CONFLICTES JUEUS AL PENEDÈS MEDIEVAL1

Al Penedès Medieval existien dues comunitats jueves

establertes a Vilafranca i l’Arboç. Vilafranca del Penedès, tot i tenir

una de les comunitats jueves més importants de la Catalunya

Medieval, no té encara cap estudi extens que la tracti.2 L’aljama de

Vilafranca es considera la tercera o quarta de Catalunya en

importància demogràfica. Sabem que a Vilafranca hi havia un call,

dues sinagogues i un fossar.3 El call de Vilafranca el documentem a

partir del segle XIII i el de l’Arboç a principis del segle XIV. Aquests

calls eren barris tancats dins de les poblacions que separaven els

jueus dels altres habitants. El call vilafranquí presenta un dels

atributs característics de l’Edat Mitjana: el barri jueu estava prop d’un

òrgan de poder reial, en aquest cas del palau reial (actual VINSEUM).

Hem de tenir en compte que els jueus eren patrimoni directe del rei.

Eren considerats coffre e tresor del senyor rei4 i rendien comptes

directament al monarca. El monarca i les autoritats municipals no

1 Abreviatures utilitzades: ACA= Arxiu de la Corona d’Aragó; C= Cancelleria; RC= Registres de Cancelleria; PQ= Processos en Quart; CR= Cartes Reials; f.= foli; PUB= Publicat; AHCB= Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. 2 Els treballs més reeixits sobre Vilafranca del Penedès són els de MASSANELL I ESCLASSANS, Antoni: “La població vilafranquina i llocs d’emplaçament del seu call i fossar” Miscel�lània Penedesenca. Núm. 6. 1983, pp. 99-125 i el de MASACHS, Josep M.: “Els jueus a Vilafranca” Olerdulae. Núm. 10. 1980, p. 8-10; també en parlen de forma esporàdica ALAGRET I VILARÓ, Pere: Breus consideracions sobre l’orígen de la vila de Vilafranca del Panadès. Vilafranca del Penedès: [Imp. de Pere Alagret y Vilaró]. 1896; COY I COTONAT, Agustín: Vilafranca del Penadés su historia y monumentos. Barcelona: Altés. 1909; MAS I PARERA, Pere: Vilafranca del Penedès. Barcelona: Editorial Barcino. 1932; recentment s’ha tractat el tema una mica més a fons a la Història de Vilafranca (Editorial Andana. 2008). Sobre la vila de l’Arboç i els jueus veure SECALL I GÜELL, Gabriel: Les jueries medievals tarragonines. Valls: Institut d’Estudis Vallencs. 1983, pp. 79-82; també ha tractat el tema l’historiador arbocenc Esteve Cruanyes en els seus treballs sobre l’Arboç. 3 El call o barri jueu estava situat entre els carrers Ferran i Marquès d’Alfarràs. Hi havia una sinagoga dins de la vila i l’altra a la muntanya de Sant Pau (anomenada Montjuïc). El fossar era a la mateixa muntanya. 4 L’orígen d’aquesta tradició cal buscar-la al Fur de Terol: Nam iudei servi regis sunt et semper fisco regio deputati (6047-6048) CASTAÑÉ LLINÁS, José: El fuero de Teruel: edición crítica con introducción y traducción. Teruel: Ayuntamiento de Teruel. 1989. Aquesta condició es donà a altres territoris com l’Imperi Alemany ja que eren considerats servi camerae nostrae, publicat a MITRE FERNÁNDEZ, Emilio: Textos y documentos de época medieval: análisis y comentario. Barcelona: Ariel. 1992, p. 143.

volien que els cristians es barregessin amb els jueus o sarraïns. És

per això que a Vilafranca es tancà el call amb dues entrades una per

als jueus i una altra per als cristians. Així s’evitaven contactes i

conflictes, sobretot per Setmana Santa.5

La comunitat de l’Arboç fou més modesta i formada amb jueus

vinguts de Vilafranca. Segurament habitaven al carrer de la Plateria.6

Tenim poques referències documentals del call arbocenc. Sabem que

es formà a partir d’una segregació de la comunitat vilafranquina.

Segons Cruanyes fou constituït el 1336 per Pere el Cerimoniós per

l’ajuda prestada en la guerra contra Pere el Cruel de Castella,7 però

els jueus ja s’havien establert en comunitat el 1290. Aquest any

l’infant Jaume (futur rei Jaume II) ordenà a la Cort de Vilafranca que

no molestés als jueus establerts a l’Arboç.8 Un dels primers jueus que

documentem és el vilafranquí Mosse Biona que es traslladà a l’Arboç

el 1291 de forma fraudulenta. El rei Alfons el feu tornar a la vila.9 Uns

mesos després encara no s’havia solucionat el problema i el monarca

insistí essent a Vilafranca per a què respongués davant del batlle

arbocenc.10

5 ACA, RC, 83, f. 103r (1291, gener, 5. Barcelona). DOCUMENT 3. Publicat per RÉGNÉ, Jean: History of the Jews in Aragon. Jerusalem: The Magness Press & The Hebrew University. 1978, p. 441. 6 Compartim la mateixa opinió que CRUANYES, Esteve: El llibre de l’Arboç. Tarragona: Diputació de Tarragona, p. 207-208. 7 CRUAÑES OLIVER, Esteve: 100 fites històriques de la vila de l'Arboç. L’Arboç: Ajuntament de l’Arboç. 2002, p. 45 8 ACA, RC, 85, f. 111v. (1290, març, 13. València). 9 ACA, RC, 84, f. 39r. (1291, març, 27. Barcelona). 10 ACA, RC, 85, f. 221v (1291, juliol, 27. Vilafranca del Penedès).

Els jueus estaven obligats a portar una rodella brodada a la

roba. La rodella era un signe distintiu rodó acolorit, que identificava al

jueu. També estaven obligats a anar amb el cap cobert amb un

caperó. Apareixen nombroses imatges dels jueus amb aquesta

indumentària. Una d’elles és la del retaule de Lluís Borrassà dedicat a

la Mare de Déu i Sant Jordi de l’església de Sant Francesc de

Vilafranca. També n’apareixen de forma marginal als documents.

Les dues comunitats jueves tingueren diversos conflictes entre

els segles XIII i XIV. En el present treball tractarem aquests

conflictes. Els hem dividit en tres grans grups:

• Conflictes entre jueus.

• Conflictes entre jueus i la monarquia.

• Conflictes entre jueus i cristians.

Aquests conflictes ens ajuden a conèixer les comunitats jueves

penedesenques i les seves formes de vida.

El testament de Benvenist de Porta

Un dels altres conflictes que hem documentat és el del

testament de Benvenist de Porta, jueu i batlle reial de Barcelona. Tal i

com manaven les lleis el testament de Benvenist estava escrit en

hebreu. Els seus marmessors eren Jahudà de Cavalleria, Astrug Sa

Porta (correspon a Astrug de Porta), Isma’il Ibn Venist de Morella,

Mossé Sullam i Perfet de Sarral. Els marmessors foren instats pel rei

Jaume I a prendre inventari dels béns de Benvenist de Porta. El

problema fou que Bonanasc de

Besalú havia deixat els seus béns als seus fills Sara i Belshom i

al mateix Benvenist de Porta de Vilafranca. A la mort de Benvenist

deixà la reclamació d’aquests béns al seu fill Vidal i als marmessors

(tres dels quals havien estat marmessors de Bonanasc) i assumiren el

control dels seus béns. Intervingué en aquest cas el famós jurista

hebreu Salomó Ben Adret

posant de relleu que

Bonanasc havia mort

intestat i retornant totes les

possessions de Bonanasc a

Belshom (aquest era pupil

de Ben Adret i fill de

Bonanasc). Els marmessors

feren un testament a favor

de la filla de Bonanasc,

Sara, de forma que Jaume I sentencià en contra de Ben Adret.11

A la lectura de la sentència –feta al convent dels Dominics de

Barcelona– hi assistiren com a testimonis el bisbe barceloní Arnau de

Gurb, Guillem de Cervelló, el mestre Berenguer de Torre, ardiaca de

Barcelona, Guillem de Vilafranca i Fra Ramon de Penyafort (el futur

sant) entre altres. Aquests testimonis d’excepció donen al document

un pes important.

11 ACA, RC, 15, f. 116v. (1268, setembre, 3. Casa dels frares dominics). DOCUMENT 1. Salomó Ben Adret fou rabí de Barcelona i mestre de llei jueva. Tingué molta notorietat a finals del segle XIII i principis del XIV a Catalunya. Moltes comunitats el cridaven per resoldre plets i problemes jurídics on s’implicaven als jueus.

Dibuix de rodella que apareix encapçalant unes

ordinacions titulades Contra los jueus e juýes

(AHCB, Arxiu del Veguer, X-4, f. 37r.).

Document de finals del segle XIV.

Després de la redacció foren incloses dues clàusules: una

protegint al fill de Benvenist de Porta, Vidal de Porta. I una altra on el

rei confirmà totes les donacions, concessions, establiments o

resolucions fetes pel rei a Benvenist i

a Bonanasc.12 L’endemà es dictà un

document semblant per als

marmessors de Benvenist de Porta

absolent-los de respondre al fill de

Bonanasc de Besalú, al seu tutor o

altres persones de qualsevol

demanda. Amb les renúncies

s’impossibilitava la reobertura del

cas, ja de per sí enrevessat.

La mort de Vidaló de Porta

No deixem encara a la família

Porta i ens centrem en el nebot de

Benvenist: Vidaló de Porta, fill

d’Astruc de Porta. Vidaló sembla ser que fou acusat de denunciar a

altres jueus el 1279. No coneixem l’objecte de la delació però

coneixem els procuradors de l’altra part: Cresques de Besalú i Mossè

Binàfia de Calatayud. El rei Pere demanà que dictaminessin sentència

–el 23 d’abril del mateix any– als mestres en llei jueva Salomó Ben

Adret i Benet Biona i que la enviessin al seu jutge Ferrer de

Manresa.13 El dia vint-i-quatre de juny de 1280 Salomó Ben Adret i

Benet Biona deliberaren que Vidaló havia de morir de la forma més

lleu possible (levi morti) i Vidaló morí per dessagnament o sagnies

(minutionem sanguinis sive per sacnias).14

Els jueus vilafranquins i la Setmana Santa 12 ACA, RC, 15, f. 116v. (1268, setembre, 4. Vilafranca del Penedès). 13 ACA, RC, 41, f. 62r. (1279, abril, 23. Barcelona). 14 ACA, RC, 48, f. 53v. (1280, juny, 24. Setge de Balaguer). DOCUMENT 2.

Imatge d’un jueu amb caperó i rodella

del retaule de Mare de Déu i Sant Jordi

de l’església conventual de Sant

Francesc de Vilafranca.

La Setmana Santa era una de les festes que més moviment

provocava a les ciutats. Es feien processons, la benedicció dels rams,

eren festes on els jueus no hi tenien cabuda. Com hem dit al Call

vilafranquí hi havia dues portes, una per als cristians i una altra per

als jueus.15 Aquestes portes es tancaven per Setmana Santa per

evitar bregues entre jueus i cristians i sobretot lapidacions de jueus el

Divendres Sant. L’any 128216 l’infant Alfons –seguint ordres del seu

pare el rei Pere II– manà al batlle de Vilafranca que permetés la

lapidació de jueus el Divendres Sant, el dia de la Passió i altres festes

de Pasqua. L’any 1303 el rei Jaume II va rebre una súplica dels jueus

vilafranquins per tancar el Call ja que eren objecte de les

lapidacions.17 Un dels costums que va perdurar fins a mitjans del

segle XX era el d’anar a “matar jueus”. Durant la Setmana Santa la

mainada anava amb unes matraques o carraques fent soroll per

“matar jueus”. Avui en dia encara es conserva al campanar de la

Basílica de Santa Maria de Vilafranca la matraca usada per aquest

acte.

Conflictes sexuals

Les relacions sexuals entre cristians i jueus estaven totalment

prohibides.18 A l’Edat Mitjana només es podien tenir relacions

heterosexuals amb membres de la mateixa religió. Tothom que es

desviés d’aquesta premissa era castigat.19

15 DOCUMENT 3. Veure nota 10. 16 ACA, RC, 60, f. 68v. (1282, març, 24. Lleida). L’ordre originària es dona per la ciutat de València i es fa extensiva a les autoritats vilafranquines i als veguers i batlles de Tortosa, Sagunt, Vic, Barcelona, Xàtiva, Tarragona, Girona, Besalú, Lleida, Cervera, Tàrrega, Osca, Saragossa, Calatyud i altres poblacions aragoneses. 17 ACA, RC, 200, f. 91v. (1303, març, 6. Vilafranca del Penedès). 18 Veure l’interessant article sobre les relacions interètniques de RIVERA GARRETAS, María Milagros: “La construcción de lo femenino entre musulmanes, judíos y cristianos” Acta Historica et Archaeologica Medievalia, vols. 16-17. Barcelona: Universitat de Barcelona. 1995-1996, pp. 167-179. 19 Un dels casos més famosos era el del jueu Llop que fou acusat el 1318 d’anar amb prostitutes cristianes. BAER, Yitzhak: Die Juden im Christlichen Spanien. Vol I: Aragonien und Navarra. Berlin : Akademie Verlag. 1929, p. 171.

L’any 1282 l’infant Alfons acusà als jueus de Girona, Barcelona i

Vilafranca de mantenir relacions amb cristianes. Això desembocà en

una investigació feta per Ferrer de Piera.20 L’any 1306 l’infant Jaume

imposà una multa a Astrug Caravida, fill de Salomó i jueu de

Vilafranca, de nou-cents sous barcelonesos per haver tingut relacions

amb una cristiana. No coneixem el nom de la dona. El que sí que

sabem és que Astrug es negà a pagar la multa i que el 1307 l’infant

el perdonà.21

Les relacions entre els jueus i Bartomeu de Mans

Bartomeu de Mans fou cort de Vilafranca del Penedès a finals

del segle XIII.22 Aquest funcionari reial emprengué plets contra

diversos jueus i cristians penedesencs. El documentem per primer

cop el gener de 1291. Bartomeu de Mans mogué un plet contra

contra Isaac Biona. L’oficial l’havia empresonat anteriorment per un

deute amb dos ciutadans de Barcelona.23 Bartomeu cobrà fiança per

la llibertat de Biona i el rei l’instà a que el tornés a capturar i que el

confinés al batlle de Barcelona. Aquest fet ens dóna una certa idea de

la concepció que tenia el rei sobre Bartomeu. Finalment el rei manà

alliberar a Isaac el març de 1291.24

Posteriorment el localitzem l’any 1298. Durant el mes setembre

declararen 16 jueus de Vilafranca per un cas d’extorsió i abusos

comesos per Bartomeu de Mans.25 A l’octubre26 Bartomeu de Mans

acusà al metge Isaac Mercadell, de Vilafranca del Penedès d’haver

20 ACA, RC, 60, f.42v. No coneixem el resultat de la investigació. 21 ACA, RC, 203, f. 201r. / ACA, RC, 204, f. 30r. Hem citat aquest cas ja que no és freqüent que es perdoni l’infractor d’aquests delictes. 22 El cort era representant reial al territori i administrava justícia. 23 ACA, CR, Alfons II, Fragment Registre f. 6v. 24 ACA, RC, 84, f. 43r. 25 ACA, C, PQ, 1298 T7. Tot i que el document està molt malmés hem distingit diversos personatges de la vila: Bonanasc Escapat, Benvenist de la Cavalleria, Isaac Mercadell, Juçef Salomó, Vidal Massana, Salomó Caravida, Mossé Caravida, Salomó Mercadell, Ferrer Mascort (hostaler, no és jueu), Sollam Cohoforn (?), Bartomeu Raedor (veí de la Plaça de l’Oli, no és jueu), Salomó Juçef, Vidal Caravida, Bonjueu San[...], Juçef Salomó (pare de l’anterior), Salomó de Besers i Samuel Mossé. 26 ACA, C, PQ, 1298 T5.

receptat productes tòxics als seus clients. Mercadell l’havia acusat

anteriorment d’haver-lo extorsionat. No fou l’única acusació per

extorsió contra Bartomeu de Mans, ja que també la practicava contra

els cristians.27 El novembre del mateix any Astruc Caravida acusà al

funcionari de prevaricació.28 El procés que més ens ha interessat és

l’instat per Isaac Biona contra Guillem de Franquesa on intervingué

l’oficial.29 Sempre es sol presentar la figura del jueu prestador i

usurer que extorsiona als cristians. En el procés es dona a la inversa,

el jueu és el creditor i Guillem Franquesa l’usurer. Claude Denjean

demostra que a Vilafranca en aquest moment hi ha un control dels

productes del camp per part de Franquesa. Bartomeu de Mans és part

del joc com a extorsionador i executor de la violència per mantenir

aquest el control de Franquesa. Aquest controlava l’entrada de

productes agrícoles a la vila.30 Al procés podem llegir que Franquesa

“consuevit exercere usuras et facere contractos usurarios” per mitjà

de “diners avantats”. Bartomeu de Mans també participa dels negocis

i extorsionarà a diversos habitants de la vila per obtenir més diners.

Bartomeu enviava als saigs de la vila (saiones) i els feia fer la feina

bruta: “homines dicti Bartolomei [...] portas et fenestras fregit,

injuste opressus habuit” 31

Els jueus vilafranquins s’instal�len a l’Arboç

No és d’extranyar que degut a les constants vexacions sofertes

a Vilafranca un grup de jueus es traslladés a l’Arboç. Era una vila reial

on no hi havia aljama jueva. Formava part de la vegueria de

Vilafranca des del segle XIV.

27 L’octubre del mateix any l’havia acusat Ferrer de Viers pel mateix motiu (ACA, C, PQ, 1298 T6) i el novembre Jaume Llobet per extorsions fetes contra el seu pare Bernat Llobet (ACA, C, PQ, 1298 T9). També contra Bernat de Ratera (ACA, C, PQ, 1298 T2). 28 ACA, C, PQ, 1298 T8. 29 Estudiat per DENJEAN, Claude: “Crèdit jueu i usures cristianes a les viles rurals catalanes a la fi del segle XIII” Revista de dret històric català, vol. 6 pp. 259-283. 30 Raïm, olives, safrà, ordi, blat, ametlles, nous... 31 ACA, C, PQ, 1298 T2.

Un dia després de la sentència exculpadora d’Isaac Biona

aquest es refugià a l’Arboç el març de 129132 per esquivar el

pagament dels seus deutes. Aquest trasllat de foc era totalment

fraudulent.33 Un jueu no podia canviar de foc sense el permís reial.

L’infant Pere el mes d’agost instà als seus oficials a embargar els

béns de Biona.

L’any 1292 l’infant Pere concedí als jueus instal�lats a l’Arboç

els mateixos privilegis que els de l’aljama de Sabadell.34

Aquest trasllat no estigué exempt d’altres conflictes. Mosse

Biona (germà d’Isaac) i Astrug Caravida es negaren a declarar els

seus béns per evadir impostos.35 Ambdós jueus foren amenaçats

-creiem que pels habitants de l’Arboç- i per això l’infant manà que

se’ls protegís.36 Astrug continuà sense pagar i se l’amenaçà, per

almata, es a dir, per excomunicació, des de la cort de Vilafranca

d’empresonar-lo i embargar-li els seus béns. L’infant Pere instà a

Bartomeu de Mans a que no el detingués ni l’embargués.37

Astrug Caravida i la seva esposa Ester

Hem documentat un conflicte matrimonial entre Astrug

Caravida i la seva esposa Ester, germana de Bonanat Escapat. Astrug

instal�lat a la vila de l’Arboç havia abandonat a Ester i els seus fills a

Vilafranca. Aquesta l’any 1294 es queixà a Bartomeu de Mans, regent

de la cort del Batlle de Vilafranca, que el seu marit no li donava cap

pensió per alimentar-se. Per això Astrug disposà d’una certa suma si

Ester es reunia amb ell a l’Arboç. Aquesta decisió comptà amb el

suport de l’infant Pere.38 L’infant afavoria a Astrug ja que tenien

32 ACA, RC, 84, f. 39r. 33 A l’Edat Mitjana es contaven les cases per focs. Cada foc equivalia a 4 o 5 persones. D’aquí ve el nom de fogatge. Era molt difícil que un habitant afocat en un municipi canviés a un altre sense els permisos corresponents. 34 ACA, RC, 87, f. 12v. 35 ACA, RC, 87, f. 57r. 36 ACA, RC, 87, f. 63r. 37 ACA, RC, 88, f. 259v. Segurament pels casos precedents que hem exposat. 38 ACA, RC, 88, f. 259r. (1294, agost, 10. Lleida).

bones relacions i l’infant havia reconegut que li devia set-cents sous

d’un palafrè.39 Vidal Caravida (germà d’Astrug) era prestador de

l’infant Pere, cosa que també explicaria la protecció de l’infant vers

Arstrug.40

El cirurgià arbocenc Abraham Carbó

Com hem vist alguns jueus es dedicaven a la medicina, com el

cas Abraham Carbó. Aquest metge fou protagonista d’un incident: el

1321 s’acusà al cirurgià arbocenc d’haver mort al seu pacient Pere

Ambalart. Se li reclamava que indemnitzés als seus parents. Per

desgràcia no coneixem la fi del cas del cirurgià jueu, però era

freqüent acusar als metges jueus de negligència mèdica. Sabem que

a l’Arboç existia un altre metge, Salomó Abraham, que el 1335 es

casà amb Vidala i que el 1342-1344 se n’anà a viure a Valls.41

L’inici de la intolerància?

Hem vist com els jueus estaven més o menys tolerats pels

cristians i pels oficials i monarques catalans. Els anys vint del segle

XIV no foren anys fàcils per als jueus. A França cresqué un moviment

de violència contra els jueus promoguda pels pastoreaux. Els

pastoreaux o pastorells atacaven indiscriminadament als jueus de les

ciutats. El rei Jaume II envià cartes als seus oficials per si venien a

les ciutats catalanes,42 ja que havien atacat diverses ciutats

aragoneses. Aquest fet provocà un canvi en la forma de veure els

jueus. Només a tall d’exemple i per concloure, l’any 1333 el rei Alfons

el benigne ordenà al batlle de Barcelona que fes pregonar una

39 ACA, RC, 88, f. 259v. (1294, agost, 11. Lleida). 40 ACA, RC, 88, f. 266r. (1294, agost, 26. Barcelona). L’infant devia a Vidal 233 sous i 4 diners d’un total de 500 sous que li havia deixat. L’assignació es féu sobre les rendes de l’Arboç. 41 SECALL I GÜELL, Gabriel: Les jueries medievals tarragonines. Valls: Institut d’Estudis Vallencs. 1983, p. 82. 42 ACA, RC, 246, f. 58v. És enviada als oficials de Vic, Girona, Besalú, Tortosa, Berga, Barcelona, Manresa, Vilafranca, Montblanc, Cervera, Tàrrega, Lleida, Tarragona, Figueres i Urgell.

ordinació per a que els jueus de la seva jurisdicció no canviessin de

domicili: “Ara oiats de part del senyor rey que com lo senyor rey haia

fetes algunes ordinacions a profit e a bon estament dels juheus de les

aljames de la sua terra, les quals entén a publicar breument, per ço,

vol e mana lo dit senyor rey, sots pena de cors e d'haver, que negú

juheu o juhia no mut son domicili ne ço del seu dels lochs on ara

habiten, sabens per cert que, si contra fahien, que encorreriren la

dita pena sots tota mercè”. 43 Si incorrien en aquest delicte podien ser

castigats amb penes corporals o monetàries. Aquesta ordre es dirigí

als batlles de Vilafranca, Cervera, Vic, Manresa, l’Arboç, Piera i al

batlle General de València. Aquest control tant ferri el considerem

com l’inici de la intolerància contra els jueus al principat català que

desembocarà en el gran assalt als calls de 1391.

43 ACA, RC, 527, f. 139r. Publicat per MUTGÉ I VIVES, Josefina: “Vida ciutadana i urbanisme a Barcelona” Miscel�lània de textos medievals, vol. 7. Barcelona: CSIC. 1994, p. 305. DOCUMENT 4.

Apèndix documental

Document 1

1268, setembre, 3. Casa dels Dominics.

Document sobre el testament de Benvenist de Porta on

s’explica tot el conflicte entre els marmessors i Salomó Ben Adret,

mestre en llei jueva, tutor de Belshom fill de Bonanasc de Besalú i

altres.

A:ACA, RC, 15, f. 116v.

In nomine dei, amen.

Lis seu contraversia vertebatur coram nobis Iacobo dei gracia

rege Aragonum, Mai[oricarum et Valencie], comite Barchinone et

Urgelli et domino Montispessulani, inter Salamonem den Adret

[Iudeum] tutorem Bellihominis Iudei filii Bonanasch Iudei de

Bisulduno age[ntem tutorio] nomine ex una parte, et Mosse Sulam et

Samuel Sulam, Hizmael de Tudela, Perfectum de Regali Iudeos

manumissores Benvenist de Porta Iudei de Villafrancha quondam

defendentes ex altera, in hunc modum.

Proponit Salamon den Adret, tutor datus Belshom filio

Bonanasch Iudei de Bisuldu[no], quod pater ipsius Belshom decessit

ab intestato, relictis duobus filiis scilicet Sarra et Belshom; et pars

bonorum dicti Bonanasch ad illam Sarram filiam pervenit, ex altera

pars bonorum pervenit ad Benvenist za Porta Iudeum de Villafrancha.

Qui Benvenist decessit, dimisso filio herede nomine Vidal, et

relictis manumissoribus scilicet Iahudano de Cavaleria, Mosse Sullam,

et Perfeit de za Reyal, et Hizmael, et uxore superstite dicti Benvenist,

et Samuele Sulam, et Astrugo de Porta fratre ipsius Benvenist.

Et predictus filius ipsius Benvenist et mater ipsius et

manumissores ante dicti tenent bona ipsius Benvenist, ad quem bona

den Bon[an]asch pervenerunt.

Unde petit sibi dari et deliberari a predictis bona que fuerunt

den Bon[an]asch que ad dictum Benvenist devenerant, et ipse habuit

et recepit cum sit heres sui patris ab intestato in medietate bonorum

suorum, cum sine causa habuit et percepit. Valent autem bona

predicta quadraginta octo milia morabatinorum et amplius.

Super qua quidem peticione lis est contestata inter dictas

partes. Et ad fundandam intencionem suam, utraque pars plures

posiciones et excepciones et responsiones fecit. Et predicti

manumissores testamentum conditum pro dicto Bo[na]nasch, et

quasdam litteras sigillatas sigillo nostro, coram nobis in iudicio

produxerunt.

In uno quorum fit mencio quod bona dicti Bo[na]nasch fuerunt

adquisita et confiscata nobis pluribus de causis, de quibus bonis

cessionem et donacionem dicto Benvenist feceramus prout in dicta

littera continetur. Et in alia littera fit mencio quod nos volumus et

mandamus dicto Benvenist, tunc baiulo Barchinone et Gerunde, quod

nullo tempore teneatur prestare sive solvere aliquid aliquibus

personis, racione pecunie que quondam fuit Bonanasch de Bisuldone,

tam racione hereditatis legitime quam quibuslibet aliis modis.

Tandem nos Iacobus dei gracia rex Aragonum, Maioricarum et

Valencie, comes Barchinone et Urgelli et dominus Montispessulani,

visa et intellecta peticione preo[sentat]a ut supo[ra] in inicio huius

cause, lite legitime contestata inter dictas partes, visis et intellectis

posicionibus et excepcionibus et replicacionibus et responsionibus in

hac causa factis a partibus supra dictis, viso et intellecto diligenter

tenore testamenti dicti Bon[an]asch, et visis et intellectis tenoribus

dictarum lo[iter]arum, visis et intellectis eciam racionibus utriusque

partis, habentes deum pre oculis, sedentes predictis partibus in

nostra presencia constitutis, attendentes quod dictus Bonanasch

testatus decessit instituta sibi herede dicta Sarra filia sua ut apparet

ex forma dicti testamenti et sic non est locus ab intestato,

attendentes eciam quod si locus eciam ab intestato non improbatur,

quod predicti manumissores teneant res petitas scilicet morabatinos

petitos in libello, attendentes eciam quod dictus tutor non provavit

(sic) dictum Belshom habere ius in dimidia bonorum dicti

Bona[na]sch, attendentes eciam cessionem et donacionem per nos

factam dicto Benvenist de bonis que fuerunt dicti Bonanasch ut in

carta sigillata sigillo nostro pendenti plenius continetur: hiis

racionibus et multis o[a]liis que tangi possunt, dictos manumissores

supra conventos pro se et aliis manumissoribus a peticione dicti

tutoris de Bels[hom] impubere ut supra duximus sentencialiter

absolvendos.

Lata fuit hec sentencia in domo Fratrum Predicatorum

Barchinone, anno incarnacionis domini MCCLX octavo, III nonas

Septembris, in presencia et testimonio domini Arnaldi episcopi

Barchinone, Berengarii Arnaldi, Bernardi de Angularia, Guillelmi de

Cervilione, Magistri Berengarii de Turri archidiaconis Barchinone,

Guillelmi de Villafrancha, Iacobi Grunnii, Fratris Raimundi de Pena

Forti; Fratris Arnaldi de Sagarra, et plurium aliorum testium.

Document 2

1280, juny, 24. Setge de Balaguer.

Carta del batlle de Barcelona, Guillem d’Espiells, sobre la forma

que ha de ser ajusticiat Vidaló de Porta.

A: ACA, RC, 48, f. 53v.

Guillelmo de Spiellis, baiulo Barchinone. Vestras recepimus

litteras quas nobis misistis super expediendis malefactoribus captis in

curie Barchinone, super quibus vestram diligenciam et studium

comendamus. Supplicastis etiam nobis in eisdem quod nos

declararemus vobis voluntatem nostram super modo mortis quam

Vitale de Porta recipere debet, secundum cognitionem Benedicti Biona

et Salomenis den Abraham, per nos assignatorum ut cognoscerent de

predictis; ad quem vobis responderent quod ex quo predicti judei

cognoverunt seu consulverunt quod dictus Vitalis debet mori levi

morti, videtur nobis quod non sit levior mors quam per mimucionem

sanguinis. Quare mandamus vobis quatenus dictum Vitalem de Porta

interficiatis seu interfici faciatis per munutionem sanguinis sive per

sacnias. Datum in obsidione Balaguerii VIII kalendas julii.

Document 3

1291, gener, 5. Barcelona.

Tancament del call de Vilafranca del Penedès amb dues portes

interiors una pels jueus i l’altra pels cristians, amb dues claus per a

cada portal.

A: ACA, RC, 83, f. 103r.

PUB: RÉGNÉ, Jean: History of the Jews in Aragon. Jerusalem: The Magness

Press & The Hebrew University. 1978, p. 441.

Noverint universi quod, cum nobis Alfonso, Dei gratia, et cetera,

fuerit intimatum quod, pro eo quod in quondam vicco prope callem

judaicum Villafranche non est nisi unum portale in capite ipsius vici,

quod vocatur portale de Canyamars, et aliud caput ipsius vici est

apertum, propter idcirco damus et concedimus licenciam et

potestaem vobis, aljame juedeorum Villafranche construendi et

faciendi portale et portas in dicto vico cum quibus possitis ipsum

vicum claudere. Volumus tamen quod in ipsis portalibus fiant due

claves, cum quibus christiani et judei, qui in dicto vico morantur,

valeat intrare et exire, quarum clavium unam teneant christiani qui

morantur in dicto vico, mandantes castlanis et baiulo Villafranche ac

universis quod predictam concessionem observent et cetera. Datum

Barchinone, nonis januarii, anno Domini M CC XC.

Document 4

1333, juliol, 1. Montblanc.

Alfons el benigne ordena al batlle de Barcelona que pregoni per

la ciutat l’ordre per la qual cap jueu pugui canviar de domicili, si no

vol ser castigat per pena corporal o pecuniària. La mateixa ordre es

fa extensiva als batlles de Girona, Besalú, Lleida, Vilafranca del

Penedès, Cervera, Vic, Manresa, l'Arboç, Piera i València.

A: ACA, RC, 527, f. 139r.

PUB: MUTGÉ I VIVES, Josefina: “Vida ciutadana i urbanisme a Barcelona”

Miscel�lània de textos medievals, vol. 7. Barcelona: CSIC. 1994, p. 305.

Alfonsus, et cetera, fideli nostro baiulo Barchinone, salutem et

cetera. Mandamus et dicimus vobis quatenus, visis presentibus,

faciatis fieri preconitzacionem prout vobis mittitur inferius ordinata:

"Ara oiats de part del senyor rey que com lo senyor rey haia fetes

algunes ordinacions a profit e a bon estament dels juheus de les

aljames de la sua terra, les quals entén a publicar breument, per ço,

vol e mana lo dit senyor rey, sots pena de cors e d'haver, que negú

juheu o juhia no mut son domicili ne ço del seu dels lochs on ara

habiten, sabens per cert que, si contra fahien, que encorreriren la

dita pena sots tota mercè". Data in Monte albo, kalendas iulii, anno

Domini Mº CCCº XXXº tercio. Similis baiulo Gerunde, baiulo Bisulduni,

baiulo Ilerde, baiulo Villefranche, baiulo Cervarie, baiulo Vici, baiulo

Minorise, baiulo Arbucio, baiulo Apiare, baiulo Valencie generali.

Roger Benito Julià

IV Seminari d’Història del Penedès

www.avolsfembres.blogspot.com