Daniel Climent

  • View
    45

  • Download
    0

Embed Size (px)

DESCRIPTION

PER ELLS, PER TU PLURILINGÜISME BASAT EN L’ENSENYAMENT, EN VALENCIÀ, D’ALTA QUALITAT. Daniel Climent. EL REPTE DE LA QUALITAT. 1. UN SISTEMA EN CRISI - PowerPoint PPT Presentation

Text of Daniel Climent

ETNO-ASTRONOMIA

Daniel ClimentPER ELLS, PER TUPLURILINGISME BASAT EN LENSENYAMENT, EN VALENCI,DALTA QUALITATValenci vehiculardimarts, 3 / juny / 2014Daniel Climent Giner1EL REPTE DE LA QUALITAT1. UN SISTEMA EN CRISILa qualitat dun sistema educatiu es basa en la qualitat del professorat.La societat acabar per exigir que eixa transferncia de fons que fa de manera contnua cap a determinats sectors com el professorat no tinga una correspondncia amb la qualitat del servei que reben. Cada vegada ms exigir elevades prestacions i aix noms passa per professorat dalta qualitat. No estem parlant de valenci, sin dalta qualitat lligada a molts factors, un dels quals s usar apropiadament diferents llenges.2. FORMACI DEL PROFESSORATAc, a casa nostra, el plurilingisme passa per leducaci en valenci, que permet el dileg interactiu amb el castell, omnipresent, i amb altres llenges, i amb etimologies, tils per a qualsevol assignatura / matria.3. INCREMENT DE LES OPCIONS dinserci acadmica, laboral, socialDels professorsDels alumnes;perdre la por a anar-sen a uns altres centres de formaci (Eurdice, Paulino)manejar-se amb diferents idiomes (Daniel, el cub; etimologies en Medicina)La llengua, qualsevol llengua s massa important per deixar-la en mans dels lingistes, dels fillegs, dels poltics, dels jutges, dels pedagogs...; s un instrument precis per construir pensament, per interpretar el mn, per intercanviar sentiments , arguments, informaci...Llengua ntima i llengua ds en cada cas, no sn necessriament la mateixa cosa, la segona depn dels contextos. Hem de parlar del context educatiu; quina llengua afavoreix ms aspectes del calidoscopi educatiu.2. AJUDAR A CONSTRUIR PENSAMENTEl valenci (ni cap altra llengua) no s una assignatura per aprendre/aprovar; ni la millor (ni cap altra), sin, en el nostre context, la millor per reflexionar lingsticament, per comparana, i per millorar el coneixement en totes les matries a travs de les paraules i de laccs a unes altres llenges.La reflexi lingstica permet jugar. I els humans som mamfers que juguem, que aprenen jugant, i aix no pot anar separat de lo que s la docncia; i el joc lingstic, verbal, fontic, de continguts i de significats contribueix de manera potent a aprendre.ETIMOLOGIES I SALTS ENTRE LLENGESSINRGIES AMB UNES ALTRES MATRIES

Washington: si disposara de dos dies per tallar una arbre amb una destral, el primer el dedicaria a esmolar-la.

CONCATENACIONS DELS ALUMNES EN SITUACILlat costa cat. costella, cast. costilla, it. costola, fr. cte (fr.); [ finestra, fentre; defenestrar]

Llat glan-glandis gland (cat., fr.), glande (cast., it.)glndula gla, gland, ghianda

Bellota: grec balanos + rab ballutaGrec ballein, llanar * Bala, ballesta, bola, mbol, anabolisme, catabolisme, metabolisme, discbol, parbola, bullir

Angls ball (bal), bullet (bala)

APORTAT PELS ALUMNES-ula cllula, cnula, lnula, cpsula, mrula, gstrula, vnula... [cast.: rodilla; roda rueda]

GRUAEL PERILL DE LA DOBLE IGNORNCIAIGNORAR ALL QUE SIGNORAIGNORAR ALL QUE [POTENCIALMENT, PER RELACI] SE SAP

GENU-s, GENOLLgenuflexi, agenollar, genolleres genou (fr.), ginocchio (it.), knee (ang.); ciutat Genua = GnovaSi el coneixement no produeix estima, s una ptina que salta al primer colp; si interactua amb el cor, arrela, es carrega de nutrients, fa gust de compartir.diftongacions SodiPotassiAlemany: HerzNeerlands: hartAngls: heartGrec: kardioscardiopatia, cardilegelectrocardiogramaLlat: cor-disCOR, cordial, concrdia, discrdia, record coeur, cuore, coraznFACILITAR ELS TRNSITS, MITJANANT EL DILEG ENTRE LLENGESou huevo; oval, vulo, ovilloos hueso; seo, osificargros grueso; grosorpoble pueblo; poblado, poblacinporta puerta; portada, prticobo bueno; bondadroda rueda; rodar, rodilla, rtulamel miel; meloso, melifluofesta fiesta; festivopedra piedra; petrologa, petrificargel hielo; glido, gelifluxinferro hierro; ferreteria, ferrocarrilLes diftongacions en castell, com a soluci a no distingir les vocals obertes; i recuperaci de la vocal original en la construcci de paraules cultes i derivadesUn parell dexemples, sorgits ahir a un collegi de Primria on parlvem de* LES ABELLES I LA MEL / * FASES DE CREIXEMENT: OU, LARVA, ABELLAIndoeuropeu

kherdIntercanvis doclusives alveolars: sorda t- sonora d-Intercanvis dalveolars sordes: oclusiva t- africada z-DILEG AMB UNA LLENGUA PROPERA

* Elaboraci de regles de transformaci entre llenges.* Producci de nous coneixements a partir de la interacci.* Reforament duna llengua grcies a les altres, per comparaci, similituds, diferncies, reflexi sobre bases morfolgiques, fontiques... de cada llengua; el vocabulari adquireix consistncia.

* Apertura a unes altres llenges, transferncia de significats; facilita els trnsits automtics entre llenges.* Incrementa la possibilitat de treballar amb moltes llenges, sempre que se li subministren els materials apropiats.The stratosphere is denser than the hidrosphere. Por si no lo has entendido, te lo pondr en alemn: Die Stratosphre ist dichter als die Hydrosphre (dichter = denser = ms dens que)La hidrosphre est plus dense que la troposphre.[Ja que has sabut respondre a les anteriors preguntes en angls, en francs, i en alemany, ara comprovars que en llat tamb sn fcils de respondre.] Latitudo Poli Nortis 90N est.Antipodae distant 20.000 Km.

LES ETIMOLOGIES OBREN MOLTES PORTES AL PLURILINGISME

LES ETIMOLOGIES OBREN MOLTES PORTES AL PLURILINGISME

ENSENYAR EN VALENCIPER APRENDRE MOLTES LLENGESCADA DIA NOU, DIFERENT I MILLORLA LLEGENDA DE LARRS

Daniel Climent