Dibuix tècnic

NDEX

1- Les eines

2- Coneixements previs. El dibuix tcnic.

Conceptes geomtrics bsics.

Materials i estris bsics. La seva utilitzaci.

Sistema mtric decimal.

3- Dibuix tcnic

Lescala

Lacotament

4- Els materials

5- La fusta

LES EINES

EINESDIBUIXUTILITAT

Tisores

Les tisores sutilitzen per tallar materials prims: paper, cartr, plstics...

Alicates de tall

Les alicates sutilitzen per tallar filferros, cables...

Serres

Les serres sutilitzen per tallar materials com la fusta, plstics o metalls.

Alicates de subjecci

Els alicates de subjecci sutilitzen per subjectar peces de petites dimensions

Serjant

El serjant sutilitza per subjectar materials o peces per poder-les manipular amb altres eines, o per ajuntar dues peces que volem unir amb coles o gomes denganxar.

Cargol de banc

El cargol de banc sutilitza per subjectar peces de diferents materials per poder-los treballar cmodament amb altres eines.

Martell

El martell sutilitza per colpejar materials o elements. Aix podem doblegar materials com la xapa metllica, clavar puntes, etc.

Maa

La maa s un martell que sutilitza per colpejar materials que sn tous: fusta, nil...

Llima

La llima sutilitza per rebaixar o allisar metalls, fusta i altres materials.

Barrina

La barrina sutilitza per foradar materials tous: fusta, plstics

Trepant

El trepant elctric sutilitza per foradar. Segons el material que es vol foradar necessitarem una broca o altra.

ClausLes claus sutilitzen per cargolar i descargolar. Tipus de claus: claus fixes, claus colzades, claus angleses, claus Allen.

Tornavs

El tornavs sutilitza per cargolar i descargolar.

ACTIVITAT 1

1) Escriu el nom de les eines que sutilitzen per tallar.

2) Escriu el nom de les eines que sutilitzen per subjectar peces o materials.

3) Escriu el nom de les eines que sutilitzen per colpejar.

4) Escriu el nom de les eines que sutilitzen per rebaixar o allisar.

5) Escriu el nom de les eines que sutilitzen per foradar.

6) Escriu el nom de les eines que sutilitzen per cargolar i descargolar.

ACTIVITAT 2

1) Completa el nom de les eines segents:

C __A__ __C__ __G__L DE __ __ N __

T__R__A__ __ S

TR__P__ __T

__I__O__ __ SBA__ __I__ __

M____

__E __ __ A__ TS__R__A

__A__TE__ __AL__I__ __T__ S DE

__UB__E__ C__OLL__ __ __

2) Relaciona el nom de les eines amb la seva utilitat.

1Serjant

2Llima

3ClausaSubjecci

4Serrabtall

5TrepantcLlimar

6MartelldColpejar

7Alicates de subjeccieCargolar

8TisoresfForadar

9Barrina

10Cargol de banc

11Tornavs

12Maa

AVALUACI

NOM:

CURS:

Escriu el nom de les eines i la seva utilitat.

EINESDIBUIXUTILITAT

EL DIBUIX TCNIC

CONEIXEMENTS PREVIS

1) Conceptes geomtrics bsics.

2) Materials i estris bsics. La seva utilitzaci.

3) Conixer sistema mtric decimal.

1) Conceptes geomtrics bsics

Conceptes previs

LNIES Lnia rectaLnia corba

Les lnies rectes poden ser:

Lnies parallelesLnies perpendiculars

Activitats

Digues si aquestes lnies sn paralleles o perpendiculars.

. .. ..

.. .. ..

Conceptes previs

ELS ANGLES

Si dues lnies es tallen formen un angle

angle

ANGLE

Classes dangles

Angle agutAngle obtsAngle recte

s ms petit que langle rectes ms gran que langle recte

Angle de 90

Activitats

Dibuixa un angle recte, un angle obts i un dagut.

Copia, dibuixa i aprn el nom de les diferents figures geomtriques.

Figura

Nom figura Copia el nom Dibuixa la figura

Pentgon

Hexgon

Rectangle

Quadrat

Rombe

Romboide

Triangle rectangle

Circumferncia

2) Materials i estris bsics. La seva utilitzaci

Llapis

Caracterstiques de la mina:

Les mines tenen diferent duresa. Les ms toves sutilitzen per lnies ms gruixudes i, les ms dures per les lnies primes

Retoladors

Mides dels retoladors

Sn de diferents mides i serveixen per passar a tinta els dibuixos.

El regle

Sutilitza per mesurar o marcar la longitud duna recta

Activitats

Mesura aquestes lnies i escriu quina mida tenen en centmetres (cm) i en millmetres (mm)

cmmm

Dibuixa lnies amb aquestes mides:

5,7 cm

14,2 cm

8 mm

Escaire i cartab

Lescaire i el cartab sn triangles rectangles (tenen un angle de 90 graus).

Sutilitzen sobretot per traar rectes paralleles i perpendiculars.

Tracem rectes paralleles

1r) Colloca el cartab parallel a la recta

2n) Situa lescaire al seu costat

3r) Llisca el cartab sobre lescaire dibuixant rectes paralleles.

Activitat

Fes lnies paralleles a la del dibuix

Tracem rectes perpendiculars

1) Collocar el cartab parallel a la recta

2) Situa la hipotenusa de lescaire al costat.

3) Gira i llisca el cartab dibuixant les perpendiculars.

Activitat

Traar rectes perpendiculars a la del dibuix

El comps

El comps sutilitza per traar arcs i circumferncies.

Activitats

Dibuixa una circumferncia de 2 cm de radi

El transportador

El transportador sutilitza per mesurar i transportar angles

Per mesurar angles situar la creu del transportador al vrtex de langle

Recorda

Un angle recte t 90 graus (90 )

Un angle agut t menys de 90 graus

Un angle obts t ms de 90 graus

Activitats

Mesura els angles i digues el nom :

INCLUDEPICTURE "C:\\Els meus documents\\Elena\\Compensatria\\Treball amb centres\\Tecnologia St. Fruits\\angle recte.jpg" \* MERGEFORMATINET

INCLUDEPICTURE "C:\\Elena\\angle3.jpg" \* MERGEFORMATINET Dibuixa un angle recte.Dibuixa un angle agut i mesura langle.

Dibuixa un angle obts i mesura langle.

3) Sistema mtric decimal

LongitudMLTIPLESUnitat bsicaSUBMLTIPLES

NomAbreviaturaEquival a

quilmetre

km

1000 mhectmetre

hm

100 mdecmetre

dam

10 mmetre

m

1 mdecmetre

dm

0, 1 mcentmetre

cm

0,01 mmillmetre

mm

0,001 m

Taula de mesures de longitud : equivalncies

kmhmdammdmcmmm

sns

1 km10 hm1 mm0, 1 cm

1 hm10 dam1 cm0, 1 dm

1 dam10 m1 dm0, 1 m

1 m10 dm1 m0, 1 dam

1dm10 cm1 dam0, 1 hm

1cm10 mm1 hm0, 1 km

Col.loca a la taula i digues quants metres sn:

kmhmdammdmcmmm

4 Km4000

1 m

3 cm

6 mm

5 hm

3 dm

TRAAT DE FORMES GEOMTRIQUES ELEMENTALS

1. Traat de triangles amb els costats donats

1r) Traar c

2n) Amb el comps prendre mida de a i de b i traslladar als extrems de c

c

3r) Amb un regle traar les lnies

b

a

c

2. Traat de quadrats

i rectangles

donats els costats.

a

b

1r) Mesurar i dibuixar el costat a

a

2n) Utilitza el comps per traslladar b.

a

3r) Amb lescaire i cartab traa els dos costats b, perpendiculars a la recta a.

b

b

a

3. Traar un hexgon regular

quan tens la mida dun costat.

a

1r) Traa dues rectes perpendiculars

2n) Traar una circumferncia de radi a

a

3r) Traa dos arcs amb centre on es talla la circumferncia amb leix horitzontal.

4t) Uneix els 6 punts on es talla la circumferncia amb els dos arcs i amb leix horitzontal.

Activitats

Dibuixa un triangle amb els costats donats.

a

b

c

Dibuixa un quadrat de 25 cm de costat.

Dibuixa un hexgon regular de 15 cm de costat

AVALUACI

1) Dibuixa amb lescaire i el cartab lnies paralleles a la donada.

2) Dibuixa amb lescaire i el cartab lnies perpendiculars a la del dibuix.

3) Mesura les lnies dibuixades

4) Relaciona cada estri amb els conceptes.

RegleAmb la seva ajuda puc fer rectes paralleles i perpendiculars.

EscairePuc mesurar les lnies

CartabSutilitza per mesurar angles

CompsT un angle de 90 graus

transportadorSutilitza per dibuixar arcs i circumferncies

5) Digues quants metres sn:

Exemple: 35 dam= 350 m

6 Km =

3 cm =

80 mm =

7 hm =

90 dam =

6) Mesura els angles i digues quin nom reben

7) Dibuixa un arc de 3 cm de radi.

8) Dibuixa un triangle amb aquests costats

a

b

c

9) Dibuixa un quadrat de costat a

a

10) Fes un hexgon regular de costat a amb ajuda del dibuix.

LESCALA

Objecte realDibuix

EscalaNaturalObjecte real = Dibuix

ReducciObjecte real > Dibuix

AmpliaciObjecte real < Dibuix

Escales de reducci: 1/2; 1/2'5; 1/10; 1/20; 1/50; 1/100; 1/200; 1/500; 1/1000

Escales dampliaci: 2/1; 5/1; 10/1

Activitats

Observa els exemples i acaba lactivitat

Escales reducci

Mida realMida en dibuixRepresentaci

2 mm1 mm1/2; 1 ; 1 : 2

2

200 cm1 cm1/200; 1 ; 1:200

200

500 cm

10 mm

Observa els exemples i acaba lactivitat

Escales ampliaci

Mida realMida en dibuixRepresentaci

1 mm

2 mm2/1; 2 ; 2:1

1

5 cm5/1; 5 ; 5:1

1

10 mm

Completa les igualtats:

Objecte realDibuix

Escala

Omple els buits que falten.

Observa els exemples per resoldre problemes

RealDibuixEscalaFrmulaSoluci

12 metres60 mm? Mida dibuix

Escala = Mida real12 m= 12000 mm

60 : 12000= 1/200

?40 mm1/100 Dibuix

Real=

Escala40: 0.01= 4000 mm

300 metres?1/200Dibuix= Real X escala 1

300 X = 1,5 m

200

Resol els problemes seguint els exemples anteriors:


?

14 mm1/50Mida real =

500 mm llarg

300 mm alt?1/2'5Mida dibuix =

100 m llarg

50 ample?1/200Mida dibuix =

50 km100 mm?Escala =

?85 mm1/20

LACOTAMENT

Lnies del dibuix tcnic.

NomFormaAplicacions

Lnia contnua gruixudaContorns i arestes

Lnia contnua fina

Lnies de cota

Lnies auxiliars de cota

Lnia de traos gruixudaContorns i arestes no visibles

Lnia de traos i punts finaEixos

Elements dun acotament

Lnies de cota

Lnies auxiliars de cota

Xifres (cotes)

Smbols

Escriu el nom dels elements

Normes dacotament

DibuixNorma

Les lnies de cota shan de collocar fora del dibuix

La lnia de cota ha de ser parallela a laresta i ha destar separada uns 8 o 10 mm del dibuix.

Les fletxes de cota han de ser primes i no gaire llargues. Han darribar just a la lnia auxiliar.

Les lnies auxiliars han de sobrepassar en 2 o 3 mm la lnia de cota

Les xifres de cota sescriuen al mig i per sobre de la lnia de cota.

En acotament vertical, les xifres de cota sescriuen a lesquerra i per la part exterior.

En les circumferncies i arcs lacotament sempre es fa des dels centres

En acotament de circumferncies la lnia principal de cota, sha de collocar com un radi, dins de la circumferncia. Les xifres tamb a dins, o si no hi caben a fora.

Activitats

1) Digues si sn correctes o incorrectes els segents acotaments i uneix amb fletxes l explicaci correcta.

DibuixCor-

recteIncor-

recteExplicaci

s incorrecte perqu la lnia principal de cota no s parallela a laresta.

s correcte perqu les lnies auxiliars sobresurten 2 o 3 mm de la lnia principal de cota.

s incorrecte perqu la lnia principal de cota en una circumferncia sha de donar com a radi o dimetre.

s correcte perqu les xifres de cota horitzontal estan al mig de la lnia de cota i les xifres de cota vertical estan a lesquerra.

s incorrecte perqu les lnies principals de cota estan dins del dibuix.

2) Posa el nom a les lnies.

1-

2-

3-

4-

3) Posa les lnies de cota al dibuix segent, fet a escala real (1:1)

INTRODUCCI AL SISTEMA DE PROJECCIONS. LES TRES VISTES

Lalat s la cara ms representativa de lobjecte i la que t ms detalls.

La planta s la vista de lobjecte des de dalt.

El perfil o vista lateral es troba mirant lobjecte des del costat esquerre.

Normes per dibuixar plnols a tres vistes

1r Es fa un dibuix de la part que ms detalls t de lobjecte -Alat

ObjecteDibuix

2n) Desprs es dibuixa la planta. Lobjecte es mira des de dalt i es dibuixa a sota de lalat.

ObjecteDibuix

3r) Dibuixem el perfil. Mirem lobjecte des de lesquerra i el dibuixarem a la dreta del alat.

ObjecteDibuix

4t) Desprs posar les lnies de cota amb les mides, escollir lescala i en una lmina dibuixar el plnol.

Activitats

1) Mira el dibuix i posa el nom de les tres vistes.

2) Posa el nmero en les vistes corresponents.

3) Representa les tres vistes

AVALUACI

1) Omple els buits que falten amb aquestes paraules: Ampliaci, reducci, naturalObjecte realDibuix

Escala

2) Completa les igualtats

3) Resol els problema


?30 mm1/50Mida real =

4) Resol el problema. Passa tot a cm.


50 m25 cm?

5) Resol el problema


50 cm ample 100 cm llarg?1/20

6) Escriu el nom dels elements de lacotament.

7) Posa les lnies de cota al dibuix segent i afegeix les mides:

8) Digues quin dels tres acotaments s lincorrecte.

INCLUDEPICTURE "C:\\Els meus documents\\Elena\\Compensatria\\Treball amb centres\\Tecnologia St. Fruits\\Lnies cota fig 6.jpg" \* MERGEFORMATINET

INCLUDEPICTURE "C:\\Els meus documents\\Elena\\Compensatria\\Treball amb centres\\Tecnologia St. Fruits\\Lnies cota fig 3.jpg" \* MERGEFORMATINET 9) Quin s el nom de les tres vistes ms importants?

10) Completa les vistes dels objecte segents

ELS MATERIALS

provenen de

es transformen en

PRIMERES MATRIES

MineralsAnimalsVegetals

Roques

Argiles

Sorra

Grava

Guix

Petroli

Minerals de ferro

Carb

...Cuir

Llana

Seda

OssosFusta

Suro

Cot

Cnem

Lli

Espart

Ltex/Cautx

...

ELS MATERIALS

PRIMERES MATRIES MINERALS

CoureArgila PetroliFerro/AcerRoques i sorres

Copia i aprn:

Les primeres matries minerals sobtenen de la terra.

Algunes primeres matries minerals sn: el coure, largila, el petroli, el ferro i les roques.

-

-

PRIMERES MATRIES ANIMALS

CuirLlanaDents (ullals)Cucs de seda

Copia i aprn:

Les primeres matries animals sobtenen dels animals.

Algunes primeres matries animals sn: el cuir, la llana, els ullals i la seda.

-

-

PRIMERES MATRIES VEGETALS

SuroLtexFustaCotCnem

Copia i aprn:

Les primeres matries vegetals sobtenen de les plantes.

Algunes primeres matries vegetals sn: el suro, ltex, la fusta, el cot i el cnem.

-

-PRODUCTES QUE SOBTENEN DE LES PRIMERES MATRIES

PRIMERES MATRIES MINERALS

CoureArgilaPetroliFerro/AcerRoques i sorres

ALGUNS PRODUCTES OBTINGUTS

PlanxesTotxosPlsticsAutombilsVidre

PRIMERES MATRIES ANIMALS

CuirLlanaDents (ullals)Cucs de seda


Camisa de pellJersei de llanaFigura de marfilRobes de seda

PRIMERES MATRIES VEGETALS

SuroLtexFustaCotCnem


Taps de suroPneumticMoblesFils de cotCabs

Activitats

Relaciona amb fletxes cada objecte amb el material del qu pot estar fet.

Guants de rentar plats

Argila

Mocador

Fusta

Paper

Acer

Jersei

Petroli

Sabates

Suro

Totxo

Llana

Tap de cava

Ltex

Bol de plstic

Pell

Tisores

Seda

A la sopa de lletres hi ha amagats el nom de 9 primeres matries

RAFTPOICGMGB

COURELMORAPO

IESBTAPTDNAT

VATORTEOLLOA

CSATOETSUROR

FERROXRQUEAG

ISEDATOIJUSI

CAOSYTLLANAL

LAOCUIRPSRA

Escriu el nom de les 9 primeres matries trobades a la sopa de lletres i digues una cosa que es pot fabricar amb cadascuna.

PROPIETATS BSIQUES DELS MATERIALS

Algunes propietats dels materials sn:

Resistncia

Tenacitat i fragilitat

Elasticitat

Plasticitat

Punt de fusi

Conductivitat elctrica

Conductivitat trmica

Resistncia

s resistent el material que no es trenca ni es deforma. Ex: un pont.

Tenacitat i fragilitat

s frgil el material trenca fcilment. Ex: el vidre

s tena el material que suporta cops sense trencar-se. Ex: el martell

Elasticitat

s elstic el material que es deforma i recupera la seva forma. Ex: les gomes.

Plasticitat

Sn plstics els materials que es deformen i no recuperen la seva forma. Ex: la plastilina, el paper dalumini, el coure.

Punt de fusi

El punt de fusi s la temperatura en la qu un cos passa de slid a lquid. Ex: el ferro

Conductivitat elctrica

Hi ha materials que deixen passar l electricitat. Ex: fil de coureAllant elctric

Hi ha materials que no deixen passar lelectricitat. Ex: el plstic

Conductivitat trmica

Els materials que deixen passar fcilment la calor sn bons conductors trmics.

Allants trmics

Els materials que no deixen passar la calorsn allants trmics. Ex: la nevera, o la roba dabric.

ACTIVITATS

1) Copia les definicions

Resistncia - Tenacitat -

Fragilitat -

Elasticitat -

Plasticitat -

Fusi -

Conductivitat elctrica -

Allant elctric -

Conductivitat trmica -

Allant trmic -

2) Relaciona els materials amb la seva caracterstica principal

GotTenacitat

CassolaResistncia

GomesConductivitat elctrica

MartellFragilitat

Cable de coureFusi

OrPlasticitat

Paper daluminiElasticitat

PontConductivitat trmica

3) Escriu les vocals que falten a les propietats dels materials.

T- n - c- t - t;

C- nd- ct- v- t - t - l- ctr- c;

Fr - g- l- t - t Pl- st- c- t- t;

r- s -st- nc- a;

F - s- ; El- st- c- t- t; C- nd- ct- v- t-t t- rm- c-

RECICLATGE DE MATERIALS

Reciclar vol dir transformar els productes per ser utilitzats de nou. Ex: Del paper utilitzat podem fer una pasta i tornar a fer-ne de nou.

Reutilitzar vol dir tornar a utilitzar un material o objecte sense transformar-lo. Ex: Una ampolla de vidre es pot fer servir moltes vegades.

Contenidors de reciclatge

Diaris, llibres, capses embalatge, etc.Ampolles, pots de vidre, etc.Envasos de llet i sucs, bosses de plstic, llaunes, etc.Restes de menjar: carn, fruita, peix, etc.

AVALUACI

1) Escriu tres primeres matries minerals

2) Escriu tres primeres matries animals.

3) Escriu tres primeres matries vegetals.

4) Digues un producte que es pugui obtenir de les segents matries primeres:

ArgilaSuro

FustaLlana

AcerLtex

PetroliSeda

5) Escriu les propietats dels materials

6) Contesta veritat o fals

VF

Lor pot passar de slid a lquid si li apliquem calor.

La porcellana s frgil

El vidre t la propietat de la tenacitat

Una nevera s un bon conductor trmic.

Una goma de cabells s elstica.

Una paella t la propietat de la conductivitat trmica.

7) Classifica els materials de menys a ms resistents.

Fusta, acer, paper, plstic.

8) Completa la segent taula

ObjecteMaterial amb que est fet

Totxana

Fusta

Carrosseria cotxe

tap de cava

Roda de cotxe

bossa plstic

9) Quins objectes haurien de tenir una conductivitat trmica elevada i quins no?

Mnec de paella, volant dun cotxe, radiador de calefacci, jersei dhivern, planxa elctrica, nevera.

10) Digues en quin tipus de contenidor de reciclatge haurem de llenar els productes i matries segents:

Ous, capsa cartr, revista, ampolla de vi, macarrons, llaunes de tomquet, envs de suc, gerro de vidre, bric de llet.

LA FUSTA

Qu sn les fustes?

Les fustes sn materials que sobtenen a partir de la transformaci de primeres matries dorigen vegetal com els arbres.

Com sobtenen les fustes?

Desprs daquest procs sobt la fusta natural.

Amb all que sobra desprs de la obtenci de la fusta natural es fa la fusta artificial.

Tipus de fusta

Classificaci de les fustesNaturalsSegons larbretova (pi, avet...)

dura (roure, faig...)

Segons la formaBiga Post Llist

taul Tauler Motllura

ArtificialsSegons el materialTauler de contraplacada

Tauler de partcules (aglomerada)

Tauler de fibres (tblex, DM)

Segons lacabatSense xapar

Xapada

LA FUSTA

TIPUS DE FUSTA

FUSTES NATURALS

PiFaigRoure

Fusta una mica dura, resistent i duradora. Sutilitza en construcci i ebenisteriaFusta dura i resistent. i de bon treballar. Sutilitza per fer mobles funcionals.Fusta dura, forta i resistent. Fabricaci mobles de luxe i adornaments.

Activitat

Copia les caracterstiques del pi, del faig i del roure:

Pi:

Faig:

Roure:

FUSTES ARTIFICIALS

FullolaAglomeratContraplacat

Lmina de fusta molt prima. Es fa servir en acabament de mobles, portes i altres objectes que shan construt amb fusta artificialEs fabrica amb encenalls de fusta barrejats amb cola. La mescla es premsa. s mitjanament dur per es trenca amb facilitatSobt encolant fulloles en capes successives i en resulta un material flexible i sesberla poc.

Activitats

Fes el dibuix dun contraplacat, una fullola i un aglomerat.

FUSTES ARTIFICIALS

ContraplacatFullolaAglomerat

Relaciona les definicions amb el nom de la fusta.

Es fabrica amb encenalls

Fullola

de fusta barrejats amb cola.

Fusta dura i resistent. i de bon treballar.

Roure

Sutilitza per fer mobles funcionals.Sobt encolant fulloles en capes

Contraplacat

successives i en resulta u material

flexible i sesberla poc.Fusta una mica dura, resistent i duradora.

Faig

Sutilitza en construcci i ebenisteria

Lmina de fusta molt prima.

Aglomerat

Fusta dura, forta i resistent.

Pi

Fabricaci mobles de luxe i adornaments.

Quin s el nom de les fustes naturals i artificials qu has aprs?

Artificials:

Naturals:

Ordena per ordre alfabtic els sis noms de fustes qu has aprs:

PI, FULLOLA, FAIG, CONTRAPLACAT, ROURE, AGLOMERAT.

FORMES EN QU PODEM TROBAR LA FUSTA COMERCIAL

Els troncs dels arbres se serren per obtenir formes diferents: Biga, taul, post, tauler, llist, motllura.

Activitats

Escriu el nom de la fusta presentada en aquestes formes

APLICACIONS DE LA FUSTA

Per fer mobles, en construcci, en fabricaci deines, vaixells, joguines, etc.

QUINES CONSEQNCIES COMPORTA LS DE LES FUSTES

La desforestaci: Si tallem molts arbres dun bosc, acabarem destruint-lo. Els arbres necessiten molt de temps per crixer i no tindrien temps per a regenerar el bosc.

EINES PER TREBALLAR LA FUSTA

1- Metre de fuster

2- Escaire

3- Martell

4- Enformador

5- Rosset

6- Broques

7- Comps

8- Punx

9- Barrina

10- Xerrac

11- Martell

12- Llima

13- Filaberqu

14- Verns

15- Ribot

16- Paper de vidre

17- Cola blanca

18- Pinzells

19- Cola de contacte

20- Calaixos de fuster

Activitats

Qu s la desforestaci?

Pe qu fem servir la fusta?

Memoritza el nom de les eines que utilitza un fuster i dibuixa les que demanem a continuaci.

Broca

Escaire

Ribot

Xerrac

Enformador

Barrina

JOC DELS VAIXELLS

Troba les parelles deines que t el Fuster. Colloca 8 creus en les caselles de la taula inferior. Es juga per parelles com en un joc de vaixells.

Enformador

VernsCola de contacteMartellBarrinaRossetRibot

Broques

Punx

Escaire

Llima

Comps

Paper de vidre

Cola blanca

Metre fuster

AVALUACI

1) Digues el nom de 3 fustes naturals.

2) Dibuixa tres fustes artificials i posa-hi el nom.

3) Escriu el nom del tipus de fusta al qu es refereix la definici.

Es fabrica amb encenalls

de fusta barrejats amb cola.

Fusta dura i resistent. i de bon treballar.

Sutilitza per fer mobles funcionals.Sobt encolant fulloles en capes

successives i en resulta un material

flexible i sesberla poc.4) Escriu el nom de les fustes presentades en aquestes formes.

1-

2-

3-

4-

5-

6-

5) Quines aplicacions t la fusta?

6) Qu s la desforestaci i causes que la produeixen.

7) Escriu el nom de 12 eines que serveixen per treballar la fusta.

Elaborat per: Elena Ayuda, Rosa Boix, Laura Masseg i Josep Puig

Una eina s un instrument que sutilitza per a la realitzaci dalgun treball manual

El dibuix tcnic sutilitza per representar qualsevol objecte de manera objectiva. Observa el dibuix tcnic duna casa.

x 10

x 10

x 10

x 10

x 10

x 10

: 10

: 10

: 10

: 10

: 10

: 10

a

b

c

c

Lescala s la proporci entre les mides del dibuix dun objecte i les que t en la realitat

Mida dibuix = Mida real x escala

Mida dibuix

Mida real =

Escala

Mida dibuix

Escala =

Mida real

Mida real =

Mida dibuix =

Escala =

Acotar s posar unes lnies en un dibuix per tal de donar les mides

1

2

3

4

4

3

2

1

En els dibuixos fets a escala de reducci o ampliaci el valor de la xifra de cota sempre s el real, mai el del dibuix.

Les vistes dun objecte sn lalat, la planta i el perfil

planta

perfil

alat

Mida dibuix =

Escala =

Mida real =

4

3

2

1

De la naturalesa sobtenen les primeres matries i daquestes els materials.

Primeres matries

MATERIALS

naturalesa

Els materials sn el resultat de la transformaci de les primeres matries en productes tils per a alguna cosa: construcci dobjectes, fabricaci de mquines, ...

De la naturalesa sobtenen les primeres matries.

De les primeres matries sobtenen els materials.

EMBED Word.Picture.8

TALL dels troncs

ESBRANCAMENT dels troncs

TALA darbres

ASSECATGE

SERRADA dels troncs

TRANSPORT

La fusta sobt dels arbres.

65

_1140755349.doc

_1132323905.doc

_1138706036.doc

Documents

Dibuix tècnic