COMENTARIS DE TEXT - blogs.aulabalear.orgblogs.aulabalear.org/lletres/files/.../09/QUADERN-COMENTARIS-DEFIN… · 2n batxillerat Comentaris de text 2. Llegeix el text i respon les

2n batxillerat Comentaris de text

COMENTARIS DE TEXT

2n batxillerat curs 2011/2012

“La matinada els ha trobats desperts. Com un menjar d’agredolç han tastat aquesta alba. La majoria han feinejat tota la nit i han resat. En veu baixíssima, cadascú a ca seva, han entonat salms de lloança i d’agraïment. Han desenterrat les alfàbies, escorcollat els amagatalls, remenat els calaixos. Tot quant pugui ser de profit ha estat triat: els doblers, l’or, les joies. Les dones han cosit butxaques i butxacons, han afegit folres d’estam a les faldetes. Han pastat pa i l’han enfornat, han fet pujar les coques. Però en sentir n’Eloi han deixat les agulles, han apagat els focs, han tancat els obradors i s’han mudat amb les millors robes de què disposen per anar a missa.Ja prenen l’aigua beneïda i es disposen per complir amb el precepte. Disseminats pel temple no escatimen devoció.”

Carme Riera – Dins el darrer blau


1. Llegeix el text i respon les qüestions

El nou govern de les Illes vol establir l'estàndard de la llengua balear

El nou govern de les Illes Balears crearà un llibre d'estil que reculli les particularitats de la "llengua balear" fent cas així de la petició que en aquest sentit va fer l'entitat espanyolista Círculo Balear, que considera que el parlar propi illenc és una llengua diferent del català. Així ho ha confirmat el conseller d'Educació illenc, Rafel Bosch, que ha afegit que el nou executiu vol crear un "estàndard balear" que reculli les pautes comunes en l'ús d'aquesta "llengua balear" per implantar-lo a l'ensenyament, a l'administració illenca i als mitjans de comunicació que no són en castellà. Preguntat pels periodistes sobre què entén per "llengua balear", Bosch va fugir d'estudi i va dir que en principi no veu "malament" que s'elabori un llibre d'estil del català propi de les Illes Balears i Pitiüses per recollir les "particularitats" de la llengua que s'usa a cada illa, segons informa el Diari de Balears. Bosch es va justificar assegurant que l'Estatut illenc obliga el govern a preservar les "varietats insulars" tot i que va obviar que també diu que la llengua catalana és la pròpia de les Illes, no pas la "balear".

Tot plegat arriba un cop el conseller es va reunir dijous amb membres del Círculo Balear, entitat espanyolista que dedica tots els seus esforços a combatre el català i a impulsar una suposada "llengua balear" separada del català. De fet el president del govern de les Illes Balears, José Ramon Bauzá, s'havia reunit aquest darrer dilluns amb l'Obra Cultural Balear (OCB) on aquesta li va demanar que no situés la llengua a l'epicentre d'un conflicte per fer-ne electoralisme ni polítiques partidistes. L'OCB va recordar Bauzá que l'actual consens lingüístic data de la dècada dels 80 i que la política lingüística que se'n deriva va ser aprovada pel Parlament per unanimitat, inclòs el PP.

1. Comprensió del text a) Descriu el tema i les parts bàsiques del text. b) Resumeix el contingut del text amb una extensió màxima de 6 línies c) quina és la tipologia textual? Justifica la teva resposta amb exemples concrets extrets del text.

2. Escriu un sinònim dels mots següents, d’acord amb el significat que prenen al text.– petició– confirmat– pautes– preservar– conflicte

3. Digueu quin tipus d’oracions subordinades són les que hi ha destacades en aquests fragments i quina funció sintàctica fan.a) [...]crearà un llibre d'estil que reculli les particularitats de la "llengua balear" .b) [...]considera que el parlar propi illenc és una llengua diferent del català.c) [...]reculli les pautes comunes en l'ús d'aquesta "llengua balear" per implantar-lo a l'ensenyament.d) dedica tots els seus esforços a combatre el català

4. Expressió i reflexió críticaFes un comentari crític del text.



La nostra llengua a la premsa

Mentre els nous governants de les Balears intenten ofegar les publicacions periòdiques escrites en català, a Barcelona i a la resta del Principat de Catalunya els quioscos comencen a reflectir una normalitat que aquí a Mallorca se'ns continua negant. Els qui s'omplen la boca amb l'eslògan creat a la FAES de "llibertat d'elecció de llengua" haurien de pegar una ullada als punts de venda de publicacions periòdiques i comparar la llibertat d'escollir que té qualcú que vulgui triar llegir en espanyol i qualcú que vulgui triar llegir en català.Malgrat que tota la premsa escrita de tot el món occidental pateix una crisi important, fruit de la suma d'uns quants factors que hi juguen en contra, al Principat s'ha aconseguit que hi hagi, a disposició d'un nombre creixent de lectors, tot tipus de publicacions periòdiques en català.Així, als quioscos de Catalunya s'hi poden trobar revistes especialitzades de qualsevol matèria i, en l'àmbit específic dels diaris, per primera vegada en la història n'hi ha més lectors en català que en castellà. D'aquesta manera, aquell mercat que es va obrir amb ajuts per pal·liar les discriminacions històriques que havia patit la premsa en llengua catalana du camí de culminar l'objectiu: normalitzar el nostre idioma en l'àmbit de la premsa escrita.Avui, guaitar a un quiosc de qualsevol població del Principat comença a ser un gust. Hi pots trobar la capçalera sorgida de la unió de les dues capçaleres deganes de la premsa escrita en català: el barceloní Avui i el gironí El Punt. Hi pots trobar una capçalera jove, plena de futur i amb una qualitat espectacular com l'Ara. Hi pots trobar les versions en català dels dos rotatius més llegits: El Periódico i La Vanguardia. Hi pots trobar els principals diaris comarcals, la majoria dels quals són escrits en llengua catalana i, fins i tot, en un ram tan complicat com el de la premsa esportiva, hi pots trobar, obrint-se camí, un renovat El 9 Esportiu, que d'aquí a poc farà ombra a les capçaleres de referència en aquesta temàtica.Qualque cosa es deu haver fet bé en aquest àmbit per aconseguir una situació que no sabem si es pot definir com a plenament "normal" però que, si més no, garanteix el dret dels ciutadans de triar en quina llengua i en quina línia editorial volen ser (in)formats.Avui, guaitar a un quiosc mallorquí (i, pitjor encara, menorquí o eivissenc) és un disgust. Les poques publicacions en català que hi treuen el cap continuen arraconades i situades -per norma general- en un petit gueto on amb prou feines pots intuir el nom de la capçalera.En el cas de la premsa diària, la publicació que teniu a les mans o a la pantalla resisteix, com un petit miracle diari, demostrant, però, que si hi hagués hagut una aposta clara i desacomplexada per incentivar la presència de la nostra llengua en aquest àmbit, els resultats no diferirien gaire dels que ja hem comentat en relació amb el Principat.Un dels terrenys en què les publicacions en català han aconseguit fer-se un lloc és el de la informació de proximitat, el de la premsa forana.Ara, el Govern de Bauzá, en una decisió ben il·lustrativa de la misèria moral de qui l'ha presa, ha decidit anul·lar la concessió de subvencions destinades a la premsa no diària escrita íntegrament en català per a 2011.Es tracta d'una decisió miserable i indigna, perquè s'ha pres una vegada que les publicacions havien adaptat els seus plans a les exigències de la convocatòria; o, dit d'una altra manera, una vegada que aquestes publicacions ja havien compromès unes despeses que ara no podran cobrir.Si això és governar bé, jo també som bomber

Tomeu Martí | 18/08/2011 – Dbalears


1. Comprensió del text a) Descriu el tema i les parts bàsiques del text. b) Resumeix el contingut del text amb una extensió màxima de 6 línies c) Quina és la tipologia textual? Justifica la teva resposta.

2. Defineix els següents conceptes tenint en compte el context:– ofegar– eslògan– llibertat– crisi– indigna

3. Digueu quin tipus d’oracions subordinades són les que hi ha destacades en aquests fragments i quina funció sintàctica fan.

– Els qui s'omplen la boca amb l'eslògan creat a la FAES de "llibertat d'elecció de llengua" haurien de pegar una ullada als punts de venda de publicacions periòdiques

– Malgrat que tota la premsa escrita de tot el món occidental pateix una crisi important , fruit de la suma d'uns quants factors que hi juguen en contra, al Principat s'ha aconseguit que hi hagi, a disposició d'un nombre creixent de lectors

– Qualque cosa es deu haver fet bé en aquest àmbit per aconseguir una situació que no sabem si es pot definir com a plenament "normal"

– Es tracta d'una decisió miserable i indigna, perquè s'ha pres una vegada que les publicacions havien adaptat els seus plans a les exigències de la convocatòria

4. Expressió i reflexió críticaQuina creus que és la importància de la premsa per a la supervivència d'una llengua?


3. Llegeix el text i respon les qüestions :

NO SOM GAIRE RES Deia Josep Pla que el llenguado s’estava extingint i que, per a dissimular-ho, als restaurants planxaven els peixos. En català també hi ha paraules que gairebé s’han extingit però que continuen apareixent als mitjans, als llibres i als films doblats, perquè uns professionals de la llengua planxen els textos. Si una pandèmia selectiva ataqués l’exèrcit d’assessors i lingüistes del país, entre els danys col·laterals, veuríem que la roba que abans s’eixugava ara s’asseca, que els herois més atrevits ja no gosen ni es veuen amb cor de fer res i que quan els nens fan l’aniversari ningú no els diu per molts anys, sinó un sec i expeditiu felicitats. I el pitjor seria que a ningú no li faria res. Entre aquests damnificats em vull fixar avui en el modest gaire: precís en el matís, però tan poca cosa que té les de perdre entre el sobrat massa i l’omnipresent molt. I així, quan el metge argentí del CAP ens diu, amb català porteny, «No mengi molt», ja no sabem si no menjar gaire i tenir sempre un budell buit o no menjar massa però treure el ventre de pena. Quan una paraula es perd, no en perdem només els sons i el significat; també la seva relació amb tots els altres mots. El forat que deixa somou tot el sistema, de manera que, sense gaire, res, en català, ja no vol dir ben bé el mateix. No és estrany, doncs, que els seus amics íntims mai, gens i res, que mai no havien sigut gaire positius, ara comencin a no tenir-les totes. Res es podria sentir més fort, amb el cosí de Zumosol nada ajudant-lo a abusar de gens. Però sap que està perdent la seva part més positiva; «En sabeu res?», demana insistent. Gens, ja prou intimidat per res, no gosa fer preguntes ni posar condicions; i mai viu en un profund desconcert des que un anunci de Suzuki, emès respetitivament per la ràdio nacional de Catalunya, animava la gent amb carnet de cotxe a comprar-se una 125 tot dient-los: «Si mai heu portat moto, us oferim un curset gratuït». Quan tot fa pensar que el curset faria més profit als que no n’haguessin portat mai. Però els damnificats no s’acaben aquí. Ho acaba sent qualsevol text que no hagi llimat aquelles arestes que fan impossible traduir-lo al castellà sense perdre’n l’essència. «M’agradaria fer-me vell dins una ciutat amb uns soldats no gaire de debò», diu el poema de Carner de la prova de selectivitat. I el de la tercera fila xiuxiueja al veí: «Saps què vol dir gaire?».

Albert PLA NUALART. Avui (15 juny 2009)

1. La sentència de Josep Pla que encapçala aquest article fa ús de la ironia. L’autor de l’article ens dóna a entendre que Pla, en realitat, es referia a la llengua catalana quan parlava del «llenguado» que «s’estava extingint». D’acord amb la sentència de Josep Pla, indica els conceptes correlatius de «els restaurants» i «planxar els peixos»:El llenguado = La llengua

Els restaurants= Planxar els peixos=

2. Explica quin és el tema d’aquest article periodístic. Escriviu vint paraules com a màxim.

3. En relació amb el text, indica si les afirmacions següents són certes o falses.

a) Els herois d’ara no es veuen amb cor d’eixugar la roba. b) El mot gaire té les de perdre per la competència que li fan massa i molt. c) No menjar gaire implica tenir sempre un budell buit. d) La casa Suzuki oferia un curset gratuït a qui no tingués carnet de cotxe. e) El poema de Carner de la selectivitat de l’any passat feia servir l’adverbi gaire.


4. L’article que has llegit es va publicar en un diari. Quin tipus de text periodístic és? notícia crònica text d’opinió reportatge

5. Segons l’autor, quan una paraula es perd, «el forat que deixa somou tot el sistema». Quin és el sentit del verb somoure? moure lleugerament capgirar fer desaparèixer deixar immobilitzat

6. El text, encara que sigui de caràcter periodístic, fa servir nombrosos recursos literaris, com ara la personificació. Redacta un diàleg figurat entre dos mots que hagin arribat fa poc a la llengua catalana i feu que expressin les preocupacions o les il·lusions que tenen. Escriu entre vuitanta i cent paraules.

7. Considera l’oració següent i respon les preguntes: Aquell matí l’àvia va renyar el noi, li va fúmer un mastegot, el va obligar a pentinar-se bé, el va acompanyar fins a la porta de l’escola i va observar com hi entrava.

a) Escriu els pronoms febles que hi ha en l’oració. b) Indica la funció sintàctica de cada pronom feble. c) Quin és l’antecedent de se? d) Quins verbs de l’oració tenen subjecte el·líptic? e) Quins són els antecedents d’aquests subjectes el·líptics?

8. Senyala en cada apartat l’oració subordinada i digueu de quin tipus és: a) No saben si aprovaran. b) Encara que no em sembla bé, haig d’anar a treballar cada dia. c) Els especialistes revisaran els informes si els paguen bé. d) Els professors que havien treballat molt reberen una distinció. e) Els metges van aconseguir l’augment del pressupost perquè es poguessin atendre més

pacients.

9. Senyala quina de les afirmacions següents NO és certa:

– La tercera persona del present d’indicatiu del verb dur pot ser duu o du.– La perífrasi d’obligació del verb haver pot ser he de + infinitiu o haig de +

infinitiu.– La primera persona del present d’indicatiu del verb aparèixer és aparec i el

gerundi és aparaguent.– La primera persona del passat simple d’indicatiu del verb fer és fiu.


4. Llegeix el text següent i respon les qüestions

LA COHESIÓ LINGÜÍSTICA Jesús Tusón

¿Cohesió en dues llengües? Si, en el regne de la utopia, les llengües que trobem en un territori se situessin al mateix nivell funcional, potser sí; però sembla que no és aquesta la qüestió que considerem, i la història (i la pràctica quotidiana) ens donen exemples abundants de desequilibri quan dues llengües són presents en un mateix espai..., i una d’aquestes és l’oficial d’un estat totpoderós i va camí de deixar l’altra, la històrica i encara actual, en una situació de feblesa profunda. És davant d’aquesta situació que cal fer efectiu el dret a la llengua pròpia del territori i convertir-la en el factor bàsic (potser no l’únic) de cohesió social, sense interferències ni imposicions alienes a la voluntat d’un poble (recordem-ho: sis mil llengües en poc més de dos-cents estats). “Un estat, una llengua” és, doncs, una de les afirmacions més destructives de la diversitat humana, una aberració que atempta contra la pluralitat, natural i històrica, de la nostra espècie. Queda per considerar una qüestió també de la màxima importància i actualitat en aquests temps nostres. Quan una persona es veu forçada a deixar la seva terra i arriba a un altre espai, el que li passa pel cap no és d’imposar-hi res de res. En el cas més desesperat, perfectament comprensible i respectable, intentarà la supervivència sense perdre cap arrel. Però el més normal i previsible és que vulgui obrir les portes (si el deixen) a noves adquisicions, llengua inclosa. ¿Quina llengua? La que trobi al seu voltant, òbviament, i no pas l’amagada. Adquirirà, doncs, la llengua que li permeti sobreviure, progressar i relacionar-se amb l’entorn. I és aquí que es planteja una qüestió de la màxima gravetat: no són els “nouvinguts” els responsables de la situació d’una llengua prohibida i silenciada. ¿Faran seva aquesta llengua que encara és a la teulada i que no sabem de quin cantó caurà? Potser sí, si es creen les associacions afectives que deriven d’un paquet global: papers i estabilitat; feina digna remunerada amb justícia; accés a l’habitatge, l’educació, la sanitat, el lleure; acolliment sense discriminacions, afectuós si és possible. Una vida plenament humana que afavoreixi les sintonies afectives: aquesta terra val la pena i em convé. I em convé la llengua pròpia d’aquesta terra.

(Extret de Patrimoni natural, Barcelona: Empúries, 2004: pàg. 104-105)

1. Defineix què volen dir les paraules següents presents al text: a. utopia b. arrel c. alienes

2. Explica quin procés de formació de nous mots ha originat els mots següents i per a cada mot escriu-ne un altre format mitjançant el mateix procés que continga un dels morfemes constitutius (afix, arrel o base) del mot de partida: a. desequilibri b. òbviament c. nouvingut

3. Digues quin tipus d’oració subordinada és la que apareix subratllada als extractes següents i substitueix-la per un nom, un pronom, un adjectiu, un adverbi o un sintagma preposicional, segons corresponga. La nova expressió no ha de recollir necessàriament el significat de l’element substituït però ha de ser adequada al context lingüístic.


a. “Quan una persona es veu forçada a deixar la seva terra i arriba a un altre espai, el que li passa pel cap no és d’imposar-hi res de res” ( b. “Però el més normal i previsible és que vulgui obrir les portes” c. “Potser sí, si es creen les associacions afectives que deriven d’un paquet global”

4. Digues quina funció sintàctica fan els sintagmes subratllats en els fragments següents, extrets del text; després, torna a escriure els fragments substituint aqueixos sintagmes pels pronoms febles corresponents: a. “[...] i la història (i la pràctica quotidiana) ens donen exemples abundants de desequilibri

[...]” b. “Quan una persona es veu forçada a deixar la seva terra i arriba a un altre espai, el que li

passa pel cap no és d’imposar-hi res de res” c. “Una vida plenament humana que afavoreixi les sintonies afectives”

5. Realitza un comentari crític del text


5. Llegeix atentament el text i respon totes les qüestions plantejades.

«Quan diem la paraula conflicte, quina és la primera idea que ens ve al cap? Problema, enfrontament, lluita, baralla..., en definitiva, una experiència amarga, quelcom que voldríem evitar. Aquest és el primer problema del conflicte, abans fins i tot que aquest es produeixi. I convé que ens aturem un moment a pensar-hi i que comprenguem que els conflictes són inevitables, formen part de la vida diària i representen una oportunitat de coneixement i creixement, de canvi. Cal comprendre que tota l’energia que emprem per intentar evitar un conflicte és malaguanyada i inútil i que el que condiciona la nostra vivència d’un conflicte no és aquest en si mateix, sinó la manera com s’acaba. Perquè, pensem un moment: sempre que ens trobem en un conflicte amb algú, ens sentim malament? Ens sentim bé o malament en funció dels esdeveniments, de la manera com resolem la situació. Els conflictes són part natural de les relacions i en la mesura que aquestes adquireixen intimitat, a més que representen una convivència [...] impliquen, si són sanes, un nivell d’enfrontament. És més, quan en una relació mai no hi ha conflictes, malament, cal un nivell d’autonomia personal en la relació i un criteri propi que provocarà xocs, més o menys greus, al llarg de la relació. Una excessiva dependència en les relacions que establim és tan negativa com un desenvolupament evolutiu sense crisis. Els conflictes ens poden comportar un problema, però són, abans de res, una oportunitat de canvi. Percebem els conflictes com una amenaça, perquè ens obliguen a qüestionar-nos les nostres pròpies postures o les normes ja establertes, perquè modifiquen la dinàmica de qualsevol relació o grup, i ens obliguen a crear i reestructurar l’entorn. [...] La vivència subjectiva de les parts involucrades sempre és diferent de la que es pugui tenir des de fora, però és la realitat que hem de comprendre i conèixer per poder intervenir en el conflicte. Si obviem la subjectivitat de les persones, ens perdrem part de la seva pròpia realitat, justament la que les ha portades al conflicte».

(Pepa Horno Goicoechea)

Qüestions:

1. Posa un títol al text que n’expressi la idea principal. Després, argumenta la teva resposta (8-10 línies aproximadament).

2. Fes un resum del contingut (màxim 5 línies).

3. Analitza el tipus de text.

4. Comenta i valora críticament les idees explicades al text, tot argumentant el teu punt de vista, intentant respondre les qüestions següents (pots contestar-les globalment o pregunta a pregunta):

a) Per què i com sorgeixen els conflictes?

b) Quins consideres que són els factors que contribueixen a la resolució de conflictes?

c) És possible veure els conflictes com un repte?


6. llegeix el text i respon les qüestions: Article 4 - La llengua pròpia

1. La llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, tindrà, juntament amb la castellana, el caràcter d’idioma oficial. 2. Tots tenen el dret de conèixer-la i d’usar-la, i ningú no podrà ser discriminat per causa de l’idioma. 3. Les institucions de les Illes Balears garantiran l’ús normal i oficial dels dos idiomes, prendran les mesures necessàries per assegurar-ne el coneixement i crearan les condicions que permetin arribar a la igualtat plena de les dues llengües quant als drets dels ciutadans de les Illes Balears.

Article 5 Els territoris amb vincles lingüístics i culturals amb les Illes Balears

El Govern ha de promoure la comunicació, l’intercanvi cultural i la cooperació amb les comunitats i els territoris, pertanyents o no a l’Estat espanyol, que tenen vincles lingüístics i culturals amb les Illes Balears. A aquests efectes, el Govern de les Illes Balears i l’Estat, d’acord amb les seves respectives competències, podran subscriure convenis, tractats i altres instruments de col·laboració.

Article 17No-discriminació per raó de sexe

1. Totes les dones i homes tenen el dret al lliure desenvolupament de la seva personalitat i capacitat personal, i a viure amb dignitat, seguretat i autonomia. 2. Les administracions públiques, segons la Carta de Drets Socials, vetllaran en tot cas perquè les dones i els homes puguin participar plenament en la vida laboral, social, familiar i política sense discriminacions de cap tipus i garantiran que ho facin en igualtat de condicions. A aquests efectes es garantirà la conciliació de la vida familiar i laboral. 3. Totes les persones tenen dret a no ser discriminades per raó de la seva orientació sexual.

Estatut d'autonomia de les Illes Balears 2007

1. Identifica el registre del text anterior i raona la teva resposta.

2. Extreu de cada article la idea principal.

3. Què vol dir el text quan afirma que “El Govern ha de promoure la comunicació, l’intercanvi cultural i la cooperació amb les comunitats i els territoris, pertanyents o no a l’Estat espanyol, que tenen vincles lingüístics i culturals amb les Illes Balears”?

4. Llegeix el següent fragment:Les institucions de les Illes Balears garantiran l’ús normal i oficial dels dos idiomes, prendran les mesures necessàries per assegurar-ne el coneixement i crearan les condicions que permetin arribar a la igualtat plena de les dues llengües quant als drets dels ciutadans de les Illes Balears.

- Quantes oracions hi ha al fragment anterior? Escriu-les i identifica el tipus.- Indica el subjecte de cada verb que hagis trobat.- Assenyala tots els sintagmes que facin la funció de CD.- Quina funció fa l'oració subratllada “per assegurar-ne el coneixement”?- Quina funció fa l'oració subratllada “que permetin arribar a la igualtat plena de les dues llengües quant als drets dels ciutadans de les Illes Balears.”

5. Torna a escriure l'oració “Totes les dones i homes tenen el dret al lliure desenvolupament de la seva personalitat i capacitat personal, i a viure amb dignitat, seguretat i autonomia” canviant els conceptes subratllats.

6. Comenta la frase “Tots tenen el dret de conèixer-la i d’usar-la, i ningú no podrà ser discriminat per causa de l’idioma”.


7. Llegeix aquest text i respon les qüestions següents

El vint-i-sis d’agost de l’any del Senyor mil quatre-cents noranta-dos em van coronar papa, era un dia de molta calor, com si el cel hagués volgut també en això afegir-me a la llista dels quatre successors del meu oncle Calixt, que tots van ser coronats en un d’aquests dies de gran calda de Roma, volia dir que cinc pontífexs seguits havien deixat la vida i el regne per no haver resistit un estiu més de calor enganxosa i de mal aire, qui sap si jo seré el sisè que tampoc no arribarà a un altre setembre, a mig matí vingué el cubiculari a despertar-me, Santedat, és l’hora, Santedat, i em va trobar en camisa i sense tapar amb el llençol, però un papa en camisa és un papa, Santedat, feia quinze dies que em deien Vostra Beatitud, Santíssim Pare, tots excepte el meu cosí Francesc. Sa Santedat s’hauria estimat més ser coronat un dia d’aire clar d’hivern, o millor encara un matí de primavera tèbia, però no es pot triar el millor temps de l’any per accedir al papat, i més valia gran calor que gran fred, pensant en el poble de Roma i en la llarga cavalcada, i millor sol que no pluja. Un papa en camisa, assegut en la cadira de forat redó, també és papa, i quan el barber li passa i repassa la navalla pel bescoll i per les galtes, també, és un papa calb ben afaitat, si el seu cap és coronat amb la tiara queda coronat per sempre, i si seu en la càtedra de Sant Pere ja serà fins a la mort la seua cadira, pel temps que Déu, no els homes, li vulga atorgar de corona i de vida, havia dormit poc aquella nit, repassant amb el cerimonier Burkhard els detalls del programa litúrgic i comprovant amb el governador de la ciutat els preparatius fets en places i carrers, estudiant la disposició de les tropes amb el capità de la guàrdia i revisant els comptes de despeses amb el cardenal camarlenc, ja sabia prou que no pot ser bon príncep qui des dels primers dies no fa sentir sense ni un error ni un mal pas la majestat dels seus actes, ni pot ser bon pastor qui no té un ull posat en els gossos de guarda i l’altre en l’amor i el temor de les ovelles.

Joan F. Mira, Borja Papa, València, edicions 3i4, 1996.

1. Comprensió del text a) Descriu el tema i les parts bàsiques del text. b) Resumeix el contingut del text en 10 línies com a molt. c) Identifica les veus del discurs. d) Identifica les metàfores de les darreres cinc línies i explica què representen. 2. Anàlisi lingüística del text a) Copia els fragments que tenen elisions vocàliques i subratlla les vocals elidides: 1. em van coronar papa 2. com si el cel 3. tots excepte el meu cosí 4. però no es pot triar 5. és un papa calb ben afaitat

b) Indica la funció sintàctica dels constituents subratllats: 1. Un papa en camisa també és papa 2. qui sap si jo seré el sisè que tampoc no arribarà a un altre setembre 3. qui sap si jo seré el sisè que tampoc no arribarà a un altre setembre 4. pensant en el poble de Roma

c) Reescriu aquest fragment però canviant “aquella nit” per “aquesta nit”. Modifica els verbs com convinga i subratlla els que hages modificat: [...] havia dormit poc aquella nit, repassant amb el cerimonier Burkhard els detalls del programa litúrgic i comprovant amb el governador de la ciutat els preparatius fets en places i carrers, estudiant la disposició de les tropes amb el capità de la guàrdia i revisant els


comptes de despeses amb el cardenal camarlenc, ja sabia prou que no pot ser bon príncep qui des dels primers dies no fa sentir sense ni un error ni un mal pas la majestat dels seus actes [...]

3. Expressió i reflexió crítica a) Què valores més positivament en la narrativa per a joves? (Extensió: 150 paraules)



ROMEU I JULIETA

Hem de convenir que Romeu i Julieta és la tragèdia més popular de Shakespeare i, potser, una de les més populars de la història de la literatura. És clar que el fet de ser «popular» en els temps que corren, quan aquesta parauleta està tan desprestigiada, desperta certes suspicàcies o, si més no, incita sovint a una mirada condescendent.Però, compte!, estem tan acostumats a sentir parlar d’amor d’una manera banal, que podria ser que la intensitat i l’idealisme de Romeu i Julieta ens moguessin a construir un escut, una protecció cínica o púdica contra l’emotivitat que pot desvetllar-nos la història dels amants desventurats.Romeu i Julieta parla d’amor, però també parla d’odi i de mort i, encara que aquestes paraules no les usem tant, malauradament ens sonen molt i en coneixem molt bé el significat. Els dos amants ho tenen tot en contra: les famílies, l’Estat, els astres, el temps, la sort. En quatre dies recorreran tota una vida d’amor entre odi, rancor i venjança i, a la fi, s’oferiran en una immolació sublim per purificar i desterrar l’odi del cor dels Capulet i els Montagut. Una pau irònica, absurda, buida i trista. Com totes les que vénen després d’una guerra que no s’hauria d’haver començat mai. N’hi ha cap de justificable?Romeu i Julieta són dos adolescents. Una altra oportunitat per menysprear el seu amor. Però qui s’atreveix a dir que els sentiments adolescents no tenen tanta o més intensitat i grandesa que els dels adults? Ens queda la incògnita de si aquest amor hauria resistit els embats del temps. Shakespeare prefereix descriure la mort dels amants que la mort de l’amor.No hi ha tragèdia sense comèdia. Sovint els contraris no són més que les cares d’una mateixa moneda. Això Shakespeare ho sap molt bé; de fet, sembla que ens ho ha ensenyat ell. És per això que a Romeu i Julieta també hi ha rialles, hi ha sensualitat, hi ha erotisme, hi ha una alegre celebració de la vida.

Josep Maria MESTRES, programa de Romeu i Julieta, Companyia Teatre Lliure, temporada 2002-2003

1. COMPRENSIÓ

1.1. Fes un resum dels tres primers paràgrafs del text que no ocupi, en total, més de sis línies.

1.2. Explica, tenint present el text proposat però també traient partit, si es dóna el cas, d’altres coneixements que puguis tenir de Romeu i Julieta, en quin sentit aquesta peça teatral il·lustra la màxima «no hi ha tragèdia sense comèdia».

1.3. En el text hi podràs trobar dues oracions interrogatives. Un cop identificades, a) digues quina resposta donaries a cadascuna, seguint la intenció de l’autor;b) justifica per què l’autor les deixa sense resposta.

1.4. Per a cadascuna de les paraules següents, que trobaràs subratllades en els dos primers paràgrafs del text:

popular desprestigiada condescendent banal púdica

proposa un sinònim o una expressió sinonímica que s’adigui amb el seu ús en el text.


2. EXPRESSIÓ I COMENTARI CRÍTICDesenvolupa en unes 150 paraules el tema següent:

- L’amor adolescent i l’amor adult: en què s’assemblen i en què difereixen.

3. REFLEXIÓ LINGÜÍSTICA SOBRE EL TEXT

3.1. Llegeix amb atenció,el primer paràgraf del text proposat. Identifica i reescriviu íntegrament, cadascun dels fragments o constituents sintàctics d’aquest primer paràgraf

a) que tenen funció de subjecte;

b) que tenen funció d’atribut o predicatiu.

3.2. En el text hi trobaràs subratllats els pronoms febles que aquí es reprenen:

ens moguessin ens sonen molt en coneixem ho sap molt bé

Indica, per a cadascun d’aquests pronomsa) a quin mot o sintagma equival, tant si aquest figura en el text com si no.b) quina funció sintàctica exerceix.

3.3. En el text hi ha uns quants mots que duen accent diacrític. a) Indica quins són (si algun es repeteix, no cal que ho feu constar)

b) Explica per quin motiu específic porta accent cada un.

3.3. Els fragments següents contenen un que subratllat que introdueix una oració subordinada:

Hem de convenir que Romeu i Julieta és la tragèdia més popular de Shakespeare.Contra l’emotivitat que pot desvetllar-nos la història dels amants.Després d’una guerra que no s’hauria d’haver començat mai.Però qui s’atreveix a dir que els sentiments adolescents no tenen tanta o més intensitat i grandesa que els dels adults?

a) Indica, per a cada cas, de quin tipus d’oració subordinada es tracta i quina categoria gramatical té el que corresponent.

b) Indica, quan sigui el cas, quina altra funció sintàctica exerceix el que dins l’oració que introdueix.


9. Llegeix aquest text i respon a les qüestions següents:

ELOGI DE LA TRANQUIL·LITAT

Rijkaard va guanyar el seu primer títol com a tècnic i va trencar sis anys de sequera del Barça Frank Rijkaard va passar a la història del Barça el maig del 2005 pel fet de ser el tècnic d’un projecte que va aconseguir trencar uns anys de sequera de títols guanyant-ne un de molt important, la lliga. Normalment, les lligues que arriben després d’anys de derrotes i decepcions són recordades amb molt d’afecte pel barcelonisme, com va succeir amb la lliga del Barça de Marinus Michels i Johan Cruyff (1974), o la de Venables i Urruti i el seu famós penal (1985). També és cert que està en mans de Rijkaard la possibilitat de ser recordat com l’entrenador d’una plantilla capaç de guanyar diferents títols de manera consecutiva, com el dream team, però això ja és parlar per parlar. Els fets diuen que Rijkaard va guanyar el maig del 2005 el seu primer títol com a entrenador. Amb el seu projecte enfortit i respectat a tot arreu, ara sembla increïble que aquest holandès arribés a Barcelona sense cap títol en el seu palmarès. Aquest excel·lent exjugador de futbol les havia passat magres abans de trobar el camí de l’èxit a les banquetes, ja que després d’una experiència que va fer aigües a l’Sparta de Rotterdam va patir la decepció de ser l’encarregat d’entrenar una selecció que es jugava guanyar un títol a casa seva (Holanda, en l’Eurocopa del 2000) i no ho va aconseguir. Tampoc s’ha de passar per alt que els primers mesos de Rijkaard a Barcelona van ser durs, amb rumors que feien preveure la seva destitució, ja que els resultats no eren els esperats. El mateix tècnic ha recordat durant aquest any que Sandro Rosell l’havia volgut fer fora dos cops per portar algú amb més experiència i èxits que ell. La paciència que Laporta va tenir al començament amb Rijkaard, però, va rebre recompensa. De fet, el tècnic d’Amsterdam és un home pacient, tranquil. Amb una manera de fer molt bona i una mentalitat en què el diàleg i la força del grup, l’esperit, juguen un paper molt important. Agafar un grup format per homes que fa anys que perdien, i altres que no es coneixien de res, i convertir-los en un equip d’èxit requeria temps, fer-se al foc lentament. I, amb el temps a favor, l’holandès ha acabat demostrant que les seves idees eren les correctes. Rijkaard va arribar a Barcelona conscient que a la maleta hi duia poc més que els bons records que tothom tenia de la seva gloriosa carrera com a jugador. Per als seguidors del Barça era un rostre que encarnava perfectament una nova època, però del passat no es pot viure. Calien resultats. Ara l’holandès ja és considerat un dels millors tècnics del món, ja que ha guanyat un títol de prestigi i ha demostrat a tothom la seva capacitat per crear un estil de joc propi. [...]

Toni Padilla, El 9 esportiu de Catalunya (27.12.2005), any 4, núm. 1445 (Text lleument modificat)

1. COMPRENSIÓ

1.1. A partir de les informacions del text, redacta un retrat de Frank Rijkaard que no ocupi més de sis línies.

1.2. Explica breument què vol dir cadascuna de les expressions següents, que trobaràs subratllades en el text: a) parlar per parlar b) les havia passat magres c) va fer aigües d) fer-se al foc lentament


1.3. Observa els mots que subratllats en el text que figuren en les construccions següents: a) les lligues que arriben després d’anys de derrotes b) També és cert que està en mans de Rijkaard c) Els fets diuen que Rijkaard va guanyar d) després d’una experiència que va fer aigües e) La paciència que Laporta va tenir al començament f) ja que ha guanyat un títol de prestigi

Es demana:

1r) que diguis si té antecedent o no en té; 2n) que, en el cas que en tingui, indiquis quina expressió li fa d’antecedent.

1.4. En el text hi ha noms propis de diversos tipus. Es demana:

1r) que identifiquis tots els tipus que hi trobis i en donis els exemples corresponents; 2n) que expliquis per què la presència d’aquests noms propis és coherent amb la mena de text

en què figuren.

2. EXPRESSIÓ I COMENTARI CRÍTIC

Desenvolupa en unes 200 paraules un dels temes següents: a) Classificació i principals característiques dels textos periodístics. b) L’esport que preferesc (redacta, sobre aquest tema, un text argumentatiu). 3. REFLEXIÓ LINGÜÍSTICA SOBRE EL TEXT

3.1. Considera el fragment següent, subratllat en el text: Ara l’holandès ja és considerat un dels millors tècnics del món, ja que ha guanyat un títol de prestigi i ha demostrat a tothom la seva capacitat per crear un estil de joc propi.

Dona resposta a les qüestions següents:

a) Quantes oracions hi ha? Escriu-les íntegres en el quadernet de respostes i digues de quin tipus és cadascuna. b) Indica, escrivint-los íntegres en el quadernet de respostes, quins sintagmes exerceixen la funció sintàctica de complement directe dins alguna o algunes oracions del fragment. c) Indica quin o quins sintagmes exerceixen la funció sintàctica de predicatiu i quin o quins sintagmes exerceixen la funció sintàctica de complement indirecte. d) Indica quina o quines formes fan la funció sintàctica de verb auxiliar.

3.2. Considera els fragments següents: (1) conscient que a la maleta hi duia (2) poc més que els bons records (3) els bons records que tothom tenia (4) un rostre que encarnava perfectament una nova època


Selecciona l’opció en què s’indica correctament quina funció sintàctica exerceix, en cadascuna de les oracions corresponents, el mot que subratllat:

a) (1): subjecte; (2): compl. directe; (3): compl. circ. lloc; (4): compl. circ. temps b) (1): conj. subordinant; (2): conj. subordinant; (3): compl. directe; (4): subjecte c) (1): conj. subordinant; (2): compl. directe; (3): compl. circ. lloc; (4): subjecte d) (1): subjecte; (2): conj. subordinant; (3): compl. directe; (4): compl. circ. temps

3.3. Anota, en el quadernet de respostes, un antònim o expressió antonímica de cadascun dels substantius següents, que trobaràs subratllats en el text: a) sequera b) derrotes c) èxit d) destitució e) força


10. Obama veu en la crema de l'Alcorà un "mina" per a Al-Qaida i demana al pastor que la promou que sigui suspèsWASHINGTON, 9 Sep.

El president estatunidenc, Barack Obama, ha advertit aquest dijous que el pla d'un pastor de Florida de cremar còpies de l'Alcorà amb motiu del novè aniversari de l'11-S és i serà utilitzat per Al-Qaida com a eina per reclutar nous combatents i ha instat el religiós que reconsideri la seva decisió.

"Això és un mina de reclutament per a Al-Qaida", ha assenyalat Obama en una entrevista concedida a la cadena ABC. "Podria haver-hi una onada de violència seriosa en llocs com Pakistan o Afganistan. Això podria augmentar el reclutament d'individus que estarien disposats a immolar-se en ciutats americanes o ciutats europees", ha previngut.

Terry Jones, el pastor d'una petita església protestant a Gainesville, Florida, preveu cremar exemplars de l'Alcorà aquest dissabte com a manera de confrontar el terrorisme islàmic. El seu pla ja ha rebut nombroses crítiques a escala internacional.

"Jo només espero que entengui que el que està proposant fer és completament contrari als nostres valors com a americans, que aquest país ha estat construït sobre les nocions de llibertat religiosa i tolerància religiosa", ha subratllat Obama referint-se a Jones en el programa 'Good Morning America'.

"Diu que és algú que està motivat per la seva fe (...) espero que escolti millor aquests àngels i entengui que s'està implicant en un acte destructiu", ha afirmat el president, que ha reconegut que la situació és frustrant ja que aparentment hi ha poc a fer en el marc de la llei per contrarestar-la, més enllà de citar-lo en virtut de les mesures locals contra els incendis en llocs públics.

1. Fes un resum del text tot assenyalant les idees principals.

2. Quin tipus de text és? Raona la teva resposta explicant-ne les característiques.

3. És molt complicada la situació que actualment vivim al món, veure un telenotícies ens baixa la moral fins el punt de desitjar tancar la televisió per no saber-ne més; però és la realitat, què en penses tu de la crema de l'Alcorà del Pastor de Florida?

4. Què en saps de l'església protestant?

5. Quin és el motiu del terrorisme islàmic?

6. Analitza sintàcticament l'oració següent: Això podria augmentar el reclutament d'individus que estarien disposats a immolar-se en ciutats americanes o ciutats europees.

7. Explica quin és el significat dels conceptes següents:- pastor- combatents- reclutament- tolerància


11. LLEGEIX EL TEXT I RESPON LES QÜESTIONS:

CAPÍTOL III. DRETS I OBLIGACIONS DELS USUARIS DE GOSSOS D’ASSISTÈNCIA

ARTICLE 11. DRET D’ACCÉS A L’ENTORN

1. L’usuari o usuària d’un gos d’assistència té reconegut el dret d’accés a l’entorn acompanyat de l’animal en els termes establerts en aquesta llei.

2. L’exercici del dret d’admissió resta limitat per les prescripcions d’aquesta llei.

3. El dret d’accés a l’entorn comporta la facultat de l’usuari o usuària d’accedir a tots els llocs, els locals, els establiments, els allotjaments, els transports i els espais públics o d’ús públic que determina l’article 12 acompanyat del gos d’assistència i en condicions d’igualtat amb la resta de ciutadans.

4. El dret d’accés a l’entorn empara la deambulació i la permanència als llocs, els espais i els transports que determina l’article 12, i també la permanència constant del gos al costat de l’usuari o usuària, sense impediments o interrupcions que puguin impedir l’assistència correcta.

5. L’accés, la deambulació i la permanència del gos d’assistència als llocs, els espais i els transports en la manera que s’estableix en aquesta llei no pot implicar cap despesa addicional per a l’usuari o usuària, llevat que aquesta despesa sigui en concepte de contraprestació d’un servei específic avaluable econòmicament.

6. L’exercici del dret d’accés a l’entorn no es pot condicionar a l’atorgament de cap tipus de garantia per part de l’usuari o usuària del gos d’assistència.

ARTICLE 12. DETERMINACIÓ DELS LLOCS, ELS LOCALS, ELS ESTABLIMENTS, ELS ALLOTJAMENTS, ELS TRANSPORTS I ELS ESPAIS PÚBLICS O D’ÚS PÚBLIC

Als efectes del que estableix l’article 11, els usuaris de gossos d’assistència poden accedir als espais següents, amb independència de llur titularitat pública o privada:

a) Llocs, locals i establiments d’ús públic:– Els descrits en la normativa vigent en matèria d’espectacles, activitats recreatives i establiments públics.– Els inclosos en la normativa vigent en matèria de serveis socials.– Els centres d’esbarjo i temps lliure.– Les instal·lacions esportives, incloses les piscines fins al marge de la zona d’aigua.– Els centres oficials, inclosos els edificis judicials.– Els centres d’ensenyament de tots els nivells, tant públics com privats.– Els centres sanitaris i assistencials, tant públics com privats.– Els despatxos i les oficines de professionals liberals.– Els centres religiosos.– Els museus i els locals d’ús públic o d’atenció al públic.– Els espais d’ús general i públic de les estacions de qualsevol tipus de transport públic o d’ús públic, dels aeroports i dels ports.– Qualsevol altre lloc, local o establiment d’ús públic o d’atenció al públic.

b) Allotjaments i altres establiments turístics: els hotels, els albergs, els campaments, els bungalows, els apartaments, els càmpings, els balnearis, els parcs aquàtics, d’atraccions, temàtics i zoològics, i els establiments turístics en general.

c) Transports públics: qualsevol tipus de transport col·lectiu d’ús públic en l’àmbit de les competències de les administracions catalanes i que dugui a terme el servei dins del territori de Catalunya.

d) Platges, rius, llacs i altres superfícies o masses d’aigua.

e) Espais naturals de protecció especial on es prohibeixi expressament l’accés amb gossos. Aquesta prohibició no és aplicable als usuaris de gossos d’assistència.

Projecte de llei de l’accés a l’entorn de les persones amb discapacitat

usuàries de gossos d’assistència. Parlament de Catalunya (10 novembre 2009)


1. Comprensió lectora

1.1. En l’article 11 d’aquest text legal es parla de accés, deambulació i permanència en determinats llocs. Quina diferència hi ha entre aquests tres conceptes? 1.2. Què vol dir el text quan afirma que «L’exercici del dret d’admissió resta limitat per les prescripcions d’aquesta llei»? Escriu vint paraules com a màxim. 1.3. En relació amb el text, indica si les afirmacions següents són certes o falses. a) Els usuaris i usuàries de gossos d’assistència tenen dret a accedir als llocs especificats juntament amb el gos. b) Els propietaris dels espais d’ús públic poden cobrar els serveis específics que ofereixin als usuaris i usuàries de gossos d’assistència que hi accedeixin. c) Els propietaris dels espais d’ús públic poden demanar garanties als usuaris i usuàries de gossos d’assistència que hi accedeixin. d) Es garanteix el dret d’accés amb el gos d’assistència a qualsevol transport públic, encara que circuli fora de Catalunya. e) Els usuaris i usuàries de gossos d’assistència poden accedir a alguns llocs on està prohibit específicament d’anar-hi amb gossos.

1.5. Torna a llegir atentament l’article 12 i senyalau quin és l’antecedent del pronom llur en aquesta oració: «Als efectes del que estableix l’article 11, els usuaris de gossos d’assistència

poden accedir als espais següents, amb independència de llur titularitat pública o privada». □ els efectes del que estableix l’article 11 □ els usuaris de gossos d’assistència □ els gossos d’assistència □ els espais següents

2. Expressió escrita

2.1. En el punt 6 de l’article 11 llegim que «l’exercici del dret d’accés a l’entorn no es pot condicionar a l’atorgament de cap tipus de garantia per part de l’usuari o usuària del gos d’assistència». Torna a escriure aquesta oració d’una manera més planera i sense fer servir cap dels termes següents: exercici, entorn, condicionar, garantia, usuari, usuària.

2.2. Respecte la gent discapacitada, creus que les infraestructures a les ciutats són adequades?

2.3. L’article 12.d parla de «Platges, rius, llacs i altres superfícies o masses d’aigua». Pensa quatre d’aquestes «altres superfícies o masses d’aigua» i construeix una oració amb cadascuna. Les oracions han de tenir més de deu paraules i no cal que tinguin res a veure amb el text.


12. Llegeix aquest text i respon a les qüestions

EXTINCIÓ ANIMAL, DESASTRE HUMÀ

A final de març, el satèl·lit Envista va detectar un trencament insòlit del casquet polar antàrtic. Amb la perspectiva aèria, es podia veure que el pont de glaç que unia l’Antàrtida amb la plataforma de Wilkins, una peça de 15.000 quilòmetres quadrats, s’havia esquarterat. La notícia afegia un bri d’inquietud a la preocupació dels científics per un esquerdament que, més enllà de l’espectacularitat visual, posa contra les cordes, a l’altre costat de l’esfera terràqüia, la supervivència d’un dels mamífers més extraordinaris de la terra, l’ós polar. El rei de l’Àrtic, el predador més voraç que hi ha sobre la Terra, assisteix a una transformació radical del seu ecosistema. A causa de l’escalfament planetari, el glaç sobre el qual habita aquest mamífer es fon tres setmanes abans que l’any 1970. Això li dificulta els moviments i li altera d’una manera decisiva el cicle biològic, perquè li malmet la capacitat de reproduir-se. Avui, l’ós polar és un dels candidats amb més possibilitats de desaparèixer de la superfície de la Terra. A qui preocupa, però, el futur d’aquesta bestiola quan el món, segons el Fons Monetari Internacional, està embarcat en la recessió més profunda des de la Segona Guerra Mundial i hi ha milions de persones desocupades? Com podem encaboriar-nos amb el descens de natalitat d’aquest plantígrad o de qualsevol altre animal quan la crisi clivella el nostre propi projecte de vida? En època de vaques grasses —quan les necessitats bàsiques del primer món eren cobertes— el documental d’Al Gore Una veritat incòmoda va despertar una conscienciació entre polítics i opinió pública de tot el món sobre la necessitat de lluitar contra el canvi climàtic. La degradació del planeta va passar a ocupar primeres planes de diaris i tertúlies, reunions europees de primers ministres i cimeres mundials. Avui, el combat contra l’escalfament del planeta continua aparentment a l’agenda dels polítics, però l’arribada del terratrèmol econòmic ha aigualit la convicció ecològica de fa un parell d’anys. El canvi climàtic continua preocupant, però no ocupa tant. La desaparició d’espècies preocupa poc i ocupa encara menys. «Si només ens ocupem dels bancs, tota la resta acabarà essent una bogeria», adverteix Simon Stuart, responsable de la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (IUCN), l’organisme que elabora anualment la llista d’espècies en perill més fiable del món. «Els bancs es recuperaran. Però les espècies, una volta que desapareguin, hauran desaparegut per sempre més», recorda Stuart, que reforça la idea que els poders públics «han d’atendre allò urgent, però sense deixar de tenir cura d’allò important». I la conservació de les espècies, indispensables per al manteniment de l’equilibri del planeta, ho és. I ho és molt més en vista de les xifres. Segons la IUCN, quasi un mamífer de cada quatre arreu del món és en perill d’extinció. A la mar, l’excés de pesca i l’acidificació afecten espècies tan diverses com la tonyina blava o la posidònia. Cada any, s’extingeixen entre 10.000 i 50.000 espècies. El degoteig és constant.

Violeta TENA. El Temps, núm. 1299 (5 maig 2009)

1. Comprensió lectora 1.1. Què vol dir l’autora del text quan afirma que «el canvi climàtic continua preocupant, però no ocupa tant»? Escriu deu paraules com a màxim.

1.2. El text relaciona estretament el canvi climàtic amb l’extinció d’espècies animals i fa referència al cas de l’ós polar. Explica breument per què, segons l’autora, el canvi climàtic amenaça la supervivència de l’ós polar. Escriu vint paraules com a màxim.


1.3. D’acord amb el text, indica si les afirmacions següents són certes o falses. a) L’Àrtic i l’Antàrtic estaven units fins ara per la plataforma de Wilkins. b) Als óssos, ara els costa reproduir-se perquè el glaç es fon abans d’hora. c) Al Gore va alertar, en un documental, sobre el perill de desaparició dels óssos polars. d) La tonyina blava i la posidònia són alguns dels mamífers en perill d’extinció que assenyala

la IUCN. e) Segons la IUCN, cada any s’extingeixen més de 10.000 espècies. 1.4. El text prové d’un reportatge de divulgació científica i presenta un seguit de trets formals característics. Senyala quin dels trets següents NO seria propi d’un text periodístic d’aquest tipus:

– el discurs recolza en dades objectives– s’hi citen les fonts i s’hi expliquen les sigles – s’hi expressen els sentiments – s’hi fan servir alguns tecnicismes de l’autor

1.5. En l’oració «l’arribada del terratrèmol econòmic ha aigualit la convicció ecològica de fa un parell d’anys», quin és el sentit del verb aigualir? aguditzar rebaixar eliminar capgirar 2. Expressió escrita 2.1. El text està estructurat en tres paràgrafs que tenen unitat temàtica. Proposa un subtítol per a cada paràgraf que en resumeixi la idea central. 2.2. Algunes actuacions per a preservar i recuperar les espècies animals autòctones de cada territori han resultat polèmiques, com ara la reintroducció dels óssos al Pirineu, o la protecció dels llops i les guineus, que de vegades tenen efectes perjudicials per a l’activitat humana. Argumenteu a favor o en contra de mesures ecologistes com aquestes, que poden col·lidir amb els interessos particulars de les persones. Escriviu un text d’entre vuitanta i cent paraules. 3. Reflexió lingüística 3.1. Considera l’oració següent i respon a les preguntes. Digues que vingui la noia que vau trobar dilluns passat a l’escola perquè m’expliqui què va veure. a) Quin tipus de subordinada introdueix el primer que? b) Quin tipus de subordinada introdueix perquè? c) Quina funció sintàctica fa el primer que? d) Quina funció sintàctica fa què? e) Quins verbs de l’oració tenen el subjecte el·líptic i quin és aquest en cada cas?

3.2. Considera el text següent i indica si són certes o falses les afirmacions que hi ha a continuació: El ministeri es va trobar desbordat en veure que hi havien representants de totes les ideologies, inclosos els comunistes. Algú ens va informar que si ens quedàvem, correríem perill. Els periodistes ho van explicar a l’Angelats i ell els va pregar que no marxessin, atès que havia protestat per telegrama al ministre sobre aquella situació.


a) L’oració si ens quedàvem, correríem perill no s’ajusta a la normativa vigent. b) L’ús del verb haver-hi s’ajusta a la normativa vigent. c) El complement directe de pregar és els. d) L’oració introduïda per atès que és una oració subordinada final. e) L’ús de la preposició a en el complement a l’Angelats és correcte.

3.3. Fixa't en els temps verbals següents i indica quin NO s’ajusta a la normativa: – Imperfet de subjuntiu del verb escriure: escrigués o escrivís, escriguessis o

escrivissis, escrigués o escrivís, escriguéssim o escrivíssim, escriguéssiu o escrivíssiu, escriguessin o escrivissin.

– Present d’indicatiu del verb lluir: lluo, lluus o llus, lluu o llu, lluïm, lluïu, lluen. – Passat simple d’indicatiu del verb oir: oí, oïres, oí, oírem, oíreu, oïren. – Imperatiu del verb collir: cull, culliu.


13. Llegeix el text i respon les qüestions:Encara que no afecta a la comprensió del text, hauries de saber que l'Ordal és el cunyat de Pilar Prim i Elvira, la seva filla.

"Oh, sí! d'ell venia tot; del testament d'aquell marit despòtic, que, emparat per les lleis dels homes, havia aconseguit estendre encara sa tirania de vell gelós a més enllà del sepulcre amb aquell usdefruit* condicional que la posava en la disjuntiva de condemnar-se a viudetat perpètua i a sacrificar tota la felicitat que pogués oferir-li el més excel·lent dels homes, si era pobre, o de renunciar a sa actual posició i passar totes les privacions de la misèria. ¡Quin sarcasme! quina injustícia! Així se li pagava el sacrifici de tota sa joventut; així se li retribuïen tots els serveis fets a la casa; així eren premiades totes ses virtuts de muller lleial; de mare generosa; així es respectava la voluntat de Déu que amb la mort romp totes les cadenes de la terra!... deixant-la a ella presonera de sos fills, de sos cunyats, de tots els que poguessin entrar a gaudir-se d'aquell usdefruit tan envejat!"I en arribar aquí de sos planys, avui més profundament dolorosos que mai per una causa que escapava a sa mateixa percepció, s'exacerbava* encara més la implacable rancúnia contra l'Ordal en recordar les raons amb què ell havia condemnat un dia aquelles queixes davant de la mateixa Elvira.

Narcís Oller. Pilar Prim. 1906.

* L'usdefruit és un dret real de gaudi d'una cosa aliena. La propietat de la cosa és del nu propietari, que és qui en pot disposar.

L'usufructuari posseïx la cosa però no és seva (té la possessió, però no la propietat). Pot utilitzar-la i gaudir-ne (obtenir-ne els fruits, tant en espècie com monetaris), però no n'és l'amo. Per això no podrà vendre-la, donar-la ni gravar-la sense consentiment del propietari.

* Exacerbar: fer més fort un sentiment o dolor.

1. Inventa un títol per al text i raona la resposta.

2. Digues qui és l'antecedent dels pronoms assenyalats al text i assenyala'n la funció.

3. Conjuga el present de subjuntiu dels verbs: renunciar, retribuir i poder.

4. Cerca un sintagma nominal de cada tipus:

- sintagma preposicional- sintagma adjectiu- oració de relatiu

5. Anota un sinònim o expressió sinonímica per a cada una de les paraules següents:

- despòtic:

- perpètua:

- lleial:

- rancúnia:

- recordar:

- condemnat:

6. Enumera els motius pels quals Pilar Prim pensa que la clausura de l'usdefruit condicional és una injustícia. Escriu-los de major a menor importància, segons el teu criteri.

7. Tu personalment estaries d'acord amb clàusules d'aquest tipus? Justifica les teves raons.

http://www.xtec.es/~jpallas/

http://ca.wikipedia.org/wiki/Propietat_privada

http://ca.wikipedia.org/wiki/Possessi%C3%B3

http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Nua_propietat&action=edit&redlink=1

http://ca.wikipedia.org/wiki/Propietat_privada

http://ca.wikipedia.org/wiki/Dret_real



La revolta dels “antipub” al metro de París S’estén per tot el metro de París, per totes i cada una de les parades del transport metropolità per excel·lència, un aire de revolta contra la publicitat (coneguda col·loquialment com la Pub). Joves disposats a desafiar amb pinzells, pintura negra i marcadors l’omnipresència de la publicitat en les catacumbes de la ciutat. Cada cop més nombrosos, els activistes organitzen les trobades de lluita a través d’Internet, en les pàgines electròniques de les Brigades Anti-Pub i Stopub. Lluiten contra el que creuen un símbol del liberalisme capitalista. Per això, farts dels anuncis, han declarat la guerra a la pub i estan disposats a repintar tots els cartells de publicitat de totes les estacions de totes i cadascuna de les línies del metro parisenc. Així doncs, l’ofensiva dels divendres a la nit dels mesos de novembre, desembre i gener ha estat només un principi d’un fenomen que es preveu que anirà a més. El moviment no es limita sols a París: les ciutats d’Amiens i Grenoble són altres fronts dels antipub. Tampoc la publicitat al metro de la capital de Bèlgica, Brussel·les, s’escapa de les pintades d’un moviment en plena efervescència que ja es compta per centenes de joves. L’aire de lluita ha pujat fins i tot a l’esfera superior, la publicitat als carrers i als cinemes són també nous blancs. Fa uns dies, el suplement setmanal del diari francès Le Monde feia una radiografia d’aquests joves en revolta. Uns joves que amb enginy i creativitat atempten contra els cartells anunciadors: feministes indignades amb la imatge oferta de la dona; ecologistes contra la societat consumista actual; detractors del menjar ràpid, activistes del moviment antiglobalització en lluita contra la comercialització de la cultura... tots formen un mosaic unit per un sol i únic objectiu: posar fi a la publicitat. Per altra banda, les empreses de publicitat han començat també la batalla per aturar les agressions que estan patint els seus cartells anunciadors. Les actuacions dels antipublicitat són cada cop més arriscades a causa del reforçament de la vigilància i de la imposició de fortes multes. A més, són contraatacades per una brigada de neteja que s’esforça a tapar ràpidament les pintades. La corporació publicitària de la RATP, empresa responsable dels transports metropolitans de París, intenta aturar uns atacs que comporten una despesa molt elevada per a la companyia i que creuen també negativa per al manteniment i la modernització dels mitjans. Però quin tant per cent de la recaptació obtinguda per la publicitat es destina a millorar el servei? Això es pregunta el moviment antipub per contrarestar les acusacions de la corporació publicitària de la RATP.

Núria Ferragutcasas. El Punt, 22-02-2004

1. Cerca al text un sinònim de “metro” . Explica en què consisteix la relació de sinonímia i cerca al text un altre exemple de sinonímia entre dos mots.

2. Explica quins processos de formació de nous mots han originat els mots “parisenc” , “ecologistes” i “repintar” . Després escriu per a cadascun d’aquests mots un altre exemple que continga el mateix morfema derivatiu.

3. Transforma les estructures següents seguint les indicacions que et donem: a) Transforma el SP que apareix entre claudàtors en una oració causal “Les actuacions dels antipublicitat són cada cop més arriscades [SP a causa del reforçament de la vigilància i de la imposició de fortes multes]” b) Transforma el SP que apareix entre claudàtors en una oració de relatiu “Activistes del moviment antiglobalització [SP en lluita contra la comercialització de la cultura]” c) Transforma l’oració que apareix entre claudàtors en un SN “Però quin tant per cent de la recaptació obtinguda per la publicitat es destina a [O millorar el servei]?”


4. Escriu una paraula amb el mateix significat per a cadascun dels mots següents: a) Internet b) farts c) enginy

5. Realitza un comentari crític del text.


15. Llegeix el text i respon les qüestions: LA PLAÇA DEL DIAMANT

[fragment del capítol XXV]

L’endemà, a casa dels meus senyors, vaig trencar un vas i me’l van fer pagar per nou això que ja estava una mica esquerdat. Quan vaig arribar al pis, carregada amb les veces, cansada que no podia més, em vaig haver d’aturar i tot davant de les balances dibuixades a la paret, que quan estava cansada era on se m’acabava l’alè. Vaig clavar un parell de castanyes al nen sense raó, i va plorar, i la nena, quan el va veure plorar, també es va posar a plorar, i ja érem tres, perquè jo també em vaig posar a plorar i els coloms parrupejaven i quan va arribar en Quimet ens va trobar amb la cara rajant llàgrimes i va dir que només li faltava aquesta.

–Tot el dematí encerant i tapant forats de corc i arribo a casa i en comptes de trobar-hi la pau i l’alegria, trobo plors i drama. I el més calent a l’aigüera.

I va agafar els nens d’una revolada i els va aixecar enlaire agafats només per dalt d’un braç i els va passejar així pel corredor, amunt i avall, un a cada mà, i jo li vaig dir que a veure si els volia trencar els braços, i va dir que si no s’acabaven els plors els tiraria daltabaix del carrer. I per acabar em vaig empassar el mal i vaig rentar la cara als nens i també em vaig rentar la cara jo i no li vaig dir que havia trencat un vas i que me l’havien descomptat perquè hauria estat capaç d’anar a trobar els amos i armar-los un bullit de mil dimonis.

I va ser aquell dia que vaig dir-me que s’havia acabat. Que s’havien acabat els coloms. Coloms, veces, abeuradors, covadors, colomar i escala de paleta, ¡tot a passeig! Però no sabia com… Aquest pensament se’m va quedar per dins del cap com una brasa. I mentre en Quimet esmorzava amb les cames cargolades en els barrots de davant de la cadira i tot d’una en va descargolar una i va dir tot fent moure el peu que potser tenia com una mena de caliu al genoll que li escalfava els ossos, jo pensava en l’acabament del poble dels coloms i tot el que en Quimet em deia m’entrava per una orella i em sortia per l’altra com si, d’orella a orella, se m’hi acabés de fer un forat.

Mercè Rodoreda, La plaça del Diamant, 19621. COMPRENSIÓ

1.1. Fes un resum del text en no més de sis línies.

1.2. Identifica, dins el fragment inicial subratllat, que s’estén des de «L’endemà,…» fins a «… se m’acabava l’alè.», tots els mots gràcies als quals es posa de manifest:

a) que el text és una narració en primera persona; b) que el narrador és una dona.

1.3. En el text hi predominen clarament les formes verbals de mode indicatiu corresponents a temps de passat, però també s’hi troben algunes formes d’indicatiu que no són de temps passat. Es demana:

a) que identifiquis aquestes formes i diguis de quin temps gramatical són; b) que caracteritzis el fragment de text on figuren les formes que hàgis identificat, contraposant-lo a la resta del text.

1.4. En el paràgraf central, que s’inicia amb «I va agafar…» i acaba amb «… demil dimonis.», hi ha un bon nombre d’oracions que connecten amb l’oració precedent mitjançant la conjunció i.


Dona resposta a les qüestions següents:a) ¿Quina relació hi ha, en general, entre els fets referits per cadascunad’aquestes oracions i els fets referits per l’oració que la precedeix?b) ¿Quina intenció creieu que tenia l’autora en recórrer a un ús tan abundantde la conjunció i?

2. EXPRESSIÓ I COMENTARI CRÍTIC

Desenvolupeu en unes 200 paraules un dels temes següents: a) L’escriptura de Mercè Rodoreda: valoració crítica personal. b) La novel·la com a gènere literari: característiques principals.


16. Llegeix el text següent i respon les qüestions:

URBANITAT, Eugeni d'Ors

Un distingidíssim periodista francès, que està fent un viatge per l'Anglaterra, reconta una escena ben significativa, vista per ell als pocs moments d'arribar a Londres. Vaig a resumir aquesta escena, per a il·lustració d'un cert ordre especial de suggestions que intentaré desvetllar en l'esperit del que em llegeixi, parlant, en el present Glosari, d'Urbanitat -escrivint-ho així: Urbanitat, amb majúscula... - I que n'haig de parlar més d'un cop.

Detingueu-vos, barcelonins, amics meus, detingueu-vos per un moment a imaginar. Tanqueu els ulls a n'aquest viure massa barrocament virolat, massa pintoresc, que us envolta. Figureu-vos una Ciutat -he dit "una Ciutat", i no un campament de pedra-, una gran Ciutat, plena, activa, normal, històrica i constantment renovellada alhora. Imagineu son lloc més cèntric, més vivent.. ¿Veieu el quadro? En la gran plaça pública els grans edificis públics -columnates i escalinates- drets i sòlids, severs i augustos, patinats gloriosament per la carència de les edats. Entre ells, cases particulars, sòlides també, històriques també, opulentes en rètols i anuncis. Aquí, desembocant-hi, una gran artèria comercial. Allí, eixint-ne, una gran via aristocràtica. Allà baix, nota alegre, una reixa de gran parc. Estàtues, fonts. D'aquí i d'allí i pel mig, i arreu -divergentes, oposades, contraposades, sempre harmòniques- les grans onades de la multitud, vivents braços cívics...

Són les onze del matí, l'hora de més trànsit. Un automòbil arriba corrent de la gran via aristocràtica, i, a l'intentar donar la volta a la plaça, resta atascat, a son bell mig. Hi ha una gran quantitat de cotxes, d'òmnibus, de carros: la circulació és aturada. Cal que una llarga fila de vehículs esperi que l'automòbil sigui apartat. - Cap cotxer s'impacienta, ni crida, ni jura. - Guia l'automòbil un senyor tot elegant. Va asseguda, darrera d'ell, una senyora tota eleganta. Ambdós romanen quiets, correctes, indiferents. No tenen pas l'aire de sospitar que són ells els qui deturen la circulació de la gran plaça. Un mecànic, que va al costat de l'impassible conductor, salta a terra i prova de posar el vehícul en marxa, vanament. Segon assaig, sense resultat. Ara són més de cent cinquanta els vehículs deturats. -És ja de temps de fer alguna cosa. El senyor conductor descendeix de son setí i, junt amb el mecànic, empeny el cotxe. De seguida, cinc o sis homes de bona voluntat empenyen amb ells. El cotxe avança... i vet aquí que sobtadament, sense que pugui ningú detenir-lo, el motor se posar a marxar i l'auto, inconscient de son destí, va dret davant ell, com un cego. - Troba un carro i el bolca. Després bolca el petit carretó d'un venedor ambulant. A la fi la reixa del parc detura l'auto... - La senyora que l'ocupa no ha manifestat cap espant. L'elegant conductor roman encara impassible. El carreter s'ocupa d'aixecar son cavall. El petit marxant del carretó recull ses mercaderies escampades. Ni l'un, ni l'altre, dirigeix cap injúria a l'aristocràtic conductor. Semblen no tenir-hi res que veure. - Però un policeman es amb ell i, a mitja veu, li parla. En un minut ha pres el nom i l'adreça de l'automobilista, del carreter i del marxant. -No arriben a deu les persones que s'han deturat a contemplar l'escena. -El policeman se'n va. Ja està tot llest. -Tot ha passat en ordre. Tot ha passat urbanament.

Eugeni d'Ors: "Urbanitat", Glosari, 10-V-1906.

Respon les qüestions següents:

1. Resumeix en menys de cinc línies la situació que descriu Eugeni d'Ors en el fragment anterior.

2. Fes una enumeració de tots els adjectius que utilitza per descriure la situació que viu el periodista. Quin tipus d'adjectius predominen?


3. Indica a quin tipus de text pertany el fragment i raona la resposta explicant les característiques que t'ha duit a fer la teva tria.

4. Assenyala tots els castellanismes que trobis en aquest fragment i escriu-los com cal.

5. Defineix els següents conceptes:

- urbanitat- escalinata- augustos

6. Anota un sinònim o locució sinonímica per a cada paraula:

- activa - quiets- correctes - indiferents- impassible - inconscient- impacienta - deturen

7. Analitza sintàcticament el següent fragment:

“Un distingidíssim periodista francès, que està fent un viatge per Anglaterra, reconta una escena ben significativa”.

------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

8. Extreu totes les característiques de Noucentisme que trobis en el text.

9. Expressa el teu parer respecte l'educació al volant d'avui en dia. Compara-ho amb el civisme del text.



L’home és davant del mirall. S’acaba d’afaitar i de dutxar. Amb una mà s’agafa el petit mixelín de la cintura, el mira al mirall i toca l’ase. Dubta què posar-se. Com que dubta, pensa que avançarà feina si es posa la samarreta i els eslips. En busca uns de blancs, amb ratlletes blaves. Mira que no tinguin cap forat. Se’ls posa. En canvi, quan té la samarreta a la mà li sembla que potser serà millor no posar-se’n, i la torna al calaix. Obre l’altre cos d’armari i mira les camises. N’hi ha una de blanca, italiana, de cotó, que s’ha comprat fa unes setmanes, que li agrada especialment. L’agafa pel penja-robes i l’observa; l’atreu el tacte. Però el color blanc el fa gras. La torna a lloc. Amb els dits, com qui passa fulls d’un llibre, acaricia les mànigues de totes les camises. Decididament, les que li queden millor són la grisa i la negra. Però últimament se les ha posat sovint, tant que n’està tip. Si a la fi es decideix per una d’aquestes dues camises, podria posar-se els pantalons grisos, o els Levi’s tenyits de negre. Al dubte ja tradicional de no saber com vestir-se per quedar més afavorit s’afegeix que no sap gens com hi anirà, ella. ¿Vindrà amb un vestit especialment ostentós, o d’una manera més senzilla? Si, posem per cas, vingués vestida d’esport, ell, amb els Levi’s negres i la camisa grisa o negra, quedaria bé. I l’americana arrugada. Perquè l’americana és un altre dels dubtes: ¿es posarà l’americana grisa (la més clàssica) o bé la de quadres verdosos? Si triés la camisa negra, l’americana de quadres li serviria per trencar una mica la serietat de la camisa i els pantalons, que pot ser excessiva, segons com. És clar que amb una corbata també pot trencar l’austeritat grisa-negra de la camisa i els pantalons. ¿Es posarà corbata o no? Amb la mà, aparta les camises i treu el penjacorbates. ¿Quina s’hi posarà? ¿Llisa, de ratlles, de quadres? Amb l’americana de quadres, la corbata de quadres sobre quadres pot quedar massa xarona. O, precisament, posar-se quadres sobre quadres resultarà potser un xoc interessant, per brutal.

Quin Monzó, L’illa de Maians, Barcelona, Quaderns Crema, 19873, p. 37-38.

1. Comprensió del text a) Descriu el tema i les parts bàsiques del text. b) Resumeix el contingut del text amb una extensió màxima de 10 línies. c) Identifica i justifica les marques de modalització del text. [ d) Identifica la tipologia textual especificant els trets corresponents que apareixen al text. [

2. Anàlisi lingüística del text a) Indica la pronunciació dels elements subratllats: 1. els eslips: sorda o sonora? 2. esport: oberta o tancada? 3. posar: oberta o tancada? 4. penjacorbates: sorda o sonora? 5. llisa: sorda o sonora? 1 b) Indica la funció sintàctica de les estructures sintàctiques subratllades: 1. Al dubte tradicional de no saber com vestir-se per quedar més afavorit [...] 2. Si, posem per cas, vingués vestida d’esport, [...] 3. Perquè l’americana és un altre dels dubtes 4. És clar que amb una corbata també pot trencar l’austeritat grisa-negra [...]

c) Digues quin és el camp semàntic que predomina al text i exemplifica-ho amb cinc mots del text.


3. Expressió i reflexió crítica a) Explica en quina mesura la narrativa curta de Quim Monzó reflecteix la societat contemporània i amb quins recursos literaris ho fa. (Extensió: 150 paraules)

b) Reflexiona sobre la funció de la literatura com a entreteniment. (Extensió: 150 paraules)



ELS INDIS

Els «indis» americans són ja gairebé només un record, encara que han tingut un paper molt rellevant en la història del país. Els conqueridors que van arribar aquí al segle XV es pensaven que anaven a les Índies, i per això van anomenar indis els nadius. La història d’aquests pobles des d’aleshores, resumint-la dràsticament, és la història d’una gent (els conqueridors espanyols, francesos i anglesos) que necessitaven terres i riqueses, i d’uns altres (els nadius) que per tant havien de recular cap a l’oest, sisplau per força, i que finalment han perdut les terres completament i ara són ja només objecte de curiositat «arqueològica» o museística («els nobles salvatges») o de menyspreu i d’enuig (simplement «els salvatges») de part dels «blancs». Les pressions brutals van començar el 1829. A l’hivern de 1838-39 l’exèrcit federal foragita més de 40.000 cheroquees (del territori de l’actual Geòrgia) per un interminable «camí de llàgrimes» que costarà la vida a diversos milers. Els seminoles de la Florida seguiran el mateix destí. Després de la guerra civil entre esclavistes i antiesclavistes (1861ss), els nadius seran els més malparats: des de 1887 fins ara mateix se succeeixen les lleis de «repartiment» (és a dir d’expropiació) de terres, alhora que els indis van quedant cada cop més esbarriats i delmats. Algun científic i sobretot algun polític i alguna persona del carrer encara es pregunten, sense dissimular el menyspreu i la indignació, «què caram volen» o «què n’hem de fer» dels indis. La llei universal i eterna de la conquesta, de la necessitat d’espai, de l’ànsia de poder i de riquesa. El cas és que amb ells s’han perdut unes 300 llengües que parlaven i innombrables dialectes. Avui queden unes quantes comunitats d’indis en reserves, indrets generalment muntanyosos i més o menys «independents»: mantenen amb l’Estat relacions de cosoberania i els forasters que s’endinsen en una reserva tenen prohibit el pas en certs llocs que els nadius es reserven amb més intimitat. L’Estat, en compensació de les malvestats històriques, els paga una certa quantitat de diners que per a molts són suficients per viure, i aquesta mesura més aviat juga contra ells: viuen aïllats i sense cap estímul econòmic ni cultural, amb la qual cosa es van esllanguint com a individus i com a comunitats. Sembla que l’alcoholisme és problema habitual.

Joan Solà, fragment d’una conferència publicada dins Les claus del canvi lingüístic,

1. Comprensió del text a) Descriu el tema i les parts bàsiques del text b) Resumeix el contingut del text amb una extensió màxima de 6 línies c) És aquest un text només expositiu? Justifica la teva resposta amb exemples concrets extrets del text. d) Explica quin ús fa l’autor de la cursiva i de les cometes al llarg del text. 2. Anàlisi lingüística del text a) Digues com es pronuncien les consonants (les esses) subratllades. 1. els conqueridors: sorda o sonora? 2. al segle: sorda o sonora? 3. les Índies: sorda o sonora? 4. els nadius: sorda o sonora?

b) Escriu un sinònim dels mots següents, d’acord amb el significat que prenen al text.


1. gairebé 2. rellevant 3. innombrable (al text: “innombrables”) 4. indret (al text: “indrets”)

c) Digueu quin tipus d’oracions subordinades són les que hi ha destacades en aquests fragments i quina funció sintàctica fan. 1. “Els conqueridors que van arribar aquí al segle XV es pensaven que anaven a les Índies i

[...]” 2. “A l’hivern de 1838-39 l’exèrcit federal foragita més de 40.000 cheroquees (del territori de

l’actual Geòrgia) per un interminable «camí de llàgrimes» que costarà la vida a diversos milers”

3. Expressió i reflexió crítica b) Què opines sobre les qüestions que planteja el text? Coneixes altres casos semblants (històrics o actuals)? Com es podrien resoldre aqueixes situacions? (Extensió: 150 paraules)


19. Llegiu aquest text i responeu les qüestions següents

El darrer informe de la Rand Corporation s’ha presentat a l’opinió pública mundial com un document molt seriós, però en realitat fa una ferum de sofre que et tomba d’esquena. Segons els investigadors d’aquest prestigiós grup nord-americà especialitzat en qüestions de defensa –fundat el 1945 per l’US Air Force, en el context de la guerra freda–, el comerç de DVD pirata, actualment a mans del crim organitzat, serveix també per a finançar les xarxes terroristes. La recerca de la Rand Corporation sobre la pirateria dels films s’ha fet a vint països diferents, hi han col·laborat 120 agències de seguretat estatals i ha estudiat disset organitzacions criminals. Les conclusions són contundents: “Hi ha proves substancials d’un nexe continuat entre la pirateria de films i el crim organitzat”. Per a Gregory Treverton, director de la investigació, “la pirateria és una activitat molt rendible –amb marges de benefici superiors als del tràfic de droga– i poc arriscada, perquè esquiva la vigilància de les autoritats”. Els redactors de l’informe donen per fet que les organitzacions criminals tenen connexions amb xarxes terroristes i que una part dels diners obtinguts amb aquest tràfic enriqueix les organitzacions terroristes. Per il·lustrar-ho, esmenten una xarxa anomenada Barakat, que opera a les fronteres de l’Argentina, el Brasil i el Paraguai i que diuen que lliura vint milions de dòlars anuals a Hezbol·là. Més exemples: l’organització paramilitar irlandesa IRA provisional i una desconeguda D-Company, activa des de Bangkok a Dubayy, especialitzada a piratejar les produccions de Hollywood i de Bollywood. La llista de les organitzacions mafioses implicades en la pirateria de films inclou la Camorra, a Itàlia; el Madrid Human Smuggling Ring, a Espanya; la Lotus Trading Company, a la Gran Bretanya; les Triades de Hong Kong o els Big Circle Boys al Canadà. El problema és que l’informe, anomenat “Film Piracy, Organized Crime and Terrorism”, ha estat encarregat pels estudis de Hollywood, que han calculat que la indústria del cinema perd més de 18.000 milions de dòlars (dels quals imputen un 60% als DVD pirata i un 40% a les descàrregues il·legals). Això, com que la majoria dels informes d’aquesta mena es fan a mida del comanditari, li fa perdre molta credibilitat i l’envolta d’un tuf de manipulació. Tothom sap el poder de les majors del cinema nord-americà i les seves campanyes per a sensibilitzar el públic sobre la pirateria amb vista a reforçar la repressió. Ara, un dels objectius principals és la Xina, un país que limita la distribució dels films estrangers a vint per any, cosa que incita els amants del cinema a veure films pirata sense parar. I aquest fet, és clar, ha fet emprenyar força els amos de Hollywood.

Xavier Vinader, El Temps, núm.1295, 7 abril 2009 1. Comprensió del text a) Descriu el tema i les parts bàsiques del text. b) Resumeix el contingut del text en 6 línies com a molt. c) Identificar la tipologia textual especificant els trets corresponents que apareixen al text. 2. Anàlisi lingüística del text. a) Observa els fragments següents i digues si la pronúncia dels elements subratllats ha de ser sorda o sonora. 1. Segons els investigadors 2. en realitat fa una ferum de sofre 3. una part dels diners obtinguts 4. un país que limita 5. la distribució dels films estrangers


b) Digues la funció sintàctica dels constituents subratllats: 1. Per a Gregory Treverton, director de la investigació, “la pirateria és una activitat molt rendible –amb marges de benefici superiors als del tràfic de droga– i poc arriscada, perquè esquiva la vigilància de les autoritats” 2. El problema és que l’informe, anomenat “Film Piracy, Organized Crime and Terrorism”, ha estat encarregat pels estudis de Hollywood, que han calculat que la indústria del cinema perd més de 18.000 milions de dòlars 3. El problema és que l’informe, anomenat “Film Piracy, Organized Crime and Terrorism”, ha estat encarregat pels estudis de Hollywood, que han calculat que la indústria del cinema perd més de 18.000 milions de dòlars 4. El problema és que l’informe, anomenat “Film Piracy, Organized Crime and Terrorism”, ha estat encarregat pels estudis de Hollywood, que han calculat que la indústria del cinema perd més de 18.000 milions de dòlars

c) Explica el sentit que tenen en el text els mots o les expressions següents: 1. fer ferum de sofre (al text: “fa una ferum de sofre”) 2. tombar d’esquena (al text: “que tomba d’esquena”) 3. lliurar 4. tuf de manipulació

3. Expressió i reflexió crítica a) Quina classe de còmics coneixes? Quins t’agraden més? Per què? (Extensió: 150 paraules)



PENA DE MORT A ENRIQUE IGLESIAS

Aquesta setmana es posa a la venda el disc nou de Joaquín Sabina, I9 días y 500 noches. Amb aquest motiu, dilluns hi va haver una presentació que va permetre al cantant aprofitar la mil vegades refregida idea de Francisco Ayala ―«La pàtria de l'escriptor és la seva llengua»― per fer una declaració de nacionalisme lingüístic: «Amb el pas dels anys he arribat a la conclusió, i també a la convicció, que la meva pàtria és el meu idioma.» I va rematar aquestes paraules amb rotunditat: «Encara que no m'agrada, em sembla que jo imposaria la pena de mort als artistes hispans que canten en anglès.» Déu n'hi do, que un dels paladins musicals del vell progressisme es declari de cop a favor de la pena de mort. I que no s'equivoquin els del lliri a la mà argumentant que només ho ha dit per provocar i aconseguir titulars que cridin l'atenció. ¿Per què Sabina no pot tenir dret a estar a favor de la pena de mort, igual que els Ynestrillas que corren pel món? De la mateixa manera que, amb el pas dels anys, molts dels antics partidaris de la pena de mort van Acabar oposant-s’hi, també els de l’americana de pana tenen dret a canviar d’opinió. A més, el que Sabina denuncia clama a Déu. Tots aquests cantants hispans ―portoriquenys, cubans, espanyols― que, per diners i projecció internacional, canten en la llengua del pirata Drake, no són més que uns traïdors que reneguen de la llet que van mamar del Cid. ¿Per això es van sacrificar Pizarro, Cortés i Álvar Núñez Cabeza de Vaca? Quan la pena de mort ja estigui convenientment restaurada al món hispànic, jo faria el judici durant la mitja part del Festival de l'Oti. Seria un judici anual. Fets presoners per un cos de legionaris d'elit, cabra inclosa, cada any els hispans que haguessin cantat en anglès tindrien dret a defensar-se davant d'un tribunal format ―a saber― pel mateix Sabina, dos representants de l'Ateneo de Madrid, un del Café Gijón, Rociíto Carrasco, l'últim guanyador del premi Goya als Millors Efectes Especials, l'estudiantina en ple de la Facultat de Dret de la Complutense i José Antonio Camacho, aquest últim a perpetuïtat. Si se'ls declara culpables, per fugir dels mètodes d'execució anglosaxons sense caure en el garrot, últimament tan denigrat (no sé per què), jo promouria un mètode nou, que enllacés tradició i creativitat. Posem per cas que aquest any toqués jutjar Ricky Martin. Com que és evidentment culpable, se'l condemna a mort en un tres i no res i, sense més dilació que una pausa publicitària, se l'empala amb una pica de torero. Tot seguit se'l col·loca sobre una muntanya de llibres de Blanco White i George Santayana ―de traïdors n'hi ha hagut sempre― mentre hi cala foc una hostessa mamelluda i amb minifaldilla. Una postil·la. ¿Imaginen per un instant que un cantant català hagués dit: «Imposaria la pena de mort als artistes catalans que canten en espanyol»? Ni l'excusa d'haver-ho dit només per provocar i aconseguir titulars l'hauria salvat de les denúncies dels paladins del bilingüisme i del multiculturalisme, que l'haurien acusat de tancat i de xenòfob. ¿S'imaginen les tertúlies radiofòniques? En canvi, això de Sabina no ha provocat ni el més mínim rebombori. De la qual cosa es desprèn, un cop més, que les virtuts del mestissatge només són inapel·lables si l'individu que s'ha de mestissar no té ni un paraigua per protegir-se de l'al·luvió.

Quim Monzó El tema del tema, Barcelona: Quaderns Crema, 2003 [existeix una versió en castellà del mateix autor publicada a La Vanguardia l'any 1999]

1) Explica quin mecanisme de formació de nous mots ha donat lloc als mots següents: “paraigua”, “últimament” i “empala”. Després, escriu per a cadascun dels mots un altre exemple que continga el mateix morfema derivatiu.

2) Cerca un sinònim per als mots o les expressions següents: “rebombori”, “en un tres i no res”


i “paladins”.

3) Digues de quin tipus són les oracions subordinades subratllades i substitueix-les per un nom, un pronom, adjectiu, un sintagma preposicional o un adverbi, segons s’escaiga. a) “...només ho ha dit per provocar i aconseguir titulars que cridin l'atenció” b) “Quan la pena de mort ja estigui convenientment restaurada al món hispànic, jo faria el judici durant la mitja part del Festival de l'Oti” c) “A més, el que Sabina denuncia clama a Déu”

4) Realitza un comentari crític del text.



Si la forma analítica, pròpia de l’enquesta, caracteritza bàsicament les diferents formes literàries de què s’ha servit Fuster, independentment de les actituds i procediments particulars que cada una comporta, també hi podem trobar els trets estilístics més rellevants i personals. Per a Fuster, escriure no és una operació intransitiva, tancada, que només concerneix l’autor. No és partidari d’escriure per a ell mateix, sinó per comunicar-se amb els lectors. D’aquesta exigència inexcusable, en deriven els requisits a què ha d’ajustar l’escriptura. El primer, la “claredat”, que és la condició sine quan on de qualsevol forma de comunicació. La claredat, deia Ortega, és la cortesia del filòsof. És una fórmula que no deu agradar a Fuster. Molt malament han d’anar les coses per a la filosofia, i per a la “claredat”, si aquesta no passa de ser una mera “cortesia” amb el lector. Tampoc no li pot fer gràcia l’aire de superioritat que té la delicadesa orteguiana. Per a l’escriptor, per a Fuster, si més no, la “claredat” no és una “cortesia”, perquè

«la primera obligació de l’escriptor és de fer-se llegir»

i això obliga, ja d’entrada, a ser clar. Tot el que és obscur, en qualsevol de les formes en què puga presentar-se, l’irrita: va contra la seua naturalesa, que té horror al flou. Per això ha escrit:

«si hi ha alguna cosa que em repugni més, és semblar sibil·lític o confús».

Aquesta por l’ha immunitzat contra la inclinació a utilitzar un llenguatge conceptualista, recargolat, abstrús i picat d’una verola o altra. El propòsit de ser clar obliga Fuster a utilitzar la llengua comuna, a servir-se dels mots d’ús corrent per construir frases també normals, normalment curtes, planes, i intel·ligibles. Una escriptura en minúscula, domèstica, “en samarreta”, que no necessita tirar mà de les grans paraules de l’eloqüència i del lirisme, per tal d’enlluernar el lector i produir-li pessigolles gratificadores.

Josep Iborra, Fuster portàtil, València, Tres i Quatre, 1982, p. 305-306.

1. Comprensió del text a) Descriu el tema i les parts bàsiques del text. b) Resumeix el contingut del text amb una extensió màxima de 10 línies. c) A quina tipologia textual pertany el text? Explica’n les característiques. d) Amb quin propòsit expressiu utilitza l’autor els recursos tipogràfics següents: cometes, cursiva i lletra més menuda. 2. Anàlisi lingüística del text a) Indica la pronunciació dels elements subratllats: 1. És una fórmula: sorda o sonora? 2. tampoc: oberta o tancada? 3. delicadesa: oberta, tancada o neutra? 4. utilitzar: sorda o sonora? 5. intel·ligibles: sorda o sonora?

b) Canvia la correlació temporal verbal del primer paràgraf del text: de present a passat. Si la forma analítica, pròpia de l’enquesta, caracteritza bàsicament les diferents formes literàries de què s’ha servit Fuster, independentment de les actituds i procediments particulars que cada una comporta, també hi podem trobar els trets estilístics més rellevants i personals.


c) A continuació hem subratllat unes quantes estructures sintàctiques. Indica a quin tipus d’oració subordinada pertanyen i quina funció sintàctica fan dins de l’oració . 1. caracteritza bàsicament les diferents formes literàries de què s’ha servit Fuster. 2. escriure no és una operació intransitiva. 3. És una fórmula que no deu agradar a Fuster. 4. No necessita tirar mà de les grans paraules de l’eloqüència i del lirisme, per tal d’enlluernar

el lector.

3. Expressió i reflexió crítica a) Fes una ressenya crítica sobre una lectura que hages fet en Batxillerat. (Extensió: 150 paraules)


22. Llegeix el text i respon les qüestions:

Pequín sense carmanyoles Adrián Foncillas

Un pollastre va desencadenar la crisi. L’USOC (sigles angleses del Comitè Olímpic dels Estats Units) va topar en un supermercat xinès amb mig pit de pollastre de 35 centímetres. “Suficient per a alimentar una família de vuit”, va aclarir un funcionari al New York Times. Les anàlisis van concloure que estava tan ple d’esteroides que hauria donat positiu qualsevol atleta que l’hagués tastat. Amb aquest temor, els Estats Units van anunciar recentment que portarien el menjar de casa: més d’11 tones de proteïna sense greix per als seus 600 esportistes, arribades en vaixell dos mesos abans de la inauguració olímpica. El pla preveia contractar subministradors i cuiners propis, al marge de l’organització. La decisió arribava poc després que Austràlia donés informació precisa als seus esportistes sobre què podien i què no podien menjar. A més d’esteroides, alguns aliments a la Xina 10 mostren restes d’insecticides i drogues per a l’engreix del bestiar. La Xina va reaccionar amb prestància. Va sostenir que no hi havia res a témer i va recordar que, com que és norma olímpica, està prohibit a la vila el menjar extern per raons de seguretat i les begudes per compromisos amb els patrocinadors. Així que els nord-americans trencarien l’harmonia olímpica. “Hem lluitat de valent perquè tots els atletes del món puguin menjar junts i gaudir. Si els 15 Estats Units no volen fer-ho, serà una pena. Hi haurà menjar variat i segur per a tots”, va dir Kang Yi, directora del catering olímpic. La polseguera va obligar l’USOC a desdir-se’n la setmana passada, mostrar la seva fe indestruc- tible en la seguretat alimentària olímpica i anunciar que els seus atletes menjarien la majoria de vegades a la Vila Olímpica. Persisteixen els plans d’embarcar aliments, però aquests majoritàriament 20 per a personal sense dret a entrar a la Vila. Crisi tancada. L’assumpte arriba quan encara cueja l’escàndol de les desenes de japonesos intoxicats per crestes congelades xineses. Ha estat l’últim: la Xina pateix crisis alimentàries periòdiques, pròpies d’un país en vies de desenvolupament i encara esforçat a omplir el plat a 1.300 milions d’habitants. [...] Però les crisis se solen concentrar en les classes més baixes i desprotegides, per les mateixes raons 25 que l’oli de colza a Espanya no va matar cap ric. És poc probable que la Xina es deixi arruïnar els seus Jocs Olímpics, assumits com una posada de llarg internacional, per un assumpte molt menys complex que la contaminació o les previsibles campanyes tibetanes, taiwaneses o de Falun Gong. La polèmica d’aquests dies ha revelat un control alimentari escrupolós i sense precedents, que hauria de ser suficient per a evitar disgustos als 10.000 atletes, als quals s’han de sumar els entrenadors i altres 30 persones que menjaran a la vila. El Periódico, 3 de març de 2008

Comentari crític: Realitza un comentari crític del text adjunt.

1. Digues de quin tipus són i quina funció sintàctica fan els sintagmes o constituents destacats en cursiva en els fragments següents extrets del text: a. “Les anàlisis van concloure que estava tan ple d’esteroides que hauria donat positiu [...].” b. “La Xina va reaccionar amb prestància.” c. “[...] va recordar que, com que és norma olímpica, està prohibit a la vila el menjar extern per

raons de seguretat [...]”

2. Explica quin procés de formació de paraules ha originat els mots següents i, per a cada cas, escriu-ne un altre format pel mateix procés i que continga un dels morfemes constitutius (afix, arrel o base) del mot de partida:


a. centímetres b. reaccionar c. cueja

3. Assenyala els connectors que apareixen en les oracions següents i indica de quin tipus són. A continuació, torna a escriure les oracions substituint cada un dels connectors per un altre de la mateixa classe. a. “[...], com que és norma olímpica, està prohibit a la vila el menjar extern per raons de

seguretat [...]” b. “Així que els nord-americans trencarien l’harmonia olímpica.” c. “L’assumpte arriba quan encara cueja l’escàndol de les desenes de japonesos intoxicats per

crestes congelades xineses.”

4. Escriu un sinònim o explica el significat que prenen en el text les paraules següents: a. topar b. bestiar c. polseguera

Comentari crític: Realitza un comentari crític del text adjunt.

Documents

COMENTARIS DE TEXT - blogs.aulabalear.orgblogs.aulabalear.org/lletres/files/.../09/QUADERN-COMENTARIS-DEFIN… · 2n batxillerat Comentaris de text 2. Llegeix el text i respon les