Diccionari diversitat

  • View
    216

  • Download
    1

Embed Size (px)

DESCRIPTION

Recull de definicions de conceptes relacionats amb la diversitat

Text of Diccionari diversitat

  • Diccionari

    de la

    diversitat

    La ciutat de la diferncia

    Fundaci Baruch Spinoza (1996) Recopilaci: MANUEL VILLAR PUJOL

  • 2

  • 3

    Babel (mite de la torre de): Segons el relat que el llibre de la Gnesi fa de la construcci de la ciutat i de la torre de Babel, Du va voler impedir que els humans es fessin tan poderosos com ell. Amb aquesta finalitat, va multiplicar les seves llenges i les va fer inintelligibles, de manera que la convivncia i la cooperaci entre tots fossin impossibles. Incapacitats per produir una societat, els mortals es van dispersar arreu del planeta, i, en la seva dispora, van carregar amb la condemna de la incomunicaci. Calidoscopi (la ciutat com a): La condici intranquilla dels segments tnics i corporatius que la composen s el que converteix la ciutat en un teixit immens de camps identitaris poc o malament definits, ambigus, que sinterseccionen amb altres i que, al final, acaben per fer literalment impossible qualsevol mena de majoria cultural clara. Cal percebre la urbs com un calidoscopi, on cada moviment de lobservador suscita una configuraci indita dels fragments existents. En efecte, un dels aspectes que caracteritzen la diversificaci cultural actuals s que no est constituda per compartiments estancs, on un grup hum pot sobreviure allat de tots els altres. s cert que aix mai no havia estat aix, i un intercanvi a diferents graus havia fet que, en tot moment i a tot arreu, els grups humans diferenciats sempre mantinguessin unes relacions dintersecci que feien impossible parlar de les cultures humanes com a entitats incomunicades entre si. Per mai no shavia produt una acceleraci de les interrelacions culturals com la que viuen les ciutats actuals, on les fronteres es multipliquen, per sn tan lbils i bellugadisses que s completament impossible no traspassar-

    les contnuament. Categoria immigrant (la seva funci social): Cal subratllar que molts dels conflictes que es fan passar per "tnics" o "racials" sn, de fet, el resultat de la competncia que es produeix en el si de les classes ms desafavorides en moments de crisi econmica. ... els conflictes intertnics poden ser les formes que adopta la lluita entre comunitats marginades i empobrides, en competncia per uns recursos escassos (...) Aix ens permet entendre la funci classificadora que, en ltima instncia, compleix la categoria "immigrant" en les societats modernitzades. En primer lloc, identifica "immigrant" amb "pobre". En efecte, el qualificatiu "immigrant" no saplica, segons la lgica, a tots aquells que han abandonat un territori per anar a viure en un altre, sin tan sols als qui ho han fet en condicions precries i per ocupar els llocs inferiors del sistema social que els acull. La tasca fonamental de lespai taxonmic dels anomenats "immigrants" consistiria, doncs, a tallar els sectors subalterns de la societat en dues parts, a dividir-los en "autctons" i "estranys". A ms, els "immigrants", un cop classificats en aquest compartiment, podrien ser, tamb, segmentats verticalment en funci de lordre darribada. En sntesi, podrem dir que limmigrant compleix una doble funci, sempre relacionada amb el grau destrangeritat que lafecta. Duna banda, s relegat als segments inferiors i ms vulnerables dels sistema destratificaci social, a merc de les exigncies ms despietades del mercat de treball i gaireb sense drets. Daltra, li atribueixen

  • 4

    el rol de boc- emissari, sempre exposat a rebre culpabilitzacions de tota mena. Ciutat i diversitat: Dins el marc de les metrpolis veiem com es barregen o sinterseccionen tota mena de contingents tnics, ideolgics i religiosos. Hi ha molts exemples daquesta circulaci dingredients culturals que es difonen per pollinitzaci a les societats occidentals () Entre els protagonistes del mosaic cultural de les nostres ciutats trobem, en un lloc destacat, els que han vingut a installar-shi arrossegats pel moviments migratoris que han fet crixer i prosperar les ciutats i que han alimentat els cosmopolitisme que les caracteritza. () Referir-se a la ciutat en termes dinterculturalitat o de mestissatge cultural s, per tant, incrrer en una certa redundncia, ja que una ciutat noms es pot reconixer culturalment com a amuntegament de llegats, testimonis, trnsits, presncies , un sistema immens de nusos que tenen els que han vingut a confluir en lespai ciutad. Cultura (accepci metafsica): ... ls habitual daquest terme apunta als trets que fa servir un grup hum per argumentar la seva diferncia respecte daquells amb els quals es relaciona. (Aquesta definici) deriva del romanticisme alemany, que la va utilitzar per designar l"esperit" dun poble determinat. Aquesta accepci provenia de les conviccions que les nacions estaven dotades duna nima collectiva, s a dir, duna idiosincrsia genuna, com a conseqncia de la seva histria. Aquest concepte entn que les cultures sn

    totalitats tancades, que contenen la cosmovisi i el tarann dun grup tnic. Segons aquesta concepci, la cultura seria tot all irrepetible, propi i exclusiu que hi ha en un grup hum. Les cultures serien, aix doncs, incomparables, ja que una part fonamental dels seus continguts no es podria traduir a altres llenguatge culturals. A ms, aquesta noci de cultura presumeix una identificaci absoluta entre una visi del mn determinada, el sistema de les relacions socials i a lordre poltic de lEstat. Aquesta confusi entre el demos i lethnos s el que trobem darrere la fundaci de molts Estats moderns, i implica un rebuig de tot el que pugui enterbolit la homogenetat cultural del pas. La visi de la nacionalitat cultural com un tot coherent i immbil, amb uns continguts espirituals inefables, s als fonaments de tots els nacionalismes essencialistes i primordialistes. (...) La idea romntica de la cultura com a contingut substantiu de qualsevol identitat implica, doncs, una reducci a la unitat, de la diversitat humana del territori sobre el qual simposa. Cultura (com a sistema de codis): La cultura tamb es pot entendre com el sistema de codis que permeten als humans relacionar-se entre ells i amb el mn. Dacord amb aix, parlar de diversitat cultural seria una redundncia, ja que, per als humans, la diferenciaci s sempre una funci de la cultura. Aix, serien culturals les diferncies conductuals i ideacionals, per tamb daltres que podrien semblar purament fsiques i naturals, en la mesura que han estat tractades culturalment com a significatives. Si en diem diferncies culturals s, doncs, per seguir una certa convenci, perqu, en realitat, sols

  • 5

    existeixen les diferncies que la cultura ha codificat prviament com a tals. Cultura (com a sistema de vida prpiament hum): .. una altra interpretaci considera que la cultura s el conglomerat de tecnologies materials o simbliques, originals o prestades que, en un moment determinat, es poden registrar en el si dun grup hum. Per b que trobem expressions culturals rudimentries entre alguns mamfers, es pot establir que la cultura s el que separa els ssers humans dels animals, i consisteix en tot all que pot ser aprs, i, per tant, inclou lestil de vida total, format per elements que poden ser adquirits socialment. Diferenciaci (tendncia a la): Com sexplica aquesta tendncia a la diferenciaci cultural, si li neguem la base objectiva que pretn tenir i la redum a una argamassa arbitrria de marcatges, que no sn la causa sin la conseqncia de la segregaci operada? En primer lloc, hi ha la necessitat, prpia de qualsevol individu, de formar amb daltres una comunitat ms restringida que les grans concentracions humanes dun Estat o, fins i tot, duna gran ciutat. Es tracta, aqu, del requeriment que t lindividu de pertnyer a un collectiu diguals, o b, de sentir la certesa que, en certa manera, no acaba mai en ell mateix. Aquesta necessitat de constituir un nosaltres saguditza quan les interconnexions i els frecs amb altres grups es fan ms freqents, ms intensos i en el marc duns territoris cada vegada ms reduts, de manera que la voluntat de diferenciar-se, contrriament al que

    pensem sovint, no prov dun excs dallament, sin del que es viu com un excs de contacte entre els grups. En aquestes circumstncies, la dialctica del nosaltres-ells exigeix lacceleraci dels processos de selecci o dinvenci dels smbols que fonamenten les autodefinicions, i ho fa amb una finalitat: assegurar un mnim de segmentaci, que mantingui a ratlla la tendncia que les societats urbanes experimenten envers una hibridaci excessiva dels seus components. Diferencialisme absolut: El neoracisme es presenta moltes vegades com a defensor dels drets dels pobles a mantenir la seva "identitat cultural". En nom daquesta identitat, pot propugnar lallament dels grups tnics, per evitar que es malmeti la seva pretesa autenticitat. En aquest casos, el diferencialisme absolut acaba esdevenint una forma subtil de justificaci de les poltiques dexclusi, fins i tot "pel propi b" dels exclosos, que, daquesta manera, es veuen tericament beneficiats amb la protecci del seu patrimoni cultural. Aquest prets respectes de les diferncies culturals es produeix, en aquests casos, sota la forma duna poltica de reserves, com hem vist en el "reconeixement" de les minories indgenes que han fet molts pasos americans. (...) Podrem dir que, en la mesura que considera les cultures com a entitats incommensurables, el diferencialisme absolut confirma laxioma racista segons el qual les diferncies humanes -biolgiques o culturals- sn irrevocables. Discrimaci: La discriminaci es produeix quan un grup hum s sotms a un tracte diferenciat, que limpedeix accedir a certs mbits o que el deixa participar-hi en

  • 6

    condicions desavantatjoses. La discriminaci s el mecanisme encarregat dassegurar que la inferioritat moral atribuda a una comunitat tingui una correspondncia en el pla de les relacions socials. Pot tenir diverses expressions: menys sala