Crítica social mitjançant el graffiti

CRÍTICA SOCIAL

MITJANÇANT EL

GRAFFITI

LAURA LAX ARAUJO

DIRIGIT PER TERESA MOYÀ

2N DE BATXILLERAT 1

IES MONTSERRAT

5 DE NOVEMBRE DE 2014

Crítica social mitjançat el graffiti Laura Lax Araujo

~ 2 ~ IES Montserrat Curs 2014-2015

Nota d’agraï ments

Agraeixo en primer lloc a la meva tutora Teresa Moyà per la seva

ajuda a l’hora de realitzar aquest treball. També agraeixo la

col·laboració dels entrevistats: el senyor Jacinto Martínez , el

senyor Mikel Falcón i Nuriatoll i a tots als participants de

l’enquesta. Finalment dono gràcies a la meva família,

especialment als meus avis per deixar-me pintar a casa seva i als

meus pares i a la meva germana pel suport. Sense tota aquesta

gent aquest treball no hagués estat possible.



ÍNDEX

1. Introducció 5

1.1. Objectius 6

2. Part teòrica 7

2.1. Artistes 8

2.1.1. Obey (Shepard Fairey) 8

2.1.2. Obres Obey 9

2.1.2.1. André the Giant Has A Posse 9

2.1.2.2. More Militerry 10

2.1.3. Above 11

2.1.4. Obres Above 12

2.1.4.1. 24% Desempleados 12

2.1.4.2. Blood diamond 13

2.1.5. Banksy 14

2.1.6. Obres Banksy 15

2.1.6.1. Mobile lovers 15

2.1.6.2. Coloms 16

2.2. L’aparició de graffiti als carrers i els esdeveniments socials 17

2.2.1. Mundial Brasil 17

2.2.2. Conflicte siri: guerra civil a Síria 20

3. Part pràctica 23

3.1. Introducció 24

3.2. Material i mètodes 25

3.2.1. Materials 25

3.2.2. Idea darrere del dibuix 27



3.2.2.1. Idea per la Sirena 27

3.2.2.2. Idea per la Rosa 27

3.3. Procediment tècnic 28

3.3.1. Procediment tècnic de la Sirena (Cartell) 28

3.3.2. Procediment tècnic de la Rosa (Stencil) 30

3.4. Resultat final 32

3.5. Conclusions de la part pràctica 33

4. Conclusions finals del treball 34

5. Annexes 35

5.1. Annex 1 – Entrevista a Jacinto Martínez 36

5.2. Annex 2 – Entrevista a Mikel Falcón 37

5.3. Annex 3 – Entrevista a Nuriatoll 39

5.4. Annex 4 – Enquesta 43

6. Bibliografia 48



1. INTRODUCCIO

Qualsevol tipus d’inscripció a la paret, sigui amb esprai, pintura o una altra

tècnica és considerada grafit1. Grafit ve de la paraula italiana graffiti, que és la

que s’utilitza de manera informal i la més estesa. El graffiti es pot incloure dins

de l’art urbà que abasta tot tipus de representació artística al carrer, encara que

no sigui pintat, com per exemple escultures o mosaic. El graffiti inclou diverses

modalitats com ara lletres, tags, cartells, stencil... Al principi els graffiti artists

van començar amb tags, és a dir firmes dels seus pseudònims amb retoladors

o esprais. Més endavant, també es van anar afegint altres tècniques com

l’stencil, que es basa en crear una plantilla i pintar amb esprai per sobre, o

murals fets a mà alçada amb esprai.

Els artistes molt sovint han usat les seves obres per a criticar aspectes de la

societat amb els que no estaven d’acord. La crítica social es veu reflectida en

diferents medis artístics. Un de molt important és la literatura amb grans

exemples com George Orwell, autor del famós llibre 1984 o Aldous Huxley qui

va escriure Un món feliç. Dibuixants com Pawel Kuczynski, un artista polonès,

també creen obres que critiquen algun element de la societat.

El graffiti en si ja és una reivindicació en el sentit de que els artistes de

graffiti busquen ser vistos i per això prenen el risc de pintar il·legalment (en

molts llocs el graffiti és il·legal). A més a més, la crítica social en aquest món és

cada cop més recurrent. El graffiti tal i com el coneixem avui va començar a

rebre atenció quan al 1971 el New York Times va publicar un article2 sobre Taki

1833, qui escrivia la seva afirma per tota la ciutat. Artistes com Keith Haring4 i

Basquiat5 van ser importants per les seves obres al carrer als anys 80. Blek le

rat, pseudònim de Xavier Prou, va ser el pioner de la tècnica d’stencil i un dels

primers en crear peces de caràcter crític. Va començar al 1980 a emplenar els

carrers de París amb una rata després de tornar d’un viatge a Nova York al

1971 i veure els tags dels artistes de graffiti i va voler crear pintades a la seva

ciutat natal utilitzant una tècnica que havia après a la Escola de Belles Arts de

París: stencil6. Aquests tres artistes referents (Haring, Basquiat i Blek le Rat)

han inspirat en gran mesura als posteriors.



Des dels seus principis, el graffiti ha estat molt debatut. Les opinions estan

dividides entre si és art o és simple vandalisme. Personalment, crec que l’art

està als ulls de qui ho mira, per tant no consideraré cap postura com incorrecta.

Alguns graffiti són considerats molt bons per la major part de la gent que els

mira i en d’altres la opinió està molt dividida. Tota aquesta varietat de opinions

és el que fa tan interessant per a mi el tema. A més a més, també hi ha moltes

opinions respecte si li agrada a l’espectador o de que significa i què li expressa

la peça. De tot aquest vast món del graffiti, el que més m’atrau és que es junta

en moltes ocasions amb un altre concepte també molt interessant: la crítica

social. Quan això passa, la pintada interactua amb l’observador i és capaç de

fer-lo reaccionar i pensar.

Una de les avantatges més gran del graffiti és la seva accessibilitat i com els

vianants del carrer on estigui pintat ho veuran cada cop que passin. Això fa que

pugui arribar a una gran varietat de persones, inclús a gent que no li pugui

interessar i que una gran varietat de persones es pugui expressar pintant al

carrer, sense cap altre material que un esprai. És per això que aquest tipus

d’expressió artística s’ha estès per tot el món.

1.1. Objectius

Fer un estudi sobre la crítica social mitjançant el graffiti considerant dues

vessants: els artistes referents i els fets que inspiren a pintar-ne. A partir d’això

crear dos graffiti amb una crítica social utilitzant tècniques diferents. Finalment

fer entrevistes a persones amb diferents visions sobre el graffiti i una enquesta

amb gent que no estigui relacionada necessàriament amb el graffiti.



2. PART TEÒRICA

Estudi d’artistes i d’esdeveniments



2.1. Artistes

2.1.1. OBEY (SHEPARD FAIREY)

Frank Shepard Fairey, també conegut com

Obey, va néixer el 15 de Febrer de 1970 (44

anys) a Charleston, South Carolina. A part de ser

artista urbà, també exerceix de dissenyador gràfic,

activista i il·lustrador. Es va fer famós per la

campanya amb adhesius “Andre the Giant Has a

Posse”. Al llarg de la seva vida, ha fundat Studio

Number One, un estudi de disseny gràfic, ha

instaurat una galeria anomenada Subliminal Projects

i va crear una revista anomenada Swindle, publicada trimestralment en la que

pretenia relacionar el que estava passant pel món i com això influenciava l’art.

Al 2006 va publicar el llibre Supply and Demand, que documenta la seva vida

personal i professional.

Va aconseguir fama internacional al 2008, quan va

dissenyar un pòster per a recolzar la campanya política

de Barack Obama per a les eleccions de la presidència

d’Estats Units. Per a la creació del cartell va utilitzar la

tècnica d’stencils en colors vermell, blau i blanc (colors de

la bandera estatunidenca) i va afegir una inscripció que

llegeix HOPE (esperança) a la part inferior del cartell.

Avui en dia les seves obres estan molt cotitzades. Al

llarg de la seva trajectòria ha exposat i format de part de

diferents col·leccions de museus notables com per exemple, The Smithsonian,

Museum of Modern Art a Nova York o al Victoria and Albert Museum a

Londres9.

Imatge 1. Shepard Fairey7

Imatge 2. Obama Hope8



2.1.2. OBRES OBEY

He escollit dues obres de Fairey. La primera és la seva obra més

característica i li va donar el pseudònim. La segona no és street art, sino que és

un pòster fet al seu taller. Les dues són molt bones representacions del que

Obey fa normalment. Utilitza molt el sarcasme i a vegades no deixa molt clar el

missatge per fer pensar a la gent.

2.1.2.1. “André the Giant Has A Posse” (1989)

André the Giant va ser un boxejador i ocasionalment

actor (La princesa prometida), mundialment conegut per

ser excepcionalment alt (2,25 m) i corpulent (235 kg) a

causa de acromegàlia, sovint referida com a gegantisme.

Va guanyar diversos títols molt reconeguts en el món de la

boxa i els seus combats van ser molt populars11.

Shepard Fairey, utilitzant stencil, va crear adhesius

d’aquest personatge els va anomenar “André the Giant

Has A Posse” (André el gegant té una colla)-que

posteriorment va derivar a “Obey Giant”(Obeeix Gegant)- i

les va començar a distribuir per diversos llocs. Va

començar a Providence, Rhode Island. Però gràcies a la

comunitat de skaters, aviat els adhesius de Obey es van

escampar per moltes ciutats de Nord Amèrica13. Fairey va

declarar que la campanya era un “experiment de fenomenologia” que pretenia

encuriosir al receptor del seu entorn, ja que les persones no estem

acostumades a veure publicitat en la que el producte o el motiu no és obvi.

L’adhesiu a part de portar la cara del boxejador també porta una paraula escrita

a sota: Obey. Fairey no li va donar cap significat especial a la paraula, sino que

el que cadascú fa la seva pròpia interpretació, i aquesta reflecteix la

personalitat del receptor. Per tant l’únic propòsit de l’obra és fer reaccionar a

l’espectador i fer que es fixi ens els detalls del seu voltant14.

Imatge 3. André the giant has a posse

10.

Imatge 4. Obey Giant12



“Molts adhesius han sigut desenganxats per persones a qui els

hi molestaven (...), la qual cosa no deixa de ser irònica tenint en

compte el nombre d’imatges publicitàries que assalten diàriament als

tots els consumidors.” – Shepard Fairey14

2.1.2.2. More Militerry (2003)

En el cartell hi ha escrita la frase More Militerry Less Skools escrit amb

faltes d’ortografia - hauria de ser More Military Less Schools (Més exèrcit,

menys escoles)- amb el propòsit de suggerir que en alguns països, com Estats

Units (país natal d’Obey), s’hauria d’invertir més diners en millorar l’educació de

la població que en l’exèrcit per tal de mantenir la seva dominació a nivell

mundial.

També s’hi llegeix In Lesser Gods We Trust

(En menys déus creiem) jugant amb el lema

d’Estats Units: In God We Trust (En Déu creiem).

A la part de baix afegeix: Obedience is the most

valuable currency (L’obendiència és la moneda

més valuosa); Dump down the population

(Menysprea la població); Beef up the military

(Enfortir l’exèrcit); Maintain fear (Mantenir la por).

La idea general del cartell és que els governs

prefereixen mantenir la població controlada per

mitjà de la força i restringint l’educació15.

Imatge 5. More militerry15

.



2.1.3. ABOVE

Above és el pseudònim d’un artista internacional centrat en l’art urbà nascut

al 1981 a Califòrnia, Estats Units. Com molts d’altres, manté la seva identitat

secreta. L’artista no va rebre cap tipus de educació especial en art, sino que va

ser autodidacta. Té dos estils molt característics: stencils de moltes capes de

pintura, per la qual cosa s’afegeix molta complexitat a la obra, i murals de grans

lletres en els que expressa missatges de caràcter crític envers el sistema.

Finalment també compta amb un icona pròpia: una fletxa mirant cap amunt.

Va començar la seva trajectòria al 1995, escrivint el seu nom als trens de

Califòrnia. I després va passar a pintar la icònica fletxa. Amb 19 anys es va

mudar a París, França, on va rebre influències d’altres artistes com Zevs o

Invader. Des de 2001 s’autofinança viatges internacionals per tal d’arribar a

nous llocs on pintar. En un d’aquest viatges, va tornar a Califòrnia on va

començar a penjar fletxes fetes de fusta com si fossin mòbils.

Ha pintat en més de cent ciutats i seixanta països, a part de fer obres al

seu taller per a vendre-les.

Viatjar li ha permès veure altres cultures i ambients. Un clar exemple va

succeir quan es va mudar a Portland, Oregon, Estats Units (Agost del 2009), va

crear una obra anomenada Homeless not hopeless (Sense sostre, no sense

esperança) interessant-se en la

pobresa en la ciutat i en aquesta

comunitat. Tots els diners que va

treure amb la obra els va donar al

refugi de sense sostres Transition

Projects. La obra mostrava a un

senyor indigent, somrient i portant un

cartró amb forma de fletxa cap

amunt on s’hi llegeix: “Old vet; Too

ugly to prostitute; Won’t steal; Alergic to Jail.” (Vell veterà de guerra; massa lleig

per a prostituir-se; no robarà; al·lèrgic a la presó). Moltes de les seves obres,

exceptuant-ne la fletxa, porten missatges polítics i socials17.

Imatge 6. Homeless not hopeless16



2.1.4. OBRES ABOVE

He escollit dues obres que critiquen diferents temes actuals fetes el 2012

localitzades a dos llocs diferents: Espanya i Sud Àfrica. La d’Espanya la vaig

triar per ser un problema seriós que afecta la nostra població. L’altra per ser un

problema tan poc tractat en la nostra societat. Els dos són una mostra de com

fa obres per tot el món i s’interessa pels problemes que diferents parts encaren.

2.1.4.1. 24% DESEMPLEADOS

Above va pintar un mural de 40 metres a Saragossa al festival d’art

organitzat per ASALTO producción. Va voler tocar un tema propi del país en el

que estava i va centrar-se en el tema dels aturats a Espanya. Al Agost dels

2012, quan la peça va ser pintada, la tassa

d’atur del país era la més elevada d’Europa

amb un 24% de la població activa amb

l’atur en menors de 25 anys arribava al

52,1%18.

Above va invitar a persones locals per a

que servissin de models per a les siluetes

que formen el mural19.

Imatge 7. 24% Desempleados19

Imatge 8. 24% Desempleados19 Imatge 9. 24% Desempleados

19



2.1.4.2. BLOOD DIAMOND

Àfrica és el major productor de diamants del món proveint dos terços de la

producció mundial. Un diamant de sang (Blood Diamond) es el nom amb el que

es denomina un diamant extret d’un territori en guerra, el que causa nombroses

morts. Aquest mural va ser pintat en el mercat més gran de diamants de

Johannesburg (Sud Àfrica) amb més de 300 comerços. Above va prometre als

propietaris del mercat que pintaria la frase “Diamonds are a woman’s best

friend” (Els diamants són els millors amics de la dona) volent jugar amb la

popular cançó Diamonds are a Girl’s Best Friends (Els diamants són els millor

amic de les noies) cantada per Marilyn Monroe en la pel·lícula Els senyors

prefereixen les rosses (1953)20. Però realment volia fer un crit en contra del

negoci per tota la sang derramada i per això la frase real de la obra és

“Diamonds are a woman’s best friend and a man’s worst enemy” (Els diamants

són el millor amic de la dona però el pitjor enemic de l’home)21.

Imatge 10. Diamonds are a woman's best friend21

Imatge 11. And a man's worst enemy21



2.1.5. BANKSY Banksy és el pseudònim d’un artista urbà conegut internacionalment, del

qual no se sap l’aparença, el nom real o la edat. Encara que se sap que va

néixer a Bristol, Anglaterra. Un to satíric i burlesc sempre acompanya a les

seves obres, que molt sovint fan un cru anàlisis de la societat. Ha presentat les

seves obres en diverses exhibicions a Nova York, Los Angeles, Londres i

Bristol.

És fill d’un tècnic de fotocopiadores i va treballar en una carnisseria, però a

finals dels anys vuitanta, quan va donar lloc el gran boom d’aerosols de Bristol

es va veure involucrat en el ambient del graffiti.

Utilitza l’stencil, ja que és un tècnica ràpida i eficaç. Però també ha fet

treballs utilitzant altres tècniques com per exemple l’escultura o els adhesius.

Temes molt recurrents en el seu art, són la crítica al capitalisme, al feixisme

i en general a qualsevol forma de poder abusiu i també d’altres com el

pacifisme o hipocresia. Banksy considera l’art del graffiti com un mitjà de les

classes baixes per tal de parar el poder de les elits dominants.

S’ha auto publicat diversos llibres de reculls dels seus treballs junt amb

comentaris seus, com Wall and Piece (2005) i You Are an Acceptable Level of

Threat (2012). A part també ha publicat el seu propi documental Exit Through

the Gift Shop (2010) en el que relata el naixement del l’artista Mr. Brainwash

qui al principi es limitava a gravar als artistes urbans però que finalment va

acabar convertint-se en un de gran èxit. Tot el contingut gravat per Mr.

Brainwash el va utilitzar posteriorment Banksy per tal de fer el que

posteriorment va estar nominat a l’Òscar per al millor documental22. L’octubre

de 2013 va fer una mostra d’un mes de duració a la ciutat de Nova York, en la

que cada dia va fer diferents obres per la ciutat. Molts dies feia dibuixos fets

amb stencils, però també va treballar amb dos camions, en un va fer un jardí a

la part del darrere per contrastar amb l’ambient novaiorquès i a l’altre hi va ficar

pelutxos simbolitzant animals dirigits a l’escorxador; un altre dia fa ficar una

paradeta en la que venia obres originals seves a 60 dòlars (amb valor estimat

de 32000 dòlars segons la BBC) i inclús va fer un video on Dumbo, personatje

de Disney, es disparat per rebels de Síria23.



2.1.6. OBRES BANKSY

2.1.6.1. Mobile Lovers (2014)

A principis d’aquest any Banksy va pintar una nova obra a un club per a

joves a Bristol en la que es mostrava dos amants donant-se una abraçada

mentre miren els seus respectius mòbils. Aquest mural representa com la

societat actual té la necessitat d’estar contínuament comunicat i depèn de les

noves tecnologies. Aquest dos fenòmens passen a tal nivell que els valorem

més que l’afecció o l’amor.

L’obra va ser pintada a prop del club Broad Plain Working With Young

People en una porta. Davant de la confusió sobre el propietari del mural,

Banksy va enviar una carta al propietari del club donant-li el permís per fer el

que ell desitgi amb l’esperança de poder ajudar al club. En la carta especifica:

“Jo normalment no accepto comprometre’m amb el dany criminal” i “sóc un

gran admirador del treball fet al club” amb aquesta frase dóna a entendre que hi

havia anat23. Finalment el propietari va decidir vendre la obra a un

col·leccionista privat per £403,000 per tal de salvar el club, que hauria tancat si

no fos per la contribució de l’artista25.

Aquest és un dels casos en els que les obres de Banksy s’han venut per

quantitats que arriben a

les sis xifres i que els

venedors extreuen de

parets o superfícies

públiques. La diferència

és que en aquest cas

ell va donar

específicament permís

per a fer-ho i que en

altres casos s’ha tret

sense que ell hi pugui

dir res. Imatge 12. Mobile lovers

26.



2.1.6.2. Coloms (2014)

Banksy va pintar a Clacton-on-Sea, una localitat al est d’Anglaterra, una

peça formada per un grup de coloms amb pancartes on s’hi llegeix: “Migrants

no són benvingudes”, “Torna a l’Àfrica” i “Apartat dels nostres cucs” davant

d’una acolorida oreneta africana que realitza llargues migracions. En conjunt la

peça és una metàfora contra el racisme.

Quan va ser pintar el mural (Setembre, 2014) hi havia hagut eleccions

parcials i havia sortit Ukip, un partit que considerava que Regne Unit aplicava

unes regulacions contra la immigració massa fluixes.

Finalment el consell de la ciutat va decidir eliminar el mural ja que podria

haver sigut vist com a “ofensiu i de temàtica racista”27.

Imatge 13. Coloms26



2.2. L’aparicio de graffiti als carrers i els esdeveniments socials

Hi ha grans esdeveniments socials que influencien als street artists i fan

que pintin noves obres inspirades en aquests fets. Entre molts dels

esdeveniments que han passat aquest últim any, he escollit dos que han fet

molt d’impacte: el mundial de futbol a Brasil i el conflicte siri.

2.2.1. MUNDIAL BRASIL- 2014

El 12 de juny de 2014, a Rio de Janeiro, Brasil, va començar el Mundial de

Futbol organitzat per la FIFA (Fédération Internationale de Football

Association)28. L’organització total de l’esdeveniment ha costat casi 9.700

milions d’euros, dels quals gran part ve dels impostos de la població. Brasil és

un país amb molta diferència econòmica entre classes, i la classe baixa compta

amb molta pobresa, amb 13 milions de persones que passen gana o

desnutrició (de 196 milions)29.

Per tal de construir l’estadi de Maracaná a Rio de Janeiro van fer fora a 566

famílies de les seves respectives llars per tal de fer espai necessari30.

En la proposta del 2007 que van presentar per a poder ser els amfitrions

del mundial de 2014, el pressupost era un 42% menys del que finalment van

acabar gastant31. Tal i com es mostra a la següent taula, on es determina

específicament l’augment de pressupost en cada estadi construït (Taula 1).

Taula 1. Costos previstos comparats als costos finals per cada estadi construit per el mundial (en milions de Reals)

31



Davant d’aquests fets una enquesta va revelar el descontent de la població

local preguntant dues preguntes. La primera si estaven contents amb el fet de

que Brasil fos l’amfitrió de la Copa del Món i en la segona demanaven una

paraula amb la que l’enquestat definís millor la Copa. En la primera un 87% va

votar en contra i en la segona la paraula més votada, amb un 71%, va ser

corrupció (Gràfic 1).

Tot aquest pensament va encendre entre la població menys afavorida un

sentiment de odi contra el govern que van expressar en forma d’art i van fer

servir el carrer com a mode de canvas. Van sorgir múltiples graffiti en contra de

la situació que estaven vivint, cobrint les ciutats de Rio de Janeiro i São Paulo.

Gràfic 1. Respostes de l'enquesta31



Imatge 14. “Destrueixen la meva comunitat a causa de la Copa”32

Imatge 15. Pilota destruint cases32

Imatge 16. “Necessitem menjar no futbol”32



2.2.2. CONFLICTE SIRI: GUERRA CIVIL A SÍRIA

El context que envolta la revolució síria, comença al 1970 quan Hafez al-

Asad va donar un cop d’estat i va instaurar un govern dirigit pel partit socialista

àrab Baath, donant alts càrrecs a familiars i gent de la seva confiança. Per tant

el país va quedar controlat políticament i militar per la família Asad. Durant el

seu govern, els altres partits polítics van estar durament reprimits, especialment

en el període de creixement de popularitat del partit dels Germans Musulmans,

que lluitaven per un canvi de règim y per un estat islàmic, on va succeir la

massacre de Hama (1982) amb vint mil víctimes. El juny del 2000, Hafez al-

Asad va morir i el seu fill, Bashar al-Asad, l’actual president va assumir el

poder. I va prometre reformes en la política, però va eliminar qualsevol

possibilitat de democràcia quan aquestes promeses van romandre sense ser

complides

El març del 2011 un joves de Dara, una ciutat al sud de Síria, van fer un

graffiti on es llegia un missatge en contra del règim. El grup d’adolescents van

ser arrestats i per inspiració de la Primavera Àrab (una sèrie de revoltes al

països de la zona com Tunísia, Egipte o Iemen) la ciutat es va manifestar

massivament. La resposta del govern va ser d’obrir foc contra els manifestants

que s’anaven revolucionant en diverses ciutats. Al maig van entrat tancs de

l’exèrcit a ciutats com Dara i Damasc el que va fomentar el sentiment antirègim

de la població.

Davant d’aquesta situació, les protestes pacífiques es van transformar en

violentes, els rebels van agafar les armes i van lluitar contra militars i policies

de l’Estat. Ciutats com Alep estan dividides entre forces rebels i exèrcit. Així

que les manifestacions van derivar en guerra civil. Amb gent que defensa el

règim i gent que defensa als rebels, com per exemple el partit dels Germans

Musulmans33.

Els carrers es van omplir de pintades, normalment de frases declarant a qui

donen suport i a qui no.



Imatge 17. “Ha arribat el teu torn, doctor” (el president és oftalmòleg)

34

Imatge 18. “Sentim les molèsties, morim per vostès”. Fet per l'exèrcit lliure de Síria

34

Imatge 19. “O Assad dirigeix Síria o ningú ho farà”34



Banksy va versionar el seu propi graffiti de la nena del globus per donar suport

a Síria i promoure la pau35.

Imatge 20. With Siria per Banksy35



3. PART PRA CTICACreació d’un graffiti



3.1. Introduccio

La part pràctica d’aquest treball ha estat l’elaboració per part meva de dos

grafits de crítica social. Al principi del treball, la idea que anava a dur a terme

era fer un estudi sobre si a Barcelona hi havia street art que fes una crítica a la

societat. Per tant hauria d’anar per els diferents barris de la ciutat fent

fotografies. Però al final, vaig acabar descartant la idea perquè era un objectiu

massa extens i dispers per tal d’aconseguir cobrir-ho tot. Ja que de l’altra

forma tan sols aconseguiria resultats basats en un recull petit de tota la

informació que hi ha. Així doncs, vaig buscar un objectiu més específic i del que

pogués treure conclusions més concretes i clares. Per tant, vaig canviar

l’objectiu del treball i em vaig centrar en fer els meus propis graffiti i fer a través

d’ells una crítica social. Vaig pensar de fer dos tipus diferents de graffiti.

Per a fer els grafits vaig elegir dues tècniques: l’stencil i el cartell. L’elecció

la vaig fer per ser dues tècniques molt emprades en l’street art i d’acord amb

les meves habilitats, ja que no tinc cap experiència en el gènere. La tècnica de

l’stencil, consisteix en pintar amb esprai seguint una plantilla; la del cartell, es

basa en preparar un dibuix sobre un paper o plàstic i desprès enganxar-lo

sobre la paret. He triat aquests dos estil perquè malgrat que requereixen molta

preparació prèvia, quan has de fer realment el graffiti al carrer és molt més

ràpid. Per a cada estil vaig triar un tema diferent. Un té relació amb la

contaminació del mar amb plàstic, un gran problema avui en dia del que no fem

el suficient per a solucionar. I l’altre amb la violència contra innocents. Pel

cartell tenia més llibertat de forma, grandària i color; en canvi, la plantilla

limitava la complexitat de disseny i de colors. El disseny havia de ser senzill i

amb pocs colors per a que no es barregessin entre si quan ho pintés.

Per a orientar-me en ambdues tècniques i com fer-les, m’he basat sobretot

en el llibre Street Art: Receptari de tècniques i materials de l’art urbà de Benke

Carlsson i Hop Louie36. On hi ha escrites les bases i procediments de diferents

estils d’art urbà. M’he centrat per al treball en els apartats del cartell i plantilla i

esprai (o stencil).



3.2. Material i me todes

3.2.1. MATERIALS

Vaig comprar els materials abans de tenir una idea clara del que anava a

pintar, però vaig acabar utilitzant casi tots els elements. Com no tenia molt clar

els colors que anava a utilitzar per a cartell, vaig comprar un estoig que incloïa

blau, groc i vermell dels que podia treure tots els altres, casi bé. Algunes coses

no les vaig utilitzar com per exemple un pot de pintura acrílica negra.

Dels elements de la llista, del paper de cel·lulosa fins al pinzell paleta són

comprats al Abacus i la resta a una botiga de baix cost.

Materials: Material(; dimensions)(; colors): Preu. Si posteriorment ha sigut utilitzat i perquè.

Paper cel·lulosa; 90 g/m2; 1,10x5m: 3,95€. Utilitzat per a fer el cartell.

Cúter: 0,60€. Utilitzat per tallar el paper i les plantilles.

Pinzell: 0,95€. Utilitzat per a pintar el cartell.

Pinzell: 1,20€. Utilitzat per a pintar el cartell

Estoig: (Conjunt de pintures acríliques i pinzells): 9,90€. Utilitzats per a

pintar el cartell.

Pintura acrílica negra: 1,99€. No utilitzada

Rodet: 1,99€. Utilitzat per a enganxar el cartell amb la cola.

Marcador Posca 1.8-2.5 mm (en colors: Vermell i Verd Poma): 3,30€

cada un. Utilitzats en pintar detalls del cartell.

Marcador Posca 1.8-2.5 mm (en color: Negre): 3,30€. Utilitzats per a

resseguir el cartell.

Marcador Posca 8.0 mm (en color: Negre): 4,90€. Utilitzats per a

resseguir el cartell.

Pinzell paleta: 1€. Utilitzat per a enganxar el cartell amb la cola.

Esprai (en colors: Vermell cirera, Blanc brillant, Blau i Negre Mat): 2€

cada un. Utilitzats per a pintar l’stencil.

Cola: 2,50€. Utilitzada per enganxar el cartell a la paret.

Rodet llarg: 3€. Utilitzat per a enganxar el cartell a la paret.



Cinta d’embalatge: 1,20€. Utilitzat per a fixar la plantilla a la paret.

Materials 3. Rodet llarg Materials 2. Cinta d’embalatge

Materials 1. Conjunt de materials

Materials 4. Marcadors Posca Materials 5. Cúter Materials 6. Pinzells

Materials 7. Pintura acrílica negra

Materials 8. Esprais Materials 9. Paper de cel·lulosa

Materials 10. Cola blanca Materials 11. Estoig amb pintures i pinzells

Materials 12. Rodet



3.2.2. LA IDEA DARRERE DEL DIBUIX

3.2.2.1. Idea per la Sirena Aquesta peça ve inspirada per una imatge d’una tortuga marina atrapada

en les anelles de plàstic que serveixen per unir

cerveses, el que va causar que la que la closca de la

tortuga no creixés harmònicament. Hi ha 46000

peces de plàstic per kilòmetre quadrat als oceans,

això fa que milers de peixos, ocells i mamífers es

vegin afectats i ens molt casos els hi arribi a causar la

mort37.

La peça de la sirena fa una critica als residus que els humans llencem al

mar i que provoquen contaminació de la vida marina i el medi ambient. En

primer lloc, la figura principal, la sirena, representa una al·legoria del mar.

Envoltant aquesta figura hi ha un seguit d’elements que li aporten el significat.

Començant per l’esquerra, hi ha una bossa de plàstic enganxada a la cua de la

sirena, ja que aquest és un tipus de plàstic que produïm i utilitzem de forma

massiva i que provoca gran part de la contaminació humana, a part de que

aquest tipus de plàstic tarda un segle i mig en degradar-se38. Si continuem cap

a la dreta, ens trobem les anelles de plàstic en la que la sirena s’ha quedat

atrapada per la cua. Ja que al igual que la tortuga (Fotografia 1) li deforma el

cos. I això passa en molts peixos i altres animals marins, i es produeix com a

conseqüència de quedar-se atrapat quan l’animal és petit i posteriorment quan

creix aquesta part no es desenvolupa adequadament. Finalment, la sirena

subjecta un peix mort entre les mans pel que plora, ja que per ella (el mar) és la

mort d’un fill.

3.2.2.2. Idea per la Rosa Aquesta peça ve inspirada per la notícia de la mort de casi quatre-cents

menors en una ofensiva militar entre Gaza i Israel (2014)39, però representa

tota la gent innocent que ha caigut com a efecte colateral de qualsevol guerra.

La rosa blanca simbolitza puresa i innocència, mentre que la pistola simbolitza

la guerra en la que es veuen involucrats.

Fotografia 1. Tortuga atrapada41



3.3. Procediment te cnic

3.3.1. PROCEDIMENT TÈCNIC PER LA SIRENA

Per aquest graffiti vaig utilitzar la tècnica del cartell, que consisteix en

dibuixar el graffiti en un paper o plàstic que després s’enganxarà a la paret amb

cola. Vaig utilitzar un paper de cel·lulosa de 90g/m2 ja que al llibre Street art

especifica que ha de ser un paper el suficientment resistent per a que no es

trenqui però suficientment prim com per a que s’enganxi a la paret amb

facilitat40. Primer vaig dibuixar la sirena amb llapis al full per repassar-la

posteriorment amb retolador permanent. Després ho vaig pintar tot amb

pintures acríliques i vaig repassar un altre cop amb permanent i finalment vaig

tallar amb cúter tot el voltant. El següent pas consisteix en encolar el cartell a la

paret. Com que la cola era massa espessa la vaig diluir una mica amb aigua.

Havent comprovat que enganxava igual de bé, vaig encolar el cartell de la

següent manera: primer aplicant cola per la part darrera i enganxant-ho a la

paret i després aplicant cola per sobre del dibuix per a que quedés fixat.

Dibuix (Llapis) Repassar-lo (Permanent)

Tallar el voltant (Cúter)

Diluir (Cola Blanca)

Aplicar cola pel darrere

Enganxar a la paret

Aplicar cola per sobre

Deixar assecar



Fotografia 4. Detall de la figura final Fotografia 5. Enganxant el cartell a la paret

Fotografia 6.Detall de la figura retallada Fotografia 7. Figura retallada

Fotografia 8. Figura pintada Fotografia 9. Pintant la figura

Fotografia 3. Pintant la figura Fotografia 2. Dibuix repassat amb permanent



3.3.2. PROCEDIMENT TÈCNIC PER LA ROSA

Vaig utilitzar la tècnica stencil per a aquest graffiti. Aquest tipus de graffiti

consisteix en pintar amb esprai seguint una plantilla. Primer s’esbossa la forma

del dibuix en una cartolina, ja que es suficientment rígida però es pot tallar amb

facilitat. Amb un cúter es talla la part que quedarà pintada amb esprai, i així la

plantilla ja està feta. Primer vaig fer la part de la rosa, i per tal de que es

diferenciessin els pètals els vaig separar per un línia sense retallar, és a dir que

quedaria sense pintar. La següent part va ser la pistola, en la qual vaig deixar

una part sense pintar en el pontet per tal de que quedi tot el una plantilla

conjunta. La tija, inicialment va ser una plantilla sencera que posteriorment vaig

calcar per tal de fer dues parts que encaixessin. El següent pas ja és el crear el

graffiti en si. Es pinta amb esprai per sobre de la plantilla a sobre de la paret.

L’ordre aquest cop va ser el mateix: rosa, pistola i tija. La tija vaig acabar de

retocar-la amb pinzell per a que quedés millor, i al toll de sang li vaig fer el

degoteig amb esprai directament.

Esbós del disseny

(Cartulina)

Retallar la part que quedarà pintada

(Cúter)

Pintar amb esprai (Plantilla)

Retocar (Pinzell)

Deixar assecar



Fotografia 14. Detall Fotografia 15. Detall

Fotografia 12. Pintar amb esprai Fotografia 13. Pintar amb esprai

Fotografia 11. Tallar amb cúter Fotografia 10. Esbós

Fotografia 10. Tija retocada amb pinzell Fotografia 11. Taula de treball



3.4. Resultat final

Dimensions :

Sirena: 153x90 cm

Rosa: 48x84 cm

Grafit final 2. Sirena Grafit final 1. Rosa

Grafit final 3. Posició final dels dos grafits



3.5. Conclusions de la part pra ctica

Desprès d’haver elaborat els dos dibuixos, puc fer una comparació segons

la dificultat per a una persona sense experiència anterior en el tema. Per a una

persona principiant aconsellaria el cartell per diverses raons. Primer de tot, el

dibuix que és pot arribar a fer pot ser més complex i amb més varietat de

colors. A part, encara que es requereix temps en l’elaboració del cartell al teu

espai de treball, això es veu recompensat en l’estalvi de temps a l’hora

d’enganxar l’obra al carrer, la qual cosa és molt important, ja que sovint, fer

graffiti ales parets és il·legal en moltes ciutats, entre elles Barcelona. És per

això que els temps que estaràs fent el graffiti al carrer és un element a

considerar a l’hora de triar la tècnica. Per altra banda, la creació d’un dibuix

amb l’stencil és més complicat a l’hora de pintar, ja que els colors s’han de

pintar a diferents temps per a que s’assequin i les plantilles han de ser molt

precises per a que no es mesclin. Recomanaria una mica de pràctica per

arribar a dominar lleugerament la tècnica, ja que em va costar més a l’hora de

pintar i em va portar més temps, a més a més vaig retocar-ho amb pinzell al

final. Vaig fer dues proves abans de fer el graffiti final (Grafit final 3).Per tant,

personalment recomanaria el cartell per començar i practicar l’stencil abans de

elaborar-lo.

No obstant, tot i que estic totalment satisfeta amb el resultat final, hi ha

certes coses que he après. En el cartell s’hauria de tenir en compte fer una

forma unificada sense parts massa fines, ja que es poden trencar i transportar

la peça i enganxar-la és més complicat. A la Sirena, per exemple, les puntes

del cabell es van fer difícils d’encolar a la paret i vaig haver de tenir molta cura

amb aquestes al traslladar la peça a la paret on seria enganxada. D’altra

banda, les plantilles per a fer l’stencil han de ser d’un material rígid per tal de

que no es separi de la paret i es pintin altres parts; però a l’hora s’ha de poder

tallar. En el cas de la Rosa, vaig utilitzar cartolina, que és un material

suficientment bo i barat, però em va resultar massa flexible. També es

necessari fer unes breus proves amb esprai, ja que no pot estar molt a prop per

a que no s’acumuli la pintura, ni molt lluny perquè pintarà massa tros. Tot i que

es pot utilitzar per a fer diversos efectes, com el degoteig del toll de sang en el

dibuix de la Rosa.



4. Conclusions finals del treball

El procediment del treball va ser el següent: vaig començar per fer l’estudi

dels artistes i vaig agafar tres dels més importants i de cada un vaig triar dues

obres que fan una crítica a un problema de la societat actual. En la següent

part vaig fer l’estudi de dos fets rellevants d’aquest any que han creat

descontent entre la població: el Mundial de futbol a Brasil i la guerra civil de

Síria.

A la part pràctica vaig crear dos peces, la Rosa feta amb la tècnica

d’stencil i un cartell amb la Sirena. La primera feia una crítica a la sang innocent

derramada en les guerres i la segona a la contaminació marina (veure

conclusió part pràctica). Finalment vaig entrevistar a tres persones

relacionades amb el món del graffiti per tal de conèixer els seus punts de vista i

vaig fer una enquesta per a veure què en pensava la gent sobre l’ús del graffiti

com a crítica social.

Per tant, les conclusions d’aquest treball són les següents:

Pel que fa als artistes, es veuen algunes similituds entre ells com el

predomini de la tècnica d’stencil sobre les altres, ja que és ràpida de fer al

carrer i és poden crear escenes i personatges simples però entenedors. A més

a més, els tres pinten sobre problemes actuals i tots tres són reconeguts arreu

del món.

Per altra banda, tan el mundial de Brasil com la guerra civil de Síria han fet

que la població dels dos països expressin el seu descontent mitjançant el

graffiti. Utilitzaven el carrer per a reivindicar-se perquè és un medi en el que

tothom es pot manifestar i d’aquesta forma poder expressar les seves opinions

a la resta de la població.

Finalment amb l’enquesta vaig veure que molta gent relaciona l’street art

amb la crítica social (Annex 4). I amb les entrevistes vaig poder contrastar

opinions de tres persones amb tres relacions diferents amb el graffiti



5. ANNEXESEntrevistes i enquesta



5.1. Annex 1 – Entrevista a Jacinto Martï nez

Jacinto Martínez és un pintor autònom que de tan en quan és avisa’t per

l’ajuntament per a que despinti algun graffiti de la paret.

1. Em podria explicar com s’elimina un graffiti de la paret?

Si la paret és de marbre, és a dir, que no te porus, es pot eliminar amb un

dissolvent especial universal. És la única forma d’eliminar-lo. Ara bé, si té porus

es sol eliminar amb dolls de sorra a pressió.

2. Ha eliminat vostè algun graffiti que li agradés?

Clar, perquè sóc un manat, m’entens? Ara, hi ha graffiti que m’agraden? Sí,

clar.

3. Que opina vostè sobre el graffiti?

Hi ha bona obra de graffiti, això sí. Hi ha grans artistes i grans barroers

taca-parets.

4. Creu vostè que els graffiti serveix d’alguna cosa?

Pues en segons quins llocs per la ciutat, sí. I depèn en quins altres, pues el

que hem comentat abans, per tacar llocs particulars que no necessiten tenir-ho.

5. Vostè creu que es pot trobar alguna crítica social en certs graffiti?

Jo crec que sí, clar que hi ha. En alguns graffiti si que hi ha.



5.2. Annex 2 – Entrevista a Mikel Falco n

Mikel Falcón es considera observador de graffiti y ha fet milers de fotografies

de grafits per tota Catalunya. Recentment ha auto publicat el llibre Diccionario

secreto del graffiti (Catalunya 1984-2014)

1. ¿Considera que todo tipo de graffiti es arte?

El graffiti es una expresión artística, incluso el denominado vandálico (tag),

que va evolucionando hacia líneas más armoniosas y letras según el talento del

escritor.

2. ¿Qué cree usted que diferencia el graffiti del Street art?

Se denomina graffiti a toda expresión artística que se ve desde la calle

(Banski dixit). El graffiti se entiende que se divide entre Muralista y Street Art, el

cuál abarca el resto de graffiti que no es figurativo o realista, normalmente

letras o piezas abstractas (Wild Style, Free Style, stickers, 3D, modelos pastel,

plantillas, postres, decoraciones comerciales, publicidad, galerías de arte,

caligrafías, tipografías... y los estilos tradicionales o escuelas del graffiti: old

school, New school y Nueva Era (más Art Street).

3. ¿Considera que hay graffiti que expresan mensajes críticos sobre

la Sociedad?

El graffiti nace contestatario al sistema desde sus inicios, de expresión

existencial pasa a cuestionar todo lo que le rodea, una parte importante del

muralismo se centra en motivos sociales y reivindicativos , es el caso del grupo

Crew Ideas Color formado por Txinorris, Nadie, Tizne (Málaga), Sendys, que

decoraban kasales ocupados por toda Catalunya, sus trabajos son el mejor

ejemplo de crítica social alternativa que aún se pueden ver, en Sabadell,

Barberà del Vallés, Barcelona (Nou Barris, Plaça de Sants, Sant Andreu,

Badalona, Can Vies, Vallcarca, L´Hospitalet), Gavà, El Prat, Montmeló, Sant

Feliu del Besós, Granollers, Parets, Vic, Igualada, Reus, Lleida, Tarragona,

Girona y en mil sitios más que me olvido…poniendo siempre el acento en

denunciar la sociedad capitalista.



4. ¿Considera usted que hay técnicas de graffiti mayormente usadas

en la crítica social?

El muralismo al fresco, con sprays o con acrílicos… Siqueiros y Ribera

fueron el precedente a una expresión política y social que continúa hoy en día

En Barcelona, ejemplo el grupo “La casa para la raza” de origen mejicano.

5. ¿Cree que determinados hechos pueden llevar a una persona a

pintar graffiti?

Tres: tener inquietudes artísticas, saber pintar y querer dejar constancia de

su paso en este mundo.

6. ¿Cree que los graffiti críticos tienen algún efecto sobre la opinión

pública?

Al igual que la publicidad y el arte en general, tienen mucha influencia

sobre los ciudadanos a la hora de tomar posturas políticas.

7. ¿Cuáles serían los máximos representantes (internacionales o

locales) de este tipo de graffiti?

Banksy (GB), Blek le Rat (FR), C-215 (FR), Rodríguez Gerada (USA), Obey

(USA), Nadie, Pnao, Txinorris, Tizne (Bcn), Roc Blackblock (Bcn), Sex, el niño

de las pinturas (Granada), Sendys (Bcn), Norte (Girona), Foham Fonezs,

Emak, Gaser (Reus) y doscientos más que me dejo.

8. ¿Cuáles son los temas más recurrentes en la crítica social en el

graffiti que usted ha observado?

Corrupción, guerras Imperialistas, injusticias sociales, pobreza en el tercer

mundo, pérdida de identidades nacionales, poder de las multinacionales y

globalidad del pensamiento único, partidos políticos y poder del dinero, bancos

rescatados, desahucios, marginación, paro, petróleo, contaminación y medio

ambiente, represión policial, racismo, política y sistemas alternativos…y todo

aquello que esté de actualidad.



5.3. Annex 3 – Entrevista a Nuriatoll

Nuriatoll es dedica ocasionalment a pintar graffiti en parets legalment gràcies a

l’associació de murs lliures.

1. Consideres que tot tipus de graffiti és art?

D'entrada considero que l'art i el graffiti en si són dues coses diferents, així

que crec que el graffiti pròpiament dit no és art, i que qualsevol graffiter no

considera que el que està fent és art. S'ha de tenir clar, que el graffiti més que

una expressió artística, és un acte de rebel·lia i de reivindicació personal que

neix del vandalisme i que es mou en la il·legalitat. Una mostra d'ego, una lluita

per mostrar la teva identitat (des de l'anonimat) i de qui és capaç d'arribar més

lluny. Aquesta és la essència del graffiti.

És cert que últimament, i més a grans ciutats com Barcelona, aquesta línia

que separa les dues disciplines s'està perdent i podem trobar molt art mural o

street art (que és on considero que m'estic movent jo). En aquestes grans

capitals del disseny (Barcelona, Paris, Berlín…) cada vegada el graffiti va

mutant més cap a aquesta espècie de "muralisme", que dista molt dels orígens

i els principis del graffiti. I també és cert, que cada vegada costa més

diferenciar què és graffiti i què és art, degut a aquesta evolució (per mi bastant

lògica) del moviment.

2. Consideres que hi ha graffiti que expressen missatges crítics

envers la societat?

El que és el món del graffiti pròpiament dit (lletres, tags, "monigotes"…) no

té tant una intenció crítica envers la societat, sinó que és més una recerca de

reivindicació personal, d'ego. És a dir, el que es pretén és que quanta més gent

pugui veure aquella "firma", millor. Per això un mur alt és millor que una

persiana, un vagó de tren és millor que qualsevol altre suport… És a dir, el que

s'intenta sempre és aconseguir la màxima visibilitat possible, i que tothom es

pregunti qui és aquella persona.

Si més no, amb aquesta nova tendència que està sorgint la crítica social té

cada vegada més presència. Els artistes s'han adonat de la visibilitat que tenen

els graffiti, i han començat a utilitzar el mateix suport per mostrar el seu art. En



aquests casos, si que sovint hi ha un missatge de crítica que es vol ver arribar

a la societat, aprofitant la difusió que permet el fet de traslladar la seva obra al

carrer.

3. Creus que els graffiti amb crítica social tenen algun efecte sobre la

opinió pública?

Seguint amb el que deia, si alguna cosa ens ha ensenyat el graffiti, és el

poder de pintar al carrer. El fet que allà que fas pugui arribar a milions de

espectadors / ciutadans sense necessitat que ells ho busquin. Per tant, de la

mateixa manera que la gent veu els graffiti, també veu aquestes obres amb

més contingut crític. I és evident que algunes d'elles tindran efecte sobre la

societat i faran reflexionar l'espectador sobre alguns temes.

4. Quins són els temes més recurrents en la crítica social en el

graffiti?

Són temes que generalment tenen relació directa amb la seva ubicació i el

moment. Per exemple, Banksy fa crítiques de la monarquia anglesa a Londres,

i ens parla del conflicte de Palestina pintant allà mateix, al centre de la

polèmica, per aconseguir així molt més impacte.

Aquí podem trobar crítiques que ens són molt properes, com per exemple

referents la corrupció, un tema molt recurrent últimament.

5. Quins són els teus referents artístics a l’hora de pintar graffiti?

Els meus referents s'allunyen una mica del graffiti de lletres i firmes, i són

més propers a l'street art. Banksy i Obey són claus en la meu interès envers el

tema. També tinc molt presents a artistes com Keith Haring o Jean Michel

Basquiat, que són gent que va començar al carrer i van anar evolucionant.

Jo no comparteixo molts dels principis ni de la filosofia de l'street art, però si

que hi tinc en comú una tècnica. I per tant, també em fixo en la feina d'altres

graffiters com Sofles i Chas, dels quals destaco sobretot els aspectes més

tècnics, com el domini de l'esprai o la netedat de les seves peces.

També tinc molt respecte i admiració per gent com Pez, Konair o el Xupet

negre, que han aconseguit anar més enllà i han aconseguit que els seus graffiti

siguin un símbol de la ciutat.



6. Has pintat alguna vegada un graffiti que sigui una crítica social?

Jo personalment, no. Jo utilitzo l'art urbà o el graffiti (cadascú que em

qualifiqui com prefereixi) per passar una bona estona, i intentar que els altres

gaudeixin del que veuen. No vaig més enllà ni busco una crítica, perquè no és

el més estil ni m'hi sentiria còmode. Crec que és una gran manera de fer arribar

missatges a l'espectador, i aquells que ho vulguin fer, tenen una gran

oportunitat i un mitjà immillorable, però jo no tinc aquest esperit…

Jo utilitzo la crítica en molts altres moments i de moltes altres maneres a la

meva vida, quan estic pintant no busco això… tinc inquietuds més estètiques i

artístiques.

7. Quins són els principals obstacles que un pintor de graffiti es pot

trobar?

El principal obstacle és la il·legalitat i el risc, però aquests són factors claus,

és a dir, són l'essència del graffiti.

Contant amb això, els obstacles poden ser l'accessibilitat al lloc on és vol

pintar, ja sigui perquè és tracta d'un lloc molt alt, perquè està vigilat, perquè són

les cotxeres del tren… Però aquests obstacles sovint són en realitat la principal

motivació d'un graffiter.

8. Quines sancions pot patir un pintor de graffiti?

A Barcelona (on a diferència d'altres ciutats, està totalment prohibit pintar a

les parets) t'exposes a ser multat, però sincerament desconec de quines

quantitats estem parlant ja que jo pinto sempre legalment amb permís, i per tant

no m'he informat del tema.

9. Explica en que consisteix la Associació de Murs Lliures.

L'associació de Murs Lliures posa a disposició de graffiters i artistes una

sèrie de parets i murs a la ciutat de Barcelona, on amb permís previ i

gratuïtament, es pot pintar sense risc de ser multat. Es tracta d'una iniciativa

que busca espais i aconsegueix acords amb l'ajuntament, perquè es pugui

pintar lliurement. L'únic requisit és estar registrat a la seva pàgina i demanar



permís prèviament (ara acaben de treure una App, amb la qual pots demanar el

permís al moment).

Tot i que és un gran pas, l'oferta encara no es correspon a la demanda i

encara són molt pocs (5.000 m2) aquests espais disponibles, cosa que fa que

els graffiti siguin molt efímers.

Nuriatoll 2. Colibrí Nuriatoll 1. Girafes

Nuriatoll 3. Guineu



5.4. Annex 4 – Enquesta

L’enquesta va ser contestada per 67 persones de les quals 46 van ser dones i 21 homes. Un

82% dels enquestats eren menors de 20 anys, ja que la nostra generació està més en contacte

amb aquest art i la seva opinió m’interessava, mentre que un 4% tenien entre 20 i 35 anys, un

10% tenien entre 35 i 60 i un 3% eren més grans de 60. La primera pregunta donava una sèrie

de temes als participants i demanava que marquessin quin era el que creien que rebia més

crítica. La resposta més votada van ser política. Seguidament se’ls hi preguntava el millor

mètode de difusió d crítica social. Medis de comunicació i Internet van rebre el 58% i 48% dels

vots, respectivament. La tercera pregunta consistia en una llista de personatges i es demanava

si els coneixien. El més reconegut va ser Martin Luther King. La següent era semblant però amb

un llistat de sèries de televisió, cançons, llibres o pel·lícules. La pel·lícula Slumdog Millionaire

va ser l’element més reconegut. Seguidament hi havia tres imatges de tres graffiti diferents i es

preguntava els valors que criticava. En la primera un 84% va coincidir en que criticava

l’obsessió per la popularitat. En la segona imatge un 69% va coincidir en que la imatge criticava

el control del govern. I finalment en la tercera un 61% va coincidir en que criticava la invasió de

la privacitat. Les dues preguntes següents tenen relació amb la crítica social. La primera

demanava a l’enquestat si creia que la crítica social servia d’alguna cosa i un 64% pensen que

sí. La segona preguntava per un exemple de crítica social i algunes de les respostes van ser

cançons com Imagine de John Lenon, pel·lícules com Slumdog millionaire i llibres com 1984 i

Rebelión en la granja de George Orwell. Finalment les preguntes 10 i 11 preguntaven sobre la

relació entre la crítica social i el graffiti. La 10 preguntava a l’enquestat si creia que el graffiti i

l’street art són coses diferents. Un 52% va respondre que sí. Finalment, un 36% veien que en

una escala del 1 al 5 la relació entre l’street art i la crítica social és un 3, i un 33% ho

qualifiquen com a 4.



RESULTATS DE L’ENQUESTA

1. Quin tema o temes creus que reben més crítica?

Política 56 84%

Accions humanes contra el medi ambient 5 7%

Societat 30 45%

Art 5 7%

Comportaments deshonestos (estafa, robatori...) 30 45%

Intolerància 12 18%

Un altre 5 7%

2. Quin creus que és el millor mètode o mètodes de difusió de crítica social?

Cinema 22 33%

Literatura 10 15%

Discursos 9 13%

Música 17 25%

Pintura 5 7%

Medis de comunicació de masses (televisió, diaris, ràdio...)

58 87%

Internet 48 72%

Un altre 2 3%

3. Coneixes algun d'aquests personatjes?

Martin Luther King 60 90%

John Lenon 52 78%

George Orwell 25 37%

Banksy 21 31%

No en conec cap 1 1%



4. Coneixes algun dels següents exemples de difusió de crítica social?

"Black Mirror" (Sèrie de televisió) 11 16%

"Working Class Hero" - John Lenon (Cançó) 14 21%

"El segon sexe", Simon de Beauvoir (Llibre) 3 4%

"El setze jutges" (Grup de cantants) 14 21%

"El gran dictador" (Pel·lícula) 48 72%

"El senyor de les mosques", William Golding (Llibre) 38 57%

"Slumdog millionaire" (Pel·lícula) 51 76%

5. Quins valors creus que critica la següent imatge

Addicció a la tecnologia 35 52%

Obsesió per la popularitat 56 84%

Xarxes socials 42 63%

Noves generacións 28 42%

Infants mal educats 14 21%

No crec que faci cap crítica

social

0 0%

Un altre 5 7%


Vandalisme 6 9%

Control del govern 46 69%

Il·lusió de llibertat 23 34%

No es lluita pel que es vol 10 15%

Por difosa pels medis 24 36%

No crec que faci cap crítica social 1 1%

Un altre 1 1%

Enquesta 1. Nobody likes me – IHeart42

Enquesta 2. Fear makes the wolf look bigger – MauMau

43




La poca vigilància de les cases 10 15%

La posibilitat de tenir armes en certs països 21 31%

Poca protecció en les xarxes 25 37%

Llibertat 5 7%

Invasió de la privacitat 41 61%

No crec que faci cap crítica social 3 4%

Un altre 1 1%

8. Creus que la crítica social serveix d'alguna cosa?

Gràfic 2

9. Coneixes alguna pel·lícula, llibre, canço... que faci una crítica a la societat?

Los Santos inocentes, 12 años de esclavitud, L’estaca de Lluís Llac, Perfect de P!NK,

1984 de George Orwell, Slumdog millionaire, Romeo and Juliet de The Killers, España

va bien de Ska-p, The Hunger Games the Suzanne Collins, Manifiesto para una

democracia de la Tierra de Vandana Shiva, Con el culo al aire, Ràbia de Kòdul,

Governant de Txarango, The boy does nothing de Alexa Dixon, Oliver Twist de Charles

Dickens, Imagine de John Lenon, Marginado de Gigatron, Un món feliç de Aldous

Huxley, Xats de , Viajando con Chester, Rebelión en la granja de George Orwell,

Alguien voló sobre el Nido del cuco de Ken Kesey.

Sí 43 64%

No 3 4%

Depen 21 31%

Enquesta 3. Home invasion – Obey

44



10. Creus que el graffiti i l'street art (art urbà) són coses diferents?

11. Com de relacionats creus que estan l'street art i la crítica social

Sí 35 52%

No 6 9%

Són molt semblants 14 21%

No ho se 6 9%

No se què és l'street art 5 7%

Un altre 1 1%

1 2 3%

2 3 4%

3 24 36%

4 22 33%

5 12 18%

Gràfic 3

Gràfic 4



6. BIBLIOGRAFIA 1.Definició grafit. http://dlc.iec.cat/results.asp [en línia]

2. Article New York Times sobre Taki 183. http://taki183.net/_pdf/taki_183_nytimes.pdf [en línia]

3. Taki 183. http://www.taki183.net/#biography [en línia]

4. Keith Haring. http://www.haring.com/ [en línia]

5. Basquiat. http://www.basquiat.com/artist.htm# [en línia]

6. Blek le rat. http://blekmyvibe.free.fr/blekhistoryeng.html [en línia]

7. Fotografia Obey. http://www.thegiant.org/wiki/index.php/File:ShepardFairey.jpg [en línia]

8. Obama Hope http://www.obeygiant.com/headlines/obama-hope [en línia]

9. Biografia. http://en.wikipedia.org/wiki/Shepard_Fairey [en línia]

10. Fotografia André the Giant has a posse.

http://en.wikipedia.org/wiki/Andre_the_Giant_Has_a_Posse#mediaviewer/File:AndreTheGiantSt

icker.gif [en línia]

11. Biografia André the giant. http://www.andrethegiant.com/about/bio.html [en línia]

12. Obey giant. http://ww1.prweb.com/prfiles/2006/01/04/329121/ObeyIconhighrescopy.jpg [en

línia]

13. The post and Courier. http://www.obeygiant.com/articles/the-post-and-courier [en línia]

14. Obey Manifesto. http://www.obeygiant.com/about [en línia]

15. More Militerry http://www.thegiant.org/wiki/index.php/More_Militerry_Offset [en línia]

16. Homeless not hopeless. http://gallery.goabove.com/filter/Print/Homeless-Not-Hopeless [en

línia]

17. Biografia Above. http://en.wikipedia.org/wiki/Above_(artist) [en línia]

18. Dades desempleats.

http://www.elmundo.es/elmundo/2012/07/02/economia/1341221759.html [en línia]

19. 24% Desempleados http://vimeo.com/49597320 [en línia]

20. Els senyors les prefereixen rosses. http://www.imdb.com/title/tt0045810/ [en línia]

http://dlc.iec.cat/results.asp

http://taki183.net/_pdf/taki_183_nytimes.pdf

http://www.taki183.net/#biography

http://www.haring.com/

http://www.basquiat.com/artist.htm

http://blekmyvibe.free.fr/blekhistoryeng.html

http://www.thegiant.org/wiki/index.php/File:ShepardFairey.jpg

http://www.obeygiant.com/headlines/obama-hope

http://en.wikipedia.org/wiki/Shepard_Fairey

http://en.wikipedia.org/wiki/Andre_the_Giant_Has_a_Posse#mediaviewer/File:AndreTheGiantSticker.gif

http://en.wikipedia.org/wiki/Andre_the_Giant_Has_a_Posse#mediaviewer/File:AndreTheGiantSticker.gif

http://www.andrethegiant.com/about/bio.html

http://ww1.prweb.com/prfiles/2006/01/04/329121/ObeyIconhighrescopy.jpg

http://www.obeygiant.com/articles/the-post-and-courier

http://www.obeygiant.com/about

http://www.thegiant.org/wiki/index.php/More_Militerry_Offset

http://gallery.goabove.com/filter/Print/Homeless-Not-Hopeless

http://en.wikipedia.org/wiki/Above_(artist)

http://www.elmundo.es/elmundo/2012/07/02/economia/1341221759.html

http://vimeo.com/49597320

http://www.imdb.com/title/tt0045810/



21. Blood Diamond. http://vimeo.com/40070439 [en línia]

22. Biografia. http://en.wikipedia.org/wiki/Banksy [en línia]

23. Better out than in. http://banksy.co.uk/films.asp [en línia]

24. Carta al club de Bristol http://www.bbc.com/news/uk-england-bristol-27319114 [en línia]

25. Venda del mural http://www.independent.co.uk/arts-entertainment/art/news/banksy-mobile-

lovers-sold-owner-of-youth-club-where-artwork-appeared-in-bristol-received-death-threats-

9695327.html [en línia]

26. Web: http://banksy.co.uk/ [en línia]

27. Article Coloms http://www.theguardian.com/artanddesign/2014/oct/01/banksy-mural-

clacton-racist [en línia]

28. FIFA a Brasil. http://es.fifa.com/worldcup/destination/cities/city=1141/index.html [en línia]

29. Desnutrició a Brasil. http://www.americaeconomia.com/economia-mercados/finanzas/brasil-

hambre-y-desnutricion-se-redujeron-404-en-dos-decadas [en línia]

30. Expulsen a més de 500 famílies d’una favela.

http://www.eleconomistaamerica.com.br/sociedad-eAm-brasil/noticias/5446464/01/14/Expulsan-

a-mas-de-500-familias-de-una-favela-para-construir-un-aparcamiento-cercano-al-estadio-

Maracana.html#.Kku8uiTvoOsOg1U [en línia]

31. Quant va costar el Mundial 2014? : http://www.cartafinanciera.com/tendencia-actual/cuanto-

costo-el-mundial-brasil-2014/ [en línia]

32. Graffiti. http://difundir.org/2014/06/01/20-graffitis-en-protesta-al-mundial-que-se-ven-en-las-

calles-de-brasil/ [en línia]

33. Coflicte de Síria

http://www.cidob.org/es/publicaciones/dossiers/conflicto_en_siria/una_guia_al_conflicto_sirio_1

0_preguntas_claves [en línia]

34. Graffiti. http://sesiondecontrol.com/actualidad/internacional/oriente-medio/guerra-de-

graffitis-en-las-paredes-sirias/ [en línia]

35. With Siria http://www.latercera.com/noticia/cultura/2014/03/1453-568826-9-banksy-

actualiza-famoso-graffiti-para-aludir-al-conflicto-en-siria.shtml [en línia]

http://vimeo.com/40070439

http://en.wikipedia.org/wiki/Banksy

http://banksy.co.uk/films.asp

http://www.bbc.com/news/uk-england-bristol-27319114

http://www.independent.co.uk/arts-entertainment/art/news/banksy-mobile-lovers-sold-owner-of-youth-club-where-artwork-appeared-in-bristol-received-death-threats-9695327.html



http://banksy.co.uk/

http://www.theguardian.com/artanddesign/2014/oct/01/banksy-mural-clacton-racist

http://www.theguardian.com/artanddesign/2014/oct/01/banksy-mural-clacton-racist

http://es.fifa.com/worldcup/destination/cities/city=1141/index.html

http://www.americaeconomia.com/economia-mercados/finanzas/brasil-hambre-y-desnutricion-se-redujeron-404-en-dos-decadas

http://www.americaeconomia.com/economia-mercados/finanzas/brasil-hambre-y-desnutricion-se-redujeron-404-en-dos-decadas

http://www.eleconomistaamerica.com.br/sociedad-eAm-brasil/noticias/5446464/01/14/Expulsan-a-mas-de-500-familias-de-una-favela-para-construir-un-aparcamiento-cercano-al-estadio-Maracana.html#.Kku8uiTvoOsOg1U



http://www.cartafinanciera.com/tendencia-actual/cuanto-costo-el-mundial-brasil-2014/

http://www.cartafinanciera.com/tendencia-actual/cuanto-costo-el-mundial-brasil-2014/

http://difundir.org/2014/06/01/20-graffitis-en-protesta-al-mundial-que-se-ven-en-las-calles-de-brasil/

http://difundir.org/2014/06/01/20-graffitis-en-protesta-al-mundial-que-se-ven-en-las-calles-de-brasil/

http://www.cidob.org/es/publicaciones/dossiers/conflicto_en_siria/una_guia_al_conflicto_sirio_10_preguntas_claves

http://www.cidob.org/es/publicaciones/dossiers/conflicto_en_siria/una_guia_al_conflicto_sirio_10_preguntas_claves

http://sesiondecontrol.com/actualidad/internacional/oriente-medio/guerra-de-graffitis-en-las-paredes-sirias/

http://sesiondecontrol.com/actualidad/internacional/oriente-medio/guerra-de-graffitis-en-las-paredes-sirias/

http://www.latercera.com/noticia/cultura/2014/03/1453-568826-9-banksy-actualiza-famoso-graffiti-para-aludir-al-conflicto-en-siria.shtml

http://www.latercera.com/noticia/cultura/2014/03/1453-568826-9-banksy-actualiza-famoso-graffiti-para-aludir-al-conflicto-en-siria.shtml



36. Street Art: Recetario de técnicas y materiales del arte urbano. Benke Carlsson (2010).

Editorial Gustavo Gili. Traducció de Darío Giménez. Barcelona, 2013.

37. Segons http://www.telegraph.co.uk/earth/environment/5208645/Drowning-in-plastic-The-

Great-Pacific-Garbage-Patch-is-twice-the-size-of-France.html [en línia]

38. Segons http://casaecohabitada.com/cuanto-tiempo-tarda-en-degradarse/ [en

línia]

39. Segons http://www.lavanguardia.com/politica/20140805/54413506095/casi-400-ninos-

muertos-y-2-500-heridos-en-la-ofensiva-en-gaza.html [en línia]

40. “Para hacer carteles debes emplear el tipo de papel adecuado. Cuanto más fino, mejor. El

papel fino se adhiere bien y es más difícil de arrancar. Pero si es demasiado fino el cartel

Hop Louie. Traducció de Darío Giménez. quedará demasiado frágil y se rasgará con facilidad.”

Pàgina 18 del llibre Street Art Cookbook: A Guide to Techniques and Materials, Benke

Carlsson/ Hop Louie (2010). Editorial Gustavo Gili, Sl, Barcelona, 2013.

41. Imatge extreta de http://inhabitat.com/peanut-the-story-behind-the-poor-sea-turtle-

deformed-by-a-six-pack-ring/ [en línia]

42. Nobody likes me - IHeart. http://www.iheartthestreetart.com/wp-

content/uploads/2014/08/nobodylikesme.jpg [en línia]

43. Fear makes the wolf look bigger – MauMau. http://www.mau-

mau.co.uk/img/galleryImages/image/main/321-fullimage-lilredcans2-1260.jpg [en línia]

44. Protect Yourself – Obey. http://www.obeygiant.com/prints/home-invasion-1 [en línia]

http://www.telegraph.co.uk/earth/environment/5208645/Drowning-in-plastic-The-Great-Pacific-Garbage-Patch-is-twice-the-size-of-France.html

http://www.telegraph.co.uk/earth/environment/5208645/Drowning-in-plastic-The-Great-Pacific-Garbage-Patch-is-twice-the-size-of-France.html

http://www.lavanguardia.com/politica/20140805/54413506095/casi-400-ninos-muertos-y-2-500-heridos-en-la-ofensiva-en-gaza.html

http://www.lavanguardia.com/politica/20140805/54413506095/casi-400-ninos-muertos-y-2-500-heridos-en-la-ofensiva-en-gaza.html

http://inhabitat.com/peanut-the-story-behind-the-poor-sea-turtle-deformed-by-a-six-pack-ring/

http://inhabitat.com/peanut-the-story-behind-the-poor-sea-turtle-deformed-by-a-six-pack-ring/

http://www.iheartthestreetart.com/wp-content/uploads/2014/08/nobodylikesme.jpg

http://www.iheartthestreetart.com/wp-content/uploads/2014/08/nobodylikesme.jpg

http://www.mau-mau.co.uk/img/galleryImages/image/main/321-fullimage-lilredcans2-1260.jpg

http://www.mau-mau.co.uk/img/galleryImages/image/main/321-fullimage-lilredcans2-1260.jpg

http://www.obeygiant.com/prints/home-invasion-1

Documents

Crítica social mitjançant el graffiti