24
Pàgines uep! Rodríguez Zapatero contesta una carta d’una alumna, pàg. 4 Jaume David Pérez: un actor entre nosaltres, pàg. 7 Sergi Roig, campió d’Espanya de vela, pàg. 19 Tots els grups i departaments, pàg. 12 a pàg. 18 Més atractius amb roba interior, pàg. 20 Viatge a Madrid de 2n d’ESO, pàg. 24 Un grup d’alumnes i professors viatgen a Alemanya pel projecte Comenius

Curs 2010-11 Revista 9

Embed Size (px)

DESCRIPTION

curs 2010-2011 Tots els grups i departaments, pàg. 12 a pàg. 18 Un grup d’alumnes i professors viatgen a Alemanya pel projecte Comenius Sergi Roig, campió d’Espanya de vela, pàg. 19 Jaume David Pérez: un actor entre nosaltres, pàg. 7 Rodríguez Zapatero contesta una carta d’una alumna, pàg. 4 REVISTA 9

Citation preview

REVISTA 9 curs 2010-2011

Pàgines uep!IES DAMIÀHUGUET

Rodríguez Zapatero contesta unacarta d’una alumna, pàg. 4Jaume David Pérez: un actor entrenosaltres, pàg. 7Sergi Roig, campió d’Espanya devela, pàg. 19Tots els grups i departaments, pàg.12 a pàg. 18Més atractius amb roba interior,pàg. 20 Viatge a Madrid de 2n d’ESO, pàg. 24

Un grup d’alumnes i professors viatgen a Alemanya pel projecte Comenius

PÀGINES UEP!IES DAMIÀ HUGUETCamí des Revellar s/n Codi Postal 07630Tel. 16 00 85. Fax 16 00 85

Correcció lingüística: Maria del MarBarceló i Margalida MayolMaquetació: Jaume Lladó.

Fotografia: Climent Cànaves, AgustinaSánchez, Edu TorresCol·laboradors:

Margalida Adrover, Nur Alias, NihadBentaleb, Michelle Bukowska, BàrbaraCancino, Xavier Castillón,CNL, MartíCrespo, Elena Espejo, Neus Fuster, BegoñaMartínez, Sebastiana Mas, Deva Miró,Maria del Mar Moreno, Natàlia Moyà,Processos de Comunicació 1r CDE, Mariadel Mar Romo, Laura Rosselló, Vaquesescriptores, Esther Vega, Catalina Vidal

PÀGINES UEP! vol ser una publicacióindependent i plural. Els articles reflecteixenl’opinió exclusiva de la persona que els signa.En defensa de la llibertat d’expressió i de lapluralitat de la nostra societat,PÀGINES UEP! es compromet a acceptar les rèpliques delslectors, sempre que guardin el respecte que esmereixen les persones i les institucions i siguind’interès per a la comunitat educativa.

EDITORIAL

S’acaba un altre curs. Els qui han fetfeina tot l’any ara podran gaudir d’undescans ben merescut. Els qui no s’hanesforçat tot el que pertocava, haurand’aprofitar els mesos d’estiu per provarde fer allò que no han fet al llarg delcurs, i mirar d’aprovar al setembre.No ens cansarem d’explicar laimportància d’una bona formació. Tantper a la nostra realització personal, comper a la nostra inserció social i laboral,és extremadament important aprofitarles oportunitats formatives que ensofereix el sistema educatiu. Un anymés, però, hem de lamentar la mancade conscienciació sobre aquestanecessitat per part d’un sector del’alumnat. El títol de Graduat enEnsenyament Secundari és el mínimque s’expedeix avui dia. Sense, lespossibilitats de trobar feina esredueixen dràsticament. Però això no éstot. L’ESO ofereix els coneixements

bàsics que es consideren necessaris perpoder-se moure amb desimboltura dinsla societat del segle XXI. Val la pena,per tant, posar fil a l’agulla per poder-los assolir. Però la societat actual és tan complexa icompetitiva, que és altamentconvenient afegir al títol d’ESO unbagatge formatiu més complet. Cursarun batxillerat o un cicle formatiu éscada vegada més imprescindible percompletar la nostra formació.Per tot això, des de Pàgines Uep volemdonar l’enhorabona a tots aquells queho han entès, s’han esforçat i hanaconseguit un resultat positiu. I tambévolem que els que no s’han esforçatprou canviïn d’actitud, es posin atreballar de valent aquest estiu i facinpropòsit d’esmena per a l’any que ve.Pensau que tot allò que aconseguiuavui, és una garantia per poder gaudird’un futur millor.

Un descans merescut

PRESENTACIÓ / OPINIÓ CURS 2009-2010PÀGINES UEP2

Actualment hi ha moltes cosesque em pareixen totalmentinjustes. A continuación'explicaré algunes i el perquè dela meva opinió.Una de les coses més injustes ésel maltractament il'abandonament que pateixen elsanimals. Pens que ells no tenencap culpa que les persones queels han adquirit anteriorment jano els vulguin tenir a casa o béels tractin malament, ja que ellsno han fet res que justifiquiaquest comportament. Segons lameva opinió aquest animalsnecessiten i mereixen una vidamillor amb unes condicions mésdignes, i el més important és queno tornin a ésser maltractats!

Una altra cosa que em pareixmolt injusta és l'explotacióinfantil. No entenc per què elsnins han de fer feina amb nomésset anys, quan el que haurien defer és anar a escola, jugar i notreballar a fàbriques o altres llocsen condiciones precàries,explotats, moltes hores de feina iun sou ínfim.En resum, encara que hi hamoltes coses injustes en aquestmón on vivim, aquestes dues queabans he exposat no sóc capaçd'entendre com es podenpermetre avui dia.Maria del Mar Romo, 2n ESO

E

El maltractament animalCREC QUE ÉS TOTALMENT INJUST

De la quantitat de gent analfabetaque hi ha al món la majoria sónhabitants de països pobres, ireferent al sexe, les dones i ninessuperen en analfabetisme el sexemasculí. Les causes del'analfabetisme al món són moltdiverses: desigualtats entre elssexes per la posició de les dones inines en la societat, viure a zonesrurals allunyades, pertànyer aètnies determinades o acomunitats indígenes i lapobresa, entre d'altres.Totes són causes alienes alsindividus, vénen determinadesper factors externs.Trob que hi hauria d'haver méspersones que s'encarreguin de ferarribar l'educació als nins i nines

que no se’n poden beneficiar itambé als homes i dones quetampoc no saben ni llegir niescriure.Així mateix, els països mésafortunats haurien d'ajudaraquells que no ho són tant, a fique la gent estigués en igualtatde condicions per poder aprendrei estudiar. Els païsosdesenvolupats el que han de ferés ajudar-los a crear i planificarun sistema educatiu i que aquestsigui la base per aconseguir unasocietat alfabetitzada i capaç detirar endavant el seu país demanera autònoma.Maria del Mar Moreno, 2n

ESO E

L’analfabetisme

RELATSCURS 2009-2010 PÀGINES UEP! 3

Viky i Willy i els petits vampirsA la porta principal del'institut, hi havia tres siluetes,una silueta gran i dues de lamateixa altura.Quan s'anavenacostant, les siluetes varenanar a secretaria.- On és el director?- Va diruna veu d'home.Cada vegada s'acostava més ala sala de professors, tots elsprofessors corrien i tiraven elque tenien a les mans.Riiiiing!Vam anar a classe, per ferCastellà, cap mestre no vavenir a obrir-nos la porta. Persort la porta estava oberta,semblava estrany. Entràrem aclasse i esperàrem, estàvemsols, i més de la meitat de laclasse sols!Els alumnes de batxillerat vancomençar a cridar com sifossin bojos i a fer soroll.Ah! Ajudeu-me, hi ha tres

vampirs a l'escola que volenmenjar-se les paraules de lallengua castellana. Socorr!-Cridava la nostra mestra decastellà. Es veu molt bé queha llegit el llibre El ladrón depalabras, si no, no ho diria.Cada vegada els alumnesparlaven més fort.- Menjar les paraules del llibrede castellà? I com?-Tres vampirs? Jo no en veigcap, de vampir, que lasegueixi.Deien els valents. I ells que noeren gens valents, cridaven.- Ens menjaran!- Espera'm, mestra, jo tambévénc amb tu!Ja fa més de...

Riiiiing!Cinquanta-cinc minuts.Ui! Que bé, ens quedarem unaaltra hora sols dins de classe!Ara tindríem tutoria, amb naLourdes Clar. Oh! No! Ja vena Lourdes. No semblava gensespantada com els altresmestres. S'estava desternilant!Riure? He dit riure? Doncs sí!Però cada cop es posava deLourdes dura.- Quantes vegades us he de dirque no podeu estar fora del'aula? Au vinga, entrau!Quan entràvem a classe ensdiu: "Heu vist els dos nouscompanys vostres? Vindran ala nostra classe, a 2n A! Quanvénguin no vull ni una rialla

ni una carussa"! Tots elsalumnes es posaren a cridar i apreguntar d'una vegada.-Aquí, per què, quan, comsón...?Toc, toc,toc!Algú era a la porta, deuen serels vampirs?- Es pot passar?Van entrar dos nens molt rars.Eren els vampirs!Na Mili va marxar. Els dosvampirs es van presentar:- My name is Viki Colly- vadir una veu dolça- and mybrother's name is William.Nihad Bentaleb, 2n ESO A

Com les fulles de tardor.Dèbils, descolorides,caigudes. En una carrera,ballant amb el vent, esdescobreixen rient, una rerel'altra.El lloc d'avui rarament serà elmateix demà.Més enllà, una bufada frescade vent les agafa, les empeny,les tira.Esquivant obstacles al seu pas,eviten caure, ferides, una altravegada damunt el terra mullat per l'aigua de la pluja, davalld'un cel després de latempesta, que roman silenciósdes d'ahir a la nit.Algunes d'elles tracten d'evitarel soroll que es produeix quansón trepitjades per unes altres, veient-se obligades a perdreuna part de la seva forma,d e s p r e n e n t - s einvoluntàriament, del senzillequilibri que les unia, del'única força que lesmantendria juntes si haguessintriat un altre camí, potser mésadequat.Com nosaltes, quan ensdebilitem contra obstacles ques' obstinen a tenir-nos propdes que ens aixequem al matífins que ens adormim, cadanit.N'hi ha que bufen i escongelen a l 'instant,contràriament d'aquells que es

Relat de Sant Jordiqueden congelats senseesperança d'afrontar-ho.En carrera, sobre el vent,nosaltres també volem, caiem,i ens aixequem.Ens passen per sobre, ixoquem. I tornem a reviure,quan arriba la primavera, i lallum del sol ens fa dur lescoses d'una altra manera; iveure-les més clares.El que és més difícil pensar ésque, si no tenim la capacitatsuficient per retornar i s'acaba,no per a tots té un mateixfinal."Inesperadament, sentia lanecessitat de tornar enrere.Com si es tractés d'unaenyoraça profunda, que esreflectia en la meva veu tristaquan parlava d'alguna cosa.Em mirava al mirall, onnomés hi veia una personaamb infinites arrugues quemarcaven les tendres faccionsque havia heretat de la mevamare, i que la gentacostumava a elogiar quan erapetita. Amb l'ajudainvoluntària del pas del tempsem feia major, i m'allunyavaamb por de la meva joventut, idel passat. Rebuscava, sovint,

una excusa per endinsar-me enel passat, o per desfer-me'l dela meva ment.No hi va haver més paraulesque aquelles que em diguéamb els ulls. I aquella va serl'última vegada que la vaigveure.Recordo que la llum del sol nobrillava aquell matí per fer lescoses més clares, i que el mónpesava mil vegades més que lameva paciència, i es preparavaper caure'm a sobre quan vaig descobrir que era fins i tot mésfort que el meu cor.Veure les coses tan pocsenzilles em fa dèbil, o potsermés forta.Algú em va obligar a separar-me de la meva vida, sabentque me la prenia d'una manerainjusta, però irevocable.Potser tampoc en va tenir laculpa.Una malaltia, corrent a galop,es menjava el meu temps, i lesmeves possibilitats. Emtrencava la respiració i emllevava la veu, que amb forcesintentava recuperar.M'agafava la mà, com si emdemanés ajuda, o simplementtranquil·litat.

Estava ansiosa perquè emcalmàs, amb la sensibilitat, operquè no em posés nerviosa.I em vaig obligar a no serfeliç.Vaig adonar-me que jo erafràgil, dèbil, caiguda, i que elvermell de les galtes haviadesaparegut al mateix tempsque la meva respiració i elsmeus batecs mancaven; i emtrobava descolorida.Ara, veig corrent el tempsdamunt les agulles d'unrellotge, i em mir un altre pical mirall.No podria explicar mai lasensació de soledat que novaig tenir mai, perquè vaigtenir la sort de tenir algú almeu costat que m'ajudés a fer-la fora.He descobert que no només téfred l'hivern, que l'olor de lesflors es percep també sobrel'asfalt, que viatjar en el tempsés possible sense moure's, queestimar des d'enfora no ped la màgia d'estimar, que el sol nonomés brilla a l'estiu, però queles fulles també perden el seu color i la seva forma quan noés la tardor.I ara el cel sembla més blau. Ila meva veu més clara."Laura Rosselló 4t ESO C

CRÒNICA / CULTURA CURS 2009-2010PÀGINES UEP4

El president del govern contesta unacarta d’una alumna de l’institutDiu Pau Debon, la veud'Antònia Font, que lagestació de Lamperetes nopodia haver estat ràpida ijustifica així l'any i escaig queel grup va dedicar a donarforma a les esplèndides 14noves cançons, que consolidenel grup mallorquí com una deles propostes mésimaginatives i excitants de lanova edat d'or del pop encatalà. Comparant-lo ambBatiscafo Katiuscas (2006) elseu últim disc amb cançonsnoves, Lamparetes és un disc"amb més feina de locald'assaig, i això ha fet que siguitambé més contundent"".Després de Batiscafo... vaarribar el recopilatori ambsimfònica Coser i cantar i lagira més intensa de la sevacarrera. Tan "intensa iesgotadora" que, quan vantornar a Mallorca, van decidirno veure's durant unatemporada, demostra que elgrup continua la seva intrèpidaexploració sonora i poètica, encançons com ara ClintEastwood, Me sobren lesparaules i Coses modernes.Antònia Font actuarà enfestivals tan diferents com aral'Insomni (Quart, Gironès),l'Aphònica de Banyoles, elPoparb d'Arbúcies, el FBI deBenicàssim, el Pirineos Surd'Osca, el Cruïlla Barcelona iel de Cap Roig. En qualsevolcontext, Antònia Font brillaamb llum pròpia.

Xavier Castillón

No al tràfic d’armes

L’alumna del nostre institut Elena Espejo Machado, de 4t d’ESO A, va escriure una carta alpresident del govern espanyol en la qual li demanava que deixés d’exportar armes a països que endestinen una part a nens soldats. Poc temps després, va rebre la resposta de José Luís RodríguezZapatero que reproduïm a continuació.

Antònia Fontexplora novesfronteres en el seunou disc

Música

BONESTIU

CULTURACURS 2009-2010 PÀGINES UEP 5

Catalina Vidal, departamentde Ciències Socials

CULTURA CURS 2009-2010PÀGINES UEP6Rock alternatiu

Dia 14 de maig, el grup derock alternatiu Pujà Fasuàpresentà al teatre de Manacorel seu primer disc, format per15 de les seves cançons(excepte War Sawa, de DavidBowie i Brian Eno) amblletres tant en català com enanglès. El grup, integrat perNatàlia Gómez (guitarra),Carlos Óscar Gómez (guitarrai veu), Jorra Santiago (baix) iGuillem Martí (bateria),destaca per la seva grandedicació i la seva atractivabipolaritat. Parlam amb Jorra.

Pujà Fasuà treu el seuprimer disc al mercat- Com va sorgir el grup?Na Natàlia i jo anàvem aassajar al local del'Ajuntament per separat, iun dia que no teníem horacap dels dos, vàremcoincidir. Ens coneixíem devista i vàrem quedar pertocar. Un any i busquesdesprés, va entrar enGuillem i en Carlos persubstituir uns altres... I aixíha quedat el grup.- Per què “Pujà Fasuà”?Com diria el cantant delsPixies, és un acudit...- Quines són les vostres

Portada del disc

va fer la prova i el vanescollir. Quan el contracte vaacabar i James Bourne vatornar al seu grup (Busted), enTom i en Danny van decidirformar un grup i van fer unesaudicions al Convent Gardenque és allà on van conèixer elsfuturs membres del grup:Dougie Poynter i Harry Judd.El grup es va formarconcretament dia 31 de juliolde 2003.El nom de la banda és degut al’admiració de Tom Fletcherpel protagonista de lapel•lícula Retorn al futur.Tot seguit us diré quants dediscos han fet:-El seu primer disc el van ferl’any 2004 i el seu nom és“Room on the third floor” quesignifica “Habitació al tercerpis”. Aquest CD és diu així jaque quasi totes les cançonsvan ser escrites al tercer pisd’un hotel de Londres.-El seu segon disc el vanenregistrar entre els anys 2004

i 2006. El segon es diu“Wonderland” que significa“El país de les meravelles”.-El seu tercer disc va serpublicat entre l’any 2006 i2007. Es diu “Motion in theOcean” que significa“Moviment de l’oceà”.-El quart va fer-se entre l’any2008 i 2010 i es diu“Radioactive” que significa“Radioactiu”.-El seu últim disc el van ferl’any 2010 i es diu “Above thenoise” que significa “Persobre del renou”. Ara us faré una petitaintroducció de cada membredel grup:-Tom Fletcher: El seu nomsencer és Thomas MichaelFletcher. Va néixer dia 17 dejuliol de 1985 a Harrow,Londres. Té una germana quees diu Carrie Fletcher.-Danny Jones: El seu nomsencer és Daniel Alan DavidJones, va néixer dia 12 demarç de l’any 1986 a Bolton,Gran Manchester. Té unagermana que es diu VickyJones.-Dougie Poynter: El seu nomsencer és Dougie Lee Poynter,va néixer dia 30 de novembrede l’any 1987 a Corringham,Essex. Té una germana que es

diu Jazzie Poynter.-Harry Judd: El seu nomsencer és Harry MarkChristopher Judd, va néixerdia 23 de desembre de 1985 aChelmsford, Essex. Té unagermana més gran que ell quees diu Katherine Judd i ungermà més gran que ell que esdiu Thomas Judd.Ara explicaré una mica el seuestil:L’estil de McFly ha estatanomenat per ells mateixos iper altres discografies com anou-pop, però méscomunament el seu estil esconeix com a Pop-rock. Arabé el que si que s’ha de dir ésque aquesta banda té algunesdiferències de les altresactuals, ja que el seu estil esbasa en grups de música com:blink 182, Green Day, TheWho, The Beach Boys i TheBeatles.Tot seguit diré quins són elsseus èxits cinematogràfics:Encara que ells han participata molts de programes detelevisió, també han fetdiverses pel•lícules, les mésfamoses són:-Just My Luck-Nowhere left to runMargalida Adrover Cabot, 2n

ESO E

McFly és una banda britànicade pop-rock formada pelcantant i guitarrista TomFletcher, el cantant iguitarrista Danny Jones, elbaixista i corista DougiePoynter i el bateria HarryJudd.Ara us explicaré la històriad’aquesta banda:Tom Fletcher va anar a unaaudició per poder tocarjuntament amb els altresmembres del grup Busted; i vaser elegit. Però després els dela discogràfica van decidir quela banda només havia d’estarcomposta per tres músics iTom se’n quedà a fora. Durantel segon disc de Busted ladiscogràfica va tornar-li ademanar a Tom Fletcher sivolia formar un grup nou ambJames Bourne, però només perun temps, i ell va dir que sí.Llavors, a les audicions, enTom va conèixer en DannyJones que havia acudit allà perequivocació, però en Danny

influències?Pixies, SmashingPumpkings, Biffy Clyro,Fear Before... N'hi hamassa! (Riu) Sunny DayReal State...- Esperàveu enregistrar undisc quan vàreu començar?Fer un disc, així com hoentenc, és el resultat de dosanys de tocar pertot i de fer

feina. No és premeditat, és“el premi”.- Quina cançó destacaries deldisc i per què?Buf... (Entre rialles) És comsi tengués quinze germans ihagués de dir quin és el mésguapo o el més intel·ligent,però bé, Cursed és la méscanyera.- Quin missatge voldriesllençar a tots aquells que, comvosaltres fa dos anys, es volenfer un lloc al món de lamúsica?Que ocupin el seu tempstocant. No fent camisetes,adhesius, un MySpace benguapo o anuncis d'aiguaamb gas... Que toquin!Pujà Fasuà: Facebook,Spotify, MySpace.Begoña Martínez, 4t ESO C

McFly: una bandabritànica de pop-rockMúsica

CULTURACURS 2009-2010 PÀGINES UEP 7Sabíeu que al nostre institut hiha un nin que és actor? No?Bé, i doncs, en realitat no ésun actor “real”, sinó que, estàen camí de ser-ho.Xerram de’n Jaume DavidPérez Miró, un nin de segond’ESO que ja és famós gràciesa l’inci de la seva carrera, larepresentació. En David haprotagonitzat diverses sèriesde televisió com Llàgrima desang, i també obres de teatrecom MUAC!, entre d’altres.D’altra banda, li hem pogutfer una entrevista en què ensha contat moltes coses:- Quan va començar la tevacarrera com a actor?La meva carrera vacomençar quan mon pare vafer una pel·lícula i jo n’era elprotagonista.- D’on et va venir la idead’actuar?La veritat és que no ho vaigpensar mai, simplemente emvaren cridar un dia i jo vaigacceptar de bon grat lafeina.- Des de quan tens aquestsomni, el de ser actor?Mai he somiat a ser actor.M’he aficionat a aquesta

Uffff! D’aquí al futur quedamolt però per ara, no.- Què és el que et resulta mésdifícil d’actuar ?El que em resulta més difícild’actuar és … plorar i riure,en les escenes que hopertoquen.- Ha provocat aquest oficialguna interferència amb elsestudis?No, perquè gravàvem elscaps de setmana- Quin tipus d’interpretacionset van millor (la comèdia, latragèdia …)?M’agrada molt la comèdia.Ara, quin em va millor noho sé. Això depèn deldirector que et toqui i de lesganes que tinguis detreballar.- És, com alguns dels actorsprofessionals diuen, estressantaquesta feina?Un poc sí que ho és, peròt’hi acabes acostumant.

Un actor entre nosaltres

“feina” i ara m’encanta.- Tens un altre somni de caraal futur?

Jaume David Pérez Miró

Jaume David Pérez Miró

Com he dit abans, aixòdepèn del director que ettoqui. Un director pot serque tingui molta pressa peracabar l’obra i et pot donarmolts nervis, i quan aixòpassa, t’oblides del que hasde dir. Per altra banda, undirector pot ser compassiu ipot permetre que els actorses prenguin descansos.- T’agradaria poder arribar aHollywood amb la tevacarrera o et va bé quedar aMallorca?Hollywood no estariamalament, però........ no hiha res com Mallorca!Moltes gràcies per contestaraquestes preguntes i esperamque en un futur et puguemveure a la gran pantalla!Deva Miró Ledesma, 2n ESO

E

El 20 de maig ens va visitarPere Antoni Pons (Campanet,1980), en el marc de lestrobades amb escriptorsorganitzades per la Comissióde la Biblioteca. Pere Antoni Pons és llicenciaten Filologia Anglesa i ja hadesenvolupat una importanttasca com a escriptor: críticaliterària, poesia, novel·la,articles d'opinió... De fet, haguanyat alguns premis depoesia i de narrativa.Els alumnes de 4t d'ESO Cvàrem preparar una sèrie depreguntes les respostes de lesquals he resumit acontinuació.Per entendre com va començara escriure, Pere Antoni Ponsens va dir que no podiadeslligar els seus inicis del fetque ell va ser un gran lector

L’escriptor Pere Antoni Ponsvisità el nostre institutdes de petit i un fanàtic delcinema. A més, el seu pare,Damià Pons, tenia unabiblioteca a casa seva ambmés de 10.000 llibres i, pertant, l'ambient no podia sermillor.Per escriure la darreranovel·la, Tots els dimonis sónaquí, ha estat devers dos anysi mig, perquè abans que sortíspublicada la va revisar moltscops.Li vàrem demanar la sevaopinió sobre els premisliteraris, i ens va dir queconsidera que n'hi ha depolititzats o de controlats perles editorials, però que el mésimportant és fer una bonaobra, no és només el premi.Ens va comentar que per a ellel més important de laliteratura és que et contagiï

l'amor per la història que esconta, de vegades hi ha llibresque et diuen coses quenosaltres no som capaços dedir ni d'explicar.Li vàrem fer preguntes sobrela seva visió dels lectors nats,però ell ens va contestar quecreu que hi ha temps per a tot:sortir amb els amics, miraruna pel·lícula, jugar ambvideojocs i també llegir. Lalectura no és incompatibleamb la resta d'activitats queens puguin agradar.Va

esmentar autors i obres que lihavien agradat molt i que ensva recomanar. Va ser un plaer tenir PereAntoni Pons a l'institut i quecompartís amb nosaltres laseva experiència com aescriptor i com a lector. Vaser una persona molt propera ila xerrada que vàrem teniramb ell va ser molt profitosa.Des d'aquestes pàgines livolem donar les gràcies.Natalia Moyà, 4t d'ESO C

CANVI RADICAL CURS 2009-2010PÀGINES UEP8

Quina mirada mésatenta i quin posat!

La miradadeterminada live de lluny

Enrevoltat denatura i no decòpies, claus iguixos

Ja s’entreveia quetendria traça percuidar ...

A la infància ja cantava ...

D’esquerra a dreta i de damunt a avall:Maria Jesús Mas, LourdesClar, Toni Martiáñez, Pilar Agudo i Margalida Burguera

REPORTATGECURS 2009-2010 PÀGINES UEP 9Fira de Maig de CamposDivendres dia 6 de maig idissabte 7 de maig, els diesprevis a la fira, es van dur aterme unes quantes activitats.Totes van anar molt bé excepteles de dissabte vespre, ja que vaploure i les activitats nocturneses van suspendre. Dia 7 de maig,al matí, ja hi havia bastant gentencara que la fira era l’endemà.Dissabte a la plaça de s'Estació hiva haver una trobada de gegantsde diversos pobles de les illes iens van contar la seva història.Alguns bars i el poliesportiutambé varen ser molt visitats, jaque dissabte horabaixa s'hi vacelebrar una semimarató, encaraque estava un poc enfora de lafira.Diumenge 8 de maig, el dia de lafira, la jornada va començar ambun concert de la banda de músicade Campos. A partir de les11:00h del matí hi va haveranimació infantil als carrers.L'animació consistia en mimos,malabaristes, pallassos..., aquestsintentaven que la gent, de totesles edats, s'ho passàs bé.A la mateixa hora, devora el bar

Ses Forques hi feien unaexhibició d'agility de cans.Consistia que el ca i el seu amosortien a “passejar” mentre queun home (amb una vestimenta aposta per a les mossegades decans) s'amagava i sortia per anara “atacar” l'amo del ca. Llavorsaquest, intentant protegir el seuamo, volia mossegar l'homedesconegut. Durant la resta delmatí hi va haver altresexhibicions, també.Durant l'horabaixa encaraseguien fent-se activitats, però nohi hagué tanta gent com al matí.Les vaques enguany van estarcom sempre a “Sa ronda” i esvan celebrar diversos concursoson s'elegia la vaca més bencuidada.Durant tots els dies de festa elspartits polítics van aprofitar perfer propaganda i guanyar algunvot per al seu partit.Vaques escriptores, 2n ESO E

Des de l'1 de maig els usuarisde la versió gratuïta d'aquestservei en línia només poden escoltar deu hores de músicaal mes i cinc vegades unamateixa peçaL'aplicació per escoltarmúsica en línia Spotify vaanunciar que aplicariarestriccions als usuaris delservei gratuït que funcionavades del 2006. Des de l'1 demaig els usuaris enregistratsabans de l'1 de novembre de2010 hi poden escoltar defranc una mateixa peça i prou.Els qui s'hi hagin enregistratdes de la data esmentada, hitenen accés lliure, com finsara, durant sis mesos, però enacabat se'ls aplicarà la mateixarestricció. A més, els usuarisde modalitat lliure solamentpoden escoltar de franc deuhores de música al mes.. Ladecisió sembla orientada areconvertir una bona part dels

deu milions d'usuaris decomptes gratuïts ensubscriptors dels serveispremium i Unlimid (4'99 i9'99 euros al mes).Laprogressiva restricció delserve en obert dóna oxigen aun ampli grup de po tenc ia l scompetidors, desitjosos derebre una possible onadad'exiliats de Spotify.Al capdavant del grup derivals hi ha la Grooveshark(www.g rove sha rk . com) ,nascuda quasi paral·lela aSpotify de la ment de tresuniversitats de la Florida.Efectivament, és el concurrentmés veterà i, alhora, el quedisposa d'un banc de músicamés potent, amb vint milionsde peces. Com la majoria deservidors musicals, incloucercador de temes i grups,llistes de reproducciópersonalitzables irecomanador de cançons

semblants, a més d'interfícieen català, alguns de provinentsde grans discogràfiques i lamajoria extrets de fonsindependents o poc coneguts. Una altra línia de reproductorsde música treaming és la querecupera els centenars demilers de videoclips allotjatsen servidors com Youtube(youtube.com/disco). Ambstreamdrag.com es pot cercarun nom d'artista o cançó ise'ns serveix el vídeo amb unainterfície 2.0 farcida d'opcionsper desar-lo en una llistapròpia o compartir-lo via lesprincipals xarxes socials.També treballa sobre aquestapremissa Muziic(www.muziic.com), un portalgestionat per pare i fill que haaconseguit el qualificatiu, unamica agosarat, de ser

l'alternativa nord-americanade Spotify.En aquesta llista oberta no espot deixar d'esmentar Fizy(fizy.com), “una capsa demúsica en línia dissenyadaamb l' únic objectiu de sersimple i fàcil d' utilitzar”.Enefecte, aquesta webminimalista turca aplegacontinguts d'àudio i vídeomusicals de tot internet i elsserveix en una portadaaustera, exclusivament enblanc i negre i traduïda a unatrentena d'idiomes, catalàinclòs.Martí Crespo ( article extret

de Presència 1-05-11 )

Un programa variat per a unafira ramadera i preelectoral

La xarxaA l’ombra de Spotify

nocanviemdellengua.catCampanya organitzada per l'Associació de Juristes en Defensa de laLlengua pròpia perquè els catalanoparlants no canviïn de llenguaquan van als jutjats i exerceixin el seu dret d'usar el català.

CURS 2009-2010PÀGINES UEP10 QUÈ FAN ELS NOSTRES EXALUMNES?

Alba Vidal: “Els meus millors records de l’institutsón de quan vaig cursar segon de batxillerat”1. Record que vam començaral col·legi Joan Veny i Clar idesprés vam passar al nouinstitut quan vaig començar elbatxillerat.Els millors records són dequan feia segon de batxillerat,rèiem molt a algunes classes iamb alguns professors,malauradament també és elcurs més dur que record quanta la intensitat dels estudis i, ésclar, de la pressió de laselectivitat.2. Ara faig la carrera del grauMultimèdia a través de laUniversitat Oberta deCatalunya que és a distància.Vaig fer un grau superior deRealització d'Audiovisuals iEspectacles al que diuen queés el millor institut públic del'estat, on em vaig enamorarde la part de la multimèdia ivaig decidir seguir els meusestudis centrant-me en aquestsector, així que vaig començarel Grau que ara estic cursant.3. Doncs mesclen molts decamps. A mi el que mésm'interessa (del qual en farél'especialitat: el Minor) és lapart de creativa: dissenygràfic, 3D, animació,muntatge de vídeos, retocfotogràfic, etc., però tambétoquem els camps de laprogramació i les bases dedades, la gestió d'empreses, eld e s e n v o l u p a m e n t N’Alba Vidal compagina la feina a Apple amb l’estudi d’ un grau demultimèdia a la Universitat Oberta de Catalunya

d'aplicacions interactives, lausabilitat i les interfíciesd’usuari, la gestió i publicacióde continguts, enginyeria web,etc.4. De sempre m'ha agradat totallò que estigui relacionat ambcontinguts audiovisuals: elcinema, les sèries de televisió,la música, els ordinadors, lafotografia, la Web, etc.Imagina't si ho pots barrejartot! Així que vaig mirar lesopcions de carreres que tenia,i només existia ComunicacióAudiovisual, però no em vaagradar gens: hi havia moltateoria i poca pràctica, així queem vaig decidir per laFormació Professional i vaigfer el grau superior deRealització d’Audiovisuals iespectacles i em va encantar!Tots ens podem equivocar, i,per sort, també podemrectificar.Després, com ja he dit, vaigdecidir seguir estudiant i, amés a més, ara faig feina aApple, una de les empresesmés punteres del món,concretament a la seva seu deMadrid-Fuencarral, i hocompagin amb els estudis deMultimèdia a la UniversitatOberta de Catalunya.CNL

En aquesta secció volem donar-vos a conèixer quin camí han triat els nostres exalumnes una vegada acabats els seus estudis a l'Institut.Potser podrà servir-vos per agafar idees i conèixer diferents possibilitats contades pels seus protagonistes.. Les preguntes són: 1.Quinsrecords tens de l’IES Damià Huguet? 2. Què fas actualment? 3. En què consisteixen aquests estudis? 4. Quina va ser la raó fonamental

que et va fer decantar cap a aquesta opció?

Estàs a l'institut avorrida, niescoltes la lliçó del professor, etquedes empardalada i de cop ivolta entres en el teu món; en elmón en el qual et passes tot eldia. Penses en el noi que t'agrada

i de sobte sona el timbre i ja t'hapassat l'hora, no t'ho pots creure, però és veritat, surts de l'aula i not'adones que et posaran unaamonestació, de sobte entres itornes una altra vegada al teumón, però un amic teu, que és unpesat, fa renou amb els dits i et fatornar a la terra. Tu t'enfades ipenses: "Ja falta menys per

OPINIÓsortir", però mires el rellotge iencara queden vint-i-cinc minuts,estàs avorrida, no saps què fer idius: "Per què he de pensar si detota manera no serveixo peraixò".Nur Alias Muñoz, 2n ESO A

Un pensament

ENTREVISTACURS 2009-2010 PÀGINES UEP 11

Lola Amor només va poder anar a escola fins als dotze anys

“Hi havia professores que ens pegaven amb el reglea la mà i ens estiraven les orelles”Entrevistarem la mevapadrina. Lola Amor, té 57anys, viu a ses Salines i té setfills: Ana, Diego, Paco,Manolo, Loli, Mari i Antonio.Ella té els cabells castanys iels ulls marrons, a més, portaulleres. El seu color preferit ésel negre.- Quant de temps vàreu anar aescola i quins records enteniu?Només vaig anar a l'escolafins als dotze anys, perquèem vaig haver de posar a ferfeina ja que abans érem méspobres que ara.En lloc d’anar a escola vaighaver de tenir cura de tresnins, que tenien entre vuitmesos i tres anys.El que record més d'aquellaèpoca era que a l'escolafèiem moltes festes i que lesnines per commemorar eldia de la mare fèiembrodats. No m'agradava queem castiguessin perquè noveia la pissara i això succeïasovint, fins i tot, algunavegada em pegaren.- Com era l 'edifici, quinsmaterials teníeu i comarribàveu a l'escola?L' edifici era preciós i gros.Hi havia moltes aules.Hi berenàvem d'un tassó dellet amb galetes. No enscostava res era de franc.Hi estàvem de les nou delmatí fins a la una delmigdia, després anàvem capa casa a dinar; al capvesprehi tornàvem a les tres del’horabaixa fins a les cinc,que acabàvem la classedefinitivament.No existia cap tipus detransport. Tothom hi anavaa peu, només les mestres hivenien amb tramvia. Jo feiamolt de camí: dosquilòmetres per anar i altresdos per tornar.- Quin és el millor i el pitjorrecord de la vostra època

escolar?El millor de tot és que teniamoltes d'amigues i que hihavia dues professores a quiestimava moltíssim.El pitjor és que hi haviaprofessores que pegavenamb el regle a la mà; devegades la mestra t'estiraval'orella i et feia passejar pertota l'aula. Una vegada fins itot una mestra em va clavaruna bufetada, em va tomarles ulleres, varen caure aterra i es varen espatllar.- Com era l 'autoritat delmestre? Hi havia càstigs?Com eren?La mestra tenia moltaautoritat. La que en teniamés era la directora, quenomia Ana María. Veniaamb tramvia de Sevilla finsa Coria del Rio. Quan lesmestres baixaven deltramvia les alumnes elshavíem d’agafar la bossa demà que, per cert, pesavamolt.Els càstigs eren molt durs, etfeien posar de cara a laparet amb dos llibres a cadamà i dos més damunt el cap.Qualque vegada també etpegaven amb el regledamunt els dits.- Hi havia diferències entre elsrics i els pobres a l'hora d'anara l'escola?Sí, com de la nit al dia. Elsrics eren més amics delsprofessors; els pares els feienla bona i els alumnes treienmés bones notes, tambéanaven a l'escola ambtramvia. En canvi els pobresno s’ho podien permetre i hiarribaven a peu.- Quin consell donaríeu alsjoves d'avui en relació al'estudi i a l'escola?I doncs, un de ben senzill,que quan un és a l'escola had'aprendre i aprofitar eltemps. També que heu derespectar els professors i laresta de companys. Heu de

pensar que si estudiautendreu una millor formaciói podreu accedir a unesfeines més bones. Si jotengués una altraoportunitat no ho dubtariagens, m'esforçaria molt. La padrina ens acaba dientque abans quasi no hi haviares, però ara s'han d'aprofitar

les oportunitats que ensofereix la vida, tot això ensajudarà a tenir una millorformació, sobretot ara entemps de crisi econòmica, queés més necessària que mai.Sebastiana Mas Amor, 2n

ESO D

L’escola d’un altre temps: Lola Amor

ANUARI CURS 2009-2010PÀGINES UEP12

Departament de CatalàDepartament de Castellà

Departament d’Educació Física

Bar

Equip directiu

Fisioterapeuta i ATE

ANUARICURS 2009-2010 PÀGINES UEP 13

Departament de Llengües EstrangeresDepartament de Física i Química

Departament de Matemàtiques Departament de Ciències Naturals

Departament de Música Filosofia i Religió

ANUARI CURS 2009-2010PÀGINES UEP14

Departament de TecnologiaDepartament d’Orientació

Departament d’Educació Plàstica

Llengües Clàssiques

Departament de Ciències Socials

1r Batxillerat A

ANUARICURS 2009-2010 PÀGINES UEP 15

1r Batxillerat B 1r Batxillerat C

2n Batxillerat 1r ESO A

1r ESO B 1r ESO C

ANUARI CURS 2009-2010PÀGINES UEP16

1r ESO D 1r ESO E

2n ESO B2n ESO A

2n ESO C 2n ESO D

ANUARICURS 2009-2010 PÀGINES UEP 17

3r ESO C

2n ESO E

3r ESO B

3r ESO A

3r ESO D 3r ESO E

ANUARI CURS 2007-2008PÀGINES UEP18

4t ESO A

4t ESO D4t ESO C

4t ESO B

PQPI 1 PQPI 2

CURS 2009-2010 PÀGINES UEP 19ENTREVISTA- Com és que vas començar apracticar vela?Perquè jo hi estavainteressat i vàrem provard'anar a sa Ràpita, fa més omanco tres anys, peròdigueren a mon pare que nohi volien discapacitats. Vaser després que mon pareper internet va saber que alPort d'Andratx precisamenten cercaven, dediscapacitats. Llavors vaenviar un correu al monitorJuanjo Beltran.- Des de quan practiquesaquest esport? Amb quinclub? A quina categoria?El practic des dels tretzeanys. Vaig amb el Portd'Andratx. La mevacategoria és acces 303.- Quantes hores entrenes ( aldia, a la setmana...)? És difícilcompaginar-ho amb elsestudis?Entrén unes tres hores cadadijous. Sí, perquè et cansesmolt.- És la vela un esport per aminories? És un esport car? Ésun esport de temporada?No ho sé. Crec que sí. No espractica tot l'any.- Explica'ns com ha anat elcampionat d'Espanya i eld'Europa.El campionat d'Espanya esva fer a l'Escala (Girona).Vaig fer primer i em vaigproclamar campiód'Espanya. El d'Europa esva fer a Itàlia, al llac Garda.

Vàrem fer un viatge de sethores amb un vaixell fins ala península. Una vegada aBarcelona necessitàremcatorze hores per arribar aItàlia. A la regata vaig fercinquè, em va agradar tantque hi tornaria, peròaquesta vegada per ferprimer.- Havies participat abans enaltres campionats? Vasaconseguir bons resultants?No- I ara, quin és el properobjectiu?Anar en el mes de setembrea Eivissa al campionat deBalears.- T'agradaria dedicar-te a lavela professionalment?Sí. Crec que tinc

possibilitats d'arribar lluny.-Recomanaries la vela com aesport als nostres lectors? Perquè?Sí. Perquè és un esport quefas en contacte amb lanatura i has de tenirpaciència amb el vent.- T'agradaria afegir algunacosa més?Sí, que agraesc als monitorsla tasca feta ja que si no

Esports

Sergi Roig es va proclamar camió d’Espanya de vela a Girona

Sergi Roig, campiód’Espanya de velahagués estat per ells nohauria conegut el món de lavela. Com a anècdota finalm'agradaria contar-vos queel primer dia de regata emvaig treure un dit de lloc i jomateix me'l vaig col·locar.Vaig estar una setmanasense que ningú me'l curàs iencara el duc embenat.

CNL

La Comissió de NormalitzacióLingüística ha organitzat, al llargdel segon i tercer trimestres, duesactivitats adreçades als alumnesd'aquest centre amb la intencióde potenciar l'ús de la llenguacatalana. Les activitats han estat:la segona edició dels Jocslingüístics i el Concurs Literaride Relats Breus de Sant Jordi.Els obsequis que rebran elsalumnes premiats són un regal deles següents institucions: l'OCB,l'IEB, Conselleria d'Educació, laBanca March i la Caixa.

CONCURS LITERARI DERELATS BREUSCATEGORIA 1r i 2n d'ESO:Primer premi: La càmera deJosep d'Antoni FernàndezCanyellesSegon premi: Un conte màgic deMercè Adrover PerellóTercer premi: Els dos vestits deMargalida Adrover CabotCATEGORIA 3r i 4t d'ESOPrimer premi: Relat de Sant Jordide Laura RossellóSegon premi: ex aequo Un viatge

en el temps de Sara SchweissUn somni futurista de MagdalenaGinardCATEGORIA BATXILLERATPrimer premi: Barcelona 1933d'Apol·lònia BarcelóPREMIS DELS JOCSLINGÜÍSTICS DEL SEGONTRIMESTREPrimer cicle d'ESO: Neus Fusterde 2n E 20 puntsBernat Portell de 2n E 20 punts.Hasnae Laaraj de 2n E 20 puntsSegon cicle d'ESO:Soumia Laaraj 4t D 19 puntsAina Morant 3r E 18 puntsBatxillerat:Miquel Àngel Adrover 1r Bat B20 puntsApo·lònia Barceló, 1r Bat. B 20

puntsAntònia Morant 1r Bat. A18 puntsProfessorat:Catalina Vidal, Dep. Socials 20puntsMarga Paniza, Dep. Castellà 17punts.PREMIS FINALS- Primer cicle: Bernat Portell.2n E.- 2n Cicle: Soumia Laaraj, 4tD.- Batx.: Apol·lònia Barceló,1r, Batx. B.- Professorat: Catalina Vidal iMarga Paniza

CNL

Premis de la Comissió deNormalització Lingüística

ENQUESTA CURS 2009-2010PÀGINES UEP20

La majoria dels entrevistats troben que és més sexyuna persona amb roba interior que sense

Antònia Lladonet, departamentd’Orientació1.Eins? Això només ho sap elmeu marit, he he!2. Negre.3. No.4. No, encara que no emmolesta. És una qüestió demoda juvenil.5. Sens dubte, amb roba interior.Millor insinuar que mostrar...

Gràcia Rico, 3r ESO. E1. Les braguetes de tota la vida.2. No m'importa, agaf allò queestà net.3. No, gast el necessari.4. M'agrada l'elàstic, però queno mostrin el "pompis"5. El que no és atractiu és quedugui "calcetins", ha ha ha!

Aquest tercer trimestre ens hem interessat per la roba interior, per la qual cosa hem plantejat les preguntes següents: 1. Sols dur eslips,bòxers, tangues ...? 2. De quin color t’agrada la roba interior? 3. Sols gastar molt en roba interior? 4. T’agrada que la gent mostri la roba

interior? 5. És més atractiva una persona amb roba interior o sense?

Aida Nevado, 2n Batx. A1. Solc dur eslips i tanguessegons què dugui.2. De tots els colors.3. Sí.4. Sí, ho trob molt suggerent,però no de forma exagerada.5. Depèn de la situació.

Miquel Roig, 4t ESO A1. Bòxers.2-M'és igual, tots m'agraden.3. No, els que van millor són elsde plaça.4. Segons qui la mostri, ha, ha,ha!5. Depèn del moment i de lapersona que sigui.

Andreu Vaquer, 1r Batx. A1. Generalment, bòxers.2. De tot color.3. Sí, bastant.4. Fins a un cert punt, tampocno importa mostrar-la tota.5. Amb roba interior.

Daniela Almagro, 2n ESO A1. Jo normalment duc slips.2. A mi m'agrada rosa overmella.3. No, no solc gastar gaire enroba interior.4. Sincerament tant me fa que lagent mostri la roba interior.5. És més atractiu amb robainterior.

Maria Àngels Monserrat, 2nBatx. A1. Bòxers no, eslips i tangues sí.2. De tots els colors, en especial,negre.3. Bastant, és una de les cosesque m'és m'agrada comprar.4- Si la mostren un poc, sí, peròsi es veu molt no ho trob gensagradable.5. Amb roba interior!

Daniel Mena, 4t ESO D1. Sol dur bòxers i, en ocasionsespecials, tangues.2. De colors vius.3. No, és de Plaça.4. Síííí, segons quines al.lotes.5. Amb roba interior, així ésmés picant.

ENQUESTACURS 2009-2010 PÀGINES UEP 21

Jaume Macías, 1r ESO D1. Eslips.2. Negre o blanc.3. No.4. Sí.5. Amb roba interior.

Maria Manresa, 1r ESO C1. Bragues.2. Negra, generalment la ducd'aquest color.3. No.4. No.5. Amb roba interior.

Jaume Serra, depantament deMatemàtiques1. Eslips.2. Blanca.3. El que faci falta.4. En segons quin context, sí.5. Amb roba interior.

Nadal Riera, 1r ESO E1. Bòxers.2. De color negre.3. No gaire.4. Sí, però només les nines.5. Sense!

Joan M. Portell, 3r ESO D1.Bòxers.2. Negra o blanca.3. Sí, en compr cada dos mesos.4. Sí, però només les dones.5. Amb roba interior.

Elena Van Golden, 1r Batx. B1. Bragues baixes.2. De molts de colors.3. Depèn, de si m'agraden o no.4. No.5. Amb roba interior.

Alícia Ramírez, 2n PQPI1.Tangues.2. Negre.3. No.4. No.5. Sense.

Pep Prohens, 2n ESO B1. Solc dur bòxers.2. Tant me fa.3. Més o menys.4-. Sí5-. Depèn!!!

Maria Ginard, 4t ESO C1. Braguetes.2. De diferents colors i figures..3. El just.4. Si són alts i no es veu la"vidriola", sí.5. Millor que la dugui.

Jesús Cabezas, 3r ESO E1. Bòxers.2. M'és indifent.3. No...4. Depèn.5. Depèn de la persona.

Maria Salas, 2n ESO B1. No.2. Blanca3. No perquè me'n regalenmolta.4. Sí5. Amb roba interior.

Bel Maria Fernández, 4t ESO A1. Bragues.2. M'és igual el color, peròpreferesc el blanc.3. No.4. Quan convé.5. Amb roba interior.

Processos de Comunicació, 1r ESO C D E

CRÒNICA/CÒMIC CURS 2009-2010PÀGINES UEP22Visita a la unitat LADAT

L’IES Damià Huguet s’animaCada dia estam més immersosen les noves tecnologies, ivàrem aprofitar l'oportunitatque ens va donar el LADATper conèixer de primer màcom es fan de veres els efectesque veiem per la televisió.Cal dir que quan elsprofessors ens van anunciar lasortida no hi va haver gaireexpectació, però les personesque hi anàrem vàrem gaudirde valent.Quan hi vam arribar, des d'unprincipi ens van dividir en dosgrups, i ens van explicar deforma breu el que feien enaquell laboratori i en quèconsistiria la visita. Tot seguit, cada grup vacomençar a fer els seusrespectius tallers; a uns ensvan ensenyar com animardiferents objectes, i als altresels van ensenyar diferentsvídeos amb animacions, queeren projectes finals quehavien fet antics alumnesd'aquell centre.Després vàrem berenar, i lamajoria dels alumnes vam

aprofitar per anar a fer unavolta pel parc bit.Quan vam acabar de berenar,entre d'altres coses, ens varenmostrar un escenari amb

croma i totes les sevescaracterístiques, i amb l'ajudad'un ordinador ens van“traslladar” a la platja o a lalluna, entre altres llocs.

En resum, va ser una sortidamolt interessant on vàremaprendre moltes coses noves.Un alumne des Llombards, 1r

Batx. C

Composiciófotogràfica de lavisita dels nostresalumnes al LADAT

MICH

ELLE

BKOW

SKA,3

RTES

O B

DIBUIXCURS 2009-2010 23MA

NUEL

PARICI

, 2NES

O B

REPORTATGE CURS 2009-2010PÀGINES UEP24

Foren tres dies de diversió ben intensos

Visitaren els llocs més emblemàtics de Madrid

Els dies 13, 14 i 15 d'abril elsalumnes de segon d'ESOanàrem a gaudir d'uns dies auna de les ciutats mésvisitades d'Espanya: Madrid.Encara que ens llevàrem moltprest, l'entusiasme i l'emocióguanyaven a la son. Tothomesperava amb impacièncial'arribada al nostre destí: lameravellosa ciutat de Madrid.A l'hora de la recollida de lesmaletes ens sorgí el primerimprevist: hi va haverproblemes amb unes maletes;un alumne sofrí desperfectesamb la maleta; una de lesmaletes va voler quedar-se aMallorca, però no ho vaaconseguir, ja que l'aeroportde Madrid es posà en contacteamb el de Mallorca i feren totsels passos necessaris perquè lamaleta arribés a l'hotel.L'estada a Madrid no va sergaire llarga, però ens vampoder permetre visitar llocssomiats per moltes persones:El primer dia visitàrem elmuseu del Prado; desprésanàrem a deixar les maletes igaudírem d'un dinar a l'hotelon ens trobàrem el segonimprevist: les habitacions noeren del nombre de personesque esperàvem, així que elsprofessors van haver decanviar-les. Durant la tardaférem un recorregut pels llocsi edificis més representatius deMadrid. En arribar al vespre al'hotel estàvem molt cansats,però això no ens va impedirfer trull durant la nit (pobresprofessors).El segon dia berenàrem a

Destinació: MadridViatge d’estudis de segon d’ESO

l'hotel i tothom estava mort deson. Després anàrem al Parquedel Retiro on gaudírem d'undia de sol. Anàrem a dinar perestar en forma i observar lesfantàstiques obres del museud'art modern Reina Sofia.Després d'anar al museu,passatjàrem per Madrid.Sopàrem al restaurantTopolino. Després d'això,agafàrem camí cap al musicalde Los 40. Durant el trajecteuns alumnes es perderen;després els professors elscercaren i finalment poguéremveure el musical. Aquestaactivitat va ser una de les més

Una passejadeta amb barca

apreciades segons el criteridels alumnes. El vespre elsprofessors ens teniencontrolats a fi que tothomdormís.El tercer i darrer dia va ser undia ple d'entreteniment idiversió. Ens ho passàremmolt bé i per a la majoria vaser un dels millors dies.Aquesta activitat consistia apassar tot el dia al parcd'atraccions de MadridWarner Bross. I tothom estavamolt content i entusiasmat enveure aquelles atraccions queens esperaven. A les 18:00hpartírem cap a l'aeroport de

Barajas amb destí a l'aeroportSon Sant Joan de Palma.Després de tota aquestaadrenalina, era normal que lagent no se sentís bé i vomitàs.En arribar a Mallorca,agafàrem el bus per tornar a lanostra rutina diària.En definitiva, han estat tresdies plens d'experiènciesúniques que mai oblidarem.Per a molts, ha estat la nostrarecompensa després de tantd'esforç al llarg de tot aquestcurs.Bàrbara Cancino Ramírez iNeus Fuster Sánchez, 2n ESO

E