BUTLLETÍ NÚM. 0 - ANY 2007Parets del Vallès

El diumenge ha arribat i enJoanet surt ben mudat

Un quart de nou sent tocari cap a missa se’n va

Al carrer troba en Castellscampió dels mataocells

I els dos demanen perdói mai oblidaran la lliçó

Un quart d’onze ha tocatmireu si s’han afanyat

Com que a missa van faltarla campana els va a buscar

Ocells estant esperant?Aquí un ja va arribant

Qui engayant en Joanet se l’emporta amunt de dret

Història d’en Joanet, per Jaume Carreras i Carreras, artista local

Descobreix la història del nostre poble.

ESGLÉSIA DE PARETS (9-IV-1922) Arxiu Albert Bastardes

JULIÀ MARTÍ CASETA (FARLANDO) Primer escombriaire de Parets, 1956

RRAACCÓÓ FFOOTTOOGGRRÀÀFFIICC

Racó Fotogràfic

EDITORIAL

Una mica de Geologia per Silvia Santana

Parets: un municipi desforetat per unMarià Pou

Els camins ramaders per Joan Volart

Una passejada pels orígens del nostrepoble per Joan Volart

L’arribada del ferrocarril a Parets perRoger Prims

La Cooperativa “la Confianza” perJosep Comas

SUMARI30 anys del tancament de cervesesMoritz per Rosa Martí

La Indústria Linera per Antoni i JosepPuig

La Mina de Can Berenguer per MartaGarcia

Alfredo Virgili, una emprenta en elpresent per Anna Esteve

Personatges Locals

Racó poètic i Efemèrides

Ressenya literaria

Dòlmen conegut amb el nom de “Pedra Serrada” (1918) Institut Amatller d’Art Hispànic

Fidels amb el compromís manifestatpúblicament als nostres conciutadans, des-prés de moltes dificultats i entrebancs princi-palment de qui en condicions de normalitatinstitucional- l'Ajuntament- ens hauria d'ha-ver ajudat a poder tirar endavant aquestaentitat que té com objectiu la recerca i la difu-sió de la nostra cultura local, publiquem elprimer número de la revista Parietes.

L’any passat vam demanar una subvencióper publicar aquest número, i vam ser l’únicaentitat del poble que no va rebre cap ajut del’Ajuntament

El nostre objectiu és millorar en elconeixement de la nostra història, el nostrefolklore, les persones que hi han viscut;també forma part del nostre programa larecerca del nostre entorn natural, ja des del'àmbit geològic com de difusió de la flora i lafauna de casa nostra.

El mot Parietes, que dóna nom alCentre D'Estudis Local i a l'òrgan de difusió,el butlletí, ha estat triat perquè hem pensatque aquesta antiga vil.la milcentenària, queera una de les 10 que existien en el momentde la consagració de l'església de Sant Estevede Parets, ha estat el que ha donat el topònimdel nostre poble.

Potser la fugacitat del pas del tempsens fa oblidar una mica la nostra història,d'on venim, tot allò que ens han transmèsgeneració rere generació i aquella saviesa

popular que no hem d'oblidar, sinó al contra-ri fer-la nostra. Cal mirar enrere per conti-nuar cap endavant amb pas ferm i per aixòdes del Centre D'Estudis Locals Parietes femuna reflexió i ens posem a analitzar aquestariquesa cultural que tenim en el nostre poble.Per aquest motiu pensem que la participacióde tothom aportant la memòria històrica, elsseus records així com material fotogràfic o bédocuments històrics ens ajudaran a recons-truir la nostra identitat. És un centre obert ion la col·laboració de tothom sempre seràbenvinguda.

En aquest primer butlletí hi trobareuuna sèrie d'articles, des de la nostra modestaopinió interessants.

Són molts els pobles que tenen Centresd’Estudis, des de fa poc el nostre també té elseu.

La nostra intenció és publicar un but-lletí cada any i qui vulgui fer la seva aporta-ció pot contactar amb nosaltres a l’adreça:

parietes@gmail.com

Som uns quants i volem ser molts més.

EEDDIITTOORRIIAALL

UUnnaa mmiiccaa ddee GGeeoolloogg iiaa

Dintre del context geològic, Parets estroba ubicat a la Fossa del Vallès, depressiód'origen tectònic enfonsada entre lesSerralades Litoral i Prelitoral Catalanes, cons-tituïda principalment per materials de l’EdatTerciaria.

Al nostre municipi els materials tercia-ris tenen un origen sedimentari, principal-ment al.luvial i estan representats per argilesi sorres arcòsiques de tonalitats groguenquesamb intercalacions de llentions de sorres igraves de composició diversa, que els podemobservar pràcticament en superficie des del'Avinguda Catalunya fins a la carretera deLliçà a Sabadell.

Per sobre dels materials Terciaris i endiferents zones del municipi s'han dipositatsediments associats a la dinàmica fluvial delriu Tenes (i en menor escala de la riera Seca),encarregats de modelar la topografia deParets abans de l'acció de l'home.

Els materials dipositats pel riu Teneses desenvolupen en tres terrasses fluvials oesglaons que identificarem a ambdós costatsdel riu a diferents alçades. Corresponen amaterials que portava el riu i que ha anat des-carregant al llarg del temps quan ja no podiaarrosegar-los més.

La primera terrassa del riu és la mésantiga, la més alta i llunyana del curs actualdel riu, només la trobem al límit del Municipientre L'autopista AP7 i Montmeló.

La segona terrassa del riu es troba benrepresentada sota els polígons industrials deParets. Està formada per còdols rodats de pis-sarres, roques granítiques, calcàries i gresosenvoltats per una matriu sorrenca. Aquestsmaterials han estàt àmpliament explotats pelsParetans en la construcció i els trobem for-mant part de la majoria d'edificis antics delpoble. Podem identificar aquests còdols amoltes de les tanques de carrer del municipi.

La tercera terrassa del riu és la mésmoderna i sobre la qual es troba encaixadaactualment la riera, i per tant seria la més sen-sible a possibles variacions de la dinàmicafluvial actual, en èpoques de sequeres o fortesinundacions. En aquest nivell trobem

llims i sorres fines de coloracions vermellosesamb algunes intercalacions de crostes carbo-nàtiques molt dures de color groguenc.Aquests materials els trobaríem a tots doscostats del riu, tot i que tenen major represen-tació, des del camp de Futbol fins aproxima-dament el carrer Vía Piquer al casc antic i desde l'estació de la RENFE fins a la Riera Seca al'Eixample.

Per tots és conegut que fa més de 50anys, el curs de la riera estava més a prop del'Avinguda Catalunya, i com diuen, el que ésdel riu…

Silvia Santana i RodríguezLlicenciada en ciències geològiques per la UAB

Can Maset, carrer Barcelona. Paret feta amb còdols,probablement de les terrasses del Tenes.

Si hi ha algun tret que caracteritza demanera poderosa la coberta vegetal del muni-cipi de Parets del Vallès és la desforestació, ésa dir, l'escassa presència de comunitats vege-tals forestals que recobreixin la superfície delterme. Això es pot avaluar numèricamentrecorrent a les dades recollides en el docu-ment Distribució de les cobertes del sòl, delCentre de Recerca Ecològica i AplicacionsForestals (CREAF). En aquest informe es potcomprovar que, dels 43 municipis de la nos-tra comarca, el Vallès Oriental, Parets delVallès és el que té una proporció de bosc mésreduïda, amb un 2,86% del terme municipalrecobert per vegetació forestal. El segueixen,per ordre creixent, Granollers (3,12%),Montmeló (4,68%) i la Llagosta¹ (4,71%). Per

l'altre extrem, els tresmunicipis amb méssuperfície forestal, demajor a menor, són,Granera (85,82%),Gualba (85,31%) iMontmany i elFigueró² (83,36%).Com es pot compro-var, els més desfores-tats són municipis ambdues característiquescomunes: estan situats

íntegrament en zona de plana i tenen un des-envolupament urbanístic accentuat. Per con-tra, els municipis capdavanters per superfícieforestal comparteixen dues característiquesantagòniques a les anteriors: estan situatsíntegrament o en bona part en zona de mun-tanya i tenen un desenvolupament urbanísticescàs o moderat.

Per la seva situació geogràfica, al cen-tre del Vallès, els terrenys que corresponen almunicipi de Parets del Vallès devien ser des-forestats ja d'antic per a l'ús agrícola, tant perals cultius de regadiu, a l'àmplia plana fluvialdel Tenes, com per als de secà, a les zones deserra, ondulades i fàcilment accessibles. Desdel anys cinquanta fins ara, amb les intermi-tències degudes als cicles econòmics, el des-

envolupament industrial i urbà ha acabatocupant una bona part d'aquests terrenysagrícoles, de manera que actualment tenim,segons les dades del CREAF, un 40,94% desuperfície conreada i un 47,40% de superfícieocupada per usos urbans o industrials, ambuna clara tendència, en els moments actuals,a un fort creixement de la segona en detri-ment de la primera, és a dir, més expansióurbana i industrial i més pèrdua de sòl agrí-cola.

En el nostre municipi trobem clara-ment tres punts concrets amb aquestes carac-terístiques que estan ocupats per les úniquesrestes de boscos residuals de què disposem.Es tracta de la verneda de Ca l'Isidre Coix, elbosc de la Torre de Malla i els boscos de CanVila-rosal.

Pel que fa a la verneda de Ca l'IsidreCoix, que no és una verneda, sinó una pinedaamb brolla, acompanyada d'algunes alzines iroures, està situada en un marge que separala terrassa fluvial de la vora dreta del Tenesde la part baixa de la zona de serra. Aquestmarge, que recorre el terme municipal des dellímit amb Lliçà de Vall, a la pujada del Lleó,fins a prop de Can Pujol, a tocar de la C-17,amb la solució de continuïtat que suposa eltorrent de Can Cantallops, està poblat perrestes de vegetació forestal més o menys fetamalbé, però només a l'altura de Ca l'IsidreCoix forma una massa prou compacta.Respecte al bosc de la Torre de Malla, té unasuperfície de poc menys de 3 hectàrees i s'hipoden distingir tres parts ben diferenciades:1) a la part més alta i més eixuta, la carenaque parteix aigües entre la riera Seca i la deGallecs, hi predomina la pineda de pi bord,amb un sotabosc esclarissat format per plan-tes com el romaní, l'estepa i l'arç; aquí, l'any1985, l'Escola de la Natura, de cara a afavorirel sotabosc, hi va fer fer una rasa per impedirl'entrada de vehicles, que feien malbé el sota-bosc, i alhora hi va fer col·locar uns cartellsque advertien dels usos no permesos al bosc,entre ells, la pastura; també s'hi va fer una

PPaarreettss :: uunn mmuunniicc iippii ddeessffoorreess ttaatt

Parets és elmunicipi delVallès que té unaproporció debosc més reduï-da, amb un2,86% del termemunicipal

plantada de ginestes i romanins, que va tenirun èxit més aviat escàs. 2) una segona part delbosc, la més extensa, s'assenta sobre un pen-dent bastant fort, orientat cap a l'est, queacaba a la plana al·luvial de la riera Seca; enaquesta zona, més humida i no tan freqüenta-da, el bosc es torna més espès, i hi apareixenespècies pròpies de l'alzinar mediterrani, coml'aladern i el marfull, acompanyades d'alzinesi roures joves. 3) finalment, la tercera part és

una faixa de vegetació llarga i prima que s'es-tén cap al nord, paral·lela i a una certa distàn-cia de la riera Seca; en aquesta zona, hi predo-minen espècies pròpies del bosc de ribera,com l'om i el pollancre.

En referència als boscos de Can Vila-rosal, es tracta d'un conjunt de masses fores-tals englobades en aquest enclavament deParets, situat entre els termes de Lliçà de Vall,Lliçà d'Amunt i Palau-solità i Plegamans, ique cobreixen unes 6 hectàrees i mitja. S'hipoden diferenciar tres unitats: 1) en el límitamb Lliçà d'Avall i Palau-solità i formant unconjunt amb els boscos lliçanencs de CanValls hi ha una zona força boscosa i compac-ta d'unes 3 hectàrees, en què, després dediversos incendis que van arruïnar completa-ment les pinedes de pi bord, s'han desevolu-pat en les últimes dècades unes brolles espes-ses en què predomina àmpliament el roure, 2)en el límit amb Lliçà d'Amunt i Palau-solità

hi ha una zona de bosc esfilagarsada que a lapart alta, a la carena, conté un camp comple-tament envoltat de bosc, fenomen no gairefreqüent en les nostres terres, i a la part baixaes prolonga en una torrentera fins a la rieraSeca; aquí, la vegetació ha sofert les mateixestransformacions que en la unitast anterior, 3)a banda i banda de la riera Seca, al llarg de300 metres, s'estén un bosc de ribera forçadesenvolupat i ben conservat.

Però, a part d'aquestes clapes desuperfície forestal més o menys ben conser-vada, al terme municipal hi ha el que podemanomenar espais arbrats. Es tracta d'arbredes,sovint plantades per l'home, que no es podenqualificar de boscos, perquè no en tenen lescaracterístiques, com pot ser, per exemple, unsotabosc poc o molt ben conformat. Algunsd'aquests espais, com el bosquet de la Fàbricao el de Can Serra, es recollien en el tríptic titu-lat Els nostres boscos, que l'Ajuntament deParets va editar l'any 1985, en col·laboracióamb l'Escola de la Natura. Però n'hi ha més.Sense ànim de ser exhaustius, podem citar elslledoners de Can Sastret, els arbres que hi haal voltant de la Torre de Cellers, la pollancre-da sota el barri de l'Escorxador, els pins de lapujada del Lleó, l'anomenat bosc de Taules, elbosc que hi ha entre la riera i el carrer VíctorCatalà o bé el bosc de la Marineta.

Bosc de la prolongació de la Verneda de Ca l’Isidre Coix (cap al 1920) ©ROISIN/IEFC

Hem anomenat dos espais arbrats, elbosc del carrer Víctor Català, a la zona delsHorts del Rector, i el bosc de Taules, paral·lelal carrer Francesc Macià, que han estat creatsrecentment. S'ha de remarcar que, davant del'abassegador desenvolupament urbà i indus-trial del municipi, zones com aquestes dues,que podríem anomenar espais intersticials,poden adquirir un gran valor de cara a l'esta-bliment de nous espais arbrats o boscos perpal·liar el dèficit que té el municipi d'àreesd'aquest tipus. No es tractaria, en cap cas, dezones enjardinades -la jardineria urbana ésun món a part, del qual aquí no ens ocupa-rem-, sinó d'espais al més naturals possible.Aquesta funció dels espais intersticials enzones intensament urbanitzades ja va sertractada per l'ecòleg Ramon Margalef en unesjornades de jardineria diferenciada organitza-des per l'Institut Municipal de Parcs i Jardinsde Barcelona l'any 1994. No es tracta, doncs,d'un acudit desenraonat, sinó d'una propostafonamentada.

Finalment, per concloure aquest repàsde les zones forestals o amb possible vocacióforestal de Parets del Vallès, no es pot deixarde banda l'anomenat bosc de ribera, que ocu-paria els marges del Tenes i de la riera Seca, ique avui dia, al nostre municipi, pràctica-ment ha desaparegut. Deixarem de banda lariera Seca, on, a part del segment del bosc dela Torre de Malla que té unes certes caracte-rístiques de bosc de ribera i del qual ja hemparlat i d'una part englobada en dels boscosde Can Vila-rosal que també hem tractat,poca cosa es pot remarcar, i ens centrarem enel Tenes. Aquí, pràctiques poc afavoridoresde l'entorn natural, com l'enfondiment de lallera, les neteges periòdiques i la pasturaexcessiva, han fet que l'estat actual de la vege-tació de ribera sigui deplorable. El panoramaes completa amb l'establiment d'espèciesal·lòctones, com l'herba de la Pampa(Cortaderia selloana) o diverses espècies defruiters que apareixen sovint a la llera.Respecte a l'enfondiment de la llera, fet als

anys setanta per prevenir inundacions per lesrevingudes, a part de fer malbé algunes de lesantigues conduccions d'aigua per al reg, hasuposat un factor negatiu per a l'establimentde bosc de ribera, ja que aquest tipus d'actua-cions fan que baixi el nivell freàtic.

S'ha de tenir en compte que la llera delTenes, que, pel fet d'estar completamentenvoltada d'infraestructures, es podria consi-derar un espai intersticial, té al nostre muni-cipi un total de 20 hectàrees, que representenpoc més d'un 2% de la superfície total. L'any1994, l'Escola de la Natura va emprendre unprojecte de recuperació del Tenes, que, pelque en sabem, no es va arribar a portar aterme. Sí que s'han plantat alguns freixes ipollancres a l'altura dels Horts del Rector,però la plantació ha tingut un resultat pocengrescador, en bona part segurament per l'e-fecte del descens del nivell freàtic, sumat a lagran vulnerabilitat a l'estrès hídric que tenenels peus procedents de viver. Finalment, espot ressaltar que més avall del pont del trenapareix un tram on es poden veure abun-dants exemplars arboris d'espècies pròpiesdel bosc de ribera. Aquest és un indici queens permet pensar que una bona gestió d'a-quest espai permetria recuperar-lo per almunicipi com a zona forestal.

Marià Pou NadalLlicenciat en Biologia

NOTES:

1 tot i que la font mereix la màxima confiança, crida l’atencióque el terme de la Llagosta tingui una proporció tan alta desuperfície forestal; probablement, les escasses dimesions delterritori fan possible que, amb un total de superfície boscosao arbòria exigu, ja s’arribi a aquest percentatatge inesperada-ment elevat.

2 No fem servir la forma Montmany-Figaró perquè, tot i serl’oficial, és errònia.

A Catalunya existeixen tres granszones de transhumància: la de ponent, lazona central i oriental i les terres de l'Ebre.Les dues primeres ho fan des dels Pirineus ales terres Baixes i la darrera ho fa als Ports deTortosa, al Maestrat o a les muntanyes deTerol . A casa nostra els camins ramaders esconeixen amb el nom de carrerades i són bénsde domini públic, essent competència delDepartament de Medi Ambient de laGeneralitat de Catalunya.

Els dos Vallès, així com el Penedès i elBaix Llobregat, eren comarques on els ramatsd'ovelles que practicaven la transhumància hifeien estada les estacions de tardor i hivern.En aquestes contrades hi baixaven els ramatsque passaven la primavera i l'estiu a la zonacentral i oriental. La pràctica de la transhu-mància tenia unes dates de pujar i baixar elsramats, i uns tractes d'herbes, així com unscamins por on fer passar el bestiar. A casanostra, els inicis d'aquestes pràctiques calsituar-los entre els segles XI i XII.

Al Vallès Oriental, hi ha havia uns pas-tors que durant les temporades en les qualsno hi havia massa verd per pasturar en lesnostres terres, passaven la primavera i l'estiuen el bonic i bucòlic poble de Jossa de Cadí. Elpoblat està enlairat en un turó arrodonit,amb l'església dalt d'un pedestal, flanquejadai fent un cercle per les cases de pagès que for-men el municipi. Aquest petit i mil·lenari

poble de muntanya està situat davant elCadinell i la Serra de Cadí. Al Cadinell hi habona pastura a l'estiu, prop d'un miler d'ove-lles s'atipen del fruit d'aquestes terres durantl'estació seca. Doncs bé, uns pastors de Jossacada any baixaven pels camins ramaders finsarribar al nostre Vallès. Concretament und'ells ho feia en un mas de Parets que s'ano-mena Can Sidro Coix, on hi havia un corralon tancava el ramat. Unaltre ho feia a Lliçà deVall, a la masia de canFarnés. Segons lamemòria popular recor-den que es traslladavena peu i el trajecte duravauns vuit dies. Reunientots els ramats i acom-panyats de gossos d'atu-ra anaven fent camí perles carrerades. Paravenen diferents masies de l'itinerari on hi podientancar el ramat i fer-hi nit els pastors. Seguintel recorregut d'aquests camins ramaders, sor-tirien de Jossa de Cadí cap a Berga, Olvan,Sagàs i Prats de Lluçanès i a l'alçada de SantBartomeu del Grau es creuaven amb elsramats que venien de Castellar de n'Hug i lla-vors feien drecera cap a Moià, Castellterçol,Sant Feliu de Codines i fins arribar al Castellde Montbui. A partir d'aquest punt de creue-ment de camins ramaders en el nostre Vallès,deurien agafar la carrerada de la Creu deBaduell o bé la de Sant Valerià fins arribar elsseus destins. Els darrers anys aquests pastorshavien abandonat el desplaçament a peu il'havien substituït per camions. En Josep deJossa, el pastor que tancava a Parets, estavahostatjat en una popular i antiga fonda delpoble vallesà. Segons la memòria popular fauns vint anys que va deixar de fer la transhu-mància a peu per traslladar el bestiar ambcamió.

Joan Volart i Bellavista Diplomat en magisteri

EEllss ccaammiinnss rraammaaddeerrss

A casa nostraels camins

ramaders esconeixen amb

el nom decarrerades isón béns de

domini públic

Parets (vista parcial) ©ROISIN/IEFC

Us proposo una passejada a través dela nostra història. Ho podríem fer seguint elcurs de la Riera Seca. Vorejant aquest afluentdel riu Tenes per on transcorre un camí rama-der que passa pel costat de dues masies quetenen molta història. Si hom llegeix el docu-ment de l'Acta de Consagració de Parets (904)hi apareixen 10 vil·les, i entre elles hi ha elsnoms de Villa Luiduiro (actual Torre d'enMalla) i Reudali (Can Vila-rosal). Doncs béaquestes dues cases pairals milcentenàriesavui formen part del nostre patrimoni muni-cipal. Altres masos dels quals fa esment eldocument, encara estan en peu, però amb lanova distribució administrativa formen partd'altres pobles com poden ser Lliçà d'Amunt(el cas Palatio Aries -l'actual Palaudàries- iVilla Martianius -deuria estar ubicada on hiha actualment can Cuscó amb l'ermita deSant Valerià-) i també vil·la d'Ermedeo queestava situada en l'antic terme de Gallecs.

En l'Acte de Consagració els propieta-ris de les vil·les, el mateix dia de la fundacióde la nova església de Sant Esteve, varen ferun acte de donació de bens materials a lanova parròquia. En el cas de la Torre d'enMalla, el seu propietari Baió, segons podemllegir en el document fundacional, diu: " JoBaió dono allà mateix a la vil·la de Luidiviroun camp ....". Hom hi pot copsar que el pri-mer topònim de l'actual casal era Luidiviro.

Aquest casal té una planta rectangulari dos pisos. A la façana de migdia hi ha duestorres quadrangulars de defensa que sobre-surten del cos de l'edifici central. A la torre de

la dreta hom pot observar una bonica finestragòtica. També hi ha uns cellers al soterrani del'edifici. Dins el cos de la vivenda es potobservar una bonica llinda amb una inscrip-ció en baix relleuque resa: "1789".Aquesta és l'entra-da a la capella deSant Iscle i SantaVictòria. Però, siaquesta inscripcióens dóna una pista,no és del tot certque aquesta sigui ladata de la cons-trucció d'aquestlloc de pregària.Segons sembla és l'any d'una important refor-ma que s'hi va fer. Dic això perquè en elCartulari i el Bullarium de la Santa Seu, s'himenciona que l'any 994 hi havia una capelladedicada a Sant Aciscle de Vilauzit.

Quan a Parets es va reconstruir, sobreel primitiu temple, la segona església de SantEsteve, l'any 1207, la família Vilatzir, els pro-pietaris d'aquest gran casal, varen finançar laseva construcció. La nissaga Vilatzir tenia laseva necròpolis en el presbiteri del nou tem-ple. Aquest llinatge es remunta genealògica-ment al segle XI, quan els seus membres erenvassalls del monestir de Sant Cugat i delsMontcada. Els descendents els trobem alsegle XIII, i probablement la centúria poste-rior es varen emparentar amb els Planella,aquest darrer cognom provenia de Moià1.Aquesta família havia adquirit, l'any 1381, lajurisdicció de Parets, Mollet i Gallecs. Méstard uns prohoms de les tres parròquies(Mollet, Parets i Gallecs) varen pagar el preude la redempció al rei Joan I per retornar a lajurisdicció reial2.

L'any 1548 ja apareix documentada com aTorre de Malla i ja hi podem veure el cognomde Malla3. Segons un altre document de l'ar-xiu Parroquial, l'any 1776, pertanyia alConvent de Santa Caterina de Barcelona de

UUUUNNNNAAAA PPPPAAAASSSSSSSSEEEEJJJJAAAADDDDAAAA PPPPEEEELLLLSSSS OOOORRRRÍÍÍÍGGGGEEEENNNNSSSS DDDDEEEELLLL NNNNOOOOSSSSTTTTRRRREEEE PPPPOOOOBBBBLLLLEEEE

Quan a Parets esva reconstruir la

segona església deSant Esteve, l'any

1207, la famíliaVilatzir va finançar

la construcció.

frares de St. Domingo. Emparant-se amb laLlei de Desamortització de Mendizabal, el 7de gener de 1842 es signà l'escriptura devenda. Poc després la compraria la famíliaMandri. Aquests propietaris, a principis de ladècada dels quaranta del segle passat, la vanvendre a la família Clos. Va ser expropiadal'any 1969 dins l'ACTUR Santa Maria deGallecs.

Pel que fa a Can Vila-rosal, l'any 878era coneguda com Villa Rodalli, més tard,quan es va consagrar l'església de Parets (904)figurava en l'acta com Villa Reudaldi. Aquestmot ha anat canviant : Alluri (993), Rodalli(1044), Villa Rodallus (1044), fins arribar alnom de Vila-rosal.

En aquest mas s'hi han trobat restes del'època romana a les parets del pou que hi haal seu davant, segons una recerca feta per l'ar-queòleg Josep Estrada. Aquesta és una refe-rència que ens fa suposar que hi havia unavil·la romana.

Hi ha documents que avalen que enaquesta casa agrícola hi havia una capelladedicada a Sant Martí, l'any 1110. La docu-mentació d'aquesta època fa esment de SantMartí de Villa Rodalli. A l'arxiu episcopal deles visites pastorals, es pot llegir que l'any1413, el visitador del Bisbat de Barcelonamanifestava que la petita església estava enmolt mal estat i no reunia les condicions percelebrar-hi missa. En una visita molt poste-rior, l'any 1591, hom pot adonar-se que l'edi-fici religiós ja havia estat condicionat i es tor-nava a concedir llicència per celebrar l'euca-ristia.

Fins el 1756, any en què va morir JoanVila-rosal Arimon, va pertànyer a aquestanissaga catalana. El nou hereu fou Joan Vila-rosal Padró. L'any de la de la defunció del seupare es va signar davant el notari deBarcelona, Francesc Gualba, la venda de lahisenda Vila-rosal a favor del senyor PereSobregrau. El preu que es va pagar, segonsconsta en el Llibre Sobregrau B.S, era de 400

lliures. En aquesta mateixa època hi haviacom a rector de Parets un germà de Pere deSobregrau, el prevere Josep de Sobregrau. EnPere Sobregrau també era hereu deSobregrau de Gallifa, Castellet i can Gurri deLliçà de Vall.

A partir del 13 d'agost de 1756, CanGurri de Lliçà de Vall i Can Vila-rosal amb-dues eren propietat de la família ComalrenaSobregrau de Gallifa, una nissaga moltimportant catalana, durant molts segles. Unaltre tret en comú és que aquestes propietatsestaven portades en sistema de masoveriades del temps en què n'era propietària aques-ta noble família vallesana. En el 1885 a canGurri hi varen anar com a masovers en JoanVolart i Guardia i Maria Valls i Canal.Aquesta família pagesa hi va restar fins l'any1926, data en la qual la responsabilitat i curade les terres va passar al matrimoni formatper una filla de la mateixa família. Per unaltre costat, una altra filla del matrimoniVolart-Valls es va casar amb Pau AguilarVivet, l'any 1909 a l'església de Parets i varenresponsabilitzar-se de la finca de can Vila-rosal. Durant bona part de la centúria passa-da els descendents d'aquestes dues famíliesvaren ser masovers d'ambdós masos

Joan Volart i BellavistaDiplomat en magisteri

NOTES:1 Vegeu J. Vilaginés, "La gent i el paisatge" , pàg 170.2 Vegeu J. Vilaginés, "La gent i el paisatge" , La redempciópàg. 171. 3 Segons consta Arx. Cat. B. Divers A.N. 179 i Arx. Cat. B.Llibre d'esposalles, f.4

Can Vila-rosal (en l’actualitat)

A finals del segle XIX, la base econò-mica de l'Antic Règim europeu feia tempsque havia experimentat una important trans-formació per l'impacte de la màquina devapor, la mecanització de la filatura i el ferro-carril. La tècnica havia suposat una autènticarevolució productiva, però, com ha assenya-lat Josep Fontana, és gràcies al canvi socialprevi que es produeix la transformació tecno-lògica1. El paper del ferrocarril en tot això calcercar-lo en un context d'expansió dels mer-cats interiors dels estats europeus de l'època,els quals necessitaven unes rutes i mitjans detransport adequats.

El paper jugat per l'estat espanyol foutan lamentable, que la burgesia catalanahagué de construir una alternativa a la xarxade carreteres nacionals, en una situació de

deixadesa vergon-yosa, per tal d'asse-gurar-se el progréseconòmic. Aixídoncs, foren aquestsburgesos del vuit-cents qui assumirenl'esforç econòmic dela construcció de laxarxa ferroviària, unesforç que traduït enuna expressió més

gràfica, suposà un desemborsament d'entreset i vuit-cents milions de rals entre 1845 i1865, gairebé sense l'ajut de subvencions esta-tals. Per altra banda, la necessitat d'acabar leslínies, en un moment de crisi industrial, obli-gà a una recerca de diners a uns tipus d'inte-rès elevats i gravà les companyies amb unescàrregues financeres molt altes que, sense elrendiment esperat per part de les línies, vanprecipitar a una aturada a partir de 1866 queva deixar abandonada la construcció de líniesfins l'últim quart del segle; època en què, defet, ja es recollirien els beneficis, passat elmoment en què els esforços se centraven en laconstrucció de les infraestructures. Cal dirque el mitjà de transport de més pes enaquest moment no fou pas el ferrocarril, sinó

el vaixell de vela2.

És, doncs, en aquest context en què escreà la línia per donar sortida al carbó de lesmines d'Ogassa i de Surroca, situades propde Sant Joan de les Abadesses, a la comarcadel Ripollès, línia que en un breu lapse detemps arribaria al nostre poble3.

La llei del 26 de juny de 1867 haviaautoritzat al govern a atorgar en pública sub-hasta la concessió d'un ferrocarril que nas-qués a Granollers, passant per les zonesindustrials de Vic i Ripoll, i que acabés al cen-tre carbonífer de Sant Joan de les Abadesses,amb una subvenció inicial aprovada de 2'8milions d'escuts. Concedit per Reial Ordre el18 de maig de 1870, la concessió quedà final-ment en mans de la Sociedad Ferrocarril yMinas de San Juan de las Abadesas, entitatposseïdora de les mines d'Ogassa i Surroca idel ferrocarril de Sant Joan a Torralles4.

La línia es començà a construir a partirde Granollers en direcció Vic seguint el cursdel riu Congost, i hi arribà el 1875, tot i quefou inaugurada un any després; a Ripoll hoféu el 1880 i el mateix any arribava a SantJoan de les Abadesses i a les mines ja esmen-tades, que estaven situades a uns dos quilò-metres de la població. La línia es completà el1883 pel ramal que unia Les Franqueses deVallès i l'estació del Tarragona- Barcelona-França (TBF) de Granollers (la línia deBarcelona a Portbou)5, per tal de poder ferarribar el carbó de les mines del Ripollès alport de la capital catalana6.

Per estalviar el pagament per l'ús de lalínia del TBF per arribar a Barcelona es cons-truí i s'obrí al servei el 1886 el tram que anavade Granollers a Montcada i que seguia elscursos del Congost i el Besòs, passant així perParets del Vallès, en el terme municipal delqual es construí un dels ponts d'aquest tramper salvar la dificultat orogràfica que presen-tava el curs del Tenes7. És amb la inaugura-ció d'aquest tram que el camí de ferro fa el

LL’’aarr rr iibbaaddaa ddee ll ffeerr rrooccaarr rr ii ll aa PPaarreettss

Per estalviar elpagament per l'úsde la línia del TBFes construí el tramque anava deGranollers aMontcada passantaixí per Parets

seu pas per la nostra vila per primera vegada,no sense problemes8, i és a partir d'aquestmoment també, i lògicament, que algunsparàmetres de funcionament econòmiccomençarien a variar gràcies a l'entrada i sor-tida de mercaderies a Parets per aquesta via.

Entre 1927 i 1928 la línia experimentàuna important renovació gràcies a l'electrifi-cació a 1500 volts de corrent continu i l'entra-da en servei de trens automotors que perme-teren un increment considerable de l'ús de la

línia per part de viatgers que aprofitaven peracostar-se als paratges de l'alt Congost i delPirineu per fer excursionisme o, més enda-vant, esquí, aprofitant la connexió amb eltranspirinenc que permetia seguir el camí capa Núria o la Molina9.

Aquesta és, a grans trets, la història del'arribada del ferrocarril al nostre poble, unepisodi que segueix els paràmetres conven-cionals de l'època per a aquests afers. Ens tro-bem en un moment de formació dels mercatsnacionals en un país que no és pioner en larevolució industrial i que, per tant, necessitaun volum de recursos major per accedir a unatecnologia cada vegada més avançada i méscara i que necessita finançar aquests projectesa través de capitals reunits col·lectivamentsense l'ajut de l'estat. El fet, però, d'aquest

avenç de la tècnica va permetre, en el nostrecas, beneficiar-nos de la construcció d'unamillor línia que, per exemple, va substituir elsponts de fusta pels de ferro, encara que fosencarint en excés el projecte inicial. A més,Parets era en aquell moment un poble agríco-la que disposava d'una molt incipient indús-tria que es veuria beneficiada per l'arribadad'aquest important element de progrés eco-nòmic.

Roger Prims i VilaLlicenciat en història per la UAB

Notes:1 Josep FONTANA i LÁZARO, Introducció a l'estudi de la història.Editorial Crítica. Barcelona, 1997, pàg. 128.2 Josep FONTANA i LÁZARO, La fi de l'Antic Règim i la indus-trialització (1787-1868). Edicions 62. Barcelona,1998, pàg. 403-405.3 Tomàs M. UBACH i SOLER, El ferrocarril. La xarxa catalana.Ketres editora, Barcelona, 1984, pàg. 80-84.4 Ibídem, pàg. 80-84.5 La llei del 4 d'agost de 1882 autoritzava al govern per a que,sense subvenció ni cap altre tipus d'ajut estatal, s'atorgués a laSociedad General catalana de Crédito la construcció d'un ferroca-rril que partint de Sant Martí de Provençals anés, per Llerona aempalmar amb Granollers, per, des d'aquest punt dirigir-se cap aSant Joan de les Abadesses.6 Tomàs M. UBACH i SOLER, El ferrocarril..., op. cit., pàg. 80-84.7 Ibídem, pàg. 80-84.8 Sembla ser que la companyia no seguia el plànol aprovat per a laconstrucció del traçat, a banda que la brigada que hi treballavatallava altres vies de comunicació de Parets amb pobles del voltant,i que els propietaris no estigueren d'acord amb les expropiacions,en alguns casos irregulars, que es dugueren a terme per executarl'obra. Jaume DANTÍ i RIU (dir.), Parets 904-2004. Un poble, unaparròquia. Editat per l'Ajuntament de Parets del Vallès. Parets delVallès, 2004, pàg. 93.9 Tomàs M. UBACH i SOLER, El ferrocarril..., op. cit., pàg. 80-84.

Bibliografia:DANTÍ i RIU, Jaume (dir.): Parets 904-2004. Un poble,una parròquia. Editat per l'Ajuntament de Parets delVallès. Parets del Vallès, 2004.FONTANA i LÁZARO, Josep: Introducció a l'estudide la història. Editorial Crítica. Barcelona, 1997.FONTANA i LÁZARO, Josep: La fi de l'Antic Règim ila industrialització (1787-1868). Edicions 62.Barcelona,1998.PASCUAL DOMÈNECH, Pere: Los caminos de la eraindustrial. La construcción y financiación de la RedFerroviaria Catalana (1843-1898). Edicions de laUniversitat de Barcelona. Barcelona, 1998.UBACH i SOLER, Tomàs M.: El ferrocarril. La xarxacatalana. Ketres editora, Barcelona, 1984.

Estació de Parets 1911 (Arxiu Salvany)

De la Sociedad Cooperativa "LaConfianza", a dia d'avui, n'han quedat moltpoques dades; tan poques, que ens és impos-sible realitzar un estudi o un article en pro-funditat. D'aquella primera experiència coo-perativista a la nostra vila no ens n'ha arribatgairebé cap referència documental. Així, apartir dels estatuts -dels quals es desprenenels principis i les finalitats que animavenaquesta societat- i de l'acta de constitució dela mateixa, intentarem interpretar el que pre-tenia ser aquest projecte cooperatiu -ja que notenim cap informació de si va arribar a fun-cionar. El que realment importa, al marge delque s'apuntava anteriorment, és que la cons-titució d'una organització que, com veuremmés endavant, donava una importància prio-ritària a la qüestió educativa, demostra que sesegueixen unes pautes de funcionament quees reprodueixen a molts altres llocs delPrincipat. El valor donat a l'educació, la for-mació i la superació social a través d'aquesta,seran una de les característiques principals deles classes populars catalanes i el nostre pobleno en quedarà al marge.

La societat cooperativa "LaConfianza", neix entre el febrer i l'abril de1908, i es dóna de baixa l'octubre de 1912;durant aquests quatre anys no sabem res delseu funcionament. La localització de la sevaseu és fixada en els estatuts als baixos delnúmero 8 del carrer Major, mentre que l'acta

de constitució de la societat és transcrita alnúmero 10 del mateix carrer, on residia elpresident de la societat, Sebastià Anfruns.Això ens pot portar apensar o bé que la seuera molt petita o bé queno en tenien i van fixar-la a la casa d'un delssocis.

Un altre particu-laritat important, és l'o-fici, tant del presidentSebastià Anfruns1, comdel secretari JoséCortés: tots dos eren pagesos, i el segon, con-cretament, jornaler. Dels altres càrrecs de lajunta inicial, el vicesecretari José Casas; el tre-sorer, Antonio Fargas; i el vocal AgustinViñas; no se n'ha pogut determinar l'ofici.

Les finalitats de la SocietatCooperativa són bàsicament dues. Per unabanda, i dit en les pròpies paraules utilitzadesa l'article primer dels estatuts "tiene por obje-to el auxilio mutuo entre los socios que laconforman mejorando sus condiciones mora-les e intelectuales, (...) por medio de la ins-trucción del auxilio mutuo a cuyo efecto secrearan la Escuelas Laicas", és a dir, una claraaposta per la instrucció i l'ensenyament, peròcom es deixa clar, a través d'una pràctica soli-dària i apostant per la creació d'unes estruc-tures escolars laiques.

Per una altra banda, la segona finalitatera crear, paral·lelament, una cooperativa deconsum: "y se comprarán al preció más redu-cido posible los articulos de consumo que secrean convenientes para venderlos después alos socios a los mismos precios que rijan en lalocalidad. (Art.1)".

Igualment remarcable és observar aquin estrat social anava dirigida "LaConfianza" -tot i que ja hem fet menció delsoficis d'alguns dels seus membres-"Art.8.Podrán ser socios todos los obreros que

LLaa CCooooppeerraatt ii vvaa ““LLaa CCoonnff iiaannzzaa””

Una de les poques proves documental que restende la constitució de la Societat Cooperativa.

La societat coo-perativa "La

Confianza", neixentre el febrer il'abril de 1908, i

es dona debaixa l'octubre

de 1912

hayan cumplido quince años". És a dir, alstreballadors, amb la particularitat, que esdona veu i vot als socis de la cooperativa apartir dels quinze anys d'edat.

Un cop dit això, un dels elements mésrellevants que es poden extreure dels estatutssón els instruments per dotar a les classespopulars de formació cultural. No es que vul-guem deixar de banda l'element econòmic ide consum, que respon a una pràctica equita-tiva de redistribució de productes de l'ali-mentació, sinó que, aquest primer elementmostra la preocupació per la cultura i l'ensen-yament de gran part de la societat catalana -que també es produïa en d'altres llocs, perbuscar solucions, no només a la pobresa eco-nòmica, sinó a la cultural que patia gran partde la població, especialment les classes mésdesafavorides, quan "el 1900, l'analfabetismea Catalunya es xifrava en un 64% de la pobla-ció"2.

Parets i la gent que integrà "LaConfianza", no varen restar al marge d'aquestprocés. Per una banda la preocupació princi-

pal està en la creaciód'una escola laica, forade la tutela tant de l'es-tat, com de l'església. I,per un altra, la formaciódels seus socis; intencióque queda plasmada enalguns dels articles esta-tutaris. Així quan esparla dels beneficis quegeneri "el Cafè", en l'ar-ticle 45 es decideix des-tinar-ne una quarta part

a la creació d'una biblioteca. A l'article 47,exposen "se permitirá en el salón cafe lectu-ras, conferencias, conciertos, bailes, veladas ydemás pasatiempos instructivos que lossocios dispongan". Per acabar a l'article 49, esconvida; "a las eminencias en ciencias, políti-ca, sociologia, filosofia, etc, la Comisión lasinvitará oficialmente para que honren a laSociedad en conferencias y disertaciones,

etc." I en l'article següent, el 50, en referènciaa l'article anterior "pueden pensar sobre eltema que crean conveniente, siendo condi-ción precisa el exponer solamente principiossin atacar a los demás"Com podem observar,tot un seguit de bonesmaneres de fer i de pen-sar dins d'un esperitinquiet, lliure i demàxim respecte per lesdiferències, esperit quecontrastava amb els sec-tors més reaccionaris dela política i de l'esglésiadel moment -recordem,només per posar unexemple, l'assassinat de Francesc Ferrer iGuàrdia l'any 1909.La Sociedad Cooperativa de consumo "LaConfianza" de Parets, no és un element aïllat,és reflex d'una època i un moment històric, enquè les classes populars varen decidir ésserprotagonistes, crear un món on l'ajuda mútuai la cultura parlés al poble, sorgint del propipoble. "Quan parlem de cultura popular,estem parlant de cultura que surt del poble iretorna al poble, sense que quedi monopolit-zada en cap estament de la societat"3.

Josep Comas i Porto Llicenciat en Història per la UB

NOTES:1 L'ofici de Sebastia Anfruns, no consta en l'acta de l'abril de1908. Informació extreta del llibre Parets 904-2004. Un poble,una parròquia . DDAA. Pàg.812 Comas, J; Martí, R; Prims, R. Escola Lluís Piquer. 75 anys.Ed. Ajuntament de Parets del Vallès. Estudis locals 6. 2004.3Aisa, Ferran; Una Història de Barcelona. AteneuEnciclopèdic Popular (1902-1999). Ed. Virus. Setembre 2000.Estatuts de la cooperativa “La Confianza”

“...tiene porobjeto el auxiliomutuo entre lossocios que laconformanmejorando suscondicionesmorales e inte-lectuales...”

Per una bandala preocupació

principal rau enla creació d’unaescola laica fora

de la tutela del’estat i l’esgle-

sia.

3300 aannyyss ddee ll ttaannccaammeenntt ddee CCeerrvveesseess MMoorr ii tt zz

El 2 de desembre de 1977, es va iniciaruna vaga a Cerveses Moritz que acabaria el28 de juliol de 1978, amb el posterior tanca-ment de l'empresa. En total 238 dies de vaga.Els treballadors van decidir, a més de decla-rar-se en vaga, tancar-se a l'empresa nit i dia.Van passar molt fred i van aguantar en condi-cions precàries mig any, gràcies al menjar ials ajuts que molta gent els va fer arribar. 147treballadors van perdre el seu lloc de treball,la majoria vivien entre Parets del Vallès iMontmeló. Alfonso Alcalde, membre actiu de

CCOO va liderar, juntament amb altres,aquesta vaga. La defensa dels treballadors lava portar l'advocat Francesc Casares i Potau.Dels 147 treballadors, 67 van acceptar les con-dicions que l'empresa els va oferir, els altres80 van anar a Magistratura de Treball fins asignar la conciliació per "despido improce-dente", aquests van ser indemnitzats global-ment amb 100 milions de pessetes. Aquestimport el va pagar el Banc Industrial deCatalunya.

El 12 de desembre de 1977, Jordi Pujol,va visitar les persones que estaven en vagaaquí a Parets. El 13 de desembre, els treballa-dors en vaga van publicar un manifest que varecollir la revista Tenes en el seu núm. 8, ésun document interessant i directe senseadjectius sobrers.

Aquests treballadors en vaga van seruna mostra explícita de la lluita obrera delsanys 70, època de moltes crisis i tancamentsd'empreses.

Hi va haver una concentració de soli-daritat amb els treballadors de Moritz, a laplaça de la Vila de Parets del Vallès, s'hi vanconcentrar més de 250 persones, era el dissab-te 4 de febrer de 1978. El 7 de maig del mateixany, a les 12 del migdia hi va haver unaassemblea convocada per CCOO al recinte deCerveses Barcelona, hi estaven presents i hivan intervenir López Bulla, Cipriano Garcia iFrancesc Casares.

Una mica de història de Cerveses Moritz iCerveses Barcelona

El segle XIX Cerveses Moritz s'instal·laa Barcelona, fora muralles a l'Eixample dis-senyat per Cerdà que va fer un pla en conso-nància amb la Revolució Industrial delmoment1. Era el 1856 quan Lluís Moritz, quehavia vingut d'Alsàcia, funda l'empresa.

Entre 1940-1944 es registren poquesprotestes laborals, de forma puntual i ambcaràcter estrictament defensiu. El 12 d'agostde 1944 un grup de guerrillers assalta les ofi-cines de la fàbrica de cerveses Moritz peraconseguir diners, l'endemà tots són detin-guts. Durant aquests anys també es registrauna aturada dels treballadors d'aquestaempresa2.

Els anys 60 l'economia espanyola crei-xia, és l'època del boom turístic i del "desarro-llisme" reflectit en els "planes de desarrollo"de 1963 i 1967. Els anys 1960 i 1970, segonsl'historiador Francesc Cabana, estan marcatsper quatre fets que incideixen especialment elsector de la cervesa:

-L'augment de la demanda de cervesadegut al millor nivell de vida i al creixementdel turisme d'estiu.

- Fort creixement de la competència denoves marques de capital estranger.

Fotografia dels treballadors tancats durant lavaga de finals dels setanta (1977)

- Reducció dels marges comercials a causade l'augment de costos.

- Necessitat de grans inversions per poderassumir l'augment de producció.

L'empresa belga LAMOT va creureque a Catalunya i Espanya hi havia un bonmercat. Aquesta marca va decidir provarsort. L'any 1964 es va crear l'empresaCervezas Barcelona S.A. (CERBASA) consti-tuïda amb capital de LAMOT i BancaCatalana.

El 3 de març de 1966 s'inaugura aParets del Vallès la fàbrica "CervezasBarcelona". L'edifici, avui encara en peu, ésd'un notable valor arquitectònic, forma partdel paisatge del nostre poble i del patrimoniindustrial, és un edifici molt gran, es diu quedins hi caben 4 camps de futbol i que alCongo hi ha un altre edifici igual que aquest,és a dir fet amb el mateix projecte. Aquestaconstrucció ha tingut, fins ara, més sort que lanau principal, la quadra de la Linera, que jano hi és.

En aquells anys presidia la societatCERBASA, Domingo Valls Taberner.

La belga LAMOT, que havia fet el pasde produir cervesa a Catalunya, concreta-ment a Parets, de seguida es va adonar queper introduir-se al mercat català i espanyol

calia, a més de tenir una fàbrica, una bonaxarxa de distribució. L'empresa Moritz benimplantada, però amb limitacions d'espai,com ja hem dit, està ubicada al centre deBarcelona, al carrer Casanovas, tenien bonamaquinària i buscaven fora de Barcelona unnou emplaçament. Primer van comprar unterreny al Prat de Llobregat, però les riuadesdel 62 van fer que el terreny es declarés zonano edificable. Busquen un nou lloc, comprenterrenys a Castellbisbal.

Així les coses tenim que, CERBASA amb unabona i gran fàbrica a Parets necessita unaxarxa de vendes, Moritz amb una bona xarxade distribució busca un lloc on instal·lar-se ipoder ampliar l'espai que tenien a Barcelona,això fa que entrin en contacte. El 19 de des-embre de 1966 la Junta General de CERBASAaccepta un augment de capital de 150 milionsde pessetes. Aquesta quantitat es l'aportacióde Moritz, una embotelladora valorada en 7milions de pessetes, les finques del carrerCasanovas, del Prat de Llobregat i deCastellbisbal que prèviament s'havien hipote-cat amb Banca Catalana per un valor de 143milions. Amb aquest capital s'eixuguen elsdeutes de CERBASA amb Banca Catalana.

Dades destacades de CervesesMORITZ

1856 Lluís Moritz fabrica cervesa aBarcelona.1864 A la Ronda de Sant Antoni, canto-nada Casanovas, fora muralles construeixuna nova fàbrica .1894 Can Moritz és una cerveseria situa-da a la cantonada dels carrers Sepúlveda iMuntaner, aquest local esdevindria seusocial del FC Barcelona (1910-1912).1920 Esplendor. Els seus productes esvenen per tot el món.1966 Fusió amb Cerveses Barcelona.1967 La cervesa Moritz es fabrica aParets.2006 150 anys de cerveses Moritz. JeanNouvel està rehabilitant els edificis de laRonda de Sant Antoni de Barcelona perrecuperar la marca i tornar a produir cerve-sa.

Moritz des de la C-17 (1977).

Moritz rebia accions de CERBASA.

La fàbrica Moritz de Barcelona ciutatdeixa de funcionar el juliol de 1967, a l'agostcomencen a produir cervesa a Parets.

Aquesta fusió no funciona bé, elsdirectius no s'entenen, uns acusen els altresde voler convertir una marca més líder quel'altra. Tinguem en compte que es comercia-litzen begudes amb marca Lamot, Moritz,Negra, Pilsen, Epidor, Tònica Finley, OrangeKruch, entre d'altres.

Es pot dir que des del 1969 Moritz jas'ha venut les seves accions encara que CER-BASA continua comercialitzant els productesde Moritz. L'any 1974, les pèrdues acumula-des en el balanç són de més de 224 milions depessetes i tot apunta cap al tancament del'empresa que s'acaba produint l'any 1977.

El 1966 es celebra junta extraordinària,dimiteix Abelló i entren a formar part de lasocietat Daniel Roehrich (President deMoritz) i Daniel Saporta (director tècnic deMoritz). El 1968 Daniel Roehrich és escollitPresident del Consell d'Administració. El1969 Daniel Roehrich deixa el càrrec de presi-dent i ven les seves accions.

La cervesa, l’esport i el folklore.

Hi havia un trofeu ciclista "Moritz" il'any 1969 la "Semana Catalana de Ciclismo"tenia també el "Gran Premio Moritz".Posteriorment CERBASA va patrocinar a par-tir del 1971, l'equip ciclista "Deporte CiclistaBarcelona", el millor equip ciclista deCatalunya del moment.

Moritz va participar en el concurs"Pubilla Catalana" i es va compondre una sar-dana anomenada "Sardana Moritz".

Rosa Martí i ConillLlicenciada en Químiques, Dret i Farmàcia.

BIBLIOGRAFIA:Revista Tenes. Publicació Local (1977-1979)Arxiu Cervezas Moritz S.A.Antonio Alcalde Medran, membre actiu de CC.OO.

NOTES:1 TATJER MIR, MERCÈ. La Indústria fora muralles.L'Eixample de Sant Antoni, 1860-1874. Universitat deBarcelona.2 LARDIN i OLIVER, ANTONI. Condicions de Treball, con-flictivitat laboral i militància política clandestina. Els obrersindustrials catalans i el PSUC (1938-1959). Departamentd'Història Moderna i Contemporània. UniversitatAutònoma de Barcelona 2004. Tesi doctoral

Moritz va participar al concurs “Pubilla Catalana”

El primer Consell d'administració de CERBASA (1964)

President: Domingo Valls Taberner.20 % de capitalVicepresident 1r: Julien Lamot. 20 %de capitalVicepresident 2n: Jaume CarnerSuñol. 10 % de capitalConseller Delegat: José AndreuAbelló. 10 % capitalSecretari: Juan Garrigues Walker. 20 %de capitalVocal: Jacques Roca Dumora. 20 % decapital Vocal: Manuel Nuñez Ferradal

LLaa IInnddúússtt rr iiaa LL iinneerraa

La industrialització va arribar a Paretsdel Vallès a final del segle passat, entre el1876-77.

L'industrial ANTONIO FELIU PEIX,fabricant de filats i teixits a Vilassar de Dalt,fou l'impulsor d'aquesta industrialització.Després de la compra d'uns terrenys al nostremunicipi, segons consta en la ContribucióTerritorial, va seguir la construcció de la queseria la primera fàbrica de Parets del Vallès.

Part dels habitants del nostre poble,fins a aleshores pagesos, van començar perconstruir la que seria la nova factoria. El grancomplex industrial va començar a prendreforma a partir de 1876, i anà expandint-seconstantment fins a arribar al seu màximesplendor al primer terç del segle actual, ocu-pant una extensió de trenta mil metres qua-drats de superfície total. La construcció delshabitatges anà paral.lela a l'engrandiment dela fàbrica, fins a arribar a tenir cent onzevivendes per als treballadors.

El sistema de construcció que s'adoptàen el cas de l'edifici de planta baixa i pis fou

de murs de paredat amb pedra de riu i d'obracuita a les obertures, pilans de ferro colat, for-jats amb voltes a la catalana, i teulada d'obracuita.

Quant a les altres naus de la fàbrica,totes eren de planta baixa, i el sistema deconstrucció fou amb pilars i paredat d'obracuita, i teulada de plaques de fibrociment.Tant la fàbrica com els habitatges, s'inspira-ren en el model anglès en la seva realització,

ja que es tractava d'un sistema molt coherenti eficaç. En Feliu va anar a Anglaterra aaprendre a treballar el lli, i a comprar lamaquinària necessària per a la fàbrica .

Aquesta colònia comptava amb ungran conjunt industrial, com no n'hi ha hagutcap altre en el Vallès Oriental. Per les sevesdimensions i característiques de projecció idistribució fabril, comprenia: preparació, tis-satge, blanqueig, tintoreria, acabats, confec-ció, i tot un conjunt d'edificis auxiliars, que lafeien una colònia tèxtil autosuficient capaç defuncionar sense tenir necessitat d'altresindústries. Era la força del vapor la que feia

Antics treballadors de la Linera (1996) ©Toni Torrillas

funcionar tot aquest conjunt industrial. S'hiinstal.laren dues calderes de gran volum d'ai-gua alimentades per carbó, aquest tipus decaldera s'anomenava de bullidors, i feia pos-sible la producció del vapor necessari per ales màquines. Les calderes estaven situadesen punts estratègics i posaven en movimentla maquinària mitjançant els sistemes típicsd'embarrats i corretges.

La maquinària de les diferents sec-cions provenia principalment d'Anglaterra iSuïssa. La secció de Telers comptà amb 300telers preparats per teixir tota mena de fibres,(lli, cotó, seda, raió, etc.). Després de la mortde l'empresari de Vilassar, l'any 1890, l'em-presa passà a dir-se Hijos de Antonio Feliu.També es va dedicar un carrer, que actual-ment encara manté el mateix nom, en honor al'impulsor de la industrialització del nostremunicipi.

L'any 1917 s'adoptà el nom definitiud’"INDUSTRIA LINERA, S.A.". La marcaamb la qual es comercialitzava tot el gènerede la fàbrica era "CAMALEON", aquest logo-tip va ser dissenyat perJ. Triadó. L'empresa esva situar entre les cap-davanteres del país. Elsseus productes de lli,de gran qualitat (jocsde taula, de llit, moca-

dors, roba esport, etc.) es venien al mercatnacional i internacional. La Indústria Linerava ser anomenada empresa exemplar i elsseus productes guanyaren diversos premis.

L'any 1930, quan la població de Paretsno arribava als 2000 habitants, hi havia mésde cinc-centes persones treballant a la fàbricade Parets. Durant la Guerra Civil, la "Linera"va ser col.lectivitzada, i va córrer perill de sercremada. Acabada la Guerra Civil, l'esglésiaparroquial de Paretsdel Vallès que haviaestat destruïda va serreconstruïda gràcies alpatrocini del Sr. JosepFeliu; l'arquitecteFrancesc Folguera il'escultor FredericMarés van ser els artí-fexs de l'obra que seriaanomenada la"Catedral del Vallès". Amb el temps, la"Linera" va arribar a tenir una altra fàbrica aLliçà de Munt (filatura), un taller de confeccióa Barcelona; un despatx central, una oficinad'importació i exportació, i una sucursal aMadrid.

A finals dels anys 50, la producció del'empresa va començar a baixar, i el 1971 vatancar acollint-se a un pla de reestructuracióde la indústria tèxtil. Totes les instal.lacionsde l'antiga fàbrica restaren abandonades idesprotegides, a poc a poc es varen deteriorari el que va ser un gran complex industrial,quedà reduït a una sola nau, la més gran, laque allotjava la preparació i els telers.Finalment, durant el curs del mes de juny de1994 i malgrat els esforços realitzats per ungrup de paretans per preservar la seva con-servació i possible utilització per a altresusos, el ple de l'Ajuntament va decidir ender-rocar aquesta última nau , acabant, d'aquestamanera, amb l'únic patrimoni arqueològicindustrial de què disposava la nostra pobla-ció.

Antoni i Josep Puig i SerraExtreballadors de La Linera

Entrada de la LineraArxiu Carlos Pérez de Rozas

L’any 1930, quan Parets no arriba-va als 2000 habi-

tants, la Lineratenia més de

cinc-cents treba-lladors.

LA MINA DE CAN BERENGUER, MOLTMÉS QUE UNA FONT

Tot sovint no cal anar massa lluny pertrobar racons amb petites i curioses històriesque ens parlen d'allò que feien fa 50 o 60 anysenrere els nostres avis i pares. Tot i que aga-far el tren o cotxe ja era una proesa, no sem-pre s'havien de desplaçar tants kilòmetres percompartir una bona estona d'esbarjo ja fosamb família o amics. La Mina de CanBerenguer era un d'aquests indrets.

Es tracta d'una mina d'aigua que re-corre el municipi de nord a sud paral·lel alriu Tenes. De fet a partir d'aquest recurs natu-ral de la mina, se’n va produir un aprofita-ment, que tot i treient-li el màxim partit, a lavegada representà un "font" d'esbarjo per alsparetans. El naixement de la Mina s'ubicava al'actual Plaça de la Vila on hi havia uns pousamb aigua abundant i on posteriorment esramificava en dos ramals:

El primer anavaals camps de conreu;entre d'altres els ano-menats Horts delRector.

El segon era elmés llarg i arribavafins a la zona que liva donar el nom a lamina i que era CanBerenguer, repartidor

des on les corresponents canonades conduïenl'aigua fins als camps o indústries que havienpactat la seva distribució i acabava a les pro-ximitats de la Riera del Tenes. Un brancal finsi tot arribava a l'antiga fàbrica Alberto Bassatals afores de Parets. Finalment el cabal even-tualment sobrant, és a dir el que no era apro-fitat pels partícips, s'abocava al riu.

En aquell punt de distribució s'hi cons-truí una caseta d'obra (vegeu fotografia) d'onbrollava part del cabal que transportava. La

font estava situada en el que és avui un polí-gon industrial, en el part inferior de la zonade Can Berenguer (barri de l´Eixample).

La Mina va arribar a tenir un cabal de200.000 litres/hora, sense baixar mai dels100.000 litres/hora en períodes de forta

sequera. L'alçada mitja de la mina era de 1´20metres i la seva amplada mitjana era d´1metre.

En aquest indret els habitants i estiue-jants de Parets feien les seves escapades peranar berenar o festejar molts diumenges a lestardes d'estiu o de Festa Major on els pare-tans es podien refrescar i també descansar al'ombra d'un gran plataner situat al costat dela mina, on la canalla hi enfilava i es distreiafent jocs, tot passant la tarda, entre d'altresentreteniments de l'època.

Tot i que la gent de l´Eixample la teniamés a la vora també s'hi arribava gent delcasc antic de Parets convertint la passejada enuna excursió on hi havia temps per aturar-seper agafar prunes o peres del camps de con-reu d'arbres fruiters que hi havia al costat delcamí que duia cap a la Mina i que eren fruitd'aquesta riquesa d'aigua .

Però no acabaven aquí les possibilitatsde la mina, ja que a tocar hi havia situat un

LLaa MMiinnaa ddee CCaann BBeerreenngguueerr

La font de la mina de Can Berenguer al costat delcarrer Monistrol.

El naixement de laMina s'ubicava al'actual Plaça de laVila on hi haviauns pous ambaigua abundant ion posteriormentes ramificava endos ramals

safareig on la gent del poble hi anava els diu-menges a rentar la roba, sempre que hihagués aigua suficient. Sovint, si el safareigestava ple hi cabien tres persones dretes idues ajagudes calia esperar, però segur quees feia ben de gust tot buscant espàrrecs obolets ,que s'hi feien pels voltants, com molle-rics o poangres.

De totes maneres, realment la sevafunció no era lúdica sinó que la utilitzaventant industrials com pagesos com a recursessencial:

- els industrials, per a les seves fàbri-ques. Una de les que hi havia ben a prop erade tintatge de mitges i mitjons. Tan importantera el cabal d'aigua que si era escàs, repercu-tia en el ritme de producció de treball. Fins itot es va fer un brancal per arribar a fàbriquesdins el terme de Mollet del Vallès (Can Magrei Can Magarola)

- els Pagesos, per regar tots els campsque tenien vorejant la Riera del Tenes (desdels horts del Rector fins a Can Pujol) on s'hiplantaven des de patates fins a blat de moroper poder ser venuts en el mercats setmanalsque es feien en molts pobles del VallèsOriental.

Era tanta la importància que en aquelltemps li donaren a la mina, que els usufruc-tuaris d'aquest aprofitament d'aigües priva-des, que eren part de captació i en part deconducció van redactar unes actes amb lapresència de tots elscopropietaris or e p r e s e n t a n t simplicats (tantindustrials compagesos) on es feiaconstar la distribu-ció d'aquest aprofi-tament en propor-ció als interessos decada representant.Es va fer una distri-bució del subminis-tre per frangeshoràries.

A l'actualitat encara hi ha una empre-sa que per la seva proximitat a les conduc-cions de la mina, aprofita aigua per a úsindustrial i una masia que hi ha tocant a lacarretera nacional C-17 també hi rega elsplanters dels seus camps. I poc més resta d'a-quell petit racó de Parets que segurament vaguardar secrets i tardes molt plenes d'il·lusió

Voldria expressar els meus agraï-ments en Manel Capdevila, Carme Martínez,Rosa Naquí entre d'altres, ja que gràcies a laseva vinculació amb el poble de Parets hanestat fonts orals per poder desenvoluparaquest escrit, a M. Àngels Marquès ( la mevamare, que va ser la primera persona que emva parlar de la mina de Can Berenguer) iespecialment a l´Àlex.

Marta Garcia i MarquèsLlicenciada en Història de L’Art per la UB

Situació de la Mina de Can Berenguer

En aquest indret elshabitants i estiue-

jants de Paretsfeien les seves

escapades per anarberenar o festejar

molts diumenges ales tardes d’estiu o

de Festa Major

AAll ff rreeddoo VVii rrgg ii ll ii :: uunnaa eemmpprreennttaa eenn ee ll pprreesseenntt

Qualsevol poble posseeix elementsque li donen una entitat pròpia o que formenpart de la seva història. La peculiaritat d'algu-nes cases de Parets del Vallès no és l'any de laseva construcció, tot i que seria motiu sufi-cient per considerar-la patrimoni del poble,sinó per la decoració que presenten.

L’ús de l'estuc per la decoració en faça-nes i interiors de les cases, era molt freqüentels anys 1930-1940. Alfredo Virgili i Mestreutilitzava aquesta tècnica per embellir algu-nes construccions de l'època . A la façana quedóna al carrer Font de Sant Jordi del nostrepoble hi ha la representació del Pla de l' ós dela Rambla de Barcelona, lloc de reunió delsdiferents oficis, com els estucadors, ofici alqual pertanyia Alfredo Virgili, i els pintors.Aquesta estampa és un testimoni moltvaluós, que ens permet fer un mirada de laBarcelona d'aquell temps.

La tècnica emprada consisteix a punte-jar amb una agulla un dibuix real. Aquest esposa sobre el guix blanc de la paret i es resse-gueix amb carbó negre per marcar el dibuix.A partir d'aquí, s'aplica el pigment, en aquestcas el vermell.

A l'interior de la casa, l'estuc formapart de la decoració d'algunes estances.L'habitació principal mostra uns detalls queimiten el marbre, així com l'escala simula elsautèntics "marbres", que ens recorden a lesviles romanes. Casanoves, un altre artesà de

l’època, va col·laborar amb Virgili en la sevatasca.

Aquesta casa no va ser l'única que vaestucar l’Alfredo Virgili, ja que en l'època eramolt comú la decoració en estuc de l'arquitec-tura, també té estucs d’aquest artesà la casaTorres de l'Ametlla.

Aquest ofici va tenir continuïtat amb elseu fill Pau Virgili Oliver. Tot i que no es vacrear una escola, ja que a l'època era un oficicomú, la destresa d'aquest personatge de lanostra història s'ha perdut, i (també amb lamemòria) l'art d'aquest ofici, ja que malaura-dament aquest tipus de patrimoni es perdamb l’enderroc dels edificis. És cert que exis-teixen tècniques modernes d'estuc, però devegades aquestes no poden restaurar treballsd'aquest estil per motius diversos. Cal pren-dre consciència i preservar el nostre patrimo-ni, que forma part de la nostra història, la detots, i la del Poble i instar l'AdministracióPública que ajudi a conservar-ho.

Anna Esteve i PalaciosLlicenciada en Història de l’Art per la UAB

Estuc de la façana

Estuc de l’escala

PPeerrssoonnaattggeess LLooccaa llss

Joaquima Guasch iCalzada va néixer l'any

1926 a Parets. És una persona que de ben petita jali agradava recitar a l'escola. Ha escrit i recitatpoesies en diferents concursos i ha estat guardona-da en vàries ocasions . Ha participat i és membrede "Niu d'Art". També és cantaire del cor Art iUnió. És una dona que té una gran estimació pelseu poble i alhora posseeix una gran memòria his-tòrica.

Quins records té vostè d'aquella esco-la republicana?

Primer de tot ja que parles de laRepública, recordo una anècdota d'aquelleseleccions municipals de l'abril de 1931. Lamainada només fèiem que anar a la mesaelectoral ja que hi havia una taula plena defruits secs i nosaltres en picàvem d'amagat.

El que si puc dir és que l'ensenyamentels fèiem en català. Els nens i les nenes anà-vem en classes separades, fins a la Guerra. Apartir del curs 1936/7 l'ensenyament eramixt. Era norma a la meva classe que tots elsalumnes canviessin de company de pupitrecada mes.

Quins mestres recorda del seu pasper l'escola nacional de Parets?

Recordo la senyoreta Carmen, DonyaCecilia, Donya María, Donya Aurelia, DonyaMatilde i la senyoreta Pura. Aquesta últimas'estava a ca la Manyana. Mestres, hi havia elSenyor Jordana, el senyor Reig, en LluísPiquer i durant la guerra Joan Manuel deImbert, conegut després com el Pare Joan.

Té algun record d' alguna sortidaescolar ?

Se'n feien vàries, però a mi m'ho tenienprohibit a casa. Ara explicaré una que vàremfer amb donya Maria. L'itinerari era Caldes-Catellterçol-L'Estany. Va ser una excursióinterdisciplinària i de contacte amb el medi.A Caldes vàrem visitar la Granja Marimon ivàrem poder observar com es feia el format-ge. Després enfilarem la carretera i vàremarribar a Castellterçol. Allà vàrem anar aveure els camps d'arbres fruiters i per últimvàrem fer una visita artística, és a dir vàremconèixer per primera vegada el monestir,d'estil arquitectònic romànic, de L'Estany. Enaquest poble vàrem dinar i a la tarda tornà-vem cap a casa. Realment en tinc molt bonrecord!

Com era l'escola durant la GuerraCivil?

A Parets va arribar un mestre que esdeia Joan Manuel de Imbert. Més tard vàremsaber que era sacerdot. Va ser molt estimat aParets; després, a la postguerra, tots el conei-xíem com el Pare Joan. Com he dit abans lesaules les compartíem nens i nenes. Era unensenyament mixt. El Pare Joan va ser unmestre que va deixar petja. Tinc ben presentque el divendres ens ensenyava Urbanitat, ésa dir ens explicava normes de comportament.Era un home que li agradava treballar casospràctics. Recordo que una vegada ens va por-tar a buscar bolets. Tots vàrem collir-ne, peròen arribar a classe el professor no n'haviacollit cap; aleshores va preguntar a la classe sili’n podíem donar algun. Els alumnes n'hivaren lliurar alguns. Un xicot li va dir: "agafiels que vulgui". El mestre va contestar: "Aixòés el que volia sentir". Una lliçó de solidaritat!

Durant la Guerra, a la diada de reis escelebrava la "Festa del nen". Era una festamolt treballada i es cantava, es feien ballets icada nen/a rebia una joguina.

Els diumenges, el Pare Joan ens porta-va al cinema. Cal dir també que durant una

època vàrem fer les classes al jardí del Cafè deBaix, ja que pintaven el col·legi i varen posartaules noves.

L'any 1938, Joan Manuel de Imbert vaser cridat a files per anar al front de guerra.Tots els seus alumnes ens vàrem consternar iens va saber molt greu que el mestre ens dei-xes. Des del front ens enviava cartes i comanècdota cal dir que en cada enviament decorrespondència hi lliurava una cigarreta, iens deia: "Això és per al vostre pare".

Què en recorda del Carnestoltesrepublicà?

El dissabte de Carnestoltes es feia balla la Cooperativa i al Cafè de Baix (l'actual res-taurant El Jardí), només per als grans . Lagent disfrutava molt. L'endemà, a laCooperativa, era el dia dedicat a les disfressesde la canalla . Es feia un concurs. Una vegadam'hi vaig presentar vestida d'holandesa i lasegona anava de mora. Vaig obtenir el pri-mer premi i l'any següent el segon.

La Festa Major d'hivern, com es cele-brava en aquells anys de la postguerra?

La Festa Major d'hivern no tenia res aveure amb la que es fa avui en dia. La celebra-ció es feia el dia de Sant Sebastià, 20 de gener. Era una festa molt commemorada ja que elmatí a l'església es feia "l'Ofici" , és a dir lamissa major o cantada. Al migdia, a la plaça obé als col·legis, es ballava la dansa. A la tardaes feia la professó. Cal dir que només hi ana-ven homes. En els balcons de les cases hi pen-javen domassos i vànoves per tal de fer honoral pas de la imatge del sant patró de la ger-mandat. A l'arribada al temple es cantavenels goigs de Sant Sebastià. Ja ben entrada latarda els músics ja començaven a afinar elsinstruments per al ball de tarda, i després desopar continuaven amb la segona sessió deballaruga.

Cal dir que per aquesta diada les noiesestrenaven vestits, moltes en lloc de fer-hoper Nadal, com era costum, ho feien per lagran festa d'hivern.

Els aplecs són molt típics aCatalunya, però els paretans en teníem unde molt nostre, L'aplec de Sant Valerià.Expliqui els seus records.

Als paretans ens agradava molt seguirels aplecs, no només el de Sant Valerià com tudius, sinó que anàvem també al santuari laMare de Déu de la Cisa, a Premià de Dalt, i aSanta Quitèria, a Vilanova del Vallès, abansVilanova de la Roca.

L'aplec de Sant Valerià es celebra elsegon diumenge després de Pasqua Florida.Es sortia de Parets a les vuit del matí direcciócap a can Oms i després enfilant el camí decan Rabassola, tot cantant, xerrant, fentbroma i xalant d'allò més. En arribar a la bàs-cula reposaven una mica i tot seguit empre-nien el trajecte fins arribar al "Pi Tort". Enaquest arbre, el jovent hi feien tres voltes perdemanar que sant Valerià els ajudés a trobarpromès o bé promesa. Recordem aquella ditapopular que diu: "A Sant Valerià qui no tépromès en va a buscar i qui en té l'hi va a dei-xar".

Al migdia es celebrava la missa a l'er-mita de Sant Valerià i després es cantaven elsgoigs del sant. Es ballaven sardanes a l'era decan Cuscó. Això ha canviat molt!

Moltes gràcies per la seva amabilitaten explicar-nos els seus records de tempspassats a Parets.

Joan Volart i BellavistaDiplomat en magisteri

RRaaccóó dd ’’EEffeemmèèrr iiddeess

Fa 800 anys (1207)13 de gener, consagració del temple de Sant Esteve de Parets.Fa 300 anys (1707)25 d'abril, Batalla d'Almansa: les tropes de Felip de Borbó derroten les de l'arxiduc Carles d'Àus-tria i suposa la caiguda del País Valencià en mans de les forces castellano-franceses.29 de juny, per decret, Felip V deroga els furs del País Valencià i d'Aragó.Fa 200 anys (1807)4 d'agost, es descobreix la Dama d'Elx a Alcúdia, important troballa arqueològica ibera. Fa 150 anys (1857)4 de gener, s'inaugura el traçat ferroviari entre Mataró i Arenys (Maresme).Fa 100 anys (1907)18 de juny, la Diputació de Barcelona crea l'Institut d'Estudis Catalans.Fa 75 anys (1932)9 de setembre, les Corts espanyoles aproven l’Estatut d’Autonomia de Catalunya.Fundació del Club Bàsquet Parets.Fa 25 anys (1982)7 de juny, l'editorial Bruguera fa suspensió de pagaments per valor de 3,900 milions de pessetes.

RRaaccóó ppooèètt ii cc

BROLLS CAMPEROLSCamperol que estima la terra,

I al seu tarannà s'aferraPerquè com el conreu no hi ha res,Es relleu de treballar a tota hora,Treball que amb delit atresora,Abrigall de la vida del pagès.

Camperol que es deslliga del bullici,d'un marangum, annex a un desfici,

d'aquest quefer esvalotat,d'aquesta diversitat humana,com disseny de gran sardana,

en tot poble o gran ciutat.

Treball del camp que condicia,Fruint d'un aire que acaricia,

Matinejant a sol ixent,Alateja el pit i respira,

Rebutjant límit que capgiraSi hi manca sentiment.

Camperol, coneix que la masia,Hi regna pau i alegriai irrebatible quietud,

encara que la tasca és forta,al llarg del bancal i l'hora

no hi rescabala el temps vençut.

Ell assumeix la fal.lera,del fruit que dóna la quartera,

fruit a casa ben vingut,guany de la vida pagesa,

curulla de senzillesai plena de contingut.

No es plany d'atrafegada vida,D'aquest treball que sens mida,

Sembra a l'hivern, collita a l'estiu,Si cal, repòs a les rouredes,A l'ombreig de salzeredes,

De bracet al seu cultiu.

Viu del camp, clam a la natura,Llaurant al bancal a la planura,

Regant d'inquiets brolladors,Veu el sembrat, tot fortalesa,Doll de bravura i honradesaCom so de picarols i tambors

Ànim camperols incansables,Sense aspror, us siguin favorables

L'empeny que us heu assignat,Que ja granaran les espigues,Vosaltres com les formigues,La golfa plena, fins el teulat.

per Josep Malla

Situada a mig camí entre el passat i elfutur, la realitat i la ficció, "L'Harúspex" contala història d'un personatge aparentmentimmers en la mediocritat.

En Testòrides Calcant és un home sol-ter que viu de lloguer en un petit pis i ambl'única companyia d'una cadernera. Treballacom a encarregat de fer les fotocòpies en unagran empresa i els pocs amics que té són tanestranys com ell.

Tanmateix, un bon dia, l'anònim per-sonatge descobreix que posseeix la facultatd'endevinar el futur. A partir d'aquí, la sevavida farà un tomb, encetarà una desconcer-tant etapa d'iniciació que el durà, finalment, aconvertir-se en l'endevinador oficial de labatalla més famosa de la Història: la guerrade Troia.

Les seves prediccions marcaran el cursde la llarga i sagnant lluita fins esdevenir l'he-roi del seu país. I a la seva vora transitaran elsherois més coneguts de la mitologia grega, elsprotagonistes de la Ilíada, l'Odissea i altresrelats de la Grècia antiga; Alexandre, conegutcom a Paris, bojament enamorat d’Hèlena;Aquil·les, un jove cridat a ser recordat per lesgeneracions futures a disgust de la sevaembogida mare; els metges que participarenen la guerra, Podaliri i Macàon; els valentsguerrers com Ulisses, Aiant i Hèctor, l'heroi

dels troians. També els déus hi tenen cabudai així, Hera, Afrodita i Atenea es mostren abo-cades a una lluita particular per a veure quinaés la més bella.

L'Harúspex és una novel·la que esta-bleix un joc irònic entre els distints personat-ges de la mitologia grega, els despulla del seusentit original, els aïlla del seu context histò-ric i els transporta a situacions actuals i quo-tidianes. Tanmateix, els protagonistes de l'o-bra mantenen en tot moment l'essència delque foren, unes icones que han sobreviscutmés de dos mil anys d'història fins arribar alsnostres dies.

Autor: Carlos Zafon i Llopis, nascut aBarcelona actualment viu a Parets. És llicen-ciat en Medicina i Cirurgia i aficionat a la lec-tura dels clàssics.

RReesssseennyyaa ll ii tteerrààrr iiaa

Editat per: Centre d’Estudis Locals PARIETES Número d’inscripció: 31584/1Data d’inscripció: 31/01/2006

Redactors: Josep Comas, Anna Esteve, Marta Garcia, Josep Malla, Rosa Martí, Marià Pou,Roger Prims, Antoni Puig, Josep Puig, Silvia Santana, Joan Volart.Correctora lingüística: Maria Antonia FitéLogotip: Lluís MirasComposició i Muntatge: Esteve Conill i Ferran VidalAdreça de contacte: parietes@gmail.com

TOT TIPUS DE TREBALLS VERTICALS RELACIONATSAMB LA REHABILITACIÓ I MANTENIMENT

D’EDIFICACIÓ URBANA i INDUSTRIALC/ Ca n’Oms, 2 Baixos08150 Parets del Valles

935 738 952 - www.gravitat.es

GERMAN MOTORS, SA.Autovia de l’Ametlla, km 0’2.

Pol. Ind. del Radium. 08400 GranollersTel 938466333 Fax 938466627