COMPOSICIÓ IV

DOCUMENTACIÓ DE L’OBRA

Títol: Composició IV o Batalla

Autor: Vassili Kandinsky (1866 – 1944)

Cronologia: 1911

Estil: art abstracte

Tècnica: oli

Suport: tela

Dimensions: 159 cm 250 cm

Localització actual: Kunstsammlung Nordhein-Westfalen, Düsseldorf

1. CONTEXT HISTÒRIC I CULTURAL

Durant el darrer terç del segle XIX i els primers anys del XX es va viure una etapa de

pau, marcada pel progrés dels països industrialitzats amb la segona Revolució

Industrial. Nous invents (l’automòbil, el telèfon, la ràdio, l’electricitat...) van portar a

l’eufòria una societat que en plena Belle Époque no es feia ressò de la injusta

explotació dels imperis colonials per les grans potències europees. La venda de

productes manufacturats cars i la compra de primeres matèries barates van comportar

un benestar que aviat van desitjar les altres grans potències.

La competència per les colònies generà friccions, que constituïren una de les causes

d’enfrontament en la Primera Guerra Mundial.

Al mateix temps, l’exaltació nacionalista i el conflicte dels Balcans iniciaren una etapa

que es conegué amb el nom de «pau armada». Durant aquest període, els estats

europeus van invertir enormes sumes de diners en una cursa d’armaments de la qual ja

s’intuïa el final. La por i l’odi propiciaren les aliances militars: el 1882, Alemanya, Àustria-

Hongria i Itàlia van signar la Triple Aliança. El 1907, França, Rússia i la Gran Bretanya van

constituir la Triple Entesa. Els blocs contendents, doncs, ja estaven formats; només

calgué l’incident del 28 de juny de 1914 –l’assassinat de l’hereu de l’Imperi

austrohongarès, Francesc Ferran, i la seva esposa, durant una visita a Sarajevo– per

desencadenar el sistema de coalicions i iniciar la guerra.

2. ESTIL

L’obra és una mostra molt representativa del treball de l’artista durant els anys en que

formava part del grup expressionista Der Blaue Reiter (El Genet Blau) , anys de recerca i

d’investigació que el dugueren a la formulació de les seves teories sobre la possibilitat

d’un art abstracte.

Entre el 1910 i el 1917, molts corrents de les primeres avantguardes desembocaren en

l’abstracció, és a dir, en un tipus d’art que reivindicava la total autonomia de l’obra

respecte de la percepció dels objectes i del món sensible.

En aquesta línia, el mateix Kandinsky va escriure:

L’observador ha d’aprendre a mirar el quadre com a representació gràfica d’un

estat d’ànim i no pas com a representació de certs objectes.

Kandinsky, Rückblicke. Der Sturm, Berlín 1913

L’abstracció no és un moviment únic, ni posseeix un programa estètic comú als

diferents artistes, sinó que esdevé el punt d’arribada de tendències diferents.

Aquesta revolució es començava ja a intuir en l’obra de pintors postimpressionistes,

com ara Vincent van Gogh, Paul Gauguin o Paul Cézanne.

VASSILI KANDINSKI (1866-1944)

- Pintor rus. Viatja molt i viu a cavall entre Rússia, Alemanya i França.

- Tria la pintura com a professió a partir dels 30 anys (formació a Munic).

- A partir dels 40 anys comença el camí vers l’abstracció. L’objecte encara es

conserva en els quadres però hi és representat amb un desinterès creixent per

la versemblança (=fauves); els colors i les formes prenen vida pròpia.

- Interessat en les rondalles, contes populars russos i la representació de

paisatges, llegendes i temes bíblics.

- 1907: any crucial, passa una crisi personal i artística, s’instal·la a París, coneix els

fauves, les obres dels postimpressionistes i de Picasso i Braque.

Els colors segons l’artista (extret de l’obra De l’espiritual en l’art):

- GROC: color que pot ser dut a límits d’intensitat insuportables per la mirada i per

a l’esperit. Quan és molt intensa ens afecta com el so agut d’una trompeta. És

el color típic de la terra. Esdevé feble i líquid al costat del blanc; però al costat

del negre té un efecte tan poderós que s’allibera dels fons i ens salta a la

pupil·la.

- BLAU: és el color celestial, el de la tranquil·litat. A mesura que s’enfosqueix

suggereix la tristesa humana. Quan és clar, perd sonoritat, esdevé quietud

silenciosa fins a convertir-se en blanc. Comparat amb elements musicals

s’assembla a la flauta (clar), al violoncel (fosc), al contrabaix (molt fosc) i a les

notes de l’orgue (fosquíssim).

- VERMELL: color càlid, molt viu, animat, turbulent, però sense el caràcter tan

despreocupat del groc que es dissipa a totes direccions. És molt enèrgic, té

molta intensitat que recorda el so decidit, poderós i insistent de la tuba.

- VERD: és el color més assossegat, denota equanimitat, pau, com el so d’un

violí.

- BLANC: és un gran silenci ple de possibilitats.

Kandinsky, considerat el pare de l’abstracció lírica, va ser un dels primers artistes del

segle XX que formularen l’abstracció pictòrica. El seu quadre Primera aquarel·la

abstracta (1910) obrí un camí artístic revolucionari.

El 1895, amb motiu de l’exposició dels impressionistes a Moscou, es va sentir fascinat pel

quadre Els pallers, de Monet. Fent-hi referència, va escriure:

«Va sorgir en mi el primer dubte respecte de la importància de l’objecte com a

element necessari del quadre». Entre el 1907 i el 1910, Kandinsky evolucionà en la utilització dels colors fins a convertir

els paisatges en simples taques d’un cromatisme exuberant.

En 1911 -1912 va impulsar, amb el seu amic Franz Marc, la creació de Der Blaue Reiter

(‘El genet blau’), un moviment efímer que, malgrat tot, va organitzar dues exposicions

amb figures com Braque, Picasso, etc.

El 1926, el pintor va publicar el llibre Punt i línia sobre el pla : va definir el punt com

«l’únic vincle entre el silenci i la paraula», una forma perfecta, a partir de la qual es

generen totes les altres formes geomètriques. El punt és la cèl·lula original en repòs,

morta. La línia no és més que un conjunt infinit de punts que es posen en moviment i

que en una composició pictòrica podrà assolir formes diferents.

L’extensa producció de Kandinsky es divideix en: Composicions, Improvisacions i

Impressions.

La impressió la capta l’artista de forma directa a partir de la natura;

la improvisació, és una impressió inconscient que sorgeix

espontàniament del món interior de l’artista i,

la composició és el resultat d’una elaboració lenta a partir d’impressions

i improvisacions prèvies, com per exemple aquesta Composició IV(1911)

L’evolució de Kandinsky cap a una pintura totalment abstracta culminà en la

Composició VII, en la qual, després de més de trenta dibuixos i estudis preparatoris on

encara apareixien objectes del món real, el resultat final , una forma oval intersecada

per un rectangle irregular, s’estructurà com un conjunt de formes totalment

abstractes.

V. Kandinsky, Composició VII, 1913

3. TEMÀTICA

(important llegir fitxa del llibre)

El tema podria ser una batalla entre cavallers en un país de fades que ha estat

considerada, posteriorment, una lluita entre elements pictòrics (el groc i el blau) i línies

(recta i corba).

El conjunt ens recorda un paisatge estilitzat que inclou alguns motius molt característics

de l’obra de Kandinsky, presents en obres anteriors i posteriors, i relacionats amb els seu

món interior : les torres, un cel il·luminat intensament, un promontori central, barques

amb remers, l’arc de Sant Martí, el color blau intens...

Al centre apareix una muntanya blava coronada per la silueta d’un castell o

construccions al damunt. A l’esquerra lluiten uns cavallers, les muntures dels quals

s’enfronten per sobre de l’arc de Sant Martí.

La muntanya i la barca amb remers, són al·lusions als records de la seva Rússia natal,

però no volen "representar" imatges de Rússia. S’utilitzen com a signes, com si fos un

color, una olor que ens ha quedat en la memòria. De fet, l’any 1913 Kandisnky va

afirmar que no pretenia donar als seus quadres un caràcter narratiu.

DESCRIPCIÓ DE L’OBRA

3.1 ELEMENTS TÈCNICS

Oli sobre tela...

4.2 ELEMENTS FORMALS I COMPOSITIUS

(important llegir fitxa del llibre)

a) Dibuix i color

Kandinsky ha utilitzat els dos elements bàsics de la composició pictòrica, la línia i el

color, de manera totalment lliure, sense plegar-se a la determinació acadèmica que

estableix que la línia serveix per a definir un contorn -el contorn dels objectes que

després il·luminarem amb el color-, i el color serveix per a definir una superfície.

Aquí la línia és un traç i el i color una taca, funcionen com a elements autònoms,

sense que sigui necessari relacionar-los amb un objecte representat.

A Composició IV, el color i la línia es distribueixen lliurement per tota la tela de la

mateixa manera que les notes musicals, que s’expandeixen per l’aire i simulen ritmes,

harmonies i tensions que apel·len a la sensibilitat de l’espectador.

Kandinsky fa servir estímuls cromàtics amb la finalitat de provocar reaccions

psicològiques, és a dir, amb intenció de suscitar sensacions mitjançant un ús

determinat dels colors.

Domina la combinació en groc i blau (més espiritual) característica dels expressionistes,

En menor grau hi ha la combinació en verds i vermells (més terrenal) utilitzada

pels fauves i els traços lineals en negre.

b) Composició

S’ha volgut interpretar la Composició IV com una lluita de cavallers al costat d’una

muntanya coronada per un castell o com una batalla apocalíptica que té lloc

eternament: les dues línies negres podrien ser dues llances sostingudes per dos cosacs

amb barrets vermells. Davant d’una muntanya blava coronada per un castell, podríem

"veure" dues barques de color violeta, amb els seus rems a l’angle inferior esquerre...

Però no es tracta d’això.

La intenció de l’artista no era que reconeguéssim en la seva pintura uns objectes

determinats del món real - muntanya, torres, guerrers- sinó provocar en l’espectador un

impacte emocional a partir de la contemplació de les taques de color.

L’únic element que s’hi pot reconèixer amb claredat és un arc de Sant Martí. La resta

és un caos aparent, que respon a un ordre interior.

L’autor féu servir, en diferents ocasions, el símbol del genet (relacionat amb l’interès per

les figures medievals) per representar la tensió i la lluita entre el bé i el mal, i el va

identificar amb el color blau.

En Composició IV sembla que també es resol una tensió entre el caràcter «lluminós i

despreocupat » del groc i el «celestial i profund» del blau.

En aquesta lluita, l’esperit triomfa sobre la matèria i el que és abstracte triomfa sobre el

que és figuratiu.

V. Kandinsky, Dibuix per a Composició IV, 1911,

4. FUNCIÓ I SIGNIFICAT

FUNCIÓ

La pintura de Kandinsky, plena de valors, respon a una «necessitat interior» de

transmetre sensacions, sentiments i emocions.

La cerca de l’espiritualitat a través de la pintura va esdevenir per a Kandinsky el centre

del seu univers particular.

Moltes de les seves reflexions estan recollides en llibres (Sobre el que és espiritual en

l’art, Mirada retrospectiva...), però també les va difondre mitjançant la seva tasca de

professor a la Bauhaus, a partir del 1922 .

SIGNIFICAT

L’obra d’aquest autor esdevé un lent procés interior, que portarà l’espectador de l’art

abstracte a una total identificació amb el quadre.

Segons l’artista, l’ésser humà no es podrà alliberar del materialisme imperant si no es

dota l’art d’una finalitat espiritual que depassi la funció imitativa que generalment li ha

estat atribuïda.

Al llibre “De l’espiritual en l’art” explica:

”... Les expressions de sentiments que s’han anat formant dintre meu i que després

d’uns primers esbossos preliminars, he estudiat i treballat lentament.... és la mena

d’obra que anomeno composició...”

5. MODELS I INFLUÈNCIES

(important llegir fitxa del llibre)

Kandinsky rebé diverses influències, que mediatitzen l’evolució de la seva obra:

– Les arts decoratives de la cultura popular russa, amb la variació de formes i

colors.

– La sensació experimentada en una representació de Lohengrin, de Wagner, al

Teatre Bolxoi de Moscou. Afirma: «Em semblava tenir al davant tots els meus

colors. Davant meu es formaven línies desordenades, gairebé absurdes». A

partir de llavors, arriba a la conclusió que la musicalitat del conjunt s’origina

tant en els acords cromàtics com en la línia que recorre tota l’obra.

– les obres de van Gogh i dels postimpressionistes.

– els vitralls del les esglésies gòtiques.

– la força del color de les obres fauvistes.