1

PROJECTE DE TRACTAMENT INTEGRAT DE LES

LLENGÜES (Codi centre: 07000868)

Rosa Caules Llull Directora CEIP Pere Casasnovas

ÍNDEX

2

0. INTRODUCCIÓ

3

1. JUSTIFICACIÓ I ARGUMENTACIÓ DE L’ELECCIÓ

4

2. CRITERIS GENERALS I ACTUACIONS GENERALS I ESPECÍFIQUES PER A LES ADEQUACIONS DEL PROCÉS D’ENSENYAMENT DE I EN LES LLENGÜES A LA REALITAT SOCIOECONÒMICA I CULTURAL DEL CENTRE

7

3. CONCRECIÓ DE LES ÀREES, MATÈRIES, MÒDULS O SITUACIONS D’APRENENTATGE IMPARTITS EN CADA UNA DE LES LLENGÜES

8

4. CRITERIS PER A L’ATENCIÓ ESPECÍFICA DELS ALUMNES D’INCORPORACIÓ TARDANA AMB DÈFICIT DE CONEIXEMENT EN ALGUNA O AMBDUES LLENGÜES OFICIALS I DELS ALUMNES AMB NESE AMB DIFICULTATS LINGÜÍSTIQUES

12

5. CRITERIS DE COORDINACIÓ ENTRE LES ÀREES EN EL PROCÉS D’ENSENYAMENT - APRENENTATGE EN LLENGUA ESTRANGERA

12

6. MECANISMES DE SEGUIMENT I AVALUACIÓ DELS RESULTATS EN COMPETÈNCIES LINGÜÍSTIQUES DE L’ALUMNAT

13

7. RELACIÓ DE PROFESSORS I ÀREES, MATÈRIES O BLOCS DE CONTINGUTS QUE HAN D’IMPARTIR EN EL CURS 2013/14, QUANT A ASSIGNATURES NO LINGÜÍSTIQUES EN LLENGUA ESTRANGERA

13

8. NECESSITAT DE CENTRE

14

9. ALTRES CONSIDERACIONS 15 10. INFORMACIÓ A LA COMUNITAT EDUCATIVA

15

3

0. INTRODUCCIÓ

Aprovat el decret 15/2013, dia 19 d’abril de 2013, que estableix el tractament integrat de les llengües, l’escola es va veure obligada a redactar un projecte que ja s’ha posat en pràctica durant el curs 2013/14. Això va suposar canvis importants a nivell de centre que es van haver de planificar en poc temps i ajustant el projecte als recursos personals del centre per poder-lo implantar. El present curs, amb l'Ordre de la Consellera d'Educació, Cultura i Universitats de 9 de maig de 2014, per la qual es desenvolupen determinats aspectes del tractament integrat de les llengües als centres docents no universitaris de les Illes Balears, el centre ha hagut d'actualitzar i ha decidit modificar el projecte per adequar-lo a la nova normativa. En el curs 2014/15 s'ha d'implantar el TIL a tots els cursos de primària i als cursos de 4t i 5è d'educació infantil. Aquesta ampliació i el fet que el PTIL s'ha d'ajustar als recursos personals del centre, ha suposat haver de fer importants canvis organitzatius, pèrdua d'hores de reforç, no poder seguir aplicant propostes de millora i, el més rellevant haver de renunciar als desdoblaments que duem a terme a l'àrea d'anglès (una sessió setmanal). Les sessions d'anglès amb el grup desdoblat (amb 12-13 alumnes) possibiliten la pràctica de l’expressió oral i la interacció entre els iguals i l’adult. A més, permet als mestres apropar-nos a l’alumnat que presenta algunes dificultats i així poder-lo ajudar a superar-les. És per aquest motiu que demanem que la Conselleria d’Educació ens doti d’un mestre especialista en llengua anglesa ja que si només disposem de les tres mestres especialistes d’anglès definitives al centre haurem de renunciar a que els alumnes tinguin una sessió desdoblada d’anglès. Per altra banda, un altre canvi donat pel Decret 15/2013, de 19 d’abril, pel qual es regula el tractament integrat de les llengües va ser l’eliminació del projecte lingüístic de centre aprovat per consell escolar, modificant un aspecte tant identificatiu com és la decisió de tenir el català com a llengua vehicular. Amb el decret 15/2013 els alumnes d’educació infantil i primària han de rebre l’ensenyament en les dues llengües oficials i en una llengua estrangera. El fet que el català fos la llengua d’ensenyament- aprenentatge complia un dels objectius de la Llei de normalització lingüística: assegurar el coneixement i l’ús progressiu del català com a llengua vehicular en l’àmbit de l’ensenyament (Art. 1.2) i del Decret de mínims (1998). Finalment, volem dir que estem convençuts que l’antic model lingüístic escolar treballava per la cohesió social des de l’escola i que el nou model TIL proposat per la Conselleria d’Educació actual desfà, en certa mesura, la feina feta durant tants anys.

4

1. JUSTIFICACIÓ I ARGUMENTACIÓ DE L’ELECCIÓ

La nostra escola, va dissenyar un projecte, pel curs 2013/14, en base a l’article 20 del decret 15/2013, que implicava una distribució horària de les llengües objecte d’ensenyament diferent de la que s’estableix en els articles 6, 7, 8, 9 o 10, ja que era la manera d’ajustar-lo a les característiques organitzatives, metodològiques i de funcionament de centre. A partir de les valoracions del claustre de la implantació del projecte TIL durant aquest curs, el claustre ha decidit redissenyar-lo. També s’ha hagut d’ampliar el projecte TIL als nivells que per normativa estam obligats a aplicar (segons l’ordre de 9 de maig de 2014), seguint amb una distribució horària de les llengües objecte d’ensenyament diferent a la que s’estableix en els articles anteriorment mencionats. Els principis generals que regulen la nostra línia pedagògica de centre són els següents: - Respectar les diferències individuals dels infants. Les diferents capacitats i ritmes d’aprenentatge de l’alumnat demanen una atenció personalitzada que canalitzem a través de diferents estratègies d’atenció a la diversitat. - Alternar el treball individual amb l’aprenentatge compartit com a factor de socialització i de col·laboració amb els altres. - Relacionar els aprenentatges amb la vida quotidiana. - Potenciar la responsabilitat, la reflexió, la motivació per a la recerca, la curiositat i el plaer per aprendre. - Estimular la sensibilitat artística. - Oferir varietat de materials i experiències. - Fomentar valors i actituds basades en el respecte, la convivència, l’esforç, la responsabilitat, l’autoestima, l’esperit crític, l’autonomia, la resolució pacífica de conflictes, la solidaritat i la cooperació. - Col·laborar mútuament (equip de mestres i famílies) en base a la cooperació, el diàleg i la confiança mútua. El CEIP Pere Casasnovas, després de 2 cursos de formació per part dels mestres en competències bàsiques, va dissenyar i aprovar la concreció curricular de centre on s’hi recullen una sèrie de principis metodològics que detallen i regulen la línia pedagògica de centre. Alguns d’aquests principis metodològics són:

- El/La mestre/a ha de promoure aprenentatges significatius i funcionals als alumnes. Volem que l’infant sigui protagonista del seu aprenentatge. Entenem que la motivació i els interessos dels infants són dos aspectes molt importants a l’hora d’adquirir un aprenentatge significatiu.

- S’utilitza una metodologia flexible, amb horaris no segmentats per àrees, sinó per situacions d’aprenentatge que s’adapten a les necessitats i interessos dels grups. Només hi figuren les àrees d’educació física, música, religió/alternativa i anglès. Algunes situacions que es poden trobar als nostres horaris són:

5

Conferències Tractament de notícies

Fillet/a protagonista Convidats

Hort Bon dia Les famílies entren dins l’aula

Filosofia

Racons Berenars Feim les paus Jocs al pati

Sala de llums Activitats mecàniques

Teatre Jocs matemàtics i de llengua

Experiències de lectura

TICS i Bloc Braingym Aprenentatge per simulació

Tallers temàtics Mediació Resolució de problemes recíprocs

Projectes de treball

Tasques per organitzar una sortida

- A partir d’aquestes situacions intentem que els aprenentatges siguin globalitzats. Els continguts i procediments del currículum oficial es treballen de manera interrelacionada, a partir de les diferents àrees a través dels projectes de treball, conferències, notícia, l’hora del conte,... Comptar amb un enfocament globalitzador implica molts canvis en l’organització d’aula i de centre. - Tot i que els grups d’edat és el criteri establert comunament per agrupar els alumnes, sabem que aquests s’enriqueixen de l’intercanvi entre altres alumnes de diferents grups proporcionant-se mútuament models i rols diferents als que troben en el seu grup- classe. Per aquest motiu, entre d’altres, en el nostre centre hi tenim organitzats els tallers, un tipus d’organització espacial- temporal on es mesclen alumnes de diferents grups permetent així reduir les ràtios i atendre millor la diversitat de l’alumnat. - Trobem que els coneixements no poden ser considerats aïllats i la parcel·lació en àrees només dificulta la interrelació entre els diferents aprenentatges. Sabem que la informació que rebem de l’entorn no ens arriba fragmentada, sinó que ens arriba de manera globalitzada. Aquest argument dóna sentit al fet d’ensenyar i aprendre d’aquesta manera. - Quant als materials utilitzats responen als principis anteriorment esmentats. Aquests han de ser diversos i variats, no es poden reduir a ser extrets d’una sola font d’informació i han d’aportar una visió del tema des de diferents punts de vista i des de diferents tipus de llenguatge (escrit, visual, plàstic,...) i en diferents llengües. Així, idò, no s’utilitzen exclusivament llibres de text en cap àrea. El llibre de text és un recurs més, una font d’informació. Per tal d’afiançar els aprenentatges mecànics de les diferents àrees instrumentals, s’utilitzen “quadernets” o qualsevol altre material elaborat que ajudi a practicar i a garantir aquesta mecànica.

6

- Tenim molt en compte la diversitat dels infants quant a procedència, capacitats, estils cognitius, ritmes d’aprenentatge, etc. L’equip de suport intenta donar una resposta a aquesta diversitat, intervenint dins els grups facilitant diferents tipus d’agrupaments. - Donam importància a l’aprenentatge autònom on l’alumne és el protagonista, alternant el treball individual amb l’aprenentatge compartit com a factor de socialització i col·laboració entre iguals. - Potenciam la responsabilitat, la reflexió, la motivació per a la recerca, la curiositat, el plaer per aprendre i estimular la sensibilitat artística, oferint varietat de materials i experiències. - Aquesta metodologia contempla una avaluació que possibilita la regulació dels processos d’ensenyament- aprenentatge i l’expressió dels canvis ocasionats darrera un aprenentatge significatiu. Es procura que els alumnes reconeguin perquè i per a què es realitzen les diferents activitats, així com saber el moment del procés d’aprenentatge en què es troben. - Consideram que la Llei d’Educació fonamentada en les competències bàsiques estalona completament la nostra proposta metodològica. Creiem que treballar per competències vol dir:

- Mobilitzar actituds, habilitats i coneixements. - Prioritzar el saber fer.

- De manera interrelacionada. - Afavorir l’autonomia de l’alumne.

- Treballar de forma individual i cooperativa. - Des de totes les matèries.

- Tenir en compte la diversitat individual i social.

- Tenir sempre en compte el context.

- Implicar-hi tota la societat. - Reinventar l’avaluació.

Desenvolupar les competències vol dir:

- resoldre problemes - analitzar fets

- realitzar tasques - fer prediccions

- crear - comprendre el món

- prendre decisions

Creiem que les millors propostes didàctiques són: - Les que parteixen d'un context ( parteixen i retornen al món real). - Les que prioritzen realitzar una tasca, resoldre problemes, crear productes. - Les que promouen la cooperació, la solidaritat i la creativitat. - Les que posen en joc les capacitats, les intel·ligències múltiples o habilitats cognitives.

7

- Les que afavoreixen l’autonomia dels alumnes. - Les que incentiven l’aprendre a aprendre. Pel tot l’exposat, volem i necessitem que el nostre projecte TIL segueixi recollint una distribució horària de les llengües objecte d’ensenyament diferent de la que estableix el decret 15/2013. La distribució horària tal i com marca el decret trastocaria del tot el nostre projecte metodològic de centre. Tot i així, amb l’aplicació d’aquesta normativa, no ens quedarà més remei que adaptar-nos a les exigències mínimes del decret i, per tant, es veuran afectats alguns punts del projecte metodològic. Seguim considerant que s’han de treballar les diverses llengües però posant per davant de tot els principis educatius que tenim al centre i no la quantitat de temps que es dedica a cadascuna d’aquestes. En una metodologia de treball com la de la nostra escola, les diverses llengües es van integrant en el dia a dia dels alumnes, relacionades dins un context i amb uns materials significatius per a ells. 2. CRITERIS GENERALS I ACTUACIONS GENERALS I ESPECÍFIQUES PER A LES ADEQUACIONS DEL PROCÉS D’ENSENYAMENT DE I EN LES LLENGÜES A LA REALITAT SOCIOECONÒMICA I CULTURAL DEL CENTRE.

2.1. Alguns aspectes de la realitat sociolingüística i cultural del nostre centre són: - L’escola està situada en un barri obrer a les afores de la ciutat. - Som un centre de 2 línies amb els quarts del curs 2014-15 triplicats. - Tenim grups molt nombrosos (gairebé tots arriben a 25 i alguns, fins i tot, sobrepassen). - El 12,8% d’alumnat matriculat al centre durant el curs 2013/14 són alumnes amb necessitats específiques de suport educatiu. - Tenim una aula UEEC on, actualment hi estan escolaritzats 4 alumnes en la modalitat d’escolarització combinada amb l’aula ordinària. Tres d’ells tenen un diagnòstic de trastorn de l’espectre autista. - Només un 3,3% són alumnes estrangers, de nacionalitats diverses (la gran majoria són del Marroc). 2.2. L’objectiu principal del projecte TIL ens ve donat per l’article 3 del decret 15/2013, i és el següent: - Aconseguir que els alumnes adquireixin el domini de les dues llengües oficials i les competències adequades en la llengua estrangera, en el nostre cas l’anglesa. A més a més, però, seguirem tenint presents els objectius inclosos al PEC i que com a centre ens hem anat marcant aquests darrers cursos arrel dels resultats de les avaluacions, de les proves de diagnòstic de 4t. A part, hem establert uns objectius específics de competència lingüística a tenir en compte per dur a terme el projecte TIL: - Conscienciar als nostres alumnes de la importància de conservar la nostra llengua pròpia així com les tradicions i festes populars.

8

- Aprendre a utilitzar la llengua en situacions fonamentals: parlar de si mateix i de les seves necessitats, aconseguir que les altres persones l’escoltin, planificar actes, solucionar problemes, demanar i donar informació, etc. - Participar en diverses situacions de comunicació i utilitzar la llengua de manera adequada en l'activitat social i cultural, aplicant les regles bàsiques de la comunicació i adoptant una actitud respectuosa i de cooperació, per prendre consciència dels propis sentiments i idees i per controlar la pròpia conducta. - Utilitzar les destreses bàsiques de la llengua eficaçment, amb iniciativa, responsabilitat i esforç tant per cercar, recollir i processar informació, com per escriure textos propis de l'àmbit acadèmic. - Emprar els coneixements sobre la llengua i les normes de l'ús lingüístic per escriure i parlar de manera adequada, coherent i correcta, i per comprendre textos orals i escrits. - Reflexionar sobre els diferents usos socials de les llengües per evitar els estereotips lingüístics que suposen judicis de valor i prejudicis de tot tipus. Per aconseguir tots els objectius plantejats i assegurar-nos que els alumnes puguin desenvolupar totes les competències, s’ha definit el criteri de prioritzar la llengua materna dels alumnes amb necessitats educatives especials i els alumnes d’incorporació tardana. En qualsevol cas, es prioritzaran els objectius de l’àrea per sobre de la llengua d’ensenyament- aprenentatge que aquest projecte ens fa definir. 3. CONCRECIÓ DE LES ÀREES, MATÈRIES, MÒDULS O SITUACIONS D’APRENENTATGE IMPARTITS EN CADA UNA DE LES LLENGÜES

El present projecte està elaborat d’acord amb l’article 20 del Decret 15/2013 en que es fa una distribució horària de les llengües objecte d’ensenyament diferent de la que estableix el Decret, tot atenent els requisits inclosos a l`apartat “Valoracions, conclusions, requeriments i propostes” de l´informe del Departament d´Inspecció Educativa rebut dia 22 de juliol de 2014 sobre el mínim d’hores que s’han d’impartir en les diferents llengües en cadascuna de les etapes educatives. Com hem explicat anteriorment, a la nostra Concreció Curricular hi ha establerta la metodologia utilitzada al centre. Un dels principis metodològics és que es treballa per diferents situacions d’aprenentatge, de manera que les activitats que es proposen suposen una interrelació entre diferents àrees ja que pretenem que els aprenentatges siguin el més globalitzats possibles. Amb les exigències de la nova ordre de maig de 2014, on se’ns fa definir cada bloc de contingut amb quina llengua es durà a terme, hem de dir que se’ns fa molt difícil establir-ho ja que no respon a la metodologia utilitzada al nostre centre. Per programar el tractament de les llengües a partir del curs 2014/15, el claustre ha consensuat les àrees o situacions d’aprenentatge que es faran el llengua castellana i anglesa. (Veure les graelles que es presenten a continuació).

9

APLICACIÓ DEL PROJECTE A EDUCACIÓ INFANTIL: A educació infantil, la implantació del projecte es farà al 1r i 2n curs del segon cicle d’educació infantil. Els alumnes d’aquesta etapa rebran l’ensenyament en les dues llengües oficials i s’iniciaran en la llengua anglesa, treballant principalment l’expressió i la comprensió oral. El tractament de les llengües es durà a terme mitjançant les diferents activitats d’aula concretades a les programacions didàctiques per tal de desenvolupar els objectius generals de les diferents àrees. La mestra especialista en llengua anglesa, destinada al cicle d’infantil, després del període d’adaptació de 4t d’EI i segons les característiques del grup proposarà les activitats especifiques a racons i bon dia per iniciar-se en aquesta llengua. A 6è d’educació infantil, es continuarà impartint la llengua anglesa 1,5h setmanals amb l’objectiu d’iniciar-se en l’ús oral de la llengua anglesa, per comunicar-se en activitats dins l’aula.

CURS 2014/15 4t d’educació infantil 5è d’educació infantil 6è d’educació infantil

Tipologia

d’activitats Cat. Cast. Ang. Cat. Cast. Ang. Cat. Cast. Ang.

Música 1 1

Contes 1 1

Racons 4’5 5 1 4’5 5 1

El berenar 2,5 2,5

Bon dia 2 0,5 2 0,5

Situacions

col·lectives

1 3

Psico. 4 2

Còmput total

d’hores

11’5 9’5 1.5 11’5 9’5 1.5

22,5 22,5

A partir del

curs 2015/16

4t d’educació infantil

5è d’educació infantil

6è d’educació infantil

Tipologia

d’activitats Cat. Cast. Ang. Cat. Cast. Ang. Cat. Cast. Ang.

Música 1 1 1

Contes 1 1 1

Racons 4’5 5 1 4’5 5 1 4’5 5 1

El berenar 2,5 2,5 2,5

Bon dia 2 0,5 2 0,5 2 0,5

Situacions

col·lectives

1 3 3

Psico. 4 2 2

10

Còmput total

d’hores

11’5 9’5 1.5 11’5 9’5 1.5 11’5 9’5 1.5

22,5 22,5 22,5

APLICACIÓ DEL PROJECTE A EDUCACIÓ PRIMÀRIA:

Curs 2014-2015

1r 2n 3r 4t 5è 6è

Àrea / Bloc de

contingut

C A T

C A S T

A N G

C A T

C A S T

A N G

C A T

C A S T

A N G

C A T

C A S T

A N G

C A T

C A S T

A N G

C A T

C A S T

A N G

Matemàtiques:

tots els blocs

Matemàtiques:

Processos

matemàtics

1’25*

Matemàtiques:

tractament de

la informació,

atzar i

probabilitat

0.75 0.75 0.75 0.75 1’25*

Matemàtiques

Mesures

1* 1*

Matemàtiques:

resta de blocs

3’25 2’75 2’25 2’25 2’75 2,25

Medi Natural:

Éssers vius i

l’ésser humà i

la salut

0,5 0,5 0,5

Medi Natural:

resta de blocs

1* 1* 1*

Medi social:

Les empremtes

del temps

0,5 0,5 0,5

Medi social:

Viure en

societat

0,5 0,5

Medi Social:

Continguts

comuns i el

món que ens

envolta

1* 1 0,5

CMNSC:

L’entorn i la

seva

conservació

0,66*

CMNSC:

Objectes

màquines i

tecnologia

0,66* 0,5* 0,5*

CMNSC:

Matèria i

energia

0,66* 0,5* 0,5*

CMNSC: 1 0,5 0,5

11

Persones,

cultures i

organització

social

CMNSC: Resta

de blocs

2 2

Ed. Artística:

Música

1 1 1 1 1 1

Ed. Artística:

Plàstica

1 1,5 1 1.5 1 1

EF: Act. física i

salut

0,5 0,5 0,5 0,5

EF: Jocs i activitats

esportives

0,5 0,5 0,5 0,5 0,5 0,5

EF: Resta de

blocs

1 1,5 1’5 1,5 1 1

Religió/ Valors socials

1.5 1.5 1,5 1,5 1,5 1,5

Còmput total d’hores no

lingüístiques

6’25 4’25 2 6’25

4’25 2.5 6’25 4’75 1.5 6’75 4’75 2 6,25 4’25 2 6,25 4’25 2

12,5 13 13 13,5 12,5 12,5

Hores

lingüístiques

4 4 2 4 4 1.5 3.5 3.5 2.5 3.5 3.5 2 3.5 3.5 3 3.5 3.5 3

Còmput total

hores

CAT CAST ANG CAT CAST ANG CAT CAST ANG CAT CAST ANG CAT CAST ANG CAT CAST ANG

10.25

8.25

4

10.25

8.25

4

10.25

8.25

4

10.25

8.25

4

9.75

7.75

5

9.75

7.75

5

* Les hores de matemàtiques i coneixement del medi en castellà es faran a partir de la situació d’aprenentatge de tallers compartits internivellar.

EXEMPLE DE DISTRIBUCIÓ SEGONS LA METODOLOGIA DE CENTRE: 2n D’EP

LLENGUA TOTAL HORES DISTRIBUCIÓ D’HORES PER SITUACIONS D’APREENTATGE

CATALÀ 10’25 - Projectes/Situacions d'aula: la mestra tutora distribuirà aquestes estones en el seu horari segons els projectes o situacions que treballi a l'aula (7.25h) - Música (1h) - EF (1h)

CASTELLÀ 8,25 - Tallers compartits intenivellars: continguts referents als blocs de l’àrea de CMNSC L’entorn i la seva conservació, Objectes màquines i tecnologia, Matèria i energia. (2h) - Valors socials i cívics o religió (1,5h) - Aspectes referents a llengua relacionats amb projectes d’aula, noticia, conferències, racons d’aula o altres situacions d’aprenentatge que vagin sorgint. (4h) -Tractament de la informació, atzar i probabilitat

12

(0.75)

ANGLÈS 4 - EF (1h) - Plàstica (1,5h) - Anglès lingüístic (1,5h)

4. CRITERIS PER A L’ATENCIÓ ESPECÍFICA DELS ALUMNES D’INCORPORACIÓ TARDANA AMB DÈFICIT DE CONEIXEMENT EN ALGUNA O AMBDUES LLENGÜES OFICIALS I DELS ALUMNES AMB NESE AMB DIFICULTATS LINGÜÍSTIQUES.

En el nostre Pla d’Atenció a la Diversitat, aprovat el juny de 2012, hi ha recollit el pla d’acollida dels alumnes nouvinguts al centre, per facilitar la integració d’aquests. Quan arriba al centre un alumne que desconeix una o ambdues llengües oficials es prenen una sèrie de mesures, ordinàries i específiques, per superar les mancances lingüístiques el més prest possible. Mesures ordinàries: - Acompanyament de la mestra AD, intentant que el fillet entengui les normes de funcionament i organització general del centre, sempre que sigui possible ho farem en la seva llengua. - Elaborar/ adaptar activitats relacionades amb el tema que es treballi a classe. - Activitats interactives orientades a l’adquisició de vocabulari en català i/o castellà - Recolzar texts amb imatges o explicacions gestuals. - Realitzar jocs que afavoreixen l’expressió oral (cançons, repeticions de paraules amb ajuda d’una gravadora...). - Realitzar activitats per parelles en les que s’han d'ajudar mútuament per resoldre-les. - Assignació d'un alumne - tutor. - Construcció d’un racó dins l’aula per treballar el vocabulari, l’expressió oral... Mesures específiques: - Suport per part de la mestra AD fora de l’aula, en petit grup per treballar vocabulari bàsic i proper i l’expressió oral. - Adaptacions curriculars significatives en la/les llengua/gües (català/castellà/anglès). Quant als alumnes NESE, depenent de les dificultats, capacitats i necessitats que presenten s’adopten unes mesures o unes altres. - Sempre es prioritza la seva llengua materna com a llengua d’ensenyament- aprenentatge, encara que les altres també es treballen i s’avaluen amb les adaptacions curriculars necessàries. 5. CRITERIS DE COORDINACIÓ ENTRE LES ÀREES EN EL PROCÉS D’ENSENYAMENT - APRENENTATGE EN LLENGUA ESTRANGERA. Les coordinacions entre les mestres de llengua anglesa i els mestres especialistes d'Educació Física s’hauran de fer en horari no lectiu. En aquestes reunions s’hauran d’establir els objectius, els criteris d’avaluació de les diferents situacions d’aprenentatge i compartir les activitats que es duran a terme com també el material didàctic específic per facilitar l’aprenentatge dels continguts en llengua anglesa. També

13

serà un espai per poder fer un seguiment i si és necessari fer canvis per millorar el procés d’ensenyament- aprenentatge. Les coordinacions de tutors i mestres especialistes de llengua anglesa es realitzaran en horari no lectiu per compartir els continguts, activitats i criteris d'avaluació de Plàstica. Les mestres que imparteixen anglès en blocs lingüístics i no lingüístics es reuniran per anar prenent acords referents a metodologia, recursos i seqüenciació de continguts. A més, serà una manera de poder compartir idees i fer un fons de materials en llengua anglesa. La periodicitat d’aquestes coordinacions quedarà establertes a la PGA a inici de cada curs. 6. MECANISMES DE SEGUIMENT I AVALUACIÓ DELS RESULTATS EN COMPETÈNCIES LINGÜÍSTIQUES DE L’ALUMNAT.

Els mecanismes de seguiment i avaluació de les competències lingüístiques vindran donades per: 1) Valoració dels resultats acadèmics trimestrals dels alumnes a nivell de claustre i consell escolar. 2) Avaluació de les competències d’acord amb la Concreció Curricular de Centre. 3) Resultats de les proves de diagnòstic a 3r d’EP i, a partir del curs 2015/16, de les proves d'avaluació de 6è d'EP. 4) També es tindran en compte les valoracions de la comissió lingüística sobre l'anàlisi de la implantació del projecte TIL. A partir de l’avaluació dels resultats provinents d’aquestes 4 fonts es poden proposar plans de millora de centre, que es tractaran a nivell de cicle i CCP i/o plantejar-se revisar el projecte TIL per incorporar canvis. La CCP coordinarà la revisió del projecte, així com les possibles modificacions. L’equip directiu és qui fa l’avaluació del projecte TIL sempre tenint en compte les valoracions que en fan les persones que hi estan directament implicades. A la Memòria Anual de centre s’hi recolliran els resultats de les competències lingüístiques de l’alumnat, juntament amb les propostes de millora de cara al proper curs. 7. RELACIÓ DE PROFESSORS I ÀREES, MATÈRIES O BLOCS DE CONTINGUTS QUE HAN D’IMPARTIR EN EL CURS 2014/15, QUANT A ASSIGNATURES NO LINGÜÍSTIQUES EN LLENGUA ESTRANGERA.

Aquesta és una previsió de les mestres que hi haurà al centre el proper curs, però no podem assegurar aquestes places ja que no sabem amb seguretat quina plantilla tindrem durant el curs 2014/15.

Nivell Àrea / bloc de contingut Nom i llinatges del

professor Codi d’especialitat

Data de l’habilitació

14

4t EI Bon dia i racons d’aula Rita Florit Anglada

0597 FA

5è EI Bon dia i racons d’aula

2n EP Plàstica i 1h EF

1r EP Plàstica i 1h EF Noemí Torres Moll

0597 FA

3r EP Plàstica i 0,5h EF

5è EP Plàstica i 1h EF

4t EP Plàstica i 0,5h EF Cristina Gornés Hernández

0597 FA

6è EP Plàstica i 1h EF

8. NECESSITAT DE CENTRE

Com ja hem especificat a la introducció d’aquest document, necessitem que se’ns doti d’un/a mestre/a més amb el nivell B2 d’anglès per poder seguir portant a terme una sessió d’anglès amb el grup desdoblat. Aquesta mesura va sorgir com a proposta de millora a partir de l’anàlisi dels resultats de l’avaluació de diagnòstic de 4t. Aquesta mesura, juntament amb altres ens va ajudar a millorar els resultats en aquestes proves. Sempre s’ha valorat molt positivament per part de tot el claustre ja que facilita poder arribar a aquell alumnat que presenta alguna dificultat.

Pel sol fet d'avançar la introducció de la nova llengua anglesa a 4t d'EI i augmentar les hores de llengua estrangera no se'n garanteix un millor domini en acabar l'Educació Primària. Per tal que aquest aprenentatge sigui real, s'ha de fer en unes condicions el més profitoses possibles. L'equip de mestres considera que per donar més qualitat a l'aprenentatge de la llengua estrangera cal treballar el màxim de temps possible en grups reduïts o desdoblaments. Entenem el desdoblament com a factor de qualitat per al centre i d'ajut per a l'aprenentatge de l'alumne. Per aquest motiu se li ha donat importància, donant prioritat a la llengua estrangera. L'objectiu d'ensenyar a usar la llengua més que no pas "ensenyar com és" comporta reduir les activitats basades exclusivament en la imitació i la pràctica mecànica, a favor d'aquelles que creen contextos d'ús real. D'acord amb l'article 8 de l'ordre de la consellera d'Educació de 9 de maig com a referent i fent cas dels fonaments de la metodologia AICLE detallats en el punt 8.2 d'aquest mateix article, cal establir, doncs, uns contextos situacionals d'ensenyament- aprenentatge que:

Que creïn la necessitat d'utilitzar la llengua estrangera per a la comunicació. Que facilitin la comunicació i la interrelació dels alumnes. Que afavoreixin una intensa activitat de l'infant. La manipulació i

l'experimentació han de ser presents a la classe d'idioma. Que es recolzin en la funcionalitat dels aprenentatges. La llengua no és una

finalitat sinó un vehicle per jugar, cantar, divertir-se, expressar desitjos, necessitats...

15

Que tinguin en compte el vessant afectiu de l'alumne. Si el nen estableix una bona relació afectiva amb l'ensenyant, en les seves expressions manifestarà una intencionalitat de parlar com ell, sobretot quan el mestre s'hi adreça personalment.

Que permetin als alumnes preparar produccions escrites amb l'ajuda del mestre. Així s'augmenta el temps i la qualitat de la producció dels alumnes.

Que ajudin a comprovar si tots els alumnes coneixen el vocabulari, les estructures, cançons,...treballades a classe.

Que beneficiïn les activitats cinèsiques (de moviment), tan necessàries per als alumnes en aquestes etapes.

Que ajudin a gestionar les activitats de producció oral.

És per això que el nombre d'alumnes a l'aula hauria de ser raonablement reduït, la meitat del grup, per així fer possible una metodologia activa, centrada en l’alumne, que afavoreixi la comunicació en llengua anglesa. Per totes aquestes raons necessitem que se’ns doti d’un/a especialista d’anglès més. 9. ALTRES CONSIDERACIONS

Referent a la llengua castellana a educació infantil se’ns exigeixen 9’5 hores setmanals, quan el curs 2013/14 se n’ha fet 1,5h. Aquest augment no ha estat progressiu i el consideram excessiu, tenint en compte el següent: - Els infants encara estan en procés d’adquisició del llenguatge (comprensió i expressió). Per tant, pensam que la introducció d’altres llengües s’ha de fer de manera progressiva per a que els infants puguin assolir objectius i, al mateix temps, no mostrin rebuig cap a la llengua. - Els infants amb Necessitats Educatives Especials presenten unes característiques determinades i necessiten referents clars que permetin identificar la llengua de relació del grup, i la persona adulta que és la seva imatge de seguretat. - Hem de tenir en compte que els infants de 4t d’EI comencen a un nou centre, amb un nou grup, amb una nova mestra i, per tant, se’ls ha de facilitar l’adaptació. L’adaptació no tan sols és un procés de separació de la família, sinó de crear hàbits estables, de relació de confiança i de comunicació. Desbaratar la llengua de relació és fer els referents menys estables. Una bona comunicació, afavoreix un bon clima de convivència i una bona adaptació al nou entorn. - És evident que treballar amb infants d’aquestes edats amb grups tan nombrosos

dificulta l’atenció més individualitzada i l’ús de la comunicació més personalitzada, que

és el que en aquestes edats és necessari per assolir un bon aprenentatge.

10. INFORMACIÓ A LA COMUNITAT EDUCATIVA

El projecte TIL es va publicar a la pàgina web del centre i la present modificació serà publicada el més aviat possible. A direcció es disposa d'una còpia per poder-lo consultar.

16

A més, atenent al punt 2 de l’article 20 del decret 15/2013, dia 12 de juny es va fixar la data per dur a terme una consulta no vinculant sobre el projecte TIL del centre a través d’una votació.