Curs d’inducció per a directors i directores novells. Gestió comptenencial del curriculum i autonomia pedagògica

1

Desplegament del currículum competencial i model didàctic

1.Competències.

La finalitat de l'educació primària és proporcionar a tots els nens i les nenes les

competències que els permetin assegurar el seu desenvolupament personal i social;

adquirir les habilitats i les competències culturals i socials relatives a l'expressió i

comprensió oral, a la lectura i a l'escriptura, al càlcul, a la igualtat de drets i

oportunitats entre homes i dones, a l'autonomia personal, la coresponsabilitat i la

interdependència personal, a la resolució de problemes i als coneixements bàsics de la

ciència, la cultura i la convivència, el rebuig de tot tipus de comportaments

discriminatoris per raó de sexe; desenvolupar la competència d'expressar el que s'ha

après, d'explicar amb raons coherents, fiables i ben justificades el seu punt de vista i la

seva opinió, de saber escoltar el punt de vista dels altres amb respecte i d'arribar a

acords quan sigui necessari; desenvolupar les habilitats socials, d'esforç, treball i

estudi; expressar el sentit artístic, la creativitat i l'afectivitat; i conèixer els elements

bàsics de la llengua, la història, la geografia i les tradicions pròpies de Catalunya que

permetin el seu arrelament.

(Del Decret 142/2007, de 26 de juny, pel qual s'estableix l'ordenació dels ensenyaments de l'educació

primària)

La finalitat de l’Educació secundària obligatòria és proporcionar a tots els nois i les

noies una educació que els permeti assegurar un desenvolupament personal sòlid,

adquirir les habilitats i les competències culturals i socials relatives a l’expressió i

comprensió oral, a l’escriptura, al càlcul, a la resolució de problemes de la vida

quotidiana, al rebuig de tot tipus de comportaments discriminatoris per raó de sexe, la

igualtat de drets i oportunitats entre dones i homes, l’autonomia personal, la

corresponsabilitat i la interdependència personal i a la comprensió dels elements bàsics

del món en els aspectes científic, social i cultural, en particular aquells elements que

permetin un coneixement i arrelament a Catalunya. Així mateix, ha de contribuir a

desenvolupar les habilitats socials de treball i d’estudi amb autonomia i esperit crític,

la sensibilitat artística, la creativitat i l’afectivitat de tots els nois i les noies.

(Del Decret 143/2007, de 26 de juny, pel qual s'estableix l'ordenació dels ensenyaments de l'educació

secundària obligatòria)

S’entén per competència la capacitat d’utilitzar els coneixements i habilitats, de

manera transversal i interactiva, en contextos i situacions que requereixen la

intervenció de coneixements vinculats a diferents sabers, cosa que implica la

comprensió, la reflexió i el discerniment tenint en compte la dimensió social de cada

situació. En l’annex 1 el decret que ordena els ensenyaments de l’educació secundària

obligatòria es defineixen les competències bàsiques generals que els nois i les noies han

de desenvolupar i consolidar en finalitzar aquesta etapa. Unes tenen caràcter

transversal, mentre que un segon grup tenen caràcter específic.

Curs d’inducció per a directors i directores novells. Gestió comptenencial del curriculum i autonomia pedagògica

2

• Les competències transversals es presenten i són necessàries en totes les

disciplines, no són específiques de cap matèria en particular. Per exemple, la

resolució de problemes, la comprensió lectora, la competència tecnològica, etc.

La comprensió lectora no és una competència pròpia i específica del llenguatge,

ja que es troba i es pot identificar clarament o en qualsevol altra disciplina —i, de

fet, l’hem de desenvolupar en totes.

• Les competències específiques són aquelles que es deriven d’una disciplina

particular. Es pot considerar que cada disciplina particular té el seu marc propi de

competències, a l’hora que en comparteix d’altres amb la resta de matèries.

Entre les competències transversals s’identifiquen les comunicatives que permeten

comprendre i expressar la realitat, les metodològiques que activen l’aprenentatge, i les

relacionades amb desenvolupament personal. Les específiques, en canvi, són aquelles

que estan relacionades amb la cultura i la visió del món, que farà que les accions dels

nois i noies siguin cada vegada més reflexives, crítiques i adequades.

Les competències que s’enumeren en els decrets es consideren bàsiques, és a dir,

necessàries perquè la persona pugui créixer i es pugui desenvolupar en el context social

en què estem situats. El sistema educatiu hauria de garantir l’assoliment de les

competències bàsiques, sense perjudici de desenvolupar-ne altres, que poden ser

fonamentals, si bé d’un altre estil.

Quadre1. Les competències bàsiques.

Competències transversals:

Les competències comunicatives:

1. Competència comunicativa lingüística i audiovisual

2. Competències artística i cultural

Les competències metodològiques:

3. Tractament de la informació i competència digital.

4. Competència matemàtica

5. Competència d’aprendre a aprendre

Les competències personals:

6. Competència d’autonomia i iniciativa personal

Competències específiques centrades en conviure i habitar el món:

7. Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic.

8. Competència social i ciutadana

Curs d’inducció per a directors i directores novells. Gestió comptenencial del curriculum i autonomia pedagògica

3

Les competències bàsiques no constitueixen una finalitat en si mateixes sinó que la seva

importància rau en que la seva adquisició contribueix:

- al desenvolupament personal de l’alumnat,

- a la pràctica de la ciutadania activa,

- a la incorporació a la vida adulta de manera satisfactòria i

- al desenvolupament de l’aprenentatge al llarg de tota la vida.

Així doncs, es pretén un desenvolupament competencial (de les competències

comunicatives, metodològiques, personals i per a la convivència i habitar el món) per tal

que la persona sigui i sàpiga actuar autònomament, pensi i comuniqui, descobreixi i

tingui iniciativa a l’hora que sàpiga conviure i habitar (comprendre i explicar) el món en

què viu.

Quadre 2 Finalitats del currículum competencial

2. Currículum

S’entén per currículum el conjunt de competències bàsiques, objectius, continguts,

mètodes pedagògics i criteris d’avaluació d’aquesta etapa. Els decrets d’ordenació dels

ensenyament formula els Objectius Generals de l’Etapa, les Competències Bàsiques i

determina per a cada matèria els objectius, per a tota l'etapa, així com els continguts i

criteris d’avaluació en els diferents cursos.

Cada centre educatiu haurà de concretar, desenvolupar i completar el currículum:

• prenent en consideració els principis educatius del propi centre, l’origen ètnic i

social del seu alumnat, la vinculació amb el seu entorn,

• adoptant els mètodes pedagògics més adients amb els seus plantejaments

educatius, que no podran desestimar els aspectes normatius.

El currículum elaborat pel centre formarà part del seu Projecte Educatiu.

Curs d’inducció per a directors i directores novells. Gestió comptenencial del curriculum i autonomia pedagògica

4

Tot i que el decret, com en decrets anteriors, formula el conjunt de matèries que

s’integren en el currículum, introdueix una variació en relació a organitzacions

anteriors. La finalitat central de cadascuna de les matèries curriculars, més enllà dels

objectius específics que s’hi enumeren, és el desenvolupament de les competències

bàsiques. Cadascuna de les matèries pot contribuir al desenvolupament de diferents

competències i, a la vegada, l’assoliment de cada una de les competències bàsiques

derivarà del treball en distintes matèries. Els objectius i els continguts de cadascuna de

les matèries curriculars han de tenir en compte el desenvolupament integral de totes les

competències bàsiques i, en conseqüència, caldrà que des de totes les matèries es

considerin les competències comunicatives, les metodològiques, les personals i, de les

específiques, aquells aspectes peculiars que es relacionen amb la pròpia disciplina. Per

això, en el decret que ordena els ensenyaments, es descriu per a cada matèria

curricular la seva aportació al desenvolupament de les competències bàsiques, a l’hora

que es detallen els objectius generals, els continguts i criteris d’avaluació de cada curs.

Quadre 3 Estructura del currículum

L’organització de les activitats a l’aula i el funcionament dels centres, les activitats

docents, les formes de relació i de comunicació que s’estableixen entre la comunitat

educativa i la relació amb l’entorn, han de contribuir a la consolidació de les

competències bàsiques. Les matèries deixen de ser camps isolats amb alguna

interconnexió. Les matèries, més enllà de la importància dels seus propis continguts, es

converteixen en l’instrument de referència per desenvolupar i assolir les competències

bàsiques de l’etapa. Dit d’altra manera, l’eficàcia en la consecució de les competències

bàsiques depèn d’una bona coordinació de les activitats escolars de totes les matèries

curriculars. I és en aquest context que resulta clau l’organització del centre i de les

aules que es concreta en aspectes com:

- l’articulació dels diferents àmbits d’organització del professorat com els cicles i

nivells,

Curs d’inducció per a directors i directores novells. Gestió comptenencial del curriculum i autonomia pedagògica

5

- la participació de l’alumnat en la dinàmica del centre i en el propi procés

d'aprenentatge,

- la complementació del treball individual i el treball cooperatiu,

- l’ús de determinades metodologies i recursos didàctics,

- l’acció tutorial amb atenció especial a les relacions amb les famílies,

- la planificació de les activitats complementàries i extraescolars

Prenent en consideració dos dels objectius del sistema educatiu com són la reducció del

fracàs escolar -millora dels resultats educatius- i l’increment de la cohesió social, un

currículum competencial pot ajudar a definir estratègies d’actuació en forma de línies

de millora vinculades a projectes de centre que inclouen el treball comú des de

diferents àmbits o matèries curriculars. Així per a cadascun d’aquests projectes es pot

definir, des de cada àmbit o matèria, el grau d’aportació i intervenció específic. Són

exemples de projectes de millora de caràcter transversal:

- el desenvolupament i millora de l’autonomia de l’alumnat,

- el desenvolupament de valors i creixement emocional,

- la diversificació de la gestió d’aula (treball en grup, treball cooperatiu),

- el tractament transversal de la llengua,

- la funcionalitat dels aprenentatges,

- la incorporació de metodologies centrades en l’activitat de l’alumnat (treball per

projectes, ABP, ...),

- la incorporació i tractament de les TACs,

- la incorporació a l’aula ordinària de l’alumnat procedent de l’aula d’acollida,

- la programació i desenvolupament dels programes de diversificació curricular,

- (tots aquells que el centre ja tingui endegats com a resultat de la seva tradició

pedagògica o d’altres que resulten de la preocupació i motivació comunes del grup de

professorat)

Cal observar que per a cada estratègia/proposta de millora es requereix la intervenció

coordinada dels diferents departaments didàctics així com dels equips educatius de

nivell. Caldrà decidir de forma compartida:

- el conjunt d’accions en què es concretarà (decisions sobre la contextualització dels

continguts, metodologies d’ensenyament i d’aprenentatge, gestió de l’aula i rols del

docent i l’alumnat, avaluació, ...), així com delimitar els recursos, la temporització, el

responsable i els indicadors d’execució i de resultat.

- els recursos necessaris (personals, materials, formatius, -econòmics-)

- el marc temporal de desenvolupament i aplicació de les accions

- els indicadors d’execució i de resultat,

- el responsable o coordinador de l’estratègia.

Curs d’inducció per a directors i directores novells. Gestió comptenencial del curriculum i autonomia pedagògica

6

Quadre 4 Objectius del sistema educatiu, estratègies d’actuació i desenvolupament de competències

3. Model didàctic

Podem entendre que un model didàctic és un pla estructurat que facilita el

desenvolupament del currículum, el disseny d’activitats d’ensenyament/aprenentatge i

l’orientació de l’acció a les aules. Podem parlar del model didàctic d’un professor o

professora, però també d’un equip educatiu, d’un cicle, d’un departament o el d’un

centre d’ensenyament. En referir-nos a un equip, un cicle, un departament o a la

totalitat del claustre, és òbvia la necessitat de compartir i aplicar certes pautes

comunes a l’organització i desplegament curricular.

Tot model didàctic es fonamenta sobre els seus components explícits, és a dir,

continguts curriculars, estratègies d’ensenyament, estratègies d’aprenentatges,

dispositiu d’avaluació i gestió social de l’aula. La tasca educativa es concreta a partir

dels valors que donem a aquests components. Els components d’un model interaccionen

i s’interrelacionen per constituir un veritable sistema dinàmic. En aquest sistema

continguts, estratègies, avaluació i gestió, lluny d’excloure’s mútuament es comuniquen

a la manera d’uns vasos comunicants on cada recipient és sensible al nivell de tots els

altres.

Curs d’inducció per a directors i directores novells. Gestió comptenencial del curriculum i autonomia pedagògica

7

Quadre 5 Model didàctic

Concretem el significat de cada component.

- continguts curriculars : el conjunt de sabers propis de les matèries que es consideren

prou importants per ser ensenyats; es refereix als coneixements, als procediments i als

hàbits, actituds i normes de conducta que es pretén desenvolupar en l’alumnat.

- estratègies d’ensenyament : la forma com s’organitzen les activitats, els recursos i el

grau d’interacció entre alumnes i professorat; es refereix a les estratègies que usa el

professorat per tal d’ensenyar uns continguts.

- estratègies d’aprenentatge : la capacitat per prendre decisions (i dur-les a terme!) en

relació als objectes que s’han d’aprendre i a la millor forma de fer-ho; es refereix a les

estratègies que desenvolupen les persones, a les accions que han de realitzar, per dur a

terme l’aprenentatge dels continguts que se les pretén ensenyar.

- dispositiu d’avaluació : l’elaboració de balanços fiables dels resultats obtinguts pels

estudiants al llarg del procés d'aprenentatge, però també la identificació de les

dificultats i els progressos dels estudiants per poder adaptar els processos

d’ensenyament a les necessitats d’aprenentatge; es refereix a les decisions que pren el

professorat en relació al grau d’aprenentatge dels continguts tant durant el

desenvolupament de la unitat com un cop finalitzada.

- gestió social de l’aula : l’organització del grup classe pel que fa tant al paper del

professorat com a la gestió del temps, l’espai, les tasques i la forma d’agrupar

Curs d’inducció per a directors i directores novells. Gestió comptenencial del curriculum i autonomia pedagògica

8

l’alumnat; es refereix a com s’organitza el conjunt d’interaccions a l’aula (professor

�� alumnes; alumnes �� alumnes) així com a l’autonomia, per part de l’alumnat, a

l’hora de prendre decisions sobre els procés d’aprenentatge.

El desplegament d’un currículum competencial, com el que es planteja per a

l’ensenyament obligatori exigeix un cert plantejament estratègic que comporta prendre

determinades decisions relacionades amb el model didàctic i que, per tant, afecten als

seus components. Entre d’altres raons perquè defineix quines són les finalitats

educatives que han de ser assumides per l’alumnat un cop acabada l’educació

obligatòria: que la persona sigui i sàpiga actuar autònomament, pensi i comuniqui,

descobreixi i tingui iniciativa a l’hora que sàpiga conviure i habitar (comprendre i

explicar) el món en què viu.

Aquestes finalitats transcendeixen la feina que es fa en cadascuna de les matèries i

nivells i cal buscar la sinèrgia que significa prendre i desenvolupar decisions i accions

compartides. Per això és responsabilitat dels centres, i s’ha de fer en el marc del

conjunt de projectes de centre (i per a cadascun dels projectes), escollir el

posicionament més adequat pel que fa als components del model. Decisions sobre la

contextualització dels continguts, la seva funcionalitat, el plantejament de les unitats,

la seqüència i organització de les activitats, las tasques que haurà de realitzar

l’alumnat, la presa de decisions sobre els recursos, els espais i les accions a realitzar per

tal d’aprendre els continguts, el grau d’interacció entre els alumnes, ... han de deixar

de ser responsabilitat d’un únic professor de nivell o de matèria, per convertir-se en

acords de nivell o de cicle, orientant aquesta determinació cap el treball conjunt de les

competències bàsiques.