COMENTARIS PRIMERA AVALUACIÓ 11_12

8/3/2019 COMENTARIS PRIMERA AVALUACI 11_12

1/12

LPEZ, ROXANNE.CURS 2011-2012.IES CLOT DE LILLOT

TEMA 1. TOT ESPERIT

a) Tema: El reconeiximent dun estat espiritual MBL 1-2 Introducci.

Podem analitzar que en la introducci es mostra que la persona REP un imprs desobre i s visitat per dos inspectors.

L 3-21 Desenvolupament: Els vaig (...) dur-me.CAL destacar que limprs est totalment relacionat amb la visita, i amb aquestasestablix un dileg entre ells. Els inspectors li diuen que ha canviat el seu estatcivil ja que s un fantasma. Lautor combina definicions socials de la vida real per aaplicar-la al mn espiritual, ajudant-nos a vore que no est viu. MALGRAT que elpersonatge es preocupa per la seva familia i saltera, els inspectors intentencalmar-lo i situar-lo en el seu vertader estat. B

L 21-22 Conclusi.

Finalment, logren lobjectiu de convencer-lo, ja que, efectivament, al comprovar ellmateix que no t volum, es consciencia del seu estat fantasmal.

MB

b) El narrador REP un imprs que est vinculat a la visita de dos inspectos. Aquestsdos li diuen que s'ha transformat en un fantasma, malgrat no est sol. Com ell no

pot entendre-ho al principi, comena a preguntar certs dubtes que li inunden. Perpareix ser que els inspectors li informen sobre la seva famlia, la seva preocupaci iintenten calmar-ho per situar-ho en el seu estat espiritual. Al final el protagonistas convenut pels inspectors ja que albira?????????? com el seu cos ha deixat de sermaterial

INCLOC ALTRES EXEMPLES PER JA EL TENS BASTANT B, SEMBLA QUE HAS NASCUTPER COMENTARISTA. FELICITACIONS

) Relaciona els recursos tipogrfics i els veus del discurs. ok

- Ls de cometes el podem veure en:

(lnia 6) i en (lnia 10). On ens indica que el protagonista

es un fantasma.

- Els guionets els podem veure en la lnia 7, 9, 15, 17 i 18. La seua funci es de introductors de

dileg entre personatges.

- Encontrem parntesis explicatius, en la lnia 6 i 21, que ens expliquen el que ocorre en el

moment del qual parla.

- El locutor, s lhome fantasma protagonista.


2/12


- No hi ha alocutari al text.

- Els enunciadors implcits, apareixen en:

Mexplicaren (lnia 4), em digueren ells (lnia 6), em replicaren (lnia 8), van respondrem (lnia

10) i em digu (lnia 15). Fan la funci dexplicar, o daclarir, alguna frase dita per alg.

- L autor real es Pere Calders, ja que s qui escriu el text, i el lector real soc jo, que soc qui el

llegeix.

d) Identifica la tipologia textual especificant els trets corresponents que apareixen al text.

Es un text narratiu perqu ens conta el que li va passar, quan uns inspectors van entrar a la

seua casa, i presenta estructura: plantejament (des de la lnia 1 a la 5), nus (lnia 6 fins a la 19) i

desenlla (lnia 20 fins a la 22).

Tamb es un text conversacional perqu interactua socialment amb ms interlocutors, comper exemple amb els inspectors, i lestructura es basa en lintercanvi dialgic, com podem

veure en les lnies 7, 9, 15, 17 i 18.

c) Aquest text utilitza prou les cometes per a citar paraules textuals quesidentifiquen amb els seus pensaments (l. 8 i 10). Com en el text tamb hi ha undileg susen els guionets per indicar de qui sn les paraules citades (l. 7, 9, 15, 16 i17).El parntesis explicatiu tamb est present en les lnies 6 i 21 per a expressar la

situaci o o perqu l'autor vol aclarir alguna cosa concreta.Lautor real daquest text s Pere Calders que escriu per a un pblic probablementjove. En quan a lautor model, es tracta dun personatge que intenta sensibilitzar allector, ja que el seu estat s distinguit de la resta.

d) s un text narratiu ja que s'expliquen els fets i les accions per cal puntualitzarque tamb hi ha un dileg, on s'utilitza molt el perifrstic. Dins del estndarD,podem dir que s una miqueta informal ja que s'utilitza molt el pretrit perfect

perifrstic durant tot el text.Tamb hi ha una temporalitzaci al principi del text on s'esmenta el mes de lasituaci inicial i una altra ms al final del text on mostra el pas del passat fins alpresent, i aix grcies al "ara" en la lnia 18.

MB

a) Durant el franquisme es va iniciar un llarg perode de repressi de llibertats i defoscor cultural per a les lletre catalanes. Tot el procs normalitzador que vanefectuar autors molt destacats qued anullat degut al tromf franquista. Pero aix,

el catal deix de ser oficial i desaparegu de ladministraci i de qualsevolactividad pblica.


3/12


La primera fase daquesta decadncia durant el franquisme, va ser durant els anys1939-1946, una poca de mxima repressi on es van efectuar les prohibicions i vahaver un exili enorme dels escriptors, que es veieren obligats a eixit del pas perpoder continuar realitzant la serua tasca. Durant aquests anys va desaparixer lavida pblica de tots que defensaven la llengua. Un temps total de censura i

dallament cultural.La segona fase, durant els anys 1946-1955, al final de la Segona Guerra Mundial, eslliber lambient i la literatura catalana i aix van nixer nous editorials. Tamb escrearen premis literaris, es recuper el teatre i sortiren revistes... Daquesta forma,la llengua torna a ls literari.En lltima fase, 1955-1970, es comenaren a produir dues generacions: elsescriptors ja formats que tornaven a la llum pblic, i els escriptors ms joves queiniciaven la seua tasca intellectual. Els seus propsits anaven ms enll delspurament literaris i esttics. Volien normalitzar definitivament la llengua.

MB

b) A mi em va tocar molt el cor l'home fantasma de la pellcula: "Ghost", com el seupropi nom indica tracta d'un home que, lamentablement, mor i s transformat enun ente espiritual. Es queda embussat al mn material perqu encara est vinculata alguns assumptes terrenals. El cas s que a mesura que es va desenvolupant elpersonatge, ens adonem que ell tamb t una part sensible i la mostra a travs del'amor que sent cap a la seva dona. Tan gran s el seu amor cap a ella queaconsegueix transmetre la seva presncia al costat seva, i aix s com fins i tot joem vaig enamorar del protagonista, grcies a la manera en la qual SELdescrivia. Elque ms m'agrada s que al final de la pellcula ell s capa d'alliberar-se i decompletar tots els seus objectius per aconseguir la felicitat, autosuperant-se a simateix de la manera ms admirable possible.NO HE CONTAT LES PARAULES ESPERE QUE SIGUEN 150 O MS

HEM PERMETS PUBLICAR AQUEST COMENTARI, SENSE LAFEGIT QUE HEPOSAT??????

ENVIAM UNA AUTORITZACI. GRCIES===========================================

Tema 2

ENTRE RECUADRE INCLOURE LES SUGGERNCIES DE LA UA. BAIX

Tema: El sacrifici per alimentar una familia

LA MADURESA DUN JOVE QUE ASSUMEIX RESPONSABILITATS LABORALS I FAMILIARS

Primer i segon pargraf (l1-12) Presentaci del context temporal i espacial, delestat fsic del protagonista i de la faena que aquest comena a fer. Descripci

general de la fbrica del calcer i del paisatge dins el qual es troba aquesta.


4/12


Tercer pargraf (l13-21) El protagonista explica en qu consistien les tasques quehavia de fer en la secci de la fbrica a qu lhavien assignat. Es donen dades sobrelorganitzaci rutinria de la faena, sobre la supervisi que exercien damunt dellaltres operaris i sobre els materials amb qu treballaven.

Quart pargraf (l22-31 El protagonista reflexiona sobre el seu estat anmic. Laccsal mn laboral en la fbrica li genera sentiments contraris. Duna banda, una certafrustraci, ats que la faena (rutinria, manual i en srie) no respon a les seuesexpectatives inicials i representa un canvi profund en la seua vida; duna altra, sesent estimulat i encoratjat perqu pot col.laborar econmicament al mantenimentde la seua famlia, que es troba en una situaci difcil.

L 1-5 Introducci.En aquesta part es especifica en qu situaci es troba el protagonista, ja que detallacada caracterstica logrant situar-nos en lambient i en lpoca corresponent.Daquesta forma el lector pot sentir el mateix que ell, pot vislumbrar que el queest descrivint s el lloc on treballa, que resulta ser un tallador.

L 5-29 Desenvolupament: Aquell seguit () durant molts anys.El protagonista ens illustra un lloc ple de diversitat, persones de totes les edats.Sembla ser que es troba en una fbrica i que aquesta resulta estrident per a ell. Enssitua en un paisatge desconegut dins duna zona rural

L 29-31 Conclusi: Ajudava () un sol mot.Arriba un moment en el qual comena a parlar dels seus sentiments ms adentrats,

de la moralitat i la part interna de la seva existncia pel desig de salvar a la sevafamlia. Ens assegura que sacrifica les seves illusions i desitjos incials per resoldreun problema que tenia des d'un principi: poder sobreviure.

Al llarg del text ens trobem amb un home que ens explica en quin lloc es situa,donant a entendre que est en una fbrica i que ha adquirit un ofici desconegut inou per a ell: el de tallador EN UNA FBRICA DEL CALCER. De manera prousubjectiva descriu la situaci que es viu dins d'aquesta fbrica perqu els lectorspuguem visualitzar completament l'ambient. Gaireb al final del text, l'autor

s'adentra en un mn ms profund on expressa els sentiments relacionats a la sevaprpia situaci ja mencionada. ESMENTADA Va desglosant les sentiments.Encara que no tinga llibertat de dedicar-se a les seues ilusions, t el desig i laeuforia de solucionar el fam de la seua familia per aportar ms que una ajuda.

MB

c) Aquest text s un text narratiu-descriptiu( FRAGMENT DUNA NOVEL.LA). Per una parte

t caracterstiques descriptius perqu informa sobre la situaci n sen troba, des del detall


5/12


ms concret:

Un paisatge nou, desconegut, fet de llunyanies rides () (l. 11), al ms general: ()

un home amb ulleres de cristalls gruixits, bigot aspre i rogenc () (l. 18).

El seu tipus de descripci es subjectiu degut a que descriu el que li provoca all que veu.

Lautor intenta expresar-nos els seus sentiments amb moltes adjectius especificatius. El

text est carregat dells: orgulls (l.15), inexpert (l.17), lmpid i eixut (l.12), mirada

hostil (l.18). Tamb hi ha una utilitzaci dadverbis de manera i lloc: en ple hivern

(l.1), enormes sales i compartiments plens de gent (l.7). I tamb de verbs estar, ser i

semblar: rem en.. (l.1)

I per laltra parte, t caracterstiques narratius ja que conta un poquet els fets i accions

que ocorren al voltant de la seua vida. Fins i tot hi ha un desenlla ON ens mostra que

ell est sacificant per a ajudar a la seua familia: a sobreviure, en un sol mot

(l.31).

TEXT NARRATIU CARACTERSTIQUES: HIHA LA VEU DEL PROTAGONISTA QUE NARRA LACCI,

PREDOMINA IMPERFET INDICATIU, HI HA PERSONATGES: EL PROTAGONISTA, LOPERARI I EL

VELL ENCARREGAT.

- El locutor, s lhome que es sacrifica per a la seua familia.- No hi ha alocutari al text.- Lautor real s Enric Valor, qui ha escrit el text, i el lector real soc jo, qui el llegeix.

d) Aquest text est carregat delements lxics valoratius, est ple dadjectius, com pereixemple: enfredorits, gelats (l.1), gelats is sorolloses (1.8), nou i descon egut (l.11),

complicadssims (l.21)

Tamb lautor usa verbs en primera persona de singular que expressen lactitud de

lemissor:

Jo tenia (l.1), em semblava (l.9), em calia (l.16), havia desitjat (l.24)

MB

Ats que el text narra com experimenta els canvis el protagonista, tenim els segents

elements :

-la situaci s presentada segons una perspectiva subjectiva, personal, vicenvial.

- el text s narrat en primera persona, a ho tens ben justificat

- hi ha elements lxics valoratius, a tamb ho tens.

a) Consta de dues parts: les rondalles valencianes i cinc novelles.Enric Valor sol usar la tcnica del narrador omniscient i subjectiu. Cal destacar

que s molt detallista i usa molta precisi al relatar una narraci, aix ocorre ja

que t un gran domini de la llengua. La manera en el qual escriu est lligat a la


6/12


tradici popular i per tant, el lector s'identifica fcilment.

Les seues rondalles estn confegides a partir dun nucli narratiu de procedencia

oral quasi complet, i per aix Valor ens proposa uns contes cultes distints de les

rondalles tradicionals.Els seus realts breus destaquen sobre toto per la seua riquesa de llengua, que

normalment sn amoroses i sentimentals.

Les novelles de Enric Valor presenten les mateixes caracterstiques

lingstiques que les rondalles per amb la diferncia de que aboquen les seues

experincies i els seus coneiximents. Cal destacar que utilitza els verbs en

primera persona per a oferir millor el material de ficci.

Sol basar-se en un espai literari geogrfic, dins de la ruralitat, de la muntanya,

pero aquestos mai sesgoten amb el temps.

b) MB (IMPERFET I PERIFRSTIC, ADJECTIUS VALORATIUS)Estava a la meva cambra i encara no estava segura de voler adentrar-me en el fred que

m'oferia el carrer moribund davant de la meva casa. No tenia clar el voler precipitar-me a la

feina que havia d'estrenar el mateix dia.

Feia un dia trist i gris; la ciutat estava desolada. A l'estona em vaig decidir regir-me per les

obligacions i vaig donar un salt del llit per anar cap al treball. Poc desprs em vaig adonar que

ja havia recorregut tot el trajecte fins al meu nou treball, i que em trobava envoltada en un

estudi replet de persones donant tot de si. Tot aix em va inspirar al fet que poss tamb de la

meva part, i va anar llavors quan em vaig animar i vaig oferir el meu millor somriure. Em vaigasseure en l'escriptori que m'havia tocat i em vaig enfrontar a la gran onada de fulles que tenia

davant.

LPEZ, ROXANNE

=============================================================================

TEMA 3

a) Tema: La soletat que es reflecteix en una persona.- 1 prraf: La protagonista parla sobre una amiga que la convida a anar a una

festa prou prestigiosa. Aquesta, donant molts detalls de la celebraci, ens fa vore

que el color que predomina en quant a la decoraci s el blanc (una simbologia

que representa la puresa i la llum). Encara que confirma no voler anar a la festa

amb l'excusa que treballa molt dur i est cansada no s capa de dir que no.

Aleshores, decideix anar molt ben /b s adverbi) aqu es adjectiu vestida

descrivint-lo amb molts detalls.

- 2 prraf: Anuncia l'arribada a la festa i ho remarca aclarint excessivament coms l'ambient a la plaa a la qual va acompanyada. D'un moment a un altre passa

a descriure que hi ha molts colors al seu al voltant, donant-li un to viu. Arriba unmoment en el qual passa als seus assumptes interns; est molesta perqu porta

una cinta que li irrita molt, incomodant-la i fins i tot en la lnia 17 diu que "s un


7/12


martiri". Va alternant la decoraci del paisatge amb el mn intern que es

desperta amb la irritaci de la incomoditat, en el qual esmenta a la seva mare

morta i com el seu pare ja no li presta atenci alguna. Aix s com es nota la

nostlgia que la inunda.

b) El text tracta d'una noia que s convidada a una festa per la seva amiga Julieta, laqual sembla obligar-la ja que la protagonista s sent molt cansada pel seu treball de

pastissera. Ens dna a entendre que s incapa de rebutjar la proposta i llavors

acaba acompanyant-la. En arribar a la festa, presenta la decoraci del panorama

alternant-ho amb el martiri que sofreix a causa de la cinta que li molesta. Ms tard

ens expressa la nostlgia que sent per la prdua de la seva mare i la poca atenci

que rep del seu pare.

c) El tipus de canal que sutilitza s escrit; a ms la seua intencionalitat s entretenir yexpressar el seu mon intern al receptor.

La relaci que hi ha entre lemissor i el receptor s prou prxim ja que s descriuen

totalment les escenes per a situar-nos en la posici de la protagonista, donant-nos la

possibilitat dadentrar-nos en el seu mn intern, plens de sentiments, tal com en la

lnea 22: (...) i jo joveneta i sola en la plaa del Diamant...on es mostra la nostalgia

que sent.

A ms, el tema empleat en el text s general i de carcter subjectiu. Per ltim, el grau

de formalitat s elevat ja que sempleen termes prou literaris.

De tot aix que he destacat podem dir que s un registre literari degut als

caracterstiques, i tamb perque es mostra que s un fragment de La plaa deldiamantde Merc Rodoreda. Caldria tamb indicar encara que no ho pregunta que

la variant dialectal s loriental i posar exemples. Ams veure si tenim algun verb que

t una morfologia diferent a loccidental.

d) Aquest text s un text narratiu-descriptiu:La Julieta va venir expressament a la pastisseria a dir-me que, abans de rifar la toia,

rifarien cafeteres:

Per una part t caracterstiques descriptius perqu informa sobre la situaci n estroba, des del detall ms concret: ()precioses, blanques, amb una taronja pintada,

partida en dues meitats, que ensenyava els pinyols. (l. 2), al ms general: ()estaba guarnit amb flors () (l. 11). El seu tipus de descripci es subjectiu degut aque descriu el que li provoca all que veu. Lautor intenta expresar-nos els seussentiments amb moltes adjectius especificatius. El text est carregat dells: daurats (l.5), emmidonats (l.8), pasta blanca (l.9), msics suats (l.19). Tamb hi ha unautilitzaci dadverbis de manera i lloc: expressament (l.1)I per laltra parte, t caracterstiques narratius ja que conta els fets i accions que

ocorren al voltant de la seua vida. Est la veu del protagonista que narra lacci,

predomina el imperfet indicatiu i podem diferenciar: el protagonista i loperari.

Fins i tot hi ha un desenlla on ens mostra que est inundada per la nostlgia, que

est sola: () i sola a la plaa del Diamant. (l.22).


8/12


a) S, estic dacord ja que Merc Rodoreda est inclosa en la novella danlisipsicolgica.

Cal destacar que el segle XX s el segle en qu lanomenada novella

psicolgica assoleix el major prestigi. Aquest nou plantejament novellstic

implica grans innovacions de carcter formal: el progressiu desplaament del

narrador, la narraci en primera persona, associacions didees i de sensacions

que impliquen un nou tractament al temps, i per ltim la tcnica del monleg

interior. Aquests procediments sn evidents en les obres de Merc Rodoreda

(Aloma...)

Aix podem dir que la novela danlisi psicolgica es centra en lanlisi del mn

interior i la vida moral dun personatge.

Pense que caldr temb parlar de lescriptora i el momento tant important que

viu com exili exterior. A ms daltres caracterstiques. Pense que caldr ampliar.

De totes formes tenviar un autocorrectiu, que no tindrem en compte les parts

del text ja que la distribuci s diferent

b) Avui m'he trobat assegut en el sostre de la casa d'un parc, contemplant la lluna.Admirant com la seva blancor es lliscava entre esquinalls grisos i es mantenia

suspesa en l'aire. Fins i tot, amb esfor, podia fer olor, veure, sentir la seua

esfera, la seva immaculada i voluminosa aura, quan ajustava els ulls. Aqu es

mantenia, en el llindar de la meva visi, en les comissures de les meves

pestanyes.

I ella m'ha fet comprendre quan poc s de qu existeix, qun insignificant i

desgraciadament petita puc arribar a concebre'm en aquesta vasta immensitat.

Els sentiments m'inunden amb freqncia cada vegada major, i giren com una

petita atmsfera entorn del meu existir rutinari; sembla que sigui aix el que hi

ha, i no obstant aix, la lluna gira en el seu torn de nit cada 12 hores, sense

explicar les tpiques irregularitats de l'horari per vacances, descansos dominicals

i climatologia, clar. Sempre est, ms enll del meu mn interior. Ancorada en elcel.

MB

Tema 4

1. Tema: La coronaci dun papa.

Malgrat tenir un parrgraf fsic cal destacar que podem diferenciar clarament dues parts.-En la primera (l.1-l.10: (...) meu cos Francesc., lautor ens situa temporalment concretant el

dia de la seua coronaci. Funciona com la introducci de la narraci ja que relaciona tot el quehem de saber: es menciona la localitzaci, Roma, i la relaci que t amb els altres papes, donanta entendre que ell seria el sis papa. Daquesta manera logra situar-nos en una posici moltprxima a ell, sobretot perqu utilitza un lxic molt esclesistic.

-En la segona part (l.10-l.24) ens narra i descriu quins sn les seves preferncies. Aquestadescripci t com a objectiu presentar-nos un futur papa en la seua parte ms quotidiana, comqualsevol altre sser hum, esmentant que ell tamb forma part daqueixa naturalea. Continuanarrant i destacant qualitats humanes i puntualment s'enfoca a si mateix, reiterant que malgrattot aix tamb t com a responsabilitat preparar tots els preparatius que ha de fer, pensar en el

seu equip i repassar el seu acte de coronaci, comparant-ho amb el d'un prncep.MB


9/12


Resum:

Aquest text descriu un dia molt important per a un home que es va a convertir en papa.Aquest personatge inicia introduint la situaci: el dia, el lloc (Roma), les seves relacions ambaltres persones... per acabar descrivint les seves preferncies. D'aquesta forma esmenta que un

papa tamb s un sser hum, i a partir d'ah assenyala la part ms quotidiana de la seva vida,aconseguint que li destaquin les seves qualitats humanes en lloc de veure-ho com un simplefutur papa. s ms aix quan finalment parla de tots els preparatius que ha de fer, posant-nos ensituaci. Cal recalcar que s un desenlla obert.

Les veus del discurs:

Cal destacar que en aquest text predomina el temps i la descrpici daquesta: el 26dagost de lany del senyor 1492 (l.1).... Hi ha molts CANVIS temporals puntuals al llarg deltext.

Podem encontrar-nos amb la intervenci de la primera persona que est mirant el seu

futur i amb la d'una veu en tercera persona.Es comena amb la projecci al futur personal: quia sap si jo sere (l.6), jo havia dormit poc(l.18), on utilitza el P.P. Perif. per aproximar-se per desprs continuar combinant-ho amb elP.PS (culte)en el qual narra.

El locutores el propi futur papa. Lalocutari s poSsiblement una persona que ha

tingut loportunitat de llegir el diaria daquest. Lautor real s Joan F. Mira.

La metfora:

(...) ni pot ser bon pastor qui no t un ull posat en els gossos de guarda i laltre en lamor i eltemor de les ovelles.

ACI parla de com un veritable lder governamental amb poder ha de ser conscient detot el que passa en la societat per poder impartir de forma correcta el poder, ja que si no s

aix i no es t en compte totes les caracterstiques de cada element de la societat no es far

un bon treball.

2.

a) Lpoca que va des dels anys setanta fin a lactualitat s una poca n saccelera eldesenvolupament de la indstria i dels serveis, deixant arrere la tradici agrria.Leclecticisme i la diversitat caracteritzen lart i la literatura. Aquest ritme cultural tan dinmicgrcies a la diversitat ha anat de la m dun desenvolupament econmic, poltic i social. Aquests

canvis poltics i socials faran possible la normalitzaci duna producci i dun mercat literari en

catal. Laprovaci de la Constituci fa que es reconeixca el carcter oficial del catal. Tambamb aprovaci de les lleis de normalitzaci lingstica estableix el marc legal que permetr

lalfabetitzaci de la poblaci.Aix sobrin noves tendncies artstiques i literries.

Cal destacar lanomenada novella de trencament, que es caracteritza per:-Buscar formes expressives i estructures noves.-Predomina el reflez dambients urbans, de la problemtica de personatges joves (temes com elsexe i les drogues...)


10/12


-Tracta del mite del viatge real o literari com una forma dautoexploraci psicolgica.- Autors importants com Jaume Fuster, Carme Riera...

Ms tard es reactiva el desig per retornar a formes narratives ms clsiques:-Es revaloritza la importncia dels personatges i de les descripcions.

-Destaca el realisme brut o consumisme urb.

Avui en dia s complicat explicar el panorama literari de la narrativa actual. Caldestacar a Josep Franco, a Carme Miquel.

3.

El que valore de la narrativa juvenil s com l'autor aconsegueix captivar als joves ambunes identificacions molt eficaces que aconsegueixen atraure l'atenci. Valore les senzillesaamb la qual es pot atrapar a la joventut en un sense fi d'histries de ficci. Doncs la ficci atrapal'atenci de persones en plena etapa de desenvolupament, on comencen a descobrir que han

d'afrontar certes dificultats. Valore, com a travs d'aquesta, es pot fer que es sinten SE SENTENidentificats amb els personatges que realitzen les accions dins de les histries i que aquestesofereixen un entreteniment am amb moderaci.En resum, la cosa que ms valore de la narraci enfocada als joves s com s'aconsegueixenamorar a aquests i com poden comenar a culturitzar-se.

Quan tenim un verb que comena per s o per c amb

valor de sibilant el pronom feble reflexiu es es posa en forma

plena se important aquesta anotaci

================================================

Tema 5.

tenvie autocorrectiu per si vols afegir algn detall que no el tens tu.. La primera part la tens

super controlada, la forma de redactar s clara, precisa i molt aclaridora. Mb

1.a) Tema: Els dubtes dun home.

Podem trobar en aquest text tres pargrafs clarament diferenciats:El primer pargraf s la introducci de la narraci, en el qual ens comunica elpunt de partida, la situaci en tota la seva esplendor.El segent pargraf parla de la roba que t pensat posar-se. Recrea tota lacontrovrsia que existeix per saber qu posar-se amb una srie d'adjectiusqualificatius i tot molt detallat.En l'ltim pargraf, inicia esmentant el dubte una vegada ms ja que aquesta vaaugmentant perqu ens confessa que tota aquesta polmica per com vestir-se vedonada perqu t una cita. Cuida moltssim el detall ja que vol fer-nos entendre

que la seva preocupaci mxima s atreure fsicament. D'aquesta forma es fa una


11/12


srie de preguntes retriques podent aix explicar com de consumista s la nostrasocietat i quant la gent es preocupa per atraure i cridar l'atenci.

b)

En aquest text l'autor ens presenta la situaci d'un home preocupat per laseva esttica. Ens introdueix totes les peces de roba molt b detallades que tcom a elecci posar-se el protagonista. Al no decidir-se per qu posar-se el dubteho corroeix encara ms i acaba informant-nos que tot aix s a causa d'una citaque s'aproxima. Intenta fer-nos veure el preocupat que est per atreure o cridarl'atenci a la resta. En realitat tot aix ve donat perqu l'autor intenta fer unacrtica a aquesta obsessi pel materialisme i el consumisme que ens inunda enl'actualitat.

c) Modalitzaci del text.

e) Podem trobar-nos amb diversos elements que justifiquen l's d'un registreoriental: "Obri (l.6), n'est tip (l.11)"... A part d'aix tamb ens trobem ambuna varietat d'adjectius qualificatius al llarg del text: "ratlletes blaves (l.4),l'americana grisa (l.18), l'austeritat grisa-negra (l.21)"... I uns quantsadverbis i locucions adverbials: "Decididament (l.10), precisament (l.24)..."Cal destacar que s'emplea moltssim la pregunta retrica com a elementpragmtic: "Vindr amb un vestit especialment ostents, o d'una manerams *senzilla? (l.15-16), Llisa, de ratlles, de quadres? (l.23)..."

d) Tipologia textual.

Aquest text s un text narratiu-descriptiu:Per una part t caracterstiques descriptius perqu informa sobre la situaci nsen troba, des del detall ms concret:() Nhi ha una de blanca, italiana, de

cot() (l.7) al ms general: () Lhome s davant del mirall() (l. 1). Elseu tipus de descripci es subjectiu degut a que descriu el que li provoca all quesent. Lautor intenta expresar-nos els seus sentiments i pensaments amb moltesadjectius especificatius. El text est carregat dells: lamericana arrugada

(l.17), camisa negra (l.19)

I per laltra parte, t caracterstiques narratius ja que conta els fets i accions queocorren al voltant de la seua vida i dels seus pensaments. Est la veu del

protagonista que narra lacci, predomina el imperfet indicatiu i podem

diferenciar: el protagonista i loperari.

1.

Tots els contes de Quim Monz sorprenen dalguna manera ja que

permeten advertir el rigor de lautor en la tcnica darmar la narraci curta i launiformitat dun estil que no t res a verue amb la simplificaci lingstica. Tot


12/12


aquest s aix per qu els seus contes sn un reflex de la societat contempornia(giren en torne als conflictes sentimentals i la autosuperaci dun individusolitari per aconseguir qualsevol companya). Tant s aix que pot narrar elstrasbalsos quotidians amb fredor.Tamb enfoca en temes com la solitud, la desesperana, lavorriment A msde la faula moral on descubreix lactivitat descriure i crear, les paradoxes i les

ambigitats. Amb tot aix podem afirmar que els seus contes ademeten diverseslectures ja que aquest ha tingut el suficient respecte pel lector per traarmltiples i desconcertants camins.

2.En la meua opini la literatura en tenir dues funcions inherents en ella no s

possible separar-les. Una de les funcions s entretenir, mentres que l'altra s ensenyar i

educar; sempre que un llibre entretingue al mateix temps va a ensenyar-nos valors. Estmolt b gastar el nostre temps llegint ja que aix ens fa passar uns bons moments id'alguna forma ens sensibilitza. Grcies a la literatura som capaos de desprendre'ns deles noves tecnologies i aix enriquir-nos amb la cultura clssica literria, cosa que smolt important. Cal destacar que no s'ha de entendre la narrativa com un simpleentreteniment, sin que va ms enll i ens ajuda a capacitar-nos per al mnesdevenidor.

Documents

COMENTARIS PRIMERA AVALUACIÓ 11_12