COMPROVACIÓ DE LA LLEI DE LAVOISIER:

DATA: 14 de gener de 2011.

OBJECTIUS: Observar si la llei de la conservació de masses de Lavoiser és certa o no.

FONAMENT TEÒRIC:

LLEI DE LA CONSERVACIÓ DE MASSES: La llei de

conservació de la massa la va enunciar el

químic francès Antoine L. Lavoisier, que és considerat el pare de

la química moderna per les seves contribucions en aquest

camp. Una de les més importants fou la introducció de

la balança de precisió dins del laboratori iniciant la gravimetria.

Gràcies a la seva utilització sistemàtica pogué, entre d'altres

descobriments, demostrar la llei de conservació de la massa en

les reaccions químiques, llei que altres científics com el francès

Jean Rey i ell mateix donaven per suposat que es complia:

La massa dels productes d'una reacció química és igual a la

massa dels reactius de la reacció.

Lavoisier havia emprat aquesta llei en totes les seves

experiències gravimètriques durant molt d'anys sense

preocupar-se d'explicitar-lo.

MATERIAL UTILITZAT: Globus Cinta aïllant Metràs d’Erlenmeyer Balança 10cm3 d’àcid clorhídric 40cm3 d’aigua 2 o 3 grams de trossets de marbre Vidre de rellotge Espàtula

PROCEDIMENT:

1. Aboquem 10cm3 d’àcid clorhídric concentrat amb 40cm3 d’aigua en el metrà d’Erlenmeyer.

2. Pesem 2 o 3 grams de trossets de marbre en un vidre de rellotge en una balança.

3. Posem aquests grams a dintre del globus.4. Encaixem la boca del globus i la del metràs sense que els

trossets de marbre caiguin, i enganxem el globus al metràs amb cinta aïllant.

5. Pesem tot el conjunt amb la balança i ens surten 189,5 grams.6. Avoquem els trossets de marbre a la solució i observem com

afarveceix i com es va inflant el globus.7. Una vegada s’acaba la afarventació pesem tot el conjunt i ens

dona una massa de 188,8 grams.

OPINIÓ PERSONAL: En aquesta pràctica ha estat una bona experiència en observar que una de les lleis tractades a classe s’ha pogut verificar mitjançant un experiment de laboratori.

CROMATOGRAFIA SOBRE PAPER PER A SEPARAR ELS COMPONENTS D’UNA TINTA:

DATA DE REALITZACIÓ: 14 de gener de 2011.

OBJECTIU: Intentar separar els diferents components d’una tinta.

FONAMENT TEÒRIC:LA CROMATOGRAFIA SOBRE PAPER: La cromatografia sobre paper és un procés molt utilitzat en els laboratoris per realitzar anàlisis qualitatius ja que tot i no ser una tècnica molt potent no requereix de cap tipus d'equipament.La fase estacionària està constituïda simplement per una tira de paper de filtre. La mostra es diposita en un extrem col·locant petites gotes de la solució i evaporant el dissolvent. Despré s el dissolvent emprat com a fase mòbil es fa ascendir per capil·laritat. Això és, es col·loca la tira de paper verticalment i amb la mostra del costat d'a baix dins d'un recipient que conté fase mòbil en el fons.Després d'uns minuts quan el dissolvent deixa d'ascendir o ha arribat a l'extrem es retira el paper i seca. Si el dissolvent triat va ser adequat i les substàncies tenen color propi es veuran les taques de diferent color separades. Quan els components no tenen color propi el paper se sotmet a processos de revelat.Hi ha diversos factors dels quals depèn una cromatografia eficaç: l'elecció del dissolvent i la del paper de filtre.

MATERIAL: 10cm3 d’aigua 40cm3 d’acetona 40cm3 d’amoníac Paper de filtre Bolígraf de color verd Clip Vareta de vidre Vas de precipitats

PROCEDIMENT: 1. Posem 10cm3 d’aigua, 40cm3 d’amoníac i 40cm3 d’acetona en un

vas de precipitats.2. Retallem una tira de paper de filtre, li fem una línia amb el

bolígraf, foradem un extrem amb el clip i el pengem per la vareta de vidre.

3. El posem a dintre del vas aguantat per els contorns del vas de precipitats.

4. Esperem a veure que passa.

OPINIÓ PERSONAL: Aquesta pràctica ens ha servit per demostrar-nos que la tinta de bolígraf està compostos per diferents elements.

VELOCITAT DE DIFUSIÓ:

DATA DE REALITZACIÓ: 14 de gener de 2011

OBJECTIUS: Observar el procés de la velocitat de difusió.

FONAMENTS TEÒRICS:

MATERIAL:

Pot de clorur d’hidrogen Pot d’amoníac gas

PROCEDIMENT:

1. Obrim els pots de clorur d’hidrogen i d’amoníac gas.2. Ajuntem les dues boques dels pots i observem que de la boca del pot de clorur

d’hidrogen surt un fum blanc, clorur d’amoni.

CONCLUSIONS: Com a conclusions hem pogut observar que el l’amoníac és més ràpid i per això té més energia cinètica i com a conseqüència arriba avanç a l’altre pot avanç que l’altre surti.

OPINIÓ PERSONAL: Ha estat una experiència per a poder observar aquest tipus de procés.

12

3