19

Diccionari BèL·Lic

Embed Size (px)

Citation preview

Page 1: Diccionari BèL·Lic
Page 2: Diccionari BèL·Lic

Elm: Casc de forma cònica i punxeguda, que deixava el rostre descobert.

Page 3: Diccionari BèL·Lic

Manyopa: Peça de l’armadura del cavaller que defensa la mà , una mena de guant d’acer que acostumava a prolongar-se amunt del puny, cap al braç.

Page 4: Diccionari BèL·Lic

Arnès de cames: Peces de l’arnès del cavaller per a la defensa de la cuixa, el genoll i la cama.Combat a tota ultrança: Combat a mort.Mamellut: Mot amb que Martorell i altres autors medievals catalans designen els mamelucs, cos militars formats per esclaus, generalment turcs, que constituïen la guàrdia personal dels soldans d’Egipte des de Saladí.

Page 5: Diccionari BèL·Lic

Camp clos: És un espai delimitat on tenen lloc els combats entre dos adversaris o entre dos grups de cavallers reals.

Page 6: Diccionari BèL·Lic

Bacinet: Casc medieval de forma ovoide que al segle XIII hom portava sota el gran elm i després, ja dins la mateixa centúria, fou usat com a defensa principal del cap.

Page 7: Diccionari BèL·Lic

Copagorja: Daga.

Tarja: Escut militar medieval de forma rectangular.

Page 8: Diccionari BèL·Lic

Adarga: Escut d’origen moresc, format per diversos cuirs d’antílop o de pells d’animals similars, adherits o cosits, cosa que atorgava a aquesta arma defensiva certa flexibilitat en oposició amb la rigidesa d’altres escuts.

Page 9: Diccionari BèL·Lic

Ballesta: Arma ofensiva per a llançar projectils, sobretot sagetes, formada per un arc amb la corda corresponent, col·locat transversalment damunt un mànec o suport de fusta.

Page 10: Diccionari BèL·Lic

Bombarda: Boca de foc de poca longitud i generalment de gran calibre que fou usada durant la segona meitat del segle XIV i tot el segle XV.

Page 11: Diccionari BèL·Lic

Barbacana: Obra de fortificació interior i exterior situada davant punts estratègics (muralles, portes, ponts, places, valls, etc.) per tal d'obligar a l'escissió i a l'escalonament de les ofensives enemigues.

Page 12: Diccionari BèL·Lic

Verdesca: Construcció de fustes bastida damunt una torre, una muralla, una barbacana, un pont, etc., per cobrir els defensors contra els trets dels enemics.Pavès: En la milícia medieval, escut llarg rectangular i oblong que, posat a terra i sostingut per un soldat, emparava els ballesters durant l'atac.

Page 13: Diccionari BèL·Lic

Cimera: Guarniment que s'acoblava a l'elm i que consistia en figures molt vistoses.

Page 14: Diccionari BèL·Lic

Bavera: Qualsevol defensa de la boca, la barba i el mentó, independent o vinculada a qualsevol mena de casc.

Page 15: Diccionari BèL·Lic

Cabasset: Casc de l'arnès, semiesfèric i sense careta, que a vegades anava combinat amb una bavera.

Page 16: Diccionari BèL·Lic

Revolt: És el cantell superior de l’escut.

Sobreguaita: Escamot de soldats encarregats de vigilar o inspeccionar les guaites.

Banc pitjat: Aparell de guerra que cobreix en apropar-se l’enemic.

Page 17: Diccionari BèL·Lic

Visarma: Arma ofensiva amb un ferro en forma de coltell a l'extrem superior, antecedent de l'alabarda.

Page 18: Diccionari BèL·Lic

Galera: Vaixell de guerra típicament mediterrani, de línies molt fines, ras, ormejat de veles, però mogut principalment amb rems, i armat de rostre o esperó.

Page 19: Diccionari BèL·Lic

Magranes compostes (Granades d’artilleria): Són una composició de l’anomenat foc grec, foc artificial inventat per monjos bizantins al segle VI, que tenia la propietat que l’aigua que s’hi llençava, en lloc d’apagar-lo, encara contribuïa a avivar-lo més.