3. Abolició del dret d’herència. [...]

7. Augment de les fàbriques nacionals i dels instrumentsde producció, rompuda dels terrenys erms i millo-rament dels conreus d’acord amb un pla general. [...]

10. Educació pública i gratuïta de tots els infants; su-pressió, en la seva forma actual, del treball dels me-nors a les fàbriques. Coordinació de l’educació ambla producció material, etc.

Els comunistes consideren indigne ocultar les seves ide-es i propòsits. Proclamen públicament que els seus objec-tius només poden ser assolits derrocant per la violènciatot l’ordre social existent fins a l’actualitat. Que les classesdominants tremolin davant la perspectiva d’una revoluciócomunista. Els proletaris no hi tenen res a perdre, llevatde les cadenes. Hi tenen, en canvi, un món a guanyar.

PROLETARIS DE TOTS ELS PAÏSOS, UNIU-VOS!

K. MARX i F. ENGELS , El manifest comunista, 1848


a) Davant de quina mena de text ens trobem? Qui el va escriure? Quina ideologia tenien?

b) Quin any es va escriure El manifest comunista? Contextualitza aquest any en el moviment obrer.






a) Quins són els antecedents que exposen els autors?

b) Què pretenen els autors? Com ho pots relacionar amb la data en què van escriure el text?

c) Quins moviments revolucionaris es van produir amb posterioritat al text?

Comentari

a) És correcta l’anàlisi dels autors? Creus que dedueix conclusions o que indueix a treure’n?

b) Quina importància té aquesta ideologia en el moviment obrer? I en la història?

c) Resumeix breument les conclusions a què has arribat fent aquest comentari.

4

3

2

1

TEXT HISTÒRIC

EL MANIFEST COMUNISTA TEXT 344

CO

MEN

TARI

DE

TEX

TOS

917350 _ 0189-0269.qxd 11/8/08 16:20 Página 223


LA PRIMERA INTERNACIONALTEXT 35 TEXT HISTÒRIC4

Considerant:

– Que l’emancipació dels treballadors ha de ser obrad’ells mateixos, que els esforços que facin per con-querir l’emancipació no han de tendir a constituirnous privilegis, sinó a establir per a tothom els matei-xos drets i els mateixos deures.

– Que el sotmetiment del treballador al capital és lafont de tota servitud política, moral i material.

– Que, per aquesta raó, l’emancipació econòmica delstreballadors és el gran objectiu que ha de subordinar-se a tot moviment polític.

– Que tots els esforços fets fins ara han fracassat per lafalta de solidaritat entre els obrers de les diverses pro-fessions en cada país i per la falta d’una unió fraternalentre els treballadors de diverses regions.

– Que l’emancipació dels treballadors no és un proble-ma simplement local o nacional, sinó que, contrària-ment, interessa totes les nacions civilitzades, perquèla solució està necessàriament vinculada al seu con-curs teòric i pràctic.

– Que el moviment que es du a terme entre els obrersdels països més industrialitzats d’Europa, en fer néi-xer noves esperances, adverteix solemnement de no

recaure en els antics errors i aconsella combinar totsaquests esforços encara aïllats.

Per aquestes raons, els sotasignats, membres del Con-sell escollit per l’assemblea celebrada el 28 de setem-bre de 1864 a Saint-Martin’s Hall, Londres, han presles mesures necessàries per fundar l’Associació Inter-nacional de Treballadors. I amb aquest esperit han re-dactat el reglament provisional de l’Associació Interna-cional.

EESSTTAATTUUTTSS

AArrttiiccllee II.. Es crea una associació per establir un puntcentral de comunicació i cooperació entre els obrers dediferents països que aspiren al mateix objectiu, és a dir:el concurs mutual, el progrés i l’alliberament absolut dela classe obrera.

AArrttiiccllee IIII.. Aquesta associació es dirà Associació Inter-nacional de Treballadors.

AArrttiiccllee IIIIII.. El 1865 se celebrarà a Bèlgica un congrésgeneral. Aquest congrés haurà de donar a conèixer a Eu-ropa les aspiracions comunes dels obrers, acabar el re-glament definitiu de l’Associació, examinar els millorsmitjans per assegurar l’èxit de la seva feina [...].


a) Davant de quina mena de text ens trobem? Qui el va escriure? Quina ideologia tenien?

b) Quin any es va escriure? Pots contextualitzar aquest any en el moviment obrer?



a) Indica quina és la idea o idees principals del text.

b) Fes el mateix amb les secundàries.


a) Quins són els antecedents del moviment obrer i de la Primera Internacional?

b) Com es va formar la Internacional?

c) Quines són les conseqüències de la Internacional? Com i per què es va trencar? N’hi va haver més? Indica les que coneguis i comenta-les.

Comentari

a) Explica el concepte d’Internacional. Què va provocar la necessitat de crear un moviment internacionalista?

b) Per què es va fundar a Londres? Quins moviments obrers britànics coneixes? Són moviments internacionalistes?

c) Per què va sorgir el conflicte entre marxistes i anarquistes? Es reflecteix aquest conflicte en el text?

d) En quins aspectes la Internacional va impulsar el moviment obrer? Redacta les conclusions a què has arribat.

4

3

2

1

917350 _ 0189-0269.qxd 11/8/08 16:20 Página 224


Marx és un comunista autoritari i centralista. Vol el quenosaltres volem: el triomf de la igualtat econòmica i so-cial, però en l’estat i mitjançant la força de l’estat, mit-jançant la dictadura d’un govern provisional, poderós i,per dir-ho d’alguna manera, despòtic; és a dir, mitjan-çant la negació de la llibertat. El seu ideal econòmic ésl’estat convertit en l’únic propietari de la terra i de totsels capitals, cultivant la primera per mitjà d’associacionsagrícoles, ben retribuïdes i dirigides pels seus enginyerscivils, i comanditant els segons mitjançant associacionsindustrials i comercials.

Nosaltres també volem aquest mateix triomf de la igualtateconòmica i social mitjançant l’abolició de l’estat i de totallò que s’anomeni dret jurídic, que, segons el nostre pa-rer, és la negació permanent del dret humà. Volem la re-construcció de la societat i la constitució de la unitat hu-mana, no de dalt cap a baix per la via de qualsevol autoritat,sinó de baix cap a dalt per la lliure federació d’associacionsobreres de tota mena emancipades del jou de l’estat.

Hi ha una altra diferència, en aquest cas molt personal,entre ell i nosaltres. Enemics de tot absolutisme, tant doc-trinari com pràctic, nosaltres ens inclinem amb respecteno davant les teories que no podem acceptar com a veri-tables, sinó davant el dret de cadascú de seguir i propagarles seves. [...] Aquest no és el tarannà de Marx. És tan ab-solut en les teories, quan pot, com en la pràctica. Uneix ala seva intel·ligència veritablement eminent dos defectesdetestables: és vanitós i gelós. Detestava Proudhon, no-més perquè aquest gran nom i la seva reputació tan legíti-ma li feien ombra. Marx ha escrit contra ell les coses méshorribles. És personal fins a la demència. Diu «les mevesidees», sense voler comprendre que les idees no perta-nyen a ningú, i que si un busca bé, s’adonarà que precisa-ment les millors idees, les més grans, han estat sempre elproducte del treball instintiu de tothom; allò que pertanya l’individu tan sols és l’expressió, la forma.

Carta de Bakunin a Rubicone Nabruzzio, 23 de juliol de 1872


a) Davant de quina mena de text ens trobem? Qui el va escriure? Quina ideologia tenia?

b) Quan es va escriure el text? Contextualitza aquest any en el moviment obrer.

c) A quin va adreçat el text? Quina finalitat té?





a) Quins són els antecedents del moviment obrer? Per què es planteja el conflicte en la Primera Internacional?

b) Quin esdeveniment es produirà immediatament després que aquest text s’escrivís? Per què Bakunin busca el suport de Nabruzzi?

c) Quines conseqüències va tenir aquest esdeveniment? Què va passar a continuació?

d) Com va evolucionar a partir d’aleshores el moviment internacionalista?

Comentari

a) En quins aspectes creus que l’autor del text és subjectiu? Creus que la crítica que fa és encertada?

b) Com podries sintetitzar la ideologia anarquista? Com es reflecteix en el text?

c) En què es diferencien anarquisme i marxisme? Com explica Bakunin aquestes diferències?

d) En quina part del text podem deduir que el conflicte entre Marx i Bakunin és personal? On se centra aquest conflicte?

e) Per què creus que quan l’autor del text parla de Marx ho fa en primera persona? Què passa quan parla de les seves idees? Per què creus que ho fa?

f) Resumeix breument les conclusions a què has arribat.

4

3

2

1

TESTIMONI

BAKUNIN I L’ANARQUISME TEXT 364

CO

MEN

TARI

DE

TEX

TOS

917350 _ 0189-0269.qxd 11/8/08 16:20 Página 225


ÉMILE ZOLA: GERMINAL (1885) TEXT 37 TEXT LITERARI4

Aquell diumenge, des de les vuit, Souvarine va romandresol a la sala de L’Avantage […]. Tot d’una […] tres copetssecs, donats contra el vidre de la finestra, obligaren Sou-varine a girar el cap. El rus es va aixecar, car reconeguéel senyal que altres vegades Étienne li havia fet per cri-dar-lo quan el veia des de fora fumant un cigarret davantuna taula buida. […] Rasseneur ja l’havia oberta, i enreconèixer l’home que hi havia allà, davant la claror de lafinestra, li va dir:

–Per ventura tens por que jo et vengui?... Per a enrao-nar estareu millor aquí que no pas a la carretera. […] Famolt de temps que he endevinat on t’amagues. Si jo fosun espia com diuen els teus amics, ja faria vuit dies quet’hauria lliurat als gendarmes. […]

I va donar detalls. L’associació, després d’haver conque-rit els obrers d’arreu del món […] es trobava minvada icada vegada més insegura per a la batalla interior de lesvanitats i de les ambicions. D’ençà que els anarquisteshi triomfaven, després d’haver-ne foragitat els evolucio-nistes que l’havien sostinguda abans, tot s’esquerdava i estrontollava, i la finalitat primera, és a dir, la reforma la-boral, s’ofegava enmig de la lluita de sectes, i les falangesdels primers temps es desorganitzaven per odi a la dis-ciplina. Ja es podia preveure la fallida d’aquella lleva enmassa que un instant havia amenaçat d’enderrocar ambun sol buf la vella societat podrida. […]

Souvarine, amb els ulls perduts i palpant-se amb les mansnervioses, semblava no haver sentit res. La seva cara […]es tornava ferotge en sentir-se banyada per una menade somni místic enmig del qual passaven unes visions desang. I es posà a somiar en veu alta, tot responent a unmot de Rasseneur sobre la Internacional […].

I amb una veu que traïa el fàstic continuà lamentant-sede la imbecil·litat dels homes mentre que els dos altresromanien confosos per aquelles confidències de somnàm-bul fetes a les tenebres. A Rússia tot anava malament […].Els seus antics companys es convertien tots en polítics, iels famosos nihilistes, que tanta de por feien a Europa,fills de popes, de petits burgesos i de comerciants, no s’e-levaven més enllà de l’alliberació nacional i semblavencreure que la deslliurança del món no vindria sinó quanhaguessin matat el dèspota.

–[…] Sí, aquesta és la idea que tots vosaltres, els obrersfrancesos, teniu: tots penseu desenterrar un tresor i des-prés anar-lo consumint de mica en mica, en un racó, egois-tes i ganduls. Per més que aneu cridant contra els rics, noteniu valor per a tornar als pobres els diners que la for-tuna us envia... Mai no sereu dignes de la ventura men-tre tingueu quelcom vostre. La vostra esquírria contra elsburgesos no té altre fonament que la necessitat rabiosad’ésser tan burgesos com ells. […] Tots sereu destruïts ianihilats.


a) Davant de quina mena de text ens trobem? Qui el va escriure? Quina finalitat té?

b) En quina època podríem emmarcar el text d’acord amb els comentaris dels protagonistes?




c) Quina idees crítiques hi observes?


a) A quina associació es refereix Etienne? Quins van ser els antecedents d’aquesta associació?

b) En quina tendència podries situar Etienne? I Souvarine? Quin conflicte pretén reflectir el text?

c) Quines conseqüències va tenir aquest conflicte? Com va evolucionar a partir d’aleshores el moviment obrer?

Comentari

a) Per qui pren partit l’autor del text? Com retrata Souvarine? Com defineix la situació política a Rússia? Com defineix les faccions enfrontades a França? Per què?

b) Què opina Souvarine del moviment obrer francès? En quins aspectes creus que la seva anàlisi és encertada?

c) A qui es refereix en parlar de vanitat i personalismes?

d) Resumeix les conclusions a què has arribat fent aquest comentari de text.

4

3

2

1

917350 _ 0189-0269.qxd 11/8/08 16:20 Página 226


La crítica revisionista del marxisme oficial, que mante-nia una retòrica revolucionària, va sorgir amb l’apariciódel llibre d’Eduard Bernstein Les premisses del socialismei les tasques de la socialdemocràcia (1899), que va aixecarmolta polèmica, primer en el SPD i després en el si de laII Internacional. Bernstein es va atrevir a dir el que totsels dirigents volien fer però ningú volia escoltar. En laseva obra, després de constatar que el capitalisme supe-ra sempre, readaptant-se, les contradiccions internes iles crisis cícliques, i que no es verifica ni la pauperitza-ció progressiva del proletariat ni l’agreujament de lalluita de classes que va preconitzar Marx, rebutja el re-volucionarisme antisistema i proposa un socialisme fo-namentat en l’imperatiu ètic de la justícia social, refor-mista i liberaldemocràtic. Per Bernstein, per tant, elsocialisme no és una realitat històrica inevitable implan-tada per l’acció revolucionària del proletariat organitzatpolíticament, sinó la culminació ètica d’un llarg i pro-gressiu procés de reformes democràtiques. El revisionis-me va ser immediatament refutat per Karl Kautsky en elseu fullet Bernstein i el programa socialdemòcrata (1899) icondemnat en els immediats congressos anuals del SPD,celebrats a Hannover (1899), Lübeck (1901) i Dresden(1903). En aquest congrés es va aprovar la resolució se-güent per tancar definitivament la qüestió, que comen-çava a ser massa recorrent: «El Congrés condemna enèr-gicament els intents revisionistes que pretenen canviar

la nostra provada i victoriosa tàctica basada en la lluitade classes».

El revisionisme va ser condemnat d’una manera contun-dent i explícita, però el seu progenitor intel·lectual no se’nva retractar ni va ser expulsat del partit amb l’objectiu demantenir la puresa retòrica dels principis marxistes revo-lucionaris, en què les masses obreres creien fermament.No obstant això, el SPD evolucionarà, d’una manera ca-da cop més evident, cap a una pràctica política parla-mentària i reformista. Es diu que un company de mili-tància va dir a Bernstein: «Aquestes coses es fan, però noes diuen.» Un cop condemnat en el SPD, la II Internacio-nal va adoptar una resolució idèntica al Congrés d’Ams-terdam (1904), i des d’aleshores el revisionisme es vaconvertir en un anatema dins la socialdemocràcia. A lapràctica, el revisionisme implicava l’aliança parlamentà-ria dels partits socialistes amb altres partits progressistesde base electoral no obrera, sense descartar la participa-ció en governs de coalició. [...] El tema va ser tractat alscongressos de la II Internacional celebrats a París i Ams-terdam. No obstant això, en cap dels dos es va adoptaruna resolució en forma de negació rotunda, negació quenomés era clara en el pensament de Kautsky.

José RODRIGUEZ LABANDEIRA, «Relaciones laborales,sindicalismo y movimiento obrero», en J. PAREDES (coord.),

Historia Universal Contemporánea, 1999



b) A quina època fa referència el text? Què és el revisionisme?

c) Quina finalitat té el text? A qui s’adreça? Raona la resposta.




c) Com estructura el text l’autor?


a) A quin conflicte fa referència el text? Quins són els antecedents d’aquest conflicte?

b) Per què es va impulsar el revisionisme? Per què va ser condemnat d’aquella manera?

c) Quina evolució va tenir el moviment obrer fins a la II Internacional?

Comentari

a) Per qui pren partit l’autor? Creus que la crítica que fa és encertada? Raona la resposta.

b) Quins aspectes de la doctrina de Marx es revisaven? Creus que calia revisar-los? Explica-ho.

c) Quina és la posició actual dels principals partits obrers europeus?

d) Resumeix breument les conclusions a què has arribat.

4

3

2

1


LA REVISIÓ DEL MARXISME TEXT 384

CO

MEN

TARI

DE

TEX

TOS

917350 _ 0189-0269.qxd 11/8/08 16:20 Página 227


EL MARXISME REVOLUCIONARI TEXT 39 TEXT HISTÒRIC4

La teoria oportunista, la teoria formulada per Bernstein,només és un intent inconscient per assegurar el predo-mini dels elements petitburgesos que han entrat en elnostre Partit per canviar-ne la política i els objectius enbenefici propi. El problema de reforma o de revolució–la meta final del nostre moviment– és bàsicament, enaltres paraules, el problema del caràcter petitburgès odel caràcter proletari del moviment obrer.

Segons Bernstein, la decadència general del capitalismesembla cada vegada més improbable perquè, d’una ban-da, el capitalisme mostra més capacitat d’adaptació i, del’altra, la producció capitalista és cada vegada més varia-da [...].

D’aquesta afirmació teòrica es deriva la següent conclu-sió general sobre el treball pràctic de la socialdemocrà-cia. La socialdemocràcia no ha de dirigir la seva activitatdiària cap a la conquesta del poder polític, sinó cap a lamillora de la condició de la classe treballadora dins del’ordre existent. La base científica del socialisme descan-

sa, com bé se sap, en tres fets principals del desenvolu-pament del capitalisme. Primer, en la creixent anarquiade l’economia capitalista, que la condueix inevitable-ment cap a la ruïna. Segon, en la progressiva socialitza-ció del procés de producció, que crea gèrmens del futurordre social. I, tercer, en la creixent organització i cons-ciència de la classe proletària, que constitueix el factoractiu de la futura revolució. Bernstein rebutja el primerdels tres suports fonamentals del socialisme científic.Afirma que el desenvolupament capitalista no condueixa un col·lapse econòmic general.

Rosa LUXEMBURG, Reforma social o revolució?, 1899


a) Assenyala davant de quina mena de text ens trobem.

b) Qui el va escriure? Quina ideologia tenia? Quins altres autors coincideixen amb aquestes idees?

c) En quin moment del moviment obrer s’emmarcaria el text?

d) Quina finalitat té? A qui va adreçat?





a) Quin havia estat el desenvolupament del moviment obrer al llarg del segle XIX?

b) Com va evolucionar la doctrina socialista després de la mort de Marx?

c) Quins objectius pretén assolir l’autora del text?

d) Quines conseqüències va tenir el revisionisme? Com van evolucionar els partidaris d’aquest corrent? I els que hi estaven en contra?

Comentari

a) Quina és la posició de l’autora davant el revisionisme? Per què el titlla d’oportunista?

b) Quines característiques va tenir el marxisme revolucionari de Rosa Luxemburg?

c) Quin moviment revolucionari va promoure Rosa Luxemburg a Alemanya? Quina relació té aquest moviment amb el text?

d) Quines ideologies representarien actualment les teories de Rosa Luxemburg?

e) Quins aspectes del raonament de Rosa Luxemburg consideres encertats? I erronis? Raona la resposta.

f) Quines aportacions creus que va fer Rosa Luxemburg al moviment obrer? Són positives o negatives? Raona la resposta.

g) Fes una síntesi breu de les conclusions a què has arribat fent aquest comentari de text.

4

3

2

1

917350 _ 0189-0269.qxd 11/8/08 16:20 Página 228


Malgrat els considerables esforços que la classe obreraha fet des del punt de vista intel·lectual, polític i econò-mic des del temps en què Marx i Engels escrivien, noconsidero que avui dia estigui prou avançada per dirigirel poder polític. Crec que el meu deure és dir-ho, sobre-tot perquè, en aquest sentit, s’ha anat introduint-se en laliteratura socialista un cant que amenaça de deformartot judici sa, i no ignoro que enlloc estaria tan segur d’u-na apreciació objectiva de les meves observacions comentre els obrers que formen l’avantguarda de la lluitaper l’emancipació de la seva classe [...]. Només els lite-rats que mai han viscut en el moviment obrer podrantenir en aquestes qüestions una opinió diferent [...].Hem de considerar els obrers tal com són. I la veritat ésque, en general, ni han caigut en el pauperisme, tal compreveia El manifest comunista, ni estan exempts de preju-dicis i defectes com volen fer creure els seus admiradors

[...]. Aquesta veritat hauria de ser compresa en primerlloc pels que, quant a les proporcions numèriques de laclasse obrera i la classe posseïdora, els agrada fer exage-racions fantàstiques..

E. BERNSTEIN, Socialisme teòric i socialdemocràcia pràctica, 1900


a) Assenyala davant de quina mena de text ens trobem.

b) Qui el va escriure? Quins principis ideològics tenia?

c) En quin moment del debat ideològic podem centrar aquest text?

d) Quina finalitat té?





a) Quin havia estat el desenvolupament del moviment obrer al llarg del segle XIX? Quins són els antecedents teòrics i polítics del revisionisme de Bernstein?

b) Quins objectius pretén assolir l’autor del text?

c) Quines conseqüències va tenir el revisionisme? Com van evolucionar els partidaris d’aquest corrent?I els que hi estaven en contra?

Comentari

a) Quins són els punts centrals del revisionisme de Bernstein?

b) Quins aspectes del marxisme critica l’autor? En què es basa per fer aquesta crítica? Quins aspectes de la seva anàlisi creus que són encertats? Per què?

c) Qui s’oposa a aquests plantejaments? Per què?

d) Quins plantejaments tenen avui dia els partits socialistes? Estan més a prop de Bernstein o dels seus detractors?Per què

e) Per què penses que la col·laboració política que propugna l’autor es percep com una traïció al marxisme?

f) Quines aportacions creus que va fer Bernstein al moviment obrer? Són positives o negatives? Raona la resposta.

g) Fes una síntesi de les conclusions a què has arribat fent aquest comentari de text.

4

3

2

1

TEXT HISTÒRIC

EL REVISIONISME MARXISTA TEXT 404

CO

MEN

TARI

DE

TEX

TOS

917350 _ 0189-0269.qxd 11/8/08 16:20 Página 229


LA REVOLUCIÓ DEL 1848 A L’IMPERI AUSTRÍACTEXT 41 TEXT HISTÒRIC5

Al ministre de l’Interior. Servei de Seguretat General.

A partir del dia 22, la situació de Viena ha començat a sermolt crítica. Ja es nota l’escassetat d’aliments, només hi haaprovisionament de farina per a vuit dies a tot estirar.Els tres àpats gratuïts que es concedien als proletaris ar-mats s’han hagut de reduir a un de sol. Les forces impo-nents de Windischgraetz, Auersberg i Jellacich assetgen lacapital per gairebé tots els punts; les comunicacions ambel nord han estat completament interceptades; des de faquatre dies no es tenen notícies directes de Berlín. El Par-lament vienès no té cap mena d’autoritat; delibera i fainformes en lloc d’actuar. Es diu que Messenhauser, el noucomandant de la Guàrdia Nacional, està a punt de presen-tar la dimissió; el Comitè central democràtic amb prou fei-nes exerceix una dèbil influència. Tot recolza en el cosd’estudiants i les úniques ordres que s’executen parteixend’aquest Comitè acadèmic. Però sembla impossible queaquest estat de coses es pugui allargar gaire temps més.Així que es produeixi el més petit incident que no esti-gui previst, la causa popular estarà perduda a Viena. Ladepuració del Consell municipal no ha estat acceptada perl’emperador. El ministre Messenberg l’ha remès al príncepde Windischgraetz, comandant en cap de l’exèrcit asset-

jat, apostat des de fa uns quants dies a Arisdorff. Hon-gria també comença a estar amenaçada per totes bandespels cossos de l’exèrcit. [...] El cos de l’exèrcit apostat aMoràvia amenaça els comitats de l’oest; els serbis envaei-xen el sud d’Hongria. Les amenaces d’una eventual in-tervenció de Rússia no sembla que tinguin fonament. To-tes aquestes circumstàncies expliquen suficientment quel’exèrcit hongarès no hagi pogut anar a socórrer Viena.Kossuth, en una declaració que va fer referent a tot això ala Dieta de Pest, s’ha escudat darrere unes formalitats pue-rils, sense tenir el coratge de confessar quina és la verita-ble situació. A Insprück [sic] els ànims estaven tan exal-tats, de moment, contra l’ordre de les coses actual, quepensaven posar-se directament sota les ordres del Parla-ment de Frankfurt. [...] És incontestable que, després delsesdeveniments de Viena, el poder central de Frankfurt s’-ha enfortit; ha aconseguit guanyar en adhesions formalstot el que el partit de la llibertat havia perdut a Viena acausa de la seva debilitat o de la seva convivència momen-tània amb el partit de l’anarquia.

Informe d’un agent francès d’informació a Alemanya,27 d’octubre de 1848


a) Indica quina és la naturalesa del text.

b) En quina data es va escriure? Quin context té?

c) Qui és l’autor del text? Quina és la seva ideologia?

d) Què és el que pretén el text?





a) A quin fet històric fa referència? Quines són les seves característiques?

b) Quines són les causes que donen lloc al que narra l’autor?

c) Què passarà com a conseqüència del 1848 austríac? Quan i per què Àustria es transformarà en l’Imperi austrohongarès?

Comentari

a) Quina és la posició de l’autor pel que fa a les revoltes del 1848 a Àustria?

b) Quin és el paper de l’exèrcit a l’Imperi? És un concepte semblant al de Prússia?

c) Després de quins esdeveniments apareix la idea de la doble corona? Com es lliguen els dos esdeveniments?

d) Quines particularitats té Àustria pel fet de ser un imperi multinacional?

e) Resumeix breument les conclusions a què hagis arribat.

4

3

2

1

917350 _ 0189-0269.qxd 11/8/08 16:20 Página 230


Persuadit del fet que la inestabilitat del poder, que lapreponderància d’una sola assemblea són causes perma-nents de problemes i discòrdies, sotmeto al vostre sufra-gi les bases fonamentals següents d’una Constitució queles assemblees desenvoluparan més tard:

1. Un cap responsable nomenat per a deu anys.

2. Uns ministres que només dependran del poder exe-cutiu.

3. Un Consell d’Estat format pels homes més distingitsque prepari les lleis i les discuteixi davant del Cos le-gislatiu.

4. Un Cos legislatiu que discuteixi i voti les lleis, elegitper sufragi universal, sense escrutini de llista que enfalsegi l’elecció.

5. Una segona assemblea formada per totes les perso-nes il·lustres del país, un poder moderador, guardiàdel pacte fonamental i de les llibertats públiques.

Aquest sistema, creat pel primer cònsol al començamentdel segle, ja ha donat a França la tranquil·litat i la pros-peritat; ara es garantiran.

Proclama del president de la República, Lluís Napoleó Bonaparte

Així, doncs, siguin quines siguin les vostres xifres, in-ventades o no, obtingudes per la força o no, veritables ofalses, importa poc; els que viuen amb l’ull fix en la jus-tícia diuen i continuaran dient que el crim és el crim,que l’assassinat és l’assassinat, que la sang és la sang,que el fang és el fang, que un infame és un infame, i quequi creu que copia Napoleó a petita escala copia Lace-naire a gran escala; ells diuen això i ho repetiran, mal-grat les vostres xifres, atès que 7.500.000 veus no pesengens contra la consciència de l’honestedat humana; atèsque 10 milions, que 100 milions de veus, que la matei-xa unanimitat del gènere humà, votant en massa, nocompta davant d’aquest àtom, davant d’aquestaparcel·la de Déu, l’ànima del just; atès que el sufragiuniversal, que té tota la sobirania en les qüestions políti-ques, no té jurisdicció en les qüestions morals.

Victor HUGO, Napoléon, le petit, 1851


a) Quina és la naturalesa d’aquests dos textos?b) Qui en són els autors? Quines són les seves ideologies respectives?c) Quina és la data dels textos? Què passava en aquell moment?d) Quina finalitat té cada text?


a) Quines són les idees principals dels dos textos?b) Quines en són les idees secundàries?


a) Quins són els antecedents del 2 de desembre de 1851?b) Què pretén Lluís Napoleó quan fa aquesta proclama? I Victor Hugo?c) Quines seran les conseqüències d’aquest acte? Què passarà un any més tard?

Quin règim polític naixerà com a resultat de tot això?

Comentari

a) Què busca Lluís Napoleó fent coincidir la data amb la victòria de Napoleó a Austerlitz?Hi ha alguna altra referència a Napoleó en el text? Per què?

b) Quines característiques té el sistema que neix el 1851? Quina relació té amb el sistema republicà del 1848?Per què se l’anomena l’«autocop d’estat»?

c) A qui representa l’opinió de Victor Hugo? Què suggereix el títol del llibre? Què li va passar a Victor Hugo pel fet d’haver-lo escrit?

d) Quina importància té en la història el text de Lluís Napoleó? Quina resposta va tenir entre els seus adversaris polítics?e) Resumeix breument les conclusions a què hagis arribat.

4

3

2

1

TEXT HISTÒRIC

EL 2 DE DESEMBRE DE 1851 DE LLUÍS NAPOLEÓTEXT 425

CO

MEN

TARI

DE

TEX

TOS

917350 _ 0189-0269.qxd 11/8/08 16:20 Página 231


EL NATIONALVEREINTEXT 43 TEXT HISTÒRIC5

No és cosa nostra, en aquest assumpte tan important dela unitat d’Alemanya, establir quina és la potència ambmenys exigències per dirigir un futur estat federal: seràla que es mostri com la més eficaç. Ara bé, si conside-rem els dos grans estats alemanys, sembla que Prússiaaporta una població alemanya sense interrupció, cosaque Àustria no pot ni somiar de fer-ho. Espero que so-bre això no hi hagi el més petit dubte. En canvi, hem dereconèixer [...] que el govern prussià no afavoreix lanostra acció en pro de la unitat alemanya [...].

Però, senyors, de la mateixa manera que la necessitatque tenim, com a prussians, de lluitar pels nostres dretsconstitucionals és el que dóna valor a la nostra vida po-lítica, així mateix el poble alemany ha de combatre perla seva unitat, sense haver de deure-la a ningú. El quedistingeix el segle XIX del XVIII és que no hi ha «il·lus-trats» que hagin de marcar la ruta del futur i que facinque després els seus pobles segueixin amb penes i tre-balls el camí traçat. No, senyors, les coses en el nostretemps es presenten diferents: són els pobles els que hanarribat al cim del progrés humà i polític, i els prínceps

són els que en segueixen la petja. Crec que no hem d’o-blidar això: que no lluitem en benefici de les dinastiesalemanyes, ni pels Hohenzollern ni pels Habsburg, sinóque ho fem en benefici nostre, del poble alemany...

Ja hem recorregut un llarg camí cap a la unitat, més vastdel que molts pensen. El poble alemany ha establert lesbases d’una evolució sana. Hem extret de la part més re-còndita del geni d’aquest poble, en el segle passat, elselements del nostre renaixement humà; serà durantaquest segle quan completarem, bevent a les mateixesfonts, el nostre renaixement polític.

El diputat liberal al Landtag de Prússia, Schulze-Delitzsch,exposa el 1860 el programa Nationalverein


a) Quina és la naturalesa del text? Qui n’és l’autor? Quina és la seva ideologia?

b) En quina data s’escriu el text?

c) Quina és la seva finalitat? Qui en són els destinataris?





a) Per què s’escriu precisament en aquesta data? Quin model vol seguir el diputat alemany?

b) Quins són els antecedents dels processos d’unificació? On podem dir que arrela el nacionalisme?

c) Quina alternativa ens planteja el text? Quina va rebre el suport del diputat alemany?

d) Quines conseqüències tindrà aquest concepte? Qui impulsarà definitivament la unificació alemanya?

e) Quines seran les conseqüències de la unificació alemanya? Quin equilibri es trencarà com a conseqüència de la unificació? Quin període històric en resultarà?

Comentari

a) Quin concepte d’unificació defensa l’autor? Com es deixa traslluir aquesta idea en el text?

b) Per què la unificació alemanya va significar la ruptura de l’equilibri europeu? Per què va conduir a una època de crisi i reequilibris?

c) En quins aspectes Alemanya es considerava ignorada per les altres potències?

d) En quins aspectes creus que les demandes alemanyes eren justes?


4

3

2

1

917350 _ 0189-0269.qxd 11/8/08 16:20 Página 232


Alexandre II, quan es va convertir en tsar, va intentarguanyar-se el suport dels liberals entre la intelligentsia. Vadonar l’autorització per viatjar fora de Rússia, va alleuge-rir els controls sobre les universitats i va permetre que lacensura fos relativament incomplerta. Es van fundar dia-ris i revistes, i el que els revolucionaris russos escrivien al’estranger, com ara la Polar Star (‘Estrella Polar’) d’Alek-sandr Herzen a Londres, penetrava més lliurement al pa-ís. El resultat va ser una gran erupció d’opinió pública,que estava d’acord, almenys, en un punt: en la necessitatd’emancipar els camperols.

Al principi, aquesta era una qüestió de la qual amb proufeines es parlava públicament. El pare d’Alexandre II,Nicolau I, havia estat un gran reaccionari, que no podiasuportar el liberalisme occidental i que és famós per ha-ver organitzat, com a «Tercera Secció» de la seva cance-lleria, un sistema de policia política secreta com no n’hihavia hagut cap altre fins aleshores, pels mètodes arbitra-ris i inquisitorials que utilitzava. Però Nicolau I haviaadoptat mesures serioses per alleugerir la servitud delscamperols. Alexandre II, fonamentalment conservadoren assumptes russos, va establir una secció especial delgovern per estudiar la qüestió. El govern no volia de cap

de les maneres enfonsar tot el sistema de treball i tota l’e-conomia del país en el caos, ni arruïnar la classe dels no-bles, sense la qual no podia governar. Després de moltesdiscussions, de proposicions i de memoràndums, unucàs imperial del 1861 declarava abolida la servitud illiures els camperols.

Per aquell gran decret, els camperols van ser legalmentlliures, en el sentit occidental. Des d’aleshores, van sersúbdits del govern, no súbdits dels seus propietaris. S’es-perava que els animés un nou sentiment de dignitat hu-mana. Com assegurava un funcionari entusiasta, poc des-prés de l’emancipació: «Els homes s’han dreçat i s’hantransformat; la mirada, la manera de caminar, la formad’expressar-se, tot en ells ha canviat.» La classe mitjanacamperola va perdre la seva antiga jurisdicció gairebésenyorial sobre els llogarets. Ja no podien imposar-hi untreball forçat o impagat, ni rebre drets derivats de la ser-vitud.

R. PALMER i J. COLTON, Historia contemporánea, 1950


a) Quin tipus de text és? Qui en són els autors?

b) Quina és la data del text? Quins personatges hi apareixen?

c) Quina és la seva finalitat? I la de l’ucàs? Qui n’eren els destinataris?





a) Quins són els antecedents que exposa l’autor? Com era la situació econòmica, social i política a Rússia abans d’Alexandre II? Què és la intelligentsia?

b) Quin conflicte militar va enfrontar Rússia amb Occident pocs anys abans del decret? Com i per què hi va influir?

c) Què és el que pretenia aquest decret?

d) Quina serà la conseqüència de l’ucàs? Quins aspectes van fer que no aconseguís del tot els seus propòsits? Quina serà la fi d’Alexandre II i per què?

Comentari

a) Creus que els autors donen suport a la idea d’Alexandre II? Quines altres opinions subjectives exposen en el text? Creus que tenen raó de fer-ho?

b) Per què subsistia la servitud a Rússia i no en altres llocs? Per què, en canvi, continuarà existint l’esclavitud fins molt més tard?

c) Per què, malgrat tot, Alexandre II no va aconseguir guanyar-se el suport de la intelligentsia?

d) Resumeix breument les conclusions a què hagis arribat.

4

3

2

1


L’UCÀS D’EMANCIPACIÓ (1861)TEXT 445

CO

MEN

TARI

DE

TEX

TOS

917350 _ 0189-0269.qxd 11/8/08 16:20 Página 233


LA REFORMA ELECTORAL DEL 1867TEXT 45 TEXT HISTÒRIC5

Sol·licito l’autorització per presentar un projecte de mo-dificació de les lleis que regulen la representació del po-ble en el Parlament. [...] El nostre propòsit no és nomésmantenir, sinó reforçar, el caràcter i les funcions de laCambra dels Comuns [...].

La Cambra dels Comuns ha combinat la representaciónacional amb les funcions d’un Senat [...]. No volem,repeteixo, cap altra cosa que reformar aquest caràcter iaquestes funcions, i el millor mitjà d’aconseguir-ho ésestablir-les sobre una àmplia base popular. Sé que al-guns rebran la paraula que acabo de fer servir amb des-confiança, però atribueixo aquest sentiment d’inquietuda un desconeixement del seu contingut i a la confusióde les idees, que massa sovint confon els privilegis po-pulars amb els drets democràtics. No són ni idèntics nisimilars. Encara més, són oposats. Els privilegis popu-lars corresponen a una societat en què els estatus sónmolt desiguals. Els drets democràtics, contràriament,reclamen la igualtat de les condicions com a base fona-mental de la societat que governen. Nosaltres no vivim,i estic segur que no serà mai el destí d’aquest país viureaixí, sota un règim democràtic.

Les propostes que faig no tendeixen de cap manera aorientar-se cap a aquesta direcció. Parlant en general, di-ria que, revisant el que ha passat des de la llei del 1832,l’increment de la població, els progressos de la indústria,el desenvolupament de l’ensenyament i del nostre sentitartístic, tenim la voluntat que el nombre, l’esperit i lasensibilitat siguin admesos en el cercle de la nostraConstitució. Volem que aquesta admissió sigui feta enl’esperit de la nostra Constitució i amb el respecte quedevem a les tradicions d’un vell estat.

Discurs a la Cambra dels Comuns de Benjamin Disraeli, 18 de març de 1867


a) Quina és la naturalesa del text?

b) Qui n’és l’autor? Quin càrrec té quan escriu aquest discurs?

c) Quina és la data del text? Contextualitza-la respecte a l’alternança política al Regne Unit.

d) Quina és la finalitat d’aquest discurs?






a) Quins són els antecedents que exposa l’autor? Com era el sistema electoral previ? Què implicava l’ús d’aquest sistema?

b) Què és el que busca la reforma de Disraeli? A qui perjudica i a qui afavoreix?

c) Quines conseqüències tindrà aquesta reforma? Quines altres reformes electorals hi haurà al Regne Unit?

Comentari

a) Què argumenta l’autor per promoure la reforma electoral? És objectiu en el desenvolupament dialèctic que fa?

b) Per què és tan prudent en la manera d’exposar-ho? Per què posa tant èmfasi a separar els «privilegis populars»dels drets democràtics?

c) Què significa reforçar la influència dels Comuns sobre els Lords?

d) Quins altres problemes va tenir Disraeli al llarg del seu govern? Quines eren les seves característiques?


4

3

2

1

917350 _ 0189-0269.qxd 11/8/08 16:20 Página 234


Ses Majestats l’emperador d’Àustria i rei d’Hongria, l’em-perador d’Alemanya i rei de Prússia i el rei d’Itàlia, ani-mats pel desig d’augmentar les garanties de la pau gene-ral, de fortificar el principi monàrquic i d’assegurar ambaixò mateix el manteniment intacte de l’odre social i po-lític als seus estats respectius, han acordat la conclusiód’un tractat que, en virtut de la seva naturalesa especial-ment conservadora i defensiva, no té cap altra finalitatque prevenir-se dels perills que puguin amenaçar la se-guretat dels seus estats i la tranquil·litat d’Europa.

AArrttiiccllee 11.. Les Altes Parts contractants es prometen re-cíprocament pau i amistat, i no entraran en cap aliançao compromís adreçat contra qualsevol dels seus estats.[...]

AArrttiiccllee 22.. En cas que Itàlia, sense que hi hagi cap pro-vocació directa per part seva, sigui atacada per Françaper qualsevol motiu, les altres dues Parts contractantsestaran disposades a prestar socors i ajut a la Part ataca-da amb totes les seves forces.La mateixa obligació in-cumbirà Itàlia en cas d’una agressió no directament pro-vocada de França contra Alemanya.

AArrttiiccllee 33.. Si una o dues de les Altes Parts contractants,sense provocació directa per part seva, arribessin a seratacades i a trobar-se involucrades en una guerra amb

dues o més grans potències no firmants d’aquest tractat,el casus foederis es presentarà simultàniament per a totesles Altes Parts contractants.

AArrttiiccllee 44.. En cas que una gran potència no firmant d’a-quest tractat amenacés la seguretat dels estats d’una deles Altes Parts contractants i, per aquest motiu, la Partamenaçada es veiés forçada a fer-li la guerra, les altresdues s’obliguen a observar, respecte a la seva aliada, unaneutralitat benèvola [...].

AArrttiiccllee 66.. Les Altes Parts contractants es prometen re-cíprocament el secret, tant sobre el contingut com sobrel’existència d’aquest tractat.

Fet a Viena el dia 20 de maig de 1882

DDeeccllaarraacciióó mmiinniisstteerriiaall

El Govern Reial italià declara que les estipulacions deltractat secret conclòs el 20 de maig de 1882 entre Itàlia,Àustria-Hongria i Alemanya no es podran considerar encap cas, d’acord amb el que s’ha convingut prèviament,com a adreçades contra Anglaterra. [...]

Roma, 22 de maig de 1882


a) Indica quina és la naturalesa del text. Qui n’és l’autor o autors?

b) Quina és la data del text? Contextualitza-la respecte a la política internacional del moment.

c) Quina és la finalitat del text?





a) Quins són els antecedents del text? Quins són els principis polítics d’Alemanya a partir de la unificació, exposats per Bismarck?

b) Què és el que busca aquest tractat? Com s’enquadra dins de la política de Bismarck?

c) Quines van ser les conseqüències dels sistemes bismarckians? Quan es passarà a la fase de la pau armada i la política de blocs? Quin serà el final d’aquesta situació?

Comentari

a) Quins són els aspectes que preocupen més als firmants? Per què se li afegeix després la declaració ministerial?

b) Contra qui es firma el tractat? Per què és un tractat secret?

c) Quin és el balanç que es pot fer de la política bismarckiana?

d) Quina és la importància històrica d’aquest text?


4

3

2

1

TEXT HISTÒRIC

TRACTAT DE LA TRIPLE ALIANÇATEXT 465

CO

MEN

TARI

DE

TEX

TOS

917350 _ 0189-0269.qxd 11/8/08 16:20 Página 235


PRINCIPIS DE LA POLÍTICA EXTERIOR DE BISMARCKTEXT 47 TESTIMONI5

L’avantatge que significa per a la política alemanya la se-va llibertat d’acció amb vista a les qüestions relaciona-des directament amb Orient, té una contrapartida per-judicial en la situació central de l’Imperi, summamentexposada, els fronts defensius del qual s’estenen i es ra-mifiquen per tots els costats. Per això, aclarim-ho bé,potser Alemanya és l’única gran potència europea queno ha d’intentar aconseguir un objectiu exclusivamentper mitjà d’una campanya victoriosa. El nostre interèsens obliga a mantenir la pau, mentre els nostres veïnsdel continent, sense cap excepció, alimenten desitjos se-crets o confessats que només una guerra pot satisfer.Determinem, doncs, la nostra actuació política segonsaixò: en altres paraules, esforcem-nos tant com podemper impedir, o almenys, per limitar la guerra, i siguemels últims a entrar en lliça en el torneig europeu.

Actuant així, la nostra intenció no pot ser –és lògic–caure sobre un dels nostres veïns o adversaris circums-tancials. Contràriament, hem d’intentar atenuar el des-contentament provocat pel fet que ens hem convertiten una gran potència, fent sentir al món el pes d’aques-tes forces, lleialment i amb un esperit pacífic ben entès.

Cal que el convencem d’aquesta manera del fet que unahegemonia alemanya a Europa és més útil, més desin-teressada i menys perjudicial per a la llibertat alienaque una hegemonia francesa, russa o anglesa. El res-pecte a altres països, que França –en especial– no vaadmetre durant el temps de la seva preponderància ique Anglaterra només reconeix segons els seus interes-sos, serà més fàcilment observat per Alemanya i la sevapolítica per dues raons: per una banda, a causa del ca-ràcter alemany, essencialment objectiu; i per l’altra, iaixò sense cap mena de mèrit per part nostra, perquèno tenim cap necessitat peremptòria d’ampliar el nostreterritori; ens n’hem d’abstenir sota la pena d’augmentarels elements centrífugs. La meva aspiració, un cop fetala unificació a l’interior de les fronteres que hem asso-lit, ha estat sempre guanyar la confiança no solamentde les minories europees, sinó també de les grans po-tències, i convèncer-les que la política alemanya, des-prés d’haver reparat les injuri temporum i d’haver reunitels fragments de la nació, només té un desig: mostrar-se justa i pacífica.

El testament polític de Bismarck



b) Qui n’és l’autor? Quins van ser els seus principis polítics?

c) Pots deduir quina és la data del text?

d) Què és el que pretén el text? Per a qui l’escriu?






a) Quins són els antecedents de la situació a la qual fa referència? Quin paper hi té l’autor, en aquests antecedents?

b) Quina intenció té l’autor quan escriu això? De què intenta advertir?

c) Com seguirà aquests principis, Alemanya? Quin serà el resultat d’aquesta situació?

Comentari

a) Creus que és un text «pacifista» de Bismarck? Per què? Com s’enquadra això en la política bismarckiana?

b) A qui critica en el text? Quina opinió té l’autor sobre els rectors d’Alemanya en aquell moment? Quins principis de la política de Bismarck estan trencant?

c) A quins conflictes fa referència indirectament Bismarck? Com es resoldran?

d) Fes un balanç de la política de Bismarck i resumeix les conclusions a què hagis arribat.

4

3

2

1

917350 _ 0189-0269.qxd 11/8/08 16:20 Página 236


França i Rússia, animades pel mateix desig d’aconseguirla pau i no tenint cap altra finalitat que atendre les ne-cessitats d’una guerra massiva, provocada per un atac deles forces de la Triple Aliança contra l’una i l’altra, hanconvingut les disposicions següents:

1. Si França és atacada per Alemanya, o per Itàlia sostin-guda per Alemanya, Rússia farà servir totes les sevesforces disponibles per atacar Alemanya, i si Rússia ésatacada per Alemanya, o per Àustria, sostinguda perAlemanya, França utilitzarà totes les seves forces percombatre Alemanya.

2. En cas que les forces de la Triple Aliança, o d’una deles potències de què formen part, es mobilitzin,França i Rússia, davant la primera notícia del fet, isense que sigui necessari un acord previ, mobilitza-ran de manera immediata i simultània la totalitat deles seves forces, i les traslladaran tan a prop com si-gui possible de les seves fronteres.

3. [...] Aquests forces actuaran a fons, amb tota diligèn-cia, de manera que Alemanya hagi de lluitar alhora al’est i a l’oest.

4. Els estats majors dels exèrcits i dels dos països esconcertaran constantment per preparar i facilitar l’e-xecució de les mesures previstes en aquest acord. Entemps de pau es comunicaran tots els informes rela-tius als exèrcits de la Triple Aliança de què tinguinconeixement o que els arribin a les mans.

5. França i Rússia no conclouran la pau per separat.

6. Aquesta convenció tindrà la mateixa duració que laTriple Aliança.

7. Totes les clàusules enumerades més amunt es man-tindran en secret rigorosament.



b) Qui en són els autors? Quin és el seu objectiu?

c) Quina és la data del text? Com s’enquadra respecte a la política internacional europea de la segona meitat del segle XIX?





a) Quins són els antecedents polítics del text? Quin equilibri es trenca a partir de la unificació d’Itàlia i Alemanya?

b) Què és el que pretenen les potències firmants? Com pretenen aconseguir els seus objectius?

c) Quina serà la conseqüència d’aquest fet? Quin període començarà a partir d’aquest moment?Quines seran les característiques d’aquest nou període? Com acabarà?

Comentari

a) Quina és la posició dels autors davant d’Alemanya? Per què?

b) Quina havia estat la relació entre Rússia i Alemanya fins aleshores? Per què es produeix aquest canvi? Mirant el mapa europeu actual, creus que aquests motius continuen existint avui en dia?

c) Quina havia estat la posició de la cancelleria alemanya davant d’una aliança francorussa?

d) En què es basen els principis bismarckians de política exterior? Per què penses que no sobreviuen a la vida política del seu autor? Què va passar quan es van trencar?

e) Quins són els mecanismes de poder actuals que substitueixen els sistemes hegemònics de l’època de Bismarck? En quins aspectes creus que són més justos o efectius?

f) Resumeix breument les conclusions a què hagis arribat.

4

3

2

1

TEXT HISTÒRIC

CONVENCIÓ MILITAR DEL 18 D’AGOST DE 1892TEXT 485

CO

MEN

TARI

DE

TEX

TOS

917350 _ 0189-0269.qxd 11/8/08 16:20 Página 237


ÉMILE ZOLA: J’ACCUSE...! (‘JO ACUSO...!’)TEXT 49 TEXT HISTÒRIC5

París, 13 de gener de 1898. Carta a M. Félix Faure, Pre-sident de la República Francesa.

Senyor, heu sortit sa i estalvi de baixes calúmnies, heuconquerit els cors. Vau aparèixer radiant en l’apoteosi dela festa patriòtica que, per celebrar l’aliança russa, va ferFrança, i us prepareu per presidir el solemne triomf de lanostra Exposició Universal, que coronarà aquest gran se-gle de treball, de veritat i de llibertat. Però quina taca dellot sobre el vostre nom –anava a dir sobre el vostre reg-ne– pot conferir aquest abominable procés Dreyfus! [...]

Abans que res, la veritat sobre el procés i sobre la condem-nació de Dreyfus. [...] Un home nefast ha conduït la tra-ma; el coronel Paty de Clam, aleshores comandant. Ell re-presenta per si sol l’assumpte Dreyfus [...]. Apareix comun esperit borrós, complicat, ple d’intrigues novel·lesques,complaent-se amb recursos de fulletó, papers robats, car-tes anònimes, cites misterioses a llocs deserts, dones em-mascarades. [...] Quan apareix Dreyfus davant del Con-sell de Guerra, exigeixen el secret més absolut. Si un traïdorhagués obert les fronteres a l’enemic per conduir l’empe-rador d’Alemanya fins a Notre-Dame de París, no s’hau-rien pres més precaucions de silenci i de misteri. [...]

Ah! Quanta buidor! Sembla mentida que amb una actacom aquesta un home pugui ser condemnat. Dubto quela gent honrada pugui llegir-la sense que l’ànima se li om-pli d’indignació i sense que li surti dels llavis un crit derebel·lia, imaginant l’expiació desmesurada que pateix lavíctima a l’Illa del Diable. [...] Dreyfus sap unes quantesllengües; crim. A casa seva no hi troben papers compro-metedors; crim. De vegades visita el seu país natal; crim.

És treballador, té ànsia de saber; crim. Si no es torba...;crim. Tot crim, sempre crim... [...]

Heus aquí, senyor President, els fets que demostren comes va poder cometre un error judicial. I les proves morals,com la posició social de Dreyfus, la seva fortuna, el seuclam continu d’innocència, la falta de motius justificats,acaben d’oferir-lo com una víctima de les extraordinàriesmaquinacions del mitjà clerical en què es movia, i de l’odials porcs jueus que deshonren la nostra època. [...]

Senyor president, concloguem, que ja és l’hora.

Jo acuso el tinent coronel Paty de Clam d’haver estat eldiabòlic artífex –vull suposar que inconscientment– del’error judicial, i per haver defensat la seva obra nefastatres anys després. [...]

Jo acuso les oficines de Guerra per haver fet a la premsa,particularment a L’Éclair i a L’Echo de París, una cam-panya abominable per cobrir la seva falta, confonent l’o-pinió pública.

I en darrer lloc: jo acuso el primer Consell de Guerra,per haver condemnat un acusat basant-se en un docu-ment secret, i el segon Consell de Guerra, per haver co-bert aquesta il·legalitat i haver comès el crim jurídicd’absoldre conscientment un culpable. [...]

Només em mou un sentiment, només desitjo que es facila llum, i ho imploro en nom de la humanitat, que hapatit tant i que té el dret de ser feliç. La meva protestaencesa no és sinó un crit de la meva ànima. Que s’atre-veixin a portar-me als Tribunals i que em jutgin públi-cament. Ho espero així.


a) Quina és la naturalesa del text? Qui n’és l’autor i quina és la seva ideologia?

b) Quan s’escriu? Qui és Dreyfus? Quina és la finalitat del text? Qui n’és el destinatari?





a) Quins són els antecedents del que explica el text? Per què s’acusa Dreyfus?

b) Quines seran les conseqüències polítiques d’aquest text?

Comentari

a) Quins són els motius ocults per acusar Dreyfus? En quin punt els assenyala l’autor?

b) Quins conceptes de la societat francesa critica l’autor mitjançant aquest escàndol?

c) Per què fa servir una redacció tan apassionada?

d) Resumeix les conclusions a què hagis arribat.

4

3

2

1

917350 _ 0189-0269.qxd 11/8/08 16:20 Página 238


La reina s’havia mort i l’aire de la ciutat més gran del mónestava entelat de color gris per les llàgrimes que no s’ha-vien vessat... El 1837, quan la reina va pujar al tron, Dos-set, el Superior, encara edificava cases que enlletgien Lon-dres; i James, aleshores un jove de vint-i-sis anys,començava a posar els fonaments de la seva carrera enl’esfera legal. Encara rodaven les diligències, els homesfeien servir alçacolls, s’afaitaven el llavi superior i menja-ven les ostres directament dels barrils; els lacais de lliu-rea viatjaven darrere dels carruatges, les dones profe-rien estranyes exclamacions i no posseïen béns; al país hihavia bona educació i cofurnes infectes per als indigents;es penjaven els dissortats que cometien delictes insigni-ficants i Dickens començava a escriure.

Gairebé havien passat dues generacions des d’aleshores...Vapors, ferrocarrils, telègrafs, bicicletes, llum elèctrica, i

ara aquells automòbils tan moderns... S’havia acumulattanta riquesa que el vuit per cent s’havia convertit en eltres i els Forsyte es podien comptar a milers. La moral ha-via canviat, els costums també... Seixanta-quatre anys quehavien afavorit la propietat i havien format la classe mit-jana alta, l’havien apuntalat, cisellat, polit, fins que va serimpossible distingir-la de la noblesa per les maneres, lamoral, el llenguatge, l’aspecte, la indumentària i l’esperit.Una època que havia daurat la llibertat individual fins alpunt que, si un home tenia diners, era lliure legalment,però no de fet. Una època que havia canonitzat la hipo-cresia fins a un punt que semblar respectable era ser-ho. Una gran època, de la influència transformadora dela qual no s’havia escapat res, excepte la naturalesa del’home i de l’univers.

John GALSWORTHY, En litigi



b) Qui n’és l’autor? Què podem dir de la seva manera de pensar?

c) Quina és la data del text? Dedueix-la a partir de les dades que aporta l’autor.

d) Què és el que pretén retratar el text?




c) Quin esquema d’exposició segueix el text?


a) Què és la societat victoriana? Quines en són les característiques?

b) Quins són els antecedents de la societat que descriu l’autor? Quins són els orígens de la societat victoriana? En quins conceptes religiosos i socials podem arrelar la seva moral?

c) Què és el que pretén la descripció de l’autor?

d) Quines conseqüències portaran els canvis socials del segle XIX al Regne Unit? Quines seran les principals transformacions i reformes polítiques i econòmiques que acompanyaran aquests canvis i que se’n derivaran?

Comentari

a) En quins aspectes centra la crítica que fa, l’autor? Quins altres autors fan crítiques semblants?

b) Quines són les bases de la societat victoriana? Quins aspectes són propis de la societat britànica? Quins altres aspectes són comuns a la burgesia europea?

c) Quin balanç fa l’autor de l’època victoriana? Quin creus que hauria d’haver estat?

d) Fixa’t en les tres últimes frases. Quins aspectes dels que són criticats per Galsworthy creus que també són propis de la societat actual? Per quins aspectes creus que ens trobem davant d’un text amb una certa actualitat?

e) Resumeix breument les conclusions a què hagis arribat fent aquest comentari.

4

3

2

1

TEXT LITERARI

LES TRANSFORMACIONS DE LA SOCIETAT VICTORIANATEXT 505

CO

MEN

TARI

DE

TEX

TOS

917350 _ 0189-0269.qxd 11/8/08 16:20 Página 239


EL FORDISME COM A SUCCESSIÓ DEL TAYLORISMETEXT 51 TEXT HISTORIOGRÀFIC6

El fordisme, com a organització del treball a partir de lacadena de producció, és la superació del taylorisme.Henry Ford pren l’essencial del taylorisme, però ho su-pera pel que fa a la visió, o bé, tal com assenyala Harvey,[...] el que hi havia d’especial en H. Ford era «el reconei-xement explícit que producció en massa significava con-sum en massa, d’un nou sistema de reproducció de laforça de treball, d’una nova política de control i gerènciadel treball, una nova estètica i una nova psicologia, ensuma, un nou tipus de societat democràtica, racionalit-zada, modernista i populista». [...]

El procés de treball característic del fordisme és la cade-na de producció semiautomàtica. El fordisme aconse-gueix per mitjà de la mecanització del treball elevar la in-tensitat, al mateix temps que incrementar la separacióentre el treball manual i l’intel·lectual. Pel que fa al pro-cés de producció, el fordisme supera el taylorisme se-guint dos principis complementaris. El primer és la inte-gració dels diferents segments del procés de treballmitjançant un sistema de guies i mitjans de manteni-ment que permeten que les matèries primeres en procésde transformació es desplacin i siguin conduïdes davantles màquines eina.

El segon principi, complementari a l’anterior, és l’assig-nació dels llocs de treball en funció de la configuraciódel sistema de màquines. Aquest principi provoca, enl’obrer, la pèrdua de control del ritme de treball, i sotmetels operaris a la uniformitat del moviment de les màqui-nes. [...] Així mateix, aquests principis possibiliten lasimplificació creixent dels treballs mitjançant la frag-mentació dels cicles de moviments, de manera que s’arri-ba a situacions en què els operaris només fan movimentsextremadament simples i rutinaris. La simplificació delstreballs permet una millora en els rendiments de la cade-na, que es va modificant quantitativament i qualitativa-ment en termes de capital fix, al mateix temps que escreen nous llocs de treball.

Fernando Julio PIÑERO, a Contribucions a l’Economia,juny de 2004


a) ¿De quin tipus de text es tracta?

b) Qui és l’autor del text?

c) Quina intenció té?



b Quines en són les idees secundàries?


a) Quin és el context històric del text?

b) A què aplica Ford el seu mètode?

c) Quines diferències descriu entre fordisme i taylorisme?

Comentari

a) Quina devia ser la reacció dels empresaris davant la proposta de Ford?

b) I la dels obrers?

c) Quines conseqüències va tenir en el futur el fordisme en les relacions entre tots dos?

d) Quines transformacions socials va comportar l’adopció d’aquest sistema?

e) Valora la importància històrica d’aquest text.

f) Resumeix breument les conclusions a què hagis arribat fent aquest comentari de text.

4

3

2

1

917350 _ 0189-0269.qxd 11/8/08 16:20 Página 240


Aquesta massa és Stahlstadt, la Ciutat de l’Acer, la pobla-ció alemanya propietat personal de Herr Schultze, l’expro-fessor de química de Iena, esdevingut, gràcies als milionsde la princesa índia, el manufacturador de ferro i, especial-ment, el fonedor de canons més important de dos mons.

En fon de totes les formes i de tots els calibres, d’ànimallisa i d’ànima ratllada, de culata fixa i de culata mòbil,per a Rússia i per a Turquia, per a Romania i per a Japó,per a Itàlia i per a Xina; però sobretot per a Alemanya.

Gràcies a la potència d’un capital enorme, un establi-ment monstre, una veritable ciutat, que és, ensems, unafàbrica moderna, ha sorgit de terra com per un cop devareta màgica. Al voltant hi han vingut trenta mil obrers–la majoria, alemanys d’origen–; s’hi han agombolat ihan format carrers i barris sencers. En pocs mesos la se-va producció ha assolit una celebritat universal per laseva aclaparadora superioritat.

El professor Schultze extreu el mineral de ferro i l’hullade les seves pròpies mines. Al mateix lloc els transformaen acer fos. Al mateix lloc en fa canons.

Allò que cap dels seus competidors no pot fer, ell arribaa dur-ho a terme. A França hom obté lingots d’acer de

quaranta mil quilograms. A Anglaterra han fabricat uncanó de ferro forjat de cent tones. A Essen, la casaKrupp ha fos blocs d’acer de cinc-cents mil quilograms.Herr Schultze no té límits: demaneu-li un canó de qual-sevol pes i de la potència que sigui, us servirà el canó,brillant com una moneda nova, en els terminis convin-guts. […]

En aquest racó apartat de l’Amèrica Septentrional, voltatde deserts, aïllat del món per un mur de muntanyes, si-tuat a cinc-centes milles de les petites aglomeracionshumanes més veïnes, seria ociós cercar-hi cap indicid’aquella llibertat que ha fonamentat la potència delsEstats Units.

En arribar a les mateixes muralles de Stahlstadt, no pro-véssiu pas d’entrar per alguna de les portes massissesque, de distància en distància, tallen la línia dels fossats ide les fortificacions. La consigna més despietada fariaque fóssiu rebutjats. Només s’hi pot entrar per un delsbarris. A la Ciutat de l’Acer, us cal la fórmula màgica, elsant i senya o, almenys, una autorització timbrada, sig-nada i rubricada.

Jules VERNE, Els 500 milions de la princesa índia, 1879


a) De quin tipus de text es tracta? Qui n’és l’autor? De quina nacionalitat és?

b) En quina data es va escriure el text?

c) Quina finalitat té el text? Quins personatges o institucions reals hi surten?

d) Com es posiciona l’autor respecte del que descriu?





a) En quin moment històric podries situar el text?

b) A què es dedica Stahlstadt?

c) Amb quin país identifica l’autor Stahlstadt? Quins elements li atribueix?

d) Tenint en compte la nacionalitat de l’autor, pots identificar per la data com deuen ser les relacions entre el paísque inspira Stahlstadt i el de l’autor?

Comentari

a) Quins factors productius es destaquen en el text? Identifica’n la quantitat i la qualitat.

b) Amb què identifica l’autor la indústria pesant?

c) Quina relació estableix entre Stahlstadt i la llibertat?

d) Fes una síntesi amb les conclusions a què hagis arribat fent aquest comentari.

4

3

2

1

TEXT LITERARI

LA CIUTAT DE L’ACER A ELS 500 MILIONS DE LA PRINCESA ÍNDIATEXT 526

CO

MEN

TARI

DE

TEX

TOS

917350 _ 0189-0269.qxd 11/8/08 16:20 Página 241


LA COLONITZACIÓ DE NOVES TERRES DELS INDISTEXT 53 TEXT HISTÒRIC6

Al Comissionat de l’Oficina General de Terres:

Els sol·licitants, l’Assemblea Legislativa del Territorid’Oregon, exposen:

Que pel tractat del 10 de setembre de 1853, signat ambla Tribu dels Indis del riu Rogue del sud d’Oregon, es vaestablir una reserva a la riba nord del Rogue Alt, el terri-tori conegut i designat als mapes dels Estats Units com«Reserva de Table Rock»;

Que aquesta reserva comprèn uns tres municipis de lamillor terra conreable d’Oregon;

Que per les darreres instruccions del Comissionat d’As-sumptes Indis, els indis que vivien en aquesta reserva deTable Rock han estat transferits i ubicats a la Gran Re-serva del nord d’Oregon, de manera que l’anterior haquedat sense indis.

Per això us preguem respectuosament que el vostre De-partament dirigeixi la conclusió de l’expedient d’aquestareserva; i que adreceu els esforços i la influència a decla-rar aquesta reserva vacant i oberta per a la subhasta i lacompra.


a) De quin tipus de text es tracta?

b) Qui n’és l’autor?

c) Quina intenció té?

d) A qui s’adreça?




c) Quin esquema d’exposició d’idees segueix el text?


a) Situa en un mapa l’estat dels Estats Units de què parla el text.

b) Quin és el context històric del text?

c) Quines institucions hi surten?

d) Què són les reserves? Què passava amb les reserves?

e) Què passava en un territori un cop se n’expulsaven els indis?

f) Quines transformacions tenien lloc en aquells moments al nord-oest dels Estats Units?

Comentari

a) Quin és l’objectiu dels sol·licitants?

b) Com consideren aquests les reserves?

c) Com es qualifiquen les terres? Per què es necessiten?

d) Com s’anomena el procés històric de què parla el text? Quina és la importància històrica en la història dels Estats Units?

e) Resumeix breument les conclusions a què hagis arribat fent aquest comentari de text.

4

3

2

1

917350 _ 0189-0269.qxd 11/8/08 16:20 Página 242


El creixement demogràfic també va comportar una am-pliació constant de les possibilitats del mercat de con-sum. Certament, un cop superades les dificultats estruc-turals bàsiques en el marc del capitalisme industrial,l’augment de la població hauria de conduir a un aug-ment del consum paral·lel, un augment que –ateses lescaracterístiques del nou sistema industrial, centrat alvoltant de l’increment de la producció– apareixia com anecessari i fonamental, ja que el funcionament de la no-va realitat d’economia de mercat comportava, finalment,l’exigència de respondre a les exigències d’una produc-ció que, per poder complir amb els objectius de rendi-bilitat empresarial havia de ser venuda satisfactòriamenten un mercat consumidor cada vegada més ampli. D’a-questa manera, l’auge demogràfic, aprofitat pels promo-tors beneficiaris de les noves modalitats industrials, in-cidiria paral·lelament en les realitats de la producció ien la del consum. I així mateix, repercutint sobre el des-envolupament dels hàbits i les tendències del consum,el creixement demogràfic quedaria significativamentcompletat per les variades repercussions dels fenòmensmigratoris. En efecte, la importància, la continuïtat i elvolum dels moviments de població orientats cap a laciutat va constituir un factor que va facilitar el desenvo-lupament de tota mena (enfortint, en conseqüència,

l’auge de l’industrialisme), tal com es va posar de mani-fest, per exemple, en l’evolució del paper de les realitatsurbanes, tan meridianes i significatives com les de l’exis-tència de botigues, magatzems, llocs de venda de volummolt divers, que a les diferents ciutats facilitaven el con-tacte entre compradors i venedors, superant l’aïllament,la manca de varietat de productes i la dificultat de co-municacions que tradicionalment havien presidit l’àm-bit mercantil de les zones rurals i que lògicament es vaanar modificant, amb més o menys intensitat, tant perinfluència del desenvolupament mercantil urbà com perles millores dels mitjans de transport, especialment delferrocarril.

Història Universal Salvat-El País. Volum 17. El segle XIX a Europa i a l’Amèrica del Nord, 2004



b) A quins fenòmens fa referència el text?

c) Quan van tenir lloc?





c) Com estan exposades aquestes idees?


a) Què va provocar el creixement demogràfic de què parla el text?

b) Com van canviar les ciutats amb el desenvolupament industrial?

c) Quins canvis hi ha hagut en la distribució de productes i mercaderies?

Comentari

a) Quina relació hi ha entre demografia i desenvolupament industrial?

b) I entre demografia, espai urbà i industrialització?

c) I entre aquests fenòmens i la colonització de nous espais?

d) Fes una síntesi de tots aquests fenòmens interrelacionats.

4

3

2

1


L’EXPANSIÓ DEMOGRÀFICATEXT 546

CO

MEN

TARI

DE

TEX

TOS

917350 _ 0189-0269.qxd 11/8/08 16:20 Página 243


LA FILOSOFIA DE L’IMPERIALISMETEXT 55 TEXT HISTÒRIC6

Podem dividir les nacions del món, grosso modo, en vi-ves i moribundes. D’una banda, tenim grans països elpoder dels quals augmenta any rere any, al mateixtemps que n’augmenta la riquesa i la perfecció de la sevaorganització. Els ferrocarrils els han donat el poder deconcentrar en un sol punt la totalitat de la força militarde la seva població i de reunir exèrcits d’una mida i unpoder que mai no havien ni somiat les generacions ante-riors. La ciència ha col·locat en mans d’aquests exèrcitsarmaments que augmenten el poder, terrible poder,dels que tenen l’oportunitat d’usar-los. Al costat d’a-questes esplèndides organitzacions, la força de les qualsno sembla que sigui capaç de disminuir i que sostenenambicions trobades que únicament el futur podrà diri-mir a través d’un arbitratge sagnant, al costat d’aquestes,hi ha un nombre de comunitats que només puc descriu-re com a moribundes, encara que l’epítet indubtable-ment se’ls aplica en un grau diferent i amb una intensi-tat diferent. Són principalment comunitats nocristianes, tot i que sento dir que no és aquest exclusiva-ment el cas, i en aquests estats, la desorganització i ladecadència avancen gairebé amb tanta rapidesa com laconcentració i l’augment de poder en les nacions vives

que tenen al costat. Són més febles, més pobres i tenenmenys homes destacats o institucions en què poderconfiar.

[...] Per una raó o una altra, per necessitats polítiques osota pressions filantròpiques, les nacions vives s’aniranapropiant gradualment dels territoris de les moribundesi sorgiran ràpidament les llavors i les causes de conflicteentre les nacions civilitzades. [...] Naturalment no hemde suposar que a una sola de les nacions vives se li per-meti tenir el beneficiós monopoli de curar o esmicolaraquests desafortunats pacients (riures) [...]. Aquestesqüestions poden ocasionar diferències fatals entre lesgrans nacions els poderosos exèrcits de les quals estandavant per davant amenaçant-se [...]. Indubtablement,no permetrem que Anglaterra quedi en una situaciódesavantatjosa en qualsevol reajustament que pugui te-nir lloc (aplaudiments). D’altra banda, no sentirem en-veja si l’engrandiment d’un rival elimina la desolació il’esterilitat de regions que els nostres braços no podenabastar. [...]

Discurs pronunciat per lord Salisbury el 4 de maig de 1898 a l’Albert Hall. The Times, 5 de maig de 1898




c) Situa la data en un moment històric i econòmic.






a) Quins són els esdeveniments polítics i econòmics del text?

b) Al darrer paràgraf se suggereix la possibilitat que esclatin conflictes per les colònies. Indica quins van tenir lloc durant els dos anys anteriors i posteriors a la data.

c) Quines van ser les conseqüències d’aquesta visió política?

Comentari

a) Quina és la posició de l’autor davant l’imperialisme? Quina ideologia, d’origen biològic, es pot apreciar en el dis-curs de Salisbury?

b) Esquematitza els factors que fan «vives» les nacions.

c) A què es refereix l’autor amb l’expressió «ambicions trobades que únicament el futur podrà dirimir a través d’unarbitratge sagnant»?

d) En quins aspectes creus que l’autor fa una exaltació d’Occident? Creus que està justificat? Raona la resposta.

e) Escriu una síntesi en què redactis breument les conclusions a què hagis arribat fent aquest comentari.

4

3

2

1

917350 _ 0189-0269.qxd 11/8/08 16:20 Página 244


Suporteu aquesta càrrega de l’home blanc.Envieu al davant els millors d’entre vosaltres;forceu els vostres fills a l’exiliper servir les necessitats dels vostres captius,i per servir, amb equip de combat,unes tribus feréstegues i salvatges;aquells pobles esquerps, mig conquerits,meitat dimonis i meitat nens.

Suporteu aquesta càrrega de l’home blanc,amb paciència per sofriramagueu els afanys del terror,i assegureu-vos de mostrar orgull;per mitjà de paraules obertes i senzilles,i cent vegades més simples,procurar el benefici de l’altrei de l’altre cercar el profit.

Suporteu aquesta càrrega de l’home blanc.Les guerres salvatges rabejades per la pau,sadolleu les boques famolenques,ordeneu la fi de les malalties;encara més quan estigueu a la vora de la desitjada metaen favor dels altres.Veureu la Mandra i la Sevícia dels paganscom enderroquen les vostres esperances.

Suporteu aquesta càrrega de l’home blanc.Oblideu per sempre els regnes de l’artifici;i assumiu la feina del servent i el drapaire.La història de les coses quotidianes.No accedireu als ports,

no trepitjareu els camins,els haureu de construir amb els vostres viusi assenyalar-los amb els morts.

Suporteu aquesta càrrega de l’home blanc.I així us mereixereu aquest maleït premi:l’acusació dels vostres superiors,l’odi dels vostres protegits,Les queixes dels qui conduïu(amb tants afanys!) cap a la llum:«Oh estimada nit egípcia,per què ens deslliuren de l’esclavatge?»

Suporteu aquesta càrrega de l’home blanc.No goseu rebaixar-vos,ni demanar a crits la Llibertat,per amagar el vostre cansament.Perquè tot el que crideu o xiuxiuegeu,pel que feu i deixeu de fer,aquell esquerp poble silenciósjugarà al vostre Déu i al vostre ésser.

Suporteu aquesta càrrega de l’home blanc.Oblideu aquells temps de la infantesa,els llorers guanyats sense gaires mèrits,les fàcils lloances sense rancúnia.Ja s’acosta preguntant per la vostra maduresa,i durant aquells anys ingrats,freds, de saviesa costosa,el judici del vostre proïsme!

Rudyard KIPLING, The White Man’s burden, 1899


a) De quin tipus de text es tracta? b) Qui és l’autor del text? Emmarca la data del text en el desenvolupament del colonialisme britànic.c) Quina intenció té el text?


a) Quina és la idea o idees principals del text?b) Quines en són les idees secundàries?


a) Quin és el context històric del text?b) Quins esdeveniments havien tingut lloc en el món colonial l’any anterior?c) A qui està dedicat el poema?d) Quina és la «càrrega de l’home blanc»?

Comentari

a) Quines tasques esperen a l’«home blanc»? I a canvi, quines recompenses?b) S’ha de carregar o no, aquesta càrrega? Per què?c) Quin balanç fa l’autor de l’acció colonial?d) Què creus que passaria avui si es publiqués un poema semblant? Per què?e) Resumeix breument les conclusions a què hagis arribat fent aquest comentari de text.

4

3

2

1

TEXT LITERARI

LA CÀRREGA DE L’HOME BLANCTEXT 566

CO

MEN

TARI

DE

TEX

TOS

917350 _ 0189-0269.qxd 11/8/08 16:20 Página 245


L’INCIDENT DE FASHODATEXT 57 TESTIMONI6

El 19 de setembre de 1898 el general Kitchener, coman-dant de les tropes angleses, arriba a Fashoda; el capitàMarchand, procedent del Congo, n’ha pres possessió ennom de França. Kitchener, que en el curs d’una espino-sa entrevista ha donat proves de gran tacte i de diplo-màcia, i que, per descomptat, adreça al nostre cap totesles felicitacions per l’empresa que hem dut a terme, in-sisteix una vegada més [...].

Vol persuadir-nos que tornem a Egipte sobre els seuscanoners: «Europa s’estremirà d’admiració quan sàpigael que heu fet. Veritablement, lamento que no sigueuanglesos. La notícia de la nostra trobada aquí tindrà re-percussió a tot el món [...]. Sabeu que és la guerra entre

els nostres dos països el que pot resultar de la vostra ne-gativa a abandonar Fashoda?», diu el general [...]. «Peròen aquest cas, i si el govern de Londres desitja ocupar-sed’aquest assumpte, no és natural que hi conferenciï ambel de París? Nosaltres som soldats i no diplomàtics.»

Jules EMILY, Diari de viatge de la missió Marchand,1896-1898



b) Qui n’és l’autor? Quin deu ser el seu punt de vista?

c) Quin fet descriu?


e) A qui s’adreça?





a) Descriu els antecedents històrics del fet descrit.

b) Situa Fashoda al mapa. Quin valor geoestratègic té?

c) Quines conseqüències va tenir aquest incident?

d) Quina relació té l’incident amb els projectes d’«imperi continu» a l’Àfrica?

e) Quins altres esdeveniments colonials va protagonitzar Kitchener?

Comentari

a) Quines raons hi podia haver perquè Kitchener tingués una actitud tan positiva envers els rivals francesos?

b) S’ha generalitzat el nom de Fashoda per parlar d’humiliació colonial. Sabries dir altres Fashodes en dates properes al text?

c) Què va perdre França a Fashoda? Reflexiona si, a canvi, va guanyar alguna cosa.

d) Resumeix breument les conclusions a què hagis arribat fent aquest comentari de text.

4

3

2

1

917350 _ 0189-0269.qxd 11/8/08 16:20 Página 246


En nom de Déu Totpoderós.

SM l’emperador d’Alemanya, rei de Prússia; SM l’empe-rador d’Àustria, rei d’Hongria; SM el rei dels belgues;SM el rei d’Espanya; el president dels Estats Units d’A-mèrica; el president de la República Francesa; SM la rei-na del Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda, empe-radriu de les Índies; SM el rei d’Itàlia; SM el rei delsPaïsos Baixos; SM el rei de Portugal; SM l’emperador detotes les Rússies; SM el rei de Suècia i de Noruega; SMl’emperador dels otomans:

Amb el desig d’establir en un esperit d’entesa mútua lescondicions més favorables al desenvolupament del co-merç i de la civilització en determinades regions de l’À-frica, i assegurar a tots els pobles els avantatges de lalliure navegació pels dos principals rius africans quedesemboquen a l’oceà Atlàntic; amb el desig, d’altrabanda, de prevenir els malentesos i les disputes que po-guessin suscitar en el futur les noves preses de possessióefectuades a les costes de l’Àfrica, i preocupats al mateixtemps per com augmentar el benestar moral i materialde les poblacions indígenes, han resolt, prèvia invitacióque els ha estat cursada pel govern imperial d’Alema-nya, d’acord amb el govern de la República Francesa, feramb aquest objectiu una conferència a Berlín, i han no-

menat els seus plenipotenciaris [...]. Aquests, proveïtsde plens poders [...], han discutit i adoptat successiva-ment:

1r. Una declaració relativa a la llibertat de comerç a laconca del Congo, la seva desembocadura i els paï-sos circumveïns, amb certes disposicions relatives.

2n. Una declaració referent al tràfic d’esclaus i a lesoperacions que per terra o per mar proporcionenesclaus per al tràfic.

3r. Una declaració relativa a la neutralitat dels territoriscompresos en la conca convencional del Congo.

4t. Una acta de navegació del Congo [...].

5è. Una acta de navegació del Níger [...].

6è. Una declaració que estableixi en les relacions inter-nacionals regles uniformes respecte a les ocupa-cions que en endavant es puguin verificar en lescostes del continent africà.

Acta general de la conferència de Berlín, 26 de febrer de 1885


a) De quin tipus de text es tracta?b) A quin esdeveniment correspon?c) Quina finalitat té?


a) Classifica els objectius del text segons el caràcter.b) Quina és la idea principal del text?


a) En quin moment històric podries situar el text? Assenyala quins en són els antecedents ideològics, polítics i econòmics.

b) Quin procés va obrir aquest document?c) Quines conseqüències va tenir aquest document?d) On es va signar? Per què?e) Com funcionava el sistema de congressos i conferències?

Comentari

a) Per què era tan important establir l’estatus dels rius africans?b) A quines regles es refereix el punt 6è de la conferència de Berlín?c) Reflexiona sobre les conseqüències geopolítiques del que es descriu al text.d) Fes una síntesi amb les conclusions a què hagis arribat fent aquest comentari.

4

3

2

1

TEXT HISTÒRIC

LA CONFERÈNCIA DE BERLÍN (1885)TEXT 586

CO

MEN

TARI

DE

TEX

TOS

917350 _ 0189-0269.qxd 11/8/08 16:20 Página 247


L’AIT I L’IMPERIALISMETEXT 59 TEXT HISTÒRIC6

El Congrés és del parer que la política colonial capitalis-ta, per la seva essència mateix, duu necessàriament a ladominació, al treball forçat i a la destrucció de les po-blacions indígenes en el domini colonial. La missió civi-litzadora, que proclama la societat capitalista, només liserveix de pretext per satisfer la set d’explotació i deconquesta. Només la societat socialista podrà oferir atots els pobles la possibilitat de desenvolupar plena-ment la seva civilització.

El Congrés condemna els mètodes bàrbars de colonitza-ció capitalista i reclama, en interès de l’expansió de lesforces productives, una política que garanteixi el desen-volupament pacífic de la civilització i que posi, en tot elplaneta, les riqueses del sòl al servei del progrés de lahumanitat sencera.

Enemic de tota explotació de l’ésser humà per l’ésserhumà, defensor de tots els oprimits sense distinció deraces, el Congrés condemna aquesta política d’explota-ció i de conquesta, i constata que la política colonialaugmenta el perill de complicacions internacionals i deguerra entre els pobles colonitzadors.

Actes del congrés de Stuttgart de l’AIT, agost de 1907


a) De quina classe de text es tracta?

b) Què en saps, dels autors?


d) A qui s’adreça el text?





c) Com s’organitza el text?



b) Quina ideologia inspira el text?

c) Quines solucions proposa?

d) Quina reacció van tenir els autors quan va esclatar la guerra que s’anuncia en el darrer paràgraf?

Comentari

a) Quina posició té l’autor enfront de l’imperialisme?

b) Explica quins nexes, segons els autors, uneixen el capitalisme i l’imperialisme.

c) Què s’opina en el text sobre la «missió civilitzadora» d’Occident?

d) Què poden aportar els autors del text a la «missió civilitzadora»?

e) Escriu una síntesi en què redactis breument les conclusions a què has arribat fent aquest comentari.

4

3

2

1

917350 _ 0189-0269.qxd 11/8/08 16:20 Página 248


Sa Majestat l’emperador del Japó i Sa Majestat l’empera-dor de la Xina, amb el desig de restaurar les benedic-cions de la pau entre els seus països i súbdits, i eliminarqualsevol causa de complicacions futures [...] han acor-dat els articles següents:

AArrttiiccllee 11.. La Xina reconeix definitivament la total icompleta independència i autonomia de Corea, i com aconseqüència, el pagament de tributs i la realització d’o-frenes i cerimonials de Corea a la Xina, d’acord ambaquest estat d’independència i autonomia, cessarà com-pletament.

AArrttiiccllee 22.. La Xina cedeix al Japó a perpetuïtat la com-pleta sobirania dels territoris següents, amb les fortifica-cions, els arsenals i les obres públiques corresponents:

a) La part sud de la província de Fengtien [...].

b) L’illa de Formosa, juntament amb totes les illesque li pertanyin.

c) Les illes de Pescadors [...].

AArrttiiccllee 44.. La Xina accedeix a pagar al Japó una indem-nització de guerra de 200.000.000 de kuping taels […].

AArrttiiccllee 66.. La Xina fa, a més, les concessions següents,que entraran en vigor sis mesos després de la data d’a-quest tractat:

Primer. Les ciutats, els pobles i els ports següents[...] s’obriran al comerç, la residència, la indústria iles manufactures dels súbdits japonesos [...]: Shashi,a la província de Hebei; Chongqing, a la provínciade Sichuan; Xuzhou, a la província de Jiangsu;Hangzhou, a la província de Zhejiang.

Segon. La navegació de vapors de bandera japonesa,per al transport de passatgers i mercaderies, s’esten-drà als llocs següents: el riu Iang-Tsé Superior, desde Jiang fins a Chongqing; al riu Woosung i el canal,des de Xangai fins a Xuzhou i Hangzhou. [...]

A Shimonoseki, per duplicat, el 17è dia del quart mesdel 28è any de l’era Meiji, corresponent al 23è dia deltercer mes de 21è any de Luang Hsu.

17 d’abril de 1895



b) A quin esdeveniment correspon?

c) Qui en són els autors?

d) Per què s’escriu en aquest moment? Quina finalitat té?


a) Classifica les clàusules en polítiques, territorials, econòmiques i comercials.

b) Identifica la idea principal del text.


a) En quin moment històric podries situar el text? Assenyala’n els antecedents ideològics, polítics i econòmics.

b) Dels territoris que guanya el Japó, quins tenen importància econòmica? I estratègica?

c) Quines conseqüències polítiques va tenir aquest tractat? Quina va ser la següent guerra en què va lluitar el Japó i on?

d) Per què creus que hi ha tantes clàusules comercials?

e) En el text, Corea neix com a estat independent. Què va passar finalment?

Comentari

a) Identifica en el text els objectius d’una potència imperialista.

b) Reflexiona sobre les conseqüències geopolítiques del que es descriu al text.

c) Fes una síntesi amb les conclusions a què hagis arribat fent aquest comentari.

4

3

2

1

TEXT HISTÒRIC

L’IMPERIALISME JAPONÈS: EL TRACTAT DE SHIMONOSEKITEXT 606

CO

MEN

TARI

DE

TEX

TOS

917350 _ 0189-0269.qxd 11/8/08 16:20 Página 249


L’ENTESA CORDIAL, RELATIVA A EGIPTE I AL MARROCTEXT 61 TEXT HISTÒRIC 7

AArrttiiccllee 11.. El govern de Sa Majestat britànica declaraque no té intenció de canviar l’estatus polític d’Egipte.Per la seva banda, el govern de la República Francesadeclara que no posarà obstacles a l’acció d’Anglaterra enaquest país, ni demanant que es fixi un termini per a l’o-cupació britànica, ni de cap altra manera [...].

AArrttiiccllee 22.. El govern de la República Francesa declaraque no té intenció de canviar l’estatus polític del Mar-roc. Per la seva banda, el govern de Sa Majestat britànicareconeix que correspon a França, especialment com apotència que té una gran extensió de dominis que limi-ten amb els del Marroc, vetllar per l’ordre en aquest pa-ís i facilitar-li l’ajuda per a totes les reformes administra-tives, econòmiques, financeres i militars que necessiti.Declara que no posarà obstacles a l’acció de França so-bre això [...].

AArrttiiccllee 77.. Amb l’objectiu d’assegurar el lliure trànsit del’estret de Gibraltar, tots dos governs convenen a nopermetre que es basteixin fortificacions o obres estratè-giques a la part de la costa marroquina compresa entre

Melilla i les altures que dominen la riba dreta del Sebou[...].

No obstant això, aquesta disposició no s’aplica als puntsactualment ocupats per Espanya a la costa marroquinadel Mediterrani.

AArrttiiccllee 88.. Tots dos governs, inspirant-se en els seussentiments d’amistat sincera amb Espanya, prenen enconsideració especial els interessos que aquest país de-riva de la seva posició geogràfica i de les seves posses-sions territorials a la costa marroquina del Mediterrani,respecte dels quals el govern francès arribarà a unacord amb el govern espanyol. L’acord a què es puguiarribar sobre aquest assumpte entre França i Espanyaes comunicarà al govern de Sa Majestat britànica.

Londres, 8 d’abril de 1904



b) Qui n’és l’autor? Per què se signa a Londres?

c) En quin context històric situaries la data?






a) Com anomenem el període anterior a la signatura d’aquest document? Quines en són les característiques principals?

b) Quines eren les principals aliances diplomàtiques que hi havia a Europa abans del 1904?

c) Per què creus que era tan important definir les influències mútues respecte del Marroc i Egipte? Va ser simplement un text de repartiment de colònies?

d) Quines van ser les conseqüències del text? Per què va tenir lloc la crisi del Marroc?

e) Quines noves aliances va incorporar en el futur? Quines implicacions va tenir això per a la política internacional del seu temps?

f) Quina relació té el text amb la Primera Guerra Mundial?

Comentari

a) Penses que la posició de l’Entesa és encertada en prescindir d’Alemanya en la política colonial? Quines conseqüències va acabar tenint això en la història?

b) Quina transcendència històrica creus que té el text?

c) Redacta breument les conclusions a què hagis arribat fent aquest comentari.

4

3

2

1

917350 _ 0189-0269.qxd 11/8/08 16:20 Página 250


La història dels darrers anys, i especialment els esdeve-niments dolorosos del 28 de juny, han demostrat l’exis-tència a Sèrbia d’un moviment subversiu l’objectiu delqual és separar de la monarquia austrohongaresa algu-nes parts dels seus territoris. Aquest moviment, que haanat creixent davant els ulls del govern serbi, ha arribata manifestar-se més enllà del territori de regne amb ac-tes de terrorisme, amb un seguit d’atemptats i de morts.[...] El govern reial serbi s’ha de comprometre:

1. A assumir tota publicació que exciti a l’odi i almenyspreu de la monarquia i amb una tendència ge-neral adreçada contra la integritat territorial.

2. A dissoldre immediatament la societat anomenada«Narodna Odbrana» [Mà Negra] i a confiscar tots elsmitjans de propaganda de què disposa [...].

3. A eliminar sense tardança de la instrucció pública aSèrbia [...] tot el que serveixi o pugui servir per fo-mentar la propaganda contra Àustria-Hongria.

4. A separar del servei militar i de l’administració totsels oficials i funcionaris culpables de la propagandacontra la monarquia austrohongaresa, dels quals elgovern imperial i reial es reserva comunicar els nomsi els fets al govern reial.

5. A acceptar la col·laboració a Sèrbia dels òrgans delgovern imperial i reial en la supressió del movimentsubversiu.

6. A obrir una enquesta judicial contra els participantsen el complot del 28 de juny que es troben en terri-tori serbi. Els òrgans delegats pel govern imperial ireial prendran part en les investigacions correspo-nents.

7. A arrestar immediatament dues conegudes personesimplicades per la investigació preliminar empresaper Àustria-Hongria.

8. A impedir el concurs de les autoritats sèrbies en eltràfic il·legal d’armes i d’explosius a través de la fron-tera [...].

9. A donar al govern imperial i reial explicacions sobreels propòsits injustificables dels alts funcionaris ser-bis que no han dubtat, després de l’atemptat del 28de juny, a expressar-se de manera hostil vers la mo-narquia austrohongaresa.

El govern imperial i reial espera la resposta del governreial [serbi] com a molt tard el dissabte 25 d’aquest mes,a les cinc de la tarda.

Comunicat del 23 de juliol de 1914



b) Qui n’és l’autor? Quin és el context històric de la data?


d) Amb quina finalitat es va escriure el text?



b) Quines idees secundàries s’hi poden analitzar?


a) A què fa referència el text amb la primera oració? Què és la «Qüestió d’Orient» i quina relació té amb el que va passar?

b) Quines eren les característiques de les relacions internacionals en aquest moment?

c) Quina va ser la resposta del govern serbi? Quines conseqüències va tenir això en la història?

Comentari

a) Creus que l’ultimàtum cercava aconseguir una investigació o simplement una resposta negativa del govern serbi?

b) Quina importància històrica creus que té el text?

c) Redacta breument les conclusions a què has arribat fent aquest comentari.

4

3

2

1

TEXT HISTÒRIC

L’ULTIMÀTUM D’ÀUSTRIA-HONGRIA A SÈRBIATEXT 627

CO

MEN

TARI

DE

TEX

TOS

917350 _ 0189-0269.qxd 11/8/08 16:20 Página 251


LA POSICIÓ DE JEAN JAURÈS DAVANT LA GUERRATEXT 63 TEXT HISTÒRIC7

Pels carrers d’Europa es veia cada poble amb la seva pe-tita torxa, i ara l’incendi és aquí. [...] La política colonialde França, la política hipòcrita de Rússia i la brutal vo-luntat d’Àustria han contribuït a crear la situació terribleen què ens trobem.

Europa es debat en un gran malson. [...]

Ciutadans, malgrat tot, i us ho dic com una mena dedesesperació, només hi ha una possibilitat de mantenirla pau i de salvar la civilització, des del moment enquè estem amenaçats de mort i salvatgisme: que elproletariat, francesos, anglesos, alemanys, italians, rus-sos, demanem a aquests milions d’homes que s’ajuntinperquè el batec unànime dels seus cors allunyi el mal-son horrible.

Jean JAURÈS, discurs a Lió, 23 de juliol de 1914

Nosaltres no hem volgut aquesta guerra. [...] Conduïts ala lluita, ens mobilitzarem per rebutjar l’invasor, per sal-var el patrimoni de la civilització i la ideologia liberalque ens ha llegat la història. No volem que es perdin lespoques llibertats arrencades a les forces del mal ambtants patiments. Responem «present» a l’ordre de mobi-lització. Mai no farem una guerra de conquestes. [...]Emperadors d’Alemanya i d’Àustria-Hongria [...] queheu volgut la guerra, ens comprometem a tocar les cam-panes, a tocar a morts, del vostre regne.

Léon JOUHAUX, discurs als funerals de Jaurès, que fou assassinat, 4 d’agost de 1914


a) De quin tipus de textos es tracta?

b) Qui en són els autors? Quina ideologia tenien?

c) Quina finalitat tenen els textos?

d) A qui penses que s’adrecen?





a) Quina és la situació internacional en què s’escriuen tots dos textos?

b) Quin esdeveniment històric té lloc entre tots dos?

c) Quina relació té el text amb la Segona Internacional?

Comentari

a) Quina posició té l’autor del primer text davant la guerra? Creus que hi ha un canvi de posició en tots dos discursos?

b) Per què creus que Jean Jaurès va ser assassinat? Qui creus que estava interessat en la seva mort?

c) Què defensava la Segona Internacional respecte de la guerra?

d) Quines conseqüències va tenir per a França i per a la Internacional la mort de Jaurès?

e) Quina importància històrica tenen els textos?

f) Redacta les conclusions a què hagis arribat fent el comentari d’aquests textos.

4

3

2

1

917350 _ 0189-0269.qxd 11/8/08 16:20 Página 252


França encara no està preparada per combatre. Anglater-ra s’enfronta amb dificultats interiors i colonials. Rússiarebutja la guerra, perquè té por de la revolució interior.Esperarem que els nostres adversaris estiguin preparatso hem d’aprofitar-nos del moment favorable que tenimper provocar la decisió? Aquesta és la gran qüestió quecal resoldre.

L’exèrcit austríac encara és fidel i útil. Itàlia encara estàlligada fermament a la Triple Aliança, i fins i tot si prefe-reix [...] mantenir la pau per estroncar les ferides de l’úl-tima guerra, sap [...] que si Alemanya és derrotada, que-darà inevitablement a mercè de la violència de França iAnglaterra perdrà la seva posició independent al Medi-terrani. [...] Igualment podem comptar amb el fet queha arribat el moment amb Turquia i Romania [...]. Po-dríem tenir la direcció de la política europea fent unaofensiva decidida i podríem assegurar el nostre futur.

Això no vol dir que hàgim de provocar la guerra, peròallà on es manifesti un conflicte d’interessos [...] no hemde retrocedir, sinó solucionar-lo amb la guerra, i cal co-mençar-la amb una ofensiva decidida; el pretext no im-porta gaire, perquè no és aquest conflicte, sinó el nostrefutur, el que està en joc.

Article que va aparèixer al diari Die Post, 24 de febrer de 1914



b) Quina és la ideologia de l’autor?

c) Contextualitza la data del text.


e) Qui en són els possibles destinataris?





a) En quin context històric s’escriu aquest text?

b) Com es produeix la formació de blocs prèvia a la Primera Guerra Mundial?

c) Explica les principals crisis prèvies a la Primera Guerra Mundial, posant-les en relació amb el text.

d) Quina serà la conseqüència a curt termini d’aquest ambient prebèl·lic que es viu a les diferents potències europees?

e) Quines conseqüències va tenir per a Alemanya, a llarg termini, aquesta política d’hegemonia basada en la pau armada?

Comentari

a) Quina és la posició de l’autor davant la guerra? Et sembla que és objectiu?

b) Creus que l’encerta en les previsions que fa sobre com es produiran les aliances alemanyes?Creus que l’encerta pel que fa al desenvolupament general de la guerra? Quines conclusions en treus, d’això?

c) Per què es va produir a Alemanya aquest optimisme previ a la Primera Guerra Mundial?Quin paper hi van tenir els seus dirigents?

d) Quins són, segons el teu parer, els principals errors que comet Alemanya al llarg de la pau armada?

e) Fes una síntesi amb les conclusions a què hagis arribat després de fer el comentari d’aquest text.

4

3

2

1

TEXT HISTÒRIC

L’ESPERIT BEL·LICISTA A ALEMANYATEXT 647

CO

MEN

TARI

DE

TEX

TOS

917350 _ 0189-0269.qxd 11/8/08 16:20 Página 253


ELS HORRORS DE LA GUERRATEXT 65 TEXT HISTORIOGRÀFIC7

Després dels primers moments, es va refredar l’entusias-me i els homes que eren mobilitzats anaven al front ambla desesperació al rostre, potser amb l’única excepciód’Alemanya, on una història peculiarment militaristapesava sobre la població.

A Anglaterra la resistència a les autoritats va anar aug-mentant. Fins i tot abans que es votés la llei de recluta-ment, els tribunals ja enviaven a la presó un nombre ca-da vegada més alt de persones a causa de la guerra.L’agost del 1915 van ser 15 treballadors; el juliol del1916 la xifra es va elevar a 772.

A França es va actuar contra els sindicalistes: quan al-gun especialment incòmode obtenia una pròrroga d’in-corporació per malaltia, se’l feia anar davant d’un tribu-nal de metges militars ja advertits, que el declarava útil iel feia anar al front. [...] Des del 1917 a Itàlia es van suc-ceir grans manifestacions pacifistes i la repressió conse-güent, que va donar lloc a 1.000 detinguts l’1 de maigd’aquell any. La protesta pública de les dones campero-les es va intensificar amb peticions de pau de retorn delsmarits. A Torí la repressió policial va produir 50 morts,800 ferits i 1.500 detinguts.

La resistència masculina també era evident. El 1917 aItàlia hi va haver 49.282 pròfugs i 56.286 desertors, xi-fres que ja van anar augmentant fins al final de la guer-ra. [...] Així doncs, es va produir una onada de vagues el1917, que a Anglaterra va passar dels 276.000 vaguistesdel 1916 als 872.000 del 1917; A França, de 41.000 a294.000; a Itàlia, de 136.000 a 170.000, i a Alemanya,de 129.000 a 667.000. A Rússia, la situació va ser mésgreu i el descontentament va arribar abans: ja el 1916un milió de persones feien vaga.

Gabriel CARDONA, Historia universal del siglo XX



b) Busca informació referent a l’autor del text.

c) A quin moment de la història pertanyen els esdeveniments que es narren?

d) Quina és la intenció del text?


a) Quina és la idea o idees principals?



a) Què vol dir l’autor amb el primer paràgraf?

b) Quina és la resposta del poble senzill davant la guerra?

c) Per què les autoritats actuen contra els sindicalistes? Quina és la seva resposta davant les manifestacions?

d) En quin país aquesta situació s’acabarà convertint en un fet clau per a la seva història?En quins altres països es viuran conseqüències semblants?

Comentari

a) Quina és la posició de l’autor davant del fet bèl·lic i davant de la repressió?

b) Per què es produeix l’esgotament de la població en la Primera Guerra Mundial?

c) Per què hi ha manifestacions de dones? Coneixes altres moments de la història en què tinguin lloc fets semblants?Quins són i per què es produeixen?

d) Sintetitza breument a quines conclusions has arribat després d’analitzar aquest text.

4

3

2

1

917350 _ 0189-0269.qxd 11/8/08 16:20 Página 254


Tots pensaven només a passar el riu com més ràpid mi-llor. [...] Al final del pont hi havia oficials i carrabiners, acada costat, drets, que duien llums elèctrics. [...] Quanvam passar nosaltres, en vaig veure un o dos que ens mi-raven.

Després, un d’ells em va assenyalar amb el dit i va par-lar amb un carrabiner. Es va obrir pas entre els fugitiusi vaig sentir que m’agafaven pel coll. [...]

–Mati’l si es resisteix –va dir un oficial–. Posi’l allà da-rrere.

–Qui és vostè?

–Policia de l’exèrcit –va dir un altre oficial.

–Per què no em demanen que vingui en lloc de fer-medetenir per un d’aquests bordegassos?

No van contestar. No tenien cap motiu per fer-ho. For-maven part de la policia de l’exèrcit. [...]

Em van portar darrere de la filera dels oficials, cap a ungrup que s’esperava en un camp, prop del riu. [...] Vaigmirar l’home a qui els oficials feien les preguntes. Era eltinent coronel baix i gros dels cabells grisos que havientret de la columna. Els jutges tenien tot el zel, la flegmai la sang freda d’italians que maten sense córrer cap riscde ser morts.

–El seu brigada? –Va respondre–. Regiment? –Va respon-dre–. Per què no està amb el seu regiment? –Va respon-dre–. És que no sap que un oficial s’ha de quedar amb elsseus homes? Ho sabia.

Això va ser tot. Va parlar un altre oficial.

–Han estat vostè i els seus iguals els que han permès als bàr-bars posar els peus sobre el sagrat territori de la pàtria. [...]

–Si vostè em vol afusellar –va dir el tinent coronel–, afu-selli’m de seguida, sense interrogar-me més. L’interro-gatori és idiota.

Va fer el senyal de la creu. Els oficials es van consultar.Un d’ells va escriure alguna cosa en un full de paper.

–Abandonament de tropes. Condemnat a ser afusellat –vadir.

Dos carrabiners van portar el tinent coronel a la riba delriu. Es va allunyar sota la pluja, vell, abatut, amb el capdescobert, escortat per dos carrabiners. No vaig veurecom l’afusellaven, però vaig sentir les detonacions. Arafeien preguntes a un altre. També era un oficial que ha-vien trobat separat de les seves tropes. Ni tan sols li vanpermetre que s’expliqués. Es va posar a plorar quan vanllegir la sentència escrita al memoràndum. Quan el vanafusellar ja n’interrogaven un altre. Feien veure que esta-ven molt abstrets pels interrogatoris mentre afusellavenel que acabaven de condemnar. Això feia impossible quehi poguessin intervenir. [...] Veia com els funcionaven elscervells, admetent que tinguessin cervells que funciones-sin. Eren joves i treballaven per al benestar de la pàtria.[...] Ens esperàvem sota la pluja i, els uns i els altres, éreminterrogats i afusellats. Fins aleshores havien afusellat totsels que havien estat interrogats. Els jutges tenien aques-ta indiferència, aquesta devoció per l’estricta justícia delshomes que dispensen la mort sense que ells s’hi exposin.

Ernest HEMINGWAY, Adéu a les armes, 1929


a) Quina és la naturalesa del text?b) Qui n’és l’autor?c) A quina data històrica fa referència el text?d) Quina és la finalitat que té?


a) Indica quina és la idea o idees principals del text.b) Quines en són les idees secundàries?


a) Quin és el context històric del text?b) On se situa el fet que es narra?

Comentari

a) Què pensa l’autor sobre l’exèrcit? Per què et sembla que pensa això?b) Quina és la posició de l’autor davant la guerra? c) Contra què es rebel·la Hemingway per mitjà del text?

4

3

2

1

TEXT LITERARI

LA GUERRA VISTA PER ERNEST HEMINGWAYTEXT 667

CO

MEN

TARI

DE

TEX

TOS

917350 _ 0189-0269.qxd 11/8/08 16:20 Página 255


CARTA DES DEL FRONT D’UN SOLDAT ANGLÈSTEXT 67 TESTIMONI7

5/2/18

França, a la nit.

Estimada meva,

Ara, si no hi ha problemes, ho sabràs tot sobre el quepassa aquí. Sé que tindràs una gran sorpresa quan t’arri-bi aquesta carta... Si alguna autoritat la veu! [...]

Potser t’agradarà saber com està l’ànim dels homes aquí.Bé, la veritat és que (i com et vaig dir abans, m’afusella-ran si algun càrrec important pesca aquesta carta) tot-hom n’està completament fart i a ningú li queda gensdel que es coneix com a patriotisme. A ningú li importaun rave si Alemanya té Alsàcia, Bèlgica o França. L’únicque vol tothom és que tot plegat s’acabi una vegada pertotes i poder tornar a casa. Aquesta és honestament laveritat, i qualsevol persona que hi hagi estat els últimsmesos et dirà el mateix.

De fet, i això no és una exageració, l’esperança més grande la gran majoria dels homes és que els disturbis i lesprotestes a casa obliguin el govern a acabar la guerracom sigui. Ara ja saps l’estat real de la situació. Jo també

puc afegir que he perdut pràcticament tot el patriotismeque em quedava; només em queda pensar en tots elsque sou allà, en tots els que estimo i que confien en miperquè contribueixi en l’esforç necessari que cal per a lavostra seguretat i la vostra llibertat. Això és l’únic queem manté i que em dóna forces per aguantar-ho. Pelque fa a la religió, que Déu em perdoni, no és una cosaque ocupi ni un entre un milió de tots els pensamentsque omplen el cap dels homes aquí.

Que Déu et beneeixi, estimada, i a tots els que estimo im’estimen, perquè sense el seu amor i la seva confiançadefalliria i fracassaria. Però no et preocupis, amor meu,perquè continuaré fins al final, tant si és bo com si ésdolent [...].

Laurie ROWLANDS, BBC News, World War I Remembered


a) Quina és la naturalesa d’aquest text?


c) Què podem dir sobre les seves idees?

d) Quina data té el text? Quin fet s’ha produït no fa gaire?

e) Des de quin lloc s’escriu el text?

f) Qui n’és el destinatari?

g) Quina finalitat té aquest text?




c) Creus que l’autor segueix un esquema organitzat d’idees previ al desenvolupament de la carta?



b) Indica els fets que han passat prèviament i que han portat l’autor a aquesta situació.

c) Per quin motiu l’autor escriu el text, arriscant-se, amb aquest acte, a la pena de mort?

d) Quins esdeveniments succeiran poc després?

Comentari

a) Quina és la posició de l’autor davant la guerra? Quins són els motius pels quals està combatent?

b) Per què rebutja altres principis socials (política, territoris, religió, patriotisme)?

c) Et sembla que aquest text és menys important que un tractat de pau?

d) Fes una síntesi de les conclusions a què hagis arribat escrivint aquest comentari.

4

3

2

1

917350 _ 0189-0269.qxd 11/8/08 16:20 Página 256


En la situació actual, el perill més gran que percebo ésque Alemanya pugui associar el seu destí al bolxevisme[...]. Aquest perill actualment no té res de quimèric. Elgovern alemany actual és dèbil, no té prestigi i la sevaautoritat és contestada; si encara es manté és simple-ment perquè no hi ha cap altra alternativa que els espar-taquistes i perquè Alemanya encara no està prou madu-ra per a l’espartaquisme [...].

Si som prudents, oferirem a Alemanya una pau que, amés des ser justa, serà per a tota persona sensata una al-ternativa preferible al bolxevisme. Jo voldria, doncs,col·locar al frontispici de la pau la idea següent: des delmoment en què Alemanya accepti les nostres condi-cions, especialment la de les reparacions, nosaltres liobrirem l’accés a les matèries primeres i als mercats detot el món en pla d’igualtat amb nosaltres i farem totsels possibles perquè el poble alemany pugui ser capaçd’aixecar-se una altra vegada. El que no podem fer ésdestruir-lo i esperar, a més a més, que ens pagui. Alcapdavall, hem de proposar unes condicions tals que ungovern alemany, conscient de les seves responsabilitats,es pugui considerar capaç d’executar-les. Si nosaltrespresentem a Alemanya unes condicions injustes o ex-cessivament oneroses, cap govern conscient de les sevesresponsabilitats voldrà firmar-les [...].

Per tant, es miri per on es miri, em sembla que ens hemd’esforçar per establir el reglament de la pau com si nos-altres fóssim uns àrbitres imparcials, havent oblidat, ja,les passions de la guerra. Aquest reglament ha de tenirtres objectius: abans que res ha de fer justícia als aliats,tenint en compte la responsabilitat d’Alemanya en l’ori-gen de la guerra i en els mètodes bèl·lics que s’hi han fetservir; a continuació, hade ser d’una naturalesa tal queun govern alemany conscient de les seves responsabili-tats pugui firmar-lo estimant que podrà complir lesobligacions que subscriu; finalment, aquest reglamentno ha de contenir cap clàusula que pugui provocar no-ves guerres i ha d’oferir una alternativa al bolxevisme, is’ha de presentar a l’opinió de les persones raonablescom una solució equitativa al problema europeu.

Crec, finalment, que, fins que l’autoritat i l’eficàcia de laSocietat de Nacions hagin estat demostrades, l’Imperibritànic i els Estats Units haurien de donar a França unagarantia contra la possibilitat d’una nova agressió ale-manya [...].

Lloyd GEORGE, Memoràndum, 25 de març de 1919


a) Quina naturalesa té aquest text? Qui n’és l’autor i quin lloc ocupa?

b) On s’escriu el text? Quin n’és el context cronològic?

c) Quina és la finalitat del text? Qui en són els possibles destinataris?


a) Assenyala quina és la idea o idees principals.



a) Quin fet s’ha produït abans de la redacció del text?

b) A què fa referència l’autor quan parla del bolxevisme o dels espartaquistes? Quina relació té amb el text?

c) Per què creus que a l’autor li va semblar necessari escriure aquest memoràndum?

d) Quin tractat es va firmar poc temps després que s’escrivís el text? Creus que va seguir les propostes de Lloyd George? Per què? Quines conseqüències va tenir això en la història?

Comentari

a) Creus que l’autor és objectiu o que només mira pels seus interessos? Quins països tenien idees contràries a Lloyd George?

b) Què pensa l’autor sobre els espartaquistes o els bolxevics? Per què et sembla que és així?

c) Quines conseqüències planteja que pot tenir una pau injusta? I què va passar en realitat?

d) Sintetitza les conclusions a què hagis arribat fent el comentari.

4

3

2

1

TEXT HISTÒRIC

LLOYD GEORGE DAVANT EL TRACTAT DE VERSALLESTEXT 687

CO

MEN

TARI

DE

TEX

TOS

917350 _ 0189-0269.qxd 11/8/08 16:20 Página 257


TRACTAT DE VERSALLES. REPARACIONSTEXT 69 TEXT HISTÒRIC7

PPAARRTT SSÈÈPPTTIIMMAA

SSaanncciioonnss

AArrttiiccllee 222277.. Les Potències aliades i associades acusenpúblicament Guillem II de Hohenzollern, exemperadord’Alemanya, per l’ofensa suprema contra la moral inter-nacional de la santedat dels Tractats.

AArrttiiccllee 222288.. El govern alemany reconeix a les Potènciesaliades i associades el dret de portar davant dels seus tri-bunals militars els acusats d’haver comès actes contrarisa les lleis i als costums de la guerra.[...]

PPAARRTT OOCCTTAAVVAA

RReeppaarraacciioonnss

SSeecccciióó PPrriimmeerraa:: Disposicions generals

AArrttiiccllee 223311.. Els governs aliats i associats declaren, i Ale-manya reconeix, que Alemanya i els seus aliats són res-ponsables, per haver-los causat, de tots els danys i pèr-dues infligits als governs aliats i associats i als seus súbditsa conseqüència de la guerra que els va ser imposada perl’agressió d’Alemanya i els seus aliats.

AArrttiiccllee 223322.. Els governs aliats i associats reconeixenque els recursos d’Alemanya no són suficients –teninten compte la disminució permanent d’aquest seus re-cursos, que resulta de la resta de disposicions d’aquestTractat– per assegurar la reparació completa de tots elsdanys i pèrdues que s’han expressat.

Els governs aliats i associats exigeixen, no obstant això, iAlemanya s’hi compromet, que siguin reparats tots elsdanys causats a la població civil de cadascuna de les po-tències aliades i associades, o als seus béns, mentre cadauna va ser bel·ligerant amb Alemanya, en virtut d’aques-ta agressió per terra, per mar i pels aires, i, en general,tots els danys. [...]

AArrttiiccllee 223333.. L’import d’aquests danys, la reparació delsquals correspon a Alemanya, serà fixat per una Comis-sió interaliada, que tindrà el nom de Comissió de Repa-racions. [...]

Versalles, 29 de juny de 1919



b) Qui és l’autor o autors del text?

c) Contextualitza la data del text. Quina finalitat té?

d) On s’escriu? Per què?



b) Quines idees secundàries podem analitzar en el text?


a) Què ha passat prèviament a la redacció d’aquest text?

b) Què busquen les potències aliades amb aquest text? Creus que totes busquen el mateix?

c) Quines conseqüències històriques tindrà aquest text?

Comentari

a) Creus que són objectives les potències quan assenyalen Guillem II i Alemanya com a únics responsables de la guerra?

b) Penses que les sancions són mesurades o que són excessives? Per què?

c) Quina transcendència històrica tindrà aquest tractat?

d) Quina influència creus que tindrà aquest tractat en l’origen d’esdeveniments posteriors, com ara el nazisme o l’inici de la Segona Guerra Mundial? Raona la resposta.

e) Sintetitza breument les conclusions a què hagis arribat fent aquest comentari.

4

3

2

1

917350 _ 0189-0269.qxd 11/8/08 16:20 Página 258


Fins ara era un principi bàsic de la geografia econòmicaque Europa dominava el món amb tota la superioritatde la seva elevada i antiga civilització. Des de molts se-gles enrere, la seva influència i el seu prestigi s’irradia-ven fins als confins de la terra. Europa enumerava amborgull els països que havia descobert, els pobles que ha-via alimentat amb la seva essència i que havia format ala seva imatge, les societats que havia coaccionat a imi-tar-la i servir-la.

Quan es pensa en les conseqüències de la gran guerraque acaba d’arribar a la fi [...], cal preguntar-se si l’estre-lla d’Europa no empal·lideix i si amb el conflicte en elqual ha patit tant no ha començat per a ella una crisi vi-tal que en presagia la decadència. Delmant la seva mul-titud d’homes, vastes reserves de vida d’on treia forcesel món sencer; dilapidant les seves riqueses materials,preciós patrimoni guanyat amb el treball de genera-cions; desviant durant anys els esperits i els braços de lafeina productiva cap a la bàrbara destrucció; despertant

amb aquest abandonament les iniciatives latents o en-dormiscades dels seus rivals, la guerra no deu haver as-sestat un cop fatal a l’hegemonia d’Europa al món? [...]

El final del segle XIX ja ens va mostrar la vitalitat i la po-tència de determinades nacions extraeuropees, algunes,com els Estats Units, nodrides de sang de la mateixa Eu-ropa, d’altres, com el cas del Japó, formades a partir delsseus models i dels seus consells. La guerra, en precipitarl’arrencada d’aquests nouvinguts, en provocar l’empo-briment de les virtuts productives d’Europa, en creard’aquesta manera un profund desequilibri entre ells inosaltres, ¿no deu haver obert per al nostre vell conti-nent una crisi d’hegemonia i expansió?

Albert DEMANGEON, Le déclin de l'Europe, 1920




c) En quina data s’escriu?

d) En quin context històric situes la publicació d’aquest llibre?




c) Quina estructura segueix el text?


a) A quin esdeveniment del final del segle XIX –que es podria ampliar al començament dels segle XX– fa referèncial’autor?

b) Quin esdeveniment acaba de tenir lloc a Europa que significa l’inici del declivi d’Europa?

c) Per a l’autor, quins aspectes mostren el principi del final de l’hegemonia europea?

Comentari

a) Et sembla que l’autor és objectiu o que peca de pessimisme?

b) Quina va ser la potència rectora dels esdeveniments polítics i econòmics del segle XX?Quin paper tenen les potències europees al llarg del segle?

c) Per què penses que introdueix el Japó entre les potències hegemòniques? Quina altra potència assumirà aquestpaper després de la Segona Guerra Mundial? Per què creus que l’autor s’oblida d’aquesta tercera potència?

d) Plantejant el tema des del punt de vista actual, creus que, analitzant el pla econòmic més que el polític,l’autor l’encerta en les seves conclusions? Quines són les tres agrupacions econòmiques que actualment liderenl’economia mundial?

e) Sintetitza, breument, les conclusions a què hagis arribat fent aquest comentari.

4

3

2

1

TEXT HISTÒRIC

EL DECLIVI D’EUROPATEXT 707

CO

MEN

TARI

DE

TEX

TOS

917350 _ 0189-0269.qxd 11/8/08 16:20 Página 259


LA GUERRA COM A DESENCADENANT DE LA REVOLUCIÓTEXT 71 TEXT HISTÒRIC8

L’exèrcit havia vist com els seus efectius augmentaven im-mensament amb la incorporació a files de milions d’o-brers i camperols. No hi havia ningú que no tingués al-gú de la família a l’exèrcit: un fill, el marit, el germà, elcunyat. L’exèrcit no estava separat del poble, com abansde la guerra. La gent es veia amb els soldats amb una fre-qüència incomparablement més gran, els acompanyavaal front, vivia amb ells quan arribaven amb un permís,conversava amb ells sobre el front als carrers i als tram-vies, els visitava als hospitals. Els barris obrers, el quar-ter, el front, i en un grau considerable el llogaret, es vanconvertir en una mena de vasos comunicants. Els obrerssabien el que sentia i pensava el soldat. Entre ells s’entau-laven converses interminables sobre la guerra, sobre elsque se n’aprofitaven per fer negocis, sobre els generals iel govern, sobre el tsar i la tsarina. El soldat deia, par-lant de la guerra: «Maleït siga!», i l’obrer contestava: «Ma-leïts siguin!», al·ludint al govern. El soldat deia: «Per quècalleu, els de dins?»; l’obrer contestava: «Amb les mansbuides no pots fer res. El 1905 l’exèrcit ja ens va fer fra-cassar...»; el soldat reflexionava: «Ah! Si ens aixequéssimtots d’una vegada!»; l’obrer: «Això precisament és el quecal fer.» Abans de la guerra les converses d’aquesta me-na eren molt escasses i sempre tenien un caràcter de cons-piració. Ara et trobaves converses així pertot arreu, perqualsevol motiu i gairebé obertament, si més no als bar-ris obrers.

L’Okhrana tsarista de vegades estenia els seus tentaclesamb un gran encert. Dues setmanes abans de la revolu-ció, un policia de Petrograd, que firmava amb el sobre-nom de Krestianinov, comunicava la conversa que ha-via sentit en un tramvia que passava per un suburbi obrer:«Un soldat explica que han enviat a la presó vuit homesdel seu regiment perquè la tardor passada s’havien negata disparar contra els obrers de la fàbrica Nobel i haviengirat els fusells contra els gendarmes.» La conversa s’ha-via portat a terme sense cap discreció, ja que als barrisobrers els policies prefereixen passar desapercebuts. «“Japassarem comptes amb ells”, conclou el soldat.» El con-fident continua informant: «Un obrer li diu: “Per fer ai-xò cal organitzar-se i aconseguir que tothom actuï comun sol home.” El soldat contesta: “No us preocupeu d’ai-xò, ja fa temps que estem organitzats... i ja és hora queno ens deixem xuclar més la sang. Els soldats pateixen ales trinxeres, mentre ells aquí es van engreixant...” No s’ha produït cap fet digne d’esment. 10 de febrer. Kres-tianinov.» Document incomparable! «No s’ha produït capfet digne d’esment.» Es produiran, i molt aviat; aquestaconversa que va tenir lloc al tramvia n’assenyala la proxi-mitat inevitable.

Lev TROSTKI, Història de la Revolució Russa, 1932


a) Quina és la naturalesa del text? Qui n’és l’autor?

b) Contextualitza la data a què fa referència respecte a la Revolució Russa.

c) Quina intenció té el text?





a) Quin és el context històric del text? Quines característiques tenia la guerra de què es parla?

b) Quines diferències hi podria haver entre l’exèrcit de què parla i, per exemple, el que va derrotar Napoleó?

c) Què va passar el 1905 entre el poble i l’exèrcit?

d) Per a què devia servir l’Okhrana?

Comentari

a) Quina relació s’establirà entre els obrers i els soldats? Per què l’autor explica aquesta anècdota?

b) Valora la importància històrica d’aquest text.

c) Resumeix breument les conclusions a què hagis arribat fent aquest comentari de text.

4

3

2

1

917350 _ 0189-0269.qxd 11/8/08 16:20 Página 260


Al regiment de Petrograd, a tots els soldats de la guàr-dia, l’exèrcit, l’artilleria i la marina, per fer-ne l’execucióimmediata i estricta, i a tots els obrers de Petrograd perinformar-los:

El Soviet de Diputats Obrers i Soldats ha resolt:

1. En totes les companyies, batallons, regiments, bate-ries, esquadrons, en els serveis especials i en les di-verses administracions militars, en tots els vaixellsde la marina, els sectors rasos d’aquestes unitatshan d’elegir immediatament comitès de represen-tants.

2. En totes les unitats militars que encara no hagin ele-git els seus representants per al Soviet de DiputatsObrers, s’ha d’elegir un representant de cada com-panyia perquè es presenti amb les credencials a l’edi-fici de la Duma estatal a les deu en punt del matí del3 de març.

3. En totes les seves activitats polítiques la branca mili-tar està subordinada al Soviet de Diputats Obrers iSoldats i als seus comitès.

4. Les ordres de la comissió militar de la Duma estatalnomés s’hauran d’executar en els casos en què no en-trin en conflicte amb les ordres i resolucions del So-viet de Diputats Obrers i Soldats.

5. Tot tipus d’arma, com ara rifles, metralladores, vehi-cles blindats i altres, han d’estar a disposició i sota elcontrol dels comitès de companyia del batalló, i encap cas s’han de lliurar als oficials, fins i tot encaraque ho exigeixin.

6. Durant l’exercici de les seves obligacions en servei,els soldats han d’observar la disciplina militar mésestricta, però fora del servei, a les seves vides políti-ca, cívica i personal, els soldats no poden ser privatsdels drets de què gaudeixen tots els ciutadans. Enparticular, queda abolida la salutació compulsivaquan no s’està de servei.

7. També queden abolits els títols de «Sa Excel·lència»,«Son Honor» i altres per l’estil per adreçar-se als ofi-cials, aquests darrers reemplaçats per «Sr. General»,«Sr. Coronel», etc. Està prohibit maltractar els sol-dats, que han de denunciar als comitès de la com-panyia qualsevol infracció a aquesta regla i tambéqualsevol malentès entre els oficials i la tropa.

Aquest decret ha de ser llegit a tota costa en totes lescompanyies, batallons, regiments, tripulació, bateries itots els comandos combatents i no combatents.

Soviet de Diputats Obrers i Soldats de Petrograd,1 de març de 1917


a) Quina relació té el text amb la Revolució Russa?

b) Quina és la naturalesa d’aquest text? Qui n’és l’autor?

c) Quina ciutat és Petrograd? Per què creus que es deia així en aquell moment?


a) Fes una classificació de les disposicions del text atenent l’objectiu que tenen.

b) Identifica les idees bàsiques d’aquest decret.

c) Identifica quines institucions apareixen al text i la seva jerarquia.


a) Què és un soviet? Quina importància té el Soviet de Petrograd?

b) Quin líder molt important de la revolució va ser clau en aquest soviet?

Comentari

a) Quin és el paper de l’exèrcit en la revolució?

b) Aquesta és la primera ordre d’un soviet: què hi veus que sigui significatiu?

c) Quina penses que és la transcendència històrica del text?

d) Redacta breument les conclusions a què hagis arribat al llarg del comentari.

4

3

2

1

TEXT HISTÒRIC

L’ORDRE NÚMERO 1 DEL SOVIET DE PETROGRADTEXT 728

CO

MEN

TARI

DE

TEX

TOS

917350 _ 0189-0269.qxd 11/8/08 16:20 Página 261


PREPARACIÓ DE LA REVOLUCIÓ D’OCTUBRETEXT 73 TESTIMONI8

El 30 d’octubre vaig anar a veure Trotski, que m’haviacitat en una petita habitació de l’Smolni. [...] Vet aquí,amb les seves pròpies expressions, les idees més subs-tancials de tot el que em va dir:

«El govern provisional és absolutament impotent. Enrealitat, és la burgesia la que està en el poder, encaraque aquesta realitat es dissimuli sota una falsa coalicióamb els partits defensors de la guerra fins al final. Elscamperols, cansats d’esperar les terres que se’ls havienpromès, s’estan rebel·lant, i a tot el país, a totes les clas-ses treballadores, es manifesta el mateix descontenta-ment. La dominació de la burgesia només es pot mante-nir per mitjà de la guerra civil. El mètode de Kornilov ésl’únic que podria assegurar-los el poder. Però precisa-ment el que falta a la burgesia és la força. L’exèrcit estàamb nosaltres. Els conciliadors i els pacifistes, és a dir,els socialrevolucionaris i els menxevics, han perdut total’autoritat. [...] Només mitjançant l’acció concertada deles masses populars i la victòria de la dictadura proletà-ria la revolució podrà acabar la seva obra i es podrà sal-var el poble... Són els soviets els que, de la manera mésperfecta, representen el poble, per la seva experiènciarevolucionària, per les seves idees i pel seus fins. Recol-zant-se directament en les tropes del front, en els obrersde les fàbriques i en el camp, els soviets constitueixenrealment l’espina dorsal de la revolució.

S’ha intentat constituir el poder sense els soviets: el re-sultat ha estat la impotència. Als passadissos del consell

de la República actualment es fomenta tota mena deprojectes contrarevolucionaris. El partit Cadet (liberalconstitucionalista) representa la contrarevolució mili-tant. Davant seu, els soviets representen la causa del po-ble. Entre els dos camps no hi ha cap grup que sigui im-portant... És la lluita final. La contrarevolució burgesaorganitza les seves forces i espera el moment d’atacar-nos. Nosaltres acabarem la nostra obra, amb prou feinescomençada al març, però que ha progressat durant latemptativa de Kornilov.»

Després, referint-se a la política exterior del nou govern:«El nostre primer acte serà l’armistici immediat en totsels fronts i una conferència dels pobles per discutir elstermes d’una pau democràtica. [...] En sortir d’aquestaguerra veig Europa regenerada, no pels diplomàtics, si-nó pel proletariat. El que convé més és la República Fe-derativa europea, els Estats Units d’Europa. L’autono-mia nacional ja no és suficient, l’evolució econòmicaexigeix l’abolició de les fronteres nacionals. Si Europacontinua dividida en grups nacionals, l’imperialismetornarà a fer-ne de les seves. Només una República Fe-derativa europea donarà la pau al món.»

I, amb el seu fi somriure, lleugerament irònic, va acabaramb aquestes paraules: «Però si les masses europees noentren en acció, no es podran aconseguir des d’araaquests objectius...»

John REED, Deu dies que sacsejaren el món, 1919


a) Quin tipus de text és? Qui n’és l’autor? Quina és la seva ideologia?b) A quina data fa referència el text? Amb quina data o etapa de la història russa es relaciona?c) Quins personatges importants hi apareixen? Identifica tots els partits i agrupa’ls ideològicament.




a) En quin moment històric podries situar el text? Indica quins són els seus antecedents ideològics, polítics i econòmics.

b) Quin concepte filosòfic és l’eix central del text?c) Quins fets destaca com a decisius per a l’evolució de la revolució? On rau la força del «nosaltres»

amb què s’identifica Trotski?

Comentari

a) Identifica en el text la idea que va caracteritzar el pensament revolucionari de Trotski.b) Quines diferències aprecies entre la idea de Trotski d’Estats Units d’Europa i la Unió Europea actual? Quins fets dels

que anticipa Trotski es van arribar a produir?c) Fes una síntesi amb les conclusions a què hagis arribat amb aquest comentari.

4

3

2

1

917350 _ 0189-0269.qxd 11/8/08 16:20 Página 262


Citaré el passatge més característic d’una sèrie d’articlespublicats [...] per Lenin, un criminal d’estat que s’ha es-tat amagant i que estem intentant trobar. Aquest crimi-nal d’estat ha invitat el proletariat i la guarnició de Pe-trograd a repetir l’experiència del 16 al 18 de juliol, iinsisteix en la necessitat immediata d’una insurreccióarmada. Encara més, altres líders bolxevics han fet unasèrie de mítings i també han cridat a la insurrecció im-mediata. Destaca especialment l’activitat del presidentdel Soviet de Petrograd, Trotski.

La política dels bolxevics és demagògica i criminal, pertreure profit del descontentament popular. Però hi hauna sèrie de demandes populars que fins ara no han re-but cap resposta. Les qüestions de la pau, de la terra i dela democratització de l’exèrcit s’han d’afrontar de talmanera que a cap soldat, camperol o obrer li quedi capdubte que el nostre govern treballa de manera ferma idecidida per solucionar-les. El Govern Provisional maino ha violat la llibertat dels ciutadans per fer ús delsseus drets polítics. Però ara el Govern Provisional decla-

ra que aquests elements de la nació russa, aquests grupsi aquests partits que s’han atrevit a aixecar-se contra lalliure voluntat del poble rus, mentre al mateix tempsamenaçaven d’obrir el front als alemanys, han de ser li-quidats.

Aleksandr KERENSKI, 24 d’octubre de 1917


a) Quina mena de text és?

b) Qui n’és l’autor? Quina era la seva adscripció ideològica?

c) A quina data fa referència el text? A quina data o etapa de la història russa fa referència?

d) Quina és la seva finalitat?

e) Quins personatges importants hi apareixen?





a) En quin moment històric podries situar el text? Assenyala quins són els seus antecedents ideològics, polítics i econòmics.

b) De què acusa els bolxevics?

c) De què fa autocrítica?

d) Quines decisions havia pres Kerenski sobre la guerra?

e) Quines seran les conseqüències d’aquestes decisions?

Comentari

a) En quins aspectes l’autor és objectiu en l’anàlisi que fa? En quins aspectes creus que busca una autojustificació?

b) Quina és la importància de la qüestió de la guerra en aquell moment?

c) A quin soviet dóna una importància especial Kerenski? Per què?

d) Fes una síntesi amb les conclusions a què hagis arribat amb aquest comentari.

4

3

2

1

TEXT HISTÒRIC

DISCURS DE KERENSKI CONTRA ELS BOLXEVICSTEXT 748

CO

MEN

TARI

DE

TEX

TOS

917350 _ 0189-0269.qxd 11/8/08 16:20 Página 263


LA CONSTITUCIÓ DEL 1918TEXT 75 TEXT HISTÒRIC8

PPaarrtt II:: DDeeccllaarraacciióó ddee ddrreettss ddeellss ttrreebbaallllaaddoorrss ii oopprrii--mmiittss..

AArrttiiccllee 11.. Rússia es proclama com una República deSoviets de Treballadors, Soldats i Camperols. Tot el po-der, en l’àmbit central i local, resideix en aquests So-viets.

AArrttiiccllee 22.. La República Socialista Soviètica s’estableixsota el principi de la unió lliure de nacions lliures, comuna federació de repúbliques nacionals soviètiques.

AArrttiiccllee 33.. El seu objectiu fonamental és l’abolició dequalsevol mena d’explotació de l’home per l’home, l’eli-minació completa de la societat de classes, la immiseri-cordiosa eliminació dels explotadors, l’organització socia-lista de la societat i la victòria del socialisme a tots elspaïsos. El Tercer Congrés de Soviets de Treballadors, Sol-dats i Camperols ha decidit, a més, que: amb l’objectiud’aconseguir la socialització de la terra, la propietat priva-da de la terra és abolida d’ara endavant, i tota terra és de-clarada com a propietat de tot el poble i és tornada a laclasse treballadora sense indemnització, en els principisde tinença igualitària de la terra. Tots els boscos, riquesesmilitars i aigües d’importància nacional, i també tot elbestiar, viu o mort, i les finques i les empreses agrícolessón proclamats propietat de tota la nació. Les lleis delsSoviets sobre els treballadors i sobre el Consell Suprem

Econòmic són confirmades per garantir el poder de laclasse treballadora sobre els explotadors i com un primerpas cap a una conversió de les fàbriques, mines, ferrocar-rils i altres mitjans de producció i transport en propietatde la República de Soviets de Treballadors i Camperols.El Tercer Congrés dels Soviets considera que és un pri-mer cop a la banca internacional i al capital financer la lleisoviètica que condona els préstecs negociats pels governsdel tsar, els terratinents i la burgesia [...]. Per garantir elpoder sobirà de la classe treballadora i per impedir qual-sevol possibilitat de restauració del poder dels explota-dors, es decreta el lliurament d’armes a la classe treballa-dora, la creació d’un Exèrcit Roig socialista detreballadors i camperols i el desarmament de les classespropietàries. [...]

AArrttiiccllee 99.. L’objectiu principal de la constitució de laRepública Federativa Socialista Soviètica, dissenyadaper al període transitori actual, és establir la dictaduradel proletariat urbà i camperol i dels camperols oprimitsper formar un poderós Govern Soviètic de tot Rússia,amb la intenció de suprimir completament la burgesia,abolint l’explotació de l’home per l’home i establint elsocialisme, sota el qual no hi haurà divisió de classes nien els poders de l’estat.

10 de juliol de 1918


a) Quin tipus de text és? Qui en són els autors?

b) Contextualitza la data del text.

c) Quin és el seu objectiu?

d) En què creus que consisteix la seva originalitat?


a) Quines idees defensa el text?

b) Quines qüestions secundàries aborda?


a) En quin moment històric podries situar el text? Assenyala quins són els seus antecedents ideològics, polítics i econòmics.

b) Quines institucions hi apareixen?

c) Quan temps va estar en vigor aquest text?

Comentari

a) En quins aspectes creus que és un text democràtic? Quina divisió de poders estableix?

b) Es reconeix algun dret que hagis vist reconegut anteriorment? S’ataca algun d’aquests drets? Veus algun dret nou?

c) Quins conceptes marxistes trobes al text?

d) Com aborda el text la qüestió nacional?

e) Fes una síntesi amb les conclusions a què hagis arribat.

4

3

2

1

917350 _ 0189-0269.qxd 11/8/08 16:20 Página 264


No obstant això, mentrestant, el terror blanc havia des-encadenat la guerra civil contra el poder dels soviets.Molts dirigents bolxevics van morir en atemptats. Leninva salvar la pell miraculosament en un atemptat que vapatir. Antics oficials van crear una sèrie d’exèrcits con-trarevolucionaris: els dels generals Wrangel i Denikirnei els de l’almirall Koltxak van ser els més poderosos. To-tes les potències capitalistes van intervenir per donarsuport a la contrarevolució: els alemanys a Finlàndia ials països bàltics, els anglesos a Murmansk, els france-sos al mar Negre, els japonesos a l’Extrem Orient. Abansfins i tot de ser independents, la Txecoslovàquia burge-sa va organitzar una insurrecció armada dels seus sol-dats presoners al territori rus. Tot just havia assolit laindependència, la Polònia burgesa es va posar a atacar elterritori rus. Era necessari, doncs, organitzar la resistèn-cia armada. El poder dels soviets va encarregar a Trotskila creació de l’Exèrcit Roig. Ho va fer amb una energiaincomparable i una aliança perfecta entre la tècnica mi-litar i la força política d’un poder que es bat pels explo-tats contra els explotadors.

Si es va guanyar la guerra civil, malgrat la immensa coa-lició que es va reunir contra la revolució, va ser essen-cialment per aquesta mobilització de recursos polítics,ideològics i socials de les classes «revolucionàries», i perl’ajut que va aportar –en diversos moments decisius, permitjà de vagues generals– el proletariat internacionalper impedir una intervenció militar més intensa de lespotències capitalistes. Mai, en la història de la humani-tat, no s’havia conegut un espectacle com aquest: el pri-mer cuirassat rus va ser batejat amb el nom de Comunade París. Els soldats de l’Exèrcit Roig van fer el juramentde servir a la causa de la revolució proletària internacio-nal. L’eco no va ser solament la matança dels marinersde la flota francesa del mar Negre i la immensa simpatiaper la Revolució Russa entre el proletariat alemany, ita-lià, francès i britànic. Va ser, també, una cohesió i unamoral de ferro de l’Exèrcit Roig el que va permetre su-perar les pitjors crisis.

Ernest MENDEL, «Trotsky en la revolución rusa», a La revolución de Octubre.

Suplement núm. 82 de Cuadernos para el Diálogo


a) Quin tipus de text és? Qui n’és l’autor?

b) A quina data o etapa fa referència? Com el situes respecte a la Revolució Russa?


d) Quins personatges i quines institucions importants s’hi esmenten?




c) Quin esquema de desenvolupament segueix per exposar les idees? Per què?



b) Entre quines dates va tenir lloc la guerra civil russa?

c) Quins elements de cohesió té el bàndol «blanc»? I el «roig»?

d) De quina manera es va plasmar el suport obrer internacional en la revolució? I el suport capitalista en la contrarevolució?

Comentari

a) Quines qualitats atribueix l’autor a Trotski i a l’Exèrcit Roig? Et sembla que és objectiu? Argumenta la resposta.

b) A què atribueix l’autor la victòria final de la revolució?

c) L’autor es refereix constantment a les implicacions internacionals de la guerra civil russa. Fins a quin punt creus que van ser importants? Raona la resposta.


4

3

2

1


LA GUERRA CIVILTEXT 768

CO

MEN

TARI

DE

TEX

TOS

917350 _ 0189-0269.qxd 11/8/08 16:20 Página 265


CARTA DE LENIN AL COMITÈ CENTRALTEXT 77 TEXT HISTÒRIC8

Després d’haver conquerit la majoria dels Soviets de Di-putats Obrers i Soldats de les dues capitals [Petrograd iMoscou], els bolxevics poden i han de prendre el poderde l’estat a les seves mans.

Poden, ja que la majoria activa dels elements revolucio-naris del poble de les dues capitals és suficient perarrossegar les masses, vèncer la resistència de l’enemic,derrotar-lo, conquerir el poder i mantenir-s’hi; poden,ja que en proposar a l’acte la pau democràtica, lliurar al’acte la terra als camperols i restablir les institucions iles llibertats democràtiques, esclafades i destrossadesper Kerenski, els bolxevics formaran un govern que nin-gú no podrà enderrocar. La majoria del poble ens dónasuport. Ho demostra així el camí, llarg i difícil, recorre-gut des del 6 de maig fins al 12 de setembre: la majoriaen els soviets de les dues capitals és el fruit de l’evoluciódel poble cap a nosaltres. Demostren el mateix lesvacil·lacions dels esserites i els menxevics i l’enfortimentdels internacionalistes entre ells.

La Conferència Democràtica no representa la majoriadel poble revolucionari, sinó únicament les cúpules pe-titburgeses conciliadores. No ens hem de deixar enga-nyar per les xifres de les eleccions, ja que el quid de laqüestió no està en les eleccions: compareu les de les

Dumes urbanes de Petrograd i Moscou i les dels soviets.Compareu les eleccions a Moscou i la vaga moscovitadel 12 d’agost; aquí teniu les dades objectives referentsa la majoria dels elements revolucionaris que guien lesmasses. La Conferència Democràtica enganya els cam-perols i no els dóna ni la pau ni la terra. El govern bol-xevic és l’únic que satisfarà els camperols.

Per què els bolxevics han de prendre el poder precisa-ment ara? Perquè el lliurament imminent de Petrogradfarà cent vegades més difícil les nostres possibilitats. Iexistint un exèrcit encapçalat per Kerenski i cia., no es-tem en condicions d’impedir el lliurament de Petrograd.[...] Només el nostre Partit, prenent el poder, pot asse-gurar la convocatòria de l’Assemblea Constituent, i des-prés de prendre el poder, acusarà de demora la resta departits i demostrarà la seva acusació. La pau per separatentre els imperialistes anglesos i alemanys es pot impe-dir i s’ha d’impedir únicament si s’actua amb rapidesa.

El poble està cansat de les vacil·lacions dels menxevics iels esserites. Només la nostra victòria a les dues capitalsfarà que els camperols ens segueixin.

12, 14 de setembre de 1917


a) Quin tipus de text és? Qui n’és l’autor? Quina és la seva ideologia?

b) De quina data és el text? A quina data o etapa de la Revolució Russa fa referència?

c) Quina és la finalitat del text? Qui en són els destinataris?




c) Quin esquema de desenvolupament segueix per exposar les idees? Per què?


a) Quins són els antecedents del text? En quina situació es troba Lenin?

b) Què busca Lenin amb el text?

c) Què passarà a Petrograd? Quines van ser les conseqüències de la proposta de Lenin?

Comentari

a) Quina és la posició de l’autor davant de Kerenski? I davant de la pagesia? En quins aspectes creus que s’equivoca? És objectiu amb la situació? Raona la resposta.

b) Per què fa servir un llenguatge tan planer, ple de frases que podrien ser eslògans electorals?

c) Per què tot el text gira al voltant del que es pot fer i del que s’ha de fer? Per què hi ha tantes preguntes retòriques? Què és el que busca l’autor amb aquest esquema?


4

3

2

1

917350 _ 0189-0269.qxd 11/8/08 16:20 Página 266


L’any passat va ser un any de grans canvis en tots elsfronts de la construcció del socialisme. La clau d’aquestscanvis ha estat, i continua sent, una determinada ofensi-va del socialisme contra els elements capitalistes delcamp i de la ciutat. El tret característic d’aquesta ofensi-va és que ja ens han portat un bon nombre d’èxits deci-sius en les principals esferes de la reconstrucció socialis-ta de la nostra economia nacional [...].

Quan es va introduir la NEP, Lenin va dir:

«Ens retirem, retrocedim a on érem; però ho fem en or-dre, retirant-nos primer per tot seguit prendre impuls ifer un salt encara més poderós cap endavant [...].»

Els resultats de l’any passat mostren sense cap dubteque el Partit està tenint èxit amb l’acompliment d’aques-ta decisiva directiva de Lenin.

[...] Durant l’any passat hem tingut un gran èxit en solu-cionar el problema de l’acumulació de capital necessàriaper desenvolupar una indústria pesant, hem accelerat eldesenvolupament dels mitjans de producció i hem createls requisits per transformar el nostre país en un paísdel metall. [...] Això és molt important perquè, tret que

desenvolupem la indústria pesant, no podrem construircap indústria ni portar a terme cap industrialització.

«La salvació de Rússia», deia Lenin, «no recolza no-més en una bona collita a les granges dels camperols,això no és suficient; i no recolza només en una indús-tria lleugera que estigui en bones condicions, queprodueixi béns de consum per als camperols, aixòtampoc no és suficient; necessitem, també, una indús-tria pesant... Tret que salvem la indústria pesant, tretque la restaurem, no serem capaços de construir capindústria; i sense indústria estem condemnats, també,com a país independent. La indústria pesant necessitasubsidis de l’estat. Si no els hi donem, aleshores esta-rem condemnats com a estat civilitzat, per no dir coma estat socialista».

Amb aquesta agudesa formulava Lenin el problema del’acumulació i la tasca del Partit de fomentar la indústriapesant.

Josif STALIN, Discurs en el XII Aniversari de la Revolució,

7 de novembre de 1929


a) Quina és la naturalesa d’aquest text? Qui n’és l’autor?

b) Quina data té el text? Per què és significativa en relació amb el contingut del text?





c) Quin tipus d’arguments fa servir per defensar aquestes idees?



b) A qui cita contínuament? Per què?

c) Quant temps fa que l’autor és el líder de l’URSS? Per què necessita fer aquest discurs?

d) Quin canvi industrial proposa? Per què? Què implicarà aquest canvi?

Comentari

a) Per què l’autor defensa aquest canvi industrial?

b) Quina raó estratègica hi podria haver darrere d’aquest impuls de la indústria pesant?

c) En quins aspectes va tenir èxit aquesta política? En quins va fracassar?

d) S’ha definit la política econòmica de Stalin com l’«elecció entre els canons i la mantega».Què significa això? Quina va ser l’elecció de Stalin? Quines conseqüències va tenir això per a la població?

e) Fes una síntesi de les conclusions a què has arribat amb aquest comentari.

4

3

2

1

TEXT HISTÒRIC

STALIN DESCRIU EL TOMB CAP A LA PLANIFICACIÓTEXT 788

CO

MEN

TARI

DE

TEX

TOS

917350 _ 0189-0269.qxd 11/8/08 16:20 Página 267


LA REPRESSIÓ I EL GULAGTEXT 79 TEXT LITERARI8

El sentiment general d’innocència engendrava una parà-lisi també general. I si, potser, a mi no m’agafen? I si tots’arregla? A. I. Ladijenski era el cap d’estudis de l’escoladel remot poble de Kologriv. El 1937 un camperol se liva acostar i li va dir de part d’algú: «Vés-te’n, AleksandrIvànitx, ets a les llistes!» Però es va quedar: «Sóc jo quiporta el pes de l’escola i fa classes als seus fills, com empoden detenir?» (El van detenir al cap d’uns quantsdies.) No tothom veia les coses com Vània Levitski alscatorze anys: «Tota persona honrada ha de passar per lapresó. Ara hi és el pare; quan jo sigui gran també m’hitancaran a mi.» (El van tenir a la presó vint-i-tres anys.)La majoria s’aferra a una fútil esperança: «Si no sóc cul-pable, per què caram m’han de detenir? És un error!Tan aviat com tot plegat s’aclareixi em deixaran anar!» Iencara que als altres els detinguin massivament, cosaque també és absurda, sempre podem dubtar davant decada cas individual: «Qui sap si aquest, precisament...?»Però tu, i ara! Tu ets innocent, és clar que sí! Encaracreus que els òrgans de Seguretat de l’Estat són un enshumà i lògic: tan aviat com tot s’aclareixi em deixarananar.

Aleshores, per què cal fugir?, per què cal oposar resis-tència? No faries altra cosa que empitjorar la teva situa-ció, els impediries aclarir l’error. I no tan sols no t’hi re-sisteixes, sinó que fins i tot baixes l’escala de puntetes,com t’han manat, perquè no se n’assabentin els veïns.

Aleksandr SOLJENITSIN, Arxipèlag Gulag, 1973



b) Busca informació sobre la vida de l’autor. Quins premis de la màxima categoria ha guanyat?

c) En quin període històric situaries el text?



a) Indica quina és la idea o idees principals.



a) En quina època històrica té lloc l’acció del text? Quins són els antecedents d’aquesta situació?

b) Què és el gulag? Per què es van produir els gulags?

c) Quines seran les conseqüències d’aquesta forma de repressió?

Comentari

a) Què és el que buscava l’autor amb una obra així? Què li va passar per aquest motiu?

b) Què faries en una situació semblant a la que es descriu?

c) Com pot evolucionar cap a aquest tipus de repressió un moviment social i popular?Creus que és contradictori? Raona la resposta.

d) Quins sentiments t’inspira el text?

e) Fes una síntesi de les conclusions a què has arribat fent aquest comentari.

4

3

2

1

917350 _ 0189-0269.qxd 11/8/08 16:20 Página 268


Ara han sortit a la llum els documents de la policia se-creta, procedents de l’arxiu de la Secretaria del gulag ide l’Administració Central dels Camps, que fan possiblefer un balanç del terror dels anys trenta. Les estimacionsanteriors oscil·laven entre els 3,5 milions de detingutsassenyalats per Volgokonov, passant pels 5-8 milions deRobert Conquest fins als 20 milions proposats per OlgaXatunovskaia. La documentació policial s’acosta més al’estimació de Volgokonov. Del milió i mig de personesarrestades els anys 1937-1938, en va ser condemnat el83%. La sèrie anual reconstruïda entre 1921 i 1938 de-mostra que aquest darrer any va ser el d’una repressiómés massiva: hi va haver 638.509 detinguts, d’ells554.258 van ser condemnats, i d’aquests 328.618 vanser afusellats. Així doncs, gairebé mil persones erencondemnades diàriament a enfrontar-se amb l’escamotd’afusellament. Altres documents de la KGB arxivats es-timen que el nombre d’execucions els anys 1937-1938va ser de 681.692 persones, davant les 1.118 el 1936.

Durant la perestroika la KGB va fer públiques algunesd’aquestes estadístiques; menys precises que la de la do-cumentació desclassificada, presentaven xifres una micainferiors. S’hi haurien d’afegir els condemnats al gulag i

comptar les persones que es van morir a les presons i alscamps de treball. Aquesta «mortaldat en règim de cus-tòdia» va poder assolir la xifra de 2 milions, segons uncàlcul, del qual de moment no s’aporta documentació,de Getty i Naumov. La repressió contra els enemicsimaginaris del règim no es va aturar durant la GranGuerra Pàtria [Segona Guerra Mundial] ni després ques’acabés. En compliment de l’Ordre 270 de Stalin, quedeclarava traïdors tots els que es rendissin, es van consi-derar culpables del delicte de traïció els 2.775.770 sol-dats fets presoners pels alemanys. Aproximadament lameitat d’ells van ser conduïts al gulag quan es va acabarla guerra.

Antonio FERNÁNDEZ GARCÍA, «Sobre el terror estalinista».Cuadernos de Historia Contemporánea,

vol. 24, 2002


a) Quin tipus de text és? Qui n’és l’autor?

b) A quina data fa referència el text? A quina etapa de la història russa el dataries?


Definició de les ideess




a) De quin període històric parla? Quins són els antecedents d’aquell moment?

b) Quin és l’any més sagnant? Quina relació té amb els esdeveniments internacionals?

c) Quines institucions s’esmenten?

d) Quines conseqüències tindrà aquesta faceta de la política estalinista? Quina impressió en tindrà la mateixa URSS quan es mori Stalin?

Comentari

a) Quina és la posició de l’autor davant del fet que descriu?

b) Per què creus que varien les xifres?

c) Què pretenia Stalin amb aquesta repressió?

d) Quins altres casos de situacions repressives semblants coneixes? Quin tipus de règims els han portat a terme?Com et sembla que podríem definir Stalin?

e) Fes una síntesi de les conclusions a què has arribat amb aquest comentari.

4

3

2

1


DADES SOBRE LA REPRESSIÓ ESTALINISTATEXT 808

CO

MEN

TARI

DE

TEX

TOS

917350 _ 0189-0269.qxd 11/8/08 16:20 Página 269


LES CONSEQÜÈNCIES ECONÒMIQUES DE LA PAUTEXT 81 TEXT HISTÒRIC9

El Tractat no inclou cap disposició per aconseguir la re-habilitació econòmica d’Europa; res per col·locar els im-peris centrals derrotats entre bons veïns, res per donarestabilitat als nous estats d’Europa, res per aixecar Rús-sia, ni per promoure d’alguna manera una solidaritateconòmica estreta entre els mateixos aliats; cap acordper resoldre les desordenades finances de França i Itàlia,o per ajustar els sistemes del Vell i el Nou Món.

El Consell dels Quatre no ha posat atenció a aquests as-sumptes, ocupat en altres: Clemenceau, a destrossar lavida econòmica del seu enemic; Lloyd George, a acon-seguir un acord que pogués presentar almenys durantuna setmana; el president, a no fer res que fos just i cor-recte. És un fet extraordinari que els problemes econò-mics fonamentals d’una Europa que es va desintegrant ique s’està morint de fam davant dels nostres ulls noaconseguissin atreure l’atenció dels Quatre. Les repara-cions van ser el tema principal que es va abordar dinsdel camp econòmic i es va fer des de perspectives teolò-giques, polítiques, d’oportunisme electoral..., des dequalsevol punt de vista excepte del que afectava el futureconòmic dels estats els destins dels quals s’estaven ma-nejant. [...]

El perill que afrontem, per tant, és el del ràpid descensde la qualitat de vida dels europeus fins al punt que pera alguns implicarà fam (un punt al qual ja s’ha arribat aRússia i que s’està a punt d’assolir a Àustria). Els homesno sempre es moren en silenci. La fam, que porta algunsa la letargia i a una desesperació passiva, condueix al-guns altres a la histèria i a la desesperació frenètica. I al-guns d’aquests homes desesperats poden enderrocar elque queda d’organització i destruir la civilització matei-xa, en la desesperada recerca de satisfacció de les sevesnecessitats peremptòries. Aquest és el perill contra elqual tots hem d’unir els nostres recursos, l’idealisme i elcoratge.

John Maynard KEYNES, Les conseqüències econòmiques de la pau, 1920




c) Quin és el seu camp d’estudi?





a) De quin esdeveniment parla el text?

b) Quina pau s’està decidint? Quina era la preocupació principal en aquesta pau, pel que diu Keynes, en l’aspecteeconòmic?

c) Qui són els vencedors?

d) Dedueix quines conseqüències polítiques es generaran per la situació que es descriu al text.

Comentari

a) Identifica les intencions dels que redacten la pau.

b) Què signifiquen «les reparacions»? Què implicaran econòmicament? I en l’aspecte polític?

c) Contra quin perill concret adverteix Keynes a l’últim paràgraf?


4

3

2

1

917350 _ 0270-0350.qxd 13/8/08 10:11 Página 270


TEXT LITERARI

LA HIPERINFLACIÓ DEL 23TEXT 829

D’altra banda, la gent que va gastar els diners en com-pres, siguin cases, quadres, diamants o automòbils, coma mínim tenen les coses que van comprar. I també elsqui van demanar diners per comprar coses! Bé, senyorsi senyores, com més es van endeutar, com més van de-manar préstecs, com més van comprar, més rics sónavui! Totes les normes que vam aprendre a escola avuino tenen cap valor. Estar endeutat és una virtut! L’estal-vi és una ximpleria. I les persones que van seguir lesnormes són estafades i traïdes, mentre que els qui lesvan violar s’enriqueixen. El món està capgirat, i em pre-gunto si vostès comprenen realment el que això signifi-ca. Significa que estem en una revolució, en alguna cosaque és pitjor que tot el que vam viure el 1918. Alesho-res, vam veure les masses als carrers, vam veure bande-res roges, vam creure que Liebknecht i Rosa Luxemburgi els espartaquistes ens prendrien les propietats... Peròavui dia és el mateix Reichbank el que ho ha fet! Oh, sétotes les raons d’això: Versalles i les indemnitzacions, elsfrancesos al Ruhr. Però saber-ne les raons no ens ajuda!Els francesos no són els que imprimeixen tot aquest pa-per moneda. Ho fem nosaltres. Nosaltres mateixos es-tem destruint el nostre país.

Excel·lències, no sóc ministre ni sóc banquer, vostèssón els ministres, vostès són els banquers, vostès, se-nyors, que aquesta tarda són en aquesta terrassa, podenfer més que ningú a Alemanya per aturar aquesta boge-ria, i jo ho aprofito per implorar-los: aturin-la!

Arthur R. G. SOLMSSEN, Una princesa a Berlín, 1980


a) Quin tipus de text és?


c) En quines dates localitzaries la història del text?


e) Quins personatges o quines institucions reals hi apareixen?





a) En quin moment històric podries situar el text?

b) Què va provocar la situació a què es refereix el text?

c) A quina revolució anterior es refereix?

d) Què va significar aquest període per a la història d’Alemanya?

Comentari

a) Identifica quines són les causes de la hiperinflació que s’esmenten en el text.

b) A quin grup social deu pertànyer el narrador? Quins són els seus interessos?

c) Quins grups socials van ser afavorits i quins perjudicats per aquest fenomen?

d) Treu les conseqüències polítiques de la resposta anterior.

e) Fes una síntesi amb les conclusions a què hagis arribat amb aquest comentari.

4

3

2

1

CO

MEN

TARI

DE

TEX

TOS

917350 _ 0270-0350.qxd 13/8/08 10:11 Página 271


EL PLA DAWESTEXT 83 TEXT HISTÒRIC9

Baixa la marea? El món europeu per fi es mou cap a l’es-tabilitat i la pau? Ara que el Pla Dawes s’ha firmat i s’hafet el préstec a Alemanya, els estadistes europeus podenrespirar, finalment, i declarar que els núvols es retiren?

La seva resposta seria que sí. Em fixo, per exemple, quel’ambaixador britànic, sir Esmé Howard, en un discurspronunciat a Nova York el 22 d’octubre de 1924, va dirque encara que el Pla Dawes només fa pocs dies que es-tà en marxa, hi havia «més esperança, més bona volun-tat i més solidaritat a Europa de la que hi havia hagutpel cap baix els últims deu anys». En el discurs del pre-mier Baldwin del 10 de novembre de 1924, va parlard’unes perspectives molt positives pel que feia a com es-tava funcionant el Pla Dawes i va lloar la participaciód’Amèrica en aquest pla, dient que el seu govern no po-dria «sinó expressar estima i gratitud pel paper protago-nista que Amèrica ha representat en les negociacionsque van culminar en el protocol de Londres».

Per descomptat, en l’elaboració del Pla Dawes cal reco-nèixer la feina no solament dels capacitats membresamericans del Primer Comitè d’Experts, sinó de l’admi-nistració a Washington; el president Coolidge i el secre-tari Hughes han aprofitat cada oportunitat que han tin-gut per animar i apressar perquè es culmini el pla, i han

ofert des del principi un suport sense reserves. D’altrabanda, no podem donar el mateix crèdit als membresestrangers de l’anomenat Comitè Dawes. En un comitède quinze, no hem d’oblidar la feina excepcional delsdotze membres que representaven els països aliats.

Thomas W. LAMONT, El Pla Dawes i la pau europea, 1925



b) A quin pla fa referència el text?

c) Quina és l’actitud de l’autor davant d’aquest pla?




c) Quina és la forma d’exposició d’aquestes idees?


a) Què modifica el Pla Dawes?

b) Per què és necessària aquesta modificació?

c) Quins objectius va aconseguir el Pla Dawes?

d) Va culminar el seu desenvolupament? Hi va haver més plans semblants?

Comentari

a) Quins problemes pretén solucionar el Pla Dawes?

b) Qui en són els impulsors?

c) És justificat l’optimisme dels mandataris?

d) Quina creus que és la posició de l’autor davant dels països que necessiten ajuda? Argumenta la resposta.

4

3

2

1

917350 _ 0270-0350.qxd 13/8/08 10:11 Página 272


TESTIMONI

FORD EXPLICA LA SEVA POLÍTICA DE PREUS I SALARISTEXT 849

El meu principi és abaratir els preus, estendre les opera-cions i perfeccionar els cotxes. Cal dir que la reducció delpreu és a primera línia. Jo no he considerat mai el preu deproducció com un element fix. Per tant, començo per re-duir els preus per vendre més cotxes. Després et poses atreballar i es tracta d’obtenir un preu de fabricació mésbaix. [...]

Quan s’estableix un preu de venda bastant baix es forcentots els serveis de la fàbrica a donar el rendiment més altpossible; la baixada del preu obliga cadascú a buscar elsbeneficis més insignificants. Aquest repte em fa trobar no-ves idees en matèria de fabricació i venda [...].

Per sort, els salaris alts contribueixen a la baixada del costde fabricació: els obrers es tornen cada vegada més labo-riosos un cop se’ls allibera de les preocupacions alienes ala seva feina.

La fixació del salari de la jornada de vuit hores a cinc dò-lars va ser una de les millors economies que he fet, peròapujant-lo a sis dòlars encara en vaig fer una de millor.Fins on arribarem per aquest camí, ho ignoro. Probable-ment podria trobar homes que farien per tres dòlars al diala mena de feina que pago a sis dòlars. [...] Però estimo

que necessitaria dos o potser tres d’aquests obrers a baixpreu per substituir cada un dels meus obrers ben pagats[...].

Pel que fa als preus de venda, el nostre tractor, per exem-ple, es venia al primer moment a 756 dòlars; després a650; més tard a 625; i recentment n’hem disminuït elpreu un 37% i el venem a 395 dòlars. Si hem pogut abai-xar-ne el preu fins a aquest punt, és perquè hem comen-çat a fabricar tractors en massa.

Henry FORD, La meva vida i la meva obra, 1925



b) Què podem dir de l’autor?








b) Quina política de preus i salaris defensa?

c) Quina relació pot tenir el text amb el tema de la prosperitat general dels Estats Units en els anys vint?

Comentari

a) De què s’enorgulleix Ford?

b) Per què defensa la seva política de salaris?

c) I la seva política de preus?

d) Quines conseqüències econòmiques tindran aquestes polítiques?

e) Escriu una síntesi en què redactis breument les conclusions a què hagis arribat amb aquest comentari.

4

3

2

1

CO

MEN

TARI

DE

TEX

TOS

917350 _ 0270-0350.qxd 13/8/08 10:11 Página 273


GROUCHO MARX I LA BOMBOLLA DEL CRAC DEL 29TEXT 85 TESTIMONI9

Molt aviat un negoci molt més atractiu que el teatral vaatreure la meva atenció i la del país. Era un assumpte deno res anomenat mercat de valors. El vaig conèixer per pri-mera vegada cap al 1926. Va ser una sorpresa molt agra-dable descobrir que jo era un negociant molt astut. O al-menys això és el que semblava, perquè tot el que compravaaugmentava de valor. No tenia assessor financer. Qui el ne-cessitava? Podies tancar els ulls, fer pressió amb el dit enqualsevol punt de l’immens panell mural i l’acció que aca-baves de comprar començava immediatament a pujar. [...]

Vaig pujar a un ascensor de l’hotel Copley Plaza, a Bos-ton. L’ascensorista em va reconèixer i em va dir:

–Fa una estona han pujat dos individus, senyor Marx,sap? Peixos grossos, de veritat. Duien americanes creua-des i portaven clavells a les solapes. Parlaven del mercatde valors i, cregui’m, amic, tenien la pinta de saber el quees deien. No s’han adonat que jo els escoltava, però quanmanejo l’ascensor sempre tinc les orelles ben dretes. Noem passaré pas tota la vida fent pujar i baixar una d’a-questes caixes! El cas és que vaig sentir que un d’aquestspaios deia a l’altre: «Posi tots els diners que pugui aconse-guir a United Corporation». [...]

Li vaig donar cinc dòlars i vaig córrer cap a l’habitació deHarpo. El vaig informar immediatament d’aquesta minad’or en potència que havia ensopegat a l’ascensor. Harpotot just acabava d’esmorzar i encara anava amb batí.

–Al vestíbul d’aquest hotel hi ha les oficines d’un agent deborsa –va dir–. Espera’t que em vesteixi i anem corrents acomprar aquestes accions abans que s’escampi la notícia.

–Harpo –vaig dir–, que ets boig? Si ens esperem fins quet’hagis vestit aquestes accions poden pujar deu punts.

De manera que jo amb la roba de carrer i Harpo amb el ba-tí vam córrer cap al vestíbul, vam entrar al despatx de l’a-gent i en un tres i no res vam comprar accions d’UnitedCorporation per valor de cent seixanta mil dòlars, amb unagarantia del vint-i-cinc per cent. Per als pocs afortunats queno es van arruïnar el 1929 i que estiguin familiaritzats ambWall Street, permeteu-me explicar el que significa aques-ta garantia del vint-i-cinc per cent. Per exemple, si com-praves vuitanta mil dòlars d’accions, només n’havies de pa-gar en efectiu vint mil. Era com robar diners. [...]

[...] Aleshores vaig començar a passar-me els matins ins-tal·lat al despatx d’un agent de borsa, contemplant ungran quadre mural ple de signes que no entenia. Si noarribava aviat, ni tan sols hi podia entrar. Moltes de lesagències de borsa tenien més públic que la majoria delsteatres de Broadway. [...] De tant en tant algun profeta fi-nancer publicava un article de to ombrívol en què adver-tia al públic que els preus no guardaven cap proporcióamb els veritables valors i recordava que tot el que pujaha de baixar. Però gairebé ningú no parava atenció aaquests conservadors ximples i a les seves paraules idio-tes de cautela.

Un dia concret, el mercat va començar a vacil·lar. Algunsdels clients més nerviosos van tenir un atac de pànic i vancomençar a desprendre’s de les accions. [...] El dia del’enfonsament final, el meu amic, abans assessor financeri un comerciant molt astut, Max Gordon, em va telefonardes de Nova York. [...] Tot el que va dir va ser: «La bromas’ha acabat!». Abans que pogués contestar-li el telèfon s’-havia quedat mut... Es va suïcidar. [...]

Julius Henry Groucho MARX, Groucho i jo, 1959


a) Quina és la naturalesa del text?b) Qui n’és l’autor? Quina intenció té?




a) Quin és el context històric? Identifica en el text els fets històrics rellevants.b) Què feia que les accions pugessin tant? Què va passar amb l’economia real després de l’«enfonsament final»?

Comentari

a) Identifica en el text els elements d’una bombolla especulativa.b) Comenta els significats de la paraula valor en el text. Com s’assignava valor a les accions?c) Resumeix breument les conclusions a què hagis arribat fent aquest comentari de text.

4

3

2

1

917350 _ 0270-0350.qxd 13/8/08 10:11 Página 274


TEXT HISTÒRIC

LA CAIGUDA DE LA BORSA DE NOVA YORK SEGONS UN DIARI ESPANYOLTEXT 869

Wall Street ha tingut avui una de les pitjors crisis desdels dies memorables de l’esclat de la guerra. [...] Lesvendes d’avui han arribat a un total de 12.894.650 ac-cions, xifra que és un rècord per a totes les èpoques i lescintes dels registres automàtics no van parar fins a les19.08, quatre hores després del tancament del mercat.[...] La consternació i la desesperació del públic que s’a-muntegava a les oficines dels corredors de borsa es po-den imaginar fàcilment. [...] Al tancament els preus co-titzats presentaven un quadre desastrós, ja quecentenars d’accions es venien a la cotització, o a una co-tització molt aproximada, que hi havia hagut en els mo-ments de més declinació de l’any en curs i de 20 a 100dòlars més baixa que els alts preus rècord registrats elsmesos recents. [...]

Mitja dotzena de corredors de borsa es van desmaiar iels van haver de portar a l’hospital. Segons alguns corre-dors veterans, les escenes d’avui han estat les pitjors desdel 1914. Les oficines de corredors es van sentir obliga-des a liquidar els comptes dels especuladors sense con-templacions i sense l’anunci formal previ, i milers d’ac-cions van ser llançades al mercat a qualsevol preu, jaque els marges més amplis eren insuficients per protegir

els corredors. A les dependències destinades a la cliente-la de les oficines dels corredors es van presenciar esce-nes patètiques, ja que els especuladors arruïnats es dei-xaven caure a terra, aclaparats per la seva ruïna iploraven, mentre altres apareixien atordits per la des-gràcia que els havia caigut a sobre.

La Nación, 25 d’octubre de 1929



b) Quin fet descriu?

c) Quin tipus d’adjectius s’hi fan servir?

d) Quin enfocament ha adoptat l’autor?





a) Descriu els antecedents històrics del fet que es narra.

b) Quines crisis anteriors es comenten?

c) Quines perspectives s’anuncien en el text?

Comentari

a) Quina dada de les que s’han exposat et sembla més rellevant?

b Qui s’ha arruïnat, segons el text?

c) «Molta gent s’ha arruïnat, però les accions havien estat encara més baixes aquest mateix any.»Com expliques això?

d) Quina relació pot tenir aquesta crisi amb l’economia real?

4

3

2

1

CO

MEN

TARI

DE

TEX

TOS

917350 _ 0270-0350.qxd 13/8/08 10:11 Página 275


LA CRISI DEL 29 SEGONS GALBRAITHTEXT 87 TEXT HISTORIOGRÀFIC9

Els preus pujaven dia rere dia [l’estiu del 29]; gairebémai no van retrocedir. Durant el mes de juny, l’índexindustrial del Times va guanyar 52 punts; el juliol, en vaguanyar uns altres 25... A l’agost un nou salt, amb unguany d’uns altres 33. En tres mesos, una pujada de 110punts.

Els valors individuals s’havien portat meravellosamentbé. Durant els tres mesos d’estiu, Westinghouse va sal-tar de 151 a 286, amb un guany net de 135. GeneralElectric se’n va anar a 391 des de 286. [...]

El 3 de setembre, i de comú acord, el gran mercat alcis-ta dels anys vint va arribar al final. Els fets econòmics,com sempre, no es dignen a concedir-nos gaires dadessobre el dramàtic moment en què es produeix el puntd’inflexió d’una crisi. [...] El 4 de setembre el to delmercat encara era bo; al dia següent es va produir ja unretrocés. L’índex industrial del Times indicava una pèr-dua de 10 punts. Individualment, molts valors van per-dre bastant més. Els blue chips (els valors de «sang bla-va») es van mantenir bastant bé, tot i que Steel va baixarde 255 a 246, Westinghouse va perdre 7 punts, iTel&Tel, 6. El públic es va afanyar a desfer-se del pa-per... Divendres, The Wall Street Journal va oferir un es-plèndida mostra de prosa mercantil en indicar que «elsmoviments dels preus del principal grup de valors van

continuar mostrant ahir les característiques d’un pro-grés més accentuat temporalment interromput per unreajustament tècnic». [...]

El final havia arribar, però encara no era visible [...].L’11 de setembre, i d’acord amb la tradició, The WallStreet Journal va publicar la seva màxima per a la jorna-da. Era de Mark Twain: «No alieneu les vostres il·lu-sions; quan ja hagin marxat encara podreu existir, peròhaureu deixat de viure...». Segons els historiadors del’any 29, el dijous 24 d’octubre va ser el primer dia delpànic. Efectivament, mereix que se’l consideri així peldesordre, l’ensurt i la confusió que hi ha haver. Aquelldia es van transferir 12.894.650 accions, moltes a preusque van destrossar els somnis i les esperances dels queles havien tingut. [...] A dos quarts de dotze, el mercats’havia rendit a un terror cec i inexorable. Fora de laborsa es podia sentir un brogit inquietant. Una grangentada s’havia congregat allà. [...] Després, va arribarmés gent i tothom es va posar a esperar, encara que nin-gú sabia què era el que esperaven. [...] A un observadorli va semblar que veia en les expressions de la gent «noprecisament patiment, sinó més aviat una mena d’incre-dulitat horroritzada».

John Kenneth GALBRAITH,El crac de 1919, 1954



b) A quins fenòmens fa referència? Quan es produeixen?

c) Qui n’és l’autor? Quin és el seu camp de coneixement?






a) Què ha provocat les alces de preus en les accions amb què comença el text?

b) Quines dates hi apareixen com a significatives?

c) Què passarà a partir del dia del pànic?

d) Com s’estendrà la crisi a l’«economia real»?

Comentari

a) Les alces de l’estiu són seguides al setembre d’alguns avisos del que encara havia d’arribar.Com hi reacciona el sistema financer? I el públic?

b) Explica què et suggereix el comentari de The Wall Street Journal que apareix al text.

c) En què consisteix un «pànic»? Per què es produeix? Quins mitjans hi ha avui dia per evitar pànics com el que es descriu?

4

3

2

1

917350 _ 0270-0350.qxd 13/8/08 10:11 Página 276


TEXT HISTÒRIC

KEYNES EXPLICA LA CRISI DEL 29TEXT 889

El món es comença a adonar, des de fa setmanes, sobre-tot, que estem passant per una de les depressions mésgrans a la indústria que s’hagin conegut mai. El descensen els preus és a tots els països un dels més forts i més rà-pids que s’han produït, amb l’única excepció potser del1921. Des del començament de l’any actual, el preu mitjàdels productes de consum, i articles com ara el coure, elcautxú i la plata, arriben a la seva cotització més baixa,mentre que altres tornen als preus d’abans de la guerra.

En unes circumstàncies com aquestes, és inevitable quees produeixi un gran retraïment en els negocis. Les novesempreses queden paralitzades i se n’ajorna l’entrada enfuncionament arreu del món, i els comerciants pateixenpèrdues importants a qualsevol indret. Aquest retraïmentafecta igualment els Estats Units d’Amèrica, però el quepassa és que en aquell país sembla que no es prenen la si-tuació tan seriosament com caldria. I això és, sense dub-te, un element perillós.

Actualment, en efecte, Wall Street s’il·lusiona amb l’espe-rança que aquesta és una més de les nombroses depres-sions de menys envergadura, com la que hi va haver, perexemple, el 1924.

Entrevista a John Maynard KEYNES, Diari El Sol de Madrid, 10 de juny de 1930



b) Qui és la persona entrevistada?

c) Quin és el seu camp d’estudi?






a) De quina situació parla el text?

b) Quin és l’origen d’aquesta situació?

c) Quines conseqüències econòmiques se’n dedueixen?

d) Indica quines conseqüències polítiques es generaran.

Comentari

a) Identifica els factors econòmics de la crisi.

b) A què creus que es refereix quan diu que «sembla que no es prenen la situació tan seriosament com caldria»?

c) Els economistes debaten si el descens de preus de què parla Keynes va ser produït per una sobreproducció o un infraconsum. Decanta’t per una opció i argumenta-la.


4

3

2

1

CO

MEN

TARI

DE

TEX

TOS

917350 _ 0270-0350.qxd 13/8/08 10:11 Página 277


EL PRESIDENT HOOVER PARLA SOBRE LA DEPRESSIÓTEXT 89 TESTIMONI9

En un sentit ampli, la causa primera de la Gran Depres-sió va ser la guerra del 1914-1918. Sense la guerra, nos’hauria produït una depressió de dimensions anàlo-gues. S’hauria pogut produir una recessió cíclica nor-mal, però, amb la periodicitat acostumada, aquest rea-justament fins i tot no s’hauria localitzat probablementen aquesta època particular, i no s’hauria transformat enla Gran Depressió.

La Gran Depressió va ser un procés en dues etapes,compostes de diverses fases. Nosaltres vam tenir una re-cessió normal, deguda a causes internes, que s’iniciaamb el crac borsari d’octubre del 1929, i ens trobàvemen el camí de recuperar-nos quan les dificultats europe-es es van desencadenar amb la força d’un huracà i ensvan atrapar l’abril del 1931. Així doncs, la Gran Depres-sió no havia començat veritablement als Estats Unitsabans de l’enfonsament europeu.

S’ha afirmat que el crac borsari americà va enfonsar l’e-conomia mundial. De fet, no és així. Un estudi de l’Ofi-cina Nacional d’Investigació Econòmica afirma: «Diver-

sos països havien entrat en una fase de recessió el 1927 iel 1928, bastant abans de la data acceptada habitual-ment com a començament de la crisi als Estats Units, ésa dir, el crac de Wall Street l’octubre del 1929.

Hervert HOOVER, Memòries, 1951



b) Qui n’és l’autor i quina és la seva relació amb els fets descrits?





c) Quin esquema segueix l’exposició?



b) Fes una petita síntesi de les causes de la Gran Depressió.

c) Què va passar amb la carrera política de Hoover?

Comentari

a) Quina és la posició de l’autor davant dels fets que descriu?

b) Segons l’autor, on comença la Gran Depressió? Per què?

c) Quina intenció té Hoover quan situa la crisi allà?

d) Creus que tenia raó? Justifica l’opinió.

e) Fes una síntesi del que has argumentat en el comentari.

4

3

2

1

917350 _ 0270-0350.qxd 13/8/08 10:11 Página 278


TEXT HISTÒRIC

ROOSEVELT ANUNCIA EL NEW DEALTEXT 909

Primer de tot, donarem una oportunitat d’ocupació a unquart de milió d’aturats, especialment als joves amb fillsal seu càrrec, en treballs forestals i de prevenció d’inun-dacions. Aquesta és una gran tasca perquè implica ali-mentar, vestir i cuidar gairebé el doble d’homes que elsque hi ha en un exèrcit regular. En crear el cos de Guàr-dies Forestals, matem dos pardals d’un tret. [...] Amb ai-xò conservem no tan sols els nostres recursos naturals,sinó els nostres recursos humans. Un dels grans valorsd’aquesta tasca és el fet que és directa i requereix la inter-venció de molt poca maquinària.

En segon lloc, he demanat al Congrés i he iniciat unaproposta de llei per començar a treballar en les granspropietats del govern a Muscle Shoals, amb un ampli plade millora d’una gran àrea de la vall de Tennessee. Ambaixò millorarem el benestar i la felicitat de centenars demilers de persones i els efectes indirectes redundaran enel bé de la nació sencera.

A més, el Congrés està a punt d’aprovar una legislacióque farà més lleu la preocupació que tenen els grangers iels propietaris d’aquest país referent al pagament de leshipoteques, la qual alleugerirà la càrrega del deute queara amenaça milions dels nostres.

El nostre pas següent en la cerca d’ajuda urgent per alsnecessitats és la transferència d’un bilió i mig de dòlarsdels estats, comtats i municipis perquè s’ocupin dels quenecessiten una ajuda immediata.

El Congrés també ha aprovat la legislació que autoritza lavenda de cervesa en tots els estats que ho desitgin. Aixòha provocat ja un augment important de l’ocupació i, depassada, ha augmentat considerablement la tan necessà-ria recaptació d’impostos.

Estem planejant demanar al Congrés que aprovi una le-gislació que permeti al govern fer obres públiques; d’a-questa manera estimularem l’ocupació, tant directamentcom indirectament, per mitjà de projectes ben ponde-rats.

S’han tingut en compte més mesures legislatives perafrontar els nostres problemes econòmics. L’Acta d’Ajuta les Granges pretén facilitar els mitjans necessaris per-què els grangers obtinguin més ingressos pels seus pro-ductes, i al mateix temps busca prevenir una possible idesastrosa sobreproducció, que en el passat tan sovint haprovocat que els preus agrícoles caiguessin per sota d’unlímit raonable. [...]

S’han proposat mesures de protecció que intentaran do-nar als obrers del país un salari més just i que evitin lacompetència ferotge i les llargues jornades de treball, peraixí prevenir, també, la sobreproducció industrial.

Franklyn Delano ROOSEVELT, Discurs radiat,7 de maig de 1933


a) Quina és la naturalesa d’aquest text? Què podem dir-ne, de l’autor?

b) Situa la data en un moment històric i econòmic.







b) Què era el New Deal? Quins problemes intenta solucionar? Quins efectes van tenir aquestes mesures?

Comentari

a) Fes un esquema dels diferents problemes que detecta l’autor i de les seves solucions.

b) Quins col·lectius seran afavorits? Quin tipus de política econòmica es descriu?

c) Les mesures que es proposen devien ser rendibles? Raona la resposta, explicant-ne la utilitat.

d) Quines conseqüències pot tenir aquest tipus de política que genera tanta despesa pública?

e) Escriu una síntesi en què redactis breument les conclusions a què hagis arribat amb aquest comentari.

4

3

2

1

CO

MEN

TARI

DE

TEX

TOS

917350 _ 0270-0350.qxd 13/8/08 10:11 Página 279


EL CONCEPTE DE FEIXISMETEXT 91 TEXT HISTORIOGRÀFIC10

El feixisme s’afirma per mitjà de:

– Una concepció mística de la política i de la vida en ge-neral, fundada en la fe en l’activisme irracional (atorgauna gran importància a l’acció directa per resoldre-hotot) i en el menyspreu de l’individu ordinari, al quals’oposava l’exaltació de la col·lectivitat nacional i deles personalitats fora del comú (elits i superhomes);d’aquí ve el mite essencial en el feixisme: el del cap (ocabdill).

– Un règim polític de masses (en el si d’una mobilitzaciópermanent de les masses i d’una relació directa entre elcap i la massa, sense intermediaris), fonamentat en elsistema de partit únic i en la milícia del partit, portadaa terme per mitjà de mètodes policials i pel control detotes les fonts d’informació i de propaganda.

– Un revolucionarisme verbal recolzat en un conserva-dorisme de fons [...].

– La temptativa de crear un nova classe dirigent, expres-sió del partit i, sobretot, a través del partit, de la petitai mitjana burgesia.

– La creació i la importància d’un aparell militar potent.

– Un règim econòmic privat, però caracteritzat per latendència a l’expansió de la iniciativa pública i pel pasdel lideratge econòmic dels capitalistes i dels capsd’empresa als alts funcionaris de l’estat, i també del’assumpció per part de l’estat del paper de mitjanceren els conflictes socials (corporativisme) i per unaorientació autàrquica.

Renzo de FELICE, Comprendre el feixisme, 1975


a) Assenyala quina és la naturalesa del text.

b) Quina és la data del text? A quina data fa referència? Quin és el context històric d’aquesta última data?

c) Qui és l’autor del text? Què en podem dir?

d) Quina és la finalitat d’aquest text?

e) A qui va adreçat?




c) Explica la forma d’exposició de les idees. Què busca amb això, l’autor?


a) A quin fet històric fa referència? Quines en són les característiques?

b) Quines són les causes que van donar lloc al feixisme? Com va arribar al poder?

c) Què passarà a Itàlia com a conseqüència del feixisme?

d) A quins països es produirà un «contagi» feixista?

e) Quines seran les conseqüències de la consolidació dels règims feixistes?

Comentari

a) Quina és la posició de l’autor respecte al feixisme?

b) Per què el feixisme dóna tant importància als elements emotius i «irracionals» (filosòficament parlant)? Què reflec-teix aquest rebuig al racionalisme?

c) Quina anàlisi fa el feixisme dels conceptes elit i massa? A qui ho aplica?

d) Quin paper assumeix el partit feixista? Quin concepte de la democràcia té? En quins aspectes es diferencia d’un partit de masses actual?


4

3

2

1

917350 _ 0270-0350.qxd 13/8/08 10:11 Página 280


TEXT HISTÒRIC

EL PROGRAMA DELS FASCI ITALIANSTEXT 9210

Programa dels Fasci Italiani de Combattimento italians!

Heus aquí el programa nacional d’un moviment sana-ment italià. Revolucionari, perquè és antidogmàtic i an-tidemagògic. Poderosament innovador, perquè estàmancat d’apriorismes.

Nosaltres situem per sobre de tot i de tothom la revalo-ració de la guerra revolucionària.

Els altres problemes: burocràcia, administració, dret, es-coles, colònies, etc., els abordarem quan hàgim creat laclasse dirigent. És per això que nosaltres volem:

Per al problema polític:

a) Sufragi universal amb escrutini de llista regional i re-presentació proporcional amb dret a vot i igualtatper a les dones [...].

Per al problema social. Nosaltres proposem:

a) Promulgació ràpida d’una llei que sancioni per a totsels treballadors la jornada legal de vuit hores de treball.

b) El salari mínim.

c) La participació dels representants dels treballadorsen el funcionament tècnic de la indústria.

d) La concessió a les organitzacions proletàries (en lamesura que en siguin dignes moralment i tècnica-ment) de la gestió d’indústries o de serveis públics.

Per al problema militar: [...]

c) Política exterior nacional que revalori, en les compe-ticions pacífiques de la civilització, la nació italianadavant del món.

Per al problema financer. Nosaltres volem:

a) Un fort impost extraordinari de caràcter progressiusobre el capital que representi una autèntica expro-piació parcial de totes les riqueses.

b) La confiscació de tots els béns de les congregacionsreligioses i la suspensió de totes les rendes eclesiàsti-ques episcopals que constitueixen un dèficit immensper a la nació i un privilegi per a una minoria.

Il Popolo d’Italia, 6 de juny de 1919



b) Il Popolo d’Italia és un diari. En què es diferencia aquest text d’un text periodístic dels habituals?

c) Quina és la data del text? Quin n’és el context històric?

d) Qui és l’autor del text? Quina és la seva ideologia?

e) Quina és la finalitat del text?

f) Qui n’és el destinatari?




c) Comenta i explica la forma d’exposició de les idees. Què busca amb això?



b) Per què s’escriu el text?

c) Què implicarà l’aplicació d’aquest programa? Què passarà amb l’autor del text?

Comentari

a) Quina és la posició de l’autor respecte al feixisme? Per què l’autor introdueix en el text tantes qüestions socials i laborals?

b) Per què introdueix la qüestió religiosa en aquest programa? Quina serà l’evolució d’aquesta qüestió sota el feixisme?

c) Quins aspectes del programa s’aniran modificant amb el pas del temps? Quins s’incompliran?


4

3

2

1 CO

MEN

TARI

DE

TEX

TOS

917350 _ 0270-0350.qxd 13/8/08 10:11 Página 281


L’IMPERIALISME FEIXISTATEXT 93 TEXT HISTÒRIC10

L’estat feixista és una voluntat de potència i imperi. Latradició romana és aquí una idea de força. En la doctri-na del feixisme, l’imperi no és solament una expressióterritorial, militar o mercantil, sinó espiritual o moral.[...] Els pobles que neixen i ressusciten són imperialis-tes, els pobles que moren són renunciadors. [...] El fei-xisme és la doctrina més adequada per representar lestendències, els estats de l’ànima d’un poble que, com l’i-talià, reneix després d’uns quants segles d’abandona-ment o de servitud estrangera.

Però l’imperi exigeix disciplina, coordinació d’esforços,deure i sacrifici. [...] En aquest moment, més que mai, elspobles tenen set d’autoritat, de direcció i d’ordre. Si cadasegle té la seva doctrina, mil indicis demostren que la delsegle actual és la del feixisme. El feixisme és una doctrinade vida, ho demostra el fet que ha suscitat una fe, que lafe ha conquerit les ànimes, ho demostra el fet que el fei-xisme ha tingut els seus herois i els seus màrtirs.

El feixisme té ja en el món sencer la universalitat que te-nen totes les doctrines que, quan s’elaboren, represen-ten una època en la història de l’esperit humà [...].

Com que és antiindividualista, el sistema de vida feixis-ta posa en relleu la importància de l’estat i reconeix

l’individu només en la mesura en què els seus interessoscoincideixen amb els de l’estat. S’oposa al liberalismeclàssic que va néixer com a reacció a l’absolutisme i queva esgotar la seva funció històrica quan l’estat es va con-vertir en l’expressió de la consciència i de la voluntat delpoble. El liberalisme va negar l’estat en nom de l’indivi-du: el feixisme reafirma els drets de l’estat com l’expres-sió de la veritable essència del que és individual. La con-cepció feixista de l’estat ho abasta tot; fora de l’estat nopoden existir, i encara menys valer, valors humans i es-pirituals. Entès d’aquesta manera, el feixisme és totalita-risme, i l’estat feixista, com a síntesi i unitat que incloutots els valors, interpreta, desenvolupa i atorga poderaddicional a la vida sencera d’un poble.

El feixisme, en definitiva, no solament és un legislador ifundador d’institucions, sinó un educador i un promo-tor de la vida espiritual. No intenta simplement remo-delar les formes de vida, sinó també el seu contingut, elseu caràcter i la seva fe. Per aconseguir aquest propòsitimposa la disciplina i fa ús de la seva autoritat, impreg-nant la ment i regint amb imperi indiscutible [...].

Benito MUSSOLINI, Enciclopèdia Italiana.La doctrina del feixisme, Milà, 1932


a) Quina és la naturalesa del text? Quin tipus de textos se solen trobar en una enciclopèdia? En quins aspectes aquest text difereix dels habituals en aquest tipus de publicacions?

b) Quina és la data del text? Quin n’és el context històric?c) Qui n’és l’autor? Quina és la finalitat d’aquest text?




a) Com i per què s’ha consolidat el feixisme? Per què comença a tenir dificultats?b) Per què és necessari definir el feixisme? Com és aquesta definició?c) Quin serà el resultat d’aquesta interpretació de la vida i de la política? Què significarà el feixisme

per a la història d’ Itàlia?

Comentari

a) En quins aspectes és subjectiu l’autor? Per què és deliberadament subjectiu?b) Quina terminologia fa servir? Quins són els termes menys habituals en un article enciclopèdic?

Per què fa servir un llenguatge tan emocional en una enciclopèdia?c) Per què és tan crític amb el liberalisme? Quins aspectes comparteix i quins són divergents?d) Com defineix l’estat feixista? Què n’opines? Quins aspectes et semblen acceptables i quins creus

que són inassumibles? Raona la resposta.e) Resumeix breument les conclusions a què hagis arribat.

4

3

2

1

917350 _ 0270-0350.qxd 13/8/08 10:11 Página 282



FEIXISME, ELITS I MASSESTEXT 9410

Pareto (pensador italià, 1848-1923) col·loca en primerpla del seu sistema la noció d’elit. Considera fonamentalla distinció entre elit i massa. Creu que l’elit és sempreuna petita minoria i que el caràcter d’una societat és, abansque res, el caràcter de la seva elit.

Per a Pareto, l’elit no és ni completament oberta ni com-pletament tancada. Les classes dirigents tracten de man-tenir-se en el poder i utilitzen l’astúcia quan no disposende la força. Però estan sotmeses a la pressió de les mas-ses; s’han de renovar constantment per mitjà d’una apor-tació provinent de les classes inferiors. La mobilitat socialés el millor antídot contra les revolucions.

Però adverteix que, en les societat modernes, les elitsburgeses, en plena decadència per falta d’una renovaciósuficient, de vegades cauen en habilitats mediocres, i al-tres vegades, en un humanitarisme sense vigor. «Totaelit que no estigui disposada a lliurar batalla per de-fensar les seves posicions està en plena decadència; noli queda més opció que deixar el seu lloc a una altra elitque tingui les qualitats virils que li manquen», escriuPareto.

El feixisme i el nacionalsocialisme són hostils als princi-pis de la democràcia igualitària i del sufragi universal.Mussolini denuncia la llei del nombre. El feixisme –diu–no consent que el nombre, pel simple fet que sigui unnombre, pugui dirigir les societats humanes. Nega que elnombre pugui governar per mitjà d’una consulta periò-dica. Afirma la desigualtat irremeiable, fecunda i benefac-tora dels éssers humans... Hitler manté una posició anà-loga: «És més fàcil veure que un camell passi per l’ulld’una agulla que descobrir un gran home mitjançant d’u-na elecció». I afirma: «La història del món és feta per lesminories».

Apareix així, en primer pla, el tema de l’elit [...]. En Mus-solini es tracta més aviat de la superioritat dels governants,els únics dignes de governar, mentre que Hitler semblapensar més aviat en la superioritat de la raça ària i en lamissió del poble alemany. «El paper del més fort –diu–consisteix a dominar, no a fondre’s amb el més dèbil».Pel que fa als dèbils, han de reconèixer la superioritat delsforts: el paer de l’estat consisteix precisament a «fondreles classes en una sola realitat econòmica i moral».

J. TOUCHARD, Història de les idees polítiques, 1961



b) Qui n’és l’autor? Què en podem dir?

c) Quina és la data del text?

d) Qui és el destinatari d’aquest discurs? Quina és la finalitat del text?




c) Explica la forma d’exposició de les idees. Què pretén amb això, l’autor?


a) A què fa referència? Quin n’és l’origen?

b) Quines són les causes que donen lloc al feixisme? Com arriba al poder?

c) Quines conseqüències tindrà el rebuig del concepte democràtic a Itàlia i Alemanya? Com evolucionaran aquests països sota el totalitarisme feixista?

Comentari

a) Quina és la posició de l’autor respecte al feixisme? En quines idees veus objectivitat i en quines veus subjectivitat?

b) Quina relació té el debat d’elits i masses amb el feixisme? Quina anàlisi fa el feixisme dels conceptes elit i massa? A qui ho aplica?

c) Per què els concepte d’elits i masses, en la interpretació feixista, es contradiu amb el concepte de democràcia?Quines conclusions en treus, d’això?


4

3

2

1

CO

MEN

TARI

DE

TEX

TOS

917350 _ 0270-0350.qxd 13/8/08 10:11 Página 283


FEIXISME I ESQUADRISMETEXT 95 TESTIMONI10

A la ciutat hi ha els senyors agraris, els oficials de l’exèr-cit, els estudiants universitaris, els funcionaris, els ren-distes, els membres de les professions liberals, els co-merciants. És en aquestes categories on es recluten elsfeixistes i són ells els que proporcionen els dirigents deles primeres esquadres armades.

Per això, l’expedició punitiva parteix gairebé sempred’un centre urbà i irradia cap al camp que l’envolta. En-filats als seus camions [...] els «camises negres» es diri-geixen al lloc que és l’objectiu de l’expedició. Una vega-da hi són, comencen a donar cops a tots els que estroben pels carrers que no es descobreixen quan passendavant seu o que duen una corbata, un mocador o unabrusa vermella. Si algú s’hi torna, si hi ha un gest de de-fensa, si un feixista és ferit o simplement és empès, el«càstig» s’amplia.

Es precipiten a la borsa de treball, al sindicat, a la coo-perativa, a la casa del poble, en rebenten les portes, ti-ren al carrer el mobiliari, els llibres i les mercaderies i hiaboquen bidons de gasolina: en pocs minuts, tot crema.Els que enxampen dins del local són apallissats salvatge-ment o assassinats.

Angelo TASCA,Naixement del feixisme, 1938


a) Assenyala quina és la naturalesa del text.

b) En quina data s’escriu? A quina data es refereix? Quin n’és el context històric?

c) Qui és l’autor del text? Què podem dir d’ell?

d) Quina és la finalitat del text? Qui n’és el destinatari?




c) Quin esquema de desenvolupament segueix el text?


a) Quin és l’origen del feixisme esquadrista? Quina relació té amb els senyors agraris i els industrials?

b) Què aporta l’esquadrisme en l’arribada al poder del feixisme?

c) Què farà Mussolini amb els esquadristes italians? Quin serà el seu paper dins de l’estat i dins del partit?

d) Quina serà l’evolució del feixisme a Itàlia? Quin serà el seu final?

Comentari

a) Quina és la posició de l’autor respecte al feixisme? Per què creus que escriu en un moment així?

b) Per què els senyors agraris i industrials recolzaven el feixisme? Creus que havent-hi ideologies com el liberalisme és normal que donin suport als esquadristes? Per què després no són capaços de controlar aquest moviment?

c) Per què combaten qualsevol persona que vagi vestida amb robes de color vermell? Per què busquen llocs relacionats amb els treballadors?

d) En quins casos existeix avui dia l’esquadrisme? A quin tipus d’ideologies es poden adscriure aquests moviments?Creus que és exclusiu dels moviments feixistes?

e) Quina opinió tens del que passa en el text? I dels moviments esquadristes en general?


4

3

2

1

917350 _ 0270-0350.qxd 13/8/08 10:11 Página 284


TEXT HISTÒRIC

EL NACIONALSOCIALISMETEXT 9610

[El nacionalsocialisme] en principi considera l’estat no-més com un mitjà cap a un fi determinat i que té com aobjectiu la conservació racial de l’home. De cap maneracreu, per tant, en la igualtat de les races, sinó que, con-tràriament, en admetre’n la diversitat, també reconeix ladiferència qualitativa que existeix entre elles. Aquestapersuasió de la veritat l’obliga a fomentar la preponde-rància del més fort i a exigir la supeditació de l’inferior idel dèbil, d’acord amb la voluntat inexorable que domi-na l’univers. En el fons, així ret homenatge al principiaristocràtic de la natura i creu en l’evidència d’aquestallei, fins i tot tractant-se de l’últim dels éssers racionals.La ideologia racista distingeix valors, no tan sols entreles races, sinó també entre els individus. És el mèrit dela personalitat el que, per a la ideologia racista, es desta-ca del conjunt de la massa i actua, per consegüent, da-vant la tasca dissociadora del marxisme, com a força or-ganitzadora. Creu en la necessitat d’una idealització dela humanitat com a condició prèvia per a l’existènciad’aquesta. Però li nega la raó de ser una idea ètica, si ésque la humanitat, racialment, constitueix un perill per ala vida dels pobles d’una ètica superior; atès que, en un

món bastarditzat o mulatitzat, estaria predestinada adesaparèixer per sempre tota noció del que és bell i dig-ne de l’home, i també la idea d’un futur millor per a lahumanitat [...].

Tot allò de què ara gaudim en la civilització humana,totes les realitzacions de l’art, de la ciència i de la tècni-ca, són gairebé exclusivament els fruits del geni creadorari. La qual cosa permet concloure que ell sol és el fun-dador d’una humanitat superior i que, per això, repre-senta el prototip del que entenem per «ésser humà».[...] L’existència de tipus humans inferiors ha estat sem-pre una condició prèvia essencial per a la formació deles civilitzacions superiors... [...] L’ari ha renunciat a lapuresa de la seva sang i ha perdut a poc a poc la facultatde crear civilització. [...] Els pobles moren no tan solsperquè perden guerres, sinó perquè perden aquesta for-ça de resistència que només pot donar una sang pura.Tots els que, en aquest món, no són d’una raça pura, nosón sinó desferres.

Adolf HITLER, La meva lluita, 1925



b) Qui n’és l’autor? Què en podem dir?

c) Quina és la data del text? En quines circumstàncies s’ha escrit? Quin és el context històric de la data?






a) Quins són els antecedents del text? Quin és l’origen de les idees de superioritat de la raça ària sobre la resta?

b) Per què s’escriu el text?

c) Com serà l’evolució del nacionalsocialisme a partir d’aquest moment? Quina importància tindran aquestes idees sobre la política nazi?

d) Quines seran les conseqüències més terribles de l’aplicació d’aquesta ideologia?

Comentari

a) En quins aspectes l’autor és subjectiu?

b) Per què Hitler dóna tanta importància a la qüestió racial? En quina filosofia i en quins esdeveniments històrics esbasa per tenir aquest odi extrem contra altres races?

c) Quina raça Hitler considera que és la més corruptora? Què farà per combatre-la? Què feia el nazisme per saber quipertanyia a una raça pura i qui no?

d) Quines persecucions per motius de raça o credo hi ha actualment? Justifica la resposta.


4

3

2

1 CO

MEN

TARI

DE

TEX

TOS

917350 _ 0270-0350.qxd 13/8/08 10:11 Página 285


L’ASCENS DEL NAZISMETEXT 97 TEXT HISTÒRIC10

Vells companys i companyes. Les reunions dels diesvuit i nou de novembre signifiquen infinitament moltper als qui hem llaurat el camí històric del moviment i,per consegüent, hem configurat Alemanya. Avui cele-brem amb una emoció particular el record d’aquellaèpoca. L’any 1938 quedarà gravat en la història alema-nya com l’any dels esdeveniments històrics més grans idels més grans èxits històrics. El 1918, fa vint anys queper aquesta data es consumava la catàstrofe alemanya; faquinze anys que per primera vegada ens en vam inten-tar aixecar. [...]

Tinc el convenciment que ni el 1918 ni més tard s’hau-ria produït cap ensorrament; i crec que tinc raó per expressar-me així, perquè estic convençut que si el Des-tí m’hagués posat o tingut en aquella època en el llocque ocupo avui, l’ensorrament no hauria arribat a mi.(Aplaudiments eixordadors.) És cert que hi hauria ha-gut un ensorrament (Bravo!): l’ensorrament dels nostresperniciosos i infames partits; hauria estat aquest. Elshauria eliminat aleshores de la mateixa manera que elsvaig eliminar el mil nou-cents trenta-tres! (Aplaudi-ments.) [...]

Quina cosa, doncs, més natural que al final es prenguésla resolució d’enderrocar aquest règim inútil?, que s’in-tentés posar paraules als fets? És veritat que els fets vanfracassar aleshores; però també és veritat que aquell fra-

càs va reportar més beneficis dels que avui podem su-posar, [...] i de l’antic ensorrament ha nascut realmentl’arbre que avui anomenem Gran Alemanya. (Aplaudi-ments.) [...] I el poble alemany va conèixer per primeravegada el moviment nacionalsocialista. Van ser amplissectors els que el van conèixer, fins i tot fora del país. Elresultat va ser l’obtenció de dos milions de vots en uneseleccions posteriors. [...] Nosaltres comencem aquí elnostre camí i l’hem recorregut a través d’infinites lluitesi batalles per locals tancats, després als carrers, més tardpels llocs públics i, finalment, per regions senceres. [...]

Avui, quan girem la vista enrere, veiem davant els nos-tres ulls un gran esdeveniment històric. Ocorre moltpoques vegades, vells companys de lluita, que «una»generació estigui destinada a iniciar una lluita d’aquestaíndole «i» veure-la coronada per l’èxit. (Aplaudiments.)[...] En aquests pocs anys he aconseguit grans èxits pera la nació. Heu de comprendre que em preocupa la vos-tra seguretat. Voldria que el que s’ha aconseguit ambtant esforç quedés mantingut per sempre i eternamentper la força unida de la nació alemanya sencera. Així s’-hauria complert, també, la missió que en temps passatens van encarregar els nostres morts.

Discurs de Hitler als «antics combatents», 8 de novembre de 1938


a) Quina és la naturalesa del text? Qui n’és l’autor?b) Quina és la data del discurs? Quin aniversari se celebra? Quin és el seu context històric?c) Quina és la finalitat del text?


a) Quina és la idea o idees principals?b) Quines en són les idees secundàries?


a) Com va ser el procés que va portar el nazisme al poder?b) Per què s’escriu el text?c) Quines van ser les conseqüències d’algunes de les polítiques a què es refereix el text?

Comentari

a) Explica alguns dels conceptes exposats per l’autor: Gran Alemanya, Destí, ensorrament del 1918, etc.b) A quin destí va conduir els seus, Hitler?c) Quin paper s’atribueix Hitler en la política alemanya? Quin paper atribueix a la democràcia?d) Quina divisió històrica té l’autor del nazisme i de si mateix?e) Quins líders actuals poden tenir una visió similar de les coses? El nazisme existeix, actualment?f) Resumeix breument les conclusions a què hagis arribat.

4

3

2

1

917350 _ 0270-0350.qxd 13/8/08 10:11 Página 286


TEXT HISTÒRIC

ELS OBJECTIUS DEL NAZISMETEXT 9810

Som un partit antiparlamentari, que rebutgem ambbons fonaments la Constitució de Weimar i les institu-cions republicanes creades per ella; som enemics de lademocràcia falsificada, que inclou a la mateixa llistaels intel·ligents i els ximples, els aplicats i els mandro-sos; veiem en l’actual sistema de majoria de vots i enl’organitzada irresponsabilitat la causa principal de lanostra ruïna creixent. Què farem, per tant, en elReichstag?

Doncs anem al Reichstag per proveir-nos d’armes en elmateix arsenal de la democràcia. Ens fem diputats perdebilitar i eliminar el credo de Weimar amb el seu propisuport. Si la democràcia és tan estúpida que per feraquesta feina ens concedeix dietes i viatges pagats, ésproblema seu [...]. Mussolini també va anar al Parla-ment. I malgrat això, no va tardar gaire a marxar ambels seus camises negres sobre Roma.

J. GOEBBELS, article a Der Angriff, 30 d’abril de 1928


a) Indica quina és la naturalesa del text. Què és Der Angriff?

b) Qui és l’autor d’aquest text? Quin lloc ocupa dins del partit nazi?

c) Quina és la data del text? Quin és el seu context històric?

d) Què és Weimar?


f) Qui en són els destinataris?




c) Explica la forma d’exposició de les idees. Què busca amb això, l’autor?


a) Quins són els antecedents polítics i ideològics del nazisme? Quina havia estat l’evolució del nazisme en els anysprecedents al moment en què es va escriure el text?

b) Per què Goebbels necessita explicar la seva participació democràtica? On s’insereix el partit nazi en el contextelectoral alemany?

c) Quines seran les conseqüències de la participació del partit nazi en el sistema polític de l’Alemanya de Weimar?

d) Què passarà quan els nazis assoleixin el poder?

Comentari

a) Quina és la posició de l’autor respecte a la democràcia? Per què adopta un punt de vista tan radical?Què penses d’aquesta posició? Com justifica l’autor la participació d’un partit antiparlamentari en el sistema polític?

b) Quin paper assumeix la premsa nazi en l’Alemanya de Weimar? Com fa servir el nazisme els mitjans de comunicació?

c) Quina relació té aquest text amb els conceptes d’elit i massa exposats pel feixisme?

d) Per què creus que el nazisme considera el feixisme de Mussolini com un model per imitar?

e) Veient l’equiparació al model italià, creus que Alemanya i Itàlia segueixen models més o menys paral·lels en els desenvolupaments històrics respectius? Penses que és casual que totes dues nacions s’unifiquessin en el segle XIX de manera quasi simultània i que tinguessin una relació colonial similar? Raona la resposta.

f) Actualment hi ha partits polítics que participin en el sistema polític per enderrocar-lo?Què en penses, d’això?

g) Resumeix breument les conclusions a què hagis arribat.

4

3

2

1

CO

MEN

TARI

DE

TEX

TOS

917350 _ 0270-0350.qxd 13/8/08 10:11 Página 287


ELS ALTRES FEIXISMES. EL REXISME* BELGATEXT 99 TEXT HISTÒRIC10

El concepte d’individu, que constitueix el fonamentfilosòfic equivocat del règim actual, i que va ser gene-rat per les catastròfiques ideologies dels segles XVII iXVIII, ha de ser substituït pel concepte d’ésser humà[...]

L’ésser humà no es realitza reduint-ho tot a un indivi-dualisme va i egoista, sinó al contrari, renunciant a simateix i convertint-se en part de la comunitat [...].

L’estat ha de servir a la comunitat del poble. El paper del’estat és sevir al benestar comú, mantenint la pau entreels ciutadans i promovent la prosperitat pública. El pa-per de l’estat és vigilar, estimular o frenar, segons les ne-cessitats i les circumstàncies. El paper de l’estat no con-sisteix a substituir les comunitats particular, sinó acooperar-hi per realitzar el benestar dels éssers humans[...].

El moviment rexista vol:

1. La destrucció de tot allò que, en el règim actual,compromet l’existència de les comunitats particu-lars i suprimeix la seva dignitat [...]. L’actual con-gestió de l’estat ha de ser alleugerida, de manera quees trobi en condicions de complir amb més llibertati de manera més eficaç les funcions que li són prò-pies.

2. La reconstrucció de les comunitats particulars permitjà d’un seguit de mesures que condueixin a resti-tuir-los la posició, els drets i els deures en el si de lacomunitat popular. I és per això que el programa deRex és familiar, professional, cultural, lingüístic i na-cional.

Jean DENIS, Els fonaments de la doctrina rexista, 1936


a) Quina és la naturalesa del text? Què és el rexisme?

b) Quina és la data del text? Quin és el seu context històric? Quin règim hi havia a Bèlgica el 1936?

c) Qui és l’autor del text? Quina ideologia té?

d) Quina és la finalitat d’aquest text?




c) Explica el model d’exposició de les idees. Què es busca amb això, l’autor?


a) Quin és l’origen del pensament feixista? Quines particularitats, dins del feixisme, té el moviment rexista? A quins altres tipus de feixisme tendeix a assimilar-se?

b) Quin és l’objectiu del rexisme a l’hora de definir els seus fonaments?

c) Què passarà a Bèlgica amb l’inici de la Segona Guerra Mundial? Quin serà el final del rexisme i de L. Degrelle?

Comentari

a) En quins aspectes l’autor és objectiu o subjectiu?

b) El rebuig de l’individualisme del segon paràgraf, en quin corrent ideològic es pot situar?

c) Com entén el rexisme el paper de l’estat? Quin és el paper que tu atribueixes a l’estat? En quins aspectes discrepes respecte a la doctrina rexista?

d) A què es refereix l’autor quan parla de les comunitats particulars?

e) El rexisme té l’origen en una editorial catòlica. Per què penses que alguns moviments feixistes busquen recolzar-se en el catolicisme radical?

f) Resumeix breument les conclusions a què hagis arribat

*Rexisme: Moviment de caràcter feixista i catòlic fundat per Léon Degrelle a Bèlgica.

4

3

2

1

917350 _ 0270-0350.qxd 13/8/08 10:11 Página 288


TEXT HISTÒRIC

PACTE GERMANOITALIÀ D’ALIANÇA POLÍTICA I MILITARTEXT 10010

El canceller del Reich alemany i S. M. el rei d’Itàlia i Al-bània, emperador d’Etiòpia, estimen que ha arribat elmoment de confirmar amb un Pacte solemne els estretsllaços d’amistat i de solidaritat que hi ha entre l’Alema-nya nacionalsocialista i la Itàlia feixista. Després d’haverestablert una sòlida base per a l’ajut i el suport recíprocsentre Itàlia i Alemanya mitjançant la determinació d’unafrontera comuna vàlida per a tots els temps, tots dos go-verns confirmen novament la política convinguda entreells pel que fa a les bases i els objectius, política que s’haacreditat com a altament profitosa tant per al desenvo-lupament dels interessos de tots dos països com per a laseguretat de la pau a Europa. El poble italià i el poblealemany, estretament units entre ells per la profundaafinitat de les seves concepcions del món i per la plenasolidaritat dels seus interessos, estan decidits a actuartambé en el futur, l’un al costat de l’altre i amb les sevesforces unides, per la seguretat de l’espai vital i pel man-

teniment de la pau. Seguint aquest camí que els ha estatmarcat per la història, Alemanya i Itàlia, enmig d’unmón inquiet i en dissolució, es volen dedicar a assegurarles bases de la cultura europea.

22 de maig de 1939, any XVII de l’era feixista



b) Qui en són els autors?

c) Quina és la data del text? Per què té dues dates?

d) En quines circumstàncies s’ha escrit? Quin és el context històric de la data?




b) Assenyala quines són les idees secundàries.


a) Com és la situació política internacional prèvia a la firma d’aquest tractat?

b) Per què s’escriu el text? Com s’anomenarà internacionalment? Per què?

c) Quines conseqüències tindrà per a Itàlia assumir la firma d’aquest tractat?

Comentari

a) Quins compromisos assumeixen els autors del text?

b) Per què és necessària l’aliança entre Alemanya i Itàlia? Quin és l’objectiu que tenen els dos firmants? Quins avantatges esperen obtenir?

c) Quins altres pactes es produiran en aquest moment per reforçar la posició internacional alemanya? Quins altres països s’adheriran a aquests pactes?

d) Quins conceptes del feixisme es fan servir en el text?

e) A què es refereixen amb l’«afinitat en la concepció del món»?

f) El text parla de la seguretat de l’espai vital i el manteniment de la pau. Quina serà la realitat històrica d’aquest pacte? Quina opinió tens d’això?

g) Resumeix breument les conclusions a què hagis arribat.

4

3

2

1

CO

MEN

TARI

DE

TEX

TOS

917350 _ 0270-0350.qxd 13/8/08 10:11 Página 289


TRACTAT DE NO-AGRESSIÓ ENTRE L’URSS I ALEMANYATEXT 101 TEXT HISTÒRIC11

Guiats pel desig d’enfortir la causa de la pau entrel’URSS i Alemanya, i actuant d’acord amb les estipula-cions fonamentals del tractat de neutralitat conclòs l’a-bril del 1926, el Govern de l’URSS i el Govern d’Ale-manya han arribat a l’acord següent:

Article 1. Les dues parts contractants es comprometen aabstenir-se de qualsevol acte de violència, d’agressió ode qualsevol atac entre si, tant individualment com alcostat d’altres potències.

Article 2. Si alguna de les parts contractants es convertísen objecte d’hostilitats per part d’una tercera potència,l’altra part contractant no donarà suport de cap mena aaquesta tercera potència. [...]

Protocol secret addicional

1. En el cas d’una transformació territorial i políticadels territoris dels estats bàltics (Finlàndia, Estònia,Letònia i Lituània), la frontera nord de Lituània re-presentarà la frontera entre les esferes d’influènciad’Alemanya i l’URSS. Sobre això, l’interès de Lituàniaal territori de Vílnius és reconegut per les dues parts.

2. En el cas d’una transformació territorial i políticadels territoris pertanyents a l’Estat polonès, les esfe-res d’influència d’Alemanya i l’URSS estaran defini-des aproximadament per la línia dels rius Narew,

Vístula i San. La qüestió de l’interès o no de les duesparts en la persistència d’un estat polonès indepen-dent i de quines en serien les fronteres es resoldràdefinitivament en estudis polítics futurs. En qualse-vol cas, tots dos governs resoldran aquesta qüestióper mitjà d’enteses amistoses.

3. Respecte de l’Europa sud-oriental, la part sovièticaafirma l’interès per Bessaràbia. La part alemanya de-clara el complet desinterès polític en aquests territoris.

4. Aquest protocol serà tractat per les dues parts com aestrictament secret.

23 d’agost de 1939


a) Quina relació té el text amb la Segona Guerra Mundial?

b) De quin tipus de text es tracta?

c) En quin context històric situaries la data?


e) Qui el va signar?





a) Quins blocs constituïen el sistema polític internacional en aquesta data?

b) Quina qüestió protagonitzava la política internacional en aquesta data?

c) Quines conseqüències va tenir la part pública d’aquest tractat? I la secreta?

Comentari

a) Com expliques que dos rivals declarats com Hitler i Stalin arribessin a aquest acord?

b) Per què té una part secreta? En què consisteix?

c) Es considera aquest tractat com a desencadenant de la Segona Guerra Mundial? Per què?

4

3

2

1

917350 _ 0270-0350.qxd 13/8/08 10:11 Página 290


Pierre Laval (1883-1945)

El crim més gran que s’ha comès al nostre país en moltde temps va ser, sens dubte, declarar la guerra sense lapreparació militar ni diplomàtica adequada. [...] Ja nosom un poble lliure. Per què? Perquè vam cometre totsels errors que es podien cometre.

Philippe Pétain (1856-1951)

En realitat, el desastre va ser simplement el reflex, en l’àm-bit militar, de la feblesa i els defectes del règim existent.[...] Un dia de setembre del 1939, sense ni gosar consultarles cambres, el Govern va declarar la guerra. Aquesta guer-ra estava perduda abans de començar.

Édouard Daladier (1884-1970)

Vam fer tot el que era a les nostres mans per evitar eltrencament de les hostilitats, perquè no ens fèiem il·lu-sions sobre el caràcter i el significat de la guerra moder-na. Vam treballar nit i dia per trobar un compromís ac-ceptable. Vam anar tan lluny com era humanamentpossible. [...] Ho vaig creure llavors i ho crec ara [...] queFrança era capaç inicialment de resistir, i fins i tot d’en-vair i derrotar Alemanya. [...] Si no ho vaig ordenar va serperquè vaig albirar la possibilitat d’un col·lapse militar.

Paul Reynaud (1876-1966)

La desgràcia de França va ser que no solament estavallastada per un parlament, sinó que aquest parlament nitan sols era digne d’aquest nom. [...] Vam ser derrotatsperquè el règim parlamentari no va funcionar.

Recollits a La Segunda Guerra Mundial, Editorial Prensa Española, 1988


a) De quina classe són aquests textos?

b) Qui són els autors? Quines responsabilitats tenien durant la Segona Guerra Mundial?

c) De quin esdeveniment històric parlen? Quina n’és la data?

d) Quina finalitat tenen els textos?

e) A qui penses que s’adreçaven?





a) Quant va tardar França a caure? Era previsible aquest resultat tenint en compte les forces emprades i els antecedents històrics? Raona la resposta.

b) Què va passar amb França?

c) Què va ser el «govern de Vichy»? Quin paper van tenir Laval i Pétain després de la derrota?

Comentari

a) Fes un esquema amb les diferents causes que els autors atribueixen a la derrota francesa.

b) A qui atribueixen la responsabilitat de la derrota?

c) Quines mesures diuen els autors que haurien pogut evitar el desastre?

d) Creus que els autors són objectius?

e) Redacta les conclusions a què hagis arribat amb el comentari d’aquests textos.

4

3

2

1

TESTIMONI

EL PERQUÈ DE LA DERROTA FRANCESA TEXT 10211

CO

MEN

TARI

DE

TEX

TOS

917350 _ 0270-0350.qxd 13/8/08 10:11 Página 291


PRIMER DISCURS DE STALIN DESPRÉS QUE ALEMANYA ENVAÍS L’URSSTEXT 103 TEXT HISTÒRIC11

Què hi vam guanyar, signant el pacte de no-agressióamb Alemanya? Vam assegurar al nostre país la pau perun any i mig, i l’oportunitat de preparar les nostres for-ces per rebutjar l’Alemanya feixista si s’arriscava a ata-car-nos malgrat el pacte. Això era un avantatge definitiuper a nosaltres i un desavantatge per a l’Alemanya feixis-ta. Què hi ha guanyat i què hi ha perdut, l’Alemanya fei-xista trencant traïdorament el pacte i atacant l’URSS? Haguanyat certes posicions avantatjoses per a les seves tro-pes per un espai de temps curt, però ha perdut política-ment, ja que es presenta al món com un agressor asse-degat de sang. Sense cap mena de dubte, aquest breuguany militar per a Alemanya és purament episòdic,mentre que el gran guany polític de l’URSS està destinata formar la base per al desenvolupament dels decisiusèxits militars de l’Exèrcit Roig en la guerra contra l’Ale-manya feixista. [...]

Aquesta guerra amb l’Alemanya feixista no es pot consi-derar una guerra ordinària. No és tan sols una guerraentre dos exèrcits; també és una gran guerra de tot elpoble soviètic contra les forces de l’Alemanya feixista.L’objectiu d’aquesta guerra nacional en defensa de lanostra pàtria contra els opressors feixistes, no solamentés eliminar el perill contra el nostre país, sinó tambéajudar tots els pobles europeus que gemeguen sota eljou del feixisme alemany. En aquesta guerra d’allibera-

ment no estarem sols. En aquesta guerra tindrem aliatslleials en els pobles d’Europa i d’Amèrica, incloent-hi elpoble alemany esclavitzat pels dèspotes hitlerians. Lanostra guerra per l’alliberament de la nostra pàtria esfondrà amb la lluita dels pobles d’Europa i Amèrica perla seva independència, per les seves llibertats democrà-tiques. Serà un front unit de pobles que resisteixen perla llibertat i contra l’esclavitud i les amenaces d’esclavi-tud dels exèrcits feixistes de Hitler.

Respecte a això, l’històric discurs del primer ministrebritànic, el senyor Churchill, oferint ajuda a la Unió So-viètica, i la declaració del govern dels Estats Units de laseva disposició a enviar ajuda al nostre país, que noméspot provocar un sentiment de gratitud als cors dels po-bles de la Unió Soviètica, són plenament comprensiblesi significatius.

Josif STALIN, discurs radiat el 3 de juliol de 1941



b) Quin n’és l’autor i quin càrrec ocupa?

c) A través de quin mitjà es transmet el text? Per què?

d) Quina finalitat té el text? Qui són els possibles destinataris?

e) Quina és la data de la invasió? Compara-la amb la data del discurs.


a) Assenyala la idea o idees principals del text.



a) Quins esdeveniments havien passat amb anterioritat al text?

b) A quin pacte amb Alemanya es refereix?

c) Com es va desenvolupar la guerra entre Alemanya i l’URSS?

Comentari

a) Què pensa l’autor sobre la lluita contra Alemanya?

b) Al costat de qui s’alinea l’URSS? Compartien els mateixos ideals polítics?

c) Sintetitza les conclusions a què hagis arribat un cop fet el comentari.

4

3

2

1

917350 _ 0270-0350.qxd 13/8/08 10:11 Página 292


En les línies principals, el pla d’atac de l’Exèrcit compreniaun assalt efectuat el dia D, en un front de cinc divisions i ales platges situades entre Ouistreham i Varreville. [...] Elsobjectius inicials de l’atac comprenien la captura de Caen,Bayeux, Isigny i Carentan, amb tots els camps d’aviaciódel veïnatge i el port principal de Cherbourg. Més tard, lesnostres forces havien d’avançar per la Bretanya, amb l’ob-jectiu de conquerir els ports situats més al sud de Nantes.L’objectiu principal següent era avançar cap a l’est, per lalínia del Loira, en direcció general a París, i al nord, a tra-vés del Sena, amb el propòsit d’aniquilar, tant com fospossible, les forces alemanyes en aquesta àrea occidental.[...]

Es va assignar a aquestes tropes americanes el flanc dret enles operacions, havien de prendre Cherbourg i els portsbretons com a bases d’avituallament, mentre que les forcesbritàniques [...] s’havien d’apoderar dels ports del canalfins a l’extrem nord d’Anvers, gràcies al qual haurien deser abastades directament des d’Anglaterra. [...]

Les forces britàniques i canadenques havien de desembar-car a les platges d’Ouistreham (Sword), Courseulles (Ju-no) i Asnelles (Gold), i mentrestant havien de protegir elflanc esquerre de les forces aliades del contraatac que s’es-perava per part dels alemanys procedents de l’est. Com atasca molt important i addicional s’havia de conquerir elterreny situat al sud i el sud-oest de Caen, favorable per aldesenvolupament dels camps d’aviació i per a l’ús dels

nostres blindats. [...] Aquestes forces, seguides per unesaltres de reforç i avançant cap al sud, havien d’ocupar elterritori interior, fins a una línia Vire-Falaise, que compre-nia el centre carreter de Caen, més o menys cap al diaD+20.

Després de l’ocupació d’aquesta àrea les forces britàniqueshavien de continuar l’expansió al llarg de la línia generaldel Sena, avançant a l’esquerra de les divisions america-nes, fins al dia D+90; el front general aliat s’havia de trobaral Sena, des de Le Havre fins a París, pel nord i al llarg delLoira, des de Nantes fins a Orleans, Fontainebleau i París,cap al sud i l’est. A l’oest la península de Bretanya haviad’estar completament ocupada. Cap al dia D+90 els exèr-cits havien d’estar disposats a prendre París, forçar la tra-vessa del Sena i avançar cap al nord en direcció al Somme,per continuar per l’est al llarg del Marne i en direcció a lafrontera alemanya.

Dwight D. EISENHOWER, Història de la guerra. Des de la invasió fins a la victòria, 1963



b) Qui n’és l’autor? Quines responsabilitats va tenir?






a) Quin és el context històric del text? Quins antecedents té?

b) Assenyala’n els condicionants polítics i militars. Quin resultat va tenir l’operació?

Comentari

a) Quina posició té l’autor?

b) Quins són els objectius de cada grup de forces? Es van complir aquests objectius en les dates previstes? Es va renunciar a algun dels objectius descrits?

c) Per què es va fer el desembarcament de Normandia? Quins altres objectius tenia, a més de derrotar Alemanya?

d) Fes una síntesi de les conclusions a què has arribat.

4

3

2

1

TEXT HISTÒRIC

EISENHOWER EXPLICA EL PLA OVERLORD TEXT 10411

CO

MEN

TARI

DE

TEX

TOS

917350 _ 0270-0350.qxd 13/8/08 10:11 Página 293


L’ESTRATÈGIA JAPONESATEXT 105 TEXT HISTORIOGRÀFIC11

Durant la guerra, l’alt comandament japonès [...] va pres-tar molta atenció al principi que Clausewitz havia formu-lat un segle abans: «El primer i més important acte de re-flexió que han de fer tots els homes d’Estat és definir eltipus de guerra en què s’estan embarcant; un error en ladefinició o intentar modificar-lo, resultarà fatal.» Amb unaestratègia eminentment continental, els japonesos van tar-dar a adonar-se que la nova guerra contra Occident esta-ria configurada bàsicament per l’estratègia marítima quefaria servir el seu enemic més poderós, els Estats Units.Malgrat que es va veure forçat a la defensiva en el Pacífica mitjan 1942, el Japó no va fer servir mai el gruix de lesseves forces contra les ofensives americanes. Tot i que l’e-xèrcit de Kwantung, a Manxúria, va perdre una part de lesmillors unitats en ser transferides al Pacífic, 1,8 milions, ésa dir, el 56 per cent dels 3,2 milions de tropes desplegadesfora de les illes de la metròpoli continuaven estacionadesa la Xina i a Manxúria al principi de l’agost del 1945. En-tre el 1942 i el 1945, les forces terrestres i aèries japonesesa la Xina eren desproporcionadament grans per a les ope-racions que hi havia de fer, excepte durant l’ofensiva al sudde la Xina el 1944. [...]

Els estrategs militars japonesos no tan sols van reaccionartard en establir la prioritat més alta al Pacífic, sinó que tam-bé es van equivocar a l’hora d’avaluar quina de les líniesd’avenç americanes era més perillosa. La gran publicitatque es va donar a la campanya del general Douglas MacAr-

thur i la primera victòria que va obtenir en el camp debatalla va fer que Tòquio donés la màxima prioritat a lesmesures defensives davant l’avenç pel sud-oest del Pacífic,en lloc de contrarestar les accions de l’almirall ChesterW. Nimitz al Pacífic central. [...]

Els japonesos tampoc no van prestar atenció a la logísti-ca, ni abans ni durant la guerra del 1941 al 1945. Si ho ha-guessin fet, probablement s’haurien adonat que les sevesconquestes al sud-est asiàtic i el Pacífic cobrien massa su-perfície i eren massa distants entre si, i que les seves ca-pacitats en aquell moment i les futures eren inadequadesper subministrar els equips i les armes necessàries a les for-ces que operaven al continent i a les illes. [...] Aquestes dis-tàncies imposaven la necessitat de disposar d’una gran quan-titat de vaixells i d’avions de gran radi d’acció, però el 1943els vaixells japonesos eren enfonsats a un ritme més granque els que es produïen i el Japó mai no va tenir avions degran radi d’acció.

Peter PARET, Creadors de l’estratègia moderna, 1991


a) Assenyala el tipus de text de què es tracta.

b) A quina data fa referència?

c) Quina intenció té l’autor?



b) Assenyala quines en poden ser les idees secundàries.


a) El Japó estava en guerra abans de l’atac a Pearl Harbor? Quines conseqüències va poder tenir això en el que esdescriu al text?

b) Quin tipus de guerra defineix el govern japonès, d’acord amb el que s’exposa en el primer paràgraf? Quin tipus de guerra es desenvoluparà en el front del Pacífic? Quin va ser el resultat d’aquestes eleccions?

Comentari

a) Quina posició té l’autor davant del conflicte?

b) Quins havien estat els motius i els objectius del Japó per entrar en guerra? Què hauria passat si no hagués començat la guerra? Quines conclusions en treus?

c) Sintetitza breument les conclusions a què has arribat després d’analitzar aquest text.

4

3

2

1

917350 _ 0270-0350.qxd 13/8/08 10:11 Página 294


Vaig tenir un mal presagi amb el que va passar amb el ca-pità del Servei d’Intel·ligència soviètic Constantin Kalu-gin, que es va presentar a l’alt comandament de l’alça-ment. El 5 d’agost va enviar, via Londres, un telegrama aStalin demanant ajuda. [...] El telegrama no va rebre res-posta i, quan va travessar nedant el Vístula i va arribar a lariba que controlava Rokosswsky, se’n va perdre tot el ras-tre i mai més se’n va saber res. Probablement va pagaramb la seva vida el telegrama en què semblava oposar-sea la voluntat de Stalin.

El que ens va fer obrir definitivament els ulls van ser elstelegrames [del nostre govern a l’exili] de Londres, queens informaven que les gestions dels aliats davant Stalinper aconseguir ajuda per als que estàvem lluitant a Varsò-via havien fracassat. Encara pitjor, els soviètics havien de-negat el permís perquè els avions aliats que ens enviavenajuda per mitjà de paracaigudes a la nit poguessin fer es-cala en territori soviètic. [...] [Fins i tot] vam rebre un te-legrama de Londres en què ens informaven que els soviè-tics havien arrestat la tripulació d’un avió britànic ques’havia vist obligat a aterrar al costat soviètic després dellançar els subministraments que duia sobre Varsòvia.[...] Moscou va anunciar que en el futur les tripulacionsque fessin el mateix serien detingudes i internades a Rús-sia durant la resta de la guerra. Quan vaig ensenyar el

telegrama al plenipotenciari del govern i aquest el vamostrar al seu torn a la resta del Consell d’Unitat Nacio-nal, tothom es va adonar que les nostres esperances derebre ajuda eren vanes. [...]

L’alçament de Varsòvia es descriu sovint com l’acte mésheroic de l’última guerra. L’actitud dels soviètics durant lainsurrecció, per contra, s’hauria de considerar com elcrim més gran de la guerra, un crim fins i tot pitjor que elde Katyn, pel qual dos-cents mil homes, dones i infantsvan pagar amb les seves vides.

.

Stefan KORBONSKI, darrer cap de la resistència polonesa, Varsòvia en lluita, 1968



b) Busca informació sobre l’autor del text. Quina perspectiva té?

c) De quin esdeveniment parla?



b) Indica quines en poden ser les idees secundàries.


a) Què van significar els moviments de resistència als països ocupats?

b Quan va tenir lloc la insurrecció de Varsòvia? En quin moment de la guerra?

c) Quina va ser l’actitud dels soviètics?

d) Quin resultat va tenir la insurrecció? Què va passar amb Polònia, finalment?

Comentari

a) D’on reben ordres i informació els rebels?

b) Quina ajuda estan rebent?

c) Et sembla militarment intel·ligent l’actitud soviètica? Per què?

d) Quina raó tenien els soviètics per actuar així?

e) Sintetitza les conclusions a què hagis arribat llegint aquest text.

4

3

2

1

TESTIMONI

LA REVOLTA DE VARSÒVIA I L’ACTITUD SOVIÈTICA TEXT 10611

CO

MEN

TARI

DE

TEX

TOS

917350 _ 0270-0350.qxd 13/8/08 10:11 Página 295


ELS JERARQUES FEIXISTES VOTEN LA DESTITUCIÓ DE MUSSOLINITEXT 107 TEXT HISTÒRIC11

Després d’haver examinat la situació domèstica i inter-nacional i la manera en què s’està conduint la guerratant políticament com militarment, [el Gran ConsellFeixista] proclama que és el deure sagrat de tots els ita-lians defensar a tota costa la unitat, la independència i lallibertat de la pàtria, fruits del sacrifici i l’esforç de qua-tre generacions des del Rissorgimento fins avui; afirmala necessitat d’una unió moral i material de tots els ita-lians en aquesta greu i transcendental hora per al destíde la nació; declara que pel bé de la unitat cal restaurarel monarca de totes les funcions de l’estat i atribuir a laCorona, al Gran Consell, al Govern, al Parlament i a lesCorporacions totes les competències i responsabilitatsque estableix el nostre ordenament constitucional, con-vida el cap del Govern a pregar a Sa Majestat el rei –capal qual posa la mirada el cor de la nació sencera amb fe iconfiança– que, per l’honor i la seguretat del país, assu-meixi el comandament efectiu de les forces armades deterra, mar i aire (d’acord amb l’article 5 de la Constitu-ció del regne), exercint la iniciativa que se li atribueix ique, en la nostra història sempre ha suposat la gloriosaherència de l’augusta dinastia dels Savoia.

El debat a què va donar lloc va durar sense interrup-cions fins a les tres de la matinada del dia 25 de juliol.Al final d’aquest debat, la resolució presentada perGrandi va ser aprovada amb 19 vots a favor, 7 en contrai una abstenció.

Acta del Gran Consell Feixista celebrat els dies 24 i 25 de juliol de 1943



b) Quin n’és l’autor o autors?

c) Contextualitza la data del text. Quina finalitat té?



b) Quines idees secundàries es poden analitzar en el text?


a) Quina situació condueix al que es descriu en el text?

b) Què busquen els jerarques feixistes amb aquesta decisió?

c) Quines conseqüències històriques va tenir el text? Què va passar amb Itàlia respecte del procés de la Segona Guerra Mundial?

Comentari

a) Qui assumia l’autoritat a Itàlia fins en aquest moment? Què li va passar després del que es descriu en el text?

b) Com es tracta en el text la casa de Savoia? Per què?

c) És lògic que el Gran Consell Feixista arrabassi els poders al fundador del feixisme i els lliuri al rei? És una traïció? Per què es va fer?

d) Sintetitza breument les conclusions a què hagis arribat fent aquest comentari.

4

3

2

1

917350 _ 0270-0350.qxd 13/8/08 10:11 Página 296


Potser l’emmascarament inicial com a simples institu-cions penitenciàries en va apartar l’existència de la mira-da dels ciutadans, però un cop ordenada la persecuciósionista en tota regla –a Europa va afectar, aproximada-ment, onze milions de persones de la seva raça–, resultagairebé impossible creure el teló de silenci que va cauresobre uns camps molts dels quals estaven situats [...] enple territori alemany. Aquesta mesura va «internaciona-litzar» o almenys va «europeïtzar», la satànica políticaracial del Tercer Reich. Rebutjada la idea de concentrartota la població jueva dels territoris dependents d’Ale-manya a Madagascar, Göring va enviar a Heydrich, el31 de juliol del 1941, la famosa ordre en què es propug-nava la «solució final».

«Com a complement al treball que li va ser assignat el24 de gener de 1939, de buscar una solució al proble-ma jueu, mitjançant l’emigració i l’evacuació, en la for-ma que li semblés més apropiada, li encarrego ara queprepari tot el que calgui pel que fa a organitzar i finan-çar una solució completa de la qüestió jueva en l’esferade la influència alemanya a Europa. [...] Li prego, amés, que m’enviï al més aviat possible un pla generalreferent a les mesures d’organització i realització neces-sàries per acomplir la desitjada solució final de la qües-tió jueva.»

[...] Tot i que la realitat de Treblinka, Dachau, Aus-chwitz, Buchenwald... no va sortir a la llum fins al finalmateix de la contesa, i va provocar l’espant a una opiniópública mundial força insensibilitzada amb els assots dela guerra i les pregoneses ètiques de l’ésser humà del se-gle XX. No cal tornar a reproduir aquí les escenes d’a-quells inferns divulgades per tots els mitjans de comu-nicació, però és clar que en utilitzar infants, dones oancians com a conills d’Índies per a experiments «cien-tífics» aberrants es cometia un crim de lesa humanitat, iels botxins desposseïen les seves víctimes de la dignitatmés elemental, i aquells «tècnics del crim» baixaven aun nivell de bestialitat degradant, que fa esfereïdora lacortina de silenci que la societat alemanya coetània vafer o va deixar caure sobre aquestes brutalitats.

José Manuel CUENCA TORIBIO, Història de la Segona Guerra Mundial, 1989


a) Assenyala de quin tipus de text es tracta.

b) Descriu el posicionament de l’autor sobre el tema.

c) A quina data fa referència el text? A quin moment de la història pertanyen els esdeveniments que es narren en el text?



b) Indica quines en poden ser les idees secundàries.


a) Què significava la «solució final»? Quines mesures es van aplicar o planejar abans de prendre aquesta decisió?

b) Qui la va decidir? Qui són Göring i Heydrich?

c) Qui la va aplicar? On es va aplicar? Quines conseqüències va tenir?

Comentari

a) Què opinava d’això la societat alemanya? Quina responsabilitat et sembla que va tenir?

b) Quin tipus d’accions es cometen en la «solució final»? Estan castigades, aquestes accions?

c) A què es deu referir l’autor amb l’expressió «una opinió pública mundial força insensibilitzada amb els assots de la guerra i les pregoneses ètiques de l’ésser humà del segle XX»?

d) Sintetitza breument les conclusions a què has arribat després de llegir aquest text.

4

3

2

1


LA SOLUCIÓ FINALTEXT 10811

CO

MEN

TARI

DE

TEX

TOS

917350 _ 0270-0350.qxd 13/8/08 10:11 Página 297


UN BOMBARDEIG TERRORISTA SOBRE UNA CIUTATTEXT 109 TEXT LITERARI11

La ciutat s’havia convertit en un forn incandescent, peron corrien torxes vivents udolant entre les runes, il·lu-minades pels fulgors blavosos de l’incendi. Aquestespersones vacil·laven, giraven sobre elles mateixes iqueien, s’aixecaven i tornaven a caure més lluny, combaldufes llançades per nens esverats. Lluitaven, crida-ven, udolaven com només els homes i els cavalls podenudolar davant la mort. En un instant, un cràter profundva quedar ple fins a vessar d’aquests éssers en flames:dones, homes i vells, ballant la mateixa dansa macabraen una aurora resplendent.

Hi ha persones que en cremar-se es tornen blanques;unes altres, vermelles; unes altres, roses; mentre queunes altres es consumeixen en flamarades blaves i dau-rades. De vegades es dobleguen per la meitat i es carbo-nitzen. Unes altres corren fent voltes i després cap en-rere, per acabar rebolcant-se com una serp clavada alsòl, abans de contraure’s i quedar com una petita mò-mia negra.

Alte, que ho veia per primera vegada, embogia. Ell, sem-pre tan tranquil, va començar a vociferar:

–Dispareu! Dispareu d’una vegada, maleït sigui!

Després, va amagar el cap entre els braços doblegats. Eltinent Halter va començar a sanglotar: va agafar el seurevòlver i el va donar a Alte.

–Mata’ls tu mateix; jo no puc!

Sven HASSEL, Els panzers de la mort, 1958



b) Quin n’és l’autor?

c) On se situa el fet narrat?

d) En quina època situaries l’acció?

e) Quina finalitat té?

f) Qui són els destinataris del text?






b) Quines poblacions van patir bombardejos terroristes al llarg de la guerra?

Comentari

a) Què pensa l’autor sobre els bombardejos?

b) Quin podria ser l’objectiu d’aquest tipus de bombardejos?

c) Investiga sobre com es feia un bombardeig terrorista. Quina importància deu tenir el foc en l’efectivitat d’aquest acte?

d) Reflexiona sobre els avantatges que els estrategs podrien atribuir a aquest tipus de bombardejos.

4

3

2

1

917350 _ 0270-0350.qxd 13/8/08 10:11 Página 298


Fa setze hores que un avió nord-americà ha llançat unabomba sobre Hiroshima, una important base militar ja-ponesa. Aquesta bomba tenia un poder superior a20.000 tones de TNT. [...] Els japonesos van començarla guerra des de l’aire. Han estat pagats de manera con-venient. I això no és el final. Amb aquesta bomba hemafegit un nou i revolucionari poder destructiu al podercreixent de les nostres forces armades. [...] És una bom-ba atòmica. L’energia que amaga la força bàsica de l’uni-vers. La força de la qual el sol pren l’energia ha estat alli-berada contra els que han portat la guerra a l’ExtremOrient. Abans del 1939, els científics acceptaven la pos-sibilitat teòrica de produir energia atòmica. Però ningúno coneixia cap mètode pràctic de fer-ho. Pels volts del1942 vam saber que els alemanys estaven treballant fe-brilment per trobar una manera d’afegir energia atòmicaals seus altres motors de guerra, amb els quals espera-ven esclavitzar el món. Podem estar agraïts a la provi-dència que els alemanys aconseguissin la V1 i la V2 tardi en quantitats petites, i encara més que no aconseguis-sin la bomba atòmica. La batalla dels laboratoris tenia

tants riscos com les batalles a l’aire, a terra i al mar, i arahem guanyat la batalla dels laboratoris igual que vamguanyar les altres batalles. [...]

Va ser per evitar al poble japonès la completa destruccióque es va emetre un ultimàtum a Potsdam el 26 de ju-liol. Els líders el van rebutjar precipitadament. Si ells noaccepten ara els nostres termes poden esperar una plujade runa des de l’aire, d’una mena que mai no s’ha vistsobre la Terra. [...] Recomanaré que el Congrés dels Es-tats Units consideri aviat l’establiment d’una comissióapropiada per controlar la producció i l’ús de l’energiaatòmica als Estats Units. Exposaré més consideracions ifaré més recomanacions al Congrés sobre com la forçaatòmica pot esdevenir una influència poderosa de cara amantenir la pau mundial.

Discurs de Harry S. TRUMAN el 6 d’agost de 1945



b) Qui n’és l’autor i quin càrrec ocupa?

c) Quin és el context cronològic del text?

d) Quina finalitat té el text? Qui en són els possibles destinataris?


a) Assenyala la idea o idees principals del text.



a) Quins esdeveniments havien tingut lloc abans del text?

b) On es llança la bomba? És una base naval o militar?

c) Es parla d’ultimàtum a Potsdam. Què havia passat allà? Per què els japonesos havien rebutjat aquest ultimàtum?

d) Es va rendir el Japó immediatament? Què va passar a continuació? Com va acabar la guerra?

Comentari

a) Identifica en el text les justificacions que utilitza l’autor per legitimar l’ús d’una arma tan terrible.

b) L’autor parla de la «batalla dels laboratoris». Quina importància hi dóna? Quins factors creus que poden donar la victòria en aquest tipus de batalles?

c) Què eren les V1 i les V2? Estaria justificada la preocupació americana davant la possibilitat que els alemanys tinguessin la bomba atòmica?

d) Creus que els Estats Units van actuar de manera legítima?

e) Sintetitza les conclusions que extreguis en un text.

4

3

2

1

TEXT HISTÒRIC

LA DECLARACIÓ DE TRUMAN SOBRE LA BOMBATEXT 11011

CO

MEN

TARI

DE

TEX

TOS

917350 _ 0270-0350.qxd 13/8/08 10:11 Página 299


DISCURS DE STALIN AL BOLSHOITEXT 111 TEXT HISTÒRIC12

Stalin va parlar el 9 de febrer al teatre Bolshoi, [...] les4.000 localitats estaven ocupades per un públic demembres del Partit, oficials de l’exèrcit o funcionaris: laclasse superior, en una paraula, de la primera nació sen-se classes. [...]

«Camarades», començà Stalin amb el seu to «tou i mo-nòton» i el marcat accent georgià d’erres massa arrosse-gades. [...] Quan els presents van sentir que Stalin deiaque «la nostra victòria significa, en primer lloc, que elnostre sistema soviètic ha vençut»; no «Rússia», ni «elsaliats» [...]. Al començament del discurs Stalin va expli-car que l’última guerra va esclatar «com a resultat in-eluctable del desenvolupament de les forces econòmi-ques i polítiques mundials sobre la base del moderncapitalisme monopolista», ja que, al cap i a la fi, «el des-envolupament del capitalisme mundial no té lloc comun avenç continuat i tranquil, sinó a través de les crisis ide la guerra». [...]

La primera conseqüència del conflicte recent era que(com s’ha apuntat més amunt) demostrava que el siste-ma social soviètic podia prevaler. [...] La guerra no tansols havia demostrat que el sistema soviètic era «unaforma d’organització perfectament viable i estable», sinótambé que era «una forma d’organització superior a to-tes les altres». [...]

En segon lloc, va continuar Stalin, «la nostra victòriademostra que el nostre estat soviètic ha vençut, que el

nostre estat multinacional soviètic ha resistit totes lesproves de la guerra i ha demostrat que és viable». [...]

La tercera cosa que demostrava la victòria, va prosseguirStalin, era que l’Exèrcit Roig, la capacitat del qual moltshavien posat en entredit cinc anys enrere, havia superatles adversitats de la guerra. [...]

Pel que fa al desenvolupament econòmic, Stalin va pros-seguir dient que «el nostre partit es proposa l’organitza-ció d’un nou salt endavant de l’economia nacional [...]»;i aquí va arribar la frase clau de tot el discurs, en opinióde molts observadors estrangers: «Només en aquestescondicions podem considerar assegurat el nostre paíscontra qualsevol eventualitat, encara que això exigiràpotser tres nous plans quinquennals, o potser més». [...]

L’oient o el lector previngut hauria observat uns altrestres detalls més, apuntats en aquest discurs.

El primer, que el programa anunciat significava que esreforçaven el partit i la seva ideologia.

El segon, que era evident que es parlaria menys de pa-triotisme i de Rússia. [...]

El tercer, que no es parlaria gens dels grans mariscals igenerals que havien guanyat la guerra. I sí, en canvi, deles armes, els productes de la industrialització.

Comentari periodístic sobre el discurs de Stalin. Moscou, 9 de febrer de 1946


a) De quin tipus de text es tracta?b) Quina és la data del text? Quin n’és el context històric?c) Qui és l’autor del discurs? I l’autor del text? Què pots dir-ne?d) Quina finalitat tenia el discurs? I el text?


a) Assenyala la idea o idees principals del text.b) Quines en són les idees secundàries?


a) Com arriba Stalin al poder? Quines havien estat les seves característiques principals com a líder?b) Quin esdeveniment històric finalitzava? Quins havien estat els fets principals?c) Quin període històric s’obre amb aquest discurs? Com es va desenvolupar? Quines fases va tenir?

I quines característiques?

Comentari

a) Quina posició té l’autor del text enfront de Stalin? Per què?b) En quins aspectes Stalin és subjectiu? Què pretén amb aquest discurs?c) Quina importància històrica té el text? Creus que es pot comparar amb esdeveniments polítics actuals?

4

3

2

1

917350 _ 0270-0350.qxd 13/8/08 10:11 Página 300


Avui els Estats Units són al pinacle de la torre del poder.És un moment solemne per a la democràcia americana.Perquè aquesta primacia de poder està acompanyadad’una impressionant responsabilitat de futur. [...]

L’Organització de les Nacions Unides ha de començarimmediatament a proveir-se d’un exèrcit internacional.[...] No obstant això, seria un error i una imprudènciaconfiar els coneixements secrets o l’experiència de labomba atòmica, que avui comparteixen els Estats Units,el Regne Unit i el Canadà, a l’Organització Internacionalmentre aquesta estigui en la seva infantesa. [...]

I ara parlaré del segon perill: [...] Una ombra cau sobreels escenaris que fins avui il·luminava la llum de la vic-tòria dels aliats. Ningú no sap què pretén fer la RússiaSoviètica i la seva organització comunista internacionalen el futur immediat. [...]

Des de Stettin, al Bàltic, fins a Trieste, a l’Adriàtic, hacaigut sobre el continent un teló d’acer. Rere seu hi hatotes les capitals dels antics estats de l’Europa central ioriental. [...] Totes aquestes famoses ciutats i les sevespoblacions i els països que hi ha al voltant són al que hed’anomenar esfera soviètica. [...] Els partits comunistes

que eren molt reduïts als estats orientals d’Europa, hanestat situats en llocs preeminents i procuren aconseguirun control totalitari a tot arreu. [...]

La seguretat del món exigeix una nova unitat d’Europa,de la qual cap nació quedi exclosa de manera perma-nent. [...] No crec que la Rússia soviètica desitgi la guer-ra. El que volen són els fruits de la guerra i l’expansióindefinida del seu poder i de les seves doctrines. [...] Pertot el que he vist dels nostres amics els russos durant laguerra, estic convençut que no admiren res tant com laforça i res no respecten menys que la feblesa, especial-ment la feblesa militar. Per aquesta raó, la vella doctrinade l’equilibri de poder és perjudicial. [...]

I això només es pot aconseguir si avui, el 1946, assolimun bon acord amb Rússia en totes les qüestions sotal’autoritat general de l’Organització de les Nacions Uni-des, i mantenim aquest acord al llarg de molts anys depau per mitjà d’aquest instrument mundial que té el su-port de totes les forces del món de parla anglesa i totsels països que hi estan relacionats.

W. CHURCHILL, Westminster College, Fulton, Missouri, 5 de març de 1946


a) Assenyala la classe de text de què es tracta.

b Qui n’és l’autor? Què en saps?

c) Quina és la data del text? Quin n’és el context històric? En quin període s’emmarca?

d) Quina finalitat té el text? Qui n’és el destinatari?


a) Quina és la idea o idees principals del text? Quines en són les idees secundàries?

b) Explica la manera d’exposar les idees. Què es pretén amb això?


a) Quins esdeveniments havien tingut lloc prèviament a aquest text?

b) Quines són les causes que donen lloc al text? Per què l’autor ho expressa d’aquesta manera?

c) Quines conseqüències va tenir el desenvolupament de la guerra freda?

Comentari

a) Quina posició té l’autor enfront del comunisme? En quins aspectes creus que és subjectiu? En quins aspectesChurchill es mostra encertat?

b) Explica la metàfora del «teló d’acer». A què es refereix amb la vella doctrina de l’equilibri? Per què pensa que ja no és vàlida?

c) Quina relació estableix entre els partits comunistes i la Unió Soviètica? En quins aspectes creus que és una afirmació incorrecta?

d) Quin paper atribueix Churchill a l’ONU? En quins aspectes creus que ha assumit aquest paper i en quins no?

4

3

2

1

TEXT HISTÒRIC

CHURCHILL I EL TELÓ D’ACER TEXT 11212

CO

MEN

TARI

DE

TEX

TOS

917350 _ 0270-0350.qxd 13/8/08 10:11 Página 301


LES CARACTERÍSTIQUES DE LA GUERRA FREDA TEXT 113 TEXT HISTORIOGRÀFIC12

1. Es va organitzar un sistema bipolar rígid, en què nocabien les posicions intermèdies, que alineava dosblocs de països agrupats al voltant de dues potènciesimperials, els Estats Units i la Unió Soviètica. El mónde la postguerra havia estat preparat per contemplarl’hegemonia dels tres grans, però l’esgotament delRegne Unit i els greus problemes que li va comportarel procés descolonitzador el van forçar a descarregarde manera gradual les responsabilitats internacionalsen els nord-americans, que es van convertir en elsgendarmes occidentals enfront del bloc liderat perl’URSS.

2. La tensió permanent entre els dos pols, motivada perla cerca de l’equilibri estratègic en un món profunda-ment alterat per la Segona Guerra Mundial i sotmès acanvis continus en la postguerra. La necessitat d’unareafirmació permanent del lideratge de les dues su-perpotències, el forçat alineament de les altres na-cions i el continu rearmament militar i ideològic sónles conseqüències més importants de la cerca de l’e-quilibri, que troba la màxima expressió en la cursanuclear.

3. S’estableix una política de riscos calculats destinadaen un primer moment a contenir els avenços de l’ad-versari i després a dissuadir-lo de qualsevol acte hos-

til, però evitant provocar un conflicte de caràctermundial. Aquesta política va conduir a una apariciócontínua de punts calents (Corea, Berlín, Cuba,etc.), on els blocs van mesurar les seves forces, dis-posats a tornar a les negociacions quan els riscos fos-sin excessius per a tots dos. La incertesa de l’adversa-ri davant les intencions i la capacitat de resistènciade l’adversari forçaven a un increment constant de lacapacitat ofensiva dels blocs, ja que l’últim risc quecalia assumir, present en els plans dels estats majors,era la Tercera Guerra Mundial.

4. El paper assignat a l’Organització de les Nacions Uni-des (ONU) com a fòrum de discussió entre els blocs,últim recurs davant les crisis i, al mateix temps, esce-nari de la propaganda dels adversaris. Malgrat elsefectes negatius del veto, el Directori Mundial que re-presentaven els membres permanents del Consell deSeguretat i el protagonisme creixent de l’AssembleaGeneral i del Secretari, van convertir l’ONU en unaplataforma de diàleg vital en uns anys en què el llen-guatge internacional semblava carregat de connota-cions bèl·liques.

Julio GIL PECHARROMÁN, La guerra freda,

l’OTAN enfront del pacte de Varsòvia


a) Indica de quin tipus de text es tracta.b) A quina data fa referència?c) Qui és l’autor del text? Quina finalitat té el text? A qui s’adreça?


a) Assenyala la idea o idees principals del text. Quines en són les idees secundàries?b) Com desenvolupa les idees? Què es pretén amb aquest desenvolupament?


a) A quins fets històrics fa referència? Quins són els orígens de la guerra freda? Quines característiques va tenir, segons l’autor?

b) Quines potències van protagonitzar aquest període? Com té lloc el pas de l’hegemonia de les potències europees tradicionals (Regne Unit, Alemanya, França) a aquestes dues noves potències?

c) Quines són les causes que donen lloc a la guerra freda? Quins en van ser els conflictes principals? Quina relació tenen amb el text?

Comentari

a) Per què creus que l’autor pretén ser objectiu?b) Per què la guerra freda es va basar tant en la «vora de l’abisme»? Per què mai no va tenir lloc el conflicte?c) Per què afirma que el Regne Unit acusava l’esgotament?d) Per què hi ha la necessitat permanent de reafirmar el lideratge? Resumeix breument les conclusions a

què hagis arribat.

4

3

2

1

917350 _ 0270-0350.qxd 13/8/08 10:11 Página 302


Eretz-Israel (terra d’Israel) va ser el lloc de naixement delpoble jueu. Aquí pren forma la seva identitat espiritual,religiosa i política. [...] L’any 5657 (1897), en el requeri-ment del pare espiritual de l’Estat jueu, Theodor Herzl,el Primer Congrés Sionista va proclamar el dret del poblejueu al seu renaixement nacional al seu propi país.Aquest dret va ser reconegut en la Declaració de Balfour,i reafirmat en el Mandat de la Lliga de les Nacions. [...]

La catàstrofe que recentment va patir el poble jueu –lamassacre de milions de jueus a Europa– va ser una altrademostració clara de la urgència del [...] restablimentd’Eretz-Israel com a estat jueu. [...] El 29 de novembrede 1947, l’Assemblea General de les Nacions Unides vaaprovar una resolució en què proclamava l’establimentde l’estat jueu a Eretz-Israel.

D’acord amb això, nosaltres, membres del Consell delPoble, representants de la comunitat jueva d’Eretz-Israeli del Moviment Sionista, ens hem reunit aquí el dia delfinal del mandat britànic. [...] I, en virtut del nostre dretnatural i històric i la força legal de la resolució de l’As-semblea General de les Nacions Unides, declarem l’esta-bliment de l’estat jueu a Eretz-Israel, que serà conegutcom Estat d’Israel.

L’Estat d’Israel estarà obert a la immigració jueva, [...]estarà basat en la llibertat, la justícia i la pau, com pre-

veien els profetes d’Israel, assegurarà la total igualtat dedrets socials i polítics a tots els seus habitants, senseconsideració de religió, raça o sexe; garantirà la llibertatde religió, consciència, llengua, educació i cultura, pro-tegirà els llocs sagrats de totes les religions i serà fidel alsprincipis de la Carta de les Nacions Unides. [...]

Apel·lem, enmig de l’atac emprès contra nosaltres desde fa mesos, als habitants àrabs del poble d’Israel per-què conservin la pau i participin en la construcció del’estat. [...]

Estenem la mà a tots els estats veïns i a la seva gent, ioferim pau i bones relacions, i els cridem per establirpunts de cooperació i ajuda mútua amb el poble jueuestablert a la seva pròpia terra.

Apel·lem a tot el poble jueu de la diàspora perquècol·labori amb els jueus d’Eretz-Israel en la tasca d’im-migració i de construcció, i perquè s’hi uneixi en la granlluita per la realització del somni dels temps: la redemp-ció d’Israel.

Posant la nostra confiança en el Totpoderós, signemaquesta declaració, [...] a la ciutat de Tel-Aviv, la vigíliadel sàbat del dia 5 d’iar, 5708 (14 de maig de 1948).

David BEN GURION, Història de la guerra.Des de la invasió fins a la victòria, 1963


a) De quin tipus de text es tracta? Quina finalitat té el text?

b) Qui n’és l’autor? Quin paper històric va tenir?






a) Quins són els antecedents d’aquesta declaració? Quina relació té amb la guerra freda?

b) Quines són les causes que van donar lloc a aquest document?

c) Quines conseqüències va tenir aquesta declaració en la història? Com va evolucionar posteriorment el problema?

Comentari

a) Quina posició té l’autor respecte d’Israel? En quins aspectes penses que no és objectiu?

b) Què defensaria un partidari d’una Palestina àrab? En què té raó cadascú?

c) Quina és la situació actual d’aquest conflicte? En quins aspectes té actualitat el text?

d) En quines frases creus que es transmet bona voluntat? S’han acomplert aquests plantejaments?

e) Resumeix les conclusions que hagis tret del text.

4

3

2

1

TEXT HISTÒRIC

LA DECLARACIÓ D’INDEPENDÈNCIA D’ISRAEL TEXT 11412

CO

MEN

TARI

DE

TEX

TOS

917350 _ 0270-0350.qxd 13/8/08 10:11 Página 303


LA NACIONALITZACIÓ DEL CANAL DE SUEZTEXT 115 TEXT HISTÒRIC12

Avui comencem el cinquè any de la revolució. Hem pas-sat quatre anys de lluita. Hem estat lluitant per desem-barassar-nos de les restes del passat, de l’imperialisme idel despotisme, de les restes de l’ocupació estrangera idel despotisme interior.

Avui, en rebre el cinquè any de la revolució, som mésforts que mai i la nostra voluntat és cada vegada mésforta. Hem lluitat i hem triomfat. Només comptem ambnosaltres mateixos. [...] Lluitem i sentim que triomfa-rem, sempre per consolidar els nostres principis de dig-nitat, de llibertat i de grandesa, a fi d’establir un estat in-dependent.

Mirant cap al futur, ens adonem que la nostra lluita noha acabat. No és fàcil edificar la nostra potència enmigdels objectius imperialistes [...]. L’imperialisme ha in-tentat [...] atemptar contra el nostre nacionalisme àrab.Ha intentat dispersar-nos i separar-nos, i per això hacreat l’Estat d’Israel, obra de l’imperialisme.

No hem oblidat la independència econòmica perquè es-tem fermament convençuts que és un fet que la inde-pendència política només es pot dur a terme per la viade la independència econòmica. [...]

La lluita és a tot arreu en tot el món àrab. Lluita contral’imperialisme que ajuda França al nord de l’Àfrica.Amèrica i tots els països del pacte de l’Atlàntic han obli-dat els principis que van proclamar i mobilitzen totesles seves forces per combatre els algerians. Però allàtambé triomfa el nacionalisme àrab. Aquestes lluites aJordània, Síria, el Sudan, Algèria i a tots els llocs delspaïsos àrabs, no podem dir que no ens concerneixenperquè tots nosaltres, els països àrabs, estem vinculatsíntimament els uns als altres. [...]

Nosaltres tornem a prendre tots els nostres drets, per-què tots aquests fons són els nostres i aquest canal éspropietat d’Egipte. La Companyia és una societat anòni-ma egípcia i el canal va ser excavat per 120.000 egipcisque van morir durant l’execució dels treballs.

La Societat del Canal de Suez, amb seu a París, no és si-nó la tapadora d’una pura explotació. Eugene Black vavenir a Egipte amb la mateixa intenció que Lesseps.

Nosaltres construirem una presa alta i obtindrem totsels drets que havíem perdut. Els trenta-cinc milions delliures que cobra la Companyia, nosaltres els recolliremen interès d’Egipte.

Gamar Abdel NASSER, 26 de juliol de 1956


a) Assenyala el tipus de text de què es tracta. b) Qui és l’autor del text? c) Quina és la data del text? En quin context històric pots situar el text?c) Quina finalitat té el text? Què significa nacionalitzar el canal?


a) Assenyala la idea o idees principals del text.b) Quines en són les idees secundàries?


a) A quin fet històric fa referència el text? Quan, qui i per a què es va construir el canal de Suez? Qui el controlava?Quin paper hi tenia Egipte?

b) Quins arguments dóna l’autor per a la nacionalització?c) Com van intentar evitar la nacionalització les potències europees? Quin resultat va tenir això?

Comentari

a) Quina ideologia tenia Nasser? Com es transmet en el text?b) Quines implicacions va tenir per a la política internacional el conflicte del canal de Suez?c) Per què esmenta Israel? Quins són els principals països aliats d’Egipte?d) Quin paper assumeix avui dia Egipte dins el món àrab? Creus que el canal continua sent una peça essencial

en l’estratègia mundial?e) Quins altres casos coneixes de nacionalitzacions recents?f) Resumeix les conclusions a què hagis arribat.

4

3

2

1

917350 _ 0270-0350.qxd 13/8/08 10:11 Página 304


El matí que Pyle va aparèixer per primera vegada a laplaça del Continental jo ja coneixia molts americans,col·legues meus de premsa, alts, sorollosos, alguns d’ellsde mitjana edat però infantils i tots ells plens d’un agreressentiment contra els francesos, els quals, quan ja es-tava tot llest, continuaven fent la guerra. Periòdicament,després d’haver-se portat a terme un conveni d’haverallunyat un quant temps les violències, es portava elsamericans a Hanoi a unes quatre hores de vol; allí [...]els feien volar per damunt del darrer camp de batalla auna altura de tres mil metres (que era el límit d’abats deles metralladores pesants) i finalment, sense fer soroll,els tornaven sans i estalvis a l’Hotel Continental de Sai-gon com si es tractés d’una sortida escolar.

Pyle era un home tranquil i semblava tímid. [...] Mentrejo parlava, Pyle em mirava intensament, com un deixe-ble aprofitat. Vaig començar explicant-li la situació alNord del país, a Tonquín, on els francesos, aquells dies,estaven aferrats al delta del riu Roig, on es trobava Ha-noi i l’únic port del Nord: Hai-Phong. En aquesta regióhi havia la major part de les plantacions d’arròs [...].

–Aquesta és la situació, al Nord –vaig dir–. Els france-sos, pobres diables, podran mantenir les seves posicionssi la Xina comunista no ajuda el Viet-minh. És una guer-ra terrible, aquesta: al mig de la jungla i a través de lesmuntanyes, pantans i arrossars inundats, que cal traves-sar amb l’aigua fins al coll, on l’enemic, senzillament,

desapareix: enterra les armes, es disfressa de pagès... Encompensació un pot podrir-se confortablement en lahumitat de Hanoi. Allí no hi tiren bombes. Déu sap perquè. La guerra del Nord, diríem, és una guerra normal.

–I aquí, al Sud?

–Els francesos controlen les carreteres principals fins ales set del vespre; després d’aquesta hora controlen lestorres de vigilància i part de les ciutats. Això no vol pasdir que un estigui segur; si no, els restaurants no esta-rien protegits amb reixes de ferro.

Quantes vegades havia explicat el mateix, abans! Era eldisc que repetia indefinidament a profit dels qui acaba-ven d’arribar; un membre del Parlament que venia a fer-nos una visita, el nou ministre anglès [...]. Els forastersels trobaven pintorescos, però el cert és que la traïció ila deslleialtat no ho són pas.

–I ara, –vaig dir– hi ha també el general Thé. Era caodista,cap de l’estat major, però se n’ha anat a les muntanyes a llui-tar contra ambdues bandes: els francesos i els comunistes.

–York ha escrit –va dir Pyle– que el que Orient necessi-ta és una tercera força.

Potser jo, aleshores, hauria hagut d’adonar-me del gus-pireig fanàtic de la seva mirada i de la rapidesa de la se-va resposta, i captar el so màgic de certes paraules:quinta columna, tercera força, dia setè.

Graham GREENE, L’americà tranquil, 1955


a) Assenyala el tipus i la finalitat del text.

b) Qui n’és l’autor? Quines obres seves coneixes?

c) Quina és la data del text? A quina data es refereix?





a) En quin esdeveniment està enquadrat aquest diàleg? Com van arribar els francesos al Vietnam? Quina va ser l’evolució històrica del problema fins que va esclatar la guerra?

b) Per què es va desenvolupar el conflicte? Com va acabar la guerra?

c) Què va passar amb el Vietnam?

Comentari

a) Quina posició té l’autor respecte del conflicte? On es pot apreciar?

b) Per què els Estats Units van assumir el paper de França i no van permetre la independència del país?

c) Com veu l’autor la presència estrangera (periodistes, control militar, etc.)? Quina imatge d’aquella guerra preténtransmetre? Per què hi ha generals que lluiten contra tots dos bàndols?

d) Quins conflictes actuals creus que es poden comparar amb aquest? Creus que tenen lloc pels mateixos motius?

4

3

2

1

TEXT LITERARI

L’ALTRA GUERRA DEL VIETNAMTEXT 11612

CO

MEN

TARI

DE

TEX

TOS

917350 _ 0270-0350.qxd 13/8/08 10:11 Página 305


LA CRISI DE CUBA: CARTA DE J. F. KENNEDY A NIKITA KHRUIXTXOV TEXT 117 TEXT HISTÒRIC12

Benvolgut senyor president,

He llegit la vostra carta del 26 d’octubre amb molta aten-ció i celebro conèixer el vostre desig de buscar una so-lució ràpida al problema. El primer que cal fer, però, ésdeixar de treballar en les instal·lacions per a projectils di-rigits a Cuba sota la supervisió de les Nacions Unides.

Convençut que això es farà ben aviat, he donat instruc-cions als meus representants a Nova York que els perme-tran traçar durant aquest cap de setmana en cooperacióamb el secretari general en funcions de les Nacions Uni-des un acord per a una solució permanent del problemacubà, seguint les línies suggerides per vós en la carta del26 d’octubre. Els elements clau de les vostres propostes,que em semblen acceptables en general, tal com jo les en-tenc són les següents:

1. Vós acordareu eliminar aquestes instal·lacions per aarmes ofensives existents a Cuba, sota l’observació ila supervisió de les Nacions Unides, i, amb les segu-retats adequades, aturar la introducció d’aquestesinstal·lacions i armes a Cuba.

2. Nosaltres, per la nostra banda, estarem disposats–amb l’establiment dels acords adequats fets per mit-jà de les Nacions Unides per assegurar la continuïtat ila posada en marxa d’aquests compromisos– al se-güent:

a) Aixecar immediatament les mesures de quarante-na ara en vigor; i

b) Donar seguretat contra la invasió de Cuba. Con-fio que altres nacions de l’hemisferi occidental es-tiguin disposades a actuar de la mateixa manera.

Si vós doneu als vostres representants instruccions con-cretes, no hi ha cap raó per la qual no siguem capaçosde completar aquests acords i anunciar-los al món d’a-quí a un parell de dies. L’efecte d’aquest acord sobre latensió mundial ens permetrà continuar treballant cap aun acord general referent a «altres armaments». [...]

Però la primera condició, cal remarcar-ho, és el cessa-ment de la tasca a les instal·lacions de llançament deprojectils dirigits a Cuba i les mesures adequades perinutilitzar aquests projectils, sota unes garanties inter-nacionals concretes. La continuació d’aquesta amenaça,o l’extensió d’aquesta discussió referent a Cuba, relacio-nant-la amb altres qüestions referents a la seguretat eu-ropea i del món, conduiran segurament a una intensifi-cació de la crisi cubana i a un greu efecte per a la paudel món. Per aquesta raó, espero que puguem posar-nosd’acord segons el que s’assenyala en aquesta carta i en lavostra carta del 26 d’octubre.

John F. KENNEDY, 28 d’octubre de 1962


a) Assenyala el tipus de text de què es tracta. Qui n’és l’autor?

b) Quina és la data del text i en quin context històric es desenvolupa?

c) Quina finalitat té el text? Qui n’és el destinatari?





a) Quins antecedents té la guerra freda? En quina fase estem? Quins antecedents té el problema cubà?

b) Per quina raó s’escriu aquesta carta?

c) Quina és la conseqüència d’aquest text? Com van evolucionar el problema cubà i la guerra freda?

Comentari

a) Quina va ser la política de Kennedy? Com es reflecteix en la carta?

b) Com s’hi reflecteixen les doctrines de la «vora de l’abisme» i de «riscos calculats»?

c) Per què es dóna tanta importància als Estats Units en la qüestió dels míssils cubans?

d) Com és la situació en què viu Cuba avui dia? Creus que reflecteix o ha reflectit els efectes d’aquesta crisi?


4

3

2

1

917350 _ 0270-0350.qxd 13/8/08 10:11 Página 306


Els Estats Units d’Amèrica i la Unió de les RepúbliquesSocialistes Soviètiques [...].

Partint de la premissa que una guerra nuclear tindriaconseqüències devastadores per al conjunt de la huma-nitat,

Considerant que les eficaces mesures per limitar els sis-temes de míssils antibalístics serien un factor importanten la limitació de la cursa d’armes estratègiques ofensi-ves i comportarien una disminució del risc d’una guerraen què les armes nuclears serien utilitzades.

Partint del fet que la premissa de la limitació de sistemesde míssils antibalístics, així com l’adopció de certes me-sures sobre la limitació d’armes estratègiques ofensives,contribuirien a la creació de condicions més favorablesper a noves negociacions sobre la limitació d’armes es-tratègiques;

Tenint en compte les obligacions recollides a l’article 6del tractat de no-proliferació d’armes nuclears.

Declaren la intenció d’arribar en una data al més imme-diata possible a l’aturada de la cursa de les armes nucle-ars, i de prendre les mesures eficaces amb vista a la re-ducció d’armes estratègiques, del desarmament nucleari del desarmament general i complet;

Desitjoses de contribuir a la reducció de la tensió inter-nacional i al reforç de la confiança entre estats, han con-vingut el següent:

Article 1.1. Cada part es compromet a limitar els siste-mes de míssils antibalístics (ABM) i a adoptar altres me-sures d’acord amb les disposicions d’aquest tractat.

2. Cada part es compromet a no desplegar sistemesABM per a la defensa del territori del seu país i a no pro-porcionar-se bases per a la seva defensa amb aquests si-temes, i també a no desplegar sistemes ABM per a la de-fensa d’una regió individual, tret del que s’estipula enl’article 3 d’aquest tractat. [...]

Article 3. Cada part està d’acord a no desplegar sistemesABM o els seus components, excepte per:

a) Instal·lar un sistema ABM en una àrea que tingui unradi de 150 km i centre a la capital de l’estat de cadapart. [...]

Article 15. 1. Aquest tractat tindrà una durada il·limi-tada.

2. Cada part tindrà, en exercici de la seva sobirania, eldret d’abandonar el tractat si decideix que hi ha fets ex-traordinaris relacionats amb les matèries del tractat quehan posat en perill els seus interessos principals. [...]

Signat per Leónidas BREZNEV i Richard NIXON, Moscou, 26 de maig de 1972


a) Assenyala de quin tipus de text es tracta.b) Qui en són els autors?c) Quina és la data del text? Quin n’és el context històric?d) Quina finalitat té el text?




a) Quins van ser els antecedents del conflicte nuclear? Com es va desenvolupar durant la guerra freda?b) Per què s’arriba a aquest acord? Per què en aquest moment?c) Quins canvis es van originar en la guerra freda i en l’equilibri nuclear?

Comentari

a) Què buscava cadascun dels signants amb aquest compromís?b) En el fons, l’acord es basa a fer inevitable la destrucció mútua en cas de conflicte. Com s’entén aquesta forma

d’equilibri?c) Quina importància històrica tenen aquests acords? Què significa SALT?d) Avui dia hi ha conflictes nuclears? Assenyala quins són, i explica’n les característiques i les diferències respecte

dels de la guerra freda. e) Resumeix les conclusions a què hagis arribat.

4

3

2

1

TEXT HISTÒRIC

L’INICI DE LA DISTENSIÓ. EL TRACTAT SALT ITEXT 11812

CO

MEN

TARI

DE

TEX

TOS

917350 _ 0270-0350.qxd 13/8/08 10:11 Página 307


LA PAU DE PARÍSTEXT 119 TEXT HISTÒRIC12

Les parts participants en la conferència de pau de París,amb vista a finalitzar la guerra i restaurar la pau al Viet-nam sobre la base del respecte dels drets nacionals fona-mentals del poble vietnamita del sud, i per contribuir ala consolidació de la pau a l’Àsia i el món, han acordatles estipulacions següents, que es comprometen a res-pectar i dur a terme:

Article 1. Els Estats Units i tots els altres països respecta-ran la independència, la sobirania, la unitat i la integri-tat territorial del Vietnam, com es va reconèixer alsacords de Ginebra sobre el Vietnam el 1954.

Article 2. L’alto el foc serà vigent a tot el sud del Viet-nam a les 24 hores GMT del 27 de gener de 1973. [...]

Article 5. En el període de seixanta dies des de la signa-tura de l’acord, abandonaran el Vietnam totes les tropes,els consellers militars i el personal militar, incloent-hi elpersonal militar tècnic i el personal militar associat ambprogrames pacífics, així com els armaments, les muni-cions i el material de guerra dels Estats Units. [...]

Article 9. Els governs dels Estats Units i de la RepúblicaDemocràtica del Vietnam es comprometen a respectarels principis següents: [...]

a) el dret a l’autodeterminació del poble vietnamita del sudés sagrat, inalienable i serà respectat per tots els països;

b) el poble vietnamita del sud decidirà per si mateix elfutur polític [...] a través d’unes eleccions lliures idemocràtiques sota supervisió internacional;

c) els països estrangers no imposaran cap tendència po-lítica o personalitat sobre el poble vietnamita del sud.[...]

La reunificació del Vietnam es farà pas a pas amb mèto-des pacífics i sobre la base de les discussions i els acordsentre el Vietnam del Nord i el Vietnam del Sud, sense co-accions o annexions de cap part, i sense intervenció es-trangera. El temps per a la reunificació serà acordat pelVietnam del Nord i el Vietnam del Sud. [...]

Article 21. Els Estats Units anticipen que aquest acords’usarà en nom de la reconciliació amb la República De-mocràtica del Vietnam, així com de tots els pobles d’In-doxina. [...] Els Estats Units contribuiran a sanejar elsefectes de la guerra i a la reconstrucció de la postguerraa la República Democràtica del Vietnam i a Indoxina. […]

W. P. ROGERS; T. VAN LAM; N. DUY TRINH; N. THI BINH,

París, 27 de gener de 1973


a) De quina classe de text es tracta? Qui en són els autors?b) Què és el Vietnam del Sud? Quin tipus de país és la República Democràtica del Vietnam?c) Quina és la data del text? Quin esdeveniment explica aquest tractat?d) Quina finalitat té cadascuna de les parts signants?




a) Quins són els antecedents del conflicte que s’acaba? Qui s’havia enfrontat i quines ideologies tenien?b) Per quins motius cal posar fi a la guerra? En quines condicions se signa?c) Quines conseqüències va tenir aquest conflicte en la història? Com va influir en la història dels

Estats Units?

Comentari

a) Quines característiques de la guerra el converteixen en el típic conflicte de la guerra freda?

b) Per què es posa tant l’accent en el dret a l’autodeterminació del Vietnam del Sud i en els drets fonamentals del poble vietnamita? Qui defensa cada idea? Per què?

c) Què vol dir l’article 9? Per què cal definir-lo?

d) Creus que s’han produït conflictes militars similars des de llavors? Per quins motius?

e) Creus en la sinceritat de l’article 21?

f) Resumeix breument les conclusions a què has arribat.

4

3

2

1

917350 _ 0270-0350.qxd 13/8/08 10:11 Página 308


Els països àrabs, amb les exportacions de petroli, parti-cipen en la prosperitat i el desenvolupament econòmic.[...] La producció ha superat el límit que es demana pera les necessitats de la situació econòmica interna i lesperspectives previstes, per la qual cosa aquests païsoshan hagut d’incrementar la seva producció, sacrificantels interessos propis en consideració a la cooperaciómundial i als interessos dels consumidors.

Vastes àrees dels països àrabs estan ocupades per Israelper la força de les armes des del juny del 1967. Israel hacontinuat amb l’ocupació, ignorant les resolucions deles Nacions Unides, [...] la comunitat mundial té uncompromís per fer complir les resolucions de les Na-cions Unides i no permetre a l’agressor obtenir els fruitsde l’agressió [...], però molts dels grans països industria-litzats [...] no adopten cap mesura ni prenen cap proce-diment que demostri que coneixen aquest compromís.[...] Alguns d’aquests països han emparat l’ocupació i elsEstats Units en particular han estat molt actius abans idurant la guerra, donant suport a Israel amb tots els re-cursos disponibles.

El 1967 Israel va provocar el tancament del canal deSuez i l’economia europea se’n va veure afectada. Du-rant aquesta guerra, Israel ha bombardejat les terminalsdel Mediterrani oriental i Europa ha patit una altra es-cassetat en el proveïment de petroli. [...] Israel està im-pulsant els àrabs a prendre la decisió de no continuar

fent sacrificis econòmics per produir quantitats de pe-troli per sobre de les necessitats econòmiques.

Tret que la comunitat internacional corregeixi la situa-ció, forçant Israel a abandonar els territoris ocupats i afer que els Estats Units s’adonin de l’alt preu, els païsosindustrialitzats europeus pagaran com a resultat el cons-tant suport americà a Israel.

I per tot això, els ministres àrabs del petroli s’han reunita Kuwait el 17 d’octubre i han decidit començar imme-diatament a reduir la producció de petroli no menys del5 % per mes des de la producció de setembre. El mateixpercentatge es reduirà cada mes en comparació a l’ante-rior, fins que Israel abandoni completament els païsosàrabs ocupats el juny del 1967, i els drets legals del po-ble palestí siguin restaurats. Aquesta reducció no hauràde perjudicar cap estat amic que doni suport o puguidonar suport als àrabs activament i materialment. [...]

Els ministres àrabs fem una crida als pobles del món i alpoble americà en particular perquè ens ajudin en la llui-ta contra l’imperialisme i l’ocupació israeliana. Els mi-nistres àrabs confirmem la sinceritat dels països àrabsen la cooperació amb tots els altres pobles i la bona dis-posició per donar suport en totes les necessitats de pe-troli al món que simpatitzi amb nosaltres i condemnil’agressió malgrat tots els sacrificis.

Financial Times, 18 d’octubre de 1973


a) De quina classe de text es tracta? Per què es publica al Financial Times?b) Qui és l’autor o autors del text?c) Quina és la data del text? Quina finalitat té? A qui s’adreça?


a) Quina és la idea o idees principals del text?b) Quines en són les idees secundàries?c) Explica la manera d’exposar les idees. Què es pretén fent-ho així?


a) A quin fet històric fa referència? Quines característiques té?b) Quines causes condueixen a aquest text? Quines conseqüències va tenir?

Comentari

a) Creus que els autors són objectius? Què hauria escrit un autor israelià? Qui penses que té raó?b) Quines solucions buscarà Occident a aquest problema?c) Quins problemes energètics tenim avui dia? Es podria produir un problema semblant?d) En quin punt està actualment el problema entre Israel i el món àrab? Creus que s’ha solucionat el problema

que narra el text?e) Resumeix les conclusions que extreguis del tema.

4

3

2

1

TEXT HISTÒRIC

LA CRISI DEL PETROLI. LA VISIÓ ÀRABTEXT 12012

CO

MEN

TARI

DE

TEX

TOS

917350 _ 0270-0350.qxd 13/8/08 10:11 Página 309


LA DECLARACIÓ UNIVERSAL DELS DRETS HUMANSTEXT 121 TEXT HISTÒRIC13

Preàmbul

Considerant que el reconeixement de la dignitat inhe-rent i dels drets iguals i inalienables de tots els membresde la família humana és el fonament de la llibertat, lajustícia i la pau en el món,

Considerant que el desconeixement i el menyspreu delsdrets humans han originat actes de barbàrie que han ul-tratjat la consciència de la humanitat; i que s’ha procla-mat com l’aspiració més elevada de tothom l’adveni-ment d’un món on els éssers humans, deslliurats deltemor i la misèria, puguin gaudir de llibertat d’expressiói de creença, [...]

Considerant que els pobles de les Nacions Unides hanratificat en la Carta llur fe en els drets humans fonamen-tals, en la dignitat i el valor de la persona humana i en laigualtat de dret d’homes i dones; i que han decidit depromoure el progrés social i millorar el nivell de vidadins d’una llibertat més àmplia, [...]

L’Assemblea General proclama aquesta Declaració Uni-versal de Drets Humans [...].

Article 1: Tots els éssers humans neixen lliures i igualsen dignitat i en drets. Són dotats de raó i de consciència, ihan de comportar-se fraternalment els uns amb els altres.

Article 2: Tothom té tots els drets i llibertats proclamatsen aquesta Declaració, sense cap distinció de raça, co-lor, sexe, llengua, religió, opinió política o de qualsevolaltra mena, origen nacional o social, fortuna, naixemento altra condició. [...]

Article 3: Tota persona té dret a la vida, a la llibertat i ala seva seguretat.

Article 4: Ningú no serà sotmès a esclavitud o servitud:I’esclavitud i el tràfic d’esclaus són prohibits en totesllurs formes.

Article 18: Tota persona té dret a la llibertat de pensa-ment, de consciència i de religió; aquest dret inclou lallibertat de canviar de religió o de creença, i la llibertat,individualment o col·lectivament, en públic o en privat,de manifestar la seva religió o creença per mitjà de l’en-senyament, la pràctica, el culte i l’observança.

Article 30: Res en aquesta Declaració no podrà interpre-tar-se en el sentit que doni cap dret a un Estat, a un grupo a una persona a emprendre activitats o a realitzar ac-tes que tendeixin a la supressió de qualsevol dels drets illibertats que s’hi enuncien.

Assemblea General de les Nacions Unides,

10 de desembre de 1948



b Qui són els autors del text? Quina és la data del text? Quin n’és el context històric?

c) Quina és la finalitat del text? Quins països el van impulsar? Qui n’era el destinatari?





a) Què havia passat amb anterioritat al text? Quines altres declaracions similars de drets coneixes?

b) Quines són les causes que donen lloc al text?

c) Quines conseqüències va tenir aquesta declaració?

Comentari

a) Per què calia impulsar una declaració d’aquestes característiques?

b) Com es pot interpretar aquesta declaració des del punt de vista del colonialisme?

c) Quins aspectes d’aquesta declaració conculcaven sistemàticament les potències colonitzadores?

d) En quins aspectes aquest text gaudeix actualment de vigència? En quines situacions polítiques de l’actualitat es transgredeix?


4

3

2

1

917350 _ 0270-0350.qxd 13/8/08 10:11 Página 310


És fàcil, naturalment, criticar la política d’apartheid. Pe-rò, hi ha cap altra solució? Si la política d’apartheid téèxit, s’arribarà finalment a un estat de coses que es po-dria anomenar associació de races. No obstant això, nopuc imaginar-me una comunitat única amb les diversesactivitats socials, [...] econòmiques i politiques, que si-gui una associació de dues races o diverses.

És necessari pensar en l’època en què, amb l’ajuda delsblancs, els nostres bantus havien arribat a ser més omenys civilitzats. [...] Si no es vol que la comunitat mul-tiracial de l’Àfrica del Sud es desenvolupi seguint l’apar-theid, l’única solució és que les races de l’Àfrica del Sudes desembarassin del seu esperit de raça i es fusioninper formar un poble únic, que acabarà per ser una raçamestissa, ni negra ni blanca, però gairebé negra. [...] Nohi ha solució intermèdia entre l’apartheid o el desenvo-lupament separat per una banda i la integració o asso-ciació per una altra.

Però es pot objectar: concediu almenys drets políticsiguals a tots els individus civilitzats. Ho havíem fet desdel 1892 fins al 1936 [...]. Aquí, ara, cal veure-hi mésenllà del futur immediat. Al principi, amb aquest siste-ma d’assimilació, no hi haurà gaires bantus. Però elssud-africans consideren que tenen el deure de civilitzar

els bantus. Com més es dediquin a aquesta tasca, mésràpidament augmentarà el nombre d’electors bantus. Alprincipi no se n’adonaran del seu poder polític –la vos-tra classe obrera potser tampoc no s’ha adonat del seupoder quan l’obrer ha obtingut el dret de vot–. Però sen’adonaran amb el temps. Tanmateix, si les races conti-nuen sota el domini social, no serà poc més o menys in-evitable que ambiciosos dirigents bantus organitzin elsseus compatriotes en un partit polític racial? Atesa laigualtat de drets polítics i atès que hi havia una petitaclasse dirigent tradicional (els blancs) i una nombrosaclasse inferior en camí d’alçar-se (els bantus), segura-ment caldria que aquests dirigents fossin àngels perquèaixò no passés.

I si això passa? Podeu imaginar-vos l’acarnissament dela lluita política que llavors seria tant com una lluita deraces? Sent la proporció de negres i blancs de quatre aun, els blancs [...] es trobarien finalment reduïts a sernomés una petita minoria política impotent en el paísque és la seva pàtria i que s’ha desenvolupat gràcies alseu esperit d’iniciativa.

A. L. GEYER, alt comissari de la Unió Sud-africana a Londres. Declaracions a la BBC,

27 de març de 1952


a) Assenyala la classe de text de què es tracta.

b) Qui n’és l’autor? Què en saps?

c) Quina és la data del text? Quin n’és el context històric respecte del colonialisme?

d) Quina finalitat té el text? A qui s’adreça? Per què usa la BBC com a plataforma?



b) Explica la manera d’exposar les idees. Què es pretén amb això?


a) Què és l’apartheid? Quins antecedents té?

b) Saps què és el Partit Nacional i com arriba al poder? Quin tipus d’idees defensa?

c) Quines raons esgrimeix l’autor per defensar l’apartheid?

d) Quines conseqüències va tenir l’apartheid a Sud-àfrica? Com i quan va desaparèixer?

Comentari

a) Quina posició té l’autor respecte de la comunitat negra? On es manifesta subjectivitat?

b) Què dedueixes dels comentaris següents: «Però els sud-africans consideren que tenen el deure de civilitzar els bantus» i «la vostra classe obrera potser tampoc no s’ha adonat del seu poder quan l’obrer ha obtingut el dret de vot»?

c) En quins països actualment els drets polítics depenen del sexe, l’ètnia o la religió?

d) Quina opinió et mereix l’apartheid?

4

3

2

1

TESTIMONI

DEFENSA DE L’APARTHEIDTEXT 12213

CO

MEN

TARI

DE

TEX

TOS

917350 _ 0270-0350.qxd 13/8/08 10:11 Página 311


LA PRESA DE CONSCIÈNCIA DEL TERCER MÓN. BANDUNGTEXT 123 TEXT HISTÒRIC13

a) Cooperació econòmica:

1. La conferència afroasiàtica ha reconegut la urgèn-cia de promoure el desenvolupament econòmicdels continents asiàtic i africà [...].

2. Els països participants han acordat subministrar-se la recíproca assistència tècnica en el grau mésalt possible. [...]

b) Cooperació cultural:

2. La conferència [...] ha pres nota del fet que lasubsistència del colonialisme [...], en qualsevolforma que es presenti, no tan sols impedeix la co-operació cultural, sinó que suprimeix també lescultures nacionals dels pobles [...]. En particular,la conferència ha condemnat el racisme com amitjà d’opressió cultural [...].

c) Drets humans i autodeterminació:

1. La conferència ha declarat el ple suport als princi-pis fonamentals dels drets humans [...] i al princi-pi d’autodeterminació dels pobles i de les nacions[...], que és la condició necessària del ple gaudi detots els drets humans fonamentals.

2. La conferència [...] ha deplorat la política i l’ús dela segregació racial i de la discriminació que van

constituir la base de les relacions entre el govern iels ciutadans en vastes regions de l’Àfrica i en al-tres llocs del món.

d) Declaració sobre els problemes dels pobles depen-dents:

[…]

[…] La conferència està d’acord:

1. A declarar que el colonialisme, en totes les manifes-tacions, és un mal al qual cal posar fi ràpidament.

2. A declarar que la situació dels pobles sotmesos al jouestranger, al seu domini i a la seva explotació, consti-tueix una negació dels drets fonamentals de l’ésserhumà, és contrària a la Carta de les Nacions Unides iés un obstacle per a la consolidació de la pau i la co-operació mundials.

3. A declarar que dóna suport a la causa de la llibertat ila independència d’aquests pobles.

4. A fer una crida a les potències interessades perquèacordin la llibertat i la independència d’aquests po-bles.

Comunicat final de la conferència de Bandung, 24 d’abril de 1955



b) Qui són els autors o principals inspiradors del text? Quin tipus d’ideologia defensen, segons el que es desprèn del text?

c) Quina data té el text? Quin n’és el context en relació amb el colonialisme?

d) Quina finalitat té el text? A qui s’adreça? Per què s’escriu a Bandung?



b) A qui es critica implícitament i per què?


a) Quins esdeveniments havien tingut lloc abans d’aquesta conferència?

b) Quines causes donen lloc al text? A què s’oposa?

c) Quines conseqüències va tenir la unió del Tercer Món? Quina evolució ha tingut?

Comentari

a) Quina posició té el Tercer Món respecte del Primer? En quins aspectes creus que és justa?

b) Què fa que aquesta presa de consciència sigui necessària? Qui en van ser els inspiradors?

c) Quin moviment de característiques semblants existeix avui dia?

d) Quin aspecte de les relacions entre el Tercer Món i Occident caldria modificar?

4

3

2

1

917350 _ 0270-0350.qxd 13/8/08 10:11 Página 312


De sobte, amb un redoblament de címbals i tamborsque fa alçar tots els caps, l’orquestra –roig i or– ataca elGod save the king. Són exactament dos quarts de deu.

Puntual com cal a un representant de Sa Majestat, el go-vernador apareix, [...].

Tothom es posa dempeus, mentre que lentament sirHarry i la seva esposa s’asseuen sota la cúpula daurada,el mateix lloc on seien els reis d’Oudh fa menys d’un se-gle, a l’època quasi llegendària, de tan lluny com sem-bla, en la qual l’Índia no era administrada pel poderblanc.

Per fi es declara obert el durbar.

[...] Amb una veu que ressona, el mestre de cerimòniesva proclamant els títols atorgats per bons i lleials ser-veis. Inflats per la seva importància, els elegits avancenper la catifa roja; respectuosament s’inclinen davant eltron on, magnànim, el representant del seu emperadorels donarà el pergamí o la medalla que consagrarà unavida de devoció a la més noble de les causes, la de l’a-liança indestructible de l’imperi de l’Índia amb la coro-na britànica. [...]

És difícil d’imaginar que, mentre tenen lloc aquelles ce-

rimònies de vassallatge, en aquells mateixos moments, atot l’Índia, immenses multituds dirigides pel mahatmaGandhi es revolten contra l’ocupant, que soldats brità-nics disparen contra els manifestants, que desenes demilions de musulmans reunits al voltant del seu líder,Mohammed Alí Jinnah, s’han unit als hindús per exigirla marxa dels estrangers i la independència.

La independència? Des de fa uns anys, tot el país vibradavant d’aquest mot, que ni les detencions ni les balesaconsegueixen ofegar i que la sang vessada reforça dedia en dia. La independència! Mot màgic per a un pobleoprimit en un horitzó en què tot són promeses...

I allí, sobre aquella gespa curosament tallada, assenya-dament asseguts, enmig de massissos de begònies,agraïts i respectuosos, les elits...! Es creu somiar: és co-vardia o inconsciència? Selma és dominada de sobte perunes ganes furioses d’insultar aquelles mones ben do-mesticades que només pensen a imitar els amos. «Comens deuen menysprear els anglesos!» Per què ha accep-tat de participar en aquella mascarada? Per què ha insis-tit Amir?

Kenizé MOURAD, De part de la princesa morta, 1987


a) Indica de quin tipus de text es tracta.

b) Qui n’és l’autora? On se situa l’acció?

c) A quina data fa referència el text? En quin període s’emmarca?

d) Quins personatges s’esmenten? Què van fer?






a) Quin és el context històric del text? Quins esdeveniments havien tingut lloc a l’Índia anteriorment?

b) Què buscaven les cerimònies com les que es narren?

c) Com va evolucionar l’Índia a partir d’aquest moment? Què va passar amb Gandhi?

Comentari

a) Quina posició té l’autora respecte de les elits índies? I respecte de les masses de Gandhi? De quines parts del text es pot deduir? Per què es mostra deliberadament subjectiva?

b) Què pensa l’autora de la independència? A qui l’aplica? Quin concepte tens tu, d’independència?

c) Penses que les elits col·laboradores són traïdores? Ho van ser, per exemple, els afrancesats a Espanya el 1808? Quina diferència hi ha entre les dues formes de col·laboració?

d) Quina forma de lluita emprava Gandhi? Descriu altres líders del Tercer Món i les seves polítiques.


4

3

2

1

TEXT LITERARI

DESCOLONITZACIÓ I LITERATURATEXT 12413

CO

MEN

TARI

DE

TEX

TOS

917350 _ 0270-0350.qxd 13/8/08 10:11 Página 313


LA RESOLUCIÓ 1514 DE L’ONU SOBRE EL COLONIALISMETEXT 125 TEXT HISTÒRIC13

L’Assemblea General

Tenint en compte que els pobles del món han proclamaten la Carta de les Nacions Unides que estan decidits a re-afirmar la fe en els drets fonamentals de l’ésser humà, enla dignitat i el valor de la persona humana, en la igualtatde drets d’homes i dones. [...]

Convençuda que la continuació del colonialisme impe-deix el desenvolupament de la cooperació econòmica in-ternacional, entorpeix el desenvolupament social, culturali econòmic dels pobles dependents i milita en contra del’ideal de pau universal de les Nacions Unides, [...]

Proclama solemnement la necessitat de posar fi ràpida-ment i incondicionalment al colonialisme en totes les se-ves formes i manifestacions. I a aquest efecte declara que:

1. La subjecció dels pobles a una subjugació, domina-ció i explotació estrangeres constitueix una negaciódels drets humans fonamentals, és contrària a la Car-ta de les Nacions Unides i compromet la causa de lapau i de la cooperació mundials.

2. Tots els pobles tenen el dret de lliure determinació;en virtut d’aquest dret, determinen lliurement la se-va condició política i persegueixen lliurement el seudesenvolupament econòmic. [...]

3. La manca de preparació en l’ordre polític, econòmic,social o educatiu no hauria de servir mai de pretextper endarrerir la independència.

4. A fi que els pobles dependents puguin exercir pacífi-cament i lliurement el dret a la independència com-pleta, haurà de cessar tota acció armada i tota mesu-ra repressiva de qualsevol tipus dirigida contra seu, icaldrà respectar la integritat del seu territori nacio-nal.

5. Als territoris en fideïcomís i no autònoms i en totsels altres territoris que no han assolit encara la inde-pendència caldrà prendre mesures immediatamentper traspassar tots els poders als pobles d’aquests ter-ritoris, sense condicions ni reserves, d’acord amb laseva voluntat i els seus desitjos lliurement expres-sats, i sense distinció de raça, credo ni color, per per-metre’ls gaudir d’una llibertat i una independènciaabsolutes.

6. Tot intent adreçat a trencar totalment o parcialmentla unitat nacional i la integritat territorial d’un país ésincompatible amb els propòsits i els principis de laCarta de les Nacions Unides.

7. Tots els estats hauran d’observar fidelment i estrictales disposicions de la Carta de les Nacions Unides,de la Declaració Universal de Drets Humans i d’a-questa Declaració sobre la base de la igualtat, de lano-intervenció en els assumptes interns dels altresestats i del respecte dels drets sobirans de tots els po-bles i de la seva integritat territorial.

Nova York, 14 de desembre de 1960



b) Qui en són els autors? Quina finalitat té el text? Qui en són els destinataris?

c) Quina és la data del text? Contextualitza-la dins el fenomen de la descolonització.





a) Quina ha estat l’evolució històrica del colonialisme?

b) Quins errors del colonialisme pretén corregir el text?

c) Com ha estat el procés descolonitzador des de llavors i fins als nostres dies?

Comentari

a) Quina valoració fa de la declaració sobre el colonialisme? Per què és tan negativa?

b) Quins aspectes positius té el colonialisme? Quins aspectes negatius? Quins prevalen?

c) Què hauria passat si avui dia continuessin existint colònies d’importància econòmica?

d) Com subsisteix el colonialisme avui dia? Resumeix les conclusions a què hagis arribat en un text.

4

3

2

1

917350 _ 0270-0350.qxd 13/8/08 10:11 Página 314


Declaració:

Els caps d’estat o de govern de països no alineats hanobservat que hi ha crisis que porten cap a un conflictemundial en la transició d’un vell ordre basat en el domi-ni a un nou ordre fonamentat en la cooperació entre lesnacions, fundat en la llibertat, la igualtat i la justícia so-cial. [...]

L’imperialisme s’afebleix. Els imperis colonials i altresformes d’opressió estrangeres sobre els pobles de l’Àsia,l’Àfrica i l’Amèrica Llatina estan desapareixent gradual-ment de l’escena de la història. [...] S’accelera el final del’època de l’opressió estrangera dels pobles, i això fa quela cooperació pacífica entre els pobles, basada en elsprincipis d’independència i igualtat de drets, sigui con-dició essencial per a la igualtat i el progrés.

Els participants en la conferència reafirmen la seva con-vicció que: [...]

Totes les nacions tenen dret a la unitat, l’autodetermina-ció i la independència, i en virtut d’aquest dret podendeterminar el seu estatut polític i prosseguir lliurementel seu desenvolupament econòmic, social i cultural sen-se intimidació o impediment.

Tots els pobles poden disposar lliurement de la seva ri-quesa i els seus recursos naturals per als seus propisfins. [...] En cap cas un poble pot ser privat dels seusmitjans de subsistència. Els països participants creuen

que el dret de Cuba, com el de qualsevol altre país, atriar lliurement el seu sistema polític i social d’acordamb les seves pròpies condicions, necessitats i possibili-tats ha de ser respectat. [...]

Els participants en la conferència consideren que el des-armament és una necessitat imperativa i la tasca més ur-gent de la humanitat.

Els participants en la conferència conviden les granspotències a signar sense demora un tractat per al desar-mament general i complet per tal de salvar la humani-tat del flagell de la guerra i a usar l’energia i els recursosque ara estan utilitzant en armaments, per al desenvo-lupament econòmic i social pacífic de tota la humani-tat. [...]

Els participants en la conferència consideren que s’hande fer esforços per suprimir el desequilibri econòmicheretat del colonialisme i de l’imperialisme. [...]

Els països que participen en la conferència considerenque el problema alemany no és només un problema re-gional, sinó que pot exercir una influència decisiva so-bre el curs dels esdeveniments futurs en les relacions in-ternacionals. [...] Els països participants fan una crida atotes les parts afectades perquè no recorrin a la força niamenacin d’usar-la per solucionar la qüestió alemanya oel problema de Berlín. […]

Belgrad, 16 de setembre de 1961

TEXT HISTÒRIC

ELS PAÏSOS NO ALINEATS. LA DECLARACIÓ DE BELGRAD TEXT 12613

CO

MEN

TARI

DE

TEX

TOS



b) Quin n’és el context històric? Per què se signa a Belgrad?

c) Què són els països no alineats?

d) Quina finalitat té el text? A qui s’adreça?





a) Quins esdeveniments havien passat anteriorment al text? Què és la política de blocs?

b) Quines són les causes que donen lloc al text? Per què aquests països pretenen no alinear-se?

c) Quines conseqüències va tenir aquest no-alineament en el desenvolupament de la descolonització?

Comentari

a) Quins països formaven el Moviment de Països No Alineats? Què serà, més tard, el Grup dels 77?

b) Quina relació hi ha entre no-alineament, Tercer Món i descolonització?

c) Per què entre els països no alineats hi ha països comunistes?

d) Quina és la situació actual del no-alineament?

4

3

2

1

917350 _ 0270-0350.qxd 13/8/08 10:11 Página 315


LA DESCOLONITZACIÓ A ALGÈRIA: ELS ACORDS D’EVIAN TEXT 127 TEXT HISTÒRIC13

El poble francès, pel referèndum del 8 de gener de1961, ha reconegut als algerians el dret de triar, per mit-jà de consulta per sufragi directe i universal, el seu destípolític amb relació a la República Francesa. Les conver-ses celebrades a Evian del 7 al 18 de març de 1962 entreel govern de la República i el Front d’Alliberament Na-cional (FLN) han arribat a la conclusió següent: s’haacordat un alto el foc; les operacions militars i la lluitaarmada en territori algerià conclouran el 19 de març.[...]

Capítol I. De l’organització dels poders públics enel període transitori i de les garanties d’autodeter-minació.

La consulta d’autodeterminació permetrà als electors ex-pressar si volen que Algèria sigui independent, i enaquest cas, si volen que cooperin França i Algèria en lesconclusions definides en aquestes declaracions. La lli-bertat i la sinceritat de la consulta es garantiran d’acordamb el Reglament que fixa les condicions de la consultad’autodeterminació. El ple exercici de les llibertats pú-bliques i de les individuals es restabliran en el terminimés breu possible. [...]

L’FLN es considerarà com una formació política de ca-ràcter legal. Les persones internades a França i a Algèrias’alliberaran en el termini màxim de vint dies des de

l’alto el foc. L’amnistia es proclamarà immediatament.Els detinguts seran alliberats.

Capítol II. De la independència i la cooperació.

Si s’adoptés la solució d’independència i cooperació, al’Estat algerià s’imposarà el contingut d’aquestes decla-racions. [...]

A. De la independència d’Algèria.

L’Estat algerià exercirà la completa i plena sobirania al’interior i a l’exterior. Aquesta sobirania s’exercirà entots els aspectes, especialment en la defensa nacional ien els assumptes exteriors. L’Estat algerià es donarà lliu-rement les instruccions pròpies i triarà el règim social ipolític que cregui més convenient als seus interessos.[...]

B. De la cooperació entre França i Algèria.

Les relacions entre tots dos països es fundaran en el res-pecte mutu de la seva independència, sobre la reciproci-tat d’avantatges i l’interès de les dues parts. Algèria ga-rantirà els interessos de França i els drets adquirits perles persones físiques o morals en les condicions fixadesper aquestes declaracions. En contrapartida, França ga-rantirà a Algèria l’assistència tècnica i cultural i aportaràal seu desenvolupament econòmic i social un ajut finan-cer privilegiat. [...]


a) De quin tipus de text es tracta? b) Qui en són els autors? c) Quina és la data del text? Quin n’és el context històric?d) Quina finalitat té el text?




a) Com va ser el procés de colonització d’Algèria? Com s’inicia el conflicte militar?b) Quines són les causes que donen lloc al text?c) Què va passar a França com a conseqüència d’això? I a Algèria?

Comentari

a) Per què la independència d’Algèria va provocar una crisi tan profunda a França?b) En quins aspectes es posa l’accent en el text? Què s’intercanvia?c) Com eren les relacions entre les metròpolis i les colònies? Què era la Unió Francesa?d) Com és la situació política a Algèria en l’actualitat? Quines herències positives i negatives creus que ha rebut

de la colonització francesa?e) Sintetitza breument les conclusions a què hagis arribat fent aquest comentari.

4

3

2

1

917350 _ 0270-0350.qxd 13/8/08 10:11 Página 316


La marea creixent de la reacció internacional contraGhana va arribar al punt culminant de turbulència al fi-nal del mes de setembre, quan la premsa i la ràdio im-perialistes de tots dos costats de l’Atlàntic van fer circu-lar una mentida abominable sobre el nostre estimatpresident vitalici de la República de Ghana, OsagyefoKwame Nkrumah.

Els incidents que van conduir a la declaració de l’estatd’emergència a la capital de Ghana i al port de Temahan demostrat, sense cap mena de dubte, l’existènciad’una conspiració global contra Ghana, dirigida pelsagents de l’imperialisme mundial i amb l’ajuda de lapart reaccionària de la premsa occidental.

Entre les raons adduïdes fins al moment en aquesta ju-gada desesperada de les forces organitzades del neoco-lonialisme per aturar el cop del Moviment d’Allibera-ment Africà hi ha la declaració que el president deGhana va formular a principis d’aquest any en el sentitque L’IMPERIALISME HA D’ABANDONAR ÀFRICA AFINALS D’AQUEST ANY, 1962. A hores d’ara és impor-tant per a la Missió Messiànica de l’Home del Destí del’Àfrica que es restableixin alguns conceptes fonamen-tals de la Revolució de Ghana, fundada en els principisideològics dels nkrumahisme. En primer lloc, el nostredinàmic partit representa les masses de treballadors, pa-gesos i intel·lectuals progressistes.

En la part interna, el nostre partit defensa la llibertat pera tots i el desenvolupament progressiu de tots els estatsde l’Àfrica continental per formar una nació poderosa,utilitzant els recursos il·limitats de la nostra rica terra enbenefici dels nostres pobles.

Internacionalment, la política del nostre partit és de no-compromís i de neutralitat positiva, tal com va formularel fundador de la nació. Al mateix temps, no creiem enla neutralitat passiva quan estan en joc assumptes queafecten el destí de l’Àfrica. Som amics de totes les na-cions i enemics de cap. [...]

Estem persuadits de la justícia de la Missió Sagrada delnostre Messies per dur a terme els Estats Units de l’Àfri-ca. I el nostre partit dinàmic, sota el guiatge del nostredirigent, que el temps ha aprovat, del nostre Mestre idel nostre Pare, va insistir a prosseguir sense treva la ba-talla contra l’enemic arterós.

En aquesta creuada utilitzarem totes les armes legítimesdel nostre arsenal. No donarem quarter ni en demana-rem. Mantindrem alta la torxa flamant del nkrumahis-me fins que les muralles cruixents de l’imperialisme, delcolonialisme i del neocolonialisme, siguin arrasades.

El nkrumahisme vencerà! Visca Osagyefo! Visca el nos-tre partit dinàmic! Visca Ghana!

«Accra: Convention People’s Party», The Party, núm. 25, setembre de 1962

TEXT HISTÒRIC

LA DESCOLONITZACIÓ DE L’ÀFRICA NEGRATEXT 12813

CO

MEN

TARI

DE

TEX

TOS


a) Assenyala de quin tipus de text es tracta.b) Què en saps, dels autors?c) Quina és la data del text en relació amb la descolonització? Qui és Nkrumah?d) Quina finalitat té el text? Qui en són els destinataris?


a) Quina és la idea o idees principals del text?b) Quines en són les idees secundàries?c) Explica la manera en què s’exposen les idees. Què es pretén amb això?


a) Quins fets històrics estan relacionats amb el text? Per què s’escriu el text?b) Quines conseqüències va tenir el procés de descolonització a l’Àfrica?

Comentari

a) Quina és la posició de l’autor respecte d’Occident? Quina ideologia reflecteix el vocabulari que utilitza?b) Què s’entén per neocolonialisme? Per què Nkrumah es va oposar a aquest fenomen?c) Per què es refereix a Nkrumah en termes gairebé religiosos? Què transmet aquest llenguatge?d) Quina situació es viu avui dia a l’Àfrica? Amb quines notícies relaciones la vida a l’Àfrica? Quina relació tenen amb

el neocolonialisme? e) Resumeix les conclusions a què hagis arribat.

4

3

2

1

917350 _ 0270-0350.qxd 13/8/08 10:11 Página 317


JULIUS K. NYERERE. L’EDUCACIÓ I EL DESENVOLUPAMENTTEXT 129 TEXT HISTÒRIC13

El desenvolupament té una finalitat, que és l’alliberamentde l’ésser humà. És veritat que al Tercer Món parlemmolt de l’economia del desenvolupament, de la manerad’augmentar els serveis i els productes i de la capacitat deproduir-los. Però els productes són necessaris per servirles persones, i els serveis es necessiten perquè les sevesvides siguin més suportables i més fructíferes. Es necessi-ta una organització política, social i econòmica per ex-pandir la llibertat i la dignitat dels éssers humans. Sem-pre tornem a l’ésser humà –a l’ésser humà alliberat– coma fi de l’activitat i del desenvolupament.

Ara bé, només l’ésser humà mateix es pot alliberar odesenvolupar. No pot ser alliberat o desenvolupat perun altre. Perquè l’ésser humà es forma a si mateix. Li éspropi actuar deliberadament, amb un objectiu que s’haproposat i que el distingeix dels animals. L’ampliació dela pròpia consciència i, per tant, del poder que té sobresi mateix, sobre el seu ambient i la seva societat, ha de

ser finalment el que entenem per desenvolupament. Demanera que el desenvolupament és per a les persones,per les persones i de les persones. El mateix es pot dirde l’educació. La finalitat és l’alliberament de les perso-nes de les traves i les limitacions de la ignorància i la de-pendència. L’educació ha de fer créixer la llibertat men-tal i física dels éssers humans: augmentar el controlsobre si mateixos, sobre les seves pròpies vides i el medion viuen. Les idees que l’educació imparteix, o les quees defineixen en la ment per mitjà de l’educació, han deser, en conseqüència, idees alliberadores; les destresesadquirides per mitjà de l’educació també han de ser des-treses alliberadores. Cap altra cosa es pot anomenarpròpiament educació. L’ensenyament que origina unamentalitat esclava o un sentit d’impotència no és educa-ció en absolut, sinó un afront a l’esperit de l’ésser humà.

Conferència de Tòquio sobre Educació d’Adults i Desenvolupament, 1972


a) Indica de quina classe de text es tracta. b) Qui n’és l’autor? De quin país prové i quin càrrec ocupava? Quin tipus d’idees defensa? c) Quina és la data del text? Quina relació té amb el Tercer Món?d) Quina finalitat té el text? A qui s’adreça?


a) Quina és la idea o idees principals del text?b) Quines en són les idees secundàries?c) Per què exposa les idees en aquest ordre? Què creus que pretén destacar?


a) Com va ser el procés colonitzador respecte de l’educació? Per què penses que es va limitar a formar les elits?

b) Què pretén l’autor amb aquest text?c) Quines conseqüències socials i econòmiques van tenir les limitacions en l’accés a l’educació occidental

per a la població dels països subdesenvolupats?

Comentari

a) En quins aspectes creus que l’autor és objectiu i en quins no?b) Per què l’autor considera que els aspectes econòmics no són els únics essencials per a l’alliberament

dels pobles?c) Estàs d’acord a relacionar educació i desenvolupament?d) Penses que és vàlida l’equiparació entre educació i llibertat? Què passaria amb les llibertats si no existís

l’educació?e) En quins aspectes creus que d’educació avui dia a Occident no té el mateix valor que per a l’autor?

Quins valors s’impulsen avui dia diferents als que defensava Nyerere?f) En quins punts dels que defensa Julius Nyerere sobre l’educació estàs d’acord? Quins apliques a la teva vida? g) Resumeix breument les conclusions a què has arribat.

4

3

2

1

917350 _ 0270-0350.qxd 13/8/08 10:11 Página 318


Han passat quaranta anys des de la publicació de Neoco-lonialisme: l’última etapa de l’imperialisme, obra clau deKwame Nkrumah, líder panafricanista artífex de la pri-mera de les independències africanes. Aquest és, sensdubte, un bon moment per rescatar alguna de les refle-xions que va fer.

Durant el segle XIX i part del XX els colonialistes defen-saven les seves actuacions en les terres colonitzades ambla grandiloqüent expressió de «missió civilitzadora del’home blanc». Un cop acabada la Segona Guerra Mun-dial la infumable fórmula va donar pas a un nou mot:descolonització. Amb aquest es va fer córrer als anysseixanta del segle passat la idea que els territoris prèvia-ment colonitzats iniciaven la marxa cap al desenvolupa-ment.

Globalització és la paraula que s’usa en l’actualitat enlloc de les anteriors. Avui dia no se sap quina s’encunya-rà ni quin serà l’estat de l’Àfrica el 2045, però es potimaginar a la vista del que va passar després de l’eufòriainicial dels anys seixanta. N’hi ha prou de rellegir Kwa-me Nkrumah, en particular el seu Neo-colonialism: thelast stage of imperialism, publicat el 1965 a Nova York.

Nkrumah havia llegit The highest stage of capitalism, pu-blicat per Lenin el 1917; i també Imperialism. A Study,publicat per Hobson el 1902. La influència del primer,així com de les idees marxistes, és evident fins i tot enel títol. D’altra banda, la crítica del segon a l’imperialis-me, en particular a la seva cobdícia insadollable, em-

mascarada amb desvergonyiment, guia l’obra del líderafricà.

Malgrat que va posar en evidència el neocolonialisme,com els altres dos autors l’imperialisme, la globalitzacióse n’ha venjat amb escreix. No solament ha desmentit eltítol del seu llibre, sinó el judici que fan sobre l’evoluciódels esdeveniments. En referir-se a la situació de Ghana,Tanzània, el Congo, Brazzaville, Uganda i Kenya, afirmaque «tots aquests exemples proven, més enllà de qual-sevol dubte, que el colonialisme no és un signe de laforça de l’imperialisme, sinó més aviat de les seves aca-balles».

Avui dia, la diferència de poder entre països rics i po-bres sembla més insalvable que abans. Els organismes iels instruments internacionals que decideixen el destídels éssers humans han canviat una mica els noms, peròpoca cosa més. Si es pensa en la tasca de les organitza-cions no governamentals (ONG), és gairebé segur queNkrumah els criticaria, igual que fa amb l’ajuda, elsconsellers i la propaganda d’Occident. Les ONG col·la-boren més o menys inadvertidament amb la globalitza-ció i, per tant, treballen en contra dels pobles sotmesos.A més, hi ha les elits africanes, el paper de les quals a fa-vor de la globalització no ofereix cap dubte. [...] A canvid’una participació en el poder i la riquesa es col·loquenen contra dels seus propis pobles. [...]

Agustín VELLOSO DE SANTISTEBAN, Revista Pueblos, edició digital, 16 de novembre de 2005


LA GLOBALITZACIÓ ES RIU DE NKRUMAHTEXT 13013

CO

MEN

TARI

DE

TEX

TOS


a) De quina classe de text es tracta? Quina finalitat té? b) Qui és l’autor del text? Què en saps, de les seves idees?c) Quina és la data del text? A quines dates fa referència?


a) Quina és la idea o idees principals del text? Quines en són les idees secundàries?b) Quin esquema d’exposició s’ha usat? Quin efecte es pretén crear?


a) Com va evolucionar el colonialisme? Quines coincidències hi ha amb el que exposa l’autor?b) Què pretén l’autor amb el text? Quina evolució ha tingut el colonialisme fins als nostres dies?

Comentari

a) En quins aspectes l’autor és objectiu? Per què creus que es posa en el paper de Nkrumah?b) Quin impacte té avui dia la globalització en els països subdesenvolupats?c) Creus que l’autor critica les actuals institucions oficials? Per què?d) Creus que les ONG i les elits africanes col·laboren més o menys inadvertidament amb els aspectes negatius

de la globalització? e) En quins aspectes no estàs d’acord amb el text?

4

3

2

1

917350 _ 0270-0350.qxd 13/8/08 10:11 Página 319


ELS PRINCIPIS BÀSICS DEL KEYNESIANISMETEXT 131 TEXT HISTÒRIC14

Les conseqüències de la teoria exposada són moderada-ment conservadores en altres punts, ja que si bé indicala importància vital d’establir certs controls centrals enassumptes que actualment es deixen gairebé del tot enmans de la iniciativa privada, hi ha molts camps de l’ac-tivitat als quals no afecta. L’estat haurà d’exercir una in-fluència orientadora sobre la propensió a consumir, através del seu sistema d’impostos, fixant la taxa d’interèsi, potser, per altres mitjans. D’altra banda, sembla im-probable que la influència de la política bancària sobrela taxa d’interès sigui suficient per ella mateixa per de-terminar-ne una altra d’inversió òptima.

Crec, per tant, que una socialització força completa deles inversions serà l’únic mitjà d’aproximar-se a l’ocupa-ció plena; encara que això no necessita excloure qualse-vol forma, transacció o mitjà pels quals l’autoritat públi-ca cooperi amb la iniciativa privada. Però, fora d’això,no s’advoca francament per un sistema de socialismed’estat que abraci bona part de la vida econòmica de lacomunitat. No és la propietat dels mitjans de produccióla que li convé assumir a l’estat. Si aquest és capaç dedeterminar l’import global dels recursos destinats a aug-

mentar aquests mitjans i la taxa bàsica de remuneraciódels qui els posseeixen, haurà fet tot el que li correspon.A més, les mesures indispensables de socialització espoden introduir gradualment sense necessitat de trencarles tradicions generals de la societat.

La nostra crítica de la teoria econòmica clàssica accepta-da no ha consistit tant a buscar els defectes lògics de laseva anàlisi com a assenyalar que els supòsits tàctics enquè es basa se satisfan poques vegades o mai, amb laconseqüència que no pot resoldre els problemes econò-mics del món real. [...]

Mentre que l’eixamplament de les funcions del govern,que comporten la tasca d’ajustar la propensió a consu-mir amb l’al·licient per invertir, a un publicista del segleXIX o un financer nord-americà contemporani els sem-blaria una limitació espantosa a l’individualisme, jo lesdefenso, contràriament, tant perquè són l’únic mitjàpracticable d’evitar la destrucció total de les formes eco-nòmiques existents, com perquè és una condició delfuncionament afortunat de la iniciativa individual.

J. M. KEYNES, Teoria general de l’ocupació, l’interès i el diner, 1936



b) Qui és l’autor del text? Què en saps?







a) A què es refereix quan parla de la teoria econòmica clàssica? Per què considera necessari rebutjar-la? Quins esdeveniments havien passat prèviament al text que facin necessària aquesta reflexió?

b) Quines són les causes que donen lloc al text?

c) Quines conseqüències va tenir l’aportació de Keynes en l’economia?

Comentari

a) Què és el keynesianisme? Quins principis bàsics defensa? Com relaciones aquests principis amb el text?

b) Com va participar Keynes en la Primera Guerra Mundial i en la postguerra? I en el crac del 1929? Així, doncs, quina importància històrica té el text?

c) Com influeix políticament en l’actualitat el keynesianisme? Com s’anomena la política econòmica actual antagonista del keynesianisme? Amb quin tipus de política dels nostres dies s’identifica?

d) Quina importància històrica té Keynes?


4

3

2

1

917350 _ 0270-0350.qxd 13/8/08 10:11 Página 320


Quan es tracta d’Europa i quan s’intenta discernir el queha de ser, cal representar-se sempre el que és el món. Alfinal de l’última guerra mundial, el repartiment de for-ces a la Terra semblava tan simple i tan brutal com pos-sible. Això es va veure, de sobte, a Jalta. Només Amèricai Rússia havien continuat sent potències, tota la resta es-tava desllorigada: els vençuts, enfonsats en la seva der-rota sense condicions; els vencedors europeus, abatuts.

Per als països del món lliure, que l’ambició dels sovietsamenaçava, la direcció americana podia, llavors, sem-blar inevitable. El Nou Món era el gran vencedor de laguerra. [...] Al mateix temps, es veia que Amèrica preniapel seu compte les regnes polítiques i estratègiques delsassumptes en totes les regions on el món lliure estava encontacte amb [...] els soviets. Ho feia, ja unilateralment[...].

És clar que les coses han canviat. Els estats occidentalsdel nostre vell continent s’han refet econòmicament.Restableixen les forces militars [...]. Sobretot, han presconsciència dels seus vincles naturals. En una paraula,l’Europa de l’Oest apareix com susceptible de constituiruna entitat capital, plena de valors i de mitjans, capaçde viure la seva vida, no certament en oposició al NouMón, però sí al seu costat.

D’altra banda, el monolitisme del món totalitari s’estàdesarticulant. La Xina, separada de Moscou, entra en

l’escena del món [...]. L’Imperi dels soviets, l’última imés gran potència colonial d’aquest temps, veu com esposa en dubte [...] la dominació que exerceix [...] i coms’allunyen, a poc a poc, els satèl·lits europeus que mit-jançant la força s’havien atorgat. Al mateix temps, el rè-gim comunista [...] arriba a un fracàs quant al nivell devida [...].

El repartiment de l’univers entre dos bàndols [...] responcada vegada menys a la situació real. [...] És obvi que Eu-ropa, sempre que ho vulgui, està d’ara endavant cridada atenir un paper que sigui el seu. Convé, sens dubte, quemantingui una aliança amb Amèrica [...] mentre duri l’a-menaça soviètica. Però les raons que, per a Europa, feiende l’aliança una subordinació, s’esborren dia rere dia. Eu-ropa ha de prendre la seva part de responsabilitats. [...]

Però, quina Europa? Aquest és el debat. [...] Segons no-saltres, els francesos, es tracta que Europa es faci per aser europea. Una Europa europea significa que existeixper si mateixa i per a si mateixa, que, enmig del món,tingui la seva pròpia política. Això és el que rebutgenconscientment o inconscientment alguns, que, tanma-teix, diuen que volen que es realitzi. En el fons, el fetque Europa, en no tenir política, quedés sotmesa a laque vindria donada des de l’altra riba de l’Atlàntic, elssembla avui encara normal i satisfactori. [...]

Charles de GAULLE, 23 de juliol de 1964



b) Qui n’és l’autor? Quina és la data del text?

c) Quina finalitat té el text? A qui s’adreça?



b) Explica la manera d’exposar les idees. Per què s’ha fet així?


a) Com havia evolucionat Europa abans del text?

b) Per què l’autor escriu en aquest moment i d’aquesta manera sobre Europa?

c) Com va evolucionar Europa després del text?

Comentari

a) Quina posició té l’autor respecte dels EUA, l’URSS o la Xina? En quins aspectes creus que és objectiu?

b) Quina idea d’Europa té l’autor? Com veu Europa en el seu temps?

c) Quines diferències hi ha entre l’Europa actual i la que descriu l’autor en el seu moment?

d) Quin paper penses que hauria de tenir Europa avui dia i per què? Quin paper hauria de tenir-hi Espanya? Raona la resposta i resumeix breument les conclusions a què hagis arribat.

4

3

2

1

TEXT HISTÒRIC

QUINA EUROPA?TEXT 13214

CO

MEN

TARI

DE

TEX

TOS

917350 _ 0270-0350.qxd 13/8/08 10:11 Página 321


MAIG DEL 1968. EL MANIFEST DE NANTERRETEXT 133 TEXT HISTÒRIC14

Manifest de la Facultat de Lletres. Universitat de Nanter-re, maig del 1968.

El moviment estudiantil mostra clarament que estemmés enllà d’una simple crisi de la universitat; posa enqüestió els fonaments mateixos de la nostra societat. Non’hi ha prou d’explicar el moviment actual per la volun-tat d’abolir un règim o per les contradiccions internesdel capitalisme. La nostra contestació posa en qüestió:

– Una cultura concebuda com a patrimoni dels privile-giats, com una garantia de promoció social reservadaa uns pocs, i no com un mitjà de producció humanaaccessible a tots.

– Però també el conjunt de les relacions humanes –polí-tiques, econòmiques i socials– que serveixen de fona-ment a la societat actual.

– Un món dedicat exclusivament al consum, beneficiósper a una minoria, que s’esforça a arrossegar la massacap a ell, fent-li creure que el problema de l’ésser hu-mà depèn únicament de l’augment del seu benestar.

No obstant això, no es tracta de rebutjar el progrés deles tècniques, ni la socialització creixent de la societat.

Aquests fenòmens són irreversibles! Cal trobar:

– Les actituds i els mitjans que permetin a cadascú nodeixar-se mutilar pels condicionaments actuals.

– Noves formes d’expressió de la llibertat i de la creati-vitat de cadascú.



b) Qui n’és l’autor o autors? Què en saps? Quina ideologia representen?

c) Quina data té el text? Quin n’és el context històric?





c) Quin esquema segueix el text? Per què?


a) Quins esdeveniments polítics, filosòfics i socials havien tingut lloc prèviament a aquest text?

b) Per què s’escriu aquest text? Què pretén manifestar?

c) Què va passar durant la revolta del maig del 1968 a París? Quines conseqüències va tenir el maig del 68 en la societat i la cultura europees? I en la política?

Comentari

a) Contra què s’oposa l’autor del manifest? Per què?

b) Per què s’hi utilitzen frases curtes, més pròpies d’un eslògan o una pintada, que no pas frases llargues? Quin tipus de llenguatge s’hi fa servir? Per què?

c) Per què barreja cultura, societat i sindicalisme? Contra qui s’oposa aquest moviment?

d) Quina importància històrica té la revolució del maig del 1968? Quin reflex ha tingut en la política i la cultura del nostre temps?

e) Quins aspectes d’aquest manifest penses que es poden aplicar a la societat actual? Raona la resposta.

f) Escriu un breu resum que sintetitzi el que has treballat amb aquest comentari.

4

3

2

1

917350 _ 0270-0350.qxd 13/8/08 10:11 Página 322


Any de l’Agricultura. L’Havana

Fidel, [...]

Avui tot té un to menys dramàtic perquè som més ma-durs, però el fet es repeteix. Sento que he complert lapart del meu deure que em lligava a la Revolució Cuba-na en el seu territori i m’acomiado de tu, dels com-panys, del teu poble que ja és meu.

Renuncio formalment als meus càrrecs en la direcció delPartit, al meu càrrec de ministre, al meu grau de coman-dant, a la meva condició de cubà. Res de legal no em lli-ga a Cuba, només lligams d’una altra mena que no espoden trencar com els nomenaments.

Fent un repàs de la meva vida passada, crec que he tre-ballat amb prou honradesa i dedicació per consolidar eltriomf revolucionari.

La meva única falta una mica greu és no haver confiatmés en tu des dels primers moments a Sierra Maestra ino haver comprès amb prou rapidesa les teves qualitatsde conductor i de revolucionari.

He viscut dies magnífics i al teu costat vaig sentir l’or-gull de pertànyer al nostre poble en els dies lluminosos itristos de la crisi del Carib. [...]

Altres terres del món reclamen el concurs dels meus es-forços modestos. Jo puc fer el que t’està negat per la res-ponsabilitat que tens al capdavant de Cuba, i ha arribatl’hora de separar-nos. Vull que sàpigues que ho faigamb una barreja d’alegria i dolor, aquí deixo el més purde les meves esperances de constructor i el més estimatentre els meus éssers estimats... i deixo un poble quem’ha admès com a fill; això fereix una part del meu es-perit.

En els nous camps de batalla portaré la fe que em vasinculcar, l’esperit revolucionari del meu poble, la sensa-ció de complir amb el més sagrat dels deures; lluitarcontra l’imperi on vulgui que estigui; això reconforta icura amb escreix qualsevol ferida.

Podria dir moltes coses, a tu i al nostre poble, peròsento que són innecessàries, les paraules no poden ex-pressar el que jo voldria, no val la pena esborrallar capfull.

Fins a la victòria sempre. Pàtria o mort!

T’abraça amb tot el fervor revolucionari,

Carta de Che GUEVARA

a Fidel CASTRO, 1 d’abril de 1965


a) Indica de quin tipus de text es tracta. b) Quina és la data del text?c) Qui n’és l’autor? Quina ideologia té? d) A qui s’adreça? Què en saps?e) Quina finalitat té el text?




a) Quins fets havien tingut lloc amb anterioritat a aquest text? b) Quins arguments fa servir l’autor en el comiat? Per què ho expressa d’aquesta manera?c) On va anar l’autor? Què va fer en aquests llocs? Quin final va tenir?

Comentari

a) Per què l’autor pretén ser subjectiu?b) A qui es refereix Guevara quan parla d’imperialisme? Quina doctrina va emprar aquest país respecte d’Iberoamèrica?c) Com s’emmarca la Revolució Cubana en la història d’Iberoamèrica? I en la guerra freda?d) Quina influència va tenir la Revolució Cubana en la història d’Iberoamèrica? Com va influir en els moviments revo-

lucionaris posteriors? Quina va ser la resposta dels Estats Units?e) Quina opinió tens d’Ernesto «Che» Guevara?e) Fes una síntesi del que has estudiat.

4

3

2

1

TEXT HISTÒRIC

CHE GUEVARA I LA REVOLUCIÓ CUBANATEXT 13414

CO

MEN

TARI

DE

TEX

TOS

917350 _ 0270-0350.qxd 13/8/08 10:11 Página 323


EL COMIAT DE SALVADOR ALLENDE (11-IX-1973)TEXT 135 TEXT HISTÒRIC14

Segurament, aquesta serà l’última oportunitat per dirigir-me a vosaltres. La Força Aèria ha bombardejat les ante-nes de Radio Magallanes. Les meves paraules no tenenamargor, sinó decepció. Que siguin un càstig moral perals qui han traït el jurament que van fer: soldats de Xile,comandants en cap titulars.

Col·locat en el trànsit històric, pagaré amb la meva vidala lleialtat al poble. I us dic que tinc la certesa que la lla-vor que hem lliurat a la consciència digna de milers i mi-lers de xilens, no podrà ser segada definitivament. Tenenla força, podran dominar-nos, però els processos socialsno s’aturen ni amb el crim ni amb la força. La històriaés nostra i la fan els pobles.

Treballadors de la meva pàtria: vull agrair-vos la lleialtatque sempre heu tingut, la confiança que vau dipositar enun home que només va ser intèrpret de grans anhels dejustícia, que va donar la paraula que respectaria la Cons-titució i la llei, i així ho va fer. En aquest moment defi-nitiu, [...] vull que aprofiteu la lliçó: el capital forà, l’im-perialisme, units a la reacció, van crear el clima perquèles Forces Armades trenquessin la seva tradició [...].

M’adreço a vosaltres, sobretot a la modesta dona de lanostra terra, a la camperola que va creure en nosaltres,a la mare que va saber que ens preocupàvem pels infants.M’adreço als professionals de la pàtria, als professionalspatriotes que van seguir treballant contra la sedició afa-vorida pels col·legis professionals, col·legis classistes que

també van defensar els avantatges d’una societat capita-lista. M’adreço a la joventut, als que van cantar i van lliu-rar la seva alegria i el seu esperit de lluita. M’adreço a l’home de Xile, a l’obrer, al camperol, a l’intel·lectual, alsque seran perseguits, perquè al nostre país, el feixisme jahi ha estat present fa moltes hores: en els atemptats ter-roristes, volant els ponts, tallant les vies fèrries, destruintels oleoductes i els gasoductes, enfront del silenci dels quitenien l’obligació d’actuar. La història els jutjarà.

Segurament faran callar Radio Magallanes i el metall tran-quil de la meva veu no us arribarà. No importa. La segui-reu escoltant. Sempre estaré al vostre costat. Almenys elmeu record serà el d’un home digne que va ser lleial a lapàtria. El poble s’ha de defensar, però no sacrificar-se. Elpoble no s’ha de deixar arrossegar ni crivellar, però tam-poc no es pot humiliar.

Treballadors de la meva pàtria, tinc fe en Xile i en el seudestí. Altres homes superaran aquest moment gris i amargen què la traïció pretén imposar-se. Continueu sabentque, molt més aviat que tard, de nou s’obriran les gransavingudes per on passaran els éssers humans lliures, perconstruir una societat millor.

Visca Xile! Visca el poble! Visca els treballadors! Aques-tes són les meves últimes paraules i tinc la certesa queel meu sacrifici no serà en va, tinc la certesa que, almenys,serà una lliçó moral que castigarà la rebel·lió, la covardiai la traïció.



b) Qui n’és l’autor? Quina ideologia té?

c) Quina és la data del text? Què va passar aquest dia?






a) Com va evolucionar políticament Xile durant el segle XX?

b) Com va arribar Allende al poder? Quina política va dur a terme? Qui s’hi oposava?

c) Quines conseqüències va tenir per a Xile la dictadura? Què va passar més tard?

Comentari

a) Per què la carta s’escriu en un to tan emotiu? Per a qui té paraules de record, l’autor? Per què?

b) Com qualificaries la ideologia de l’autor? Quins líders americans coetanis la compartien?

c) Quina importància històrica té el text? Resumeix les conclusions a què hagis arribat.

4

3

2

1

917350 _ 0270-0350.qxd 13/8/08 10:11 Página 324


Cada nació és diferent i les solucions han de tenir encompte aquestes diferències. Però crec fermament que hiha certs principis bàsics que si s’apliquen sàviament po-den beneficiar tothom. Als Estats Units rebutgem el pes-simisme. Vam arribar al convenciment que el govern noera la solució, sinó el problema, que el massiu creixementde les despeses governamentals pesava sobre el sector pri-vat i que l’excessiu increment dels impostos i les regula-cions ofegaven la iniciativa individual i destruïen les opor-tunitats per al nostre poble. Al nostre país sempre hemconsiderat com article de fe que la llibertat fa funcionarl’economia.

Per això, als Estats Units vam començar a reduir els im-postos, vam reduir-ne els alts tipus dràsticament i vamdisminuir aquests impostos en gairebé una quarta part.En suprimir les regulacions innecessàries, vam limitar elpaper del govern, i així vam ajudar la lliure empresa, sen-se fer que perillessin les proteccions vitals que una socie-tat compassiva ha de facilitar.

Molts economistes, educats en les velles pràctiques decontrol governamental, van predir el desastre. Per con-tra, a mesura que va començar la recuperació, la infla-ció i les taxes d’interès van començar a caure, van comen-çar a sorgir noves indústries a un ritme de 600.000 l’any,i l’ocupació va arrencar: es van crear més de vuit milions

de llocs de treball nous. I el 1984 vam gaudir del crei-xement econòmic més gran de les tres darreres dècades.[...]

Hi ha qui assenyala els nostres dèficits pressupostaris coml’origen de la nostra expansió econòmica. Però, si fos ai-xí, per què la dècada de dèficits dels setanta no va revita-litzar la nostra economia? La realitat és que moltes de lesnacions industrialitzades d’Occident tenen dèficits mésgrans que els Estats Units, en comparació amb el seu pro-ducte nacional brut, i tanmateix, la recuperació no és cla-ra. [...] Però al mateix temps, hem descobert que les bar-reres més importants per a les inversions i per alcreixement de l’economia són els impostos progressius.

La nostra experiència ens ha demostrat que el govern solno pot estimular el creixement econòmic. Però sí que elpot alliberar. Els països occidentals desenvolupats hanconduït el món a crear un model de vida més elevat perals seus ciutadans intentant controlar les seves economies[...] Però a mesura que es multiplicaven els controls, lesinversions queien, el creixement decreixia i l’índex d’o-cupació declinava. L’única mesura que no s’ha adoptat ésla més efectiva, com s’ha demostrat: la reducció dels im-postos sobre les rendes personals.

Discurs de Ronald REAGAN a la Fundación March. Madrid, 7 de maig de 1985


a) De quin tipus de text es tracta? b) Quin n’és l’autor? Què en saps, de les seves idees? c) Quina és la data del text?d) Quina finalitat té el text? A qui s’adreça?




a) Quin és l’origen del debat econòmic després del 1973?b) Quina via van elegir els Estats Units per mitjà de Ronald Reagan?c) Quines conseqüències va tenir l’aplicació d’aquestes idees en l’economia dels Estats Units?

Comentari

a) Quina posició té l’autor respecte del neoliberalisme? A qui critica en el discurs?b) Quines van ser les característiques principals del govern de Reagan?c) A quins països occidentals fa referència? Per què els critica?d) Quines referències al poble fa Reagan? Creus que la política que duu a terme afavoreix les classes socials

més humils? Raona la resposta.e) Resumeix breument les conclusions a què hagis arribat amb aquest comentari de text.

4

3

2

1

TEXT HISTÒRIC

EL NEOLIBERALISME ALS ESTATS UNITSTEXT 13614

CO

MEN

TARI

DE

TEX

TOS

917350 _ 0270-0350.qxd 13/8/08 10:11 Página 325


ELS ESTATS UNITS ALS ANYS VUITANTATEXT 137 TEXT LITERARI14

Com és que aquests fills de grans universitaris, aquestslegataris de Jefferson, […] i els altres gegants amb tresnoms de l’erudició americana, com és que aquests he-reus de la lux i de la veritas ara van en munió a Wall Stre-et i a la sala de bons de Pierce & Pierce! Com circulavenles històries a tots els campus! Si en cinc anys no en feies250.000 a l’any o eres molt estúpid o un gandul. […] Alsquaranta anys o en feies un milió a l’any o eres tímid i in-competent. […]

I d’on veien tots aquests diners? […] Segons l’anàlisi deLopwitz, s’havia d’agrair a Lyndon Johnson. Sense fergaire soroll, els Estats Units havien començat a imprimirdiners per bilions per finançar la guerra del Vietnam.Abans que ningú, fins i tot Johnson, no sabés el que pas-sava, havia començat una inflació mundial. Tothom se’nva adonar quan els àrabs de sobte van apujar els preusdel petroli els anys 70. Ràpidament, mercats de tota me-na van tenir grans pujades. […]

Bé, actualment ja ningú parlava de Bons Llauners… Oh,no! De cap manera! El mercat de bons s’havia encès […].Els bons representaven ara quatre cinquenes parts delnegoci de Pierce & Pierce, i els joves de cap d’ala de Yale,de Harvard i de Stanford estaven desesperats per entrar ala sala de bons de Pierce & Pierce i en aquell precís mo-ment les seves veus rebotaven a les parets folrades decaoba d’Eugene Lopwitz.

Senyors de l’Univers! El bramul omplia l’ànima de Sher-man amb esperança, confiança seguretat, virtut. Sí, vir-tut! Judy no entenia res d’això, ho entenia? En absolut.Ai!, notava els seus ulls envidriant-se quan ell parlavad’això. Moure la palanca que belluga el món era el queell feia –i tot el que ella volia saber era el motiu per quèell mai no venia a sopar a casa. […]

L’ociositat era un pecat no contra un mateix ni contraDéu sinó contra […] Pierce & Pierce. […] Es considera-va part de la nova era i de la nova raça, un igualitari deWall Street, un senyor de l’Univers que només respecta-va el resultat. Wall Street o Pierce & Pierce ja no signifi-caven Bona Família Protestant. Hi havia nombrosos pro-minents banquers d’inversions jueus. El mateix Lopwitzera jueu. Hi havia nombrosos irlandesos, grecs i eslaus.El fet que cap dels vuitanta membres del departament debons era negre o femella no l’incomodava.

Tom WOLFE, La foguera de les vanitats, 1987


a) De quin tipus de text es tracta? b) Qui n’és l’autor? c) Quina és la data aproximada a què fa referència el text? d) Quina finalitat té el text?




a) Com va evolucionar el sistema capitalista després de la Segona Guerra Mundial?b) Per què es va produir l’auge econòmic a què fa referència el text?c) Com ha evolucionat el sistema econòmic mundial fins als nostres dies?

Comentari

a) Quines característiques atribueix l’autor de manera caricaturesca, a Sherman, el protagonista?b) Com descriu els executius dels Estats Units? Per què s’autoanomenen Amos de l’Univers?c) Quins atributs socials i racionals ha de tenir, segons Sherman, un membre d’aquest grup tan selecte?d) Quins aspectes penses que es poden aplicar a la societat capitalista Occidental en general?

Quines són les aspiracions bàsiques d’un estudiant?e) Fes un resum amb les conclusions a què hagis arribat.

4

3

2

1

917350 _ 0270-0350.qxd 13/8/08 10:11 Página 326


Després de la guerra, la penúria econòmica encara ésmés greu al Japó que a Alemanya; les exportacions sónpràcticament nul·les.

La recuperació econòmica comença a l’inici del 1949,amb la devaluació del ien (el canvi del dòlar es va fixaren 360 iens, quan abans de la guerra era de 3,4) i l’arri-bada al poder dels conservadors (que més tard es vanagrupar en el Partit Liberal Democràtic). Desmantellatsper l’ocupació nord-americana, els grans grups indus-trials (com Mitsui i Mitsubishi) van reaparèixer desprésde l’expropiació de les antigues famílies dirigents el1951.

El 1953, l’economia japonesa va retrobar el seu nivellanterior a la guerra, la taxa de creixement va créixer rà-pidament el 10 per cent l’any. Els dèficits comercials esvan reduir sensiblement, a l’espera de trobar (a partirdel 1965) un lloc per als excedents.

Les causes del miracle japonès són diverses

• la voluntat de revenja després de la derrota;

• l’aptitud per al treball i l’estalvi;

• l’adhesió a l’empresa, malgrat alguns moviments decontestació (els sindicats, impulsats pels americans el1945, provoquen algunes manifestacions violentes);

• la tendència a «copiar» les tècniques occidentals, es-perant poder superar-les;

• l’osmosi entre els dirigents polítics i els mitjans finan-cers (el Partit Liberal Democràtic està molt unit alKeidanren, la conferència patronal),

• la bona marxa dels transports marítims, ja que el Japóaprofita plenament el fet que gairebé la totalitat de lesseves ciutats i de les seves fàbriques estan situades ala costa.

J. RIVOIRE, L’economia mundial a partir del 1945,

1988


a) Assenyala de quin tipus de text es tracta.


c) Quina és la data del text? A quin període fa referència el text?






c) Explica la manera en què s’exposen les idees. Què es pretén amb això?


a) Quins esdeveniments havien tingut lloc amb anterioritat al text?

b) Què és el miracle japonès? Per què es va originar?

c) Quines conseqüències va tenir en el renaixement econòmic del Japó?

Comentari

a) Quina és la posició de l’autor respecte del Japó? Quins aspectes d’objectivitat i subjectivitat hi veus? Quines virtuts veu l’autor en el Japó i els japonesos? Quins defectes hi troba?

b) Un «miracle» coetani és l’alemany. Quines característiques comunes i quines diferències tenen?

c) Com expliques que, després de la destrucció que van patir durant la Segona Guerra Mundial, avui dia totes dues nacions siguin potències econòmiques?

d) Quina relació té el «miracle» japonès i l’origen dels «dragons» del sud-est asiàtic?

e) A què és deguda la preponderància tecnològica del Japó en l’actualitat? Quina relació té amb altres aspectes econòmics (per exemple, la crisi del 1973)?

f) Quins aspectes creus que l’autor no ha previst en la seva anàlisi?

g) Fes una síntesi amb les conclusions a què hagis arribat.

4

3

2

1


EL MIRACLE JAPONÈSTEXT 13814

CO

MEN

TARI

DE

TEX

TOS

917350 _ 0270-0350.qxd 13/8/08 10:11 Página 327


LA CONSTITUCIÓ EUROPEATEXT 139 TEXT HISTÒRIC14

Article I-1. Creació de la Unió

1. Aquesta Constitució, que neix de la voluntat delsciutadans i dels estats d’Europa de construir un futurcomú, crea la Unió Europea, a la qual els estatsmembres atribueixen competències per assolir elsobjectius comuns. [...]

2. La Unió està oberta a tots els estats europeus que res-pectin els seus valors i es comprometin a promoure’lsen comú.

Article I-2. Valors de la Unió

La Unió es fonamenta en els valors de respecte de la dig-nitat humana, llibertat, democràcia, igualtat, estat dedret i respecte dels drets humans, incloent-hi els dretsde les persones pertanyents a minories. Aquests valorssón comuns als estats membres en una societat caracte-ritzada pel pluralisme, la no-discriminació, la toleràn-cia, la justícia, la solidaritat i la igualtat entre dones i ho-mes.

Article I-3. Objectius de la Unió

1. La Unió té com a finalitat promoure la pau, els seusvalors i el benestar dels seus pobles.

2. La Unió oferirà als seus ciutadans un espai de lliber-tat, seguretat i justícia sense fronteres interiors i unmercat interior en el qual la competència sigui lliurei no estigui falsejada.

3. La Unió obrarà en pro del desenvolupament sosteni-ble d’Europa basat en un creixement econòmic equi-librat i en l’estabilitat dels preus, en una economia so-cial de mercat altament competitiva, tendent a laplena ocupació i al progrés social, i en un nivell elevatde protecció i millora de la qualitat del medi ambient.Així mateix, promourà el progrés científic i tècnic.

4. La Unió combatrà l’exclusió social i la discriminaciói fomentarà la justícia i la protecció socials, la igual-tat entre dones i homes, la solidaritat entre les gene-racions i la protecció dels drets dels infants.

5. La Unió fomentarà la cohesió econòmica, social i ter-ritorial i la solidaritat entre els estats membres.

6. La Unió respectarà la riquesa de la seva diversitat cul-tural i lingüística i vetllarà per la conservació i el des-envolupament del patrimoni cultural europeu. [...]

Fet a Roma, el 29 d’octubre de 2004



b) Qui en són els autors? Quina ideologia tenen?

c) Quina és la data del text? Quin és el context històric del text amb relació al desenvolupament de la UE?





a) Com ha evolucionat la UE des dels orígens com a CEE fins al 2004? Quins tractats fonamentals preveu?

b) Quines són les causes que donen lloc al text? Què va passar amb la Constitució?

Comentari

a) Creus que la UE necessita una Constitució?

b) Què implica aquest document?

c) En què es diferencien l’antiga CEE i la UE? Per què a la CEE no s’hauria pogut plantejar aquest document?

d) Quins objectius té la Unió? Què hi modificaries o què hi afegiries?

e) Quins aspectes positius i negatius neixen d’una unió política?

f) Per què creus que pertànyer a la UE és bo per a Espanya?

g) Resumeix breument les conclusions a què has arribat.

4

3

2

1

917350 _ 0270-0350.qxd 13/8/08 10:11 Página 328


Conscient de l’estreta relació de la política exterior ambla seguretat i el benestar nacional, el govern nord-ameri-cà ha reafirmat els darrers anys la seva voluntat de lide-ratge, orientat a fomentar de manera unilateral la demo-cràcia liberal, l’economia de mercat i (segons la sevapròpia apreciació) l’estabilitat i la prosperitat en la restadel planeta. També, es podria afegir, a la defensa delsinteressos vitals de l’Amèrica del Nord en els llocs on s’han jutjat en perill. En aquesta línia, la guarnició de lazona del canal juntament a reforços aerotransportats desdels Estats Units mateix, van envair en poques hores Pa-namà (desembre del 1989). [...] Molta més envergadura–i repercussions– va tenir l’operació Tempesta del De-sert (gener del 1991), per la qual el president Bush vaorganitzar, sota el mandat de l’ONU, una coalició inter-nacional destinada a expulsar els iraquians de Kuwait,el petit, tot i que importantíssim, estat petrolier del golfPèrsic.

El demòcrata Clinton no va introduir innovacions im-portants en la manera de portar aquests assumptes. Laseva apel·lació al principi d’«intervenció humanitària»demostra, per contra, la continuïtat essencial que, persobre de matisos partidistes, regeix la política exteriornord-americana. [...] Així doncs, l’administració Clin-ton va recórrer alternativament a l’acció diplomàtica, al’embargament comercial, al desplegament de tropes ifins i tot al bombardeig estratègic per aconseguir l’èxiten els seus objectius. Amb èxit desigual, la seva atenció

es va centrar en noves pressions sobre Cuba; en la paci-ficació –fallida– de Somàlia (1993) i en la de Bòsnia,que va culminar en els acords de Dayton (1995); en larenovació del tractat de no-proliferació (1995); en lamediació entre Israel i Palestina, i en la «contenció» delmilitarisme iraquià al Pròxim Orient.

Des d’aquesta perspectiva, cal interpretar l’actuació delseu successor, el republicà G. W. Bush (fill), com unreforçament de la tendència dominant des dels anysvuitanta, orientada a l’acció unilateral, més que com elcomençament d’una nova política. Certament, desprésdels sagnants atemptats de l’11 de setembre del 2001,que van commoure el món i van provocar una onadauniversal de simpatia cap als Estats Units, Bush va ob-tenir arguments per proclamar la guerra contra el ter-rorisme a escala mundial. Aleshores es van succeir lesoperacions militars que van enderrocar el règim talibàde l’Afganistan (2001) i el de Saddam Hussein a l’Iraq(2003). Sens dubte, en tots dos casos s’ha manifestatclarament la capacitat d’intervenció del país més pode-rós del món, però també la convicció, cada vegada mésestesa en l’opinió pública internacional, en la necessi-tat de l’acció multilateral com a opció preferible perresoldre els problemes que afecten el conjunt de la hu-manitat.

Manuel MORÁN ORTÍ, L’evolució dels EUA en la segona meitat del segle XX.

A: Javier PAREDES, Història Universal Contemporània, 2004


a) De quina classe de text es tracta? Quina finalitat té? b) Qui és l’autor del text? Què en saps?c) A quina data o dates fa referència el text?


a) Quina és la idea o idees principals del text? b) Quines en són les idees secundàries?


a) Com va ser la política internacional dels Estats Units amb anterioritat al govern de George W. Bush?b) Què pretén explicar el text?c) Quines conseqüències va tenir i té el desenvolupament de la política nord-americana que descriu l’autor?

Comentari

a) Quina és la posició de l’autor respecte dels Estats Units? En quins aspectes et bases per pensar-ho?b) Quines diferències hi ha als EUA entre els partits dominants pel que fa a política internacional?c) Què és el que impulsa els Estats Units a sostenir una política intervencionista? Quins aspectes positius

o negatius té aquesta política per al món i per a Espanya?d) Quin paper ha adoptat els darrers anys Espanya respecte dels Estats Units? Què n’opines?

4

3

2

1


EL NOU ORDRE MUNDIALTEXT 14014

CO

MEN

TARI

DE

TEX

TOS

917350 _ 0270-0350.qxd 13/8/08 10:11 Página 329


L’«INFORME SECRET» DE KHRUIXTXOV SOBRE STALINTEXT 141 TEXT HISTÒRIC15

Camarades! [...] Després de la mort de Stalin, el Comi-tè Central del Partit va començar a emprar la políticad’explicar, [...] que és il·lícit i estrany a l’esperit delmarxisme i del leninisme elevar una persona, transfor-mar-la en un superhome dotat de característiques so-brenaturals, comparables a les d’un déu. [...] Entre no-saltres es va conrear durant molts anys aquesta creençaal voltant d’un home, i especialment al voltant de Sta-lin.

L’objectiu d’aquest informe no és fer una valoració ex-haustiva de la vida i l’activitat de Stalin. [...] Es tractaque el culte a la persona de Stalin va anar creixent [...],aquest culte que [...] esdevingué la font de tot un seguitde perversions unànimement greus i serioses dels prin-cipis del Partit, de la democràcia del Partit, de la legali-tat revolucionària. [...]

Quan analitzem les pràctiques de Stalin [...] ens hemde convèncer que els temors de Lenin estaven justifi-cats. Les característiques negatives de Stalin, que enèpoca de Lenin només eren incipients, es van transfor-mar durant els darrers anys en un greu abús de poderque va causar un mal fora de mida al nostre Partit. [...]

Stalin es va inventar el concepte «enemic del poble».Aquest terme va fer [...] possible l’ús de la repressiómés cruel, la violació de totes les normes de la legalitatrevolucionària contra qualsevol que, d’una manera ouna altra, estigués en desacord amb Stalin; [...] va eli-minar radicalment la possibilitat de qualsevol classe de

lluita ideològica, i la possibilitat de donar a conèixeropinions personals [...] fins i tot sobre qüestions de ca-ràcter pràctic. [...] L’única prova de culpabilitat empra-da va ser la «confessió» de l’acusat mateix; i com va de-mostrar la investigació ulterior, es van obtenir«confessions» per mitjà de tortures físiques contra elsacusats.

Camarades! Hem d’abolir el culte de l’individu decidi-dament. [...] Per això, és necessari:

En primer terme, seguir la norma bolxevic, condemnari desarrelar el culte a l’individu com a cosa aliena almarxisme-leninisme i oposada als principis del Partit iles seves normes de vida. [...]

En segon terme, hem de continuar sistemàticament [...]els principis leninistes del comandament del Partit, i[...] sobretot, pel principi dominant del comandamentcol·lectiu.

En tercer terme, restaurar completament els principisleninistes de democràcia sovieticosocialista, expressatsen la Constitució de la Unió Soviètica. [...]

Camarades! El Vintè Congrés del Partit Comunista dela Unió Soviètica ha manifestat amb nova energia la in-commovible unitat del nostre Partit, la seva cohesió alvoltant del Comitè Central, la ferma voluntat de com-plir la gran tasca de construir el comunisme.

N. KHRUIXTXOV, «Informe secret» sobre el culte a la personalitat, febrer de 1956


a) De quin tipus de text es tracta? Quina finalitat té? Quin n’és l’auditori?

b) Qui és l’autor del text? Quin càrrec ocupava llavors?






a) Quina política va promoure Stalin? Quins mitjans va utilitzar?

b) Per què Khruixtxov escriu aquest informe? Per què era «secret»?

c) Quines conseqüències va tenir el text? Com va evolucionar després el règim de Khruixtxov?

Comentari

a) Quina és la posició de l’autor respecte de Stalin? En quins aspectes és objectiu i en quins és subjectiu?

b) Per què rebutja els mètodes de Stalin? Què proposa per evitar la repetició dels abusos?

c) Per què parla de la democràcia sovieticosocialista? A quin tipus de règim es refereix?

d) Quina visió històrica tenim avui sobre Stalin?

4

3

2

1

917350 _ 0270-0350.qxd 13/8/08 10:11 Página 330


La indústria pesant és el centre de l’edificació econòmi-ca del nostre país; cal insistir-hi. Però, alhora, és neces-sari dedicar prou atenció al desenvolupament de l’agri-cultura i de la indústria lleugera.

La Xina és un gran país agrari on la població rural repre-senta més del 80 per cent del total. La indústria s’ha dedesenvolupar al mateix temps que l’agricultura, nomésaixí es podran acumular més fons per crear una indús-tria pesant poderosa. [...] La indústria i l’agricultura es-tan estretament lligades.

Per transformar la Xina en un país industrial hem d’es-tudiar a consciència l’experiència avançada de la UnióSoviètica. Des de fa ja quaranta anys, l’URSS edifica elsocialisme; la seva experiència ens és molt valuosa. Ve-jam qui ha projectat i equipat les nostres fàbriques im-portants. Han estat els Estats Units? O potser Anglater-ra? No. Només la Unió Soviètica va desitjar fer-ho,perquè és un país socialista i aliat nostre. A més de laUnió Soviètica, també ens hi han ajudat uns quants paï-sos germans de l’Europa Oriental. És completament certque hem d’estudiar les bones experiències de tots elspaïsos, amb independència de si són socialistes o capita-listes; en això no hi ha dubte. Ara bé, el principal és

aprendre de la Unió Soviètica. Hi ha dues actituds davant l’estudi. Una és la dogmàtica, quan no es prestaatenció a les condicions existents al nostre país i es co-pia tot sense discerniment, tant el que és aplicable comel que no. Aquesta actitud no és bona. Una altra actitudés fer funcionar els nostres caps mentre estudiem iaprendre el que s’avé a les condicions que hi ha al nos-tre país, és a dir, assimilar l’experiència que ens pot serútil.

Reforçar la nostra solidaritat amb la Unió Soviètica iamb tots els països socialistes: aquesta és la nostraorientació política fonamental, el nostre interès princi-pal. També hem de consolidar i estendre la solidaritatamb els països de l’Àsia i l’Àfrica, així com amb tots elspaïsos i pobles que estimen la pau. Units a aquestesdues forces, ja no estarem sols. Pel que fa als països im-perialistes, també hem d’unir-nos als seus pobles i mirard’aconseguir la coexistència pacífica amb ells, negociar-hi i conjurar tota guerra possible. Ara bé, respecte d’a-quests països, de cap manera hem de fer-nos idees queno corresponen a la realitat.

Discurs de Mao ZEDONG a la XI Sessió de la Conferència Suprema de l’Estat, 27 de febrer de 1957


a) Indica de quin tipus de text es tracta. Quina finalitat té?

b) Qui n’és l’autor? Què en saps?

c) Quina és la data del text? En quin context històric se situa?





a) Quina va ser l’evolució històrica de la Xina després dels emperadors? Quins problemes va tenir, principalment?Com va arribar Mao Zedong al poder?

b) Què és el Gran Salt Endavant? Per què ho va proposar?

c) Quines conseqüències va tenir el text? Com ha evolucionat la Xina fins als nostres dies?

Comentari

a) Quina posició té l’autor respecte d’Occident? En quins aspectes creus que és objectiu?

b) Quin model va triar Mao? Per què no es va inspirar en el model occidental?

c) Quins aspectes considera interessants del món capitalista?

d) A què es refereix amb les dues actituds enfront de l’estudi? Quins aspectes remarques d’aquesta idea?

e) Quina ha estat l’aportació històrica de Mao Zedong a la història de la Xina? Quina importància històrica té aquesttext concret dins del maoisme?

4

3

2

1

TEXT HISTÒRIC

EL GRAN SALT ENDAVANTTEXT 14215

CO

MEN

TARI

DE

TEX

TOS

917350 _ 0270-0350.qxd 13/8/08 10:11 Página 331


KHRUIXTXOV I LA COEXISTÈNCIA PACÍFICATEXT 143 TEXT HISTÒRIC15

He llegit als vostres diaris que la política de coexistènciapacífica que us proposem significaria en realitat la crea-ció d’un «món dividit». Aquesta interpretació és benlluny de la idea exacta de la coexistència pacífica que te-nim. En realitat volem obtenir tot el contrari: la coexis-tència pacífica i la competència de les relacions sempremés àmplies entre els pobles, en l’àmbit econòmic i cul-tural. Per contra, la negació de la coexistència i de lacompetència signifiquen la ruptura de totes les relacionsentre els països i un rellançament de la guerra freda.

Els que no volen tancar els ulls a la realitat han de reco-nèixer que en la nostra època l’única via raonable per aldesenvolupament de les relacions internacionals és lasolució dels problemes i els litigis amb la negociació. Elnostre viatge a Amèrica, i la pròxima visita del presidentEisenhower a la Unió Soviètica permetran, així ho espe-rem, iniciar un canvi de sinceres opinions sobre lesqüestions en litigi i que ens són més fàcil d’entendre.

Viure en pau, en bona germandat, o caminar cap a unanova guerra, aquesta és la tria davant la qual es trobenara la Unió Soviètica i els Estats Units, el món sencer.

No hi ha una tercera opció, tret que un de nosaltresconsideri el fet de traslladar-se a un altre planeta. Nocrec gaire en aquesta possibilitat: els soviètics no se sen-ten malament del tot sobre la Terra i penso que vosal-tres no teniu cap intenció d’encarregar bitllets cap a laLluna. Pel que sé, romandre-hi és força incòmode.

Disposeu, senyors, de moltes possibilitats. Sou in-fluents. És per això que, adreçant-me avui a vosaltres,us vull expressar l’esperança que els homes de negocisdels Estats Units utilitzaran la seva influència en una bo-na direcció i treballaran per a la coexistència pacífica i lacompetència entre nosaltres. [...]

Estigueu segurs, senyors, que no faig una crida als ho-mes de negocis per compartir la nostra concepció delmón; penso que no preteneu fer canvis en favor del ca-pitalisme. Hem passat l’edat, és probable que creieu enla victòria del vostre sistema, i jo estic convençut queserà el socialisme el que vencerà. [...]

N. KHRUIXTXOV a l’Economic Club de Nova York, setembre del 1959



b) Qui n’és l’autor? Quin càrrec tenia en aquell moment? Quines característiques tenia la seva política?

c) Quina data té el text? En quin context històric se situa dins la història de l’URSS? I dins la guerra freda?

d) Quina és finalitat del text?


f) Per què es fa aquesta declaració precisament en un cercle econòmic de Nova York?





a) Com havia evolucionat l’URSS d’abans de Khruixtxov? Com va arribar aquest polític poder?

b) Què busca Khruixtxov amb la coexistència pacífica?

c) Quines conseqüències van derivar d’aquesta idea? Com van evolucionar amb posterioritat la política de Khruixtxov i la guerra freda?

Comentari

a) Com es mostra l’autor respecte del seu auditori? Què pretén reflectir? Per què?

b) Què entén per coexistència pacífica? Com pretén dur-la a terme?

c) Creus que la idea de coexistència pacífica és aplicable a l’actualitat? Com són les relacions entre Rússia i els Estats Units?

d) Sintetitza breument les conclusions a què has arribat fent aquest comentari.

4

3

2

1

917350 _ 0270-0350.qxd 13/8/08 10:11 Página 332


PRIMER: L’Assemblea General Nacional del Poble deCuba condemna en tots els termes l’anomenada «Decla-ració de San José de Costa Rica», document dictat perl’imperialisme nord-americà i que atempta l’autodeter-minació nacional, la sobirania i la dignitat dels poblesdel continent.

SEGON. L’Assemblea General Nacional del Poble deCuba condemna enèrgicament la intervenció oberta icriminal que durant més d’un segle ha exercit l’imperia-lisme nord-americà sobre tots els pobles de l’AmèricaLlatina [...].

QUART. L’Assemblea General Nacional del Poble deCuba declara que l’ajuda espontàniament oferta per laUnió Soviètica a Cuba, en el cas que el nostre país fosatacat per forces militars imperialistes, no podrà serconsiderada mai com un acte d’intromissió, sinó queconstitueix un evident acte de solidaritat. [...]

CINQUÈ. L’Assemblea General Nacional del Poble deCuba nega categòricament que la Unió Soviètica o la Re-pública Popular de la Xina hagin pretès utilitzar la posi-ció econòmica, política i social de Cuba per trencar launitat continental o posar en perill la unitat de l’hemis-feri. [...]

SISÈ. L’Assemblea General Nacional del Poble de Cubaexpressa la convicció cubana que la democràcia no potconsistir només en l’exercici d’un vot electoral que gai-

rebé sempre és fictici i està manejat per latifundistes ipolítics professionals, sinó en el dret dels ciutadans adecidir, com ara ho fa [...] Cuba, els propis destins. Lademocràcia, a més, només existirà a Amèrica Llatinaquan els pobles siguin realment lliures per escollir,quan els humils no estiguin reduïts per la fam, la des-igualtat social, l’analfabetisme i els sistemes jurídics a lamés ominosa impotència.

Per això [...] condemna el latifundi, font de misèria pera la pagesia i sistema de producció agrícola retrògrad iinhumà; [...] condemna l’analfabetisme, l’absència demestres, d’escoles, de metges, i d’hospitals; la manca deprotecció a la vellesa que impera als països d’Amèrica;condemna la discriminació del negre i de l’indi; con-demna la desigualtat i l’explotació de la dona; condem-na les oligarquies militars i polítiques, que mantenen elsnostres pobles en la misèria, i els impedeixen desenvo-lupar-se democràticament i exercir plenament la sevasobirania.

VUITÈ. L’Assemblea General Nacional del Poble de Cu-ba reafirma la seva fe que l’Amèrica Llatina caminaràaviat unida i vencedora, lliure dels lligams que conver-teixen les seves economies en riqueses cedides a l’impe-rialisme nord-americà. [...]

Fidel CASTRO, 2 de setembre de 1960


a) De quin tipus de text es tracta? Quina finalitat té?b) Qui n’és l’autor? Quina ideologia defensa?c) Quina data té el text? En quin context històric s’emmarca?




a) Com ha evolucionat Cuba des que es va independitzar, l’any 1960? b) Com va arribar Fidel Castro al poder? Per què va escriure aquesta declaració?c) Quines conseqüències va tenir el desenvolupament de la Revolució Cubana i el govern de Castro?

Comentari

a) Quina posició té l’autor respecte dels Estats Units? Per què?b) Com havia estat la política dels Estats Units respecte d’Iberoamèrica? Què és la doctrina Monroe?

Què és la política del «Big Stick»? Com es va aplicar?c) A què atribueix aquesta declaració la misèria d’Iberoamèrica? Quins aspectes es mantenen avui dia?d) Quin és el concepte de democràcia per a Fidel Castro? En quins aspectes no ha dut a la pràctica aquests

principis a Cuba?

4

3

2

1

TEXT HISTÒRIC

PRIMERA DECLARACIÓ DE L’HAVANATEXT 14415

CO

MEN

TARI

DE

TEX

TOS

917350 _ 0270-0350.qxd 13/8/08 10:11 Página 333


EL SOCIALISME AFRICÀTEXT 145 TEXT HISTÒRIC15

El fonament i l’objectiu del socialisme africà és la «famí-lia àmplia». L’autèntic socialista africà no mira una cate-goria d’homes com els seus germans i una altra classecom els seus enemics naturals. No s’alia amb els «ger-mans» per exterminar els «no germans», sinó que con-sidera que tots els homes són els seus germans, elsmembres de la família estesa fins a l’infinit. Per aquestaraó, el primer article del credo del TANU diu això: «Bi-namadu wote ni ndugu zangu, na Mrika ni moja.» Sil’original hagués estat escrit en la nostra llengua podriadir: «Crec en la fraternitat dels homes i en la unitat del’Àfrica.»

Així doncs, el que descriu el nostre socialisme és «Uja-maa», o «esperit de família». S’oposa al capitalisme quedisposa de l’explotació de l’home per l’home per cons-truir una societat on regni el benestar; i també s’oposa alsocialisme doctrinari que basa la construcció de la sevasocietat perfecta en una filosofia que afirma que el con-flicte entre home i home és inevitable.

Nosaltres, a l’Àfrica, tenim tan poca necessitat de ser«convertits» al socialisme com de «seguir cursos» dedemocràcia. Tant l’un com l’altra estan arrelats en elnostre passat, en la societat tradicional que ens ha vistnéixer. El socialisme africà modern pot extreure de laseva herència tradicional l’accepció segons la qual la so-cietat és un eixamplament de la cèl·lula familiar de base.

Però aquesta idea de societat familiar no es pot reduir jaals límits de la tribu, ni tan sols, pels altres, als de la na-ció. Perquè cap socialista africà autèntic pot adreçar ja laseva mirada a una línia traçada al mapa i declarar: «Lespersones d’aquest costat de la línia són els meus ger-mans, però els que viuen a l’altre costat no tenen capdret sobre mi.» Tots els homes d’aquest continent sónels seus germans.

Ha estat en la lluita per trencar l’argolla del colonialismeon hem après que la unitat és una necessitat. Hemarribat a la conclusió que aquesta actitud d’esperit so-cialista d’on cada individu treia, en el marc tribal, laseguretat que provoca el fet pertànyer a una famíliamolt gran, cal preservar-la en el si d’aquesta societatencara més gran, que és la nació. Tanmateix, no hemd’aturar-nos aquí. La nostra idea de família, a la qualpertanyem, s’ha d’estendre encara més lluny –més en-llà de la tribu, de la comunitat, de la nació, i fins i totdel continent–, per abraçar la societat humana sence-ra. Aquesta és l’única conseqüència lògica del veritablesocialisme.

J. K. NYERERE, «Socialisme, democràcia i unitat». Discurs pronunciat en la conferència sobre el

socialisme africà al col·legi Kivukoni de Dar es Salaam, abril de 1962


a) De quin tipus de text es tracta?b) Qui n’és l’autor? Quin càrrec ocupava?c) Quina data té el text? Emmarca la data respecte del socialisme i la descolonització.d) Quina finalitat té el text? A qui s’adreça?




a) Com va tenir lloc la descolonització de l’Àfrica? Com va penetrar el socialisme a l’Àfrica?b) Per què Nyerere necessita definir els aspectes particulars del socialisme africà?c) Quines conseqüències va tenir el desenvolupament de la guerra freda a l’Àfrica?

Comentari

a) Quina és la posició de l’autor respecte de la democràcia i el socialisme? Què pretenia explicar amb aquest text?

b) Explica el principi de «Ujamaa». Quines són les bases, per Nyerere, en què ha de recolzar el socialisme africà?

c) Per què aquestes teories han de ser diferents a les de la resta del socialisme? Quins aspectes del socialisme rebutja? En quins aspectes no és aplicable a tota l’Àfrica?

d) Quins elements d’aquesta doctrina subsisteixen actualment?

e) Fes un resum d’aquest comentari.

4

3

2

1

917350 _ 0270-0350.qxd 13/8/08 10:11 Página 334


El reconeixement dels diversos interessos dels grups so-cials i dels individus en la unificació exigeix elaborar iaplicar un nou sistema polític, un nou model de demo-cràcia socialista. Avui dia, quan s’esborren les diferèn-cies de classe, el criteri principal d’avaluació dels indivi-dus en la societat és aquest: en quina mesuracontribueix una persona determinada al desenvolupa-ment social? El partit ha criticat sovint les concepcionsigualitàries, però en la pràctica l’anivellament s’ha estèsen una mesura sense precedents, i ha arribat a ser undels principals frens del desenvolupament econòmic in-tensiu i de l’elevació del nivell de vida.

Si avui ens esforcem a eliminar les tendències igualità-ries, i a valorar els principis del rendiment, no pensemque així creem unes noves capes privilegiades. Volemque, en tots els sectors de la nostra vida social, la remu-neració de les persones depengui de la importància so-cial i de l’eficiència del seu treball, de la iniciativa perso-nal, del grau de responsabilitat i dels riscos. Això estàd’acord amb l’interès del desenvolupament de tota lanostra societat [...].

El Partit Comunista no té un paper dirigent dominantla societat, sinó servint amb més abnegació el seu des-

envolupament socialista. No pot imposar la seva auto-ritat amb ordres. [...] La seva missió és, sobretot, des-pertar la iniciativa socialista, mostrar el camí i les possi-bilitats reals de les perspectives comunistes. [...] Elpartit ha insistit en més d’una ocasió en la necessitatdel desenvolupament de la democràcia socialista. Lesmesures adoptades pel partit tendien a incrementar elpaper dels òrgans representatius elegits per l’Estat, i su-bratllar així la importància de les organitzacions demasses voluntàries i de totes les formes d’activitat delpoble. [...]

L’arma més eficaç contra la introducció dels mètodesdel centralisme democràtic en el partit és incrementar laparticipació dels membres del partit en l’elaboració dela línia política, reforçar el paper realment democràticdels òrgans elegits. [...] El socialisme no pot significarnomés la llibertat dels treballadors de la dominació deles relacions de classe i de l’explotació, sinó també unple desenvolupament de la personalitat. Ha d’oferir mésque qualsevol democràcia burgesa.

Comitè Central del Partit Comunista de Txecoslovàquia,

5 d’abril de 1968


a) Indica de quin tipus de text es tracta.b) Qui són els autors del text? Quina ideologia representen?c) Quina data té el text? Què és la Primavera de Praga?d) Quina finalitat té el text? A qui s’adreça?




a) Quins esdeveniments havien tingut lloc prèviament a aquest text? Com havia evolucionat Txecoslovàquia des de l’origen fins al 1968?

b) Per què va sorgir aquesta declaració? Què es pretenia?c) Com es va acabar la Primavera de Praga? Com va evolucionar posteriorment Txecoslovàquia?d) Com és avui dia Txecoslovàquia?

Comentari

a) Quina posició tenen els autors enfront de l’URSS? Quins aspectes del comunisme els semblen renovables?b) Per què s’anomena Primavera de Praga? Per què va acabar d’aquesta manera, quina amenaça plantejava?

Hi va haver algun moviment similar dins el «teló d’acer»?c) Quina relació es va establir entre els partits comunistes dels països de l’Europa Oriental i la Unió Soviètica?

Què va passar quan van entrar en conflicte?d) Quines referències fa el text sobre la importància de l’individu en el grup? Amb quins principis entra

en contradicció aquesta idea?e) Sintetitza breument les conclusions sobre el tema a què hagis arribat.

4

3

2

1

TEXT HISTÒRIC

LA «RENOVACIÓ DEL SOCIALISME» DE LA PRIMAVERA DE PRAGATEXT 14615

CO

MEN

TARI

DE

TEX

TOS

917350 _ 0270-0350.qxd 13/8/08 10:11 Página 335


EL SEIXANTÈ ANIVERSARI DE LA CREACIÓ DE L’URSSTEXT 147 TEXT HISTÒRIC15

Camarades, en fer una mirada retrospectiva al camí re-corregut durant aquests seixanta anys per la Unió Socia-lista de Repúbliques Soviètiques, veiem diàfanamentque totes les nostres realitzacions i victòries tenen unarelació indissoluble amb l’activitat del Partit Comunistaleninista. El Partit, precisament, ha estat i continua sentl’avenç ininterromput en totes les direccions del progréssocial.

Per la seva ideologia, composició i estructura, el nostrePartit és una viva encarnació de la unitat i la cohesió detotes les nacions i ètnies de la Unió Soviètica. En orien-tar la seva política a la conjugació harmònica dels inte-ressos nacionals i internacionals, el Partit proporcionales condicions socials en què la prosperitat i el desenvo-lupament polifacètic de cada nació serveixen de premis-sa per a l’ascens i la prosperitat de tota la nostra uniófraternal.

Quan diem «El poble i el Partit estan units», fem cons-tar l’incontestable fet que els objectius i les tasques ques’ha plantejat el Partit expressen de manera cabal els an-hels i les necessitats de tots els soviètics. El nostre poble,integrat per molts milions d’éssers, posa en pràctica,amb les seves obres, la política del Partit. Els èxits ambquè totes les repúbliques (de la Unió) arriben a aquestaniversari, en són un dels testimonis més evidents. [...]

Visca l’amistat dels pobles que constitueixen el comu-nisme!

Visca l’internacionalisme proletari socialista!

Visca la pau a tot el món!

Que prosperi la Unió de Repúbliques Socialistes Sovièti-ques!

Discurs de Yuri ANDROPOV, Moscou, 21 de desembre de 1982. A Pravda, , 22 de desembre de 1982



b) Qui n’és l’autor? Quins càrrecs havia ocupat? Quin càrrec ocupava en aquest moment?

c) Quina és la data del text? Situa-la respecte al desenvolupament del socialisme i la guerra freda.







a) Com s’havia desenvolupat el socialisme a l’URSS?

b) Quins avenços socials s’havien promogut al llarg de l’etapa soviètica?

c) Per quines causes es va publicar aquest text?

d) Com va evolucionar l’URSS a partir d’aquest moment?

e) Quins altres esdeveniments colonials va protagonitzar Kitchener?

Comentari

a) En quins aspectes penses que l’autor és objectiu? En quines qüestions penses que cau en la subjectivitat?

b) L’autor enalteix el Partit Comunista com a factor d’unitat política i ètnica. Com ha estat l’evolució territorial, nacional i ètnica de l’URSS en realitat? Per què creus que l’autor prefereix ignorar aquesta realitat?

c) Quin paper atribueix l’autor al PCUS? Quines diferències hi ha entre el seu interès i el paper que s’atribueix en la democràcia occidental als partits polítics?

d) Per què es publica el discurs l’endemà a Pravda? Quin paper tenien aquest diari i Izvestia en la societat soviètica?Per què no parlem de premsa lliure?

e) Sintetitza breument les conclusions a què hagis arribat.

4

3

2

1

917350 _ 0270-0350.qxd 13/8/08 10:11 Página 336


La situació va empitjorar entre les 8 i les 10 del vespredel 3 de juny, i la Caserna General va convocar unaconferència de premsa per informar els periodistes delsfets que estaven passant [...]. A les 10 es va fundar laUniversitat de la Democràcia de la plaça de Tiananmen.El diputat Chang Ckeng-li en va ser nomenat president.La gent ens felicitava. La Caserna General va començarllavors a rebre missatges d’emergència. La tensió creixia.Ens informaven que la sang corria al carrer Changan, elssoldats utilitzaven tancs, baionetes i gasos lacrimògens.Disparaven a la gent. Els cossos estaven amuntegats alcarrer Changan amb sang sobre els pits. Els estudiantsvan començar a arribar a la plaça amb sang a les mans,als pits i a les cames. Després de les 10 del 3 de juny, laCaserna General va demanar calma [...]. Els estudiantsvam seure a la plaça a esperar ser sacrificats. En aquestmoment, des dels altaveus del voltant de la Caserna Ge-neral, se sentia la cançó L’hereu del Drac.

[...] El matí del 4 de juny, la Caserna General va decidirno mobilitzar els estudiants, que no tenien ganes desortir. La primera línia era la més ferma i els que ana-ven darrere pensaven mantenir-se en silenci encara quela primera línia d’estudiants fos atacada i assassinada.[...] Els estudiants cantaven La Internacional i van anara negociar amb l’exèrcit demanant que els permetés re-tirar-se pacíficament, però abans d’aconseguir-ho els

soldats es van precipitar amb les baionetes cap al mo-nument i van començar a disparar. [...] Els estudiantsvan començar a retirar-se, alguns pensaven que les tro-pes només els arrestarien, però els tancs van començara passar sobre els estudiants que dormien en tendes decampanya. Posteriorment, les tropes van ruixar ambgasolina els cossos i els van convertir en torxes [...]. Elsímbol del moviment prodemocràtic, la deessa de lademocràcia, va ser enderrocada per una columna detancs. [...]

Els estudiants volíem tornar a la plaça per protestar peraquesta brutalitat, però els ciutadans ens en van fer des-dir. [...]

En un mur d’una organització propera hi havia un eslò-gan: «Propugnar una política correcta del partit». La rà-dio retransmetia «Això és un motí, hem de mantenirl’ordre a la capital» [...]. Quan vam tornar a la Universi-tat de Pequín vam saber que a les 10 del vespre del 3 dejuny, el primer comunista, Li Peng, havia donat tres or-dres: 1) les forces armades obririen foc a la part superiorde la plaça ràpidament; 2) les tropes havien de netejar laplaça a l’alba, i 3) havien de detenir els líders estudian-tils i matar-los sense dilació.

Chai LING, líder del moviment estudiantil Prodemocràcia.Pequín, 8 de juny de 1989


a) De quin tipus de text es tracta?b) Quina és la data del text? Qui n’és el context històric?c) L’autora del text va escapar el 4 de juny de 1989 de la matança d’estudiants que els soldats de l’Exèrcit

d’Alliberament del Poble va fer a la plaça Tiananmen. Quina ideologia creus que tenia?d) Quina finalitat té el text? A qui d’adreça?


a) Quina és la idea o les idees principals del text? b) Quines en són les idees secundàries?


a) Quina havia estat l’evolució política de la Xina abans d’aquest esdeveniment? Què estava passant al món comunista des de l’inici de la perestroika?

b) Per què va tenir lloc la matança?c) Quines conseqüències va tenir Tiananmen per al comunisme xinès?

Comentari

a) Quina és la posició de l’autora respecte del comunisme?b) A qui acusa de donar l’ordre? Qui era i quin càrrec ocupava?c) Com pretenien els estudiants reformar la Xina? Quin programa tenien?d) Com es desenvolupa el sistema xinès en l’actualitat? Com creus que han influït els fets de Tiananmen?e) Fes una valoració sobre la matança de Tiananmen i la seva importància històrica.

4

3

2

1

TESTIMONI

LA MATANÇA DE TIANANMENTEXT 14815

CO

MEN

TARI

DE

TEX

TOS

917350 _ 0270-0350.qxd 13/8/08 10:11 Página 337


REFLEXIÓ CRÍTICA SOBRE LA PERESTROIKATEXT 149 TEXT HISTÒRIC15

El punt de partida en el concepte de «perestroika» vaser la profunda convicció que no podíem continuar vi-vint com ho fèiem. He parlat sovint d’això i no intentorepetir-me a mi mateix, aquí. No he lamentat mai, niuna sola vegada, el fet d’haver estat jo l’iniciador d’ungir brusc en la vida del nostre país. El que gràcies a la«glasnost» va sortir a la llum sobre el nostre passat con-firmava de manera brutal i inexorable que un sistemacreat segons les normes de la tirania i el totalitarisme noes podia tolerar més temps, i no simplement des d’unpunt de vista moral, sinó també des del punt de vistadels interessos bàsics del país en els àmbits econòmic isocial. Ja havia empès el país a un atzucac i l’havia situata la vora d’un abisme. I continuava vigent per mitjà dela força, la mentida, la por, l’apatia social, a més de l’aju-da d’injeccions artificials que dilapidaven recursos i afe-blien el potencial per al futur. Si haguéssim conservatl’antic règim uns quants anys més, hi hauria hagut raonsde sobres per parlar del final de la història del nostregran Estat. [...]

Pel que fa a la gent que dins i fora del partit consideraque la perestroika equival a traïció a la causa del socia-

lisme, això només indica que hi ha un llegat de postes-talinisme que encara és lluny d’estar eliminat, que el ne-oestalinisme és una realitat present avui dia, que hi haun cúmul de problemes heretats del passat i que una re-volució, en la ment del poble, és un procés molt difícil isummament lent.

Aquest esclat d’emocions nacionals i nacionalistes ésuna evidència convincent de com d’insatisfactòria i in-desitjada era l’estructura anterior i de com de perilloseseren les malalties que minaven la Unió Soviètica [...].Estem creant un Estat modern i els criteris segons elsquals cal jutjar la fortalesa i la grandesa són molt dife-rents del que havien estat. En l’actualitat, només un es-tat democràtic pot ser gran [...].

La Unió Soviètica, és cert, va fer esforços desesperatsper dur a terme el paper d’una «superpotència», perònomés ho va aconseguir en un aspecte: el militar.

M. GORBATXOV, «L’article de Crimea», a El cop d’estat d’agost. La veritat

i les seves conseqüències, 1991


a) De quina classe de text es tracta?b) Qui n’és l’autor? Quina ideologia defensa? c) Quina és la data del text? Com s’emmarca respecte del comunisme soviètic? d) Quina finalitat té el text? Per què tenen aquest títol, l’article i el llibre?


a) Quina és la idea o idees principals del text?b) Quines en són les idees secundàries?c) En qui se centra la crítica?


a) Què és la perestroika?b) Com havia estat l’evolució socioeconòmica de l’URSS anterior a Mikhaïl Gorbatxov?c) Per què va sorgir la perestroika? Quines reaccions va provocar?d) Quines conseqüències va tenir la perestroika sobre l’URSS?

Comentari

a) En quin aspecte centra l’autor la crítica sobre el comunisme? Quins són els aspectes del comunisme més criticables per a Gorbatxov?

b) Quina relació hi ha entre perestroika i glasnost? Per què era imprescindible la glasnost? c) Quina valoració fa sobre els socialistes crítics amb la perestroika? Per què els considera postestalinistes

o neoestalinistes? Què havia passat a Crimea? d) Quina explicació dóna a la qüestió nacionalista? Com va evolucionar aquesta qüestió després de la caiguda

de l’URSS? En quins aspectes creus que és una anàlisi correcta?e) Què vol dir l’última frase de l’article? Què denota aquesta valoració?f) Quina importància històrica té la perestoika? Resumeix breument les conclusions a què hagis arribat.

4

3

2

1

917350 _ 0270-0350.qxd 13/8/08 10:11 Página 338


Nosaltres, les repúbliques de Bielorússia, la FederacióRussa (RSFSR) i Ucraïna, com a estats fundadors del’URSS, signants del tractat de la Unió de 1922, [...]constatem que l’URSS, com a subjecte de dret interna-cional i realitat geopolítica, deixa d’existir.

Basant-nos en la proximitat històrica dels nostres po-bles i en les relacions que s’han format entre ells, [...] des-itjant construir un estat democràtic i de dret, aspirant adesenvolupar les relacions mútues sobre la base del reco-neixement i el respecte mutus de la sobirania estatal, eldret inalienable a l’autodeterminació, els principis d’igual-tat de drets, no ingerència en els assumptes interns, la re-núncia a l’ús de la força. [...] Hem acordat el que segueix:

Article 1. Les Altes Parts Contractants formen una co-munitat d’estats independents.

Article 2. Les Altes Parts Contractants garanteixen alsseus ciutadans independentment de la nacionalitat o al-tres diferències, els mateixos drets i llibertats. Cadascunade les Altes Parts Contractants garanteix als ciutadans deles altres parts, així com a les persones sense ciutadaniaque visquin al seu territori, [...] els drets i les llibertats ci-vils, polítics, socials, econòmics i culturals, d’acord ambles normes internacionals de drets humans. [...]

Article 3. Les Altes Parts Contractants, amb el desigd’assegurar l’expressió, la conservació i el desenvolupa-ment de les tradicions ètniques, culturals, lingüístiquesi religioses de les minories ètniques que viuen als seusterritoris i de les regions etnoculturals existents, es com-prometen a protegir-les. [...]

Article 6. Els estats membres de la Comunitat col·labo-raran per assegurar la pau i la seguretat internacionals, iper prendre mesures eficaces per limitar les despesesmilitats i els arsenals bèl·lics. S’orienta cap a la liquida-ció de tots els tipus d’armament nuclear i a assolir eldesarmament universal i total sota un estricte controlinternacional. Les Parts respectaran les aspiracions mú-tues per adquirir l’estatut de zona lliure d’armament nu-clear i d’estat neutral.

Els estats membres de la comunitat conservaran un es-pai militar i estratègic comú, sota un comandamentunit, incloent-hi el control unificat de l’armament nu-clear, i li donaran suport. La realització del control es-mentat es regularà per un conveni independent.

S. SHUSHKEVICH, V. KEBICH, B. IELTSIN, G. BURBULIS, L. KRAVCHUK Minsk,

8 de desembre de 1991


a) De quin tipus de text es tracta? b) Qui en són els autors? Quins càrrecs ocupaven en aquest moment?c) Quina és la data del text? Quin n’és el context dins el final de l’URSS?d) Quina finalitat té el text?


a) Quina és la idea o idees principals del text? b) Quines en són les secundàries?


a) Com va evolucionar l’URSS després de la Segona Guerra Mundial?b) Per què es va signar aquest tractat? Quin esdeveniment va provocar?c) Quines conseqüències va tenir aquest esdeveniment en la història?

Comentari

a) Creus que era inevitable la desaparició de la Unió Soviètica? Justifica la resposta.b) Quins són els principals problemes que va haver d’afrontar l’URSS en els seus últims moments?

Com es reflecteixen aquests problemes en el text? Quines solucions proposen?c) Per què els preocupava tant detallar els aspectes relacionats amb l’armament nuclear? Quina era la posició

d’Occident davant d’aquesta qüestió?d) Per què és important l’article 2?e) Quina importància històrica té aquest document? Sintetitza breument les conclusions a què hagis arribat

fent aquest comentari.

4

3

2

1

TEXT HISTÒRIC

EL FINAL DE L’URSS. LA CEITEXT 15015

CO

MEN

TARI

DE

TEX

TOS

917350 _ 0270-0350.qxd 13/8/08 10:11 Página 339


MILTON FRIEDMAN I EL NEOLIBERALISMETEXT 151 TEXT HISTÒRIC16

El govern estretament limitat del segle XIX posseïa pocpoder, i no estava en condicions d’amenaçar les perso-nes mitjanes. [...] Com sempre, la gent [...] va oblidar elperill que podia representar per a la llibertat un governfort. En lloc d’això, es va sentir atreta per les coses bo-nes que un govern més fort podria aconseguir, si el go-vern estava en «bones mans».

Aquestes idees van començar a influir sobre la políticaestatal a la Gran Bretanya al principi del segle XX. Vanassolir una acceptació cada vegada més gran entre elsintel·lectuals als Estats Units, però van tenir una reper-cussió escassa sobre la política del govern fins a la grandepressió dels primers anys trenta. [...] Molts grups vaninterpretar la depressió com un fracàs del sistema capi-talista de lliure mercat [...]. El punt de vista que el paperde l’Estat consisteix a servir d’àrbitre per impedir queels individus lluitin entre si va ser reemplaçat per laconcepció de l’Estat com a pare que té el deure d’obligaruns quants a ajudar uns altres.

Aquestes opinions han dominat l’evolució dels EstatsUnits durant els últims cinquanta anys. Han conduït aun creixement de l’activitat pública a tots els nivells, aixícom a una transferència del poder dels estats i les cor-poracions locals a l’Estat federal i els buròcrates de Was-hington. Cada vegada més l’estat s’ha lliurat a la tasca de

sostreure a alguns per donar a uns altres, en nom de laseguretat i de la igualtat. [...] L’experiència dels darrersanys –menys creixement i disminució de la productivi-tat– suscita el dubte de si la inventiva privada pot conti-nuar superant els efectes desvirtuadors del control go-vernamental si continuem concedint més poder al’Estat, i autoritzem que una «classe nova» de funciona-ris civils gasti una part cada vegada més gran dels nos-tres ingressos, en teoria en benefici nostre. [...]

Sortosament, s’està desencadenant un canvi. Als EstatsUnits, la Gran Bretanya, l’Europa Occidental i molts al-tres països de tot el món s’és cada vegada més conscientdels perills que comporta una direcció rígida i centralit-zada en excés, i augmenta el descontentament vers lespolítiques que s’han aplicat. Aquest canvi es reflecteixno tan sols en l’opinió pública, sinó també en els àmbitspolítics. Comença a ser políticament profitós per alsnostres representants entonar uns altres càntics (i potserfins i tot actuar d’una altra manera). Estem presenciantun altre important canvi en l’opinió pública. Tenim l’o-portunitat d’alentir el canvi d’opinió en favor d’una con-fiança més gran en la iniciativa privada i en la coopera-ció voluntària, en lloc de fer-ho cap a l’altre extrem: elcol·lectivisme total.

M. FRIEDMAN i R. FRlEDMAN, Llibertat d’elegir, 1980


a) Indica de quin tipus de text es tracta. b) Qui són els autors del text? Quin n’és el context històric? c) Quina finalitat té el text? A qui s’adreça?




a) Com va ser l’evolució històrica de l’economia mundial en el segle XX?b) Per què l’autor defensa la necessitat de suavitzar la intervenció estatal?c) Quines són les conseqüències teòriques i pràctiques de la consolidació d’aquesta teoria?

Comentari

a) Quines dues teories, a més de les doctrines autoritàries, predominaven en l’economia del segle XX? Qui en són els promotors? Què defensen?

b) Quin paper atribueixen els autors a l’estat? Quins perills, segons el seu parer, amaga l’augment del poder de l’estat? Com expliquen que l’estat aconsegueixi el control del sistema econòmic?

c) Quins aspectes positius o negatius amaga, segons tu, aquesta proposta? Quina és l’aplicació pràctica d’aquestadoctrina? Amb quines ideologies tendeix a identificar-se? Per què?


4

3

2

1

917350 _ 0270-0350.qxd 13/8/08 10:11 Página 340


Tots hem estat el 1989 i el 1990 testimonis d’un canvidramàtic que ha abastat la política, l’economia i la socie-tat del centre, l’est i el sud d’Europa. Aquest canvi ensha fet evident la fragilitat de l’aparentment estable ar-quitectura europea de postguerra. No és possible cons-truir un ordre de pau estable sobre la base de l’antago-nisme irreductible entre democràcia i dictadura [...].

Amb la reconstrucció de la unitat estatal d’Alemanya el3 d’octubre de 1990, no ha nascut un nou estat, sinóque cinc nous estats federals, així com la part orientalde Berlín, s’han incorporat a la República Federal d’Ale-manya. Amb això es garanteix la continuïtat de les deci-sions fonamentals que han determinat durant dècadesel camí de la República Federal d’Alemanya i que en de-finitiva han assolit també la base que ha fet possible lareunificació: internament, el reconeixement de l’estatdemocràtic de dret i de l’ordre econòmic i social de l’e-conomia de mercat; de cara a l’exterior, la integració enla comunitat dels països lliures d’Occident.

Aquesta continuïtat va ser triada per la majoria de per-sones de la fins ara RDA, com es va posar inequívoca-ment de manifest en les eleccions del 18 de març de

1990 a la Cambra del Poble. Hem fet justícia a aquestdesig exprés amb el tractat estatal sobre la unió monetà-ria econòmica i social, així com amb el tractat d’unifica-ció. Amb això s’ha posat la primera pedra per al desen-volupament i el benestar de tot Alemanya i percontinuar el nostre compromís en la Comunitat Euro-pea i en l’Aliança Atlàntica [...].

La majoria de les persones són clarament conscients del’estat catastròfic en què es trobava en realitat l’econo-mia de la fins ara RDA i de com s’han desatès durant dè-cades les infraestructures, la construcció i el medi am-bient. Però el canvi d’estructures econòmiques hacomençat [...].

D’altra banda, es pot comprovar que el procés d’unifica-ció alemanya ha donat importants impulsos al de la in-tegració europea. Per a nosaltres, els alemanys, la reuni-ficació de la nostra pàtria és estímul i deure peraprofundir i desenvolupar el que, en comunitat amb elsnostres aliats i socis, hem construït en els darrers qua-ranta anys.

Helmut KÖHL, article publicat a ABC, 2 de desembre de 1990


a) De quin tipus de text es tracta? Per què no estem davant un simple article periodístic?

b) Qui n’és l’autor? Quin càrrec ocupava i en quin país? A quin partit pertanyia?

c) Quina és la data del text? Quina relació té amb el tema de què tracta?


e) Què és l’RDA?





a) Quins fets havien tingut lloc perquè es dividís Alemanya? Quines conseqüències va tenir aquest fet per a la socie-tat alemanya i per a Europa? Com va influir sobre la guerra freda?

b) Per què va tenir lloc la reunificació alemanya?

c) Quines conseqüències va tenir la reunificació per a Alemanya i per a Europa?

Comentari

a) Quina posició té l’autor respecte de la reunificació? Quins arguments esgrimeix per sostenir les seves idees?

b) Per què es mostra tan crític amb l’RDA? Quins aspectes pensa que cal millorar?

c) Quines idees està molt interessat a transmetre l’autor?

d) Per què va escollir el diari ABC per publicar el seu article?

e) Quins aspectes positius i negatius va tenir per a Europa la reunificació d’Alemanya?


4

3

2

1

TEXT HISTÒRIC

LA REUNIFICACIÓ D’ALEMANYATEXT 15216

CO

MEN

TARI

DE

TEX

TOS

917350 _ 0270-0350.qxd 13/8/08 10:11 Página 341


L’ORIGEN DEL CONFLICTE IUGOSLAUTEXT 153 TEXT HISTÒRIC16

La intervenció dels Dotze, encara que no tingui un èxittotal, no haurà estat en va. Croates, eslovens i serbis tin-dran tres mesos per intentar conciliar els seus punts devista sobre el futur de Iugoslàvia. Els occidentals tambétindran tres mesos per harmonitzar la seva posició sobre«el polvorí dels Balcans». Al meu entendre, els seusdubtes [...] enfront de la pugna entre Belgrad i les duesrepúbliques independentistes de la federació es basenen un malentès.

Diversos països de la Comunitat Europea, tement uncontagi del separatisme en el seu propi sòl, s’han mos-trat obstinadament aferrats a la fórmula de la unitat iu-goslava i han considerat croates i eslovens com uns des-baratadors assimilables als terroristes. No s’ha tingut encompte que Iugoslàvia no és un estat nació comparableals occidentals, amb una unitat consagrada per la histò-ria, i una legitimitat, per estructures governamentals efi-caces.

En efecte, creada després de la guerra de 1914, Iugoslà-via –en part formada per un conglomerat de restes de lamonarquia austrohongaresa i de l’imperi turc– és unaformació multinacional recent que mai no ha aconseguitunir democràticament les seves parts i que només s’hapogut sostenir gràcies a la dictadura reial i després a lacomunista. El conflicte actual no és un conflicte entreun govern federal de legitimitat reconeguda i uns nacio-nalismes separatistes, extremistes i irresponsables, sinó

que ha sorgit entre uns dirigents nacionalcomunistesserbis que controlen l’exèrcit i la policia federals –de fet,serbis–, decidits a sotmetre uns eslovens i uns croatesque s’han atorgat governs democràtics, que s’orientencap a Europa i que, per continuar participant en l’estat,proposen que es transformi en una confederació.

No es pot ignorar que ha estat la negativa dels serbis deBelgrad el que ha fet decidir les dues repúbliques a do-nar el pas cap a un estatus d’independència. Així, elconflicte actual és, com demostrarem, ideològic, nacio-nal, polític i econòmic. [...]

En l’origen del conflicte hi ha divergències econòmi-ques. Estava en joc el control dels fons de desenvolupa-ment gestionats per Belgrad i teòricament destinats aanivellar les grans desigualtats existents entre el nord iel sud. [...]

D’altra banda, els serbis –la nacionalitat més nombrosa–se sentien en desavantatge després de l’aplicació de l’últi-ma Constitució de Tito, la de 1974, les mesures de des-centralització de la qual havien dispersat un gran nom-bre de serbis per les altres repúbliques [...]. La frustraciódels serbis era hàbilment explotada pel jove i fogós diri-gent comunista serbi Milosevic, que hi veia un instru-ment eficaç per a la salvació del règim comunista [...].

François FETJÖ, «‘L’imbroglio’ iugoslau», El País, 10 de juliol de 1991


a) Indica de quin tipus de text es tracta. Quina finalitat té?


c) Quina data té el text? En quin context històric se situa en relació amb el conflicte iugoslau?





a) Per què va sorgir Iugoslàvia? Quina va ser l’evolució històrica de Iugoslàvia des dels orígens? Quines eren les principals contradiccions del seu sistema territorial i polític?

b) Per què es va originar la independència d’Eslovènia i Croàcia?

c) Quines conseqüències han tingut les guerres balcàniques a Europa? Quina és la situació actual?

Comentari

a) Quina és la posició de l’autor sobre el problema balcànic? Per qui i per què pren partit?

b) Per què és tan crític amb la Comunitat Europea? Què són els Dotze?

c) Quines situacions comparables a la de Iugoslàvia creus que hi ha avui dia?


4

3

2

1

917350 _ 0270-0350.qxd 13/8/08 10:11 Página 342


Article A. Amb aquest tractat, les Altes Parts Contrac-tants institueixen entre Elles una Unió Europea, anome-nada d’ara endavant «Unió».

Aquest tractat marca una nova etapa en el procés de cre-ació, sense treva, d’una unió més estreta entre els poblesd’Europa, en la qual les decisions es prenen més a propdels ciutadans.

La Unió es fonamenta en les comunitats europees com-pletades per les polítiques i les formes de cooperacióinstaurades per aquest tractat. La Unió té com a missióorganitzar de manera coherent i solidària les relacionsentre els estats membres i entre llurs pobles.

Article B. La Unió té els objectius següents:

– promoure un progrés econòmic i social equilibrat i sos-tenible, principalment per mitjà de la creació d’un espaisense fronteres interiors, l’enfortiment de la cohesió eco-nòmica i social i l’establiment d’una nació econòmica imonetària que implicarà, al seu moment, una monedaúnica, conforme a les disposicions d’aquest tractat,

– afirmar la seva identitat en l’àmbit internacional, enparticular per mitjà de la realització d’una política exte-rior i de seguretat comuna que inclogui, en el futur, ladefinició d’una política de defensa comuna que podriaconduir, en el seu moment, a una defensa comuna,

– reforçar la protecció dels drets i els interessos dels na-cionals dels estats membres, per mitja de la creaciód’una ciutadania de la Unió,

– desenvolupar una cooperació estreta en l’àmbit de lajustícia i dels assumptes d’interior,

– mantenir íntegrament el patrimoni comunitari i desen-volupar-lo per tal d’examinar [...] la mesura en quèles polítiques i les formes de cooperació establertes enaquest tractat han de ser revisades, per assegurar l’efi-càcia dels mecanismes i les institucions comunitaris.[...]

Article C. La Unió té un marc institucional únic que ga-ranteix la coherència i la continuïtat de les accions du-tes a terme per assolir els seus objectius, dins del res-pecte i del desenvolupament del patrimoni comunitari.[...]

Article D. El Consell Europeu dóna a la Unió l’impulsnecessari per desenvolupar i definir les orientacions po-lítiques generals.

El Consell Europeu està compost pels caps d’estat o degovern dels estats membres, i pel president de la Co-missió. Aquests poden tenir el suport dels ministres d’a-fers estrangers dels Estats membres i d’un membre de laComissió. [...].

Article F. 1. La Unió respecta la identitat nacional delsestats membres, que fonamenten els sistemes de governrespectius en els principis democràtics.

Fet a Maastricht, el 7 de febrer de 1992


a) De quin tipus de text es tracta? Quina finalitat té?b) Qui en són els autors? c) Quina data té el text? Quin és el context històric respecte de la Unió Europea?




a) Com ha estat l’evolució del pensament paneuropeista? b) Quins fets i quines institucions van donar origen a la UE?c) Per què es va produir el pas de la CEE a la UE? Quines conseqüències va tenir i té la formació de la UE?

Comentari

a) Quina importància històrica té el text? Què va implicar l’arrencada de la UE?b) Quins avantatges i quins inconvenients ha tingut per a Espanya la pertinença a la UE?c) Per què el tractat planteja aquests objectius? Quin grau de compliment han tingut?d) Quins plantejaments fan els euroescèptics?

4

3

2

1

TEXT HISTÒRIC

EL TRACTAT DE LA UNIÓ EUROPEA: EL TRACTAT DE MAASTRICHTTEXT 15416

CO

MEN

TARI

DE

TEX

TOS

917350 _ 0270-0350.qxd 13/8/08 10:11 Página 343


L’11 DE SETEMBRE DE 2001 I LES SEVES CONSEQÜÈNCIESTEXT 155 TEXT HISTORIOGRÀFIC16

Per a alguns autors [...] l’11-S confirma el «xoc de civi-litzacions» [...] que enfronta la «civilització araboislàmi-ca» amb l’hegemonia de l’Occident industrialitzat i elpoder dels Estats Units. [...] Des d’una altra perspectiva,els autors que podem definir com neokantians sostenenque l’11-S és una confirmació del pes que ha adquirit laglobalització, no tan sols entesa com a creixent integra-ció dels mercats, de les societats, de les cultures o de lescomunicacions, sinó també de les amenaces, la insegu-retat i l’anomenat «terror global». [...]

Unes altres perspectives interessants són les que s’ocu-pen de la necessitat de revisar alguns dels fonaments bà-sics de l’ordre internacional. Fonaments com ara el con-cepte mateix d’estat, el de sobirania nacional, el depoder, el de respecte de les fronteres o el de no-ingerèn-cia en els assumptes interns. [...] Aquests conceptes jaclàssics s’estan replantejant en funció de la nova situacióinternacional. Es comença a parlar d’«estats fallits» o«estats brètols», d’«ingerència humanitària», de «guerrapreventiva», [...] estem davant d’una nova realitat inter-nacional que exigeix un nou tipus de llenguatge i actua-cions.

No podem obviar la incidència que sobre aquesta novarealitat internacional està tenint la nova doctrina estratè-gica dels Estats Units, que algú ha batejat com «doctrinaBush». L’11-S va posar de manifest als nord-americansla poca preparació que tenien davant un nou tipus

d’enemic i de guerra. [...] Davant d’això, es va començara elaborar una nova doctrina estratègica. [...] Les carac-terístiques més notables podrien ser les següents:

a) la dissuasió a qualsevol estat perquè no presti ajuda ales xarxes terroristes; en cas que sigui així, caldrà uti-litzar la força, la guerra, «guerra preventiva», peracabar amb els seus dirigents –guerra de l’Afganis-tan–, [...]

b) l’ofensiva directa contra un nou enemic –integrat enl’anomena’t «eix del mal»–, que pot utilitzar les ar-mes nuclears contra els Estats Units o els seus aliats,davant la qual cosa cal respondre també amb la gue-rra, anomenada eufemísticament «atac preventiuunilateralment determinat» –el cas de l’Iraq–, o lespressions directes –el cas de Corea del Nord;

c) el relegament del dret internacional o l’Organitzacióde les Nacions Unides, davant la primacia del dret delegítima defensa recollit a la Carta de les NacionsUnides,

d) l’aposta pels assumptes mundials i la implicació glo-bal dels Estats Units en les diferents àrees geogràfi-ques en què tingui interès;

e) la necessitat de limitar els drets dels ciutadans perpreservar la seguretat.

J. C. PEREIRA, «Les relacions internacionals».A: J. PAREDES, Història Contemporània, 2004



b) Què en saps, de l’autor? Quina data té el text?

c) Quina finalitat té el text? A qui s’adreça?





a) Què és l’11-S? Quins esdeveniments havien tingut lloc abans de l’11-S?

b) Què es pretenia amb l’11-S? Quines conseqüències va tenir a curt termini l’11-S? I a llarg termini?

Comentari

a) Quina és la posició de l’autor enfront del terror global? I davant la resposta dels Estats Units?

b) Quina relació tenen el terrorisme islàmic actual i la globalització?

c) Quina és la resposta dels Estats Units davant el terrorisme global? Quina opinió et mereixen els cinc punts que defineixen la «doctrina Bush»? Quins països estan avui dia enfrontats als Estats Units?

d) En quina mesura penses que totes aquestes qüestions afecten directament la teva vida?

4

3

2

1

917350 _ 0270-0350.qxd 13/8/08 10:11 Página 344


Libèria és el reflex de les ferides que deixa una guerracivil. Ellen Johnson-Sirleaf, triomfadora dels primerscomicis celebrats després del final de la contesa, «here-ta» un país destrossat per 14 anys d’enfrontaments sag-nants, on gran part de la població malviu sense serveistan bàsics com l’aigua, l’electricitat o l’atenció sanitària.[...]

Fundada el 1822 per acollir els esclaus emancipats delnord d’Amèrica, Libèria va proclamar la independènciael 1847 [...]. La història recent d’aquest país ric en caut-xú, or i diamants ha estat marcada per sagnants enfron-taments tribals i continus cops d’estat. La guerra civil vaesclatar el 24 de desembre de 1989, quan va sorgir elFront Nacional Patriòtic per a l’Alliberament de Libèria(NPFL), liderat per Charles Taylor i Prince Johnson, percombatre el president Samuel K. Doe –en el poder des-prés de donar el cop d’estat del 1980, i guanyar, a conti-nuació, les eleccions del 1985–. El conflicte va degene-rar en una brutal matança entre el grup ètnic de Doe, elskrahn, i les tribus gio i mano. El duel es converteix enuna lluita a tres bandes quan Johnson es desmarca deTaylor i crea una facció independent (INPFL) que assas-sina Doe el 1990. L’any següent, els seguidors de Doecreen un nou grup rebel: United Liberation Movementof Liberia for Democracy (ULIMO) [...].

Després de nombroses negociacions i d’una desena d’a-cords de pau fracassats, el 25 d’agost de 1995 es va sig-nar a Abuja (Nigèria) un pacte que integrava els lídersde les faccions enfrontades en un govern de transició iexigia el desarmament dels guerrillers amb vista a la ce-

lebració d’eleccions. La victòria electoral de Taylor el1997, després de vuit anys de guerra, no va dur la paual país, sinó tot el contrari. [...] L’any 2003 va resultardecisiu per al futur de Taylor. Un acord entre les Na-cions Unides i el govern de Sierra Leone va servir perposar en marxa un tribunal especial per jutjar els crimsde guerra comesos durant la guerra civil (1991-2001).El president liberià, després de ser inculpat, va deixar elpoder en mans del que havia estat vicepresident del pa-ís, Moses Blah, després d’acceptar l’asil polític ofert perNigèria –el març del 2006, les autoritats nigerianes vanacceptar extradir Taylor, que va ser arrestat i deportat aLibèria.

Però la desaparició de Taylor del panorama polític vaafegir incertesa a la situació del país: l’aparició d’un noumoviment opositor [...] va fer pensar en la possibilitatque els dos grups rebels principals s’embranquessin enuna lluita aferrissada pel poder. Tots dos grups van do-nar mostres de la seva bona voluntat amb la signaturad’un acord de pau que va establir un govern de transiciófins a l’octubre del 2005 [...]. El Programa de Desarma-ment, Desmobilització i Reinserció de combatents pro-mogut per les Nacions Unides va assolir el desarma-ment d’uns 70.000 homes i es va considerar completatal desembre del 2004. No obstant això, el mandat del’Organització es mantindrà almenys sis mesos més delprevist, fins al setembre del 2007, a l’espera que el se-cretari general presenti un pla per a la sortida gradualdel país.

Sonia APARICIO, 2003, elmundo.es


a) Indica de quin tipus de text es tracta.b) Qui n’és l’autor? Quina data té el text? c) Quina finalitat té el text? A qui s’adreça?




a) Quina és la història de Libèria prèvia a la data del text? Per què van tenir lloc les lluites?b) Quines conseqüències va tenir el desenvolupament de la guerra freda a l’Àfrica?

Comentari

a) Quina és la influència occidental en aquests conflictes? Quin paper tenen les seves empreses?b) Com influeix l’estructura tribal en aquests conflictes?c) Quines altres guerres hi ha actualment a l’Àfrica? Per què no ocupen portades de diaris?d) Resumeix breument les conclusions a què hagis arribat.

4

3

2

1

TEXT HISTÒRIC

GUERRES OBLIDADES. LIBÈRIATEXT 15616

CO

MEN

TARI

DE

TEX

TOS

917350 _ 0270-0350.qxd 13/8/08 10:11 Página 345


L’AFGANISTAN I AL-QAIDA: L’11-STEXT 157 TEXT LITERARI16

Després de la guerra soviètica, milers de joves afganesoshavien tornat a les madrasses pakistaneses per finalitzarla seva educació [...]. El que van trobar van ser anys derentat de cervell wahabi.

El clergue es deia Mohammad Omar o mul·là Omar.[...] La gent va començar a anar-lo a veure quan necessi-tava ajuda. El seu grup va començar a créixer i a respon-dre a les crides de la gent. No acceptaven diners, no vio-laven, no robaven. [...] Es van convertir en herois locals.El desembre del 1994, dotze mil homes s’havien unit alseu grup i havien adoptat el turbant negre del mul·là. Esfeien dir «els estudiants». En àrab, estudiant es diu talib.[...]

Els talibans tenien un costat fosc. A Kandahar [...] la po-blació estava sotmesa al règim més dur que al món del’islam mai no havia existit. Totes les escoles de noies esvan tancar de cop. A les dones se’ls va prohibir sortir decasa si no era en companyia d’un familiar masculí. Es vadecretar l’obligatorietat de portar el burca a totes hores;[...] D’alliberadors van passar a ser tirans, però el seuavenç era imparable. Quan al final es van trobar amb lesforces del carismàtic tadjik Shah Massud, van patir unnombre de baixes increïble.

Quan van arribar a les portes de Kabul van negociaramb Massud, però el líder tadjik es va negar a acceptarles seves condicions i es va retirar a les muntanyes delnord, des d’on havia lluitat i desafiat els russos. De ma-nera que va començar la següent guerra civil entre els

talibans i l’Aliança del Nord de Massud, el tadjik, i Dos-tam, l’uzbek. Era el 1996. Només el Pakistan, que l’ha-via organitzat, i l’Aràbia Saudita, que el va finançar, vanreconèixer el nou govern de l’Afganistan.

El 9 de setembre de 2001 va començar a córrer la notí-cia entre l’exèrcit talibà que els soldats cridaven «Allahuakbar», ‘Al·là és gran’, una vegada i una altra. [...] Algúhavia assassinat Ahmad Shah Massud. [...] L’havien as-sassinat dos terroristes suïcides, uns marroquins ultrafa-nàtics que van fingir ser periodistes [...] enviats per Os-sama bin Laden com a favor al seu amic el mul·là Omar.[...] Va ser l’egipci Ayman al-Zawahiri que es va adonarque si Al-Qaida li feia aquest favor a Omar, el mul·làborni mai no podria expulsar-los pel que havia de pas-sar després.

L’11 de setembre, quatre avions comercials van ser se-grestats quan sobrevolaven la costa est nord-americana.Al cap de noranta minuts, dos havien destruït el WorldTrade Center de Manhattan, un havia atacat el Pentàgoni el quart s’havia estavellat en un camp. [...] Al cap depocs dies [...] el president nord-americà, acabat d’elegir,va donar un ultimàtum rotund al mul·là Omar: o elslliurava els capitostos o haurien de fer front a les conse-qüències. Tanmateix, l’operació suïcida que havia aca-bat amb un dels seus enemics més acèrrims, AhmadShah Massud, li impedia sotmetre’s a les exigènciesnord-americanes; així ho estableix el codi.

Frederick FORSYTH, L’afganè, 2006


a) De quin tipus de text es tracta? Quina finalitat té?b) Qui n’és l’autor? Quins personatges hi surten? Són reals? c) A quina data es refereix el text? On té lloc?



Enquadrament històrica) Quina havia estat l’evolució política de l’Afganistan des del 1980? Què ens narra el text? Per què es produeix

aquesta situació?b) Quines conseqüències va tenir l’11-S i l’ultimàtum dels Estats Units?

Comentaria) Quina relació tenen l’Afganistan i Al-Qaida? Com sorgeix aquesta relació?b) Quins són els principals moviments integristes als quals fa referència el text?c) D’on prové el nom de talibans? Per què hi ha una relació entre els integristes afganesos, les madrasses

pakistaneses i el terrorisme global? d) Per què van atacar els Estats Units? Què creus que pretenien amb això?

4

3

2

1

917350 _ 0270-0350.qxd 13/8/08 10:11 Página 346


Hi ha un acord universal sobre el fet que el món mo-dern és interdependent. Però encara no hem tingut l’o-portunitat de reflexionar totalment sobre les conseqüèn-cies ni de comprendre que s’ha trencat el llibre de lesregles internacionals. La interdependència –el fet queuna crisi en algun lloc es converteixi en una crisi per atots– fa risible la visió tradicional de l’interès nacional.Les nacions, fins i tot les poderoses, com els EstatsUnits, ara estan afectades profundament pel que succe-eix fora de les seves fronteres.

Per què ara la immigració és el tema principal de la polí-tica interna en bona part d’Europa i dels Estats Units?Perquè la globalització ha fet realitat la immigració mas-siva i només el desenvolupament global pot convertir-laen una realitat manejable. Per què la política energèticapassa a primer pla? Perquè països com la Xina i l’Índianecessiten energia per continuar el seu ràpid desenvolu-pament i per l’amenaça del canvi climàtic. La soluciórau en un marc acordat internacionalment mitjançant elqual les nacions en desenvolupament puguin créixer,els països rics puguin mantenir el seu estàndard de vidai el medi ambient pugui ser protegit del desastre. [...]

Cada vegada es fa més gran l’abisme de la disparitat en-tre els desafiaments globals que enfrontem i les institu-cions globals per atendre’ls. [...] Conec l’obstacle princi-pal: per crear institucions multilaterals més eficaces, les

nacions individuals han de cedir una mica de la sevapròpia independència. Les nacions poderoses volen ins-titucions multilaterals més eficaces, però únicamentquan pensen que aquestes institucions compliran la se-va voluntat. El que temen són unes institucions multila-terals eficaces que facin el que la pròpia institució deci-deixi.

Avui [...] hi ha una veritable oportunitat d’unir-nos perafrontar el terrorisme global, per assegurar un sistemafinancer global sa, per proveir energia neta i segura, perresoldre disputes antigues, incloent-hi una solució alconflicte palestinoisraelià que prevegi dos estats. A totsens interessa l’estabilitat i tots temem el caos. Aquest ésl’impacte de la interdependència. També crec que totstenim un fort interès comú a donar suport a la democrà-cia a l’Iraq. [...] La guerra va dividir al món. La lluitadels iraquians per la democràcia hauria d’unir-lo. Éspossible que esteu d’acord amb la decisió original, quepenseu que es van cometre errors. Però si els iraquianspoden demostrar la seva fe en la democràcia, votant-hi,hauríem de demostrar la nostra donant-los suport. [...]El propòsit del terrorisme a l’Iraq no és únicament der-rotar la democràcia iraquiana, sinó els valors democrà-tics a tot el món.

Anthony BLAIR, 14 de maig de 2006


a) Indica de quin tipus de text es tracta.b) Qui n’és l’autor? Quin càrrec ocupava llavors?c) Quina és la data del text? Qui n’és el context històric?d) Quina finalitat té el text? A qui d’adreça?


a) Quina és la idea o les idees principals del text? b) Quines en són les idees secundàries?


a) Quins esdeveniments havien tingut lloc amb anterioritat a aquest discurs? b) Què és pretén amb el text?

Comentari

a) Què signifiquen els conceptes que usa: interdependència, globalització, multilateralitat...?b) Quines conseqüències creus que podria tenir l’adopció de plantejaments similars als de Blair?c) En quina mesura considera l’autor que la globalització és un fet positiu? Per què?d) Quins problemes va tenir Blair per crear institucions globals? En què estàs d’acord?e) Quins són, al teu parer, els principals problemes que té el món actualment? Quines solucions proposa Blair

a aquests problemes? Penses que aquestes solucions són encertades? f) Resumeix breument les impressions que extreguis del discurs i les conclusions a què arribis.

4

3

2

1

TEXT HISTÒRIC

NOUS DESAFIAMENTS PER A LA HUMANITAT, SEGONS TONY BLAIRTEXT 15816

CO

MEN

TARI

DE

TEX

TOS

917350 _ 0270-0350.qxd 13/8/08 10:11 Página 347


L’HORA DE LA VERITAT EN LA CIMERA DEL CLIMATEXT 159 TEXT HISTÒRIC16

La reunió internacional que s’està celebrant a Bali had’establir un marc per tractar d’impedir l’imminent de-sastre de l’escalfament global i el canvi climàtic. Ja hi hapocs dubtes que els gasos d’efecte d’hivernacle, com eldiòxid de carboni, estan provocant grans canvis en elclima. [...] El problema ja no és si ens podem permetrefer-hi alguna cosa, sinó com hem de controlar les emis-sions de manera justa i eficaç.

El protocol de Kyoto va ser un triomf important, peròva deixar fora el 75 % de les fonts d’emissions, i els Es-tats Units, el contaminant principal, es van negar a sig-nar-lo [...] No es van imposar condicions als països envies de desenvolupament, malgrat que, en un futur nogaire llunyà, produiran la meitat o més de les emissions.I no es va fer res per la desforestació, que contribueixtant com els Estats Units a l’augment de les concentra-cions de gas hivernacle.

Una acció concreta que s’hauria de prendre a la cimeradel clima de Bali és donar suport a la iniciativa de laRainforest Coalition, un grup de països emergents quevolen ajuda per conservar els seus boscos. Aquests paï-sos proporcionen serveis ambientals pels quals no se’lsha retribuït. Necessiten els recursos i els incentius queels permetin mantenir els seus boscos. Donar-los suporttindria uns beneficis molt superiors als costos per a totel planeta. El moment de la reunió no és propici. Geor-ge W. Bush, que fa molt temps que es mostra escèptic apropòsit de l’escalfament global i obstinat a afeblir elmultilateralisme, encara és president dels Estats Units.Els vincles estrets que l’uneixen amb la indústria del pe-

troli fan que es resisteixi a obligar els seus membres apagar el que contaminen.

Tanmateix, els participants en la reunió de Bali podenacordar un seguit de principis que regeixin futures ne-gociacions. En primer lloc, que les solucions per a l’es-calfament global exigeixen la participació de tots els paï-sos. En segon lloc, que no hi ha d’haver ningú que sen’aprofiti, de manera que és possible i necessari imposarsancions comercials [...]. En tercer lloc, que [...] la solu-ció ha d’incloure uns incentius millors. No obstant això,hi ha una controvèrsia sobre si és més convenient el sis-tema de bescanvi d’emissions previst al protocol deKyoto o un sistema basat en impostos. [...]

El rendiment econòmic exigeix que els que produeixenles emissions paguin el preu, i la forma més senzilla d’o-bligar-los a fer-ho és mitjançant un impost sobre el car-boni. Es podria arribar a un acord internacional pel qualcada país fixi un impost sobre el carboni, amb un tipusaprovat per endavant (que reflecteixi el cost social glo-bal). Té molt més sentit fiscalitzar les coses negatives,com la contaminació, que les coses positives, com el tre-ball i l’estalvi. Un impost d’aquest tipus augmentaria l’e-ficiència mundial. [...]

Els principis compten. Els participants a la cimera deBali no han d’oblidar una cosa: l’escalfament global ésmassa important perquè la qüestió hagi de dependred’un altre intent d’aprofitar-se dels pobres.

Joseph E. STIGLITZ, El País, 12 de desembre de 2007


a) De quina classe de text es tracta?b) Què en saps, de l’autor? c) Quina és la data del text? d) Quina finalitat té el text? A qui s’adreça?




a) Sobre quin tema cal enquadrar el text? Quina evolució històrica ha tingut?b) Què pretén el text? Amb quins arguments?c) Quines conseqüències tindria un fracàs en la cimera de Bali?

Comentari

a) Respecte de quins països és crítica la visió de l’autor? Per què?b) Quins principis han de regir els futurs acords, segons l’autor? Amb quins hi estàs d’acord i per què?c) Quina importància històrica té aquest tema? Resumeix breument les conclusions a què hagis arribat.

4

3

2

1

917350 _ 0270-0350.qxd 13/8/08 10:11 Página 348


Visc, per tant, compro. En una societat d’antics emi-grants que saben, en el fons dels seus cors, que res noels uneix tant com el dòlar, i no tant per esperit de lu-cre, sinó perquè és un denominador comú tant de fetcom de llenguatge, la llibertat consisteix a comprar,vendre, aprofitar les rebaixes, hipotecar, jugar a la bor-sa, demanar préstecs, invertir, guanyar, perdre, calculartants per cent, recomptar i jutjar la pròpia productivitat.

La felicitat consisteix en la creació ininterrompuda denoves necessitats i de nous productes per satisfer-les. Sino es pensa a comprar, vendre i oferir, és que s’estàcaient en una passivitat que el sistema americà reprova.Però potser hi ha un pecat encara més greu: sucumbir aldubtós atractiu d’altres civilitzacions en què la soledat ila contemplació (per exemple) ocupen un lloc més des-tacat que el consum. Sense publicitat, no hi ha adquisi-ció sana i, en un sistema d’assegurances minucioses i

eficaces, el sentit mateix de l’adquisició queda falsejat.No es tracta només de posseir –és a dir, posseir cada ve-gada més–, sinó de guardar i fer fructificar el que esposseeix.

No n’hi ha prou de dir als senyors Brown que beguinCoca-cola, que es rentin les dents amb Colgate i que cir-culin amb un Ford: una mentalització i un rentat de cer-vell continus els recorden per tot arreu, a les tanques deles carreteres, al cel, als diaris i a les pantalles queaquests productes són uns amics que els acompanyentot el dia.

A. BOSQUET, Les Américains sont-ils adultes?, 1958



b) Qui n’és l’autor? Què ens saps?





b) Quines en són les secundàries?


a) Com va sorgir la societat de consum? Quins aspectes penses que hi havia abans de l’inici del segle XIX?

b) Quina relació té la societat de consum amb l’economia de mercat i amb les teories capitalistes i monetaristes?

c) Quines conseqüències socials, econòmiques i polítiques tindrà el triomf de la societat de consum?

Comentari

a) Quina posició té l’autor enfront de la societat de consum?

b) Per què penses que el que defensa Bosquet també es podria aplicar fora de la societat nord-americana?

c) Quins fenòmens actuals, usos i costums hem heretat de la societat nord-americana?

d) Quins aspectes del text penses que són extrapolables a la població actual? Quina relació té amb els teus hàbits de vida?

e) Quin vincle veus en el procés de globalització i la societat de consum?

f) Quins aspectes negatius per a la societat actual té la societat de consum? Quina relació té amb fenòmens com el canvi climàtic, la globalització respecte del Tercer Món o els desequilibris Nord-Sud?

g) Sintetitza en un text breu les conclusions a què hagis arribat fent aquest comentari.

4

3

2

1


LA SOCIETAT DE CONSUM ALS ESTATS UNITSTEXT 16016

CO

MEN

TARI

DE

TEX

TOS

917350 _ 0270-0350.qxd 13/8/08 10:11 Página 349

917350 _ 0270-0350.qxd 13/8/08 10:11 Página 350

Documents

Comentari de text