dibuix planta

VECLUS, s.l.Francesc Caballé i Reinald Gonzàlez. Gestió i documentació del patrimoni arquitectònic i arqueològicC./ Princesa, 57, 1-2. 08003 BarcelonaTelf/Fax: 933 196 551 e-mail: [email protected]

Estudi històric i arquitectònic de la finca núm. 1 del carrer de les Caputxes(núm. 7-8 de la Plaça Santa Maria) de Barcelona

Barcelona, juliol de 2007

ESTUDI HISTÒRIC I ARQUITECTÒNIC DE LA FINCA NÚM. 1 DEL CARRER DE LES CAPUTXES DE BARCELONA

Direcció: Francesc Caballé Reinald Gonzàlez

Recerca i realització: Lluís M. Bou Francesc Caballé

Per a qualsevol ús de les informacions o imatges contingudes en aquest estudi caldrà citar-ne el seu origen i autoria.


Sumari

Consideracions prèvies......................................................................................................... 1

Localització i descripció ........................................................................................................ 2

Evolució Històrica................................................................................................................ 26

Conclusions ........................................................................................................................ 39

Apèndix Documental ........................................................................................................... 40


Consideracions prèvies

1

Consideracions prèvies

El present estudi històrico-arquitectònic ha tingut com a objectiu l'anàlisi històrico-constructiva

de la finca núm. 1 del carrer de les Caputxes de Barcelona (núm. 7-8 de la Plaça Santa Maria),

així com la de totes les referències documentals que s’han pogut localitzar sobre el seu origen i

evolució al llarg del temps.

Per tal de dur a terme les tasques d'aquest estudi s’ha comptat amb la planimetria,

proporcionada per Costa Gabinet Topogràfic s.l., de l’estat actual de la finca. Dita planimetria

permet entendre l’exposició descriptiva dels diferents espais de què consta la finca que veiem

avui dia i ha servit de base per a les plantes de la seqüència històrica elaborada.

Durant el treball de camp s’ha tingut accés als espais comuns (vestíbul, caixa d’escala i terrat) i

a cadascun dels habitatges, llevat dels dos locals de la planta baixa –actualement en ús.

El treball, presentat en format paper i en suport informàtic, inclou un ampli reportatge fotogràfic,

així com la reproducció de la documentació recercada més rellevant sobre l’evolució històrica de

la finca.

Els autors


Localització i descripció

2




3


L’edifici objecte d’estudi es troba inscrit en la parcel·la número 001 de la petita illa de cases

delimitada pels carrers de les Caputxes, dels Abaixadors i la plaça Santa Maria, i indicada en el

parcel·lari adjunt amb el número d’illa 0112060 / 16186. Construït entre mitgeres, l’edifici se

situa a la part més septentrional de l’illa. La parcel·la on s’insereix l’edifici es força irregular i

afronta a la plaça Santa Maria i al carrer de les Caputxes; és en aquest darrer carrer on se situa

la porta d’accés a la zona de vestíbul que mena a la caixa d’escala que comunica amb els

diferents nivells de què consta la finca. Al mur perimetral més septentrional s’hi adossa la font

gòtica, damunt la qual s’assenta un petit volum edificat la superfície del qual forma part del pis

principal, on hi té l’accés; des del primer pis també s’accedeix a un espai que s’organitza com

una petita terrassa, espai desenvolupat sobre el petit volum situat damunt la font gòtica.

Vista aèria de la zona dels voltants de l’església de SantaMaria del Mar, amb la plaça Santa Maria davant de l’edifici

de l’església, on afronta una de les façanes de l’edifici, lasituació del qual s’ha indicat amb un cercle i en el parcel·lari

adjunt amb una trama de color blau

Parcel·lari de l’illa on s’insereixl’edifici objecte d’estudi tot indicant

la seva situació amb una trama decolor blau. A la imatge inferior dreta,

vista general de l’illa, on es potobservar l’edifici i la font adossada al

mur perimetral més septentrional



4

En alçat, l’edifici s’estructura en planta baixa,

entresòl, quatre pisos i terrat pla transitable,

amb dues façanes afrontades als carrers

esmentats i una tercera que afronta a la part

més septentrional; aquesta darrera es

desenvolupa a partir del segon pis ja que

disposa de la font gòtica adossada. És

probable que el mur mitger més septentrional

de l’edifici objecte d’estudi, aprofiti l’estructura

del mur perimetral de la font. Les dues

façanes presenten una estructura d’obertures

diferent, més desenvolupada la que afrontada

al carrer de les Caputxes, ja que en el seu

moment la façana que dóna a la plaça de

Santa Maria, ho feia a un cementiri. És

probable que per aquest motiu la porta

d’accés a l’immoble i l’estructura compositiva

de més pes es

desenvolupés a la

façana del carrer de les

Caputxes.

Detall de la font gòtica damunt la qual s’observen uns volums construïts (indicatsamb un cercle vermell). Damunt d’aquestes línies, alçat de la façana afrontada alcarrer de les Caputxes, on es poden observar les mateixes estructures construïdesdamunt la font gòtica, l’accés a les quals s’efectua des del pis principal i primer

de l’edifici objecte d’estudi

Vista, des del balcó delsegon pis situat a la façana

septentrional, del’estructura construïdadamunt la font gòtica

16

I.Te

E

1

3

6

7-8

VI.Te

VII.T

e

VI.Te

001

002

ABAIXADORS

PLAÇA

DE

SANTA MARIA

CARRER DE LES CAPUTXES

Parcel·lari de l’illa on s’ha indicat amb color blau lasituació de l’edifici objecte d’estudi; amb color vermells’indica la situació dels volums edificats damunt la font

gòtica i que formen part de la finca, amb accés des del pisprincipal i primer



5

Alçat de la façana de la plaça de Santa Maria, en elqual es pot observar la decoració d’esgrafiats que en

part es conserven

Alçat de la façana del carrer delsAbaixadors, amb la font gòtica

Vista general de la façana afrontada a la plaça deSanta Maria. L’estructura de la dreta (tapada)

correspon a l’espai de la font gòtica

Detall de la façana que afronta al carrer dels Abaixadors,des de la terrassa de les estructures construïdes damunt

la font gòtica

16

I.Te

E

1

3

6

7-8

VI.Te

VII.T

e

VI.Te

001

002

ABAIXADORS

PLAÇA

DE

SANTA MARIA


16

I.Te

E

1

3

6

7-8

VI.Te

VII.T

e

VI.Te

001

002

ABAIXADORS

PLAÇA

DE

SANTA MARIA




6

Pel que fa a la façana principal (carrer de les Caputxes), aquesta presenta una organització

d’obertures força irregular; a la planta baixa, un estret portal flanquejat per dos amples portals

de les mateixes mesures, aproximadament; a la planta entresòl se situen quatre finestres,

mentre que al pis principal, dues obertures donen a una balconada que ocupa gairebé la totalitat

de l’amplada de la façana; a les plantes primera i segona se situen dos balcons a cadascuna,

amb volada i amplada decreixent, segons l’alçada; i a la darrera planta (molt probablement

producte d’una remunta) se situen sis finestres distribuïdes simètricament a tot l’ample de la

façana.

Totes les llindes de les obertures situades a la façana del carrer de les

Caputxes són rectes, sense que s’observi cap motiu decoratiu remarcable.

Les de la planta baixa són de fusta, mentre que les de la planta entresòl

sembla ser que son d’obra arrebossada. Les dues obertures de la planta

principal disposen d’uns brancals fets amb carreus de pedra i la llinda,

sembla ser, d’obra arrebossada o de fusta també arrebossada.

Els emmarcaments de la planta primera i segona són simples, amb brancals i llindes rectes (les

de la planta segona són de fusta), sense que s’observi cap tipus de decoració remarcable. Les

finestres de la darrera planta disposen dels brancals, ampits i llindes rectes, també sense que

s’observi cap tipus de decoració remarcable.Detall de la façana afrontadaal carrer de les Caputxes ons’organitzen la balconadadel principal, balcons al

primer i segon pis, mentreque en el darrer nivells’organitzen finestres,probablement producte

d’una remunta de l’edifici Detall de l’organitzaciód’obertures a partir de la plantaprincipal amb la balconada, elsbalcons de les plantes primera isegona, i les cinc finestres de la

darrera planta, probablementproducte d’una remunta

Detall de l’estructura d’oberturesdels baixos (façana del carrer de

les Caputxes), amb un estretportal d’accés a la caixa d’escala

flaquejat per dos portals. A laimatge inferior, detall del cap dela llinda de fusta del portal més

septentrional



7

Cal fer menció del costat més meridional de la façana i a la planta baixa, on es localitza un pilar

de pedra muntat sobre una base, també de pedra, amb un capitell (o imposta) damunt del qual

descansa una biga de fusta (situada en paral·lel a la façana) que suporta un seguit de bigues

transversals, també de fusta, que sobresurten en voladís de la línia de façana formant el forjat

de la planta baixa. Aquest pilar no està situat en línia de façana sinó que sobresurt tot adossant-

se a la façana. Forma part d’una estructura de suport del voladís de la planta primera,

característic de la finca veïna (indicada en el parcel·lari amb el número 3 del carrer de les

Caputxes). La mateixa disposició en voladís es repeteix a l’alçada del forjat del primer pis, el

voladís de les bigues el suporten els murs de tancament de la façana del primer pis.

És interessant insistir en la localització d’aquest pilar, doncs sembla ser que també formava part

d’una probable estructura en voladís similar (avui dia inexistent) situada en l’edifici objecte

d’estudi. Més si es té en compte que l’estructura en voladís de la finca veïna només ocupa la

meitat de la superfçicie del capitell de dit pilar. Dit d’un altre manera, el pilar està situat de

manera que la meitat pertany a la finca objecte d’estudi i l’altre suporta l’estructura en voladís de

la finca veïna.

Vista general de l’organitzaciód’obertures (imatge de l’esquerra),

on s’ha indicat amb una líniavermella la localització del pilarde pedra. A les següents imatges:detalls del pilar de pedra. Vegis

com l’estructura de bigues de fustanomés ocupa la meitat mésmeridional del capitell (o

imposta). És més que probable quela mateixa estructura en voladís,en un moment donat, també es

desenvolupés en l’edifici objected’estudi



8

Pel que fa a la balconada del principal i els balcons del primer i segon pis, tots ells disposen de

lloses d’obra amb reforços metàl·lics i rajoles decoratives sota les lloses. El disseny de les

baranes (de ferro) varia, segons el nivell on estiguin situades. Així, la balconada disposa de

barrots verticals simples i passamà senzill, sota del qual s’organitzen, entre els barrots, unes

formes geomètriques formant volutes trebolades; a la zona de sòcol, el dibuix geomètric és més

complex i més ampla, al qual s’hi afegeixen reganyols decoratius. Les baranes dels balcons del

primer i segon pis son també de ferro, amb barrots verticals i passamà simple, llevat dels dos

del primer pis que disposen de sis barrots verticals helicoïdals cadascun.

Damunt les llindes de les obertures del segon pis es disposa d’una cornisa contínua motllurada

d’escassa volada; probablement es tracta de la cornisa de remat de la façana de l’edifici original

abans de procedir a la remunta del tercer pis. Dita cornisa està feta de diverses filades de maó

en degradació. Corona la façana una segona cornisa, també feta d’obra, d’escassa volada i amb

dues filades de maons en degradació. Damunt d’aquesta darrera cornisa se situa la barana del

terrat, de ferro, de disseny senzill, amb barrots verticals de secció rectangular i passamà simple.

El revestiment d’aquesta façana és simple, fet a base d’un arrebossat senzill sense que

s’observi cap tipus de decoració remarcable. Llevat dels emmarcaments de les obertures de la

planta baixa i de la planta principal, la resta d’emmarcaments estan revestits per l’arrebossat

comú indicat.

Dos detalls dels balcons situats a nivell del primer i segon pis, de la zona mésmeridional de la façana del carrer de les Caputxes, tot indicant la situació en el plànol

de l’alçat de dita façana

Detall de la zona més meridional de la balconada del principal situada ala façana del carrer de les Caputxes



9

A la façana més septentrional (carrer dels Abaixadors) s’hi adossa, tal i com ja s’ha dit,

l’estructura de la font gòtica, damunt la qual s’ha projectat una ampliació de la superfície del pis

principal i primer. Així doncs, aquesta façana està formada per un sol pla a partir del segon pis, i

és a partir d’aquest nivell on s’organitzen les obertures pròpiament dites de la façana, tal i com

es desprèn de l’anàlisi de l’alçat que s’adjunta. A nivell del segon pis s’organitza un senzill balcó

situat a la part més occidental, i a la part oriental una senzilla finestra. A nivell del tercer pis (la

probable remunta) s’organitzen dues finestres. Totes aquestes obertures tenen els

emmarcaments simples, sense que s’observi cap tipus de decoració remarcable. Per altra

banda, el revestiment està força malmès i presenta grans zones amb esvorancs que permeten

observar l’estructura d’obra de maó dels murs perimetrals. A més, aquesta façana no disposa

de cap cornisa de coronament, el qual està format directament per la barana del terrat

construïda entre matxons d’obra. Aquesta barana té les mateixes característiques descrites

anteriorment a la façana del carrer de les Caputxes. Finalment, l’estructura construïda damunt la

font presenta diverses obertures, totes elles, molt simples.

A la imatge de l’esquerra, detall del mur perimetral més septentrional apartir del nivell del segon pis, on es poden observar diversos esvorancs

en el revestiment.

A la imatge inferior, vista general de la petita terrassa de lesestructures construïdes damunt la font gòtica

Detall de la barana del balcócorresponent al segon pis, façana

d’Abaixadors

Detall de la façana més occidental de les estructuressituades damunt la font



10

La façana de la plaça Santa Maria presenta una organització d’obertures força irregular, algunes

de les quals han patit transformacions que han variat considerablement la seva fesomia original.

A tall d’exemple i malgrat que avui dia la façana resta coberta per una tela a causa dels

despreniments, a la planta principal encara es pot observar un balcó (zona més meridional)

sense la llossa ni barana. Per altra banda, en un moment que podria situar-se a finals del segle

XVIII, aquesta façana es va decorar amb esgrafiats dels quals encara es poden apreciar

algunes restes. La composició decorativa original dels esgrafiats consistia en la inclusió de

quarterons emmarcant motius geomètrics.

Alçat de la façana afrontada a la plaça de SantaMaria. S’han reproduït els esgrafiats originals,probablement de finals del segle XVIII, delsquals escara es poden observar algunes restesmalgrat la tela que defensa la façana delsdespreniments de materials

Dos detalls de l’organització d’obertures dela façana afrontada a la plaça de Santa

Maria, en la que encara es poden observarrestes d’esgrafiats. Aquesta façana afrontava

originalment a un cementiri, per aquestmotiu, probablement, el tractament i

tipologia d’obertures és menys acurada quela façana que afronta al carrer de lesCaputxes que actuava com a façana

principal



11

Als baixos, l’organització d’obertures és molt simple, amb dos portals situats un a cada extrem

de la façana, en mig dels quals se situa el mur perimetral més oriental de la caixa d’escala, a la

qual s’hi accedeix, com ja s’ha dit, des de la façana del carrer de les Caputxes. Els

emmarcaments d’aquestes dues obertures és simple, amb llindes rectes sense que s’observi

cap tipus de decoració remarcable.

A la planta entresòl es disposen quatre obertures, dues d’elles situades als extrems de la

façana, mentre que les dues restants, molt més petites, se situen la primera a la zona

corresponent al mur perimetral de la caixa d’escala per tal d’il·luminar-la, i la segona entre

aquesta darrera i la més meridional. Els emmarcaments d’aquestes quatre obertures són

simples, amb llindes rectes, ampits i brancals sense cap tipus de decoració remarcable. No hi

ha cap tipus de faixa indicant el nivell del forjat de la planta baixa, és a dir entre aquesta i la

planta entresòl, amb uns paraments on el revestiment és simple, fet a base d’un arrebossat

senzill.

Les obertures corresponents a les plantes principal, primera i segona, tenen una projecció en

façana gairebé idèntica: tres eixos verticals de finestres situats simètricament respecte

l’amplada de la façana. L’eix central respon a les petites finestres que il·luminen la caixa

d’escala, mentre que els dos laterals donen a les estances corresponents a cada pis. Totes les

llindes són rectes, i una gran majoria són de fusta, de la mateixa manera que els brancals, que

també són de fusta sense que s’observi cap element decoratiu remarcable. La darrera planta

(tercera), probablement producte d’una remunta de l’edifici existent, incorpora una nova obertura

situada entre els dos eixos. Les tres obertures d’aquesta planta tenen les mateixes

característiques descrites anteriorment.

En una imatge retrospectiva de la font gòticasituada a la plaça de Santa Maria es pot apreciar lafaçana esgrafia de l’edifici objecte d’estudi. A la

imatge actual i sota la tela, s’intueixen algunsdetalls dels esgrafiats encara es conserven,

formats per quarterons que contenen figuresgeomètriques (rombes)



12

El revestiment de la façana té dos tractaments diferenciats. Per una banda la superfície dels

paraments corresponents als nivells de planta baixa i entresòl que, com ja s’ha dit, disposen

d’un revestiment simple, fet a base d’un arrebossat senzill sense que s’observi cap tipus de

decoració remarcable. En segon lloc, els paraments de la resta de nivells incloent-hi la remunta

del tercer pis, on estan decorats amb esgrafiats dels que encara es poden observar diversos

restes. Aquests esgrafiats estan composats per una estructura de faixes simples verticals i

horitzontals formant quarterons amb els angles corbs, dins dels quals s’insereixen uns rombes.

A causa de la menor alçada del darrer pis, els quarterons són més petits i els rombes

allargassats.

Pel que fa al terrat, disposa d’una sortida per la porta situada en el badalot d’escala. Dita porta

se situa al mur més occidental i juntament amb una petita finestra situada al mur més

meridional, són les úniques obertures que disposa. Els emmarcaments són simples, sense cap

motiu decoratiu remarcable. La barana del terrat és mixta; és a dir, d’obra i de ferro (amb barrots

verticals i passamà senzill) entre matxons d’obra de reforç.

Plànol de l’alçat de la façana afrontada a la plaçade Sant Maria, on es reprodueixen els esgrafiats

existents. A la imatge de la dreta, fotografiaretrospectiva de la font gòtica adossada a la paret

mitgera més septentrional de l’edifici objected’estudi, on es poden observar l’estructura dels

esgrafiats dividits en quarterons

Vista general del terrat, amb enbadalot d’escala adossat a la

façana que afronta a la plaça deSanta Maria. L’estructura de la

barana és mixta, és a dir, lazona corresponent entre el

badalot i la paret mitgera mésmeridional, està feta d’obraarrebossada, mentre que a la

resta es disposa una barana deferro (amb barrots verticals ipassamà simples) reforçada

amb matxons d’obraarrebossada.

A la imatge de la dreta es potobservar l’estructura de la

coberta del badalot, amb biguesde fusta i solera plana de maons

Detall de laporta desortida al terrati de la finestra

Detall de lacoberta del

badalot d’escala



13

Diversos detalls del terrat platransitable, on destaca l’estructura delbadalot, amb una porta situada al mur

perimetral més occidental i unafinestra situada en el mur més

meridional. Les dues obertures sónforça senzilles, amb llindes rectes,sense que s’observi cap tipus de

decoració remarcable.La barana del terrat és d’obra el tramque se situa entre el badalot d’escala i

el mur mitger més meridional. Laresta està feta de ferro, amb barrots

verticals i passamà simple, col·locadaentre matxons d’obra arrebossada



14

Pel que fa als espais comuns de l’edifici -a banda del terrat-, tot seguit es descriu l’escala. Amb

una paret mitgera adossada a la façana afrontada al carrer de la plaça de Santa Maria, té

l’accés mitjançant un estret vestíbul l’entrada del qual s’efectua pel carrer de les Caputxes.

Força estret, presenta un forjat de bigues de fusta i revoltons d’obra disposats transversalment a

l’eix longitudinal de l’edifici. Abans d’arribar a la caixa d’escala es disposa un tram d’escala amb

sis graons que donen a un replà d’on arrenca la primera volta d’escala pròpiament dita.

Aquesta, s’insereix en una caixa on la planta formada pels murs perimetrals adopta la forma de

trapezi i per tant, l’ull d’escala és triangular. Construïda amb voltes de maó, s’estructura a la

catalana; és a dir, de tres trams,

dos petits replans raconers i un

darrer replà allargassat on se

situen les portes d’accés als

habitatges. L’estructura dels

graons és senzilla, d’obra, amb el

cantell de fusta i el paviment de

l’estesa de rajola comuna; els

paviments dels replans també són

de rajola comuna.

La barana és de ferro de disseny

senzill, amb barrots verticals

simples de secció rectangular,

reblonats a un passamà i perfil

metàl·lic a la zona de sòcol.

Per a la il·luminació de l’escala es

disposen unes petites finestres en

el mur perimetral més oriental que

afronta a la plaça de Santa Maria.

Local comerc

ial 1

Local co

mercial 2

Plànol de la planta baixa del’edifici, on s’ha indicat en colorblau la superfície corresponent a

la font gòtica

Diversos detalls de la zona de vestíbul i de la caixad’escala. Aquest té l’accés des del carrer de les

Caputxes mitjançant un estret portal. El vestíbul,força estret, disposa d’un forjat de bigues de fusta irevoltons d’obra. La inclusió d’un tram d’escala desis graons (que ocupa tota l’amplada del vestíbul)fa que s’assoleixi el nivell d’arrencada de l’escala.



15

Diversos detalls de l’estructura de l’escala inserida en una caixa de planta trapezoïdal, feta amb voltes de maó, senzills graons d’obra amb el cantellde fusta, dos petits replans intermedis raconers i un d’allargassat on se situen les portes d’accés als habitatges



16

La finca, que s’estructura en alçat en planta baixa, entresòl, principal i tres pisos més, només

disposa d’un habitatge per planta i no té cap pati interior. La superfície dels habitatges del pis

principal i primer s’ha vist ampliada amb la incorporació d’unes estructures, força precàries,

construïdes damunt la font gòtica situada al mur mitger més septentrional, tal i com ja s’ha

comentat abastament.

Pel que fa als interiors dels habitatges, s’ha pogut constatar que els forjats de tots els habitatges

tenen les mateixes característiques: bigues de tronc de fusta i revoltons d’obra, llevat del forjat

del darrer pis on hi ha zones on s’observa que sota de falsos revoltons de maó de pla es

disposen unes llates sobre les quals s’assenta una solera de maó de pla conformat el paviment

del terrat, tècnica emprada per tal d’evitar els incendis. En alguns nivells s’ha procedit a la

instal·lació de cel ras modern (planta entresòl) que amaguen els forjats originals.

En general, els forjats presenten un estat de conservació força precari, sobretot a les tres

darreres plantes i en concret al primer pis, on es disposen unes biguetes de ferro formant

jàsseres per tal d’evitar el fimbrat del forjat a causa de supressió d’alguns envans. Aquest darrer

fet és una constant en alguns dels habitatges (planta segona), on també es disposen jàsseres

de tronc de fusta.

Pel que fa als paviments originals, gairebé tots han estat substituïts per modernes estructures

ceràmiques o de fusta, llevat dels de l’escala, tal i com ja s’ha comentat; es pot afirmar que en

l’actualitat no hi ha cap habitatge que presenti els paviments originals.

Pel que fa a la distribució dels espais interiors, també han estat retocats, suprimint-ne alguns,

com el cas del primer pis o el segon; en el primer pis, però, encara es conserva l’estructura

d’una alcova amb un marc de fusta que presenta una llinda motllurada que descansa damunt

d’uns brancals (també de fusta) que imiten pilastres acanalades.

Finalment, cal a dir que s’observen tot un seguit de cales realitzades en el revestiment per tal de

mostrar l’estructura dels murs. Totes elles presenten unes característiques similars ja que

mostren parets de quinze amb maó de pla col·locat al trencajunt. Tot seguit es presenten els

interiors dels habitatges i les seves característiques més representatives, convenientment

identificades amb l’ajut dels plànols de cadascuna de les plantes.

Detall de les estances més meridional iseptentrional afrontades a la façana de

la plaça de Santa Maria. S’observal’estructura dels forjats amb bigues de

fusta i revoltons d’obra, i també elsrevestiments ceràmics d’alguns envans

Planta entresòl



17

Planta entresòl

La majoria dels forjats de la plantaentresòl han estat recoberts per cel ras;

també els paviments han estat coberts perceràmica i altres materials sintètics; tambés’ha procedit a l’enderroc d’envans per tal

d’ampliar algunes de les estancesafrontades al carrer de les Caputxes



18

Planta principal

Diversos detalls de les estances de la planta principal tot indicant la sevasituació en el plànol de la planta. Com es pot observar, en el mur

perimetral més septentrional s’hi adossa un volum construït damunt lafont gòtica que augmenta la superfície d’aquest habitatge



19

Plànol de la planta principal, des de la quals’accedeix als dos nivells de les estructuresconstruïdes damunt la font. L’accés al nivell

inferior, avui dia està tapiat

Diversos detalls de l’interior del nivell superior delvolum construït damunt la font. L’estructura dels

forjats està tapada per un cel ras de plaques de guix, iles senzilles finestres no disposen de cap tipus de

decoració remarcable.

Planta principal

Detall de l’accés alnivell inferior del

volum construïtdamunt la font,

actualment tapiat

El volum adossat al mur mitger més septentrionals’estructura en alçat en dos nivells més un petitterrat pla (petita terrasse). Als dos nivells s’hi

accedeix des del pis principal, amb unes escalesque baixen al nivell inferior (avui dia tapiades i al

qual no s’ha tingut accés) i una segona, de tresgraons, que assoleix el nivell superior.



20

Planta primera Diversos detalls de l’interior de la primera planta, on espot observar l’estructura dels forjats, a base de bigues detronc de fusta i revoltons d'’obra. El forjat de la zona mésoccidental ha estat reforçat amb jàsseres de ferro a causa

de la supressió d’alguns envans, tal i com es potcomprovar a les imatges de l’esquerra.

Les estances afrontades a la plaça de SantaMaria disposen de finestres, mentre que les

del carrer de les Caputxes responen a latipologia de balcons. Una de les estances

principals disposa d’alcova, amb unemmarcament (fusta) singular, amb una

llinda motllurada suportada per brancals defusta que imiten pilastres acanalades



21

Planta primeraTres detalls de la petitaterrassa situada damuntl’estructura construïdasobre la font gòtica;defensada per una

barana d’obra simple,disposa d’un petit cobertamb una senzilla porta

d’accés

A les imatges inferiors, dos detalls del balcó mésseptentrional situat a la façana del carrer de les Caputxes ide l’entrada a l’habitatge de la primera planta. Com es potcomprovar, els paviments originals han estat recoberts per

altres materials moderns



22

Planta segona

A les imatges de l’esquerra, detall de l’únicbalcó situat a la façana més septentrional(carrer dels Abaixadors) per damunt de

l’estructura de la font i dels volumssuperiors. La barana de ferro és de dissenysimple, amb barrots verticals reblonats a un

passamà senzill

Detall de les obertures (finestres) de les estancesafrontades a la plaça de Santa Maria, lloc de

l’antic cementiri. També es pot observar el forjatde bigues fusta i revoltons d’obra realitzats amb

maó de pla.A la imatge inferior central, aspecte de les calesfetes en els murs, les quals permeten observar

una paret de quinze de maó de pla



23

Planta segona

Diversos detalls de les estances de la segona planta, on es podenobservar els moderns paviments (alguns d’ells de fusta) i els espais

unificats amb la supressió d’envans



24

Planta tercera

Diversos aspectes de les estances afrontades a la façana del carrer de lesCaputxes. S’observa el pendent del forjat i a la imatge superior esquerra

s’observen els falsos revoltons de maó de pla, ja que damunt les bigues de fustaes disposen un seguit de llates que suporten una solera feta de maó de pla

És interessant observar que les finestres queafronten a la façana del carrer de les Caputxes

s’assenten d’amunt un bancal que molt bé podriatractar-se de la barana del terrat abans de procedir-

se a la construcció de la remunta.



25

Planta tercera

Detall del forjat, on es pot apreciar el fals revoltó de maó; damunt les biguesrecolzen unes llates de fusta sobre les quals s’estructura una solera de maó de pla

Diversos detalls de les estances deltercer pis que afronten a la façana de

la plaça de Santa Maria, on es potobservar el mal estat del forjat a

causa de les humitats. És probableque aquest nivell sigui el producte de

la remunta de l’edifici original


Evolució històrica

26


El fossar i la font de Santa Maria del Mar .................................................................. 27

La complexa formació de l’edifici del carrer de les Caputxes 1................................... 28

- Els orígens .....................................................................................28

- Les cases dels carrer dels Caputxers abans de

la seva agrupació (s. XVI-XVII) ..... ..................................................29

- Unificació i configuració parcel·lària de la finca

a mans de Llorenç Amigó (s. XVIII) ..................................................32

-La desaparició del cementiri i la creació de la façana

definitiva del carrer de les Caputxes (s. XIX) ....................................34

L’edifici al segle XIX i XX ........................................................................................... 38



27

El fossar i la font de Santa Maria del Mar

L’actual plaça de Santa Maria és fruit d’una reforma urbanística d’època contemporània

que significà la conversió de l’antic cementiri del davant del portal major de la basílica de Santa

Maria del Mar en plaça pública a inici del segle XIX (1802-3). Aquest fossar major de Santa

Maria –el menor era el lateral, conegut actualment amb el nom de Fossar de les Moreres-

apareix ja esmentat l’any 1355, data en la qual el Consell de la Ciutat pagà a Francesc Castelló

les obres fetes per haver aixecat un cadafal “en lo fossar devant la església de Madona Santa

Maria de la Mar, en lo qual és estada dita missa e feyt sermó lo die que fo feta la processó per

tal que Nostre Senyor déu nos provehís de pluia”. Ja llavors, l’església de Santa Maria del Mar

iniciada el 1329 havia tancat el seu perímetre (1341), malgrat que les obres d’acabament de la

mateixa (cubrició de les voltes) triguessin encara algunes dècades.

L’única evidència arqueològica que permet albirar una cronologia d’ocupació d’aquest

espai anterior a mitjan segle XIV la donen les fonts de principi del segle XIX quan en fer

desaparèixer el cementiri, van observar que les cases de l’illa havien tingut accés des d’aqeull

espai fins llavors reservat als enterraments. En qualsevol cas, però, l’existència de

construccions davant l’església –i per tant en el que seria avui el carrer de les Caputxes- sembla

aparèixer clarament al fogatge, o millor, la talla del quarter de mar datat el 1363. En aquest

document –recentment transcrit i estudiat per Esperança Piquer- hi surt la “Illa qui partex devant

lo portal major de madona Santa Maria de la Mar e es hi compresa la illa ho sta en Ffrancesch

Cardona” (PIQUER: 2005, P. 63).

Fins a la desaparició del cementiri a inici del segle XIX, la seva relació amb els carrers

adjacents no es realitzava a peu pla, ja que es trobava més elevat (aproximadament 1 metre). El

desnivell havia de salvar-se per unes escales situades a la part d’Argenteria –a tocar de la font- i

del Born. Alguna de la planimetria de l’època de la creació de la plaça –com la reproduïda en

aquesta pàgina- permet de veure les escales existents. Aquest fet, així com la línia variable del

límit del cementiri (documentada durant la recerca efectuada) determinà que les façanes de les

cases vers el cementiri fossin, lògicament, unes façanes secundàries, sense sortida a planta

baixa, la qual es trobava per dessota la cota de circulació del propi cementiri. Tampoc la pica de

la font donava al cementiri, sinó al carrer Abaixadors.

L’altre element important quant a la configuració urbana de l’illa és la construcció de la

font pública que fa de mitgera amb l’edifici del carrer de les Caputxes 1, objecte del present

estudi. Pels volts de l’any 1400, el Consell de Cent de la ciutat va iniciar les obres de la

construcció d’aquesta font, encarregada a un dels mestres d’obres més prestigiosos de la

Catalunya d’aquella època: Arnau Bargués. A inici del segle XV, Bargués era l’arquitecte

predilecte dels màxims poders barcelonins. Bargués va exercir com a mestre major de les obres

de la Catedral (1397-1405), feu la façana de la Casa del Consell com a mestre d’obres de la

Ciutat, i per encàrrec del Rei Martí realitzava les obres de les estances reials del monestir de

Poblet. No és estrany que el Consell de Cent encarregués l’obra de la font a un mestre de

prestigi com Arnau Bargués. Anys abans, el propi Consell havia confiat en un altre important

mestre d’obres, Bernat Roca –mestres

d’Arnau Bargués- per a diferents tasques de

conducció d’aigua i per la construcció de la font

de Sant Just (1367-69). La Font de Santa

Maria deuria estar construïda ja al 1402, quan

Arnau Bargués reclamava al Consell part dels

diners que li devien per aquesta obra. Sense

més dades documentals, cal concloure, doncs,

que la configuració de la petita illa delimitada

per la font, el cementiri davant el portal de

Santa Maria, el carrer i el carrer de les

Caputxes estava consolidada des d’inici del

segle XV. Altra cosa és que la seva forma i

extensió variés, com s’ha pogut documentar, al

llarg dels segles posteriors.

Casa objecte d’estudi

Escales

Font

Proposta dels obrers de Santa Maria del Mar per a reformar lesescales d’accés al cementiri quan es projectava la sevadesaparició (1802). Observi's la situació lateral de la font.



28

La complexa formació de l’edifici del carrer de les Caputxes 1

Malgrat l’aparent unitat exterior de l’edifici –reforçada per la façana esgrafiada que dóna a

la plaça de Santa Maria i que comparteix disseny amb la finca veïna de Caputxes 3- l’actual

construcció és fruit d’un llarg procés d’addicions de finques i terrenys que configuren diferents

designes, cadascuna de les quals gaudeix de la seva pròpia història. La millor manera

d’entendre aquesta evolució és, doncs, la de resseguir la història d’aquestes diferents propietats

a partir de l’esquema construït a partir de la recerca documental realitzada.

Els espais principals que van configurar

el gruix de la finca són dues cases diferents,

estructuralment encara identificables a planta

baixa gràcies a la pervivència de l’ample mur de

mitgera que els separava. Aquestes dues

cases, de planta certament reduïda, no van

integrar-se en una mateixa unitat fins ben entrat

el segle XVIII i, de fet, no van configurar-se

definitivament tal i com ens han arribat avui dia

fins al 1815.

El discurs del capítol d’evolució històrica

combinarà, doncs, la seqüència històrica

d’ambdues cases (Casa 1 –més septentrional- i

Casa 2 –més meridional) des de les primeres

notícies documentals recercades fins a la seva

unificació; tenint en compte, però, que no

sempre s’han pogut obtenir referències

històriques de la mateixa cronologia i que cada

casa disposa de diferents parts agregades i

també perdudes.

Els orígens

Malgrat la certesa de l’existència d’una illa de cases davant el portal major de Santa

Maria del Mar a mitjan segle XIV –tal i com es desprèn del fogatge o talla del quarter de mar de

la ciutat de Barcelona de 1363- no ha estat possible documentar l’origen medieval d’aquestes

construccions. La primera referència –encara que indirecta- referida a la finca objecte d’estudi,

correspon a la Casa núm. 1 i data de 1522 (vegeu Doc. 2). Aquell any, el mercader Miquel

Safont va establir l’edifici contigu a la font de Santa Maria a favor de Gaspar Ferrer. Abans de la

segura propietat del mercader Miquel Safont a inici del segle XVI de la Casa 1, podem conèixer

només alguns dels propietaris o detentors de censos anteriors que ens remeten a noms com

Pere Matoses, Joan Bosch o Pere Margens. La coincidència del cognom de Miquel Safont, amb

el d’Arnau Safont –payer- que apareix al fogatge de 1363 no és prova suficient per considerar

la pervivència d’una mateixa nissaga a la casa durant un segle i mig. En qualsevol cas, el

domini directe de la casa –i cal suposar que de totes les de l’illa- corresponia a l’arxidiaconat

major de Santa Maria del Mar, que al segle XIV va bastir la basílica a partir de l’anterior església

de Santa Maria de les Arenes en una extensió de terreny força important. Es per això que la

hipòtesi més plausible sobre l’origen de l’ocupació urbana d’aquesta illa respongui al procés

d’implantació i construcció de Santa Maria del Mar.

Poc després d’obtenir la casa més septentrional al 1522, Gaspar Ferrer va obtenir del

Consell de Cent de la Ciutat el permís per a tenir damunt el terrat de la font un tancat “amb

tarongers, murtreres i altres verdues” l’any 1526 (vegeu Doc. 1). Així doncs, l’ús que disposa la

finca del carrer Caputxes 1 del terrat de sobre la font de Santa Maria –construïda pel Consell

pels volts de 1400-1402- data del segle XVI i s’ha mantingut fins a l’actualitat.

Sobre la Casa número 2 no ha estat possible obtenir informació documental d’aquesta

cronologia, de la qual només coneixem alguns noms de propietaris (Miquel Llunell i abans

Bartomeu Gelabert –corredor de canvis) gràcies a les afrontacions donades per l’altra casa. En

qualsevol cas, l’edifici compartia el domini exercit per l’església de Santa Maria del Mar.

Font de SantaMaria

Car

rer

de le

s Cap

utxe

s

Plaç

a de

San

ta M

aria

Casa 1

Casa 2

Diferenciació de les dues unitats principals (Casa 1-més septentrional- i Casa 2 –més meridional) que hangenerat l’actual parcel·la



29

Les cases del carrer del carrer dels Caputxers abans de la seva agrupació

(s. XVI- s. XVII)

El seguiment de la història de la propietat de les dues cases recercades premet, no

només establir la seqüència de quins van ser els seus possessors, sinó també arribar a conèixer

alguns aspectes essencials de la seva evolució històrico-constructiva. La seqüència de

propietaris la tenim completa des de 1522 per a la Casa 1, i des de 1650 per a la Casa 2.

Casa 1Gaspar Ferrer havia adquirit aquesta casa contigua a la font de Santa Maria l’any 1522 .

A la seva mort, la casa va pertànyer a la seva filla Anna Ferrer, esposa de Gabriel

Sabater, qui la va establir al mercader Francesc Magrinyà el 1582 (vegeu Doc. 2). Fou el

fill de Francesc Magrinyà, el també mercader Jaume Magrinyà qui va vendre’s la casa

l’any 1628 al passamaner Feliu Sala (vegeu Doc. 3). De Feliu Sala, la casa passà al

també passamaner Agustí Amer l’any 1654 (vegeu doc. 5), i d’aquest al comerciant

Josep Duran al 1673 (vegeu Doc. 6). Josep Duran tingué la casa molt poc temps –

segurament la seva compra fou un simple negoci- i al 1674 la va establir a favor del

passamaner Jaume Ferran (vegeu Doc. 7).

En totes aquestes transmissions la finca és descrita gairebé sempre en els mateixos

termes. Transcrivim –traduïda del llatí- la darrera d’aquestes descripcions corresponent

al moment en què passà a mans de Jaume Ferran:

Totes aquelles cases o hospici amb dos portals exteriors que s’obren a la via publica, ambobrador i un terrat sobre la font contigua a la casa ... a prop del cementiri de l’esglésiaparroquial de Santa Maria del mar i la plaça dels Canvis, al carrer dit dels Caputxers, al costatde la font allà construïda.

Com es reitera en els seus límits, la casa donava per la part de llevant amb el cementiri

de l’església de Santa Maria del Mar i al nord amb la font de Santa Maria. El carrer on es

trobava i hi obria dues portes es coneixia com el dels “Captuxers”, i no Caputxes com

posteriorment ha quedat. La casa disposava del terrat (terramine) sobre la font i d’uns

obradors. A banda d’algun mercader, la casa havia estat bàsicament a mans de

passamaners, és a dir artesans que confeccionaven i comerciaven amb articles de seda,

com ara borles, cordons o serrells. En aquest tipus de residència artesana –on la família

hi residia i hi treballava- l’obrador se situava a la planta baixa amb una perllongació

forana vers el carrer, on eren habituals els taulells i bancs de treball. Les dades dels

protocols notarials no permeten esbrinar l’alçada de la casa. Tenint en compte, però, les

reduïdes dimensions de la planta, no seria forassenyat aventurar una construcció de

planta i un mínim de dos o tres pisos i potser golfes.

A mans del passamaner Jaume Ferran, la Casa 1 va conèixer

una important millora que de segur va signifcar la seva

reedificació. L’any 1687, els obrers de Santa Maria de Mar li van

establir un tros de terra del cementiri parroquial (vegeu Doc. 8).

La conversió de les mesures de pams donades d’aquest terreny

permet poder fer una sobreposició amb la planta actual (vegeu

imatge adjunta) i veure l’important engrandiment de la parcel·la,

la qual passava a tenir, aproximadament, un terç més de la seva

extensió. La incorporació a la propietat de tot aquest terreny va

significar, doncs, la construcció d’una nova crugia i una façana

vers el cementiri. Cal fer notar, en aquest sentit, que fins llavors,

la font gòtica de Santa Maria havia disposat d’un mur de façana

(en blau al plànol adjunt), sobre el qual ara es construïa la nova

part de la casa de Jaume Ferran. D’aquí que a l’establiment es

parli que el tros de terra es torbava “ad rectum fonty qui ibi est”.

Aquesta façana s’intueix encara avui dia al límit de la planta

baixa de la finca –on una petita esquerda permet veure els

carreus escairats- i en la planimetira històrica (vegeu pàgina

següent)

Font

Casa 1

Casa 2

Espaiincorporatdelcementiri

Restitució sobre la planta actual del’espai incorporat al 1687 a la casa 1procedent del cementiri. En blau, mur dela font que fins llavors havia estat exemptcom una més de les seves façanes.



30

Es més que probable, que les obres que s’endagaren el 1687 signifiquessin, de fet, la

reedificació total de la casa 1 a partir de la primigènia estructura d’origen medieval.

Documentació posterior parla de la casa amb un sol portal quan abans es definia sempre

amb dos (vegeu Doc. 9). No deixa de ser significatiu que en l’acte d’establiment, els

obrers de Santa Maria del Mar prohibissin explícitament que la nova construcció de

Jaume Ferran no disposés mai de “volades” sobre el cementiri, la qual cosa indica tant

l’extensió i abús d’aquest sistema de construcció, com la possible existència de les

mateixes a l’edifici per la part del carrer de les Caputxes o la voluntat de fer-ne de noves.

A l’esquerra, detall dels carreus escairats que indiquen el girque feia la façana de la font, vista fins 1687.

A dalt, detall d’un plànol d’inici del segle XIX on s’apreciala diferència del mur de la font que indica la part queantigament corresponia a la façana vista.

La construcció de “volades”

Des de la primera meitat del segle XVII es documenta a Barcelona la

constrccuó de “volades” a les cases. La tècnica consista en eixamplar la

superfície de les plantes supeirors d’un edifici guanayt terreny “en volada”

sobre el carrer, a partir de la construcció d’una nova façana avançada i que es

recolzava sobre pilars de pedra, permòdols o caps de biga.

L’historiador Francesc Carreras Candi dedica uns paràgrafs a aquest peculiar

fenomen de l’arquitectura barcelonina:

Al segle XVII deu posar-se l’increment gran que pren la construcció decases ab volades, que envaí la Ciutat vella. Sabèn d’algún carrer, com los de laArgentería y dels Cambis Vells, hont quasi totes les cases ne tingueren. Ab laparticulariat de que, en la cantonada dels Cambis Vells ab los Agullers y tambéal carrer de les Caputxes y en d’altres llochs, les volades se menjaven més deles dues terceres parts de vía pública. Motivava la construcció d’alberchs abvolades, la petitesa dels solars que s’edificaven, puix casa hi havia en la quecada pis era una sola habitació, comunicant-se totes elles per fosca escalainterior. Lo mal aspece que prenían los carrers per causa de les cases abvolades y lo perill que oferían quan les parets foranes feyan movement,motivaren, en 1721 (18 de setembre) la primera prohivició de construir-ne (...)repetida en 1722 (21 Abril). Passà aquesta campanya y se donaren nouspermisos per construir volades en 1750 y d’altres per reedificar-les en 1767(...). En cambi, un pregó promulgat a 12 de desembre 1768 prohivia “fabricarseBoladas nuevas, ni rehedificarse las que en el dia existen. Ja abansl’ajuntamnet (1 Setemre 1768) vetà en absolut les reparacions de volades, yalguna que s’adobà ab posetrioritat, se manà derrocar (31 agost 1769). Per nousar d’extremat rigorisme ab los propietaris y estalviar pless y costosesindemnisaions, fóu generalisada, en 1779, la pràctica d’adelantar en la víapública, la part forana al derrocar-se la volada

Les dues cases que van acabar configurant l’actual finca dispaosven de

des sobre el carrer de les Caputxes, un dels exemples més pregons de

s’havien “aixemplat” les cases guanyat terreny als carrers “en volada”.

ualment, la finca de Caputxes 3 encara manté aquesta característica i pot

vir d’exemple de la fesomia que podien tenir aquestes cases a final segle

I.

De fet, l’edifici arribà al segle XIX amb unes volades considerables al carrer de les

Caputxes que bé podien haver tingut el seu origen o bé la seva consolidació en les obres

de 1687. No és gratuït, doncs, dedicar un breu apartat a la construcció de volades a la

Barcelona del barroc.

vola

com

Act

ser

XVI



31

Casa 2De la casa més meridional de les dues designes principals que configuraren l’actual finca

es tenen notícies documentals directes des de 1650, any en el qual els preveres

beneficiats de Santa Maria del Mar –sense indicar els títols de procedència- van establir

una casa amb dos portals al carrer dels Caputxers a favor del passamaner Gabriel Miró

(vegeu Doc. 4). La propietat de la finca degué retornar a l’església de Santa Maria bé per

l’incompliment dels pactes de l’establiment, bé per haver estat llegada en el testament del

darrer propietari. No es disposa d’ella de cap altra informació d’aquesta època, ja que va

romandre a mans de la família Miró fins a la segona meitat del segle XVIII. Malgrat la

manca de documentació, pot afirmar-se que aquesta casa comparteix part de la història

de la seva veïna núm. 1. Encara que no va créixer amb l’addició de terreny del cementiri

–la qual cosa va suposar la creació i existència d’un reclau important en aquella façana-

disposava de volades al carrer de les Caputxes sobre pilars de pedra. La seva planta era

molt reduïda i cal suposar que part de l’activitat dels obradors de passamaners devia

produir-se al carrer, per dessota de les volades.

Superposició de la planta actual sobre un plànol d’inci delsegle XIX on es reflecteixen l’extensió de les voladesexistents al carrer de les Caputxes.Les línies verdes indiquen fins on arribaven les volades –avui dia desaparegudes- de la finca objecte d’estudi. Encanvi, l’edifici veí de Caputxes 3 ha mantingut fins avuidia aquesta estructura per guanyar metres sobre els carrers.

Antiga línia de façana de lacasa 2 vers el cementiri deSanta Maria del Mar, la quales va mantenir fins a la segonameitat del segle XVIII

Font

Casa 1

Casa 2Cementiri

Cementiri

Zona de les volades delsedificis



32

Unificació i configuració parcel·lària de la finca a mans de Llorenç Amigó (s. XVIII)

La unificació de les dues cases existents fins al segle XVII es degué a l’actuació del

mestre sastre barceloní Llorenç Amigó. En primer lloc, l’agost de 1755 Llorenç Amigó va

comprar la casa reedificada per Jaume Ferran al 1687 per la gens menyspreable xifra de 1.761

lliures, 13 sous i 4 diners (vegeu doc. 9). La venda la van atorgar els hereus de Narcisa Ferran

(filla de Jaume Ferran) per tal de satisfer diferents deutes. Al document de venda es fa constar

esxplícitament que fou el passamaner Jaume Ferran qui unificà la casa rebuda en establiment

l’any 1673 i el terreny del cementiri obtingut el 1687.

Llorenç Amigó s’instal·là a la casa amb obrador que havia comprat al costat de la font de

Santa Maria i 12 anys després acabà adquirint la finca més meridional. L’any 1767, aquesta

casa núm. 2 pertanyia al doctor en drets Francesc Clos i Miró, descendent del passamaner

Gabriel Miró que l’havia adquirit el 1650. Fou Francesc Clos qui va decidir establir la finca –de

ben segur que no hi vivia- a favor del sastre Josep Esteve, imposant un cens de 75 lliures i 10

sous anuals. Pocs mesos després, el propi Josep Esteve va reconèixer que havia obtingut

l’establiment a instàncies i amb diners de Llorenç Amigó, per la qual cosa li traspassava el títol

de propietat (vegeu Doc. 11). Aquesta cessió –el nom tècnic de la qual és agnició de bona fe-

permetia ocultar l’interès del veritable adquiridor per tal de no incrementar el valor de l’immoble,

cas molt freqüent si l’adquiridor final era –com en aquest cas- el veí de la casa traspassada.

Lluny de conformar-se amb l’adquisició de la finca veïna, Llorenç Amigó va intentar

arrodonir la seva propietat. Per aconseguir-ho, juntament amb el propietari de la casa del carrer

de les Caputxes 3 –Carles Giralt-, l’any 1768 Llorenç Amigó va adreçar-se als obrers de Santa

Maria del Mar sol·licitant l’establiment del terreny del cementiri necessari per a eliminar el reclau

originat a partir de 1687 (vegeu Doc. 12). La parròquia va veure amb bons ulls l’oferiment i es

decidí a establir els trossos de terreny necessaris per a regularitzar el límit del cementiri amb els

darreres de les cases del carrer de les Caputxes. En el cas de Llorenç Amigó, l’entrada de

l’establiment es va fixar en 300 lliures i el cens anual en una lliura, per dues peces de terra que

juntes permetien formar una nova línia recta de façana des de la font al límit del terreny també

establert a Carles Giralt. Entre els pactes de l’establiment, els obrers de Santa Maria del Mar

obligaven als nous adquiridors a la construcció d’una nova paret ferma on es poguessin

carregar les voltes per a fer nous vasos sepulcrals al cementiri.

Cementiri de Santa Maria del Mar

Font

Unificació i configuració parcel·lària a mans de Llorenç Amigó

Casa 1: Adquirida per Llorenç Amigó el 1755.Inclou –en groc- l’espai de l’antic cementiri incorporat a la finca per JaumeFerran el 1687.

Casa 2: Adquirida per Llorenç Amigó el 1767

En verd: Incorporació de parcel·les del cementiri l’any 1768. Observi’scom la creació de la petita parcel·la triangular es fa per tal que el seguimentde la línia ja existent no comprometés l’ampliació de les altres cases.Aquest punt d’inflexió és encara lleugerament visible a la planta actual.

En vermell, zona ocupada amb volades sobre el carrer de les Caputxes

Casa 1

Casa 2

Casa de Carles Giralt

Vol

ades



33

Llorenç Amigó i Carles Giralt, no només es van posar d’acord en la petició de terres del

cementiri per regularitzar les façanes posteriors de les seves cases, sinó també en la seva

ràpida execució. Dins el regest d’obres del “Quadern de cases reedificades” que es conserva a

l’Arxiu Històric de la Ciutat, consta la reedificació de les dues finques l’any 1768 (vegeu Doc.

13). Malauradament, però, la sèrie d’Obreria no conserva els memorials d’obres anteriors a

1772 i per tant no és possible conèixer més dades sobre aquesta obra, de la qual tampoc no

s’ha localitzat una àpoca o pagament d’obres. Malgrat la diferent propietat de les finques, el nou

frontis –que recordem donava al cementiri- es va tractar com a una peça quasi unitària, coberta

per un esgrafiat geomètric. Pendents de la rehabilitació de la finca objecte d’estudi, l’esgrafiat de

la finca veïna (la que era de Carles Giralt) s’ha restaurat i permet donar una idea de l’impacte

que oferia aquesta façana, just davant del portal major de Santa Maria del Mar.

La tècnica dels esgrafiats a les façanes –ja sigui

figuratius o geomètrics- va adquirir una gran rellevància a la

Barcelona tardobarroca. El maó substituïa la fàbrica dels nous

paraments i aquests es singularitzaven amb els esgrafiats. Van

ser molts els edificis bastits a Barcelona durant la segona

meitat del segle XVIII en els quals es va aplicar un esgrafiat a

façana. L’historiador Ramon N. Comas en feu un inventari a

inici del segle XX i en ell recollia la finca objecte d’estudi –

sense saber-ne la cronologia exacta de l’obra- en aquests

termes:

Plaza de Santa Maria. Casa núemro 7. En lapared que en otro tiempo fu detrás de una de las casade la calle de las Caputxas y dá frente a la fachadaprinicpal de Santa Maria del mar, se señalaron unosplafones cuadrados, cuarteados y que en el centroostenta un florón. Decorado es éste que recuerda otroparecido de la calle de la Corribai (COMAS: 1913, P.270).

Cal tenir present, però, que aquesta façana de 1768

continuava donant al cementiri de Santa Maria. Era la façana

posterior de la finca i, a planta baixa, no disposava de cap

accés a la casa. La façana principal del carrer de les Caputxes

no va configurar-se definitivament com la veiem avui dia fins a

inici del segle XIX. Durant el darrer terç del XVIII, es

documenten només petites obres relacionades amb l’activitat

del seu propietari, com són l’establiment de veles, sobrereres

perxes i taulells del taller de sastreria que posseïa el mestre

Llorenç Amigó (vegeu Docs. 15-17).

Vista general del frontis de les cases de Caputxes 3 (a l’esquerra), Caputxes 1 ( a la dreta i tapada per unaxarxa) i la font de Santa Maria –en procés de restauració. Aquesta nova línia de façana esgrafiada –compartidapels dos edificis- es va construir l’any 1768.

L’esgrafiat de la façana que dóna al’actual plaça de Santa Maria en unafotografia de la dècada de 1940.(AHCB-AF)



34

La desaparició del cementiri i la creació de la façana definitiva del carrer de les

Caputxes (s. XIX)

De cementiri a plaça de Santa Maria

L’any 1802, el rei Carles IV va anunciar la seva visita a Barcelona. Aprofitant

l’avinentesa, el 30 de juliol, un grup de veïns amb habitatges propers al cementiri gran de

davant de la porta principal del temple de Santa Maria –entre ells Esteve Amigó, fill de Llorenç

Amigó- van aprofitar el reial anunci per demanar a l’Ajuntament que convertís l’espai del

cementiri en plaça pública. S’iniciava d’aquesta manera un projecte de reforma urbana que no

quedà definitivament resolt fins anys més tard i que tingué transcendència per a la història de la

finca.

El 13 d’agost de 1802, la Junta d’Obra de la parròquia de Santa Maria del Mar va

reivindicar la propietat del terreny on se situava el cementiri i va advertir que no consentiria la

profanació de cap sepultura. A més dels arguments religiosos la Junta va al·legar també motius

d’ordre públic, ja que la conversió del cementiri en plaça pública podia facilitar sorolls diversos

que anirien contra el decòrum i quietud que els oficis religiosos que es feien dins el temple

requerien.

L’Ajuntament demanà el seu parer, entre d’altres, al mestre de cases de la ciutat, Josep

Mas, el qual, el 30 d’agost, emetia un informe favorable a les obres de reforma, les quals havien

de significar el rebaix del nivell elevat que tenia el cementiri respecte els carrers. Les paraules

de Mas Vila eren contundents: “...he hallado que de ningún perjuicio puede ser el expresado

rebajo a los edificios de la iglesia ni a las casas inmediatas, antes servirá de una grande utilidad

al público por no haber de subir ni bajar escalones para atrabesar de una calle a la otra. Y a

más el de basiar la abertura que recoge las aguas plubiales de la calle de la Platería y otras, y el

de bariar el abrebador en parage que no incomodará tanto el tránsito público como en el dia.

(Acords Municipals 1802). En data 31 d’agost, un cop estudiades les al·legacions d’amdues

parts la Junta d’obres, resolgué emetre un dictamen favorable a la conversió del cementiri en

plaça pública, tot i més quan els peticionaris s’oferien a pagar les despeses de rebaixar el

cementiri, construir l’escala de la porta principal de l’església tal i com la volgués la Junta

d’Obrers, i indemnitzar els amos de les sepultures. L’u de setembre el govern municipal va

aprobar la reforma urbana del cementiri de Santa Maria del Mar per convertir-lo en plaça

pública, manant que les obres s’acabessin abans de la visita reial:

Acuerdo que inmediatamente, sin la menor pérdida de tiempo, se quiten amboscementerios, rebajándose el de frente la puerta principal y poniéndose a nivelde las calles a costa de los que piden se redusca la plaza. Y que para llevarsea efecto se haga por los señores obreros las gestiones correspondientes con elilustrísimo señor obispo de esta ciudad o su señor provisor, para lo que toca asu conocimiento, manifestándole el dictamen del prothomedicato. Y que todose execute luego, y previniendo a los que han de costear lo que se havía depracticar en el expresado cementerio de delante la puerta mayor de la iglesia,que ha de quedar concluido todo antes de la venida de sus majestades.

Plànol adjuntat al dictamen de la Junta d'Obres favorable al projecte de remodelació del cementiri de la parròquiade Santa Maria del Mar en plaça pública. Al costat dret podem veure la línia de les escales del cementiri i la

ubicació de la font de Santa Maria, així com la propietat objecte d’estudi



35

Aquestes reformes s’estaven realitzant ja el 1803, quan la Junta d’Obra de la Parròquia

va cursar una demanda judicial contra el projecte, la qual cosa va propiciar, per ordre judicial, la

interrupció i suspensió de les obres. Una interrupció de les obres que duraria tres anys: fins el

1806. Els Obrers i representants parroquials volien que se’ls mantingués en la seva possessió

de l’ús que millor els semblés en l’espai que ara era ja plaça, permetent només el trànsit de

persones, i no el de cotxes, carruatges, animals ni bestiar. Una possessió que havien tingut des

de temps immemorials i que ara l’Ajuntament els havia ussurpat. També volen detenir el canvi

d’ubicació de la font, ja que l’aberuador que abans mirava cap al carrer Abaixadors se situava

mirant cap a l’església de Santa Maria.

L’Ajuntament defensà dels interessos públics, ja que, amb les obres aturades, el veïnat

no podia proveir-se d’aigua ja que la font estava, en aquells moments, desmuntada, pendent

d’intal·lar-se el nou abeurador. Finalment, l’any 1806, la Junta d’Obra de la Parròquia de Santa

Maria del Mar va decidir transigir. L’Ajuntament va nomenar una comissió de regidors i el 1807

es va signar una concòrdia, en virtut de la qual quedaría lliure el pas per aquell terreny, la Junta

construirïa una nova escala a la façana del temple i l'Ajuntament col·locaría la font al seu

davant.

La desaparició de les volades i la nova façana del carrer de les Caputxes

Un cop resolta la urbanització que donava origen a la nova plaça de Santa Maria, el

propietari de la finca del carrer Caputxes núm. 1 Esteve Amigó va intentar consolidar i engrandir

la seva casa. Si el 1768 el seu pare Llorenç Amigó havia format la línia de la façana que ara

afrontava al nou espai públic en terrenys de l’antic cementiri, Esteve Amigó va voler reedificar la

façana oposada, la principal que donava al carrer de les Caputxes. A tal efecte, l’any 1806 es va

dirigir a la Intendència de la Reial Batllia de Catalunya sol·licitant –en dues instàncies diferents-

l’establiment de dos trossos de terreny: el reclau que feia la seva casa respecte el dipòsit de la

font i l’espia inferior de la volada de l’antiga casa més meridional (vegeu plànol de la pàgina

següent). La intenció d’Esteve Amigó era ben clara: obtenir una nova façana absolutament

alineada i guanyar alguns metres de planta.

La instància on Esteva Amigó demanava l’espai inferior de la seva volada és força

descriptiva i permet fer-se una idea de com estava construïda aquesta banda de la casa des del

segle XVII. Aquesta és la seva transcripció parcial on –en negreta- es remarca la constitució de

la volada:

...Que por mis justos y legitomos t´tiutlos tengo y poseo unas casas en la presenteciudad y call llamada de las Caputxas, la una de las quales, desde sus cimientos hastaarriba sube a pared firme, y la otra que confina con la de Carlos Giralt sube por mediode un pedestral o pilar, que por el lado de la casa de dicho Carlos Giralt miedequatro palmos a fuera, y por el lado de la otra de dichas dos casas que tengo salecinco palmos a fuera, y de este modo va subiendo la referida casa hacia arribamediante una jacera o biga de veinte y tres palmos de largo que atraviesa dendelpedestral de la expresada casa de Carlos Giralt, hasta la otra casa mia que dendesus dimientos va subiendo arriba, y deseando qye V.S. en el Rel nombre de S.M. mehaga perpetua y emfiteutica concesión de la extensión de lso citados veinte y tres pamos

Plànol que acompanya l'informe del mestre de cases de la ciutat favorable a la reforma de l'espai que ocupavael cementiri parroquial. En ell es pot veure les línies que marquen la nova ubicació de l'abeurador de la font de

la plaça de Santa Maria



36

de terreno que según queda expuesto se sales quatro palmos port el lado de la csa delexpresado Carlos Giral y cinco por el de la otra csa mia, a fin de poder hacer subir apared firme y mediante que de dicho espacio de terreno tantso sus antecesores como elsuplicante han estado siedmpre en su quieta y paciafica posesión y atendiendo quesemejante enfiteutica concesion no es en daño de tercero ni del publico, si en conocidobeneficio del real Erario por la entrada y anual censo que ofresco...(vegeu Doc. 18)

Com es desprèn del redactat, la casa més meridional tenia una volada

considerable per sobre del carrer de les Caputxes (un metre), mentre que la

més septentrional pujava per una paret recta.

L’altra peça de terreny sol·licitada era el triangle que permetia tancar la

façana de la casa més septentrional amb el dipòsit de la font. En ambdós

casos, l’informe del mestre major d’obres del Rei (Tomàs Soler i Ferrer) fou

favorable a la petició d’Esteve Amigó, salvant sempre les possibles

alineacions marcades per l’Ajuntament quant a noves façanes, i la Reial Batllia

va acabar establint les dues peces de terra a favor d’Esteve Amigó. S’acabava

amb aquestes incorporacions, el llarg procés d’addicions de diferents designes

que han arribat a formar l’actual parcel·la. La planta actual i la comparació amb

el plànol aixecat al 18154 permet identificar els terrenys sol·licitats i concedits.

A partir de 1807, Amigó podia replantejar-se la seva nova façana, però

els esdeveniments no van ser massa propicis al seu projecte inicial. Primer

l’ocupació francesa de la ciutat, després la guerra i, finalment, l’oposició del

consistori i la voluntat d’eliminar les volades van limitar les obres que volia

realitzar, arribant a perdre, fins i tot la possibilitat de la construcció al reclau

contigu a la font.

L’any 1810, en plena ocupació francesa de la ciutat i amb un

ajuntament presidit per Antoni de Ferrater, Esteve Amigó va dirigir una

instància al consistori sol·licitant poder construir la paret que enllaçava la seva

casa més septentrional amb el pilar on s’aguantava la volada i que es trobava al límit de la

propietat amb el veí Carles Giralt. El text de la petició és el següent:

Estevan Amigó Mestro Sastre de la presente ciudad, a V.S. con la mayorveneracion expone, que es el Dueño de aquellas casas sitas en la calle de las

Planta de la casa comparada amb el plànol realitzat el 1815.. En vermell s’assenyalen les àrees dels terrenys establerts al seu favor per la Batllia l’any 1806.Observi’s la posició del pilar a la mitgera amb la casa veïna de Carles Giralt a partir del qual es desenvolupava la volada.



37

Caputxas señaladas con el N. 6 y conveniendole por varios motivos el edificar ensu propio terreno una pared de 23 pamos de largo y 16 de alto, desde la Paredfirme de la casa de Carlos Giralt señalada con el N. 7 que es el mismo terreno quedeclara la Concesión hecha a mi favor por el Sr. Fiscal del Tribunal de laIntendencia en 19 de Julio de 1806 como manifiesta el Expediente que acompaño.Pido y Suplico rendidamente a V.S. que en meritos de la citada concession se sirvaV.S. deliberar se me conceda el Permiso para edificar la mencionada Pared y almismo tiempo licencia para abrir una puertecita a la Plasa de Santa Maria. Todo loque recibira a particular merced de V.S (Vegeu Doc. 18)

Les obres es degueren realitzar, no sense problemes i amb l’oposició de la Junta

d’Obrers de la parròquia de Santa Maria quant a l’obertura de la porta de la plaça, oposició que

cal entendre dins el context encetat tant de la propietat com de l’ús de l’espai que havia ocupat

l’antic cementiri.

També va tenir entrebancs la nova línia de façana del carrer de les Caputxes, ja que el

nou consistori sorgit després de l’ocupació francesa va manar el seu enderroc. El novembre de

1814, Esteve Amigó dirigí una instància que resumeix prou bé les vicissituds del projecte i les

dificultats de la seva execució:

Tanscripció:...[Amigó] està en animo de derribar la Bolada y también de cumplir conlo demas que V.S. le mande, pero espera mercer su consideración en estasapuradas circunstancias; la pared que tendrá de extensión unos 30 palmos se lemanda retirar de un extremo menos de medio palmo y del otro un palmo y un quarto,cosa que según el Maestro puede informar no es de substancia; con la Boladapederá el Exponente mas de una tercera parte de su casa; con la privación de laPuerta se le impide su proyecto de mejoras, y si a ello debia agregar el retirar lapared construyendola de nuevo, le seria mucho mas sensible el perjuicio. La casa esmuy angosta y pequeña como V.S. no ignorará; el exponente a mas de ser sastre,es tendero de Lienzos y Pintados con que si se le estrecha de tantos modos vendríaa perder su fortuna y la de su numerosa familia, y por un medio indirecto se lesacaria de aquel puesto; V.S. es el comun Protector de los Vecinos, y como a talamparándose el exponente de su protección espera que no permitira quedescarguen a un tiempo tantos golpes, los quales serian mas gravosos despues detantas perdidas y menoscabos como ha sufrido durante esta ultima guerra.// Portanto suplica que sin perjuicio del derribo de dicha Bolada, se sirba permitirle el quepueda levantar la pared en dicha calle de las Caputxas sin retirar la construida endicho recodo, seguiendola en alto rectamente con cuyas obras tendra menos quegastar pues le serviran los despojos de la Bolada, y asimismo se digne permitirle el

uso del pequeño recodo existente entre la pared de su dicha casa y el edificio de lafuente publica, a la misma parte de la calle de las Caputxas del qual tambien tieneconcedido establecimiento según la escritura que acompaña con la facultad delevantar pared hasta la altrua del primer piso, con lo qual se quitarian las inmundiciasque ahora se hechan en el recodo, mejorandose el aspecto publcio, advirtiendo queen aquella parte la calle es una tercera parte mas ancha que en lo restante.”

La solució definitiva es pactà el 1815. Esteve Amigó enderrocava les volades de les

seves cases –veritable dèria del consistori-, renunciava a construir al reclau tocant a la font –on

es diu que hi havia hagut l’abeurador- i podia construir la nova paret fins al pilar del veí, reduint

una mica la seva amplada. En el mateix acord, Amigó s’avenia a enderrocar les construccions

existents sobre el dipòsit de la font i clausurar el pas al seu terrat, sempre que l’ajuntament

l’obligués (vegeu Doc. 20). L’informe final del mestre d’obres de la ciutat indicava la solució de

la nova línia de façana:

Si la pared que construió Estevan Amigó en una porción del frente de su casade la calle de las Caputxas dende el planterreno hasta debajo la bolada, debearreglarse en la lina del plano aprobado por V.S., tendrá que ceder la parteconfinante con el vecino un palmo y medio dende la cara exterior del pilar quedivide las dos casas, de lo que resulta quedar quasi todo el grueso del referidopilar a favor del Publico; y en la parte inmediata al edificio del mismo Amigó quedende el planterreno hasta debajo la bolada forma un recodo o cuerpo saliente,debe ceder cosa de medio palmo dende la cara de la pared antigua.Como de la perdida de este medio pamo resulta quedar un pequeño recodo ocuerpo saliente en el punto que la pared nueva se huniria con la antigua, paraquitar esta imprefección deberia continuarse en linea recta la pared nuevahasta quedar enmentada la salida del medo palmo cortando lo necesario delfrente o pared antigua pues que lo permiete por lo que mira a su grueo, contodo que el tener que practicar esto seria en un muy corto trecho..

Tal i com queda recollit al quadern de cases reedificades (vegeu Doc. 19), l’obra

s’executà definitivament aquell any de 1815. Malauradament, no s’ha conservat cap

documentació gràfica del projecte definitiu de la nova façana que permetés conèixer el seu

autor. En qualsevol cas, la façana s’unificà i prengué l’aspecte actual –des del pilar fins a la font-

perdent les seves volades, ben al contrari de la finca veïna, que les ha conservat fins avui dia.

La inflexió de la nova paret i el contacte amb la vella és encara avui visible.



38

L’edifici al segle XIX i XX

A la mort d’Esteve Amigó (1826), la casa va passar als seus fills Esteve i Teresa Amigó, i

després al germà d’aquests, al prepòsit de la congregació de Sant Felip Neri, Francesc de Paula

Amigó. Cal suposar que a mitjan segle XIX havia ja desaparegut definitivament el taller de

sastreria i la botiga de “lienzos y pintados”. En qualsevol cas, però, les botigues de la finca van

acabar obrint portes a l’espaiosa plaça davantera de Santa Maria. Tot i que esdevenint, de

facto, la façana principal, l’accés de veïns va continuar pel carrer de les Caputxes. No deixa de

ser curiós que l’edifici, tant lligat a la història de la veïna església de Santa Maria del Mar,

acabés finalment a mans de la parròquia el 1865 fruit del llegat testamentari de Francesc de

Paula Amigó (vegeu Doc. 21). Als administradors de la parròquia no els degueren interessar les

poques rendes que produïa la finca, ja que poc després, el 1866, la van vendre a Antònia Truch

i Viñas, vídua de Gaietà Raventós.

L’única diferència entre les dades històriques conegudes i la fesomia de l’actual edifici , té

a veure relativament poc en el cos construït de la finca i fa referència al reclau existent amb la

font gòtica de Santa Maria. Malgrat la concessió del terreny obtinguda per Esteve Amigó l’any

1806, ell mateix va renunciar explicitament a construir-hi el 1814. Degué ser el propi ajuntament

qui va eliminar el reclau amb la construcció d’una paret que tancava definitivament el dipòsit de

la font. Aquesta paret és visible tant a la planta del « Quaretró » de Garriga i Roca (c. 1859),

com a les fotografies antigues de la font. Actualment, però, el reclau torna a existir, fruit, sens

dubte de la restauració que es va dur a terme a la font cap a l’any 1962. Des de llavors, a planta

baixa ha quedat un lateral de la finca descobert, en el qual

pot observar-se –reaprofitada- una llinda de finestra amb

una incisió conupial, de probable cronologia del segle XVII.

Al llarg del segle XX, l’edifici no ha conegut

modificacions ressenyables –més enllà de les lògiques

obres interiors de manteniment. Els successius propietaris

no van afrontar mai –fins avui dia- una obra de restauració,

absolutament necessària per a poder consolidar una casa

certament singular, tant per la seva situació com història.

Fragment del plànol ‘quarteró’ de Miquel Garriga i Roca corresponent a la zona de la plaça de Santa Maria (c.1859)i fotografia de la dècada de 1940 on encara es trobava dempeus el mur que tancava el reclau existent entre l’edifici i

la font de Santa Maria.

Estat actual –en procés de restauració- de la façana dela font, sense la façana que tancava el reclau


Conclusions

39

Conclusions

La realització de l’estudi històrico-arquitectònic de la finca núm. 1 del carrer de les

Caputxes de Barcelona ha permès d’establir una seqüència constructiva força interessant.

L’edifici que veiem avui dia és el resultat d’un complex procés de configuració parcel·lària i de

reedificacions parcials que expliquen, paradigmàticament, les diferents arquitectures

acumulatives que es troben en aquesta casa, des dels seus orígens medievals fins avui dia.

Els orígens de la urbanització de l’illa on s’inscriu la finca es remunten, com a mínim, al segleXIV. Alguns vestigis localitzats al segle XIX quan es va eliminar el cementiri situat davant deSanta Maria del Mar, semblaven evidenciar un espai públic anterior a la construcció deltemple.

En època medieval, i fins al segle XVII, la finca objecte d’estudi estava dividida en duescases. El mur de mitgera que les dividia és encara avui dia força evident a la planta del’edifici.

Vers 1400 es construeix, adossada a la finca, la font de Santa Maria, obra del mestre ArnauBargués.

La presència de la font a un dels laterals de l’edifici, i del cementiri davanter de Santa Mariadel Mar –elevat respecte el ras dels carrers circumdants- condicionà els accessos a labanda del carrer abans dit dels Caputxers.

Al segle XVI, el propietari de la casa més septentrional va obtenir permís del Consell de Centper a ocupar amb un jardí la part superior o terrat de la font, des de llavors usat pelspropietaris de la finca.

A final del segle XVII, el propietari de la casa contigua a la font va aconseguir engrandir laseva parcel·la a la banda posterior, gràcies a l’establiment d’un tros de terra que sesegregava del cementiri. En aquest moment es degué reedificar part d’aquesta casa.

La unificació de les dues cases no es va produir fins a mitjan segle XVIII, moment en què esreedificà la façana vers el cementiri (1768) després que la finca més meridional obtinguésl’establiment d’una part d’aquest.

Al segle XVIII –i de ben segur amb anterioritat- la façana del carrer de les Caputxes gaudiade volades, una d’elles construïda sobre un pilar de pedra que compartia amb la finca veïna.

A inici del segle XIX es van succeir un seguit de canvis importants. Va desaparèixer elcementiri i es va urbanitzar –no sense entrebancs- la plaça de Santa Maria. La font vacanviar l’orientació del seu abeurador vers la plaça i el propietari de l’edifici va voler arrodonirla seva parcel·la. Fou llavors quan es construí definitivament la línia de façana del carrer deles Caputxes (1815), perdent les volades que fins llavors havia tingut la casa.

Des de la configuració parcel·lària i de façanes definitiva d’inici del segle XIX, l’edifici no haconegut canvis significatius, més enllà d’obres de reforma interior i de l’obertura de les portesque donen a l’actual plaça de Santa Maria.

Font

Casa 1

Casa 2

Amplaició 1687

Ampliació 1768 i construcció detota la línia de façana. Unificacióde la casa 1 i 2

Desaparició del cementiri i canvid’orientació de l’abeurador (inicis. XIX)

Volades de les duescases (XVII-XVIII)

1815. Supressióvolades i nova líniafaçana

Reclau. Adquisicióterreny 1806, senseque la finca l’acabésocupant

1806. Adqusicióterreny planta baixasota la volada

Ocupació del terrat dela font al segle XVI


Apèndix documental

40

Apèndix documental

Arxius i fonts consultades

En aquest apartat s’inclouen les fitxes dels documents recercats durant la investigació i que

fan referència d’una manera explícita a l’evolució històrica de la finca objecte d’estudi i del seu

entron urbà. A banda de la seva identificació arxivística, cadascun dels documents que s’inclou

disposa d’un apartat de resum i/o transcripció parcial, d’on s’extreuen aquelles informacions més

útils i significatives per a la història de l’evolució de la propietat i de la configuració estructural de

l’edifici.

Sempre que ha estat possible s’ha procurat realitzar una còpia de la documentació, seguint

i respectant les normes i criteris de cada arxiu.

Donat l’origen divers de les designes que han configurat l’actual finca, en cada fitxa

s’inidica a quina d’elles fa referència el document.

ARXIUS I FONTS CONSULTADES

Registre de la Propietat (RP)

Arxiu Històric de Protocols de Barcelona (AHPB)

Manuals de diversos notaris

Arxiu Municipal Administratiu (AMA)

Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona (AHCB)

Arxiu Fotogràfic de l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona (AHCB-AF)


Apèndix documental

41

Doc. 1

1526

Concessió d’us del terrat de la font

AHCB:Regsitre Deliberacions Resum/transcripció

El Consell de cent va autoritzar el propietari de la casa immediata a la font, Gaspar Ferrer, atenir damunt el seu terrat un tancat “amb tarongers, murtreres i altres verdues”.

Observacions:El document original no ha pogut consular-se perquè al moment de ralitzar-se la present recerca estrobava en procés de reatauració.


Apèndix documental

42

Doc. 2

1582

Establiment d’una casa feta per Anna Sabater a FrancescMagrinyà

AHPB:Antic Safont: 445/30 Resum/transcripció

11 de novembre de 1582

Anna Sabater Ferrer, esposa de Gabriel Sabater, posseïa una casa i obrador al carrer delsCaputxers contiuga a la font de Santa Maria, que havia heretat abintesto del seu pare GasparFerrer. Gaspar Ferrer havia adquirit la finca per l’establiment al seu favor efectuat per MiquelSafont el 9 de novembre de 1522.

La casa es descriu com: “Totas illas domos sive hsopitium cum duobus portalibus estra in viapublica aparientibus cum opperatorys eis contiguis ... quas ego dicta Anna Çabatera tituloinfraescrito habeo et possideo in presenti civitate Barcinone prope plateam cambiorum in vicodicto dels Caputxers et ad latus fontis ibidem constructi....”

En presènica del seu marit Gabril Sabater, Anna Ferrer estableix a favor del mercader FrancescMagrinyà la casa i obrador

Observacions:Original en llatí.Les referències de l’establiment de 1522 no han estat localitzades a l’Arxiu de Protocols.Noti’s com per primer no surt esmentat el “terrat” sobre la font.

Casa 1


Apèndix documental

43


Apèndix documental

44


Apèndix documental

45

Doc. 3

1628

Venda d’una casa a favor de Feliu Sala

AHPB:Francesc Jutge 606/42 Resum/transcripció

2 de maig de 1628

Jaume Magrinyà, mercader, ven al passamaner Feliu Sala la casa situada al carrer delsCaputxers al costat de la font de Santa Maria i del cementiri.Descripció: “Totas illas domos sive Hospitium cum duobus portalibus extra in via publicaapparinteibus cum operatoribus et terramina supra fontem esdem domibus contigua ... qua egotitulo infra hbeo et possideo in presenti civitati Barcinona prope cimentarium eclessia BeataMaria de Mari presneti civitats et prope platea cambiorum in vio dicto dels Caputxers et adlatum fonte ibidem constructa.”

El domini directe és a mans de l’arxidiaconat major de Santa Maria del Mar i el mitjà es teniaper Anna de Sabater, abans Francesc Sala, succeint a Miquel Safont i aquest per ElisabetMatoses, esposa de Pere Matoses.

Jaume Magrinyà posseïa la casa com a hereu dels seus pares Anna i Francesc Magrinyà.

El preu d ela venda fou de 165 lliures.

Observacions:Original en llatí.

Designa 1


Apèndix documental

46


Apèndix documental

47


Apèndix documental

48

Doc. 41650

Establiment d’unes cases situades al carrer Caputxers afavor de Gabriel Miró

AHPB:Jaume Torres 682/20 Resum/transcripció

30 de juny de 1650

Els preveres beneficiats de Santa Maria del Mar Pau Arquer i Josep Pedralbes estableixen unacasa situada al carrer dels “Caputxers” a favor del passamaner Gabriel Miró.Transcripicó parcial:

Totas illas domos cum duobus portalibus in carraira publica infra apperintibus (...) in presentecivitati Barcinona in vico vocato dels caputxers prope fonte vocata beata Maria del mari etterminatur ab oriente cum simentario dicta parrochia de Mari; a Meridie in honore CatharinasPortell viuda relicta Antony Portell quondam passamanary qui antea fuit Marchi Colomer,quondam, palleryary dicta civitaty, ab occidnete in dicto vico dels Caputxers et a circio inhonore Felicis Sala passamanery civis presetne civitaty qui antea fuit Francisci Magrinyàquondam palleryary...

Traducció: Totes aquelles cases amb dos porrtals obrint al carrer públic infraescrit (...) siutadesa la present ciutat de Barcelona, al carrer dit dels Caputxers, a prop la font dita de Santa Mariadel Mar. I afronten a orient amb el cementiri de dita parròquia del Mar, a migdia amb honors deCaterina Portell vídua d’antoni Portell, difunt, passamaner, i que abans eren de Marc Colomer –difunt- peraire de dita ciutat; a occindet amb el carrer dit dels Caputxers i al nord amb honors deFeliu Sala, passamaner, ciutadà de la present ciutat, i que abans van ser de Francesc Magrinyà –difunt-, peraire....

Observacions:Original en llatí.Es diu que les cases eren pròpies de l’església, però no s’aporta cap títol o referènica de possessió.

Designa 3


Apèndix documental

49


Apèndix documental

50


Apèndix documental

51


Apèndix documental

52

Doc. 5

1654

Establiment d’una casa del carrer dels Captuxers a favord’Agustí Amer

AHPB:Joan Salinas: 670/35 Resum/transcripció

7 d’abril de 1654

Feliu Sala (passamaner) estableix una casa al també passamaner Agustí Amer, la qual haviaobtingut de mans de Jaume Magrinyà l’any 1628. La casa es descriu en els següents termes:

“Totas illas domos sive hospitium cum duobus portalibus ex. in via publica aparientibus cumoperatoribus et terramine supra fonte eisdem domibus contigui ... quas ego titulo meo propiaemptioni quam indefeci Jacobo Magrinya mercatore civi Bar. de qua constat cum instrumentopublcio in papiro scripto dominy ratione frimato ac acto die secunda mensis maÿ annonativitate 1628 (...) habeo et possideo in presenti civitate Bar. prope eclesie Beata Maria etprope plateam cambiorum in vico dcito dels Caputxsers ad latus fontes ibidem constructa”

Es a dir: Totes aquelles cases o hospici amb dos portals que obren a l’exterior de la via publicaamb obrador i terrat sobre la font contigua a la casa ... les quals tinc per meves pel titol fet perJaume Magrinyà, mercader, ciutadà de Barcelona segons consta amb el document públic fet enpergamí i amb la signatura de raó de domini firmat en l’acte fet el dia 2 de maig de 1628.. lesquals tinc i posseeixo a la present ciutat de Barcelona, prop de l’església de Santa Maria del mari de la plaça dels canvis, al carrer dit dels caputxers, al constat de la font que es troba construïdaen aquest indret”


Designa 1


Apèndix documental

53


Apèndix documental

54


Apèndix documental

55


Apèndix documental

56

Doc. 6

1673

Venda d’una casa del carrer dels Caputxers a favor deJosep Duran

AHPB:Bonaventura Vilà:766/25

Resum/transcripció

1 de setembre de 1673

Per tal de satisfer diferents deutes, el passamaner Agustí Amer ven al comerciant Josep Duran laseva casa situada al carrer dels Caputxers, al costat de la Font de Santa Maria.

La casa pertanyia a Agustí Amer per l’establiment que li havia efectuat Feliu Sala l’abril de1654.

Observacions:Original en llatí.El borrador del document no està desenvolupat i les etceteracions no permeten resseguir ni els límitsni les càrregues de la finca

Designa 1


Apèndix documental

57


Apèndix documental

58

Doc. 7

1674

Establiment d’una casa del carrer dels Caputxers a favorde Jaume Ferran

AHPB:Bonaventura Vilà:766/57

Resum/transcripció

3 de novembre de 1674

Josep Duran, mercader de la ciutat de Barcelona, estableix a favor del passamaner Jaume Ferranla casa del carrer dels Caputxers descrita en els següents termes:

“Totas illas domos, sive Hospitum cum duobus portaligus extra en via publica aperientibus,cum operatorys et terramine supra fontem eisdem domibus contiguis quas ego ... habeo etposideo in presenti civitate Barcinona prop sementerium ecclesia parrochialis Beata Maria deMari et plateam Cambiorum in vico dicto dels Caputxers ad latus fontem ibidem constructa (...)Et terminatur dicta domus ab oriente cum dicto sminterio, a meridia cum honore heretum etsuccessorum Michaelhis Llunell mercatoris civi Barcinona qui antes fuit Bartholomei Gelabertcurritoris auri, ab occidnete in vico dels Caputxers et a circio in dicto fonte qui ut prefertus ibiest dicto la Font de Sancta Maria”.

És a dir: Totes aquelles cases o hospici amb dos portals exteriors que s’obren a la via publica,amb obrador i un terrat sobre la font contiua a la casa que jo [Josep Duran].... tinc i posseeixo ala present ciutat de Barcelona, a prop del cementiri de l’església parroquail de Santa Maria delmar i la plaça dels Canvi, al carrer dit dels Caputxers, al costat de la font allà construïda (...) ilimita dita casa a l’est amb el referit cementiri, al sud amb honors dels hereus i cuccessors deMiquel Llunell, mercader, ciutadà de Barcelona que abans van ser de Bartomeu Gelabert,corredor de canvi, a l’oest amb el carrer rels Caputxers i al nord amb la font que allí es troba is’anomena la font de Santa Maria”

Observacions:Original en llatí.Designa 1


Apèndix documental

59


Apèndix documental

60


Apèndix documental

61


Apèndix documental

62

Doc. 81687

Establiment d’un tros de terra a favor de Jaume Ferran

AHPB:Gabriel Mora: 851/10 Resum/transcripció

2 de febrer de 1687

Els obrers de Santa Maria del Mar estableixen un tros de terra situtat al costat del portal delcementiri a favor de Juame Ferran. Aquest tros (que es diu que fa “biax”) es troba “ad rectumfonty qui ibi est” i al costat de les cases que el propi Ferran té al carrer dit dels Caputxers. Abanda del cens imposat (2 lliures i 10 sous), Ferran s’obliga a construir-hi part de la seva casa,sempre i quan mia no faci “volades” sobre el cementiri.


Desgina 2


Apèndix documental

63

º


Apèndix documental

64


Apèndix documental

65

Doc. 9

1755

Venda d’unes cases del carrer caputxers a favor deLlorenç Amigó

AHPB:Sebastià Pons, manual Resum/transcripció

15 d’agost de 1755

Per tal de poder fer fornt a diferents deutes, els hereus de Narcisa Santamaria i Ferran (GertrudisBordas i Santamaria, Jeronima Snatamaria, Teresa Santamaria i Carles Roig i Santamaria)decideixen vendre la casa siutada al carrer dels Caputxers que és descrita en els següentstermes:

“Primo, totas illas domos, sivue Hospitium antea cum duobus portalibus, nunc vero cum unotantum portali extra in via publica infra aparienti cum operatorys et terramine supra Fontemeisdem domibus contiguis (...) in presenti civitate Barcinona prope semeterium ecclesiaParochialis Beata Maria de Mari, et propi Plateam Cambiorum in vico dicto dels Caputxers adlatus Fontis ibidem est (...) Et terminatur dicta Domus ab Oriente cum dicto semeterio: ameridie in Honore qui fuit Pauli Miró civis Barcinona: ab occidente in dicto vico delsCaputxers; et a circio in dicto fonte nominato la font de Santa Maria.Item et denique, Quoddam trustum terra factum a biaix, separatum a Sementerio PortalisMajoris dicta Parroquialis Ecclesia Beata Maria de Mari, quod est ad rectum fontis qui ibi est,quod quidem tustrum terra est contra ac retro Domos supra primo loco designatas et in eodemtrustro terra fuit et est Domus edificata quo est unita supradictes Domibus primo loco desinatisin parte orientis...”

Es a dir: En primer lloc, totes aquelles cases o hospici abans amb dos portals obrint al carrerinfraescrit i avui només amb un, amb el sue obrador i terrat sobre la font contigua a dita casa(...) a la present ciutat de Barcelona, prop del cementiri de l’esgléssia parroquail de Santa Mariadel mar i prop de la plaça dels canvis, al carrer dit dels Caputxers i al costat de la font que estroba allí (...) la qual casa limita a l’est amb el citat cementiri, al sud amb honors que van ser dePau Miró, ciutadà de Barcelona, a l’oest amb el carrer dels Caputxers i al nord amb l’expressadafont anomenda de Santa Maria.En segon lloc i darrer, tot aquell tros de terra que fa un biaix, separt del cementiri davant delportal major de l’església de Santa Maria del Mar, el qual està en línia recta de la font que estroba en aquell indret i contra la part de darrera a la part d’orient de les cases en primer llocdeignades...

La casa i el tros de terra pertanyien a Carles Roig i Santamaria i als altres hereus familiars coma cos hereditari que havia estat de Narcisa Santamiaria Ferran, filla de Jaume Ferran. JaumeFerran fou qui unificà la casa –rebuda en establiment el 1673 de Josep Duran- i el terreny –establert pels obrers de Santa maria el 1687.

El preu de la venda fou de 1.761 lliures 13 sous i 4 diners moneda de Barcelona.


Designa 1 i 2


Apèndix documental

66


Apèndix documental

67


Apèndix documental

68


Apèndix documental

69


Apèndix documental

70

Doc. 10

1767

Establiment d’una casa a favor de Josep Esteve

AHPB:Manuel Troch, Manual Resum/transcripció

18 d’agost de 1767

Francesc Clos i Miró –doctor en drets- estableix una casa a favor del sastre Joep Esteve que esdescriu com: “Totas aqeullas casas ab dos portals obrint, ab sas entradas y exidas, drets ypertinencias (...) al carrer anomenat antes dels Caputxers, vuy dels cnavis vells, prop la font ditade Santa Maria del Mar”.Els seus límits eren: A l’est, el cementiri de l’església; al sud, la casa del sastre Carles Giralt, al’oest el referit carrer dels Canvis; i al nord, la casa del també sastre Llorenç Amigó.

Al document s’inidca que la casa fou abans del passamaer Gabriel Miró, a quí li fou establertapels adminsitradors de la vicaria de pobres de Santa Maria del Mar el juliol de 1650.

El cens imposat fou de 75 lliures i 10 sous anuals

Observacions:Document no reproduït

Designa 3

Doc. 11

1767

Cessió de l’establiment fet a Josep Esteve a Esteve Amigó

AHPB:Manuel Troch, Manual Resum/transcripció

2 d’octubre de 1767

Poc després d’haver obtingut l’establiment d’una casa, el mateix Josep Esteve reconeix quel’havia obtinguda i pagada amb diners d’Esteve Amigó i que per tant ara l’hi cedeix en acted’agnició de bona fe.

Des de llavors, la casa passa a mans d’Esteve Amigó

Observacions:

Designa 3


Apèndix documental

71


Apèndix documental

72

Doc. 12

1768

Establiment de dos trossos de terra del cementiri a favorde Llorenç Amigó

AHPB:Sebastià Prats Resum/transcripció

5 de setembre de 1768

Després de l’oferiment conjunt de Llorenç Amigó i Carles Giralt (propietaris de les cses delcarrer de les Caputxes que donen davant del cementiri de Santa Maria del mar), els obrers deSanta Maria del Mar decideixen establir unes porcions de terreny del propi cementiri per tal deregularitzar el reclau que feien les cases en aquell indret.En l’establiment, els obrers de Santa Maria del Mar obliguen els propietaris de les cases aconstruir una paret ferma on es pugui carregar una volta per a fer nous vasos sepulcrals.

Lorenç amigó dóna una entada de 300 lliures i se li estableix un cens d’una lliura anual per duespeces que conjuntament fan un total de 163 pams i mig superficials

Observacions:

Vegeu la recosntrucció de les parts establertes a l’apartat d’evolució històrica de la finca.

Doc. 13

1768

Quadern de cases reedificades

AHCB: I-34Resum/transcripció

Dins el regest d’obres del Quadern de cases reedificades, hi figura l’obra realitzada per LlorençAmigó l’any 1768, així com la del seu veí Carles Giralt.

Transcripció:“Calle de las Caputxas vulgramente los Cambios Viejos.- Casa de Lorenzo Amigó sastre reedificada que antes fue de Eularia Miró viuda, estimada en

30 ll que deven revajarse y oy se estima en 34.- Casa de Carlos Giralt sastre reedificada que antes fue de Eularia Miró Miró viuda, estimada

en 30 ll que deven revajarse y oy se estima en 34.

Observacions:


Apèndix documental

73

Doc. 14

1787

Obreria. Obres de reforma

AHCB: ObreriaC-XIV-47 Resum/transcripció

Llorenç Amigó sol·licita permís per a posar unes “sobrereres” i perxes a la seva casa, així comadobar uns taulells.

Observacions:No s’acompanya cap documentació gràfica

Doc. 15

1787



Llorenç Amigó –mestre sastre- demana permís per a posar una vela a la seva casa, “davant lesescales del cementiri”

Observacions: No s’acompanya cap documentació gràfica

Doc. 16

1795



Llorenç Amigó –mestre sastre- demana permís per canviar la sombrerea de la seva casa, a unracó al costat de la font.

Observacions: No s’acompanya cap documentació gràfica


Apèndix documental

74

Doc. 18

1806-1815

Obreria

AHCB:

Consellers. Obreria:C-XIV- 77

Resum/transcripció

Dins dels memorials d’obreria de l’any 1814 es troben dos plecs diferents a nom d’Esteve Amigó que fanreferència als problemes surgits quant a la reedificació de la façana de la seva casa del carrer de les Caputxesi l’eliminació de les volades.

El primer plec es remunta al 1810, data en la qual Esteve Amigó demanà poder construir una paret quetanqués l’espai existent entre part de la seva casa i el pilar existent a la mitjera de la finca veïna pròpiade Carles Giralt.Transcripció: “Estevan Amigó Mestro Sastre de la presente ciudad, a V.S. con la mayor veneracionexpone, que es el Dueño de aquellas casas sitas en la calle de las Caputxas señaladas con el N. 6 yconveniendole por varios motivos el edificar en su propio terreno una pared de 23 pamos de largo y 16de alto, desde la Pared firme de la casa de Carlos Giralt señalada con el N. 7 que es el mismo terrenoque declara la Concesión hecha a mi favor por el Sr. Fiscal del Tribunal de la Intendencia en 19 de Juliode 1806 como manifiesta el Expediente que acompaño. Pido y Suplico rendidamente a V.S. que enmeritos de la citada concession se sirva V.S. deliberar se me conceda el Permiso para edificar lamencionada Pared y al mismo tiempo licencia para abrir una puertecita a la Plasa de Santa Maria. Todolo que recibira a particular merced de V.S.”

Acompanya la instància –de la qual no sembla haver-hi cap resolució- una còpia de les diligències quevan acabar amb la concessió de l’establiment emfitèutic del tros de terreny situat sota les volades de lacasa d’Esteve Amigó i el reclau de la font l’any 1806 per part d ela Batllia General de Catalunya.

El segon plec s’inicia amb una nova instància d’Esteve Amigó de novembre de 1814 on explica elsproblemes que té per a l’execució de les obres previstes el 1810, tant pel que fa a la paret del carrer deles Caputxes, com de la porta de la plaça de Santa Maria.Quant a la porta, i a instàncies dels obrers de Santa Maria del Mar, es va veure obligat a treure-la dins elcontext de la lluita per l’espai que abans havia estat cementiri i ara s’havia convertit en plaça.Pel que fa a la paret, Amigó reconeix que no va poder demar l’alineació “por razón de lascircunstancias” [època de dominació francesa durant la Guerra] i ara se li mana que s’enderroqui,juntament amb les volades existents, i s’enretiri. Amigó sol·licita poder manterir la paret i tancar aixiímateix el racó del costat de la font.Tanscripció:...[Amigó] està en animo de derribar la Bolada y también de cumplir con lo demas que V.S.le mande, pero espera mercer su consideración en estas apuradas circunstancias; la pared que tendrá deextensión unos 30 palmos se le manda retirar de un extremo menos de medio palmo y del otro un palmoy un quarto, cosa que según el Maestro puede informar no es de substancia; con la Bolada pederá elExponente mas de una tercera parte de su casa; con la privación de la Puerta se le impide su proyecto demejoras, y si a ello debia agregar el retirar la pared construyendola de nuevo, le seria mucho massensible el perjuicio. La casa es muy angosta y pequeña como V.S. no ignorará; el exponente a mas deser sastre, es tendero de Lienzoa y Pintados con que si se le estrecha de tantos modos vendría a perdersu forurana y la de su numerosa familia, y por un medio indirecto se le sacaria de aquel puesto; V.S. esel comun Protector de los Vecinos, y como a tal amparándose el exponente de su protección espera queno permitira que descarguen a un tiempo contra el mismo tantos glopes, los

quales se serian mas gravosos despues de tantas perdidas y menoscabos como ha sufrido durante estaultima guerra.// Por tanto suplica que sin perjuicio del derribo de dicha Bolada, se sirba permitirle el quepueda levantar la pared en dicha calle de las Caputxas sin retirar la construida en dicho recodo,seguiendola en alto rectamente con cuyas obras tendra menos que gastar pues le serviran los despojos dela Bolada, y asimismo se digne permitirle el uso del pequeño recodo existente entre la pared de su dichacasa y el edificio de la fuente publica, a la misma parte d ela calle de las Caputxas del qual tambientiene concedido establecimiento según la escritura que acompaña con la facultad de levantar pared hastala altrua del primer piso, con lo qual se quitarian las inmundicias que ahora se hechan en el recodo,mejorandose el aspecto publcio, advirtiendo que en aquella parte la calle es una tercera parte mas anchaque en lo restante.”

S’aocmpnaya la instància amb una ratificació de l’establiment realitzat per la Reial Batllia del tros delreclau del costat de la font.

Observacions:


Apèndix documental

75

Doc. 19

1815

Quadern de cases reedificades

AHCB: I-36Resum/transcripció

Dins el regest d’obres del Quadern de cases reedificades, hi figura l’obra realitzada per EsteveAmigó l’any 1815.

Transcripció:Casa con 4 pisos de Estevan Amigó reedificada en parte de nuevo que antes fue del mismo,estimada en 65 ll 9 s las que deben baxarse y respecto del terreno que ha perdido con elderribo de la bolada a que se le obligó, oy se estima dicha casa en 105 ll.

Observacions: A la sèrie d’Obreria s’han localitzada dos plecs en cap d’ells, però, hi surt el projecte d’obresrealitzat.

Doc. 20

1815

Acrod municipal sobre la reconstrucció de la paret del carrer deles Caputxes que sol·lica Esteve Amigó

AHCB:AjuntamentBorbònic1 D. I-95

Resum/transcripció

Transcripció de l’acord:Con presencia del informe que se resulta de lo acordado por el Ayuntamiento en cinco de este mes en asunto ala obra que pretende hacer Estevan Amigó da al Ayuntamiento con fecha de hoy la junta de obras y queda aquícon sus inclusiones y con otra relación del maestro de obras de fecha de veinte y nueve de abril último en quese explica el modo cómo deberá arreglarse la pared que Amigó havía de construir para ponerse a la líniea delplan aprobado y lo que deberá cortar de la porción de pared antigua que podrá substituir.

Acuerda admitir, como admite el Ayuntamiento, a Estevan Amigó, los ofrecimientos que contiene su memorialde veinte y cinco del citado abril, inserto en el mencionado acuerdo de cinco del corriente mes que mediante elderribo efectivo que haga de las boladas de su casa y de la pared que había construido nuevamente debajo ladel primer piso de ellas, las obligaciones que ofrece, y le acepta el Ayuntamiento de derribar también elaposento y qualquier otra obra que tenga sobre el depósito de la agua de la fuente immediata a su casasiempre que se lo mande y de cerrar en tal caso la puerta que sale al sobre de dicho pósito, de no poder pisarencima de él sino mientras el Ayuntamiento se lo permita y de entregar doscientas libras para los efectos queexpresa // 175r // y la abdicación que también hace el dicho Amigó, y el Ayuntamiento le admite, del derechoque le compete por el establecimiento que obtuvo del Tribunal de la Intendencia a primero de septiembre demil ochocientos y seis para ocupar el recodo en que estaba el abrevadero junto a su casa y qualquier otrotítulo que le competa para construir edificio separado de la línea que ordene el Ayuntamiento para edificarencima del depósito de la fuente, ni conservar en él obra alguna. Se concede, como concede el Ayuntamiento,al referido Amigó el permiso para poder construir el frente de su casa edificando sobre la pared contigua enla porción que la tiene firme en la inmediación al recodo en que estaba el abrevadero, bien que adelgazándolaen la conformidad que expresa el Maestro de Obras en su relación inserta de veinte y nueve de abril último, ysiguiendo y obrando lo restante del frente a la línea del plano aprobado para aquella calle y arreglándose enlo relativo a la elevación del edificio, grueso de sus paredes, salidas de balcones y demás a lo que estáprevenido por los reglamentos publicados. Y que en lo demás que comprende el informe de la junta, respectode que estima el Ayuntamiento que en ningún modo conviene empeñarse a proponer al señor Capitán Generalel proyecto de ampliación de plaza y ocupación de carnicerías sin estar muy fijo en que no podrá serperjudicial el quedar el Ayuntamiento sin terreno allí para carnicerías o en que podría ser de compensaciónde los edificios que se derruyesen el beneficiar meramente los altos de sobre aquellas y no el sitio de ellas,medite más de espacio al junta, y lo ponga en todo caso en estado de poderlo proponer expeditamente alAyuntamiento.

Transcripció de la proposició d’Esteve Amigó:

Esteban Amigó Mastro Sastre de esta ciudad con la debida atención a V.S. expone: Que conseguente a lo quetiene expuesto en voz de la Junta de Obras, y deseando conciliar el bien Público con el menor perjuiciopossible del Suplicante se aprta de las pretensiones que propuso en sus memoriales y ofrece que teniendo abien permitirle V.S. que puede edificar la pared de su casa sobre el firme de la antigua en la porción imediataal Recodo en que antes estaba el Abrevadero y formar en seguida la otra


Apèndix documental

76

porción de debaxo las boladas con el brueso y a la linea que tendra a bien precribirle V.S. siguiendo en loposible la de dicha pared firme, no solo derribará la pared que nuevamente habia construido y las boladas delprimero y segundo piso, sino tambien el aposento y qualquiera otra obra que tenga existente sobre el depostiode el agua de la fuente que alli se halla siempre que se le mandare, obligandose tambien siempre que se lemande, pudiendo solo mientras se le permita pisar encima de dicho Deposito, y abdicandose tambien como seabdica del derecho que le competa por el Establecimiento que obtuvo del tribunal de la Intendencia de esteExercito y Prinicpado a 1 de setimebre de 1806 para ocupar el citado recodo en que estaba el abrevadero yqualquier obro titulo que le comptea para construir edificio separado de la linea que ordene

V.S. para edificar encima del deposito de la fuente, ni conservar en el obra alguna.A mas d elo referido y a fin de facilitar el coste qye se ofresca para cortar o cerra el expresado recodo yaplicar lo sobrante a beneficio de las fuentes de la ciudad ofrece tambien poner a disposicon de V.S, yentregar la cantidad de dos cienta libra Barcelonesas luego que v.S. se sriba adminitrle su ofrecimiento.Espera el suplicante que V.S. tendrá la bondad de reconocer que con los referidos allanamientos hace elmayor esfuerzo posiblo, atendido lo reducido del terreno de su casa, el prejuicio que sufrira con el derribo delas boladas y las aboliciones y renuncias que hace de los derechos referidos. Por o que suplica a V.S. que sesirba admiterselos y providenciar lo concerniente para su efecot que lo recibira de su merced.

Transcripció de l’informe de Josep Mas Vila:

Si la pared que construió Estevan Amigó en una porción del frente de su casa de la calle de las Caputxas dendeel planterreno hasta debajo la bolada, debe arreglarse en la lina del plano aprobado por V.S., tendrá que cederla parte confinante con el vecino un palmo y medio dende la cara exterior del pilar que divide las dos casas, delo que resulta quedar quasi todo el grueso del referido pilar a favor del Publico; y en la parte inmediata aledificio del mismo Amigó que dende el planterreno hasta debajo la bolada forma un recodo o cuerpo saliente,debe ceder cosa de medio palmo dende la cara de la pared antigua.Como de la perdida de este medio pamo resulta quedar un pequeño recodo o cuerpo saliente en el punto que lapared nueva se huniria con la antigua, para quitar esta imprefección deberia continuarse en linea recta la parednueva hasta quedar enmentada la salida del medo palmo cortando lo necesario del frente o pared antigua puesque lo permiete por lo que mira a su grueo, con todo que el tener que practicar esto seria en un muy cortotrecho. Que es quanto puedo infromar a V.S. que resolverá lo de su maior agrado. Barcelona y abril 29 de 1815

Observacions: En el mateix acord, s’inserta un plànol de la plaça davant de Santa Maria del Mar on es marquen les diferentscases del carrer de les Caputxes per tal de valorar la proposició d’eixamplar la plaça amb l’enderroc d’aquestesfinques –les quals són fins i tot valorades. Al plànol es pot observar quina era la planta i les volades de la fincaabans de la reedificació de la paret de 1815.


Apèndix documental

77

Doc. 21

1866

Venda de les cases a favor d’Antònia Truch i Viñas

AHPB:Ramon de Miquelerena,Manual 1866

Resum/transcripció

8 de març de 1866

Joan Perelló i Oliva –mossèn de Santa Maria del Mar- i Marc Castañer –beneficiat de la parròquia- venen a AntòniaTruch y Viñas (vídua de Gaietà Raventós) la casa situada a la plaça de Santa Maria i carrer de les Caputxes senyaldesamb el número 1 i 7 respectivament.La finca pertanyia als sobredits Perelló i Castañer per herència del prepòsit de la congragació de Sant Felip Neri,Francesc de Paula Amigó l’any 1865.

El document recull la procedència de les diferents designes que han format la finca al llarg del temps diferentciant-ne3, la darrera de les quals agurpa dues més:

1.- “Todas aquellas casas ú hospicios antes con dos portales y despues con un solo portal en la calle publicainfraescrita con obrador y un terradito sobre la fuente contigua a las mismas casas situadas en la presente ciudad deBarcelona, cerca del antiguo cementerio de la Yglesia parroquail de Santa Maria del mar de la misma ciudad, y cercatambien de la plaza de los cambios y calle nombrada de las Caputxas al lado de la fuente alli construida” (..)“Confrontaban dichas casas en el dia de la adquisición de ellas hecha por el nombrado Lorenzo Amigó... a oreintecon el cementerio de dicha parroquail Yglesia de Santa Maria del mar de esta frente la puerta prinicpal de la mismaque actualmente no existes y en su lugar se encuentra una plaza; a mediodia con honores que fueron de Pablo Miró,hojalatero ciudadano de Barcelona; a ponente con la dicha calle de Caputxers y a cierzon con la espresada fuentednombrada de Santa Maria.

2.- “Una pequeña porción de teierra que formaba “un viaix” separad del paraje en donce habia el cementerio de lapuerta principal de Santa Maria del Mar ... la que confrontaban a oriente cn dicho cementerio en cual parte tenia delargo 31 palmos comprendido el gureso de la pared; a mediodia con el mismo cementerio, en donde tenia de largosiete palmos y medio; tambien comprendida el grueso de la pared, a poniente con las casas en primer lugardesignadas, en donde tiene de largo comprendido también el grueso d ela pared veinte y ocho palmos y medio; y acierzo con dicha fuente donde tenia igualmente de largo unido tambien el grueos de la pared de quince palmos ymedio”

3.- “Todas aqeullas casas con dos puertas abiertas conentradas y salidas ... situadas en la presente ciudad y callenombrada antes de caputxas y despues de los cambios viejos cerca de la puerta de Santa Maria del Mar (...).Confrontaban las mismas casa la timepo del establecimiento de ellas, a oreinte con dicho cementerio d ela parroquialYglesia de Santa Maria del Mar de esta Ciudad; a mediodia con honores de Carlos Giralt, astre, ciudadano deBarcelona; a poniente con dicha calle de Caputxas o Cambios Viejos y a cierzon con honores del nombrado LorenzoAmigó que son las casas en primer lugar expresadas..”

3.1. “Forma parte de dichas casas una proción de terreno que los Ilustres S.S. Obreros de la referida parroquialYglesia de Santa Maria del Mar establecieron a dicho Lorenzo Amigó ... cuya porción de terreno es de estencion163 palmos y medio...”

3.2. “También forman parte de dicha casa una porción de tereno de largo 25 palmos ¾ y de ancho por una parte5 palmos y i/4 y de otra 5 palmos que fueron establecidos a Esteban Amigó... el año 1806...”

Seguidament, el protocol segeuix la línia de propietat de la finca i les seves parts.A Francesc de Paula Amigó li pertanyia com a hereu dels seus germans Esteve i Teresa Amigó, els qulas forenhereus del seu pare Esteve Amigó i Soler. Esteve Amigó Soler fou hereu del seu pare Llorenç Amigó i Cuyàs,personatge a qui es degué el procés d’adquisicó de les diferents designes de la finca.

Observacions:Al document hi consten els diferents censos i dominis que gravaven les propietats i que no han estat contemplats en elpresent regest.El seguiment de les adquisicions de les diferents designes per part de Llorenç Amigó pot torbar-se a les fitxes delsdocuments notarials que s’han recercat a partir de les referències d’aquesta compra.

Documents

dibuix planta