Sumari

INTRODUCCIÓ

1. - PREPARACIÓ DEL TERRENY 1 LABORS PRÉVIES A LA PLANTACIO

- SUBSOLAT

- DESFONAMENT

- TRETA D'ARRELS

- DESCANS - DESINFECCIÓ DEL SOL

- ADOBAMENT DE FONS

II. - EL MATERIAL VEGETAL PER A LA PLANTACIO.

- TIPUS DE MATERIAL VEGETAL

- PLANTES LLIURES DE VIRUS

- ELECCIÓ DE PORTA-EMPELT

- CARACTERISTIQUES QUE HA DE REUNIR EL MATERIAL VEGETAL

- CONSERVACIO DEL MATERIAL VEGETAL

- PREPARACIÓ DEL MATERIAL VEGETAL

III. - LA PLANTACIÓ

- DENSITAT 1 MARC DE PLANTACIO

- TRACAT 1 MARCAT DE LA PLANTACIO

- ÉPOCA DE PLANTACIO

- FONDÁRIA DE LA PLANTACIO

- SISTEMES DE PLANTACIO

- OPERACIONS POSTERIORS A LA PLANTACIO

5

I. Preparació del terreny per a la Plantació

Les tasques preparatóries de la plantació tenen com a fi deixar elterreny en les millors condicions físiques, de sanitat i nutrició per apermetre un rápid arrelat i bon desenvolupament de la vinya..

Subsolat:

Té com a principal objecte, el de trencar ('estructura del sól i facilitarla penetració de I'aigua i de les arrels.Aquesta labor no és indispensable i sovint és substituida pel desfonament.

Será convenient el subsolat quanel subsól tingui capes de calopedres, sal o argila, ja que enaquests casos pot ésser recoma-nable de suprimir el desfonamentper no barrejar les capes fondesamb les més superficials.

El subsolat es realitza amb elsarreus anomenats subsoladors queconvé que treballin a una profun-ditat minima de 60 cm. Pe-r trencarmillor ('estructura del terreny ésrecomanable que es faci la laborcreuant la parcel.la, en el cas deparcel.les sense pendent. Enparcel.les que tinguin pendent ésmillor una passada en direccióperpendicular a la pendent.

La labor de subsolar es preferibleSUBSOLADOR fer-la amb la terra seca.

9

Desfonament:

Consisteix en una labor a la máxima profunditat possible, uns60 - 70 cm., realitzada amb una arada voltejadora o pala dedesfonament. Aquesta labor té com a missió la d'airejar la capaprofunda de terra, facilitar la penetració de I'aigua i pujar a la superficierestes d'arrels de les plantacions anteriors.

Per realitzar una bona labor de desfonament cal que la terra estiguiassaonada i no faci terrossos.

DESFONAMENT PROFUND AMB ARADABASCULANT "BRAVANT" PALA DE DESFONAMENT

Treta d'arrels:

A la vegada que es fa el desfonament, cal treure totes les arrelsque vagin sortint a la superficie. Aquesta operació es fará amb lamáxima cura possible, principalment en les parcel.les que anterior-ment hagin estat plantades de vinya, ja que les restes d'arrels permetende subsistir durant llarg temps als nematodes transmissors de la virosidel "Nuscurt" -Bordenc-, com també els fongs del sól Armillaria...

Caldrá eliminar de la parcel.la les figueres, els ametllers i els altresarbres que permeten sobreviure com a parásits en les seves arrelsa nematodes i fongs.

lo

TRETA D 'ARRELS

Descans o Desinfecció del sól:

La Iluita contra el Bordenc o "Nuscurt" de les vinyes, comencaper assegurar la no persisténcia al sól, de nematodes -petits cucs-transmissors d'aquesta virosi, principalment el nematode XIPHINEMAINDEX.Per eliminar amb cena garantia la preséncia de nematodes en lesparcel.les que anteriorment han estat plantades de vinya, caldrá seguirun deis següents procediments:

a) Descans del sól: deixar des de I'arrencada i treta d'arrels de lavinya anterior, un període mínim de 8 anys sense tornar a plantar vinya.

Els conreus més aconsellables en aquest període de descans sónels cereals i les lleguminoses.

b) Desinfecció química del sól: Aquest és el procediment adequatquan es vol plantar reduint el període de descans, així i totés indicat de no fer la desinfecció i la replantació abans de2-3 anys de I'arrencada i treta d'arrels de la vinya anterior.

Per a una bona DESINFECCIÓ del sól cal seguir les següents operacionsprévies: arrencada de la vinya anterior, desfonament o millor subsolat

11

i desfonament, treta de les arrels, llaurat i desterrossament del sól.

Amb el terreny preparat cal realitzar I'aplicació del desinfectant, posantatenció en els següents punts:

1 efQue la temperatura del sól, a uns 30 cm. de fondária, estiguientre 12 i 15°C. - Aixó es dóna en els mesos d'octubre - novembrei abril.-

2°" Que els productes s'apliquin a dues profunditats, 20-30 cm.,la superficial, i 40-50 la més profunda.

3e' Que es passi un corró "ruleu" i es comprimeixi la terra després derealitzar I'aplicació del producte.

4' Que es deixi sense treballar la terra uns 2-3 mesos. Posteriormentcaldrá llaurar i voltejar la terra abans de la plantació.

Els productes més emprats per desinfectar terrenys de vinya contrael XIPHINEMA ÍNDEX -principal transmissor del virus del "Bordenc"-són els següents:

Matéria activa Nom Comercial Dosi orientativa (Xl

Dicloropropé+

Dicloropropé D.D. (Shell) 1000 - 1500 I/Ha.

Dicloropropé TELONE (Condor) 600 - 900 I/Ha.

NOTA: A/tres productes emprats són: FENAMIFOS (Nemacur de Bayeri, DD + METILISOTIOCIA-NATO (Di trapex de Schering), DIBROMOETANO (EDB de Shell i Edesol d'Aragonesasl.

IX) Les dosis máximes són per a terrenys argilosos i compactes. Les mínimes, per a terressorrenques o molt so/tes.

1 2

APARELL DE DESINFECCIÓ

Abonament de fons:

Aquesta práctica consisteix a incorporar al sól matéria orgánica ielements minerals per tal d'assegurar un nivell suficient de reservesque garanteíxi una óptima alimentació de les plantes. L'adobat de fons tétambé la missió de compensar les extraccions que realitza el conreu.

Tant el fósfor com la potassa són poc móbils en el sól i si s'incor-poren superficialment tarden molts anys a baixar a les capes mésprofundes, per aquest motiu caldrá repartir-los a tot el perfil delsól deixant-los a disposició de les arrels. Aixó comporta enterrar-lesa la máxima profunditat possible.

13

Si I'adobament de fons vol cobrir les necessitats de la vinya durantels primers anys, caldrá incorporar al sól entre 30 i 50 Tm/Ha.de fems; 100 U.F./Ha. de fósfor i 300 U.F./Ha. de potassa. Sivolem assegurar les necessitats en fósfor i potassa per un períodemés llarg -prácticament la major part de la vida de la plantació-caldrá aplicar-hi de 300-500 U.F./Ha. de fósfor i 500-600 U.F./Ha.de potassa.

En terrenys calcaris no és recomanable sota cap punt de vistad'aplicar-hi adobs fosforats poc solubles ja que rápidament quedenimmobilitzats i es retrograden al sól. En aquests casos cal recórrera adobs fosforats solubles del tipus fosfat amónic o superfosfat.

1 4

II. Material vegetal per a la plantació

Tipus de material vegetal:Actualment existeixen en el mercat quatre tipus de material vegetald'acord amb la seva presentació: "ARRELATS" -a arrel vista- o"en pot"-, i PLANTA EMPELTADA -"en pot" o a arrel vista-.En la major part de les zonas vitícoles catalanes segueix predominantel sistema clássic de plantar I'arrelat i empeltar al camp la varietatde vinífera desitjada. Així i tot cal constatar I'augment en els darrersanys de la plantació amb planta empeltada.

Els principals avantatges i inconvenients de cadascun d'aquests tipusde material són:

Arre/ats -a arre/ vista-

És el material emprat tradicional-ment. El seu maneig és el mésconegut pel viticultor i el seu preude compra, el més económic.

ARRELAT CLASS/C ABANS D'ESTAR PREPARATPER PLANTAR

15

Arrelats "en pot

Material de recent introducció queconsisteix en un peu americá ambles arrels protegides per un pa deterra "Pot" o "torreta".El principal avantatge d'aquestmaterial és que permet fer planta-cions fora d'época i reposar fallesd'arrelats al mateix any de laplantació.

Cal tenir present que les planta-cions fora d'época exigeixend'ésser regades fins queaconsegueixen arrelar bé en elterreny.

El seu cost és superior als arrelatstradicionals.

ARRELAT PRESENTAT "EN POT"

Planta Empeltada:

Consisteix a plantar al sól el peu ja empeltat de la varietatvinífera.

Aquest sistema permet de suprimir les labors d'empeltár i dedesarrelar, facilitant la replantació de falles i I'homogeneitatde la plantació.

El cost de la planta i per tant el seu desembossament inicial éssuperior als arrelats tradicionals.

La planta empeltada, si és arrelada en pot, permet de reposar falleso retardar I'época de plantació.

16

PLANTA EMPELTADA ! "EN POT"

Plantes Iliures de virus:Per Iluitar contra les virosis de la vinya "Bordenc o Nus curt","Enrollat"... cal que a part que el sól estigui lliure de nematodestransmissors d'aquestes malalties, el material vegetal emprat en la planta-ció -peu i empelt- estigui Iliure de virus.

Es denomina material exempt o Iliure de virus al procedent d'unaselecció sanitária i que ha estat sotmés a una comprovació "testatge"que garanteix que la fusta no está contaminada.

Actualment existeixen en el mercat plantes exemptes de virus d'algunesde les varietats conreades a Catalunya i de nombrosos peus.

Elecció del porta-empelt:L'elecció del porta-empelt "peu americá" és una de les decisionsde major trascendéncia a ('hora de la plantació. L'análisi del sól,el coneixement de la climatologia i de la vinífera que volem empeltar-hi són fonamentais a ('hora d'escollir. Algunes de les principals caracterís-tiques deis peus americans més corrents a Catalunya són:

17

PEUResisténcia aCaly activa

Resisténcia ala secada

41 - B 40% Bona

140 - RUGGIERI 30% Molt bona

161 - 49 25% Regular

SO 4 20% Dolenta

1103 - PAÚLSEN 19% Molt bona

110 - RICHTER 17% Molt bona

RUPESTRIS LOT 14% Bona

Tipus de terraque s 'adapta

Fondes i Fértils Regular

Terres pobres M. Vigorós

Terres mitjanes Regular

Terres fértils i Regularfresques

Terres mitjanes M. Vigorós

Terres pobres no M. Vigorós;gaire sorrenques

Terres pobres M. Vigorós

VIGOR

FERCAL (x) més del 40% ? Terres de molta ?cale

(xl Peu de molt recent introducció, del qual es desconeix el seu comportament en les nostres condicions.

Característiques que ha de reunir el material vegetal:

La legislació actual sobre plantes de viver de vinya -BOE núm. 177 de26 - 7 - 82- fixa entra d'altres les següents condicions que ha dereunir el material vegetal de vinya comercialitzat:

Categories comerciáis de plantes:

Planta Certificada:Será tota la precintada directament per I'INSPV. AI'etiquetat figurará el "clon" del peu o del peu i varietatsi és planta empeltada.

Planta autoritzada:Es ('etiquetada pel propi productor segons normes deL'INSPV.

Puresa varietal:

El material certificat ha d'ésser el 100% de la varietatindicada. En el material autoritzat ha d'ésser del 99%, coma mínim.

Puresa técnica:

Es considera impur tot el material vegetal que estiguidessecat, trencat o que presenti ferides que comprometinel seu bon desenvolupament. La puresa técnica ha d'ésserdel 96% com a minim.

Calibrat:Les condicions de calibre que ha de reunir el materialvegetal de vinya són:

a) Per als arrelats:

Diámetre, amidat en I'entrenús que segueix al brotsuperior, com a minim de 5 mm.

La Longitud entre la bifurcació del brot superior i elpunt d'arrencada inferior de les arrels ha d'ésser de30 cm. com a mínim en els arrelats.

Les arrels han d'ésser dues o més i han de teniruna longitud mínima de 10 cm.

19

30 cros. com a mínim

D

— CARACTERÍSTIQUES MÍNIMES QUE HA DE REUNIR L ' ARRELAT COMERCIALITZAT —

b) Per les plantes empeltades:

La longitud de la tija ha d'ésser com a mínimde 20 cm.

Les arrels, han d'ésser dues o més, í d'una longitudmínima de 10 cm.

La soldadura ha d'ésser sólida, regular i suficient.

20

20 cros. com a mínim

— CARACTERÍSTIQUES MÍNIMES QUE HA DE REUNIR LA PLANTA EMPELTADA —

Conservació del material vegetal:Bona part del nombre de baixes duna plantació és per causa d'errorsi defectes -principalment dessecament de la fusta- en la conservaciódel material vegetal.

Com a norma general és desitjable que el temps entre I'arrencada

21

Tuna planta del viver i la seva plantació definitiva al camp siguiel mínim possible.

Quan s'han de conservar els arrelats durant un període curt de temps-4 ó 5 dies-, cal condicionar-los en un lloc fresc, humit i que noestigui airejat.

És convenient de cobrir els feixos amb sacs o draps humits.

Si el període de conservació ha d'ésser més llarg, caldrá enterrarels arrelats amb terra o sorra humitejada, o guardar-los en cambresd'humitat constant.

CONSERVACIO DE CEPS ARRELATS"EN POT"

EIs arrelats i plantes empeltades subministrades "en pot", podenconservar-se a ('aire Iliure sempre que no estiguin directamentexposades al sol. És convenient que estiguin resguardades deisforts corrents d'aire i han d'ésser regades sovint en forma' depolvorització. Si la conservació es fa en un local tancat calque hi hagi una humitat relativa mínima del 70%.

22

Preparació del material vegetal:La preparació de la planta cal que es faci en el moment de laplantació. Aquesta preparació consisteix básicament en:

a) Comprovar el bon estat de conservació deis arrelats i suprimirtots els que estiguin secs o els que presentin algun defecte oanomalia sanitária Arrels escasses o seques, fusta atacada perfongs, fusta seca, cor de la fusta de color marró

b) Despuntar les arrels a una longitud apropiada segons el sistemade plantació -uns 8-12 cm. per les plantacions fetes a cloti 1 - 3 cm. en les plantacions fetes a burxa o parpal-.

OPERAC/O DE PARAF/NAT

23

c) Parafinat. Aquesta práctica és aconsellable per a les zonesón no es tapen eis arrelats. Té com a objectiu evitar ladessecació de la part aéria de I'arrelat un cop plantat i el dereduir el nombre possible de baixes.

L'operació de parafina consisteix a introduir I'extrem superiorde la planta uns -10 cm.- en un pot amb parafina escalfadai mantinguda a 60-80.° C.e:2 Un cop mullat I'extrem amb la para-fina cal treure'I immediatament i submergir-lo en aigua freda,la parafina fa així una capa protectora a I'extrem de I'arrelatque evita la dessecació de la fusta. Aquesta operació es faen el moment de preparar les plantes per a la plantació.

EXTREM D'UN ARRELAT PARAF/NAT

('I La temperatura será variable segons el tipos de parafina emprada.

24

III. La plantació

Densitat i marc de plantació:Els marcs de plantació i per tant les densitats -núm. de ceps perHa. - són forca variables a les diferents zones vitícoles catalanes.

El marc de plantació ve condicionat fonamentalment per la climatologiade la zona, la fertilitat del sól, el tipus de maquinária -tractors-predominants a la zona, la forma de poda etc. Aquest gran nombrede criteris fa forca difícil de donar unes recomanacions generalssobre marc de plantació i densitats. Malgrat aixó, en les novesplantacions és aconsellable de deixar 3 metres a les passades i1'20 m. de cep a cep, com a mínim.

Juntament als criteris ja esmentats cal considerar també el vigordel peu i la varietat, si el material vegetal és seleccionat i exemptde virus -ja que tendeix a un major vigor-, si la futura plantació esvol conduir en emparrat, etc.

El nombre teóric (x) de ceps per Ha. en els marcs de plantaciómés corrents a Catalunya ve reflectit en el quadre següent:

Distáncia a les passades Cm.)Distáúcíade cepa\ acep (m{.

2'80 3'00 3'20 3'40 3'50 3'60 3'80 4'00

1'00 :3.570 3.333 3.125 2.941 2.857 2.777 2.631 2.5001'10 1 3.246 3.030 2.840 2.673 2.597 2.525 2.392 2.2721'20 2.976 2.777 2.604 2.450 2.380 2.314 2.192 2.0831'30 2.747 2.564 2.403 2.262 2.197 2.136 2.024 1.9231'40 2.551 2.380 2.232 2.100 2.040 1.984 1.879 1.7851'50 2.380 2.222 2.083 1.960 1.904 1.851 1.754 1.6661'60 2.232 2.083 1.953 1.838 1.785 1.736 1.644 1.562

(x/ Cal descomptar la superficie ocupada per camins, antares...

25

Tragat i marcat de la plantació.La disposició de les línies de ceps dintre de les parcel.les vindrádonada pel desnivell, la forma í I'orientació del camp.

Entre les característiques duna bona disposició de plantació hi hales següents:

— Que les passades tinguin I'amplada suficient per passar-hi ambcomoditat un tractor i remolc.

— Que la longitud de les passades sigui la máxima possible.

— Que s'asseguri al máxim aprofitament de I'aigua de pluja, peróevitant els embassaments -aiguamoils-.

— Per tal d'evitar al máxim I'erosió en tragar la plantació s'inten-tará de seguir amb tracat recte les corbes de nivell.

A les parcel.les de forma irregular, per tal de perllongar la longitudde les passades, de seguir les corbes de nivell i d'evitar I'embas-sament d'aigües o I'erosió caldrá recórrer sovint a variacions de direccióen les línies de plantació (gráfic núm. 11.

Faní tracas aegona var ac á

- TRACAT DUNA VARIACIÓ DE DIRECCIÓ -

26

La disposició d'anteres suficient -4-5 m.- al comencament i al finalde les passades i de camins de treta de fruits, com a máximcada 200 m., són factors que tenen una considerable importánciaen la bona mecanització i I'estalvi de temps.El marcat de les línies de plantació caldrá que es faci de formaacurada mitjancant el sistema de tratar perpendiculars a una líniabase de plantació. Si la plantació es fa a solc amb subsolador oa máquina, caldrá marcar les línies al terreny; si es fa amb clotso perpal només caldrá marcar els punts d'intersecció de les perpen-dículars amb una canya o estaca. Aquests punts indicaran el Ilocon han d'anar situats els ceps (Gráfic núm. 2)

LIM1T DE LA FARCEL.LA

TRASAT DE LES PERPENDI CULARS AME GORDA, PER ESTABLIR

EL MARC DE PLANTACIO

27

Época de plantació.Si la plantació es fa amb arrelats d'arrel nua, ('época rnés adientés la de desembre a febrer; si hi ha fortes gelades és aconse-Ilable de plantar durant el mes de marp. Les plantacions fetes méstardanes presenten generalment un nombre superior de baixesen les primaveras o comencaments d'estius de pluviometria escassa.

La plantació amb planta arrelada en pot es pot , fer . fins a finalsde juny sempre que es regui convenientment en el rnoment de plantari fins que estigui ben arrelada al terreny.

Fondária de la plantacióLa fondária de la plantació és un punt básic per I'éxit de la futuravinya.

La plantació a una fondária excessiva pródueix un seguit de problemas-major incidéncia de baixes per asfixia i malalties criptogámiques ales arrels, lent desenvolupament durant els primers anys ....... Contráriament,una ' plantació massa superficial fa sensible les plantes a la secadai exposa les arrels a ésser tallades amb les llaurades.

La fondária adequada estará condicionada per la climatologia de lazona i les característiques del sól. Com a norma general podemindicar:

— Terres argiloses i humides de 25 a 30 cm.

— Terres lleugeres i seques de 30 a 35 cm.

— Terres pobres i zonas molt seques de 35 a 45 cm.

Sistemas de plantació.Els sistemas emprats actualment són Plantació a Clots, Burxa oPerpal, Solc obert amb Arada i Máquina de plantar.

Plantacioa Clots:

Consisteix a obrir clots de forma manual o mecánica i aintroduir-hi els arrelats.

Cal retallar les arrels del peu a uns 10 - 12 cm. Un copposada la planta, cal omplir de terra fina el clot i paredar-la bé.

28

Es convenient d'obrir els clots un temps abans de laplantació.

Planta ció a Burxa - Parpal:

Consisteix a obrir un forat i introduir-hi I'arrelat. Aquestsistema que és generalment forra rápid té, peró diversosinconvenients:

— Necessita que el terreny estigui ben desfonat i treballat.

— Que no sigui pedregós.

— Cal retallar molt les arrels per introduir-les als forats.

— Cal reomplir amb terra el forat; aixó és millor fer-horegant.

PLANTAClO A BURXA

29

Plantació a So/c:

Consisteix a obrir un solc amb una arada i introduir-hiels arrelats.

Aquest sistema Ye els següents inconvenients:— Cal que el terreny estigui ben marcat i que el tractorista

segueixi molt bé la línia de plantació.

— És difícil de regular la fondária de plantació.

— Cal passar a comprimir els arrelats posats al solc.

— Hi ha molta feina a tapar la resta del solc.

Els avantatges , que presenta són:

— No cal retallar tant les arrels com amb burxa

— És més fácil plantar en terres pedregoses.

Plantació a máquina:

Actualment existeixen diversos tipus de maquines de plantarque permeten mecanitzar total o parcialment la feina deplantació.

MAQUINA DE PLANTAR

30

El model més senzill consisteix en un bastidor que portaincorporat un sistema de relles que permeten obrir i tancarel solc, unes rodes que comprimeixen la terra un cop tancat elsolc, i opcionalment un seient on va I'operari que posaels arrelats quan el solc está obert.

Aquesta máquina, que té alguns deis ,defectes de la plantacióa solc (marcat del terreny), redueix má d'obra ja que nomésnecessita dos operaris i perfecciona la feina feta en la plantacióa solc en comprimir ella mateixa la terra. La máquina potportar incorporat un dipósit per regar en el moment deplantar.

Operacions posteriors a la plantació:Les plantes requereixen un conjunt d'atencions pel seu bon arrelamenti rápid creixement. Aquestes labors de post-plantació no seran lesmateixes si es tracta de plantes empeltades o d'arrelats.

Entre les principals operacions que cal realitzar després de la plantacióhi ha les següents:

Regar:El reg sempre és beneficiós ja que facilita el compactat dela terra entorn de les arrels i afavoreix un rápid arrelamentde la planta. Caldrá considerar-lo com a necessari si laplantació s'ha fet en época tardana.

En les plantacions fetes amb planta arrelada "en pot" a finalsde primavera será una práctica indispensable.

Tapar les plantes:

La tasca de cobrir amb terra la part de I'arrelat que sobre-surt del sól és sempre beneficiosa ja que evita possiblesdessecacions de la fusta i redueix el nombre de falles dela plantació. Aquesta operació és més necessária a les comar-ques amb folies gelades de primavera o amb freqüénciade vents secs.

L'operació de parafinat deis arrelats pot suplir en part eltapat de les plantes en les zones de clima suau. En comarquesde clima continental és millor cobrir de terra els extremsdeis arrelats.

31

És necessari que en el moment de la brotació la terraque cobreixi I'extrem superior de I'arrelat estigui descros-tada ja que aixó facilita una bona brotació.

La plantació feta amb planta empeltada no s'ha de cobriramb terra per sobre de la zona d'empelt ja que pot franquejar-se.

Altres treballs després de la plantació:Consisteix a eliminar la preséncia de males herbes i mantenir la terradescrostada perqué pugui recollir I'aigua de pluja. Com a normageneral només es faran tractaments si es presenta algun flagell oalguna malaltia en concret.

Els treballs del primer any són fonamentals perqué els peus tinguinel gruix suficient per ésser empeltats I'any següent, o a finals deI'estiu, en les zones que es faci empelt de costat.

ARRELATS AL FINAL DE L'EST/U DEL MATEIXANY DE PLANTACIO

32