Upload
peix-massip
View
1.034
Download
0
Embed Size (px)
DESCRIPTION
Situació actual dels contractes de conreu
Citation preview
11Llei de Contractes de conreu
Situació actual dels Contractes de Conreu
Cartell d’una de les primeres lluites d’Unió de Pagesos. 1977
22Llei de Contractes de conreu
Marc polMarc políítictic
1977: els Pactes de la Moncloa (1977) inclouen la reforma de la llei d’arrendaments rústics.
1980: La llei d’arrendaments de 83/1980 (UCD): facilita accés a arrendaments històrics i endureix durada
1995: La llei 19/1995 de modernització d’explotacions agràries suavitza els terminis
2.003. La llei d’arrendaments 49/ 2003, elimina terminis i el dret de retracte
2.005. modificació 26/2005. (restableix una durada i el dret de retracte)
1/2.008, de 20 febrer, de contractes de conreu. Retracte sobre transaccions per part de l’Administració
33Llei de Contractes de conreu
% Superfície conreada amb contracte de conreu
0
10
20
30
40
50
60
70
80
Bèlgica França Alema Luxemb Suècia UE-15 RegUnit
Portugal Holanda Grècia Dinam Espa Itàlia Àustria Finlàn Irlanda
1987 1997
Mitjana
Europea
A la majoria de països d’Europa, hi ha més superfície amb contracte de conreu
44Llei de Contractes de conreu
Perquè una llei de contractes de conreu?
• La llei 2003 lliure pactelliure pacte entre parts sense cap limitació.
• La terra no és un bé qualsevol, és la base dbase d’’una empresauna empresa
• Cal buscar ll’’estabilitat i seguretat al conreadorestabilitat i seguretat al conreador.
• Cal donar garantia al propietarigarantia al propietari de retorn de la finca
• A Catalunya el contracte de conreu representa el 32% de contracte de conreu representa el 32% de
la terra i el 22% del la la terra i el 22% del la PFAPFA..
• A Catalunya hi ha uns usos i costumsusos i costums diferenciats
• A Catalunya hi ha una estructura de la terra diferentestructura de la terra diferent
•• La terra La terra éés la base de la nacis la base de la nacióó.
55Llei de Contractes de conreu
Els contractes de conreu són encara molt importants: 30 % del sòl llaurat. Cens 1999
Arrendament 189.924 22%Parceria 67.947 8%Total 257.871 30%Total llaurat 869.632 100%Arrend pastures 89.313 26%Total pastures 339.797 100%
•unes 16.000 explotacions, el 50% dels empresaris agraris, disposen desòl llaurat amb contracte. Però només representen el 22% de la PFA
66Llei de Contractes de conreu
Hi ha sectors productius en el que els contractes de conreu tenen una forta incidència. Cens 1999
Superfície
total ha
Superfície
en
arrendament
%
Arrendament
/ superf
conreu
Superfície en
parceria
%
Parceria /
Superf
conreu
Total
Arrendament
i parceria
%
Arrendament
i parceria
Total conreu 869.632 189.924 21,8% 67.947 8% 257.871 30%Herbacis 511.220 163.305 32% 38.936 8% 202.241 40%Vinya 67.443 4.833 7% 9.442 14% 14.275 21%Oliverar 127.437 8.650 7% 16.567 13% 25.217 20%Fruiters 54.781 6.629 12% - 0% 6.629 12%Altres llenyosos 10.734 879 8% 322 3% 1.201 11%Fruita seca 89.336 5.155 6% 2.680 3% 7.835 9%Cítrics 8.681 473 5% - 0% 473 5%Guarets 71.274 - 0% - 0% - 0%
Herbacis, vinya i oliveraHerbacis, vinya i olivera són sectors en el que els contractes de conreu
ssóón importantsn importants.
77Llei de Contractes de conreu
DistribuciDistribucióó dels conreus en arrendament. dels conreus en arrendament.
Distribució dels arrendaments per conreus.
5% 3% 3% 3%0%
86%
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
70%
80%
90%
100%
Herbacis Vinya Fruiters Fruits secs Citrics Olivera
explotacions ha
88
La La mecanitzacimecanitzacióó facilita facilita ll’’augmentaugment de de dimensidimensióó, ,
peròperò mantmantéé les les necessitatsnecessitats temporalstemporals
Llei de Contractes de conreu
99Llei de Contractes de conreu
Els contractes de conreu predominen en els cultius Els contractes de conreu predominen en els cultius
extensiusextensius
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
70%
80%
90%
100%
3 fruita 5 granv 6 policonreus
2horta 1 cereal 7 ram mix 8 ag + ram
% Contracte de conreu segons tipus d'explotació Agrària
propietat/total arrend/total parceria/total
Cultius extensiusCultius extensius
1010Llei de Contractes de conreu
DistribuciDistribucióó dels conreus amb contracte. dels conreus amb contracte. Representen el 22% de la ProducciRepresenten el 22% de la Produccióó Final AgrFinal Agríícolacola
0%
5%
10%
15%
20%
25%
30%
35%
40%
Herbacis Vinya Oliverar Fruiters Altres llenyosos
Fruita seca Cítrics
Distribució de la superfície mitjançant contractesector = a 100
% Arrendament / superf conreu % Parceria / Superf conreu
% Arrendament i parceria
1111Llei de Contractes de conreu
Els contractes de conreu sEls contractes de conreu sóón encara molt n encara molt
importants, especialment a la Catalunya vellaimportants, especialment a la Catalunya vella
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
70%
Cerd
anya
Garrotxa
Rip
ollès
Selv
a
Vallès O
rienta
l
Gironès
Vallès O
ccid
enta
l
Baix
Em
pord
à
Pallars
Sobirà
Pla d
'Urg
ell
Pla d
e l'E
sta
ny
Osona
Alt E
mpord
à
Bages
Conca d
e B
arb
erà
Berg
uedà
Barc
elo
nès
Garraf
Baix
Llo
bre
gat
Anoia
Pallars
Jussà
Mare
sm
e
Alt U
rgell
Urg
ell
Baix P
enedès
Alt P
enedès
Sols
onès
Catalu
nya
Alt Cam
p
Segarra
Val d'A
ran
Noguera
Segrià
Alta R
ibagorç
a
Monts
ià
Tarragonès
Garrig
ues
Baix E
bre
Baix
Cam
p
Priora
t
Rib
era
d'E
bre
Terra A
lta
% arrendam. / llaurat parceries
1212Llei de Contractes de conreu
SS’’accelera el procaccelera el procéés ds d’’accaccéés a la propietats a la propietat
Evolució de la Superfície Llaurada mitjançant
contracte
817.031
1.052.000 957.000
477.000
415.000
257.870
32%
43%
45%
-
100.000
200.000
300.000
400.000
500.000
600.000
700.000
800.000
900.000
1.000.000
1.954 1.972 1999
25%
30%
35%
40%
45%
50%
Terra Llaurada Llaurada amb Contracte
% C. Conreu sobre llaurada
1313Llei de Contractes de conreu
El lloguer de finques per escampar purins El lloguer de finques per escampar purins éés un cost que s un cost que
fa augmentar la renda i el preu de la terrafa augmentar la renda i el preu de la terra
El sostre de pagament
pel lloguer de finques
per aplicar purins
ve definit per la
depuració.
Pagament integració
1.800 PTA/porc1.800 PTA/porc
2,2 rotacionsPlaça
Cost depuració o
cogeneració
44€€/m3/m3
N plaça = 7,5/8,7 Kg
N/ haN/ ha
210 Kg
Zona Places porcs/ha 2,2m3/plaça depuració 4€/m3
210 kg N 28,00 61,6 246,4
170 Kg N 22,67 49,9 199,5
Comparació dels ingressos per integració, dels costos de depuració o
secatge i la capacitat de llogar terres per escampar purins reduit a
PTA/ha
50.000 40.000
30.000
-
10.000
20.000
30.000
40.000
50.000
60.000
1 2 3
Ingrés total d'una integració en zona no vulnerable 50.400 PTA/ha
28.800
Cost de la depuració en zona no vulnerable 41.025 PTA/ha
Cost depuració zona vulnerable crítica: 33.216 PTA/ha
Prima integració en zona vulnerable crítica 40.800 Pta /ha
1414Llei de Contractes de conreu
Els agricultors sEls agricultors sóón bn bààsicament propietaris: sicament propietaris:
ll’’arrendament permet augmentar la dimensiarrendament permet augmentar la dimensióó
Nº Explotacions i contracte de conreu
19,2%
14,4%
88,9%
12,1%
91,4%
20,3%
86,5%
18,2%
7,0%
0,0%
10,0%
20,0%
30,0%
40,0%
50,0%
60,0%
70,0%
80,0%
90,0%
100,0%
% Propietaris % Arrendataris % Parcers
1.982 1.989 1.999
1515Llei de Contractes de conreu
Objectius de la Llei de Contractes de conreuObjectius de la Llei de Contractes de conreu
• Promoure la petita i mitjana explotació agrària cultivada directa i personalmentdirecta i personalment.
• Afavorir els contractes d’arrendament per augmentar la augmentar la dimensidimensióó de les explotacions
• Facilitar l'accl'accééss a la propietata la propietat per tal de millorar ll’’estabilitat del agricultorestabilitat del agricultor
•• Evitar lEvitar l’’abandonamentabandonament de la terra
•• Afavorir les inversionsAfavorir les inversions en l’explotació agrària• Incentivar els arrendaments a llarg termini ( crarrendaments a llarg termini ( crèèdit)dit)
•• Assegurar les rendesAssegurar les rendes a la propietat i la recuperació de la finca
• Promoure ll’’arbitratgearbitratge i el pacte
1616Llei de Contractes de conreu
LL’’arrendatari arrendatari éés un empresari : remuneracis un empresari : remuneracióó
dels factors de produccidels factors de produccióó
Assegurances i Assegurances i
BeneficiBenefici
Salari+incentiusSalari+incentius
Interessos Interessos
(i amortitzaci(i amortitzacióó))
Renda de la terraRenda de la terra
RiscRisc
TreballTreball
CapitalCapital
Terra i milloresTerra i millores
permanentspermanents
1717Llei de Contractes de conreu
La major dimensiLa major dimensióó econòmica seconòmica s’’obtobtéé mitjanmitjanççant ant
contractes de conreucontractes de conreu
% de Tenència segons Dimensió Econòmica ( UDE) 25% de les explot < 16 UDE representen el 78% del Marge Brut de
l'agricultura catalana.
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
70%
80%
90%
100%
<1 UDE 1 a <2 UDE 2 a <4 UDE 4 a <6 UDE 6 a <8 UDE 8 a <12UDE
12 a <16UDE
16 a <40UDE
40 a <60 60 i mes
SAU propietat (ha) SAU arrendament (ha) SAU parceria (ha)
1818Llei de Contractes de conreu
Les parceries segueixen existentLes parceries segueixen existent
% de Parceries sobre llaurat.
0%
5%
10%
15%
20%
25%
30%
Gar
raf
Alt
Pen
edès
Bai
x P
ened
ès
Con
ca d
e B
arbe
rà
Urg
ell
Alt
Cam
p
Ano
ia
Bag
es
Seg
arra
Pla
d'U
rgel
l
Sol
sonè
s
Rip
ollè
s
Ber
gued
à
Bai
x Ll
obre
gat
Cat
alun
ya
Oso
na
Tar
rago
nès
Gar
rigue
s
Seg
rià
Nog
uera
Val
lès
Orie
ntal
Alt
Em
pord
à
Mar
esm
e
Sel
va
Pal
lars
Sob
irà
Bai
x E
mpo
rdà
Alt
Urg
ell
Pal
lars
Jus
sà
Pla
de
l'Est
any
Bai
x C
amp
Val
lès
Occ
iden
tal
Cer
dany
a
Giro
nès
Rib
era
d'E
bre
Mon
tsià
Gar
rotx
a
Prio
rat
Bai
x E
bre
Ter
ra A
lta
Bar
celo
nès
Val
d'A
ran
Alta
Rib
agor
ça
Vinya iVinya i
CerealsCereals
en zones en zones
de secde secàà
1919Llei de Contractes de conreu
Explotacions i règim de tinença de Barcelona
68%
29%
25%
74%
26%
21%
77%
30%
19%
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
70%
80%
90%
Propietat. Arrendament Parceria
1982 1989 1999
Explotacions i règim de tinença de Girona
79%
42%
5%
83%
40%
4%
82%
51%
2%
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
70%
80%
90%
Propietat. Arrendament Parceria
1982 1989 1999
A la Catalunya vellaA la Catalunya vella
destaquendestaquen
les finquesles finques
conreadesconreades
mitjanmitjanççant contracteant contracte
A Barcelona, les A Barcelona, les
explotacions vitexplotacions vitíícolescoles
del Peneddel Penedèèss
éés van desenvolupars van desenvolupar
amb parceriaamb parceria
2020Llei de Contractes de conreu
Explotacions i règim de tinença de Lleida
94%
13%
18%
95%
17% 16%
95%
21%
7%
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
70%
80%
90%
100%
Propietat. Arrendament Parceria
1982 1989 1999
Explotacions i règim de tinença de Tarragona
94%
9% 9%
95%
8% 7%
96%
9%
3%
0%
20%
40%
60%
80%
100%
120%
Propietat. Arrendament Parceria
1982 1989 1999
En la Catalunya NovaEn la Catalunya Nova
predominenpredominen
les finquesles finques
conreadesconreades
directamentdirectament
Els arrendamentsEls arrendaments
creixencreixen
en les en les
zones extensives zones extensives
de cerealsde cereals
2121Llei de Contractes de conreu
IncidIncidèència dels preus percebuts en relacincia dels preus percebuts en relacióó als als
preus del sòlpreus del sòl
2222Llei de Contractes de conreu
Comprar terra no Comprar terra no éés una bona inversis una bona inversióó
-
100
200
300
400
500
600
700
800
900
1.000
1.984
1.985
1.986
1.987
1.988
1.989
1.990
1.991
1.992
1.993
1.994
1.995
1.996
1.997
1.998
1.999
2.000
2.001
2.002
Evolució de diferents valors d'inversió 1984 = base 100. Habitatge 1987 = base 100
Sòl agrícola Bòrsa Habitatge IPC Or $onz
Or
Terra
IPC
Habitatge
Bors
2323Llei de Contractes de conreu
LL’’arrendament arrendament éés ms méés barat que la compras barat que la compra
Cas del propietari:• Cada generació es renovella cada de 30 anys30 anys
• L’hereu ha de recomprar la terra als germans• En cas de 3 germans això suposa un 3% anual del valor3% anual del valor
• A més hi ha els costos addicionals de la successió• Anualment es tribut pel patrimoniCas del arrendatari o parcer.• Es considera que l’arrendament representa entre un 2 i 2 i
unun 3%3% del preudel preu de la terra• No hi ha més despeses• Hi ha inseguretat• Es proposa promoure el dret de superfdret de superfííciecie
2424Llei de Contractes de conreu
RelaciRelacióó de temes a tenir en comptede temes a tenir en compte
• Prestació de serveis o arrendaments?
• A Catalunya es lloga la terra no l’explotació
• La desconnexió de la PAC enforteix l’arrendatari.
• El preu de la terra i el dels arrendaments és estable
• Els preus d’arrendament actualment no són elevats
• El preu de la terra és elevat o barat?
• El control dels purins fa pujar l’arrendament
• El dret de superfície és una fórmula vàlida?
• Que és millor: la propietat o l’arrendament?
• Que es prefereix tenir terra o tecnologia?