Departament d'Ensenyament: Instruccions de batxillerat (curs escolar 2014–2015)

  • Published on
    31-Jul-2015

  • View
    143

  • Download
    0

Embed Size (px)

Transcript

1. Documents per al'organitzaci i la gesti delscentresConcreci i desenvolupament delcurrculum del batxillerat20/06/2014 2. ndexConcreci i desenvolupament del currculum del batxillerat 51 Desenvolupament, concreci i aplicaci del currculum (batxillerat) 51.1 Estructura horria 51.2 Configuraci del currculum dels alumnes 51.3 Matries que es poden cursar a l'IOC 61.4 Especificacions relatives a diverses matries 71.4.1 Llengua catalana i literatura i llengua castellana i literatura 71.4.2 Cincies per al mn contemporani 81.4.3 Oferta de matries optatives 81.4.4 Segona llengua estrangera 81.4.5 Psicologia i sociologia 91.4.6 Estada a l'empresa 91.4.7 Matries optatives dissenyades pels centres 91.4.8 Llenges estrangeres al batxillerat 101.4.9 Matemtiques 101.4.10 Lectures de les matries comunes llengua catalana i literatura, i10llengua castellana i literatura1.4.11 Lectures de les matries de modalitat literatura catalana,literatura castellana i literatura universal111.5 Treball de recerca 111.5.1 Caracterstiques generals del treball de recerca 111.5.2 Exempcions i convalidacions del treball de recerca 121.6 Premis extraordinaris de batxillerat 132 Plans individuals, exempcions i convalidacions en el batxillerat 132.1 Plans individuals 132.1.1 Trets generals 132.1.2 Alumnes amb trastorns d'aprenentatge (TA) 142.1.3 Alumnes amb altes capacitats 152.1.4 Modificaci de la durada del batxillerat 15Concreci i desenvolupament del currculum del batxillerat 2/54 3. 2.1.5 Exempcions de matries 152.1.6 Alumnes que compaginen els estudis de batxillerat amb la16prctica intensiva de l'esport2.1.7 Simultanetat d'estudis de batxillerat i de msica o de dansa 172.2 Altres exempcions i convalidacions de matries 172.2.1 Definicions generals 182.2.2 Exempci de la qualificaci de la matria de llengua catalana i18literatura2.2.3 Convalidacions de matries de batxillerat per als alumnes quecursen simultniament estudis professionals de msica o de dansa202.2.4 Convalidacions per als alumnes que cursen batxilleratprocedents de cicles formatius203 Avaluaci d'alumnes de batxillerat 204 Reclamacions motivades per les qualificacions del batxillerat 235 Promoci de curs i permanncia d'un any ms en el mateix curs de25batxillerat6 Batxillerat en tres cursos 267 Incorporaci d'alumnes al batxillerat 277.1 Incorporaci d'alumnes al primer curs de batxillerat 287.2 Incorporaci d'alumnes al segon curs de batxillerat 287.3 Incorporaci d'alumnes procedents de cicles formatius i29convalidaci de matries7.4 Obtenci del ttol de batxillerat per part dels tcnics de formaciprofessional307.5 Altres casos 318 Canvis en el currculum dels alumnes 318.1 Canvi de matries sense canvi de modalitat 318.1.1 Matries de la modalitat que cursa 318.1.2 Canvi d'idioma 328.2 Canvi de modalitat 328.3 Canvi de centre sense canvi de rgim d'estudis 338.4 Canvi de rgim (amb canvi de centre o sense) 33Concreci i desenvolupament del currculum del batxillerat 3/54 4. 8.5 Reconeixement d'una altra modalitat 349 Batxillerat en rgim nocturn 349.1 Matries del batxillerat en rgim nocturn 349.2 Organitzaci 359.3 Requisits per a la incorporaci al batxillerat en rgim nocturn 369.4 Acci tutorial en el batxillerat en rgim nocturn 369.5 Permanncia en el batxillerat nocturn 369.6 Canvi del rgim de batxillerat 3610 Anullaci de matrcula i matrcula extraordinria en el batxillerat 3611 Doble titulaci de batxillerat i de baccalaurat 3712 Lectures prescriptives de batxillerat 3812.1 Lectures prescriptives per a les matries comunes de batxillerat 3812.1.1 Lectures prescriptives per a la matria comuna de llengua38catalana i literatura al batxillerat12.1.2 Lectures prescriptives per a la matria comuna de llenguacastellana i literatura al batxillerat4212.2 Lectures prescriptives per a les matries de modalitat de literatura 4612.2.1 Lectures prescriptives per a la literatura catalana de la modalitat46d'humanitats i cincies socials i de la modalitat d'arts (via d'artsescniques, msica i dansa) del batxillerat12.2.2 Lectures prescriptives per a la literatura castellana de lamodalitat d'humanitats i cincies socials i de la modalitat d'arts (viad'arts escniques, msica i dansa) del batxillerat4812.2.3 Lectures prescriptives per a la literatura universal de lamodalitat d'humanitats i cincies socials i de la modalitat d'arts (viad'arts escniques, msica i dansa) del batxillerat5013 Normativa d'aplicaci (Concreci i desenvolupament del currculumdel batxillerat)53Concreci i desenvolupament del currculum del batxillerat 4/54 5. Concreci i desenvolupament del currculum del batxillerat1 Desenvolupament, concreci i aplicaci del currculum (batxillerat)1.1 Estructura horriaEl nombre d'hores setmanals de les diferents matries en cadascun dels dos cursos delbatxillerat (annex 3 del Decret 142/2008, d'ordenaci dels ensenyaments del batxillerat)s el segent:1r 2nLlengua catalana i literatura 2 2Llengua castellana i literatura 2 2Llengua estrangera 3 3Educaci fsica 2 -Filosofia i ciutadania 2 -Cincies del mn contemporani 2 -Histria de la filosofia - 3Histria - 3Tutoria 1 1Religi (voluntria) -/2* -Treball de recercaMatria modalitat 1 4 4Matria modalitat 2 4 4Matria modalitat 3 4 4Matria modalitat 4 o optativa 4/2* 4TOTAL 30 30* Els alumnes que cursin religi han de fer, a ms, una matria optativa de dueshores.1.2 Configuraci del currculum dels alumnesPer als alumnesEn comenar el batxillerat l'alumne tria, d'acord amb el seu tutor, una modalitat i lesmatries de modalitat que cursar a primer curs, tenint en compte l'oferta que el centrepresenta per al conjunt de l'etapa. L'alumne ha de cursar, com a mnim, tres matriesde modalitat en cadascun dels dos cursos del batxillerat. D'aquestes sis matries, unmnim de cinc han de correspondre a la modalitat escollida.Per a l'oferta curricular del centreEls centres han d'oferir un nombre suficient de matries de modalitat i optatives quepermeti la possibilitat d'opci dels alumnes en cada modalitat. Per decidir l'efectivarealitzaci en un centre de les matries de modalitat i optatives ofertes, o d'una part deConcreci i desenvolupament del currculum del batxillerat 5/54 6. les matries, el director del centre ha de tenir en compte les necessitats dels alumnes iel cmput d'hores de professors assignats a tal efecte.Amb carcter general, s'ha de comptar que el nombre d'hores de professors de qudisposen els centres pblics per a la impartici de les matries de modalitat i optativessegons el nombre de lnies de batxillerat, s el que s'indica en el quadre segent:Nombre de lnies debatxilleratInterval d'hores per impartir matries de modalitat ioptatives entre 1r i 2n de batxillerat1 entre 60 i 64 hores1,5 entre 76 i 80 hores2 entre 84 i 92 hores2,5 entre 108 i 116 hores3 entre 126 i 136 horesAmb carcter general, les matries de modalitat de nivell II s'han d'oferir a 2n curs.Els centres que imparteixin la modalitat d'arts oferiran normalment noms les matriesd'una de les dues vies. Els alumnes d'aquesta modalitat cursaran amb la resta delsalumnes de batxillerat les matries coincidents amb les altres modalitats, sempre que lartio ho permeti.Amb carcter general, l'alumne pot escollir qualsevol matria de modalitat o optativaexcepte quan no hi hagi un mnim de deu alumnes per cursar-la. Queden exclosesd'aquesta limitaci les matries llat, grec i segona llengua estrangera, si la disponibilitatde recursos del centre ho permet.1.3 Matries que es poden cursar a l'IOCD'acord amb les Resoluci ENS/1432/2013, de 27 de juny, i Resoluci ENS/1252/2014, de 30 de maig. relativa a les matries d'educaci secundria obligatria i batxilleratdels centres educatius que es poden cursar en la modalitat d'educaci no presencial,els alumnes matriculats en centres ordinaris poden cursar alguna matria de modalitato optativa a travs del batxillerat a distncia, si per raons organitzatives l'alumne no potcursar-les en el seu centre ordinari, amb un mxim de dues matries per alumne i curs.En qualsevol cas, l'adscripci de modalitat de cada alumne s'ha de correspondre ambalguna de les que el centre on es matricula l'alumne de manera presencial tautoritzades.Ats que algunes matries comptabilitzen per dues opcions de modalitat i tamb pel fetque un alumne pot optar per afegir alguna matria al seu currculum (vegeu l'apartatMatries de la modalitat que cursa), s possible que un alumne pugui acreditar duesmodalitats, amb la condici que la primera modalitat de cada alumne es corresponguiamb alguna de les que el centre on es matricula l'alumne de manera presencial tautoritzades.Com a novetat per a aquest curs, es pot cursar des de l'IOC la matria optativa dellengua i cultura occitanes.Concreci i desenvolupament del currculum del batxillerat 6/54 7. El centre informar els alumnes sobre la possibilitat de cursar determinades matries adistncia. La famlia, o l'alumne si s major d'edat, presentar al centre ordinari lasollicitud de cursar matries a distncia. El director del centre donar, si escau, la sevaconformitat i formalitzar la inscripci de l'alumne a l'Institut Obert de Catalunya en laprimera quinzena del mes de setembre.La inscripci en una matria a distncia t carcter gratut si l'ensenyament debatxillerat en el centre ordinari est sufragat amb fons pblics. En cas contrari, el centreon est matriculat l'alumne ha d'abonar a l'Institut Obert de Catalunya el preu pblicque determini el Departament d'Ensenyament.L'Institut Obert de Catalunya facilita peridicament la informaci referent al seguiment il'avaluaci de les matries en qesti per tal que el centre ordinari en qu l'alumnecursa els seus estudis pugui incorporar-la als documents oficials d'avaluaci.El centre de batxillerat, a travs del coordinador de batxillerat o la persona de l'equipdirectiu que es designi, s el responsable de la gesti de les proves de les matries del'IOC que hauran d'aplicar-se presencialment i es retornaran a l'IOC per a la sevacorrecci.Per tal d'assolir uns bons resultats el centre de batxillerat far les actuacions segents:a.b.c.Assignar un professor responsable del seguiment i suport de l'alumne, que, ams, es coordinar peridicament amb els professors de l'IOC.Informar les famlies de les caracterstiques que suposa cursar aquestes matriesa distncia i del suport corresponent que s'ha de donar al fill.Posar a disposici de l'alumne un espai del centre amb les condicions adequadesperqu pugui cursar la matria a distncia.En cas que l'alumne, en el primer mes del curs, canvi una de les matries a distnciaper una de presencial, el centre ha d'informar l'IOC d'aquesta circumstncia. Tambl'informar en cas que es produeixi un trasllat d'expedient, una baixa acadmica oqualsevol altra circumstncia que alteri l'escolaritzaci de l'alumne en el centre ordinari.1.4 Especificacions relatives a diverses matries1.4.1 Llengua catalana i literatura i llengua castellana i literaturaLa programaci de les matries comunes de llengua i literatura catalana i castellana hade reflectir el treball conjunt en aquestes dues matries en relaci amb els continguts,objectius, aspectes metodolgics i avaluaci.A segon curs de batxillerat es desdobla una hora setmanal en les matries de llenguacatalana i literatura i de llengua castellana i literatura amb l'objectiu de potenciar i ferpossible una tasca ms personalitzada de l'aprenentatge.Concreci i desenvolupament del currculum del batxillerat 7/54 8. A tall orientatiu, mitjanant les hores de desdoblament es pot prioritzar l'aprenentatgede les estratgies per a la millora de la producci escrita (adequaci, coherncia,cohesi i correcci lingstica), aix com el coneixement de la llengua per a la millora dela comprensi i l'expressi.1.4.2 Cincies per al mn contemporaniLa matria comuna cincies per al mn contemporani ser impartida per professorsque reuneixin els requisits per impartir les matries fsica i qumica o biologia i cinciesde la terra i del medi ambient.1.4.3 Oferta de matries optativesEn una de les franges horries de modalitat de cada un dels dos cursos de l'etapa, elscentres educatius poden oferir matries optatives. El conjunt de l'oferta de matriesoptatives del centre s'ha de donar a conixer al consell escolar.Els centres poden oferir, com a matries optatives, matries de modalitatcorresponents a modalitats que el centre no t implantades. Aquest supsit no potdonar lloc, en cap cas, al reconeixement d'una nova modalitat a l'alumne.Per als alumnes que cursin ms de les tres matries mnimes de modalitat en alguncurs de batxillerat, la quarta matria t la consideraci d'optativa per a aquells casos enqu calgui aplicar el rgim establert de convalidacions o exempcions.s possible distribuir les matries optatives d'estada a l'empresa, segona llenguaestrangera i psicologia i sociologia en els dos cursos de batxillerat a ra de 70 horescada curs. En aquest cas, a efectes d'avaluaci, s'han de comptabilitzar com unamatria en cada curs.A ms, en aquells centres que imparteixen cicles formatius d'arts plstiques i disseny,l'alumne de batxillerat de la modalitat d'arts pot triar mduls teoricoprctics dels ciclesesmentats com a matries optatives de batxillerat.1.4.4 Segona llengua estrangeraDins de l'oferta de matries optatives, els centres de dues o ms lnies han d'oferir unasegona llengua estrangera, amb una assignaci horria global de 140 hores. L'alumneha de tenir garantia de continutat en l'opci de segona llengua estrangera al llarg del'educaci secundria obligatria i del batxillerat.En els centres d'una lnia es pot impartir tamb la segona llengua estrangera si hi ha unnombre suficient d'alumnes que ho sollicita i les condicions d'organitzaci del centre hopermeten.Concreci i desenvolupament del currculum del batxillerat 8/54 9. En tot cas, la garantia de continutat de la segona llengua estrangera cursada a l'ESOpot assegurar-se mitjanant la inscripci de l'alumne a l'Institut Obert de Catalunya enels termes establerts a l'apartat Matries que es poden cursar a l'IOC.1.4.5 Psicologia i sociologiaEls centres han d'oferir la matria optativa psicologia i sociologia, de 140 hores, ques'atribueix a professors que reuneixin els requisits per impartir la matria de filosofia.Aquesta matria es podr impartir si hi ha un nombre suficient d'alumnes que hosolliciten i les condicions d'organitzaci del centre ho permeten. L'annex 1 de l'OrdreEDU/554/2008 cont els objectius, els continguts i els criteris d'avaluaci de la matriapsicologia i sociologia.1.4.6 Estada a l'empresaEntre les matries optatives del centre s'ha d'oferir la matria estada a l'empresa, queha de tenir una durada mnima de 140 hores, de les quals se'n poden utilitzar fins a 70per desenvolupar continguts teoricoprctics al centre educatiu. L'annex 1 de l'OrdreEDU/554/2008 cont orientacions per al disseny de l'estada a l'empresa.Els alumnes que acreditin una experincia laboral igual o superior a 280 hores podensollicitar al director del centre l'exempci de la matria optativa estada a l'empresa. Lasollicitud corresponent ha d'anar acompanyada d'una breu memria, en la qual ha deconstar:llldescripci de l'empresadescripci de les tasques que hi va desenvolupa...