DISPOSICIONS3326 DOGC 3826 – 20.2.2003

PRESIDÈNCIADE LA GENERALITAT

LLEI1/2003, de 19 de febrer, d’universitats de Cata-lunya.

EL PRESIDENT

DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA

Sia notori a tots els ciutadans que el Parla-ment de Catalunya ha aprovat i jo, en nom delRei i d’acord amb el que estableix l’article 33.2de l’Estatut d’autonomia de Catalunya, promul-go la següent

LLEI

Preàmbul

Les universitats catalanes es troben, en aquestprincipi de segle, davant de noves realitats, nousreptes i noves oportunitats. Els processos d’in-ternacionalització afecten plenament el nostremón universitari i requereixen polítiques i es-tratègies ben afinades en àmbits com la quali-tat de la docència i la recerca, la mobilitat delsestudiants i del professorat o la convergència capa la constitució d’un espai europeu d’ensenya-ment superior. D’altra banda, l’evolució ràpidade l’entorn econòmic i social demana una adap-tació constant dels ensenyaments i dels mèto-des operatius de les universitats a fi de perme-tre combinar de manera efectiva la creació i latransmissió de coneixements científics, tècnicsi humanístics amb la preparació per a l’exerci-ci professional i amb el foment del pensamentcrític, el pluralisme i els valors propis d’una so-cietat democràtica. Així mateix, la generalitzacióde l’ensenyament superior a Catalunya, comple-mentada amb una certa disminució de la pres-sió demogràfica, permet desenvolupar, ambdecisió creixent, polítiques de qualitat encami-nades a situar les universitats catalanes en po-sicions capdavanteres i a oferir un servei deprimera línia a la població de Catalunya en elcamp de l’educació superior. Finalment, les tec-nologies de la informació i les comunicacionsobren possibilitats fins ara insospitades i podenconstituir instruments essencials per a la millorapermanent de les universitats.

En la tasca d’afrontar les noves realitats,aquesta Llei es fonamenta en tres premissesbàsiques. En primer lloc, en l’existència d’unarealitat universitària catalana, hereva d’una tra-dició intel·lectual, educativa i científica que ensés pròpia i que anomenem “sistema universitaride Catalunya”. En segon lloc, en la voluntatd’aquesta realitat d’integrar-se plenament enl’espai europeu d’ensenyament superior i d’as-solir un paper protagonista en la seva construc-ció. Finalment, en l’excel·lència com a instru-ment indispensable de progrés en tots els àmbitsde l’activitat universitària i, en particular, en ladocència, en la recerca i en la transferència detecnologia i de coneixements.

El sistema universitari de Catalunya consti-tueix una realitat amb segles d’història. El reiJaume II va crear els Estudis Generals de Lleida,l’any 1300, orientat pels principis d’autonomiauniversitària i d’universalitat del saber. Entre1533 i 1645 es posaren també en funcionamentestudis generals o universitats a Barcelona,Girona, Tarragona, Vic, Solsona i Tortosa. Ésinteressant constatar que les ordinacions (esta-

tuts) en regulaven amb precisió el funcionamentintern i, entre altres coses, l’elecció del rector,càrrec que es repartien alternativament un ca-talà i un aragonès. També posaven ja l’èmfasi enla voluntat d’atracció d’estudiants forans.

L’ensulsiada de 1714 s’emportà les universi-tats històriques. Durant el segle XVIII la Jun-ta de Comerç promogué a la ciutat de Barcelonauna activitat educativa d’esperit alhora moderni pràctic. La restauració, llargament reivindicada,de la Universitat de Barcelona l’any 1837 fou ungran pas endavant en el redreçament universi-tari. Milà i Fontanals, Duran i Bas i d’altresintel·lectuals de la Renaixença en foren profes-sors. En l’àmbit mèdic, podríem esmentar lesrecerques de Ramón y Cajal i de l’escola de fi-siologia d’August Pi i Sunyer. La universitatrestaurada fou, però, una universitat burocrà-tica i de dependència molt centralitzada, unauniversitat provincial i subordinada -llevat delparèntesi dels anys trenta del segle XX, fins al1954 no es pogueren atorgar doctorats a la Uni-versitat de Barcelona-, on la realitat de Cata-lunya trobava dificultats d’expressió i la sevallengua pròpia era totalment absent. Tot aixòportà a dues línies d’acció. D’una banda, a unimpuls extern i aliè a la universitat oficial per aenvigorir l’ensenyament superior i la recerca, aCatalunya i sobre Catalunya, que culminà ambla fundació de l’Institut d’Estudis Catalans i elsEstudis Universitaris Catalans. D’altra banda,a un impuls intern de reforma de la universitat,conduït, en paraules de Pere Bosch i Gimpera,per una generació “que sentia apassionadamentun ideal català, ideal que porta a la universitatno sols per tractar de millorar-la, sinó de trans-formar-la i d’incorporar-la a la vida catalana”.Era una generació inspirada en el lema de Torresi Bages: “Lo dia que la Universitat sia de debòcatalana, començarà la renaixença de Cata-lunya”. Aquest moviment s’expressà amb luci-desa i un gran caràcter innovador en el PrimerCongrés Universitari Català (1903) i en el Se-gon (1918), espais de reflexió, debat i reivindi-cació en què es van tractar qüestions com lacatalanitat de la universitat, l’autonomia, la lli-bertat de càtedra i la renovació pedagògica icultural i es va reclamar la transformació de launiversitat per a situar-la en condicions d’assolirun nivell alt de qualitat.

Tots aquests moviments confluïren en l’extra-ordinària florida de la Universitat Autònoma deBarcelona, amb un patronat presidit per Pom-peu Fabra i, com a rector, Pere Bosch i Gimpera,que succeí Jaume Serra i Húnter. L’estatut d’au-tonomia de la Universitat de Barcelona, promul-gat l’any 1933 i vigent, amb interrupcions, finsel 1939, introduïa innovacions molt destacadesen aspectes tan importants com la selecció delprofessorat, la regulació del professorat no per-tanyent als cossos estatals, la incorporació delsestudiants als òrgans de govern i la renovació deplans d’estudi.

En la resistència contra el franquisme, des-tacà el paper de la universitat com a espai de re-ivindicació democràtica i pacífica de les lliber-tats i d’afirmació de les seves funcions socials.En són exponents episodis com l’acte de cons-titució, el 9 de març de 1966, del Sindicat Demo-cràtic d’Estudiants de la Universitat de Bar-celona, en el convent dels Caputxins de Sarrià,on, en presència d’intel·lectuals com Jordi Ru-

bió, Joan Oliver o Manuel Sacristán, es presentàel “Manifest per a una universitat democràtica”,o documents com el Manifest de Bellaterra, l’any1975, que, amb l’objectiu d’assolir una univer-sitat catalana, científica i democràtica, van im-pulsar la renovació universitària en la primeraetapa de la transició democràtica.

Ja en aquesta nova etapa, cal destacar la cons-titució del Consell Interuniversitari de Cata-lunya i la celebració del Tercer Congrés Univer-sitari Català, el 1978, que pretenia “arribar a unaanàlisi global que permeti elaborar una alterna-tiva política universitària adaptada a les possi-bilitats d’un marc polític democràtic”.

En èpoques més recents, recuperada ja laGeneralitat de Catalunya, s’ha anat consolidantun sistema universitari propi, alhora català, ci-entífic i democràtic. Un sistema, a més, modern,plural, molt extens i distribuït en el territori. Aixímateix, les universitats catalanes han aprofunditllur relació amb les universitats dels altres ter-ritoris de parla catalana amb la creació de laXarxa d’Universitats Institut Joan Lluís Vives.Paral·lelament, el Govern de la Generalitat s’hadotat d’una estructura adequada en l’àmbituniversitari, que culmina amb la creació delDepartament d’Universitats, Recerca i Socie-tat de la Informació, l’abril de l’any 2000.

De la mateixa manera que aquesta Llei volésser hereva de la dilatada i intensa tradició uni-versitària de Catalunya i reivindica el catalanis-me polític com a inspiració per a la creació d’unmarc propi d’ensenyament superior, també volimpulsar les aportacions que la universitat ca-talana pot fer a l’avenç del coneixement, de lesciències, de les humanitats i del conjunt de l’ex-periència universitària. Aquesta Llei preténcontribuir a la construcció d’un sistema univer-sitari profundament universalista i, en particular,europeista. En aquest sentit, és bo recordar que,en un escrit de Francesc Layret, la primera pro-posta d’estatuts per a una universitat autònomade Barcelona, feta al Segon Congrés UniversitariCatalà (1918), deia que la universitat havia d’és-ser un “òrgan propulsor de la cultura catalana”i afegia que “aquesta catalanitat més que a sin-gularitzar-se ha de tendir a aportar l’esforç i l’es-perit del poble català al patrimoni espiritual dela Humanitat”.

Amb aquesta perspectiva, cal notar que elprocés d’integració europea ha avançat els dar-rers anys amb alguns projectes de gran signifi-cació. La creació d’un espai europeu d’ensenya-ment superior, a partir de la Declaració deBolonya de 1999, signada pels ministres euro-peus d’educació, ha de contribuir a donar cohe-rència a un àmbit universitari que, per definició,no coneix fronteres. Són aspectes fonamentalsd’aquest espai europeu la nova estructura cíclicadels ensenyaments, d’una banda, i la transpor-tabilitat dels crèdits, que ha de permetre la com-paració entre titulacions, de l’altra. L’estructurade cicles que es desprèn de la Declaració deBolonya pretén harmonitzar els cicles universi-taris i fomentar uns ensenyaments superiors mésgeneralistes en les primeres etapes i més espe-cialitzats en les darreres. Així, a una primera fasede formació general en una o en diverses àre-es, amb èmfasi en la capacitació per a fer fronta un món complex i la transmissió d’habilitatsper a la resolució de problemes, segueix una

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Núm. 3826 – 20.2.2003 3327

segona fase molt més especialitzada, amb unaorientació cap a l’exercici professional o la re-cerca. El sistema es completa amb una darrerafase d’aprofundiment professional o de doctorat.Aquesta nova estructura i aquesta nova orien-tació caldrà introduir-les progressivament en elsistema universitari de Catalunya.

L’europeïtzació i la internacionalització tam-bé es promouen amb la mobilitat d’estudiantsi de professors. La mobilitat fomenta la integra-ció europea, l’aprenentatge de llengües i el co-neixement i el diàleg entre cultures. Pel que faa la recerca i al doctorat, cal afegir que la mo-bilitat és conseqüència necessària de la univer-salitat del saber i de la recerca científica.

La internacionalització i la mobilitat han d’és-ser compatibles amb el manteniment de la pre-sència de les característiques culturals de Ca-talunya a la universitat i, en particular, de lallengua pròpia, que és també la llengua pròpiade les universitats catalanes. Tota llengua decultura necessita ésser viva i forta a l’ensenya-ment superior; això ho sabien prou bé els quiimpulsaren els processos d’obertura de la uni-versitat a la realitat catalana durant els seglesXIX i XX. Avui som en una situació molt mi-llor que la d’ells, però mantenir allò que s’haaconseguit exigeix i exigirà un esforç continu-at i, alhora, la pràctica sostinguda d’una políti-ca de foment.

La darrera premissa fonamental del sistemauniversitari de Catalunya ha d’ésser una apos-ta, sense retirada o compromís, per l’excel·lènciai la qualitat en tots els àmbits. La funció socialde la universitat només es pot acomplir ambeficàcia si les institucions d’ensenyament supe-rior es plantegen constantment noves fites, ambl’ambició de situar-se contínuament en la fron-tera del coneixement i de les altres facetes del’activitat universitària. Això requereix un es-forç permanent de millora de la docència i delsprocessos d’aprenentatge i formació dels estu-diants, de la qualitat de la recerca, de la trans-ferència tecnològica i de coneixements cap a lasocietat i, també, d’introducció de tècniquesmodernes de gestió a les universitats mateixes.Són qüestions cabdals, en aquest sentit, la incor-poració dels principis de bona governança en elmón universitari; les polítiques de selecció, for-mació, promoció i mobilitat del professorat; lacol·laboració entre equips de recerca, o, final-ment, el desenvolupament de fórmules adientsper a la valoració dels actius intel·lectuals de lesuniversitats mitjançant, per exemple, l’estímulde la creació d’empreses de base tecnològica.

Aquesta Llei neix d’un procés de reflexió llar-ga sobre els nous reptes i les noves fites de lesuniversitats del segle XXI, que es produeix ar-reu i que a Catalunya és fruit d’un debat perma-nentment obert amb la comunitat universitàriai amb la societat en general. Aquestes reflexi-ons s’han vist reflectides en documents com l’in-forme Higher Education in the Learning Soci-ety (informe Dearing, juliol de 1997, GranBretanya), o bé l’informe Universidad 2000(març de 2000), encomanat per la Conferènciade Rectors de les Universitats Espanyoles i, aCatalunya, l’informe “Per un nou model d’uni-versitat” (març de 2001), de la Comissió deReflexió sobre el Futur de l’Àmbit UniversitariCatalà. Tots els quals documents, i també d’al-

tres, són de gran interès per a donar fonamenti cohesió a un nou pensament obert i plural i pera una nova universitat.

Aquesta Llei s’empara en les competènciesque corresponen a la Generalitat de Catalunyareconegudes pels articles 15 i 9.7 de l’Estatutd’autonomia de Catalunya, en matèria d’ense-nyament i de recerca, respectivament, i en unrespecte escrupolós del dret fonamental a l’au-tonomia universitària, en virtut del qual corres-pon a les universitats concretar la regulació, enllurs estatuts i altra normativa interna, d’unnombre considerable d’aspectes continguts enla Llei. Així mateix, aquesta Llei s’insereix enel marc bàsic establert per la Llei orgànica 6/2001, del 21 de desembre, d’universitats.

Aquesta és la primera llei d’universitats apro-vada pel Parlament de Catalunya, però té espe-cialment en compte les normes aprovades elsdarrers anys en matèria d’universitats, algunesde les quals han restat incorporades, amb lesmodificacions corresponents, a la nova Llei, comsón la Llei 15/1998, del 28 de desembre, delConsell Interuniversitari de Catalunya, i la Llei16/1998, del 28 de desembre, dels consells socialsde les universitats públiques de Catalunya.

La Llei s’estructura en un títol preliminar ivuit títols. El títol preliminar defineix el siste-ma universitari de Catalunya com el que és in-tegrat per les universitats establertes a Cata-lunya, que es relacionen, i també per les quesiguin creades o reconegudes en endavant perParlament de Catalunya, i detalla els objectiusi els principis informadors del sistema universi-tari de Catalunya, els quals inspiren la resta depreceptes de la Llei. Es defineix el català coma llengua pròpia de les universitats de Catalunya,tot remetent-ne la regulació a la normativa vi-gent en aquesta matèria, en concret a la Llei 1/1998, del 7 de gener, de política lingüística, quereconeix el dret del professorat i l’alumnat aexpressar-se en la llengua oficial que preferei-xin. En aquest sentit, el professorat ha de tenirles competències lingüístiques necessàries,d’acord amb les exigències de la tasca docent.

El títol primer tracta de l’activitat universi-tària, que comprèn l’estudi, la docència i la re-cerca. En l’àmbit de l’estudi i la docència es posaespecial èmfasi en la formació integral dels es-tudiants, l’adaptació dels plans d’estudi a l’es-pai europeu d’ensenyament superior, el fomentde titulacions transversals que permetin unaformació generalista, la internacionalització delsestudis de doctorat, l’educació superior al llargde la vida i la qualitat docent. En particular, iamb la finalitat d’agilitar el procés d’harmonit-zació europea, la Llei possibilita que les univer-sitats expedeixin titulacions pròpies, dins elsactuals estudis oficials, en correspondència ambles titulacions europees.

La universitat esdevé una institució centraldel sistema de recerca. Es defineixen els centresde recerca universitaris, amb un esment espe-cial dels instituts universitaris, els parcs cienti-ficotecnològics i els serveis cientificotècnics. Esconsidera la universitat com a motor de l’eco-nomia, mitjançant l’estímul a la innovació. Enaquest sentit, cal destacar la importància de lacol·laboració entre les universitats i les empresesper a la transferència de coneixements i tecno-logia. En especial, es promou la mobilitat del

professorat entre la universitat i el món de l’em-presa i l’aplicació fora de la universitat de la re-cerca que s’hi porta a terme. Així, les universi-tats han de fomentar la capacitat emprenedoradels investigadors i dels estudiants i la creaciód’empreses i iniciatives innovadores.

La comunitat universitària, integrada pelsestudiants, el personal docent i investigador, elsinvestigadors i el personal d’administració iserveis, és l’objecte del títol II. S’hi estableix lapossibilitat que les universitats catalanes espuguin coordinar per a oferir processos comunsd’accés, els quals han de tenir en compte l’ofertade places disponibles, han de valorar únicamentel mèrit i la capacitat, i han d’ésser en tot castransparents i objectius i garantir l’anonimat enla correcció de les proves d’accés. L’experièn-cia dilatada i profitosa de coordinació en l’ac-cés a les universitats catalanes avala aquest sis-tema. Es detallen els drets i els deures delsestudiants, que, com a mínim, han de tenir encompte les universitats en llur normativa regu-ladora i es disposa l’acció coordinada de lesuniversitats, mitjançant el Consell Interuniver-sitari de Catalunya, per a la determinació delsmecanismes per a la seva garantia. S’estableixla necessitat d’aplicar mesures d’acolliment,assessorament i integració dels estudiants en lavida universitària, tant pel que fa als aspectesacadèmics com als socials i de convivència. Ésespecialment important que les universitats con-tribueixin al desenvolupament de les potenci-alitats dels estudiants. En aquest sentit, prenrelleu la vida universitària com a experiènciavital per als estudiants, i com a espai en el quales fomenta la implicació i la participació enàmbits associatius.

Un dels aspectes més innovadors d’aquestaLlei és la regulació del professorat contractat.S’obre una nova via de carrera acadèmica, ba-sada en la contractació laboral, que pot éssercomplementària o substitutiva de la funciona-rial, però no menys exigent que aquesta. Aixòcoincideix amb una reivindicació històrica delsmoviments catalans de reforma universitària -els noms “professorat lector” i “professoratagregat” són presos d’aquesta tradició-. Així, perexemple, la carrera acadèmica d’un doctor potcomençar per un contracte com a investigadorpostdoctoral en algun centre de recerca o uni-versitat, seguit, a la mateixa universitat o depar-tament o en una altra, d’un contracte, per untermini màxim de quatre anys, com a professorlector (ajudant doctor). Cal destacar que es re-gulen, per primera vegada des de la Generali-tat republicana, figures de professorat contractatamb contracte laboral indefinit: la de catedrà-tic, la de professor agregat -ambdues, dins latipologia de professorat contractat doctor- i lade professor col·laborador permanent. Aquestprofessorat és seleccionat directament per lesuniversitats i requereix una acreditació prèviade recerca, en el cas dels professors agregats idels catedràtics, i un informe previ favorable, enel cas dels professors col·laboradors permanents,emès per l’Agència per a la Qualitat del SistemaUniversitari de Catalunya. La Llei regula dife-rents aspectes relatius al règim jurídic d’aquestprofessorat i, en particular, les llicències i les ex-cedències, que pretenen facilitar-ne la mobilitat,i també la seva implicació en la transferència deconeixement i de tecnologia i la creació d’em-preses de base tecnològica.

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Núm. 3826 – 20.2.20033328

Aquesta Llei destina un capítol al personalacadèmic de recerca, integrat pels professors dela universitat i pels investigadors amb títol dedoctor, que poden ésser propis de la universitat,amb una menció especial de la contractació perles universitats de personal investigador post-doctoral, o trobar-s’hi vinculats mitjançant unconveni de col·laboració per al desenvolupa-ment de projectes, sense que en resti alterat elvincle jurídic amb l’entitat de procedència. Elsbecaris de recerca i els ajudants són consideratsinvestigadors en formació.

El títol III, sota l’epígraf “el govern i la repre-sentació de les universitats públiques”, fa unareferència puntual a les figures del rector o rec-tora i del gerent o la gerent; porta a terme laregulació dels consells socials i considera, coma novetat a destacar, la possible creació d’unconsell d’antic alumnat i de persones amiguesde la universitat. Pel que fa als consells socials,la nova regulació en redueix la composició aquinze membres, nou dels quals són personesrepresentatives de la societat catalana, nome-nades pel Parlament de Catalunya, el Governde la Generalitat i les organitzacions sindicalsi empresarials, amb la representació d’una per-sona antiga alumna, i sis dels quals són membresdel consell de govern de la universitat. D’aquestamanera es manté la proporció entre els repre-sentants interns de la mateixa universitat i ex-terns a aquesta que es determinava en la regu-lació anterior, i alhora s’agilita el funcionamenti es millora l’operativitat d’aquest importantòrgan de participació de la societat en la univer-sitat. La Llei detalla les funcions, l’organitzaciói el funcionament dels consells socials i substi-tueix la regulació anterior, continguda a la Llei16/1998, del 28 de desembre. El consell d’anticalumnat i de persones amigues de la universi-tat es configura com un òrgan de relació de launiversitat i el seu antic alumnat i de participaciód’aquest en la vida de la universitat, i representauna innovació en consonància amb el relleu quees dóna a aquest col·lectiu en molts països delnostre entorn.

El títol IV es dedica al règim jurídic de lesuniversitats i a l’ordenació dels estudis i les es-tructures universitàries. Els instruments bàsicsd’ordenació del sistema universitari de Cata-lunya, objecte del títol V, són la Programacióuniversitària de Catalunya i el finançamentuniversitari. La Llei reconeix per primera vegadala possibilitat que les universitats privades queho sol·licitin incloguin llurs ensenyaments en laProgramació universitària de Catalunya. Pel quefa al finançament de les despeses de funciona-ment de les universitats públiques, estableix tresclasses d’aportacions: la genèrica, la complemen-tària, mitjançant contractes-programa, i l’obtin-guda per convocatòries públiques. El finança-ment de les infraestructures i els equipamentss’articula mitjançant el Pla d’inversions univer-sitàries. Es fa un esment especial del fet que lesaportacions del Govern de la Generalitat s’hande limitar a l’oferta universitària que es prestaamb caràcter no empresarial, en previsió de laliberalització d’aquest sector en el marc de lesnegociacions en el si de l’Organització Mundi-al del Comerç.

El Consell Interuniversitari de Catalunya,regulat pel títol VI, és l’òrgan de coordinació delsistema universitari de Catalunya i de consulta

i assessorament del Govern de la Generalitat enmatèria d’universitats. La regulació contingu-da en aquest títol substitueix l’establerta a la Llei15/1998, del 28 de desembre, del Consell Inte-runiversitari de Catalunya, tot i que en mantépràcticament les mateixes funcions. Com a no-vetat, la Junta del nou Consell pot funcionar enple o com a junta permanent. En el primer cas,es considera possible la participació de fins a tresrectors de les universitats privades sense ànimde lucre que s’acullin a la Programació univer-sitària de Catalunya.

Les garanties de qualitat de les universitatssón tractades pel títol VII. L’Agència per a laQualitat del Sistema Universitari de Catalunyaes defineix com el principal instrument per ala promoció i l’avaluació de la qualitat i es con-figura com una entitat de dret públic sotmesaal dret privat. L’Agència és fruit de la transfor-mació del consorci creat pel Decret 355/1996,del 29 d’octubre, en el qual participen la Ge-neralitat de Catalunya i les universitats públi-ques catalanes. Aquest canvi ha estat necessariper a afrontar les noves responsabilitats que esderiven de la Llei orgànica 6/2001, del 21 de de-sembre, d’universitats, amb les garanties ade-quades d’independència, professionalitat illibertat d’obrar, que caracteritzen les princi-pals agències europees. La nova entitat man-té la representació de les universitats públiquesen el Consell de Direcció i afegeix la partici-pació del rector o rectora de la UniversitatOberta de Catalunya i fins a tres rectors de lesuniversitats privades que hagin adoptat una fi-gura jurídica pròpia de les entitats sense ànimde lucre. Per a l’exercici de les funcions d’ava-luació, es creen en el si de l’Agència una comis-sió d’avaluació de la qualitat, una comissió deprofessorat lector i col·laborador i una comissiód’avaluació de la recerca, les quals aproven lesavaluacions dels àmbits respectius amb inde-pendència tècnica, alhora que en són les res-ponsables finals.

El títol VIII, sota l’epígraf “el règim econò-mic i financer de les universitats públiques”,regula determinats aspectes relatius al patrimo-ni de les universitats. Destaca la possibilitat queels projectes d’obres per a la instal·lació, l’am-pliació i la millora d’estructures destinades aserveis i equipaments dels campus universitarisi dels parcs cientificotecnològics puguin ésserdeclarats d’utilitat pública o interès social aefectes d’expropiació. Pel que fa al pressupostde les universitats, cal fer esment de les dispo-sicions relatives a l’autorització dels costos depersonal i la supervisió econòmica de la univer-sitat.

Finalment, es determina la creació d’una ofi-cina sobre l’espai europeu d’ensenyament supe-rior en el marc del Consell Interuniversitari deCatalunya, com a observatori de les tendènci-es en aquesta matèria i promotora de l’adaptacióde les universitats catalanes a aquest espai.

TÍTOL PRELIMINARDisposicions generals

Article 1Objecte

1. Aquesta Llei té per objecte l’ordenació delsistema universitari de Catalunya, en el marc del’espai europeu d’ensenyament superior.

2. Correspon a la Generalitat de Catalunyai a les universitats l’impuls i el desenvolupamentdel sistema universitari de Catalunya.

Article 2Sistema universitari de Catalunya

1. El sistema universitari de Catalunya ésintegrat per les universitats establertes a Cata-lunya, que són les següents:

a) Universitat de Barcelona.b) Universitat Autònoma de Barcelona.c) Universitat Politècnica de Catalunya.d) Universitat Pompeu Fabra.e) Universitat de Lleida.f) Universitat de Girona.g) Universitat Rovira i Virgili.h) Universitat Ramon Llull.i) Universitat Oberta de Catalunya.j) Universitat de Vic.k) Universitat Internacional de Catalunya.2. Resten integrades en el sistema universi-

tari de Catalunya les universitats que siguincreades o reconegudes pel Parlament de Cata-lunya.

Article 3Objectius del sistema universitari de Catalunya

1. Les universitats del sistema universitari deCatalunya tenen com a objectius fonamentals:

a) La creació, la transmissió i la difusió de lacultura i dels coneixements científics, humanís-tics, tècnics i professionals, i també la prepara-ció per a l’exercici professional.

b) El foment del pensament crític i de la cul-tura de la llibertat, la solidaritat, la igualtat i elpluralisme, i la transmissió dels valors cívics isocials propis d’una societat democràtica.

c) L’enriquiment del patrimoni intel·lectual,cultural i científic de Catalunya, amb l’objectiudel progrés general, social i econòmic i el seudesenvolupament sostenible.

d) La incorporació de la llengua catalana atots els àmbits del coneixement i la contribucióal procés de normalització de l’ús científic, cul-tural i social del català.

2. Els objectius de les universitats s’assolei-xen principalment per mitjà de l’estudi, la do-cència i la recerca.

3. Els poders públics han de col·laborar ambles universitats per a la consecució de llurs ob-jectius.

Article 4Principis informadors

L’ordenació del sistema universitari de Cata-lunya es fonamenta en els principis següents:

a) El principi d’autonomia universitària re-conegut constitucionalment, que significa quecada universitat és dipositària de l’interès gene-ral de l’educació superior, que assumeix la plenallibertat d’organització i funcionament, ambcapacitat d’autogovern, i compleix el deure deretre comptes davant la societat en els termesestablerts per la llei.

b) El principi d’igualtat d’oportunitats enl’accés i la permanència en la universitat per atots els ciutadans de Catalunya.

c) El principi d’universalitat del saber i elmètode científic com a via per a eixamplar l’ho-ritzó del coneixement.

d) La concepció de la universitat com a es-pai de compromís social i participatiu i com amotor de processos de millora de la societat.

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Núm. 3826 – 20.2.2003 3329

e) La coordinació entre les universitats delsistema universitari de Catalunya, que, tot i res-pectant-ne la diversitat i l’equilibri territorial,garanteixi l’eficàcia i l’eficiència en la gestió delsrecursos públics.

f) El foment de la recerca científica, el des-envolupament tecnològic i la innovació.

g) El foment i l’avaluació de la qualitat en ladocència, la recerca i la gestió de serveis univer-sitaris, d’acord amb criteris i metodologies equi-parables internacionalment.

h) L’impuls de la millora de la docència i lacontribució a l’aprenentatge al llarg de la vida,per a millorar la cohesió social, la igualtat d’opor-tunitats i la qualitat de vida.

i) La coordinació d’accions per a assolir laplena integració de les universitats a l’espaieuropeu d’ensenyament superior i promoure lesuniversitats de Catalunya a Europa i al món.

Article 5Educació en valors

1. El departament competent en matèriad’universitats i les universitats han de contribuir,en l’entorn universitari, al desenvolupament deles capacitats dels estudiants i han de promou-re l’educació en valors com a part integral de llurprocés global d’aprenentatge i formació.

2. Les universitats han d’estimular i donarsuport a les iniciatives complementàries de l’en-senyament oficial que comportin la transmissióde valors de llibertat, responsabilitat, convivèn-cia, solidaritat, participació i ciutadania plena.

Article 6Llengua

1. El català és la llengua pròpia de les univer-sitats de Catalunya i, per tant, és la llengua d’úsnormal de llurs activitats.

2. El català és la llengua oficial de les univer-sitats de Catalunya, com també ho és el caste-llà. L’ús de les llengües oficials en les activitatsuniversitàries es regeix per la Llei 1/1998, del 7de gener, de política lingüística.

3. En el marc de la Llei 1/1998, del 7 de ge-ner, de política lingüística, el Govern i les uni-versitats, en l’àmbit de llurs respectives compe-tències, han d’estimular el coneixement i l’ús delcatalà en tots els àmbits de l’activitat universi-tària i fomentar-ne l’aprenentatge entre tots elsmembres de la comunitat universitària.

4. D’acord amb la Llei 1/1998, del 7 de gener,de política lingüística, el professorat universitari,llevat del visitant i casos anàlegs, ha de conèi-xer suficientment les dues llengües oficials,d’acord amb les exigències de llurs tasques aca-dèmiques. El Govern, d’acord amb la normativavigent i mitjançant el Consell Interuniversitaride Catalunya, ha de garantir que en els processosde selecció, d’accés i d’avaluació es concreti eldit coneixement suficient.

5. El Govern, d’acord amb la normativa vi-gent i mitjançant el Consell Interuniversitari deCatalunya, ha de procurar que l’accés i la incor-poració de nous membres a la comunitat univer-sitària no alteri els usos lingüístics docents nor-mals i el procés de normalització lingüística deles universitats.

6. El Govern i les universitats, en l’àmbit deles competències respectives, han d’establir pro-grames de foment del coneixement de terceresllengües que puguin incloure tant l’ús d’aquestesllengües en les activitats acadèmiques de la

universitat com l’oferta d’assignatures especí-fiques de cada titulació.

TÍTOL IL’activitat universitària

CAPÍTOL IL’estudi i la docència

SECCIÓ PRIMERA

Les titulaciones i els plans d’estudis

Article 7Missió de l’estudi

Els estudis programats a les universitats te-nen com a finalitat la formació cívica, cultural,científica, humanística, tècnica i professional delsestudiants, i han de contribuir al desenvolupa-ment de la personalitat de cada individu i a laformació d’universitaris creatius i comprome-sos amb llurs professions, amb el progrés cien-tífic i amb el futur de la societat catalana.

Article 8Aprovació i definició

1. Els plans d’estudis, que són elaborats iaprovats per la universitat, són instruments deplanificació i d’organització dels estudis univer-sitaris i han de fer possible una formació dequalitat.

2. Les universitats, d’acord amb la normativavigent, han de fomentar les mesures que perme-tin la flexibilitat de llurs plans d’estudis i lluradequació a les noves necessitats.

Article 9Habilitats i competències

El contingut dels plans i els programes d’es-tudis ha de facilitar que l’estudiant, en acabarels estudis, hagi desenvolupat les habilitats iadquirit les competències que li permetin, ambun nivell elevat d’autonomia, integrar i interpre-tar dades fonamentals per a emetre judicis, te-nir el seu propi capteniment social, científic i ètic,comunicar informació a tot tipus d’audiència iadquirir les capacitats necessàries per a conti-nuar avançant en l’estudi i en la seva formació.

Article 10Titulacions transversals

El departament competent en matèria d’uni-versitats i les universitats públiques, i també lesprivades que s’acullin a la Programació uni-versitària de Catalunya, mitjançant la Programa-ció universitària de Catalunya, han de fomentarestudis que actuïn com a titulacions transversalsamb la superació de les quals es pugui accedir alsestudis que correspongui.

Article 11Transportabilitat i mobilitat

1. La convalidació d’estudis correspon a launiversitat.

2. Les universitats, mitjançant el Consell In-teruniversitari de Catalunya, han de coordinarel règim de convalidacions i adoptar, d’acordamb la normativa vigent, les mesures pertinentsper a facilitar la transportabilitat dels crèdits ila mobilitat dels estudiants en el marc del sistemauniversitari de Catalunya i de l’espai europeud’ensenyament superior.

3. Així mateix, les universitats privades po-den participar en la coordinació del règim de

convalidacions i l’adopció de les mesures per-tinents per a facilitar la transportabilitat delscrèdits i la mobilitat dels estudiants.

Article 12Els estudis de doctorat

1. Els estudis de doctorat tenen com a fina-litat la formació de personal investigador, tantper a l’àmbit universitari de recerca com per almón professional i de les empreses.

2. El departament competent en matèriad’universitats i les universitats públiques han depromoure accions dirigides a reforçar la quali-tat i l’especialització dels estudis de doctorat, totfomentant la cooperació interuniversitària i lainternacionalització. També han de promoureaccions orientades a potenciar l’accés als estu-dis de doctorat dels estudiants més ben prepa-rats, qualsevol que en sigui la nacionalitat o laprocedència.

3. La docència de doctorat, que es pot impar-tir als departaments, els centres i els instituts uni-versitaris, correspon a doctors. Els programesde doctorat aprovats per cada universitat o con-junt d’universitats tenen un director o directo-ra, que ha d’ésser un professor o professora,doctor de la universitat coordinadora del pro-grama.

Article 13Títols propis

1. Les universitats, mitjançant el Consell In-teruniversitari de Catalunya, han d’impulsar icoordinar les mesures pertinents per a la pro-gressiva i plena harmonització dels cicles d’es-tudis i les denominacions dels títols propis de lesuniversitats al sistema europeu de titulacions.

2. Les universitats també poden expedir untítol propi als estudiants que hagin superat elprimer cicle dels estudis universitaris oficials deprimer i segon cicle.

3. L’Agència per a la Qualitat del SistemaUniversitari de Catalunya pot acreditar i certi-ficar els títols propis de les universitats.

Article 14Educació superior al llarg de la vida

El departament competent en matèria d’uni-versitats i les universitats, mitjançant el ConsellInteruniversitari de Catalunya, han de vetllarperquè les universitats ofereixin programesd’educació superior adequats, que permetin laformació universitària i l’actualització de conei-xements i habilitats al llarg de tota la vida, coma element de l’espai europeu d’ensenyamentsuperior.

SECCIÓ SEGONA

L’espai europeu de titulacions

Article 15Informació i transparència

1. Als efectes de fomentar l’espai europeu detitulacions, els diplomes i els títols que expedei-xin les universitats han d’ésser d’acompanyatspel suplement europeu del títol. Aquest ha decontenir els elements d’informació que garan-teixin la transparència en relació amb el nivelli el contingut dels ensenyaments cursats, d’acordamb la normativa vigent.

2. El departament competent en matèriad’universitats i les universitats, mitjançant elConsell Interuniversitari de Catalunya, podenadaptar, d’acord amb la normativa vigent, el

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Núm. 3826 – 20.2.20033330

disseny del suplement europeu del títol a lesespecificitats del sistema universitari de Cata-lunya.

Article 16Mesures d’adaptabilitat

1. El departament competent en matèriad’universitats i les universitats que participen enla Programació universitària de Catalunya hand’impulsar, d’acord amb la normativa vigent, lesadaptacions curriculars necessàries per a laimplantació a Catalunya de titulacions estruc-turades en els cicles establerts en el marc delsistema europeu d’ensenyament superior.

2. Als efectes de facilitar la mobilitat en l’es-pai europeu d’ensenyament superior dels es-tudiants i de les persones titulades, les univer-sitats han d’adoptar, en relació amb llurs títolsi d’acord amb la normativa vigent, mesures quetendeixin a:

a) Adaptar les modalitats cícliques dels en-senyaments a les línies generals de l’espai euro-peu d’ensenyament superior.

b) Adaptar les denominacions dels títols.c) Procurar que la unitat de valoració dels

ensenyaments de llurs plans d’estudis sigui elcrèdit europeu o qualsevol altra unitat ques’adopti en l’espai europeu d’ensenyament su-perior.

d) Facilitar l’adaptació del sistema de qua-lificacions al marc europeu.

e) Adequar les altres qualificacions que espuguin adoptar en el marc de l’espai europeud’ensenyament superior.

Article 17Coordinació

El Consell Interuniversitari de Catalunya hade coordinar els processos que portin a termeles universitats per a assolir la convergènciaeuropea en les titulacions.

SECCIÓ TERCERA

Docència

Article 18Missió

El professorat de les universitats, en el des-envolupament de la seva obligació docent, had’assegurar una formació universitària de qua-litat, mitjançant una competència professionalreconeguda i una metodologia docent innova-dora i eficaç.

Article 19Formació docent i qualitat

1. El departament competent en matèriad’universitats i les universitats públiques han defacilitar que el professorat, al llarg de la seva vidaacadèmica i, especialment, en la seva primeraetapa d’actuació docent, gaudeixi de les possi-bilitats de formació adients per a oferir unadocència de qualitat i per a actualitzar els seusconeixements i les seves habilitats.

2. La docència universitària ha d’ésser objec-te d’avaluació. A aquests efectes, les universi-tats, conjuntament amb l’Agència per a la Qua-litat del Sistema Universitari de Catalunya, hande desenvolupar metodologies i programesd’avaluació de la docència en llurs diverses mo-dalitats.

3. El departament competent en matèriad’universitats i les universitats públiques han dedesenvolupar programes de formació contínua,

d’incentius i de reconeixement de la qualitatdocent, dirigits tant als professors i professorescom als equips docents.

CAPÍTOL IIRecerca i transferència de tecnologia i transmissióde coneixements

SECCIÓ PRIMERA

Disposicions generals

Article 20Missió

El departament competent en matèria d’uni-versitats i les universitats han d’impulsar l’avençdel coneixement mitjançant la formació inves-tigadora, la recerca i la innovació tecnològica.Així mateix, han de facilitar que els nous conei-xements i les noves tecnologies arribin a la so-cietat, mitjançant la implantació de mecanismesde transferència adequats.

Article 21Foment de la recerca

1. El Govern de la Generalitat i les univer-sitats, com a part essencial del sistema de recer-ca, desenvolupament i innovació de Catalunya,han d’impulsar l’espai europeu de recerca i lapresència activa de les universitats en aquestespai.

2. El Govern de la Generalitat ha d’estimularla recerca universitària, en el marc de plans derecerca i desenvolupament pluriennals i mitjan-çant els programes i les actuacions que li siguinaplicables.

3. El departament competent en matèriad’universitats i les universitats públiques hand’impulsar, estimular i ajudar el professorat id’altre personal investigador a participar en lesaccions de finançament competitiu, públic iprivat, de la recerca.

SECCIÓ SEGONA

Estructures de recerca i suport a la recerca uni-versitària

Article 22Tipologia

1. La recerca i la innovació tecnològica a lesuniversitats públiques es porten a terme prin-cipalment als grups de recerca, als departamentsi als centres de recerca.

2. Els centres de recerca poden ésser:a) Propis d’una universitat.b) Compartits, amb la participació d’una

universitat o més d’una, soles o amb altres en-titats públiques o privades, mitjançant convenio altres formes de cooperació.

c) Vinculats a una universitat o més d’una,mitjançant conveni, quan la titularitat és d’unaaltra entitat pública o privada.

3. Els centres de recerca poden adoptar qual-sevol forma jurídica de les admeses en dret quesiguin adequades a llurs finalitats.

4. Correspon a la universitat la promoció, lacreació i la vinculació dels centres o la partici-pació en aquests, mitjançant la col·laboració quecorrespongui.

Article 23Els instituts universitaris de recerca

1. Els instituts universitaris de recerca, regu-lats per l’article 10 de la Llei orgànica 6/2001, del21 de desembre, d’universitats, són centres de

recerca que, a més de llurs activitats pròpies,poden organitzar o desenvolupar programes dedoctorat. Poden ésser propis d’una universitat,de caràcter interuniversitari o adscrits a una uni-versitat pública o més d’una mitjançant conveni.

2. La creació, la supressió, la modificació,l’adscripció i la desadscripció dels instituts uni-versitaris de recerca els efectua el departamentcompetent en matèria d’universitats, a propos-ta del consell social o a iniciativa pròpia ambl’acord del consell social i, en tot cas, amb l’infor-me previ del consell de govern de la universitat.

Article 24Els parcs cientificotecnològics

1. Les universitats poden crear parcs cienti-ficotecnològics de caràcter universitari o inte-runiversitari, que apleguin centres de recerca dela mateixa universitat o les mateixes universi-tats, d’empreses i d’altres institucions.

2. Els parcs cientificotecnològics tenen elsobjectius principals següents:

a) Promoure i facilitar la recerca.b) Facilitar el contacte i la col·laboració entre

la universitat i l’empresa i la difusió dels resul-tats de la recerca universitària a la societat.

c) Crear empreses tecnològicament innova-dores.

d) Estimular la cultura de la qualitat, de larecerca i de la innovació entre les institucionsdel parc i entre les empreses que hi estiguin vin-culades.

e) Contribuir, mitjançant el perfeccionamenttecnològic i la innovació, a la millora de la com-petitivitat de les empreses.

Article 25Serveis cientificotècnics

1. Les universitats han d’impulsar els serveiscientificotècnics de suport a la recerca que siguinnecessaris.

2. El departament competent en matèriad’universitats i les universitats públiques han defomentar la coordinació dels serveis cientifico-tècnics, en especial de les biblioteques, les infra-estructures per al càlcul d’altes prestacions i lesinfraestructures de la informació i la comunica-ció, amb l’objectiu d’obtenir el màxim aprofita-ment dels equipaments de les universitats. Tam-bé han de promoure el desenvolupament denous equipaments cientificotècnics d’utilitzaciócomuna per a tot el sistema universitari.

Article 26Transferència de tecnologia i de coneixements

1. El departament competent en matèriad’universitats i les universitats públiques hand’adoptar les mesures pertinents per a impulsarla transferència de tecnologia i la transmissió deconeixements a la societat. Amb aquesta fina-litat, les universitats poden crear i promoureentitats, centres i estructures.

2. El Govern de la Generalitat, en el marc dela seva política de recerca i innovació, ha deportar a terme accions de suport que incentivinla col·laboració entre les universitats i entreaquestes i les empreses i la societat en general.

3. Les universitats, en el marc de llurs propisobjectius i normatives, poden establir progra-mes de cooperació al desenvolupament, orien-tats a la transferència de tecnologia i trans-missió de coneixements cap a països i poblesque en necessitin, amb l’objectiu de contribuir-ne al progrés i la millora.

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Núm. 3826 – 20.2.2003 3331

Article 27Contractes per a estudis

La contractació per a portar a terme treballsde recerca, tècnics o artístics, corresponents alque estableix l’article 83 de la Llei orgànica 6/2001, del 21 de desembre, d’universitats, had’atendre el principi de compensació. La univer-sitat ha d’ésser compensada per tots els costos,directes o indirectes, que siguin atribuïbles acada contracte.

Article 28Foment de la capacitat emprenedora

1. El Govern de la Generalitat i les univer-sitats han d’afavorir la capacitat emprenedorade llur personal de recerca i dels estudiants, pera impulsar la creació d’empreses o iniciatives in-novadores en llurs àmbits d’actuació.

2. En el procés de creació d’empreses, s’hande preservar els interessos i els drets econòmicsde la universitat.

TÍTOL IILa comunitat universitària

CAPÍTOL IDisposicions generals

Article 29Composició

1. La comunitat universitària de Catalunyaés formada pels estudiants, el personal docenti investigador, els investigadors de les universi-tats i el personal d’administració i serveis.

2. El personal docent i investigador és cons-tituït pel professorat dels cossos docents univer-sitaris, pel professorat contractat i pels ajudants.

3. Als efectes del que estableix l’article 48 dela Llei orgànica 6/2001, del 21 de desembre,d’universitats, el còmput del personal docent iinvestigador s’efectua en equivalències a tempscomplet.

Article 30Objectius

El departament competent en matèria d’uni-versitats i les universitats han d’adoptar mesuresperquè, tant en la definició de les línies estratè-giques i programàtiques com en la determinacióde polítiques específiques, es concretin les direc-trius i els procediments destinats a fomentar:

a) L’activitat interuniversitària i la comuni-cació entre els membres de la comunitat univer-sitària de Catalunya.

b) La plena consolidació de la comunitatuniversitària de Catalunya com a part integrantde la comunitat universitària europea i de la co-munitat científica internacional, tot establintvincles de col·laboració acadèmica interuniver-sitària i impulsant fluxos de mobilitat entre elsmembres de les dites comunitats.

Article 31El síndic de greuges de la comunitat universi-tària

1. Cada universitat pública ha d’establir enla seva estructura la figura del síndic de greugesde la comunitat universitària per a vetllar pelsdrets de llurs membres.

2. El síndic de greuges de la comunitat uni-versitària actua amb independència i autonomiarespecte a les altres instàncies universitàries.

CAPÍTOL IIEls estudiants

SECCIÓ PRIMERA

Accés i mobilitat

Article 32Accés

1. L’accés al sistema universitari públic deCatalunya ha de respectar els principis de pu-blicitat, igualtat, mèrit i capacitat. Correspon ala universitat, d’acord amb la normativa vigent,l’admissió dels estudiants.

2. El departament competent en matèriad’universitats ha d’adoptar les mesures perti-nents perquè les universitats puguin actuar co-ordinadament en matèria d’accés a la universitat,a fi de garantir que els estudiants concorrin alsprocessos d’accés en igualtat d’oportunitats.Amb aquesta finalitat, el Consell Interuniver-sitari de Catalunya ha d’oferir processos d’ac-cés per a les universitats que s’hi acullin, els qualshan d’ésser respectuosos amb l’autonomia uni-versitària.

3. Els processos d’accés, que han de tenir encompte l’oferta de places disponibles, han d’és-ser transparents i objectius. Com a norma gene-ral, els processos selectius s’articulen mitjançantproves que garanteixin la correcció anònima.

Article 33Mobilitat

El departament competent en matèria d’uni-versitats i les universitats públiques han de por-tar a terme les accions següents:

a) Adoptar mesures per a facilitar que elsestudiants que hagin accedit a la universitat desde Catalunya puguin continuar els estudis enaltres universitats d’Europa. A aquests efectes,d’acord amb la normativa vigent, s’han d’afavo-rir models d’accés i permanència que puguinésser reconeguts i acceptats a les universitats del’espai europeu d’educació superior.

b) Aprovar programes per a fomentar l’ac-cés a les universitats del sistema universitari deCatalunya, especialment en els cursos més avan-çats, dels estudiants que procedeixin de fora deCatalunya, en el marc del que estableix la nor-mativa vigent a aquest respecte. Per a fer pos-sible llur plena integració en els estudis corres-ponents, el Govern de la Generalitat, mitjançantel Consell Interuniversitari de Catalunya, had’establir sistemes per a promoure el coneixe-ment suficient de la llengua catalana.

2. El Departament competent en matèriad’universitats ha de preparar plans d’acollimentper a facilitar i fomentar la integració dels es-tudiants de fora de Catalunya a la realitat ca-talana.

Article 34Cooperació al desenvolupament

Les universitats han de fomentar programesde cooperació per a l’accés a les universitats pú-bliques de Catalunya dels estudiants procedentsde països i pobles en desenvolupament, ambl’objectiu de contribuir al progrés i la millora delsdits països, en el marc de la col·laboració que aaquests efectes s’estableixi.

Article 35Acolliment

Les universitats han d’establir mecanismesd’acolliment i d’assessorament dels estudiants

de nou accés, i també programes i activitats so-cials amb l’objectiu de facilitar-ne la integracióen l’entorn universitari i en el coneixement delpaís, la seva llengua i la seva cultura.

SECCIÓ SEGONA

Drets i deures

Article 36Regulació dels drets i els deures

Les universitats han de protegir els drets i elsdeures dels estudiants. El Consell Interuniver-sitari de Catalunya ha de coordinar l’adopció perles universitats dels mecanismes per a la garantiadels drets i els deures dels estudiants.

Article 37Drets

1. A més dels drets reconeguts per la Lleiorgànica 6/2001, del 21 de desembre, d’univer-sitats, s’han de garantir als estudiants, com a mí-nim, els drets següents:

a) Rebre una formació i una docència dequalitat.

b) No ésser discriminat per raons de naixen-ça, gènere, orientació sexual, ètnia, opinió, re-ligió o qualsevol altra circumstància personal osocial.

c) Rebre informació sobre els plans d’estu-dis i llurs objectius.

d) Ésser avaluats objectivament en el rendi-ment acadèmic.

e) Exercir la llibertat d’associació, d’informa-ció, d’expressió i de reunió en els campus uni-versitaris, d’acord amb les condicions d’utilitza-ció establertes per la universitat.

2. Els estudiants han d’exercir llurs drets ambple reconeixement de la dignitat de les perso-nes, els principis democràtics i els drets de laresta de membres de la comunitat universitària,i amb respecte pels béns d’ús col·lectiu.

Article 38Deures

Els estudiants, en l’activitat universitària,tenen, com a mínim, els deures següents:

a) Portar a terme les tasques d’estudi pròpiesde llur condició d’estudiants universitaris ambla dedicació i l’aprofitament necessaris.

b) Complir les normes estatutàries i l’altranormativa interna de la universitat.

c) Cooperar amb la resta de la comunitatuniversitària en la consecució dels objectiusde la universitat i el seu més bon funciona-ment.

d) Assistir a les reunions dels òrgans de go-vern i representació de la universitat per alsquals hagin estat elegits o designats i partici-par-hi.

Article 39Inserció laboral

El departament competent en matèria d’uni-versitats i les universitats han d’orientar els es-tudiants en llur incorporació al món laboral pro-movent la relació i la col·laboració dels estudiantsi les persones titulades amb els agents econòmicsi les institucions socials. Amb aquesta finalitat,d’acord amb el consell social de cada universi-tat, s’han de promoure accions efectives que afa-voreixin la inserció laboral i professional delstitulats.

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Núm. 3826 – 20.2.20033332

Article 40Associacionisme i activitat voluntària

1. Les universitats han de promoure entre elsestudiants el civisme, la solidaritat i la partici-pació.

2. Per a contribuir a la consolidació i el crei-xement del teixit social implicat en la vida de launiversitat i de la comunitat, el departamentcompetent en matèria d’universitats i les univer-sitats han de facilitar, estimular i donar suporta l’associacionisme dels estudiants. Les associ-acions han de gaudir d’un marc dinàmic de par-ticipació dins la universitat.

3. Igualment, per a reforçar l’acció solidàriai les actituds cíviques, el departament competenten matèria d’universitats i les universitats hande fomentar l’activitat voluntària i de cooperaciódels estudiants.

Article 41Beques i crèdits

1. El departament competent en matèriad’universitats ha d’articular, en el marc del sis-tema general de foment a l’estudi superior es-tablert per l’article 45 de la Llei orgànica 6/2001, del 21 de desembre, d’universitats, unapolítica de crèdits i beques que garanteixi queningú que compleixi les condicions per a cur-sar estudis universitaris amb aprofitament noen resti exclòs per raons econòmiques, i quepermeti també adaptar el sistema general a lesnecessitats socioeconòmiques i territorials deCatalunya.

2. El departament competent en matèriad’universitats ha d’articular una política espe-cífica de beques i ajuts per a la formació inves-tigadora predoctoral.

3. El departament competent en matèriad’universitats ha d’articular, mitjançant l’Agèn-cia de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recer-ca, creada per la Llei 7/2001, del 31 de març, icoordinadament amb les universitats, un sistemade gestió eficaç i eficient dels crèdits, les bequesi els ajuts a l’estudi i la recerca universitaris.

CAPÍTOL IIIEl personal acadèmic

Article 42Tipologia de personal acadèmic

El personal acadèmic de les universitats pú-bliques és integrat pel professorat dels cossosdocents universitaris, pel professorat contrac-tat i pels investigadors propis i vinculats, contrac-tats d’acord amb la normativa vigent.

SECCIÓ PRIMERA

El professorat

Article 43Composició

1. El professorat universitari és format pelprofessorat dels cossos docents universitaris i elprofessorat contractat laboral, amb caràcterpermanent o temporal, en funció de les catego-ries que estableix aquesta Llei.

2. En l’exercici de llurs competències, lesuniversitats han de garantir la identitat dels dretsdel professorat contractat permanent amb els delprofessorat dels cossos docents universitaris,sens perjudici del que estableix la legislacióbàsica de l’Estat.

Article 44El professorat contractat

1. Són professors contractats permanents elscatedràtics, els professors agregats i, si s’escau,els professors col·laboradors permanents.

2. Són professorat contractat temporal elsprofessors lectors, els professors col·laboradors,els professors associats, els professors visitantsi els professors emèrits.

Article 45Selecció del professorat contractat

1. La selecció del professorat contractat deles universitats públiques es fa per concurs públicentre persones de qualsevol nacionalitat quecompleixin els requisits legals de capacitat es-tablerts per aquesta Llei i la resta de la normativavigent, i els que pugui determinar la convoca-tòria específica.

2. La decisió selectiva s’ha de basar en criterisacadèmics i els òrgans de selecció, que podenésser integrats per membres de qualsevol naci-onalitat, s’han d’ajustar estrictament als principisd’especialitat, valoració de mèrits i objectivitat.

3. Els òrgans competents de les universitatshan d’aprovar les convocatòries de professorati donar-ne la publicitat necessària, per vies te-lemàtiques i d’altres. En particular, les convo-catòries de professorat permanent i llurs basess’han de publicar al DOGC. Les convocatòri-es han d’ésser comunicades al Consell Interu-niversitari de Catalunya i, d’acord amb la Lleiorgànica 6/2001, del 21 de desembre, d’univer-sitats, al Consell de Coordinació Universitària.

Article 46Professorat contractat doctor

L’accés a la universitat en la figura contrac-tual de professorat contractat doctor, amb ca-ràcter permanent, es pot fer en una de les cate-gories següents:

a) Catedràtic o catedràtica, que suposa unacarrera docent i investigadora consolidada.

b) Professor o professora agregat, que suposauna provada capacitat docent i investigadora.

Article 47Requisits

1. Per a ésser admès als processos selectiusque les universitats convoquin per a accedir coma catedràtic o catedràtica o com a professor oprofessora agregat, la persona candidata ha decomplir els requisits següents:

a) Estar en possessió del títol de doctor.b) Acreditar almenys tres anys d’activitat

docent i de recerca, o prioritàriament de recercapostdoctoral.

c) Acreditar dos anys d’activitat docent oinvestigadora, predoctoral o postdoctoral, o detransferència de tecnologia o de coneixements,en situació de desvinculació acadèmica de la uni-versitat convocant. Aquest requisit es consideraacomplert si els estudis de doctorat han estatcursats íntegrament en una altra universitat, laqual ha expedit el títol de doctor.

d) Disposar d’una acreditació de recerca, pera accedir a la categoria de professor o professoraagregat, o d’una acreditació de recerca avança-da, per accedir a la categoria de catedràtic o ca-tedràtica

2. Les acreditacions a les quals es refereix lalletra d de l’apartat 1 són emeses per l’Agènciaper a la Qualitat del Sistema Universitari de

Catalunya, als efectes de l’avaluació positivaestablerta per l’article 52 de la Llei orgànica 6/2001, del 21 de desembre, d’universitats.

3. Si s’escau, les persones candidates han decomptar amb un informe de llur activitat docent,d’acord amb els procediments i els criteris queestableixi l’Agència per a la Qualitat del SistemaUniversitari de Catalunya, als efectes de l’ava-luació positiva establerta per l’article 52 de laLlei orgànica 6/2001, del 21 de desembre, d’uni-versitats.

4. En els processos selectius que demanin unaacreditació de recerca, les convocatòries hand’ésser programades amb antelació suficient perpermetre’n l’anunci a les persones interessadesi la tramitació de les acreditacions corresponents.

Article 48El professorat col·laborador

1. Les universitats poden contractar ambcaràcter temporal i, si s’escau, amb caràcterpermanent, professorat col·laborador, amb l’ob-jecte de desenvolupar tasques docents, als efec-tes de cobrir les necessitats de docència quali-ficada en àmbits específics de coneixement,d’acord amb allò que estableix l’article 51 de laLlei orgànica 6/2001, del 21 de desembre, d’uni-versitats

2. Per a ésser admès als processos selectiusque la universitat convoqui per a accedir coma professor o professora col·laborador, les per-sones candidates han de disposar d’un informefavorable de l’Agència per a la Qualitat del Sis-tema Universitari de Catalunya. Aquest infor-me té validesa indefinida.

Article 49El professorat lector

1. El professorat lector és el professorat aju-dant doctor i és contractat per la universitat ambl’objecte de desenvolupar tasques docents i derecerca en la fase inicial de la seva carrera aca-dèmica.

2. El professorat lector és contractat ambdedicació a temps complet. En cap cas el pro-fessorat lector no pot ésser contractat per mésde quatre anys, que poden ésser consecutius ono.

3. Per a ésser admès als processos selectiusque la universitat convoqui per a accedir coma professor o professora lector, les personescandidates han de complir els requisits següents:

a) Estar en possessió del títol de doctor.b) Acreditar, almenys, dos anys d’activitat

docent o de recerca, predoctorals o postdocto-rals, en situació de desvinculació de la univer-sitat convocant. Aquest requisit es consideracomplert si els estudis de doctorat han estatcursats íntegrament en una altra universitat, laqual ha expedit el títol de doctor.

c) Disposar d’un informe favorable de l’Agèn-cia per a la Qualitat del Sistema Universitari deCatalunya, als efectes de l’avaluació positivaestablerta per l’article 50 de la Llei orgànica 6/2001, del 21 de desembre, d’universitats.

4. L’informe emès per l’Agència ha de ferconstar, en tot cas, que la persona candidata ésen possessió del títol de doctor i que, almenysdurant dos anys, no ha tingut relació contractual,estatutària o becària amb la universitat convo-cant, o bé que els estudis de doctorat han estatcursats íntegrament en una altra universitat, laqual ha expedit el títol de doctor.

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Núm. 3826 – 20.2.2003 3333

Article 50El professorat associat

El professorat associat és contractat en règimde dedicació a temps parcial, amb caràcter tem-poral i en règim laboral, entre els especialistesde reconeguda competència que acreditin exer-cir llur activitat professional fora de la univer-sitat, per a desenvolupar tasques docents a launiversitat. Disposa de plena capacitat docenten l’àmbit de la seva competència.

Article 51El professorat visitant

El professor visitant és contractat, amb caràc-ter temporal i en règim laboral, entre professorsi investigadors de reconegut prestigi, procedentsd’altres universitats i centres de recerca, per aldesenvolupament d’activitats específiques dedocència i de projectes de recerca.

Article 52El professorat emèrit

1. El professor emèrit és contractat, amb ca-ràcter temporal i en règim laboral entre profes-sors jubilats funcionaris de la mateixa universitato d’una altra que hagin prestat serveis destacatsa la universitat.

2. El professorat emèrit pot col·laborar enactivitats específiques de docència o de recer-ca a la universitat.

Article 53Activitat acadèmica honorària

El professorat contractat en edat de jubilacióque hagi prestat o pugui prestar serveis desta-cats al sistema universitari de Catalunya potcol·laborar, a petició de la universitat i amb ca-ràcter honorari, en activitats específiques dedocència o de recerca, en els termes que es pu-guin establir, d’acord amb la legislació generalde la seguretat social.

Article 54Capacitat docent i investigadora

El professorat contractat gaudeix de plenacapacitat docent i, si està en possessió del títolde doctor, de plena capacitat investigadora.

Article 55Adscripció funcional

1. El professorat contractat s’adscriu a undepartament universitari o a un centre de recer-ca i desenvolupa les seves activitats docents ode recerca en qualsevol matèria dins del seuàmbit general de competència, d’acord amb lesobligacions que fixi la universitat.

2. En la relació de llocs de treball s’ha d’es-tablir l’adscripció de cada lloc de treball al de-partament o al centre de recerca corresponent.

Article 56Llicències i excedències per al foment de la recer-ca i la col·laboració interuniversitària

1. Els professors contractats permanents, elsprofessors col·laboradors temporals amb títol dedoctor i els professors lectors poden sol·licitaruna llicència o una excedència per a les activi-tats següents:

a) Per al desenvolupament de programes oactivitats de recerca en entitats públiques o pri-vades, creades per la universitat, vinculades aaquesta o en les quals aquesta tingui participació

i relacionades amb l’activitat científica o tècnicaque desenvolupi la universitat.

b) Per a la creació d’empreses directamentrelacionades amb l’activitat científica i tècnicaque desenvolupa la universitat.

c) Per al desenvolupament de programes oactivitats docents o de recerca en altres univer-sitats, en entitats públiques o privades creadesper les universitats o en les quals aquestes tin-guin participació, i en d’altres entitats públiqueso privades amb les quals la universitat hagi subs-crit un conveni de col·laboració.

2. La llicència, que comporta la reserva dellloc de treball, es pot atorgar per un períodemàxim de dos anys. Correspon a la universitatdeterminar les retribucions que, si s’escau, potpercebre el professor o professora mentre gau-deixi de la situació de llicència.

3. L’excedència s’atorga per un període nosuperior a quatre anys. Es concedeix senseacreditació de retribucions de la universitatd’origen i implica la suspensió automàtica delcontracte.

4. El reingrés a la universitat es produeix deforma automàtica i definitiva, a sol·licitud de lapersona interessada, en un lloc de treball de lamateixa categoria i en el mateix departament ocentre de recerca d’origen.

5. L’atorgament de les llicencies i les excedèn-cies correspon al rector o rectora i s’ha d’ajus-tar al procediment i les condicions que determinila universitat en la seva normativa interna.

6. Els professors contractats permanents po-den gaudir, d’acord amb la normativa internade la universitat, com a màxim, d’un any sabàticper cada sis anys d’activitat acadèmica, sempreque aquest període de temps es dediqui a ac-tivitats de formació o col·laboració en una uni-versitat o un centre de recerca de fora de Cata-lunya.

Article 57Excedència especial

1. Sens perjudici de les llicències i les exce-dències que es reconeguin a la normativa laborali, si s’escau, al conveni col·lectiu aplicable, elsprofessors contractats permanents, els profes-sors col·laboradors temporals amb títol de doc-tor i els professors lectors que tinguin un anyd’antiguitat, com a mínim, poden gaudir per unasola vegada d’una excedència especial per unperíode màxim de quatre anys.

2. El reingrés a la universitat es produeix deforma automàtica i definitiva, a sol·licitud de lapersona interessada, en un lloc de treball de lamateixa categoria i en el mateix departament ocentre de recerca d’origen.

3. L’atorgament de l’excedència s’ha d’ajustaral procediment i les condicions que determinila universitat en la seva normativa interna.

Article 58El professorat contractat de les universitats pri-vades

Les universitats privades, per a satisfer elsrequisits d’avaluació externa del seu professo-rat establerts per la Llei orgànica 6/2001, del 21de desembre, d’universitats, han de formalitzarconvenis per al desenvolupament de la metodo-logia d’aquesta avaluació amb l’Agència per ala Qualitat del Sistema Universitari de Cata-lunya.

SECCIÓ SEGONA

El personal acadèmic de recerca

Article 59Composició

El personal acadèmic de recerca és integratpel professorat de la universitat i pels investiga-dors amb títol de doctor.

Article 60Activitat de recerca

El departament competent en matèria d’uni-versitats i les universitats han de donar impuls ala tasca de recerca individual del personal inves-tigador i fomentar la recerca en equip mitjançantel suport als grups de recerca, per a facilitar lacooperació intradisciplinària i interdisciplinària.

Article 61Investigadors propis

1. Les universitats públiques poden contrac-tar investigadors entre persones amb títol dedoctor, d’acord amb la normativa vigent.

2. Les universitats públiques poden contrac-tar investigadors postdoctorals, per un períodemàxim de cinc anys, entre persones amb títol dedoctor que ho siguin amb menys de dos anysd’antiguitat, procedents d’una universitat altraque la contractant.

Article 62Investigadors amb vinculació a la universitat

1. Els investigadors que exerceixen tasques derecerca a la universitat per a la realització de pro-jectes de recerca, desenvolupament i innovaciói per a la transferència de coneixement i tecno-logia, mitjançant un acord o altres formes decol·laboració amb universitats, centres de recercao altres entitats públiques o privades, són consi-derats investigadors vinculats a la universitat.

2. Les facultats de direcció i control de l’ac-tivitat laboral, les responsabilitats en matèria deseguretat i salut laboral de la universitat recep-tora envers els investigadors vinculats, i tambéllur equiparació, en allò que escau, als membresde la comunitat universitària són regulades pelsconvenis de col·laboració que es puguin establir.Els investigadors vinculats mantenen el contrac-te de treball amb l’entitat d’origen i els és apli-cable el règim jurídic que sigui vigent per a llurcategoria professional. La vinculació amb launiversitat receptora ha de comptar amb laconformitat expressa de l’investigador per a cadaprojecte concret.

3. Els convenis de col·laboració poden esta-blir expressament que la universitat receptorasubscrigui un contracte de durada determinadaper al desenvolupament d’un projecte de recercacientífica o tècnica amb l’investigador vinculati, en línia de continuïtat, que l’entitat d’origendeclari l’excedència corresponent que en garan-teixi, a l’acabament del projecte, el reingrésautomàtic en un lloc de treball de la mateixacategoria.

Article 63Contractes per obra o servei

Les universitats poden contractar personaldocent, personal investigador, personal tècnico altre personal per a una obra o un servei de-terminat, per al desenvolupament de projectesconcrets de recerca científica o tècnica, d’acordamb la normativa vigent.

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Núm. 3826 – 20.2.20033334

SECCIÓ TERCERA

Disposicions generals

Article 64Obligacions docents i de recerca

1. El personal acadèmic té les obligacionsdocents o de recerca que li assigni la univer-sitat, d’acord amb la normativa vigent. Aques-ta assignació s’ha d’adaptar a les necessitatsde docència, recerca i transferència de tecno-logia i coneixements de la universitat, tant pelque fa a la distribució entre docència i recercacom pel que fa a la distribució de la docènciaal llarg d’un curs acadèmic o més, o a la dis-tribució entre les matèries i tipus de titula-cions.

2. La docència de doctorat, quan s’exerceix,és considerada una part del compliment de lesobligacions docents.

Article 65Règim de dedicació

1. El personal acadèmic contractat, llevat delprofessorat associat, exerceix les seves funcionspreferentment en règim de dedicació a tempscomplet.

2. La dedicació a temps complet pot éssercompatible amb la realització dels treballs cien-tífics, tècnics o artístics a què fa referència l’ar-ticle 83 de la Llei orgànica 6/2001, del 21 dedesembre, d’universitats.

3. La durada de la jornada de treball del per-sonal acadèmic contractat amb dedicació atemps complet és la que es fixi amb caràctergeneral per al personal funcionari dels cossosdocents universitaris, i es reparteix en activi-tats docents, de recerca i de gestió. El règim dededicació a temps parcial ha d’ésser igual o in-ferior a la meitat de la durada de la jornada detreball que es fixi amb caràcter general per ala dedicació a temps complet.

4. La universitat determina, mitjançant laseva programació acadèmica, la distribució ho-rària de les tasques del personal acadèmic.

Article 66Condicions de treball i mobilitat

1. Sens perjudici del que estableixen els ar-ticles 56 i 57, el període de vacances, el règim depermisos i les llicències que corresponen al per-sonal acadèmic contractat són equivalents alsque s’estableixen per al personal funcionari delscossos docents universitaris, amb les adaptaci-ons necessàries per a adequar-los a la programa-ció de l’activitat de la universitat.

2. El departament competent en matèriad’universitats i les universitats públiques hand’establir, de manera coordinada mitjançant elConsell Interuniversitari de Catalunya, progra-mes per a facilitar la mobilitat del personal aca-dèmic propi de la universitat.

Article 67Propietat intel·lectual i industrial

El departament competent en matèria d’uni-versitats i les universitats han de fomentar pro-grames per a la protecció i l’explotació de lapropietat intel·lectual i industrial de les univer-sitats en totes les activitats de transferència detecnologia i de coneixements portats a termeper membres i centres de la comunitat univer-sitària.

CAPÍTOL IVEls investigadors en formació

Article 68Tipologia

Els estudiants de doctorat, inclosos els becarisde recerca i els ajudants, tenen la consideraciód’investigadors en formació.

Article 69Els becaris de recerca

1. Els estudiants de doctorat que gaudeixend’una beca de formació d’investigadors als de-partaments i els centres de recerca de la univer-sitat són considerats becaris de recerca.

2. Els becaris de recerca tenen els drets i lesobligacions que la universitat estableixi en laseva normativa interna. En tot cas, han de gaudirdel dret d’accés i d’ús de les instal·lacions de launiversitat.

Article 70Els ajudants

1. Excepcionalment, les universitats podencontractar ajudants a temps complet i per unadurada determinada entre els estudiants dedoctorat que hagin superat totes les matèriesd’estudi pròpies del títol de doctor. El contractes’ha de formalitzar dintre dels quatre anys se-güents a la superació de les dites matèries i,d’acord amb la normativa interna de la univer-sitat, els ajudants poden col·laborar en tasquesdocents.

2. La durada del contracte no pot ésser infe-rior a un any ni superior a quatre. Quan el con-tracte s’hagi concertat per un període inferiora quatre anys, es pot prorrogar successivamentper períodes mínims d’un any fins al màxim dequatre, en les condicions que determini la uni-versitat. En cap cas no es pot estar contractatcom a ajudant més de quatre anys, consecutiuso no.

CAPÍTOL VEl règim retributiu

Article 71Règim retributiu del personal docent i investiga-dor contractat

1. El règim retributiu del personal docenti investigador contractat és determinat pel Go-vern de la Generalitat. Aquest règim té caràc-ter uniforme en totes les universitats públi-ques.

2. El personal docent i investigador contrac-tat a temps complet és retribuït pels conceptessegüents:

a) Sou base.b) Pagues extraordinàries.c) Complement de lloc de treball.d) Complement de categoria, el qual es pot

estructurar en diferents nivells retributius.e) Complement funcional per càrrecs acadè-

mics o per responsabilitats de gestió, només pelperíode en què s’exerceixen les dites responsa-bilitats.

f) Complement per mèrits docents i de re-cerca.

3. El personal docent i investigador contrac-tat pot rebre, amb caràcter excepcional, les gra-tificacions i les indemnitzacions que correspon-guin per raó del servei.

Article 72Retribucions addicionals

El Govern de la Generalitat pot establir, peral personal docent i investigador funcionari icontractat, retribucions addicionals per mèritsdocents, investigadors i de gestió, que s’assignenper mitjà del consell social a proposta del con-sell de govern, amb la valoració prèvia delsmèrits mitjançant l’avaluació de l’Agència pera la Qualitat del Sistema Universitari de Cata-lunya.

CAPÍTOL VIEl personal d’administració i serveis de les uni-versitats públiques

Article 73Funcions

El personal d’administració i serveis col·-labora en el compliment dels objectius de launiversitat i exerceix les funcions definides perl’article 73 de la Llei orgànica 6/2001, del 21 dedesembre, d’universitats.

Article 74Règim jurídic

1. El personal funcionari d’administració iserveis de les universitats públiques es regeix peraquesta Llei, sens perjudici de les bases estatalsestablertes per la Llei orgànica 6/2001, del 21 dedesembre, d’universitats, i la Llei 30/1984, del2 d’agost, de mesures per a la reforma de la fun-ció pública, per la normativa dictada en llur des-plegament i pels estatuts o altra normativa in-terna de les universitats. El personal laborald’administració i serveis es regeix, a més, per lalegislació laboral i pels convenis col·lectius queli siguin aplicables.

2. Al personal funcionari d’administració iserveis de les universitats públiques de Cata-lunya li és aplicable la normativa de la funciópública de l’Administració de la Generalitat,aprovada pel Decret legislatiu 1/1997, del 31d’octubre, i, en especial, els preceptes relatiusa l’adquisició i la pèrdua de la condició de fun-cionari, les condicions i els procediments d’accés,la provisió i la promoció, les situacions adminis-tratives, els drets, els deures i les responsabilitatsi el règim retributiu, amb les adaptacions neces-sàries a les peculiaritats d’organització i funci-onament de la universitat.

Article 75Retribucions

1. Les universitats públiques han d’establirel règim retributiu del personal funcionari d’ad-ministració i serveis, d’acord amb el que esta-bleix aquesta Llei. El personal funcionari d’ad-ministració i serveis és retribuït pels conceptesestablerts per l’article 101 del Decret legislatiu1/1997, del 31 d’octubre.

2. L’import total dels crèdits destinats a re-tribuir el personal funcionari d’administració iserveis pels conceptes de complement específic,complement de productivitat i gratificacions perserveis extraordinaris ha d’ésser el que resultide restar a les retribucions íntegres del dit per-sonal la suma de les quantitats que li correspon-guin pels conceptes de retribucions bàsiques,complement de destinació i, si escau, comple-ments personals transitoris.

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Núm. 3826 – 20.2.2003 3335

3. El personal funcionari d’administració iserveis de les universitats públiques de Cata-lunya ha de percebre les indemnitzacions per raódel servei que corresponguin, que no podensuperar els imports aplicables al personal fun-cionari al servei de l’Administració de la Gene-ralitat.

Article 76Formació i mobilitat

1. Les universitats públiques han de fomentarla formació del personal d’administració i ser-veis mitjançant l’oferta de programes específics,especialment en el coneixement de terceres llen-gües i en l’ús de les tecnologies de la informa-ció i les comunicacions.

2. Les universitats públiques han de facilitarla mobilitat del personal d’administració i ser-veis entre les diferents universitats. A aquestefecte, la Junta del Consell Interuniversitari deCatalunya ha de prendre els acords correspo-nents.

3. El departament competent en matèriad’universitats i les universitats públiques, mit-jançant el Consell Interuniversitari de Cata-lunya, han de fomentar programes interuniver-sitaris de formació i mobilitat.

TÍTOL IIIEl govern i la representació de les universitatspúbliques

CAPÍTOL IDisposicions generals

Article 77Òrgans de govern

Les universitats públiques poden constituiròrgans de govern, representació, consulta i co-ordinació addicionals als que estableixen la Lleiorgànica 6/2001, del 21 de desembre, d’univer-sitats, i aquesta Llei, per a completar l’estruc-tura de govern i representació adaptant-la a llursespecificitats d’organització, per al millor com-pliment de les seves funcions.

Article 78Procés electoral

Les universitats han de procurar incorporaren els processos d’elecció de llurs òrgans degovern i representació, en el marc de la norma-tiva vigent i garantint la representació de tots elssectors de la comunitat universitària, una repre-sentació significativament destacada del profes-sorat contractat permanent doctor.

CAPÍTOL IIÒrgans unipersonals

Article 79El rector o rectora

1. El rector o rectora és la màxima autoritatacadèmica de la universitat i n’exerceix la repre-sentació.

2. El rector o rectora té encomanades les res-ponsabilitats i les funcions de direcció, governi gestió de la universitat que li atribueixen la Lleiorgànica 6/2001, del 21 de desembre, d’univer-sitats, aquesta Llei, els estatuts o altra norma-tiva interna de les universitats i la resta de lanormativa vigent.

3. El rector o rectora, com a responsablemàxim de l’impuls de la universitat i responsableúltim del seu govern i de l’acompliment dels seusobjectius, ha d’ésser assistit en l’exercici de lesseves funcions per tots els òrgans de govern irepresentació de la universitat.

4. El rector o rectora és elegit per la univer-sitat, d’acord amb el procediment que estableixl’article 20 de la Llei orgànica 6/2001, del 21 dedesembre, d’universitats.

5. Correspon al Govern el nomenament delsrectors de les universitats públiques de Cata-lunya.

Article 80El gerent o la gerent

1. El gerent o la gerent és proposat pel rec-tor o rectora i nomenat per aquest, d’acord ambel consell social.

2. Correspon al gerent o la gerent, d’acordamb el rector o rectora, la direcció i la gestió delsrecursos de la universitat, en els termes esta-blerts per la normativa interna de la universitat.

3. El gerent o la gerent no pot desenvolupartasques docents a la universitat.

CAPÍTOL IIIEl consell social

SECCIÓ PRIMERA

Definició, composició i nomenament

Article 81Definició i composició

1. El consell social és l’òrgan mitjançant elqual la societat participa en la universitat.

2. Cadascuna de les universitats públiquesamb seu a Catalunya té un consell social, com-post pels quinze membres següents:

a) Nou persones representatives de la soci-etat catalana, nomenades segons el que estableixl’article 82.

b) Sis membres del consell de govern de launiversitat, nomenats segons el que estableixl’article 83.

Article 82Membres representatius de la societat catalana

1. Els nou membres del consell social repre-sentatius de la societat catalana són els següents:

a) Dues persones nomenades pel Parlamentde Catalunya.

b) Tres persones nomenades pel Govern dela Generalitat.

c) Una persona escollida pels ens locals enl’àmbit territorial dels quals hi hagi instal·lats elscentres de la universitat, elecció que, en el casde la ciutat de Barcelona, correspon a l’Ajun-tament de Barcelona, d’acord amb la seva Cartamunicipal.

d) Una persona escollida per les organitza-cions sindicals de treballadors més representa-tives en l’àmbit de Catalunya.

e) Una persona escollida per les organitza-cions empresarials legalment constituïdes demés implantació, provinent de l’àrea d’influènciade cada universitat.

f) Un antic alumne o alumna amb titulacióde la universitat corresponent, que no pot éssermembre en actiu de la comunitat universitària.

2. Els membres nomenats pel Parlament i pelGovern de la Generalitat han d’ésser personesrepresentatives, a títol individual, o persones

representants d’entitats, de la vida cívica, cul-tural, professional, econòmica, laboral, social iterritorial, de l’entorn de la universitat.

3. El nomenament dels membres correspo-nents a la lletra b de l’apartat 1 s’efectua haventconsultat el president del consell social, sempreque el càrrec no estigui vacant.

4. El membre corresponent a la lletra f del’apartat 1 és nomenat pel president o presidentadel consell social, escoltat el rector o rectora i,si n’hi ha, a proposta del consell d’antic alum-nat i de persones amigues de la universitat.

5. El nomenament dels membres dels qualsfa esment aquest article es publica per acord deldepartament competent en matèria d’universi-tats en el DOGC.

Article 83Membres representants del consell de govern dela universitat

1. Els membres del consell social que perta-nyen al consell de govern de la universitat sónun representant dels estudiants, un representantdel personal docent i investigador i un represen-tant del personal d’administració i serveis ele-gits pel mateix consell de govern d’entre els seusmembres per un període màxim de quatre anys,d’acord amb els estatuts de cada universitat. Ensón membres nats el rector o rectora, el secre-tari o secretària general i el gerent o la gerentde la universitat.

2. El nomenament dels membres del consellsocial a què es refereix aquest article es publi-ca per acord de les universitats en el DOGC.

Article 84Nomenament del president o presidenta

El president o presidenta del consell social ésnomenat o separat per acord del Govern de laGeneralitat, a proposta de la persona titular deldepartament competent en matèria d’universi-tats, d’entre els membres del consell social re-presentatius de la societat catalana. El mandatés de quatre anys i és renovable per un únicperíode de la mateixa durada.

Article 85Renovació i vacants

1. Els membres del consell social nomenatsentre persones representatives de la societatcatalana ho són per un període de quatre anys.Són renovats o reelegits per meitats cada dosanys, dos mesos abans d’expirar el període demandat.

2. En el cas que es produís una vacant en elconsell social, aquesta ha d’ésser coberta d’acordamb el procediment establert per l’article 82. Elnou membre és nomenat pel període restant demandat del membre que ha substituït, excepteel president, el qual és nomenat pel períodeestablert per l’article 84.

3. Els membres que siguin nomenats per raódel càrrec que ocupen han de cessar en la repre-sentació quan cessen en el càrrec.

Article 86Incompatibilitats

1. La condició de membre del consell soci-al és incompatible amb l’exercici de càrrecs di-rectius en empreses o en societats contractadesper la universitat, directament o mitjançant per-sona interposada, i també amb una participacióen les dites empreses superior al 10% del capital

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Núm. 3826 – 20.2.20033336

social. Aquesta incompatibilitat no afecta elscontractes subscrits d’acord amb l’article 83 dela Llei orgànica 6/2001, del 21 de desembre,d’universitats.

2. El personal acadèmic que es trobi en situ-ació de servei actiu a temps complet en la ma-teixa universitat o en una altra, no pot éssernomenat membre d’un consell social com unade les nou persones representatives de la soci-etat catalana.

Article 87Fòrum de participació

El consell social pot constituir un fòrum a fide promoure la participació i l’assessorament deles persones, les institucions i les entitats asso-ciatives, cíviques, culturals, professionals, eco-nòmiques, laborals, socials i territorials que, perllurs competències, activitats, coneixements oexperiències puguin contribuir a complir millorles funcions del consell social.

SECCIÓ SEGONA

Funcions del consell social

Article 88Funcions de programació i gestió

Corresponen al consell social, en relació ambla programació i la gestió universitàries, les fun-cions següents:

a) Col·laborar amb el consell de govern enla definició dels criteris i els objectius del plane-jament estratègic de la universitat.

b) Proposar al departament competent enmatèria d’universitats, amb l’informe previ delconsell de govern, la implantació o la supressiód’ensenyaments conduents a l’obtenció de títolsuniversitaris oficials, i també la creació, la supres-sió, l’adscripció, la desadscripció i la reordenaciódels centres docents universitaris i dels institutsuniversitaris de recerca.

c) Acordar, a iniciativa del departament com-petent en matèria d’universitats i amb l’informeprevi del consell de govern, la creació, la modi-ficació i la supressió dels ensenyaments condu-ents a l’obtenció de títols universitaris oficialsi dels centres docents i els instituts universita-ris de recerca.

d) Contribuir a la supervisió i l’avaluació dela qualitat, del rendiment i de la viabilitat eco-nòmica i social de la universitat, en col·laboracióamb l’Agència per a la Qualitat del SistemaUniversitari de Catalunya, i participar-hi.

e) Aprovar la constitució, la modificació il’extinció d’entitats jurídiques per a la promo-ció i el desenvolupament de les finalitats de launiversitat, i aprovar la participació de la uni-versitat en altres entitats.

f) Aprovar els projectes de concert entre launiversitat i les institucions sanitàries.

g) Promoure vincles de col·laboració mútuaentre universitats i amb entitats socials repre-sentatives.

Article 89Funcions econòmiques, pressupostàries i patri-monials

Corresponen al consell social, en matèriaeconòmica, pressupostària i patrimonial, lesfuncions següents:

a) Promoure la participació de la societat enl’activitat de la universitat, especialment en elseu finançament, i fomentar les relacions entre

la universitat i el seu entorn cultural, professi-onal, econòmic, social i territorial.

b) Estimular la inversió en recerca de lesempreses i llur col·laboració en la recerca uni-versitària.

c) Participar en la determinació dels criterisbàsics per a l’elaboració del pressupost de la uni-versitat i, a proposta del consell de govern, apro-var-lo.

d) Supervisar les activitats de caràcter eco-nòmic, fer el seguiment del pressupost i apro-var, a proposta del consell de govern, la progra-mació i la despesa pluriennal de la universitat,i també prendre les mesures pertinents per a as-segurar el compliment dels criteris amb què s’haelaborat el pressupost.

e) Aprovar el balanç i la memòria econòmi-ca, el compte de resultats i la liquidació del pres-supost de la universitat de l’exercici anterior iels comptes anuals de les entitats que en depen-guin, d’acord amb la normativa vigent.

f) Acordar les propostes d’operacions d’en-deutament i d’aval que la universitat presenti aldepartament competent en matèria d’universi-tats, perquè siguin autoritzades pel Govern dela Generalitat, d’acord amb la normativa vigent,i vetllar pel compliment de les condicions de lesoperacions esmentades i de la normativa apli-cable.

g) Acordar les transferències de crèdit d’ope-racions de capital a operacions corrents, amb laconformitat prèvia del departament competenten matèria d’universitats.

h) Acordar, a proposta de l’òrgan competentde la universitat, les sol·licituds de crèdit extra-ordinari o suplements de crèdit, sempre ques’hagi de fer una despesa que no pugui ésserajornada per a l’exercici següent i per a la qualno hi hagi crèdit consignat en el pressupost, obé sigui insuficient o no ampliable. L’acord n’had’establir el finançament.

i) Aprovar els preus dels ensenyaments pro-pis de la universitat, els dels cursos d’especialit-zació, amb llurs possibles exempcions i bonifi-cacions, i els dels serveis de la universitat.

j) Vetllar pel patrimoni de la universitat iaprovar la desafectació dels béns de dominipúblic de la universitat, d’acord amb el que es-tableix aquesta Llei i la legislació de patrimo-ni de la Generalitat.

k) Autoritzar el rector o rectora a adoptar elsacords d’adquisició, disposició i gravamen debéns immobles i, a partir dels límits que apro-vi el consell social, dels béns mobles de la uni-versitat, els títols de valor i les participacionssocials.

l) Ésser informat, directament per la univer-sitat o mitjançant altres entitats, de la formalit-zació dels contractes i els convenis que compor-ten despeses o ingressos per a la universitat.

Article 90Funcions respecte a la comunitat universitària

Corresponen al consell social, en relació ambels diferents sectors de la comunitat università-ria, les funcions següents:

a) Designar i fer cessar com a membres delconsell de govern de la universitat tres membresdel consell social, d’entre els nomenats com apersones representatives de la societat catalana.

b) Acordar, si s’escau, dins dels límits quefixi el Govern de la Generalitat i a proposta delconsell de govern de la universitat, l’assigna-

ció singular i individual de retribucions addi-cionals per mèrits docents, de recerca i de gestióal personal docent i investigador funcionari icontractat.

c) Aprovar la relació de llocs de treball delpersonal d’administració i serveis de la univer-sitat, i les modificacions i la despesa que com-porten.

d) Determinar els llocs als quals corresponl’assignació d’un complement específic amb l’im-port del dit complement, i fixar la quantia totaldestinada a l’assignació del complement de pro-ductivitat i les gratificacions extraordinàries, iaprovar els criteris per a assignar-los i distribuir-los i les quantitats de les indemnitzacions per raóde servei.

e) Informar sobre els convenis col·lectius delpersonal laboral de la universitat, abans de for-malitzar-los.

f) Estudiar i acordar, si escau, la proposta denomenament del gerent o la gerent presentadapel rector o rectora, i aprovar-ne, d’acord amb elrector o rectora, les condicions del contracte.

g) Promoure, en tots els àmbits de la comu-nitat universitària, la participació dels estudiantsen els òrgans de govern de la universitat, i tambéla divulgació de llur tasca.

h) Acordar, a fi de garantir la no-exclusió decap estudiant per raons econòmiques, la polí-tica de beques, d’ajuts i de crèdits per a l’estudii la recerca que, si escau, atorgui la universitatamb càrrec als seus pressupostos, d’acord ambels principis de publicitat, concurrència i objec-tivitat.

i) Aprovar les normes que regulen el progrési la permanència dels estudiants a la universitat,atenent les característiques dels diferents estudis,de manera que evitin la discriminació dels es-tudiants.

j) Promoure la col·laboració entre la univer-sitat i altres entitats públiques o privades, ambla finalitat de completar la formació dels estu-diants i les persones titulades de la universitati de facilitar-ne l’accés al món del treball.

k) Vetllar per la correcta inserció laboral delstitulats de la universitat.

Article 91Altres funcions i informació

A més de les funcions atribuïdes per aques-ta Llei, correspon al consell social qualsevol altrafunció que li sigui atribuïda pels estatuts o altranormativa interna de la universitat i per la res-ta de la normativa vigent.

SECCIÓ TERCERA

Organització i funcionament

Article 92La presidència

El president o presidenta del consell socialexerceix les funcions pròpies de la presidènciad’un òrgan col·legiat i, en concret, les que li sónencomanades per aquesta Llei, pel reglamentd’organització i de funcionament del consellsocial i per la resta de la normativa vigent.

Article 93La secretaria

1. La secretaria és l’estructura administrativabàsica de suport al consell social. El secretari osecretària és nomenat i separat pel president opresidenta i exerceix les funcions pròpies de la

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Núm. 3826 – 20.2.2003 3337

secretaria d’un òrgan col·legiat i, en concret, lesque li són encomanades per aquesta Llei i pelreglament d’organització i de funcionament delconsell social.

2. Els òrgans de la universitat han de faci-litar a la secretaria del consell social la infor-mació i l’accés a la documentació necessàriaperquè pugui complir adequadament les sevesfuncions.

Article 94Funcionament

1. El consell social pot funcionar en ple o enles comissions específiques que el ple acordi,amb la composició i les funcions que específi-cament determini el reglament d’organitzaciói funcionament del consell social o en un acordexprés de delegació.

2. Dins el consell social s’ha de constituir unacomissió econòmica, amb la composició i les fun-cions que determini el reglament d’organitza-ció i funcionament del consell social.

3. Les comissions, de caràcter temporal opermanent, poden ésser mixtes, és a dir, integra-des per membres del consell social i per d’altresmembres d’òrgans de govern, representació,consulta, coordinació o acadèmics de la univer-sitat, als efectes de garantir la informació, laparticipació i la coordinació necessàries en elsassumptes que s’hagin de sotmetre al consellsocial, en l’exercici de les seves funcions.

4. Les comissions han de retre comptes al pledel consell social dels acords adoptats i del graude compliment de les tasques que tenen enco-manades.

5. No poden ésser objecte de delegació en lescomissions les funcions establertes per les lle-tres a, b, i c de l’article 88; c i f de l’article 89 i ade l’article 90.

Article 95Assistència de tercers

La presidència del consell social pot convidara assistir a les reunions del ple o de les comis-sions, amb veu i sense vot, persones expertes imembres de la comunitat universitària, d’acordamb la naturalesa dels assumptes a tractar.

Article 96Reglament

1. Cada consell social ha d’elaborar el seureglament d’organització i de funcionament, quepot establir el cessament dels seus membres permanca d’assistència reiterada a les reunions.

2. En tot allò que no sigui específicamentregulat per aquesta Llei i pels reglaments d’or-ganització i de funcionament respectius, és apli-cable la normativa reguladora d’òrgans col·-legiats establerta per la Llei 13/1989, del 14 dedesembre, d’organització, procediment i règimjurídic de l’Administració de la Generalitat deCatalunya.

Article 97Auditoria

1. El consell social ha de vetllar perquè, abansd’aprovar el balanç i la liquidació del pressupostde la universitat, hagi estat feta l’auditoria cor-responent, la qual pot ésser sol·licitada a la In-tervenció General de la Generalitat o bé a ser-veis externs. Les auditories externes actuen sotales directrius de la Intervenció General de la Ge-neralitat.

2. Els resultats de les auditories han d’éssersupervisats pel consell social i tramesos al de-partament competent en matèria d’universitatsperquè els lliuri a la Sindicatura de Comptes.

Article 98Pressupost

El consell social ha de tenir un pressupostpropi, com a centre de cost independent i espe-cífic dins el pressupost de la universitat. La gestiódel pressupost i la disposició dels fons s’han defer de la manera que acordi el consell social, enel marc del reglament d’organització i de fun-cionament intern.

CAPÍTOL IVConsell d’antic alumnat i de persones amigues dela universitat

Article 99Definició

Les universitats públiques poden constituirun consell d’antic alumnat i de persones amiguesde la universitat com a òrgan de relació entre launiversitat i els seus antics alumnes i les associ-acions d’antics alumnes o d’amics, i també departicipació d’aquests en la vida de la universitat.

Article 100Composició i funcions

1. Són membres del consell d’antic alumnati de persones amigues de la universitat les per-sones que pertanyen a les associacions d’anticsalumnes i d’amics reconegudes com a tals perla universitat i les persones que s’hi vinculindirectament, en la forma que determini la uni-versitat.

2. El consell d’antic alumnat i de personesamigues de la universitat té les funcions que liatribueixi la normativa interna de la universitat.

TÍTOL IVL’ordenació de l’activitat universitària

CAPÍTOL IEl règim jurídic de les universitats

Article 101Creació i reconeixement d’universitats

1. Les universitats del sistema universitari deCatalunya són creades o reconegudes per llei delParlament de Catalunya, d’acord amb l’article4 de la Llei orgànica 6/2001, del 21 de desembre,d’universitats, amb l’informe previ de la Juntadel Consell Interuniversitari de Catalunya. Gau-deixen de personalitat jurídica plena, capacitatd’obrar i patrimoni propi.

2. Per a la creació o el reconeixement de lesuniversitats a què es refereix l’article 4.1.b dela Llei orgànica 6/2001, del 21 de desembre,d’universitats, l’acord del Govern de la Gene-ralitat ha de comptar amb la ratificació del Par-lament.

3. El reconeixement d’universitats privadespel Parlament requereix una garantia suficientde llur qualitat acadèmica i llur viabilitat eco-nòmica. A aquests efectes, i sens perjudici delsrequisits bàsics que siguin exigibles, el Governde la Generalitat pot establir els requisits i lesgaranties de suficiència que siguin pertinents.

Article 102Règim jurídic

1. Les universitats públiques i privades deCatalunya es regeixen per aquesta Llei i per lesnormes que la desenvolupin, sens perjudici dela normativa bàsica estatal regulada per la Lleiorgànica 6/2001, del 21 de desembre, d’univer-sitats, i per les normes que la desenvolupen; perla Llei 13/1986, del 14 d’abril, de foment i coor-dinació general de la investigació científica itècnica; per la seva llei de creació o de reconei-xement i, en el cas de les universitats privades,per la normativa aplicable a la figura jurídica quehagin adoptat.

2. En virtut de llur autonomia, les universi-tats es regeixen per llurs estatuts, en el cas de lespúbliques, o per llurs normes d’organització ifuncionament, en el cas de les privades, i perl’altra normativa interna.

3. En defecte de norma expressa i en el marcde la legislació bàsica de l’Estat, és d’aplicaciósupletòria a les universitats públiques de Cata-lunya la legislació de la Generalitat sobre elprocediment administratiu, el règim dels funci-onaris de l’Administració de la Generalitat, lle-vat del règim estatutari aplicable als funciona-ris dels cossos docents universitaris, el règimpatrimonial i financer i la contractació adminis-trativa.

4. Les universitats públiques exerceixen lesprerrogatives establertes per la normativa vigentper a les administracions públiques, tret de lespròpies i exclusives dels ens territorials.

Article 103Estatuts i normes d’organització i funcionament

1. Correspon a les universitats elaborar elspropis estatuts, en el cas de les públiques, o lespròpies normes d’organització i funcionament,en el cas de les privades.

2. Correspon al Govern de la Generalitataprovar, amb el control previ de llur legalitat, elsestatuts de les universitats públiques i les nor-mes d’organització i funcionament de les univer-sitats privades.

CAPÍTOL IIL’ordenació dels estudis i de les estructures uni-versitàries

Article 104Creació, reconeixement i implantació

Correspon al departament competent en ma-tèria d’universitats:

a) La creació, la modificació i la supressió, enuniversitats públiques, de facultats, escoles tèc-niques o politècniques superiors, escoles univer-sitàries, escoles universitàries politècniques,instituts universitaris de recerca i tots els altrescentres o estructures que organitzen ensenya-ments oficials en modalitat no presencial, a pro-posta del consell social o a iniciativa pròpia ambl’acord del consell social. En ambdós casos éspreceptiu l’informe previ del consell de governde la universitat.

b) El reconeixement, en universitats priva-des, de la creació, la modificació i la supressiódels centres indicats per la lletra a, a propostade la universitat.

c) La implantació i la supressió, en universi-tats públiques, d’ensenyaments, presencials ovirtuals conduents a l’obtenció de títols univer-

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Núm. 3826 – 20.2.20033338

sitaris oficials, a proposta del consell social o ainiciativa pròpia amb l’acord del consell social.En ambdós, casos és preceptiu l’informe previdel consell de govern de la universitat.

d) El reconeixement, en universitats priva-des, de la implantació i la supressió d’ensenya-ments presencials o virtuals conduents a l’obten-ció de títols universitaris oficials, a proposta dela universitat.

e) L’aprovació, prèviament a ésser creats osuprimits pel Govern de l’Estat, de l’establimentde centres dependents de les universitats a l’es-tranger, per a impartir ensenyaments en moda-litat presencial conduents a l’obtenció de títolsuniversitaris oficials.

Article 105Adscripció

Correspon al departament competent en ma-tèria d’universitats, a proposta del consell sociali amb l’informe previ del consell de govern dela universitat, aprovar l’adscripció o la desads-cripció a una universitat pública de centres do-cents, de titularitat pública o privada, per aimpartir títols universitaris oficials, i també laimplantació o la supressió d’ensenyaments ofi-cials de caràcter presencial o virtual en els ditscentres.

Article 106Integració

Els centres docents d’ensenyament superiorde titularitat pública o privada es poden integrara una universitat pública o privada, respectiva-ment, com a centres propis. El reconeixementde la integració del centre per a impartir títolsuniversitaris oficials és acordat pel departamentcompetent en matèria d’universitats, a propostade la universitat.

Article 107Informe dels plans d’estudis

1. Correspon al departament competent enmatèria d’universitats emetre un informe delsplans d’estudis, a petició del rector o rectora iprèviament a l’homologació del títol, d’acordamb la normativa vigent.

2. L’informe a què es refereix l’apartat 1 hade verificar la viabilitat econòmica del pla d’es-tudis i la seva adequació als requisits bàsics i alque estableixen aquesta Llei i la resta de la nor-mativa vigent.

Article 108Inici d’activitats

El departament competent en matèria d’uni-versitats autoritza l’inici d’activitats dels estu-dis en els centres universitaris propis o adscrits,un cop homologat el títol, a sol·licitud del rec-tor o rectora.

Article 109Variacions en les condicions de l’autorització

1. El departament competent en matèriad’universitats autoritza el canvi de denomina-ció, d’emplaçament i de destinació dels centresdocents propis de les universitats públiques.

2. El departament competent en matèriad’universitats ha de donar la seva conformitat:

a) Als actes i els negocis jurídics que modi-fiquin la personalitat jurídica o l’estructura d’unauniversitat privada, o que impliquin la transmis-sió o la cessió, entre vius, total o parcial, a títol

onerós o gratuït, de la titularitat directa o indi-recta que les persones físiques o jurídiques exer-ceixen sobre les universitats privades o sobre elscentres universitaris privats adscrits a universi-tats públiques.

b) Al canvi de denominació i d’emplaçamentdels centres docents propis d’universitats priva-des, i també dels centres docents adscrits.

Article 110Revocació

La revocació del reconeixement d’una univer-sitat privada, els seus centres universitaris o elsseus ensenyaments l’ha d’efectuar l’òrgan queels ha autoritzat, amb l’audiència prèvia de launiversitat corresponent, d’acord amb el queestableix la disposició addicional novena de laLlei orgànica 6/2001, del 21 de desembre, d’uni-versitats. En tot cas, s’ha de garantir que elsestudiants puguin acabar els estudis d’acord ambles regles generals per a l’extinció dels plansd’estudis.

Article 111Els campus universitaris i interuniversitaris

1. Les universitats públiques catalanes espoden estructurar en campus universitaris, con-cebuts com a espais presencials o virtuals d’in-tegració i convivència dels membres de la comu-nitat universitària.

2. Les universitats poden constituir campusinteruniversitaris, amb caràcter presencial ovirtual, amb l’objectiu de compartir personal,centres, estructures, ensenyaments, recerca iserveis. Les universitats han de facilitar la mo-bilitat de llur personal docent i investigador i delsestudiants en els campus interuniversitaris.

Article 112Altres estructures

Les universitats, sens perjudici dels centres iles estructures bàsiques que estableix l’article 7.1de la Llei orgànica 6/2001, del 21 de desembre,d’universitats, poden crear altres estructures pera impartir ensenyaments de caràcter presenci-al o virtual que no condueixin a l’obtenció d’untítol oficial.

Article 113Centres docents que expedeixen títols estrangers

1. Correspon al departament competent enmatèria d’universitats autoritzar els centresdocents que es vulguin establir a Catalunya pera impartir, sota qualsevol modalitat, ensenya-ments conduents a l’obtenció de títols d’educa-ció superior universitària no homologats als tí-tols universitaris oficials, i també revocar-nel’autorització.

2. L’autorització a què es refereix l’apartat 1requereix l’informe previ favorable de l’Agènciaper a la Qualitat del Sistema Universitari deCatalunya, d’acord amb els estàndards de qua-litat que l’Agència hagi elaborat per a aqueststipus de centres.

Article 114Funcions inspectores i comprovació dels requisits

El departament competent en matèria d’uni-versitats ha de exercir la funció inspectora pera garantir que les universitats i els centres uni-versitaris compleixen els requisits establerts perla normativa vigent en relació amb les actuacions

regulades per aquest capítol i, si escau, els com-promisos adquirits pels titulars de les universitatsi els centres universitaris privats.

TÍTOL VInstruments bàsics d’ordenació

Article 115Tipologia

Els instruments bàsics d’ordenació del sistemauniversitari de Catalunya són:

a) La Programació universitària de Cata-lunya.

b) El finançament universitari.

Article 116La programació universitària de Catalunya

1. La Programació universitària de Catalunyaés un instrument de planificació, coordinació ireordenació dels ensenyaments que ofereixenles universitats públiques de Catalunya, queinclou, com a mínim, els ensenyaments condu-ents a l’obtenció dels títols universitaris oficials.

2. La Programació universitària de Cata-lunya també té en compte els ensenyaments deles universitats privades que sol·licitin ésser-hiincloses.

3. La Programació universitària de Catalunyaés elaborada pel departament competent en ma-tèria d’universitats, per períodes pluriennals. Hade tenir en compte les demandes de les univer-sitats i s’ha de basar en els criteris proposats pelConsell Interuniversitari de Catalunya, els qualshan de considerar, com a mínim:

a) El grau de demanda dels diferents estudisi les necessitats de la societat en educació supe-rior universitària.

b) L’equilibri territorial, en un marc d’efici-ència en la utilització dels mitjans materials i delsrecursos humans del sistema universitari deCatalunya, i els costos econòmics i llur finança-ment.

c) L’especialització i la diversificació univer-sitària en un context de cooperació interuniver-sitària.

Article 117El finançament universitari

1. El règim econòmic de les universitats pú-bliques de Catalunya és el regulat per la Lleiorgànica 6/2001, del 21 de desembre, d’univer-sitats, per aquesta Llei i per la normativa de fi-nances i pressupostària de la Generalitat.

2. Les universitats públiques gaudeixen d’au-tonomia econòmica i financera, d’acord amb lanormativa vigent, i disposen dels recursos sufi-cients per a l’exercici de llurs funcions.

3. Correspon al Govern de la Generalitataprovar els preus públics dels ensenyamentsconduents a l’obtenció dels títols universitarisoficials i la resta de drets legalment establerts.

4. El servei públic de l’ensenyament superiorsostingut econòmicament per la Generalitat noes presta amb caràcter empresarial.

5. Les universitats públiques i el departamentcompetent en matèria d’universitats han de fo-mentar la promoció i el patrocini de llurs serveis,especialment per als sectors de la societat queen resultin directament beneficiats.

6. Els compromisos econòmics de caràcterpluriennal amb càrrec als pressupostos de la Ge-neralitat que es derivin de l’aplicació d’aques-

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Núm. 3826 – 20.2.2003 3339

ta Llei s’aproven d’acord amb la normativa definances públiques de la Generalitat.

Article 118Estructura del finançament universitari

1. El finançament de les despeses de funci-onament de les universitats públiques, amb càr-rec als pressupostos de la Generalitat i d’acordamb les disponibilitats pressupostàries, s’ha debasar en tres tipus d’aportacions:

a) Genèrica, segons criteris objectius, trans-parents i compatibles, a partir de paràmetresgenerals comuns a totes les universitats.

b) Complementària, lligada a objectius espe-cífics per a la millora de la qualitat de les uni-versitats i per a atendre’n les especificitats.Aquesta aportació es fa mitjançant contractes-programa.

c) Per convocatòries públiques, que estimulinla millora de la qualitat i premiïn l’excel·lència.

2. Correspon al departament competent enmatèria d’universitats establir l’estructura delmodel de finançament universitari. Aquest mo-del ha d’ésser transparent i ha d’assegurar a lesuniversitats públiques l’estabilitat dels recursoseconòmics necessaris per a l’acompliment dellurs finalitats i l’estímul de l’eficiència, l’eficàciai la millora de la qualitat.

Article 119Els contractes-programa

1. Els contractes-programa són un instru-ment de finançament de l’aportació complemen-tària establerta per la lletra b de l’article 118, itambé l’instrument d’observació, de diagnòstic,de planificació i d’adopció de decisions conjun-tes entre el departament competent en matèriad’universitats i les universitats.

2. Els contractes-programa han d’establir elsindicadors susceptibles de valorar els resultatsde les actuacions orientades a aconseguir elsobjectius fixats, i també els objectius de millo-ra de la qualitat de la universitat. També podenconsiderar els resultats de les avaluacions del’Agència per a la Qualitat del Sistema Univer-sitari de Catalunya.

Article 120El Pla d’inversions universitàries

1. El Pla d’inversions universitàries és l’ins-trument específic per a finançar les infraestruc-tures i els equipaments de les universitats públi-ques que es requereixen per a l’execució de laProgramació universitària de Catalunya.

2. El Pla d’inversions universitàries, que técaràcter pluriennal, és aprovat pel Govern dela Generalitat.

3. El Pla d’inversions universitàries ha detenir en compte l’aplicació de criteris de soste-nibilitat i de mesures que facilitin la mobilitatde les persones amb discapacitats.

TÍTOL VILa coordinació universitària. El consell interu-niversitari de Catalunya

CAPÍTOL IDefinició, estructura i funcionament

Article 121Definició

El Consell Interuniversitari de Catalunya ésl’òrgan de coordinació del sistema universitari

de Catalunya i de consulta i assessorament delGovern de la Generalitat en matèria d’univer-sitats.

Article 122Estructura

1. El Consell Interuniversitari de Catalunyas’estructura en els òrgans següents:

a) Unipersonals: el president o presidenta,el vicepresident o vicepresidenta i el secretario secretària general.

b) Col·legiats: la Conferència General i laJunta.

2. El Consell Interuniversitari de Catalunyaes pot organitzar també en comissions de caràc-ter permanent, amb l’objecte d’informar i asses-sorar pel que fa a qüestions relatives a l’activi-tat acadèmica; i en comissions de caràcter nopermanent, amb l’objecte d’informar i assessorarpel que fa a aspectes concrets d’interès generaldel sistema universitari.

3. Correspon al president o presidenta, a pro-posta del vicepresident o vicepresidenta o dequalsevol dels òrgans col·legiats del Consell, cons-tituir les comissions a què es refereix l’apartat 1i determinar-ne la composició i les fun-cions.

4. El Consell Interuniversitari de Catalunya,mitjançant la creació de comissions específiquesde caràcter assessor, ha de promoure la partici-pació de les persones o de les entitats represen-tatives de les necessitats i els interessos socials,professionals, acadèmics o econòmics que, perllurs competències, activitats, coneixements oexperiència, puguin ajudar el Consell a complirmés bé les funcions que té encomanades.

Article 123Funcionament

1. El Consell Interuniversitari de Catalunyaes regeix per aquesta Llei, per les seves normesd’organització i funcionament i, en allò no quesigui expressament regulat per aquestes, per lanormativa específica dels òrgans col·legiatsaplicable a l’Administració de la Generalitat.

2. La Conferència General ha de tenir duesreunions ordinàries, com a mínim, durant el cursacadèmic. Per a convocar una reunió extraor-dinària és necessari la decisió del president o pre-sidenta o, almenys, l’acord d’una tercera partdels seus membres.

CAPÍTOL IIÒrgans unipersonals

Article 124El president o presidenta

1. La presidència de la Conferència Generali la Junta del Consell Interuniversitari de Cata-lunya recau en la persona titular del departa-ment competent en matèria d’universitats, laqual també presideix les reunions de les comis-sions, quan hi assisteix.

2. El president o presidenta té atribuïdes lesfuncions pròpies de la presidència d’un òrgancol·legiat i les pot delegar expressament en elvicepresident o vicepresidenta.

Article 125El vicepresident o vicepresidenta

El vicepresident o vicepresidenta del ConsellInteruniversitari de Catalunya és designat pelpresident o presidenta. Aquesta designació ha

de recaure en un alt càrrec del departamentcompetent en matèria d’universitats. El vicepre-sident o vicepresidenta substitueix el presidento presidenta en el supòsit d’absència per malaltiao per qualsevol altra causa justificada.

Article 126El secretari o secretària general

1. El secretari o secretària general del ConsellInteruniversitari de Catalunya té atribuïdes lesfuncions de suport als òrgans del Consell i dedirecció de les oficines, les estructures i els ser-veis adscrits al Consell, i les pròpies de les se-cretaries dels òrgans col·legiats.

2. El secretari o secretària general del ConsellInteruniversitari de Catalunya, que és també se-cretari o secretària de la Conferència Generali de la Junta, és nomenat i destituït pel Governde la Generalitat, a proposta de la persona ti-tular del departament competent en matèriad’universitats.

3. El departament competent en matèriad’universitats i les universitats públiques podenadscriure personal a la Secretaria General delConsell, en la situació que correspongui admi-nistrativament, d’acord amb la normativa vigent.

4. El secretari o secretària general del ConsellInteruniversitari de Catalunya ha d’elaborar unamemòria anual que reculli les activitats de la Jun-ta i de les comissions i també les conclusions dela Conferència General. Aquesta memòria had’ésser presentada al departament competenten matèria d’universitats i a les universitats ca-talanes, i ha d’ésser tramesa al Parlament deCatalunya.

CAPÍTOL IIIÒrgans col·legiats

Article 127La conferència general

1. La Conferència General del Consell Inte-runiversitari de Catalunya és l’òrgan de parti-cipació i coordinació de la comunitat universitàriaper a conèixer i avaluar els objectius principalsdel sistema universitari de Catalunya.

2. Integren la Conferència General del Con-sell Interuniversitari de Catalunya:

a) El president o presidenta del Consell.b) El vicepresident o vicepresidenta del Con-

sell.c) Els rectors de les universitats.d) Els presidents dels consells socials de les

universitats públiques i dels òrgans anàlegs deles universitats privades.

e) Tres representants del departament com-petent en matèria d’universitats, nomenats pelseu titular.

f) Tres representants de la comunitat univer-sitària de cadascuna de les universitats públiquesi privades, nomenats d’acord amb el que esta-bleixi el consell de govern o les normes d’orga-nització i de funcionament respectius, les quals,en tot cas, han de garantir la representació delsestudiants.

g) Un membre de cadascun dels consells so-cials de les universitats públiques, nomenat se-gons el que estableixi el reglament intern delconsell social respectiu.

h) El president o presidenta i el director odirectora de l’Agència per a la Qualitat del Sis-tema Universitari de Catalunya.

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Núm. 3826 – 20.2.20033340

i) Quatre persones escollides per les organit-zacions sindicals de treballadors més represen-tatives en l’àmbit de Catalunya.

j) Un representant de les associacions d’es-tudiants, nomenat pel Consell Nacional de laJoventut de Catalunya.

k) El president o presidenta de l’Institutd’Estudis Catalans.

l) Els representants de les entitats o les per-sones a títol individual que el president o pre-sidenta del Consell nomeni, el nombre de lesquals no pot ésser superior al de les persones aquè es refereix la lletra g. Aquestes persones hand’ésser de competència reconeguda en l’àmbitprofessional, cultural, social, empresarial o ter-ritorial.

m) El secretari o secretària general del Con-sell.

3. Els membres de la Conferència Generalque no ho són per raó del càrrec que ocupen sónnomenats per un període de quatre anys i po-den ésser renovats pel mateix període. En elsupòsit que es produeixi una vacant, el noumembre és nomenat pel període restant de man-dat del membre que ha cessat.

Article 128Funcions de la conferència

Corresponen a la Conferència General lesfuncions següents:

a) Assessorar el departament competent enmatèria d’universitats en relació amb els crite-ris per a elaborar la Programació universitàriade Catalunya.

b) Emetre un informe de les qüestions que,a iniciativa de la Presidència o de la Junta, esconsiderin d’interès general per al sistema uni-versitari de Catalunya.

c) Facilitar l’intercanvi d’informació i lesconsultes recíproques entre les universitats ca-talanes, especialment en els àmbits i en les situ-acions que les afecten d’una manera conjunta.

d) Impulsar programes conjunts d’actuacióinteruniversitària i promoure i elaborar docu-ments d’interès comú en l’àmbit de la docència,de la recerca i de la gestió i els serveis.

e) Promoure la col·laboració de les universi-tats amb altres institucions, públiques o privades,per a executar programes d’interès general.

f) Fomentar l’equilibri entre les universitats,tenint en compte la Programació universitàriade Catalunya en el seu conjunt, evitant duplici-tats innecessàries i promovent l’equilibri terri-torial i mediambiental.

g) Promoure les universitats del sistema uni-versitari de Catalunya, especialment pel que faa l’oferta educativa i la qualitat dels centres i elsserveis universitaris.

h) Conèixer la memòria d’activitats de laJunta del Consell i de les seves comissions.

i) La resta de funcions que li atribueixinaquesta Llei i l’altra normativa vigent.

j) Proposar els criteris de la política de be-ques que garanteixin una igualtat d’oportuni-tats efectiva.

Article 129La junta

1. La Junta del Consell Interuniversitari deCatalunya és l’òrgan de gestió del Consell pera exercir les funcions que li encomana aquestaLlei. La Junta actua en ple o com a junta perma-nent.

2. Integren el ple de la Junta del Consell In-teruniversitari de Catalunya:

a) El president o presidenta del Consell.b) El vicepresident o vicepresidenta del Con-

sell.c) Els rectors de les universitats públiques i

el rector o rectora de la Universitat Oberta deCatalunya.

d) Els rectors, fins a un màxim de tres d’entreles universitats privades que tinguin una figurajurídica pròpia de les entitats sense ànim de lucrei que s’acullin a la Programació universitària deCatalunya, d’acord amb el que estableix l’arti-cle 116.2.

e) Els presidents dels consells socials de lesuniversitats públiques.

f) Tres representants del departament com-petent en matèria d’universitats, nomenats pelseu titular.

g) El secretari o secretària general del Con-sell.

3. La Junta Permanent és integrada pel pre-sident o presidenta, el vicepresident o vicepre-sidenta, els rectors de les universitats públiques,el rector o rectora de la Universitat Oberta deCatalunya, els presidents dels consells socials deles universitats públiques, els tres representantsdel departament competent en matèria d’uni-versitats i el secretari o secretària general delConsell. Li corresponen les funcions establer-tes per l’article 131 quan afectin exclusivamentles universitats públiques.

4. Els membres de la Junta del Consell sónnomenats i separats d’acord amb el que estableixl’article 127.3.

Article 130Assistència

L’assistència a la Junta del Consell Interuni-versitari de Catalunya, tant pel que fa al ple coma la junta permanent, és indelegable.

Article 131Funcions de la junta

1. Correspon a la Junta del Consell Interu-niversitari de Catalunya:

a) Proposar al departament competent enmatèria d’universitats els criteris per a elaborarla Programació universitària de Catalunya, uncop escoltada la Conferència General.

b) Emetre un informe de la proposta de Pro-gramació universitària de Catalunya i de lesseves modificacions abans d’ésser aprovada peldepartament competent en matèria d’universi-tats.

c) Emetre un informe de les propostes decreació o de reconeixement de les universitatspúbliques i privades, un cop consultada la Con-ferència General.

d) Emetre un informe de les propostes deplaces de nou accés dels centres docents univer-sitaris propis de les universitats públiques i delscentres docents adscrits.

e) Emetre un informe de la proposta de preuspúblics acadèmics i de la resta de drets que es-tableixi la normativa vigent en relació amb elsestudis conduents a l’obtenció dels títols univer-sitaris oficials, i també de la política de beques,un cop escoltada la Conferència General.

f) Conèixer els estudis de doctorat i altresestudis de postgrau i els programes d’extensióuniversitària, d’actualització i de formació con-tinuada.

g) Proposar les mesures pertinents per agarantir la coordinació universitària, en espe-cial pel que fa al règim d’admissió i de perma-nència dels estudiants i les convalidacionsd’estudis.

h) Articular mesures de foment de la flexi-bilitat dels plans d’estudis perquè s’adeqüin a lesnecessitats de l’exercici de la professió corres-ponent i de la societat catalana en general.

i) Proposar mesures d’adaptabilitat dels plansd’estudis de les universitats als perfils professi-onals de la Unió Europea.

j) Conèixer i elaborar, si escau, propostes decoordinació de les bases de dades interuniver-sitàries.

k) Elaborar propostes de racionalització delsserveis que presten les universitats públiques,especialment quant a l’intercanvi i la mobilitatde llurs recursos humans i la creació de serveisconjunts d’interès comú.

l) Impulsar mesures de coordinació entre elsensenyaments universitaris i els ensenyamentsde formació professional de grau superior i derègim especial equivalents als universitaris.

m) Nomenar els representants de les univer-sitats públiques catalanes en altres organismes,si aquesta representació comprèn més d’una uni-versitat, seguint el criteri d’aconseguir una re-presentació equilibrada dels diferents sectors dela comunitat universitària representats en elConsell Interuniversitari de Catalunya.

n) Qualsevol altra funció que li sigui atribu-ïda per la normativa vigent.

2. Sens perjudici del que estableix l’article116.2, el Consell Interuniversitari de Cata-lunya ha d’ésser informat de la programacióde les universitats privades, als efectes del’emissió de l’informe a què es refereix la lletrab de l’apartat 1. Les universitats privades hande posar en coneixement del departamentcompetent en matèria d’universitats llur pro-gramació.

Article 132Delegació i validació

1. La Junta del Consell pot delegar expres-sament en les comissions permanents que esconstitueixin les funcions que li són atribuïdesper l’article 131.

2. La Junta ha de validar els informes i lespropostes de les comissions del Consell Interu-niversitari de Catalunya i pot expressar la po-sició institucional del Consell en els assumptesque li siguin expressament sotmesos per la Pre-sidència del Consell.

3. Els informes del Consell Interuniversitaride Catalunya són preceptius, però només sónvinculants si una disposició normativa expres-sa ho estableix.

Article 133Audiència

Sens perjudici de les possibles audiències quetinguin lloc directament en les respectives uni-versitats, el Consell Interuniversitari de Cata-lunya, mitjançant la Junta, gaudeix de la consi-deració d’entitat representativa dels interessosde les universitats que la integren pel que fa altràmit d’audiència establert per la normativa deprocediment de l’Administració de la Genera-litat i del procediment administratiu comú.

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Núm. 3826 – 20.2.2003 3341

CAPÍTOL IVCoordinació i col·laboració

Article 134Encàrrec de gestió

1. Les universitats públiques i el departamentcompetent en matèria d’universitats poden en-carregar al Consell Interuniversitari de Cata-lunya la gestió d’activitats de caràcter tècnic ode serveis de llur competència per a la coordi-nació interuniversitària, d’acord amb el queestableix l’article 15 de la Llei 30/1992, del 26 denovembre, de règim jurídic de les administra-cions públiques i del procediment administra-tiu comú.

2. El departament competent en matèriad’universitats i les universitats han de dotar elConsell Interuniversitari de Catalunya dels mit-jans necessaris per a exercir les funcions que lisiguin encarregades.

Article 135Assistència d’experts

El president o presidenta del Consell Interu-niversitari de Catalunya i els presidents de lesseves comissions poden convidar a assistir a lesreunions, amb veu i sense vot, persones exper-tes i òrgans o membres de la comunitat univer-sitària, d’acord amb la naturalesa dels assumptesque s’hi han de tractar.

Article 136Col·laboració

1. El departament competent en matèriad’universitats i les universitats poden acordarfórmules de col·laboració per a garantir la co-ordinació necessària per al ple desenvolupamentdel sistema universitari de Catalunya.

2. El Consell Interuniversitari de Catalunyai l’Agència per a la Qualitat del Sistema Univer-sitari de Catalunya han de col·laborar en tot allòque faciliti l’exercici de llurs competències.

3. En el marc del suport i la col·laboracióentre institucions, les universitats han de propor-cionar al Consell Interuniversitari de Catalunyala informació i, en particular, les dades estadís-tiques que aquest els sol·liciti, tot respectant lanormativa vigent en matèria de protecció dedades de caràcter personal.

TÍTOL VIILes garanties de qualitat. L’avaluació, l’acredi-tació i la certificació

CAPÍTOL ILa qualitat

Article 137La qualitat

1. La promoció i la garantia de la qualitat deles universitats catalanes correspon a les matei-xes universitats i al departament competent enmatèria d’universitats.

2. El principal instrument per a la promociói l’avaluació de la qualitat és l’Agència per a laQualitat del Sistema Universitari de Catalunya.

CAPÍTOL IIL’Agència per a la Qualitat del Sistema Univer-sitari a Catalunya

Article 138Finalitats

L’avaluació de la qualitat, la certificació dels

processos i l’acreditació de l’aprenentatge delsensenyaments del sistema universitari de Cata-lunya s’han d’orientar a llur adequació perma-nent a les demandes socials, als requisits dequalitat de formació universitària i a la milloracontínua de llurs processos, en el marc de l’es-pai europeu d’ensenyament superior.

Article 139Naturalesa

1. La configuració jurídica del ConsorciAgència per a la Qualitat del Sistema Univer-sitari a Catalunya, creada pel Decret 355/1996,del 29 d’octubre, es modifica i adopta la formajurídica d’entitat de dret públic de la Genera-litat de Catalunya que ajusta la seva activitat aldret privat, vinculada al departament competenten matèria d’universitats, amb personalitat ju-rídica pròpia, plena capacitat d’obrar i patrimonipropi per al compliment de les seves funcions.

2. L’Agència per a la Qualitat del SistemaUniversitari a Catalunya, passa a denominar-seAgència per a la Qualitat del Sistema Univer-sitari de Catalunya.

Article 140Objectiu i funcions

1. L’Agència per a la Qualitat del SistemaUniversitari de Catalunya té com a objectiul’avaluació, l’acreditació i la certificació de laqualitat en l’àmbit de les universitats i dels cen-tres d’ensenyament superior de Catalunya.

2. Corresponen a l’Agència les funcions se-güents:

a) L’avaluació dels ensenyaments conduentsa l’obtenció dels títols oficials i propis que im-parteixen les universitats i els centres docentsd’ensenyament superior.

b) La certificació de la qualitat dels ensenya-ments, de la gestió i de les activitats de les uni-versitats.

c) L’acreditació dels ensenyaments en elmarc de l’espai europeu de la qualitat.

d) L’avaluació dels centres docents establertsa Catalunya que imparteixen ensenyaments con-duents a l’obtenció de títols estrangers d’edu-cació superior universitària.

e) L’acreditació dels sistemes i els procedi-ments d’avaluació de la qualitat de les univer-sitats, inclosos els que es refereixen a la funciódocent del professorat.

f) L’emissió dels informes pertinents per a lacontractació de professorat lector i professoratcol·laborador.

g) L’emissió de les acreditacions de recercai de recerca avançada.

h) L’avaluació de l’activitat desenvolupadapels investigadors, i la valoració dels mèrits indi-viduals del personal docent, funcionari i contrac-tat, per a l’assignació de complements retributius,d’acord amb els articles 55 i 69 de la Llei orgànica6/2001, del 21 de desembre, d’universitats.

i) L’avaluació de l’activitat investigadora delpersonal docent i investigador de les universi-tats privades.

j) La valoració dels mèrits individuals docentsi de gestió del personal docent i investigador fun-cionari i contractat, per a l’assignació de com-plements retributius d’acord amb els articles 55i 69 de la Llei orgànica 6/2001, del 21 de desem-bre, d’universitats, i l’avaluació de l’activitatdocent del personal docent i investigador de lesuniversitats privades.

k) L’avaluació de les activitats, els programes,els serveis i la gestió de les universitats i dels cen-tres d’ensenyament superior.

l) La promoció de l’avaluació i de la compa-ració de criteris de qualitat en el marc europeui internacional.

m) L’elaboració d’estudis per a la millora i lainnovació dels models d’avaluació, certificaciói acreditació.

n) L’emissió d’informes d’avaluació adreçatsa les universitats, l’administració educativa, elsagents socials i la societat en general.

o) L’assessorament de l’Administració edu-cativa, les universitats i altres institucions enl’àmbit propi de les seves funcions.

p) L’establiment de vincles de cooperació icol·laboració amb altres agències estatals, au-tonòmiques i internacionals que tinguin atri-buïdes funcions d’avaluació, acreditació i cer-tificació.

q) Les tasques que li siguin encarregades peldepartament competent en matèria d’universi-tats i per les universitats, mitjançant conveni.

r) La resta de funcions que li atribueix aques-ta Llei, els seus estatuts i l’altra normativa vigent.

3. Als efectes del que estableix la lletra i del’apartat 2, les universitats privades han de for-malitzar el corresponent conveni amb l’Agèn-cia per a la Qualitat del Sistema Universitari deCatalunya.

Article 141Òrgans de govern

L’Agència per a la Qualitat del Sistema Uni-versitari de Catalunya s’estructura en els òrgansde govern següents:

a) El president o presidenta, el qual és nome-nat pel Govern de la Generalitat, a proposta dela persona titular del departament competent enmatèria d’universitats, d’entre personalitats dereconegut prestigi en l’àmbit universitari, per unperíode de quatre anys, renovable.

b) El Consell de Direcció.c) El director o directora.

Article 142El Consell de Direcció

1. El Consell de Direcció és l’òrgan superi-or de govern de l’Agència, i les seves funcionssón les que estableixin els seus estatuts.

2. El Consell de Direcció és constituït pelsmembres següents:

a) El president o presidenta de l’Agència,que també ho és del Consell de Direcció.

b) Els rectors de les universitats públiques iel rector o rectora de la Universitat Oberta deCatalunya.

c) Els rectors, fins a un màxim de tres, d’uni-versitats privades que hagin adoptat una figu-ra jurídica pròpia de les entitats sense ànim delucre, elegits pel Consell Interuniversitari deCatalunya, i que s’acullin a la Programació uni-versitària de Catalunya d’acord amb el que es-tableix l’article 116.2.

d) Els presidents dels consells socials de lesuniversitats públiques.

e) Tres persones destacades de la comunitatacadèmica, nomenades per la persona titular deldepartament competent en matèria d’universi-tats.

f) Dues persones del departament competenten matèria d’universitats, nomenades pel seutitular.

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Núm. 3826 – 20.2.20033342

g) El president o presidenta de la Comissiód’Avaluació de la Recerca.

h) El president o presidenta de la Comissió deProfessorat Lector i Professorat Col·laborador.

i) El director o directora de l’Agència.3. Els membres del Consell de Direcció són

nomenats per un període de quatre anys i po-den ésser reelegits per dos mandats més de lamateixa durada. Es renoven per meitats cadados anys, tret dels que ho siguin per raó del càr-rec, que cessen en la representació quan cessenen aquest.

4. El president o presidenta de la Comissióde Professorat Lector i Professorat Col·labo-rador i el president o presidenta de la Comissiód’Avaluació de la Recerca són nomenats per unperíode de quatre anys renovable.

5. El Consell de Direcció s’ha de reunir, demanera ordinària, dues vegades l’any, com amínim. Perquè es pugui reunir en sessió extra-ordinària és necessari la decisió del president opresidenta o, almenys, l’acord d’una tercera partdels seus membres.

Article 143El director o directora

1. El director o directora assumeix la direc-ció de l’Agència per a la Qualitat del SistemaUniversitari de Catalunya i la representació ple-na del Consell de Direcció en relació amb l’exe-cució dels acords que adopti aquest òrgan.

2. El director o directora és designat per lapersona titular del departament competent enmatèria d’universitats, escoltat el Consell deDirecció, per un període de quatre anys, pror-rogable per dues vegades.

Article 144Comissió d’Avaluació de la Qualitat

1. Es crea la Comissió d’Avaluació de la Qua-litat, amb caràcter permanent, que exerceix lesfuncions establertes per l’article 140.2, llevat deles fixades per les lletres f, g, h i i.

2. La composició de la Comissió d’Avalua-ció de la Qualitat ha d’ésser adequada al que es-tableixin les normes, els criteris i les recomana-cions internacionals per a l’atorgament de lescertificacions i les acreditacions corresponents.Els seus membres són designats pel director odirectora de l’Agència, escoltat el Consell deDirecció, i, en tot cas, ha d’integrar membresexterns al sistema universitari de Catalunya.

Article 145Comissió de Professorat Lector i ProfessoratCol·laborador

1. Es crea la Comissió de Professorat Lectori Professorat Col·laborador, amb caràcter per-manent, que exerceix la funció establerta per lalletra f de l’article 140.2 i les que li siguin expres-sament atribuïdes per la resta de la normativavigent o encomanades pel departament compe-tent en matèria d’universitats.

2. La Comissió de Professorat Lector i Pro-fessorat Col·laborador és constituïda pels mem-bres següents:

a) El president o presidenta, que és nome-nat per la persona titular del departament com-petent en matèria d’universitats entre personesde reconegut prestigi acadèmic.

b) Dues persones designades per la personatitular del departament competent en matèriad’universitats.

c) Cinc persones designades pel Consell deDirecció de l’Agència, a proposta del presidento presidenta de la Comissió.

Article 146Comissió d’Avaluació de la Recerca

1. Es crea la Comissió d’Avaluació de la Re-cerca, amb caràcter permanent, que exerceix lesfuncions establertes per les lletres g, h i i de l’ar-ticle 140.2 i les que li siguin expressament atri-buïdes per la resta de la normativa vigent oencomanades pel departament competent enmatèria d’universitats.

2. La Comissió d’Avaluació de la Recerca ésconstituïda pels membres següents:

a) El president o presidenta, que és nome-nat per la persona titular del departament com-petent en matèria d’universitats entre personesamb mèrits científics prominents.

b) Quatre persones designades per la perso-na titular del departament competent en matèriad’universitats.

c) Setze persones designades pel Consell deDirecció de l’Agència, a proposta del presidento presidenta de la Comissió.

3. Els membres designats d’acord amb les lle-tres b i c de l’apartat 2 ho són d’entre el col·lectiude catedràtics funcionaris o contractats a Cata-lunya en situació d’actius, que compleixin algunade les condicions següents:

a) Haver superat quatre avaluacions positi-ves de llur activitat investigadora, d’acord ambla normativa que sigui aplicable al professoratfuncionari i contractat, respectivament.

b) Haver estat guardonats amb la MedallaNarcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic,amb la Distinció de la Generalitat per a la Pro-moció de la Recerca Universitària o amb unaaltra distinció de nivell anàleg o superior, a criteridel Consell de Direcció.

4. En la designació dels membres de la Co-missió d’Avaluació de la Recerca s’ha de pro-curar l’equilibri entre els diferents àmbits del co-neixement.

Article 147Funcionament

1. La Comissió d’Avaluació de la Recercadesenvolupa la seva activitat mitjançant comis-sions, que poden tenir caràcter permanent, ambfuncions d’informació, proposta i recomanació.

2. Els membres de les comissions són designatsd’acord amb els requisits i el procediment queestableixi la Comissió d’Avaluació de la Recer-ca. S’hi han d’integrar, en tot cas, membres ex-terns al sistema universitari i de recerca català.

3. En tot cas, s’ha de constituir una comissióo més de les modalitats següents:

a) Comissions per a l’acreditació de recerca,en els diferents àmbits del coneixement.

b) Comissions per a l’acreditació de recercaavançada, en els diferents àmbits del coneixe-ment.

Article 148Independència tècnica i consideració d’altresavaluacions

1. Les comissions avaluadores, que actuenamb independència, aproven les avaluacions quefaci l’Agència en llurs àmbits respectius, i en sónles responsables finals.

2. Les avaluacions i les acreditacions fetes peraltres agències o òrgans d’avaluació en matèria

de la competència de l’Agència per a la Quali-tat del Sistema Universitari de Catalunya podenésser considerades per l’esmentada Agència, alsefectes del que estableix aquesta Llei.

CAPÍTOL IIIDisposicions generals

Article 149Règim jurídic

1. L’Agència per a la Qualitat del SistemaUniversitari de Catalunya es regeix per aquestaLlei; per la Llei 4/1985, del 29 de març, de l’es-tatut de l’empresa pública catalana; pels seusestatuts i per la resta de la normativa vigent queli sigui aplicable.

2. L’Agència sotmet la seva activitat en lesrelacions externes, amb caràcter general, a lesnormes de dret civil, mercantil i laboral que lisiguin aplicables, tret dels actes d’avaluació,acreditació o certificació i els que impliquinl’exercici de potestats públiques, els quals res-ten sotmesos al dret públic.

3. En les relacions internes de l’Agència ambl’Administració de la Generalitat, amb les uni-versitats públiques i amb la resta d’administra-cions públiques, s’aplica el dret públic.

4. El règim d’adopció d’acords i funciona-ment dels seus òrgans col·legiats se subjecta ala normativa de la Generalitat aplicable als ditsòrgans.

Article 150Estatuts

1. Els estatuts de l’Agència són aprovats perdecret del Govern de la Generalitat, a propos-ta de la persona titular del departament compe-tent en matèria d’universitats i a iniciativa delConsell de Direcció.

2. Els estatuts han de determinar, com a mí-nim, les funcions dels òrgans de govern, l’estruc-tura orgànica, les normes de funcionament i elrègim d’impugnació dels actes.

Article 151Recursos humans

El personal de l’Agència és format per:a) Personal propi, contractat en règim de dret

laboral tot respectant els principis de mèrit i decapacitat.

b) Personal de l’Administració de la Gene-ralitat i de les universitats públiques que els si-gui adscrit, d’acord amb la normativa vigent.

Article 152Patrimoni

1. Constitueixen el patrimoni de l’Agència elsbéns i els drets que li són adscrits i els béns i elsdrets propis de qualsevol naturalesa que adqui-reixi o rebi per qualsevol títol, els quals han d’és-ser registrats en l’inventari corresponent.

2. El patrimoni de l’Agència afectat a l’exer-cici de les seves funcions té la consideració dedomini públic i s’adequa al règim jurídic propid’aquest tipus de béns.

3. S’entén implícita la utilitat pública en re-lació amb l’expropiació d’immobles pel que faa les obres i els serveis de l’Agència.

4. La gestió del patrimoni s’ha d’ajustar alque disposa la Llei 4/1985, del 29 de març, de l’es-tatut de l’empresa pública catalana, i a la legis-lació de patrimoni de la Generalitat de Cata-lunya.

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Núm. 3826 – 20.2.2003 3343

Article 153Recursos econòmics

Els recursos econòmics de l’Agència són:a) Els que se li assignin amb càrrec als pres-

supostos de la Generalitat.b) Els rendiments procedents dels béns i dels

drets propis o que tingui adscrits.c) Els ingressos derivats de l’exercici de la

seva activitat.d) Les subvencions i les donacions d’entitats

públiques i privades o de particulars.e) Els crèdits i els préstecs que li siguin con-

cedits, si escau, d’acord amb la normativa vigent.f) Qualssevol altres que li puguin correspon-

dre.

Article 154Dissolució i modificació

1. La dissolució de l’Agència es produeix perllei, la qual ha d’establir el procediment de liqui-dació i la forma mitjançant la qual els òrgans del’Agència continuen exercint provisionalmentles funcions fins que la liquidació sigui total.

2. La modificació de la naturalesa jurídica del’Agència requereix una llei del Parlament deCatalunya.

TÍTOL VIIIEl règim econòmic i financer de les universitatspúbliques

CAPÍTOL IPatrimoni i contractació

Article 155Règim jurídic

El patrimoni de les universitats públiques deCatalunya es regeix per aquesta Llei, sens per-judici de les bases estatals establertes per la Lleiorgànica 6/2001, del 21 de desembre, d’univer-sitats, per la normativa dictada en el seu desple-gament, per la normativa reguladora del patri-moni de la Generalitat adaptada a les sevespeculiaritats d’organització i funcionament i pelsestatuts o altra normativa interna de les univer-sitats.

Article 156Béns de domini públic

1. Els béns i els drets de cadascuna de lesuniversitats públiques de Catalunya afectats alservei públic tenen la consideració de béns dedomini públic. La universitat assumeix la titu-laritat dels béns de domini públic afectes al com-pliment de les seves funcions, d’acord amb el queestableix l’article 80 de la Llei orgànica 6/2001,del 21 de desembre, d’universitats.

2. En l’exercici de les seves facultats patrimo-nials de desafectació dels béns immobles dedomini públic, els consells socials de les univer-sitats públiques de Catalunya requereixen laratificació posterior del Govern de la Genera-litat.

Article 157Béns patrimonials

1. Els béns i drets que adquireixin les univer-sitats públiques, quan no estiguin afectats alservei públic, tenen la consideració de bénspatrimonials.

2. L’alienació de títols de societats que des-envolupin o gestionin serveis públics o d’altres,

o que impliquin directament o indirecta l’extin-ció de la participació de la universitat o la pèr-dua de la seva condició majoritària, ha d’ésseracordada pel consell social.

Article 158Gestió i conservació del patrimoni

Les universitats públiques són responsablesde la gestió, la conservació i l’administració dellurs béns.

Article 159Exportació

1. Es reconeix a les universitats establertesa Catalunya la condició de beneficiàries de lesexpropiacions forçoses que facin les administra-cions públiques amb capacitat expropiatòria pera la instal·lació, l’ampliació o la millora delsserveis i els equipaments propis de la finalitatde les universitats.

2. Es declaren d’utilitat pública i d’interèssocial els projectes d’obres per a la instal·lació,l’ampliació i la millora de les estructures desti-nades a serveis i dels equipaments dels campusuniversitaris i els parcs cientificotecnològics, al’efecte de l’expropiació forçosa dels béns i elsdrets necessaris per a llur establiment.

3. L’aprovació del projecte porta implícita ladeclaració d’utilitat pública o interès social del’expropiació, que es tramita pel procedimentd’urgència establert per l’article 52 de la Lleid’expropiació forçosa del 16 de desembre de1954.

Article 160Contractació

La contractació de les universitats públiquesresta subjecta a la normativa reguladora delscontractes de les administracions públiques, sensperjudici de les particularitats que deriven delscontractes per a la realització de treballs decaràcter científic, tècnic o artístic i per al desen-volupament d’ensenyaments d’especialitzacióo d’activitats específiques de formació definitsper l’article 83 de la Llei orgànica 6/2001, del 21de desembre, d’universitats.

CAPÍTOL IIEl pressupost

Article 161Règim jurídic

El pressupost de les universitats públiques esregeix per aquesta Llei, sens perjudici de lesbases estatals establertes per la Llei orgànica 6/2001, del 21 de desembre, d’universitats, per lanormativa de finances i pressupostària de laGeneralitat, per la normativa que la desplega ipels estatuts o altra normativa interna de launiversitat.

Article 162Desenvolupament i execució

Correspon a la persona titular del departa-ment competent en matèria d’universitats, ha-vent escoltat els consells socials i amb l’informeprevi del departament competent en matèriad’economia i finances, aprovar les normes i elsprocediments per a desenvolupar i executar elpressupost i per a controlar les inversions, lesdespeses i els ingressos de les universitats.Aquest control s’ha de fer mitjançant les tècni-ques d’auditoria pertinents.

Article 163Autorització de costos de personal

1. A l’estat de despeses corrents del pressu-post s’ha d’adjuntar la relació de llocs de treballdel personal de totes les categories de la univer-sitat, especificant-ne la totalitat de les despesesi indicant si es tracta de personal docent i inves-tigador o de personal d’administració i serveis,i, en ambdós casos, si és personal funcionari ocontractat.

2. Amb una antelació mínima de dos mesosa l’inici de l’any fiscal, les universitats han de co-municar al departament competent en matèriad’universitats una previsió agregada de les placesdels cossos docents i investigadors i dels contrac-tes docents i investigadors que han d’ésser con-vocats o oferts durant l’any fiscal.

3. Els costos del personal docent i investi-gador, els del personal d’administració i serveisi la previsió agregada de places i contractes hand’ésser autoritzats pel Govern de la Genera-litat.

Article 164Supervisió econòmica

1. Cada universitat ha de trametre al depar-tament competent en matèria d’universitats, enel termini que aquest departament determini,la liquidació auditada del pressupost anterior ila resta de documentació que constitueixen elscomptes anuals de les entitats en el capital o fonspatrimonial equivalent de les quals la universitatté participació majoritària, als efectes de llurremissió a la Intervenció General de la Gene-ralitat i a la Sindicatura de Comptes.

2. El consell social ha de supervisar les actu-acions pròpies de les funcions d’auditoria de launiversitat.

Article 165Pla de comptabilitat

Les universitats públiques han d’aplicar el Plaespecial de comptabilitat pública que aprovi, uncop escoltades les universitats, la IntervencióGeneral de la Generalitat. En tot el que no es-tableixi el Pla especial de comptabilitat, és apli-cable el Pla general de comptabilitat pública dela Generalitat de Catalunya.

DISPOSICIONS ADDICIONALS

PrimeraCompetència material

Les referències d’aquesta Llei al departamentcompetent en matèria d’universitats i a les uni-versitats de manera conjunta s’entenen fetes enl’àmbit de les competències respectives, tot res-pectant l’autonomia universitària.

SegonaRelacions laborals

1. Tots els establiments de cada universitatpública de competència de la Generalitat cons-titueixen un únic centre de treball.

2. No obstant el que estableix l’apartat 1, aefectes representatius, per a cada universitatpública, les relacions laborals del personal aca-dèmic contractat i els ajudants i les relacionslaborals del personal d’administració i serveiscontractat en règim laboral constitueixen, cadas-cuna per si mateixa, un centre de treball diferen-ciat.

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Núm. 3826 – 20.2.20033344

3. El departament competent en matèriad’universitats i les universitats públiques han depromoure la constitució d’una estructura tècnicaamb la finalitat d’assumir la representació de lapart pública en la negociació de convenis, acordsi pactes col·lectius i assistir les universitats pú-bliques per a aplicar-los i administrar-los.

TerceraDenominacions i publicitat

La utilització de les denominacions que la Lleiorgànica 6/2001, del 21 de desembre, d’univer-sitats, i aquesta Llei reserven a les universitats,els centres, els ensenyaments, els títols univer-sitaris oficials i els òrgans unipersonals de go-vern creats i reconeguts d’acord amb el que s’hidisposa, i també la utilització d’altres denomi-nacions que per llur significat puguin induir aconfusió, pot ésser objecte de sanció, d’acordamb el que disposa la Llei 1/1990, del 8 de ge-ner, sobre la disciplina del mercat i de defensadels consumidors i els usuaris.

QuartaOficina sobre l’espai europeu d’ensenyamentsuperior

1. En el marc del Consell Interuniversitari deCatalunya, s’ha de crear una oficina amb l’ob-jectiu de potenciar la plena integració de lesuniversitats en l’espai europeu d’ensenyamentsuperior.

2. Corresponen a l’oficina a què es refereixl’apartat 1 les funcions següents:

a) Actuar com a observatori, a Catalunya, deles tendències europees i internacionals en ma-tèria d’ensenyament superior.

b) Proposar mesures per a adaptar les uni-versitats, en els diferents àmbits, als contingutsde l’espai europeu d’ensenyament superior.

c) Fer propostes per a adaptar els plans d’es-tudis al model d’estructures cícliques europeesi internacionals.

d) Fomentar les relacions entre les instituci-ons universitàries catalanes i les de la resta d’Eu-ropa.

e) Donar suport a les universitats per a llurparticipació en els programes europeus de mo-bilitat i cooperació.

f) Les altres funcions que li encomani la Juntadel Consell Interuniversitari de Catalunya.

CinquenaSilenci administratiu

1. El termini màxim per a notificar la reso-lució expressa en els procediments de creació ireconeixement d’universitats és d’un any, i enels procediments d’ordenació de l’activitat uni-versitària establerts pels articles 104, 105, 106,110 i 113 del capítol II del títol IV és de sis me-sos. Passat el dit termini sense que s’hagi dictatresolució s’entenen desestimats, en els termesestablerts per la Llei 30/1992, del 26 de novem-bre, de règim jurídic de les administracionspúbliques i del procediment administratiu comú,i la Llei 13/1989, del 14 de desembre, d’organit-zació, procediment i règim jurídic de l’Adminis-tració de la Generalitat de Catalunya.

2. Els estatuts de l’Agència per a la Qualitatdel Sistema Universitari de Catalunya regula-da per aquesta Llei han de fixar el termini pera la resolució dels procediments de la seva com-petència. En tot cas, els informes relatius alprofessorat lector i el professorat col·laborador

s’han d’emetre en el termini màxim de tres me-sos, passats els quals s’entenen valorats positi-vament. Les acreditacions de recerca s’han d’ex-pedir en el termini màxim de sis mesos, passatsels quals sense resolució expressa s’entenenatorgades.

SisenaUniversitat Oberta de Catalunya

1. En atenció a la Llei 3/1995, del 6 d’abril,de reconeixement de la Universitat Oberta deCatalunya, i a la seva condició d’universitatimpulsada per la Generalitat, i sens perjudici delque estableix aquesta Llei, les normes d’orga-nització i funcionament de la Universitat Obertade Catalunya, que han d’ésser aprovades pelGovern de la Generalitat, n’han d’establir l’es-tructura docent, de recerca i de gestió; els siste-mes de participació; les condicions docents delseu professorat propi, el règim específic delpersonal docent col·laborador i el règim delsconvenis de col·laboració amb entitats públiquesi privades, per a l’impuls de la xarxa de centresi punts de suport.

2. El finançament, els procediments i les nor-matives dictades pel departament competent enmatèria d’universitats poden ésser objecte deprevisions particulars per a adaptar-los a les ca-racterístiques especials que, per la seva Llei dereconeixement, té la Universitat Oberta deCatalunya.

3. En el termini màxim de sis mesos, a par-tir de l’entrada en vigor d’aquesta Llei, la Uni-versitat Oberta de Catalunya ha d’adaptar lesseves normes d’organització i funcionament con-forme al que s’hi disposa i trametre-les al Go-vern de la Generalitat perquè les aprovi.

SetenaRelació entre universitats i institucions sanitàries

Els departaments competents en matèriad’universitats i de sanitat han de promoure laregulació del règim jurídic singular dels hospitalsi els centres assistencials universitaris, d’acordamb la normativa vigent i amb els principis iobjectius d’aquesta Llei.

VuitenaPerspectiva de gènere

El departament competent en matèria d’uni-versitats i les universitats han de promoure ac-cions per a assolir la igualtat d’oportunitats entrehomes i dones en tots els àmbits universitaris.

NovenaFoment de la recerca, el desenvolupament i lainnovació empresarials

El Govern de la Generalitat ha d’estimulari ajudar les empreses perquè augmentin els re-cursos que destinen a recerca, desenvolupamenti innovació, tant els assignats a l’empresa matei-xa com els de cooperació amb les universitatsi els centres de recerca. Igualment, el Govern dela Generalitat ha de promoure la presència ac-tiva de les empreses en la recerca universitàriai en l’espai europeu de recerca.

DesenaLa Institució Catalana de Recerca i Estudis Avan-çats (ICREA)

1. Les universitats poden acordar amb la Ins-titució Catalana de Recerca i Estudis Avançats(ICREA) la vinculació d’investigadors a progra-

mes o projectes de recerca, en els termes esta-blerts per l’article 62.

2. Les universitats poden contractar els inves-tigadors vinculats de la Institució o d’altres en-titats per a desenvolupar tasques docents coma professors col·laboradors, associats o visitants,d’acord amb la normativa aplicable.

OnzenaConciliació de la vida laboral i familiar

Les universitats, en llur normativa de regla-mentació interna, han d’establir mesures deconciliació de la vida laboral i familiar dels mem-bres de la comunitat universitària.

DotzenaPaternitat o maternitat del professorat lector

En cas de maternitat o paternitat dels profes-sors lectors durant el període contractual, elsdotze mesos següents al naixement del fill o fi-lla no són computats als efectes de la limitaciótemporal del contracte legalment establerta.

DISPOSICIONS TRANSITÒRIES

PrimeraAdaptació dels consells socials

1. En el termini màxim de sis mesos, a comp-tar de l’endemà de la publicació dels estatuts dela universitat corresponent en el DOGC, elsconsells socials han d’adaptar llur composició alque estableix el capítol III del títol III, i n’hand’ésser designats i nomenats tots els membres.Mentrestant, resta prorrogat el mandat delsmembres que, abans de l’entrada en vigord’aquesta Llei, integraven els consells socials.

2. La primera renovació dels consells socialss’ha de produir en el termini de quatre anys acomptar de l’endemà d’haver estat constituïts.

SegonaAdaptació del Consell Interuniversitari de Cata-lunya

Els òrgans col·legiats que formen el ConsellInteruniversitari de Catalunya s’han de consti-tuir en el termini màxim de sis mesos a comp-tar de l’endemà de l’entrada en vigor d’aquestaLlei. Mentre no es porti a terme aquesta cons-titució, llurs funcions han d’ésser exercides pelsòrgans actuals.

TerceraAgència per a la Qualitat del Sistema Universi-tari de Catalunya

1. Mentre no hagin entrat en vigor els esta-tuts de l’Agència per a la Qualitat del SistemaUniversitari de Catalunya, les funcions establer-tes per l’article 140 són exercides, amb caràctertransitori, pel Consorci Agència per a la Qua-litat del Sistema Universitari a Catalunya, cons-tituït pel Decret 355/1996, del 29 d’octubre.

2. Els béns i els mitjans materials adscrits alConsorci, que són de titularitat de la Generali-tat, s’han d’integrar a l’entitat de nova creació,d’acord amb llur naturalesa jurídica originària.L’entitat de dret públic també se subroga en laposició jurídica de l’esmentat Consorci pel quefa als drets adquirits i les obligacions contretes.

3. El personal laboral que, en el moment del’entrada en vigor d’aquesta Llei, presti serveisen el Consorci s’ha d’integrar a l’entitat de novacreació, la qual se subroga de manera expressa

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Núm. 3826 – 20.2.2003 3345

respecte a les relacions contractuals laborals deldit personal.

4. El Consell de Direcció del Consorci had’adoptar els acords necessaris per a donar com-pliment al que estableix aquesta Llei.

5. La primera renovació dels membres delConsell de Direcció de l’Agència per a la Qua-litat del Sistema Universitari de Catalunya s’hade produir en el termini de quatre anys a comp-tar de l’endemà d’haver estat constituït.

QuartaBeques i crèdits

Mentre no es faci efectiva la transferència defuncions i serveis de l’Estat en matèria de be-ques, la plena efectivitat del que disposa l’arti-cle 41 s’ha de produir a partir de l’assumpció perla Generalitat de la transferència de funcions iserveis de l’Estat en aquesta matèria.

CinquenaAdaptació dels estatuts i les normes d’organitza-ció i funcionament

Les universitats públiques i privades hand’adaptar llurs estatuts i llurs normes d’organit-zació i funcionament al que estableix aquestaLlei en els terminis establerts per les disposicionstransitòries segona i tercera, respectivament, dela Llei orgànica 6/2001, del 21 de desembre,d’universitats.

SisenaAdaptació curricular sobre l’espai europeu d’en-senyament superior

El departament competent en matèria d’uni-versitats i les universitats públiques, mitjançantl’oficina sobre l’espai europeu d’ensenyamentsuperior creada al si del Consell Interuniversi-tari de Catalunya, han de treballar en l’adaptaciócurricular dels diferents estudis per a adequar-los a la nova estructura cíclica europea. L’Agèn-cia per a la Qualitat del Sistema Universitari deCatalunya pot acreditar les titulacions pròpiesque posin en marxa les universitats en corres-pondència amb les titulacions establertes en elmarc de l’espai universitari europeu.

SetenaDe la desvinculació acadèmica

El que disposa l’article 47.1.c sobre la desvin-culació acadèmica de la universitat convocantdurant dos anys, no és aplicable:

a) A les persones que en el moment de l’en-trada en vigor de la Llei orgànica 6/2001, del 21de desembre, d’universitats, tenien contracted’ajudant.

b) A les persones que en el moment de l’en-trada en vigor de la Llei orgànica 6/2001, del 21de desembre, d’universitats, tenien contracte deprofessor associat.

c) Al professorat dels cossos docents i elsinvestigadors que ho eren a l’entrada en vigorde la Llei orgànica 6/2001, del 21 de desembre,d’universitats.

DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA

En el moment d’entrar en vigor aquesta Lleiresten expressament derogats:

a) La Llei 26/1984, del 19 de desembre, decoordinació universitària i de creació de consellssocials.

b) L’article 3 de la Llei 2/1992, del 7 de juliol,de modificació de la Llei 13/1989, relativa a l’Ad-ministració de la Generalitat, i la Llei 26/1984, del19 de desembre, relativa a les universitats.

c) La Llei 15/1998, del 28 de desembre, delConsell Interuniversitari de Catalunya.

d) La Llei 16/1998, del 28 de desembre, delsconsells socials de les universitats públiques deCatalunya.

e) L’article 2 i la disposició addicional cinque-na de la Llei 25/1998, del 31 de desembre, de me-sures administratives, fiscals i d’adaptació a l’eu-ro.

f) La Llei 3/1999, del 26 d’abril, de modifica-ció de la Llei 16/1998, del 28 de desembre, delsconsells socials de les universitats públiques deCatalunya.

g) La Llei 23/2000, del 2 de desembre, demodificació de la Llei 15/1998, del 28 de desem-bre, del Consell Interuniversitari de Catalunya.

DISPOSICIONS FINALS

PrimeraDesplegament normatiu i execució

Correspon al Govern i al departament com-petent en matèria d’universitats, en l’àmbit deles seves competències, dictar les disposicionsnecessàries per al desplegament i l’aplicaciód’aquesta Llei, tot respectant l’àmbit propi del’autonomia universitària.

SegonaAportacions a les universitats públiques

1. La Generalitat, amb l’objectiu de fer efi-caç aquesta Llei i en el marc del Consell Inte-runiversitari de Catalunya, ha de fer un segui-ment de les magnituds i els indicadors delsistema universitari de Catalunya en comparacióamb el conjunt de l’espai europeu d’ensenya-ment superior, i impulsar l’objectiu de la plenaconvergència amb Europa en l’horitzó del 2010mitjançant les mesures de tota mena -jurídiques,econòmiques, financeres i de política científica-que siguin necessàries.

2. En qualsevol cas, els pressupostos de laGeneralitat han d’augmentar la dotació assig-nada al finançament de les universitats públi-ques, dins el període 2003-2010 i de maneragradual, fins arribar a un increment real mínimdel 30% de la dotació pressupostada per al 2002.

3. Per a promoure les noves figures contrac-tuals permanents de professorat, la Generalitatha d’elaborar i dotar pressupostàriament un plaque estableixi en dotze anys la creació de 400contractes de catedràtic contractat i 800 de pro-fessorat agregat, a raó aproximada de 100 con-tractes de catedràtic o professor agregat per any,contractes que ha de cofinançar en el 50%.Aquestes aportacions, addicionals a l’incrementindicat per l’apartat 2, han d’ésser incloses cadaany en els pressupostos de la Generalitat, a partirdels pressupostos del 2003.

4. Als efectes del que prescriuen els apartats1, 2, i 3, s’autoritza el Govern de la Generalitata adoptar les mesures de caràcter reglamenta-ri necessàries per a materialitzar els dits com-promisos.

TerceraEntrada en vigor

Aquesta Llei entra en vigor als vint dies d’ha-ver estat publicada en el DOGC, llevat del tí-

tol VII, que entra en vigor l’endemà de la pu-blicació de la Llei.

Per tant, ordeno que tots els ciutadans alsquals sigui d’aplicació aquesta Llei cooperin alseu compliment i que els tribunals i les autori-tats als quals pertoqui la facin complir.

Palau de la Generalitat, 19 de febrer de 2003

JORDI PUJOL

President de la Generalitat de Catalunya

ANDREU MAS-COLELL

Conseller d’Universitats, Recercai Societat de la Informació

(03.049.128)

*

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Núm. 3826 – 20.2.20033346

DEPARTAMENTD’ENSENYAMENT

ORDREENS/58/2003, de 12 de febrer, per la qual es de-terminen les convalidacions dels ensenyamentsde formació professional específica.

El Reial decret 777/1998, de 30 d’abril, pelqual es desenvolupen determinats aspectes del’ordenació de la formació professional en l’àm-bit del sistema educatiu (BOE núm. 110, de8.5.1998), estableix, a l’article 12.1, la convali-dació dels mòduls professionals comuns a diver-sos cicles formatius, sempre que tinguin idènticadenominació, durada, capacitats i criteris d’ava-luació.

Altrament, aquest mateix Reial decret pre-veu, a l’article 12.2, que es podran establir con-validacions entre els mòduls professionals que,tot i no reunir alguna de les condicions que es-tableix el punt anterior, tinguin suficient graud’afinitat a nivell de les capacitats i els contin-guts bàsics.

L’Ordre del Ministeri d’Educació, Cultura iEsport de 20 de desembre de 2001 (BOE núm.8, de 9.1.2002), per la qual es determinen con-validacions d’ensenyaments de formació profes-sional específica derivada de la Llei orgànica 1/1990, de 3 d’octubre, d’ordenació general delsistema educatiu, estableix aquesta convalidacióper a mòduls afins, a partir de l’anàlisi curriculardels decrets de mínims de cada títol.

El Decret 332/1994, de 4 de novembre, pelqual s’estableix l’ordenació general dels ense-nyaments de formació professional específica aCatalunya (DOGC núm. 1990, de 28.12.1994),estableix a l’article 7 que els mòduls professio-nals s’estructuraran en crèdits de caràcter teo-ricopràctic, de durada variable. Aquest mateixDecret especifica, a l’article 17, que el currícu-lum de cada cicle formatiu l’establirà el Governde la Generalitat de Catalunya.

L’Ordre de 23 de setembre de 1998 determi-na els efectes acadèmics de la incorporació del’alumnat procedent dels cicles formatius de graumitjà als ensenyaments de batxillerat (DOGCnúm. 2746, de 19.10.1998).

En conseqüència, convé determinar les con-validacions entre crèdits dels diferents cicles for-matius de formació professional específica de lesmateixes famílies professionals o afins, així comles convalidacions amb el batxillerat, respectant,però, la normativa estatal de caràcter bàsic.

Per tot això, a proposta de la Direcció Gene-ral de Formació Professional, amb l’informe delConsell Escolar de Catalunya i d’acord amb eldictamen de la Comissió Jurídica Assessora,

ORDENO:

Article 1Finalitat i àmbit d’aplicació

Aquesta Ordre té com a finalitat establir lesconvalidacions entre crèdits de diferents ciclesformatius de formació professional específica,i entre aquests cicles i el batxillerat, i és d’apli-cació en tots els centres docents de l’àmbit ter-ritorial de Catalunya.

Article 2Convalidació directa entre crèdits

2.1 Les convalidacions entre crèdits trans-

versals i, per tant, comuns a diversos cicles for-matius, es detallen a l’annex 1 d’aquesta Ordre.Les convalidacions entre crèdits consideratsafins, però no idèntics, d’acord amb els decretsdel currículum dels cicles formatius correspo-nents, es detallen a l’annex 2 i a l’annex 3 (con-validacions de caràcter general) d’aquesta Or-dre.

2.2 La convalidació directa es pot aplicartambé entre mòduls professionals quan es tractid’alumnes que no han cursat els cicles formatiusamb estructura de crèdits, d’acord amb l’Ordredel Ministeri d’Educació, Cultura i Esport de 20de desembre de 2001, per la qual es determinenconvalidacions d’ensenyaments de formacióprofessional específica, derivada de la Llei or-gànica 1/1990, de 3 d’octubre, d’ordenació ge-neral del sistema educatiu, de caràcter generalper a tot l’Estat.

Article 3Convalidacions singulars

Les convalidacions singulars que depenendel nivell d’autonomia de què disposen els cen-tres docents per adaptar el currículum a les ne-cessitats de capacitació de l’alumnat, a partirde la utilització de les hores a disposició delcentre que preveu el Decret del currículum, sónaplicables:

a) Als crèdits establerts en el corresponentDecret del currículum del cicle formatiu, alsquals els centres haguessin afegit continguts.

b) Als crèdits nous programats pels centres.c) Als crèdits d’altres cicles formatius.

Article 4Resolució de convalidacions singulars per partdel centre docent

4.1 En el cas de crèdits amb continguts d’ho-res de disposició del centre docent, la direcciópot establir-ne la convalidació sempre que hihagi afinitat de continguts, tant en el cas que elcrèdit aportat hagi estat cursat en el mateix cen-tre com en un altre.

4.2 Quan l’alumnat acrediti experièncialaboral, la direcció del centre pot atorgar-lil’exempció del crèdit de formació en centres detreball, d’acord amb el que estableix l’article 16del Reial decret 777/1998, de 30 d’abril.

Article 5Resolució de convalidacions singulars per laDirecció General de Formació Professional

En els casos particulars que no preveuen elsarticles 2 i 3 d’aquesta Ordre, la Direcció Ge-neral de Formació Professional pot convalidardeterminats crèdits en els casos següents:

a) Adaptacions curriculars de cicles forma-tius, aprovades pel Departament d’Ensenya-ment.

b) Convalidacions de mòduls professionalsper determinats crèdits, la convalidació delsquals no està prevista en l’Ordre del Ministerid’Educació, Cultura i Esport de 20 de desem-bre de 2001.

c) Altres casos particulars de convalidacionsde crèdits, no previstos en els apartats anteriorsd’aquesta Ordre, i que podrien ser objecte deconvalidació.

Article 6Convalidacions entre cicles formatius i batxillerat

6.1 D’acord amb l’article 13 del Reial decret777/1998, de 30 d’abril, correspon a la direcció

del centre on s’hagi matriculat l’alumne percursar el batxillerat convalidar-li les matèriessegüents:

Electrotècnia, si ha superat el crèdit electro-tècnia d’un dels cicles formatius de grau mitjàsegüents:

a) Equips i instal·lacions electrotècniques.b) Instal·lació i manteniment electromecà-

nic de maquinària i conducció de línies.c) Manteniment ferroviari.d) Muntatge i manteniment d’instal·lacions

de fred, climatització i producció de calor.Química, si ha superat els crèdits que s’espe-

cifiquen d’un dels cicles formatius de grau mitjàsegüents:

a) Laboratori (química analítica clàssica iquímica analítica instrumental).

b) Operacions de fabricació de productesfarmacèutics (química aplicada).

c) Operacions de procés de pasta i paper(química aplicada).

d) Operacions de procés en planta química(química aplicada).

e) Operacions d’ennobliment tèxtil (químicatèxtil).

6.2 D’acord amb l’Ordre de 23 de setembrede 1998, correspon a la direcció del centre ons’hagi matriculat l’alumne per cursar el batxille-rat atorgar l’exempció de les matèries optativesdel batxillerat i del treball de recerca a l’alum-nat que hagi superat qualsevol cicle formatiu degrau mitjà.

6.3 Així mateix, correspon a la direcció delcentre acordar les convalidacions de determina-des matèries de batxillerat per crèdits de ciclesformatius, en els casos següents:

a) A l’alumnat que tingui aprovada la matè-ria optativa de formació laboral, prevista en lapart diversificada del currículum del batxillerat,se li convalida el crèdit formació i orientaciólaboral de qualsevol cicle formatiu de grau mitjào superior.

b) A l’alumnat que tingui aprovada la matè-ria de química de batxillerat, se li convalida elcrèdit química bàsica del cicle formatiu de graumitjà laboratori.

Article 7Resolució de convalidacions singulars

D’acord amb la normativa vigent, la Direc-ció General de Formació Professional del De-partament d’Ensenyament resol amb caràcterindividualitzat les possibles convalidacions queno preveuen els annexos d’aquesta Ordre, comés el cas dels ensenyaments extingits, els ense-nyaments universitaris, els ensenyaments a l’es-tranger i altres casos particulars.

Article 8Procediment

8.1 L’alumne interessat ha de formalitzarla sol·licitud de convalidació, adjuntant la do-cumentació pertinent, segons el model d’ins-tància que consta a l’annex 4, i l’ha de presen-tar a la direcció del centre docent on estàmatriculat.

8.2 La competència per resoldre les con-validacions correspon a:

a) El centre docent, per als casos detallats alsarticles 2, 4 i 6 d’aquesta Ordre.

b) La Direcció General de Formació Profes-sional, per als casos detallats als articles 5 i 7d’aquesta Ordre.