DEPARTAMENT DE FÍSICA I QUÍMICA - iessantvicent.com · El Departament de Física i Química de l'Institut d’Educació Secundària "Sant Vicent Fer- rer" d'Algemesí queda constituït

PROGRAMACIÓ DIDÀCTICA

D E P A R T A M E N T D E F Í S I C A I Q U Í M I C A

Curs acadèmic 2016/2017

I n s t i t u t d ’ E d u c a c i ó S e c u n d à r i a S a n t V i c e n t F e r r e r

ALGEMESÍ

PROGRAMACIÓ CURS 2016/2017 ² DEPARTAMENT DE FÍSICA I QUÍMICA ² 2

Índex

Índex ......................................................................................................................................................... 2 COMPOSICIÓ DEL DEPARTAMENT ......................................................................................... 3 INTRODUCCIÓ ................................................................................................................................... 4

ORIENTACIONS DIDÀCTIQUES ................................................................................................................ 4 OBJECTIUS GENERALS ................................................................................................................................ 5 ORIENTACIONS METODOLÒGIQUES .................................................................................................... 5 ESTRATÈGIES DIDÀCTIQUES ................................................................................................................... 6 MESURES D’ATENCIÓ A LA DIVERSITAT .......................................................................................... 7 TRACTAMENT DELS TEMES TRANSVERSALS ................................................................................ 8 CRITERIS DE QUALIFICACIÓ PER A ESO ............................................................................................ 9 CRITERIS DE QUALIFICACIÓ PER AL BATXILLERAT ................................................................... 11 RECUPERACIÓ D'ALUMNES PENDENTS DEL CURS ANTERIOR ............................................. 12 ACTIVITATS FORA DE L’AULA ............................................................................................................... 13 REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES PER AL PROFESSORAT ........................................................ 14

OBJECTIUS GENERALS D’ÀREA DE L’ESO ......................................................................... 16 COMPETÈNCIES BÀSIQUES ........................................................................................................ 18 FÍSICA I QUÍMICA – 2n ESO .......................................................................................................... 19 FÍSICA I QUÍMICA – 3r ESO .......................................................................................................... 25 FÍSICA I QUÍMICA – 4t ESO .......................................................................................................... 32 CIÈNCIES APLICADES A L'ACTIVITAT PROFESSIONAL – 4t ESO ............................ 39 CULTURA CIENTÍFICA – 4t ESO ................................................................................................ 46 RECURSOS MULTIMÈDIA PER A L’ESO ................................................................................. 50 CULTURA CIENTÍFICA – 1r BATXILLERAT ......................................................................... 53 FÍSICA I QUÍMICA – 1r BATXILLERAT ................................................................................... 58 FÍSICA – 2n BATXILLERAT .......................................................................................................... 63 QUÍMICA – 2n BATXILLERAT ..................................................................................................... 68 RECURSOS MULTIMÈDIA PER AL BATXILLERAT ........................................................... 73


COMPOSICIÓ DEL DEPARTAMENT

El Departament de Física i Química de l'Institut d’Educació Secundària "Sant Vicent Fer-rer" d'Algemesí queda constituït aquest curs 2016/2017 pel professorat següent, amb especifica-ció de les assignatures i grups que imparteix cadascú:

• En Vicent Girbés i Girbés, que impartirà la Física de 2n de Batxillerat (un grup), les Ciències Aplicades a l'Activitat Professional de 4t d'ESO (un grup), la Física i Química de 3r d’ESO (tres grups), tres hores de desdoblament de 2n d’ESO i completarà l'hora-ri amb les Matemàtiques de 1r d'ESO (un grup).

• Na María Amparo Ponce Polo, cap d'estudis, que impartirà la Física i Química de 4t d'ESO (un grup) i la Física i Química de 2n d'ESO (tres grups).

• En Manel Josep Traver i Ribes, cap de departament, que impartirà la Química de 2n de Batxillerat (un grup), la Física i Química de 1r de Batxillerat (un grup), la Cultura Científica de 1r de Batxillerat (un grup), la Cultura Científica de 4t d’ESO (un grup) i tres hores de desdoblament de 3r d'ESO.


INTRODUCCIÓ

La programació general de les activitats docents que desenvoluparà aquest Departament s’ha confegit a partir dels objectius generals que orienten l’ensenyament de la Física i la Química al nivell secundari. Aquests objectius són:

• Adquisició significativa de concepcions i estructures científiques fisicoquímiques que facen avançar la persona en la construcció d’una concepció racional i més coherent del món.

• Comprensió i adquisició per part de l’alumnat d’aspectes essencials del treball científic que han menat a l’elaboració dels conceptes i les teories científiques. Es vol que l’alumnat experimente un vertader canvi metodològic en la seua forma d’actuar i desenvolupe els instruments necessaris per a enfrontar-se a problemes nous.

Per això, es tractarà d’aconseguir que la ciència estudiada aparega com una cosa viva, en contínua elaboració, i no com un conjunt de productes ja acabats que cal assimilar, tot destacant que les concepcions científiques s’han construït a partir de la superació de les evidències del sentit comú, del que semblava obvi i, sovint, han afectat les creences acceptades socialment com a defi-nitives.

Igualment, es remarcarà el caràcter de creacions imaginatives dels conceptes i teories cien-tífiques, tot reivindicant la importància de les reflexions qualitatives, de les formes de pensament divergent (plantejament de problemes, hipòtesis, elaboració de dissenys o estratègies...), junta-ment amb les formes de pensament més analítiques i rigoroses. Per tant, també seran objectius:

• Fomentar una actitud positiva, però no ingènua, cap a la ciència i el seu paper en la societat, tot iniciant l’anàlisi de les complexes relacions ciència/societat i remarcant el paper de la ciència en l’evolució social de la Humanitat.

• Presentar una ciència humanitzada, la qual cosa significa transmetre i utilitzar una vi-sió de les característiques i limitacions de la ciència i del treball dels científics coherent amb la filosofia i epistemologia de les ciències acceptades actualment i defugir les concepcions empiristes i ingènues.

ORIENTACIONS DIDÀCTIQUES

Els objectius abans proposats només tenen significat dins d’una concepció constructivista del currículum com la sèrie d’activitats d’aprenentatge que cal realitzar en les classes a fi d’aconseguir aquestes fites, entesa a la vegada com un procés obert d’investigació en l’acció per tal d’enriquir-lo i adaptar-lo progressivament a les característiques del nostre alumnat concret.

Aquesta concepció constructivista del procés d’ensenyament de les ciències suposa ende-gar un model d'aprenentatge de les ciències com a canvi conceptual, metodològic i actitudinal, la qual cosa implica:

1. Considerar les idees prèvies dels i les alumnes i tenir presents quins prerequisits con-vé revisar per tal que seguesquen amb més facilitat els nous continguts a impartir.

2. Estructurar els continguts en cossos coherents de coneixements i explicitar l'existèn-cia d'un fil conductor per a tot el curs i, en particular, per a cada tema.


3. Presentar el paper de la Història i la Filosofia de les Ciències per tal d’analitzar la forma com s'han construït els coneixements científics i donar una imatge més huma-nitzada de la ciència, alhora que es presenta el complex conjunt de relacions Ciència-Tècnica-Societat-Medi Ambient.

4. Evitar en la mesura que siga possible les metodologies superficials com l'enciclope-disme, l'excés de formalisme matemàtic o l'empirisme.

5. Transformar les classes en la investigació de situacions problemàtiques per mitjà de programes-guia d'activitats.

6. Plantejar la tasca docent com una investigació col·lectiva dels membres del Departa-ment per mitjà del treball en grup.

OBJECTIUS GENERALS

Les orientacions esmentades es poden concretar en aquests objectius generals que han d’assolir els i les alumnes que s’aproximen a la ciència:

1. Aprendre la forma de treballar i raonar pròpia de la ciència. Aquest objectiu es farà extensiu a tots els nivells i cursos i constitueix un dels temes de tractament transver-sal.

2. Realitzar activitats de laboratori connectades amb els continguts conceptuals que s'imparteixen en cada unitat didàctica.

3. Aprendre a utilitzar el llenguatge propi de la ciència de manera rigorosa, per això es posarà molt d'èmfasi en la utilització correcta de les unitats del Sistema Internacional, la notació científica de les dades i resultats experimentals i en l'aprenentatge progres-siu de la nomenclatura i formulació químiques segons les normes internacionals de la IUPAC, sense fer-ne un aspecte tan important que emmascare un aprenentatge raci-onal del llenguatge químic.

4. Adquirir les destreses pròpies del treball científic en la realització de diferents activi-tats, elaboració i interpretació de gràfiques en paper i mitjançant els fulls de càlcul in-formàtics, presentació correcta i ordenada d'informes sobre treballs de laboratori i de recerca bibliogràfica.

5. Aprendre a utilitzar les noves TIC mitjançant un ús progressivament més complet dels equips d’experimentació assistida per ordinador (EXAO), l’accés a la informació disponible a través d’Internet, d’una manera orientada a millorar l’aprenentatge de les ciències i la presentació de resultats i informes mitjançant el programari adequat.

6. Millorar les actituds de l’alumnat envers la ciència i la seua importància en la societat.

ORIENTACIONS METODOLÒGIQUES

La metodologia específica per a l'aprenentatge de les ciències ha de ser coherent amb el model constructivista, és a dir, el fil conductor del tema es vertebrarà sobre una sèrie d'activitats que mitjançant la reflexió, i dirigides pel professorat, porten els alumnes a construir de forma progressiva els nous conceptes científics del paradigma que volem incorporar al seu esquema de coneixements previ o bé substituir en aquells preconceptes que dificulten la comprensió i assimi-lació dels nous conceptes.


La metodologia que proposem es fonamenta en la pedagogia activa. Es tracta que cada alumne o alumna es plantege una sèrie de qüestions tot seguint un programa-guia on s'inclouen diferents activitats d'elaboració conceptual, experimentals i d'operativitat numèrica, mitjançant les quals es van construint i desenvolupant els continguts conceptuals, procedimentals i actitudinals de cada tema. Això no obstant, la realització d'aquestes activitats no haurà de retardar excessi-vament el seguiment de la programació, per la qual cosa es pot alternar amb l'explicació o aclari-ment per part del professor d'aquells aspectes que podrien allargar excessivament les discussions a l'aula.

A fi de posar en pràctica l'esmentada metodologia, atesa l’experiència dels cursos anteri-ors, el Departament ha decidit adoptar com a materials de treball per als alumnes a l’aula diversos llibres de text que s’expliciten en la programació del curs corresponent, que en línies generals segueixen les orientacions didàctiques i els continguts proposats per aquesta programació. A ban-da de les explicacions generals del tema, contenen activitats per a desenrotllar-les a classe, bé pels alumnes de forma autònoma, bé amb l'ajut del professor, i també d’altres informacions i activitats complementàries, quadres, resums i mapes conceptuals que faciliten el treball personal dels alum-nes.

És recomanable que determinades activitats de classe o treballs de recerca bibliogràfica es facen en petits grups, la composició, funcionament i avaluació dels quals haurà de controlar periòdicament el professor. Aquests treballs s’hauran d’exposar i comentar al grup classe, mitjan-çant la utilització de les noves TIC.

A banda dels llibres de classe, els alumnes han de consultar la bibliografia adequada, a cri-teri del Departament, que als cursos inferiors es pot limitar al llibre recomanat i algunes lectures complementàries que aconselle el professor.

ESTRATÈGIES DIDÀCTIQUES

A fi d’adquirir les tècniques d'estudi i destreses pròpies de la ciència es proposa a manera d’indicació:

1. La utilització d’una llibreta personal de cada alumne o alumna per a cada assignatu-ra, on es recolliran totes les activitats que es realitzen a classe i que es consideren im-portants. Així s'introduiran els hàbits de prendre notes, seleccionar la informació que és significativa dins del treball a classe, el contrast amb les anotacions d'altres com-panys i el contrast d'aquestes notes amb el llibre o les referències que en cada cas es recomanen.

2. La realització per part de l'alumnat d'activitats de comprensió i raonament, a més de la memorització, són objectius primordials de l'ensenyament de les ciències.

3. La realització d'activitats obertes i d'experiències de laboratori que exigesquen per part de l'alumnat l'aplicació dels trets característics del treball científic (planteja-ment acurat dels problemes, proposta d'hipòtesis, disseny d'experiències, anàlisi i pre-sentació dels resultats...) amb la qual cosa, a més a més, fomentarem l'autonomia de l'alumnat i la presa de decisions.

4. La realització d’activitats qualitatives i quantitatives, amb diferents graus de difi-cultat, que exigesquen l'aplicació d'algun principi fonamental o la combinació de di-versos principis físics per manifestar la relació existent entre els diferents conceptes estudiats. Amb aquest tipus d'activitats aconseguirem també posar en conflicte, en al-guns casos, les idees prèvies que té l'alumnat amb els conceptes que es pretenen in-troduir, així com presentar els prerequisits necessaris per a adquirir-ne alguns.


5. La realització d'activitats de síntesi, esquemes, mapes conceptuals i resums per a fer palès el fil conductor dels temes i les relacions existents entre allò que s'estudia.

6. L'ús de material gràfic, pel·lícules, notícies de premsa, articles de divulgació científi-ca, noves tecnologies de la informació i la comunicació, així com activitats externes com ara visites a fàbriques, exposicions i museus, per tal de contextualitzar històri-cament diferents aspectes de la Física i Química, per a exposar el caràcter social de la ciència i les interaccions Ciència-Tècnica-Societat-Medi Ambient, aprendre a inter-pretar i analitzar la informació rebuda, etc.

MESURES D’ATENCIÓ A LA DIVERSITAT

A fi de fer possible l’accés al currículum per a tot l’alumnat, la diversitat haurà de ser abordada amb propostes que estiguen lligades a continguts específics de cadascuna de les unitats programades. Amb caràcter general, les mesures a prendre hauran de considerar:

1) Els coneixements previs dels alumnes, ja que aquests constitueixen la base per a construir significats en els nous continguts proposats en cadascuna de les unitats a treballar.

2) Les propostes d’activitats a realitzar a l’aula

• Activitats de recuperació: Programades per als alumnes que no han aconseguit els co-neixements treballats. Seleccionar activitats amb un grau de dificultat menor; o bé, podrien ser moltes de les ja utilitzades però descompostes en altres més senzilles, de manera que en cadascuna d’elles es donen passos elementals, en els que el grau de dificultat s’incremente de manera progressiva. Es tractaria de restringir el grau d’autonomia i decisió de l’alumne a l’hora de realitzar l’activitat donant-li els ajuts que requeresca per poder dur a terme l’activitat que se li propose. A manera d’exemple: és més difícil dissenyar una experiència per verificar una hipòtesi que donada una experiència dir quina és la hipòtesi que intenta contrastar.

• Activitats d’ampliació: Són les que permeten continuar construint coneixements als alumnes que han dut a terme les activitats proposades des del principi, i també les que no són imprescindibles en el procés i o no es refereixen a continguts bàsics, i són, per tant, accessòries, però que amplien els continguts de manera col·lateral i contribueixen a ampliar els coneixements dels alumnes amb major capacitat per aprendre

3) L’organització del treball a l’aula

• L’organització del treball en petits grups cooperatius augmenta l’eficiència de la producció dels alumnes. Quan un alumne “ensenya” a un altre, el benefici és per a tots dos. Per al que aprèn perquè suposa escoltar explicacions molt properes als seus coneixements (el que l’alumne ja sap); però per a qui “ensenya”, el fet d’ensenyar es converteix en una activitat d’aprenentatge, perquè per defensar da-vant d’iguals les seues idees necessita d’una argumentació lògica i coherent, neces-sita el recolzament amb exemples i connexions amb la realitat més propera, la qual cosa fa que trobe més significat al que ja sap.

• L’organització de la instrucció, que el treball realitzat pels alumnes i les alumnes en petits grups siga recollit en una discussió en un grup gran on el professorat modera tot el procés, permet una certa homogeneïtzació de les idees per continu-ar avançant, ja que permet resoldre les controvèrsies, completa i complementa les idees aparegudes i resol les dificultats.


TRACTAMENT DELS TEMES TRANSVERSALS

Algunes consideracions que s’han tingut en compte com a criteris per a la seua inclusió en cadascuna de les unitats didàctiques:

a) Educació per a la igualtat d’oportunitats entre els sexes

• Utilització d’activitats diversificades que incloguen explicacions de fenòmens quo-tidians o l’ús d’instruments o materials d’ús corrent

• Intensificar les interaccions de cooperació entre persones dins del treball en grup

• Incorporació de les aportacions de les dones a la ciència

• Afavorir la participació de les alumnes en les activitats de discussió

• L’ús de llenguatge oral i escrit no discriminatori

• Utilització d’un llenguatge iconogràfic no discriminatori

b) Educació moral i cívica

• Valorar el coneixement científic com un procés de construcció lligat a les caracte-rístiques i necessitats de la societat en cada moment històric i sotmès a evolució i revisió continua

• Valorar les aportacions pròpies i dels altres en el treball en equip, mostrant una ac-titud flexible i de col·laboració, assumint responsabilitats en el desenvolupament de les tasques

• Ser prudent en la utilització dels recursos

• Valorar les necessitats d’informació prèvies a l’establiment d’opinió

c) Educació per a la pau i la convivència

• Analitzar el procés de creació de la ciència valorant i reconeixent el valor negatiu de la intolerància

• Ser conscients que la ignorància, la negació del coneixement, el diàleg i el raciocini han tingut repercussions negatives per al desenvolupament de la ciència i per als assoliments científics

• Reconeixement de l’existència de conflictes interpersonals i grupals, tot propug-nant el diàleg com a via d’enteniment i negociació

• Valorar i expressar opinions alienes expressades lliurement i comportar-se cohe-rentment amb això

• Recordar que els avanços tecnològics no porten en si mateix a la destrucció, sinó que depenen d’intencionalitats extracientífiques

d) Educació del consumidor

• Conèixer els processos de producció, manteniment i distribució de béns de con-sum

• Conceptualitzar què és qualitat de vida i adquirir actituds favorables envers ella

• Propiciar l’adquisició d’actituds raonables en situacions adquisitives diverses


e) Educació ambiental

• Analitzar i criticar situacions productores d’impacte ambiental

• Analitzar i donar alternatives als problemes mediambientals de l’entorn immediat

• Propiciar, des del coneixement, una relació positiva i harmònica amb el medi am-bient

• Establir la relació existent entre els impactes ambientals i la salut de la població

f) Educació per a la salut

• Conèixer i comprendre els principals conceptes de distints camps del coneixement relatius a la salut dels éssers humans

• Establir una estreta relació entre la tecnologia i la societat i el desenvolupament del coneixement sobre la salut dels éssers humans

• Desenvolupar a través dels continguts, actituds que afavoresquen la pròpia cura física i psicològica

g) Educació vial

• Prendre consciència de la importància de respectar les normes de circulació i se-guretat a partir del reconeixement de la influència de les conductes irresponsables, especialment de la velocitat excessiva i els avançaments inadequats, en la majoria d’infraccions que posen en risc la nostra vida i la dels altres

• Desenvolupar hàbits saludables en la conducció de vehicles com la bicicleta i el ciclomotor, per evitar els riscos d’accident

• Adoptar actituds cíviques de respecte a la resta de vianants i conductors i de con-trol dels sorolls innecessaris produïts per una conducció inadequada

CRITERIS DE QUALIFICACIÓ PER A ESO

La qualificació de les assignatures de Física i Química que s’imparteixen en 2n d’ESO, en 3r d’ESO i en 4t d’ESO es farà mitjançant els criteris i instruments que s’exposen tot seguit.

ACTITUDS, VALORS I NORMES ⇒ Es valoraran opc ionalment un 5 %

La puntualitat a les classes.

La puntualitat a l’hora de lliurar llibretes i treballs.

El comportament correcte amb el professor i amb els companys.

El respecte de les normes de treball tant en l’aula com en el laboratori.

Al laboratori, a més, el respecte de les normes de seguretat.

El respecte del material i de l’ordre de l’aula i del laboratori.

El treball individual diari i constant.

La participació i col·laboració en el treball en grup.

La participació en classe i el respecte del torn de paraula.

El respecte de la tranquil·litat i l’ordre de la classe.


PROCEDIMENTS ⇒ Es valorarà un 15 % la l l ibre ta o bé un 20 % si s 'hi in-c louen les ac t i tuds

Respecte a llibretes i treballs: Presentació correcta (neta, polida...); ortografia, (es penarà la no correcció dels textos escrits per part de l'alumnat); bona cal·ligrafia, bona organit-zació; bona expressió escrita (coherència, cohesió...); quantitat de treball; qualitat dels treballs, activitats i apunts.

Bona expressió oral (fer que els alumnes pregunten als companys).

Elaboració i interpretació correcta de taules i representacions gràfiques.

Saber extraure i expressar les idees fonamentals d'un text.

Utilitzar correctament els instruments del laboratori.

Utilitzar correctament la terminologia científica adequada al seu nivell.

Saber formular hipòtesis coherents i explicatives de problemes plantejats.

Saber dissenyar experiències.

Ser capaç de seguir els diferents passos d'una seqüència de treball de manera autònoma.

PROVES ESCRITES ⇒ Es valoraran un 80 % (En 2n pot ser un 70 %)

Cal obtenir un mínim de 4,75 punts en procediments i proves per poder sumar la nota d'actituds.

Cal obtenir un mínim de 0,25 punts en actituds per poder sumar les altres dues

D’altra banda, en l’apartat corresponent a cada assignatura s’especifiquen de forma deta-llada els criteris concrets a avaluar i els que es consideren mínims a assolir.

Pel que fa al contingut de les proves escrites es fan els següents suggeriments:

1. S'avaluaran els continguts conceptuals assimilats pels alumnes que s’exposen en la programació, igual que les destreses pròpies del treball científic -raonament, expres-sió, llenguatge rigorós- per a la qual cosa és convenient fer almenys una prova escrita de cada una o dues unitats didàctiques. En qualsevol cas convé fer més d’una prova escrita en cada període d'avaluació.

2. Cada prova contindrà qüestions de raonament, qüestions de memorització, qüestions sobre actituds i qüestions procedimentals sobre les destreses científiques que es tre-ballen en cada unitat didàctica.

3. Per tal d’avaluar el treball personal de cada alumne o alumna el professorat revisarà la seua llibreta de treball almenys una volta cada avaluació o bé sol·licitarà la realització d'algunes activitats concretes per a valorar-les, com ara, activitats proposades com a complementàries (de reforç i d’ampliació), de tipus pràctic, el diari de laboratori o el quadern d'apunts, treballs bibliogràfics...

4. Com que l'avaluació és contínua convé que a cada sessió es propose com a nota la que resulte de calcular la mitjana de tots els treballs i proves fetes fins aleshores, a fi d’informar els alumnes de la nota que van aconseguint, atés que la nota final haurà de reflectir el treball de tot l’any.

5. A fi de facilitar la recuperació d’aquells alumnes que tinguen dificultats per a superar l’avaluació, convindrà proposar de tant en tant alguna prova de continguts mínims.


Les assignatures optatives s’avaluaran de forma semblant tot i que el caràcter més pràc-tic permet modificar la distribució percentual a criteri del professor que les imparteix vist el tre-ball fet en cada període d’avaluació. En tot cas, més endavant, a l’apartat corresponent a la pro-gramació de cada assignatura s’afegeixen algunes recomanacions sobre quins aspectes hi convé tenir en compte.

CRITERIS DE QUALIFICACIÓ PER AL BATXILLERAT

En coherència amb els criteris i instruments emprats en els cursos anteriors de l’ESO, tot i que el Batxillerat és un ensenyament no obligatori, considerem adient valorar tots els mateixos aspectes, si bé amb una distribució percentual diferent, tal i com s’indica tot seguit:

ACTITUDS, VALORS I NORMES ⇒ Es valoraran opc ionalment

La puntualitat a l’hora de lliurar les llibretes i treballs.

El comportament correcte amb el professor i amb els companys.

El respecte de les normes de treball tant en l’aula com en el laboratori.

Al laboratori, a més, el respecte de les normes de seguretat.

El respecte del material i de l’ordre de l’aula i del laboratori.

El treball individual diari i constant.

La participació i col·laboració en el treball en grup.

La participació en classe i el respecte del torn de paraula.

El respecte de la tranquil·litat i l’ordre de la classe.

PROCEDIMENTS ⇒ Es valoraran opc ionalment

Respecte a llibretes i treballs: Presentació correcta (neta, polida...); ortografia, (es penarà la no correcció dels textos escrits per part de l'alumnat); bona cal·ligrafia, bona organit-zació; bona expressió escrita (coherència, cohesió...); quantitat de treball; qualitat dels treballs, activitats i apunts.

Bona expressió oral (fer que els alumnes pregunten als companys).

Elaboració i interpretació correcta de taules i representacions gràfiques.

Saber extraure i expressar les idees fonamentals d'un text.

Utilitzar correctament els instruments del laboratori.

Utilitzar correctament la terminologia científica adequada al seu nivell.

Saber formular hipòtesis coherents i explicatives de problemes plantejats.

Saber dissenyar experiències.

Ser capaç de seguir els diferents passos d'una seqüència de treball de manera autònoma.

PROVES ESCRITES ⇒ Es valoraran un 100 %

D’altra banda, en l’apartat corresponent a cada assignatura s’especifiquen de forma deta-llada els criteris concrets a avaluar i els que es consideren mínims a assolir.


Pel que fa al contingut de les proves escrites es fan els següents suggeriments:

1. S'avaluaran els continguts conceptuals assimilats pels alumnes que s’exposen en la programació, igual que les destreses pròpies del treball científic -raonament, expres-sió, llenguatge rigorós- per a la qual cosa és convenient fer almenys una prova escrita de cada unitat didàctica. En qualsevol cas convé fer més d’una prova escrita en cada període d'avaluació.

2. Cada prova contindrà qüestions de raonament, qüestions de memorització, qüestions sobre actituds i qüestions procedimentals sobre les destreses científiques que es tre-ballen en cada unitat didàctica.

3. Per tal d’avaluar el treball personal de cada alumne o alumna el professorat revisarà la seua llibreta de treball almenys una volta cada avaluació o bé sol·licitarà la realització d'algunes activitats concretes per a valorar-les, com ara, activitats proposades com a complementàries, de tipus pràctic, el diari de laboratori o el quadern d'apunts, treballs bibliogràfics...

4. Com que l'avaluació és contínua convé que a cada sessió es propose com a nota la que resulta de calcular la mitjana de tots els treballs i proves fetes fins aleshores, a fi d’informar els alumnes de la nota que van aconseguint, atés que la nota final haurà de reflectir el treball de tot l’any.

5. A fi de facilitar la recuperació d’aquells alumnes que tinguen dificultats per a superar el curs complet es podrà proposar una prova de continguts mínims. Aquesta prova es farà després de la 2a avaluació i els seus resultats es tindran en compte a l’hora d’assignar la qualificació final.

6. Encara que caldria d’aprofitar el màxim possible el temps disponible per a impartir el programa previst, sempre que siga possible les proves es podran realitzar aprofitant la darrera hora lectiva, per disposar de més temps, o bé fora de l’horari lectiu, atès que l’horari general del centre permet la disponibilitat d'algunes vesprades.

RECUPERACIÓ D'ALUMNES PENDENTS DEL CURS ANTERIOR

ALUMNES D’ESO (Física i Química 3r)

La recuperació dels alumnes d’ESO es farà al llarg del curs mitjançant la realització d’un dossier d’activitats per a resoldre per part de l’alumnat pendent que podrà efectuar les consultes que considere oportunes al professorat del departament. El dossier contindrà la gran majoria d’activitats que s’han realitzat al llarg de curs en l’assignatura corresponent. El dossier el lliurarà el tutor de cada alumne després de la primera avaluació i s’haurà de tornar completament resolt durant la darrera setmana del 2n trimestre (12 d'abril del 2017). En cas que algun alumne no lliure el treball haurà de realitzar un examen de tota la matèria la darrera setmana d'abril del 2017.

ALUMNES DE BATXILLERAT (Física i Química 1r)

Mitjançant la tutoria, o el professorat encarregat, a principi de curs es donarà informació als alumnes de Batxillerat amb assignatures pendents del curs anterior, per tal d’aclarir qualsevol dubte sobre el sistema d'avaluació i els horaris de consultes durant el curs.


L’avaluació dels alumnes pendents del curs anterior es farà mitjançant la realització de du-es proves escrites. La primera tindrà lloc després de la 1a avaluació del curs (el 18 de gener del 2017) i la segona prova tindrà lloc després de la 2a avaluació (el 5 d’abril del 2017). Cada prova constarà dels continguts exposats a continuació i el resultat final serà la mitjana de les dues notes. Com que no hi ha hores d’atenció per a pendents, els dubtes els resoldrà el cap de Departament a l’hora assignada d’atenció a pares. Vistos els resultats de cursos anteriors considerem que aquesta és l’única opció possible de recuperació.

Els continguts a avaluar seran els corresponents als objectius mínims del nivell exposats en la programació del curs anterior referits als temes següents:

Primer trimestre (Prova de gener)

1. Teoria cineticomolecular de la matèria (model dels gasos, lleis ponderals, teoria atòmica de Dalton, hipòtesis d’Avogadro, concepte de mol, càlculs amb dissolucions, determina-ció de fórmules empíriques i moleculars)

2. Càlculs estequiomètrics en reaccions, ajust d’equacions químiques 3. Estructura atòmica (Model de Rutherford i aportacions de Bohr). Distribució d’electrons

per nivells i periodicitat (Radi atòmic i energies d’ionització). Enllaç químic (Principals ti-pus d’enllaç i propietats de les substàncies químiques).

Segon trimestre (Prova d’abril)

4. Cinemàtica dels moviments rectilinis, circulars i compostos (resolució de problemes amb un i dos mòbils). Tir horitzontal i tir oblic

5. Dinàmica (lleis de Newton, gravitació, forces de fregament, aplicació de les lleis de New-ton al moviment de cossos lligats, situacions qualitatives on intervenen forces centrípetes)

6. Fenomenologia electrostàtica. Llei de Coulomb. Càlculs amb la llei de Coulomb. Camp elèctric, descripció qualitativa (línies de força i superfícies equipotencials). Energia poten-cial elèctrica. Llei d'Ohm. Associació de resistències.

ACTIVITATS FORA DE L’AULA

Com a complement al treball de l’aula es proposa organitzar les activitats següents, que inclouen les sessions de pràctiques amb els alumnes de Batxillerat en col·laboració amb la Uni-versitat de València, amb la distribució temporal aproximada que s’indica tot seguit

Activitat Professorat responsable Data Alumnes

Pràctiques de Química Manel Josep Traver Vicent Girbés

Gener 2017 2n Batxillerat

Visita al Museu de les Ciències

Manel Josep Traver Maig 2017 1r Batxillerat


REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES PER AL PROFESSORAT

Les orientacions didàctiques més detallades i exemplificades es troben en la bibliografia dirigida al professorat, a fi que hi puga trobar orientacions científicament fonamentades elabora-des per professorat d’ensenyança secundària i investigadors especialistes en didàctica de les cièn-cies experimentals. Les principals fonts on fonamentem les nostres propostes són les que tot seguit s’indiquen.

• Per a les assignatures de Física i Química de 2n, 3r i 4t d’ESO, les orientacions di-dàctiques es troben exposades amb més detall en aquests llibres:

CALATAYUD et al. La construcción de las ciencias físico-químicas. Programas-guía de trabajo y comentarios para el profesor Departament de Física i Química. Servei de Formació Permanent. Universitat de València. 1990. Nau Llibres.

GIL et al. La enseñanza de las ciencias en la Educación Secundaria Cuadernos de Educación. Editorial ICE-Horsori. Barcelona. 1991

HIERREZUELO et al. Ciencias de la Naturaleza (4 vols.) Centro de Publicaciones del MEC-Editorial Edelvives. 1995

(Volums I, II i III per als continguts de Física i Química de 2n d’ESO)

(Volums I i III per als continguts de Física i Química de 3r d’ESO)

(Volums III i IV per als continguts de Física i Química de 4t d’ESO)

• Per a les assignatures de Batxillerat, a més dels llibres anteriors, es poden trobar més orientacions didàctiques en el llibre:

CAAMAÑO et al. Física y Química. Complementos de formación disciplinar MEC- Editorial Graó. Barcelona. 2011.


PROGRAMACIÓ D’ASSIGNATURES D’ENSENYANÇA SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA (ESO)


OBJECTIUS GENERALS D’ÀREA DE L’ESO

Segons la nova legislació vigent en matèria educativa, que es fonamenta en la LOMQE (Llei Orgànica per a la Millora de la Qualitat Educativa: LO 8/2013 de 9 de desembre, BOE núm. 295, 10-12-2013) i el seu desplegament curricular per part del MEC (Decret del Currículum d'Educació Obligatòria Secundària i Batxillerat: Decret 1105/2014 de 26 de desembre, BOE núm. 3, 3-1-2015) i de la Generalitat Valenciana (Decret del Currículum i Ordenació General d'Educació Obligatòria Secundària i Batxillerat: Decret 87/2015 de 5 de juny, DOCV núm. 7544, 10-6-2015), que en aquest curs ja es desplegarà per a tots els nivells (de 2n a i 4t d'ESO i tot el Batxillerat), l’ensenyament de les matèries de Física i Química a l’etapa d’Educació Secundària Obligatòria tindrà com a objectiu contribuir a desenvolupar en els alumnes aquestes capacitats:

1. Comprendre i expressar missatges amb contingut científic tot utilitzant el llenguatge oral i escrit amb propietat, així com argumentar i donar explicacions entre d’altres en l’àmbit de la ciència. Interpretar i construir, a partir de dades experimentals, mapes, diagrames, gràfi-ques, taules i altres models de representació i formular conclusions.

2. Utilitzar la terminologia i la notació científica. Interpretar i formular els enunciats de les lleis de la natura, i també els principis físics i químics, a través d’expressions matemàtiques senzilles. Manejar amb desimboltura i sentit crític la calculadora.

3. Comprendre i utilitzar les estratègies i conceptes bàsics de les ciències de la natura per a interpretar els fenòmens naturals, i per a analitzar i valorar les repercussions de les aplica-cions i desenrotllaments tecnocientífics.

4. Aplicar, en la resolució de problemes, estratègies coherents amb els procediments de les ciències, com ara la discussió de l’interès dels problemes plantejats, la formulació d’hipòtesis, l’elaboració d’estratègies de resolució i de dissenys experimentals, l’anàlisi de resultats, la consideració d’aplicacions i repercussions de l’estudi realitzat i la busca de co-herència global.

5. Descobrir, reforçar i aprofundir en els continguts teòrics, per mitjà d’activitats pràctiques relacionades amb aquests continguts.

6. Obtenir informació sobre temes científics utilitzat les tecnologies de la informació i la comunicació i altres mitjans i utilitzar-la; valorar el seu contingut, per a fonamentar i ori-entar els treballs sobre temes científics.

7. Adoptar actituds crítiques fonamentades en el coneixement per a analitzar, individualment o en grup, qüestions científiques i tecnològiques.

8. Desenrotllar hàbits favorables a la promoció de la salut personal i comunitària, tot facili-tant estratègies que permeten afrontar els riscos de la societat actual en aspectes relacio-nats amb l’alimentació, el consum, les drogodependències i la sexualitat.

9. Comprendre la importància d’utilitzar els coneixements provinents de les ciències de la natura per a satisfer les necessitats humanes i participar en la necessària presa de decisions entorn de problemes locals i globals als quals ens enfrontem.

10. Conèixer i valorar les interaccions de la ciència i la tecnologia amb la societat i el medi ambient amb atenció particular als problemes amb què s’enfronta hui la humanitat i la ne-cessitat de busca i aplicació de solucions, subjectes al principi de precaució, per avançar cap a l’èxit d’un futur sostenible.


11. Entendre el coneixement científic com una cosa integrada, que es compartimenta en dis-ciplines diferents per a aprofundir en els diferents aspectes de la realitat.

12. Descriure les peculiaritats bàsiques del medi natural més pròxim, pel que fa als seus aspec-tes geològics, zoològics i botànics.

13. Conèixer el patrimoni natural del País Valencià, les seues característiques i elements inte-gradors; valorar la necessitat de la seua conservació i millora.


COMPETÈNCIES BÀSIQUES

Segons la LOMQE (Llei Orgànica per a la Millora de la Qualitat Educativa: LO 8/2013 de 9 de desembre, BOE núm. 295, 10-12-2013) i el seu desplegament per part del MEC (Decret del Currículum d'Educació Obligatòria Secundària i Batxillerat: Decret 1105/2014 de 26 de desembre, BOE núm. 3, 3-1-2015) i de la Generalitat Valenciana (Decret del Currículum i Orde-nació General d'Educació Obligatòria Secundària i Batxillerat: Decret 87/2015 de 5 de juny, DOCV núm. 7544, 10-6-2015), l’ensenyament de les matèries de Física i Química a l’etapa d’Educació Secundària Obligatòria també tindrà com a objectiu contribuir a desenvolupar en els alumnes aquestes competències bàsiques:

1. Competència en comunicació lingüística (CCLI)

Fa referència a l’ús del llenguatge com a instrument de comunicació oral i escrita.

2. Competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia (CMCT)

Consisteix en l’habilitat per a utilitzar i relacionar els nombres, les operacions bàsiques, els símbols i les formes de raonament matemàtic. S'hi inclou l’habilitat per a interactuar amb el món físic, tant en els seus aspectes naturals com en els generats per l’acció humana. També es relaciona amb l’ús del mètode científic.

3. Competència digital (CD)

Comprèn les habilitats per a cercar, obtenir, processar i comunicar informació i la utilitza-ció de les noves tecnologies per a aquesta tasca.

4. Competències socials i cíviques (CSC)

Fa possible comprendre la realitat social en què vivim, cooperar, conviure i exercir la ciu-tadania democràtica en una societat plural, i també participar en la millora d’aquesta.

5. Competència per adquirir consciència i expressions culturals (CEC)

Implica comprendre, apreciar i valorar de manera crítica diferents manifestacions culturals i artístiques.

6. Competència per a aprendre a aprendre (CAA)

Comporta disposar d’habilitats per a iniciar-se en l’aprenentatge i ser capaç de continuar aprenent de manera cada vegada més eficaç i autònoma, d’acord amb els objectius i les necessitats de cadascú.

7. Competència per adquirir sentit d'iniciativa i esperit emprenedor (SIEE)

Implica ser capaç d’imaginar, emprendre, desenvolupar i avaluar accions o projectes indi-viduals o col·lectius amb creativitat, confiança, responsabilitat i sentit crític.

Cadascuna d’aquestes competències bàsiques s’aniran desenvolupant tot al llarg dels dife-rents temes en la programació específica de cada assignatura i en cada curs.


FÍSICA I QUÍMICA – 2n ESO

BLOCS TEMÀTICS DEL CURRÍCULUM

L'estructura del currículum de l'ESO per a la matèria de Física i Química té caràcter cíclic i en tots els cursos es divideix en els mateixos cinc blocs temàtics que aborden els aspectes de l'activitat científica, la matèria, els canvis, el moviment i les forces i, finalment, l'energia.

En el segon curs de l’ESO s’aborden els aspectes bàsics tal com s'especifica en els quadres següents, on es detallen els continguts concrets i els criteris d'avaluació resumidament. Els criteris complets es poden consultar en el DOCV núm. 7544 (10-06-2015) (pàgines 17521 a 17523). En el primer bloc es pretén introduir l’alumnat en les principals característiques de la metodologia científica.

B 1. L'ACTIVITAT CIENTÍFICA

Continguts Criteris d'avaluació CC 1. El mètode científic: etapes i

característiques 2. Interpretació de la informació

científica de caràcter divulgatiu que apareix en publicacions i mitjans de comunicació

3. Habilitats, destreses i estratè-gies necessàries en l'activitat científica

4. Projecte d'investigació 5. Utilització de les tecnologies

de la informació i la comuni-cació (TIC)

1. Interpretar textos orals propis de l'àrea per obtenir informa-ció

2. Expressar oralment textos prèviament planificats per trans-metre de forma organitzada els seus coneixements

3. Participar en intercanvis comunicatius mitjançant un llen-guatge no discriminatori

4. Reconèixer la terminologia conceptual pròpia de la física i la química

5. Llegir textos científics de formats diversos 6. Escriure textos de caràcter científic en diversos formats i

transmetre de forma organitzada els seus coneixements 7. Buscar i seleccionar informació científica de forma contras-

tada en mitjans digitals i registrar-la en paper acuradament 8. Col·laborar i comunicar-se per a construir un producte o

tasca col·lectiva compartint informació, mitjançant l'ús ade-quat de les TIC

9. Crear i editar continguts digitals com a documents de text i presentacions multimèdia

10. Utilitzar aplicacions informàtiques per a resoldre problemes i recrear experiments

11. Realitzar de forma eficaç tasques pròpies de l'àrea 12. Planificar tasques o projectes propis de l'àrea, individuals o

col·lectius i comunicar de forma personal els resultats obtin-guts

13. Reconèixer els estudis i professions vinculats als coneixe-ments de la FQ i identificar els coneixements, habilitats i competències que requereixen per a relacionar-los amb les seues habilitats i preferències

14. Participar en equips de treball per aconseguir objectius co-muns i donar suport als companys i companyes demostrant empatia i reconeixent les aportacions de tothom

15. Utilitzar els procediments científics per a mesurar magnituds mitjançant el SI d'unitats, els seus múltiples i submúltiples i la notació científica

16. Reconèixer i identificar els símbols de l'etiquetatge de pro-ductes químics i instal·lacions, el material i instruments bà-sics de laboratori i utilitzar-los correctament, respectant les normes de seguretat

CCLI CCA CCLI CCA CCLI CCA CCLI CCA CCLI/CCA CCLI CCA CD CD CSC CD CD SIEE/CAA SIEE CAA SIEE SIEE CAA CSC CMCT CMCT CSC


B 2. LA MATÈRIA

Continguts Criteris d'avaluació CC 1. Propietats de la matèria: propi-

etats específiques i generals 2. Estats d'agregació. Canvis

d'estat. Model cineticomolecu-lar

3. Classificació de la matèria: substàncies pures i mescles, mescles homogènies i hetero-gènies

4. Mescles d'especial interès: dissolucions aquoses, aliatges i col·loides

5. Concentració 6. Mètodes de separació de mes-

cles 7. Estructura atòmica. Models

atòmics. Partícules subatòmi-ques. Nombre atòmic i nom-bre màssic. Isòtops

8. La classificació periòdica dels elements

9. Unions entre àtoms, molècules i cristalls. Masses atòmiques i moleculars

10. Elements i compostos d'espe-cial interès en aplicacions in-dustrials, tecnològiques i bio-mèdiques

1. Classificar materials per les seues propietats, relacionant les propietats des materials del nostre entorn i l'ús que se'n fa

2. Planificar i realitzar experiències per a justificar els distints estats d'agregació de la matèria i explicar les seues propietats i els canvis d'estat de la matèria, i usant el model cineticomole-cular

3. Distingir entre sistemes materials d'ús quotidià per a classifi-car-los en substàncies pures i mescles

4. Utilitzar les propietats característiques de les substàncies per a proposar mètodes de separació de mescles

5. Descriure la importància dels models atòmics per a represen-tar l'àtom, a partir del nombre atòmic i el nombre màssic i re-sumir les característiques de les partícules subatòmiques bàsi-ques

6. Descriure les característiques de la taula periòdica i els sím-bols dels elements d'interès per a justificar la seua ordenació i propietats, la formació d'ions i l'agrupació d'àtoms en molè-cules

7. Explicar l'agrupació d'àtoms per a formar molècules en subs-tàncies d'ús freqüent i calcular-ne les masses moleculars

CMCT CMCT SIEE CMCT CMCT CMCT CMCT CMCT

B 3. ELS CANVIS

Continguts Criteris d'avaluació CC 1. Canvis físics i canvis químics 2. La reacció química. Llei de

conservació de la massa 3. Factors que afecten la velocitat

de reacció 4. La química en la societat i el

medi ambient 5. Problemes mediambientals:

causes i mesures per a mitigar-los

1. Planificar i realitzar experiències senzilles per a distingir entre canvis físics i canvis químics per a poder descriure experi-ments senzills, identificant reactius i productes, i comprovar que es compleix la llei de conservació de la massa

2. Realitzar experiències senzilles de laboratori per a comprovar la influència de determinats factors en la velocitat de les reac-cions químiques, com per exemple la temperatura

3. Classificar productes d'ús quotidià segons la seua procedència natural o sintètica, associant els productes sintètics amb la millora de la qualitat de vida, i avaluar la importància de la indústria química en la societat, així com els problemes medi-ambientals associats

CMCT SIEE CMCT CMCT CSC

B 4. EL MOVIMENT I LES FORCES

Continguts Criteris d'avaluació CC 1. Les forces i els seus efectes 2. Ús del dinamòmetre 3. Velocitat constant i variable.

Equacions. Representacions gràfiques

4. Màquines simples: utilitat i interpretació del seu funcio-nament

5. Forces de la naturalesa: frega-ment, força gravitatòria, fenò-

1. Relacionar les forces amb els efectes que produeixen i des-criure la utilitat del dinamòmetre per a mesurar forces

2. Determinar la velocitat mitjana d'un cos i interpretar el resul-tat per a resoldre problemes quotidians, a partir de la seua corresponent expressió i representacions gràfiques

3. Definir el concepte d'acceleració i calcular el seu valor usant l'expressió corresponent, i justificant si un moviment és acce-lerat o no a partir de les representacions gràfiques

4. Calcular l'efecte multiplicador que produeix la força en una màquina simple per a avaluar la seua utilitat a través de les

CMCT CMCT CMCT CMCT CSC


mens elèctrics i fenòmens magnètics

seues aplicacions 5. Analitzar els efectes de les forces de fregament per a enten-

dre la seua influència en el moviment dels sers vius i els vehi-cles

6. Distingir entre massa i pes calculant el valor de l'acceleració de la gravetat a partir de la relació entre ambdues magnituds

7. Explicar la relació existent entre les càrregues elèctriques i la constitució de la matèria, a partir de la relació entre la força elèctrica i la càrrega per explicar alguns fenòmens quotidians de caràcter electrostàtic

8. Reconèixer fenòmens magnètics identificant l'imant com a font natural del magnetisme i descriure la seua acció sobre distints tipus de substàncies magnètiques per a entendre el funcionament d'un brúixola

CMCT CMCT CMCT CMCT CSC

B 5. ENERGIA

Continguts Criteris d'avaluació CC 1. Energia: concepte i unitats,

tipus, transformacions i con-servació

2. Energia interna. La calor i la temperatura. Mecanismes de transferència de l'energia inter-na

3. El termòmetre. Escales ter-momètriques. Efectes de la temperatura. Equilibri tèrmic

4. L'energia radiant: la llum i el so 5. Fonts d'energia renovables i no

renovables 6. Ús racional de l'energia: con-

sum responsable

1. Catalogar l'energia com una magnitud, expressant-la en la unitat corresponent del SI, identificant-ne els diferents tipus per a explicar les transformacions entre ells i argumentant que l'energia es pot transferir, emmagatzemar o dissipar, però no crear ni destruir

2. Utilitzar el model cineticomolecular per a explicar l'energia interna i establir la diferència entre temperatura, energia in-terna i calor, i poder explicar els mecanismes de transferència de l'energia interna que apareixen en situacions quotidianes

3. Descriure el funcionament d'un termòmetre basant-se en el fenomen de la dilatació i reconèixer l'existència d'una escala absoluta de temperatura, tot relacionant les escales Celsius i Kelvin

4. Analitzar fenòmens quotidians i experiències on es pose de manifest l'equilibri tèrmic, associant-lo amb la igualació de temperatures

5. Diferenciar les principals característiques dels tipus d'energia, les seues fonts i el seu origen, enunciant els beneficis i riscos del seu ús, tot seguint hàbits de consum responsable de l'e-nergia i altres recursos, comparant l'ús de les fonts d'energia convencionals enfront de les alternatives

6. Interpretar dades comparatives sobre l'evolució del consum d'energia mundial i proposant mesures que poden contribuir a l'estalvi individual i col·lectiu

CMCT CMCT CMCT CSC CAA CMCT CSC CMCT CSC CMCT CSC SIEE

UNITATS DIDÀCTIQUES I DISTRIBUCIÓ TEMPORAL

Els anteriors blocs temàtics s’organitzaran amb la distribució d’unitats didàctiques se-güent, on s’indica la distribució temporal proposada per a desenrotllar cada unitat didàctica:

1. Propietats bàsiques de la matèria 12 sessions

2. Naturalesa de la matèria 12 sessions

3. Mescles dissolucions i substàncies pures 8 sessions

4. Fenòmens químics 8 sessions

5. L'energia 12 sessions

6. La llum 8 sessions

7. El so 4 sessions


CONTINGUTS CONCEPTUALS DE CADA UNITAT

Unitat 1 – Propietats bàsiques de la matèria

1.1. La massa dels cossos 1.2. Mesura de volums 1.3. Conservació de la quantitat de matèria i del pes 1.4. La densitat 1.5. La temperatura dels cossos 1.6. Mesura de la temperatura dels cossos: el termòmetre 1.7. La temperatura no depèn del tipus de substància ni de la quantitat 1.8. L'equilibri tèrmic

Unitat 2 – Naturalesa de la matèria

2.1. Les propietats de l'aire i els altres gasos 2.2. Quina estructura interna tenen els gasos? 2.3. Els gasos empenten, fan pressió 2.4. Quina és la grandària de les molècules? 2.5. El volum dels gasos no és la quantitat de matèria 2.6. Què ocorre si escalfem o refredem un gas? 2.7. Propietats de les substàncies en estat líquid i sòlid 2.8. Els canvis d'estat

Unitat 3 – Mescles, dissolucions i substàncies pures

3.1. Com identificar una substància? 3.2. Preparació de mescles de substàncies 3.3. Com separar les substàncies de les mescles heterogènies? 3.4. Com separar substàncies de les dissolucions? 3.5. L'aire com a exemple de dissolució gasosa 3.6. Com es diferencia una dissolució d'una substància pura?

Unitat 4 – Fenòmens químics

4.1. Què és una reacció química? 4.2. Termòlisi i electròlisi 4.3. Substància composta i substància simple 4.4. Els àtoms de Dalton: un model per a explicar les reaccions químiques 4.5. Interpretació teòrica de les reaccions químiques 4.6. Reacció de síntesi de l'aigua a partir de l'hidrogen i l'oxigen 4.7. Reaccions de combustió. El diòxid de carboni

Unitat 5 – L'energia

5.1. Què és l'energia? 5.2. Formes d'energia: cinètica, potencial gravitatòria i interna 5.3. L'energia dels aliments 5.4. La degradació de l'energia 5.5. Sensació de fred o calor: Atenció al llenguatge quotidià!


5.6. L'energia solar 5.7. L'energia i els éssers humans

Unitat 6 – La llum

6.1. Què és la llum i com es propaga? 6.2. Què són i com es formen les ombres i les imatges? 6.3. La cambra fotogràfica 6.4. L'estructura de l'ull i la visió 6.5. Els defectes visuals i les lents 6.6. Imatges en els espills 6.7. La refracció i els miratges 6.8. L'energia lluminosa 6.9. Els colors i l'arc iris

Unitat 7 – El so

7.1. Característiques del so 7.2. Com es produeix el so? 7.3. Propagació del so 7.4. Reflexió del so 7.5. Introducció a la idea d'ona

CONTINGUTS PROCEDIMENTALS GENERALS

1. Extraure i expressar les idees fonamentals d’un text.

2. Utilitzar correctament la terminologia científica incorporada aquest curs.

3. Dissenyar i realitzar experiències de laboratori per a trobar la relació entre dues magnituds implicades en els fenòmens estudiats.

4. Elaborar taules per a registrar les dades obtingudes en una sèrie de mesures.

5. Interpretar i elaborar gràfiques relacionades amb les propietats de la matèria.

6. Mesurar directament diverses magnituds com masses i volums.

7. Mesurar la densitat d’un material sòlid i d'un líquid.

8. Preparar una dissolució d’un sòlid per pesada directa.

9. Emprar tècniques de separació senzilles com la cromatografia en paper.

10. Verificar la conservació de la massa en les reaccions químiques.

CONTINGUTS ACTITUDINALS GENERALS

1. Respectar les normes, l’ordre i el material de treball en l’aula i en el laboratori.

2. Adquirir hàbits de treball diari i constants.

3. Valorar les contribucions dels diferents científics i científiques a la construcció dels conei-xements estudiats en el curs.

4. Valorar correctament el paper positiu de la Física i la Química per a millorar la qualitat de la vida i evitar els prejudicis negatius que de vegades es tenen front a aquesta ciència.

5. Aprendre hàbits de gestió responsable dels residus al laboratori i a la vida quotidiana.


REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES

Aquesta proposta es completa amb els materials didàctics adoptats pel Departament que, en general, segueixen les directrius didàctiques que orienten la nostra acció pedagògica i desenvo-lupen els continguts abans assenyalats. Per això, per al seguiment del programa de Física i Quími-ca de 2n d’ESO proposem desenvolupar els temes continguts en el següent llibre que s’usarà com a llibre de text per al treball a l’aula:

ARRÓSPIDE, C. et al. Física i Química 2n ESO – #somoslink. Edelvives. Zaragoza. 2016.

En la guia de recursos del professorat elaborada pels mateixos autors es poden trobar les referències didàctiques més detallades que ajuden al seguiment del programa proposat.


FÍSICA I QUÍMICA – 3r ESO


En el tercer curs de l’ESO s’aborda de nou el treball científic i pel que fa als continguts de Física i Química s’ha triat com a fil conductor l’estudi de la matèria macroscòpicament i micros-còpicament, així com les principals idees sobre la reactivitat química. També s’incideix en l’estudi dels aspectes energètics sobretot els relacionats amb l’electricitat.

En aquest curs s’aborden de nou els aspectes bàsics però avançant un poc més, sobretot en aquells coneixements que requereixen un formalisme matemàtic que els alumnes ja són capa-ços de començar a entendre i utilitzar sense dificultat. Això s'especifica en els quadres següents, on es detallen els continguts concrets i els criteris d'avaluació resumidament. Els criteris complets es poden consultar en el DOCV núm. 7544 (10-06-2015) (pàgines 17523 a 17527). En el primer bloc es pretén revisar les principals característiques de la metodologia científica.


Continguts Criteris d'avaluació CC 1. El mètode científic 2. Interpretació de la infor-

mació científica de caràcter divulgatiu que apareix en publicacions i mitjans de comunicació

3. Desenrotllament de petits treballs d'investigació on es posen en pràctica l'aplica-ció del mètode científic i la utilització de les tecnologi-es de la informació i la co-municació (TIC)

4. Mesura de magnituds. Sistema internacional d'uni-tats, canvis d'unitats

5. Notació científica 6. Materials i instruments

bàsics presents en el labo-ratori de física i de química

7. Normes de seguretat i d'eliminació de residus per a la protecció del medi am-bient

8. Projecte d'investigació 9. Utilització de les tecnologi-

es de la informació i la co-municació

1. Interpretar textos orals propis de l'àrea per obtenir informació 2. Expressar oralment textos prèviament planificats per transmetre

de forma organitzada els seus coneixements 3. Participar en intercanvis comunicatius mitjançant un llenguatge

no discriminatori 4. Reconèixer la terminologia conceptual pròpia de la física i la

química 5. Llegir textos científics de formats diversos 6. Escriure textos de caràcter científic en diversos formats i trans-

metre de forma organitzada els seus coneixements 7. Buscar i seleccionar informació científica de forma contrastada

en mitjans digitals i registrar-la en paper acuradament 8. Col·laborar i comunicar-se per a construir un producte o tasca

col·lectiva compartint informació, mitjançant l'ús adequat de les TIC




col·lectius i comunicar de forma personal els resultats obtinguts 13. Reconèixer els estudis i professions vinculats als coneixements

de la FQ i identificar els coneixements, habilitats i competències que requereixen per a relacionar-los amb les seues habilitats i preferències

14. Participar en equips de treball per aconseguir objectius comuns i donar suport als companys i companyes demostrant empatia i reconeixent les aportacions de tothom

15. Utilitzar els procediments científics per a mesurar magnituds mitjançant el SI d'unitats, els seus múltiples i submúltiples i la notació científica

16. Reconèixer i identificar els símbols de l'etiquetatge de productes químics i instal·lacions, el material i instruments bàsics de labo-ratori i utilitzar-los correctament, respectant les normes de segu-retat

CCLI/CAA CCLI CAA CCLI CAA CCLI CAA CCLI/CAA CCLI CAA CD CD CSC CD CD SIEE/CAA SIEE CAA SIEE SIEE CAA CSC CMTC CSC CMTC CSC


B 2. LA MATÈRIA

Continguts Criteris d'avaluació CC 1. Propietats de la matèria 2. Estats d'agregació. Canvis

d'estat. Model cineticomolecu-lar

3. Lleis dels gasos 4. Mescles d'especial interès:

dissolucions aquoses, aliatges i col·loides

5. Mètodes de separació de mes-cles

6. Estructura atòmica. Isòtops. Models atòmics

7. La classificació periòdica dels elements

8. Unions entre àtoms: molècules i cristalls. Masses atòmiques i moleculars

9. Elements i compostos d'espe-cial interès amb aplicacions in-dustrials, tecnològiques i bio-mèdiques

10. Formulació i nomenclatura de compostos binaris seguint les normes de la Unió Internacio-nal de Química Pura i Aplicada (IUPAC)

1. Classificar materials per les seues propietats, identificant-les com a generals o específiques, relacionant les propietats des materials del nostre entorn i l'ús que se'n fa

2. Planificar i realitzar experiències per a justificar els distints estats d'agregació de la matèria i explicar les seues propietats i els canvis d'estat de la matèria, i usant el model cineticomole-cular per això i per a interpretar gràfiques de canvi d'estat a partir de taules de dades

3. Establir relacions entre les variables de què depèn l'estat d'un gas per a justificar el seu comportament i interpretar les grà-fiques que les relacionen utilitzant el model cineticomolecular i les lleis dels gasos

4. Diferenciar el dissolvent del solut en l'anàlisi de la composi-ció mescles homogènies d'especial interès, i realitzar experi-ències senzilles de preparació de dissolucions i determinant-ne la concentració

5. Utilitzar les propietats característiques de les substàncies per a proposar mètodes de separació de mescles, descrivint el material de laboratori adequat

6. Representar l'àtom, a partir del nombre atòmic i el nombre màssic i descriure les característiques de les partícules suba-tòmiques bàsiques i la seua localització a l'àtom

7. Entendre què és un isòtop per a poder analitzar les seues aplicacions i la problemàtica dels residus radioactius, i propo-sar solucions per a gestionar-los

8. Justificar l'actual ordenació dels elements en grups i períodes en la taula periòdica i relacionar les principals propietats de metalls, no-metalls i gasos nobles amb la seua posició en la taula periòdica i amb la seua tendència a formar ions

9. Explicar el procés de formació d'un ió a partir de l'àtom corresponent, utilitzant la notació adequada per a la seua re-presentació

10. Explicar com alguns àtoms tendeixen a agrupar-se per a formar molècules, interpretant el fet en substàncies d'ús fre-qüent i calculant les seues masses moleculars

11. Diferenciar entre àtoms i molècules, i entre substàncies ele-mentals i compostes conegudes, a partir de la seua expressió química i presentar, mitjançant les TIC, les propietats i apli-cacions d'alguna substància elemental i/o composta d'especi-al interès a partir d'una recerca guiada d'informació

12. Anomenar i formular compostos binaris segons les normes de la IUPAC

CMCT CMCT CMCT CMCT CAA CMCT CAA CMCT CMCT CSC CMCT CMCT CMCT CMCT CD SIEE CMCT

B 3. ELS CANVIS

Continguts Criteris d'avaluació CC 1. La reacció química 2. Llei de conservació de la massa 3. Factors que afecten la velocitat

de reacció 4. La química en la societat i el

medi ambient

1. Explicar les reaccions químiques com a canvis d'unes subs-tàncies en altres, tot identificant quins són els reactius i els productes de reaccions senzilles representades mitjançant equacions químiques, i interpretant la reacció química a partir de la TCM i la teoria de les col·lisions, comprovant experi-mentalment la llei de conservació de la massa, ajustant equa-cions químiques senzilles i emprant el concepte de quantitat de substància per a fer càlculs bàsics

2. Realitzar experiències senzilles per a comprovar la influència que sobre la velocitat de reacció té la concentració dels reac-tius, justificant l'efecte a partir de la teoria de les col·lisions, i

CMCT CMCT


la temperatura, interpretant situacions quotidianes en què in-flueix la temperatura

3. Classificar productes d'ús quotidià segons la seua procedència natural o sintètica, associant els productes sintètics amb la millora de la qualitat de vida, i avaluar la importància de la indústria química en la societat, així com els problemes medi-ambientals associats, tot descrivint l'impacte mediambiental del diòxid de carboni, els òxids de sofre, els òxids de nitro-gen, els clorofluorocarburs (CFC) i altres gasos d'efecte hi-vernacle, i proposar mesures i actituds per a mitigar-los

CMCT CSC CEC


Continguts Criteris d'avaluació CC 1. Les forces 2. Efectes: deformacions i canvis

del moviment 3. Velocitat mitjana, velocitat

instantània i acceleració 4. Forces de la naturalesa:

la gravetat 5. Fregament 6. Forces elèctriques i magnèti-

ques

1. Relacionar les forces amb els efectes que produeixen i com-provar esta relació experimentalment, registrant els resultats en taules i representacions gràfiques

2. Determinar, experimentalment o a través d'aplicacions in-formàtiques, la velocitat mitjana d'un cos interpretant el re-sultat, i realitzar càlculs per a resoldre problemes quotidians utilitzant el concepte de velocitat

3. Emprar les representacions gràfiques de posició i velocitat en funció del temps per a deduir la velocitat mitjana i instantània i justificar si un moviment és accelerat o no

4. Relacionar la força de la gravetat entre dos cossos amb les seues masses i la distància que els separa, reconeixent-la com a responsable dels moviments orbitals dels distints nivells d'agrupació en l'univers, distingint entre passa i pes, i calcular el valor de l'acceleració de la gravetat a partir de la relació en-tre ambdues magnituds

5. Identificar els diferents nivells d’agrupació entre cossos celes-tes, des dels cúmuls de galàxies fins als sistemes planetaris, per a analitzar l’orde de magnitud de les distàncies implicades

6. Explicar la relació existent entre les càrregues elèctriques i la constitució de la matèria i associar la càrrega elèctrica dels cossos amb un excés o defecte d’electrons, relacionant quali-tativament la força elèctrica que hi ha entre dos cossos amb les seues càrregues i la distància que els separa, justificant si-tuacions quotidianes en què es posen de manifest fenòmens relacionats amb l’electricitat estàtica, i establint analogies i di-ferències entre les forces gravitatòria i elèctrica

7. Planificar experiències per a comprovar i establir la relació entre el pas de corrent elèctric i el magnetisme construint un electroimant

8. Reproduir els experiments d’Oersted i de Faraday, en el laboratori o per mitjà de simuladors virtuals, i deduir que l’electricitat i el magnetisme són dues manifestacions d’un mateix fenomen

9. Realitzar un informe utilitzant les tecnologies de la informa-ció i la comunicació a partir d’observacions o una busca gui-ada d’informació que relacione les distintes forces que apa-reixen en la naturalesa i els distints fenòmens associats a elles

CMCT CCLI CMCT CD CMCT CMCT CMCT CMCT CMCT CMCT CD CMCT CAA CD

B 5. ENERGIA ELÈCTRICA

Continguts Criteris d'avaluació CC 1. Magnituds elèctriques 2. Llei d'Ohm. Conductors i

aïllants 3. Màquines elèctriques. Circuits

elèctrics

1. Explicar el corrent elèctric com a flux de càrregues en movi-ment a través d'un conductor, interpretant el significat de les magnituds elèctriques: intensitat de corrent, diferència de po-tencial i resistència; tot relacionant-les entre si i per mitjà de la llei d'Ohm, i distingir entre conductors i aïllants, tot reco-

CMCT


4. Components habituals d'un circuit elèctric: conductors, ge-neradors, receptors i elements de control

5. Producció d'energia elèctrica

neixent els principals materials usats com a tals 2. Descriure el funcionament d'una màquina elèctrica, en la qual

l'electricitat es transforma en moviment, llum, so, calor, etc., fent servir exemples de la vida quotidiana

3. Analitzar circuits elèctrics, construint-los i simulant-los mit-jançant aplicacions virtuals interactives, amb diferents tipus de connexions entre els seus elements, i deduint de forma experimental les conseqüències de la connexió de generadors i receptors en sèries o en paral·lel, tot aplicant la llei d'Ohm a circuits senzills

4. Identificar i representar els components més habituals en un circuit elèctric: conductors, generadors, receptors i elements de control, tot descrivint les seues aplicacions pràctiques i la repercussió de la miniaturització del microxip en la grandària i preu dels dispositius

5. Associar els elements principals que formen la instal·lació elèctrica típica d'un habitatge amb els components bàsics d'un circuit elèctric, reconeixent el significat dels símbols i abreviatures que figuren en les etiquetes dels dispositius elèc-trics

6. Descriure el procés mitjançant el qual les distintes formes d'energia es transformen en energia elèctrica en les centrals elèctriques, igual com els mètodes de transport i emmagat-zematge d'aquesta energia

CMCT CMCT CD CMCT CMCT CSC CMCT


Els anteriors blocs temàtics s’organitzaran amb la distribució d’unitats didàctiques se-güent, basada en el llibre de text proposat per al treball a l’aula, on s’indica la distribució temporal proposada per a desenrotllar cada unitat didàctica:

1. La ciència i la mesura 6 sessions

2. Els gasos i les dissolucions 8 sessions

3. L'àtom 8 sessions

4. Substàncies simples i compostes 6 sessions

5. La reacció química 6 sessions

6. Les forces i el moviment 6 sessions

7. Forces i moviments a l'univers 6 sessions

8. Forces elèctriques i magnètiques 6 sessions

9. Electricitat i electrònica 6 sessions

10. Les centrals elèctriques 6 sessions


Unitat 1 – La ciència i la mesura

1.1. Ciència o ciències 1.2. El mètode de les ciències experimentals 1.3. La mesura 1.4. El treball al laboratori


Unitat 2 – Els gasos i les dissolucions

2.1. Els gasos i la pressió atmosfèrica 2.2. Lleis dels gasos 2.3. La teoria cinètica dels gasos 2.4. Les dissolucions 2.5. La solubilitat

Unitat 3 – L'àtom

3.1. Els àtoms 3.2. Àtoms, isòtops i ions 3.3. Un àtom més avançat 3.4. La radioactivitat

Unitat 4 – Substàncies simples i compostes

4.1. Història dels elements 4.2. La taula periòdica dels elements 4.3. Els elements químics més comuns 4.4. Com es presenten els elements: àtoms, molècules i cristalls 4.5. Els compostos químics més comuns

Unitat 5 – La reacció química

5.1. Les reaccions químiques 5.2. L'equació química 5.3. Càlculs en les reaccions químiques 5.4. La química i el medi ambient 5.5. Els medicaments i les drogues 5.6. La química i el progrés

Unitat 6 – Les forces i el moviment

6.1. Què és una força? 6.2. Les forces i les deformacions 6.3. Acció de diverses forces 6.4. Algunes forces i el seu efecte: el pes, la tensió i el fregament 6.5. Les forces i les màquines 6.6. Les forces i els canvis en el moviment 6.7. Velocitat mitjana, velocitat instantània i acceleració 6.8. Els moviments uniformes: MRU i MCU

Unitat 7 – Forces i moviments a l'Univers

7.1. L'Univers que observem 7.2. Les lleis del moviment dels astres 7.3. La força que mou els astres 7.4. L'Univers actual 7.5. El Sistema Solar


Unitat 8 – Forces elèctriques i magnètiques

8.1. L'electricitat 8.2. Forces entre càrregues elèctriques 8.3. El magnetisme 8.4. L'electromagnetisme

Unitat 9 – Electricitat i electrònica

9.1. El corrent elèctric 9.2. Magnituds elèctriques 9.3. Càlculs en circuits elèctrics 9.4. L'aprofitament del corrent elèctric 9.5. Aplicacions del corrent elèctric 9.6. Electrònica

Unitat 10 – Les centrals elèctriques

10.1. Tipus de corrent elèctric 10.2. Les fàbriques d'electricitat 10.3. Transport i distribució d'electricitat 10.4. Impacte ambiental de l'electricitat 10.5. L'electricitat a casa 10.6. Producció i consum d'energia elèctrica




3. Dissenyar i realitzar experiències de laboratori per a trobar la relació entre dues magnituds implicades en els fenòmens estudiats.


5. Interpretar i elaborar gràfiques relacionades amb les propietats de la matèria.

6. Mesurar directament diverses magnituds com masses i volums.

7. Mesurar la densitat d’un material sòlid.

8. Preparar una dissolució d’un sòlid per pesada directa.

9. Emprar tècniques de separació senzilles com la cromatografia en paper.

10. Reconèixer de forma qualitativa algunes propietats característiques de les substàncies com ara la solubilitat, la conductivitat elèctrica i la temperatura de fusió i associar-les als tipus d’enllaç.

11. Verificar la conservació de la massa en les reaccions químiques.

12. Verificar el paper dels fusibles en les instal·lacions elèctriques.



1. Respectar les normes de treball en l’aula i el laboratori.

2. Respectar l’ordre i el material de treball.



5. Valorar correctament el paper positiu de la Física i la Química per a millorar la qualitat de la vida i evitar els prejudicis negatius que de vegades es tenen front a aquesta ciència.



Aquesta proposta es completa amb els materials didàctics adoptats pel Departament que, en general, segueixen les directrius didàctiques que orienten la nostra acció pedagògica i desenvo-lupen els continguts abans assenyalats. Per això, per al seguiment del programa de 3r d’ESO pro-posem desenvolupar els temes continguts en el següent llibre que s’usarà com a llibre de text per al treball a l’aula:

VIDAL, C. et al. Física i Química 3r ESO – Projecte Saber Fer. Editorial Voramar-Santillana. València. 2015.

En el text i en el material complementari per al professorat elaborat pels mateixos autors, es poden verificar els aspectes concrets que desenvolupen els objectius exposats.


FÍSICA I QUÍMICA – 4t ESO


En el quart curs de l’ESO s’aborden amb més detall els moviments i les forces en totes les seues varietats. En el primer bloc es pretén revisar la introducció de l’alumnat en les principals característiques de la metodologia científica. Pel que fa als blocs temàtics proposats per als con-tinguts d'aquest nivell s’ha triat com a fil conductor les interaccions bàsiques de la matèria i les transferències d’energia. En el primer bloc es pretén fer una introducció al treball experimental amb continguts que s’abordaran de forma transversal tot al llarg del curs.

En aquest curs de l’ESO es tracta d'anar aprofundint en aquells aspectes ja abordats en nivells anteriors que requereixen avançar en el coneixement científic. Això s'especifica en els qua-dres següents, on es detallen els continguts concrets i els criteris d'avaluació resumidament. Els criteris complets es poden consultar en el DOCV núm. 7544 (10-06-2015) (pàgines 17527 a 17530). En el primer bloc es pretén aprofundir en les característiques de la metodologia científica.


Continguts Criteris d'avaluació CC 1. La investigació científica 2. Interpretació de la informació

científica de caràcter divulgatiu que apareix en publicacions i mitjans de comunicació

3. Tecnologies de la informació i la comunicació en el treball ci-entífic

4. Projecte d'investigació


2. Expressar oralment textos prèviament planificats per trans-metre de forma organitzada els seus coneixements


4. Reconèixer la terminologia conceptual pròpia de la física i la química

5. Llegir textos científics de formats diversos 6. Escriure textos de caràcter científic en diversos formats i

transmetre de forma organitzada els seus coneixements 7. Buscar i seleccionar informació científica de forma contras-

tada en mitjans digitals i registrar-la en paper acuradament 8. Col·laborar i comunicar-se per a construir un producte o

tasca col·lectiva compartint informació, mitjançant l'ús ade-quat de les TIC




col·lectius i comunicar de forma personal els resultats obtin-guts

13. Buscar i seleccionar informació sobre els entorns laborals, professions i estudis vinculats als coneixements del nivell educatiu; analitzar els coneixements, habilitats i competènci-es necessàries per al seu desenrotllament, i comparar-les amb les seues pròpies aptituds i interessos per a general alternati-ves davant de la presa de decisions vocacional


15. Utilitzar els procediments científics per a mesurar magnituds, identificar una determinada magnitud com a escalar o vecto-

CCLI CAA CCLI CAA CCLI CAA CCLI CAA CCLI/CAA CCLI CAA CD CD CSC CD CD SIEE/CAA SIEE CAA SIEE SIEE CAA CSC CMCT


rial, i diferenciar magnituds fonamentals de derivades, com-provant l'homogeneïtat d'una fórmula mitjançant les equaci-ons de dimensions

16. Identificar la imprecisió inherent a to mesura, tot calculant el valor d'una magnitud a partir d'un conjunt de valors mesu-rats i trobant la imprecisió absoluta i la relativa i expressar correctament el resultat d'una mesura

17. Realitzar i interpretar representacions gràfiques de processos físics o químics a partir de taules de dades, deduint el tipus de relació existent entre les magnituds estudiades i obtenint la llei que les relaciona

CMCT CMCT

B 2. LA MATÈRIA

Continguts Criteris d'avaluació CC 1. Models atòmics: evolució

històrica 2. Taula periòdica i configuració

electrònica. Metalls i no-metalls. Grups i períodes

3. Enllaç químic: iònic, covalent i metàl·lic. Forces intermolecu-lars

4. Propietats de les substàncies segons la naturalesa del seu en-llaç

5. Formulació i nomenclatura de compostos inorgànics segons les normes de la Unió Interna-cional de Química Pura i Apli-cada (IUPAC)

6. Introducció a la química orgà-nica. Singularitat del carboni

7. Les fórmules en la química del carboni. Hidrocarburs. Grups funcionals. Compostos d'inte-rès biològic i industrial

1. Comparar els diferents models atòmics proposats al llarg de la història per a interpretar la naturalesa íntima de la matèria i jus-tificar la seua evolució, mitjançant l'ús d'aplicacions informàti-ques, com per exemple laboratoris virtuals de física i química

2. Establir la configuració electrònica dels elements per a deduir la seua posició en la taula periòdica i les seues propietats quí-miques, agrupant-los en famílies

3. Predir l'estructura i fórmula dels compostos a partir de la con-figuració electrònica dels elements, usant la regla de l'octet i els diagrames de Lewis, per a justificar les propietats de les subs-tàncies a partir del seu enllaç

4. Utilitzar la normativa IUPAC per a anomenar i formular com-postos inorgànics ternaris

5. Destacar la importància de les forces intermoleculars per a relacionar-les amb l'estat físic i les propietats de les substàncies

6. Explicar els motius pels quals el carboni és l'element que forma un nombre més gran de compostos, relacionant les distintes formes al·lotròpiques del carboni amb les seues propietats

7. Identificar hidrocarburs senzills i representar-los per mitjà de la seua fórmula molecular, descrivint les seues aplicacions, i reco-nèixer els grups funcionals presents en molècules d'especial in-terès

CMCT CD CMCT CMCT CAA CMCT CMCT CAA CMCT CAA CMCT CSC

B 3. ELS CANVIS

Continguts Criteris d'avaluació CC 1. Reaccions i equacions quími-

ques 2. Llei de conservació de la massa 3. Mecanisme i velocitat: factors

que modifiquen la velocitat d'una reacció

4. Energia de les reaccions quí-miques: reaccions endotèrmi-ques i exotèrmiques

5. Quantitat de substància: el mol. Concentració molar. Càl-culs estequiomètrics

6. Reaccions d'especial interès: àcid-base, síntesi i combusti-ons. Aplicacions

1. Utilitzar la teoria de les col·lisions per a interpretar reaccions químiques senzilles i deduir la llei de conservació de la massa

2. Predir l'efecte que la sobre la velocitat de reacció tenen dis-tints factors com la temperatura, la concentració, etc., i de-terminar el seu caràcter exoenergètic o endoenergètic, mit-jançant experiències de laboratori o aplicacions virtuals

3. Relacionar la quantitat de substància, la massa atòmica o molecular i la constant d'Avogadro per a realitzar càlculs sen-zills i aplicar-los al càlcul de la molaritat d'una dissolució

4. Escriure i ajustar equacions químiques senzilles de distints tipus per a interpretar-les quantitativament i realitzar càlculs estequiomètrics amb elles, aplicant la llei de conservació de la massa a reaccions en què intervinguen compostos en qualse-vol estat, amb reactius purs i suposant un rendiment complet

5. Realitzar experiències de laboratori en què tinguen lloc reac-cions de síntesi, combustió i neutralització, interpretant els fenòmens observats, i, en el cas de les reaccions àcid-base, utilitzar l'escala de pH per a identificar el caràcter àcid o bàsic de les substàncies implicades

CMCT CAA CMCT CD CMCT CMCT CMCT CSC SIEE


6. Descriure reaccions d'interès industrial i els usos dels produc-te obtinguts, així com les reaccions de combustió, per a justi-ficar la seua importància en la producció d'energia elèctrica i altres reaccions d'importància biològica o industrial

CMCT CSC


Continguts Criteris d'avaluació CC 1. El moviment 2. Elements: sistema de referèn-

cia, posició, trajectòria i des-plaçament

3. Velocitat mitjana i instantània. Acceleració tangencial i centrí-peta

4. Estudi del moviment: movi-ment rectilini uniforme, rectili-ni uniformement accelerat i circular uniforme

5. Les forces i els seus efectes 6. Naturalesa vectorial de les

forces. Composició i descom-posició de forces

7. Les forces i el moviment 8. Lleis de Newton 9. Forces d'especial interès: pes,

normal, fregament, centrípeta 10. Llei de Gravitació Universal.

El pes. La caiguda dels cossos i el moviment orbital. Satèl·lits artificials

11. Pressió. Fluids. Pressió hidros-tàtica: principi fonamental de la hidrostàtica, principi d'Ar-quimedes i flotabilitat, principi de Pascal i les seues aplicacions

12. Física de l'atmosfera

1. Utilitzar un sistema de referència per a representar els ele-ments del moviment per mitjà de vectors, justificant la relati-vitat del moviment i classificant els moviments per les seues característiques

2. Deduir les expressions matemàtiques que relacionen les distintes variables en els moviments rectilini uniforme (MRU), rectilini uniformement accelerat (MRUA) i circular uniforme (MCU), així com les relacions entre les magnituds lineals i angulars, i utilitzar-les per a resoldre problemes sobre distintes situacions de moviments

3. Dissenyar representacions esquemàtiques amb les magnituds vectorials implicades per a resoldre problemes de moviments rectilinis i circulars, incloent-hi el moviments de cossos grà-vids, considerant el signe de les diferents magnituds, expres-sant els resultats en unitats del SI i abordant problemes rela-cionats amb la seguretat viària

4. Utilitzar representacions gràfiques per a determinar el valor de la velocitat i l'acceleració, realitzar experiències en el labo-ratori o amb simuladors virtuals per a determinar la variació de la posició i la velocitat d'un cos en funció del temps i re-presentar gràficament els resultats, tot relacionant-los amb les expressions matemàtiques corresponents

5. Identificar les forces implicades en fenòmens quotidians per representar-les mitjançant vectors, realitzant-ne la composi-ció o descomposició quan actuen diverses forces sobre un cos, i calcular la força resultant

6. Aplicar les lleis de Newton per a descriure fenòmens quotidi-ans, representant i interpretant les forces que apareixen a fi de calcular la força resultant i l'acceleració en moviments de cossos en plans, tant horitzontals com inclinats

7. Expressar la força gravitatòria entre dos cossos a partir de les variables de què depèn, argumentant l seua importància, i uti-litzar la llei fonamental de la dinàmica per a explicar la caigu-da dels cossos i el moviment orbital, tot identificant les apli-cacions pràctiques dels satèl·lits artificials

8. Utilitzar la llei de la gravitació universal per a obtenir l'ex-pressió de l'acceleració de la gravetat i calcular el seu valor en distints punts de la superfície de la Terra, sobre ella o en dis-tints cossos celestes

9. Establir la relació entre la superfície d'aplicació d'una força i l'efecte resultant per a calcular pressions i interpretar fenò-mens naturals on es mostra aquesta relació, tot avaluant les seues aplicacions tecnològiques i resolent problemes pràctics

10. Aplicar els principis de la hidrostàtica per a interpretar fenò-mens naturals i aplicacions tecnològiques, com l'abastiment d'aigua potable o el funcionament d'una premsa hidràulica basada en el principi de Pascal; predir la major o menor flo-tabilitat dels objectes a partir de l'expressió matemàtica del principi d'Arquimedes per a resoldre problemes relacionats amb aquestes situacions a partir d'experiències que palesen els coneixements adquirits, la iniciativa i la imaginació

11. Aplicar els coneixements sobre la pressió atmosfèrica per a

CMCT CMCT CAA CMCT SIEE CSC CMCT CD CMCT CMCT CMCT CSC CMCT CMCT CSC CMCT CSC CMCT


descriure fenòmens meteorològics i interpretar mapes de l'o-ratge, tot reconeixent termes i símbols específics de la meteo-rologia

CSC

B 5. ENERGIA

Continguts Criteris d'avaluació CC 1. Energia cinètica i potencial.

Energia mecànica. Principi de conservació

2. Formes d'intercanvi d'energia: el treball i la calor

3. Treball i potència 4. Efectes de la calor sobres els

cossos: variació de temperatu-ra, dilatacions i canvis d'estat

5. Màquines tèrmiques. El motor d'explosió

1. Aplicar el principi de conservació de l'energia per a resoldre problemes de transformacions entre energia cinètica i poten-cial gravitatòria, determinant l'energia dissipada en forma de calor, i identificar la calor i el treball com a formes d'inter-canvi d'energia

2. Establir la relació entre el treball i la força per a calcular el treball realitzat en distintes situacions i relacionar-lo amb la potència, mitjançant les unitats del SI o d'altres d'ús comú per a expressar-ne els resultats

3. Descriure les transformacions que experimenten els cossos per efecte de la calor per a establir relacions qualitatives i quantitatives a partir de les expressions matemàtiques corres-ponents, per mitjà de representacions gràfiques i amb l'apli-cació del concepte d'equilibri tèrmic

4. Determinar experimentalment calors específiques i calors latents de substàncies per mitjà d'un calorímetre, tot realit-zant els càlculs necessaris a partir de les dades obtingudes

5. Utilitzar el concepte de degradació de l'energia per a relacio-nar l'energia absorbida i el treball realitzat per una màquina tèrmica, mitjançant simulacions virtuals interactives, i argu-mentant la rellevància històrica d'aquest tipus de màquines i la seua importància actual

CMCT CMCT CAA CMCT CMCT CMCT CSC CD


Els anteriors blocs temàtics s’organitzaran amb la distribució d’unitats didàctiques se-güent, basada en els materials proposat per al treball a l’aula, on s’indica la distribució temporal proposada per a desenrotllar cada unitat didàctica:

0. Magnituds, mesures i imprecisions (transversal) 3 sessions

1. El moviment 18 sessions

2. Les forces 18 sessions

3. Forces gravitatòries 12 sessions

4. Forces en fluids 12 sessions

5. Treball i energia 6 sessions

6. Energia i calor 5 sessions

7. Taula periòdica i enllaç químic 10 sessions

8. Iniciació als càlculs en reaccions químiques 6 sessions

9. La química del carboni 4 sessions



Unitat 0 – Magnituds, mesures i imprecisions ( transversal)

0.1. Característiques del treball científic 0.2. Magnituds físiques i unitats 0.3. Equacions de dimensions 0.4. El procés de mesura. Concepte d'imprecisió 0.5. L'elaboració de les dades d'un experiment

Unitat 1 – El moviment

1.1. Caràcter relatiu del moviment 1.2. Posició d'un cos. Trajectòria 1.3. Conceptes de rapidesa i velocitat 1.4. El moviment uniforme 1.5. Concepte d'acceleració 1.6. El moviment uniformement accelerat 1.7. El moviment de caiguda lliure 1.8. Moviments curvilinis

Unitat 2 – Les forces

2.1. Aspectes dinàmics de la física del sentit comú 2.2. Com es mesuren les forces? Llei de Hooke 2.3. Caràcter vectorial de les forces 2.4. Lleis fonamentals de la dinàmica de Newton 2.5. Càlculs en algunes situacions dinàmiques

Unitat 3 – Forces gravitatòries

3.1. L’Univers que ens envolta 3.2. Models que expliquen l’Univers 3.3. Lleis de Kepler 3.4. La llei de la Gravitació Universal de Newton 3.5. L'experiment de Cavendish i la massa de la Terra 3.6. Conseqüències de la Gravitació Universal

Unitat 4 – Forces en fluids

4.1. Magnituds necessàries per a l'estudi dels fluids 4.2. Forces exercides al si de líquids en equilibri 4.3. Principi fonamental de l'estàtica de fluids 4.4. Els vasos comunicants 4.5. El principi de Pascal. La premsa hidràulica 4.6. El principi d’Arquimedes. Aplicacions 4.7. La pressió de l'atmosfera


Unitat 5 - Treball i energia

5.1. Introducció als conceptes d'energia i treball 5.2. Transmissió d'energia. Definició operativa de treball 5.3. Aprofundiment en el concepte d'energia. Relacions treball-energia 5.4. El principi de conservació de l'energia 5.5. Concepte de potència

Unitat 6 – Energia i calor

6.1. El termòmetre i el concepte de temperatura 6.2. Fenomenologia de la calor 6.3. La hipòtesi del calòric 6.4. Concepció actual de la naturalesa de la calor

Unitat 7 – Taula periòdica i enllaç químic

7.1. L'estructura externa dels àtoms 7.2. La taula periòdica i l'estructura atòmica 7.3. Caràcter metàl·lic i no-metàl·lic dels elements 7.4. Els principals estats d'oxidació dels elements 7.5. La unió entre àtoms. Introducció experimental 7.6. Tipus de partícules que formen les substàncies 7.7. Principals tipus de substàncies químiques 7.8. Tipus d'enllaç químic: iònic, covalent i metàl·lic 7.9. Classificació experimental de les substàncies químiques

Unitat 8 – Iniciació als càlculs en reaccions químiques

8.1. Introducció al concepte de reacció química 8.2. La quantitat de substància i el mol 8.3. L'equació química 8.4. Estequiometria de les reaccions químiques

Unitat 9 – La química del carboni

9.1. Els compostos de carboni 9.2. El nom dels compostos de carboni 9.3. Els compostos de carboni i la vida 9.4. Macromolècules 9.5. Combustibles derivats del carboni 9.6. Accions per a un desenvolupament sostenible




3. Operar de forma gràfica amb diversos vectors i saber calcular-ne el vector resultant.


4. Dissenyar i realitzar experiències de laboratori per a trobar la relació entre dues magnituds implicades en els fenòmens estudiats, com ara la variació de la pressió hidrostàtica amb la profunditat.

5. Mesurar directament diverses magnituds: posicions, temps, forces, pressions, masses i vo-lums.


7. Interpretar i elaborar gràfiques relacionades amb els moviments, les forces i l’energia.

8. Realitzar correctament càlculs amb equacions de primer i segon grau aplicades a l’estudi del moviment i les forces.

9. Iniciar-se en la utilització del programa DataStudio i els sensors de captació de dades i pro-cessament en la realització d’experiències assistides per ordinador.

10. Utilització progressiva de les noves TIC en tots els àmbits de l’assignatura possibles.



2. Respectar les normes de treball en l’aula i el laboratori.

3. Respectar l’ordre i el material de treball.


5. Contribuir amb la nostra actitud personal a l'estalvi d'energies útils i a la conservació del medi ambient.

6. Classificar les fonts d'energia útil segons el seu caràcter renovable o no.



Aquesta proposta es completa amb els materials didàctics adoptats pel Departament que, en general, segueixen les directrius didàctiques que orienten la nostra acció pedagògica i desenvo-lupen els continguts abans assenyalats. Per al seguiment dels continguts del curs de 4t d’ESO proposem emprar com a material per al treball a l’aula el programa-guia d'activitats elaborats pel departament i que serà distribuït als alumnes mitjançant la pàgina web de l'institut o bé directa-ment a través d'un pen-drive.


CIÈNCIES APLICADES A L'ACTIVITAT PROFESSIONAL – 4t ESO


D’acord amb la legislació que regula el currículum de l'Educació Secundària Obligatòria elaborada per la Generalitat Valenciana per a l’assignatura Ciències Aplicades a l'Activitat Profes-sional (assignatura nova de caràcter optatiu) es tracta d'una matèria de caràcter pràctic i d'aplica-ció dels coneixements a situacions reals del món professional, a fi de preparar l'alumnat que la tria en la seua orientació cap al món laboral. Tot seguit s'indiquen els blocs de continguts i els criteris d'avaluació resumits que han d’assolir els alumnes que la cursen. Els criteris complets es poden consultar en el DOCV núm. 7544 (10-06-2015) (pàgines 17493 a 17495).

B 1. METODOLOGIA CIENTÍFICA I PROJECTE D'INVESTIGACIÓ

Continguts Criteris d'avaluació CC 1. El coneixement científic com a

activitat humana en contínua evolució

2. Contribució de la ciència a la millora de la qualitat de vida

3. Adquisició d'actituds crítiques per a prendre decisions fonamenta-des davant els problemes de la societat

4. Característiques bàsiques de la metodologia científica. L'experi-mentació en ciències

5. Utilització del llenguatge científic i del vocabulari específic de la matèria d'estudi en la comprensió d'informacions i dades i comuni-cació d'idees

6. Busca i interpretació d'informació en diverses fonts usant les TIC

7. Identificació de preguntes i plan-tejament de problemes que es puguen respondre mitjançant la investigació científica i la formu-lació d'hipòtesis

8. Aplicació de procediments expe-riments experimentals i anàlisi de dades

9. Elaboració de conclusions, re-dacció d'informes i comunicació de resultats

10. Aplicació de les pautes del treball científic per planificar i realitzar un projecte d'investigació en equip sobre un tema d'interès ci-entificotecnològic o sobre aplica-cions de la ciència al món laboral

1. Justificar la influència de la ciència en les activitats humanes i en la forma de pensar de la societat en diferents èpoques, demostrar curiositat i esperit crític cap a les condicions de vida dels sers humans, així com respecte a la diversitat na-tural i cultural i als problemes ambientals, realitzar les tas-ques acadèmiques o de la vida quotidiana amb rigor i pren-dre decisions fonamentades davant d'actuacions relaciona-des amb la ciència i la tecnologia

2. Reconèixer i utilitzar la terminologia conceptual de l'assig-natura per a interpretar el significat d'informacions sobre fenòmens naturals i comunicar les seues idees sobre temes de caràcter científic

3. Buscar i seleccionar de forma contrastada informació de caràcter científic, a partir de la comprensió i interpretació de textos orals i escrits, continus i discontinus, de forma contrastada procedent de diverses fonts com ara blogs, wikis, fòrums, pàgines web, diccionaris i enciclopèdies, etc., organitzar l'esmentada informació i citar adequadament la procedència i registrar-la en paper o emmagatzemar-la digi-talment amb diversos procediments com ara esquemes, mapes conceptuals, taules, fulls de càlcul, gràfics, etc. en dispositius informàtics i servicis de la xarxa per a fonamen-tar les seues idees i opinions, de l'àmbit personal, acadèmic, social o professional

4. Plantejar problemes rellevants com a punt de partida d'una investigació documental o experimental, formular pregun-tes sobre fenòmens naturals i proposar les hipòtesis ade-quades per a contrastar-les a través de l'experimentació o l'observació i l'argumentació

5. Realitzar un treball experimental aplicant les destreses del treball científic (control de variables, registre sistemàtic d'observacions i resultats, etc.), manipular amb cura els ma-terials d'aula i els instruments de laboratori, respectar les normes de seguretat i de comportament en el laboratori o en les eixides de camp i interpretar els resultats per a con-trastar les hipòtesis formulades

6. Planificar tasques o projectes, individuals o col·lectius, i realitzar un projecte d'investigació en equip sobre un tema d'interès cientificotecnològic o sobre aplicacions de la cièn-

CMCT CSC CMCT CCLI CAA CD CCLI CMCT CAA CMCT CAA CAA SIEE


cia en el món laboral, tenir iniciativa per a emprendre i proposar accions, i fer una previsió de recursos adequada, i ser conscient de les seues fortaleses i debilitats, mantenir la motivació i l'interès, actuar amb flexibilitat per a transfor-mar les dificultats en possibilitats, i avaluar el procés i els resultats

7. Participar en equips de treball per a aconseguir metes co-munes i assumir diversos rols amb eficàcia i responsabilitat, donar suport als companys i companyes i demostrar empa-tia i reconèixer les seues aportacions i utilitzar el diàleg igualitari per a resoldre conflictes i discrepàncies

8. Escriure les conclusions dels seus treballs, experiències o del projecte d'investigació per mitjà de textos prèviament planificats, en diversos formats i suports, cuidar els seus as-pectes formals i les normes de correcció ortogràfica i gra-matical, segons les propietats textuals de cada gènere i situ-ació comunicativa, i crear continguts digitals com ara do-cuments de text, presentacions multimèdia i produccions audiovisuals amb sentit estètic i didàctic i un llenguatge no discriminatori, utilitzar aplicacions informàtiques d'escrip-tori o servicis del web i conèixer com aplicar els diferents tipus de llicències

9. Exposar en públic les conclusions dels seus estudis docu-mentals, experiències o projectes de manera clar, ordenada i creativa amb el suport de recursos de distinta naturalesa (textuals, gràfics, audiovisuals, etc.), expressar-se oralment amb una pronunciació clara, aplicar les normes de la pro-sòdia i la correcció gramatical per a transmetre de forma organitzada els seus coneixements amb un llenguatge no discriminatori

10. Participar en intercanvis comunicatius (debats, entrevistes, col·loquis i conversacions) de l'àmbit personal, acadèmic o social aplicant les estratègies lingüístiques i no lingüístiques del nivell educatiu pròpies de la interacció oral i comunicar-se per a construir un producte o tasca col·lectiva mitjançant la col·laboració i filtrar i compartir informació i continguts digitals, utilitzar ferramentes TIC, servicis del web social i entorns virtuals d'aprenentatge, i comportar-se correcta-ment en aquesta comunicació per a prevenir, denunciar i protegir altres situacions de risc com ara el ciberassetjament

11. Buscar i seleccionar informació sobre els entorns laborals, les professions i els estudis vinculats amb els coneixements del nivell educatiu, analitzar els coneixements, les habilitats i les competències necessàries per al seu desenvolupament i comparar-les amb les seues pròpies aptituds i interessos per a generar alternatives davant de la presa de decisions voca-cional

SIEE CAA CSC CMCT CCLI CAA CD CCLI CAA CD CCLI CAA CD SIEE


B 2. TÈCNIQUES INSTRUMENTALS BÀSIQUES

Continguts Criteris d'avaluació CC 1. Tècniques d'experimentació en física,

química, biologia i geologia 2. El laboratori: organització, materials i

normes de seguretat 3. Experimentació pràctica. Anàlisi d'un

experiment bàsic. Variables indepen-dent, dependents i controlades

4. Magnituds directes i derivades. Apa-rells de mesura

5. Utilització de ferramentes TIC per al treball experimental del laboratori

6. Presa de dades i anàlisi i interpretació dels resultats

7. Dissolucions aquoses. Dissolvents orgànics. Mètodes de separació de mescles. Filtració, decantació, des-til·lació

8. Acidesa i basicitat de les dissolucions. Sabons, lleixius, desgreixadors, anàlisi de sòl i aigües

9. La ciència en la cuina i la indústria agroalimentària

10. Reconeixement de biomolècules i les seues propietats. Tècniques de con-servació d'aliments

11. Els microorganismes en la indústria. Aplicacions: elaboració d'aliments i de productes farmacèutics

12. Mètodes físics i químics de desinfec-ció. Hàbits i mesures higiene en la vida quotidiana i en l'àmbit professi-onal. Realització de cultius microbio-lògics de diferents mostres

13. Aplicacions de la ciència en les activi-tats laborals i indústries com l'alimen-tària, l'agrària, la farmacèutica, la sa-nitària o la d'imatge personal

1. Utilitzar correctament els materials i productes de laborato-ri, i participar en el seu manteniment, complir i respectar les normes de seguretat i higiene i de comportament en el la-boratori

2. Realitzar experiments bàsics sobre massa, temperatura, longitud, volum o densitat per a practicar el control de va-riables, el reconeixement de magnituds i la presa de dades

3. Seleccionar l'instrumental adequat i utilitzar-lo en la prepa-ració de dissolucions de diversa índole

4. Reconèixer diferents tipus de mescles i aplicar les tècniques adequades per a separar-ne els components

5. Realitzar assajos de determinació del pH en diferents disso-lucions i productes d'ús quotidià i destacar la importància d'aquesta magnitud en el medi ambient i en la vida quotidi-ana

6. Identificar diferents biomolècules en els aliments realitzant anàlisis experimentals per a reconèixer el seu valor nutritiu

7. Realitzar experiències sobre les propietats col·loïdals de les macromolècules: midó, agar, alginat, gelatina, gluten, etc., utilitzades en la cuina

8. Assajar mètodes de desinfecció i esterilització, químics i físics, i avaluar la seua pertinència i eficàcia per a diversos usos quotidians en els establiments sanitaris, d'imatge per-sonal i benestar, de restauració i en les indústries alimentà-ries i farmacèutiques

9. Realitzar cultius microbiològics de mostres de l'ambient o de la superfície corporal per a evidenciar la ubiqüitat dels microorganismes i conèixer les tècniques més elementals del seu estudi

10. Realitzar experiències de fermentació de sucs, llet o farina per a reconèixer la importància cultural de la utilització dels microorganismes en la producció d'aliments al llarg de la història

11. Analitzar les aplicacions científiques i els procediments instrumentals que s'utilitzen en diverses indústries com ara l'alimentària, l'agrària, la farmacèutica, la sanitària, d'imatge personal, etc. i realitzar un treball documental mitjançant l'ús de les TIC

CMCT CSC CMCT CMCT CMCT CMCT CSC CMCT CMCT CMCT CAA CMCT CMCT CAA CMCT CD CAA

B 3. APLICACIONS DE LA CIÈNCIA EN LA CONSERVACIÓ DEL MEDI AMBIENT

Continguts Criteris d'avaluació CC 1. L'activitat humana i el medi ambient 2. Degradació ambiental i desenrotlla-

ment sostenible. Utilització de recursos i producció d'impactes

3. La superpoblació i les seues conse-qüències ambientals

4. Estratègies de sostenibilitat i respecte pel medi ambient

5. La contaminació i els seus tipus. Con-taminació química de l'aire, del sòl i de l'aigua

6. Substàncies contaminants. Fonts de contaminació. Riscos sanitaris i eco-nòmics. Mesures preventives i

1. Justificar la necessitat social d'exercir un desenrotllament sostenible per a garantir els recursos a les generacions fu-tures, dissenyar i participar en campanyes del centre o lo-cals per a promoure i aplicar aquesta idea

2. Definir contaminació i classificar els diferents tipus, i diferenciar la contaminació natural de la produïda per l'impacte humà per a justificar les mesures pal·liatives i preventives en la gestió de cada cas

3. Catalogar els diferents contaminants atmosfèrics i des-criure els seues impactes locals, regionals i globals i ana-litzar els seus efectes i avaluar possibles accions personals i socials per a minimitzar-los

4. Determinar els impactes de l'activitat industrial i agrícola sobre el sòl i relacionar-los amb la contaminació dels

CSC CMCT CAA CMCT CSC CMCT CSC CMCT CSC


pal·liatives 7. Els contaminants atmosfèrics i els seus

impactes locals, regionals i globals. Ac-cions personals i socials per a minimit-zar-los

8. Efectes contaminants de l'activitat industrial i agrícola en el sòl. Riscos

9. Els agents contaminants de l'aigua. Conseqüències. L'eutrofització i la sali-nització com a impactes freqüents en el País Valencià. Tractament i depuració. Prevenció

10. Contaminació física: radioactiva, lumí-nica, acústica, tèrmica. Fonts contami-nants. Riscos derivats i mesures pre-ventives i pal·liatives

11. L'impacte mediambiental dels ordina-dors i dispositius electrònics. Reciclat-ge d'ordinadors i els seus components

12. Nocions bàsiques i experimentals sobre química ambiental. Cicle tecno-lògic de l'aigua. Captació, potabilitza-ció, xarxa de distribució i depuració. Ús sostenible

13. El procés de tractament de residus. Anàlisi crítica dels seus beneficis. Resi-dus industrials, radioactius i hospitala-ris. Residus sòlids urbans

14. Aspectes econòmics del tractament dels residus. Reciclatge, compostatge, incineració. Plantes de tractament. Abocadors. Justificació de la necessitat de reduir residus i reutilitzar envasos

aqüífers i evidenciar els riscos per a la població 5. Analitzar les fonts, els indicadors i els efectes de la con-

taminació de l'aigua, destacar els fenòmens d'eutrofització i salinització com a impactes freqüents al País Valencià i proposar mesures preventives

6. Descriure els processos de potabilització de l'aigua per a consum humà i de depuració d'aigües residuals, per a promoure'n l'ús responsable

7. Descriure diferents tipus de contaminació física, destacar la radioactiva, analitzar les seues fonts, els seus efectes, els seus riscos i les mesures preventives i pal·liatives aplica-bles a nivell personal i social

8. Analitzar les fases del tractament de residus, valorar críti-cament els beneficis de la recollida selectiva, la reutilitza-ció i el reciclatge, i induir la seua pràctica en l'ambient domèstic

9. Actuar de manera respectuosa amb el medi ambient en l'ús de la tecnologia en la vida diària, estimar l'impacte de la fabricació, la utilització i el reciclatge de les TIC en la sostenibilitat del medi ambient

CMCT CSC CMCT CSC CMCT CSC CMCT CSC CSC CD

B 4. INVESTIGACIÓ, DESENROTLLAMENT I INNOVACIÓ (I+D+i)

Continguts Criteris d'avaluació CC 1. Concepte d'I+D+i. Incidència

en la societat 2. Influència de les TIC en el cicle

d'investigació i desenrotllament i en l'aplicació professional del coneixement científic

3. Tipus d'innovació. Aportacions d'organismes i organitzacions

4. Indagació sobre projectes relle-vants d'I+D+i

1. Analitzar la incidència de la I+D+i en la millora de la pro-ductivitat i l'augment de la competitivitat en el marc globalit-zador actual, destacar la importància que tenen les TIC en el cicle d'investigació i desenrotllament

2. Investigar sobre tipus d'innovació en productes o en proces-sos, valorar críticament les aportacions d'organismes públics i d'organitzacions de diversa índole, a partir d'exemples d'em-preses punteres en innovació

CD SIEE CD CAA SIEE

UNITATS DE L'ASSIGNATURA I DISTRIBUCIÓ TEMPORAL

1. Metodologia científica i projecte d'investigació 6 sessions

2. Tècniques instrumentals bàsiques 34 sessions

3. Aplicacions de la ciència en la conservació del medi ambient 34 sessions

4. Investigació, desenvolupament i innovació (I+D+i) 20 sessions


CONTINGUTS DE CADA UNITAT

Unitat 1 – Metodologia científica i projecte d'investigació

1.1. El coneixement científic com a activitat humana en contínua evolució 1.2. Contribució de la ciència a la millora de la qualitat de vida 1.3. Adquisició d'actituds crítiques per a prendre decisions fonamentades davant els

problemes de la societat 1.4. Característiques bàsiques de la metodologia científica. L'experimentació en ciènci-

es 1.5. Utilització del llenguatge científic i del vocabulari específic de la matèria d'estudi

en la comprensió d'informacions i dades i comunicació d'idees 1.6. Busca i interpretació d'informació en diverses fonts usant les TIC 1.7. Identificació de preguntes i plantejament de problemes que es puguen respondre

mitjançant la investigació científica i la formulació d'hipòtesis 1.8. Aplicació de procediments experiments experimentals i anàlisi de dades 1.9. Elaboració de conclusions, redacció d'informes i comunicació de resultats 1.10. Aplicació de les pautes del treball científic per planificar i realitzar un projecte

d'investigació en equip sobre un tema d'interès cientificotecnològic o sobre aplica-cions de la ciència al món laboral

Unitat 2 – Tècniques instrumentals bàsiques

2.1. Tècniques d'experimentació en física, química, biologia i geologia 2.2. El laboratori: organització, materials i normes de seguretat 2.3. Experimentació pràctica. Anàlisi d'un experiment bàsic. Variables independent,

dependents i controlades 2.4. Magnituds directes i derivades. Aparells de mesura 2.5. Utilització de ferramentes TIC per al treball experimental del laboratori 2.6. Presa de dades i anàlisi i interpretació dels resultats 2.7. Dissolucions aquoses. Dissolvents orgànics. Mètodes de separació de mescles. Fil-

tració, decantació, destil·lació 2.8. Acidesa i basicitat de les dissolucions. Sabons, lleixius, desengreixants, anàlisi de

sòl i aigües 2.9. La ciència en la cuina i la indústria agroalimentària 2.10. Reconeixement de biomolècules i les seues propietats. Tècniques de conservació

d'aliments 2.11. Els microorganismes en la indústria. Aplicacions: elaboració d'aliments i de pro-

ductes farmacèutics 2.12. Mètodes físics i químics de desinfecció. Hàbits i mesures higiene en la vida quoti-

diana i en l'àmbit professional. Realització de cultius microbiològics de diferents mostres

2.13. Aplicacions de la ciència en les activitats laborals i indústries com l'alimentària, l'a-grària, la farmacèutica, la sanitària o la d'imatge personal

Unitat 3 – Aplicacions de la ciència en la conservació del medi ambient

3.1. L'activitat humana i el medi ambient 3.2. Degradació ambiental i desenrotllament sostenible. Utilització de recursos i pro-

ducció d'impactes


3.3. La superpoblació i les seues conseqüències ambientals 3.4. Estratègies de sostenibilitat i respecte pel medi ambient 3.5. La contaminació i els seus tipus. Contaminació química de l'aire, del sòl i de l'aigua 3.6. Substàncies contaminants. Fonts de contaminació. Riscos sanitaris i econòmics.

Mesures preventives i pal·liatives 3.7. Els contaminants atmosfèrics i els seus impactes locals, regionals i globals. Acci-

ons personals i socials per a minimitzar-los 3.8. Efectes contaminants de l'activitat industrial i agrícola en el sòl. Riscos 3.9. Els agents contaminants de l'aigua. Conseqüències. L'eutrofització i la salinització

com a impactes freqüents en el País Valencià. Tractament i depuració. Prevenció 3.10. Contaminació física: radioactiva, lumínica, acústica, tèrmica. Fonts contaminants.

Riscos derivats i mesures preventives i pal·liatives 3.11. L'impacte mediambiental dels ordinadors i dispositius electrònics. Reciclatge d'or-

dinadors i els seus components 3.12. Nocions bàsiques i experimentals sobre química ambiental. Cicle tecnològic de

l'aigua. Captació, potabilització, xarxa de distribució i depuració. Ús sostenible 3.13. El procés de tractament de residus. Anàlisi crítica dels seus beneficis. Residus in-

dustrials, radioactius i hospitalaris. Residus sòlids urbans 3.14. Aspectes econòmics del tractament dels residus. Reciclatge, compostatge, incine-

ració. Plantes de tractament. Abocadors. Justificació de la necessitat de reduir re-sidus i reutilitzar envasos

Unitat 4 – Investigació, desenvolupament i innovació (I+D+i)

4.1. Concepte d'I+D+i. Incidència en la societat 4.2. Influència de les TIC en el cicle d'investigació i desenrotllament i en l'aplicació

professional del coneixement científic 4.3. Tipus d'innovació. Aportacions d'organismes i organitzacions 4.4. Indagació sobre projectes d'I+D+i

INSTRUMENTS DE QUALIFICACIÓ DELS ALUMNES

El caràcter aplicat i pràctic d’aquesta assignatura requereix emprar els següents instru-ments d’avaluació i qualificació:

1. Cada alumne o alumna tindrà una llibreta-diari de treball individual on prendrà nota de les explicacions i detalls tècnics de les diferents experiències que es faran al laboratori i on recollirà les dades numèriques o resultats dels experiments i farà els càlculs en brut. La llibreta tindrà una nota de continguts.

2. Els treballs que així ho requeresquen es realitzaran en grups de dos o tres alum-nes, els mateixos tot el curs.

3. Cada grup elaborarà un únic informe sobre els resultats i conclusions de cada ex-periment que serà valorat conjuntament amb la mateixa nota per a tots els alumnes del grup i s’haurà d’entregar al professor a la data fixada.

4. L’assistència a classe és obligatòria, òbviament, però en tractar-se d’una assignatura de treball al laboratori es tindrà en compte tant la participació activa en classe com la no assistència injustificada, que podrà rebaixar la nota final de cada avaluació se-gons el nombre de faltes sense justificar.



Com que es tracta d’una assignatura nova de caràcter aplicat no emprarem cap llibre de text específic. Les referències bibliogràfiques s’aniran indicant tot al llarg del curs. En tot cas als alumnes se’ls facilitaran els materials complementaris adequats per a desenvolupar el seu treball al laboratori i per a elaborar els informes de les experiències que se’ls demane.


CULTURA CIENTÍFICA – 4t ESO


D’acord amb la legislació que regula el currículum de l'Ensenyança Secundària Obligatòria elaborada per la Generalitat Valenciana per a l’assignatura Cultura Científica del 4t curs d'ESO, de caràcter optatiu, els blocs de continguts i els criteris d'avaluació resumits que han d’assolir els alumnes que la cursen són els que s'indiquen tot seguit. Els criteris complets es poden consultar en el DOCV núm. 7544 (10-06-2015) (pàgines 17762 a 17764).

B 1. PROCEDIMENTS DE TREBALL

Continguts Criteris d'avaluació CC 1. Anàlisi de la informació cientí-

fica 2. Importància de la I+D en la

vida quotidiana 3. Comunicació de conclusions



3. Reconèixer la terminologia conceptual de la ciència i utilitzar-la correctament en activitats orals i escrites

4. Escriure textos de caràcter científic en diversos formats i transmetre de forma organitzada els seus coneixements

5. Buscar i seleccionar informació científica de forma contras-tada en diferents mitjans citant adequadament la seua proce-dència

6. Presenta informació sobre un tema científic, comentar arti-cles i analitzar el paper de la investigació científica en la nos-tra societat, defensant en públic les seues conclusions

7. Col·laborar i comunicar-se per a construir un producte o tasca col·lectiva compartint informació, mitjançant l'ús ade-quat de les TIC

8. Aplicar les bones formes de conducta en la comunicació i prevenir, denunciar i protegir els altres de les males pràcti-ques com el ciberassetjament


10. Planificar tasques o projectes, individuals o col·lectius i co-municar de forma personal els resultats obtinguts


CCLI SIEE CCLI CAA CCLI CCLI CAA CCLI CD CCLI CD CD CSC CD CSC CD SIEE CAA SIEE CSC

B 2. L'UNIVERS

Continguts Criteris d'avaluació CC 1. L'Univers: origen i evolució 2. L'organització de l'Univers 3. El sistema solar: formació,

estructura i característiques 4. Les estrelles i la seua evolució 5. Forats negres 6. Matèria fosca

1. Analitzar les diferents teories científiques sobre l'origen, evolució i final de l'Univers, establint els arguments que les fonamenten i utilitzar la teoria del Big Bang per sa explicar l'origen de l'Univers

2. Establir l'organització de l'Univers conegut i situar-hi el sis-tema solar, determinant, amb l'ajuda d'exemples, els aspectes més rellevants de la Via Làctia

3. Explicar l'estructura de l'Univers a partir de l'existència de la matèria fosca

4. Argumentar l'existència dels forats negres i descriure'n les principals característiques

5. Esbrinar les fases de l'evolució estel·lar i aplicar els coneixe-

CCLI CMCT CMCT CMCT CMCT CCLI CMCT


ments per a descriure en quina fase es troba el nostre Sol 6. Explicar la formació del sistema solar i descriure la seua

estructura i les característiques principals 7. Justificar les condicions que ha de tenir un planeta per alber-

gar vida 8. Resumir els esdeveniments científics històrics fonamentals

per a explicar el coneixement actual de l'Univers

CMTC CMCT CMCT

B 3. ASPECTES TECNOLÒGICS I EL SEU IMPACTE AMBIENTAL

Continguts Criteris d'avaluació CC 1. Els problemes mediambientals:

causes i conseqüències 2. Implicacions socials presents i

futures dels problemes medi-ambientals

3. Tractament de dades mediam-bientals: extracció i interpreta-ció de la seua informació

4. La necessitat de noves fonts d'energia. Avantatges i incon-venients de les noves fonts d'energia

5. La pila de combustible: aplica-cions tecnològiques

6. Sostenibilitat

1. Establir la relació entre els problemes mediambientals i les seues causes per a predir les seues conseqüències i plantejar possibles solucions

2. Avaluar els impactes de la sobreexplotació dels recursos naturals, contaminació, desertització, tractament de residus i pèrdua de biodiversitat per a proposar solucions

3. Realitzar de forma eficaç tasques o projectes, tenir iniciatives per a emprendre i proposar accions sent conscient de les se-ues fortaleses i debilitats, mostrar curiositat i interès durant el seu desenrotllament i actuar amb flexibilitat buscant soluci-ons alternatives

4. Seleccionar tot tipus de dades mediambientals per a extraure i interpretar la informació, establint-ne conclusions

5. Establir els avantatges i els inconvenients de les diferents fonts d'energia, tant renovables com no renovables, per a comparar-les

6. Explicar el funcionament de la pila de combustible, les seues aplicacions i avantatges, a partir de l'obtenció i l'ús de l'hidro-gen com a font d'energia

7. Analitzar les implicacions mediambientals dels principals tractats i protocols internacionals sobre la protecció del medi ambient per a argumentar sobre la necessitat d'una gestió sostenible de recursos

CMCT CSC CMCT CSC SIEE SIEE CAA CMCT CMCT CSC CMCT CSC CMCT CSC

B 4. QUALITAT DE VIDA

Continguts Criteris d'avaluació CC 1. Vida i salut 2. Malalties més freqüents: carac-

terístiques, causes i tractaments 3. Malalties infeccioses i no in-

feccioses. Sistema immunolò-gic

4. La malaltia al llarg de la histò-ria

5. Les vacunes: importància i actuació

6. Consum de drogues: efectes sobre l'organisme

7. Estils de vida saludable. Ali-mentació i salut: dieta sana

1. Entendre la definició de salut que dóna l'Organització Mun-dial de la Salut (OMS) per a estudiar les malalties més fre-qüents

2. Descriure les característiques dels microorganismes patògens i les malalties infeccioses més importants per a identificar els mitjans de contagi i etapes del seu desenrotllament

3. Estructurar els mecanismes de defensa que posseeix l'orga-nisme humà per a establir la funció que exerceixen

4. Analitzar les causes, efectes i tractaments de les malalties greus més comuns per a establir les principals línies de pre-venció i actuació

5. Resumir les fets històrics més rellevants en l'avanç de la prevenció, detecció i tractament de les malalties per a enten-dre la importància de la penicil·lina en la lluita contra les in-feccions i la seua repercussió social, i avaluar el perill de crear resistència als fàrmacs

6. Analitzar el perill que comporta el consum de drogues a partir de l'estudi dels seus efectes en l'organisme per a preve-nir la drogoaddicció

7. Establir la relació entre alimentació i salut, comparant els estils de vida saludable i els que no ho són, per a fomentar una dieta sana i una vida saludable

CSC CMCT CMCT CMCT CSC CMCT CSC CMCT CSC CMCT CSC CMCT


B 5. NOUS MATERIALS

Continguts Criteris d'avaluació CC 1. Influència dels distints materi-

als i recursos en el desenrot-llament de la humanitat

2. Matèries primeres: obtenció i repercussions

3. Nous materials, aplicacions presents i futures

1. Relacionar el progrés humà amb el descobriment de les pro-pietats de certs materials que permeten la seua transformació i aplicacions tecnològiques i analitzar la relació dels conflictes entres pobles com a conseqüència de l'explotació dels recur-sos naturals

2. Descriure el procés d'obtenció de diversos materials i valorar-ne el cost econòmic i mediambiental, per a avaluar el pro-blema dels abocaments tòxics o de la corrosió dels materials en l'àmbit ambiental i social

3. Justificar la necessitat de l'estalvi, reutilització i reciclatge de materials en termes econòmics i mediambientals

4. Definir el concepte de nanotecnologia i descriure les seues aplicacions presents i futures en diferents camps

5. Buscar i seleccionar informació sobre els entorns laborals, professions i estudis vinculats amb els coneixements de 4t de l'ESO, analitzar els coneixements, habilitats i competències necessàries per al seu desenrotllament i comparar-les amb les pròpies aptituds i interessos per a generar alternatives davant la presa de decisions vocacionals

CSC CMCT CSC CMCT CSC CMCT CSC CMCT SIEE CSC


1. La ciència i el treball científic 6 sessions

2. L'Univers 22 sessions

3. La salut i la malaltia 22 sessions

4. Els avanços tecnològics i el seu impacte ambiental 22 sessions

5. Els nous materials 22 sessions


Unitat 1 – La ciència i el treball científic

1.1. El treball científic en la història 1.2. El treball científic 1.3. Ciència i societat 1.4. Ciència i pseudociència

Unitat 2 – L’Univers

2.1. La cosmologia en la història 2.2. Els constituents de l'Univers 2.3. L'origen i l'evolució de l'Univers 2.4. L'estructura de l'Univers 2.5. El Sistema Solar 2.6. La Terra i la vida 2.7. L'estudi i l'exploració de l'Univers


Unitat 3 – La salut i la malaltia

3.1. La salut en la història 3.2. La salut i la malaltia 3.3. Les malalties infecciones i parasitàries 3.4. Malalties no infeccioses 3.5. Diagnòstic de malalties 3.6. Prevenció de malalties 3.7. Tractament de malalties

Unitat 4 – Els avanços tecnològics i el seu impacte ambiental

4.1. El medi ambient en la història 4.2. Els recursos naturals 4.3. L'espècie humana i el medi ambient 4.4. Els impactes ambientals 4.5. La gestió sostenible del planeta

Unitat 5 – Els nous materials

5.1. Els nous materials en la història 5.2. Els materials naturals 5.3. Els materials artificials 5.4. Localització, producció i consum de materials 5.5. El problema dels residus


Aquesta proposta didàctica es completa amb els materials didàctics elaborats pel Depar-tament que contenen els aspectes bàsics de la programació i desenvolupen els continguts abans assenyalats. Encara que es tracta d'una assignatura amb un nom diferent, els seus continguts són pràcticament els mateixos que les "Ciències per al Món Contemporani" impartides abans d'im-plantar-se la nova llei d'educació, per la qual cosa es podran emprar materials didàctics ja confec-cionats i que estan disponibles a la web.

A més per a facilitar l'estudi dels alumnes es proposa com a llibre únicament de consulta el que s'indica tot seguit:

BLANCO, D. et al. Cultura científica – 4t ESO – #somoslink. Edelvives. Zaragoza. 2016.

Aquest llibre es completa amb els materials elaborats pels autors per a guia del professo-rat, on es poden verificar els aspectes concrets que desenvolupen els objectius exposats.


RECURSOS MULTIMÈDIA PER A L’ESO

Oferim aquestes referències a pàgines WEB amb recursos interessants per al treball a l’aula amb la indicació dels nivells més apropiats a què van dirigides, així com documentals, víde-os i pel·lícules que podem aprofitar com a recursos didàctics.

PÀGINES WEB

FQ 2n - 3t - 4t ESO

www.edu365.cat (Portal general de materials didàctics)

www.edu365.cat/eso/muds/ciencies/index.htm

(Secció Ciències de la Natura ESO del portal anterior. Conté miniunitats didàctiques)

http://lacurie.org/2009/06/10/webs-sobre-formulacio-i-nomenclatura-de-quimica/

(Portal amb webs sobre formulació i nomenclatura química)

http://www.iestiemposmodernos.com/diverciencia/

(Web en castellà sobre pràctiques de química i altres experiments divertits)

http://www.iesberenguer.net/departaments/fisicaiquimica/fisicaiquimica.htm - act

(Web departament de FQ de l’IES Berenguer d’Anoia amb materials didàctics interessants)

http://apliense.xtec.cat/arc/

(Portal d’accés a materials didàctics elaborats pel professorat, consultables en seqüències didàc-tiques o bé per nivells)

http://www.ptable.com/?lang=ca

(Taula periòdica interactiva amb dades, fotos i vídeos)

Cultura Científica 4t ESO

http://blog.educalab.es/leer.es/web_cmc/index.htm

(WEB del MEC amb els continguts dels materials de CMC elaborats pel nostre equip)

http://darwin-online.org.uk/

(Web en anglès sobre l’obra escrita i dibuixos de Charles Darwin)

http://www.euroresidentes.com/futuro/nanotecnologia/nanotecnologia.htm

(Web en castellà sobre nanotecnologia)

VÍDEOS

FQ 3r ESO

U.5 – Elements i compostos químics

OPEN UNIVERSITY: "Descobrint elements"

OPEN UNIVERSITY: "La taula periòdica"


FQ 4t ESO

U.2 – Les forces – U.3 – Forces gravitatòries

OPEN UNIVERSITY: "El moviment: les lleis de Newton"

OPEN UNIVERSITY: "La cosmologia abans de Newton"

EL UNIVERSO MECÁNICO: "La ley de la gravedad. Caída de los cuerpos"

EL UNIVERSO MECÁNICO: "Galileo. La ley de inercia"

EL UNIVERSO MECÁNICO: "Las leyes de Newton"

EL UNIVERSO MECÁNICO: "La manzana y la Luna"

EL UNIVERSO MECÁNICO: "Las fuerzas de la naturaleza"

PEL·LÍCULES RECOMANADES

Apolo 13

Capricornio Uno

Planeta Rojo

Titanic

Evolution

La isla

Interstellar

Marte

Planta 4

Camino a la escuela

Una mente maravillosa

Los viajes de Gulliver


PROGRAMACIÓ D’ASSIGNATURES DEL BATXILLERAT


CULTURA CIENTÍFICA – 1r BATXILLERAT


D’acord amb la legislació que regula el currículum de l'Ensenyança Secundària Obligatòria elaborada per la Generalitat Valenciana per a l’assignatura Cultura Científica del 1r curs de Batxi-llerat, de caràcter optatiu, els blocs de continguts i els criteris d'avaluació resumits que han d’assolir els alumnes que la cursen són els que s'indiquen tot seguit. Els criteris complets es poden consultar en el DOCV núm. 7544 (10-06-2015) (pàgines 17764 a 17767).

B 1. PROCEDIMENTS DE TREBALL

Continguts Criteris d'avaluació CC 1. Anàlisi de la informació

científica 2. Importància de la I+D en

la vida quotidiana 3. Comunicació de conclusi-

ons

1. Interpretar textos orals propis de l'àrea per obtenir informació 2. Expressar oralment textos prèviament planificats per transmetre

de forma organitzada els seus coneixements amb un llenguatge no discriminatori

3. Participar en intercanvis comunicatius mitjançant un llenguatge no discriminatori

4. Reconèixer la terminologia conceptual pròpia de la ciència i utilitzar-la correctament en activitats orals i escrites

5. Llegir textos científics de formats diversos utilitzant les estratè-gies de comprensió lectora per a obtenir informació i aplicar-la en la reflexió sobre el contingut

6. Escriure textos de caràcter científic en diversos formats i su-ports, cuidant els aspectes formals, aplicant les normes de cor-recció gramatical, per a transmetre de forma organitzada els seus coneixements amb un llenguatge no discriminatori

7. Buscar i seleccionar informació científica de diferents fonts de forma contrastada i organitzar la informació obtinguda per mitjà de diversos procediments de presentació de continguts, tant en paper com digitalment, per a ampliar els seus coneixements i elaborar textos, i citar-ne adequadament la procedència

8. Col·laborar i comunicar-se per a construir un producte o tasca col·lectiva compartint informació i continguts digitals, mitjan-çant l'ús adequat de les TIC tot aplicant les bones formes de conducta en la comunicació, i prevenir, denunciar i protegir els altres de les males pràctiques com el ciberassetjament

9. Crear i editar continguts digitals com a documents de text i presentacions multimèdia amb sentit estètic mitjançant aplicaci-ons informàtiques per a registrar informació científica, tot co-neixent com aplicar els diferents tipus de llicències

10. Utilitzar aplicacions informàtiques per a resoldre problemes i recrear experiments científics

11. Analitzar el paper que la investigació científics té com a motor de la nostra societat i la seua importància al llarg de la història

12. Analitzar la importància de la I+D en la vida quotidiana per a generar coneixement, aplicacions científiques i desenrotllament tecnològic

13. Gestionar de forma eficaç tasques o projectes científics, fent propostes creatives i confiant en les seues possibilitats i prendre decisions raonades i responsables

14. Planificar projectes científics, individuals o col·lectius, descrivint accions, recursos materials, terminis i responsabilitats per acon-seguir els objectius proposats, considerant-ne les alternatives, avaluar el procés i el producte final i comunicar els resultats

CCLI/SIEE CCLI CAA CCLI CSC CCLI CCLI CAA CCLI CAA CCLI CD CSC CD CD CMCT CD CMCT CSC CMCT CD SIEE CAA SIEE CAA


15. Buscar i seleccionar informació sobre els entorns laborals, pro-fessionals i estudis vinculats amb els coneixements del nivell educatiu, analitzar els coneixements, habilitats i competències necessàries per al seu desenrotllament i comparar-les amb les pròpies aptituds i interessos per a generar alternatives davant de la presa de decisions vocacional

16. Organitzar un equip de treball i distribuir responsabilitats i gestionar recursos perquè tots els membres participen i arriben a les metes comunes, influir positivament en els altres generant implicació en la tasca i utilitzar el diàleg igualitari per a resoldre conflictes i discrepàncies actuant amb responsabilitat i sentit ètic

SIEE CSC SIEE CAA CSC

B 2. LA TERRA I LA VIDA

Continguts Criteris d'avaluació CC 1. Teoria de la deriva continental 2. Tectònica de plaques 3. Origen de la vida en la Terra 4. La selecció natural

1. Justificar la teoria de la deriva continental a partir de les proves geogràfiques, paleontològiques, geològiques i paleoclimàtiques

2. Utilitzar la tectònica de plaques per a explicar l'expansió del fons oceànic i l'activitat sísmica i volcànica en les vores de les plaques

3. Relacionar l'existència de diferents capes terrestres amb la propagació de les ones sísmiques a través d'elles

4. Explicar les diferent teories sobre l'origen i desenrotllament de la vida en la Terra

5. Descriure les proves biològiques, paleontològiques i moleculars en què es basa la teoria de l'evolució de les espècies

6. Enfrontar les teories de Darwin i Lamarck per a explicar la selecció natural

7. Establir les diferents etapes evolutives dels homínids fins a arribar a l'Homo sapiens, identificant les seues característiques fonamentals, com ara la capacitat cranial i alçada

8. Analitzar de forma crítica les informacions associades a l'Uni-vers, la Terra i a l'origen de les espècies, distingint entre infor-mació científica real, opinió i ideologia

CMCT CMCT CMCT CMCT CMCT CMCT CMCT CMCT CAA SIEE

B 3. AVANÇOS EN BIOMEDICINA

Continguts Criteris d'avaluació CC 1. Anàlisi de l'evolució històrica

en la consideració i tractament de les malalties

2. Avaluació de les alternatives a la medicina tradicional

3. Transplantaments 4. La investigació medicofarma-

cèutica 5. Ús responsable del sistema

sanitari i els medicaments

1. Reconèixer l'evolució històrica dels mètodes de diagnòstic i tractament de les malalties

2. Reconèixer l'existència d'alternatives a la medicina tradicional, avaluant-ne el fonament científic i els riscos que comporten

3. Proposar els trasplantaments com a alternativa en el tracta-ment de certes malalties, tenint en compte els seus avantatges i inconvenients

4. Descriure el procés que segueix la indústria farmacèutica per a descobrir, desenvolupar, assajar i comercialitzar els fàrmacs

5. Justificar la necessitat de fer un ús racional de la sanitat i dels medicaments

CMCT CMCT CSC CMCT CSC CMCT CSC CMCT CSC

B 4. LA REVOLUCIÓ GENÈTICA

Continguts Criteris d'avaluació CC 1. Desenrotllament històric de la

genètica 2. La informació genètica 3. Desxifrant el genoma humà 4. Aplicacions de la genètica i les

seues repercussions socials i econòmiques

1. Explicar el desenrotllament històric de la genètica 2. Saber ubicar la informació genètica que posseeix tot ser viu i

establir la relació jeràrquica entre les distintes estructures, des del nucleòtid fins als gens responsables de l'herència

3. Explicar la forma en què es codifica la informació genètica en l'ADN, justificant la necessitat d'obtenir el genoma complet d'un individu i desxifrar-ne el contingut

CMCT CMCT CMCT CSC


4. Analitzar les aplicacions de l'enginyeria genètica en l'obtenció de fàrmacs, transgènics i teràpies gèniques

5. Establir les repercussions socials i econòmiques de la repro-ducció assistida, la selecció i conservació d'embrions

6. Descriure i analitzar les possibilitats que ofereix la clonació en diferents camps

7. Reconèixer els diferents tipus de cèl·lules mare en funció de la seua procedència i capacitat generativa i establir en cada cas les aplicacions principals

8. Explicar, de forma crítica, els avanços científics relacionats amb la genètica, els seus usos i conseqüències mèdiques i so-cials

9. Explicar els avantatges i inconvenients dels aliments transgè-nics, raonant la conveniència o no del seu ús

CMCT CSC CMCT CSC CMCT CEC CMCT CSC CMCT CEC CMCT CSC/CAA

B 5. NOVES TECNOLOGIES EN COMUNICACIÓ I INFORMACIÓ

Continguts Criteris d'avaluació CC 1. La revolució informàtica 2. Avanços més significatius de

la tecnologia actual 3. Beneficis i problemes dels

avanços tecnològics

1. Reconèixer l'evolució històrica de l'ordinador en termes de grandà-ria i capacitat de procés

2. Explicar com s'emmagatzema la informació en diferents formats físics, com ara discos durs, discos òptics i memòries, tenint en compte els avantatges i inconvenients de cada format

3. Utilitzar amb propietat conceptes específicament associats a l'ús d'Internet

4. Comparar les prestacions de dos dispositius del mateix tipus, un basat en la tecnologia analògica i un altre en la digital

5. Determinat el fonament d'alguns dels avanços més significatius de la tecnologia actual: com s'estableix la posició sobre la superfície terrestre amb la informació rebuda dels diferents sistemes de sa-tèl·lits GPS o GLONASS; infraestructura bàsica que requereix l'ús de la telefonia mòbil; tecnologia LED i els avantatges que suposa la seua aplicació en pantalles planes d'il·luminació

6. Reconèixer de forma crítica la constant evolució tecnològica i el consumisme que origina en la societat

7. Justificar l'ús de les xarxes socials i assenyalar-ne els avantatges que ofereixen, els riscos que suposen i les solucions que s'utilitzen

8. Descriure en què consisteixen els delictes informàtics més habitu-als, posant de manifest la necessitat de protegir les dades per mitjà d'encriptació, contrasenyes, etc.

9. Demostrar mitjançant debats, o l'elaboració de redaccions i/o comentaris de text, que hom és conscient de la importància que tenen les noves tecnologies en la societat actual

CMCT CSC CMCT CD CCLI CMCT CSC CMCT CSC CAA CMCT CSC CMCT CSC CMCT CSC CAA CCLI SIEE


1. La ciència i el treball científic 4 sessions

2. La Terra i la vida. Evolucionisme 15 sessions

3. Avanços en biomedicina 15 sessions

4. La revolució genètica 15 sessions

5. Les noves tecnologies de la comunicació 15 sessions



Unitat 1 – La ciència i el treball científic

1.1. El mètode de treball de la ciència 1.2. El treball científic i la investigació actual 1.3. Anàlisi de la informació científica 1.4. Comunicació de conclusions 1.5. Importància de la I+D en la vida quotidiana 1.6. La ciència i la pseudociència

Unitat 2 – La Terra i la vida. Evolucionisme

2.1. Els orígens de la Terra 2.2. Les capes de la Terra 2.3. Tectònica de plaques 2.4. Teoria de la deriva continental 2.5. La vida a la Terra 2.6. Provant d’entendre què és la vida 2.7. Els escenaris inicials de la vida 2.8. Breu història de la vida a la Terra 2.9. El creacionisme 2.10. L’evolucionisme 2.11. Les evidències de l’evolució 2.12. L’evolució del darwinisme

Unitat 3 – Avanços en biomedicina

2.1. Evolució històrica del tractament de les malalties 2.2. Les proves per fer el diagnòstic 2.3. Les proves analítiques 2.4. Mètodes de diagnosi d’imatge 2.5. El càncer: la pèrdua de control de la reproducció cel·lular 2.6. La leucèmia 2.7. Els tractaments contra el càncer 2.8. Les transfusions i els trasplantaments 2.9. Cèl·lules mare i clonatge terapèutic

Unitat 4 – La revolució genètica

4.1. Qui som i d'on venim? 4.2. Desenrotllament històric de la genètica 4.3. Modificar la vida 4.4. El genoma humà 4.5. La reproducció assistida i el diagnòstic preimplantacional 4.6. La fecundació in vitro 4.7. La teràpia gènica 4.8. L’hemofília 4.9. L’herència de l’hemofília


Unitat 5 – Les noves tecnologies de la comunicació

5.1. La revolució informàtica 5.2. Els sistemes de representació numèrica 5.3. Les xarxes de commutació 5.4. La conversió d’analògic a digital 5.5. Els mòdems. Les xarxes de commutació de paquets 5.6. Les xarxes d’àrea local 5.7. L’ordinador 5.8. Internet 5.9. Navegar per Internet 5.10. L’SMS i la missatgeria instantània 5.11. Cercar informació a Internet 5.12. El correu electrònic 5.13. De tothom per a tothom 5.14. La telefonia mòbil 5.15. Els sistemes globals de navegació per satèl·lit


Aquesta proposta didàctica es completa amb els materials didàctics elaborats pel Depar-tament que contenen els aspectes bàsics de la programació i desenvolupen els continguts abans assenyalats. Encara que es tracta d'una assignatura amb un nom diferent, els seus continguts són pràcticament els mateixos que les "Ciències per al Món Contemporani" impartides abans d'im-plantar-se la nova llei d'educació, per la qual cosa es podran emprar materials didàctics ja confec-cionats i que estan disponibles a la web.


FÍSICA I QUÍMICA – 1r BATXILLERAT

OBJECTIUS GENERALS DE L'ASSIGNATURA

D’acord amb la legislació que regula el currículum del Batxillerat elaborada per la Genera-litat Valenciana per a l’assignatura Física i Química del 1r curs de Batxillerat, els objectius generals que han d’assolir els alumnes que la cursen són els següents:

1. Comprendre els conceptes, les lleis, les teories i els models més importants i generals de la física i la química, que els permeten tenir una formació global científica i desenvolupar es-tudis posteriors més específics.

2. Aplicar els conceptes esmentats, les lleis, les teories i els models apresos a situacions quo-tidianes.

3. Analitzar críticament hipòtesis i teories contraposades que permeten desenvolupar el pen-sament crític, i valorar les seues aportacions al desenvolupament de la física i química.

4. Utilitzar les estratègies o destreses pròpies de la investigació científica, tant documentals com experimentals, per a resoldre problemes, realitzar treballs pràctics i, en general, ex-plorar situacions i fenòmens desconeguts per a ells; tot reconeixent el caràcter de la cièn-cia com un procés canviant i dinàmic.

5. Mostrar actituds científiques, com ara la recerca d’informació exhaustiva, la capacitat críti-ca, la necessitat de verificació dels fets, la posada en dubte del que és obvi, l’obertura da-vant de noves idees.

6. Comprendre les complexes interaccions entre la física i química i la tècnica i l’impacte d’ambdues en la societat i en el medi ambient, i valorar la necessitat de no degradar l’entorn i d’aplicar la ciència a una millora de les condicions de vida actuals.

7. Comprendre el sentit de les teories i models físics i químics com una explicació dels fe-nòmens naturals, tot valorant la seua aportació al desenvolupament d’aquestes disciplines.

8. Desenvolupar actituds positives cap a la física i química i el seu aprenentatge que perme-ten, per tant tenir interès i autoconfiança quan es realitzen activitats d’aquestes ciències.

9. Explicar expressions “científiques” del llenguatge quotidià segons els coneixements físics i químics adquirits, relacionant l’experiència diària amb la científica.



0. Magnituds, mesures i imprecisions 4 sessions

1. Teoria atomicomolecular de la matèria 24 sessions

2. Càlculs estequiomètrics en les reaccions 10 sessions

3. Termoquímica 10 sessions

4. Espontaneïtat de les reaccions químiques 6 sessions

5. Formulació i nomenclatura química inorgànica 10 sessions

6. Cinemàtica 20 sessions

7. Dinàmica 20 sessions

8. Energia i treball 15 sessions

9. Camp elèctric i corrent 15 sessions


Unitat 0 – Magnituds, mesures i imprecisions

0.6. Característiques del treball científic 0.7. Magnituds físiques i unitats 0.8. Equacions de dimensions 0.9. El procés de mesura. Concepte d'imprecisió 0.10. L'elaboració de les dades d'un experiment

Unitat 1 - Teoria atomicomolecular de la matèria

1.1. Lleis dels gasos 1.2. Lleis ponderals de les reaccions químiques 1.3. Hipòtesis atòmiques de Dalton 1.4. Lleis volumètriques i hipòtesis d'Avogadro 1.5. Concepte de quantitat de substància. Constant d'Avogadro 1.6. Fórmules empíriques i moleculars 1.7. La matèria en el món natural: tècniques de separació 1.8. Dissolucions. Formes d'expressar la concentració

Unitat 2 - Càlculs estequiomètrics en les reaccions

2.1. Introducció al concepte de reacció química 2.2. L’equació química 2.3. Estequiometria de les reaccions químiques

Unitat 3 – Termoquímica

3.1. Introducció. Conceptes bàsics 3.2. Transferència d'energia entre un sistema i l'exterior 3.3. Primer principi de la termodinàmica 3.4. Calor de reacció a volum constant


3.5. Calor de reacció a pressió constant. Entalpia 3.6. Llei de Hess. Cicles termoquímics 3.7. Entalpies estàndard de reacció

Unitat 4 – Espontaneïtat de les reaccions químiques

4.1. Concepte qualitatiu d'espontaneïtat 4.2. Evolució d'un sistema aïllat. Concepte d'entropia 4.3. Segon principi de la termodinàmica 4.4. Evolució d'un sistema que intercanvia energia amb l'exterior.

Concepte d'energia lliure

Unitat 5 - Formulació i nomenclatura química inorgànica

5.1. Introducció 5.2. Substàncies simples 5.3. Òxids bàsics. Peròxids. Òxids àcids 5.4. Hidrurs. Hidràcids. Noves normes 5.5. Combinacions entre un metall i un no-metall 5.6. Combinacions binàries entre no-metalls 5.7. Cations i anions 5.8. Hidròxids 5.9. Oxoàcids 5.10. Sals neutres. Oxosals. Sals hidratades 5.11. Sals àcides

Unitat 6 - Cinemàtica

6.1. El moviment: magnituds necessàries per a descriure'l 6.2. Moviment uniforme 6.3. Moviment uniformement accelerat 6.4. Moviment relatiu. Composició de moviments uniformes 6.5. Moviments parabòlics: tir oblic i tir horitzontal 6.6. Moviment circular uniforme 6.7. Moviment circular uniformement accelerat 6.8. Components intrínseques del vector acceleració 6.9. Descripció del moviment harmònic simple

Unitat 7 - Dinàmica

7.1. Força i moviment: revisió d'idees preconcebudes 7.2. Mesura i representació de les forces 7.3. Concepte de quantitat de moviment 7.4. Formulació dels principis de la dinàmica: Lleis de Newton 7.5. Impuls mecànic i conservació de la quantitat de moviment 7.6. Revisió crítica dels principis de la dinàmica 7.7. Interacció gravitatòria: Llei de la Gravitació Universal 7.8. Tensions en cordes i cables 7.9. Forces de fricció entre superfícies en contacte 7.10. Resolució de problemes de dinàmica 7.11. Forces en moviments curvilinis: la força centrípeta 7.12. Dinàmica del moviment harmònic simple


Unitat 8 - Energia i treball

8.1. Introducció als conceptes d'energia i treball 8.2. Transmissió d'energia. Definició operativa de treball 8.3. Aprofundiment en el concepte d'energia. Relacions treball-energia 8.4. El principi de conservació de l'energia 8.5. Concepte de potència 8.6. Estudi energètic de moviment harmònic simple

Unitat 9 – Camp elèctric i corrent

9.1. Electrització per fricció 9.2. Llei de Coulomb 9.3. Camp elèctric 9.4. Estudi energètic de la interacció elèctrica 9.5. Corrent elèctric 9.6. Resistència dels conductors: Llei d'Ohm 9.7. Associació de resistències. Aparells de mesura

CRITERIS D’AVALUACIÓ

L’avaluació dels coneixements adquirits a l’ensenyament de la Física i Química en aquest primer curs de Batxillerat es farà segons els criteris següents, de manera que en acabar el curs cada alumne o alumna haurà demostrat que és capaç de:

1. Establir les equacions dels moviments rectilini i circular uniformes i rectilini uniforme-ment accelerat, així com les de moviments compostos, i aplicar-les a la resolució de situa-cions problemàtiques.

2. Aplicar els principis de la dinàmica a situacions problemàtiques en les quals intervinguen les forces pes, de fricció i elàstiques.

3. Utilitzar el principi de conservació de l’energia per resoldre situacions que involucren energies cinètica i potencial (gravitatòria i elàstica) i dues formes de transferència: el tre-ball mecànic i la calor.

4. Comprendre els diferents conceptes que descriuen la interacció entre càrregues, camps i forces elèctriques, i energies potencials i potencials elèctrics.

5. Dissenyar i muntar circuits, per a predir i determinar experimentalment la intensitat i la di-ferència de potencial entre dos punts qualssevol.

6. Contrastar diferents fonts d’informació i elaborar informes en relació a problemes físics i químics rellevants per a la societat.

7. Interpretar les lleis ponderals i les relacions volumètriques. Determinar masses atòmiques i fórmules a partir de l’anàlisi i tractament dels resultats quantitatius produïts en les reac-cions destinades a aquest fi.

8. Utilitzar el concepte de mol i calcular el nombre de mols presents en una determinada quantitat de substància.

9. Justificar les successives elaboracions de models atòmics tot valorant el caràcter obert de la ciència.


10. Deduir, mitjançant la utilització comprensiva de la taula periòdica, algunes propietats dels elements i dels compostos binaris que aquests poden formar, deduir-ne la possible formu-lació i relacionar, a més, les distintes propietats de les substàncies amb les seues aplicaci-ons pràctiques.

11. Deduir tota la informació que proporciona la correcta escriptura d’una equació química i utilitzar-la en la resolució d’exercicis i problemes teòrics i aplicats.

12. Resoldre exercicis i problemes relacionats amb les reaccions químiques de les substàncies, utilitzant la informació que s'obté de les equacions químiques.

13. Analitzar la importància del carboni com a element imprescindible en els éssers vius i en la societat actual, tot justificant l’elevat nombre de compostos que el contenen per les possibilitats de combinació que té la seua estructura atòmica.

14. Escriure i anomenar correctament substàncies químiques inorgàniques i orgàniques. Des-criure els principals tipus de compostos del carboni, així com les situacions d'isomeria que es pogueren presentar.

ESTRUCTURA DE LES PROVES DE RECUPERACIÓ

Les proves de recuperació contindran entre 8 i 10 qüestions, la meitat de continguts de Física i la meitat de Química. Totes les qüestions es valoraran igual. Entre les proves figuraran almenys un 50 % de problemes amb càlculs diversos sobre els continguts impartits i figuraran igualment altres qüestions de raonament o exposició de continguts teòrics i de realització de des-treses com la interpretació i realització de gràfiques senzilles relacionades amb els temes impartits. Algunes qüestions es poden proposar amb dues opcions a triar per l’alumnat.


Aquesta proposta es completa amb els materials didàctics adoptats pel Departament que contenen els aspectes bàsics de la programació elaborada i desenvolupen els continguts abans assenyalats. Es tracta d'un programa-guia renovat i adaptat a la programació actual i a l'ús de les noves tecnologies. Els materials estan disponibles a la pàgina web del Departament i també se'ls facilitarà als alumnes directament mitjançant un pen-drive si així ho prefereixen.


FÍSICA – 2n BATXILLERAT


D’acord amb la legislació que regula el currículum del Batxillerat elaborada per la Genera-litat Valenciana per a l’assignatura Física del 2n curs de Batxillerat, els objectius generals que han d’assolir els alumnes que la cursen són els següents:

1. Comprendre els principals conceptes de les ciències físiques i com aquests s’articulen en lleis, models i teories.

2. Aplicar els conceptes a l’explicació de certs fenòmens físics i a l’anàlisi d’alguns dels usos tecnològics més quotidians de les ciències físiques.

3. Discutir i analitzar críticament hipòtesis i teories contraposades que permeten desen-volupar el pensament crític, i valorar les seues aportacions al desenvolupament de la Física.

4. Utilitzar amb autonomia les estratègies pròpies de la investigació científica per a re-soldre problemes, realitzar treballs pràctics i, en general, explorar situacions i fenò-mens desconeguts per a ells.

5. Comprendre la naturalesa de la Física i les seues limitacions així com les seues com-plexes interaccions amb la tecnologia i la societat, tot valorant la necessitat de preser-var el medi ambient i de treballar per tal d’aconseguir una millora de les condicions de vida actuals.

5. Valorar la informació provinent de diferents fonts per a formar-se una opinió pròpia que els permeta expressar-se críticament sobre problemes actuals relacionats amb la Física.

6. Comprendre que la Física constitueix, en si mateixa, una matèria que experimenta avanços continus i modificacions; per tant, el seu aprenentatge és un procés dinàmic que requereix una actitud flexible i oberta enfront d’opinions diverses.

7. Manipular amb confiança en el laboratori els instruments bàsics i fer-ne un ús d’acord amb les normes de seguretat de les seues instal·lacions.

8. Desenvolupar actituds positives cap a la Física i el seu aprenentatge, que augmenten, per tant, l’interès i autoconfiança dels alumnes en la realització d’activitats d’aquesta ciència.

9. Valorar les aportacions de la Física a la tecnologia i la societat.



1. Vibracions i ones 20 sessions

2. Òptica 16 sessions

3. Física quàntica 12 sessions

4. Gravitació 18 sessions

5. Camp elèctric i camp magnètic 24 sessions

6. Inducció i síntesi de l’electromagnetisme 12 sessions

7. Física relativista 10 sessions

8. Física nuclear 12 sessions


Unitat 1 – Vibracions i ones

1.1. Moviment ondulatori 1.2. Moviments vibratoris i moviment harmònic simple 1.3. Ones mecàniques: característiques 1.4. Magnituds necessàries per a caracteritzar una ona harmònica 1.5. Equació general del moviment ondulatori 1.6. Energia transmesa per les ones 1.7. Reflexió, refracció i difracció 1.8. Superposició d’ones: interferències 1.9. Model del moviment ondulatori: principi de Huygens 1.10. Cas particular: ones estacionàries 1.11. Altres fenòmens ondulatoris: polarització i efecte Doppler 1.12. Ones sonores: classificació, sonoritat i contaminació sonora

Unitat 2 – Òptica

2.1. La naturalesa de la llum 2.2. Les característiques de la llum 2.3. La interacció de la llum amb la superfície de separació de dos medis 2.4. La interacció de la llum amb làmines planoparal·leles i amb prismes 2.5. Òptica geomètrica. Dioptres 2.6. Lents 2.7. Espills 2.8. La visió. L’ull, els seus defectes visuals i la percepció del color 2.9. Instruments òptics 2.10. Fenòmens relacionats amb l’aspecte ondulatori de la llum 2.11. Algunes aplicacions mèdiques i tecnològiques

Unitat 3 – Física quàntica

3.1. El plantejament del problema 3.2. La hipòtesi quàntica d’Einstein 3.3. La comprovació de la hipòtesi: l’efecte fotoelèctric


3.4. La caracterització corpuscular dels fotons. L’efecte Compton 3.5. L’aplicació de la teoria quàntica al model atòmic 3.6. Hipòtesi de De Broglie: dualitat ona-corpuscle 3.7. Fonaments de la física quàntica

Unitat 4 – Interacció gravitatòria

4.1. El model geocèntric de l’Univers 4.2. El model heliocèntric de l’Univers i les lleis de Kepler 4.3. La llei de la gravitació de Newton 4.4. El moment angular i les forces centrals. Principi de conservació del moment an-

gular 4.5. Conseqüències de la llei de la gravitació 4.6. El camp gravitatori 4.7. El camp gravitatori terrestre 4.8. Estudi energètic de la interacció gravitatòria 4.9. Satèl·lits artificials 4.10. Coets espacials i el seu llançament

Unitat 5 – Camp elèctric i camp magnètic

5.1. Què tenen en comú els fenòmens elèctrics i els magnètics? 5.2. Forces entre càrregues puntuals. Llei de Coulomb 5.3. L’explicació de la interacció entre càrregues: el camp elèctric 5.4. Relació entre el camp elèctric i les seues fonts (les càrregues): llei de Gauss 5.5. Moviment de partícules carregades en un camp elèctric 5.6. El camp magnètic i les seues característiques 5.7. Camp magnètic originat per corrents elèctrics estacionaris 5.8. L’explicació del magnetisme de la matèria. Model d’Ampère 5.9. Relació entre el camp magnètic i les seues fonts: llei d’Ampère 5.10. Força d’un camp magnètic sobre un corrent i sobre una càrrega mòbil 5.11. Moviment de partícules carregades en camps elèctrics i magnètics i les seues apli-

cacions pràctiques 5.12. Acció d’un camp magnètic sobre una espira i un solenoide

Unitat 6 – Inducció i síntesi de l’electromagnetisme

6.1. Inducció electromagnètica: llei de Faraday-Henry i llei de Lenz 6.2. Altres casos d’inducció 6.3. Dinamos i alternadors 6.4. Generació d’energia elèctrica i impacte ambiental 6.5. Transformadors i distribució d’energia elèctrica 6.6. Unificació de l’electricitat, el magnetisme i l’òptica: camp electromagnètic

Unitat 7 – Física relativista

7.1. Les concepcions anteriors a la relativitat especial 7.2. La crítica de la Física Clàssica 7.3. La solució del problema: la teoria de la relativitat especial 7.4. Conseqüències dels postulats d’Einstein 7.5. La dinàmica relativista 7.6. Introducció a la relativitat general i al principi d’equivalència


Unitat 8 – Física nuclear

8.1. La radioactivitat i el descobriment del nucli 8.2. Estructura i característiques del nucli 8.3. L’estabilitat nuclear 8.4. Maneres de desintegració i lleis de desplaçament radioactiu 8.5. Llei de desintegració radioactiva: activitat, període de semidesintegració i vida mit-

jana 8.6. Les famílies radioactives i l’equilibri radioactiu 8.7. Reaccions nuclears 8.8. Fissió i fusió nuclear 8.9. La importància de la física nuclear i les aplicacions dels radioisòtops 8.10. Partícules elementals i forces fonamentals de la natura


L’avaluació dels coneixements adquirits a l’ensenyament de la Física en aquest segon curs de Batxillerat es farà segons els criteris següents, de manera que en acabar el curs cada alumne o alumna haurà demostrat que és capaç de:

1. Utilitzar els procediments que constitueixen la base del treball científic i explicar la naturalesa evolutiva de la ciència i les seues relacions amb la tècnica i amb la societat.

2. Aplicar les lleis de la gravitació a situacions problemàtiques d’interès com la determi-nació de masses de cossos celestes, al coneixement de la gravetat terrestre i a l’estudi dels moviments de planetes i satèl·lits.

3. Valorar la importància històrica de determinats models i teories que van suposar un canvi en la interpretació de la natura, i posar de manifest les raons que portaren a la seua acceptació, així com les pressions que, per raons alienes a la ciència, s’originaren en el seu desenvolupament.

4. Construir un model teòric que permeta explicar les vibracions de la matèria i la seua propagació (ones), i aplicar-lo a l’explicació de diversos fenòmens naturals o tècnics.

5. Utilitzar els models clàssics de la llum (corpuscular i ondulatori) per explicar les dis-tintes propietats d’aquesta i, en particular, la visió d’imatges i de colors.

6. Utilitzar el concepte de camp per a superar les dificultats que planteja la interacció instantània i a distància, calcular els camps creats per càrregues i corrents i les forces que actuen sobre càrregues i corrents en el si de camps uniformes, i justificar el fo-nament d’algunes aplicacions pràctiques.

7. Explicar la producció de corrent mitjançant variacions del flux magnètic i alguns as-pectes de la síntesi de Maxwell, com la predicció i producció d’ones electromagnèti-ques i la integració de l’òptica en l’electromagnetisme.

8. Valorar críticament les millores que produeixen algunes aplicacions rellevants dels coneixements científics i els costos mediambientals que comporten.

9. Utilitzar els principis de la relativitat per a explicar una sèrie de fenòmens: dilatació del temps, contracció de la longitud i equivalència massa-energia.

10. Explicar amb les lleis quàntiques una sèrie d’experiències que la Física clàssica no va poder explicar, com ara l’efecte fotoelèctric, els espectres discontinus o la difracció d’electrons.


11. Aplicar l’equivalència massa-energia a la determinació de l’energia de lligadura dels nuclis, i el principi de conservació de l’energia a les reaccions nuclears i a la radioacti-vitat.


Les proves de recuperació tindran una estructura semblant a les proposades els darrers anys als exàmens d’accés a les universitats valencianes. Concretament constaran d’un total de fins a sis preguntes, de les quals dues seran problemes (valorats en 2 punts cada problema) i la resta seran qüestions teòriques, pràctiques o amb càlculs més senzills (valorades en 1,5 punts cada qüestió). En algunes qüestions es poden proposar dues opcions a triar per l’alumnat, però no necessàriament.


Aquesta proposta didàctica es completa amb els materials didàctics adoptats pel Depar-tament que contenen els aspectes bàsics de la programació elaborada i desenvolupen els contin-guts abans assenyalats. Així s’usarà com a llibre de consulta bàsic:

LORENTE, S. et al. Èter - Física 2n Batxillerat. Editorial ECIR. València. 2009

Aquest llibre es completa amb la Proposta Didàctica elaborada pels autors, on es poden verificar els aspectes concrets que desenvolupen els objectius exposats i es proposen nombrosos exercicis resolts i proves d’avaluació.


QUÍMICA – 2n BATXILLERAT


D’acord amb la legislació que regula el currículum del Batxillerat elaborada per la Genera-litat Valenciana per a l’assignatura Química del 2n curs de Batxillerat, els objectius generals que han d’assolir els alumnes que la cursen són els següents:

1. Comprendre els principals conceptes de les ciències químiques i com aquests s’articulen en lleis, models i teories.

2. Aplicar els conceptes a l’explicació de certs fenòmens químics i a l’anàlisi d’alguns dels usos tecnològics més quotidians de les ciències químiques.

3. Discutir i analitzar críticament hipòtesis i teories contraposades que permeten desen-volupar el pensament crític, i valorar les seues aportacions al desenvolupament de la Química.

4. Utilitzar amb autonomia les estratègies pròpies de la investigació científica per a re-soldre problemes, realitzar treballs pràctics i, en general, explorar situacions i fenò-mens desconeguts per a ells.

5. Comprendre la naturalesa de la Química i les seues limitacions així com les seues complexes interaccions amb la tecnologia i la societat, tot valorant la necessitat de preservar el medi ambient i de treballar per a aconseguir una millora de les condici-ons de vida actuals.

6. Valorar la informació procedent de diferents fonts per a formar-se una opinió pròpia que els permeta expressar-se críticament sobre problemes actuals relacionats amb la Química.

7. Comprendre que el desenvolupament de la Química suposa un procés canviant i di-nàmic, tot mostrant una actitud flexible i oberta enfront de opinions diverses.

8. Manipular amb confiança en el laboratori els instruments bàsics i fer-ne un ús d’acord amb les normes de seguretat de les seues instal·lacions.

9. Desenvolupar actituds positives cap a la Química i el seu aprenentatge, que augmen-ten, per tant, l’interès i autoconfiança dels alumnes en la realització d’activitats d’aquesta ciència.

10. Relacionar els continguts de la Química amb altres àrees científiques com ara: la Bio-logia, la Geologia, les Ciències de la Terra i el Medi Ambient.

11. Avaluar la informació procedent d'altres àrees del saber per a formar-se una opinió pròpia, que permeta a l'alumne expressar-se amb criteri en aquells aspectes relacio-nats amb la Química.



0. Revisió dels càlculs estequiomètrics 6 sessions

1. Estructura de l'àtom. Periodicitat 16 sessions

2. Enllaç químic i propietats macroscòpiques de la matèria 14 sessions

3. Termodinàmica química 4 sessions

4. Cinètica química 8 sessions

5. Equilibri químic 20 sessions

6. Equilibris iònics (I) : reaccions de transferència de protons 14 sessions

7. Equilibris iònics (II) : reaccions de precipitació 6 sessions

8. Reaccions de transferència electrònica 16 sessions

9. Formulació i nomenclatura química orgànica 10 sessions

10. Estructura i reactivitat de les molècules orgàniques 10 sessions


Unitat 0 – Revisió dels càlculs estequiomètrics

0.1. La química, ciència experimental 0.2. Càlculs bàsics amb la quantitat de substància 0.3. Determinació de fórmules empíriques i moleculars 0.4. Càlculs amb concentracions de dissolucions 0.5. Càlculs estequiomètrics en les reaccions químiques

Experiènc ies de laborator i :

1. Determinació de la concentració de ferro en un medicament.

Unitat 1 – Estructura de l'àtom. Periodicitat

1.1. Introducció. Limitacions del model de Bohr 1.2. Iniciació a la mecànica quàntica: De Broglie i Heisenberg 1.3. Estats electrònics i nombres quàntics 1.4. Distribucions de probabilitat electrònica 1.5. Explicació de les limitacions del model de Bohr 1.6. Àtoms polielectrònics: configuracions electròniques 1.7. Interpretació electrònica de la taula periòdica 1.8. Variació periòdica d'algunes propietats atòmiques

Unitat 2 – Enllaç químic i propietats macroscòpiques de la matèria

2.1. L'enllaç covalent a partir del model mecanoquàntic 2.2. Forces intermoleculars: Van der Waals i ponts d'hidrogen 2.3. Propietats de les substàncies covalents moleculars 2.4. Propietats de les substàncies covalents atòmiques 2.5. Enllaç iònic: estructura i propietats dels sòlids iònics 2.6. Enllaç metàl·lic: estructura i propietats dels metalls


Unitat 3 – Termodinàmica química

3.1. Introducció. Conceptes bàsics 3.2. Transferència d'energia entre un sistema i l'exterior 3.3. Primer principi de la termodinàmica 3.4. Calor de reacció a volum constant 3.5. Calor de reacció a pressió constant. Entalpia 3.6. Llei de Hess. Cicles termoquímics 3.7. Entalpies estàndard de reacció 3.8. Segon principi de la termodinàmica. Entropia i energia lliure


1. Reaccions endoenergètiques i exoenergètiques. 2. Determinació de calors de dissolució i neutralització. 3. Mescles frigorífiques

Unitat 4 – Cinètica química

4.1. Conceptes bàsics de cinètica química 4.2. El model de les col·lisions per a les reaccions químiques 4.3. Equacions de velocitat i mecanismes de reacció 4.4. Catalitzadors

Unitat 5 – Equilibri químic

5.1. Llei de l’equilibri químic 5.2. Pertorbacions externes de l'equilibri


1. Exemples de reaccions reversibles i equilibris químics.

Unitat 6 – Equilibris iònics (I) : reaccions de transferència de protons

6.1. Caracterització empírica dels àcids i les bases 6.2. Evolució de les definicions conceptuals d’àcid i base 6.3. Estudi quantitatiu dels equilibris de transferència protònica 6.4. Teoria dels indicadors 6.5. Aplicacions analítiques: valoracions volumètriques


1. Caracterització empírica d'àcids i bases i comparació de diferents indicadors. 2. Determinació de l’acidesa del vinagre mitjançant la corba de valoració.

Unitat 7 – Equilibris iònics (II) : reaccions de precipitació

7.1. Equilibri de dissolució-precipitació 7.2. Concepte de solubilitat. Factors de què depèn 7.3. Estudi quantitatiu dels equilibris de precipitació 7.4. Formació de precipitats. Pertorbacions de l'equilibri


Unitat 8 – Reaccions de transferència electrònica

8.1. Conceptes d’oxidació i de reducció 8.2. Mètodes d'ajust duna reacció redox 8.3. Càlculs estequiomètrics en volumetries redox 8.4. Mesura de la força d'un parell redox. Piles electroquímiques 8.5. Electròlisi: lleis de Faraday

Unitat 9 – Formulació i nomenclatura química orgànica

9.1. Hidrocarburs 9.2. Funcions oxigenades 9.3. Funcions nitrogenades 9.4. Derivats halogenats 9.5. Altres funcions: derivats benzènics, tiols i peroxiàcids

Unitat 10 – Estructura i reactivitat de les molècules orgàniques

10.1. Importància de la química orgànica 10.2. Caràcter singular de l'àtom de carboni 10.3. Estructura de les molècules orgàniques 10.4. Reactivitat de les principals molècules orgàniques


L’avaluació dels coneixements adquirits a l’ensenyament de la Química en aquest segon curs de Batxillerat es farà segons els criteris següents, de manera que en acabar el curs cada alum-ne o alumna haurà demostrat que és capaç de:

1. Determinar la gran influència que la Química té actualment, així com les raons que l’expliquen i la seua repercussió en el medi ambient.

2. Conèixer el mode de creixement de la ciència a partir de casos concrets com l’evolució dels models sobre l’estructura atòmica, i analitzar les raons, tant de tipus científic com social, que obligaren i/o dificultaren els successius canvis de paradigma proposat.

3. Reconèixer substàncies representatives des d’un punt de vista social, econòmic, histò-ric, etc., estudiades en els diferents nuclis, a partir del nom vulgar o del químic, i de-terminar-ne la utilització quotidiana a partir de les seues propietats.

4. Aplicar el model quàntic d'estructura atòmica per a justificar la taula periòdica i la va-riació periòdica d'algunes propietats dels seus elements.

5. Aplicar el concepte d'enllaç a diferents substàncies, tot deduint en cada cas l'estructu-ra que cal esperar així com algunes de les seues propietats, com ara estat físic, duresa i conductivitat.

6. Construir cicles energètics del tipus Born-Haber per a calcular l'energia reticular. Dis-cutir de forma qualitativa la variació de l'energia reticular en diferents compostos.

7. Descriure les característiques bàsiques de l'enllaç covalent. Escriure estructures de Lewis.

8. Definir i aplicar correctament el primer principi de la termodinàmica a un procés químic. Diferenciar correctament un procés exotèrmic d'un altre endotèrmic tot uti-litzant diagrames entàlpics.


9. Determinar l’entalpia d’una reacció química a partir de les seues energies d’enllaç o mitjançant l’aplicació de la llei de Hess.

10. Aplicar els conceptes d’estequiometria d’una reacció i d’equilibri químic al càlcul de les quantitats de reactius i productes presents en les reaccions d’aquest tipus i en re-accions teòricament irreversibles.

11. Aplicar els conceptes d’àcid i de base d’Arrhenius i Brönsted, per a reconèixer subs-tàncies que poden actuar com a tals i algunes de les seues aplicacions pràctiques, i calcular les quantitats presents de totes les substàncies en aquestes reaccions.

12. Identificar les reaccions d’oxidació-reducció, i estudiar la seua estequiometria i algu-nes de les seues aplicacions industrials.

13. Distingir entre pila galvànica i cel·la electrolítica. Utilitzar correctament les taules de potencials de reducció per a calcular el potencial d'una pila i aplicar correctament les lleis de Faraday. Explicar les principals aplicacions d'aquests processos en la indústria.

14. Relacionar el tipus d'hibridació amb el tipus d'enllaç en els compostos del carboni. Formular correctament els diferents compostos orgànics. Relacionar les ruptures d'enllaços amb les reaccions orgàniques.

15. Identificar en cada tipus de reacció química orgànica (eliminació, substitució, addició) els enllaços que es trenquen i els que es formen novament. Conèixer exemples con-crets de cadascuna d'aquestes reaccions orgàniques.

16. Comparar els processos químics realitzats en un laboratori i els realitzats en l’àmbit industrial (sobretot els de transformació de les matèries primeres), i analitzar els fac-tors que cal tenir en compte en ambdós casos i especialment la influència que els abocaments industrials poden exercir en el medi ambient.

17. Descriure l’estructura general d’alguns polímers naturals i artificials, i conèixer el seu interès des del punt de vista econòmic, biològic o industrial.

18. Analitzar com actuen els contaminants comuns en l’ecosistema terrestre, així com la influència que hi tenen.


Les proves de recuperació tindran una estructura semblant a les proposades els darrers anys als exàmens d’accés a les universitats valencianes. Concretament constaran d’un total de fins a cinc preguntes, de les quals dues seran problemes (valorats en 2 punts cada problema) i la resta seran qüestions teòriques, pràctiques o amb càlculs més senzills (valorades en 2 punts cada qües-tió). Els problemes i les qüestions es poden proposar en un nombre superior i donar opció per-què l’alumnat trie quines vol fer, però no necessàriament.


Aquesta proposta es completa amb els materials didàctics adoptats pel Departament que contenen els aspectes bàsics de la programació elaborada i desenvolupen els continguts abans assenyalats. Es tracta d'un programa-guia renovat i adaptat a la programació actual i a l'ús de les noves tecnologies. Els materials estan disponibles a la pàgina web del Departament i també se'ls facilitarà als alumnes directament mitjançant un pen-drive si així ho prefereixen.


RECURSOS MULTIMÈDIA PER AL BATXILLERAT

Oferim aquestes referències a pàgines WEB amb recursos interessants per al treball a l’aula amb la indicació dels nivells més apropiats a què van dirigides, així com documentals, víde-os i pel·lícules que podem aprofitar com a recursos didàctics.

PÀGINES WEB

Cultura Científica 1r Batxillerat

http://blog.educalab.es/leer.es/web_cmc/index.htm

(WEB del MEC amb els continguts dels materials de CMC elaborats pel nostre equip)

http://darwin-online.org.uk/

(Web en anglès sobre l’obra escrita i dibuixos de Charles Darwin)

http://www.euroresidentes.com/futuro/nanotecnologia/nanotecnologia.htm

(Web en castellà sobre nanotecnologia)

Física i Química 1r Batxillerat

www.edu365.cat/batxillerat/index.htm

(Portal de materials didàctics per al Batxillerat)

intercentres.cult.gva.es/iesleonardodavinci/Fisica/fisica.htm

(IES Leonardo da Vinci – Alacant – Dept. FQ)

www.educaplus.org/ (Simulacions per ordinador)

http://lacurie.org/2009/06/10/webs-sobre-formulacio-i-nomenclatura-de-quimica/

(Portal amb webs sobre formulació i nomenclatura química)

http://www.khanacademy.org/

(Web sobre vídeos en anglès per aprendre sobre qualsevol matèria científica)

http://www.iesberenguer.net/departaments/fisicaiquimica/fisicaiquimica.htm - act

(Web departament FQ IES Berenguer d’Anoia amb materials didàctics interessants)

Física 2n Batxillerat

www.sc.ehu.es/sbweb/fisica/default.htm

(Curs de Física per Internet d’Ángel Franco)

www.unalmed.edu.co/~daristiz/index.html

(Física Interactiva Universidad Nacional de Colòmbia)

http://www.merlot.org/merlot/index.htm

Portal en anglès amb recursos multimèdia per a moltes disciplines

http://phet.colorado.edu/

(Simulacions de la Universitat de Colorado, en anglès, per a diferents matèries)


Química 2n Batxillerat

www.lenntech.es/periodica/tabla-periodica.htm

(Taula periòdica interactiva en castellà)

www.miquimica.com/

(Web genèrica sobre Química)

www.webelements.com/

(Taula periòdica interactiva de la Universitat de Sheffield en anglès)

http://www.ptable.com/?lang=ca

(Taula periòdica interactiva amb dades, fotos i vídeos)

http://chemistry.bd.psu.edu/jircitano/periodic4.html

(Taula periòdica interactiva amb els espectres dels elements)

VÍDEOS

Física i Química 1r Batxillerat

U.1 – Teoria atomicomolecular de la matèria

OPEN UNIVERSITY: "Molècules a l'engròs"

OPEN UNIVERSITY: "Descobrint elements"

EL UNIVERSO MECÁNICO: "El átomo"

U.6 – Cinemàtica

OPEN UNIVERSITY: "¿Acceleració sense variació de la velocitat?"

EL UNIVERSO MECÁNICO: "La ley de la gravedad. Caída de los cuerpos"

EL UNIVERSO MECÁNICO: "Derivadas"

EL UNIVERSO MECÁNICO: "Movimiento circular uniforme"

U.7 – Dinàmica

OPEN UNIVERSITY: "El moviment: les lleis de Newton"

OPEN UNIVERSITY: "La Cosmologia abans de Newton"

EL UNIVERSO MECÁNICO: "Galileo. La ley de inercia"

EL UNIVERSO MECÁNICO: "Las leyes de Newton"

EL UNIVERSO MECÁNICO: "La manzana y la Luna"

EL UNIVERSO MECÁNICO: "Las fuerzas de la naturaleza"

U.8 – Energia i treball

OPEN UNIVERSITY: "L'energia: una qüestió de balanç"

OPEN UNIVERSITY: "Energia: reduint distàncies"

EL UNIVERSO MECÁNICO: "Energía potencial"

EL UNIVERSO MECÁNICO: "Conservación de la energía"


U.9 – Camp elèctric i corrent

EL UNIVERSO MECÁNICO: "Electricidad estática"

EL UNIVERSO MECÁNICO: "Voltaje, energía y fuerza"

EL UNIVERSO MECÁNICO: "La batería eléctrica"

EL UNIVERSO MECÁNICO: "Circuitos eléctricos"

Física 2n Batxillerat

Col·lecció completa de EL UNIVERSO MECÁNICO

Química 2n Batxillerat

U.1 i 2 – Taula periòdica i enllaç químic

OPEN UNIVERSITY: "La taula periòdica"

OPEN UNIVERSITY: "La periodicitat i la fila del liti"

OPEN UNIVERSITY: "Els halògens i els gasos nobles"

EL UNIVERSO MECÁNICO: "Partículas y ondas"

EL UNIVERSO MECÁNICO: "Del átomo al quark"

EL UNIVERSO MECÁNICO: "Universo mecánico cuántico"

PEL·LÍCULES RECOMANADES

Contact

2001: Una odisea espacial

Los méritos de Madame Curie

Evolution

La isla

Alguien voló sobre el nido del cuco

Diamante de sangre

Interstellar

Marte

Planta 4

Camino a la escuela

Una mente maravillosa

Los viajes de Gulliver

Algemesí, setembre del 2016.

Signat: Manel Josep Traver.

Documents

DEPARTAMENT DE FÍSICA I QUÍMICA - iessantvicent.com · El Departament de Física i Química de l'Institut d’Educació Secundària "Sant Vicent Fer- rer" d'Algemesí queda constituït