2n eso

Col.legi Sant Antoni de Pàdua

Salesians Mataró Curs 12-13

1.- ELS GRANS BIÒLEGS

1.1 Dian Fossey 1.2 Charles Darwin 1

1.3. Elisabeth Vrban 1.4. Charles Darwin 2 1.5. Eugenie Clark 1.6. Frieda Cobb 1.7. Jacques Cousteau 1.8. Rita Levi Montalcini 1.9. Rosalind Franlin 1.10. Sarah Blaffer 1.11. Silvia Earlie 1.12. Thomas Heny Huxley 1.13 Dennis Michael Venena

2.- ELS ECOSISTEMES

2.1. Els ecosistemes

2.2. Ecosistemes marins

2.3. Estudi dels Ecosistemes

3.- ELS BIOMES

3.1. El bosc mediterrani

3.2. El bosc caducifoli

3.3. La tundra

3.4. La Taigà

3.5. La Sabana

Per que he escollit aquesta

biòloga •••

Heescollitaquestabiòloga,perquèvalluitarcontraelscaçadorsivadedicartotalasevavidaainvestigariobservaralsgoril∙les,queerenelqueellamésestimava,encaraqueallòlicostéslavida.

Assoliments: Karisoke,elseullocdʹestudi,esconvertíencentreinternacionaldʹinvestigaciósobreelsgoril∙lesel1967.

Al1983vapublicarGoril∙lesenlaboira,llibrequeexposalessevesobservacionsilasevarelacióambelsgoril∙les.

Al1988,lavidaiobradeFosseyforenretratadesalapel∙lículaGoril∙lesenlaboira,dirigidaperMichaelAptediprotagonitzadaperSigourneyWeaver.

Biografia:

Dian Fosseyfou unazoòlogaestatunidencareconeguda per laseva labor científica i conservacionista amb elsgoril∙lesdelesmuntanyes.

Nasqué a San Francisco el1932 i es graduà en TeràpiaOcupacional al San JoseStateCollegeel 1954.Motivada pel treballdeGeorge Schaller, Fosseyviatjà aÀfricael 1963. Allàobservà iestudiàelsgoril∙lesde muntanya al seu hàbitatnatural.

El 1966 aconseguí el suportde laNational GeographicSocietyilaFundaciónWilkieper treballar alZaire, peròlʹagitada situació política delpaís la forçàa traslladar‑seaRwanda.El1974rebéelgraude doctora en zoologia perlaUniversitatdeCambridge.

En els seus 22 anys dʹestudiamb els goril∙les, Fosseysʹenfrontà i combatélʹactivitat delscaçadorsfurtiusque estaven duentlʹespècie dels goril∙les de

muntanya a lʹextinció.Aquesta lluita li creàmoltsenemics, i se sospita quefou el motiu del seuassassinat el 1985. La sevamort fou atribuïda al capdels caçadors furtius degoril∙les contra els que valluitar.

Lʹúltimaentradaalseudiarideia:

« Quantʹadonesdelvalordetotalavida,s’had’insistirmenysenelqueéspassaticoncentrar‑semésenlapreservaciódelfutur. »

DianFosseySanFrancisco(USA)1932‑1985

4

Charles Darwin Gran Biòleg: Charles Robert Darwin

Charles Robert Darwin (12 de febrer de 1809 - 19 d'abril de 1882) fou un naturalista anglès, que va explicar que totes les espècies han evolucionat al llarg del temps a partir d'avantpassats comuns mitjançant la selecció natural. El fet que l'evolució es produeix fou acceptat ràpidament per la comunitat científica, mentre que la teoria de la selecció natural no començà a ser considerada com la principal explicació del procés de l'evolució fins la dècada del 1930, i ara constitueix la base de la síntesi evolutiva moderna. En una forma modificada, el descobriment científic de Darwin continua sent la base de la biologia, ja que proporciona una explicació lògica de la diversitat de la vida.

Darwin desenvolupà el seu interès en la història natural mentre estudiava medicina a la Universitat d'Edimburg, i posteriorment teologia a Cambridge. Durant els seus cinc anys de travessia a l'HMS Beagle es va revelar com un eminent geòleg, amb

observacions i teories que recolzaven les idees.

Desconcertat per la distribució geogràfica de la fauna silvestre i pels fòssils recollits durant el viatge, Darwin va estudiar la transmutació de les espècies i va concebre la seva teoria de la selecció natural el 1838.Tot i que va discutir les seves idees amb diversos naturalistes, li calia temps per la seva investigació i donà prioritat al seu treball geològic.

Va examinar l'evolució humana i la selecció sexual a La descendència de l'home i sobre la selecció en relació amb el sexe, seguit de L'expressió de les emocions en els homes i els animals.

Darwin tingué un gran reconeixement quan va morir. Fou una de les cinc úniques persones del segle XIX no pertanyents a la reialesa en rebre un funeral d’estat enterrat a l'abadia de Westminster, a prop de John Herschel i Isaac Newton.

PERQUÈ HE ESCOLLIT AQUEST BIÒLEG?

He escollit aquest biòleg per què m’ ha cridat l’atenció de els treballs que ha fet i com a treballat amb la naturalesa, perquè va ser un biòleg important; m’agrada aquest biòleg perquè li van fer un gran reconeixement i a mi m’agradaria també ser-ho. I per això es professional i per aquestes coses he escollit aquest personatge que tant m’ha agradat . Senzillament aquest biòleg m’ha sorprès molt.

Perquè he escollit aquesta biòloga •••

Heescollitaquestabiòlogaperquèestudiaelsdinosauressemprem’haagradataquettemaesveuunapersonacultaquetreballaunacosaqueliagradatambéperquèestudiaelcoshumàilanostreexistènciaiaixòesmoltinteresantim’haagradattambéperquèaraesprofessoraaldepartamentdegeologiaigeofísicadelauniversitatdeYalearaellaeslaqueestaensenyantalagentesveuquehaaconseguitpropòsitsiquemaiesrendeixjocrecqueesunexempleaseguirjaquetothompottenirunfutur.

ELISABETH VRBA

(Hamburg,Alemanya,1942)

És doctora en zoologia ipaleontologia per laUniversitat de Ciutat delCap, a Sud‑àfrica, i ara és

professora al Departamentde Geologia i Geofísica dela Universitat de Yale. Haestudiat molt a fons elregistre fòssil delsmamífers africans, cosa quelihapermèsinvestigar‑ne

l’evolució i les causes del’especiació en grups tandiversoscomelsantílops.Elseu

objectiu, però, és treure’nconclusions megascòpiquesqueservesquenperaexplicar,també,l’evoluciódels

homínids. LadoctoraVrba vavisitar Barcelona per participaren unes jornades sobrepaleoecologia de l’evolucióhumana, organitzades pelMuseu de la Ciència de laFundació “La Caixa”, i exposarles seues teories en unaponència titulada “Perspectives

sobre els orígens dels humansen el context de l’evolució delsmamífers:deldesenvolupamentdelsorganismesal’especiació”.

6

LavidadeCharlesDarwin

Va ser el 5è d’una famíliaquenoerenpasricsiellesvacentraramblamedicinadesde l’any1825.Desprésse’n va anar cap a lataxidèrmia que vivia serclau per a estudiar a Sud‑Amèrica. Un cop ja eramés gran el seu primerestudi vas ser amb lesostres i les seves esporesnegresiamésqueestaventambé a les sangoneres.Després del seu viatge de5anysidepresentarelseullibre.Va tenirmolta feinai el primer problemes desalutvaserl’arítmiaalcorprovocat per estrès i aixídescansant i treballantintermitentment fins amorir.

Data de naixement VanèixeraShewsbury(Anglaterra)ivamoriral1882

Premis:

MedallaRoyal,MedallaWollastoniMedallaCopley

Aspectes Significatius •••

A l’any 1831 s’incorporà a unvaixell amb el qual va fer lavolta almónen5 anys i ellvaobservar moltes coses com abiòleg i geòleg i a lesGalàpagos va ser quan va serquan es va certificar la sevateoria.

A l’any 1854 estava recopilantinformacióperresoldreperòs icontres que li posarien i finsqueal1859Darwinpresentàunresum de la Teoria del’Evolució.Finalment al 1871 presental’origen de l’home, la sevateoriaaplicadaal’home.

ElseullibreLa seva gran obra que vatenirprimeramentungranimpacte a nivellinternacional es va anardeteriorant fins al punt deque a l’any 1875 el vanacusar de no creure i

atemptar contra Déu. Peròelllibreesvaanartraduinta unes quantes llengües imoltes teories encara arasegueixen creient enaquesta.

CharlesRobertDarwin

Perquèserundelsprimersbiòlegsaferundescobrimentque

atothomvaafectarivacrearunarespostaalapreguntaque

tothomesfeia:D’ONVENIM?Peraixòcrecqueesunbiòleg

moltespecial.

Perquèheescollitelbiòleg?

La seva vida

Eugenie Clark

Dra. Eugenie Clark, coneguda com "la dama de tauró", és ben conegut pel seu estudi sobre els verinosos peixos tropicals i el comportament dels taurons. Ella va començar la universitat als 16 anys. Es va dirigir a Hunter College i va obtenir un doctorat al 1950 de la Universitat de Nova York. El 1968, es va unir a la facultat a la Universitat de Maryland a College Park, on actualment és professora de zoologia. Quan va arribar el moment d'anar a la universitat, sabia que volia ser un ictiòloga - persona que estudia i treballa amb els peixos.

Utilitza equip de busseig i submergibles per estudiar els peixos en aigües profundes. La Dra. Clark fa documentals cinematogràfics sobre els taurons. Ella vol ensenyar a la gent sobre els taurons perquè puguem salvar de l’extinció. La Dra. Clark també vol que altres dones s’interessin en el “món de la mar”.

Ella va passar a convertir-se en un científic de fama mundial, és receptora de nombrosos premis.

La seva infància

Happy holidays

EugenieClark

És autora de dos llibres:

Senyora amb una llança, 1953

La dama i els Taurons, 1969

Per què he escollit a

Eugenie Clark?

He escollit aquesta biòloga

perquè m’agrada molt el

mar, com estudia els animals

i perquè m’ha cridat

l’atenció l’anècdota dels

peixos quan era petita.

Va néixer el 4 de maig de 1922, a la ciutat de Nova York. La seva mare li va ensenyar a nedar quan tenia 2 anys. L'interès de Clark en els animals marins va començar a l'edat de nou anys quan la seva mare la va portar a visitar l’antic aquari de Nueva York. Ella es va sentir fascinada pels peixos que havia vist, especialment el tauró, i no va trigar a tornar cada setmana. Aquesta fascinació va ser fomentada per la seva mare, qui li va comprar un petit tanc de peixos anomenats guppies (peix de la foto).

8

Frieda Cobb Gran biòloga nord-americana

Frieda Cobb fou una de les primeres genetistes nord-americanes. Va realitzar investigacions sobre herència mendeliana i mutacions en plantes i rèptils. A mes de realitzar i publicar les seves pròpies investigacions, va ser la principal ajudant i col·laboradora de tres científics rellevants: Nathan Cobb (el seu pare),Harley Bartlett (el seu director a la universitat de Michigan) i Frank Blanchard (el seu marit) també va realitzar estudis .Frieda Cobb nació en Australià el mateix any en que es van instal·lar allà els seus pares i les seves tres germanes grans. Quan Frieda tenia 15 anys, el seu pare va decidir tornar als Estats Units, el primer Frieda va ajudar al seu pare en el laboratori on estudiava les malalties de la canya de sucre, hi ha continuació es van traslladar a Washington. El 1909 Frieda començar els seus estudis universitaris de botànica i zoologia en el Radcliffe College, però els va interrompre entre 1912i 1915 per ajudar al seu pare en l'estudi dels nematodes marins. El 1915 va entrar a la universitat d'Illinois, acabant en un any la seva llicenciatura en ciències, i durant l'estiu de 1916 va realitzar investigacions sobre nematodes marins al Laboratori de Biologia Marina de Woods Hole (Massachusetts). La carrera professional de Frieda Cobb va començar el 1916 fent estudis sobre plantes i mutacions.

El 1942 Frieda Cobb va morir.

He escollit a Frieda Cobb per que era una dona revolucionària en el seu camp. Perquè era una dona pacient i era considerablement una dona amb la seva pròpia opinió sobre les coses.

M’agrada molt perquè a treballat el seu camp com una dona lluitadora en el seu camp defensant les seves idees .

ElfamósCalypsoenelsseusorígens.

Va passar gran part de la sevainfantesa prop de lʹaigua, nedant ientretenint‑me amb mecanismes comara les càmeres aquàtiques i joguinesmecàniques. Acabant lʹescola, vaingressar a lʹarmada francesa, lluitantamb distinció en la marina durant laSegona Guerra Mundial. Durant eltemps que va passar amb la marinafrancesa, va dissenyar i experimentar el Aqua‑Lung (Pulmó aquàtic), predecessordelsSistemesScubautilitzatsavuidiaperbussosatotelmón.LasevaAqua‑LungvaserutilitzatpelsaliatsenlaSegonaGuerraMundialperretirarlesminesenemiguesdelesaigüesinternacionals.

El 1956, amb lʹajuda del ʺCalypsoʺ i la seva tripulació, la sevaposiciódecomelbiòlegmarímésfamósjatéelsfonamentsquanvarebre un Academy Award (Premi de lʹAcadèmia dʹArtsCinematogràfiques, Art i Ciència de Hollywood) per el seuesglaiador documental submarí, The Silent World (El Món delSilenci).Dels120documentalsquevaduratermeenlasevavida,undels més importants va ser ʺThe Undersea World of JacquesCousteauʺ,(ʺElMónSubmarídeJacquesCousteauʺ),unasèrie

Jacques-Yves Cousteau

Perquè he escollit aquest biòleg? Perquè m’ha semblat

interesant tots els

descobriments que ha

fet i penso que si no fos

per ell encara hi haurien

coses per descobrir que

ara gracies a ell sabem.

Dades personals

• Nascutel11dejunyde1910aSaint‑André‑de‑Cubzac,França.

•ElsseuspareserenDanieliElizabethCousteau.

•Vamorireljunyde1997.

Lasevavida

Avui dia, la seva Societat establerta a París, continua la seva feina. La Societatprodueix ʺEl Descobriment del Mónʺ, una sèrie documental feta per Cousteau el1986.Va deixar dos mons enrere el juny de 1997: El món sec habitat per la mevafamília, amics i un grup dʹadmiradors, i lʹoceà habitat pels diversos i misteriososhabitants.Comelsseusadmiradorsdelmón,potserlamillormaneradʹhonorarelseugran llegatéscontinuar respectantelsdretsde lavidaoceànicaquevadefensar,demaneraqueaquestacontinuïestantallàperalesgeneracionsfutures.

10

Rita Levi Montalcini Bióloga: Rita Levi Montalcini.

Ita Levi-Montalcini ( Torí, Itàlia 1909 ) és una neuròloga i professora

universitària italiana guardonada amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1986.

BIOGRAFIA

Va néixer el 22 d'abril de 1909 a la ciutat italiana de Torí, capital del Piemont, en una família d'origen sefardita. Va estudiar medicina a la Universitat de Torí, on es va graduar el 1936. Pels seus orígens jueus va veure obligada a abandonar Itàlia durant la Segona Guerra Mundial, traslladant-se als Estats Units juntament amb Renato Dulbecco. En el seu nou país d'acollida treballà al Laboratori Victor Hambueger de l'Institut de Zoologia de la Universitat

Washington de Saint Louis, de la qual en fou professora el 1958.

RECERCA CIENTIFICA

En col·laboració amb Stanley Cohen, el demostrarà que el factor de creixement estava compost per una cadena. Aïllà el factor del creixement del nervi (NGF).

L'any 1986 fou guardonada amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia, juntament amb Stanley Cohen, pels seus treballs sobre els factors del creixement.

PERQUÈ HE ESCOLLIT AQUESTA BIÒLOGA. He escollit aquesta biòloga per què m’ha agradat molt ja que hi ha poques biòlogues importants com aquesta. M’ha agradat molt perquè va guanyar el premi Nobel de Medicina o Fisiologia. També perquè va marxar d’Itàlia per culpa de la segona guerra mundial i va anar a Hamburger allà on va estudiar i va ser professora a l’Any 1958.

R

Biografía Ç

RosalindFranklinvanéixerenunadistingidafamíliajuevaaLondresel25dejuliolde1920.Elseupareeraunbanquerilasevamare

veniad’unafamíliad’acadèmics.Peraixòvolienqueelsseusfillstinguessinbonaeducació.Vaanaraunaescolaperanenesilientusiasmavenlesciències.El1935vaanaralauniversitatdeLondres,onesvaaconseguirllicenciarenciènciesimatemàtiquesgràciesaunabeca.Esvagraduarel1941.El1950vatornaraLondresonvacontinuarlesseves

investigacions.Allàesvabasarenanteriorsinvestigacionssobrel’ADNivadescobrirlasevaforma,alaquevaanomenar‘Ladoble

hèlix’.El1953vahaverdemudar‑sealBirkbeckCollege,jaquel’anterioruniversitatnovacontinuaracceptantlasevainvestigació.AquellmateixanytambévaguanyarelPremiNobel.Vamorirel16d’abrilde1958acausad’uncàncerd’ovariproduïtperlesradiacionsalesquehaviaestatexposadurantlessevesinvestigacions.

ROSALIND FRANKLIN

Londres,1920‑1959

Universitat Rosalind Franklin

•••

Esvafundarel2004enelNorddeChicago.Eral’universitatFinchUniversitatdeCiènciesdelasalut,peròvapasaradir‑seUniversitataRosalindFranklindegutalseugrandescobriment.

Altres premis •••

El1992,livandedicarunaplacaalacasaonvacréixer.

El1995,NewnhamCollegevadedicar‑liunaresidènciaambelseunom.

El1997,LauniversitatdeLondresvaobrirellaboratorideRosalindFranklin.

El1998,esvaafegiralagalerianacionalderetratselseuquadre.

El2001,l’institutnacionaldeCàncerd’EE.UUlivanatorgarelpremialadonailaciència.

12

Quèvadescobrir?

Vaserunabioquímicaiunaespecialistaenl’anàlisidel’estructuradelsraig‑Xdelesmacromolèculescristal∙litzades. Va realitzar una àmplia investigació sobre el carbó i altres materials com acombustibles. Les seves principals conclusions van ser les de raig‑X dels diagrames de difracció del’ADN.Gràcies a unes fotografies fetes ambmicroscopi, va poder demostrar com estava estructuratalgunstipusd’ADN.Lavananomenarmodeldedoblehèlix.

Perquè he escollit a aquesta biòloga?

L’heescollitperquèsentunadona,queenaquellstempseramoltdifíciltirarendavantperaelles,vaaconseguirllicenciar‑seiferelquemésliagradava,estudiarlesciències.Ambtotselsproblemesquevatenirdurantlasevavidaellavacontinuarinvestigantpelbédelagent.Emsemblaunapersonamoltvalentailluitadora,quelluitavapelsdretsdelesdones.

*FotoamblaqueRosalindFranklinvadescobrirla‘DobleHèlix’

•Premis

‑GuggenheimFellow

‑Membre,AcadèmiaNacionaldeCiències

‑MembredelʹAcadèmiaAmericanadʹArtsiCiències

‑Membres,CalifòrniaAcademyofSciences

‑2003receptor,delaUniversitatdeCalifòrniapremiPanunzio(enhonordestacadatascaacadèmicaielsèxitsdelserveidesdelretir)

‑TheNewYorkTimesLlibresnotablesde1981,Ladonaquenovaevolucionar

‑PublisherWeekly,ʺEls‑‑millorsllibresde1999ʺ,laMareNatura

‑LibraryJournalʺMillorsLlibresde1999ʺ,laMareNatura

‑HowellsPremiperalescontribucionsexcepcionalsalʹAntropologiaBiològica,laMareNatura.

Perquè he escollit a aquesta biòloga?

Heescollitaquestabiòlogaperquèvalluitarmoltperaconseguirquelasevafeinafosreconeguda,ivatreballarmoltdur(vapublicarcincllibres)iesvainteressarpelshumansielssimis,vadesenvoluparunateoriasobrelareproduccióhumana,ivaaconseguirportar‑laalallumambungranèxit.

SARABLAFER SanFrancisco(USA)1932‑1985

Biografia SarahBlaffervanéixerlʹ11dejuliolde1946,aDallas,Texas.EsvacriaraHouston,ivaassistiralʹEscoladeSantJuan.

EsvagraduarsummacumlaudeiPhiBetaKappael1969amblallicenciatura.(LasevatesidellicenciaturavaesdevenirlabasedeLʹhomedeNegredeZincantan,publicatel1972.)VaentraralaUniversitatdeHarvardel1970.

BlafferHrdyconèixeraDanielaHarvard.Esvancasarel1972aKatmandú.Tenentresfills:Katrinka,SashaiNiko.

AcutalmentviuambelseumaritalnorddeCalifòrnia,onoperenlaCitronafinquesdeplantacionsdenoguera.EllaésProfessorEmeritusdʹAntropologiaalaUniversitatdeCalifòrniaaDavis,onestrobaactualmentinvolucradaambelgrupdʹanimalsdePostgrauComportament.

Recerca HaestatelegidamembredelʹAcadèmiadeCiènciesdeCalifòrnia,lʹAcadèmiaNacionaldeCiències,lʹAcadèmiaAmericanadelesArtsilesCiènciesilaSocietatFilosòficaAmericana.Ellaéslʹúnicaautoradecincllibresihaeditatdiversosaltres.Blaffer‑Hrdycomençarlasevainvestigacióen1969aHanumanLangurenkolonienalMonteAbu,alʹÍndia,Blaffer‑Hrdyestudiatenaquesteslangur,laconnexióentrelapoblaciódemésdeunacolòniailaincidènciaconsegüentaugmentd’infanticidisaccionsenelsdiferentsgrupsdinsdelacolònia.

El1977,BlafferHrdy‑publicarelseullibreʺElslangurdʹAbu:estratègiesfemeninesimasculinesdelaReproduccióʺ,descrivintenprimerlloclesestratègiesreproductivesdelssimisnohumansdesdelaperspectivadʹambdóssexes.

Vaserlaprimerapersonaabussejarensolitarisotalasuperfíciesenseestarconnectadaacapvaixelldesuport.Tambévaplantalabanderad’EstatsUnitsenelfonsdel’oceàPacífic,apropdeHawaii.

Vaserlíderd’unequipd’investigadorsquevanviuresotal’aiguadurantduessetmanesenunaexpedicióconegudacomTektiteII,laMissió6.SylviaEarlearegistratmésde6000horesdebusseig,haescritmésdenorantatreballsderecercaicincllibres.

Ésco‑fundadoraiCEOdeDeepOceanEngineering,unacompanyiaquedissenyaiconstrueixsubmarinsderecerca.AméshaexercitenelComitèAssessordelPresidentsobreelsOceansil’Atmosfera.Estàinvolucradaambdiversesfundacionsambientals,coml’InstitutOceanogràficWoodsHole,laDukeUniversityMarineLaboratory,elFonsMundialperlaNatura,il’InstitutderecursosMundials.

Sylvia Earle

SylviaEarle,oceanògrafanord‑americanaiambientalista,vanéixeraGibbstown,enNewJersey.AlstretzeanyslasevafamíliaesvatraslladaralGolfdeMèxicaFlorida.Allàvacomençaraexplorarelmarquanteniasetzeanys,aserlaprimeraenutilitzarl’equipdebusseigSCUBA.VarebreelseuB.AdeFloridaStateUniversityielseudoctoratenbotànicadelaDukeUniversity.V

SylviaEarle,

biòlogamarina

PERQUÈL’ESCOLLIT?

SylviaEarleésunagranbiòlogaquedesdebenpetitalihainteressattotelstemessobrelanaturalesa.Peraixòm’identificoambellajaqueamitambém’apassiona.Tambél’escollitperquèésunamoltbonabiòlogamarinaiamim’agradamoltlaflorailafaunadelmar.Pensoquehalluitatpelseusomniiaixòlafaferunagranbiòlogaipersona.

Thomas Henry Huxley Gran biòleg

homas Henry Huxley, va néixer nascut el 4 de maig del 1825 a Ealing, al

oeste de Londres,Middlesex.

També conegut com "el buldog de Darwin" per la seva

teoria evolutiva de Charles Darwin.

Va anar només dos anys a l'escola, la seva formació autodidacta li va permetre entrar a l'hospital Charing Cross, on va estudiar i es va graduar en medicina. El 1846 es va enrolar com a cirurgià al Rattlesnake, i durant la travessia va estudiar la vida marina a les aigües tropicals, especialment de les meduses, el que li va valer el reconeixement de la Royal Society, de la qual va ser nomenat membre el 1851. Tres anys més tard va ingressar a

L'Escola Real de Mines, que després seria el Reial Col·legi de la Ciència. Fervent darwinista, va intervenir en agres polèmiques en defensa de l'evolucionisme. Va ser també autor de nombrosos treballs sobre embriologia, zoologia i paleontologia.

Perquèheescollitaquestbiòleg?Jovaigescoltaraquestbiòlegfamoltdetemps,llavorvaigferuntreballenprimàriasobreelsbiòlegsfamososllavorsvaigescollir‑lo.

Ara en aquest treballme’nvaig enrecordard’aquest biòleg i el vaig escollir.Aquest biòlegm’haagrada’tbastantperquèvaestudiarmedicina, llavorscomjoestudiarémedicinaemvaagradar.

T

BIOGRAFIA

Happy holidays from our family to yours!

Treball d’estudi La seva investigació se centra en la genètica de la formació de patrons i de senyalització mitjançant la comuna mosca de la fruita (Drosophila melanogaster) com a organisme model. També hi estudia l’evolució, i escriu sobre aquesta en el seu bloc personal dedicat a temes relacionats amb la biologia i coses per l’estil.

Dennis Michael Venema

És professor de la universitat Trinity Western University. Dennis és un pensador i escriptor talentós en matèria de ciència i fe, també una biòleg guardonat mestre que va guanyar el 2008 Premi d'Ensenyament de Biologia de la universitat de l'Associació Nacional de Professors de Biologia. Dennis escriu regularment per al Fòrum de biòlegs sobre de l'evidència biològica per a l'evolució.

Aspectes més significatius de la seva vida.

Happy holidays from our family to yours Premis: College Biology Teaching Award de la National Association of Biology Teachers, a l’any 2008

Dades personals

• NascutaGrandsRapidsMichigan,l’any1946.

•Excel∙lentestudiant.

•Professorpremiat,igranbiòleg.

PERQUÈL’ESCOLLIT?

Heescollitaaquestbiòlegperquèbuscant‑hi,vaigtrobaraquest,iemvaagradar,perquèm’agradaelseuestudisobrelamoscadelafruita,Dennisnoésmoltfamósperòsimoltintel∙ligent.

DennisMichaelVenema

Biòlegiprofessor

-Un ecosistema esta format per un fragment de la biosfera.

1

La biosfera està formada per tres parts: L’atmosfera, la geosfera i la hidrosfera.

Biosfera:

2

Hidrosfera: Geosfera: És la superfície sòlida del planeta, hi troben els éssers vius assentats al sòl, com els insectes, plantes i nosaltres, els humans.

L’ECOSISTEMA

És la capa d’aigua que cobreix la major part de la Terra. Hi ha molts animals com la balena, dofins, crancs...

L’atmosfera: És la parta gasosa de la Terra que fa possible la vida a la superfície terrestre.

DINS DE L’ECOSISTEMA HI HA 2 TIPUS

Gracies estudiants!

Gracias per haver vingut a aquest museu i escoltar-nos espero que hos hagi agradat.

Són condicions ambientals es a dir per exemple el sol, la pluja, la neu...

Biocenosi: Biòtop: Són condicions ambientals es a dir per exemple el sol, la pluja, la neu...

BIOCENOSI

1

Lesrelacionsques’estableixenentreelséssersvius(animalsiplantes)d’unecosistemabasadesenalimentaciós’anomenenrelacionstròfiques.

ELSPRODUCTORS

Entreelsdiferentséssersviusdistingimelsproductorsquesónlesplantesialgues.

CONSUMIDORSIDESCOMPONEDORS

CONSUMIDORS:Sónelsanimals

1.ConsumidorsPrimaris:Animalsvegetarians(s’alimentendeproductors).

2.ConsumidorsSecundaris:Animalscarnívors(s’alimentend’altresconsumidors).

DESCOMPONEDORS:Sóneléssersviusques’alimentenderestesd’altresanimals(fongs).

RELACIONS TRÒFIQUES

Són cadenes relacionades entre els éssers vius d’un ecosistema que s’alimenten els uns als altres.

2

RELACIONSINTERESPECÍFIQUES

DEPREDACIÓ:Éslarelacióentrecaçadoripresa:

SIMBIOSI:Ésquandoséssersviuss’ajudenmútuament:

PARASITISME:Ésquanunparàsits’alimentadelasangd’unaltreésserviu:

CADENESTRÒFIQUES

ELBIÒTOP

ELMEDI • Elmediésellloconviueniesdesplacenelséssersviusd´unecosistemaiambelqualmantenenintercanvisconstantsdematèriaienergia.

ELSFACTORSAMBIENTALS • Sónelconjuntdecondicionsfísiquesiquímiquesdelbiòtop.

Elmediésellloconviueniesdesplacenelséssersviusd’unecosistemaiambelqualmantenenintercanvisconstantsdematèriaienergia.

Elmediterrestreestrobaalasuperfíciedelscontinents.Estaencontactedirecteambl’atmosfera,quecontéelsgossosquenecessitenelséssersvius.Enaquestmedihihadiferentstipusdesuperfícies,osubstrats,sobreelsqualstrobemelstrobemelséssersvius,comperexempleelsòl,lesroques,elsmateixoséssersviusolessevesrestes.

Juntamentambelsubstrat,ladisponibilitatd’aigua,l’altitudielclimasónlescaracterístiquesmésimportantsperadeterminarelsdiferentstipusdemedisterrestres.

Elmediaquàticestàconstituïtperaigua.L’aiguacontédissoltselsgasosquelamajoriadelsorganismesaquàticsutilitzen,aixícomdiversosnutrients.

Elsorganismesaquàticspodenviuresobreelfonsdelsoceans,riusillac,sobreunaltreésserviuolessevesrestes,iadiferenciadelmediterrestre,podennotenirsubstrativiuresuspesosenl’aigua,commoltspeixos.

Amésdelsubstrat,lacomposicióilescondicionsfísiquesdel’aiguasónlescaracterístiquesquedefineixenmillorelsdiferentsmedisaquàtics.

Elsfactorsambientals,ofactorsabiòtics,sónelconjuntdecondicionsfísiquesiquímiques.

Elsfactorsdeterminenlesadaptacionsquerealitzenelsorganismesalseumedi,aixílesespeciesd’unecosistematenenqueestarpreparadesalbiòtop.

∙Lallumeslaprincipalfontd’energiaengairebétotselsecosistemesicondicionaladistribuciódelsorganismesfotosintètics.

∙L’aiguaésessencialperlavidaitotselsorganismesendepenenperasobreviure.

∙Latemperaturamitjanailasevavariaciócondicionentotselsorganismesdelecosistema,jaquealgunsorganismesnomespodenviureenunmargedeterminatdetemperatures.

Estudi del biòtop

Estudi dels ecosistemes

1

• Salinitat:Quantitatdesalquetel’aigua,esmesuraambunsalinòmetre.

• Temperatura:Latemperaturadel’aiguabaixaamblaprofunditat,permesurarlatemperaturaa profunditatsdiferents s’utilitzaels termòmetresbasculants.Aquesttermòmetresespodenbloquejarperquènoescanvilamesuradela

Estudi medi aquàtic

Happy holidays from our family to yours!

2

temperatura.• Profunditat:Laprofunditat

esmesuraambunmetre.• Laquantitatdellum:Esla

quantitatdellumsolarquehiarribaaunaprofunditatdeterminada.EsmesuraambeldiscdeSecchi.

• Oxigen:Esmesurenambunsanàlisisquímicsdel’aigua.

Estudi de la biocenosi

• Ladiversitat:Éslaquantitatdeespeciesdiferentsquehihaenunazona.• Laabundància:Unamaneradecalcularlaquantitatdepeixosquehihaen

unlloc,eselmarcatgeirecaptura.Fasunacaptura,conteslesespeciesquehascapturatilesmarques,després

d’untempsdeterminattornesaferunaaltracapturarielscontes,ifasaquestaoperació.

Nombre1rcapturaXNombre2ncaptura=NombretotalRepetitsala2ncaptura

Elnombrequeetdonarà,esunvaloraproximatdelnombred’espèciesquehihaenundeterminatlloc.

Salinòmetre

Disc de Secchi

• pluviòmetre, un recipient amb una escala graduada on s’acumula la pluja durant un període detemps.

• La llum es mesura amb el fotòmetre, un instrument mol utilitzat en la fotografia. En alguns ecosistemes terrestres, com els boscos, el valor de la intensitat varia molt segons que es mesuri a nivell del terra o per sobre dels arbres.

Estudi del medi terrestre

Estudi de la biocenosi

Fotografia d’un pluviòmetre

• La temperatura es mesura amb els termòmetres. Un tipus de termòmetres molt utilitzat en ecologia és el de màxim i mínim. Mitjançant la recollida diària de les dades que ens proporciona aquest termòmetre no tan sols podem calcular les temperatures mitjanes sinó que a més podem conèixer el grau d’oscil·lació de la temperatura del lloc.

• La precipitació: es mesuraamb el pluviòmetre, un recipient amb una escala graduada on s’acumula la pluja durant un període detemps.

• La llum es mesura amb el fotòmetre, un instrument mol utilitzat en la fotografia. En alguns ecosistemes terrestres, com els boscos, el valor de la intensitat varia molt segons que es mesuri a nivell del terra o per sobre dels arbres.

L’estudi de la biocenosis d’un ecosistema terrestre esta basat, com en els ecosistemes aquàtics, en l’anàlisi de la diversitat i l’abundància de cada espècie.

• La parcel·lació és una tècnica que consisteix a delimitar una zona del terreny per a realitzar un llistat de totes les espècies que hi ha en aquest tros.

• La realització d’un transsecte consisteix a realitzar un recorregut, delimitar prèviament mentre es compten i registren els animals, o altres objectes d’estudi, que s’observen.

En alguns casos també es pot analitzar la biocenosis mitjançant la instal·lació de petits observatoris.

D’altra banda, existeixen alguns senyals que indiquen indirectament la presència d’algunes espècies.

Leyendaquedescribeunaimagenoungráfico.

Estudi de la biòtop

Fotografia d’un fotòmetre

Llacs:Ésunaacumulaciód’aiguadolçapermanentiqueesnodreixdelesglaceres.

Llacunes:acumulaciód’aiguadolçaestacional,esnodreixambl’aiguadelapluja.

Aiguamolls:Extensionsdeterrainundada

Riu:esuncorrentd’aiguadolçapermanent:

Cursalt Biòtop L’aiguabaixaaunagranvelocitatil’aiguaestàfreda.Biocenosi Peixos,herbes,insectes,arbustos....

Cursmitja Biòtop Meandres.Biocenosi Arbres,aus,insectes,crustacis...

Curs baix Biòtop Aigua estàtica. BiocenosiPeixos, aus, crustacis, meduses, plantes....

Tipus d’ecosistemes

BiòtopIBiocenosiLlacs:Aiguaestàtica,Roques,terra,

Llacunes aiguaestancada,roques.

Aiguamolls terra inundada d’aigua Llacs Peixos,crustacis,aus...

Llacunes plantes,tipusdeaus.

Aiguamolls Moltstipusd’aus,sobretotlescigonyes,herbes,joncs,

.

Ecosistemes d’aigua dolça

ECOSISTEMES MARINS

1

Elsecosistemesmarinseslamajorpartdelasuperfícieterrestrequeestàcobertaperlahidrosferaiel97%d’aquestacapaicorresponaaigüesoceàniques,sónelsmésabundantsdelnostreplaneta.Elsecosistemesmarinsestandinsdelsecosistemesaquàtics.Inclouenelsoceans,mars,aiguamolls,entredʹaltres.Lavidavasorgirievolucionaralmar.Elmedimaríésmoltestable,sihocomparemamb

Introducció

ZONES I ESTRATS MARINS

1

Elmarespotdividirendueszonessegonslaproximitatalacosta:

ZONANERÍTICA:

Corresponalesaigüesquesónsobrelaplataformacontinental.Estractad’unazonadependentlleuger,situadaentrelacostaieltalúscontinental.Enaquestazonalallumsolarpenetraal’aiguafinsauns100metresdeprofunditatiarribaaunagranpartdelfonsmarí.

Enlabiocenosid’aquestazonahihamoltsorganismessubjectesalesroquesoalfonsperaevitardeserarrossegatsperlesmareesocorrents.

ZONAPELÀGICA:

Corresponalesaigüessituadesmésenllàdelaplataforma.Segonslaprofunditat,enaquestazonapodemdistingir‑hitresestratsdiferents:elméssuperficialoepipelàgic,elbatialil’estratmésprofundoabissal.

Contingut Introducció 1

Zonesiestratsmarins 1

Característiques 2

Imatgedeleszonesiestratsdelmar 2

2

elshàbitatsterrestresodʹaiguadolça.

2

*ESTRATEPIPELÀGIC:Corresponalafranjad’aiguadelazonapelàgicaméssuperficial.BIÒTOP:Estàdelimitadaperlasuperfíciedelmarilaprofunditatmàximaalaqualpenetralallumsolar.

BIOCENOSI:Hihaunagranquantitatdeplàncton,tambépeixosialgunesausimamífersaquàtics.*ESTRATBATIAL:BIÒTOP:Estractad’unafranjad’aiguaalaqualnohiarriballum.

BIOCENOSI:Entrelafaunahipredominenelspeixosialtresorganismesconsumidors,commol∙luscsiequinoderms.

*ESTRATABISSAL:

BIÒTOP:Lessevescondicionsambientalssónconstantsilapressióhidrostàtica,moltelevada.

BIOCENOSI:Éssersviusques’alimentendelamatèriaorgànica,algunspeixosadaptatsalesdurescondicionsdelmedi.ofrecenlassolucionesquenecesita.

Estratepipelàgic:Vadesdelasuperfíciefinsauns200mitambéesconegudacomzonafòticajaqueésunazonabenil∙luminada.Això,comveuremésextraordinàriamentimportant,jaqueésaquíonesprodueixlafotosíntesiperpartdepetitesalguesintegrantsdelfitoplàncton,veritablebasedelavidaenelmar.

Estratbatial:Ocupaelqueéseltalúscontinentalquevadesde200finsa2000m.Aquílafoscoresabsoluta,latemperaturaesbaixailapressiómoltelevada.Elsanimalsquehihabitenhandʹestarmoltbenadaptats.

Estratabissal:enaquestésonhihamésprofunditat.Corresponalʹespaioceànicentre3,000i6,000metresdeprofunditat.Éstractapertantdʹunazonafoscaonlallumsolarnoarriba.

Característiques

ELS BIOMES

UnBiomaésunaagrupaciódeecosistemesterrestresambunescaracterístiquescomunesiqueocupaunaàreamoltàmplia.

Hihadiferentstipusdebiomes.

- Tundra- Taigà- Estepa- BoscCaducifoli- BoscMediterrani- SelvaTropical- Sabana- Desert- GelsPermanents

Tundra:EstrobaalnorddeNord‑Amèrica,alnordialcentred’ÀsiaialoestdeSud‑Amèrica.

Taigà:EstrobaalnorddeAmèricasotalaTundraialnordd’ÀsiasotalaTundra.

Estepa:EstrobaalcentredeNord‑Amèrica,al’estial’oestdeSud‑Amèrica,alsudd’Àfricaialcentred’Àsia.

BoscCaducifoli:Estrobaabonapartd’Europa,al’estd’Àsia,al’estdeNord‑Amèricaial’estdeSud‑Amèrica

BoscMediterrani:EstrobaalvoltantdelesaigüesquebanyaelMediterrani,alsudd’Àsiaialsudd’Àfrica.

SelvaTropical:Estrobaalcentred’Amèrica,alcentred’Àfrica,alsudd’ÀsiaialNordd’Austràlia.

Sabana:estrobaalcentred’Àfrica,alcentredeSud‑Amèrica,alapenínsulaíndia,iaunapartd’Austràlia.

Desert:Estrobaalnordd’Àfrica,alapenínsulad’Aràbia,alsudd’Àfrica,al’estdeSud‑Amèrica,alsuddeNord‑Amèricaialcentred’Austràlia.

BIÒTOP: temperatura mitjana anual entre 15 i 20ºC, amb hiverns suaus i estius molt calorosos. Les precipitacions són moderades i cauen principalment a la primavera i a la tardor, mentre que a l’estiu hi ha sequera. L’alçada comença a 0 metres, és a dir a nivell del mar, i la seva alçada màxima és de per sota dels 1.000 m d’altituds. CLIMA: temperatura mitjana entre 5 i 18 ºC, amb estius calorosos i hiverns frescos o moderadament freds. Les precipitacions són molt variables entre anys, amb període sec a l'estiu. TIPUS DE VEGETACIÓ: aquest bioma també rep el nom d'esclerofil•le perennifoli (escleros = dur, filos = fulla), ja que està format majoritàriament per plantes perennes de fulla dura. Aquest tipus de fulla és un sistema adaptatiu per sobreviure al sol de l'estiu i a la manca de pluges, alhora que les protegeix del fred hivernal.

ESPÈCIES MÉS COMUNES: Vegetals: pins, alzines, alzines suredes, garric o coscoll, romer, farigola, arboç, argelaga, etc. Animals: porc senglar, conill, eriçó, geneta, mostela, etc.

SABIESQUÈ...moltesdelesplantesmediterràniesestanadaptadespersuportarelfoc.Aalgunesfinsitotlesafavoreix,doncsaprofitenquelessevessementspodengerminarpocdesprésqueelfocn’hagieliminatlacompetènciailescendreshanfertilitzatelsòl.

Biòtop

Biocenosi

Gràfica de temperatura mitjana

La vegetació es caracteritza pel predomini dels arbres i arbustos de fulla perenne, petita i endurida, com en l’alzina o la ginesta. La fauna és molt diversa i hi predominen animals com ara la cabra salvatge o les aus rapinyaires. Els mamífers més representatius són: Porc senglar, Cabra salvatge, Rabosa, Teixó, Gredosa, Geneta, Mostela, Conill, Eriçó comú, liró caretó, Musaranya comuna i Ratpenat. Entre els amfibis podem trobar: Galibat o ofegabous, Gripau d'esperons, Gripau parter ibèric, Gripau comú i Granota. En quant als rèptils: Sargantana cuallarga. Colobres: De Ferradura, Bastarda i D'Escala. Les aus constitueixen el grup més interessant i abundant, destacarem: Gaig, Estornell, Abellerol, Oriola, Agatejador, Oreneta daurí Rapinyaires diürnes: Àguila reial, Àguila perdiguera, Àguila culebrera, Àguila calçada, Astor i Falcó pelegrí. Rapaços nocturn: Gamarús, Mussol real i Mussol xic. En els barrancs i rius podem trobar: Madrilla, Carpa i Truita de riu.

Índex

1 Biòtop

2 Biocenosi

3 Temperatura

4 Pluviositat

El bosc mediterrani

Elboscmediterraniéspropideleszonesdeclimamediterrani.Eltrobemmajoritàriamentalacostacatalana.

0 5 10 15 20 25 30

Gener

Febrer

Març

Abril

Maig

Juny

Julio

l Ago

st

Septem

bre

Octub

re

Nov

embre

Desem

bre

temperatura

temperatura

0 20 40 60 80

PLUVIOSITAT

PLUVIOSITAT

Mesos temperatura

Gener 5

Febrer 4

Març 9

Abril 12

Maig 14

Juny 19

Juliol 25

Agost 29

Setembre 21

Octubre 19

Novembre 14

Desembre 9

MESOS PLUVIOSITAT

GENER 47,8

FEBRER 46,6

MARÇ 50,4

ABRIL 56,8

MAIG 45,3

JUNY 26,3

JULIOL 12,4

AGOST 13,5

SEPTEMBRE 40,6

OCTUBRE 70,6

NOVEMBRE 63,6

DESEMBRE 54,5

Gràfica de pluviositat mitjana

Gràfica de la temperatura mitjana

lbosccaducifoliésl’ecosistemadeboscd’arbresdefullacaduca.

Les espècies arbòries d’aquest ecosistema els països catalans son els faigs i roures hi ha til·lers, castanyers aurons i freixes. Terreny fèrtil, té un clima amb temperatures suaus i amb hiverns freds, pluges abundants amb estacions seques, la perduda de les fulles coincideix a l’hivern(en els climes temperats).

Lavegetacióestadominadaperarbresdefullacaducaques’adaptend’aquestamaneraalfreddell’hivern,perexempleelroureoelfaig.Entrelavariadafaunahihaalgunesespeciesenestaciófredahivernenoemigran,comaral’ósbruoelcérvol.

Temperaturamitjanaanualentre8i14grausambhivernsfredsiestiustemperats.Lesprecipitacionssonabundantsiestandistribuïdesuniformementduranttotl’any.

ROUREFAIG

Què és?

Biocenosi Biòtop

Característiques

Numeració

1 Què és?

2 Característiques

3 Biocenosi

4 Biòtop

5 Bioma

6 Clima del bosc caducifoli

7 Vegetació

8 Fauna

Bosc Caducifoli

Aquesttipusdebiomaestrobaenleszonestemperadesd’aquestplaneta.Quanlestemperaturessonmessuausilahumitatesmesabundantelboscconífersessubstituïtpelbosccaducifoli.Al’hemisferinordaquestbiomaestadominatperfaigs,roures,avellanes,oms,castanyersinombrososarbustsquegenerenunsolprofundifèrtil.Aleszonestemperadessilapluviositatesbaixal’estaciósecamoltmarcada,s’instal∙laaunaltretipusdeboscdefullaperenneiresistentalasequeraestival.

EselboscmediterranienvegetacióixeròfiladominataEuropaperalzines,sureresoalrourequejigo.Hihaoltavegetacióiestapoblatpervarisanimals.

Trobemelbosccaducifolientornels40ºo55ºdelatitud.Elclimatípicteunrègimtèrmicmoderat,precipitacionsabundantsbendistribuïdesalllargdel’anyi4estacionsbendefinides.Enellpredominenelssolsbrunspocogenslixiviatsiambgranquantitatd’humus(degradaciódelboscalopraderaalpina).Enelspendentsapareixensolsrànkerorendzina(mésomenysàcidscausatsperl’erosiósobrerocamarecarbonatada).

Predominenlesespeciesllenyosescaducifòlies:roure,faig,enzinaicarpe.Téunsotaboscabundantienlaprimaveracreixenheliòfiles(plantesquedepenendelventperreproduir‑se).

Estàdeterminadaperlahivernacióilaemigracióésmoltvariada“batracis”,rèptils,rosegadors,insectesdel’humus,herbívors(cérvol,ausmigratòriesiausnocturnes/rapaces.

Altresdelscarnívorssón:teixons,guineus,llops,etc.

OSBRUCÉRVOL

Bioma

Fauna i flora

L’ESTEPA

El bioma de l’estepa

Estepa:

Biòtop: Temperatura mitjana anual entre els 3 i els 16 C . Hi ha una gran oscil·lació tèrmica, tant entre el dia i la nit com al llarg de l’any. Les precipitacions són moderades i es reparteixen de manera molt desigual durant l’any, provocant períodes de sequera.

Biocenosi:

La vegetació està formada per plantes herbàcies que es desenvolupen coincidint amb les pluges.A la fauna hi trobem els herbivors,que recorren grans distàncies per a procurar-se l’aliment,com ara el bisó o el cavall. El terra conté molts minerals i poca materia orgànica.

GRÀFIQUES

LA SELVA TROPICAL.

Aspectes més destacats:

Lafaunatropical

Labiocenosi

Elbiòtop

Biòtop i biocenosi a la selva tropical.

1

Biòtop:Biòtopéseltempsquefaenunlloc,comperexemplealaselvatropicallatemperaturamitjanaanualentreels24iels27C,ambpoquesoscil∙lacionstèrmiques.Lesprecipitacionssónmoltabundantsiestandistribuïdesdemaneraregularalllargdetotl’any.

Fauna de la selva tropical

1

Lafaunatropical

Losanimalsselvàticsviuenenelsdiferentsestratsofaixesdevegetació,adaptatsalessevescaracterístiques.Lesausdepresaanidenenlescopesdelosarbres.Persotadeonestrobenelsmonos,losllorosielstucans,queconviuenambpapallonesiflorsacolorides.Anivelldelterraviuenelsantílops,porcssengles,tapirs,

2

Biocenosi:labiodiversitatilabiomassad’aquestbiomasóndelesméselevadespelplaneta.Lavegetacióestàconstruïdapergransarbresdemoltesespeciesdiferentsqueformenunboscounaselvamoltdens.Les

3

capçadesdelsarbresdificultenelpasdelallumfinsalterra.Hisóncomuneslesenfiladisses,quegrimpenbuscantlallum,ielsfongsalterra..

2

llangardaixosiserps,gripaus,granotesifelins,algunsdelosqualstambétrepenalsarbres.Sonnombrososelssaltamartins,escarabats,formiga,termitesialtresdegrangrandària.Comencenperlacapasuperior,ondestacantlascopesdelsarbresmésalts,quearribenamesurar45metresicreixenallunyatsunsd’altres.

Lafaunaésmolt

3

abundantidestaca

especialmentlagran

varietatd’invertebrats,

rèptilsiaus.Entreels

mamíferstrobem

algunsprimatscomper

exempleelgoril∙lao

l’orangutan.Lamajoria

delstroncsdeaquests

gegantes,nosonmolt

amplesiunavegada

quesobresaltendela

copadelosarbresde

menorgrandària,

LA SELVA TROPICAL.

Flora:densesambgrandiversitatdeespeciesarbòriai,perlogeneral,denssotaboscidiversosʺpisosʺ,ʺestratsʺoʺnivellsʺdevegetació:desdearbresquepodensuperarlos20metresenelspisosaltsfinslesmolsesielsfongsalrasdelterra,alqualdifícilmentllegalallumsolar(peraquestmotiutambéabundenelsfongs).Aquestescondicionessolendonar‑senlasàreescàlidesipluviososintertropicalsdelplaneta.

Lesselvestropicalssónelsbiomesmésproductiusdelaterraidelamajorbiodiversitat.Escaracteritzenpertemperaturesde25ʹC,tenenabundantsprecipitacionsde4.500mil∙límetresperany.Elsanimalsviuenendiferentsfaixesdevegetació,adaptadesalessevescaracterístiques.Laselvatropicaltenenunavegetaciómoltespessa,ilaquedominaeslavegetacióarbòria

Ladesforestacióeselprocésde

desapariciódelsboscosimasses

forestals,fonamentalmentcausada

perl’activitathumana.Està

directamentcausadaperl’accióde

l’homesobrela

natura,principalmentcoma

conseqüènciadelestalesrealitzades

perlaindustriafustera,aixícomper

al’obtenciódesòlperacultius

agrícolas.

Lafloratropicaliclima Deforestació

Lataigà

Generalitats

Taigà és una paraula russa que significa: "bosc fred" La taigà o bosc boreal és un bioma caracteritzat per les seves formacions boscoses de coníferes, sent la major massa forestal del planeta.

Biòtop

El clima és extremadament fred i humit. La temperatura mitjana està per sota de 0 fins a 5 º C. La seva temperatura mitjana és de 19 ° C a l'estiu, i -30 ° C a l'hivern. Els hiverns són més curts i freds, però, sovint més rigorosos que en la tundra. No plou molt-entre 160 i 320 mm anuals-, i a més l'aigua roman gelada molts mesos, de manera que no està disponible per a les plantes. La mitjana anual de precipitacions és de 450 mm. Les temperatures baixes o mitjanes durant la major part de l'any, així com la humitat generalment elevada donen lloc a la formació de sòls de tipus podzol, sòls àcids coberts de neu que afavoreixen la formació de torberes .

Lataigà

Factors abiòtics L'ecosistema de la taigà està condicionat per dos factors: Les baixes temperatures durant la major part de l'any. S'assoleixen temperatures inferiors a - 40 º C a l'hivern, i el període vegetatiu, en el qual les plantes poden créixer, només dura uns tres o quatre mesos; L'escassetat d'aigua. No plou molt-entre 250 i 500 mm anuals-, ia més l'aigua roman gelada molts mesos, de manera que no està disponible per a les plantes, de manera que hi ha poques.

Biocenosi Fauna La vida és molt dura per als animals a l'hivern, de manera que les espècies migratòries solen emigrar a latituds més càlides, mentre que molts dels altres animals entren en estat d'hibernació, amb molt poca despesa d'energia. Els animals més característics de la taiga són l'ós bru, llop, guineu, mostela, ren, cérvol, ant, mussols, falcons, etc. Hi ha molts animals que es van extingir en aquesta regió com la tortuga demonia de la costa. Els animals que viuen a la taigà han d'estar adaptats a les dures condicions hivernals.

Flora La vegetació dominant a la taigà és el bosc de coníferes: avets, làrixs i pins, que són arbres que suporten les condicions de vida. A les zones de clima més dur el bosc és molt uniforme i pot estar format exclusivament per una sola classe d'arbre. Les fulles en forma d'agulla de les coníferes els permeten suportar bé les gelades.

Biocenosi •••

Lavegetacióestàdominadaperlíquensiplantesdepocaalçada,comlesmolses.Entrelafaunaabundenelsinsectesquedeixenousolarvesqueesmantenenenestatlatentfinsal’anysegüent;tambéhitrobemanimalsquesobreviuenal’hivernanimalsquesobreviuenal’hivernemigrantohibernant,comelrenoellèmming.

Que és la tundra? Latundra ésun bioma terrestrecaracteritzatperlesbaixestemperaturesquenoméspermetenelcreixementdʹunavegetacióherbàciaoarbustiva.

LatundraconvencionalmentéslazonadevegetacióalnorddellímitdelscreixementsdelsarbresialsuddelDesertpolar.

Latundraésunbiomaambpocsarbresques’expandeixperleslatitudscircumpolarsdelaterra,mésallàdelesregionsonpodencréixerelsboscos.

Biòtop

Temperaturamitjanaanualinferiorals0ºC.Lesprecipitacionssónmoltescassesperòlesbaixestemperaturesimpedeixenl’evaporacióilesplantesdisposendel’aiguanecessàriadurantelcurtíssimestiuenquèelsòlestàlliuredeneu.

La sabana és un bioma terrestre.

La sabana és una praderia dins un clima tropical. Hi acostuma a haver arbres i arbusts dispersos però hi dominen les herbes.

INTRODUCCIÓ DEL TREBALL

BIOCENOSI DE LA SABANA

LA SABANA

La vida animal de la sabana està dominada pels herbívors que poden desplaçar-se en grans migracions en recerca de pastures fresques i entre totes les espècies s'estableix una cadena tròfica completa.

Els arbres, palmeres i arbusts pertanyen a famílies i gèneres de distribució exclusivament tròpica. Alguns arbres perden la fulla en l'estació seca i floreixen una mica abans de l'arribada de l'estació humida.

Les herbes de la sabana són plantes seques de dimensions variades i pertanyen a diferents gèneres.

BIÒTOPDELASABANA

CLIMADELASABANA

El clima de la sabana és calent, li falta aigua (dèficit hídric). Normalment hi ha una estació seca, que dura un mínim de 8 setmanes, on la pluja és molt baixa o no plou i una estació humida en els mesos amb pluja suficient per al creixement de la vegetació.