Deu punts per entendre el procés escocès

  • View
    212

  • Download
    0

Embed Size (px)

DESCRIPTION

La passada tardor vaig estar estudiant a Escòcia, a la Universitat de Stirling. Vaig fer algunes assignatures de política britànica. Va ser especialment interessant: el poble escocès viu un procés cap a la celebració d’un referèndum d’independència amb característiques similars (i també moltes diferències) del de Catalunya. Ja hi ha data, el 18 de setembre de 2014. He escrit aquesta guia en deu punts per aquells que vulguin aprofundir en el procés. Tot i el format estructurat en punts no és breu. És poti-poti del que he après allà, la recerca que he fet posteriorment i algunes anècdotes personals. Som-hi.

Text of Deu punts per entendre el procés escocès

  • Deu punts per entendre el procs escocs Albert Guasch La passada tardor vaig estar estudiant a Esccia, a la Universitat de Stirling. Vaig fer algunes assignatures de poltica britnica. Va ser especialment interessant: el poble escocs viu un procs cap a la celebraci dun referndum dindependncia amb caracterstiques similars (i tamb moltes diferncies) del de Catalunya. Ja hi ha data, el 18 de setembre de 2014. He escrit aquesta guia en deu punts per aquells que vulguin aprofundir en el procs. Tot i el format estructurat en punts no s breu. s poti-poti del que he aprs all, la recerca que he fet posteriorment i algunes ancdotes personals. Som-hi. (1) Al Regne Unit no hi ha caf per a tothom

    El Regne Unit, com Espanya, s un estat de tradici centralista que sha descentralitzat per les reivindicacions de la perifria. Tot i aix, el mtic caf para todos peninsular, que implica igualtat en el trasps de competncies perqu les comunitats espanyoles no histriques tinguin les mateixes competncies que les nacionalitats, no es veu necessari. Si Esccia reclama lautogovern, no ha de ser el mateix que el de Galles, que t fora ms afinitat amb les lleis del Parlament Britnic. I mentre Esccia i Galles obtenen lautonomia, Anglaterra la rebutja. Ells continuen governant-se a travs del poder centralitzat de Westminster, seu del Parlament Britnic. Enlloc del regionalisme, Anglaterra es descentralitza cap el localisme; s a dir als municipis enlloc de les regions.

    El 1997 els escocesos van votar en referndum tenir un parlament regional i crear la figura de First Minister. El procs es coneix com a Devolution (devoluci de competncies) i era llargament reclamat pel nacionalisme escocs i fins i tot per algunes corrents dins dels partits centrals britnics. Dos anys ms tard, ja tenien el seu govern propi. Per qu els va donar aquesta autonomia? El govern Laborista de Tony Blair havia pujat al poder amb la promesa de resoldre les crisis territorials de Gran Bretanya duna vegada per totes. Hi havia dues corrents de pensament sobre els efectes de lautogovern. Tom Dallyel un parlamentari laborista deia aleshores lautogovern s un pendent relliscs cap a la independncia. Un altre laborista, George Robertson, en canvi, deia lautogovern donar el cop de grcia al nacionalisme Tanmateix, el Partit Laborista tenia una bona motivaci per fer-ho. A Esccia, el seu principal competidor no s el Partit Conservador (que s molt minoritari a Esccia), sin el Partit Nacionalista Escocs (Dara endavant mhi referir com a SNP), que aglutina prcticament tot el nacionalisme escocs. En leix esquerra-dreta es disputa lespai socialdemcrata amb el Partit Laborista Escocs que es percep com un partit ms britnic. Per tant, electoralment lautogovern interessava als laboristes. Tony Blair i el seu cercle van creure durant els anys 90 que si permetien la creaci dun

  • Parlament Escocs, desactivarien la necessitat de nacionalisme i la poblaci escocesa es decantaria massivament pel Partit Laborista, la marca de Blair.

    No va anar exactament aix. El SNP va saber collocar-se a laltura del repte. Si b el nounat Parlament Escocs va ser governat pels Laboristes, el 2007, els nacionalismes escocesos van poder governar en minoria i demostrar la seva vlua. El 2011 van renovar el seu suport, aquest cop amb una majoria absoluta, que els va permetre dur a terme el seu projecte estrella: el referndum per la independncia dEsccia. La descentralitzaci de Gran Bretanya resolia altres situacions, a ms de lescocesa. A Galles la reivindicaci era menys intensa i va resultar en una Assemblea Nacional amb poders legislatius ms limitats que els escocesos. A Irlanda del Nord, que ja havia tingut assemblea prpia en el passat, interessava pel procs de pau acostar la comunitat irlandesa i la unionista en un parlament local. El Regne Unit va avaluar les necessitats de cada comunitat i va atorgar un autogovern en conseqncia. No va haver-hi, en canvi, la gelosia i les renyines prpies que impulsen el caf per a tothom. (2) El Regne Unit no t constituci

    El Regne Unit no t una Carta Magna com la majoria de pasos del mn. s un pas obert en canal. Tcnicament shi pot aprovar qualsevol llei si es dona la majoria adequada. Si dem la meitat ms un dels Membres del Parlament votessin abolir la llei de llibertat de premsa, no hi ha cap ra per no fer-la efectiva. No hi ha cap llei fonamental difcil de reformar (en molts pasos, com a Espanya, es requereix una majoria de dos teros del parlament) que consagri drets i organitzacions institucionals. Les lleis sortints de les dues cambres, Cambra dels Comuns i Cambra dels Lords, sn considerades el grau ms alt de legislaci sobirana.

    Aix, hi ha tractats que legislen en matries com la relaci del Parlament amb la Monarquia, drets fonamentals, disseny institucional, etc. Tenen crrega simblica perqu en un altre pas tot aix estaria escrit en pedra en una Constituci, per a la prctica sn tant fcils de canviar com qualsevol altre llei. s un tnue coix legal del qual emanen els valors caracterstics del sistema britnic.

    Una daquestes lleis de naturalesa simblica s el Tractat de la Uni, pel qual Esccia sunia a Anglaterra per a formar la Gran Bretanya. Aquest tractat del 1707 seria la llei a derogar si Esccia esdevingus finalment un estat independent. La uni dels dos regnes va resultar en un pas nou: la Gran Bretanya. Es va considerar que era una nacionalitat prpia, la britnica i a la vegada cadascun dels dos regnes conservava la seva nacionalitat anterior, langlesa i lescocesa. Un escocs, ara per ara, s britnic, nacionalitat que comparteix amb els anglesos; per compte de dir-li angls...

    Imatge: www.universalnewsandsport.com

  • El tractat tamb diu que El Regne dAnglaterra i el Regne dEsccia suneixen en un nou Regne anomenat de Gran Bretanya per sempre ms. Aquest per sempre ms, aparent final dun conte idllic escrit fa tres-cents anys, no ha impedit que el Govern Britnic hagi establert un pacte vinculant per a fer un referndum a Esccia i derogar el tractat si surt el s. Cameron hagus pogut aferrar-shi de la mateixa manera que a Espanya es divinitza la indivisible unidad del Estado Espaol.

    (3) Al SNP no se lha votat per anar a taca

    Qui a Catalunya vota a Esquerra Republicana, passa automticament a ser categoritzat com a independentista. Aix no passa a Esccia, on votar el SNP noms s garantia de ser socialdemcrata i defensar els interessos escocesos. Cal tenir en compte que, a diferencia del Principat, el SNP t prcticament el monopoli del sentiment nacionalista escocs, enlloc de disseminar-se per lespai poltic. Les enquestes demostren que hi ha un gruix important dels seus electors que s desitgen un estat independent. No obstant aix, molta gent no ha votat el SNP per ser els lders que els portaran a taca. Perqu ho han fet, doncs?

    La victria del SNP del 2011 no sentn sense lanterior, la del 2007. Aquell any, el Partit Laborista, que dominava el Parlament Escocs des de la seva creaci, es veia molt afectat pels pecats de la seva marca a nivell nacional: sofria el desgast del govern i havia donat suport a limpopular guerra dIraq. Davant daquesta opci socialdemcrata en declivi, molts escocesos van optar per una digual per nacionalista, el SNP. Es presentaven amb un programa social gaireb idntic que el dels Laboristes per van aconseguir aparentar aire fresc. Van obtenir noms un diputat de ms que el Partit Laborista Escocs. El 2011 van renovar el seu suport amb majoria absoluta.

    El Regne Unit t uns electors molt infidels. La partida del decantament de vots es juga a lespai de centre i els estudis demostren que molts electors voten segons el que ells anomenen valence: prioritzar els resultats prctics dun govern per sobre de les ideologies. Aqu ha radicat lxit del SNP des que va ser escollit el 2007, ha aconseguit que els escocesos percebessin una millora en la qualitat de vida a ms de presentar-se com el partit que millor defensa els interessos del govern local. Al final, que Esccia persegueixi una agenda secessionista no s que de cop pateixi duna febrada nacionalista, sin de que molts electors han optat per un partit que creuen que gestiona i legisla correctament en assumptes com educaci, sanitat, seguretat, etctera; i que a la vegada s independentista. (4) lex Salmond, el timoner del procs escocs Tamb cal atribuir lxit del nacionalisme al seu principal lder. Alex Salmond, Primer Ministre d'Esccia i impulsor del procs s gat vell del nacionalisme escocs. Es posicion com a lder a principis dels anys 90 i va consolidar el viratge del partit cap a la socialdemocrcia i l'europeisme. Aix va collocar el partit al centre i atrapar l'espai del Laborisme que feia un viratge similar. Tot i no guanyar la primera elecci del nounat Parlament Escocs, el 1999 va aconseguir collocar-se com a cap de

  • l'oposici. El 2007 aconseguiria ser escollit Primer Ministre d'Esccia i el 2011 revalidaria el ttol amb majoria absoluta.

    El seu lideratge al SNP s slid. Al llarg de la seva carrera s'ha posicionat com un home intelligent, un poltic hbil i un llop amb pell d'home agradable i rialler. Vaig assistir a un meeting de Better Together, la campanya pel no, on el titllaven de populista i de demagog, per sobretot el temien. "Tergiversa la realitat. s un home molt perills", em va dir un empresari escocs favorable al no. Els seus referents poltics? Jordi Pujol ns un.

    Primer Esccia podria ser el seu epitafi. Busca la polmica i agita per sempre cau dempeus. A l'elecci general del Regne Unit de 2010 va declarar que "volia fer que el Parlament Britnic balls al ritme d'Esccia." s una mostra del llenguatge combatiu que utilitza. T guerra per estona: Durant aquesta mateixa campanya va portar la BBC a judici perqu no el van convidar al debat general entre David Cameron, Gordon Brown i Nick Clegg, tot i que no va guanyar. Seguint amb la BBC, en plena entrevista amb el pre