Desplegament Llei Equipaments Comercials(de Comerç)

  • Published on
    14-Jul-2016

  • View
    216

  • Download
    3

Embed Size (px)

DESCRIPTION

Desplegament Llei Equipaments Comercials(de Comer)

Transcript

<ul><li><p>DEPARTAMENTDE JUSTCIA</p><p>RESOLUCIJUS/3253/2006, de 9 de setembre, per la qualsaprova la creaci de lAgrupaci de Secretariesde Jutjats de Pau nmero 58.</p><p>Ats que els ajuntaments dels municipis dAl-farrs, Almenar i Ivars de Noguera van sollicitaral Departament de Justcia laprovaci de lacreaci de lAgrupaci de Secretaries de Jutjatsde Pau integrada per les respectives secretari-es;</p><p>Ats que el Consell General del Poder Judi-cial, amb data 22 de mar de 2006, va emetre uninforme favorable sobre la creaci de lagrupaciesmentada;</p><p>Ats que sha complert el trmit daudinciaal Collegi dAdvocats de Lleida, al Collegi deProcuradors dels Tribunals de Lleida, als con-sells comarcals de la Noguera i el Segri, aix coma les organitzacions sindicals ms representati-ves;</p><p>Vistes la Llei orgnica 6/1985, d1 de juliol, delpoder judicial, modificada per la Llei orgnica19/2003, de 23 de desembre; la Llei 38/1988, de28 de desembre, de demarcaci i de planta ju-dicial, i el Decret 75/1997, de 18 de mar, pel quales regula el procediment de creaci i modificacide les agrupacions de secretaries de jutjats depau,</p><p>RESOLC:</p><p>1 Aprovar la creaci de lAgrupaci de Se-cretaries de Jutjats de Pau nmero 58, integradaper les secretaries dAlfarrs, Almenar i Ivarsde Noguera.</p><p>2 Aprovar el contingut de la memria quehan aprovat els sollicitants.</p><p>3 La plantilla dels cossos de funcionaris alservei de lAdministraci de justcia daquestaAgrupaci estar constituda una plaa del cosde gesti processal i administrativa, per tal quequi locupi es faci crrec de la Secretaria de lOfi-cina Judicial, i per una plaa del cos dauxili ju-dicial.</p><p>4 La seu de lAgrupaci de Secretaries deJutjats de Pau nmero 58 ser el Jutjat de PaudAlfarrs.</p><p>5 La creaci de lagrupaci tindr efectes ientrar en funcionament a partir del moment enqu sigui dotada pressupostriament i siguincobertes les places.</p><p>6 Contra aquesta Resoluci, que exhaureixla via administrativa, les persones interessadespoden interposar, amb carcter potestatiu, re-curs de reposici davant daquest rgan en eltermini dun mes; o b, recurs contencis ad-ministratiu davant la Sala Contenciosa Admi-nistrativa del Tribunal Superior de Justcia deCatalunya en el termini de dos mesos, dacordamb el que disposen els articles 14, 25 i 46 dela Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora dela jurisdicci contenciosa administrativa, totsdos terminis a comptar de lendem de la pu-blicaci daquesta Resoluci al Diari Oficial dela Generalitat de Catalunya.</p><p>Els ens locals poden interposar recurs conten-cis administratiu davant el Tribunal Superiorde Justcia de Catalunya en el termini de dos me-</p><p>sos, a comptar de lendem de la publicacidaquesta Resoluci al Diari Oficial de la Ge-neralitat de Catalunya. Aix mateix poden inter-posar, potestativament, un requeriment previ alrecurs contencis administratiu davant lrganque ha dictat lacte, en el termini de dos mesosa comptar de lendem de la seva publicaci, se-gons el que disposa larticle 44 de la Llei 29/1998,de 13 de juliol.</p><p>Igualment, poden interposar qualsevol altrerecurs que considerin convenient per a la defen-sa dels seus interessos.</p><p>7 Notificar aquesta Resoluci als interessats.</p><p>Barcelona, 9 de setembre de 2006</p><p>JOSEP M. VALLSConseller de Justcia</p><p>(06.264.090)</p><p>*</p><p>DEPARTAMENTDECONOMIA I FINANCES</p><p>DECRET378/2006, de 10 doctubre, pel qual es desplegala Llei 18/2005, de 27 de desembre, dequipamentscomercials.</p><p>La Llei 18/2005, de 27 de desembre, dequi-paments comercials, va establir el marc jurdicper a la implantaci dels establiments comercialsper tal que el desenvolupament del comer enel territori durant els propers anys tingui molten compte la seva transcendncia en la configu-raci del model de ciutat complexa, compactai socialment cohesionada que ens s propi i queel Govern i el Parlament de Catalunya volenpreservar.</p><p>Per completar aquest marc, larticulat de laLlei cont nombroses remissions al seu desple-gament reglamentari, especialment pel que faa la concreci del contingut i labast de determi-nats conceptes, aix com pel que fa a la regula-ci de determinats procediments i dels rgansque hi intervenen.</p><p>Aquest Decret refon en un text nic totes lesdisposicions que incideixen en laplicaci de laLlei i dels instruments que sen deriven, supe-rant la dispersi preexistent. Sincorpora, pertant, la regulaci de les modalitats i installacionsabans establertes en lOrdre de 26 de setembrede 1997, sobre tipologia dels establiments comer-cials, el procediment i rgim jurdic que preveialOrdre de 8 de juliol de 1998, per la qual es re-gulen els programes dorientaci per als equi-paments comercials (POEC), i el procedimenta seguir per al control del grau dimplantaci,anteriorment objecte dun tractament a part enel Decret 340/2001, de 18 de desembre, sobre elprocediment a seguir pel Servei de Competnciaen la Distribuci Comercial, actualment anome-nat Servei dOrdenaci de la Distribuci Comer-cial.</p><p>Per tot aix, la part dispositiva del Decretsestructura en sis captols, ms tres disposicionsaddicionals, quatre transitries, una derogatriai una final. El primer dels captols desenvolupaels conceptes referits als tipus destablimentscomercials que tenen rellevncia quant a lapli-caci de la Llei 18/2005, de 27 de desembre, i delPla territorial sectorial dequipaments comerci-als (PTSEC), aix com els aspectes determinantspel que fa a la seva implantaci, especialmentla seva localitzaci, el clcul de la superfcie devenda i la dotaci daparcament. Aquest cap-tol es completa amb lesment dunes obligaci-ons que han de complir amb relaci a les perso-nes consumidores.</p><p>El segon captol desenvolupa el procedimenta seguir per a latorgament de la llicncia co-mercial de la Generalitat i preveu un procedi-ment abreujat per a determinats supsits enqu la concurrncia de determinades circum-stncies permet obviar la major complexitat delprocediment establert amb carcter general.Rellevant s la regulaci de la vigncia de lallicncia, que aporta rigor i claredat especial-ment pel que fa al carcter finit de la llicnciarespecte de les parts del projecte no materia-litzades inicialment.</p><p>El captol tercer fa especfica referncia alexercici pels ens locals de la seva facultat deprogramar el desenvolupament comercial delmunicipi. En aquest sentit es regulen els contin-</p><p>DISPOSICIONS42591DOGC 4740 16.10.2006</p></li><li><p>Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Nm. 4740 16.10.200642592</p><p>guts mnims dels programes dorientaci delsequipaments comercials (POEC), el procedi-ment per elaborar-los i aprovar-los aix com lesseves particularitats quan eventualment podenincidir en la delimitaci de la trama urbana con-solidada o en la modificaci del PTSEC per aun municipi.</p><p>El captol quart fa especfica referncia a laComissi dEquipaments Comercials com argan consultiu que genera opini contrastadai criteri tcnic en tots aquells mbits en els qualses preveu la seva intervenci, afegint-se a lesseves funcions la dinformar en els procedimentsde delimitaci de les trames urbanes consolida-des. Igualment sen regula la composici, aixcom el nomenament i el cessament dels seusmembres.</p><p>El captol cinqu tracta en profunditat sobrelinforme del grau dimplantaci de les empresesde distribuci comercial. Descriu detalladamentel contingut i labast dels conceptes de mercatrellevant de producte, mercat rellevant geogrfici quota de mercat, tal com han estat acordats pelsrgans responsables en matria de comer i dedefensa de la competncia. Regula el procedi-ment a seguir en lelaboraci de linforme, aixcom el sistema de registre i publicitat dels infor-mes emesos a qu es refereix la Llei. Finalment,al captol sis, es dna tamb compliment almandat legal destablir un procediment per alelaboraci del Llibre blanc sobre la implantacidels distribudors comercials a Catalunya quegaranteixi laudincia de totes les institucions ientitats interessades.</p><p>Les tres disposicions addicionals que incor-pora el text contribueixen a aclarir la norma-tiva en qu sha de basar la classificaci de lesactivitats de venda al detall dels establimentscomercials, i els conceptes de comunicacidobertura dun establiment comercial en lm-bit normatiu dels equipaments comercials, idempresa vinculada, dacord en aquest darrercas amb la Recomanaci 2003/361 de la Comis-si Europea, de 6 de maig.</p><p>Les disposicions transitries preveuen, du-na banda, quan es procedir al nomenamentde les persones que hauran dintegrar la vo-calia de la Comissi dEquipaments Comer-cials i quina composici tindr fins aquellmoment, i, duna altra banda, la legislaciaplicable a les llicncies comercials i a lessollicituds de linforme sobre el grau dim-plantaci de les empreses de distribuci co-mercial que es troben en trmit a lentrada envigor daquest Decret. En darrer lloc, es pre-veu un rgim transitori que afecta lemissidels informes sobre el grau dimplantaci deles empreses de distribuci comercial fins alaprovaci de lordre corresponent.</p><p>El text es completa amb una disposici dero-gatria, que inclou la derogaci de les normesque desplegaven reglamentriament la Llei 17/2000, de 29 de desembre, com tamb la de lesdisposicions anteriors que han estat incorpora-des a aquest Decret. I, per ltim, cont una dis-posici final que preveu lentrada en vigor de lanorma lendem de la seva publicaci.</p><p>Amb aquest desplegament reglamentari dela Llei 18/2005, de 27 de desembre, dequipa-ments comercials, es vol posar a labast dels ope-radors i de les entitats pbliques i privades que</p><p>han dintervenir en el control de levoluci delsequipaments comercials, conceptes clars i pro-cediments senzills per tal de generar seguretatjurdica i agilitat en la tramitaci. Es tracta queels primers puguin materialitzar amb facilitat elsdrets que els corresponguin a lempara de la Lleii del Pla territorial sectorial dequipaments co-mercials que sen deriva. Es tracta tamb que elsrgans, ens i institucions trobin referncies claresper a la seva actuaci, tant des del punt de vis-ta material com formal.</p><p>Per aix en s de les facultats que tinc con-ferides, dacord amb el dictamen de la ComissiJurdica Assessora, a proposta del consellerdEconomia i Finances, i dacord amb el Go-vern,</p><p>DECRETO:</p><p>CAPTOL 1Els establiments comercials: concepte, classifica-ci i caracterstiques</p><p>Article 1Concepte</p><p>Sn establiments comercials tots els locals iinstallacions inclosos a la definici realitzada alarticle 2.1 de la Llei 18/2005, de 27 de desem-bre, dequipaments comercials.</p><p>Els establiments comercials poden ser indi-viduals o collectius, i es classifiquen tenint encompte la seva superfcie, la forma de venda,lassortiment i la relaci amb daltres establi-ments.</p><p>Als efectes del que disposen els articles 3.1.e),3.3 i 3.4 de la Llei, sentn que un establiments especialista o es dedica essencialment a lavenda dun producte o gamma de productes de-terminats quan destina, com a mnim, un 80%de la superfcie de venda a lactivitat en qes-ti.</p><p>SECCI 1AEstabliments comercials individuals</p><p>Article 2Establiments basats essencialment en la venda deproductes quotidians</p><p>Sentn per venda de productes quotidians elconjunt doferta essencialment dalimentaci idrogueria. Els establiments basats essencialmenten la venda de productes quotidians es classifi-quen de la manera segent:</p><p>1. Establiments de venda personalitzada:establiments comercials de petites dimensions,generalment ubicats a la trama urbana, on elvenedor atn individualment cada comprador.</p><p>2. Establiments de venda en rgim dauto-servei: establiments dedicats a la venda de pro-ductes de consum quotidi, bsicament ali-mentaci i drogueria, dels quals el client esproveeix directament; tamb poden incloureseccions ateses amb el sistema de venda per-sonalitzada. Sinclouen en aquesta categoria,segons les seves dimensions, els establimentssegents:</p><p>a) Autoserveis: establiments que tenen unasuperfcie de venda inferior a 150 m2.</p><p>b) Superserveis: establiments que tenen unasuperfcie de venda dentre 150 m2 i 399 m2.</p><p>c) Supermercats: establiments que tenen unasuperfcie de venda dentre 400 m2 i 2.499 m2.</p><p>Aquests tipus destabliments tamb comptenamb altres productes no alimentaris. Es classi-fiquen en dos grups:</p><p>Supermercats petits: amb una superfcie devenda entre 400 m2 i 1.299 m2.</p><p>Supermercats grans: amb una superfcie devenda entre 1.300 m2 i 2.499 m2.</p><p>Article 3Hipermercats</p><p>Establiments que ofereixen en rgim dau-toservei un ampli conjunt de productes de con-sum quotidi i no quotidi i que disposen dunagran rea daparcament prpia. Segons la sevasuperfcie de venda, que sempre s igual o su-perior a 2.500 m2, es classifiquen en els grupssegents:</p><p>a) Hipermercats petits: amb una superfciede venda entre 2.500 m2 i 4.999 m2.</p><p>b) Hipermercats mitjans: amb una superf-cie de venda entre 5.000 m2 i 9.999 m2.</p><p>c) Hipermercats grans: amb una superfcie devenda igual o superior a 10.000 m2.</p><p>Article 4Grans magatzems</p><p>Establiments organitzats per seccions, amb unassortiment ampli i profund, que ofereixen alpblic, amb sistema de venda assistida, diferentsproductes dequipament de la persona, dequi-pament de la llar, articles i serveis diversos; tam-b shi poden incloure productes dalimentaci.La seva superfcie de venda s generalmentsuperior als 15.000 m2.</p><p>Article 5Establiments basats en la venda de productes noquotidians</p><p>5.1 Establiments en rgim de venda perso-nalitzada.</p><p>Establiments comercials de productes deconsum ocasional que ofereixen un assortimentcurt per profund en una determinada brancadactivitat. Generalment es localitzen allada-ment en el continu urb, per tamb formen partdels equipaments comercials collectius. El sis-tema de venda s tant el de venda personalitzadacom el de venda assistida i presenten superfciesde venda inferiors a 1.000 m2.</p><p>5.2 Superfcies especialitzades.Establiments comercials, generalment en</p><p>rgim dautoservei orientats a la venda dunagamma determinada de productes de consumocasional, amb superfcies de venda superiorsa 1.000 m2. Dentre aquests tipus destablimentses poden distingir, entre daltres, els subsectorssegents:</p><p>a) Els centres de bricolatge:Es consideren centres de bricolatge els esta-</p><p>bliments amb superfcies de venda superiors a1.000 m2 els quals ofereixen, en rgim dautoser-vei, un assortiment de productes no alimenta-ris concretat en una srie de seccions sense quecap daquestes superi el 25% del total de loferta.Les seccions bsiques daquest tipus destabli-ment sn, entre daltres: pintura i derivats, fer-reteria, fustes, revestiments, eines i materials pera la construcci, electricitat, jardineria, mobiliarii decoraci de la llar, i altres. Disposa, habitu-alment, duna secci dedicada a lassessorament,al suport tcnic i a la manipulaci de determi-nats productes (fustes, vidres, miralls) i soferei-xen determinats serveis: lloguer de furgonetes,eines i maquinria.</p></li><li><p>Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Nm. 4740 16.10.2006 42593</p><p>b) Els centres de jardineria:Es consideren centres de jardineria els esta-</p><p>bliments amb superfcies de venda superiors a1.000 m2 els quals ofereixen essencialment unassortiment de productes relacionats amb elconreu de flors i plantes vives. Tamb disposendaltres seccions dedicades a la venda deines,utillatge i accessoris per a la cura de les plantes,mobiliari de j...</p></li></ul>