DEPARTAMENT DE TECNOLOGIA 3 ESO. estiu... · Dibuixa’ls i assenyala les forces que hi actuen. 19

  • View
    213

  • Download
    0

Embed Size (px)

Text of DEPARTAMENT DE TECNOLOGIA 3 ESO. estiu... · Dibuixa’ls i assenyala les forces que hi actuen. 19

  • Tecnologies 3 ESO. Avaluaci extraordinria de setembre 1

    DEPARTAMENT DE TECNOLOGIA

    3 ESO. AVALUACI EXTRAORDINRIA DE SETEMBRE

    1. Consideracions prvies

    Per recuperar la matria de Tecnologies shan de realitzar les activitats destiu proposades i presentar-se a lexamen de setembre.

    Lalumnat haur de confeccionar un dossier amb les activitats destiu. Per a la realitzaci del dossier shan de tenir present les segents indicacions:

    El dossier es far amb fulls blancs A4, a m (no amb ordinador).

    Sha de copiar lenunciat de cada activitat i contestar-la.

    El primer full ser la tapa i sha de veure clarament el nom de lalumne, el curs i el grup.

    Lenquadernaci es far amb grapes (no clips ni bosses portafolis).

    Les activitats destiu shauran de lliurar el mateix dia de lexamen de setembre (si no es presenten aquest dia es valoraran amb 0 punts).

    2. La qualificaci final extraordinria de setembre

    Ser el resultat obtingut de la valoraci dels segents apartats:

    1.- Levoluci de lalumne durant el curs. Es considerar la nota de lactitud que tenia en lavaluaci ordinria del mes de juny. Tindr un valor del 10% de la qualificaci final extraordinria.

    2.- Les activitats de recuperaci proposades per realitzar al llarg de lestiu. Es puntuar el dossier dactivitats (tant la correcci a lhora de contestar les activitats com la bona presentaci del dossier). Tindr un valor del 20% de la qualificaci final extraordinria.

    3.- Prova extraordinria. Es considerar el resultat de lexamen de setembre. Tindr un valor del 70% de la qualificaci final extraordinria.

  • Tecnologies 3 ESO. Avaluaci extraordinria de setembre 2

    3. Examen de setembre

    El mes de setembre es far una prova terica. Per preparar aquesta prova shan destudiar les segents unitats del llibre de text utilitzat durant el curs.

    UNITAT 1. Creaci de pgines web

    UNITAT 3. Forces i estructures

    UNITAT 4. Disseny i construcci dhabitatges

    UNITAT 5. Sistemes de comunicaci

    UNITAT 6. Mecanismes de transmissi de moviment

    4. Activitats destiu proposades

    Aquestes activitats estan dividides per unitats temtiques (que corresponen a les mateixes unitats del llibre de text que sha fet servir al llarg del curs).

    Per realitzar les activitats sha de consultar el llibre de text.

    Recordeu que les activitats destiu shauran de presentar necessriament el mateix dia de lexamen de setembre (en cas contrari es valorar el dossier amb 0 punts).

    UNITAT 1. Creaci de pgines web

    1. Entra al portal educatiu del Departament dEnsenyament http://www.365.com i llegeix les condicions ds. Fes una relaci dels aspectes ms importants relacionats amb la informaci i el respecte a la privacitat. 2. Quins llenguatges informtics coneixes que siguin especfics per construir pgines web?

    3. Ten recordes quin significat t lacrnim WWW?

    4. Quin recurs sha dutilitzar a lhora de crear una pgina web per mantenir determinats continguts, textos o imatges, en una determinada posici de la pgina. 5. Quin significat t lacrnim HTML?

    6. Digues quins sn els formats dels fitxers grfics que sn ms habituals en una pgina web.

  • Tecnologies 3 ESO. Avaluaci extraordinria de setembre 3

    7. Si estem visitant una pgina web i volem obtenir el fitxer grfic duna imatge que apareix en aquesta, quin procediment hem de seguir? 8. Volem incorporar a la nostra pgina web una imatge per illustrar un tema, en la part central. La imatge ha estat obtinguda amb una cmera digital de 1,2 Mpxels i ens ha proporcionat una imatge de 1280 x 960 pxels. Podrem emprar-la directament? Argumenta la teva resposta. 9. Al generar una pgina web, les imatges queden integrades en el mateix fitxer com si es tracts dun fitxer dun processador de textos? Explica la teva resposta. 10. Es pot generar un fitxer HTML, des dun programa de carcter general com un full de clcul o un programa de generaci de presentacions?

    UNITAT 3. Forces i estructures

    1. Lacci capa de produir o modificar lestat de reps o de moviment dun cos o de produir-hi deformacions sanomena ___________________. La seva unitat en el Sistema Internacional s ______________________. 2. Per indicar com actua una fora sobre un cos ho fem mitjanant __________________ La longitud del segment ens mostra _________________.

    3. Els aparells que sutilitzen per mesurar forces sanomenen __________________________.

    4. Les propietats mecniques ms importants dels materials sn:

    a) _________________________ b) _________________________ c) _________________________ d) _________________________ e) _________________________

    5. Indica quins dels factors segents determinen la resistncia dun objecte: la forma, el color, el tipus de material, la textura, les dimensions o el procs de fabricaci.

    6. Anomena cinc materials que consideris resistents. Justifica la resposta basant-te en aplicacions daquests materials en qu creguis que han de ser resistents. 7. La propietat que tenen alguns materials de suportar forces i cops sense trencar-se sanomena:

    a) Resistncia b) Tenacitat c) Elasticitat d) Plasticitat

  • Tecnologies 3 ESO. Avaluaci extraordinria de setembre 4

    8. La propietat que tenen alguns materials de deformar-se permanentment, sense arribar-se a trencar, sanomena:

    a) Resistncia b) Fragilitat c) Elasticitat d) Plasticitat

    9. Anomena tres objectes elstics i tres de frgils. 10. Diferencia la ductilitat i la malleabilitat. 11. Dels segents materials, quin s dur i frgil alhora?

    a) Fusta natural b) Alumini c) Plstic d) Vidre

    12. Quan treballa, el cable duna grua est sotms, principalment, a un esfor de:

    a) Flexi b) Compressi c) Tracci d) Torsi

    13. A quin tipus desfor est sotms el volant dun cotxe? I una canya de pescar? 14. A quin esfor, principalment, est sotmesa la cadena duna bicicleta? 15. Les potes duna cadira, quin esfor suporten?

    16. Qu s el vinclament? 17. Dibuixa un cos deformat per un esfor de flexi i un altre per vinclament. Representa-hi les forces que hi actuen. 18. Posa cinc exemples dobjectes sotmesos als cinc tipus desfor estudiats. Dibuixals i assenyala les forces que hi actuen. 19. De qu depn la resistncia dun cos a un determinat esfor? 20. Quines caracterstiques ha de tenir un cos sotms a un esfor de compressi? 21. Quin tipus desfor suporta la tija dun tornavs quan cargolem? 22. Defineix qu s una estructura. 23. Quines sn les tres funcions bsiques de les estructures?

  • Tecnologies 3 ESO. Avaluaci extraordinria de setembre 5

    24. Dels objectes segents, indica quin t clarament una estructura rgida: Bolgraf, llibre, taula, pissarra, samarreta, estoig de CD, porteria de futbol, telfon mbil, barana, mocador, xarxa de voleibol, paella. 25. Quins sn els dos principals tipus destructures? Anomena un exemple de cada classe.

    26. Esmenta tres estructures formades per la uni de peces ms petites que formen triangles. 27. Quins sn els principals inconvenients de les estructures metlliques? 28. Qu sn els perfils laminats? Per a qu serveixen? UNITAT 4. Disseny i construcci dhabitatges

    1. Quins sn els tres documents que formen part dun projecte arquitectnic?

    2. Quins sn els objectius que persegueixen les normes dhabitabilitat? Quines sn les normes ms importants que cal tenir en compte a lhora de dissenyar un habitatge?

    3. Esmenta tres condicions dhabitabilitat que indiquen dimensions mnimes. 4. Quina funci tenen els plnols en el projecte arquitectnic?. Quins sn els plnols ms importants dun projecte arquitectnic? 5. Quina diferncia hi ha entre les funcions que fan el director dobra, els tcnics especialistes i els encarregats? 6. Quins sn els plnols ms importants dun projecte arquitectnic? Qu es representa en cadascun dells? Indica a quines escales se solen dibuixar. 7. Quina diferncia hi ha entre la superfcie til dun habitatge i la superfcie construda? 8. Si una estana ha de tenir 4,5 m de llargria per 3,3 m damplria i la volem representar a escala 1/50, amb quines dimensions en mm lhaurem de dibuixar? 9. En un plnol dun habitatge fet a escala 1/20 amidem amb el regle la longitud duna estana i el valor de la mesura s de 137,5 mm. Quin s el valor de la longitud que haur de tenir a la realitat?

  • Tecnologies 3 ESO. Avaluaci extraordinria de setembre 6

    10. Completa la taula:

    11. Quins sn els elements constructius ms importants?

    12. Per qu sutilitzen els smbols?

    13. Quina diferncia hi ha entre un aglomerant i un conglomerat? 14. Qu s el temps de presa? 15. Fes un dibuix a m alada dun forjat i indica-hi els diferents elements de qu consta. 16. Una paret pot formar part de lestructura duna edificaci? En quins casos? 17. Fes un dibuix a m alada de la coberta dun terrat i indica-hi les diferents parts i els materials de qu consten. 18. Quina s la funci dun encofrat? 19. Quins elements sn necessaris per construir un forjat? 20. La cuina i el petit rebost que pots veure representats a continuaci han estat dibuixats a escala 1/50. Quines sn les seves dimensions? I la seva superfcie til? Dibuixa-hi la installaci elctrica mitjanant els smbols normalitzats.

  • Tecnologies 3 ESO. Avaluaci extraordinria de setembre 7

    UNITAT 5. Sistemes de comunicaci

    1. Quins sn els cinc elements que intervenen en un procs comunicatiu? Fes-ne un esquema. 2. En una conversa telefnica entre dues persones entren en joc els cinc elements que intervenen en un procs comunicatiu. Identificals en aquest cas concret. 3. Quines interferncies es poden produir en la lectura dun document escrit? Recorda que una interferncia s un fenomen no desitjat que dificulta la recepci o interpretaci del missatge. 4. De quines parts consta un telfon fix? Quina s la funci de cadascuna del