avaluaci educaci primria curs 2013-2014

llengua catalana

competncia lingstica:

instruccions Aquesta prova t tres parts:

Alaprimerapart, has descoltar un dictat i has de completar els espais en blanc.

Alasegonapart, has de llegir atentament dos textos i respondre a unes preguntes sobre el que has llegit.

Has de respondre a totes les preguntes marcant amb una X la casella corresponent en el full de respostes.

Noms hi ha una resposta correcta per a cada pregunta. Si tequivoques, has domplir tot el quadrat i marcar de nou amb una X la resposta correcta.

Alatercerapart, has descriure un text sobre el tema que set demana.

Quan acabis, no toblidis de respondre a la pregunta que hi ha al final de la prova.

Per fer la prova necessites un bolgraf.

ENGANXEU LETIQUETA

IDENTIFICATIVA EN AQUEST ESPAI

2 avaluaci educaci primria

DICTAT

Ara escoltars un text tres vegades. La primera s per entendrel b, la segona s per completar els espais en blanc i la tercera, per repassar el que has escrit.

COMENA EL VIATGE

Abans dabandonar el poblat, la Bora va demanar

al cap de la tribu per emportar-se el Kopi-Ell.

El cap li ho va concedir, ja que no li cap grcia

el mamut. era curt de vista i ms duna vegada

havia ensopegat lanimal i shavia aixafat el nas.

La Bora es va disposar a . Els seus pares la van

un tros, tot donant-li consells.

La mare li va donar una altra pell, advertint-la que a les nits

molt, que ans amb compte i que no sallunys

. La noia a tot anava que s.

El pare de la Bora estava molt orgulls de la seva filla, la futura

.

Ell li va recomanar que si trobava alguna fera no sespants,

que estigus tranquilla, apunts i li llancs

la destral entre els .

Sebasti Sorribas, Viatge al pas dels lacets (text adaptat)

0-1

g

0-1

l

0-1

c0-1

d

0-1

a0-1

b

0-1

e0-1

f

0-1

h

0-1

i

0-1

j

0-1

k

llengua catalana

competncia lingstica:

avaluaci educaci primria 3

TEXT 1

Llegeix aquest text amb atenci i tria la resposta correcta. Marca-la en el full de respostes.

LA CRIDA DEL MAR

Em dic Ismael. Si mescolteu amb atenci una estona, sa-breu com va comenar la histria que vaig viure a bord del Pequod, sota les ordres del capit Ahab. Els meus com-panys i jo estvem embarcats en laventura impossible de capturar Moby Dick, la balena blanca, el monstre ms gran i terrible de tots els oceans. Abans, per, haureu de tenir una mica de pacincia perqu us far seguir les meves passes a partir del moment que vaig decidir que havia ar-ribat lhora de fer-me novament a la mar.

Sovint he sentit la crida del mar. Sembla una cosa natural en tots els humans. El mar s com un gran remol que ens atrau amb una fora irresistible. Lhome, tard o dhora, sent latracci del mar i segueix el cam que lha de portar cap a ell. Un cop es troba davant del mar, satura encantat, meravellat per les anades i vingudes de laigua, pels ocells que shi llancen per atrapar un peix, per les embar-cacions que acaben darribar o per les que estan a punt de partir. Pot estar badant fins que recorda, de sobte, les seves obligacions i sen torna a casa amb el cap ple de colors, olors i somnis de pasos desconeguts. O, com vaig fer jo, decideix embarcar-se quan no hi ha res que el lligui a terra.

El meu paper en qualsevol dels vaixells que he tripulat ha estat sempre poc bri-llant. Mai no he passat de ser un simple mariner de coberta. Amb aix mhe donat per satisfet, ja que el meu objectiu ha estat viatjar pel mar, i prou. s esplndid fer all que realment tens ganes de fer i, a ms a ms, rebre unes monedes... No he sentit mai de cap persona que cobri per viatjar. Al contrari, tots han dafluixar la mosca per pujar a bord!

En aquesta ocasi, i aix passava, fixeu-vos-hi b, lany 1850, limpuls que acaba-va de sentir tenia dos objectius: el primer, tornar-me a embarcar com ms aviat millor; el segon, fer-ho a bord dun vaixell balener, com el Pequod. Vaig canviar la meva feina de mestre en un poble de mala mort de linterior per la de mariner. Sentia un fort desig de participar en la captura de la balena, la bstia ms gran que es pot trobar mar endins.

Amb aquesta intenci, doncs, vaig arribar a New Bedford, a la costa atlntica, al sud de Boston, sense ganes de quedar-mhi. El meu dest era lilla de Nantucket, on hi ha la tradici que els seus baleners sn els ms experts.

Herman Melville, Moby Dick, versi de Joaquim Carb (text adaptat)

HERMAN MELVILLEAdaptaci de Joaquim Carb

Illustracions de Llusot

4 avaluaci educaci primria

TEXT 1

1.LIsmael demana pacincia al lector perqu explicar una histria...

a. des del principi.

b. que fa posar nervis.

c. que sacaba dinventar.

d. que no sap com va acabar.

2.LIsmael diu que havia arribat lhora de fer-se novament a la mar perqu...

a. era la primera vegada que navegava.

b. ja havia navegat altres vegades.

c. veia el mar per primera vegada.

d. anava un altre cop a Nantucket.

3.LIsmael sent la crida del mar. Aix significa que sent que...

a. necessita cridar.

b. les onades peten.

c. els mariners criden.

d. t ganes de navegar.

4.Qu significa sovint (subratllat al text)?

a. Mai.

b. Sempre.

c. Una vegada.

d. Freqentment.

5.Segons lIsmael, sentir atracci pel mar s un fet...

a. estrany.

b. poc com.

c. molt normal.

d. extraordinari.

llengua catalana

competncia lingstica:

avaluaci educaci primria 5

TEXT 1

6. Latracci que exerceix el mar en les persones es compara amb...

a. un monstre.

b. un somni.

c. un remol.

d. un cam.

7. Qu significa tard o dhora (subratllat al text)?

a. En un moment o altre.

b. A primera hora.

c. Cap al tard.

d. Fer tard.

8. Segons el text, qu fa qui satura encantat davant del mar?

a. Contemplar el que veu.

b. Buscar la balena.

c. Llegir un llibre.

d. Cridar.

9. Quan alg es troba davant del mar pot quedar meravellat per diversos motius. Quin dels motius segents NO apareix al text?

a. Les embarcacions que acaben darribar o estan a punt de partir.

b. Els ocells que es llancen al mar per atrapar un peix.

c. La gent que shi banya alegrement.

d. Les anades i vingudes de laigua.

10.Tria lopci correcta per completar la frase. (No cal que la copis a lespai en blanc).

LIsmael molts vaixells, per el Pequod havia estat lnic vaixell balener.

a. havia tripulat

b. hagus tripulat

c. tripular

d. tripuls

6 avaluaci educaci primria

11.Quina frase significa el mateix que mai no he passat de ser un simple mariner de coberta?

a. Mai he estat un simple mariner de coberta.

b. Sempre he estat un simple mariner de coberta.

c. En cap moment he estat un simple mariner de coberta.

d. A vegades he estat ms que un simple mariner de coberta.

12.Com se sent lIsmael per ser mariner?

a. Desillusionat per no tenir un crrec important.

b. Content de poder viatjar mentre treballa.

c. Voldria haver guanyat ms diners.

d. Trist per haver estat poc brillant.

13.De qu treballava lIsmael abans dembarcar-se al Pequod?

a. De mestre.

b. De capit.

c. Descriptor.

d. De mariner.

14.Per qu va anar lIsmael a New Bedford?

a. Per contemplar el mar.

b. Per buscar una feina ben pagada.

c. Per embarcar-se en un vaixell de mercaderies.

d. Per poder participar en la caa de la gran balena.

15.En aquest text, el narrador

a. explica una histria que li han explicat.

b. no s un personatge de la novella.

c. s el protagonista de la histria.

d. parla amb altres personatges.

TEXT 1

llengua catalana

competncia lingstica:

avaluaci educaci primria 7

TEXT 2

Llegeix aquest text amb atenci i tria la resposta correcta a cada pregunta. Marca-la en el full de respostes.

EL FUTUR DE LA ROBTICA

El mn est a punt de canviar lera de la informtica per la de la robtica

Les mquines intelligents fan cada cop ms tasques de serveis socials

Catalunya, ben posicionada en aquest camp cientfic

Ja ens hi podem anar acostumant. Si els pronstics dels experts no fallen, daqu a alguns anys estarem envoltats de robots que ens portaran amb cotxe per la ciutat, tin-dran cura de nosaltres a casa i ens planxaran la roba. Els tcnics en robtica afirmen que lera de la informtica est evolucionant ja cap a una nova era: la dels robots.

I qu distingeix un robot dun ordinador? Doncs, bsica-ment, la seva mobilitat, lhabilitat de prendre decisions de manera autnoma i la capacitat dinteractuar amb objectes i persones. Els robots cada cop tenen ms semblances amb els ssers humans, com ara poder parlar i poder aprendre.

Des de lInstitut de Robtica i Informtica Industrial de Barcelona (IRI), els ex-perts asseguren que en els prxims anys els robots tindran ms presncia en la vida humana. Des dels anys noranta, la robtica ha estat bsicament industrial. Per exemple, la indstria automobilstica, en el procs de fabricaci de cotxes, va ser una de les primeres a fer servir robots. Per en les ltimes dcades est prenent fora la robtica de serveis, amb aparells per a la neteja domstica, la vigilncia i lassistncia a les persones.

A hores dara, ja hi ha robots capaos de fer de cambrers, portar objectes dun lloc a laltre i, fins i tot, nhi ha que ja han trobat feina de recepcionista en algunes empreses del Jap, grcies a les seves habilitats per parlar diferents idiomes.

Per potser els que criden ms latenci sn els robots amb aparena humana dissenyats pel cientfic japons Hiroshi Ishiguro. Sn androides capaos de mos-trar emocions i fer tasques dacompanyament a malalts i a persones grans. De fet, alguns centres mdics ja disposen de robots que interactuen amb pacients i els ajuden en la seva recuperaci.

8 avaluaci educaci primria

Catalunya est molt ben posicionada en el camp de la robtica. Tenim centres dinvestigaci molt bons a Barcelona i Girona, a ms de petites empreses que es dediquen a la construcci de robots industrials i tamb de serveis.

Entre els projectes catalans, cal destacar els robots Tibi i Dabo. La Tibi t aparena de dona i s de color blanc i taronja, men-tre que el Dabo la t dhome i s blanc i blau. Estan dotats de sensors intelligents, GPS, cmeres, lsers, Wi-Fi i llumetes a la cara per expressar emocions. Sn capaos de fer de guia turstic i dacompanyar persones en rees urbanes. Les dues

mquines tenen una carcassa humanoide i es desplacen sobre una plataforma amb rodes, o segway.

Ral Garcia, diari El Punt Avui (30.10.2011),http://www.elpuntavui.cat/ma/article/2-societat/5-societat/469107-el-planeta-dels-robots.html (text adaptat)

http://www.iri.upc.edu/people/etrulls/sites/jfr11/ (fotografia)

16.En el subttol Catalunya, ben posicionada en aquest camp cientfic, a qu es refereix lexpressi aquest camp cientfic?

a. Als serveis socials.

b. A la informtica.

c. A la robtica.

d. A lesport.

17.Segons el text, ens hem danar acostumant a...

a. dissenyar robots.

b. treballar com robots.

c. conviure amb robots.

d. assemblar-nos a robots.

18.Quines lletres sutilitzen en el text per escriure Institut de Robtica i Informtica Industrial de manera abreujada?

a. IR.

b. IRI.

c. IDR.

d. IDRIII.

TEXT 2

llengua catalana

competncia lingstica:

avaluaci educaci primria 9

19.En el text, qui sn els experts?

a. Els robots que tenen experincia.

b. Els robots amb conducta humana.

c. Les persones que treballen en robtica.

d. Les persones amb qui interactuen els robots.

20.Qu s la robtica?

a. Una cincia molt antiga.

b. Una persona que fabrica robots.

c. Una mquina automtica que ha estat programada.

d. Un conjunt destudis i tcniques sobre la construcci de robots.

21.Alguns robots fan tasques de recepcionista en empreses del Jap perqu...

a. raonen rpidament.

b. tenen bona mobilitat.

c. porten un telfon incorporat.

d. saben comunicar-se en diferents idiomes.

22.Qui s Hiroshi Ishiguro?

a. Un recepcionista.

b. Un robot japons.

c. Un periodista.

d. Un cientfic.

23.Quina de les definicions segents NO correspon a androide (subratllat al text)?

a. Hum.

b. Robot.

c. Autmat amb forma humana.

d. Mquina que presenta trets humans.

TEXT 2

10 avaluaci educaci primria

24.Tria lopci correcta per completar la frase. (No cal que la copis a lespai en blanc).

Alguns centres mdics disposen de robots per a diferents tasques, , lacompanyament a malalts.

a. per exemple

b. grcies a

c. desprs

d. perqu

25.Els robots interactuen amb pacients significa que...

a. els robots actuen com si fossin pacients.

b. els robots fan actuacions o espectacles per a pacients.

c. els pacients fan activitats sense els robots.

d. els pacients fan accions o activitats amb els robots.

26.Llegeix la frase: La Tibi t aparena de dona i s de color blanc i taronja, mentre que el Dabo la t dhome.

El pronom subratllat la fa referncia a...

a. aparena.

b. taronja.

c. dona.

d. Tibi.

27.Per qu la Tibi i el Dabo porten llumetes a la cara?

a. Per veure-hi b de nit.

b. Per fer-los ms bonics.

c. Per expressar emocions.

d. Per poder acompanyar persones.

TEXT 2

llengua catalana

competncia lingstica:

avaluaci educaci primria 11

28.Qu significa es desplacen (subratllat al text)?

a. Es traslladen.

b. Saplacen.

c. Sasseuen.

d. Es paren.

29.A continuaci tens unes frases que sidentifiquen amb les lletres A-B-C-D. Tria lopci correcta que les ordeni segons el text:

A.Sexplica la diferncia entre un robot i un ordinador.

B.Es diu que els robots poden fer tasques dacompanyament a malalts i a persones grans.

C.Sanuncia que lera de la informtica evoluciona cap a lera dels robots.

D.Sinforma que Catalunya t centres dinvestigaci i empreses que es dediquen a la construcci de robots.

a. A B C D

b. C B D A

c. D A C B

d. C A B D

30.Quin tipus de text has llegit?

a. Un captol duna novella futurista.

b. Un fragment dun llibre de robtica.

c. Un article periodstic sobre robtica.

d. Un conte on els personatges sn robots.

TEXT 2

REDACCI

Escriu un mnim de 10 lnies. Si escrius menys lnies no set corregir la redacci i es veur afectada la teva puntuaci final. Pots demanar un full per fer un esborrany o un esquema. Quan hagis acabat, llegeix-la de nou i corregeix el que calgui.

A lescola sha organitzat un concurs de robots per als alumnes de cicle superior. Imagina el robot amb el qual hi participaries i descriu-lo. Digues quin nom t, com s, per a qu serveix i com funciona. Finalment, explica quins avantatges suposaria tenir-lo.

Escriu un ttol per a la redacci.

0-1-2

CA

0-1-2

L

0-1-2

OFO

0-1-2

M

0-1-2

AF

1-2-3-4

aq

VALORACI DE LA PROVA

Com valores la dificultat daquesta prova?

Molt fcil Fcil Difcil Molt difcil

Moltes grcies per la teva collaboraci.

1 2 3 4