1

IES BERNAT METGE BARCELONA

DEPARTAMENT DE LLENGUA CATALANA I LITERATURA

PROGRAMACIÓ CURS 2007-2008

Barcelona, 13 de setembre de 2007

2

Índex Índex Índex ..................................................................... .............................. 2 Distribució General curs 2007-2008 (Professorat per nivells i grups)...3 Aula Oberta.......................................................................................... 4 1r d’ESO .............................................................................................. 7 2n d’ESO .............................................................................................22 CV2 Reforç i Ampliació ....................................................................... 33 Tercer ESO ......................................................................................... 35 Quart ESO ......................................................................................... 48 ESO 3-4 ( Adaptació curricular)........................................................... 60 ESO 3-4- Crèdit variable Comprensió lectora ................................... 69 Primer de Batxillerat ............................................................................ 72 Segon de Batxillerat ............................................................................ 75 Literatura Catalana Batxillerat ............................................................ 81 Aula d’acollida ......................................................................................83 Annexos...............................................................................................90 Lectures obligatòries del curs 2007-2008 ............................................90 Fulls informatius d’ inici de curs per a l’alumnat. ............................... 92 Activitats acadèmiques externes (Català i Castellà). ......................... 107 Prova nivell per a l’alumnat nou de 1r ESO ........................................108

3

Distribució del professorat segons nivells i grups: Aula Oberta: Albert Lamonja Alumnat d’Acollida: Anna Moreno i Marta Rialp 1r ESO: Mariona Casajuana, David Serra, Ramon Pujades 2n ESO: Mariona Casajuana, Ramon Pujades S2CV Reforç i Ampliació: Marta Rialp 3r ESO: S3A: David Serra S3B: David Serra S 3-4 Mariona Casajuana Judit Barahona 4t ESO: S4B: Ramon Pujades 1r Batxillerat B1A: David Serra B1B: David Serra 2n Batxillerat Llengua Catalana i Literatura B2A: Ramon Pujades B2B: Ramon Pujades Literatura Catalana: David Serra

4

Aula Oberta (Unitat d’Adaptació Curricular)

Atenció a la diversitat 1. Objectius a assolir i la seva temporització Al llarg dels tres trimestres hi ha uns objectius comuns que cal assolir: - Expressar-se oralment amb ordre, coherència i claredat acceptables. - Comprendre relats, explicacions i argumentacions senzilles. - Ser respectuós en l’expressió oral, sabent escoltar i respectant el torn de paraula. - Llegir expressivament textos de diversa tipologia, de manera fluïda i clara, respectant les pauses. - Planificar i presentar els treballs i deures de la manera més acurada possible (cal·ligrafia clara i llegible, títols, marges, separacions entre línies, bona distribució, etc.). - Usar el diccionari i ampliar el vocabulari. Primer trimestre: Distingir les síl·labes d’un mot i assenyalar-ne la tònica. Accentuar correctament. Saber distingir les parts d’una notícia i poder redactar alguna notícia breu. Saber buscar al diccionari real i virtual. Conèixer la morfologia nominal. Segon trimestre: Tenir més coneixements ortogràfics i aplicar-los. Saber què és el gènere teatral i el poètic. Saber fer resums. Reconèixer l’adjectiu, l’article i els pronoms personals. Al tercer trimestre l’alumne ha de se capaç de: Tenir una ortografia acceptable, emprar paraules noves i manifestar una correcció formal en l’ús del llenguatge oral i escrit. Ser capaç d’explicar la idea principal d’un text o fragment, llegit en lectura silenciosa. Comprendre i resumir textos. Elaborar narracions i descripcions. Aplicar les normes ortogràfiques bàsiques: accentuació, puntuació, plurals, ús de l’apòstrof, la dièresi, b/v, majúscules, etc. Distingir les categories gramaticals: nom, adjectiu, verb i determinant. Classificar les frases simples en enunciativa, interrogativa, exclamativa, imperativa i exhortativa. Distingir les parts de l’oració. 2. Els continguts a desenvolupar i la seva ordenació i temporització Primer trimestre:

- Ortografia: Accentuació, puntuació; diftong, hiat, dièresi; apòstrof i contracció.

5

- Lèxic i lectura: La notícia i el còmic. Lectures de fragments de textos i algun relat adaptat.

- Morfologia: El nom, gènere i nombre, i els determinats. Segon trimestre:

- Ortografia: l’ús de b/v, x/ix, ig/tx, s, z, ss, c, ç i sc. - Lèxic i lectura: el teatre i el gènere poètic. Lectures de fragments teatrals i

alguns poemes. Treball de Sant Jordi. Distingir les parts d’un text. - Morfologia: l’article, l’adjectiu i els pronoms.

Tercer trimestre:

- Ortografia: l’ús de sc, l·l, m/n i el grup –mp; r/rr ; el vocalisme a/e i o/u; i g/j, tg/tj.

- Lèxic i lectura:. Lectures adaptades, la descripció i el relat. - Morfologia: el verb i els temporals. - Sintaxi: l’oració (tipologia) i parts.

3. La metodologia i les situacions de treball que es duran a terme (individuals i en grup) Al llarg del curs es realitzaran classes pràctiques, després de les explicacions convenients, mitjançant exercicis del dossier, còpies i dictats. El treball individual és important però la relació amb la resta del grup també s’incentiva, ja que sovint per parelles o grups es realitzaran murals, després d’un treball de recerca d’informació i posada en comú.

Així mateix, es duran a terme exposicions sobre temes proposats per la classe, o petites representacions que faciliten el treball oral. 4. Procediment d'avaluació i recuperació de l'alumnat Tenint en compte que el grup requereix una adaptació curricular, es tindrà en compte la flexibilitat i el tractament individualitzat de l’alumnat, que ajudarà a adaptar el nivell d’aprenentatge a les diverses habilitats i competències lingüístiques.

D’una banda, l’avaluació serà formativa i contínua. Es valorarà l’evolució de l’aprenentatge en relació a les activitats diàries que es portin a terme a classe i dels deures per a casa, segons els procediments bàsics de comprensió oral i escrita, expressió oral i escrita, i lectura. Així mateix, es valoraran els hàbits de treball i d’estudi que s’adquireixin o es millorin durant el curs, com el fet de dur el material a classe, fer els deures, respectar les normes, i tenir una actitud positiva i predisposició per aprendre. El comportament correcte durant les classes i el fet de ser respectuós amb el professorat i la classe es tindrà molt en compte.

I de l’altra, se seguirà una avaluació individualitzada, que tindrà en compte el punt inicial de partida de l’alumne i l’evolució experimentada al llarg dels trimestres.

Així mateix, l’assoliment dels objectius mínims que s’exigeixen en el crèdit de llengua i literatura catalanes comportaran la superació del curs.

Al llarg del curs es realitzaran proves orals i escrites per fer el seguiment de l’alumne i alhora per acostumar-lo a expressar-se tant de forma oral com escrita.

6

Tanmateix un comportament negatiu pot influir decisivament en la nota final del trimestre. Es valorarà també el dossier que es realitza al llarg del trimestre, així com la participació a classe, l’actitud i l’evolució.

L’avaluació contínua permet que l’alumne recuperi al final del curs el crèdit; en tot cas, al juny hi ha una recuperació per als alumnes que no hagin assolit els objectius exigits.

7

1r d’ESO

Currículum educació secundària obligatòria – Decret 143/2007 DOGC núm. 4915 Àmbit de llengües: llengua catalana i literatura, llengua castellana i literatura, llengües estrangeres 11 CONTINGUTS Llengua i literatura (catalana i castellana) DIMENSIÓ COMUNICATIVA Participació en interaccions orals, escrites i audiovisuals • Participació en les interaccions orals, escrites i audiovisuals que tenen com a eix la construcció de la relació social a l’interior de l’aula i del centre. • Participació en activitats de relació social i comunicació amb altres comunitats escolars, amb l’entorn immediat al centre i amb la societat en general (publicació i difusió de les activitats escolars). • Conversació per comprendre i per escriure textos i per reflexionar sobre els processos de comunicació en tota mena de situacions. • Participació en interaccions per mitjà del correu electrònic i entorns virtuals de comunicació. • Participació activa en situacions de comunicació característiques de les activitats de les diferents matèries curriculars, especialment per a l’organització i gestió de les tasques d’aprenentatge, en la recerca i aportació d’informacions, en la petició d’aclariments davant d’una instrucció, en la col·laboració del treball en grup i en el recull final de les activitats realitzades. • Valoració de la interacció com a eina per prendre consciència dels coneixements i de les idees, i per a la regulació dels processos de comprensió i expressió propis de tot procés d’aprenentatge i tant en activitats individuals com en les del treball cooperatiu. • Valoració de la interacció com a eina per prendre consciència dels sentiments propis i aliens, i per a la regulació de la conducta. • Valoració de les normes de cortesia i els marcadors lingüístics de relacions socials, com l’ús i selecció de formes de tractament, convencions en el torn de paraula i estratègies d’interacció. • Ús de les diferents estratègies comunicatives que ajuden a l’inici, manteniment i finalització de les interaccions. • Actitud de cooperació i respecte crític envers les diferències d’opinió en les situacions de treball compartit. Comprensió de missatges orals, escrits i audiovisuals • Comprensió i interpretació de les informacions més rellevants de textos orals, escrits i audiovisuals de la vida quotidiana i dels mitjans de

8

comunicació pròxims als interessos de l’alumnat, amb atenció als narratius, descriptius i conversacionals. • Comprensió de textos orals, escrits i audiovisuals de la vida acadèmica de l’alumnat, amb atenció a les característiques específiques dels narratius, descriptius i expositius de les diferents matèries curriculars. • Anàlisi pautada dels diferents codis informatius que es troben en un missatge audiovisual: paraula, text, elements icònics, so. • Identificació de l’estructura comunicativa dels missatges: les intencions de l’emissor i l’ordre i jerarquia de les idees expressades. • Cerca d’informació i hàbits de consulta per comprendre i ampliar el contingut dels missatges, utilitzant estratègies prèvies a la cerca i amb recurs a fonts diverses: 1) escrites: llibres, enciclopèdies, revistes, diaris; 2) cercadors a Internet, enciclopèdies i diaris virtuals; 3) fonts audiovisuals de comunicació. • Ús d’estratègies de recollida d’informació oral, aprendre a escoltar, saber seleccionar i valorar les diferents informacions. • Contrastació dels continguts de textos analitzats amb els coneixements propis, abans i després de la lectura. • Cerca del significat del lèxic desconegut a partir del context, analitzant la forma de les paraules o usant diccionaris, amb la contextualització de les accepcions. Expressió de missatges orals, escrits i audiovisuals • Producció de textos orals, escrits i audiovisuals amb intencions comunicatives diverses i de diferents contextos d’espai i temps: narratius, descriptius. • Composició de textos orals, escrits (en suport paper o digital) i audiovisuals propis de l’àmbit acadèmic, especialment resums, exposicions senzilles i conclusions sobre les tasques i aprenentatges fets amb atenció especial als narratius, descriptius i expositius. • Ús de la comunicació no verbal en la producció dels discursos orals i presentacions audiovisuals. • Lectura en veu alta amb dicció, entonació i ritme adequats a la situació comunicativa i la seva funció, amb la possibilitat d’usar els recursos de les TIC (enregistrament de veu) i els mitjans de comunicació (ràdio). • Lectura en veu alta amb dicció, entonació i ritme correctes (interpretant els signes de puntuació de forma apropiada), tot incidint en el posicionament del lector respecte del text llegit. • Planificació per aconseguir coherència en les relacions internes i externes dels continguts de textos orals, escrits i audiovisuals: cerca de documentació, pluja d’idees, i la seva selecció i ordenació. • Elaboració d’un còmic. • Utilització dirigida de la biblioteca-mediateca del centre així com dels recursos de les TIC com a font d’informació per a la realització dels treballs escrits propis de cada matèria curricular. • Ús de la conversa i de tècniques d’exploració, discussió i elaboració d’idees

9

mitjançant l’ús d’esquemes que estructurin visualment les idees. • Textualització i revisió per aconseguir coherència dels continguts de textos orals, escrits i audiovisuals. • Adequació dels textos als registres col·loquial o formal i acadèmic, segons ho requereixi la situació comunicativa del missatge. • Ús dels elements lingüístics i discursius essencials per a la cohesió interna de les idees dins dels textos orals, escrits o audiovisuals: connectors textuals bàsics, concordança dins del sintagma nominal i dins del sintagma verbal amb el temps i persona. • Ús de la puntuació del text escrit en relació amb l’organització oracional i amb la forma del text (els paràgrafs i la distribució i ordenació de les idees expressades). • Ús dels elements icònics específics de cada matèria curricular en la producció dels discursos orals, escrits i de les presentacions audiovisuals pròpies de l’àmbit acadèmic. • Estructuració del text en relació amb els aspectes formals i seguiment de les normes bàsiques de presentació dels treballs escrits. • Ús de tècniques de tractament textual amb les TIC: processadors de text, diccionaris electrònics, correctors. • Interès per la bona presentació dels textos orals, amb respecte a les normes gramaticals, ortogràfiques, tipogràfiques i dels elements icònics utilitzats. • Interès per la bona presentació dels textos escrits i audiovisuals, tant en suport paper com digital, amb respecte a les normes gramaticals, ortogràfiques, tipogràfiques i dels elements icònics utilitzats. Coneixements del funcionament de la llengua i el seu aprenentatge • Observació de les diferències rellevants entre el discurs oral i escrit. • Identificació del registre col·loquial, reconeixement de la interacció emissorreceptor i el paper que juga el llenguatge no verbal en la conversa. • Identificació i coneixement de les característiques dels discursos descriptius, narratius i de la conversa. • Identificació i ús d’alguns connectors al servei de la cohesió del text, especialment els connectors d’enllaç, els connectors temporals i de lloc, i d’alguns mecanismes de refe rència interna, com la coherència verbal i nominal al llarg del text i els procediments de manteniment del referent. • Identificació dels camps lexicosemàntics que apareixen en els missatges i augment del coneixement i domini del lèxic nou, dels mecanismes de formació de paraules (derivació, composició) i de frases fetes i refranys. • Reconeixement del paràgraf com a unitat de sentit i de la puntuació com a mecanisme organitzador del text escrit. • Deducció de lleis ortogràfiques a partir de l’observació de les regularitats. Aprendre a utilitzar correctament formes menys regulars o irregulars de més freqüència en els textos. • Reconeixement que cada llengua té un funcionament propi i que no sempre hi ha paral·lelisme entre si, ni en ortografia ni en semàntica ni en morfologia.

10

• Desenvolupament d’estratègies de correcció lingüística i revisió gramatical dels textos mitjançant l’ús i la consulta de diccionaris, eines informàtiques de revisió de textos, compendis gramaticals i reculls de normes ortogràfiques. • Acceptació de l’error com a part del procés d’aprenentatge i actitud positiva de superació. • Ús d’estratègies d’autoavaluació i autocorrecció del procés de realització i els resultats de les produccions orals i escrites. • Conscienciació de l’autodiagnòstic de les fortaleses i dificultats del progrés en l’aprenentatge lingüístic i comunicatiu. • Organització i valoració del treball individual per progressar en l’aprenentatge de manera autònoma i per a la millora personal i del treball en equip per a la construcció col·lectiva del coneixement. Continguts comuns amb altres matèries - Interacció, comprensió i expressió de missatges orals, escrits i audiovisuals vinculats a continguts d’altres matèries curriculars. DIMENSIÓ ESTÈTICA I LITERÀRIA • Lectura autò noma o guiada d’obres de literatura juvenil i de literatura tradicional i popular adequades a l’edat seguint un itinerari literari que parteixi dels coneixements previs del lector. • Coneixement d'autors i d'obres contemporànies o clàssiques, adequades a l'edat, a partir de les lectures comentades d'obres o fragments, de visionats de materials audiovisuals, recitat de poesies, representacions o audicions de poemes musicats. • Ús d’estratègies i tècniques que ajudin a analitzar i interpretar el text literari abans, durant i després de la lectura. • Diferenciació dels grans gèneres literaris i reconeixement de les seves característiques principals a partir de les lectures. • Lectura comentada i expressiva de relats breus i rondalles, incloent-hi mites i llegendes de diferents cultures, tot reconeixent els elements bàsics del relat literari i la seva funció. • Lectura comentada i recitat de poemes, tot reconeixent els elements bàsics del ritme, la versificació i les figures semàntiques més habituals. • Lectura comentada i dramatitzada d’obres de teatre o fragments, tot reconeixent els aspectes formals del text teatral i els elements principals de la posada en escena. • Creació de textos literaris amb tècniques de foment de la creativitat i de simulació, versionat o elaboració a partir de la reflexió i l’anàlisi de textos models, utilitzant alguns aprenentatges adquirits a les lectures. • Utilització dirigida de la biblioteca del centre, de les biblioteques virtuals i webs per al foment i orientació de la lectura. • Desenvolupament progressiu de l’autonomia lectora i de la consideració de la lectura com a font de coneixement del món i d’un mateix. • Lectura, anàlisi i ús d’altres llenguatges estètics: el còmic.

11

DIMENSIÓ PLURILINGÜE I INTERCULTURAL Llengua i literatura (catalana i castellana) i llengües estrangeres • Conscienciació que les llengües són elements que defineixen la identitat personal i col·lectiva i una eina potenciadora de la comunicació i l’aprenentatge. • Conscienciació de pertànyer a una comunitat lingüística, social i cultural. • Interès per conèixer les varietats de la llengua catalana en els diferents territoris on es parla. • Coneixement de la família lingüística de la llengua de l’escola: llengües romàniques. • Convenciment que el coneixement d'una o dues llengües romàniques proporciona un bagatge que facilita l'accés a altres llengües de la mateixa família, especialment en llengua escrita. • Valoració de l’adquisició de la competència comunicativa en més d’una llengua, i interès per efectuar intercanvis comunicatius amb parlants d’altres llengües com a font d’enriquiment personal. • Disposició per utilitzar els coneixements de llengües, segons el domini diferent, en contextos reals i funcions diverses: intercanvis amb persones o en recerques d’informació en qualsevol dels formats possibles (audiovisual, Internet, material de consulta). • Comparació i identificació de les semblances i diferències dels sistemes fonètics i la prosòdia de diferents llengües conegudes a partir de temes propers als interessos de l’alumnat, mitjançant eines i suports adequats. • Conscienciació que no hi ha cap llengua que sigui inherentment superior o inferior -independentment dels parlants de cada una - i que totes estan adaptades a les necessitats de les persones que les parlen. • Coneixement i respecte per a les persones que parlen una llengua o varietat lingüística diferent a la que es parla a la comunitat lingüística pròpia, i així mateix que tenen una cultura diferenciada, especialment les de l'entorn més pròxim, començant per la classe, escola, poble o barri. • Conscienciació de les pròpies actituds davant les diferències de llengües i cultures, i valoració de les variacions lingüístiques i culturals. • Percepció de les dificultats de comunicació amb persones que parlen altres llengües, especialment amb les de l'entorn més pròxim, i plantejar possibles solucions verbals i no verbals per facilitar la comunicació. • Ús d’un llenguatge no discriminatori i respectuós amb les diferències. Ús de fórmules de cortesia en els intercanvis socials. • Actitud crítica davant dels missatges que suposin qualsevol tipus de discriminació i voluntat de superar els prejudicis. Fets, conceptes i sistemes conceptuals Unitat 1 LECTURA: Unes plomes de lloro. LITERATURA: Els gèneres lietraris. La narrativa.

12

LÈXIC: L’alfabet. GRAMÀTICA: Les categories lèxiques o gramaticals. ORTOGRAFIA: La vocal neutra. TEMPS VERBALS: El present d’indicatiu. RACÓ D’INTERNET: Les interjeccions; emocions ràpides. PARLEM-NE: Presentacions, salutacions i comiats. Unitat 2 LECTURA: Bestiari. LITERATURA: La poesia. GRAMÀTICA: El nom. El gènere i el nombre. ORTOGRAFIA: La o i la u àtones. TEMPS VERBALS: L’imperfet d’indicatiu. RACÓ D’INTERNET: Pobres animalons! PARLEM-NE: L’habitatge i els llocs de residència. Unitat 3 LECTURA: Supertot. LITERATURA: El teatre. LÈXIC: Els elements que formen les paraules.. GRAMÀTICA: L’adjectiu. ORTOGRAFIA: La síl·laba (I). TEMPS VERBALS: El passat simple i el passat perifràstic. RACÓ D’INTERNET: Els còmics al cinema. PARLEM-NE: Característiques físiques i de caràcter de les persones. Unitat 4 LECTURA: Es Príncep Feliç. LLENGUA I SOCIETAT: Les llengüens del món. GRAMÀTICA: L’article definit. ORTOGRAFIA: La síl·laba (II). TIPUS DE TEXTOS: El text instructiu; els consells. TEMPS VERBALS: El futur. RACÓ D’INTERNET: Les campanyes institucionals. PARLEM-NE: Relacions familiars. Unitat 5 LECTURA: Odisseu al país dels ciclops. LLENGUA I SOCIETAT: Les llengües romàniques. LÈXIC: Les paraules derivades GRAMÀTICA: Els determinants demostratius, possessius i interrogatius. ORTOGRAFIA: Els emmudiments vocàlics.. TEMPS VERBALS: El condicional. RACÓ D’INTERNET: Viatge per les llengües romàniques. PARLEM-NE: El vestit.

13

Unitat 6 LECTURA: Cançons de sempre. LITERATURA: La poesia tradicional; la cançó popular. GRAMÀTICA: Els determinants numerals, quantitatius i indefinits. ORTOGRAFIA: L’accentuació. TIPUS DE TEXTOS: El text expòsitiu; la carta i la conferència. TEMPS VERBALS: El mode subjuntiu. RACÓ D’INTERNET: La cançó popular. PARLEM-NE: Menjar i beure. Unitat 7 LECTURA: La llengenda d’or. LÈXIC:El sentit propi i el sentit figurat GRAMÀTICA: La conjugació verbal. ORTOGRAFIA: L’accent diacrític. TEMPS VERBALS: L’imperfet de subjuntiu. RACÓ D’INTERNET: Si fos. PARLEM-NE: El món animal. Unitat 8 LECTURA: El gegant de la neu. LLENGUA I SOCIETAT: Els dialectes de la llengua catalana. GRAMÀTICA: L’oració gramatical. ORTOGRAFIA: La dièresi. TIPUS DE TEXTOS: El text descriptiu; el retrat. TEMPS VERBALS: El mode imperatiu. RACÓ D’INTERNET: Dialectes catalans. PARLEM-NE: Agraïments i disculpes. Unitat 9 LECTURA: El curiós incident del gos a mitjanit. LEXIC: Com es defineix una paraula. GRAMÀTICA: Les modalitats de l’oració. ORTOGRAFIA: La puntuació de l’oració. TEMPS VERBALS: L’infinitiu, el gerundi i el participi. RACÓ D’INTERNET: Buscar informació a Internet. PARLEM-NE: Felicitacions i condols. Temporització indicativa Primer trimestre: unitats didàctiques. 1,2,3 +apèndix. Segon trimestre: unitats didàctiques: 4, 5, 6 + apèndix. Segon trimestre: unitats didàctiques: 7, 8, 9 + apèndix. Material del curs 1. Llibre de text: Rosell, Josep i Homs, Lluís. Nou Estímul 1 Llengua catalana 1r cicle. Ed. Barcanova.

14

2 Llibres de lectura: L’alumnat llegirà un llibre cada trimestre. Vegi’s el llistat general del curs 2007-2008 , a l’annex. 3. Material de l’alumnat. Carpeta arxivador per guardar-hi els exercicis que facin a classe, els deures i qualsevol altre material relacionat amb la matèria. 4. Agenda. La utilització de l’agenda de curs és imprescindible per a la programació i organització de l’alumnat. Agrupaments L’alumnat de primer està distribuït en tres grups (A, B, i C) de nivell similar. En cas que fos necessari, se’n podria fer grups flexibles i agrupar-los per nivells diferents. Hi ha una part d’aquest alumnat assignat a l’Aula d’Acollida. Expressió oral L’alumnat haurà d’expressar-se sempre en català durant l’hora de classe . Aquesta actitud és un component bàsic de l’avaluació formativa i es tindrà en compte en el moment de posar la nota de cada trimestre i de final de curs. Avaluació CRITERIS D’AVALUACIÓ Llengua i literatura (catalana i castellana) • Participar activament i reflexivament en interaccions orals, escrites i audiovisuals per a l’ aprenentatge i per a les relacions socials, dintre i fora de l’aula i amb l’ús dels recursos de les TIC. • Comprendre textos (orals, escrits i audiovisuals) de la vida acadèmica i altres situacions comunicatives, dels mitjans de comunicació i literaris pròxims als interessos de l’alumnat (propòsit, idea general), amb especial atenció als narratius, i descriptius. • Comprendre i sintetitzar seqüències audiovisuals , procedents dels mitjans de comunicació, relacionades amb les tipologies narrativa, descriptiva. • Usar tècniques de síntesi, en suport paper o digital, per tal de comprendre textos orals i escrits: subratllat, esquemes i resum. • Produir textos (orals, escrits i en diferents suports) narratius, descriptius i conversacionals, usant procediments de planificació, elements lingüístics per a la cohesió interna de les idees, registre adequat i revisió. • Aplicar diferents procediments i formats per enriquir els textos orals, escrits o audiovisuals. • Mostrar interès per la millora de l’expressió oral, escrita i audiovisual pròpia i

15

aliena i respectar les opinions d’altri. • Exposar l’opinió sobre la lectura d’una obra completa adequada a l’edat; reconèixer-ne el gènere i l’estructura global; valorar de manera general l’ús del llenguatge; i relacionar el contingut amb la pròpia experiència. • Escriure textos, en suport paper o digital, prenent com a model un text literari treballat a l’aula o realitzar-ne alguna t ransformació senzilla. • Reconèixer i valorar la diversitat lingüística, amb especial atenció a la situació lingüística que es produeix al centre i en l’entorn proper de l’alumnat. • Participar activament i reflexivament en l’avaluació (autorregulació, coavaluació) del propi aprenentatge i el dels altres amb una actitud activa i de confiança en la pròpia capacitat d’aprenentatge i ús de les llengües. 1. Avaluació Inicial: Abans de començar cada unitat didàctica, es faran unes preguntes orals i escrites per saber el nivell de l’alumnat. 2. Avaluació Formativa: • Correcció de dictats. • Observació de l’expressió oral i la participació a classe. • Preguntes sobre la lectura del trimestre. • Control dels treballs programats. • Correcció de textos escrits. • Treball sobre la lectura del trimestre:

Control de la lectura programada. Observació de la dificultat de la comprensió dels textos. Preguntes obertes i tancades sobre la lectura: tema, personatges, temps, espai... Prova final després de la lectura i del treball de classe.

• Observació i control de l’actitud i de l’assistència . 3. Avaluació Sumativa: Es faran dos exàmens cada trimestre on s’avaluarà

bàsicament l’adquisició dels continguts gramaticals, lèxics i ortogràfics. Es farà un control de la lectura. Si no se supera no s’aprova l’avaluació. Hi haurà un examen extraordinari de recuperació el mes de juny.

La nota final de cada trimestre estarà formada en un 50% per l’avaluació formativa (notes de classe) i en l’altre 50% per l’avaluació sumativa (notes dels exàmens). La nota del primer trimestre inclourà la puntuació que hagi merescut el treball d’estiu fins a 2 punts sobre deu. L’avaluació és contínua. En la nota de final de curs, el 10% correspondrà a la nota del crèdit de síntesi.

16

Expressió oral L’alumnat haurà d’expressar-se sempre en català durant l’hora de classe. Aquesta actitud és un component bàsic de l’avaluació formativa i es tindrà en compte en el moment de posar la nota de cada trimestre i de final de curs. Examen extraordinari Hi haurà un examen extraordinari de recuperació a final de juny. En cas de treballar en agrupaments flexibles segons el nivell de rendiment intel·lectual de l’alumnat, els continguts i la corresponent avaluació s’adaptaran sempre a cada grup. En tot cas, la nota final de l’alumnat dels grups adapatats no serà superior a un Bé. Metodologia i situacions de treball

• Explicació oral del professorat i utilització de la pissarra com a complement visual i de reforç tant pel que fa a la matèria que s’explica com a la correcció d’exercicis.

• Lectures i exercicis de comprensió oral i escrita. • Lectura i comentari de textos breus (contes, fragments de novel·la,

poemes,...) i fer-ne un resum i/o un treball dirigit – tema, argument, punt de vista- adequat al nivell de l’alumnat.

• Memorització de textos breus (poemes). • Dictats ( preparats i no preparats). Autocorrecció i correcció a la pissarra. • Exercicis de normativa ( llibre de text i d’altres complementaris). • Treball de normativa ortogràfica, gramàtica i lèxic amb TIC. • Redaccions i treballs amb TIC (Word). • Seguiment personal i diari de la feina de l’alumnat (exercicis de classe i

deures) amb qualificacions. • Organització de l’aula en grups més reduïts per poder fer un treball més

participatiu. • Desplaçament del grup a l’aula d’informàtica. (Exercicis, recerca

d’informació). • Control de les lectures obligatòries del curs mitjançant exercicis puntuals

escrits o bé orals. • Utilització del DVD i/o Vídeo per a reforçar la informació.

Activitats extraescolars L’alumnat de primer d’ESO, farà una sortida guiada, conjuntament amb el Departament de Castellà, a la biblioteca pública de Sant Martí. Altres activitats possibles depenen de la cartellera d’espectacles (teatre o cinema) i de les programacions de les sales d’exposicions.

17

Treball comú de programació dels departaments de Castellà i Català Comprensió lectora i expressió oral Objectius i metodologia.

Reduir el nombre de fixacions. Millorar l’expressivitat (1r trimestre) • Lectura oral individual d’un text a principi i a final del trimestre. • Anotar els errors de lectura i informar-ne a l’alumnat. • Tornar a llegir el mateix text al final del trimestre i avaluar-ne la lectura.

Augmentar el vocabulari: el context, la derivació i el diccionari (2n

trimestre) • Exercici a principi i a final del trimestre de recerca del significat d’unes

paraules determinades dins d’un text. • Explicació i pràctica de les tres maneres d’esbrinar el significat del mots:

el context, la derivació i la recerca al diccionari.

Distingir les parts d’una narració (3r trimestre) • Reorganització de textos narratius. • Criteris per buscar les parts d’una narració. • Elaboració d’esquemes de narracions. • Exercici final: esquema d’un text i justificació. Explicar oralment la

narració.

18

Exemple d’examen IES Bernat Metge Llengua catalana Alumne/a: _____________________________ Grup: S1___ Data: ______

1a AVALUACIÓ (1) Teoria [4 punts]

1. Omple els buits del text que hi ha a continuació amb la paraula escaient:

Els fets d’una narració els podem conèixer des d’un punt de vista intern, quan el narrador o la narradora és ________________ que està situat _________ de la història i ___________ en els fets; o des d’un punt de vista ____________, quan el narrador o la narradora és ______________________ que se situa __________de la història i _______________ en els fets.

2. Explica quan dues paraules són sinònimes i quan dues paraules són antònimes.

Posa un exemple de sinònims geogràfics i un altre d ’antònims graduals. 3. Defineix què és una oració. Digues els tipus d’oracions que hi ha segons el

predicat.

19

4. Què és un vocatiu? Posa dos exemples amb vocatius diferents segons el tipus de paraula utilitzada.

Pràctica [6 punts] 1. Escriu sinònims i antònims de les paraules que trobaràs en la taula següent.

Sinònim Antònim

gel legítim

eixir inici

parany penjar

prompte perdre

obsequiar robust 2. Analitza les oracions següents separant el SN [subjecte] del SV [predicat] i

encerclant el nucli de cada un dels sintagmes. Després indica’n les característiques corresponents que s’indiquen a la graella següent.

de

predicat nominal o verbal

afirmativa o

negativa

personal o

impersonal

enunciativa, interrogativa, exhortativa

o exclamativa

No ho diguis a ningú.

Vindreu aquí a casa, demà?

De debò, m’ha agradat molt el sopar!

Està plovent moltíssim, a Eivissa!

20

Hi ha moltes bicicletes, a Holanda.

Amb qui ha ballat el tango el teu germà?

Pensa un desig!

Als banquers els sobren els diners.

Han arribat més turistes.

Em donaran una paga doble.

3. Afegeix totes les comes que calgui en el text següent:

Escolta Maria; tenia raó la mare. No em va fallar mai en Jordi. Era intel·ligent tenia una memòria que no s’acabava mai i una capacitat de concentració excepcional. Fins i tot sabia les taules del tretze del catorze del quinze i del setze. Però això per a en Jordi era poca cosa. Tanmateix noia no me’n vaig saber adonar.

4. Escriu sencers els temps verbals següents del verb ésser o ser: Present:

____________________________________________________________ ______________________________________________________________ Imperfet:

_____________________________________________________________ _______________________________________________________________ Passat simple:

_____________________________________________________________ _______________________________________________________________ Futur: _____________________________________________________________ _______________________________________________________________

21

Condicional:

_________________________________________________________ _______________________________________________________________ 5. Dictat.

22

2n d’ESO

Procediments • Lectura expressiva d’un text narratiu i d'un poema. • Lectura comprensiva a base de preguntes. • Extracció del tema d’un text a partir de pistes. • Classificació d’un text literari en funció del punt de vista narratiu. • Localització d’una figura retòrica donada en un text breu. • Redacció d’un comentari global breu sobre un poema. • Construcció gràficament correcta d’un text de diàleg. • Catalogació de la varietat o registre d’un text. • Lectura dramatitzada. • Creació d’un text literari breu. • Aplicació de les regles ortogràfiques de les paraules compostes. • Catalogació dels personatges d’un text literari. • Redacció del resum d’una narració o d’un text teatral. • Detecció de canvis en l’ordre temporal d’una narració. • Redacció del resum d’una narració coneguda. • Fragmentació d’una narració en plantejament, nus i desenllaç. • Associació d’un refrany popular a una situació donada. • Correlació entre fragments diferents d’una narració. • Redacció del resum d’una novel·la o una pel·lícula. • Substitució de paraules en una oració per sinonímia. • Maneig de material de consulta. • Creació de mots contraris mitjançant prefixos. • Ordenació semàntica de sèries de mots. • Recerca personal o en diccionaris de sinònims i antònims. • Aparellament de mots sinònims pel registre o la varietat geogràfica. • Maneig eficaç del diccionari. • Substitució de paraules en frases per sinònims o antònims. • Detecció i correcció de barbarismes lèxics, gramaticals o de fraseologia. • Traducció del castellà al català. • Detecció d’interferències lingüístiques habituals. • Explicitació del significat d’una frase feta. • Catalogació de la categoria d’una paraula o una locució. • Observació de les marques gràfiques d’una oració. • Classificació d’una oració en funció de la modalitat i la submodalitat. • Classificació d’una oració en funció del tipus de predicat. • Desmuntatge d’una oració i/o un predicat en els seus components. • Classificació dels components verbals d’una oració. • Associació d’un complement verbal amb els seus pronoms. • Anàlisi global d’una oració breu. • Discriminació de la funció subjecte i CD pel criteri de la concordança.

23

• Localització de paraules d’una determinada categoria dins de frases. • Classificació d’oracions pel tipus de verb. • Explicitació del valor de les funcions sintàctiques. • Compleció de buits en oracions. • Explicitació de conceptes gramaticals. • Compleció amb un o dos pronoms dels buits d’una frase. • Associació d’un pronom amb la seva funció sintàctica. • Detecció del relatiu en una oració. • Compleció amb un relatiu del buit d’una frase. • Construcció d’una oració composta a partir de dues de simples. • Anàlisi sintàctica elemental. • Catalogació de paraules per la seva categoria. • Puntuació d’oracions. • Pràctica del paradigma verbal regular. • Compleció de buits d’una oració amb una forma verbal. • Col·locació de la puntuació en un text ja existent. • Localització d’una puntuació incorrecta. • Explicitació d’una norma gramatical. • Creació de derivats d’un mot. • Compleció de buits de paraules amb lletres. • Accentuació gràfica de mots a partir de regles. • Col·locació de la dièresi en mots a partir de regles. • Explicitació de regles ortogràfiques. • Correcció d’un text amb errors ortogràfics. • Consulta ortogràfica del diccionari. • Escriptura al dictat. • Detecció de mots parònims. • Reconstrucció de frases fetes. • Resolució d’un passatemps lògic basat en el llenguatge. • Recollida de dades. • Classificació de les dades obtingudes. • Exposició oral d’un text preparat. • Anàlisi de les parts d’un text argumentatiu. • Redacció d’un text argumentatiu. • Resolució d’entreteniments de base lingüística. • Exposició oral d’una predicció • Redacció d’un text predictiu breu. • Redacció d’una denúncia simple a la policia. • Explicitació de les normes o instruccions d’una activitat. Fets, conceptes i sistemes conceptuals (crèdits 3 i 4) Literatura • Lectures preparades

24

• Recursos literaris: personificació i comparació • Narrador. Punt de vista. Narrador omniscient. • Gènere autobiogràfic: diari i memòries. • Figures retòriques de dicció. • Diàleg. Monòleg. • Estil directe i indirecte. • Argument. • Personatges. Tipus i caracterització. • Descripció i acció. Ordre narratiu. • Argument. • Estructura: plantejament, nus i desenllaç. • Retrospecció i Anticipació. • Novel·la d’aventures, d’intriga i misteri, de ciència-ficció. • Temps i espai. • Gènere epistolar Lèxic • Sinònim. Antònim. • Diccionari de sinònims i antònims. • Família de paraules. • Interferències lingüístiques . Castellanismes. • Diccionari bilingüe. • Locució. Frase feta. Gramàtica • Oració: SN i SV • Subjecte i Predicat • Predicat Nominal i Predicat Verbal • Modalitat de l’oració • Verb. Tipus i funcionament. Perífrasis • Complements verbals: CD, CI, CC, CRV. • Pronoms febles. Funcionament. • Complement Atributiu • Adverbis i locucions adverbials. • Pronoms. Tipus i funcionament. • Pronom relatiu • Sintagma preposicional. • Conjunció. Tipus. • Verb. Temps compostos. Formes no personals. Passiva . Ortografia. • Puntuació • Vocalisme àton. • Diftongs. Accent. Dièresi.

25

• Classificació de les paraules: Agudes, planes i esdrúixoles. • Consonantisme.( La b i la v).( La essa sorda i la essa sonora).(La h i el dígraf l·l

). ( Les lletres m ,n i r.) Tipologia textual • Text argumentatiu: instància i convocatòria. • Text predictiu: predicció meteorològica i horòscop. • Text instructiu Llengua i societat • Varietat lingüística. • Dialectes: oriental i occidental. • Registres. Actituds, valors i normes (Crèdits 3 i 4) • Gust per la lectura literària. • Valoració positiva de la reflexió sobre la tècnica literària d’un text. • Respecte per les diferents varietats geogràfiques de la pròpia llengua. • Interès per la gamma de registres lingüístics disponibles. • Acceptació de l’anàlisi dels elements lingüístics i gràfics com a mètode per

millorar la pròpia expressió escrita i oral. • Acceptació de les normes ortogràfiques com un valor a favor de la claredat en

la comunicació escrita entre els membres d’una mateixa comunitat. • Acceptació de les normes sintàctiques com un valor a favor de la claredat en la

comunicació escrita entre els membres d’una mateixa comunitat. • Esforç per l’explicitació dels conceptes i de les normes. • Participació en activitats orals col·lectives. • Tendència a la planificació de les feines. • Interès pel món clàssic com a font de coneixement. • Tendència a l’ús de llibres i material de consulta. • Estímul de la memòria com a instrument de la millora ortogràfica. • Interès per les tradicions artístiques i lingüístiques de la pròpia cultura. • Respecte per les diferències lingüístiques entre les persones. • Valoració positiva del coneixement del passat. • Esforç per la precisió en el registre lingüístic i en el repertori lèxic. • Esforç per la millora de l’ordre expositiu. • Respecte per les altres cultures. • Interès per la lectura de la premsa. • Esforç per la precisió en la creació de textos útils. • Interès per la història de la literatura i la seva relació amb el present. Objectius didàctics Crèdit 3 1.1 Aprendre a distingir l’autor del narrador i a identificar el punt de vista emprat en

una narració.

26

1.2 Reconèixer les paraules sinònimes i les antònimes. 1.3 Reconèixer els constituents bàsics de l’oració i distingir-ne les modalitats

bàsiques. 1.4 Aprendre les funcions bàsiques de la coma i practicar-ne l’ús. 1.5 Llegir en veu alta diversos textos poètics i narratius i copsar-ne els aspectes

més significatius. 1.6 Conèixer les característiques de les figures retòriques i saber identificar les

figures bàsiques. 1.7 Reconèixer els complements bàsics del verb i aprendre a identificar-los. 1.8 Conèixer i saber utilitzar el diccionari de sinònims i antònims. 1.9 Escriure correctament les vocals àtones. 1.10 Reconèixer els dialectes històrics i geogràfics de la llengua. 1.11 Conèixer els pronoms bàsics i practicar-ne l’ús. 1.12 Practicar l’accentuació de les paraules i aprendre l’ús de la dièresi. 1.13 Aprendre a utilitzar la llengua amb propietat evitant les interferències d’una

altra llengua. 1.14 Conèixer i practicar l’ús dels pronoms febles. 1.15 Aprendre les regles bàsiques de l’ortografia de les consonants. Crèdit 4 1.16 Llegir en veu alta textos literaris de característiques diverses (novel·les,

rondalles...), i copsar-ne els aspectes més significatius. 1.17 Conèixer les formes bàsiques amb què es poden ordenar els fets d’una

narració. 1.18 Reconèixer els pronoms relatius i aprendre a utilitzar-los. 1.19 Aprendre les regles bàsiques de l’ortografia de les consonants. 1.20 Conèixer les característiques bàsiques dels dialectes geogràfics de la

llengua catalana. 1.21 Conèixer les característiques del diccionari bilingüe i aprendre a fer-ne ús. 1.22 Reconèixer les preposicions i utilitzar-les correctament. 1.23 Conèixer les funcions bàsiques de la conjunció i practicar-ne l’ús. 1.24 Produir oralment i per escrit textos predictius i instructius. 1.25 Identificar una locució i una frase feta i practicar-ne l’ús. 1.26 Dominar la conjugació dels temps compostos i identificar les formes

perifràstiques. Temporització indicativa Primer trimestre: unitats didàctiques: 1,2 i 3 + apèndix Segon trimestre: unitats didàctiques: 4,5,6 i 7 + apèndix Tercer trimestre: unitats didàctiques: 8,9 i 10 + apèndix Material del curs 6.1 Llibre de text: Rosell, Josep i Homs, Lluís. Estímul 2 Llengua Catalana. 1r Cicle. Ed. Barcanova. 6.2 Llibres de lectura:

27

L’alumnat llegirà un llibre cada trimestre. Vegi’s el llistat general del curs 2007-2008 a l’annex. 6.3. Material de l’alumnat. Carpeta arxivador per guardar-hi els exercicis que facin a classe, els deures i qualsevol altre material relacionat amb la matèria. 6.4. Agenda. La utilització de l’agenda de curs és imprescindible per a la programació i organització de l’alumnat. Agrupaments L’alumnat de segon està distribuït en dos grups: A, B. L’alumnat nouvingut està assignat a l’Aula d’Acollida. Metodologia i situacions de treball

• Explicació oral del professorat i utilització de la pissarra com a complement visual i de reforç tant pel que fa a la matèria que s’explica com a la correcció d’exercicis.

• Lectures i exercicis de comprensió oral i escrita. • Lectura i comentari de textos breus (contes, fragments de novel·la,

poemes,...) i fer-ne un resum i/o un treball dirigit – tema, argument, punt de vista- adequat al nivell de l’alumnat.

• Memorització de textos breus (poemes). • Dictats ( preparats i no preparats). Autocorrecció i correcció a la pissarra. • Exercicis de normativa ( llibre de text i d’altres complementaris). • Treball de normativa ortogràfica, gramàtica i lèxic amb TIC. • Redaccions i treballs amb TIC (Word). • Seguiment personal i diari de la feina de l’alumnat (exercicis de classe i

deures) amb qualificacions. • Organització de l’aula en grups més reduïts per poder fer un treball més

participatiu. • Desplaçament del grup a l’aula d’informàtica. (Exercicis, recerca

d’informació). • Control de les lectures obligatòries del curs mitjançant exercicis puntuals

escrits o bé orals. • Utilització del DVD i/o Vídeo per a reforçar la informació.

Activitats extraescolars L’alumnat de segons d’ESO, farà una activitat guiada, conjuntament amb el Departament de Castellà, a la redacció de La Vanguardia. Altres activitats possibles: segons la cartellera d’espectacles (teatre o cinema) o les sales d’exposicions.

28

Treball comú de programació dels departaments de Castellà i Català Comprensió lectora i expressió oral Objectius i metodologia.

Distingir les parts d’una argumentació (1r trimestre) • Reorganització de textos argumentatius. • Criteris per buscar les parts d’una argumentació. • Elaboració d’esquemes de textos argumentatius. • Exercici final: esquema d’un text argumentatiu i justificació. Opinar oralment sobre un tema d’interès.

Idea principal d’un text i relació amb la intenció comunicativa (2n

trimestre) • Distinció entre temàtica i idea principal. • Selecció de la idea principal d’un text narratiu i argumentatiu a principi i

a final del trimestre. • Redacció de la idea principal d’un text narratiu i argumentatiu a principi i

a final del trimestre.

El resum : eina per organitzar i recuperar la informació (3r trimestre) • Resum d’un text narratiu i/o argumentatiu a principi i al final del

trimestre. Avaluació Inicial: Abans de començar cada unitat didàctica, farem unes preguntes orals i escrites per saber el nivell de l’alumnat. Formativa: • Correcció de dictats. • Observació de l’expressió oral i la participació a classe. • Treball sobre la lectura del trimestre:

Control de la lectura programada. Resums dels capítols. Observació de la dificultat de la comprensió dels textos. Preguntes obertes i tancades sobre la lectura: tema, personatges, temps, espai...

Prova final després de la lectura i del treball de classe. • Control dels deures i dels treballs programats. • Correcció de textos escrits. • Observació i control de l’actitud .

29

Sumativa: Farem dos exàmens cada trimestre on s’avaluarà bàsicament l’adquisició dels continguts gramaticals, lèxics i ortogràfics. Es farà un control de la lectura; si no se supera, no s’aprova l’avaluació. La nota final de cada trimestre estarà formada en un 50% per l’avaluació formativa (notes de classe) i en l’altre 50% per l’avaluació sumativa (notes dels exàmens). L’avaluació és contínua i caldrà tenir en compte la nota del crèdit de síntesi. En la nota de final de curs, el 10% correspondrà a la nota del crèdit de síntesi. Aprovar el Crèdit Variable (de reforç o d’ampliació) és condició indispensable per aprovar l’avaluació en què s’ha cursat. A final de curs la nota obtinguda formarà part de la nota final d’àrea. Expressió Oral: L’alumnat haurà d’expressar-se sempre en català durant l’hora de classe. Aquesta actitud és un component bàsic de l’avaluació formativa i es tindrà en compte en el moment de posar la nota de cada trimestre i de final de curs.

30

Exemple d’examen IES Bernat Metge

Llengua catalana Alumne/a: __________________________ Grup: S2___ Data: _________

1a AVALUACIÓ (1) Teoria [4 punts]

1. Explica com s’han format les paraules alfabet i abecedari. 2. Escriu el nom de les lletres següents i posa entre parèntesis una paraula que hi comenci.

b " V "

h " w "

k " X "

n " Y "

q " Z " 3. Defineix què és una oració i digues quin és l’element imprescindible perquè hi hagi una oració. Raona la resposta i il·lustra-la amb un exemple. 4. Completa les oracions següents amb les paraules adequades:

31

a) Els constituents bàsics de l’oració són el _________________ i el ________________, que concorden en _______________ i ________________.

b) De vegades, el SN subjecte pot ser _______________, és a dir, sobreentès.

c) El SN és un grup de paraules que té per nucli un _________ i, per tant, designa una ___________, un _____________ o una ____________. El SV és un grup de paraules que té per nucli un ________ i, per tant, designa una __________ o un ______________.

d) Els sons que es representen per mitjà d’un grup de dues lletres s’anomenen ________.

Pràctica [6 punts] 1. Identifica els noms dels dibuixos següents i posa’ls per ordre alfabètic. 2. Analitza les oracions següents separant el SN [subjecte] del SV [predicat] i

encerclant el nucli de cada un dels sintagmes. Després indica’n el tipus d’oració segons l’entonació.

El llibre d’aventures del Joan és molt interessant.

"

Aquest estiu viatjarem a l’estranger! "

Li va fer gràcia, l’acudit? "

Sortint del cinema estàvem anguniats. "

Han arribat cinc trens de mercaderies. "

Quan farem vacances? "

32

L’avió de Nova York aterrarà d’aquí a cinc minuts.

"

Vols venir al cine amb nosaltres? "

S’ha espatllat el pany de la porta! "

M’agraden molt els gelats de maduixa. "

3. Puntua el text següent i escriu-hi les majúscules que calgui. Explica per què cal posar-hi majúscula.

el meu germà va marxar divendres a Àfrica per a participar en un camp de treball ajudarà a reconstruir un antic hospital on s’instal·larà la creu roja per a atendre els malalts el meu germà, que es diu Carles, té vint-i-un anys és un pesat, però quan no hi és el trobo a faltar

4. Escriu sencers els temps verbals següents: Present del verb ÉSSER o SER: _______________________________________________________________ _______________________________________________________________ Imperfet del verb HAVER: _____________________________________________________________ _______________________________________________________________ Futur del verb ANAR:

_____________________________________________________________ _______________________________________________________________ Gerundi dels verbs ÉSSER (SER), HAVER i ANAR:

_____________________________________________________________ _______________________________________________________________ Participi del verb HAVER:

_____________________________________________________________ _______________________________________________________________ 5. Dictat.

33

Crèdit variable de reforç per a l’alumnat de 2n ESO 2007-2008

Text, gramàtica i vocabulari Procediments Separació de les síl·labes de les paraules Identificació de la síl·laba tònica Accentuació de les paraules a partir de regles Ús de l’accent obert i de l’accent tancat Ús de l’accent diacrític Col·locació de la dièresi en mots a partir de regles Ortografia de la vocal neutra Apostrofació i contracció Compleció de buits de paraules amb lletres. Consonantisme Consulta ortogràfica del diccionari Reflexió sobre les normes estudiades Índex d’unitats didàctiques Unitat 1: Síl·labes, diftongs i hiatus Unitat 2: L’accentuació i els diacrítics Unitat 3: Grafia de la vocal neutra Unitat 4: Consonants b/v i altres grafies conflictives Unitat 5: Les esses Unitat 6: Gènere: substantiu i adjectiu Unitat 7: El nom i l’adjectiu Unitat 8: L’apòstrof, la contracció i el guionet Unita t 9: Verbs regulars i verbs irregulars Estructura de les unitats didàctiques Cada una d’aquestes nou unitats consta dels següents apartats:

• Lectura • Comprensió lectora • Expressió oral • Expressió escrita • Gramàtica i aplicació de normes • Vocabulari

Objectius didàctics 1.1. Separar síl·labes.

34

1.2. Diferenciar síl·labes àtones i tòniques. 1.3. Reconèixer hiatus i diftongs. 1.4. Classificar mots aguts. Plans i esdrúixols 1.5. Conèixer i aplicar les normes d’accentuació gràfica. 1.6. Memoritzar mots usuals amb accent diacrític. 1.7. Aplicar les normes d’ús de la dièresi 1.8. Aplicar les regles generals de la grafia de la vocal neutra 1.9. Conèixer excepcions de les regles de la vocal neutra 1.10. Aplicar correctament l’apòstrof i la contracció 1.11. Conèixer les principals normes d’ús de la b i la v i aplicar-les 1.12. Conèixer i aplicar les grafies: j/g/tg/ix/tx/ig 1.13. Conèixer i aplicar les grafies: s, s/z, ss, c, ç,sc Durada Aquest crèdit té una durada d’un trimestre. Es podrà dedicar entre 4 i 5 sessions per unitat didàctica segons ritme d’aprenentatge del grup. Material del curs Llibre de text del professor Martí, I.; Serra, F.; Servat, E. i altres . Llengua catalana: Text, gramàtica, vocabulari. Editorial Teide L’alumnat rebrà un dossier preparat pel professor i es recomanarà l’adquisició d’una carpeta pel material complementari relacionat amb el crèdit. Avaluació

• Treball diari • Observació de l’expressió oral i la participació a classe • Control de les activitats programades i dels deures • Observació i control de l’actitud i de l’assistència • Prova final

Caldrà que els alumnes superin el crèdit variable per tal de poder aprovar el crèdit comú.

35

3r d’ESO

CONTINGUTS Llengua i literatura (catalana i castellana) DIMENSIÓ COMUNICATIVA Participació en interaccions orals, escrites i audiovisuals • Participació en les interaccions orals, escrites i audiovisuals que tenen com a eix la construcció de la relació social a l’interior de l’aula i del centre. • Participació en activitats de relació social i comunicació amb altres comunitats escolars, amb l’entorn immediat al centre i amb la societat en general (cartes al director, notícies a la premsa, ràdio local o per al web del centre). • Participació en interaccions per mitjà del correu electrònic i entorns virtuals de comunicació. • Ús d’estratègies comunicatives per reformular els missatges i adaptar-se als interlocutors en contextos multilingües d’interacció. • Detecció de les dificultats de comunicació i ús d’estratègies comunicatives de resolució dels conflictes amb l’ús de recursos verbals i no ve rbals. • Participació en les interaccions orals, escrites i audiovisuals (sobretot en l’ús de les TIC) que són necessàries per a l’organització i gestió de les tasques acadèmiques, per a la recerca i exposició d’informació, per als intercanvis d’opinió i l’exposició de les conclusions i dels aprenentatges de les diferents matèries curriculars. • Valoració de la interacció com a eina per prendre consciència dels coneixements i de les idees, per a la regulació dels processos de comprensió i expressió propis de tot procés d’aprenentatge, tant en activitats individuals com en les de treball cooperatiu. • Valoració de la interacció com a eina per prendre consciència dels sentiments propis i aliens i per a la regulació de la conducta. • Reflexió sobre les diferènc ies entre els usos orals informals i formals de la llengua i consciència de les situacions comunicatives en què resulten adequats. • Pràctica de procediments bàsics d’assertivitat i de manteniment de les pròpies conviccions en la interacció amb altres parlants. • Participació en debats de temes acadèmics o escolars pautats i reglamentats. • Ús de les diferents estratègies comunicatives que ajuden a l’inici, manteniment i finalització de les interaccions i desenvolupament de les de les dificultats de comunicació amb l’ús d’elements verbals i no verbals que faciliten la realització de les interaccions necessàries per aprendre. • Actitud de cooperació i respecte crític envers les diferències d’opinió en les situacions de treball compartit. • Assumpció de les responsabilitats i coavaluació dels processos i dels

36

resultats en les situacions de treball compartit. Comprensió de missatges orals, escrits i audiovisuals • Comprensió i interpretació de les informacions més rellevants de textos orals, escrits i audiovisuals de la vida quotidiana i dels mitjans de comunicació pròxims als interessos de l’alumnat, amb atenció als textos predictius, persuasius i gèneres periodístics (notícia, crònica, reportatge, entrevista, opinió), reconeixent les diferències entre informació i opinió. • Comprensió de textos orals, escrits i audiovisuals de la vida acadèmica de l’alumnat, amb atenció a les característiques específiques dels narratius, descriptius , expositius de fets, explicatius d’idees i conceptes, instructius, argumentatius i els que expressen opinió raonada en les diferents matèries curriculars. • Anàlisi de seqüències audiovisuals que reflecteixen la relació entre els recursos visuals i sonors i els elements verbals, i adquisició de criteris bàsics per tal d’observar, interpretar, analitzar, valorar i prendre postura davant dels missatges audiovisuals. • Identificació de l’estructura comunicativa dels missatges orals, escrits i audiovisuals treballats: les intencions de l’emissor mitjançant les modalitats oracionals i l’ordre jeràrquic de les idees expressades, entre d’altres. • Cerca d’informació i hàbits de consulta per comprendre i ampliar el contingut dels missatges, utilitzant estratègies prèvies a la cerca i amb el recurs de fonts diverses: 1) escrites: cerca bibliogràfica i documental en llibres, enciclopèdies, revistes, diaris; 2) l’estratègia prèvia a l’ús dels cercadors d’Internet; 3) fonts audiovisuals i electròniques de comunicació: CD-ROM, DVD i altres. • Representació mitjançant esquemes, diagrames i mapes conceptuals de la interrelació de les idees i els seus matisos. Síntesi dels arguments i resultats d’una conversa, col·loqui, entrevista o debat. • Ús d’estratègies i tècniques de processament de la informació, tant de captació, elaboració i síntesi com d’ampliació, i organització de la informació en fitxes, taules, quadres i gràfics, mitjançant recursos de les TIC. • Contrastació dels continguts de textos analitzats amb els coneixements propis, abans i després de la lectura. • Valoració crítica en l’acceptació del contingut de missatges orals i escrits, tot desenvolupant l’anàlisi intratextual i intertextual dels continguts expressats, per tal de fer possible la interpretació del missatge des de diverses perspectives (única, múltiple, complementària). • Lectura, anàlisi i crítica de la funció persuasiva de la publicitat. Expressió de missatges orals, escrits i audiovisuals • Producció de textos orals, escrits i audiovisuals amb intencions comunicatives diverses i de diferents contextos d’espai i temps: expositius, persuasius, predictius i dels gèneres periodístics (notícia, crònica, reportatge, entrevista, opinió). • Composició, en suport paper o digital, de textos narratius, descriptius,

37

expositius de fets, explicatius d’idees i conceptes, instructius i argumentatius, propis de les diferents matèries curriculars, elaborats a partir de la informació obtinguda en la biblioteca o mediateca escolar o en altres fonts d’informació i organitzada per mitjà d’esquemes, mapes conceptuals, fitxes i resums, amb l’ús adequat dels elements icònics pertinents. • Elaboració de textos escrits que tinguin com a funció la millor presentació oral dels aspectes treballats en les diferents matèries curriculars o en altres situacions comunicatives formals. • Presentació ordenada i clara d’informacions elaborades en les activitats acadèmiques amb l’ús dels mitjans i tecnologies de la informació i la comunicació, amb atenció especial al llenguatge audiovisual que cal utilitzar per a una comunicació eficaç. • Lectura en veu alta amb dicció, entonació i ritme correctes (interpretant els signes de puntuació de forma apropiada), tot incidint en el posicionament del lector respecte del text llegit. • Procediment de planificació per aconseguir coherència en les relacions internes i externes dels continguts de textos orals, escrits i audiovisuals: documentació, pluja d’idees i la seva selecció i ordenació. • Utilització autònoma de la biblioteca-mediateca del centre, així com de las tecnologies de la informació i la comunicació com a font d’informació i de models per a la realització dels treballs escrits propis de cada matèria curricular. • Creació i utilització d’esquemes i mapes conceptuals en format digital, com a suport en les exposicions orals, per tal de ser projectats amb mitjans audiovisuals. • Procediment de textualització i revisió per aconseguir coherència dels continguts de textos orals, escrits i audiovisuals. • Coneixement i aplicació dels diferents registres lingüístics en relació amb els diferents àmbits d’ús. Distinció entre el registre col·loquial, estàndard, acadèmic i culte. • Ús dels elements lingüístics i discursius essencials per a la cohesió interna de les idees dins dels textos orals, escrits o audiovisuals: connectors textuals, tractament de les formes verbals i adequació del registre dels textos orals, escrits o audiovisuals a les funcions comunicatives, en especial a les de les activitats acadèmiques. • Ús de la puntuació del text escrit en relació amb l’organització oracional i amb la forma del text (els paràgrafs i la distribució i ordenació de les idees expressades). • Elaboració i organització del missatge audiovisual: combinació del text i les paraules amb els altres recursos visuals, icònics i sonors. • Ús dels elements formals en els treballs: les citacions bibliogràfiques i d’altres fonts d’informació. L’índex i la paginació. Les referències intertextuals i intratextuals. Les notes al peu de pàgina. L’organització dels títols, els capítols i els apartats. La presentació escrita dels resultats: polidesa, correcció, els marges, portada.

38

• Ús de tècniques digitals de tractament textual: processadors de text per a l’organització dels apartats i continguts: esquemes numèric, sinòptic i claus; programes de presentació, programes de tractament de la imatge per a la utilització eficaç dels gràfics específics de cada matèria curricular i les il·lustracions. • Interès per la bona presentació dels textos orals, respectant les normes gramaticals, ortogràfiques, tipogràfiques i dels elements icònics utilitzats, i amb l’ús dels elements icònics que complementin i donin suport a la informació verbal. • Interès per la bona presentació dels textos escrits i audiovisuals, tant en suport paper com digital, respectant les normes gramaticals, ortogràfiques, tipogràfiques i dels elements icònics utilitzats. Coneixements del funcionament de la llengua i el seu aprenentatge • Identificació i ús d’elements lingüístics bàsics i habituals en la comunicació oral i escrita. • Reconeixement progressiu i producció de les peculiaritats fonètiques de cada llengua i dels patrons bàsics de ritme, entonació i accentuació de paraules i enunciats. • Identificació d’expressions comunes, de frases fetes i de lèxic apropiat a contextos concrets i quotidians en l’àmbit educatiu i personal i a continguts d’altres matèries del currículum. • Identificació i coneixement de les característiques dels discursos expositius de fets, explicatius d’idees i conceptes, amb especial atenció a l’expressió de causa i conseqüència, instructius i argumentatius. • Identificació d’alguns mecanismes textuals que donen agilitat al discurs, amb especial atenció a les substitucions lèxiques i als connectors útils per ordenar, donar aclariments i detalls, indicar causa i conseqüència, indicar posicionament adversatiu. • Reconeixement d’estratègies bàsiques per recordar, organitzar i revisar vocabulari. • Reconeixement de l’estructura dels diferents tipus de text i la seva relació amb els paràgrafs. La puntuació com a mecanisme organitzador dels textos escrits. • Ús de recursos per l’aprenentatge: diccionaris, llibres de consulta, mitjans audiovisuals i materials en suport digital. • Ús de procediments per compondre enunciats amb estil cohesionat: aposició, adjectius i oracions de relatiu explicatius, construccions de participi i gerundi, oracions coordinades i subordinades. • Coneixement de les lleis ortogràfiques que comporten més dificultat per aplicar-les en els textos propis, fent especial atenció en les que suposen diferències entre les llengües que s’aprenen. • Reconeixement del grau d’incidència de l’estructura sintàctica d’un text en el significat. • Ús d’estratègies per a la correcció lingüística i revisió gramatical dels textos mitjançant l’ús i la consulta de diccionaris, eines informàtiques de revisió del text, compendis gramaticals i reculls de normes ortogràfiques.

39

• Acceptació de l’error com a part del procés d’aprenentatge i actitud positiva de superació. • Participació en l’avaluació i ús d’estratègies d’autoavaluació i autocorrecció, de les produccions orals, escrites i audiovisuals. • Conscienciació de les aptituds i dificultats del progrés en l’aprenentatge lingüístic i comunicatiu. • Interès per desenvolupar un pensament crític, obert i flexible en els processos comunicatius i en el context de l’aula i fora d’aquesta. • Organització i valoració del treball individual per progressar en l’aprenentatge de manera autònoma i per a la millora personal i del treball en equip per a la construcció col·lectiva del coneixement. Continguts comuns amb altres matèries - Interacció, comprensió i expressió de missatges orals, escrits i audiovisuals vinculats a continguts d’altres matèries curriculars. DIMENSIÓ ESTÈTICA I LITERÀRIA • Lectura autònoma o guiada, en funció del grau de complexitat, d’obres de literatura juvenil i de la literatura clàssica adequades a l’edat seguint un itinerari literari que parteixi dels coneixements previs del lector. • Coneixement d’obres significatives de la cultura literària catalana i castellana, a partir de la lectura comentada de fragments, del visionat d’audiovisuals, representacions teatrals o recitats poètics o audició de poemes musicats. • Reflexió sobre la situació de l’obra en el seu context, tot aprofitant els coneixements previs de l’alumnat i la relació amb els coneixements adquirits en altres matèries. • Reflexió sobre els elements que fan que una obra sigui considerada “clàssica” i sobre l’actualitat dels temes de les obres que han mantingut la seva vigència a través del temps. • Ús d’estratègies i tècniques que ajudin a analitzar i interpretar el text literari abans, durant i després de la lectura. • Diferenciació dels grans gèneres literaris i reconeixement de les seves característiques principals a partir de les lectures. • Lectura comentada i expressiva de contes i novel·les; valoració dels personatges, de la veu i de la perspectiva narrativa, i del diàleg. • Lectura comentada i recitat de poemes, tot comparant el tractament de temes recurrents en diferents autors, i valorant la funció dels elements simbòlics i dels recursos retòrics i mètrics en el poema. • Lectura comentada i dramatitzada d’obres de teatre o fragments, tot reconeixent algunes característiques temàtiques i formals. • Lectura en veu alta amb dicció, entonació i ritme correctes, adequats al registre literari. • Creació de textos literaris amb tècniques de foment de la creativitat i de simulació, versionat o elaboració a partir de models, utilitzant alguns

40

aprenentatges adquirits a les lectures (adaptant els missatges “clàssics” a l’actualitat , a un missatge més proper i propi o modificant-ne les formes o els formats). • Utilització progressivament i de manera autònoma de la biblioteca del centre, de les de l’entorn, de les biblioteques virtuals i webs per al foment i orientació de la lectura. • Desenvolupament progressiu de l’autonomia lectora i de la consideració de la lectura com a font de coneixement d’altres persones i cultures. • Elaboració d’opinions pròpies i de treballs senzills sobre lectures literàries. • Identificació i interpretació dels recursos literaris en altres tipus de textos i altres funcions comunicatives, com els que s’empren amb funció persuasiva en la publicitat. DIMENSIÓ PLURILINGÜE I INTERCULTURAL Llengua i literatura (catalana i castellana) i llengües estrangeres • Conscienciació que les llengües són elements que defineixen la identitat personal i col·lectiva, una eina potenciadora de la comunicació i l’aprenentatge i una porta oberta a la comprensió del món i de les altres persones. • Conscienciació de pertinència a una comunitat lingüística, social i cultural i actitud positiva d'interès i confiança davant la diversitat de llengües i cultures. • Sensibilitat per comprendre la complexitat i diversitat de relacions que cadascú manté amb les llengües i cultures. • Interès per conèixer les varietats de la llengua catalana en els diferents territoris on es parla. Coneixement, mitjançant els enregistraments de les varietats més rellevants del català. Factors històrics i geogràfics explicatius d’aquestes varietats. • Coneixement de les varietats més rellevants de la llengua espanyola, tant a la península com en altres territoris de parla hispana. Factors històrics i geogràfics explicatius de les varietats . • Observació de l’evolució de les relacions entre llengües en contacte i la diversitat de situacions en què es produeixen. • Coneixement de la família lingüística de les llengües romàniques: països on es parlen, varietats més importants, llengües en peri ll d’extinció o ja desaparegudes. • Lectura de textos en alguna llengua romànica poc coneguda i estratègies que en facilita la seva comprensió. • Coneixement de la diversitat de llengües que es parlen a Espanya i a Europa. Llengües que ens són més pròximes i de les quals tenim coneixement i llengües que ens són menys conegudes i que fins i tot utilitzen alfabets ben diferenciats. Localització en un mapa i recerca d'informació a Internet. Relació entre llengua i estat. • Valoració de l’adquisició de la competència comunicativa en més d’una

41

llengua, i interès per efectuar intercanvis comunicatius amb parlants d’altres llengües. Importància per a la formació, instrucció i relació amb l’exterior. • Observació d’usos multilingües quotidians en els mitjans de comunicació, al carrer o en la producció artística. • Disposició per utilitzar els coneixements de llengües, segons el domini diferent que se’n tingui, en contextos reals i funcions diverses: intercanvis amb persones o en recerques d’informació en qualsevol de ls formats possibles (audiovisual, Internet, material de consulta) en qualsevol de les matèries curriculars. • Expressió d’emocions, afeccions i sentiments amb l’ús de diferents recursos verbals i no verbals de diverses llengües i cultures, en especial en les llengües estrangeres apreses a classe. • Comparació i identificació de les semblances i diferències dels sistemes fonètics i la prosòdia de diferents llengües conegudes a partir de temes propers als interessos de l’alumnat mitjançat eines i suports adequats. • Conscienciació que cada persona organitza el món i expressa sentiments a partir de la seva llengua, que aprendre una llengua és també assumir aquesta manera de veure el món i d’entendre les relacions que s’estableixen amb les persones i les coses. • Coneixement i respecte per a les persones que parlen una llengua o varietat lingüística diferent a la de la comunitat lingüística pròpia, i així mateix que tenen una cultura diferenciada, especialment les de l'entorn més pròxim, començant per la classe, escola, poble o barri, amb atenció preferent a les minoritàries i a les poc valorades socialment. • Coneixement i valoració de la cultura, història, geografia, folklore, literatura i costums dels llocs d'origen de l'alumnat nouvingut a les aules. • Consciència de les pròpies actituds davant les diferències de llengües i cultures, i valoració de les variacions lingüístiques i culturals. • Percepció de les dificultats de comunicació amb persones que parlen altres llengües, especialment amb les de l'entorn més pròxim, i plantejament de possibles solucions verbals i no verbals per facilitar la comunicació. • Ús d’un llenguatge no discriminatori i respectuós amb les diferències. Ús de fórmules de cortesia en els intercanvis socials. • Actitud crítica davant dels missatges que suposin qualsevol tipus de discriminació i voluntat de superar els prejudicis. Fets, conceptes i sistemes conceptuals Unitat 1 LECTURA: Dues cartes d’amor sense segell. ELS NOSTRES CLÀSSICS: La narrativa:

Ramon Llull, Joanot Martorell i Narcís Oller GRAMÀTICA: L’oració simple. ORTOGRAFIA: Els signes de puntuació. TIPUS DE TEXTOS: El text informatiu. RACÓ D’INTERNET: La portada.

42

PARLEM-NE: Els sentiments positius. Unitat 2 LECTURA: Robbie. LÈXIC: Les famílies de paraules ORTOGRAFIA: Les vocals a i e àtones. LLENGUA I SOCIEETAT: Les llengües d’Europa. RACÓ D’INTERNET: Robots i humans. PARLEM-NE: Els sentiments negatius. Unitat 3 LECTURA: Marbre de talla humana. GRAMÀTICA: El sitagma verbal.

Els complements del verb. ORTOGRAFIA: La o i la u àtones. TIPUS DE TEXTOS: La ràdio. RACÓ D’INTERNET: Ràdio i Internet. PARLEM-NE: Els sentiments neutres. Unitat 4 LECTURA: El senyor Sherlock Holmes. GRAMÀTICA: Els verbs irregulars. ORTOGRAFIA: La síl·laba. TÈCNIQUES DE TREBALL: El resum d’un text. RACÓ D’INTERNET: El darrer problema, Watson? PARLEM-NE: Les opinions. Unitat 5 LECTURA: Itinerari poètic. ELS NOSTRES CLÀSSICS: La poesia:

Ausiàs March i Jacint Verdaguer. LÈXIC: Les paraules derivades ORTOGRAFIA: Les regles d’accentuació. TIPUS DE TEXTOS: El text dialogat. LLENGUA I SOCIETAT: El contacte de les llengües. RACÓ D’INTERNET: Poesia i cançó, cançó i poesia. PARLEM-NE: El cos humà. Unitat 6 LECTURA: Un enemic del poble. ELS NOSTRES CLÀSSICS: El teatre:

Àngel Guimerà i Joan Puig i Ferreter. GRAMÀTICA: Els pronoms personals febles (I). ORTOGRAFIA: L’accent diacrític. TÈNCIQUES DE TREBALL: L’exposició oral. RACÓ D’INTERNET: Com parlem? PARLEM-NE: Els accidents geogràfics.

43

Unitat 7 LECTURA: Laq decisió.. GRAMÀTICA: Els pronoms personals febles (II). ORTOGRAFIA: La dièresi. TIPUS DE TEXTOS: El text argumentatiu. RACÓ D’INTERNET: Cal prohibir Internet a les llars?. PARLEM-NE: El temps atmosfèric. Unitat 8 LECTURA: Els lladres. LÈXIC: Les paraules compostes. ORTOGRAFIA: L’apòstrof. LLENGUA I SOCIETAT: La normativa de la llengua. RACÓ D’INTERNET: Les mil i una... maneres de parlar. PARLEM-NE: Arbres i plantes. Unitat 9 LECTURA: L’especialista. GRAMÀTICA: L’oració simple i l’oració composta. ORTOGRAFIA: La congtracció i el guionet. TIPUS DE TEXTOS: La publicitat. RACÓ D’INTERNET: Publicitats alternatives; si l’espectador no va a l’anunci.... PARLEM-NE: El nucli de població. Apèndix Recursos literaris. Verbs irregulars. Resum d’ortografia. Resum de gramàtica. Resum de lèxic. Temporització indicativa Primer trimestre: unitats didàctiques: 1,2 i 3 +apèndix Segon trimestre: unitats didàctiques: 4,5 i 6 +apèndix Tercer trimestre: unitats didàctiques: 7,8 i 9 +apèndix Material del curs Llibre de text: Rosell, Josep i Homs, Lluís. Estímul 3 Llengua Catalana, 2n Cicle. Ed. Barcanova. Llibres de lectura: L’alumnat llegirà un llibre cada trimestre. Vegi’s el llistat a l’annex. Material de l’alumnat.

44

Carpeta arxivador per guardar-hi els exercicis que facin a classe o com a deures i qualsevol altre material relacionat amb la matèria. Agenda. La utilització de l’agenda de curs és imprescindible per a la programació i organització de la feina. Agrupaments L’alumnat de tercer està distribuït en tres grups: A, B i C. Cal fer notar que la composició del grup A exigeix un ritme de treball més lent. Avaluació CRITERIS D’AVALUACIÓ Llengua i literatura (catalana i castellana) • Participar activament i reflexivament en interaccions orals, escrites i audiovisuals per a l’ aprenentatge i per a les relacions socials, dintre i fora de l’aula i amb l’ús dels recursos de les TIC, identificant els problemes de comunicació i sabent resoldre-les convenientment. • Comprendre textos (orals, escrits i audiovisuals) de la vida acadèmica, d’altres situacions comunicatives o procedents dels mitjans de comunicació: predictius, persuasius i dels gèneres periodístics informatius i d’opinió. • Comprendre textos literaris, propers als interessos de l’alumnat o curosament seleccionats per la seva adequació en temàtica i grau de dificultat. Currículum educació secundària obligatòria – Decret 143/2007 DOGC núm. 4915 Àmbit de llengües: llengua catalana i literatura, llengua castellana i literatura, llengües estrangeres 43 • Comprendre i sintetitzar seqüències audiovisuals, procedents dels mitjans de comunicació, relacionades amb les tipologies expositives i persuasives. • Realitzar explicacions orals senzilles sobre fets d’actualitat d’interès amb ajuda de mitjans audiovisuals i dels recursos de les TIC. • Utilitzar tècniques d’anàlisi del contingut de textos orals i escrits mitjançant l’ús d’eines informàtiques per elaborar xarxes i diagrames conceptuals. • Cercar informació per comprendre i ampliar el contingut dels missatges orals, escrits o audiovisuals, utilitzant diverses estratègies i suports. • Produir textos, orals i escrits, de diferents tipus i amb diferents formats: predictius, persuasius i gèneres periodístics informatius i d’opinió, usant procediments de planificació i elements lingüístics per a la cohesió interna de les idees (precisió lèxica, connectors, signes de puntuació). Aplicar les estratègies per a la correcció lingüística i revisió gramatical dels textos. • Aplicar diferents procediments per enriquir els textos orals, escrits o audiovisuals. • Mostrar interès per la millora de l’expressió oral, escrita i audiovisual pròpia i

45

aliena i respectar les opinions d’altri. • Exposar l’opinió sobre la lectura d’una obra completa adequada a l’edat; avaluar l’estructura i l’ús dels elements del gènere, l’ús del llenguatge i el punt de vista de l’autor; situar el sentit de l’obra en relació amb el seu context i amb la pròpia experiència. • Utilitzar els coneixements literaris en la comprensió i la valoració de textos breus o fragments, tot tenint en compte alguns temes i motius recurrents, les característiques del gènere, el valor simbòlic del llenguatge poètic i la funcionalitat dels recursos retòrics del text. • Crear textos, en suport paper o digital, prenent com a model un text literari treballat a l’aula o realitzar-ne alguna transformació senzilla. • Reconèixer i valorar la diversitat lingüística d’Europa i del món, amb especial atenció a la realitat de la família lingüística romànica i de la realitat de les llengües a Europa. • Participar activament i reflexivament en l’avaluació (autorregulació, coavaluació) del propi aprenentatge i el dels altres amb una actitud activa i de confiança en la pròpia capacitat d’aprenentatge i ús de les llengües. Inicial: Abans de començar cada unitat didàctica, es faran unes preguntes orals o escrites per saber el nivell de l’alumnat. Formativa: • Exercicis de literatura i de llengua. Composició i comentari de textos. • Observació del treball diari i control regular del dossier de cada alumne/a. • Correcció de dictats i d’altres textos escrits. • Observació de l’expressió oral i la participació a classe. • Preguntes sobre la lectura del trimestre. • Control dels deures d’estiu i dels treballs programats. • Observació i control de l’actitud i de l’assistència, tant a classe com a les

sortides. Sumativa: Es faran dos exàmens cada trimestre on s’avaluarà bàsicament

l’adquisició dels continguts gramaticals, lèxics, ortogràfics i literaris. Es farà un control de la lectura complementària: si no se supera, no s’aprova l’avaluació. Hi haurà un examen extraordinari de recuperació el mes de juny.

La nota final de cada trimestre estarà formada en un 50% per l’avaluació formativa (notes de classe) i en l’altre 50% per l’avaluació sumativa (notes dels exàmens). La nota del primer trimestre inclourà la puntuació que hagi merescut el treball d’estiu, fins a 2 punts sobre el màxim de 10. L’avaluació és contínua. En la nota de final de curs, el 10% correspondrà a la nota del crèdit de síntesi. Examen extraordinari Hi haurà un examen extraordinari de recuperació a final de juny. Expressió oral

46

L’alumnat haurà d’expressar-se sempre en català durant l’hora de classe. Aquesta actitud és un component imprescindible de l’avaluació formativa i es tindrà en compte en el moment de posar la nota de cada trimestre i de final de curs. Metodologia i situacions de treball

• Explicació oral del professorat i utilització de la pissarra com a complement visual i de reforç tant pel que fa a la matèria que s’explica com a la correcció d’exercicis.

• Lectures i exercicis de comprensió oral i escrita. • Lectura i comentari de textos breus (contes, fragments de novel·la,

poemes,...) i fer-ne un resum i/o un treball dirigit – tema, argument, punt de vista- adequat al nivell de l’alumnat.

• Memorització de textos breus (poemes). • Dictats ( preparats i no preparats). Autocorrecció i correcció a la pissarra. • Exercicis de normativa ( llibre de text i d’altres complementaris). • Treball de normativa ortogràfica, gramàtica i lèxic amb TIC. • Redaccions i treballs amb TIC (Word). • Seguiment personal i diari de la feina de l’alumnat (exercicis de classe i

deures) amb qualificacions. • Organització de l’aula en grups més reduïts per poder fer un treball més

participatiu. • Desplaçament del grup a l’aula d’informàtica. (Exercicis, recerca

d’informació). • Control de les lectures obligatòries del curs mitjançant exercicis puntuals

escrits o bé orals. • Utilització del DVD i/o Vídeo per a reforçar la informació.

Activitats extraescolars L’alumnat de tercer assistirà a un taller d’Interpretació poètica a la Caixa Fòrum. Aquesta activitat s’organitza conjuntament amb el Departament de Castellà. Altres activitats possibles: sortides segons la cartellera d’espectacles de Barcelona (teatre o cinema) i a sales d’exposicions. Treball comú de programació dels departaments de Castellà i Català Comprensió lectora i expressió oral Objectius i metodologia.

Distingir les parts d’un text expositiu (1r trimestre) • Reorganització de textos expositius. • Idees principals de cada paràgraf. • Elaboració d’esquemes de textos expositius. • Exercici final: esquema d’un text expositiu i fer-ne la justificació.

47

Interpretació de textos poètics ( 2n trimestre) • Lectura i/o recitació de textos poètics. • Treball de vocabulari. • Selecció de la idea principal. • Exercici final: contestar un qüestionari amb preguntes comprensives

sobre un poema que incloguin l’expressió escrita de la idea principal. Captació de la informació verbal oral d’un discurs expositiu (3r trimestre)

• Pràctica de prendre apunts durant el trimestre. • Exercici escrit que tingui com a font d’informació els apunts. • Exposar oralment un tema relacionat amb l’assignatura.

48

4rt d’ESO Grup B

Procediments • Comprensió lectora oral i escrita de textos literaris basada en preguntes. • Reescriptura d’una oració o n sintagma a partir d’una pauta donada. • Classificació d’una oració en funció de la modalitat. • Puntuació d’oracions. • Explicitació de la normativa gramatical. • Lectura comprensiva de textos no literaris. • Explicitació de conceptes literaris o lingüístics. • Compleció de textos inacabats o amb buits. • Anàlisi mètrica d’un poema. • Localització de figures retòriques en textos literaris. • Comentari d’un text literari. • Explicitació de conceptes d’història de la literatura. • Traducció del castellà al català. • Detecció i correcció de barbarismes lèxics, gramaticals o de fraseologia. • Classificació de verbs i perífrasis. • Associació d’un prefix amb el seu significat. • Comprensió d’un text de crítica literària. • Lectura expressiva d’un text literari. • Anàlisi sintàctica elemental. • Aplicació i explicitació de normes ortogràfiques. • Discriminació de la funció subjecte i CD pel criteri de la concordança. • Classificació dels complements verbals d’una oració. • Assignació de funció sintàctica a un sintagma. • Compleció de buits en oracions. • Col·locació de la dièresi en mots a partir de regles. • Accentuació gràfica de mots a partir de regles. • Lectura dramatitzada. • Associació d’un complement verbal amb els seus pronoms. • Compleció amb un o dos pronoms de buits d’una frase. • Associació d’un pronom amb la seva funció sintàctica. • Maneig de material de consulta. • Elaboració d’un esquema. • Resum d’un text donat. • Discriminació del registre estàndard o no d’una expressió. • Interpretació verbal d’altres manifestacions expressives. • Correcció d’errors gramaticals en un text. • Discriminació de les parts d’una narració. • Classificació d’oracions compostes. • Memorització de grafies arbitràries. • Maneig de material de consulta i recollida de dades.

49

• Lectura expressiva d’un text literari. • Desmuntatge d’una oració o un sintagma en els seus components. • Localització de l’antecedent d’un relatiu. • Discriminació de la correcció gramatical d’un pronom relatiu • Classificació de conjuncions.

Fets, conceptes sistemes conceptuals ( Crèdits 7 i 8) Unitat didàctica 1

Lectura • Registre col·loquial. • Onomatopeia. • Tic lingüístic.

Gramàtica

• Modalitat d’una oració. • Interrogativa parcial i global. • Veu activa i veu passiva. • Passiva perifràstica i passiva pronominal.

Ortografia

• Coma. • Parèntesi. • Guions.

Llengua i ús • Propietats del text: coherència, cohesió, adequació, correcció. • Repetició. • Substitució lèxica i pronominal. • El·lipsi • Connector. • Signes de puntuació.

Literatura

• Modernisme. • Joan Maragall • Industrialització • Catalanisme polític. • Regeneracionisme i esteticisme.

Unitat didàctica 2

Gramàtica • Subjecte • Subjecte el·líptic

50

• Oració impersonal. • Tipus de verbs: transitiu, intransitiu, preposicional, pronominal, reflexiu. • Perífrasis verbals: obligació, necessitat, probabilitat...

Lèxic

• Prefixos cultes i populars. • Neologismes.

Tipologia textual

• Resum. • Esquema. • Llenguatge especialitzat.

Literatura

• Modernisme. • Realisme. • Raimon Caselles. • Els sots feréstecs. • Víctor Català • Solitud • Drames rurals. • Novel·la rural.

Unitat didàctica 3

Lectura • Assaig. • Divulgació científica. • Article enciclopèdic.

Gramàtica • Complement del verb. • Complement directe. • Complement indirecte. • Complement de règim verbal. • Pronom feble.

Ortografia

• Regles d’accentuació. • Mots aguts, plans i esdrúixols. • Accent diacrític. • Dièresi.

Literatura

• Teatre modernista: regeneracionista i simbolista.

51

• Joan Puig i Ferreter. • Henrik Ibsen. • Ignasi Iglésias. • Santiago Rusiñol. • L’auca del senyor Esteve. • L’alegria que passa.

Unitat didàctica 4 Lectura • Relat policíac. • Registre col·loquial. • Sentit figurat. • Frase feta. • Locució. Gramàtica • Complement circumstancial (CC). • Atribut (Catr). • Complement predicatiu (Cpred). • Complement agent (CAgent). Lèxic • Composició. Literatura • Noucentisme. • Institut d’Estudis Catalans (IEC). • Mancomunitat de Catalunya. • Eugeni d’Ors. • Josep Carner. • Els fruits saborosos. • Auques i ventalls. • Nabí. Unitat didàctica 5 Lectura • Les mil i una nits. • Història-marc. Gramàtica • Pronom feble. • Combinació de pronoms. Ortografia • Les grafies b i v

52

• Paraules homòfones. Llengua i societat • Modernisme. • Renaixença. • Enric Prat de la Riba. • Noucentisme. • Mancomunitat de Catalunya. • Pompeu Fabra. • Estatut d’Autonomia. • Guerra civil espanyola. • Dictadura. • Llei de Normalització Lingüística. Literatura • Avantguardisme. • Surrealisme. • Futurisme. • Joan Salvat-Papasseit. • J.V. Foix. • Cal·ligrama Unitat didàctica 6 Lectura • Article d’opinió. • Tesi. • Argument. • Conclusió. • Paraula polisèmica. • Analogia • Metonímia. • Habilitació. Gramàtica • Oració composta. • Juxtaposició. • Coordinació. • Subordinació: substantiva, adjectiva, adverbial. Lèxic • Cultisme i semicultime. • Manlleu. • Mot patrimonial. • Arcaisme • Llatinisme.

53

Tipologia textual • Instància. • Recurs de descàrrec. • Acta. Literatura • Comèdia burgesa. • Teatre poètic. • Josep M. de Segarra. Unitat didàctica 7 Lectura • Atrezzo. • Escenografia. • Regidor. • Bastidors. • Tramoia. • Traspunt. Gramàtica • Proposició subordinada substantiva. • Oració d’infinitiu. • Oració conjuntiva. • Oració interrogativa. • Oració subordinada de relatiu. • Funcions sintàctiques: subjecte, CD, CI, CRV. Ortografia • So fricatiu. • So sord i so sonor. Literatura • La postguerra. • Exili interior. • Salvador Espriu. • Pere Quart. • Carles Riba. • Vers blanc. • Vers lliure.

54

Unitat didàctica 8 Lectura • Entrevista. • Cultisme. Gramàtica • Oració subordinada adjectiva. • Pronom relatiu. • Antecedent. Lèxic • Neologisme: de forma o de sentit. • Sigla. Símbol. • Abreviatura. Tipologia textual • Carta de sol·licitud. • Currículum vitae. • Contracte de treball. • Anunci laboral. Literatura • Postguerra. • Novel·la psicològica. • Monòleg interior. • Realisme màgic. • Novel·la de ciència-ficció. • Novel·la negra. • Mercè Rodoreda. • Llorenç Villalonga. • Pere Calders. • Manuel de Pedrolo. Unitat didàctica 9 i Apèndix. Lectura • Descripció. • Discurs directe. • Sinònim. • Antònim. Gramàtica • Proposició subordinada adverbial. • Conjuncions: temporals, modals ,locatives, condicionals, concessives, causals,

finals, consecutives, comparatives.

55

Ortografia • Ela geminada. • So nasal. Literatura • Josep Pla. • Miquel Martí i Pol. • Gabriel Ferrater. • Narcís Comadira. • Maria Mercè Marçal. • Baltasar Porcel. • Jesús Moncada. • Maria Barbal. • Jaume Cabré. • Montserrat Roig. • Jaume Fuster. • Ferran Torrent. • Quim Monzó. • Jordi Teixidor. • Josep M. Benet i Jornet. Actituds, valors i normes • Gust per la lectura literària. • Interès per la història de la literatura i la seva relació amb el present. • Acceptació de les normes ortogràfiques i sintàctiques com a un valor a favor de

la claredat en la comunicació escrita entre els membres d’una mateixa comunitat.

• Esforç per la modificació de millora del propi treball. • Interès per la premsa escrita. • Voluntat de correcció del barbarismes. Esforç per la lectura expressiva i la

memorització de textos literaris. • Interès pels orígens artístics i lingüístics de la pròpia cultura. • Esforç per la precisió en el repertori lèxic. • Adopció de tècniques de resum i estudi d’un text. • Valoració positiva del coneixement del passat. • Tendència a l’ús de llibres i material de consulta. • Pràctica de l’exercici de raonament lògic. • Interès pels esdeveniments polítics i socials actuals. • Aproximació a la cultura clàssica. • Seguiment de les convencions gràfiques i lingüístiques en la presentació de

textos. • Participació en activitats orals col·lectives. • Eficàcia en l’ús dels diccionaris. • Interès pels orígens artístics i lingüístics de la pròpia cultura. • Estímul de la memòria com a instrument de la millora ortogràfica.

56

• Esforç per la lectura expressiva i la memorització de textos literaris. • Esforç per la precisió fonètica.

Objectius didàctics 4.1.Llegir en veu alta contes d’autors diversos i copsar-ne els trets més significatius. 4.2.Reconèixer la modalitat de l’oració i treballar els elements formals que les determinen. 4.3.Comprendre les funcions dels signes de puntuació i reforçar-ne l’ús adequat. 4.4.Reflexionar sobre les propietats que ha de tenir qualsevol text, per tal de millorar la pràctica de l’escriptura. 4.5.Conèixer les característiques més generals del Modernisme i fer una aproximació a l’obra dels autors més representatius. Poesia, novel·la i teatre. 4.6.Llegir en veu alta poemes de diversos autors. 4.7.Reconèixer els constituents bàsics de l’oració i el senti t de les perífrasis verbals més freqüents. 4.8.Posar en pràctica la formació de paraules derivades i aprendre el sentit d’algun dels prefixos de més rendiment. 4.9.Treballar els textos explicatius i predictius i analitzar els aspectes formals més característics. Practicar el resum i l’esquema com a tècniques de comprensió i d’estudi. 4.10.Llegir en veu alta un article de divulgació biogràfica i científica i copsar-ne els trets més significatius. 4.11.Identificar el CD, el CI i el CRV, el CC, el C Atr i el C pred, analitzar-ne l’escriptura i practicar la substitució pronominal d’aquests complements 4.12.Consolidar l’aprenentatge de l’accentuació i de l’ús de la dièresi. 4.13.Posar en pràctica la formació de paraules compostes i l’ús del guionet. 4.14.Conèixer es característiques més generals del Noucentisme i fer una aproximació a l’obra dels autors més representatius. 4.15.Practicar les diferents combinacions de pronoms febles. 4.16.Fer una aproximació a la història de la llengua catalana al llarg del segle XX. 4.17.Conèixer les característiques més generals dels moviments de l’Avantguarda i fer una aproximació als autors més representatius. 4.18.Reconèixer les tres possibilitats de l’oració composta: la juxtaposició, la coordinació i la subordinació (substa ntiva, adjectiva i adverbial). Analitzar l’estructura i la funció. 4.19.Conèixer l’origen i la formació del lèxic català: els mots patrimonials, els cultismes i els manlleus. 4.20.Treballar els documents administratius i laborals més freqüents: la instància, el recurs, l’acta, la carta, el currículum i el contracte de treball. 4.21.Conèixer les característiques més generals de la literatura dels anys vint al anys setanta del segle XX, a través dels autors més rellevants.. 4.22.Llegir en veu alta una escena d’una obra de teatre i copsar-ne els trets més significatius. 4.23.Practicar l’ortografia de les consonants. 4.24.Practicar l’ús de les diferents formes dels pronoms relatius.

57

4.25.Conèixer els mecanismes més habituals que permeten crear els neologismes i les abreviacions. 4.26.Conèixer les característiques generals de la narrativa , de la poesia i del teatre de postguerra. 4.27.Llegir en veu alta un conte original i copsar-ne els trets més significatius. Temporització indicativa Primer trimestre: unitats didàctiques: 1,2 i 3 +apèndix Segon trimestre: unitats didàctiques: 4,5 i 6 +apèndix Tercer trimestre: unitats didàctiques: 7,8 i 9 +apèndix Material del curs Llibre de text: Rosell, Josep i Homs, Lluís. Estímul 4 Llengua Catalana , 2n Cicle. Ed Barcanova. Llibres de lectura: L’alumnat llegirà un llibre cada trimestre. Vegi’s el llistat a l’annex. Material de l’alumnat: Carpeta arxivador per guardar-hi els exercicis que es facin a classe, els deures i qualsevol altre material relacionat amb la matèria. 6.2 Agenda. La utilització de l’agenda de curs és imprescindible per a la programació i organització de la feina. Agrupaments L’alumnat de quart està distribuït en dos grups: A, B. El grup S4A té una adaptació curricular. ( Vegi’s programació específica). Avaluació Inicial: Abans de començar cada unitat didàctica, es faran unes preguntes orals i escrites per saber el nivell de l’alumnat. Formativa: • Exercicis de literatura i de llengua. • Composició i comentari de textos. • Correcció de dictats. • Observació de l’expressió oral i la participació a classe. • Preguntes sobre la lectura del trimestre. • Control dels deures d’estiu i dels treballs programats. • Correcció de textos escrits . • Observació del treball diari. Dossier.

58

• Observació i control de l’actitud i de l’assistència a classe . Sumativa: Es faran dos exàmens cada trimestre on s’avaluarà bàsicament

l’adquisició dels continguts gramaticals, lèxics, ortogràfics i literaris. Es farà un control de la lectura. Si no se supera, no s’aprova l’avaluació. Hi haurà un examen extraordinari de recuperació el mes de juny.

La nota final de cada trimestre estarà formada en un 50% per l’avaluació formativa (notes de classe) i en l’altre 50% per l’avaluació sumativa (notes dels exàmens). La nota del primer trimestre inclourà la puntuació que hagi merescut el treball d’estiu, fins a 2 punts sobre el màxim de 10. L’avaluació és contínua. En la nota de final de curs, el 10% correspondrà a la nota del crèdit de síntesi. Examen extraordinari Hi haurà un examen extraordinari de recuperació a final de juny. Expressió oral L’alumnat haurà d’expressar-se sempre en català durant l’hora de classe. Aquesta actitud és un component imprescindible de l’avaluació formativa i es tindrà en compte en el moment de posar la nota de cada trimestre i de final de curs. Metodologia i situacions de treball

• Explicació oral del professorat i utilització de la pissarra com a complement visual i de reforç tant pel que fa a la matèria que s’explica com a la correcció d’exercicis.

• Lectures i exercicis de comprensió oral i escrita. • Lectura i comentari de textos breus (contes, fragments de novel·la,

poemes,...) i fer-ne un resum i/o un treball dirigit – tema, argument, punt de vista- adequat al nivell de l’alumnat.

• Memorització de textos breus (poemes). • Dictats ( preparats i no preparats). Autocorrecció i correcció a la pissarra. • Exercicis de normativa ( llibre de text i d’altres complementaris). • Treball de normativa ortogràfica, gramàtica i lèxic amb TIC. • Redaccions i treballs amb TIC (Word). • Seguiment personal i diari de la feina de l’alumnat (exercicis de classe i

deures) amb qualificacions. • Organització de l’aula en grups més reduïts per poder fer un treball més

participatiu. • Desplaçament del grup a l’aula d’informàtica. (Exercicis, recerca

d’informació). • Control de les lectures obligatòries del curs mitjançant exercicis puntuals

escrits o bé orals. • Utilització del DVD i/o Vídeo per a reforçar la informació.

59

Activitats extraescolars L’alumnat de quart assistirà a un taller d'Interpretació poètica a la Caixa Fòrum. Aquesta activitat s’organitza conjuntament amb el Departament de Castellà. Passeig modernista per Barcelona. Altres activitats possibles: sortides segons la cartellera d’espectacles de Barcelona (teatre o cinema) i a sales d’exposicions. Treball comú de programació dels departaments de Castellà i Català Comprensió lectora i expressió oral Objectius i metodologia.

Extreure la informació implícita ( 1r trimestre) • Lectura d’un acte o d’una obra dramàtica. • Elaborar un llistat de les inferències. • Exercici final: Redacció de les idees implícites principals d’un fragment

d’un text dramàtic.

Reconèixer, comprendre i utilitzar connectors textuals. (2n trimestre) • Identificació dels connectors textuals en un article d’opinió actual i

explicació de la seva funció. • Exercici final: Redactar un article d’opinió sobre un tema d’actualitat.

Exposar oralment una argumentació personal sobre un tema o fenomen d’actualitat.

Interpretació dels processos metafòrics i metonímics (3r trimestre)

• Identificació i explicació del sentit de metàfores i ironies en textos literaris o en titulars de diari.

• Exercici final: Reconeixement i explicació de les metàfores i ironies d’un text literari, esportiu o de titulars de diari.

60

S34-AO2

(Adaptació curricular) Aquest grup està integrat per alumnat de 3r d’ESO i de 4t d’ESO amb dificultats d’aprenentatge. Hi ha un nombre important de nois i noies nouvinguts, és a dir, que completen el seu horari a l’Aula d’acollida del centre. Totes aquestes consideracions cal tenir-les presents en el moment de fer la programació del curs sobretot pel fet de poder adequar el treball de cada sessió de classe a la diversitat d’alumnat que configura aquest grup. 1. Professorat: Mariona Casajuana 2. Material. 2.1.Llibre de text:. A l’inici de curs no s’utilitzarà cap llibre de text. En tot cas, més endavant, es valorarà la necessitat de tenir-ne algun adaptat a les necessitats de l’alumnat d’aquest grup. Atès que es tracta d'un grup amb currículum adaptat, es farà una selecció de textos i aspectes gramaticals que se'ls donarà en fulls multicopiats. 2.2 Llibre de lectura A determinar. 3. Programació del curs. Continguts i temporització:

a) Procedimentals :

1. Comprensió i producció de missatges orals. 2. Comprensió i producció de diferents tipus de textos escrits. 3. Anàlisi d'altres textos proposats pel professor. 4. Memorització i aplicació de les regles gramaticals treballades. 5. Lectura en silenci i en veu alta de textos en prosa i en vers. 6.Memorització de poesies.

b) Conceptuals:

1er trimestre: Ortografia:

vocalisme: a/e, o/u, apostrofació, accent, dièresi. Gramàtica:

L'alfabet. Fonètica de vocals i consonants. Distinció de categories gramaticals. El determinant, el nom i l'adjectiu: gènere i nombre.

2on trimestre: Ortografia:

consonantisme (oclusives, fricatives, h, laterals, nasals, vibrants). Gramàtica:

verbs i pronoms.

61

3er trimestre: Ortografia:

repàs de vocalisme i consonantisme. Gramàtica:

adverbis, proposicions, conjuncions i interjeccions.

5. Metodologia Metodologia i situacions de treball que es duran a terme (individuals i en grup). Ø Lectures i exercicis de comprensió oral i escrita Ø Memorització de poesies Ø Dictats (preparats i no preparats) Ø Exercicis de normativa del quadern Tècniques de redacció en grup Ø Treball sobre normativa ortogràfica i gramàtica amb TIC (CLIC, TICK...) Ø Redaccions amb TIC (WORD) Ø Seguiment personal i diari de la feina de l’alumnat amb qualificacions per a

cada exercici. 6. Avaluació. a) Inicial Abans de començar cada unitat didàctica, farem unes preguntes orals per saber el nivell dels alumnes. b) Formativa

Correcció de dictats i altres produccions escrites de creació. Observació de l'expressió oral i la participació a classe. Control dels deures i dels treballs proposats a classe. Treball de lectura de textos seleccionats a classe. Treball de grup.

c) Sumativa 1

Farem dos exàmens cada trimestre on s'avaluarà bàsicament la capacitat de comprensió de textos escrits, l'expressió escrita tant de creació pròpia com no (dictats) i l'adquisició dels continguts gramaticals, lèxics i ortogràfics.

Comprensió lectora: - Lectura d’un text de dificultat mitjana: diari, revistes juvenils de divulgació cultural, llibres de literatura juvenil... - Relacionar paraules o expressions de text amb les expressions sinònimes - proposades - Prova de Veritat - Fals d’enunciats relacionats amb el text - Explicar el significat de determinades expressions en el seu context - Breu resum del text o d’una de les seves parts

1 Vegeu un exemple de prova a l’Annex

62

Expressió escrita

- Dictat d’una extensió entre 50 i 100 paraules - Redacció d’unes cinquanta paraules sobre un tema relacionat amb el text

Gramàtica i ortografia - Preguntes sobre aspectes de l’ortografia estudiada a l’avaluació (omplir buits) - Correcció de textos

La nota de final de trimestre Per decisió de l’equip docent d’aquest grup de currículum adaptat, el 30% de la nota de cada avaluació es valorarà sobre l’actitud i el respecte a les normes de convivència i funcionament del centre. Les notes de l’alumnat que assisteix a l’Aula d’Acollida es posaran i decidiran conjuntament amb la professora d’aquesta aula. La presentació del dossier de treball (o llibreta) serà condició indispensable per aprovar l’avaluació. La nota de final de curs serà la mitjana de les notes obtingudes en els dos crèdits comuns, el crèdit variable (en cas de cursar-ne algun) i el crèdit de síntesi a parts iguals. Cal tenir present que, per decisió de la Comissió d’Atenció a la Diversitat, pel fet de tractar-se d’un grup amb currículum adaptat, la nota final no podrà ser superior a 6.

63

Exemple d’examen

ANNEX

SEMINARI DE LLENGUA I LITERATURA CATALANES IES Bernat Metge. Barcelona.

Alumna/e ....................................................................................................................... S4A Barcelona, de de 200 . Llegeix atentament aquest text:

Animals de casa nostra LA SALAMANDRA

Si mai toqueu una salamandra, heu de tenir la precaució de no tocar-vos després ni la boca, ni el nas, ni els ulls, abans de rentar-vos les mans, ja que secreta una substància irritant que, si bé no és gaire perillosa, és molt molesta. Com tots sabeu, la salamandra és un petit amfibi molt vistós, de colors groc i negre, que fa de 10 a 15 centímetres de longitud total. Té el cap oprimit i els ulls prominents de color negre. Presenta quatre extremitats més aviat curtes i fortes que li permeten el desplaçament fora del medi aquàtic, si bé sol fer moviments molt lents i feixucs. Per la seva pell, i especialment per les grans protuberàncies (glàndules paròtides) que té situades a tots dos costats de la part del darrere del cap, secreta certes substàncies tòxiques irritants que la protegeixen dels seus depredadors. La salamandra viu als boscos de quasi tota la península Ibèrica. Pot viure fins i tot a grans altituds, en llocs molt freds. En aquests indrets, com que l'aigua quasi sempre és gelada, té les cries completament metamorfitzades (amb una forma igual a la dels adults). S'alimenta d'insectes, cucs, llimacs, aranyes i altres invertebrats. Cerca l'aliment de nit o en dies ennuvolats, després d'haver plogut. Quan fa molt fred, la salamandra cau en letargia, de manera que para totalment la seva activitat, estratègia amb la qual pot superar l'època de manca d'aliments amb facilitat. La major part del dia la salamandra roman amagada sota les pedres, en troncs o en refugis, i no sol allunyar-se gaire del seu amagatall. En l'època de reproducció, els animals fan una mena de dansa nupcial fins que el mascle deixa anar una bossa d'espermatozoides (l'espermatòfor), que la mateixa femella s'introdueix dins del seu interior. Al cap d'uns quants mesos la femella diposita els ous fecundats en un rierol d'aigües netes i ben oxigenades. Poc després es desenvolupen els capgrossos, que tenen una forma diferent dels de les granotes i gripaus, ja que

64

presenten brànquies externes a tots dos costats del cos, quatre minipotetes i una cua ben desenvolupada. Mentre dura la metamorfosi, són totalment carnívores. Durant molt temps s'ha cons iderat la salamandra com un animal endimoniat i misteriós, i ha estat utilitzat per bruixes, bruixots i mags per fer els seus beuratges i receptes curatives. En realitat és un animal tímid i inofensiu. M. Josep Notó Cavall Fort, n.953-954. p. 46-47 1.Respon les següents preguntes de comprensió del text: 1.1. Relaciona aquestes paraules amb els seus sinònims. (5 punts)

amfibi bonys prominents refugi protuberàncies es queda depredadors que viu a l’aigua i a terra amagatall posseït roman begudes màgiques endimoniat que perjudiquen la salut beuratges que li surten una mica de les òrbites gripau (en castellà sapo) tòxiques caçadors

1.2. Escriu una V si l'afirmació és veritat o una F si és falsa: (5 punts) Segons l'autora del text

• Les salamandres segreguen una substància molt tòxica: ____ • La salamandra és un animal perillós: ____ • La salamandra es defensa dels seus caçadors amb una substància:

____ • En els llocs alts i freds la salamandra té cries semblants als progenitors:

____ • Tenir letargia vol dir parar totalment l’activitat: ___ • Els capgrossos són les cries no metamorfitzades de la salamandra: ___ • La salamandra és un animal màgic: ____

1.3. Escriu el número del paràgraf del text on s’explica

- Com és la salamandra: n.___ - On viu la salamandra: n___ - Que menja: n.___ - Com és: ___

65

2. Expressió escrita. 2.1. Coneixes o tens algun animal del qual puguis descriure com és, on viu, què menja i com viu? Escriu un text d’unes cinquanta paraules explicant-ho.. (20 punts). __________________________________________________________________ __________________________________________________________________ __________________________________________________________________ __________________________________________________________________ __________________________________________________________________ __________________________________________________________________ __________________________________________________________________ 2.2. Dictat: (10 punts) __________________________________________________________________ __________________________________________________________________ __________________________________________________________________ __________________________________________________________________ __________________________________________________________________ __________________________________________________________________ 3. Gramàtica: 3.0 Completa amb la lletra h els espais buits quan calgui:

- l'__ermita està des__abitada des de l'__any passat - les __ones __an __arribat fins al peu de les __escales de l'__otel - tot__om s'__a ad__erit a la companya a favor de l'__onor dels __individus i de

l'__onestedat - l'__ereu segava l'__erba de l'__ort - es va trencar un __os del braç i es va fer un tall a l'__orella - l'__abilitat dels __ambaixadors va fer possible l'__acord final

3.1. Posa l’article (el, la l’)a les paraules següents (10 punts):

66

___universitat ___imatge ___una ___11 de setembre ___IVA ___rata ___Índia ___ONU ___efa ___a ___pebre ___dent ___costum ___ calor ___lleixiu 3.2. Escriu la grafia que correspongui en els espais buits (20 punts): 3.2.1s, ss, c, ç, sc, z.

Igna__i on__e vi__itar co__a ca__olla per__ona e__ena esparan__a inde__ís arrò___

3.2.2. j, g, tj,tg ___irafa via___er pi___ama ___eroglífic e___ipci mi___ons ob___ectiu mi___es mi___os 3.2.3. x, ix, tx, ig a___eta safare___ esqui___ar ___avier dibu___ar ___iprer passe___ gron___ador mi___ 3.2.4. b, v sa___em escri___iu vi___im de___em arri___ar ca___all a___orrir tre___allar go___ern 3.2.5. tll, ll, l·l, l ra___a exce___ent insta___ació reve___a ce___ebrar co___ador rebe___ar-se para___el 3.2.6. m, n, mp ate___tat te___tació e___mig si___fonia presu___te te___s ca___vi so___riure e___raonar 3.3. Escriu el nom de l’animal femella dels següents mascles. (10 punts). Porc _________ cavall ____________ ovella __________ cèrvol ____________ bou/toro ________ 3.4. Posa accents (oberts o tancats) a les paraules següents. (5 punts)

67

telefon examens furia familia carrer mon (planeta Terra) mes (adverbi de qauntitat) sol (terra) 3.5 Escriu el plural de (5 punts) llapis ____________ genoll ___________ tarjeta _____________ país ____________ pas _________

68

FULL D'AVALUACIÓ Alumna/e _____________________________________________________________________________________ Barcelona, curs 2005-2006.

Actituds, normes, valors

Continguts

Actitud a classe: assistència a classe, interès, treball, disciplina: 1 punt

Nota dels exercicis fets a classe: 2

punts.

Notes dels exàmens: 4 punts

Nota de CET 10: 3 punts

Nota final

1ª aval.

Treball d’estiu

2ª aval.

3ª aval.

Nota final de curs

69

CRÈDIT VARIABLE: COMPRENSIÓ LECTORA Professora: Judit Barahona Grup S34O Aula Oberta 2 3a avaluació curs 2007 – 08 Adreçat als alumnes de l’Aula Oberta 2, que presenten dificultats de comprensió lectora i expressió escrita. Donat que la comprensió és un dels punts clau en l’aprenentatge escolar, es fa necessari un treball en profunditat d’una eina transversal. Tanmateix aquest procés passa per desenvolupar-se amb èxit en els diferents canals de la comunicació, per això el crèdit avarca un ventall ampli de propostes que treballen en equifinalitat: la comprensió lectora. Per exemple, una major expressió oral incideix en la fluïdesa escrita i una major agilitat de comprensió de l’estructura i organització d’un text facilita el seu enteniment. L’objectiu és que l’alumne consolidi una sèrie d’habilitats bàsiques per a la seva vida escolar, facilitar- li la pràctica per tal que consolidi aquelles habilitats i pugui afrontar amb millors condicions els processos d’aprenentatge escolar. Els objectius bàsics es refereixen sobretot a la comprensió lectora i l’abordatge de la comunicació, el que passa per un coneixement del lèxic, una expressió àgil i fluida i un treball d’estructuració i organització conceptual. OBJECTIUS

- Llegir de manera expressiva un text. - Llegir en silenci un text, comprendre’l, saber formular preguntes i posar

subtítols per a cada apartat. - Conèixer, detectar i utilitzar els elements d’un text per a una comprensió més

eficaç. Per exemple: la lletra, el títol, la disposició en l’espai. - Demostrar la comprensió d’un text: contestant un qüestionari, relacionant text i

títol, ordenant fragments desordenats o destriant fragments de textos barrejats. - Identificar els elements de qualsevol test narratiu: argument, espai, temps i punt

de vista. - Resumir un text i extreure’n els elements bàsics. - Conèixer els elements bàsics de la comunicació. - Conèixer els diferents canals i mitjans de comunicació. - Redactar diversos textos (resums, narratius, expositius), aplicant-hi les normes

d’ortografia i la configuració de la pàgina. - Saber escoltar amb atenció. - Potenciar les habilitats socials comunicatives.

CONTINGUTS Procediments

- Comprensió dels missatges orals i escrits. - Identificació dels elements bàsics de la comunicació. - Canals i mitjans de comunicació. - Producció de textos. - Lectura expressiva. Atenció a la puntuació. - Habilitats de percepció per a la lectura silenciosa: velocitat, amplitud del camp

visual, detecció de dificultats lèxiques, ritme, elements de puntuació.

70

- Formulació de preguntes sobre el contingut de la lectura. - Identificació d’elements clau (estructurals) d’un text i comprendre la seva

organització. - Comprensió del tema i connexió amb els coneixements previs. - Comprensió del significat d’un text. - Identificació de les idees bàsiques mitjançant el subratllat, l’explicitació del

tema, les relacions entre elles. - Pràctica de les estratègies per resumir un text. - Identificació i síntesi de les idees principals. - Elaboració d’esquemes. - Reconstrucció de textos. - Correcció de textos escrits. - Anàlisi d’expressions comunicatives, des d’escrits fins a audiovisuals.

Conceptual

- La comunicació humana i llurs elements. - El text escrit com a missatge. - Els diferents canals i mitjans de comunicació - Elements no lingüístics que acompanyen la comprensió lectora.

Actituds

- Hàbit de l’escriptura amb lletra clara. - Escoltar amb empatia i demostrar les habilitats socials comunicatives. - Comprensió de perspectives, punts de vista i diversitat comunicativa. - Respecte els altres i col·laborar en el bon ambient d’aprenentatge. - Assistència i puntualitat a les classes. - Portar el material escolar necessari.

METODOLOGIA Degut a les característiques del grup, les activitats estaran adaptades al seu nivell de comprensió lectora i habilitats comunicatives. Per tal d’afavorir l’expressió, es plantejaran dinàmiques participatives en petits grups o amb el grup classe. Es realitzaran activitats com:

- Lectura expressiva, prestant especial atenció a les pauses. - Augment del camp visual i de la velocitat lectora. - Formulació de preguntes sobre el contingut de la lectura per a comprovar la

comprensió del significat del text. - Identificació d’elements clau (estructurals) i l’organització d’un text. - Identificació i síntesi de les idees principals. - Ús del subratllat. - Pràctica de les estratègies per resumir un text. - Correcció de textos escrits. - Expressió oral o escrita de la comunicació no verbal a través de diferents

imatges. El material que es farà servir són textos extrets dels mitjans de comunicació, tractant l’actualitat social i els interessos de l’alumnat, i materials didàctis i pedagògics que facilitin la consecució dels objectius del crèdit. Es faran servir materials com:

- Genover, J i altres (1998): Eines de comprensió de textos. Barcelona. Editorial Graó.

- Revistes, diaris, llibres, diccionaris, i enciclopèdies.

71

CRITERIS D’AVALUACIÓ Es realitzarà una avaluació inicial, mitjançant les Proves psicopedagògiques d’aprenentatges instrumentals de R. Canals i Casas, i altres, Editorial Onda, de comprensió lectora de nivell de 3r. ESO. Es valorarà la rapidesa lectora i la comprensió. A més a més s’inclourà l’avaluació sobre els continguts de comunicació i les habilitats socials comunicatives, mitjançant dinàmiques de grup. L’avaluació formativa es realitzarà mitjançant les activitats de classe i proves escrites amb una periodicitat mensual. En funció de l’evolució dels aprenentatges de l’alumnat s’anirà adaptant i modificant la programació, si és considera necessari. L’avaluació final. Es valorarà el treball de l’alumnat a l’aula, els progrés en els aprenentatges i l’assoliment dels objectius explicitats anteriorment. Es tindrà en especial consideració, degut a les característiques del grup, la valoració de l’actitud. D’acord amb les decisions de l’Equip docent, tindrà un pes d’un 30% de la nota final.

72

1r de Batxillerat

1.Temporització indicativa 1r trimestre: Temes 1, 2, 3, 4 i Annexos 1 i 2. 2n trimestre: Temes 5, 6, 7, 8 i Annex 3. 3r trimestre : Temes 9, 10 i 11. 2.Material bàsic del curs Llibre de text: Carbonell, Cassanyes, Macià, Muñoz, Gallart. Llengua catalana i literatura 1. Batxillerat-Matèria Comuna. Ed. Teide. Barcelona, 2002. Diccionari: A més dels diccionaris que hi ha a l’aula o a la biblioteca de l’institut, l’alumne/a n’haurà de consultar sovint algun a casa seva, ja sigui en suport paper o gratuïtament a través d’internet (per exemple, el de l’Enciclopèdia Catalana a www.grec.cat). Llibres afegits de lectura (ordenats per la Generalitat de Catalunya): 1r trimestre: cap. 2n trimestre: MARTORELL, Joanot. Tirant lo Blanc (selecció de capítols en versió actualitzada a cura d’Isabel Grifoll). Col·lecció “Biblioteca Hermes-Clàssics Catalans” nº3. Hermes Editora General. Barcelona, 1998. 3r trimestre: Antologia de poesia catalana. Col·lecció “Educació 62”. Edicions 62. Barcelona, 2005. Poemes triats: 1. Guillem de Berguedà: “Cançoneta leu e plana”. 2. Cerverí de Girona, “No el prenatz lo fals marit...” 3. Ramon Llull: “A vós, dona Verge Santa Maria...” 4. Ausiàs March: Poema LXXXI (“Així com cell qui es veu prop de la mort...”). 5. Ausiàs March: Poema XIII (“Colguen les gents amb alegria festes...”). 6. Anselm Turmeda: “Elogi dels diners”. 7. Jordi de Sant Jordi: “Desert d’amics, de béns e de senyor”. 8. Joan Roís de Corella: “La balada de la garsa i l’esmerla”. 9. Francesc Vicent Garcia: “A una hermosa dama de cabell negre que es pentinava en un terrat amb una pinta de marfil”. 10. “A la vora de la mar” (cançó popular). 11. Bonaventura Carles Aribau: “La pàtria”. 12. Teodor Llorente: “Vora el barranc dels algadins”de Nou llibret de versos (1909). 13. Jacint Verdaguer: “Els dos campanars”, de Canigó (1885). 14. Jacint Verdaguer: “Vora la mar”, de Flors del calvari (1895).

73

15. Miquel Costa i Llobera: “El pi de Formentor” de Poesies (1885), edició de 1907. 16. Joan Maragall: “La vaca cega”, de Poesies (1895). 17. Joan Maragall: “Oda a Espanya”, de Visions i cants (1900). 18. Joan Alcover: “La Balenguera”, de Cap al tard (1909). 19. Josep Carner: “Cançoneta incerta” d’El cor quiet (1925), edició de Poesia (1957). 20. Josep Carner: “Bèlgica”, de Llunyania (1952), edició de Poesia (1957). 21. Maria Antònia Salvà: “L’encís que fuig”, d’ Espigues en flor (1926). 22. Josep Maria Junoy: “Oda a Guynemer”, de Poemes i cal·ligrames (1920). 23. Joan Salvat-Papasseit: “Tot l’enyor de demà”, de L’irradiador del port i les gavines (1921). 24. Joan Salvat-Papasseit: “Com sé que es besa”, d’El poema de la rosa als llavis (1923). 25. Josep Maria de Sagarra: “Vinyes verdes vora el mar”, de Cançons de rem i de vela (1923) 26. Josep Maria de Sagarra: “Aigua-marina”, d’Àncores i estrelles (1936). 27. Carles Riba: “Que jo no sigui més com un ocell tot sol...”, d’Estances (llibre segon) (1930). 28. Carles Riba: “Súnion, t’evocaré de lluny...”, d’Elegies de Bierville (1943). 29. Clementina Arderiu: “El pendís”, de L’alta llibertat (1920). 30. Rosa Leveroni: “Elegies de la represa, VI”, de Presència i record (1952). 31. Bartomeu Rosselló-Pòrcel: “A Mallorca durant la guerra civil”, d’Imitació del foc (1938). 32. Màrius Torres: “La ciutat llunyana”, de Poesies (1947). 33. Agustí Bartra: “Oda a Catalunya des dels tròpics” de L’arbre de foc (1946), edició d’Obra poètica completa (1971). 34. J. V. Foix: “Sol, i de dol, i amb vetusta gonella...”, de Sol, i de dol (1947). 35. J. V. Foix: “És quan dormo que hi veig clar”, d’On he deixat les claus... (1953). 36. Salvador Espriu: “Cançó del matí encalmat”, d’El caminant i el mur (1954). 37. Salvador Espriu: “Assaig de càntic en el temple”, d’El caminant i el mur (1954). 38. Pere Quart: “Corrandes d’exili”, de Saló de tardor (1947). 39. Pere Quart: “Vacances pagades”, de Vacances pagades (1961). 40. Joan Vinyoli, “Les boies”, de Cercles (1979). 41. Gabriel Ferrater: “Floral”, de Da nuces pueris (1960). 42. Gabriel Ferrater: “Cambra de la tardor”, de Da nuces pueris (1960). 43. Joan Brossa: “Poema”, de Poemes visuals (1975). 44. Joan Brossa: “Eco”, de Rua de llibres (1980). 45. Vicent Andrés Estellés: “Els amants”, de Llibre de meravelles (1971). 46. Miquel Martí i Pol: “L’Elionor”, de La fàbrica (1972). 47. Maria Mercè Marçal: “Brida”, de Bruixa de dol (1979).

74

3. Avaluació

a) L’avaluació és contínua. b) Qualsevol intervenció en veu alta a classe s’ha de fer en català. En cas

de dubte sobre la competència o actitud d’un/a alumne/a, se li farà una prova específica d’aptitud oral.

c) Es faran dos exàmens al 1r i al 2n trimestre i només un al 3r. En el 2n,

però, hi haurà a més una prova objectiva sobre la lectura de Tirant lo Blanc.

d) La nota del primer trimestre inclourà la puntuació que hagi merescut el

treball d’estiu .

e) Es podrà modificar fins a +/- 1 punt la nota de cada avaluació segons les qualificacions de l’actitud i de la feina feta a classe i a casa al llarg del trimestre.

f) La superació de les lectures prescrites és condició indispensable per

aprovar la 2ª i la 3ª avaluació, així com el manteniment actualitzat del dossier de classe, que es comprovarà com a mínim un cop al llarg de cada trimestre.

75

2n de Batxillerat

Llengua catalana i literatura

1.Professor: Ramon Pujades 2.Material bàsic del curs: 2.1.Llibre de text: CARBONELL Antoni, CASSANYES Montserrat, MACIÀ Jaume, MUÑOZ, Anna M. Llengua catalana i literatura. 2 Batxillerat. Ed. Teide. Barcelona, 2003. 2.2.Diccionari: Cal comprovar al llarg de les primeres classes que cada alumne disposa d'un diccionari general de la llengua amb un mínim d'entrades raonable (50.000/55.000, per exemple). En cas que no en tingui, se li ha d'aconsellar l'edició Manual del Diccionari de l'Enciclopèdia Catalana. 2.3.Llibres de lectura obligatòria: Vegi’s annex de lectures del curs 2007/08. 3. Programació del curs: 3.1.Temporització: 1r trimestre: Temes 1, 5, 6, Annex I i Annex 2. 2n trimestre: Temes 2, 3 i 4. 3r trimestre : Temes 7 i 8. 3.2.Continguts: I. Llengua I.I Fets, conceptes i sistemes conceptuals: Unitat 1. A. Comprensió lectora.

Elements de la comunicació. Tipus de text. Gèneres textuals. Emoticones. Lèxic: Frases fetes. Lèxic especialitzat. Expressió escrita: El text vivencial. Mapa conceptual. Procés de redacció. Guia de crítica.

B. Anàlisi i expressió. Fonètica. Fenòmens de contacte vocàlic i consonàntic(Unitat 5). C. La llengua com a fet social. Els registres. Els textos científics i humanístics.

La variació lingüística. registres formals i no formals. Els llenguatges d'especialitat. Els textos científics i tècnics. Els textos humanístics.

Unitat 2.

76

A. Comprensió lectora. Text explicatiu/argumentatiu. Tipus d'estructures textuals. Lèxic: Relacions de significat i significant. La definició. Expressió escrita : anàlisi de les causes d'un fenomen o fet social. B. Anàlisi i expressió.

El text i les seves parts. (Unitat 1) El text, un complex de signes. Els nivells de l'anàlisi oracional (fonètica, morfosintàctica, lexicosemàntica). Les propietats textuals. Exemple de crítica d'un text. La connexió textual. Tipus de connectors. Formació del femení. Mots de gènere discrepant respecte al castellà.

C La llengua com a fet social. Els textos administratius.

El llenguatge administratiu. La carta formal. El currículum. Consells per a la redacció d'una carta per demanar feina. Consells per a una entrevista de treball. Ús del contestador automàtic. Ús d'abreviatures.

Unitat 3. A. Comprensió lectora.

La progressió temàtica. Tècnica argumentativa. El to. Lèxic: Procediments per a la creació de mots. L'oposició semàntica. L'equivalència semàntica o sinonímia. Expressió escrita: El text explicatiu. Proposta de solucions a fets problemàtics.

B. Anàlisi i expressió. L’oració composta: les subordinades adjectives (Unitat 2).

L'oració composta. La coordinació. Quadre de conjuncions coordinants. La subordinació. Quadre de nexes relatius. Les subordinades relatives substantives. L'ús de el que, la que, els que... El relatiu possessiu. Lo neutre. Tècnica de l'esporgada de CN.

C. La llengua com a fet social. Els textos administratius (II)

Els textos administratius i jurídics. La sol·licitud o instància. Unitat 4. A. Comprensió lectora.

El text argumentatiu. L'article d'opinió. L'empremta de l'emissor. Lèxic: Cultismes (prefixos grecollatins) Expressió escrita: Text argumentatiu: cartes al director. Anàlisi comunicativa d'una carta al director.

B. Anàlisi i expressió. L'oració composta (II): les subordinades substantives. (Unitat 3)

Les subordinades substantives: - completives (caiguda de preposició) - d'infinitiu (canvi de preposició) - interrogatives - de relatiu

Funcions de les subordinades substantives Nominalització Estil directe/indirecte

77

C. La llengua com a fet social.

Llengües en contacte La sociolingüística. Multilingüisme i contacte de llengües. El bilingü9isme: tipus. El conflicte lingüístic. La substitució lingüística. Normalització lingüística. El procés d'estandardització.

Unitat 5. A. Comprensió lectora.

La cohesió textual. Camps semàntics. Lèxic: Elements numèrics grecs i llatins. Les interjeccions. Les onomatopeies. Locucions verbals. Expressió escrita: L'anunci. Resposta a una anunci. El recurs de la ironia.

B. Anàlisi i expressió. L'oració composta (III): les subordinades adverbials (Unitat 4)

Les subordinades adverbials. Tipus d'implicació. Quadre de nexes. Subordinades d'infinitiu, de gerundi i de participi. Perquè / per què. Esporgada d'incisos. L'estil cohesionat i l'estil segmentat.

C. La llengua com a fet social. Breu història de la llengua catalana.

El naixement de l'idioma. L'expansió de la corona catalanoaragonesa (segle XII-XIV). El català escrit durant l'edat mitjana. Els segles XVI-XVII i XVIII. El segle XVIII: de l'opressió política al desenvolupament econòmic. La Renaixença. la codificació del català modern. El primer terç del segle XX. Situació actual de la llengua catalana.

I.II Procediments: 1. Recollida, selecció i processament d’informació. 2. Lectura expressiva de textos formals. 3. Interpretació de discursos o missatges orals formals. 4. Interpretació i resum de textos escrits formals. 5. Identificació d’unitats lingüístiques, llurs funcions i relacions. 6. Producció de missatges orals formals en la varietat estàndard. 7. Producció de textos escrits de caràcter formal en la varietat estàndard. 8. Correcció de textos d’acord amb les normes ortogràfiques, morfosintàctiques

i lèxiques. 9. Anàlisi dels comportaments lingüístics en la vida social. I.III Valors, normes i actituds: 1. Predisposició per a l’intercanvi d’informacions i coneixements. 2. Respecte a les normes de cada situació de comunicació a l’hora de

participar-hi. 3. Participació en activitats orals i en diverses manifestacions culturals. 4. Valoració de les pròpies produccions en relació amb l’adequació, la

coherència, la cohesió i la correcció de textos orals i escrits. 5. Desenvolupament de la capacitat crítica i autocrítica. 6. Valoració de la llengua com a mitjà de reflexió, de comunicació personal, de

comprensió i anàlisi, de programació de l’acció.

78

7. Valoració de la llengua i la literatura com a herència cultural viva, i com a mitjà d’expressió d’una comunitat i d’interpretació de la realitat.

II. Literatura II.I Fets, conceptes i sistemes conceptuals: Unitat 6.

El teatre del segle XX El teatre modernista. Josep Maria de Sagarra i el teatre poètic. Joan Oliver i la renovació de la comèdia. Salvador Espriu i el teatre de la postguerra

Unitat 7. Prosa i narrativa del segle XX

La narrativa modernista. La narrativa dels anys trenta. La prosa literària: Josep Pla. i Joan Fuster. La narrativa de la postguerra: Mercè Rodoreda, Llorenç Villalonga i Pere Calders.

Unitat 8 La poesia del segle XX

Joan Maragall i la poesia modernista. L'Escola mallorquina: un pont entre el modernisme i el noucentisme poètics. Josep carner: més enllà de la poesia noucentista. L'avantguardisme català: Joan Salvat-Papasseit i J.V. Foix. Josep Maria de Sagarra. Carles Riba. Poesia de postguerra.

II.II Procediments: 1. Recollida, selecció i processament d’informació. 2. Lectura expressiva de textos formals i literaris. 3. Correcció de textos d’acord amb les normes ortogràfiques, morfosintàctiques

i lèxiques. 4. Comentari de textos literaris i no literaris, segons unes pautes prefixades. 5. Anàlisi i interpretació de textos literaris significatius, tenint en compte els

contextos en què se situen. 6. Producció de textos literaris d’acord amb les estructures de gènere i els

recursos retòrics corresponents. 7. Confecció i interpretació de quadres cronològics i esquemes que permetin

relacionar les diverses manifestacions literàries entre elles, i amb la situació política, social i cultural en què es produïren.

II.III Valors, normes i actituds: 1. Predisposició per a l’intercanvi d’informacions i coneixements. 2. Respecte a les normes de cada situació de comunicació a l’hora de

participar-hi. 3. Participació en activitats orals i en diverses manifestacions culturals. 4. Valoració de les pròpies produccions en relació amb l’adequació, la

coherència, la cohesió i la correcció de textos orals i escrits.

79

5. Sensibilitat per la lectura i la literatura, com a mitjà de coneixement intrapersonal i extrapersonal, d’obertura a altres àmbits, de desvetllament estètic i imaginatiu.

6. Interès per conèixer les produccions lingüístiques i literàries autòctones. 7. Desenvolupament de la capacitat crítica i autocrítica. 8. Valoració de la llengua com a mitjà de reflexió, de comunicació personal, de

comprensió i anàlisi, de programació de l’acció. 9. Valoració de la llengua i la literatura com a herència cultural viva, i com a

mitjà d’expressió d’una comunitat i d’interpretació de la realitat. 4.Sistema d'avaluació: 1.L'avaluació és contínua. 2.Hi ha dues condicions indispensables per aprovar cada avaluació i el curs: a) l'expressió oral a classe; és a dir que, d'una manera natural, qualsevol intervenció en veu alta s'ha de fer en català . b) haver llegit la lectura obligatòria del trimestre en qüestió, fet que es

comprovarà a través d'un control de lectura. 3. Es faran dos exàmens per trimestre:

A. Un primer examen de competència general de la llengua Els criteris de correcció s'ajustaran al màxim als que s'apliquen a la selectivitat LOGSE, que són els següents:

Primer bloc (6 punts). Comprensió del text. a.- Constarà de quatre preguntes de comprensió d'un text (explicació de significats, sinònims, ordenació del contingut, comprensió de registres, gèneres, retòrica...): 4 punts (un per pregunta) b.- Redacció d'unes 150 paraules prenent peu del contingut del programa de

literatura del curs, comentari algun aspecte del text (no es requeriran

coneixements externs al propi text) o sobre gèneres, tipus de textos, figures...:

2 punts

Es valoraran la coherència, l'adequació, la riquesa lèxica (variació) i la correcció. Pel que fa al tipus de text, tant podrà ser prosa com poesia. En cap cas no apareixeran textos en llengua medieval ni preguntes sobre història de la literatura, ni sobre moviments literaris. Sí, en canvi, sobre registres, figures, tipus de text... Segon bloc (4 punts): reflexió lingüística sobre el text. Constarà de diverses preguntes segons la matèria vista en els trimestres anteriors de Batxillerat

B. Avaluació específica de la matèria pròpia del trimestre. Es farà la mitjana de les dues notes cada avaluació.

80

Les notes d’avaluació tindran un règim d’avaluació contínua, és a dir, que no faran entre elles nota mitjana ni percentual, sinó que l’última nota de cada trimestre és la que té valor definitiu.

Pel que fa als criteris de correcció dels errors de normativa: . faltes d'ortografia: es descomptarà 0'1 punts per cada falta no repetida fins a un màxim de dos punts en tot l'examen. . faltes de lèxic, morfologia i sintaxi: es descomptarà 0,25 punts per cada falta no repetida fins a un màxim de tres punts. En total, per tant, es podran descomptar 5 punts sobre un total de 10 que val l'examen.2 4. Es podrà modificar fins a +/- 1 punt la nota mitjana dels exàmens segons les qualificacions de la feina feta a classe i a casa al llarg del trimestre. Aquests criteris d'avaluació queden subjectes a les possibles modificacions que, des de la Coordinació de les PAAU, es puguin fer particularment pel que fa a l'avaluació de la història de la literatura catalana. Si aquestes es produeixen, l'alumnat en serà informat immediatament. Es procurarà també, depenent de la disponibilitat horària, que el temps de l'examen sigui el mateix que a les proves de selectivitat LOGSE, és a dir, d’una hora i mitja. - El professor podrà modificar fins a +/- 1 punt la nota de l’examen d’avaluació i de final de curs segons les qualificacions de la feina feta a classe i a casa al llarg del trimestre.

2 Per a major comoditat de l’alumnat i per unificar criteris de confecció d’exàmens i d’avaluació, evitant així greuges comparatius, es procurarà fer un sol examen per al tots els grups de segon de batxillerat els a la tarda de 15.30 a 17 hores a la sala d’actes.

81

IES Bernat Metge 2n de Batxillerat Literatura Catalana Curs 2007-2008 1.Material bàsic del curs: 1.1.Llibre de text No n’hi ha. La part teòrica del curs es basarà en tres fonts. En primer lloc, els apunts que es donaran a classe, o bé impresos o bé oralment. Així mateix, es faran servir les unitats 7, 8, 9, 10 i 11 del llibre de text de 1r de Batxillerat, Carbonell, Cassanyes, Macià, Muñoz, Gallart. Llengua catalana i literatura 1. Batxillerat-Matèria Comuna. Ed. Teide. Barcelona, 2003. Finalment, cada lectura es treballarà a partir de l’estudi introductori de cada edició. Per aquest motiu, a efectes d’unificar la informació que entra a examen, s’aconsella seguir l’edició que el professor indicarà en cada cas. 1.2.Lectures prescriptives Les sis obres prescrites pel Departament d’Educació i Universitats per a la promoció 2006/2008 de Literatura catalana (modalitat d’Humanitats i ciències socials) són: 1. Oller, Narcís. La bogeria. Col·lecció “Les Eines” nº 43. Ed. Proa. Enciclopèdia Catalana. Barcelona, 2005. 2. Català, Víctor. Solitud. Col·lecció “Educació 62” nº 8. Ed. 62. Barcelona, 2007. 3. Salvat-Papasseit, Joan. L’irradiador del port i les gavines. Col·lecció “Educació 62” nº 6. Ed. 62. Barcelona, 2005. 4. Oliver, Joan. Ball robat. Col·lecció “Les Eines” nº 44. Ed. Proa. Enciclopèdia Catalana. Barcelona, 2005. 5. Amat-Piniella, Joaquim. K. L. Reich. Col·lecció “Educació 62” nº 1. Ed. 62. Barcelona, 2005. Ed. 62. 6. Marçal, Maria-Mercè. Bruixa de dol. Col·lecció “Educació 62” nº 18. Ed. 62. Barcelona, 2007. Ed. 62. N.B. L’edició que s’indica per a cada lectura és la que el professor aconsella. En cas que l’alumne en tingui una altra de més a mà, cal consultar-li la possibilitat del canvi. 1.3.Manual de consulta Camps, Bacardit, Porredon i altres. Lectures de batxillerat 2006-2008. Col·lecció “Les Eines” 51. Ed. Proa. Enciclopèdia Catalana. Barcelona, 2007. 1.4.Diccionaris Cal que cada alumne/-a disposi a casa seva d'un Diccionari general de la llengua amb un mínim d'entrades raonable (50.000/55.000, per exemple). En cas de voler-ne comprar un, s’aconsella el Gran Diccionari de la llengua catalana de l’Enciclopèdia Catalana, de 1998, que també es pot consultar de franc a l’adreça http://www.grec.cat/home/cel/dicc.htm, o bé el Diccionari de la

82

llengua catalana de l’Institut d’Estudis, de 2007, igualment gratuït a l’adreça http://dlc.iec.cat/index.html. A més, en algun cas convindrà consultar, si es vol a la biblioteca del centre, o bé el Diccionari Etimològic de Coromines o bé el Diccionari Català-Valencià-Balear d’Alcover/Moll. També cal esmentar com a bibliografia de consulta el Diccionari de termes literaris, per Margarida Aritzeta, a Ed. 62, i, per al primer trimestre, el Diccionari del català antic, per M.Costa i M. Tarrés, també a 62. 2. Temporització de les lectures: Bo i seguint l'ordenació cronològica del programa, es distribueixen així al llarg del curs: 1r trimestre: Lectures 1 i 2. 2n trimestre: Lectures 3 i 4. 3r trimestre: Lectures 5 i 6. 3. .Sistema d'avaluació: 3.1.Els trimestres s'avaluen per separat. 3.2.La nota de cada avaluació, sobre un màxim de 10, serà el resultat dels factors següents: a) caldrà, com a condicions sine qua non per aprovar, 1) l’assistència i el treball regular a classe, 2) mantenir a l’aula una actitud oral activa i en català, així com 3) superar els diversos controls de comprovació d'haver llegit efectivament les obres de lectura obligatòria a cada trimestre. b) la nota sobre 10 dependrà d’un sol examen final a cada avaluació, dins dels quals sempre hi haurà com a mínim un comentari de text de 300 paraules aproximadament i un tema a desenvolupar en unes 200. En aquests exàmens es pot descomptar fins a un màxim de 2 punts per aplicació deficient de la normativa lingüística. La llargada dels textos i la mena de preguntes seran similars a les dels actuals exàmens de selectivitat d’aquesta matèria. c) la nota final es podrà modificar +1/-1 punt segons 1) el treball regular demanat a classe, i per tant també s'hi comptarà 2) l'assistència efectiva, 3) el compliment de les redaccions encarregades i, com és lògic, 4) el seguiment puntual del ritme de lectura pautada de cada obra. 4. Recuperacions Les avaluacions suspeses es podran recuperar al juny en un examen només de suficiència, que en cap cas no servirà per millorar la nota de les que s’hagin aprovat.

83

PROGRAMACIÓ AULA D’ACOLLIDA 1. Introducció

A l’Aula d’Acollida (d’ara en endavant A.A.) es fa una avaluació inicial, on principalment es valora el coneixement de l’alumne en la seva L1 i en l’àrea de matemàtiques. També es vol copsar el coneixement de diferents llengües, la lectura i la comprensió en la seva llengua i si s’escau en català, i l’escriptura, les habilitats motrius i el domini del traç. Una vegada es té aquesta informació, s’ha d’elaborar un pla de treball individual que incideixi en els aspectes que cal potenciar.

La raó de ser de l’A.A. és que l’alumnat nouvingut disposi al centre d’una aula de referència on se l’aculli i es prioritzi l’aprenentatge intensiu de la llengua catalana, tot interaccionant amb els seus companys de l’aula ordinària (d’ara en endavant A.O.) en les assignatures que l’A.A no imparteixi.

A l’A.A. es vol assegurar la comprensió i l’expressió oral, consolidar el procés d’alfabetització, i així mateix, assegurar la comprensió i l’expressió escrita. Depenent de la procedència de l’alumnat farem servir un enfocament o un altre. El nivell d’escolarització en origen, la diversitat lingüística (el nombre de llengües que parlen) i les diferències culturals també són factors que cal tenir en compte.

Així mateix, s’ha de valorar el nivell de competència lingüística de l’alumne nouvingut. Pot ser un alumne amb necessitats prèvies d’aprenentatge (amb poca o nul·la escolarització), amb necessitat d’alfabetització (alumnes escolartizats amb desconeixement del nostre alfabet), que hagin d’assolir les competències comunicatives bàsiques (alumnes escolaritzats amb coneixement del nostre alfabet) o alumnes que només necessiten consolidar la competència comunicativa (perquè ja han adquirit les competències bàsiques).

Per tal d’assolir els objectius abans esmentats s’ha organitzat l’aula a partir de les matèries següents: català d’acollida, és la matèria per als alumnes de primer any; curs pont de català, amb el mateix llibre de l’aula ordinària i una adaptació dels exercicis els alumnes de segons any segueixen el currículum ordinari perquè el trànsit al grup-classe sigui un èxit, finalment el català oral reforça la competència comunicativa de l’alumne, a través del treball de llengua, expressió oral i interacció oral, i complementa el català d’acollida.

84

2. Objectius a assolir i la seva temporització

A l’A.A. s’ha d’assolir el nivell A1 i A2 ( nivell inicial i d’usuari bàsic, respectivament) segons el Marc europeu comú de referència per a les llengües: aprendre, ensenyar, avaluar. Primer trimestre: Identificació personal, l’escola i l’institut, la roba, la casa. Segon trimestre: La família, els oficis, el carrer, les botigues i els mercats. Tercer trimestre: L’esport, mals i remeis i el viatge. 3. Els continguts a desenvolupar i la seva ordenació i temporització. Projecte Món. Llengua i interculturalitat. Materials per a l’alumnat nouvingut USUARI BÀSIC-A1 i A2, del Grup Promotor Santillana, 2005 . Així mateix, pel que fa al curs pont de català se segueixen els llibres de text preceptius i el català oral es treballa amb el material: Viure a Catalunya, Vocabulari en imatges i Comencem a parlar de la Generalitat de Catalunya. Primer trimestre. Unitat 1 Identificació personal L’alfabet. Tipus de lletra. Preguntes i respostes per explicar qui som. Els colors. Els nombres. Sóc, em dic, tinc, visc... Alguns determinants. Dies de la setmana, mesos de l’any i estacions de l’any. El nom de les parts del cos. El mapa del món. Gentilicis (alguns). Unitat 2 L’escola i l’institut El nom de les coses que hi ha a la classe. El nombre: singular i plural. Què tens? Què és això? Els possessius. Els numerals. Nom i adjectiu. Què fem a classe? Què fem al pati? Els mitjans de transport.

85

Unitat 3 La roba Les peces de vestir. Els verbs. Conjugació. Ens vestim, ens despullem, ens cordem, ens calcem... Els demostratius. Rentem, estenem, planxem, cosim, raspallem... Roba d’hivern, d’estiu, per dormir, per fer esport... Les grafies g/j i g/gu. Les hores i les parts del dia. Unitat 4 La casa Parts de la casa. Tipus de cases. Els quantitatius indefinits. Les habitacions de la casa. Elements del bany. Què hi ha a la teva habitació? La cuina i els estris de la cuina. El futur. Què fem a casa? La formació del plural. Les feines de casa. Què fas a la cuina? Segon trimestre. Unitat 5 La família La família. Els parentius. Com és la teva família? El casament de ... Moltes famílies diferents. Com són? Res, cap, gens i ningú. Estats d’ànim. Passat, present i futur. La cuina del món. Unitat 6 Els oficicis Oficis i professions. Les eines. L’imperfet d’inidicatiu. Els llocs on treballen. Qui fa...? Els interrogatius. Què fa cadascú?

86

Estructura de les oracions. Com ens vestim per treballar? La posició de les coses: a sobre, a sota, al costat... Els animals. Unitat 7 El carrer Coses que hi ha al carrer. La posició de les coses. El futur. Per a què serveix? Les preposicions. Anar a i venir de. Els adeverbis. Alguns oficis que es fan al carrer. El verb anar. Què fem quan som al carrer? Unitat 8 Les botigues i els mercats Les botigues. Tipus de botigues. Les síl·labes. Producte, botiga, venedor. On has comprat...? Què vol? Quant val? Quant en vol? Haver i haver-hi. Els mercats. Les contraccions. Demanar tanda Tercer trimestre. Unitat 9 L’esport Els esports Escrivim una carta. Verbs. El subjuntiu. Quantitatius. Els verbs d’obligació. Canvis ortogràfics en els verbs. Unitat 10 Mals i remeis La salut: malalties i remeis. No em trobo bé. Em fa mal... L’imperfet de subjuntiu i el condicional simple. La consulta del metge.

87

Amb, hem, em. Singulars i plurals. L’imperatiu. Ortografia: i/ix, tx/ig. Els pronoms febles. Unitat 11 Un viatge Els viatges. Els quantitatius. La platja i la piscina. L’autopista. Els verbs ser, voler i poder. Pronoms febles. 4. La metodologia i les situacions de treball que es duran a terme (individuals i en grup) Al llarg del curs es realitzaran classes pràctiques (basades en l’oralitat i la interacció constant). Així mateix, es comptarà amb suport visual (en forma de vídeos o DVD especialitzats) que mostrin situacions reals. Els recursos de la xarxa també seran habituals, ja que són un material força atractiu per a l’alumnat. El treball individua l és important, però també la relació amb els companys, per parelles o grups es realitzen treballs conjunts.

Pel que fa a la metodologia, a l’A.A. s’ha de tenir en compte que es basa en l'ensenyament adaptatiu, que manté que no existeix en abstracte mètodes o intervencions millors, donat que l'eficàcia d'una metodologia només pot valorar-se en relació a les característiques concretes dels alumnes als quals va destinat. Cal considerar la relació inversa que existeix entre el nivell de coneixement previ de l'alumne i la quantitat i qualitat de l'ajut educatiu necessari per assolir els objectius educatius. D'acord amb aquesta idea els alumnes amb un baix nivell de coneixements previs requeriran mètodes d'ensenyament que impliquin un alt grau d'ajut, mentre que els alumnes amb un elevat nivell de coneixements previs es beneficiaran de plantejaments metodològics que impliquin una major autonomia i un menor ajut per part del professor. Així doncs, com a conclusió val a dir que la varietat d’enfocaments depèn de les necessitats i de si són alumnes de procedència romànica o no romànica. 5.Procediment d'avaluació i recuperació de l'alumnat que se seguirà Tenint en compte que el grup requereix una adaptació curricular a causa del nivell nul de comprensió de la llengua catalana, es tindrà en compte la flexibilitat i el tractament individualitzat de l’alumnat, que ajudarà a adaptar el nivell d’aprenentatge a les diverses habilitats i competències lingüístiques.

D’una banda, l’avaluació serà formativa i contínua. Es valorarà l’evolució de l’aprenentatge en relació a les activitats diàries que es portin a terme a classe i dels deures per a casa, segons els procediments bàsics de comprensió oral i escrita, expressió oral i escrita, i lectura. Així mateix, es valoraran els hàbits de treball i d’estudi que s’adquireixin o es millorin durant el curs, com el fet de dur el material a classe, fer els deures, respectar les normes, i tenir una

88

actitud positiva i predisposició per aprendre. I de l’altra, se seguirà una avaluació individualitzada, que tindrà en compte el punt inicial de partida de l’alumne i l’evolució experimentada al llarg dels trimestres.

Així mateix, l’assoliment dels objectius mínims A1 i A2 comportaran la superació del curs i la integració a la seva aula ordinària (grup-classe).

Al llarg del curs es realitzaran proves orals i escrites per fer el seguiment de l’alumne i alhora per acostumar-lo a expressar-se tant de forma oral com escrita. L’avaluació contínua permet que l’alumne recuperari al final del curs el crèdit. 6. Materials i recursos Projecte Món. Llengua i interculturalitat. Materials per a l’alumnat nouvingut USUARI BÀSIC-A1 i A2, del Grup Promotor Santillana, 2005 Projecte Món. Lectoescriptura, Grup Promotor Santillana, 2005 Vincles 1. Els altres i jo . Llengua catalana per a alumnat d’incorporació tardana, Barcelona, Generalitat de Catalunya, Departament d’Ensenyament, 2004. Versió on-line o en CD-ROM. Vincles 2. Aquí i allà. Llengua catalana per a alumnat d’incorporació tardana, Barcelona, Generalitat de Catalunya, Departament d’Ensenyament, 2005. Versió on-line o en CD-ROM. Viure a Catalunya (2002) Generalitat de Catalunya. Vocabulari en imatges (2004) Generalitat de Catalunya. Comencem a parlar (2006) Generalitat de Catalunya. Material didàctic per a cursos de nivell A, Generalitat de Catalunya BELDA, F., Mètode d’ensenyament de català per a xinesos, Barcelona, Associació Sociocultural La Formiga. Curs de llengua oral. Generalitat de Catalunya, Departament de Benestar i familia. Direcció General de Formació d’Adults, 2003. MONEGAL, Carme, 156 activitats per a parlar en català, Edicions l’Àlber, 2003. Recursos a la xarxa JClic, A l’adreça www.edu365.com dins l’espai “Alumnes” i “ESO” i després dins “Acollida”. SIMÓ, M.J., Vincles 1. Els altres i jo. Llengua catalana per a alumnat d’incorporació tardana, Barcelona, Generalitat de Catalunya, Departament d’Ensenyament, 2004. Versió impressa. També està disponible on-line i amb CD-ROM.

89

Vincles 2. Aquí i allà. Llengua catalana per a alumnat d’incorporació tardana, Barcelona, Generalitat de Catalunya, Departament d’Ensenyament, 2005. Versió impressa. També hi ha la Versió on-line o en CD-ROM. JClic, A l’adreça www.edu365.com dins l’espai “Alumnes” i “ESO” i després dins “Acollida”. Sinera Multimèdia. Consorci de Normalització Lingüística. També dins la mateixa pàgina www.xtec.net hi teniu l’Escola oberta amb materials per assignatures i nivells. A llengua catalana es poden trobar exercicis. Dins l’Escola oberta hi ha la Zona Clic. A Biblioteca d’activitats i a dins a Cerca d’activitats, se us obre un menú per poder cercar exercicis de llengua catalana. A l’adreça www.edu365.com dins l’espai “Alumnes” i “ESO” trobareu material d’acollida en català com el Vincles, el Galí, Entrena’t per llegir. També hi ha l’espai “Materials” amb exercicis de lèxic, ortografia i d’altres. A més hi ha les “Miniunitats”, que són també sobre lèxic, dir l’hora i alguna regla gramatical. A “Recursos en zarza” trobem lèxic divers i enllaços interessants. A la web www.acollida.net hi ha enllaços a pàgines d’IES que tenen exercicis per fer on-line Exler: exercicis de llengua en català (satieee) A la pàgina web es http://www.xtec.es/dnee/satieee/9798/exler.htm

90

ANNEXOS

Lectures complementàries per al curs 2007-2008

IES Bernat Metge Departament de Llengua Catalana i Literatura

ESO 1r - Balzola, Asun. La Christie i la caçadora de l’Indiana Jones. Ed. Cruïlla. - Snicket, Lemony. Un mal començament. Ed. Columna. - Hernàndez, Pau Joan. Tot et serà pres. ESO 2n - Miralles, Francesc. Interrail. Ed. Columna. - Sierra i Fabra, Jordi. Trucant a les portes del cel. Edebé. - A determinar. ESO 2n (Crèdit variable) - A determinar cada trimestre ESO 3r - Coll, Pep. Què farem, què direm? Ed. Cruïlla. - Roca, Mª Mercè. Com un miratge. Ed. Barcanova - Funke, Cornelia. El senyor dels lladres. Columna Ed.

ESO 4rt A - A determinar ESO 4rt B - Tortajada, Anna. Nahid, la meva germana afganesa. Ed. Barcanova. - Funke, Cornelia. El senyor dels lladres. Columna Ed. - A determinar. Batx 1r (lectures prescrites pel Departament d’Educació i Universitats) 1. Martorell, Joanot. Tirant lo Blanc. Hermes Ed. (selecció de capítols en versió actualitzada). 2. Antologia de poesia catalana (Propostes de treball a cura de Pep Paré i Enric Martín). Ed. 62. Batx 2n (lectures prescrites pel Departament d’Educació i Universitats) 1. Guimerà, Àngel. Terra baixa. 2. Rodoreda, Mercè. La plaça del Diamant. Batx 2n Literatura Catalana (lectures prescrites pel Departament d’Educació i Universitats) Les sis obres prescrites pel Departament d’Educació i Universitats per a la

91

promoció 2006/2008 de Literatura catalana (modalitat d’Humanitats i ciències socials) són: 1. Oller, Narcís. La bogeria. Col·lecció “Les Eines” nº 43. Ed. Proa. Enciclopèdia Catalana. Barcelona, 2005. 2. Català, Víctor. Solitud. Col·lecció “Educació 62” nº 8. Ed. 62. Barcelona, 2007. 3. Salvat-Papasseit, Joan. L’irradiador del port i les gavines. Col·lecció “Educació 62” nº 6. Ed. 62. Barcelona, 2005. 4. Oliver, Joan. Ball robat. Col·lecció “Les Eines” nº 44. Ed. Proa. Enciclopèdia Catalana. Barcelona, 2005. 5. Amat-Piniella, Joaquim. K. L. Reich. Col·lecció “Educació 62” nº 1. Ed. 62. Barcelona, 2005. Ed. 62. 6. Marçal, Maria-Mercè. Bruixa de dol. Col·lecció “Educació 62” nº 18. Ed. 62. Barcelona, 2007. Ed. 62. N.B. L’edició que s’indica per a cada lectura és la que el professor aconsella. En cas que l’alumne en tingui una altra de més a mà, cal consultar-li la possibilitat del canvi.

92

FULLS INFORMATIUS PER A L’ALUMNAT

FULL INFORMATIU PER A L’ALUMNAT

1r d’ESO IES Bernat Metge

Llengua Catalana Curs 2007-2008 1. Temporització indicativa Primer trimestre: Unitats didàctiques. 1, 2, 3 i apèndix. Segon trimestre: Unitats didàctiques: 4, 5, 6 i apèndix. Tercer trimestre: Unitats didàctiques: 7, 8, 9 i apèndix. 2. Material del curs - Llibre de text: Rosell, Josep i Homs, Lluís. Nou Estímul 1 Llengua catalana 1r cicle. Ed Barcanova. - Llibres de lectura: L’alumnat ha de llegir un llibre cada trimestre.

• Balzola, Asun. La Christie i la caçadora de l’Indiana Jones. Ed. Cruïlla.

• Snicket, Lemony. Un mal començament. Ed. Columna • A determinar.

- Llibreta de l’alumne/a: Llibreta o carpeta-arxivador per guardar-hi els exercicis, els deures, els apunts i qualsevol altre material que es faci servir a classe. - Diccionari: A més dels diccionaris que hi pugui haver a l’aula o a la biblioteca, l’alumne/a n’haurà de consultar sovint algun a casa seva, ja sigui en suport de paper o bé a través d’Internet (gratuïtament, per exemple, el de l’Enciclopèdia Catalana a www.grec.cat). - Agenda: La utilització de l’agenda de curs és imprescindible per a la programació i organització del treball a fer per l’alumnat. 3. Avaluació Inicial: Abans de començar cada unitat didàctica, es faran unes preguntes orals o escrites per saber el nivell de l’alumnat. Formativa: • Correcció de dictats. • Observació de l’expressió oral i la participació a classe. • Preguntes sobre la lectura del trimestre. • Control dels treballs programats. • Correcció de textos escrits. • Observació i control de l’actitud i de l’assistència a classe .

93

• Observació del treball diari i control regular del dossier de cada alumne/a.

Sumativa: Es faran dos exàmens cada trimestre en què s’avaluarà bàsicament l’adquisició dels continguts gramaticals, lèxics i ortogràfics. A més es farà un control de la lectura complementària: si no se supera, no s’aprova tampoc l’avaluació. Hi haurà també un examen extraordinari de recuperació al mes de juny.

La nota final de cada trimestre estarà formada en un 50% per l’avaluació formativa (notes de classe) i en l’altre 50% per l’avaluació sumativa (notes dels exàmens). L’avaluació és contínua. Examen extraordinari Hi haurà un examen extraordinari de recuperació a final de juny 4. Expressió oral L’alumnat haurà d’expressar-se sempre en català durant l’hora de classe. Aquesta actitud és un component bàsic de l’avaluació formativa i es tindrà en compte en el moment de posar la nota de cada trimestre i de final de curs.

94

FULL INFORMATIU PER A L’ALUMNAT

2n d’ESO IES Bernat Metge

Llengua Catalana Curs 2007-2008 1. Temporització indicativa Primer trimestre: Unitats didàctiques. 1, 2, 3 i apèndixs.

Segon trimestre: Unitats didàctiques: 4, 5, 6, 7 i apèndixs. Tercer trimestre: Unitats didàctiques: 8, 9, 10 i apèndixs. 2. Material del curs - Llibre de text: Rosell, Josep i Homs, Lluís. Estímul 2 Llengua catalana 1r cicle. Ed Barcanova. - Llibres de lectura: L’alumnat ha de llegir un llibre cada trimestre.

• Miralles, Francesc. Interrail. Ed. Columna. • Sierra i Fabra, Jordi. Trucant a les portes del cel. Edebé. • A determinar.

- Llibreta de l’alumne/a: Llibreta o carpeta-arxivador per guardar-hi els exercicis, els deures, els apunts i qualsevol altre material que es faci servir a classe. - Diccionari: A més dels diccionaris que hi pugui haver a l’aula o a la biblioteca, l’alumne/a n’haurà de consultar sovint algun a casa seva, ja sigui en suport de paper o bé a través d’Internet (gratuïtament, per exemple, el de l’Enciclopèdia Catalana a www.grec.cat). - Agenda: La utilització de l’agenda de curs és imprescindible per a la programació i organització del treball a fer per l’alumnat. 3. Avaluació Inicial: Abans de començar cada unitat didàctica, es faran unes preguntes orals o escrites per saber el nivell de l’alumnat. Formativa: • Correcció de dictats. • Observació de l’expressió oral i la participació a classe. • Preguntes sobre la lectura del trimestre. • Control dels deures d’estiu i dels treballs programats. • Correcció de textos escrits. • Observació i control de l’actitud i de l’assistència a classe . Sumativa: Es faran dos exàmens cada trimestre on s’avaluarà bàsicament

l’adquisició dels continguts gramaticals, lèxics i ortogràfics. Es farà un control de la lectura, si no se supera no s’aprova l’avaluació. Hi haurà un examen extraordinari de recuperació el mes de juny.

La nota final de cada trimestre estarà formada en un 50% per l’avaluació formativa (notes de classe) i en l’altre 50% per l’avaluació sumativa (notes dels exàmens). La nota del primer trimestre inclourà la puntuació que hagi

95

merescut el treball d’estiu, fins a 2 punts sobre el màxim de 10. L’avaluació és contínua. Aprovar el Crèdit Variable (de reforç o d’ampliació) és condició indispensable per aprovar l’avaluació en què s’ha cursat. A final de curs la nota obtinguda formarà part de la nota final. En la nota de final de curs, el 10% correspondrà a la nota del crèdit de síntesi. Examen extraordinari Hi haurà un examen extraordinari de recuperació a final de juny. 4. Expressió oral L’alumnat haurà d’expressar-se sempre en català durant l’hora de classe. Aquesta actitud és un component bàsic de l’avaluació formativa i es tindrà en compte en el moment de posar la nota de cada trimestre i de final de curs.

96

FULL INFORMATIU PER A L’ALUMNAT 3r d’ESO

IES Bernat Metge Llengua Catalana Curs 2007-2008

1. Temporització indicativa Primer trimestre: Unitats didàctiques. 1, 2, 3, i apèndix. Segon trimestre: Unitats didàctiques: 4, 5, 6 i apèndix. Tercer trimestre: Unitats didàctiques: 7, 8, 9 i apèndix. 2. Material del curs - Llibre de text: Rosell, Josep i Homs, Lluís. Nou Estímul 3 Llengua catalana 2n cicle. Ed Barcanova. - Llibres de lectura: Cada alumnae/a ha de llegir un llibre per trimestre:

• Coll, Pep. Què farem, què direm? Ed. Cruïlla. • Funke, Cornelia. El senyor dels lladres. Columna Ed. • Roca, Mª Mercè. Com un miratge. Ed. Barcanova

- Llibreta de l’alumne/a: Llibreta o carpeta-arxivador per guardar-hi els exercicis, els deures, els apunts i qualsevol altre material que es faci servir a classe. - Diccionari: A més dels diccionaris que hi pugui haver a l’aula o a la biblioteca, l’alumne/a n’haurà de consultar sovint algun a casa seva, ja sigui en suport de paper o bé a través d’internet (gratuïtament, per exemple, el de l’Enciclopèdia Catalana a www.grec.cat). - Agenda: La utilització de l’agenda de curs és imprescindible per a la programació i organització del treball a fer per l’alumnat. 3. Avaluació Inicial: Abans de començar cada unitat didàctica, es faran unes preguntes orals o escrites per saber el nivell de l’alumnat. Formativa: • Exercicis de literatura i de llengua. Composició i comentari de textos. • Observació del treball diari i control regular del dossier de cada

alumne/a. • Correcció de dictats i d’altres textos escrits. • Observació de l’expressió oral i la participació a classe. • Preguntes sobre la lectura del trimestre. • Control dels deures d’estiu i dels treballs programats. • Observació i control de l’actitud i de l’assistència, tant a classe com a les

sortides. Sumativa: Es faran dos exàmens cada trimestre on s’avaluarà bàsicament

l’adquisició dels continguts gramaticals, lèxics, ortogràfics i literaris. Es farà un control de la lectura complementària: si no se supera no

97

s’aprova l’avaluació. Hi haurà un examen extraordinari de recuperació el mes de juny.

La nota final de cada trimestre estarà formada en un 50% per l’avaluació formativa (notes de classe) i en l’altre 50% per l’avaluació sumativa (notes dels exàmens). La nota del primer trimestre inclourà la puntuació que hagi merescut el treball d’estiu, fins a 2 punts sobre el màxim de 10. L’avaluació és contínua. En la nota de final de curs, el 10% correspondrà a la nota del crèdit de síntesi. Examen extraordinari Hi haurà un examen extraordinari de recuperació a final de juny. 4. Expressió oral L’alumnat haurà d’expressar-se sempre en català durant l’hora de classe. Aquesta actitud és un component imprescindible de l’avaluació formativa i es tindrà en compte en el moment de posar la nota de cada trimestre i de final de curs.

98

FULL INFORMATIU PER A L’ALUMNAT

4rt d’ESO IES Bernat Metge

Llengua Catalana Curs 2007-2008 1. Temporització indicativa Primer trimestre: unitats didàctiques. 1, 2, 3, i apèndixs. Segon trimestre: unitats didàctiques: 4, 5, 6 i apèndixs. Tercer trimestre: unitats didàctiques: 7, 8, 9 i apèndixs. 2. Material del curs - Llibre de text: Rosell, Josep i Homs, Lluís. Estímul 4 Llengua catalana 2n cicle. Ed. Barcanova. - Llibres de lectura: L’alumnat llegirà un llibre cada trimestre.

• Tortajada, Anna. Nahid, la meva germana afganesa. Ed. Barcanova. • Funke, Cornèlia, El senyor dels lladres. Columna Edicions. • A determinar.

- Material de l’alumnat: Llibreta o carpeta-arxivador per guardar-hi els exercicis que es facin a classe, els deures i qualsevol altre material relacionat amb la matèria. - Diccionari: A més dels diccionaris que hi ha a l’aula o a la biblioteca, l’alumne/a n’haurà de consultar sovint algun a casa seva, ja sigui en suport paper o gratuïtament a través d’internet (per exemple, el de l’Enciclopèdia Catalana a www.grec.cat). - Agenda: La utilització de l’agenda de curs és imprescindible per a la programació i organització de l’alumnat. 3. Avaluació Inicial: Abans de començar cada unitat didàctica, es faran unes preguntes orals i escrites per saber el nivell de l’alumnat. Formativa: • Exercicis de literatura i de llengua. • Composició i comentari de textos. • Correcció de dictats. • Observació de l’expressió oral i la participació a classe. • Preguntes sobre la lectura del trimestre. • Control dels deures d’estiu i dels treballs programats. • Correcció de textos escrits. • Observació del treball diari. Dossier. • Observació i control de l’actitud i de l’assistència a classe . Sumativa: Es faran dos exàmens cada trimestre on s’avaluarà bàsicament

l’adquisició dels continguts gramaticals, lèxics, ortogràfics i literaris. Es farà un control de la lectura. Si no se supera, no s’aprova l’avaluació. Hi haurà un examen extraordinari de recuperació el mes de juny.

99

La nota final de cada trimestre estarà formada en un 50% per l’avaluació formativa (notes de classe) i en l’altre 50% per l’avaluació sumativa (notes dels exàmens). La nota del primer trimestre inclourà la puntuació que hagi merescut el treball d’estiu, fins a 2 punts sobre el màxim de 10. L’avaluació és contínua. En la nota de final de curs, el 10% correspondrà a la nota del crèdit de síntesi. Examen extraordinari Hi haurà un examen extraordinari de recuperació a final de juny. 4. Expressió oral L’alumnat haurà d’expressar-se sempre en català durant l’hora de classe. Aquesta actitud és un component imprescindible de l’avaluació formativa i es tindrà en compte en el moment de posar la nota de cada trimestre i de final de curs.

100

FULL INFORMATIU PER A L’ALUMNAT 3er-4rt d’ESO (grup amb currículum adaptat)

IES Bernat Metge Llengua Catalana Curs 2007-2008

1. Material per a la classe Llibre de text: Martín , Núria; Miró, Montserrat. Llengua. Primeres errades. Q1. Text. Ed. La Galera. Com que es tracta d'un grup amb currículum adaptat, es farà una selecció de textos i aspectes gramaticals que es donarà a l’alumnat en fulls multicopiats. Altres materials: . diccionari. . carpeta classificadora. . llibre de lectura: Martín, Andreu; Ribera, Jaume.Tots els detectius es diuen Flanagan. Ed. Columna. 2. Avaluació Inicial:

Abans de començar cada unitat didàctica, s’usaran diferents estratègies per saber el nivell dels alumnes.

Formativa:

Correcció de dictats i altres produccions escrites de creació. Observació de l'expressió oral i la participació a l’aula. Control dels deures i dels treballs proposats a classe. Treball de grup.

Sumativa: Farem dos exàmens, com a mínim, cada trimestre, en què s'avaluarà sobretot la capacitat de comprensió de textos escrits, l'expressió escrita tant de creació pròpia com no (dictats) i l'adquisició dels continguts gramaticals, lèxics i ortogràfics. La nota del primer trimestre inclourà la puntuació que hagi merescut el treball d’estiu fins a 2 punts sobre deu. L’avaluació és contínua. La presentació del dossier de treball serà condició indispensable per aprovar l’avaluació.

La nota de final de curs serà la mitjana ponderada de les notes obtingudes en els dos crèdits comuns i el crèdit de síntesi. Cal tenir present també que, per decisió de la Comissió d’Atenció a la Diversitat, pel fet de tractar-se d’un grup amb currículum adaptat la nota final no podrà ser superior a 6 (Bé).

101

FULL INFORMATIU PER A L’ALUMNAT 1er de Batxillerat

IES Bernat Metge Llengua Catalana Curs 2007-2008

1. Temporització indicativa 1r trimestre: Temes 1, 2, 3, 4 i Annexos 1 i 2. 2n trimestre: Temes 5, 6, 7, 8 i Annex 3. 3r trimestre : Temes 9, 10 i 11. 2. Material bàsic del curs Llibre de text: Carbonell, Cassanyes, Macià, Muñoz, Gallart. Llengua catalana i literatura. 1 Batxillerat. Ed. Teide. Barcelona, 2003. Llibreta de l’alumne/a: Llibreta o carpeta-arxivador per guardar-hi els exercicis, els deures, els apunts i qualsevol altre material que es faci servir a classe. Diccionari: A més dels diccionaris que hi pugui haver a l’aula o a la biblioteca, l’alumne/a n’haurà de consultar sovint algun a casa seva, ja sigui en suport de paper o bé a través d’internet (gratuïtament, per exemple, el de l’Enciclopèdia Catalana a www.grec.cat). Llibres de lectura (prescrits pel Departament d’Educació i Universitats): 2ª avaluació: Martorell, Joanot. Tirant lo Blanc (en versió actualitzada i en l’edició que indiqui el professor a classe). 3ª avaluació: Antologia de la poesia catalana (Propostes de treball a cura de Pep Paré i Enric Martín). Ed. 62. 3. Avaluació

g) L’avaluació és contínua. h) Qualsevol intervenció en veu alta a classe s’ha de fer en català. En cas

de dubte sobre la competència o actitud d’un/a alumne/a, se li farà una prova específica d’aptitud oral.

i) Es faran dos exàmens al 1r i al 2n trimestre i només un al 3r. En el 2n,

però, hi haurà a més una prova objectiva sobre la lectura de Tirant lo Blanc.

102

j) La nota del primer trimestre inclourà la puntuació que hagi merescut el treball d’estiu .

k) Es podrà modificar fins a +/- 1 punt la nota de cada avaluació segons les

qualificacions de l’actitud i de la feina feta a classe i a casa al llarg del trimestre.

l) La superació de les lectures prescrites és condició indispensable per

aprovar la 2ª i la 3ª avaluació, així com el manteniment actualitzat del dossier de classe, que es comprovarà com a mínim un cop al llarg de cada trimestre.

103

FULL INFORMATIU PER A L’ALUMNAT 2n de Batxillerat

IES Bernat Metge Llengua Catalana Curs 2007-2008

1. Temporització indicativa 1r trimestre: Temes 1, 5, 6, Annex I i Annex 2. 2n trimestre: Temes 2, 3 i 4. 3r trimestre : Temes 7 i 8. 2. Material bàsic del curs Llibre de text: Carbonell, Cassanyes, Macià, Muñoz, Gallart. Llengua catalana i literatura. 2 Batxillerat. Ed. Teide. Barcelona, 2003. Diccionari: A més dels diccionaris que hi ha a l’aula o a la biblioteca de l’institut, l’alumne/a n’haurà de consultar sovint algun a casa seva, ja sigui en suport paper o gratuïtament a través d’internet (per exemple, el de l’Enciclopèdia Catalana a www.grec.cat). Llibres de lectura (prescrits pel Departament d ’Educació i Universitats): 2ª avaluació: Guimerà, Àngel. Terra baixa. 3ª avaluació: Rodoreda, Mercè. La plaça del Diamant. 3. Avaluació 1.L'avaluació és contínua. 2.Hi ha dues condicions indispensables per aprovar cada avaluació i el curs: b) l'expressió oral a classe; és a dir que, d'una manera natural, qualsevol intervenció en veu alta s'ha de fer en català . c) haver llegit la lectura obligatòria del trimestre en qüestió, fet que es

comprovarà a través d'un control de lectura. 3. Es faran dos exàmens per trimestre:

B. Un primer examen de competència general de la llengua Els criteris de correcció s'ajustaran al màxim als que s'apliquen a la selectivitat LOGSE, que són els següents:

Primer bloc (6 punts). Comprensió del text. a.- Constarà de quatre preguntes de comprensió d'un text (explicació de significats, sinònims, ordenació del contingut, comprensió de registres, gèneres, retòrica...): 4 punts (un per pregunta)

104

b.- Redacció d'unes 150 paraules prenent peu del contingut del programa de literatura del curs, comentari algun aspecte del text (no es requeriran coneixements externs al propi text) o sobre gèneres, tipus de textos, figures...: 2 punts Es valoraran la coherència, l'adequació, la riquesa lèxica (variació) i la correcció. Pel que fa al tipus de text, tant podrà ser prosa com poesia. En cap cas no apareixeran textos en llengua medieval ni preguntes sobre història de la literatura, ni sobre moviments literaris. Sí, en canvi, sobre registres, figures, tipus de text... Segon bloc (4 punts): reflexió lingüística sobre el text. Constarà de diverses preguntes segons la matèria vista en els trimestres anteriors de Batxillerat

C. Avaluació específica de la matèria pròpia del trimestre. Es farà la mitjana de les dues notes cada avaluació. Les notes d’avaluació tindran un règim d’avaluació contínua, és a dir, que no faran entre elles nota mitjana ni percentual, sinó que l’última nota de cada trimestre és la que té valor definitiu.

Pel que fa als criteris de correcció dels errors de normativa: . faltes d'ortografia: es descomptarà 0'1 punts per cada falta no repetida fins a un màxim de dos punts en tot l'examen. . faltes de lèxic, morfologia i sintaxi: es descomptarà 0,25 punts per cada falta no repetida fins a un màxim de tres punts. En total, per tant, es podran descomptar 5 punts sobre un total de 10 que val l'examen.3 4. Es podrà modificar fins a +/- 1 punt la nota mitjana dels exàmens segons les qualificacions de la feina feta a classe i a casa al llarg del trimestre. Aquests criteris d'avaluació queden subjectes a les possibles modificacions que, des de la Coordinació de les PAAU, es puguin fer particularment pel que fa a l'avaluació de la història de la literatura catalana. Si aquestes es produeixen, l'alumnat en serà informat immediatament. Es procurarà també, depenent de la disponibilitat horària, que el temps de l'examen sigui el mateix que a les proves de selectivitat LOGSE, és a dir, d’una hora i mitja.

3 Per a major comoditat de l’alumnat i per unificar criteris de confecció d’exàmens i d’avaluació, evitant així greuges comparatius, es procurarà fer un sol examen per al tots els grups de segon de batxillerat els a la tarda de 15.30 a 17 hores a la sala d’actes.

105

FULL INFORMATIU PER A L’ALUMNAT

2n de Batxillerat IES Bernat Metge

Literatura Catalana Curs 2007-2008 1.Material bàsic del curs: 1.1.Llibre de text No n’hi ha. La part teòrica del curs es basarà en tres fonts. En primer lloc, els apunts que es donaran a classe, o bé impresos o bé oralment. Així mateix, es faran servir les unitats 7, 8, 9, 10 i 11 del llibre de text de 1r de Batxillerat, Carbonell, Cassanyes, Macià, Muñoz, Gallart. Llengua catalana i literatura 1. Batxillerat-Matèria Comuna. Ed. Teide. Barcelona, 2003. Finalment, cada lectura es treballarà a partir de l’estudi introductori de cada edició. Per aquest motiu, a efectes d’unificar la informació que entra a examen, s’aconsella seguir l’edició que el professor indicarà en cada cas. 1.2.Lectures prescriptives Les sis obres prescrites pel Departament d’Educació i Universitats per a la promoció 2006/2008 de Literatura catalana (modalitat d’Humanitats i ciències socials) són: 1. Oller, Narcís. La bogeria. Col·lecció “Les Eines” nº 43. Ed. Proa. Enciclopèdia Catalana. Barcelona, 2005. 2. Català, Víctor. Solitud. Col·lecció “Educació 62” nº 8. Ed. 62. Barcelona, 2007. 3. Salvat-Papasseit, Joan. L’irradiador del port i les gavines. Col·lecció “Educació 62” nº 6. Ed. 62. Barcelona, 2005. 4. Oliver, Joan. Ball robat. Col·lecció “Les Eines” nº 44. Ed. Proa. Enciclopèdia Catalana. Barcelona, 2005. 5. Amat-Piniella, Joaquim. K. L. Reich. Col·lecció “Educació 62” nº 1. Ed. 62. Barcelona, 2005. Ed. 62. 6. Marçal, Maria-Mercè. Bruixa de dol. Col·lecció “Educació 62” nº 18. Ed. 62. Barcelona, 2007. Ed. 62. N.B. L’edició que s’indica per a cada lectura és la que el professor aconsella. En cas que l’alumne en tingui una altra de més a mà, cal consultar-li la possibilitat del canvi. 1.3.Manual de consulta Camps, Bacardit, Porredon i altres. Lectures de batxillerat 2006-2008. Col·lecció “Les Eines” 51. Ed. Proa. Enciclopèdia Catalana. Barcelona, 2007. 1.4.Diccionaris Cal que cada alumne/-a disposi a casa seva d'un Diccionari general de la llengua amb un mínim d'entrades raonable (50.000/55.000, per exemple). En cas de voler-ne comprar un, s’aconsella el Gran Diccionari de la llengua catalana de l’Enciclopèdia Catalana, de 1998, que també es pot consultar de franc a l’adreça http://www.grec.cat/home/cel/dicc.htm, o bé el Diccionari de la

106

llengua catalana de l’Institut d’Estudis, de 2007, igualment gratuït a l’adreça http://dlc.iec.cat/index.html. A més, en algun cas convindrà consultar, si es vol a la biblioteca del centre, o bé el Diccionari Etimològic de Coromines o bé el Diccionari Català-Valencià-Balear d’Alcover/Moll. També cal esmentar com a bibliografia de consulta el Diccionari de termes literaris, per Margarida Aritzeta, a Ed. 62, i, per al primer trimestre, el Diccionari del català antic, per M.Costa i M. Tarrés, també a 62. 2. Temporització de les lectures: Bo i seguint l'ordenació cronològica del programa, es distribueixen així al llarg del curs: 1r trimestre: Lectures 1 i 2. 2n trimestre: Lectures 3 i 4. 3r trimestre: Lectures 5 i 6. 3. .Sistema d'avaluació: 3.1.Els trimestres s'avaluen per separat. 3.2.La nota de cada avaluació, sobre un màxim de 10, serà el resultat dels factors següents: a) caldrà, com a condicions sine qua non per aprovar, 1) l’assistència i el treball regular a classe, 2) mantenir a l’aula una actitud oral activa i en català, així com 3) superar els diversos controls de comprovació d'haver llegit efectivament les obres de lectura obligatòria a cada trimestre. b) la nota sobre 10 dependrà d’un sol examen final a cada avaluació, dins dels quals sempre hi haurà com a mínim un comentari de text de 300 paraules aproximadament i un tema a desenvolupar en unes 200. En aquests exàmens es pot descomptar fins a un màxim de 2 punts per aplicació deficient de la normativa lingüística. La llargada dels textos i la mena de preguntes seran similars a les dels actuals exàmens de selectivitat d’aquesta matèria. c) la nota final es podrà modificar +1/-1 punt segons 1) el treball regular demanat a classe, i per tant també s'hi comptarà 2) l'assistència efectiva, 3) el compliment de les redaccions encarregades i, com és lògic, 4) el seguiment puntual del ritme de lectura pautada de cada obra. 4. Recuperacions Les avaluacions suspeses es podran recuperar al juny en un examen només de suficiència, que en cap cas no servirà per millorar la nota de les que s’hagin aprovat.

107

ACTIVITATS ACADÈMIQUES EXTERNES (Seminari Català i Castellà)

mes data activitat Nivell grup lloc durada acompanyants octubre 11 dj Visita a la Biblioteca “Ramon

d’Alòs” ESO

S1 Biblioteca RAMON D’ALÒS

S1A 10-11 S1B 11.30-12.30 S1C 12.30-13.30

Neus Burgall, Roser Balmanya Mariona casajuana, Montse Morerra David Serra, Débora Cartanyà

novembre 6 dt Teatre: La Plaça del diamant ESO i BATX

S4 B1 i B2

Teatre Nacional de Catalunya

A partir de les 17 h.

Professorat del Seminari

gener 11 dv 24 dv

Visita al diari “El País” ESO S2A S2B

Consell de Cent 341

10.30-11.30 10.30-11.30

Dèbora Cartanyà, Ramon Pujades Neus Burgall i

feb rer 8 dv 15 dv

Taller d’interpretació poètica ESO S3B S3A

Caixa Fòrum 10-13 Neus Burgall i Débora Cartanyà i

febrer 12 i 13 Visita TV3, Tramvia i Catalunya Ràdio

ESO S4 Barcelona 10-13 Professorat Departament

març abril Fons multimedia BATX Caixa Fòrum Professorat Departament

abril maig Visita a la tomba d’Antonio Machado

BATX B1 B2AB

Cotlliure Tot el dia Professorat Departament

Teatre i Exposicions Batx Segopns cartellera

108

1r ESO / Prova de nivell

(mes de juny abans de començar el curs) Data:__________ Escola de procedència ___________________________________ Alumne/a ______________________________________________ I. Lectura i comprensió. 1. Llegeix atentament el següent text: Les armes que esperen amagades. De petit, com la majoria de nens, m'agradava jugar amb una escopeta de fusta que m'havia fet un oncle molt traçut. Llavors va esclatar la guerra i el meu oncle va haver d'anar al front, no pas a jugar amb armes de broma sinó a disparar trets de debò. El meu avi, que es va desesperar perquè creia que no el tornaria a veure mai més, va trencar l'escopeta i em va encomanar per sempre més el seu horror per les armes. Ara es parla d'unes armes molt terribles perquè no es veuen i duren anys i panys: les mines antipersona. Amb només 150 grams d'explosiu maten o deixen sense cames o braços els dissortats que les trepitgen. Es fabriquen en sèrie i s'utilitzen, fins i tot en temps de pau, per a impedir que la gent passi per un lloc concret, que travessi un camp, que ocupi un edifici... No cal dir que també s'utilitzen en temps de guerra per a assetjar poblacions, per a acorralar columnes de fugitius, i, sempre, per a crear el pànic.

Joaquim Carbó (Cavall Fort, núm. 887)

2. Respon les següents preguntes: a. On va anar l'oncle del nen? Per què? b. Quin sentiment va tenir l'avi del nen quan va marxar l'oncle? c. Quines són les armes noves que no es veuen? d. En quines situacions s'utilitzen aquestes armes?

109

e. Per què creus que es diuen antipersona? 3. Defineix o escriu un sinònim de les següents paraules del text anterior: escopeta:______________________________________________________ broma: _______________________________________________________ pànic: ________________________________________________________ II. Expressió escrita. 1. Escriu aquí el dictat. 2. Fes una redacció de 10 ratlles. Explica una anècdota divertida que t'hagi passat aquest curs. ______________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________ III Ortografia i morfologia

110

1. Subratlla de cada ratlla horitzontal, l'opció ben escrita. a bojes llengues antigües taronges b la oportunitat L’ humitat la universitat la Índia c vasc covard olvidar gobernar d clàsica cerveça grissos tendresa e jirafa pugem platjes viatjem 2. Fes el plural de les paraules següents: adreça enveja gust avís camió veí 2. Escriu sencers els temps verbals següents: Present d'indicatiu de viatjar

Pretèrit imperfet d'indicatiu de cantar