Consideracions sobre la transferència nuclear Consideraciones ...

  • Published on
    15-Dec-2016

  • View
    220

  • Download
    2

Embed Size (px)

Transcript

  • Consideracions sobrela transferncia nuclear

    Consideraciones sobrela transferencia nuclear

    General considerationsregarding nuclear transfer

    Comit Consultiu de Biotica de CatalunyaGeneralitat de CatalunyaDepartament de Salut

  • 2006 Generalitat de CatalunyaDepartament de la Salut

    Tiratge: ? exemplars

    Producci editorial: Prous Science, S.A.

    Queda rigorosament prohibida, sense lautoritzaci per escrit deltitular del Copyright, sota les sancions establertes a les lleis, la repro-ducci parcial o total daquesta obra per qualsevol mitj o procedi-ment, incloent-hi la reprografia i el tractament informtic, aix comla distribusi dexemplars mitjanant lloguer o prstec pblic.

    Dipsit legal: B-?????-06ISBN:

  • Consideracions sobrela transferncia nuclear

    Consideraciones sobrela transferencia nuclear

    General considerationsregarding nuclear transfer

    Comit Consultiu de Biotica de Catalunya

  • 1

    PRESENTACI

    Els nous descobriments en medicina i biologia comporten un incrementnotable de les controvrsies tiques, que fan necessria una reflexi racio-nal i metdica sobre les decisions que es poden prendre. Aquestes refle-xions han de tenir en compte, els criteris cientificotcnics, els lmits eco-nmics, el marc legal i els aspectes que poden comprometre els dretshumans dels malalts i usuaris dels serveis sanitaris, aix com determinatsvalors socials o personals.

    El Comit Consultiu de Biotica de Catalunya, conscient de la importn-cia daquesta reflexi i de la seva complexitat, va creure convenientimpulsar la creaci dun grup de treball estable per a lestudi i la reflexisobre la recerca biomdica, amb lobjectiu danalitzar els problemes ticsque es plantegen i, en darrera instncia, oferir una qualitat assistencialptima amb criteris de justcia i equitat.

    Un dels objectius principals daquest grup de treball s informar sobre lesnoves tecnologies i prestacions en el marc de la sanitat catalana abans quees posin en prctica, per a la qual cosa ha de:

    Identificar i definir les controvrsies tiques que apareixen amb els nousavenos en el camp mdic i de la biologia, per tal de poder respondre ianticipar-se a les repercussions que puguin tenir en la ciutadania.

    Elaborar i aportar raons que permetin la reflexi, promoure el debat ifacilitar la comprensi i discussi pblica, i quan sigui necessari formu-lar guies de recomanaci o propostes de regulaci normativa.

    Consideracions sobre la transferncia nuclear

  • 2

    Dacord amb la transcendncia dels seus informes, editar i fer pbli-ques les seves recomanacions i representar al Comit Consultiu deBiotica de Catalunya quan sigui convenient.

    Creiem que aquest primer document, Consideracions sobre la transferncianuclear, semmarca en la consecuci dels objectius assenyalats i, per tant,que ser dutilitat no noms per als professionals implicats sin tamb peral conjunt de la societat.

    Barcelona, abril de 2006

    Victria Camps Cervera Rafael Manzanera LpezPresidenta del Comit Consultiu Coordinador del Comit Consultiude Biotica de Catalunya de Biotica de Catalunya

    Consideracions sobre la transferncia nuclear

  • 3

    Formen part del Grup per a lEstudi i Reflexi sobre la Recerca Biomdica que ha elaborat aquest document:

    Anna VeigaDirectoraDirectora Cientfica del Servei de Medicina de la Reproducci, Institut Universitari Dexeus, Barcelona.Directora del Banc de Lnies Cellulars, Centre de Medicina Regenerativa, Barcelona.

    Lina BadimonDirectora de lInstitut Catal de Cincies Cardiovasculars CSIC, Barcelona.

    Marc A. Broggi Cap de Servei de Cirurgia, Hospital Universitari Germans Trias i Pujol, Badalona.

    Joaquim Calaf Director del Servei dObstetrcia i Ginecologia, Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, Barcelona.

    Jordi CamDirector del Parc de Recerca Biomdica de Barcelona. Catedrtic de Farmacologia, Universitat Pompeu Fabra, Barcelona.

    Maria Casado Directora de lObservatori de Biotica i Dret.Professora Titular de Filosofia del Dret, Moral i Poltica, Universitat de Barcelona.

    Jos J. Navas Direcci General dEstratgia i Coordinaci, Departament de Salut, Generalitat de Catalunya, Barcelona.

    Consideracions sobre la transferncia nuclear

  • 4

    Teresa Pmpols Directora de lInstitut de Bioqumica Clnica, Corporaci Sanitria Clnic, Barcelona.

    Joan M. PonsDirector de lAgncia dAvaluaci de Tecnologia i Recerca Mdica.

    Josep SantalProfessor Titular de Biologia Cellular, Universitat Autnoma de Barcelona.

    Josep M. BusquetsSecretari Responsable de Biotica, Departament de Salut, Generalitat de Catalunya, Barcelona.

    Consideracions sobre la transferncia nuclear

  • 5

    NDEX

    1. CONSIDERACIONS PRVIES............................................................................................... 7

    2. ANTECEDENTS ........................................................................................................................... 8

    3. PROCEDIMENT.......................................................................................................................... 9

    4. QU ENTENEM PER PSEUDOEMBRIONS?.................................................................. 10

    5. UTILITAT ........................................................................................................................................ 11

    6. PROBLEMES TCNICS DE LA TRANSFERNCIA NUCLEAR.................................. 12

    7. CONSIDERACIONS TIQUES .............................................................................................. 14

    8. CONSIDERACIONS JURDIQUES ...................................................................................... 17

    9. CONCLUSIONS .......................................................................................................................... 18

    10. GLOSSARI..................................................................................................................................... 19

    11. BIBLIOGRAFIA ........................................................................................................................... 21

    Consideracions sobre la transferncia nuclear

  • 7

    1. CONSIDERACIONS PRVIES

    Linforme Consideracions sobre la transferncia nuclear es va aprovar per lamajoria dels membres del Comit Consultiu de Biotica de Catalunya a lasessi plenria del dia 20 de desembre de 2005, amb el vot particular delSr. Joan Vidal.

    Encara que en aquella data ja existien sospites sobre la possibilitat que lesinvestigacions del Dr. Hwang fossin falses, no va sser fins a principis delany 2006 quan el cientfic core va reconixer obertament aquest frau.El grup de treball que ha elaborat el document Consideracions sobre la trans-ferncia nuclear considera que el debat no ha de tractar nicament sobrequ passa actualment sin que ha de tenir una perspectiva de futur. Elfrau del Dr. Hwang no invalida aquesta lnia dinvestigaci sobre transfe-rncia nuclear. Els arguments que defensen la necessitat dimpulsaraquesta investigaci segueixen essent vlids encara que seliminin lesdues referncies als treballs daquest cientfic que es troben en la versiaprovada pel comit.

    El primer article que el Dr. Hwang va publicar a la revista Science, el febrerde 2004, descrivia la metodologia que havia seguit per obtenir dues lniesde cllules mare embrionries procedents dun embri clonat. El segonarticle, tamb publicat a Science, el maig de 2005, descrivia la creaci don-ze lnies de cllules mare embrionries obtingudes a partir de cllules depersones afectades de diferents malalties. Entre els dos articles es va publi-car a la revista Nature el naixement de Snuppy, el primer gos clonat.

    El maig de 2005, un programa de la televisi MBC (Munhwa BroadcastingCorporation) va assenyalar que algunes de les donants dvuls eren estu-diants o becries de lequip de Hwang, o que havien estat compensadeseconmicament ambdues prctiques ticament reprovades, ja que nosincloen en els protocols aprovats per la Comissi dtica de laUniversitat Nacional de Sel (SNU) (Instituci del Dr. Hwang) i que les

    Consideracions sobre la transferncia nuclear

  • 8

    imatges publicades a Science havien estat manipulades. La revista Science vainiciar una investigaci exhaustiva del material publicat i la SNU va crearun comit dinvestigaci. Aquest comit va concloure a principis de lany2006 que tant larticle de lany 2004 com el del 2005 eren falsos. Shavienclonat les imatges i les proves, per no les cllules, i mai no havien exis-tit cllules mare a partir dembrions clonats, ni de persones sanes ni depacients. Noms s cert el clonatje del gos.

    Des del punt de vista cientfic ens trobem novament en la situaci de lany2004, quan no es sabia si era possible obtenir cllules mare embrionriesa partir dembrions clonats de lespcie humana. Daltra banda, sha reo-bert el debat sobre ladequaci del mtode de revisi dels articles cientficsper part de les revistes que els publiquen, que sembla ser que presentacarncies importants. Ens hem de preguntar quantes de les persones quesignaven el treball coneixien el frau i quines pressions van patir per partdel Dr. Hwang. Els dos articles han estat eliminats de les revistes que elsvan publicar.

    2. ANTECEDENTS

    La primera referncia dun procediment de transferncia nuclear que hagiportat al naixement dun mamfer amb xit s la de Wilmut i cols., lany1997, a la revista Nature. Sinformava del naixement de lovella Dolly.Daleshores en, la transferncia nuclear sha dut a terme amb xit en unnombre redut despcies, com ara ratolins, vaques, cabres, macacos,porcs, conills i gossos.

    La possibilitat daplicar aquestes tcniques a la reproducci dssershumans ha suposat un rebuig generalitzat de la comunitat internacional,tant en lmbit cientfic com en el de la poltica i el dret. Aquesta peticide prohibici inclou el mal anomenat clonatge teraputic, que utilitza

    Consideracions sobre la transferncia nuclear

  • 9

    aquesta mateixa tcnica per clonar embrions i a partir dells establir lniescellulars totipotents que permetin desenvolupar lnies cellulars i terpiesespecfiques, sense pretendre en cap moment utilitzar-les amb finalitatsreproductives.

    3. PROCEDIMENT

    Hi ha diferents mtodes per realitzar una transferncia nuclear, en funci delespcie de qu es tracti. Sembla que no hi ha una metodologia estndardvlida per a totes les espcies, de manera que cada vegada cal posar la tc-nica a punt per adaptar-la a les caracterstiques prpies de lespcie.

    En essncia, cal introduir el material gentic de la cllula que sha de clo-nar a un ocit de la mateixa espcie prviament enucleat (sense el seupropi material gentic). Es considera que locit t la capacitat de repro-gramar el programa dexpressi gnica cellular, reinicialitzant-lo dalgu-na manera, de forma que la cllula nova resultant ser capa de donarqualsevol altre tipus cellular (esdevindr totipotent).

    Conceptualment, la transferncia nuclear consta de tres fases:

    1. Enucleaci de locit: en primer lloc cal eliminar el material gentic delocit receptor. Es pot fer mitjanant micromanipulaci o mitjanantmtodes qumics.

    2. Transferncia del nucli: generalment es fa per fusi del cariosoma(nucli cellular envoltat duna petita porci de citoplasma) amb el cito-plasma de locit, ja sigui per electrofusi o b mitjanant algun agentfusognic (virus Sendai). Com a alternativa es pot fer per microinjec-ci, com si es tracts dun procediment dinjecci intracitoplasmticadesperma.

    Consideracions sobre la transferncia nuclear

  • Consideracions sobre la transferncia nuclear

    3. Activaci de locit: ats que, a diferncia de lespermatozoide, lescllules embrionries o adultes no sn capaces dactivar locit, calinduir aquesta activaci un cop realitzada la transferncia del nucli pertal que locit reprogrami el genoma introdut i inici el programa dedesenvolupament embrionari. Habitualment es fa mitjanant un polselctric o algun estmul qumic (etanol o estronci), o b mitjanant unacombinaci dambds.

    4. QU ENTENEM PER PSEUDOEMBRIONS?

    En termes generals es considera un embri al producte de la concepci.Aix, segons el Diccionario de la Real Academia Espaola, un embri s unser vivo en las primeras etapas de su desarrollo, desde la fecundacinhasta que el organismo adquiere las caractersticas morfolgicas de laespecie. En la especia humana, producto de la concepcin hasta fines deltercer mes de embarazo., i segons lInstitut dEstudis Catalans s unorganisme viu des de lestat dvul fecundat, o b activitat, durant unperode determinat arbitrriament, fins que el nou sser ja manifesta laseva estructura adulta o s capa de portar una vida independent, ni quesigui sota laspecte duna larva. Per aquesta ra, i en virtut del proce-diment pel qual sobtenen, no considerem el producte de la transferncianuclear com un embri sin ms aviat com un pseudoembri (en t las-pecte, per no ho s). Sovint es fa referncia a aquests pseudoembrionscom a pseudoembrions somtics o embrions per transferncia nuclear (enangls NT embryos), termes que poden considerar-se sinnims.

    Els pseudoembrions obtinguts sn noms parcialment clnics de lacllula originria, ja que el DNA mitocondrial que contenen no es corres-pon amb el della perqu deriva de locit receptor. Per tant, es conside-ren noms un clon nuclear.

    10

  • 11

    5. UTILITAT

    La transferncia nuclear sha considerat dutilitat en diferents aspectes dela biologia de la reproducci i lembriologia, la biotecnologia i tamb lamedicina, tant regenerativa com en els seus aspectes ms bsics.

    En el camp de la biologia de la reproducci, la utilitat proposada msconeguda s lanomenat clonatge reproductiu, amb el qual es postula lapossibilitat demprar la transferncia nuclear amb finalitats reproductivesaplicades a lespcie humana (ja que en espcies animals no t sentit ambfinalitats merament reproductives). Sha proposat per a aquells casos enqu ambds membres de la parella fossin estrils, per oferir la possibilitatdengendrar un individu clnic dalgun dels dos membres de la parella.Aquesta no s, per, lnica aplicaci possible, ja que tamb sha suggeriten tcniques de reconstrucci oocitria, aplicable a dones sense ocits.Aquesta tcnica sha provat amb cert xit en ratolins.

    En lmbit de la biotecnologia, per la qual es va desenvolupar inicialment,sha proposat com un mtode efica de producci danimals transgnics.

    De totes les possibles aplicacions, la que actualment suscita ms expec-tatives s la relacionada amb la medicina regenerativa. La utilitat de latransferncia nuclear en medicina regenerativa prov de les possibilitatstant en la recerca bsica com en les aplicacions teraputiques futuresque ofereixen les cllules mare embrionries obtingudes a partir depseudoembrions de transferncia nuclear. Cal aclarir que les cllulesmare embrionries sobtenen de la massa cellular interna de lembripreimplantacional, i per aquesta ra cal obtenir un pseudoembri pertransferncia nuclear i derivar-ne desprs lestirp de les cllules mareembrionries.

    Sha proposat dutilitzar la transferncia nuclear en els casos en qu cal-gus desenvolupar cllules mare embrionries per obtenir cllules espe-cfiques i diferenciades per substituir cllules danyades del pacient sense

    Consideracions sobre la transferncia nuclear

  • Consideracions sobre la transferncia nuclear

    que es produeixin processos de rebuig, ja que serien clniques (excepte elDNA mitocondrial) de lindiv...

Recommended

View more >